PRODUCTES

Carn d'estruç

L'estruç (Struthio camelus) és l'ocell vivent més gran. Fa fins a 2,5 metres d'alçada, no pot volar

i en opinió de molts autors, és l'únic membre supervivent de la família dels estrutiònids i del seu

gènere, Struthio.

Altres membres dels estrutioniformes són els nyandús, els emús, els casuaris, els kiwis i l'ocell

més gran que mai ha existit, l'Aepyornis, actualment extint. Els estruços tenen el coll i les

cames molt llargs i poden córrer fins a 65 km/h.

Carn d'ànec

La carn d'ànec més comú que es consumeix als Estats Units és l'ànec de Pequín (o ànec

lacat). Com la majoria de pequinesos criats per a la venda provenen allí de Long Island, Nova

York, els pequinesos són també anomenats de vegades ànecs "Long Island", malgrat de ser

d'origen xinès. Algunes races especialitzades s'han tornat més populars en els últims anys, en

particular l'ànec mut (també almescat o morisc), i l'ànec mulard (un híbrid estèril dels

pequinesos i els muts). A diferència de la majoria dels altres ànecs domèstics, els ànecs muts

no són descendents dels collverds.

La carn d'ànec o ànec es refereix a la carn de diverses espècies d'aus en la família anatidae,

trobada tant en aigua dolça com en aigua salada. Ànec es menja en moltes gastronomies

d'arreu del món.

Carn de bou

Bou o carn de bou és el nom culinari de la carn bovina, especialment la del bestiar amansat.

Dita carn de bestiar es pot generar a partir de vaques, bous, braves o vedells.Carn de bestiar

es divideix primer en els talls primaris. Aquests són les seccions bàsiques i altres subdivisions

que són tallades de la carn. Atès que les potes de l'animal i els músculs del coll fan la majoria

dels treballs, que són els més difícils, la carn es torna més sensible quant més augmenta la

distància entre peülla i corn. Diferents països tenen diferents talls i noms.

Carn de cavall

El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat (dotat de peülles), una subespècie d'una de

les set espècies vivents de la família dels èquids. El cavall ha evolucionat al llarg dels últims 55-

45 milions d'anys, des d'una petita criatura amb diversos dits, fins al gran animal d'un únic

ditd'avui en dia. Els humans començaren a domesticar els cavalls vers el 3700 aC i es creu que

la seva domesticació ja era estesa el 3000 aC; l'any 2000 aC, l'ús de cavalls domesticats ja

s'havia estès pel continent eurasiàtic. Tot i que la majoria de cavalls d'avui en dia estan

domesticats i hi ha moltes races de cavall, encara hi ha poblacions amenaçades de cavall de

Przewalski, l'únic cavall salvatge autèntic que queda, així com cavalls ferals, més comuns, que

viuen en llibertat però descendeixen d'avantpassats domesticats.

Carn de conill

És una carn magra, és font de proteïnes, té un alt contingut en fòsfor, és font de seleni i

potassi, té un alt contingut en ciancobalamina (B12), niacina (B3) i piridoxina (B6), té una gran

versatilitat gastornòmica, ja que admet una àmplia varietat de formes de preparació i cuinat, és

una carn sabrosa que agrada a tota la família, és una carn tradicional de la nostra cuina

mediterrània i les seves propietats culinàries solen incorporar espècies i herbes aromàtiques,

per la qual cosa es pot prescindir de la sal en la seva preparació.

Carn de pollastre

La carn de pollastre es denomina als teixits procedents del pollastre, es molt freqüent encontrar-se aquesta carn en molts plats i preparacions de la culinària de tot el món. La seva carn es considera un aliment bàsic i es per aquesta raó per la que s'inclou en el índex de preus a consum.

Carn de porc

La carn de porc o carn de porcí és un producte carni procedent del porc. És una de les carns més consumides al món. Algunes religions la consideren un aliment prohibit. Per exemple, el judaisme la considera kosher i l'islam, halal. És a més a més una de les més aprofitades, perquè s'utilitza gairebé tot el cos de l'animal, així com molts dels seus subproductes: pernil, xoriço,bacó, botifarra, cansalada, paté, etc.

Carn de senglar

El senglar, porc senglar o porc fer (Sus scrofa) és un mamífer cetartiodàctil. Present a Europa,

encara que també hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.

És de mida mitjana, amb un cap gros i allargat, amb ulls molt petits. El coll és gruixut i les potes

són molt curtes, les del davant més llargues que les del darrere, a diferència del porc domèstic,

que té més desenvolupada la part posterior del cos.

Carn de vedella

Se li diu carn de vedella a la carn de vaca d'almenys sis mesos d'edat fins al moment de sacrificar-al (que s'ha criat 6 mesos). Solen pesar 135 kg de mitjana. El valor nutritiu de la carn de vedella és el mateix que el de la bou. La indústria càrnica és l'encarregada de processar els subproductes de la carn de vedella.

Fuet

El fuet, espetec, tastet, petador o secallona és un embotit típic de la gastronomia catalana.

Està fet de carn magra de porc, cansalada picada (capolada) i adobada amb pebre negre o

altres espècies i embotit en budell prim de porc; és habitual que, durant el procés de repòs, s'hi

formin unes taques blanques que el recobreixen.

Llom

El llom es un embotit fabricat amb llom de porc sencer adobat i posteriorment preparat en el porc. És molt habitual en les zones a on es produeix la matança en la província de Segovia es molt habitual el seu adob i posterior embotit.

Llonganissa

La llonganissa és un embotit llarg, farcit de carn de porc picada. És un aliment provinent d'Espanya però fabricat en molts altres països com els que agrupa el con sud, però també a la resta d'Amèrica des del sud dels Estats Units, Mèxic, El Carib i Amèrica Central. Està elaborada amb una massa feta de carn magra de porc (70-80%) i cansalada (20-30%), trinxada, condimentada amb sal, espècies (pebre, all, canyella i clau), pastada i embotida, sense temps d'espera, en budell natural de porc o de xai. En molts llocs, s'ha substituït el budell (intestí) natural, per un embolcall sintètic. Es caracteritza per ser un embotit llarg i estret.

Mortadel·la

La mortadel·la és una carn freda elaborat en la seua majoria amb carn

de porc finament picada originari de la regió italiana de Bolonya (capital de Emília-Romanya).

És una especialitat de la cuina italiana que procedeix de les regions italianes deEmília-

Romanya, Piemont, Llombardia i gran part de la Província de Trento.

Es condimenta una carn freda, amb prop d'un 60% de magre, amb espècies, que poden anar

des de la pebre en gra o mòlta, les baies de murta, o la nou moscada mòlta fins al coriandre.

També és habitual el festuc mòlt, pebrot o olives.

Paté

El paté és una preparació cuita a base de diferents productes d'origen càrnic que sol prendre's acompanyat de pa, en el qual es pot untar o posar un tros a sobre, sense xafar-lo ni estendre'l. N'hi ha que són fets de fetge d'ànec o d'altres animals, d'altres es fan amb caps d'alguns animals, com la vedella o el porc, amb llengua, amb carn del muscle, cansalada, diferents vísceres, sang o amb barreja de diversos d'aquests ingredients. Cada tipus d'ingredient pot estar trinxat o tallat en trossos de diferents mides. Al contrari que els embotits, els patés no s'introdueixen en budells ni membranes sinó que es fan en un motllo o terrina que després es cobreix d'oli o greix animal per a garantir la conservació.

Pernil

El pernil ibèric, també anomenat pata negra, és un tipus de pernil curat produït principalment a Espanya però també a Portugal. Està basat en el porc negre ibèric que també s'anomena pata negra (literalment pota negra). Segons les normes de la denominació d'origen espanyola, el pernil ibèric es fa amb creuaments de porcs en el qual, com a mínim un 75%, ha de ser porc negre ibèric.

Pernil dolç

El pernil dolç, és un embotit cuit, derivat carni del porc. És característic el seu color rosat i un sabor més suau que el d'altres pernils. Està format per una única peça o bloc, format per carn picada de magre i greix animal a qui se li injecta sal en gran quantitat a través d'un procés conegut com injecció.

Salami

El salami o salame (la primera forma és originalment el plural de la segona) és un embotiten salaó que s'elabora amb una barreja de carns de boví i porcí assaonades i que és posteriorment fumat i guarit a l'aire, similar a la llonganissa. Quasi totes les varietats italianes es condimenten amb all, no així les alemanyes. Tradicionalment s'elaborava amb carn de porc (en italià porco o maiale), però ara és cada vegada més freqüent que es faça amb una barreja de vaca i porc. També hi ha varietats que duen només carn de vaca (en italià vacca o mucca).

Sobrassada

La sobrassada és un embotit fet amb carn i xulla de porc, que es trempa amb sal i pebre

bord dolç i coent. S'embut a dins els budells del mateix porc.

Amb els budells prims es fan les llonganisses, i els gruixats reben el nom anatòmic.

És tradicional la sobrassada de Mallorca, regulada com a Indicació Geogràfica Protegida. Dins

la cuina mallorquina, se sol consumir fregida el mateix dia de les matances o poc després.

Xoriço

El xoriço és un embotit curat, versió picant del xoriç típica de la Península Ibèrica i de Llatinoamèrica preparada amb pebre bord.