Processos participatius del Pla de...

Processos participatius del Pla de gestió

Segon cicle de planificació (2013-2015)

Sessió de retorn. Àmbit Barcelona 2 26 d’abril 2016

AVALUACIÓ DELS PROCESSOS PARTICIPATIUS

•Sessions de debat

•Assistència per nucli

•Tipologia d’actors

•Propostes generades

2

Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2

Sessions de debat

Avaluació dels processos participatius

3

Text en prosa

Assistència per nucli

BARCELONA 1 BARCELONA 2 GIRONA TARRAGONA

ASSISTENTS 63 55 80 52

Assistència segons tipologia actors

BARCELONA 2

TOT EL TERRITORI

BARCELONA 2

Numero d’assistents durant tot el procés

participatiu

Assistents d’Administracion

s locals

Assistents Entitats

mediambientals i universitats

Assistents Pagesia,

ramaders

Assistents Empreses i indústria

Particulars Numero de dones

Numero de homes

PARTICIPANTS 55 19 8 1 12 1 14 41

TOTAL DEL TERRITORI

Numero d’assistents durant tot el procés

participatiu

Assistents d’Administracion

s locals

Assistents Entitats

mediambientals i universitats

Assistents Pagesia,

ramaders


Particulars Numero de dones

Numero de homes

PARTICIPANTS 250 81 38 11 43 2 44 206

Comparativa Assistència

5

81 46%

38 22%

11 6%

43 25%

2 1%

Relació d’assistència TOTAL

Assistents d’Administracions locals

Assistents Entitats mediambientals i universitats

Assistents Pagesia, ramaders


Particulars

19 46%

8 20%

1 3%

12 29%

1 2%

Relació d'assistència per Sectors BARCELONA 2

Assistents d’Administracions locals

Assistents Entitats mediambientals i universitats

Assistents Pagesia, ramaders


Particulars

Propostes generades al si del procés

RISC

INUNDACION

S

INNOVAC

IÓ

ABASTAMENT I

ESTALVI

CONTAMINACIÓ

URBANA I

INDUSTRIAL

CONTAMINACIÓ

AGRICOLA I

RAMADERA

QUALITAT

DEL MEDI

TOTALS

PROPOSTES

PER NUCLI

BARCELONA

1

1 5 16 9 7 23 61

BARCELONA

2

4 - 19 9 10 14 56

GIRONA

11 7 22 13 30 14 97

TARRAGONA

2 -- 16 11 2 17 48

Total per

TEMÀTICA

18 12 73 42 49 68 262

Propostes per temàtiques

61

56

97

48

262

0 50 100 150 200 250 300

BARCELONA 1

BARCELONA 2

GIRONA

TARRAGONA

Total temàtica

TOTALS PROPOSTES PER NUCLI

QUALITAT DEL MEDI

CONTAMINACIÓ AGRICOLA I RAMADERA

CONTAMINACIÓ URBANA I INDUSTRIAL

ABASTAMENT I ESTALVI

INNOVACIÓ

RISC INUNDACIONS


RETORN DE PROPOSTES RISC INUNDACIONS

8

Risc d'inundacions

Mesura Valoració

(1, 2 o 3) Text resposta

Mesures a la llera i plana d'inundació: restauració fluvial,

incloent mesures de retenció natural d'aigua i reforestació de

riberes.Aportació: Recuperar les zones humides desaparegudes

quan s’escaigui. Cal tenir en compte que caldria recuperar les

zones humides desaparegudes, tret d’algun cas que es valori que

és preferible preservar-ho tal i com està.

1

Una de les mesures destacades del PGRI és la ES100.14.01.02

Mesures a la llera i la plana d'inundació: restauració fluvial, incloent

mesures de retenció natural d'aigua i reforestació de riberes al

districte de conca fluvial de Catalunya"

Evitar ocupacions actuals i futures Recuperar zones i no només

evitar les ocupacions futures. El cost de recuperar espais fluvials

és zero si la delimitació es fa a temps. Cal evitar que es consolidin

actuacions en llocs que són inundables, ja que després és molt

difícil actuar. El Pla s’ha centrat molt en la gestió i ha deixat de

banda la prevenció. Les mesures preventives són més efectives i

més econòmiques

1

Són diverses les mesures contemplades al PGRI de prevenció en

la línia apuntada i entre elles: "ES10013.01.02 Elaboració, millora i

actualització de la delimitació de la cartografia de risc de

Catalunya", "ES100.13.01.03 Elaboració, millora i actualització de

la zonificació de l'espai fluvial al districte de conca fluvial de

Catalunya", ES100.13.01.04 Manteniment, actualització i millora de

la informació cartogràfica del planejament urbanístic i territorial a

Catalunya ¡ anàlisi i seguiment de l'activitat urbanística",

"ES100.13.01.06 Adequació de la legislació territorial i urbanística i

coordinació i millora de les diverses legislacions sectorials a

Catalunya", "ES100.13.01.087 Actualització, millora i manteniment

del planejament urbanístic a Catalunya", "ES100.13.02.01

Elaboració dels plans i en la redacció dels plans especials i les

autoritzacions d'actuacions específiques en sòl no urbanitzable

adaptar i incorporar l'estratègia per a la millora de les ocupacions".

Processos participatius del Pla de Gestió 2013-2015. Sessió de retorn àmbit Barcelona2 9

RETORN DE PROPOSTES QUALITAT AMBIENTAL

Qualitat ambiental

Mesura Valoració (1,

2 o 3) Text resposta

Promoure canvis normatius dels drets de concessió. És necessari

abordar el problema en tot el seu abast i no només impulsant

mesures que incideixen en el detall. Per tant, cal treballar perquè es

modifiquin els drets de concessió adquirits de manera que es pugui

tenir una veritable capacitat de gestió.

3

La modificació dels drets concessionals no es pot realitzar a través

del Pla de gestió, sinó que cal la modificació de la llei d'aigües

estatal. Pel que fa al Pla de gestió del Districte de conca fluvial de

Catalunya, l’article 17, no regula la implantació dels cabals de

manteniment o ecològics sinó que preveu com es realitza la seva

determinació i concreció i quines són les modulacions temporals al

règim de cabals que s’admeten. La implantació del règim de cabals

es troba regulada en l’article 18 i d’aquest precepte es desprèn que

sí incideix en les concessions existents, altrament no caldria

preveure, en l’apartat 2, el procés de concertació ja que aquest no

seria necessari si els cabals només s’haguessin d’implantar en les

noves concessions. Per tant, no es pot compartir que aquests

articles relatius als cabals de manteniment incorrin en cap

incoherència amb els articles 35 i 37 que conté unes criteris de

caràcter general, en el cas de l’article 35, adreçats a la

administració alhora d’atorgar, modificar i revisar els títols

concessionals, mentre que l’article 37 en conté uns d’específics

quan es tracta d’aprofitaments d’aigües superficials. Regulació

emparada en els articles 59 i 61.3 del TRLA.

La resta de facultats previstes a l’article 38 s'amparen en els

articles 171 i següents del RDPH.

Desenvolupar actuacions alternatives per garantir cabals mínims.

Establir mecanismes per controlar captacions que no responen a

cap concessió formal i que també afecten als cabals mínims. Cal

evitar el frau i que s’agafi aigua sense concessions. En aquest

sentit, a banda de subvencionar o promoure canvis, s’ha de vigilar i

sancionar quan sigui necessari.

2

El PdM inclou les següents mesures: A1.001.Subvencions

adreçades als titulars de concessions administratives per a

l'adaptació concertada d'infraestructures, expropiacions

d'instal·lacions o accions de restitució i la A1.004. Seguiment de la

implantació de cabals ambientals i de l'evolució de l'estat de les

masses d'aigua. Estudis necessaris per a la determinació de cabals

ecològics per al proper cicle. El control del compliment del títol

concessional és una activitat que ja duu a terme l'Agència Catalana

de l'Aigua


RETORN DE PROPOSTES QUALITAT AMBIENTAL

Qualitat ambiental



Controlar les condicions en que les empreses fan captacions.

Algunes empreses, per exemple Sorea, fan captacions d’aigua

utilitzant sistemes de bombeig amb una elevat cost energètic.

Aquesta captació, en canvi, es podria fer aigües més amunt i

aprofitar l’efecte de la gravetat. Per tant, cal controlar com s’estan

fent les captacions i valorar-ne els costos i efectes ja que sovint els

criteris amb els que treballen les empreses responen als seus

interessos i no pas amb criteris de preservació del medi.

3

Aquesta mesura és de caràcter privat del tipular de la concessió. La

manera com executa la captació i els costos d'aquesta és una

actuació privada que a través del Pla de gestió no es pot regular.

S'entén que per al titular, que és qui paga els costos d'extracció, li

interessa que els costos siguin el més baixos possibles, per la qual

cosa ha de ser ell qui ha de tenir cura de que això es compleixi

Desenvolupar el pla sectorial de cabals de manteniment.

Sorprèn que tan sols figuren dues mesures per garantir cabals

mínims quan aquest tema és l’origen de molts problemes. Caldria

incorporar com a mesura el desenvolupament del pla sectorial de

cabals de manteniment.

2

Tan sols hi ha dues mesures, però aquestes són suficients per a

implantar cabals ecològics per a tots els aprofitaments del Districte

de conca fluvial de Catalunya dins del període 2016-2021. El Pla de

gestió preveu la implantació dels cabals ecològics a les masses

d'aigua protegides a partir de l'1 de juny de 2018, i a la resta

d'aprofitaments a partir de l'1 de juny de 2020.

Visualitzar i difondre la importància dels cabals de manteniment.

Fer divulgació entre la ciutadania de l’impacte en el medi de no

disposar d’un cabal mínim, ja que és la causa de molts problemes

hidromorfològics. S’ha d’explicar de manera entenedora que l’aigua

que arriba al mar no és aigua perduda sinó que és necessari un

cabal mínim per preservar l’entorn fluvial i els ecosistemes.

2 Aquesta és una mesura que cal desenvolupar. L'ACA pren nota.


RETORN DE PROPOSTES QUALITAT AMBIENTAL Qualitat ambiental



Condicionament de la resta d’estacions d’aforament que hi ha al riu.

Les mesures A2005 i A2005 fan referència a dues estacions

d’aforament concretes però, cal rehabilitar la resta d’estacions

d’aforament existents al riu i també la xarxa de control de qualitat

que per manca de pressupost es van abandonar.

2

Es modifica la mesura A2.042 complementant-la amb la

permeabilització de l'estació d'aforament de Girona. La resta

d'estacions d'aforament de la xarxa crítica ja estan en funcionament

o en reparació

Ampliar les actuacions a l’àmbit urbà per no trencar la continuïtat

del curs fluvial. Impulsar mesures també en l’àmbit urbà. Els

instruments de planificació i gestió urbanística dels ajuntaments en

ocasions estableixen directrius pensant en criteris que no són els

més adequats pel medi (per exemple criteris de jardineria).

2 Les actuacions en l'àmbit urbà es contemplen a la mesura A2.045.

Rehabilitació dels trams urbans o les masses d'aigua fortament

modificades del DCFC.

Recuperació del domini públic hidràulic. Recuperar el domini públic

hidràulic en aquelles zones on sigui possible (encara no

consolidades) per tal de poder intervenir a temps. Si no es delimita

aquets domini, els espais privats van guanyant terreny i consolidant

actuacions que després és molt difícil i costós revertir.

1

La recuperació del DPH es contempla amb les actuacions de

recuperació de la morfologia natural, la connectivitat i les riberes,

així com la promoció de la custòdia fluvial amb les mesures

associades del capítol de rehabilitació hidromorfològica del

corresponent PdM.

Elaborar un estudi de risc sobre l’abocament de runams salins al

mar, inclòs en el Pla de restauració que ha d’executar Iberpotash.

En el Pla de restauració dels runams salins que el TSJC ha obligat

a executar a l’empresa Iberpostash es preveu l’abocament al mar

de runams salins. Es proposa fer un estudi de risc previ sobre que

implicaria aquesta acció i de quina manera s’ha d’executar aquest

abocament.

Control dels pous sense legalitzar a la Cubeta d’Abrera. A la cubeta

d’Abrera hi ha dos pous, un dels quals no està legalitzat. Aquest

aqüífer està al límit i cal gestionar-lo de manera molt acurada per la

qual cosa caldria controlar que s’està extraient.

1 El PdM inclou la mesura B1.006. Actualització i modernització del

Registre d'Aigües


RETORN DE PROPOSTES QUALITAT AMBIENTAL Qualitat ambiental



Delimitació dels aqüífers per criteris geològics. Molts aqüífers

estan delimitats per criteris administratius i no pas per criteris

geològics. Caldria avançar en aquesta direcció i fer públiques les

dades en temps real.

3

La manera de modificar o deixar sense efecte aquestes

regulacions seria que el Govern dictés una norma reglamentària

derogant els Decret 328/88 i 329/88. Abans caldria fer prèviament

un anàlisi de la incidència que aquesta derogació o modificació

poden tenir en els acords del consell d’administració que els han

anat aplicant. Les zones de protecció especial en masses d’aigua

subterrània es defineixen per a protegir un aqüífer o massa d’aigua

subterrània total o parcialment. Es tracta de proteccions

genèriques no especificades per a cada àmbit i per aquest motiu

les captacions d’abastament no estan automàticament protegides i

hauran de tenir igualment definit un perímetre de protecció com en

la resta d’àmbits

Regular millor la navegació al Llobregat. Regular millor la

navegació al riu Llobregat no només per evitar la proliferació d’EEI,

sinó també per preservar les èpoques de cria de les espècies

autòctones. La navegació té un impacte molt gran en el medi.

2

Resolució de navegació existent (Resolució TES/2543/2014, de 3

de novembre per la qual es classifiquen els embassaments i els

trams de riu del Districte de conca fluvial de Catalunya a efectes de

la navegació i s'estableixen les limitacions als espais navegables i

al bany; al capítol de navegació del PdM s'ha inclós la mesura

A7.021. Estudi de l'abast del barranquisme al DCFC. Al capítol

d'espècies invasores del PdM s'estableixen mesures específiques

per millorar el coneixement en la dispersió de les EEI, millorar la

divulgació i la prevenció.


RETORN DE PROPOSTES ESTALVI I ABASTAMENT

Mesura Valoració


Projecte de connexió amb el canal de la dreta, captació font de

subministrament riu Llobregat (bassa de recàrrega de Sant Vicenç

dels Horts. Baix Llobregat)Aportació.Es tracta d'una bona mesura

que garanteix l'abastament. Actualment, la captació és rudimentària.

1 Les mesures B10001, B10002, B1003 i B1004 es dediquen a la millora

d'aquest apartat.

Projecte executiu de condicionament i posta en marxa de les

basses de recàrrega de Sant Vicenç dels Horts. Aportació. Es

valora positivament la mesura.


d'aquest apartat.

Retirada de la capa orgànica de la bassa d’infiltració de Sant Vicenç

dels Hort. Aportació. La capa orgànica de la bassa, que fou un

projecte de recerca, va ser una bona mesura per tal de millorar la

qualitat de l'aigua, però ha disminuït la tassa d'infiltració. Per tant,

actualment es considera positiva la seva retirada.


d'aquest apartat.

Basses de Santa Coloma de Cervelló. Aportació. Es considera un

bon sistema d'infiltració. Però, la inversió total de la mesura és més

alta que el cost pressupostat; així doncs, es demana quina serà la

font de finançament que doti dels recursos necessaris per executar

tota la mesura.


d'aquest apartat, dintre de les disponibilitats econòmiques.

Actualització i modernització del Registre d'Aigües Aportació. Les

comunitats d'usuaris hi tenen un paper destacat, ja que disposen

d'informació de primera mà del territori. En el cas de municipis

petits, tenen un bon coneixement de la realitat i la Diputació de

Barcelona podria assessorar-los respecte l'actualització del registre.

Caldria major suport de l'ACA per realitzar aquesta tasca: partida

pressupostaria pertinent, agilitzar les tramitacions d'altes noves i

disminuir la burocràcia. Finalment, el registre podria ser útil pel

propi coneixement dels municipis.

1 Les mesures B10006 i B1007 es dediquen a la millora d'aquest

apartat, a més de ser una líniea de treball a la que es dediquen

recursos interns de l'ACA.



Estalvi i abastament

Mesura Valoració


Foment i col·laboració en la creació de comunitats d'usuaris.

Aportació. Cal prendre com a referents les comunitats d'usuaris ja

existents, valorant la seva experiència i coneixements per tal

d'acompanyar a noves comunitats o incorporar municipis a les ja

existents. Ja hi ha experiències en aquest sentit i el paper clau de

l'administració per fomentar aquestes dinàmiques. Es planteja que,

en noves concessions, cal prioritzar el paper de les comunitats

d'usuaris.

1 La mesura B1007 es dedica a la millora d'aquest apartat, a més de ser

una líniea de treball a la que es dediquen recursos interns de l'ACA.

Definició i establiment del pla d'explotació coordinada d'aigües

superficials i subterrànies a l'aqüífer de la Cubeta d'Abrera (zona 2-

Central i zona 3-Sud ). Aportació. S'exposa que la regulació de la

zona 2 ve marcada per les dades de la zona 3, fet que disminueix la

capacitat d'extracció de la zona 2. Es considera que la zona 2 podria

regular-se en funció de les pròpies dades, ja que es generen dades

pròpies de cada zona. Es destaca que hauria de ser la comunitat

d'usuaris qui prengui les decisions per un ús sostenible del recurs

local.

1

La mesura B1007 es dedica a la millora d'aquest apartat, a més de ser

una líniea de treball a la que es dediquen recursos interns de l'ACA,

essent les Comunitats d'Usuari un actor principal en la implantació i

gestió dels plans d'explotació conjunta.

Dificultat de plantejar canvis en les concessions ja atorgades. Les

mesures B10009 i B10012 es valoren positivament, tot i que

s'observa que pot haver-hi debat a l'hora de modificar les

concessions que ja estan atorgades. Es planteja que és delicat,

especialment si el canvi, d'aigües subterrànies a superficials, suposa

un major cost per l'usuari. Cal buscar un pla de gestió eficient a llarg

termini, tot i les dificultats per concretar que vol dir eficiència a llarg

termini, tenint en compte les característiques de les aigües de

l'aqüífer. Es destaca que el repte es treballar en l'equilibri entre

quantitat i qualitat de l'aigua. S'apunta, finalment, que hi ha noves

concessions que ja contemplen l'explotació coordinada.

1

Les mesures B10009 i B10012 tenen l'horitzó temporal del propi pla. Es

focalitza l'incremente de garanties que s'acconsegueix, incloent-hi la

varietat de comportaments propia del règim mediterrani.




Mesura Valoració


Col·laboracions en la millora del control dels cabals subministrats en

alta. Aportació. S'afegeix que calen controls en tot el procés de

l’abastament d’aigua.

1

Ja existeix la obligació de declaració en l'àmbit tributari de captació i

consum a nivell municipal. S'està en proces del desenvolupament de

les mesures de control efectiu de cabal captat.

Col·laboracions per a la redacció de plans directors del servei

d'abastament en municipis mitjans i petits. Aportació. Es valora

positivament. Hi ha plans directors que actualment cal actualitzar

perquè ja han passat el seu termini de vigència.

1 Es mantè aquesta línia de treball

Elaboració de criteris per a la informació de planejament urbanístic

en referència a les infraestructures d'abastament en alta i els

corresponents mecanismes de contribució econòmica. Aportació. Es

considera una bona mesura, ja que és necessari un acompanyament

en aquesta qüestió.


Col·laboracions en iniciatives de gestió de la demanda promogudes

per ens locals orientades a l'aprofitament d'aigües pluvials o grises,

de nous tractaments de potabilització experimentals o de projectes

de millora energètica al cicle de l'aigua. Aportació. S'expressen

dubtes respecte com dur a la pràctica aquesta mesura i complir les

normatives sanitàries vigents, tant respecte a l’ús com a la distribució

d'aquestes aigües.

1

A part de la mesura B2015, s'estableixen les mesures B4001, B4002,

B4003, B4004 i B4005 en l'àmbit de potenciació de l'aigua

regenerada, incloent-hi aspectes sobre el RD 1620/2007

Col·laboracions en el desenvolupament d'iniciatives d'estalvi d'aigua

per part dels ens locals. Recomanacions per a l'establiment de

rendiments mínims en xarxes de distribució.Aportació: Prioritzar

l'estalvi d'aigua. Les mesures B2011 i B2012 es consideren positives

i prioritàries, ja que actualment es perd molta aigua.





Mesura Valoració


Consignes per a la producció d'aigua dessalinitzada; intensificació

en situacions de sequera. Aportació. S'expressen dubtes respecte

la idoneïtat de l'aigua dessalinitzada: d'una banda, ja està feta la

inversió en infraestructures, que cal mantenir, i d'altra banda, sembla

que té un alt cost de producció. Però, a més cal garantir una

producció mínima perquè no es malmeti la instal·lació. Per tant, es

conclou que la producció ha de venir marcada per les consignes

adients.

1

La producció d'aigua dessalinitzada es consigna tant en situació de

normalitat com en situació de sequera. El criteri d'establiment de

consignes és principalment l'optimització de la gestió de l'aigua.

Consignes per a la intensificació en l'explotació dels pous que

alimenten l'ETAP de Sant Joan Despí en situacions de sequera.

Aportació. Respecte a l'explotació dels pous, es destaca el paper

estratègic dels aqüífers i es planteja fomentar les recàrregues

artificials, quan sigui possible

1 Les mesures B10002 i B10003 potencien la recàrrega artificial

Necessitat de control de les limitacions establertes en situació de

sequera. Aportacions: Es valida la priorització d'usos de l'aigua en

situació de crisis i la determinació de límits. En aquest sentit, cal

establir formes de control del compliment d'aquestes limitacions

1

El pla especial d'actuació en situació d'alerta i evental sequera

establirà el mecanismes d'informació per portar a teme el control de

les limitacions

Promoció de la reutilització de l'aigua regenerada. Es valora

positivament l'ús d'aigua regenerada i s'apunta que cal fer competitiu

aquest recurs, amb mesures com : la Promoció de les concessions

marc, amb tarifes regulades i operadors dels sistemes de

reutilització que, amb caràcter preferent, seran les administracions

actuants dels sistemes de sanejament.

3

Els mecanismes de desenvolupament de les mesures de

potenciació de l'ús d'aigua regenerada s'estableixen en la execució

del Pla, sense fixar restriccion prèvies.




Mesura Valoració


Necessitat de modificació del RD 1620/2007. El decret es considera

molt restrictiu i que dificulta l'ús d'aigua regenerada (per exemple, en

la demanda de controls en l'ús particular). A més, és difícil

d'interpretar i està mal definit. També s'explica que, a nivell

acadèmic, no està ben valorat i que cal aprofitar aquest recurs

disponible que té bona qualitat.


Valoració positiva del conjunt de mesures. La regulació i el control

permet una bon planificació i gestió de l'aigua. S'afegeix que la

regulació dels embassaments condiciona la qualitat de la conca.

3 Aquest aspecte ja està considerat en el document d'impactes i

pressions (IMPRESS), que és la base sobre la que es defineix el pla.


RETORN DE PROPOSTES CONTAMINACIÓ URBANA

Contaminació urbana i industrial

Mesura Valoració


Aclarir la nomenclatura entre riera de Vallirana i riera de Cervelló, ja

que neix a Vallirana però passa per Cervelló. Cal unificar criteris i

veure com se l’anomena, ja que s’utilitzen diferents noms

indistintament i costa saber a què es refereix cada actuació

-

L'ACA incorpora els noms que proporciona l'Institut cartogràfic i

Geològic de Catalunya. En aquest cas, el nom és "Riera de

Cervelló", tot i que és cert que a l'inici també s'anomena "Riera de

Vallirana". De totes maneres s'ha optat per usar el nom que

identifica gran part de la massa d'aigua (Riera de cervelló)

Les mesures C1089, C1090 i C1091 tenen impacte en el pantà de

Foix. Aquest pantà és una zona ZEPA i cada vegada té més

pressió. Actualment hi ha un problema de salut pública, ja que té

poc cabal i l’aigua roman estancada molt temps. Aquestes mesures

tindran incidència en la qualitat del pantà per tant caldria prioritzar

aquestes actuacions i concretar quan es realitzaran aquestes

actuacions

1 Les actuacions proposades ja estan prioritzades dins del cicle 2016-

2021. La materialització de les actuacions vindrà donada per la

disponibilitat pressupostària anual.

Millorar l’eficiència de les EDAR i la comunicació a la població.

Actualitzar el funcionament de les EDAR, ja que amb el pas del

temps s’han produït millores tecnològiques, s’ha avançat en la

gestió i valorització dels fangs, la utilització d’energies renovables

per disminuir la despesa energètica, etc. Cal habilitar un protocol

d’actualització que permeti, per una banda, introduir i fer aquestes

millores; i per una altra banda, explicar millor a la població la tasca

que s’està duent a terme. L’ACA ha d’explicar millor quines

actuacions impulsar per tal que la ciutadania tingui una millor

informació i més criteri a l’hora de fer-se una opinió.

1

Pel que fa a les consideracions tècniques, l'Agència ja disposa d'un

pla tant d'optimització i estalvi energètic com de gestió i valorització

dels fangs. Respecte a la comunicació, l'Agència disposa de

diferents canals d'informació, ja sigui amb mitjans tradicional com

de noves tecnologies.




Mesura Valoració


Millorar el sistema de finançament dels ens gestors de les EDAR.

El sistema actual és molt poc eficient. L’ACA recull ingressos que

després de molts tràmits, gestions i fiscalització retorna als ens

locals responsables de la gestió de les EDAR. Tota aquesta feina

de gestió, justificació i tramitació consumeix hores de feina de

tècnics municipals que es podrien invertir en optimitzar el servei i

fer millores. Es perd massa temps en burocràcia entre

administracions quan caldria respectar més el funcionament dels

ens locals i invertir aquest temps en allò que realment interessa.

Els tècnics municipals també són funcionaris públics i els

ajuntaments ja estan sotmesos als controls de l’interventor

municipal. El control és necessari però cal trobar un sistema més

eficient.

3 La gestió de l'explotació dels sistemes de sanejament no es objecte

del Programa de mesures.

El nucli del Pla del Pèlag és compartit amb Vallirana, per tant es

proposa que també es puguin connectar les aigües amb Vallirana 2

La solució tècnica final vindrà determinada per l'anàlisi detallat de

l'àmbit des dels punts de vista tècnic, econòmic i ambiental.

A Santa Marià d’Oló hi ha dues EDAR. Des de la mancomunitat es

va redactar un projecte tècnic que unificava les dues estacions i

que des del punt de vista tècnic era millor solució que la proposada

inicialment per l’ACA i que torna a recollir el Pla de mesures. Per

tant, es proposa recuperar la solució tècnica proposada per la

mancomunitat quan es dugui a terme el sanejament.

2

El Programa de mesures contempla com actuació prioritària

l'EDAR de Santa Maria d'Oló i Santa Eulàlia. El nucli de La Rovirola

disposa d'una EDAR municipal que està en tràmit d'incorporació al

sanejament en alta de l'ACA a efectes de la seva explotació. tot i

així, la solució tècnica final vindrà determinada per l'anàlisi detallat

de l'àmbit des dels punts de vista tècnic, econòmic i ambiental.




Mesura Valoració


Sorprèn positivament trobar aquesta mesura perquè tot just s’està

negociant aquest tema. En tot cas, es planteja que també pugui

incorporar les aigües dels afluents del polígon industrial de manera

que es pugui aprofitar el màxim les obres i infraestructures que es

construeixen

- No s'especifica de quina mesura es tracta

Aquesta actuació ja estava prevista l’any 2010 i no s’ha fet res. Per

això és necessari establir els criteris de prioritat de les actuacions.

A l’hora de definir-los s’ha de tenir en compte variables com ara el

nombre de població afectada o l’existència d’obres prèvies

realitzades, ja que si passa molt temps al final aquestes obres es

faran mal bé i la inversió a realitzar encara serà major.

- No s'especifica de quina mesura es tracta

Revisar actuacions que afecten a Terrassa i Manresa.Hi ha

actuacions que afecten a l’àmbit de Terrassa les quals ja han estat

efectuades i altres que s’acabaran durant el 2015. L’únic que

manca és que l’ACA pagui el que li pertoca, però la mesura ja ha

estat executada per l’Ajuntament

1 El Programa de mesures contempla la inversió corresponent a les

actuaciones de sanejament en alta executades per l'Ajuntament de

Terrassa


RETORN DE PROPOSTES CONTAMINACIÓ AGRÍCOLA

Contaminació agrícola

Mesura Valoració


Si bé s’observa que el nivell de contaminació és alt al pantà de

Foix, aquest fet no es produeix per la contaminació agrícola o

ramadera, sinó que són altres els aspectes que incideixen en

aquesta situació: el ritme lent de renovació de l'aigua, el poc cabal

del riu o l'excés d'algues i de llots. També caldria valorar la

capacitat de la depuradora de Vilafranca, ja que és una depuradora

que potser no va ser construïda pel volum actual d’habitants que

agafen i tornen l’aigua a aquesta conca. A més, es clarifica que les

depuradores netegen l’aigua però no extreuen tots els clorurs ni la

microbiologia. L’ús de molts medicaments per part de la població

provoca que les aigües residuals portin altres elements

contaminants de difícil tractament. En tot cas, es considera que la

contaminació per nitrats a la conca es sobretot d'origen industrial, i

tot i que hi ha certa contaminació per nitrats d’origen agrari,

aquesta és molt residual i es tracta d'un contaminació molt difosa.

2

L'ACA està parcialment d'acord amb l'afirmació. L'afecció a

l'embassament del Foix té diverses fonts, unes de puntuals i

conegudes (abocaments que cal millorar el sanejment), i altres

d'origen difós (aport de nutrients, fertilitzants, sals i plaguicides).

Per al Pla de gestió de segon cicle s'han programat diverses

mesures per millorar el sanejament a la conca:CODI PM 2015 nou

DESCRIPCIÓ MESURA COST INVERSIÓ (€)

C1.089 Renovació i ampliació dels col•lectors en alta del sistema

de sanejament de Vilafranca del Penedès 4.000.000,00

C1.090 Ampliació de l'EDAR de Vilafranca del Penedès

9.429.500,00

C1.091 Restitució del col•lector en alta a la riera de Pontons del

sistema de Vilafranca del Penedès 764.500,00

C3.004 Estudi de traçabilitat de les fonts de contaminació de les

masses d'aigua de rius per a la redacció d'un pla de reducció

300.780,00

B5.002 Millores en l'embassament de Foix (2015-2021)

4.790.000,00

A2.024 Caracterització i protecció d'espais naturals a la conca del

Foix 3.500,00

Reactivar i finalitzar les mesures engegades i previstes. Necessitat

de finalitzar les actuacions que ja hi ha previstes. En concret,

s'esmenta el cas de la barrera per contaminació de clorurs al Baix

Llobregat

2

El pressupost per dur a terme les mesures proposades estan

subjectes a el Pla Econòmic i Financer de l’ACA, per tal que sigui el

més realista possible i per tant viable.

En el Programa de mesures del Pla de Gestió hi ha previst realitzar

la redacció d'un protocol de posada en marxa i aturada de la

barrera contra la intrusió marina de l'aqüífer del delta del Llobregat,

a la vegada hi ha previst un pressupost per poder posar en marxa

la barrera en cas que es consideri necessari.




Mesura Valoració


Millorar la canalització de la conca del Llobregat. Es detalla l'estat

dels canals, com infraestructures amb un doble ús: el rec i el pas

d’aigua. D'una banda, aquests canals queden al marge de l'anàlisi

de la qualitat de l'aigua i, d'altra banda, es constata que els usos i

la demanda agrícola d'aquesta aigua ha canviat molt al llarg dels

anys, en la mesura que s’ha reduït molt. En aquest sentit, caldria

realitzar una revisió d'aquesta demanda en l'actualitat i un estudi

que analitzi la qualitat/quantitat d'aquesta aigua i el seu pas pels

canals. Seria adient que només passes pels canals l'aigua

necessària pel rec, perquè la resta seria preferible que tornes al

cabdal del riu. També es comenten els problemes de pas i

manteniment pels canals. En concret, el “Tub del Governador” i el

“Canal de la Infanta” necessitarien d’un millor manteniment

1

S'ha acceptat realitzar un estudi a la zona dels canals del "Tub del

Governador” i el “Canal de la Infanta” per cercar solucions. En

concret s'ha afegit la mesura a l’apartat B1 (Gestió i explotació

coordinada dels recursos hídrics), amb codi B1.014 del Programa

de mesures, amb una dotació pressupostària de 50.000 € a

executar en el període 2016-2021

Anàlisi de la contaminació per clorurs. Aprofundir en l'anàlisi i el

coneixement de les àrees contaminades per clorurs a la Conca del

Llobregat perquè se’n detecten i no se saben els seus orígens i

moviments.

2

Pel que fa a la reducció de la contaminació salina del Llobregat, hi

ha previstes una sèrie de mesures al programa de mesures del pla

de gestió, on prèviament s'hauran de fer estudis per a la

determinació de l'origen de les surgències salines, per tal que

posteriorment es puguin aplicar les mesures més adients.

Anàlisi de la contaminació per arsènic. Hi ha previst un estudi

específic respecte la contaminació per arsènic, que cal

desenvolupar, en concret a l'àrea de Martorell/Castellbisbal

1 En el Programa de mesures del Pla de Gestió hi ha previst

realitzar un estudi de caracterització de l'origen de l'arsènic a la

massa d'aigua de la Cubeta d'Abrera.




Mesura Valoració


Anàlisi de la contaminació per sulfats. Ara per ara, no s'està

aplicant cap mesura correctora ni de coneixement respecte la

contaminació per sulfats, que afecta sobretot a la zona central del

Delta del Llobregat. Es proposa que seria interessant aprofundir en

el coneixement i anàlisi d'aquest aspecte.

2

Tot i que no hi ha una mesura específica per estudiar la presència

d'aquest compost en les aigües subterrànies, hi ha algunes

mesures genèriques d'estudis de contaminació a les aigües, que

en el cas de considerar-se oportú s'inclouria l'estudi d'aquest

paràmetre a la zona del delta del Llobregat. També hi ha mesures

destinades a Desenvolupament de la recerca i innovació en la

gestió de l’aigua i la preservació i millora del medi aquàtic, on si

s'escau es podrien desenvolupar estudis relacionats amb aquesta

problemàtica

Anàlisi de la contaminació per bor. Aprofundir en l'anàlisi i el

coneixement de la contaminació per bor, que també es detecta en

algunes zones de la conca del Llobregat

2

Tot i que no hi ha una mesura específica per estudiar la presència

d'aquest compost en les aigües subterrànies, hi ha algunes

mesures genèriques d'estudis de contaminació a les aigües, que

en el cas de considerar-se oportú s'inclouria l'estudi d'aquest

paràmetre a la zona del delta del Llobregat. També hi ha mesures

destinades a Desenvolupament de la recerca i innovació en la

gestió de l’aigua i la preservació i millora del medi aquàtic, on si

s'escau es podrien desenvolupar estudis relacionats amb aquesta

problemàtica


Conclusions

Total Propostes generades: 56

24

Total ACA 50

Acceptades 25

En estudi o accept. parcialment 18

Rebutjades 7

Competències d’altres Administracions 6

25 51%

7 14%

17 35%

Barcelona 2

acceptades

rebutjades

en estudi

25

Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC)

Pressupost Programa de mesures (CIC) (prèvia a la informació pública)

Capítol Mesura Cost inversió /

Despesa

Cost inversió /

Despesa ACA

Cost inversió /

Despesa Altres

Cost explotació

ACA (€/any)

Cost explotació

altres (€/any)

A1 Implantació cabals de manteniment 8.500.000 8.500.000 - - -

A2 Rehabilitació hidromorfològica rius 13.350.206 8.629.517 4.720.688 - -

A3 Rehabilitació zones humides 16.902.656 875.000 16.027.656 - -

A4 Control i mitigació especies invasores 1.639.945 902.905 737.040 - 5.000

A5 Protecció i millora del litoral 15.194.328 200.000 14.994.328 - -

A6 Protecció i millora d'aqüífers 33.380.000 1.380.000 32.000.000 500.000 -

A7 Regulació navegació i freqüentació 1.189.500 24.000 1.165.500 - -

B1 Explotació coordinada dels recursos hídrics 9.671.547 7.671.547 2.000.000 100.000 -

B2 Millora garantia d'abastament 257.900.000 59.400.000 198.500.000 - -

B3 Gestió de sequeres 592.000 - 592.000 1.333.333 361.667

B4 Reutilització de l'aigua regenerada 6.250.000 5.000.000 1.250.000 500.000 -

B5 Millora del control i la regulació 19.000.000 19.000.000 - 602.333 -

B6 Modernització dels regadius 43.397.683 - 43.397.683 - -

C1 Millora sanejament nuclis sanejats 235.072.000 235.072.000 - 23.152.735 -

C2 Sanejament nuclis no sanejats 63.554.500 63.554.500 - 3.011.364 -

C3 Reducció contaminació industrial 710.892 676.280 34.612 - -

C4 Reducció impactes de sistemes unitaris (DSU) 24.866.667 1.100.000 23.766.667 - -

C5 Reducció nitrats d'origen agrari 17.837.240 800.000 17.037.240 - -

C6 Reducció plaguicides d'origen agrari 850.000 200.000 650.000 - -

C7 Reducció contaminació salina Llobregat 42.223.667 25.563.469 16.660.198 125.000 908.444

C8 Descontaminació d'aqüífers 7.050.000 1.000.000 6.050.000 - -

D1 Pla de gestió de riscos inundacions 97.717.000 44.000.000 53.717.000 - -

E1 Recerca innovació i desenvolupament 1.000.000 1.000.000 - - -

COST període 2016-2021 917.890.307 484.549.219 433.341.088

Cost explotació anual 27.991.432 2.608.444

26


Pressupost Programa de mesures (CIC)

Capítol Mesura Cost inversió /

Despesa

Cost inversió /

Despesa ACA

Cost inversió /

Despesa Altres

Cost explotació

ACA (€/any)

Cost explotació

altres (€/any)

A1 Implantació cabals de manteniment 8.735.000 8.735.000 - 600.000 -

A2 Rehabilitació hidromorfològica rius 13.425.206 8.704.517 4.720.688 - -

A3 Rehabilitació zones humides 17.902.656 1.065.000 16.027.656 - -

A4 Control i mitigació especies invasores 1.639.945 902.905 737.040 - 5.000

A5 Protecció i millora del litoral 24.857.781 200.000 24.657.781 - -

A6 Protecció i millora d'aqüífers 33.380.000 1.380.000 32.000.000 500.000 -

A7 Regulació navegació i freqüentació 1.769.976 24.000 1.745.976 - - B1 Explotació coordinada dels recursos hídrics 9.671.547 7.671.547 2.000.000 100.000 - B2 Millora garantia d'abastament 289.790.000 60.630.000 229.160.000 - - B3 Gestió de sequeres 592.000 - 592.000 1.333.333 361.667

B4 Reutilització de l'aigua regenerada 6.250.000 5.000.000 1.250.000 500.000 - B5 Millora del control i la regulació 17.134.000 17.134.000 - 602.333 - B6 Modernització dels regadius 43.397.683 - 43.397.683 - - C1 Millora sanejament nuclis sanejats 228.874.000 226.304.000 2.570.000 22.088.860 - C2 Sanejament nuclis no sanejats 92.120.351 89.090.500 3.029.851 4.082.986 - C3 Reducció contaminació industrial 710.892 676.280 34.612 - - C4 Reducció impactes de sistemes unitaris (DSU) 26.366.667 2.600.000 23.766.667 - - C5 Reducció nitrats d'origen agrari 17.837.240 800.000 17.037.240 - - C6 Reducció plaguicides d'origen agrari 850.000 200.000 650.000 - - C7 Reducció contaminació salina Llobregat 64.646.400 25.563.469 39.082.931 125.000 908.444 C8 Descontaminació d'aqüífers 7.050.000 1.000.000 6.050.000 - - D1 Pla de gestió de riscos inundacions 66.612.750 44.000.000 22.612.750 - - E1 Recerca innovació i desenvolupament 1.000.000 1.000.000 - - -

COST període 2016-2021 973.804.094 502.681.219 471.122.875

Cost explotació anual 29.932.513 1.275.111

Versió final (Pressupost ampliat després d’ Informació Pública i Procés Participatiu):

27


7% 34%

25% 9%

5% 2%

7% 2%

0,1%

Mesura Altres ACA Total

Qualitat de l’aigua 64.198.717 327.968.249 392.166.966

Abastament 245.739.683 91.071.547 336.811.230

Protecció del Medi 69.645.212 20.511.422 90.156.635

Inundacions 22.612.750 44.000.000 66.612.750

I+R+D - 1.000.000 1.000.000

471.122.875 502.681.219 973.804.094

Altres:

DARP: 59.365.923 €

DTES: 56.060.554 €

Dept. Interior: 70.000 €

Ens locals i supramunicipals: 75.955.835 €

Estat: 29.264.353 €

Diversos / tercers: 258.976.210 €

Distribució de les inversions

Pressupost Programa de mesures (CIC)

gencat.cat

Processos participatius del Pla de...

Documents

Transcript of Processos participatius del Pla de...