Progamació de Valencià. IES de Teulada. Curs 2010-2011

PROGRAMACIÓ DEL DEPARTAMENT DE VALENCIÀ

IES DE TEULADA. CURS 2010-2011

MEMBRES DEL DEPARTAMENT:

Silvia Balaguer LlobellAmbròs Comendador Duran (cap de Departament)Francesc Faraig PendásPilar Garcia AparicioImma Llobell Buigues Joana Mateu FrauCarles Mulet Grimalt

ÍNDEX0. INTRODUCCIÓ.................................................................................................... 4I. PROGRAMACIÓ D’ESO .................................................................................... 4A)VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

1. OBJECTIUS DIDÀCTICS/CRITERIS D’AVALUACIÓPRIMER CURS............................................................................................................4SEGON CURS ............................................................................................................6TERCER CURS ...........................................................................................................7QUART CURS .............................................................................................................9

2. CONTINGUTS PRIMER CURS..........................................................................................................10SEGON CURS ..........................................................................................................12TERCER CURS..........................................................................................................22QUART CURS ..........................................................................................................32

3. METODOLOGIA. L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT..................................................................344. CRITERIS D’AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ...........................................................................365. MATERIAL I RECURSOS DIDÀCTICS......................................................................................376. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS ...................................................38

B) PROGRAMACIÓ DEL PDC ....................................................................................................391. DIVERSIFICACIÓ PER A QUÈ? OBJECTIUS GENERALS DEL PROGRAMA2. ORIENTACIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DE L’ÀMBIT

SOCIOLINGÜISTIC2.1. OBJECTIUS2.2. ORGANITZACIÓ DELS CONTINGUTS2.3. PLANTEJAMENT DIDÀCTIC2.4. ORGANITZACIÓ DE L’AULA2.5. MATERIAL2.6. CRITERIS D’AVALUACIÓ2.7. LECTURES

C) PROGRAMACIÓ DE L’AULA PASE ...................................................................................49O. INTRODUCCIÓ1. OBJECTIUS GENERALS2. METODOLOGIA3. CRITERIS D’AVALUACIÓ4. UNITATS DIDÀCTIQUES5. INTRODUCCIÓ DELS CONTINGUTS DE L’ÀREA DE CC.SS.

D) PROGRAMACIÓ DE COMPENSATÒRIA...........................................................................690. INTRODUCCIÓ1.OBJECTIUS 2.CONTINGUTS 3.RECURSOS MATERIALS4. CONTINGUTS MÍNIMS 5. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

E) PROGRAMACIÓ DE L’OPTATIVA D’ESO:TALLER DE VALENCIÀ....................... 750. INTRODUCCIÓ

1. OBJECTIUS2. CONTINGUTS

PRIMER CURSSEGON CURSTERCER CURS

3. CRITERIS D’AVALUACIÓPRIMER CURS

2

SEGON CURSTERCER CURS

4. SISTEMA D’AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ5. MATERIALS6. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

II.PROGRAMACIÓ DE BATXILLERAT ...........................................................89 A) VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

1. OBJECTIUS GENERALS PRIMER DE BATXILLER ............................................................................................................... 91

1. OBJECTIUS/CRITERIS D’AVALUACIÓ 2. CONTINGUTS 3. SISTEMA D’AVALUCIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ4. MATERIALS I RECURSOS 5. METODOLOGIA

SEGON DE BATXILLER................................................................................................................. 1021. OBJECTIUS/CRITERIS D’AVALUACIÓ2. CONTINGUTS3. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS4. SISTEMA I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ5. MATERIALS I RECURSOS6. METODOLOGIA

B) OPTATIVA PRIMER DE BATXILLER: VALENCIÀ LLENGUA I IMATGE ..........1091. INTRODUCCIÓ 2. OBJECTIUS ESPECÍFICS 3. CONTINGUTS 4. SEQUÈNCIACIÓ DE CONTINGUTS 5. CRITERIS D’AVALUACIÓ6. LECTURES VOLUNTÀRIES

3

INTRODUCCIÓ

El departament de Valencià de l’IES de Teulada està format per 7 professors, dels quals 4 són definitius en el centre. Aquest professorat imparteix:

Valencià: llengua i literatura dels 18 grups d’ESO (6 de 1r ESO més 1 grup flexible, 5 de 2n ESO més 2 grups flexibles, 4 de 3r ESO, i 3 de 4t ESO)

Valencià: alumnat de compensatòria: aquest curs sols comptem amb 4 hores de compensació per a tot l’alumnat amb aquestes necessitats, 3 hores de les quals es donaran a alumnes de 3r C-D, i 1 hora a alguns alumnes de compensatòria de 4t.

Valencià: llengua i literatura dels 3 grups de Batxillerat (2 de 1r. i 1 de 2on.) L’optativa Taller de Valencià (a 1r., 2on. i 3r d’ ESO) L’optativa Valencià: Llengua i Imatge (a 1r. de Batx.) L’àmbit lingüísticosocial del PDC de 4t curs L’àmbit lingüísticosocial (valencià) de l’aula PASE

Aquesta programació inclou el desplegament curricular (objectius/criteris d’avaluació, continguts, metodologia de treball, materials i recursos didàctics, activitats extraescolars i procediments d’avaluació i qualificació) de les les diferents matèries, cursos i programes que s’imparteixen. Inclou també una programació per a l’alumnat nouvingut que, per diverses raons, no assisteix a l’aula PASE (programació de compensatòria). No cal dir que incorpora, quan és possible, les diverses propostes realitzades pel professorat del curs 2009-10 en la memòria final. Respecte al curs anterior, en aquest curs s’ha eliminat el PDC de 3r que s’havia iniciat el curs passat. Quant als alumnes de compensatòria, els hem fet encabir en l’horari de l’aula PASE de manera que puguen rebre algunes hores específiques d’acord al seu nivell i capacitats. També s’ha eliminat un grup de 2n de batxillerat quedant un únic grup, prou nombrós, la qual cosa dificultarà la tasca educativa respecte a cursos anteriors.

I. PROGRAMACIÓ D’ESOA)VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA (Seguim el decret 112/2007 de 20 de juliol per a primer, segon i tercer d’ESO; per a quart, el currículum anterior)

1. OBJECTIUS DIDÀCTICS / CRITERIS D'AVALUACIÓ PRIMER CURS1. Copsar les idees essencials i les intencions de textos orals de diferents tipus i de diferent nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits.

2. Utilitzar el valencià per a expressar-se oralment i per escrit de la forma més adequada a cada situació de comunicació.

3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.

4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament en situacions formals i informals. Incorporar el valencià en tots els àmbits de la llengua, especialment en l’àmbit acadèmic, com a vehicle aprenentatge.

5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa.

6. Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos i les seues estructures formals. Conéixer els fonaments de la gramàtica; reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.

7. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic per solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels textos

4

propis d’aquest curs.

8. Reconéixer el propòsit i la idea general en textos orals d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i de l’àmbit acadèmic; captar la idea global d’informacions sentides en ràdio o en televisió i seguir instruccions poc complexes per a realitzar tasques d’aprenentatge.

9. Realitzar oralment narracions d’experiències viscudes de manera ordenada, clara i ben estructurada, a partir d’un pla o guió previ; seguir un ordre lògic en la presentació d’informacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals; mantenir l’atenció del receptor.

10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, identificant-ne les intencions; diferenciar les idees principals i les secundàries; reconéixer possibles incoherències i ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.

11. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar un text de síntesi en què es reflectesquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.

12. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat; seguir instruccions senzilles; identificar els enunciats en què el tema general apareix explícit, i distingir les parts del text. Aplicar tècniques d’organització d’idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.

13. Narrar, exposar i resumir en suport paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat: enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica; valorar la importància de planificar i revisar el text.

14. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa i la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya. Valorar aquesta diversitat com un patrimoni que ens enriqueix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte.

15. Identificar els trets lingüístics propis dels distints usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l’observació directa i de la comparació de produccions diverses.

16. Conéixer i utilitzar les normes lingüístiques, amb una atenció especial a les ortogràfiques.

17. Iniciar el coneixement d’una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre el seu ús.

18. Conéixer i comprendre les formes i els gèneres principals de la tradició literària. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit totalment, reconeixent-ne els elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics, i emetre una opinió personal.

19. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa adequada a l’edat, reconeixent-ne el gènere i l’estructura global; valorar de manera general l’ús del llenguatge; diferenciar el contingut literal i el sentit de l’obra; relacionar el contingut amb l’experiència pròpia.

20. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant els temes i motius de la tradició, les característiques bàsiques del gènere, els elements bàsics del ritme i l’ús del llenguatge, amb una atenció especial a les figures semàntiques més generals.

21. Compondre textos, en suport paper i digital, prenent com a model un text literari dels llegits i comentats a l’aula, o realitzar-ne alguna transformació senzilla.

22. Incorporar la lectura i l’escriptura com a mitjans d’enriquiment personal.

23. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboració i presentació, amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs d’investigació senzills. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs d’investigació senzills, fent ús dels

5

mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM...).

24. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de problemes.

SEGON CURS

1. Copsar les idees essencials i les intencions de textos orals de diferents tipus i de diferent nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements.

2. Aplicar els coneixements sobre el valencià, i les normes d’ús lingüístic, per solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per compondre i revisar, de manera progressivament autònoma, els textos propis d’aquest curs.



5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilitzar la interpretació oral, fent un resum de la llengua de l’emissor, quan el receptor no comprén el missatge original.

6. Reconéixer en un text les diferents funcions del llenguatge.

7. Reconéixer els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les seues estructures formals, i ser capaç d’utilitzar-los.

8. Reconéixer, juntament amb el propòsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en textos orals d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i de l’àmbit acadèmic; captar la idea global i la rellevància d’informacions sentides en ràdio o en televisió i seguir instruccions per a realitzar autònomament tasques d’aprenentatge.

9. Fer exposicions oral senzilles sobre temes que tinguen interés per a l’alumnat i que siguen pròxims al seu entorn, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació, de manera ordenada i fluïda, ajustant-se a un pla o guió previ; seguir un ordre lògic en la presentació d’informacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa; mantenir l’atenció del receptor.

10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, identificant-ne les intencions; diferenciar les idees principals i secundàries; reconéixer possibles incoherències i ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.

11. Elaborar el resum d’una exposició o argumentació oral sobre un tema específic i conegut, reflectint-ne els arguments principals i els punts de vista dels participants.

12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vista trobats com el punt de vista propi.

13. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat; seguir instruccions de certa extensió en processos poc complexos; identificar el tema general i els temes secundaris, i distingir com està organitzada la informació. Aplicar tècniques d’organització d’idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.

14. Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar en suport paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat: enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades; respectar les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques. Valorar la importància de planificar i revisar el

6

text. Redactar cròniques periodístiques breus organitzant la informació de manera jeràrquica.

15. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa i la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya Valorar aquesta diversitat com un patrimoni que ens enriqueix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen les llengües en contacte.

16. Identificar els trets lingüístics propis dels distints usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua, per mitjà de l’observació directa i de la comparació de produccions diverses.

17. Conéixer una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre el seu ús. Conéixer i aplicar correctament les normes d’accentuació vigents. Conéixer l’estructura de l’oració i les diferents classes d’oració. Esbrinar les principals relacions de significat.

18. Incorporar la lectura i l’escriptura com a mitjans d’enriquiment personal.

19. Conéixer els gèneres literaris. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit totalment, reconeixent-ne els elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics, i emetre una opinió personal. Aprendre a classificar els textos llegits per gèneres literaris.

20. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa adequada a l’edat; reconéixer l’estructura de l’obra i els elements del gènere; valorar l’ús del llenguatge i el punt de vista de l’autor; diferenciar el contingut literal i el sentit de l’obra, i relacionar el contingut amb l’experiència pròpia.

21. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, la caracterització dels subgèneres literaris, la versificació, l’ús del llenguatge i la funcionalitat dels recursos retòrics en el text.

22. Compondre textos, en suport paper i digital, prenent com a model un text literari dels llegits i comentats a l’aula, o fer-ne alguna transformació senzilla. Conéixer el procés que porta del text dramàtic a la representació teatral.

23. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboració i presentació, amb l’ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs d’investigació senzills. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs d’investigació senzills, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM...).

24. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

TERCER CURS

1. Captar les idees essencials de textos orals de diferents tipus i de diferent nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos escrits.

2. Aplicar els coneixements sobre el valencià i les normes d’ús lingüístic, per solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels textos propis d’aquest curs.



5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilitzar la interpretació oral i la traducció escrita, i també saber fer resums i paràfrasis de la llengua de l’emissor, quan el receptor no

7

comprén el missatge original.

6. Entendre instruccions i normes donades oralment; extraure idees generals i informacions específiques de reportatges i entrevistes; seguir el desenvolupament de presentacions breus relacionades amb temes acadèmics i plasmar-ho en forma d’esquema i resum.

7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits narratius, descriptius i dialogats de diferent tipus (incloent-hi els propis de la premsa escrita) i distint nivell de formalització; identificar-ne les intencions; diferenciar les idees principals i les secundàries; reconéixer possibles incoherències o ambigüitats en el contingut; aportar una opinió personal.

8. Fer exposicions orals senzilles sobre fets d’actualitat social, que siguen d’interés per a l’alumnat, de manera ordenada, ajustant-se a un pla o guió previ; amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i de la comunicació; adequar el tema a la situació comunicativa; mantenir l’atenció del receptor.

9. Elaborar el resum d’una exposició o un debat oral sobre un tema específic i conegut, reflectir els arguments principals i els punts de vista dels participants.

10. Extraure i contrastar informacions concretes i identificar el propòsit en els textos escrits més usats per a actuar com a membres de la societat; seguir instruccions en àmbits públics i en processos d’aprenentatge d’una certa complexitat; inferir el tema general i els temes secundaris; distingir com s’organitza la informació.

11. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius i dialogats) en suport paper i digital; adequar el registre a la situació comunicativa; utilitzar-ne l’estructura organitzativa per a ordenar les idees amb claredat: enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades; respectar els criteris de correcció gramatical, ortogràfica i tipogràfica, amb un vocabulari ric i variat. Valorar la importància de planificar i revisar el text.


13. Comprendre l’origen i l’evolució del valencià, identificar i localitzar els fenòmens de contacte entre les distintes llengües constitucionals i conéixer les característiques fonamentals del bilingüisme.

14. Conéixer la diversitat lingüística d’Europa i d’Espanya; valorar aquesta diversitat com un patrimoni que ens enriqueix a tots i a totes.

15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics del valencià, per mitjà de l’observació directa i la comparació de produccions diverses.

16. Conéixer la terminologia lingüística necessària per a la reflexió sobre l’ús.

17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua i, si és el cas, la relació entre aquestes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic per resoldre problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per compondre i revisar els textos de manera progressivament autònoma.

18. Exposar una opinió sobre la lectura personal d’una obra completa adequada a l’edat i relacionada amb els períodes literari estudiats; avaluar l’estructura i l’ús dels elements del gènere, l’ús del llenguatge i el punt de vista de l’autor; situar bàsicament el sentit de l’obra en relació amb el context i amb l’experiència pròpia.

19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus o fragments, considerant la presència de certs temes recurrents, el valor simbòlic del llenguatge poètic i l’evolució dels gèneres, de les formes literàries i dels estils.

20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el context en què apareixen i les autores o autors més rellevants de la història de la literatura; fer un treball personal d’informació, síntesi, imitació i recreació, en suport paper o digital.

21. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit totalment. Reconéixer els elements

8

estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics, i emetre una opinió personal. Utilitzar aquests coneixements en la producció de textos amb intenció literària.

22. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constitueixen un referent clau en la història de la literatura fins al segle XVIII—incloent-hi els de les llengües constitucionals— i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.

23. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fonts d’informació, tant en suports tradicionals (per mitjà de l´ús d’índexs, de fitxes i d’altres sistemes de classificació de fonts) com en els que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació, en el marc de treballs d’investigació senzills. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs d’investigació senzills, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM...).

24. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

25. Identificar els recursos principals utilitzats pels mitjans de comunicació per a elaborar i difondre informacions i opinions.

QUART CURS

1-Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferents tipus i distint nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos escrits.

2- Elaborar el resum d'una exposició o d'un debat oral sobre un tema específic reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.

3-Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits de diferent tipus i nivell de formalització, identificant les intencions que tinguen, diferenciant les idees principals i les secundàries, reconeixent les possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportant una opinió personal.

4-Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema determinat a fi d'elaborar un text de síntesi on apareguen tant les principals informacions trobades com el punt de vista propi.

5- Exposar oralment el desenrotllament d'un tema de forma ordenada i fluida seguint un guió previ, seguint un orde lògic en la presentació de la informació, adequant el llenguatge al contingut i a la situació comunicativa.

6- Crear textos escrits narratius, descriptius, expositius i argumentatius, adequant-los a la situació comunicativa, organitzant-ne el contingut de forma coherent, utilitzant un vocabulari ric i variat i que respecte la correcció ortogràfica i gramatical.

7- Identificar en textos orals, escrits i icònics imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació ( sexual, racial, social, religiosa, etc.), evitar-ne l'ús i utilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

8- Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diverses fonts d'informació per mitjà de fitxes, índex i altres sistemes de classificació, aplicant mitjans tradicionals i tecnologia informàtica, en el marc de treballs d'investigació.

9- Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat o bé un fragment prou representatiu dels recursos estilístics emprats. Reconéixer els elements estructurals bàsics i els recursos lingüístics, emetre una opinió personal.

9

10-Establir relacions entre les obres, els autors i els moviments que constitueixen un referent clau en la història de la literatura dels segles XIX i XX, i els elements més destacats del context cultural, social i històric en què apareixen,

11- Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les combinacions i les relacions entre estes unitats i els seus significats i ser capaç d'utilitzar-les en l'ús oral i escrit.

12-Identificar i localitzar les varietats dialectals actuals del valencià.

13-Identificar els trets lingüístics propis de diferents usos geogràfics, socials i estilístics de la llengua mitjançant l'observació directa i la comparació de produccions diverses.

14- Manejar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació utilitzant els mitjans informàtics necessaris.

15-Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a l'elaboració i la difusió d'informacions i d'opinions.

16- Identificar en textos orals i escrits de distint tipus imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació ( sexual, social, religiosa, lingüística, o relacionada amb el grup ètnic). Explorar alternatives que n'eviten l'ús i emprar-les en les produccions pròpies.

2. CONTINGUTS

PRIMER CURS

La comunicacióComunicació formal i informal.

Comunicació oral i escrita.

Comprensió i producció de textos expositius (els de l’àmbit acadèmic), narratius (l’auca, el còmic, la rondalla, el conte), descriptius (el retrat, descripció d’espais i objectes, descripció de llocs) i conversacionals (la conversa i el teatre).

Llengua i societat La lleialtat lingüística.

La normalització lingüística.

Els barbarismes i l’estàndard.

El valencià en els mitjans de comunicació orals i escrits.

Els registres lingüístics.

La diversitat lingüística a Europa.

El sexisme lingüístic.

Alternatives davant els temes i les formes d’expressió en els usos discursius verbals i no verbals que denoten discriminació social, racial, sexual...

Estudi de la llengua: Fonètica i Ortografia La correspondència entre sons i grafies

L’alfabet.- Els dígrafs

Les vocals.- Els diftongs.- La síl·laba.- El hiat.- L’accent tònic i l’accent gràfic.-L’accent diacrític.- La dièresi (güe, güi, qüe, qüi/ coneixement intuïtiu de la resta d’usos).

L’apostrofació (normes generals) .- Les contraccions.

10

Els fonemes /p/ i /b/, /t/ i /d/ i /c/ i /g/.

Els fonemes /b/ i /v/.

Els fonemes /k/ i /g/.

Els fonemes /s/ i /z/.

Les grafies g, j, tg, tj, x, tx i ig.

Les grafies l, ll, l·l.

Les grafies m i n, i l’aplec mp.

Ús del signes de puntuació (afiançar l’ús dels bàsics: coma i punt)

Ús de les majúscules (normes bàsiques)

La correcció ortogràfica.

Estudi de la llengua: Morfosintaxi L’oració: categories, estructures i funcions.

Classes de paraules: les categories gramaticals.

El substantiu: classificació; formació del femení i el plural.

L’adjectiu: formació del femení i el plural.

El determinants referidors: els articles, els demostratius i els possessius.

Els determinants quantitatius: els indefinits i els numerals.

Les preposicions fortes i les febles.

Les conjuncions coordinants i les subordinants.

Els adverbis: de manera, de lloc, de temps, d’afirmació, de negació i de dubte.

Els pronoms personals forts i els febles.

El verb: els verbs regulars; els temps verbals.

L’oració simple. Tipus

Estudi de la llengua: Lèxic L’estructura dels mots: arrel i morfemes.

La derivació: els prefixos i els sufixos. La composició.

Els barbarismes. Els castellanismes.

Els neologismes.

Les sigles.

Topònims i gentilicis.

La sinonímia. L’antonímia.

Els camps semàntics.

Ús de: avant, abans, avanç; aparat, aparell; sobre tot, sobretot; conte, comte, compte; medi, mig, mitjà; data, dada; metge, mèdic; només, no més; potser, pot ser; perquè, per què, per a què...

El diccionari de definicions, de sinònims i antònims, visual i especialitzat.

L’enciclopèdia.

11

Literatura

Introducció als gèneres literaris mitjançant:

- la lectura de fragments representatius i l’anàlisi dels trets més característics- la lectura d’obres completes i l’anàlisi dels trets més característics

Tècniques de treball

- Iniciació a l’ús del diccionari, les enciclopèdies i altres obres de consultesen suport paper i en internet.- Tècniques d’anàlisi: Paraules clau. El subratllat. L’exemple. L’esquema. El resum.

- Tècniques d’exposició: L’examen. L’exposició. El treball manuscrit.. El quadern de l’alumnat: cal·ligrafia, claredat i ordre. Tractament informàtic de textos. Recursos ortotipogràfics i tipogràfics (titulació, marges, paràgrafs, lletres...). - Els correctors de textos. El traductor informàtic.

Els alumnes amb dificultats ordinàries (els atesos dins de l’aula i especialment els que conformen el grup de reforç) seguiran els continguts de referència de 1ESO, tot atenent les següents prioritats:

- Continguts actitudinals: hàbits de treball (material, quadern de l’alumne, deures).

- Continguts orals: activitats de comprensió i d’expressió.

- Continguts lèxics: vocabulari dels diferents camps semàntics.

- Continguts ortogràfics: ortografia bàsica de vocals i consonants.

- Lectura de textos breus.

- Continguts escrits: taller d’escriptura de textos usuals, bàsics i senzills (receptes, descripcions, fullet informatiu…).

Preferència d’aquests continguts sobre els gramaticals o els literaris.

SEGON CURS

La comunicació

Elements de la comunicacióa) Elements lingüístics de la situació de comunicació:

Emissor i destinatari.

Lloc i temps de la comunicació lingüística.

Elements que condicionen el registre: propòsit i assumpte del qual es tracta.

Relació entre els interlocutors (solidària, autoritària).

Característiques dels interlocutors (psicològiques, sociològiques, culturals).

b) Elements contextuals.

Comunicació formal i informal.

Comunicació oral i escrita.

Adequació del registre i del contingut a la situació de comunicació.

12

c) Les funcions del llenguatge.

Comprensió i producció de textos pertanyents a les tipologies textuals: exposició, narració, descripció, diàleg i conversa

Les habilitats lingüístiques

Escoltar, parlar i conversar Comprensió d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació audiovisuals.

Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic.

Exposició d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació.

Exposició d’informacions tretes de diversos mitjans de comunicació.

Presentació d’informacions sobre temes d’interés per a l’alumnat amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació.

Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic i exposició d’informes breus sobre les tasques realitzades.

Actitud de cooperació i respecte en situacions d’aprenentatge compartit.

Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu.

Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix.

Llegir i comprendre textos escrits Comprensió de textos de la vida quotidiana i d’ambients pròxims.

Comprensió de textos dels mitjans de comunicació escrita, en suport paper i digital.

Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, sobretot, els expositius, els explicatius i els instructius.

Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació que implique qualsevol tipus de discriminació.

Escriure textos Composició de textos propis de la vida quotidiana i d’ambients pròxims a l’alumnat, amb una

atenció especial a la participació en fòrums i a les cartes de sol·licitud.

Composició de textos propis dels mitjans de comunicació escrita.

Composició de textos propis de l’àmbit acadèmic, sobretot, resums, exposicions i conclusions, en suport paper i digital.

Interés per la composició escrita com a font d’informació i d’intercanvi d’idees, d’experiències i de coneixements.

Les propietats textuals en la narració, la descripció, el diàleg, l’exposició, la instrucció, l’argumentació i la predicció

El text narratiua) Elements constitutius del gènere (tema, argument, personatges, accions, lloc i temps de l’acció).

b) Les tècniques narratives:

Tipus de narrador (narrador extern, narrador intern).

El tema, la trama i el temps.

El temps narrat i el temps narratiu.

El llenguatge literari: trets creatius i estètics.

c) El gènere narratiu (I): la novel·la.

13

Característiques.

Estructura interna i externa.

L’espai narratiu (obert, tancat, real, imaginari...).

Tipus de novel·les.

Autors i títols de novel·les.

d) El gènere narratiu (II): el conte.

Característiques.

Estructura.

Els temps verbals en la narració.

L’ordre natural o cronològic.

L’ordre alterat o discontinu.

Autors i títols de contes.

e) El gènere narratiu (III): la carta.

Característiques.

Tipus de cartes.

Estructura.

Recursos lingüístics: les abreviatures i les sigles.

La narració en primera persona.

Els connectors explicatius i enumeratius.

Les cartes i la literatura.

Autors de textos que incloguen cartes: Glòria Llobet, Ovidi Montllor...

El text descriptiua) El text descriptiu (I): el retrat.

Característiques.

Estructura.

La descripció de persones en textos literaris (contes, rondalles, novel·les, poesies...) i en textos informals (cartes, diaris personals, anuncis, publicitat, converses...).

Recursos lingüístics: adjectius, sintagmes preposicionals, aposicions, oracions de relatiu i frases fetes.

Recursos literaris: personificació, comparació i metàfora.

b) El text descriptiu (II): la descripció d’espais.

Característiques.

Estructura.

La descripció d’espais en textos literaris (contes, rondalles, novel·les, poesies...) i en textos informals (cartes, targetes, publicitat, converses...).

Recursos lingüístics: els connectors enumeratius i espacials.

Recursos literaris: hipèrbole, asíndeton i polisíndeton.

El text dialogat Característiques i estructura.

14

Les funcions del text dialogat.

Els diàlegs en textos literaris (teatre, contes, novel·les...) i en textos informals (còmics, xat, missatges de mòbil...).

Recursos lingüístics: oracions simples (interrogatives, enunciatives, impertives...).

Recursos tipogràfics: ús del guió, majúscules, versaleta, cursiva...

El text instructiu Característiques i estructura.

Tipus d’instruccions: les normes, les regles, les receptes...

Textos instructius inserits en textos expositius i narratius.

Recursos lingüístics: imperatiu i perífrasis d’obligació.

El text argumentatiu Característiques i estructura.

Tipus de textos argumentatius: formals i informals.

Arguments i contraarguments.

Recursos lingüístics i no lingüístics.

L’argumentació oral: l’assemblea i l’acta de reunió.

L’argumentació escrita: la carta d’opinió

L’argumentació i la literatura: l’assaig.

El text predictiu Característiques i estructura.

Tipus de prediccions: científiques i no científiques.

Recursos lingüístics: l’expressió de la predicció i de la probabilitat.

La predicció i la literatura: la novel·la de misteri, de terror i de ciència ficció.

El text expositiu Característiques i estructura.

Tipus de textos expositius: l’examen, la instància i el fullet informatiu.

Recursos lingüístics: les abreviatures, les sigles i les fórmules de cortesia.

Recursos ortotipogràfics.

Les explicacions en l’àmbit acadèmic: el llibre de text, els treballs monogràfics.

Llengua i societat

L’origen de la llengua Principals famílies lingüístiques.

Les llengües romàniques.

Formació d’una llengua.

Evolució d’una llengua romànica.

La varietat lingüística Llengua i dialecte.

Les varietats oriental i occidental.

15

El valencià.

Les llengües d’Europa.

La variació lingüística Característiques (lèxiques, fonètiques, morfològiques) que afecten les varietats socials,

generacionals i geogràfiques.

La diversitat lingüística a través dels mitjans de comunicació social.

La realitat plurilingüe.

Conceptes bàsics sobre bilingüisme i diglòssia.

El procés de normalització lingüística.

Les llengües en contacte.

El valencià actual.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

L’estàndard Registres: col·loquial, estàndard, tècnic o científic i culte o literari.

Varietat lingüística i llengua estàndard.

Trets lingüístics que varien segons el registre utilitzat (fonètics, lèxics, semàntics, morfològics i sintàctics).

La llengua en els mitjans de comunicació.

La normalització i la normativització.

Estudi de la llengua

Fonètica i Ortografia Sons i grafies.

Pronúncia i escriptura. L’ortografia.

L’alfabet.

Les vocals.

Els diftongs i els triftongs.

La síl·laba.

L’accent tònic i l’accent gràfic.

L’accent diacrític.

La dièresi.

Els fonemes /p/ i /b/.

Els fonemes /b/ i /v/.

Els fonemes /k/ i /g/.

Els fonemes /s/ i /z/.

Les grafies g, j, tg, tj, x, tx, ig i ix.

Les grafies l, ll i l·l.

Les grafies r i rr.

L’apòstrof.

16

Ús del guionet.

Ús del punt, la coma, els dos punts, els punts suspensius i les cometes.

Ús de les majúscules.

La correcció ortogràfica.

Morfosintaxi L’oració: categories, estructures i funcions.

El substantiu: classificació; formació del femení i del plural.

L’adjectiu: classificació; formació del femení i del plural.

Els determinants: articles, demostratius, possessius, numerals i indefinits.

El verb (I): els temps i els modes verbals.

El verb (II): els verbs regulars.

El verb (III): els verbs irregulars.

Les preposicions febles i fortes.

Els adverbis de manera, de lloc, de temps, d’afirmació, de negació i de dubte.

Les locucions adverbials.

Els pronoms demostratius i interrogatius.

Els pronoms relatius.

Els pronoms personals forts i els febles.

Les combinacions de pronoms febles.

El complement indirecte. Les proposicions per i per a.

El complement de règim verbal. Canvi i caiguda de les proposicions.

El complement circumstancial.

L’atribut i el complement predicatiu.

L’oració activa i l’oració passiva.

Les oracions juxtaposades.

Les oracions coordinades.

Les oracions subordinades (I): causals i finals.

Les oracions subordinades (II): de lloc, de temps i de manera.

Les perífrasis d’obligació.

Els mecanismes de referència interna gramaticals i lèxics.

La coherència, la cohesió i l’adequació.

Lèxic Els diversos significats d’un mot: les accepcions.

El context: selecció d’un dels significats d’un mot.

La sinonímia.

L’antonímia.

Les interferències lingüístiques.

La monosèmia.

17

La polisèmia.

Les abreviatures.

El camp semàntic.

Hipònims i hiperònims.

La derivació: prefixos i sufixos.

La composició.

Els barbarismes.

Les endevinalles, les frases fetes, les locucions i els refranys.

Els sinònims dialectals.

Ús de: ham, hem; bé, ben; aleshores, a les hores; alhora, a l’hora; què, que; cap, cap a; medi, mig, mitjà; només, no més; fins, fins a; perquè, perque...

LiteraturaIntroducció als gèneres literaris mitjançant la lectura de fragments representatius i l’anàlisi dels seus trets més representatius.

Els gèneres literarisa) Concepte de discurs literari.

b) Orígens dels gèneres literaris.

c) Els gèneres literaris actuals.

La narrativaa) Subgèneres narratius: la novel·la i el conte.

b) Elements constitutius del gènere (tema, argument, personatges, accions, lloc i temps de l’acció).

c) Les tècniques narratives:

Tipus de narrador.

L’espai narratiu.

El temps de l’acció narrada.

d) El llenguatge literari: trets creatius i estètics.

e) Tipus de novel·les:

La novel·la fantàstica. Característiques. Títols i autors.

La novel·la romàntica. Característiques. Títols i autors.

La novel·la de misteri i de terror. Característiques. Títols i autors.

La novel·la històrica. Característiques. Títols i autors.

La novel·la d’aventures. Característiques. Títols i autors.

f) El conte.

Tipus de contes.

Títols i autors.

La poesiaa) Concepte de discurs literari en forma poètica.

18

b) Subgèneres poètics: la poesia lírica i la poesia èpica.

c) Estructures formals de la poesia: el vers i l’estrofa.

Idea expressada en cada part o estrofa.

Versos que expressen la idea principal i versos que la desenvolupen.

d) El ritme, la rima i la mètrica.

Accent rítmic.

Ritme del vers.

Repeticions d’estructures morfosintàctiques en llocs equivalents.

Combinacions de paraules atenent l’accent rítmic.

e) Procediments retòrics i estilístics:

En la paraula (onomatopeia, rima, al·literació).

En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora).

De canvi de sentit (comparació, metàfora, sinestèsia, metonímia i sinècdoque).

De pensament (lítote, hipèrbole).

f) Poetes i obres destacades.

g) La cançó:

Característiques, temes i tipus de cançons.

La cançó en valencià i els cantautors.

La música en valencià: els mitjans de comunicació.

El teatreConcepte de discurs literari en forma dramàtica.

Origen del teatre.

Els gèneres teatrals: aspectes de la tragèdia i de la comèdia.

El teatre: text i representació.

Elements constitutius del gènere:

Pla textual: diàlegs, rèpliques.

Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d’actuació.

Pla de la representació: actes.

L’espectacle teatral:

L’escenografia (decorats, objectes, mobles, vestuaris, efectes lluminosos, efectes sonors).

Procediments retòrics de la representació dramàtica (onomatopeia, contrast, exageració).

Obres destacades del gènere dramàtic.

Autors de teatre de la literatura universal.

Autors i companyies de teatre actuals.

L’assaiga) Característiques.

b) Estructura del text assagístic.

c) Autors i obres.

19

d) Els aforismes. Joan Fuster.

Viure la literatura Lectures de textos representatius dels diferents gèneres.

Lectura de novel·les i de contes.

Comentari personal (oral i escrit) de les lectures realitzades.

Lectura de ressenyes i crítiques literàries (revista, premsa, Internet...).

Contacte amb autors i autores (conferències, jornades...).

Assistència a representacions teatrals i al cinema (pel·lícules basades en novel·les).

Visita a la fira del llibre, biblioteques i llibreries.

Dramatitzacions, audicions, recitals.

Participació en concursos literaris juvenils.

Creació d’un pla per al foment de la lectura.


Ús de diccionaris especialitzats Els diccionaris de llengua: de definicions, d’equivalències, de sinònims i antònims, ideològics, de

locucions, de frases fetes, de refranys, de barbarismes, de dubtes i vocabularis especialitzats (ciències, informàtica, electricitat...).

La localització de la informació: biblioteca, hemeroteca i videoteca.

La localització de la informació: Internet.

Consulta de diccionaris, enciclopèdies i altres obres de consultaa) Situació de lectura funcional:

Per a extraure informació sobre un tema determinat.

Per a confrontar dades.

b) Situació de lectura recreativa:

Lectura amb finalitat recreativa (obres literàries, còmics, revistes... adequats als interessos dels lectors).

c) Activitats i recursos:

Localitzar la documentació que es necessite per a realitzar una tasca determinada o un projecte de treball en relació amb un tema concret: consulta de fitxers.

Localitzar la informació en la documentació obtinguda.

Recopilar la informació imprescindible i relacionar-la amb el tema de la tasca o el projecte de treball (elaborar fitxes i ordenar-ne la informació segons determinats criteris).

Utilitzar la documentació eficaçment atenent la finalitat de la tasca o el projecte de treball que es desitja realitzar.

Utilització de diccionaris generals de tipus lingüístic per a buscar-hi informació ortogràfica, gramatical, etimològica i semàntica.

Utilització del llenguatge escrit en la realització de tasques d’aprenentatge: elaborar un guió previ a una exposició oral, a un comentari oral, a la redacció d’un treball.

Tècniques de treballa) Activitats d’anàlisi i de síntesi.

Tècniques per a la presa d’apunts i anotacions.

20

Utilització de la tècnica del subratllat en la lectura personal, tot servint-se de signes per a diferenciar les idees principals de les secundàries, i també per a indicar dades concretes d’interés segons la finalitat de la lectura.

Utilització de la tècnica del resum per a expressar per escrit el contingut d’un text oral prèviament escoltat, l’argument d’un conte, d’una novel·la curta, d’un relat, i també la informació més important continguda en textos no literaris adequats a les pròpies capacitats de comprensió lectora.

Realització d’un esquema a partir d’un text llegit o escoltat, tot servint-se de claus per a diferenciar les idees principals de les secundàries, distribuint l’espai adequadament.

Elaboració de mapes conceptuals.

Elaboració de treballs monogràfics.

b) Organització del treball.

Utilització del llenguatge escrit en la resolució de problemes quotidians: emplenar un imprés, contestar un formulari.

Utilització del llenguatge escrit en l’organització de l’activitat pròpia.

Preparació de l’agenda d’activitats o tasques que s’han de realitzar cada dia.

Organització d’una explicació.

Presentació d’instruccions i d’opinions.

Presa de notes i apunts.

Presentació de la informació La transmissió de la informació.

Els documents de tipus administratiu: actes, rebuts, instàncies i cartes formals.

El treball manuscrit: cal·ligrafia, claredat i ordre.

La presentació de documents i textos escrits tant en suport paper com digital.

Tractament informàtic de textos.

Recursos ortotipogràfics i tipogràfics (titulació, marges, paràgrafs, lletres...).

Els correctors de textos.

El traductor informàtic.

L’intercanvi d’informació: Internet.

Els alumnes amb dificultats ordinàries (els atesos dins de l’aula i especialment els que conformen els grups de reforç) seguiran els continguts de referència de 2n ESO, tot atenent les següents prioritats:








21

TERCER CURS

La comunicació

Els mitjans de comunicació: la premsa, la ràdio i la televisió (gèneres informatius)a) Components situacionals del mitjà:

Tipus d’emissor (particular, estatal).

Característiques de l’emissor (sociològiques, culturals i ideològiques).

Tipus de destinatari (plural i indefinit).

Circumstàncies de lloc i de temps.

b) Funcions dels mitjans de comunicació social (informar, formar, entretenir, interpretar i transmetre models culturals).

c) La premsa en valencià.

d) La premsa escrita:

Les parts d’un diari.

La notícia. Característiques, estructura. Recursos.

El llenguatge periodístic.

Llenguatges en interacció (verbal, escrit, icònic, topogràfic i tipogràfic).

Funció del llenguatge icònic respecte del llenguatge verbal escrit (subratllar, completar, suggerir, simbolitzar).

Funció del llenguatge verbal escrit respecte del llenguatge icònic (fixar significats, interpretar).

Les habilitats lingüístiques

Escoltar, parlar i conversar Comprensió de textos procedents dels mitjans de comunicació audiovisuals: reportatges, cròniques i

entrevistes.

Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic.

Exposicions d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació.

Explicacions orals sobre fets d’actualitat amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació.

Intervenció activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic.

Coneixement de les diferències entre els usos formals i informals de la llengua.

Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu.

Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix.

Llegir i comprendre textos escrits Comprensió de textos de la vida quotidiana i d’ambients pròxims.

Comprensió de textos dels mitjans de comunicació escrita, reconeixent les diferències entre informació i opinió.

Comprensió de textos relacionats amb la consulta (diccionaris, enciclopèdies...) en diversos suports.

Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació que implique qualsevol tipus de discriminació o prejudicis lingüístics.

22

Escriure textos Composició de textos propis de la vida quotidiana i d’ambients pròxims.

Composició de textos propis dels mitjans de comunicació escrita.

Composició de textos propis de l’àmbit acadèmic, sobretot, expositius i explicatius elaborats a partir de la informació obtinguda i organitzada per mitjà d’esquemes i resums.

Interés per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de comunicar experiències i coneixements i com a forma de regular la conducta.

Comprensió i producció de textos pertanyents a les tipologies textuals: narrativa, descriptiva, conversacional, expositiva i argumentativaTEXT NARRATIU

Els gèneres narratius.

Característiques generals. Tipus de gèneres narratius.

La narració en els gèneres literaris:

En vers: poesia èpica, poesia narrativa, poesia lírica...

En prosa: conte, llegenda, novel·la...

La narració en els gèneres no literaris:

Didàctica: carta literària, assaig, epístola...

Història: biografia, crònica, memòria...

Periodisme: article, crònica, entrevista, reportatge...

a) Elements:

El tema.

Idea principal o tema.

Idees secundàries o subtemes.

L’argument.

Forma d’expressar els elements que configuren l’acció narrativa.

Línia argumental (nuclis, subnuclis i relacions entre ambdós).

Les tècniques narratives.

Tipus de narrador (intern i extern).

Punt de vista del narrador (coneix la història des de fora o des de dins; en coneix més, igual, menys que els personatges).

Actitud del narrador respecte dels fets narrats (objectiva, subjectiva, humorística, irònica, crítica, respectuosa...).

Els personatges.

Tipus i caracterització (pel que fan, diuen, senten o pensen).

L’evolució psicològica dels personatges.

La presentació dels personatges en el relat.

Les funcions dels personatges en el desenvolupament de l’acció.

El l loc dels fets narrats.

Tipus d’espais (reals, evocats, imaginaris...).

La descripció d’ambients.

23

El temps de l’acció i el temps de la narració.

L’època dels fets narrats (ambientació històrica).

Continguts circumstancials (informació històrica, artística, política...).

L’ordre en què es desenvolupen els esdeveniments (cronològic i no cronològic).

La durada dels fets (resum, el·lipsi i extensió).

b) El gènere narratiu (I): la notícia de premsa.

Característiques. Tipus.

Estructura externa: les parts de la notícia.

Estructura interna: l’ordre dels fets.

Recursos textuals: Models de redacció de titulars i peus de foto, la síntesi de l’entrada o lead, la distribució de la informació, l’ordre dels fets, les 6 preguntes bàsiques del periodisme, les declaracions, la coreferència.

La premsa: les seccions d’un diari.

La premsa en valencià.

c) El gènere narratiu (II): el conte.


Estructura interna.

Recursos textuals: les veus de la narració. Tipus de narrador. L’ordre de contar els fets. Narrador intern i extern. Els nivells de llengua.

Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura narrativa (descripcions, diàlegs...).

Diferents versions d’un conte.

Autors de contes.

d) El gènere narratiu (III): la novel·la.


Estructura interna.

Recursos textuals: Tipus de personatges. Tipus d’espais. Història, trama, tema i argument.

L’ordre i la durada dels fets.

Autors de novel·les.

e) El llenguatge literari: trets creatius i estètics.

Procediments retòrics i estilístics del text narratiu:

- En la paraula (onomatopeia, al·literació).

- En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, inversió, paral·lelisme, estil directe i indirecte...).

- De canvi de sentit (comparació, metàfora, sinestèsia, metonímia, sinècdoque, símbol...).

- De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi, al·legoria...).

TEXT DESCRIPTIU

Els gèneres descriptius

Característiques generals. Tipus de textos descriptius.

-La descripció en la narració:

24

En vers: poesia íntima, naturalista, èpica...

En prosa: conte, novel·la, notícia...

-La descripció en l’exposició:

La carta, l’informe, l’examen, l’anunci...

El text científic, les normes, els reglaments...

-La descripció en els textos dialogats:

El guió cinematogràfic: el guió tècnic.

L’entrevista, la tertúlia, la publicitat radiofònica...

a) Tipus de descripcions:

General/detallada.

Objectiva/subjectiva.

Realista/deformada.

b) Estructura del gènere descriptiu:

Els mots clau.

L’ordre en què es presenten els elements.

Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura descriptiva (nucli, elements bàsics, elements complementaris...).

c) Característiques de morfosintaxi:

El substantiu. Tipus.

L’adjectivació.

El sintagma preposicional.

L’aposició.

La nominalització.

L’oració subordinada adjectiva.

Els temps verbals: l’indicatiu.

Els connectors espacials, enumeratius i d’ordre.

Les oracions adjectives, substantives i adverbials.

Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes...

d) Recursos literaris:

Procediments retòrics i estilístics del text narratiu:

- En la paraula (onomatopeia, contrast, exageració).

- En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, estil directe i indirecte...).

- De canvi de sentit (comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque, símbol).

- De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi...).

TEXT DIALOGAT

Els gèneres conversacionals

Característiques generals. Tipus de textos conversacionals.

La conversació escrita:

- En vers: textos dramàtics, sarsuela...

25

- En prosa: conte, novel·la, entrevista, xat, missatges...

- En teatre: comèdia, tragèdia, drama....

- En els mitjans audiovisuals: el guió radiofònic, el guió cinematogràfic i el còmic.

● La conversa oral:

- L’entrevista, la tertúlia, el debat, l’enquesta...

- La conversa cara a cara, la conversa telefònica, la videoconferència...

- Els diàlegs teatrals i radiofònics.

a) El gènere dialogat (I): l’entrevista escrita.

Característiques.

Tipus d’entrevista.

Estructura. Parts.

Diferències entre l’entrevista oral i l’escrita.

El rol de l’entrevistador.

Característiques de morfosintaxi:

Tipus de preguntes d’una entrevista: tancades, hipotètiques i obertes.

Tipus d’oracions interrogatives: directes/indirectes, generals/parcials.

Funció dels signes d’interrogació i d’admiració, els guionets i les cometes.

b) El gènere dialogat (II): el guió cinematogràfic.

Característiques.

El guió cinematogràfic: el guió tècnic, el guió literari i el guió il·lustrat.

Estructura del text:

- Pla de la representació: parts del text (actes, situacions, escenes).

- Elements comuns i elements diferents en les parts del text.

- Pla textual (diàlegs, rèpliques, monòlegs...).

- Elements tècnics del llenguatge iconogràfic (color, il·luminació, angulació, enquadrament, moviments de càmera...).

- Llenguatge verbal oral (ús dramàtic, entonació, veu, gestos, accions...).

- Llenguatge musical i sorolls.

- L’articulació del llenguatge verbal i no verbal: el muntatge (tècniques d’enllaçament cinematogràfic).

- L’el·lipsi com a procediment d’economia discursiva.

- Procediments retòrics utilitzats pels llenguatges verbals i no verbals (repetició, contrast i hipèrbole, símbol...) i la seua funció en l’assoliment de la intenció comunicativa.

L’adaptació de narració a cinema.

Relació entre novel·la i cinema.

El cinema en valencià.

c) El gènere dialogat (III): el text teatral.

Característiques. Estructura.

Tipus de texts teatrals: la comèdia, la tragèdia i el drama.

Recursos:

26

- Pla textual: diàlegs, rèpliques, monòleg i veu coral.

- Pla escènic: acotacions escèniques i d’interpretació.

- Pla de representació: actes i escenes.

Autors de teatre i obres.

L’espectacle teatral: del llibre a la representació.

Instruccions per a actuar i ser un bon espectador.

Característiques de morfosintaxi:

- Oracions sense verb conjugat.

- Enunciats no oracionals (interpretació de girs, modismes...).

- Els temps verbals: imperatius i perífrasis d’obligació.

- Les formes no personals: infinitius, gerundis i participis.

- Els connectors expositius i explicatius.

- Funció dels signes d’interrogació i d’exclamació, i del guionet.

Característiques del vocabulari:

- Llenguatges específics de la varietat d’activitats socials que puguen aparéixer en el text: dels oficis, de les professions, de l’esport, de la tècnica, de la ciència, jurídic, de diferents classes i grups socials, d’èpoques passades...).

- Fórmules d’inici, manteniment i tancament d’una entrevista escrita i una conversa.

- Les falques, els vulgarismes, els préstecs...

- Llenguatge verbal oral (ús dramàtic: entonació, veu).

- Llenguatge verbal escrit (títol, diàlegs, acotacions...).

- Llenguatge mimicogestual (gestos, posicions...).

- Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge musical (sarsuela, cançons, playback...).

Procediments retòrics i estilístics de l’obra dramàtica:

- En la paraula (onomatopeia, contrast, exageració).

- En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, estil directe i indirecte...).

- De pensament (hipèrbole, ironia, antítesi).

EL TEXT EXPOSITIU I EXPLICATIU

Característiques generals. Estructura.

Tipus de textos expositius:

Els textos administratius: la convocatòria, l’acta de reunió...

Les explicacions en l’àmbit acadèmic: llibres de text, treballs monogràfics.

El text divulgador: científic, econòmic, polític...

Les exposicions orals.

Els diàlegs teatrals i radiofònics.

27

EL TEXT ARGUMENTATIU

Característiques generals. Estructura.

Tipus de textos argumentatius:

- L’escrit d’opinió, l’assaig, la carta de protesta, la carta al director...

- L’argumentació oral: el debat, l’assemblea, la publicitat...

Llengua i societat

Origen i evolució de la llengua Les llengües romàniques: enumeració, distribució geogràfica i relacions.

L’enorme importància del món romà.

El llatí vulgar.

La influència dels visigots i del món àrab.

La llengua dels segles XII-XV.

La Cancelleria Reial.

La llengua dels segles XV-XIX.

La substitució lingüística.

La castellanització.

Les llengües en contacte.

La situació lingüística actual.

El procés de normalització lingüística: etapes.

Els fenòmens de contacte de les llengües Classificació administrativa de les llengües.

Característiques sociològiques i socioculturals de les llengües en contacte.

Conceptes bàsics sobre bilingüisme, diglòssia, normalització, minorització lingüística i desaparició de llengües.

Monolingüisme i plurilingüisme.

Els nivells d’ús de la llengua: estàndard, col·loquial, tècnic i literari.

Estudi de la llengua

Fonètica i ortografia Dificultats en la pronúncia i l’escriptura de les vocals.

L’elisió i la sinalefa.

L’accentuació i la dièresi.

L’accent diacrític.

L’apostrofació.

Les contraccions.

La síl·laba. Separació de síl·labes.

Els dígrafs. Separació de dígrafs.

L’escriptura dels fonemes /s/ i /z/.

28

Les grafies g, j, tg i tj.

Les grafies x, ix i ig.

Els signes de puntuació: el parèntesi, el guió i les cometes.

Ús de les majúscules.

Morfosintaxi Les preposicions.

Les conjuncions.

Els verbs regulars i irregulars.

Els pronoms febles.

Les combinacions de pronoms.

L’estructura de l’oració: els sintagmes.

Les funcions dins l’oració: els complements.

L’atribut i el complement predicatiu.

La modalització de l’enunciat: l’obligatorietat i la probabilitat. Les perífrasis.

L’oració composta: les oracions coordinades i juxtaposades.

L’oració complexa (I): l’oració substantiva i l’oració adjectiva.

L’oració complexa (II): oracions adverbials.

Lèxic Els canvis semàntics.

La sufixació: formació de noms, adjectius i verbs.

La composició: substantius, adjectius i verbs compostos.

L’habilitació.

Els topònims i els gentilicis.

Els mots tabú.

Els eufemismes.

Els manlleus d’altres llengües. Préstecs i barbarismes.

Els cultismes.

Els neologismes.

Les onomatopeies.

Les taxonomies: els hipònims i els hiperònims.

Les locucions i les frases fetes.

Els refranys.

Els sinònims i els antònims.

Els diccionaris de llengua: de definicions, d’equivalències, de sinònims i antònims, ideològics, especialitzats...

Ús de: aleshores, a les hores, alhora, a l’hora; quan, quant; tan, tant; perquè, per què, per a què; sinó, si no; tastar, provar, emprovar; escaire, esquadra; espatla, esquena; muscle, múscul; regla, regle; medi, mig, mitjà...

29


Tècniques d’estudi Utilització de la tècnica del resum per a expressar per escrit el contingut d’un text oral escoltat

prèviament; l’argument d’un conte, d’una novel·la curta o d’un relat, i també la informació més important continguda en textos no literaris adequats a les pròpies capacitats de comprensió lectora.

Realització d’un esquema a partir d’un text llegit o escoltat, tot servint-se de claus i nombres per a diferenciar les idees principals de les secundàries, distribuint l’espai adequadament.

Elaboració de mapes conceptuals i diagrames.

Presa de notes i apunts.

Tècniques de recerca d’informació en suports tradicionals Localització de la documentació que es necessite per a realitzar una determinada tasca o un projecte de

treball en relació amb un tema concret: consulta de fitxers.

Localització en la documentació esmentada de la informació buscada.

Recopilació de la informació imprescindible i establiment de la relació amb el tema de la tasca o del projecte de treball (elaborar fitxes i ordenar-ne la informació segons determinats criteris).

Utilització eficaç de la documentació atenent la finalitat de la tasca o el projecte de treball que es desitja realitzar.

Les fitxes: autors, obres, temes.

Localització d’informació en una biblioteca.

Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases fetes, de barbarismes, de dubtes, de llatinismes i expressions clàssiques, especialitzat (de refranys, de dret, administratiu, de ciències, de literatura).

Presentació de la informació La transmissió de la informació: claredat i correcció.

Els correctors de textos.

Tractament informàtic de textos (I).

Programes informàtics de traducció.

Recursos informàtics per a l’aprenentatge de la llengua.

Introducció als recursos ortotipogràfics.

Literatura

La literatura medieval Característiques generals.

Ramon Llull.

Les quatre grans cròniques.

La literatura doctrinària: Francesc Eiximenis, sant Vicent Ferrer, Anselm Turmeda.

La poesia: dels trobadors a Ausiàs March.

El segle d’Or Característiques generals.

Ausiàs March.

Roís de Corella.

30

La prosa humanista: Bernat Metge.

La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa. Tirant lo Blanc.

La misogínia medieval: Jaume Roig.

Isabel de Villena.

Els segles XVI, XVII i XVIII

Característiques generals.

La Decadència

Renaixement i barroc.

Les cançons populars: romanç de cec.

El teatre (Lluís Milà), la poesia (Joan de Timoneda), la narrativa (Cristòfol Despuig).

La il·lustració.

La literatura popular.

El teatre medieval: el Misteri d’Elx.

Viure la literatura Lectures de textos representatius de les diferents èpoques i autors.

Lectura de novel·les, contes, poemes i articles.

Comentari personal (oral i escrit) de les lectures realitzades.

Lectura de ressenyes i crítiques literàries (revista, premsa, Internet...).

Contacte amb autors i autores (conferències, jornades...).

Assistència a representacions teatrals i al cinema (pel·lícules basades en novel·les).

Visita a la Fira del Llibre, biblioteques i llibreries.

Dramatitzacions, audicions, recitals.

Participació en concursos literaris juvenils.

Creació d’un pla per al foment de la lectura.

Els alumnes amb dificultats ordinàries (els atesos dins de l’aula i especialment els que conformen el grup de reforç) seguiran els continguts de referència de 3r ESO, tot atenent les següents prioritats:








QUART CURS

31

I. Model textual1- Comprensió i producció de textos pertanyents als gèneres expositius (exàmens, ressenyes, exposicions orals, el llibre de text) i argumentatius (la publicitat, l’article d’opinió, la carta al director, la reclamació). Característiques, estructura i recursos.II. Gramàtica1- El verb: verbs regulars i irregulars.2- L’article lo neutre.3- Els pronoms relatius4- Els pronoms febles. Combinació de pronoms febles.5- Principals problemes morfològics i sintàctics.6- Les oracions coordinades i subordinades.7- Iniciació a la gramàtica del text: adequació, coherència i cohesió.III. Ortografia1- Abreviatures. Acrònims. Sigles2- Signes de puntuació. Majúscules i minúscules3- Repàs de l’ortografia de vocal i consonantsIV. Lèxic1- Formació de lèxic: veus patrimonials, derivació.2- Barbarismes3- Vocabulari formal V. La llengua i els parlants1- Situació actual del valencià2- Característiques principals de les varietats geogràfiquesVI. Tècniques de treball1- Tècniques de recerca d’informació en suport informàtic2- Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (II).VII. Literatura1- Lectura de textos literaris (narratius, poètics, dramàtics i assagistics). Coneixement dels elements dels diferents gèneres. 2- La literatura del segle XIX: Romanticisme i Realisme. Característiques generals. La poesia de la Renaixença. Teodor Llorente.El teatre culte i popular. Eduard Escalante.La narrativa realista3- El segle XX: característiques generals.Modernisme, Noucentisme i avantguardisme.La poesia del segle XX. Vicent Andrés Estellés.L’evolució de la novel·la i el conte. Enric Valor.El teatre. Text i representació.L’assaig. Joan Fuster.

Continguts mínims

1. Models textuals: comunicacióa) Llenguatge oral:

- Exposició oral d’un comentari d’una lectura (a partir d’un guió). Possibilitat d’ésser llegit en major o menor grau.

- Lectura dramatitzada d’un fragment teatral, prèvia exposició del contingut general del llibre, del fragment o de l’escena. Descripció del personatge.

- Participar activament com a espectadors en un debat, mitjançant aportacions i valoracions breus.

b) Llenguatge escrit:- Comprensió:1. Tècniques de determinació del significat principal d’un text: subratllats,

anotacions, esquemes...2. Anàlisi d’una carta de protesta- Producció:

32

1. Resum d’un text acadèmic senzill2. Escriure, a partir d’un model o d’una plantilla, una carta de caire argumentatiu.3. Redactar preguntes d’examen: valorar el grau de dificultat.

2. Llengua i societat. la llengua i els parlants

- Divisió dialectal. Llibre, pàg: 68, act: 32 (simplificar)- El valencià. Varietat meridional. Llibre, pàg: 168, act:40

3. Coneixement de la llengua

1. Ortografia:

- Repàs general i sistematització de les normes ortogràfiques.

2. Gramàtica:- Repàs i sistematització de la diferenciació entre oració simple i oració composta. - La conjugació verbal. Verbs regulars. Iniciació als verbs irregulars.- Sistematització de l’ús dels pronoms febles.- Iniciació al coneixement reflexiu de conceptes bàsics de la gramàtica del text ( o discurs):

adequació / coherència /cohesió (models textuals, estructura, mots clau, paràgrafs, progressió del text, modalització...)

3. Lèxic:- Repàs general de lèxic: La sinonímia i la hiperonímia com a elements de cohesió en el marc

textual. Material adaptat- Mecanismes de derivació lèxica (prefixos, sufixos, sobretot d’arrel llatina i grega), com a

elements de riquesa lèxica. Material adaptat.- Altres mecanismes de relació semàntica: monosèmia, polisèmia, homonímia i antonímia,

com a elements de riquesa i de precisió lèxica, en el marc textual. Material adaptat.-

4. Literatura

- Coneixement dels elements bàsics dels gèneres literaris a partir de la lectura de textos complets:

o Narrativa: versions adaptades o de lectura fàcilo Poesia: antologia de textos preparada a l’efecte.o Teatre: esquetxs o peces breuso Assaig: antologia de textos preparada a l’efecte

- Coneixement elemental del períodes i corrents literaris del segle XX. Lectura de fragments dels autors més rellevants: Teodor Llorente, Àngel Guimerà, Narcís Oller...

4. METODOLOGIA DE TREBALL.- L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Desenvoluparem una metodologia participativa, per això intentarem que l’alumnat, a partir de les nostres indicacions i del treball personal, siga capaç de mostrar capacitat crítica i d’anàlisi.

La nostra feina se centrarà principalment en l’anàlisi i producció de diferents gèneres textuals, per això les activitats que realitzarem es basaran en l’observació i la construcció de textos. Aquest departament considera prioritari el treball de comprensió i producció de textos orals.

En aquesta programació també hem contemplat els recursos literaris, autors i diferents períodes de la nostra literatura. Així la lectura, la interpretació i la recreació de textos literaris adquireix prou importància en el desplegament del currículum de l’àrea.

33

L’alumnat treballarà preferentment de manera individual, encara que determinades activitats es faran en grup, per facilitar la relació entre els estudiants.

Ens proposem atendre la diversitat de l’alumnat del nostre institut de la següent manera:

1. Alumnat amb necessitats educatives especials per dificultats d’aprenentatge importantsAquest alumnat compta amb una ACIS i és atés per una professora de pedagogia terapèutica. El professorat de valencià s’ha de coordinar amb aquesta professora per tal de determinar si l’alumne/a en les hores de valencià pot seguir amb adaptacions la classe ordinària (situació més desitjable) o realitzar tasques pròpies (cas que l’ACIS de l’alumne siga dels primers cursos de l’E.Primària). L’avaluació d’aquest alumnat es realitzarà també conjuntament per ambdós professors, i, en qualsevol cas, la nota serà “amb asterisc”.

2. Alumnat amb 16 anys o més de 16 anys amb risc de no obtenir el títol de graduat escolar per falta de capacitats i desmotivacióAquest alumnat va ser seleccionat en la segona i tercera avaluació del curs anterior, així com en la prova extraordinària de setembre, i va ser inclós al PDC de 4t (alumnes amb 16 o més de 16 anys) . En aquest programa els continguts de valencià es desenvoluparan al fil de l’eix de les ciències socials, en el que es coneix com “àmbit lingüísticosocial”.

3. Alumnat amb necessitats educatives especials per incorporació tardana al sistema educatiu valencià i desconeixement de la llenguaAtenent la realitat sociolingüística de la zona del nostre institut, aquest és l’alumnat més abundant.(al voltant del 50%). Es tracta d’alumnat amb característiques molt diverses i heterogènies derivades de:

Edat i curs d’accés al sistema educatiu valencià. La incorporació d’un alumne o alumna als últims nivells d’ESO (sobretot, a 4t.) significa en molts casos la impossibilitat d’aconseguir el títol de Graduat Escolar, si no es treballa adequadament.

Motivació i interés de l’alumnat i també de la seua família Capacitats de l’alumnat Grau d’aprofitament de l’escolarització en la pròpia llengua.

Aquestes variables donen lloc a alumnes amb situacions d’aprenentatge i necessitats molt diferents, que es concretarien de la següent manera:

L’alumnat estranger, no hispanoparlant, incorporat aquest curs al sistema educatiu valencià assistirà a l’aula PASE en les condicions legalment establertes.

L’alumnat incorporat al sistema educatiu valencià en cursos anteriors que no pot seguir la programació ordinària del seu grup assistirà als grups de compensatòria (alumnat de compensatòria en valencià), sempre que siga possible.

4. Alumnat amb dificultats ordinàries

Per tal d’atendre aquest alumnat el departament ha pogut formar, en aquest curs acadèmic, un grup flexible en 1r ESO i dos grups flexibles en 2n ESO, entenent que és en aquests cursos on es concentren les majors carències lingüístiques i actitudinals en el nostre alumnat.També en aquest curs hem pogut formar un grup de compensatòria a 3r ESO, ja que l’eliminació del PDC de 3r ha ocasionat grups de PIP prou nombrosos (i amb molts alumnes estrangers) i és convenient formar aquest grup “a mínims” alhora que s’alleugeriran els grups PIP. Als grups de 4t ESO el professor de l’aula ordinària serà qui s’encarregarà d’atendre aquest alumnat amb dificultats.

Com a resultat de totes les consideracions anteriors, aquest alumnat amb dificultats en l’ESO quedaran integrats en els següents grups:

Grups compensatòria 1 Grup flexible 1 ESO D/E/F(PIP): amb dificultats ordinàries

1 Grup flexible 2 ESO D (PIP): amb dificultats ordinàries 1 Grup flexible 2 ESO E (PIP): amb dificultats ordinàries1 Grup de compensatòria 3 ESO C/D (PIP): amb dificultats ordinàries.

34

Per organitzar aquests grups d’atenció a la diversitat comptem amb la informació recollida pel professorat de valencià del curs anterior, la que ens aporta el departament d’orientació i les proves d’avaluació inicial. Prèviament a cada sessió d’avaluació, revisarem l’adscripció de l’alumnat als diferents grups en funció dels resultats aconseguits.

6. CRITERIS D’AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ

Què avaluar?Els criteris d’avaluació han estat recollits en el primer apartat de la programació.

Com i quan avaluar?- Aquest curs l’avaluació inicial no es realitzarà de manera generalitzada, ja que disposem d’abundants dades dels alumnes (actes d’avaluació, informes...). Només es passarà una prova a l’alumnat de 1 ESO (ja que vénen de les escoles i no tenim suficients dades) i a aquells grups que el professorat considere convenient per tal d’ajustar millor la programació.- Fomentarem l’autoavaluació de l’alumnat a l’inici i al final de cada bloc de continguts i, en especial, al final de cada avaluació.- Promourem també l’avaluació de l’assignatura per part de l’alumnat i del professorat, quant a continguts, metodologia, materials i quant al propi procés d’avaluació.- L’avaluació es realitzarà de manera contínua amb la finalitat de detectar les necessitats educatives dels alumnes i orientar el procés d’ensenyament-aprenentatge. - L’alumnat serà informat a l’inici de curs dels criteris d’avaluació i qualificació que figuren en aquesta programació.

Criteris de qualificació:

La nostra proposta de qualificació és la següent:

D’entrada, la competència bàsica en l’expressió oral (intervencions en classe, narració i descripció de fets i situacions habituals i sobre la pròpia experiència ...) és un requisit necessari per aprovar l’assignatura.

La lectura de llibres voluntaris serà premiada amb 1 punt més per cada llibre llegit sobre la nota de l’apartat de lectura.

Per al PRIMER CICLE:

Continguts conceptuals (exàmens , controls o proves sobre qüestions teòriques) 35% Treballs i activitats de comprensió oral i escrita (procediments comunicatius); llibreta de classe 30% Treballs i activitats sobre les lectures (procediments comunicatius) 15% Actituds (assistència a classe i puntualitat, interés i participació, treball a classe i a casa) 20%

Per tal de calcular la mitjana, l’alumnat haurà de tenir una nota mínima de 3,5 en cada apartat.El lliurament de treballs fora dels terminis fixats serà penalitzat amb una disminució del 10% de la nota per dia de retard.

Per a TERCER curs:

Continguts conceptuals (exàmens , controls o proves sobre qüestions teòriques) 35% Treballs i activitats de comprensió oral i escrita (procediments comunicatius); llibreta de classe 30% Treballs i activitats sobre les lectures (procediments comunicatius) 15% Actituds (assistència a classe i puntualitat, interés i participació, treball a classe i a casa) 20%


35

Per a QUART curs: Continguts conceptuals (exàmens , controls o proves sobre qüestions teòriques) 35% Treballs i activitats de comprensió oral i escrita (procediments comunicatius); llibreta de classe 30% Treballs i activitats sobre les lectures (procediments comunicatius) 15% Actituds (assistència a classe i puntualitat, interés i participació, treball a classe i a casa) 20%


En tots els cursos els continguts actitudinals tindran en compte:La relació de l’estudiant amb el professor o professora i amb els companys de classeL’assistènciaLa participació en classeEl treball a classe i a casaL’aportació de materialEl lliurament de treballs dins dels terminis. A més, serà penalitzat amb una disminució del10% de la nota per cada dia de retard.L’ús de la llengua a l’aula.

Criteris per a la recuperació de l’assignatura suspesa de cursos anteriorsL’alumnat amb l’assignatura de valencià pendent del curs anterior serà informat a l’inici del curs actual dels procediments per a la seua recuperació. Seran aquestos:

Si l’alumne o alumna aprova la primera avaluació amb una nota mínima de 6, recupera l’assignatura del curs anterior.

Si l’alumne aprova la segona avaluació amb una nota mínima de 6, recupera l’assignatura del curs anterior.

Si l’alumne aprova la primera i la segona avaluació, recupera l’assignatura del curs anterior. Si l’alumne aprova el taller de valencià (cas que tinga aquesta opció) en la primera i segona

avaluació, recupera l’assignatura del curs anterior.

Si l’alumne no compleix amb les condicions anteriors, realitzarà durant el mes de maig una prova en què demostre l’assoliment dels objectius i continguts bàsics del curs anterior. El contingut d’aquesta prova s’ajustarà a eixos objectius i continguts, però en tot cas valorarà la competència oral i escrita i els continguts mínims de la normativa.

7. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

Llibres de text: Per a tots els grups : Valencià: llengua i literatura (projecte Ona), editorial Bromera.

En els grups de reforç (flexibles) de 1r i 2n, si el professor considera que el nivell general de l’alumnat impossibilita el seguiment d’aquest llibre de text, podran utilitzar altres materials, o quaderns més apropiats per a aquest alumnat

Per als grups de compensatòria: Comencem, Materials per a usuaris bàsics.I altres materials complementaris aportats pel professorat.(nexe 1-2-3,benvinguts bàsic, benv. 1-2,....)

Consulta pàgines web de l’assignatura:

- http: //laclassedepilar.blogspot.com - http://perso.wanadoo.es/calaixdellengua - http://sites.google.com/site/valenciavirtual

36

http://sites.google.com/site/valenciavirtual

http://perso.wanadoo.es/calaixdellengua

Llibres de lectura:

Primer curs:

1a AVALUACIÓ L’estiu dels pirates (Teresa Broseta). Ed. Bromera2a AVALUACIÓ Llibre per determinar3a AVALUACIÓ Llibre per determinar

Els alumnes llegiran un llibre per cada gènere literari. En narrativa podran triar el llibre que els interesse sempre i quan justifiquen adequadament la seua elecció. (A tal efecte, se’ls orientarà perquè aprenguen a buscar en webs d’editorials, biblioteca, llibreries, orientats per la professora, pels companys...). En la resta de gèneres la tria es farà d’un llistat reduït.

Per tal de valorar-ne el grau d’aprofitament de les lectures, es proposaran tasques diverses (orals i escrites) segons el gènere. En qualsevol cas, l’objectiu fonamental serà fomentar el gust per llegir. A més, es fomentarà la realització de la lectura de manera continuada.

Segon curs:

1a AVALUACIÓ

Llibre per determinar

2a AVALUACIÓ Llibre per determinar

3a AVALUACIÓ Llibre per determinar

Els alumnes llegiran un llibre a cada trimestre, un de cada gènere literari.Per tal de valorar-ne el grau d’aprofitament de les lectures, es proposaran tasques diverses (orals i

escrites) segons el gènere. En qualsevol cas, l’objectiu fonamental serà fomentar el gust per llegir. A més, es fomentarà la realització de la lectura de manera continuada.

Tercer curs:

1a. AVALUACIÓ(Narrativa. Cal triar una)

L’estranya mort de Berta de Joan Pla, ed. Bromera.La mirada d’Al-Azraq , de Silvestre Vilaplana. ed.BromeraPassadissos d’ombra, d’Agustin Fernández Paz. Edit.Bromera

2a. AVALUACIÓ(Narrativa)Triar una

Les urpes del diable de Silvestre Vilaplana, ed. MarfilL’infern de Marta de Pasqual Alapont, ed.Bromera

3a. AVALUACIÓ(Teatre. Cal triar una)

Ací no paga ni Déu de Dario Fo, ed. BromeraNàpols milionària d’ Eduardo de Filippo, ed. Bromera

LECTURES VOLUNTÀRIES- L’enigma del medalló de Vicent Pascual, ed. Bromera- L’estirp de l’horror de V.Enric Belda, ed. Bromera- El temps no passa per Montmartre de Joan Pla, ed. Bromera

37

- El cas misterios del Dr.Jekill i el Sr.Hyde de R.L Stevenson. ed. Bromera- L’amenaça de les grues de Carme Miquel, ed. Bromera

Quart curs:

Els alumnes llegiran un llibre per cada gènere literari. En narrativa podran triar el llibre que els interesse sempre i quan justifiquen adequadament la seua elecció. (A tal efecte, se’ls orientarà perquè aprenguen a buscar en webs d’editorials, biblioteca, llibreries, orientats per la professora, pels companys...).

Per tal de valorar-ne el grau d’aprofitament, es proposaran tasques diverses segons el gènere. En qualsevol cas, la lectura ha de servir per aprofundir en els elements dels gèneres literaris. A més, es fomentarà la realització de la lectura de manera continuada i, per això, s’hi dedicarà una sessió setmanal per tal de fer-ne un seguiment. Cada llibre llegit, a banda dels obligatoris, pujarà 1 punt la nota en l’apartat de lectura.

8. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS

ACTIVITAT LLOC CURS DATAXerrada-col·loqui amb escriptors, per tal d’estimular la tasca de creació d’un relat

institut ESO Segons disponibilit.

Assitir a repres.teatrals , per apropar els alumnes a la finalitat última d’un text teat

Alacant, o València oDénia

3r-4t ESOBatxillerat

2onTrimestre

Recital per al dia de la dona, per concienciar l’alumnat dels drets de les persones (en concret de les dones)

institut4t ESO1r Batxill. 8-9 març

Visita instal·lacions diari Levante o Información, perquè vegen “in situ” com es fa un diari, tot el seu procés

València oAlacant 3r ESO 2on trimes.

Visita al casc antic de Teulada, per veure les restes de l’antiga vila de Teulada

Teulada PDCTallers

1r o 2ontrimestre

Concurs de narrativa i poesia, per tal d’estimular la creació literària de l’alumnat institut

ESOBatxillerat 2on trimes.

2on congrés de llengua i literatura, per tal que l’alumne expose públicament un treball de creació propi

Saló actes Teulada 1r batxill.

Final 2on trimestre o final curs

Activitats promogudes per l’ajuntament, sempre que suposen un recolzament en el desenvolupament dels continguts dels diferents nivells

Institut oSaló d’actesTeulada

Tots elsnivells

Tot el curs

B) PROGRAMACIÓ DEL PDC

1. DIVERSIFICACIÓ PER A QUÈ? OBJECTIUS GENERALS DEL PROGRAMA

El Programa de Diversificació comparteix en principi les dues grans finalitats del conjunt de l'ESO.

Finalitat terminal. Busca la preparació dels individus com a futurs ciutadans, pensant en la

38

possibilitat que no seguesquen en el sistema educatiu i s'incorporen per tant a curt termini a la

societat i, almenys en teoria, al món del treball. Des d'aquesta perspectiva ens interessa sobretot

fomentar la maduresa de la persona, afavorint la seua autonomia moral (capacitat de prendre

decisions i acceptar normes en un marc democràtic), i intel·lectual, encaminada aquesta última cap a

la resolució de problemes i actualització de la informació necessària al llarg de la vida professional,

familiar o ciutadana. Es tracta, doncs, d'impulsar per mitjà de l'acció educativa, en el marc del

programa, la integració crítica de l'alumne en la societat, la seua intervenció en processos i fets que li

afecten d'un o un altre mode, la seua percepció de la realitat global com a clau interpretativa del

nostre món.

Finalitat propedèutica . No podem oblidar que el sentit últim d’aquest programa consisteix a oferir

una oportunitat més (segurament l'última) per a obtindre el Graduat en ESO, dins del sistema

educatiu reglat. És necessari, per tant, encaminar l'acció educativa cap a l'aprenentatge de les

nocions i procediments indispensables per a cursar amb certes garanties d'èxit escolar les etapes

postobligatòries d'ensenyament, així com afavorir el desenrotllament de les capacitats previstes en

els objectius de l'ESO, amb els quals enllacen tant els objectius del Batxillerat com els dels cicles

formatius de Grau Mitjà. Açò suposa:

a) Reforçar el plantejament procedimental/instrumental, orientat a les exigències dels cicles

formatius, ja que aquest serà previsiblement el camí triat (el paper de l'orientació educativa resulta ací

clau) per la gran majoria de l'alumnat avaluat positivament al finalitzar el programa.

b) Realitzar una adequada selecció de continguts conceptuals i procedimentals, que

proporcione a l'alumnat un marc d'aprenentatge bàsic però rellevant de les qüestions i mètodes que

estan en la base del pensament disciplinar, necessari especialment per als que puguen accedir en

algun dels Batxillerats (possibilitat que no pot excloure's a priori), però també recomanable per a

aquelles persones que vagen a cursar algun cicle formatiu. El plantejament acadèmic/conceptual,

proposat i formulat de manera adequada des del punt de vista de la complexitat, abstracció i

amplitud dels continguts, no pot, per tant, obviar-se o quedar reduït a una mínima expressió en un

Programa de Diversificació, si efectivament intentem preparar per a superar les exigències de les

etapes postobligatòries.

L'atenció a aquesta doble finalitat (terminal i propedèutica) només pot fer-se si mantenim el caràcter

comprensiu del programa; açò és, si definim el marc d'objectius generals i el conjunt de continguts

dels àmbits segons els que s'estableixen en els decrets d'ensenyaments mínims i els dissenys

curriculars d'àrea i matèria publicats pel MEC i les diferents Comunitats Autònomes. La

comprensivitat del programa suposa que ens movem en tot moment dins del currículum establert per

a l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria, única forma d'aconseguir els objectius mínims

establerts al finalitzar l'ESO, condició sense la qual no s'obtindrà el títol de graduat. aquest caràcter

comprensiu que revesteix l'oferta educativa en Diversificació suposa, d'una banda, un condicionant

que ha de tenir en compte l'equip docent a l'hora d'intervenir, adaptar o proposar nous continguts i

objectius i, per un altre, marca una diferència fonamental amb altres programes que no tenen com a

39

objectiu propiciar la continuïtat de l'alumnat en l'etapa postobligatòria i poden, per tant, situar-se

fora d'aquest marc, com ocorre amb els programes de garantia social.

De la mateixa manera, la relació que ha d'establir-se en la proposta de continguts entre

procediments, conceptes/fets, actituds i valors, no té per què reproduir l'existent en el currículum

ordinari de l'ESO. Més bé al contrari, si tenim en compte el sentit propi del programa tal com l'hem

expressat anteriorment, hauríem d'atorgar una major rellevància a l'aprenentatge de procediments i al

desenrotllament de capacitats des d'una perspectiva crítica, la qual cosa suposa incorporar tres

intencions educatives:

a) Intenció sociocrítica: que té a veure sobretot amb la finalitat terminal a què hem fet

referència. Es tracta ací d'assumir un determinat enfocament en l'aprenentatge de conceptes,

fets i procediments, que propicie el seu ús, més enllà del món acadèmic, com a instruments per a

comprendre la realitat amb què interactuen, dotant l'alumnat de ferramentes per a intervenir en

ella de manera conscient, crítica i activa. Les relacions que en aquest sentit s’estableixen entre

geografia, literatura, història i llengua són conseqüència d'aquest intent per comprendre i construir

la realitat.

b) Intenció capacitadora: amb un gran pes en el conjunt de la programació, perquè com ja

hem assenyalat, l'alumnat de diversificació sol orientar-se cap als cicles formatius.

S’aconsegueix per mitjà de l'aplicació de procediments diversos, i per mitjà de la posada

en pràctica de capacitats generals, expressades a través de continguts específics d'àrea.

c) Intenció culturalista/acadèmica: complementària de l'anterior (s'alimenten i exigeixen

mútuament), ja que ni les capacitats i procediments poden construir-se sobre el buit o l'absència de

conceptes i fets claus, ni els conceptes poden aprendre's de mode significatiu sense posar en joc

procediments i capacitats d'indagació, reflexió, anàlisi i síntesi, tractament de la informació,

expressió i comunicació o localització espacial i temporal, per citar alguns exemples.

2. ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES PER AL DESENROTLLAMENT DE L’ÀMBIT

SOCIOLINGÜÍSTIC

La integració sociolingüística afavoreix la consecució d'objectius generals d'etapa comuna, com a

conjunt d'intencions educatives que estan en la base de l'ensenyament de la Llengua i de les Ciències

Socials. Citarem, entre altres, els processos de socialització de l'alumnat, la participació en la

societat, el desenrotllament del relativisme i la tolerància en relació amb diferències culturals i

40

lingüístiques, la descentralització respecte als grups socials i a la comunitat de pertinença, la

capacitat progressiva de manejar i utilitzar informació, i de comunicar-se per mitjà de codis orals i

escrits, etc.

Hi ha evidents interrelacions entre la comprensió del funcionament dels sistemes socials en la seua

perspectiva diacrònica, sincrònica i espacial –objecte d'estudi de les Ciències Socials– i l'estudi de la

Llengua com un sistema d'expressió-comunicació que fa possible l'existència mateixa de la

comunitat social i que al seu torn es troba condicionat i explicat per les estructures socials i culturals

en les que s’insereix el parlant.

Les Ciències Socials ofereixen el suport experiencial i organitzatiu (temes, objectes d'estudi) entorn

del qual s'interrelaciona el conjunt de l'àmbit. Estos temes s'extrauen, en la major part de les

ocasions, de problemes i situacions relacionats amb l'experiència socioafectiva de l'alumnat (estudi

d'espais urbans o naturals, relacions socials de cooperació o conflicte, processos i esdeveniments a

escala planetària...). La definició de l'àmbit sociolingüístic pot afavorir l'eficàcia motivadora de la

proposta didàctica, permet la percepció instrumental dels continguts sociolingüístics per a entendre

el món que li concerneix i, finalment, afavoreix la consolidació dels continguts nuclears i bàsics de

les àrees de Ciències Socials i de Llengua i Literatura, distingint-los de conceptualitzacions i fets de

caràcter secundari.

2.1. Objectius

1. Obtenir, processar i transmetre informació de manera crítica i autònoma, a partir de la utilització de fonts

diverses, sobretot per mitjà de la construcció i expressió de discursos orals i escrits ajustats a distintes

finalitats i situacions comunicatives, de manera que l'alumnat desenrotlle un ús creatiu de la llengua i

una creixent autonomia intel·lectual i moral.

2. Participar en la solució dels problemes col·lectius de forma individual i cooperativa, manifestant actituds

de solidaritat, compromís amb la pau i rebuig de les discriminacions, i col·laborar en projectes que

tendesquen a configurar un orde social i internacional basat en el respecte als drets i llibertats.

3. Conéixer el medi natural, cultural i històric, desenrotllant la capacitat de valorar-lo, recrear-lo i enriquir-

lo, i reconéixer els traços que l'identifiquen en el conjunt de les Comunitats de l'Estat.

4. Reconéixer les diferents finalitats dels discursos orals i escrits, reflexionant sobre els elements formals

de la llengua, a fi de desenrotllar la seua capacitat per a millorar la producció lingüística, i procurant

l'adquisició de l'hàbit lector des del gaudi de la lectura i l'escriptura.

41

5. Identificar i analitzar els elements i les relacions que caracteritzen l'organització de les societats humanes

com a realitats complexes, relacionant esta organització social amb les condicions de producció i

recepció dels missatges en contextos socials de comunicació. El coneixement d'estos traços bàsics de

l'organització social ha de suposar l'anàlisi de determinats processos de canvi de les societats humanes a

través de la història.

6. Identificar i analitzar, a diferents escales, les interaccions que distintes societats estableixen amb el seu

medi, en l'ocupació de l'espai, l'activitat econòmica, l'aprofitament dels recursos naturals i el

desenrotllament de les noves tecnologies aplicades a la comunicació.

7. Usar la llengua com un instrument per a l'adquisició de nous aprenentatges, per al desenrotllament del

pensament i com a regulació de la pròpia activitat.

8. Reconéixer i analitzar els elements i característiques dels mitjans de comunicació, en la seua vessant

social i lingüística, i interpretar amb propietat els signes verbals i no verbals que utilitzen, tot

desenrotllant actituds crítiques i reflexives davant de les seues informacions i opinions, i valorant la

importància d'estos mitjans en la cultura contemporània.

2.2. Organització dels continguts de l'àmbit

2.2.1.Els continguts de l'àmbit s'articulen i interrelacionan entorn dels següents Projectes de treball,

bastits sobre l’eix d’un tema propi de les Ciències Socials:

1. Els Orígens de la Humanitat: La Prehistòria.

2. Antecedents històrics a l’època actual: Edat Antiga, Edat mitjana i Edat Moderna.

3. Història de l’Edat Contemporània.

4. Grans àrees geopolítiques, econòmiques i culturals del món actual.

5. Introducció a l’activitat econòmica. Globalitació i creixement desigual

6. Europa: Geografia física. Economia. Organització política. La Unió Europea

7. Espanya: Geografia física. Economia. Organització política. L’estat de les autonomies.

8. El País Valencià: geografia física. Economia. Organització política. L’Estatut de la Comunitat

Autònoma Valenciana.

42

Complementàriament al desenvolupament d’aquests projectes, es dedicaran algunes sessions setmanals a fer un treball més sistemàtic de l’àrea de llengües (Valencià i Castellà) seqüenciat en els següents blocs de continguts:

- Recerca d’informació: Diccionaris, enciclopèdies coneixement bàsic de la biblioteca...

- Tècniques d’escriptura: Notes de lectura, apunts, esquemes, resums...

- Coneixement bàsic de les Tecnologies de la informació i la comunicació: Elaboració

d’un bloc personal, tractament informàtic de textos...

- Redacció de textos narratiu-descriptius, expositius i argumentatius.

2.2.2. Seqüenciació temporal :

- Primera Avaluació: Projectes 1, 2 i 3

- Segona Avaluació: Projectes 4, 5 i 6

- Tercera Avaluació: Projecte 7 i 8

2.3. Plantejament didàctic:

- Criteris generals:

L'organització i el desenrotllament de l'ensenyament i aprenentatge de la Llengua i la Literatura

busquen al llarg de la programació la consecució d'un objectiu ambiciós: fer que l'alumnat adquirisca les

habilitats lectores, escriptores, gramaticals i literàries suficients per a desenvolupar-se en la societat i en

la possible continuació dels seus estudis. Per a això s'han analitzat les deficiències bàsiques amb les que

s’accedeix al Programa de Diversificació:

– distintes dificultats lectores: sil·labeig, balbuceigs o entrebancs en el reconeixement fonològic,

escassa o nul·la expressivitat com a conseqüència del desconeixement del funcionament dels grups

fònics i la seua execució verbal;

– errors generalitzats en l'escriptura: faltes d'ortografia de la paraula, l'oració i el paràgraf; absència

de cohesió semàntica i poc de domini en l'organització de les idees, així com incapacitat per a

discriminar la rellevància o irrellevància en la informació; falta de destresa a l'hora de distribuir

l'escrit en el paper –solen desconéixer l'ús i funció de les sagnies, l'estructuració del text en paràgrafs,

l'ús i significat dels espais en blanc que separen els paràgrafs, els diferents apartats d'un escrit, etc.–;

– escassa capacitat de relació entre els sabers gramaticals i la seua aplicació a la lectura i

l'escriptura: falta de concordança nominal i verbal, realització d'anacoluts, ús defectuós del sistema

verbal, creació d'ambigüitats, desconeixement de l'ús i funció dels connectors i enllaços conjuntius,

poca riquesa lèxica, etc.;

– desconeixement i poca valoració de la literatura: no saben que la literatura respon a les grans

qüestions que es planteja la humanitat, ignoren l'existència de textos que parlen sobre la importància

de la conservació de la naturalesa, que alerten dels perills de l'explotació industrial desmesurada, que

arrepleguen la història íntima i de discriminació de la dona al llarg de les etapes històriques;

43

desconeixen que va haver-hi una història de l'oralitat que era font de cultura i humanització, i que

més tard va passar als llibres i va adquirir importància, i se sorprenen que existesquen pobles en el

planeta que no saben llegir i que posseeixen una amplíssima cultura oral... D’acord amb això,

l'aprenentatge literari que es proposa pretén l'acostament d'aquestes persones al fet literari en la

seua complexitat: l'encant, la suggestió i el gaudi que produeix el text ben escrit, la construcció del

món i la realitat que moltes històries ens presenten i que ens serveixen de guia i informació per a

experiències tingudes o situacions actuals que vivim, com a mostra de com podem utilitzar el

llenguatge i ordir les històries (girs i expressions que ens criden l'atenció, paraules noves que ens

expliquen el món, estructures sintàctiques que se'ns graven i posteriorment utilitzarem –competència

intertextual–, frases que ens expliquen interiorment i que ens ajuden a mostrar-nos a altres persones,

modes i maneres de narrar esdeveniments i sentiments); i també ens ajuda l'educació literària al

coneixement d'escriptores i escriptors que van existir al llarg del temps, que van arreplegar el sentir i

el viure d'unes gents i que ens van mostrar les grandeses i misèries humanes i la comprovació que

estes es repeteixen en distintes èpoques, etc. La proposta de lectures que suggerirem a l’alumnat és la

plasmació de la intenció que ací s'explica. I tot açò unit, com si d'un viatge o somni es tractara, al

desenrotllament de temes de caràcter geogràfic o històric, com l'explicació fantàstica dels

esdeveniments i els llocs recorreguts per la humanitat al llarg del temps.

El tractament de l'educació lingüística s’organitza i es du a termini, tot tenint en compte els

diferents nivells i els diferents ritmes d’aprenentage que trobem en el grup-classe.

- Seqüenciació didàctica:

Totes les unitats responen a un esquema organitzatiu comú, que intenta afavorir l'aplicació d'una

metodologia activa en l'aula, així com la interrelació dels continguts sociolingüístics:

1. Presentació del tema. El nom del tema. ¿Què suggereix a l’alumnat?

2. Expressió de les idees prèvies. Se sol·licita de l'alumnat que responga a determinades qüestions o que

done la seua opinió sobre aspectes concrets del tema, de manera que avaluant estes respostes puguem

conéixer de mode aproximat el nivell de coneixements previs en relació amb els continguts que anem a

començar a treballar i, per tant, ens siga possible establir el nivell adequat de dificultat de continguts i

activitats, intervenint sobre el text per a personalitzar, en la mesura que es puga, la proposta editorial.

3. Tractament de la informació. Ocupa les pàgines centrals de la unitat, i constitueix la fase metodòlogica

més àmplia i important en el conjunt de la unitat. Pretén l'adquisició de nous coneixements i la posada en

pràctica de tècniques i procediments relacionats amb els fets dels que s'ocupa la unitat. Intentarem

utilitzar, en la mesura que ens permet l'espai disponible, diferents fonts d'informació (textos, imatges,

gràfics, esquemes) que han de ser completades amb la transmissió oral del professor. En esta fase, el

tractament de continguts es combina amb la resolució d'activitats diverses, que procuren afavorir l'anàlisi

de la informació i la construcció de conceptes rellevants.

44

4. Aplicació d'un procediment. En cada unitat se singularitza l'ús d'un procediment, especialment

relacionat amb el tipus de continguts que s'han anat treballant amb anterioritat. Esta activitat presenta

habitualment una primera part on es descriu i seqüència el procediment, i es proposa un exemple

aclaridor, seguida d'una segona part en què l'alumnat –individualment o en grup– ha d'aplicar el

procediment a una situació concreta i lligada a la seua experiència personal, sempre que siga possible.

5. Ampliació - Dossier. Es planteja un aprofundiment de determinats aspectes tractats en la unitat, de gran

rellevància científica o social.

6. Activitats complementàries i extraescolars. S’aprofitaran sistemàticament els recursos de l’entorn local

(xerrades efectuades per personal extern, visites a espais, exposicions...), També es podrà programar

alguna eixida extraescolar , d’àmbit comarcal o de País fonamentalment, que les circumstàncies ho

permeten, en aquest cas se’n farà una planificació especícica

6. Avaluació. Activitats dedicades a valorar l'aprenentatge del tema, dirigides a comprovar el nivell de

memorització comprensiva de conceptes i fets, la capacitat d'aplicar estos conceptes a situacions

diverses, la capacitat d'establir relacions i explicacions causals, o el domini de determinats procediments

que han sigut treballats al llarg de la unitat.

45

2.4 Organització de l’aula:

- Ordinàriament l’alumnat seurà en grups fixos de 3 persones. Els integrants del grups podran ser assignats a un altre grup en qualsevol moment del curs, si ho estima convenient el professorat. La composició dels grups es reconsiderarà de forma sistemàtica al final de cada avaluació. L’objectiu és que al llarg del curs tots els components de la classe classe hagen format grup amb els altres companys i companyes.

- Extraordinàriament, en funció d’una activitat seqüènciua d’activitats concretes s’organitzaran altres tipus d’agrupaments : grup-classe, grups més nombrosos, parelles, treball individual...

2.5 Material: El centre subministrarà a cada alumne / alumna el següent material:

- Una carpeta arxivador: on hom anirà guardant totes les activitats individuals realitzades, degudament revisades, així com les fitxes i material de suport que se us vaja aportant al llarg del curs.

- Fundes de plàstic, per arxivar el material degudament classificat.- Un calaix organitzador: on podran guardar el material de treball que calga tenir a classe

Material curricular d’estudi i treball dels diferents projectes de treball i altre material complementari

fotocopiat i en format digital (bloc de l’assignatura...).

L’alumne / alumna aportarà:- El material de treball propi: : tissores, llapis, bolígraf, colors, llapis fluorescent, pegament de

barra, reglets, compassos...

- Diccionaris: Català, castellà, anglès...

- Llibreta microperforada.

Índex de vocabulari

- Agenda.

- Llibres de lectura obligatòria

- Llibreta de notes de lectura.

Material de consulta per estudiar i fer treballs a casa: diccionari general, diccionari bilingüe,

diccionari de sinònims i antònims, manual d’ús de verbs, enciclopèdia o diccionari enciclopèdic...

Web de consulta: http://perso.wanadoo.es/calaixdellengua i Bloc de l’assignatura:

http://pdcteulada.blogspot.com

46

http://pdcteulada.blogspot.com/

http://perso.wanadoo.es/calaixdellengua

2.6. Criteris d’avaluació :

L’alumne / a serà avaluat d’acord amb els següents tipus d’activitats i materials:

- La llibreta amb les activitats fetes, corregides i ben presentades, amb anotacions, apunts, etc.

També lliurarà l’índex de vocabulari amb les noves paraules apreses.

- Exàmens, controls o proves.

- Activitats orals individuals o col·lectives.

- Textos escrits, individuals o col·lectius, fets a classe o preparats a casa. - -

Treballs diversos (orals i escrits) sobre els llibres de lectura.

- Participació en la classe, presentació dels treballs dins dels terminis i

interès pels continguts de l’assignatura.

La nota global es calcula de la següent manera:

- Proves i exàmens sobre continguts conceptuals ................................... 20 %

- Continguts procedimentals ................................................................... 35 %

- Presentació, correcció, organització i conservació del

material i treball individual (llibreta, agenda, treballs...) .. 10 %

- Treballs en equip o individuals ...................................... 10 %

- Lectures obligatòries (10) i Taller de narració (5) ........ 15 %

- Actitud (assistència i puntualitat, treball diari, esforç i atenció,

cooperació i participació, comportament...) ......................................... 35 %

- Autoavaluació / coavaluació .............................................................. 10 %

(No podrà oscil·lar en + /- 20% de la mitjana de les altres notes)

1. Cada llibre llegit, a banda dels obligatoris, pujarà 1 punt la nota global de l’avaluació

La competència bàsica en l’expressió oral (intervencions a classe, narració i descripció de fets i situacions habituals i sobre la pròpia experiència...) és un requisit necessari per aprovar l’assignatura.

El lliurament del treball fora dels terminis fixats serà penalitzat amb un

disminució del 10% de la nota per dia de retard.

2.7. Lectures obligatòries:

2n Trimestre: Poesia o teatre (llibres encara per determinar)

- Durant el curs hauran d’haver elegit almenys un llibre en castellà i un altre en català. L’elecció dels

més adequats per a cadascun dels alumnes es farà en diverses sessions d’animació lectora preparades a

l’efecte.

- Es formalitzaran també diverses activitat de foment lector, al voltant d’una tertúlia literària, on es

posaran en comú, exposicions orals, ressenyes, les lectures voluntàries.

47

C) PROGRAMACIÓ DE L’AULA PASE

0. INTRODUCCIÓ

D’acord amb la normativa vigent (Resolució de 20 d’abril de 2007, de la Direcció General d’Ensenyament, DOCV del 7 maig del 2007), el PASE és “una mesura de suport temporal, destinada a l’alumnat estranger de nova incorporació al sistema educatiu de la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de facilitar-li la superació dels problemes inicials que dificulten la seua ràpida integració escolar en el centre”. El programa PASE “s’aplicarà quan aquest alumnat no trobe resposta en les altres mesures d’atenció a la diversitat o de compensació educativa que desenvolupa el centre”.El programa estableix dues fases en la seua atenció a l’alumnat:-Una primera fase de suport “dirigit a compensar les necessitats lingüístiques de l’alumnat que desconeix la llengua base del programa d’educació bilingüe a què quede adscrit”.-Una segona, en què s’ofereix un suport “dirigit a compensar les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat estranger en certes àrees o matèries del currículum, especialment en les instrumentals”.Pel que fa a la metodologia, el programa PASE intenta integrar en les dues fases esmentades els aprenentatges lingüístics amb els continguts de les àrees i matèries del currículum, com a mitjà eficaç d’aprendre llengua, desenvolupar el pensament i adquirir coneixements. Un dels dos grans àmbits que, com a conseqüència del que s’ha exposat, s’estableixen és l’Àmbit lingüístic i social, objecte d’aquesta programació,que serà impartit per un professor del departament de Valencià.Aquest departament, per tal d’encarar el tractament didàctic de l’alumnat nouvingut, va establir-ne una tipologia d’acord amb les seues condicions d’arribada al sistema educatiu valencià, reflectida en tres nivells:

1. NIVELL 2: Alumnes que independentment del nivell al qual pertanyen(1r-4t d'ESO) porten un bagatge educatiu complet i/o coneixen altres llengües a banda de la llengua pròpia L1.

2. NIVELL 1: Alumnes monolingües amb una escolarització normalitzada fins a la seua arribada al País.

3. NIVELL 0: Alumnes que a més de ser monolingües, no han tingut una escolarització continuada i/o arriben amb necessitats educatives especials; amb problemes de lectoescriptura i de relació i /o han repetit un o dos cursos en el seu país d'origen.

Per al curs 2010-2011, l’alumnat seleccionat per al programa pertany tot al nivell 1.

1. OBJECTIUS GENERALS

-Conéixer el valencià i usar-lo, oralment i per escrit, en els diversos contextos comunicatius, i en especial, amb vista al seu procés d’aprenentatge posterior, en l’àmbit acadèmic.-Explicar, oralment i per escrit, els diversos conceptes de Geografia treballats al llarg del curs.-Conéixer l’entorn geogràfic, tant el més general com el més pròxim, del lloc d’acollida de l’alumne/a.-Valorar l’aprenentatge del valencià com a element integrador, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.-Buscar, classificar i seleccionar informació de fonts diverses, i saber presentar-la de forma adequada per al seu aprofitament, especialment en l’àmbit acadèmic.-Mantenir una actitud correcta i respectuosa envers tots els membres de la comunitat educativa,dins i fora de l’aula.-Assistir regularment a classe amb tot el material necessari, i mantenir-lo ordenat i en condicions per al seu ús correcte.

48

2. METODOLOGIA

La programació de l`Àmbit lingüístic i social (ALS) del programa d’acollida al sistema educatiu (PASE) s’inclou dins de les actuacions del centre per a l’atenció a l’alumnat que s’incorpora per primera vegada al sistema educatiu valencià i desconeix les dues llengües vehiculars que s’hi utilitzen per a la transmissió dels diversos continguts curriculars, i que alhora poden servir com a via d’integració en l’entorn sociocultural al qual arriben els nouvinguts.L’ALS, en concret, integra continguts curriculars de les àrees de Valencià i Geografia i Història, i es proposa que l’alumnat nouvingut, en la mesura de les seues possibilitats, adquirisca no solament la capacitat d’usar el valencià en els diversos contextos comunicatius, sinó també que vaja incorporant, vehiculats pel valencià, els diversos coneixements que s’inclouen al currículum de Geografia i Història. En aquest procés, caldrà tenir en compte els diversos factors que poden condicionar l’aprenentatge de l’alumnat, entre els quals hi poden figurar el seu historial acadèmic, els motius que l’han dut a les nostres terres, els seus condicionants culturals i la situació familiar, social, econòmica i fins i tot jurídica en què s’insereix el seu procés d’aprenentatge. La presa de mesures com l’organització per àmbits, en què l’aprenentatge d’una nova llengua no es deslliga del de determinats continguts curriculars, s’ha de complementar, per tant, amb l’adopció d’una sèrie de decisions que s’han de concretar en un adequat programa d’acollida que coordine totes les accions encaminades a integrar l’alumnat nouvingut en el nou sistema educatiu i en la societat que l’envolta, i que faça en tot moment operatives i fructíferes les decisions pedagògiques que el professorat puga prendre en qualsevol circumstància.Els continguts de l’ALS apareixen distribuïts en la programació en dos blocs: el bloc dels corresponents a Geografia i Història, i el corresponent a Valencià. Aquesta divisió desapareix a l’hora de treballar a l’aula, atés que l’objectiu no és solament que l’alumnat aprenga valencià, sinó que, a més, aprenga a vehicular en aquesta llengua, oralment i per escrit, els coneixements de Geografia i Història que hi puga adquirir. Els sistema de treball, per tant, haurà de ser molt dinàmic i romandre atent a l’evolució de les necessitats lingüístiques i comunicatives de l’alumnat, sense perdre de vista els seus coneixement previs. Els recursos hauran de ser, com a conseqüència del que s’acaba d’exposar, molt variats, i en aquest punt la incorporació de les noves tecnologies (ordinadors, projectors de vídeo, càmeres, etc.) esdevé un atot fonamental amb vista a l’atenció a la diversitat i a la potenciació del vessant oral (un aspecte que massa sovint resta en segon terme en l’ensenyament de la llengua).El professorat haurà d’estar atent a fomentar la participació de l’alumnat en les diverses activitats a classe, però també haurà d’estar disposat a revisar-les i, si cal, substituir-les per tal que mantinguen aquest caràcter participatiu. El caràcter de la metodologia incidirà també en l’espai del’aula, l’ús i la distribució del qual hauran de ser flexibles per tal de donar cabuda al diversos exercicis programats. A més dels recursos de les noves tecnologies, la distribució de suports gràfics per l’aula, en forma de pòsters amb fotografies i dibuixos, i la disposició de diccionaris i altres materials impresos seran un bon complement per a la posada en pràctica de la metodologia proposada.

3. CRITERIS D’AVALUACIÓ

L’alumnat haurà de ser capaç de:-Usar les estructures comunicatives i els continguts lingüístics treballats en comunicacions orals quotidianes en valencià.-Elaborar textos escrits en valencià utilitzant les estructures comunicatives i els continguts lingüístics treballats.-Explicar els conceptes de Geografia treballats i assenyalar-los en mapes i gràfics.-Extreure informació de fonts diverses per a les seues activitats comunicatives tant en l’àmbit interpersonal quotidià com en l’acadèmic.-Classificar i ordenar de forma adequada el material de treball.-Mantenir una actitud correcta i respectuosa envers tots els membres de la comunitat educativa, dins i fora de l’aula.-Assistir a classe diàriament amb interés i portar-hi sempre el material de treball necessari.

49

-Usar el valencià en tots els àmbits i, en especial, amb vista al seu procés d’aprenentatge posterior, en l’àmbit acadèmic.-Valorar de forma positiva l’aprenentatge del valencià com a element d’integració, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.Ateses les característiques del programa, el professorat, en les dues primeres sessions d’avaluació, emetrà unicament un informe en el qual s’exposaran els objectius i les capacitats assolides, i les expectatives de progrés del’alumne/a. La qualificació numèrica i qualitativa només s’especificarà a la darrera sessió d’avaluació.4. UNITATS DIDÀCTIQUES

UNITAT INICIALPRESENTACIÓ PERSONAL, CONEIXEMENT DE L’ENTORN ESCOLAR I DE LES RUTINES

DE TREBALL A L’AULAOBJECTIUS-Saludar i presentar-se.-Preguntar i dir el nom.-Demanar i dir el nom de les lletres de l’alfabet.-Demanar com s’escriu un nom i lletrejar-lo.-Demanar informació sobre com es diu el nom d’un objecte.-Demanar i dir els numerals del 0 al 40.-Demanar i dir l’edat, i comparar-les.-Demanar i dir la data de naixement.-Demanar i donar informació sobre dies i dates.-Demanar i dir l’hora.-Demanar i donar informació sobre l’horari d’activitats escolars i extraescolars.-Preguntar i dir on es troba una dependència del centre educatiu.-Descriure una persona (aspecte físic, i roba i complements).-Entendre i fer accions relacionades amb l’entorn educatiu i amb la relació amb el professorat i la classe.-Conéixer els elements gramaticals i lèxics necessaris per a l’aconseguiment dels objectius de tipus comunicatiu enumerats, i ser capaç d’aplicar-los a la pràctica lingüística i comunicativa quotidiana.-Aconseguir una actitud positiva envers l’aprenentatge de la llengua a partir del primers contactes amb la matèria i amb el professorat.CONTINGUTSContinguts de Valencià1.Comunicatius.-Saludar.-Presentar-se.-Preguntar i dir el nom.-Demanar i dir el nom de les lletres de l’alfabet.-Demanar com s’escriu un nom i lletrejar-lo.-Demanar informació sobre com es diu el nom d’un objecte.-Demanar i dir els numerals del 0 al 40.-Demanar i dir l’edat.-Comparar edats.-Demanar i dir la data de naixement.-Demanar i donar informació sobre dies i dates.-Demanar i dir l’hora.-Demanar i donar informació sobre l’horari d’activitats escolars i extraescolars.

50

-Preguntar i dir on es troba una dependència del centre educatiu.-Descriure una persona (aspecte físic, i roba i complements).-Entendre i fer accions relacionades amb l’entorn educatiu i amb la relació amb el professorat i la classe, entre altres:

-Demanar i dir el nom del centre educatiu.-Demanar i dir les persones que formen part del centre.-Demanar i dir el nom del professorat.-Demanar i dir com està distribuït l’espai a l’aula.-Demanar per un número de pàgina.-Demanar que li deixen alguna cosa. Respondre a la pregunta.-Demanar i dir on és alguna cosa.-Dir que ja s’ha acabat un treball.-Disculpar-se.-Demanar per entrar.-Demanar el significat d’una paraula.-Demanar com es diu alguna cosa.-Dir que no s’entén alguna cosa.-Demanar que parlen més a poc a poc.-Demanar que li ho repetisquen.-Demanar com es pronuncia una paraula.-Demanar que alguna paraula li siga lletrejada.

2.Lingüístics.-Present d’indicatiu del verb SER.-Present d’indicatiu del verb DIR-SE.-L’article definit. L’apòstrof.-Les lletres de l’alfabet i la seua pronúncia.-Present d’indicatiu del verb TENIR.-Els mesos de l’any i els dies de la setmana.-Comparatius.-Pretèrit perfet simple /perifràstic de NÀIXER.-Lèxic relacionat amb l’estudi i el centre educatiu: aula, biblioteca, gimnàs, nom de les assignatures, etc.-Adjectius qualificatius: gènere i nombre.-Lèxic de les parts del cos.-Lèxic de la roba i els complements.-Adverbis de temps: AVUI, DEMÀ, etc.-Lèxic de les activitats a l’aula i de la relació amb el professorat i amb la classe: ENTRAR, EIXIR, OBRIR, TANCAR, ESCRIURE, PISSARRA, LLIBRE, etc.-Imperatius dels verbs més usats en les instruccions que dóna el professorat a l’hora de dirigir el treball a l’aula.-Pronunciació de les grafies.-La importància de l’accent en la pronunciació: nocions bàsiques.-Present d’indicatiu de les tres conjugacions, en especial dels verbs PORTAR / DUR, FER i PESAR.-Lèxic bàsic de verbs.-Lèxic dels colors.-Lèxic dels estats físics i psicològics de les persones.

UNITAT 1

51

OBJECTIUS-Conéixer, localitzar i situar els continents i els oceans.-Conéixer, localitzar i situar les principals formes de relleu.-Entendre la importància de l’aigua per a la vida i l’activitat econòmica, i esbrinar-ne les conseqüències.-Conéixer, situar i localitzar els mars i els rius més importants.-Conéixer, localitzar i situar les principals formes de relleu de la Comunitat Valenciana i de la pròpia comarca.-Conéixer els noms de diversos estats del món, els de les seues capitals, i saber localitzar-los en el continent adequat.-Conéixer els gentilicis de diversos estats del món.-Preguntar i dir la procedència.-Preguntar i dir el lloc de naixement.-Preguntar i dir el temps d’estada en un lloc.-Explicar, oralment i per escrit, les diferències entre dues situacions.-Exposar, oralment i per escrit, les característiques dels països i de les ciutats de procedència.-Elaborar un arbre familiar a partir d’una explicació oral.-Preguntar i dir l’hora.-Conéixer els elements gramaticals i lèxics necessaris per a l’aconseguiment dels objectius de tipus comunicatiu enumerats.-Saber interpretar els signes bàsics d’un mapa físic i polític.-Saber elaborar mapes físics i polítics senzills.CONTINGUTSContinguts de Ciències Socials1.Conceptuals.-La superfície terrestre: continents i oceans.-El relleu terrestre. Les grans unitats del relleu dels continents i la seua distribució. Les aigües continentals. El relleu costaner.-Els països del món i la seua localització.-Elements del relleu de la Comunitat Valenciana i de la pròpia comarca.2.Procedimentals.-Elaborar mapes físics i polítics senzills.-Explicar oralment els elements de geografia física d’un lloc determinat.3.Actitudinals.-Valoració del medi natural, especialment del més proper, com a recurs i element fonamental de la qualitat de vida.Continguts de Valencià1.Lingüístics.-Situacionals: PROP, LLUNY, etc.-Topònims.-Gentilicis: gènere i nombre.-Comparatius.-Present d’indicatiu dels verbs SER i ESTAR.-Numerals cardinals.-Els dígrafs.-L’ortografia i la pronunciació de les lletres R/RR.-Les grafies S, C, SS, Ç, Z com a representants de la S sorda i la S sonora.

52

-L’apòstrof.-El gènere i el nombre dels substantius.-Present d’indicatiu de diversos verbs.-Interrogatius: ON, D’ON, QUAN, QUÈ, COM, PER QUÈ, etc.-Les preposicions A, AMB, PER, PER A.-El verbs HAVER-HI.-Pretèrit perfet simple de NÀIXER.-Present d’indicatiu del verb VIURE.-El condicional.-Lèxic de les relacions familiars i dels oficis.-L’imperatiu afirmatiu i negatiu.-Present d’indicatiu de PODER.-Possessius i demostratius.-Present d’indicatiu del verb FER.-La composició de paraules.-La polisèmia.-Lèxic dels aspectes relacionats amb la Geografia i les Ciències Socials treballats a la unitat.-Les grafies J/G/TG/TJ com a representants de dels fonemes africats i fricatius palatals sonors.-Futur imperfet.-La derivació.-Els camps semàntics.2.Comunicatius.-Preguntar i dir la procedència.-Preguntar i i dir el lloc de naixement.-Preguntar i dir el temps d’estada en un lloc.-Explicar, oralment i per escrit, les diferències entre dues situacions.-Exposar oralment i per escrit les característiques dels països i de les ciutats de procedència.-Elaborar un arbre familiar a partir d’una explicació oral.-Preguntar i dir l’hora.3.Actitudinals.-Actitud positiva envers l’ús del valencià en qualsevol circumstància de la seua comunicació quotidiana i, en especial, a l’aula amb el professorat i amb la resta de companys i companyes.-Actitud de respecte envers els companys i lescompanyes i el professorat, tot respectant el torn de paraula i les opinions aportades.

UNITAT 2

OBJECTIUS-Preguntar i dir l’adreça i el lloc de residència.-Explicar, oralment i per escrit, com és el lloc on es viu.-Preguntar i dir com es va a un lloc determinat.-Explicar, oralment i per escrit, com és l’habitatge i l’habitació d’algú.-Explicar, oralment i per escrit, les accions que es fan habitualment en una ciutat i que mostren com s’hi viu.-Explicar, oralment i per escrit, fets del passat.-Comprendre textos breus sobre un tema concret, i extreure’n determinada informació per a explicar-la oralment i per escrit.

53

-Conéixer els elements gramaticals i lèxics necessaris per a l’aconseguiment dels objectius de tipus comunicatiu enumerats, i ser capaç d’aplicar-los a la pràctica lingüística i comunicativa quotidiana.-Assenyalar les funcions i les activitats que es fan al medi urbà.-Enumerar els problemes derivats del creixement de les ciutats.CONTINGUTSContinguts de Ciències Socials1.Conceptuals.-La ciutat. Les activitats urbanes. L’espai interior de les ciutats.-Els problemes urbans.2.Procedimentals.-Traçat d’itineraris i plànols del municipi.-Maneig i interpretació de font bibliogràfiques.-Anàlisi de la problemàtica de les ciutats en l’actualitat.3.Actitudinals.-Sensibilitat envers els problemes de les ciutats: contaminació, marginació, etc.Continguts de Valencià1.Lingüístics.-Pretèrit imperfet d’indicatiu i present d’indicatiu del verb VIURE.-Numerals cardinals i ordinals.-Adverbis de temps: ABANS / ARA.-Lèxic de l’entorn urbà.-Lèxic de l’habitatge i dels mobles i eines de la casa.-Situacionals.-Adverbis i locucions temporals.-Present d’indicatiu dels verbs SER i HAVER-HI.-Pretèrit perfet perifràstic.-Noms de ciutats del País Valencià.-Lèxic geogràfic relacionat amb els continguts de Ciències Socials.2.Comunicatius.-Preguntar i dir l’adreça i el lloc de residència.-Explicar, oralment i per escrit, com és el lloc on es viu.-Preguntar i dir com es va a un lloc determinat.-Explicar, oralment i per escrit, com és l’habitatge i l’habitació d’algú.-Explicar, oralment i per escrit, les accions que es fan habitualment en una ciutat i que mostren com s’hi viu.-Explicar, oralment i per escrit, fets del passat.-Comprendre textos breus sobre un tema concret, i extreure’n determinada informació per a explicar-la oralment i per escrit.3.Actitudinals.-Actitud positiva envers l’ús de valencià en qualsevol circumstància de la seua comunicació quotidiana i, en especial, a l’aula amb el professorat i amb la resta de companys i companyes.-Actitud de respecte envers els companys i les companys i el professorat, tot respectant el torn de paraula i les opinions aportades.

UNITAT 3

OBJECTIUS-Demanar tanda en una botiga.-Preguntar i dir quant val un producte.

54

-Dir què es vol comprar en una botiga.-Expressar gustos i preferències respecte d’un producte determinat.-Preguntar i dir quin temps fa en un lloc determinat.-Preguntar i dir quin temps farà a curt termini.-Comprendre la informació que es puga escoltar o llegir sobre la meteorologia.-Exposar, oralment i per escrit, les raons d’un fet-Preguntar i dir les diferències entre dos elements o situacions.-Preguntar i dir per a què serveix un element.-Expressar opinions i proposar solucions per a un problema determinat.-Preguntar i dir com funciona un vehicle.-Informar-se i donar informació sobre diferents tipus d’establiments i l’ofici de la persona que se n’ocupa.-Demanar i dir el lloc més adequat per trobar un producte o article determinat.-Demanar els productes més comuns de roba i calçat.-Precisar de quina varietat o quin tipus es vol un producte o article de roba i calçat.-Demanar els articles més comuns d’ús domèstic.-Demanar articles de papereria i llibreria, indicant-ne les característiques específiques.-Demanar i donar informació sobre un itinerari o un lloc d’interés que es vulga visitar.-Preguntar i dir com es troba un físicament i psíquicament.-Explicar un fet o accident que li ha passat a algú, i que haja incidit en la seua salut física o en el seu estat d’ànim.-Conéixer els elements gramaticals i lèxics necessaris per a l’aconseguiment dels objectius de tipus comunicatiu enumerats, i ser capaç d’aplicar-los a la pràctica lingüística i comunicativa quotidiana.-Reconéixer les principals activitats del sector de serveis.-Conéixer els diferents tipus de mitjans de transport.CONTINGUTSContinguts de Ciències Socials1.Conceptuals.-Els serveis, el comerç, els transports i les comunicacions. Els espais comercials.-Els espais d’oci.-La distribució territorial espanyola i europea.2.Procedimentals.-Selecció de fonts per a l’obtenció i registre de dades.-Elaboració de resums i esquemes a partir de diferents fonts.-Lectura i intepretació de mapes temàtics.-Elaboració de mapes polítics.3.Actitudinals.-Valoració crítica dels espais comercials i d’oci com a elements importants de la vida actual.Continguts de Valencià1.Lingüístics.-Lèxic de les fruites i verdures.-Lèxic de la meteorologia i l’oratge.-Futur imperfet d’indicatiu.-Perífrasis i estructures de probabilitat.-Lèxic dels productes del forn i la pastisseria.-Lèxic dels arbres fruiters.-Lèxic d’animals i productes de la ramaderia.-Lèxic de la carnisseria.

55

-Elaborar una recepta de cuina.-Lèxic dels arbres.-Lèxic del port i la pesca.-Lèxic de la indústria. L’automòbil i la moto.-Verbs d’acció.-Estructura de la causalitat i de la finalitat.-Perifràsis i estructures d’obligació. L’imperatiu com a temps de la instrucció.-Numerals.-Lèxic dels tipus d’establiments i dels productes que s’hi poden comprar.-Lèxic dels oficis.-Lèxic dels mitjans de transport.-Estructures interrogatives.-Lèxic dels senyals de trànsit i la seguretat vial.-Lèxic de la cuina i la preparació del menjar.-Lèxic de les begudes.-Lèxic de les parts del cos.-Adjectius que indiquen l’estat físic o psíquic d’una persona.-Present de subjuntiu.-Futur imperfet.-Participi.-Pretèrit indefinit.2.Comunicatius.-Demanar tanda en una botiga.-Preguntar i dir quant val un producte.-Dir què es vol comprar en una botiga.-Expressar gustos i preferències respecte d’un producte determinat.-Preguntar i dir quin temps fa en un lloc determinat.-Preguntar i dir quin temps farà a curt termini.-Comprendre la informació que es puga escoltar o llegir sobre la meteorologia.-Exposar, oralment i per escrit, les raons d’un fet-Preguntar i dir les diferències entre dos elements o situacions.-Preguntar i dir per a què serveix un element.-Expressar opinions i proposar solucions per a un problema determinat.-Preguntar i dir com funciona un vehicle.-Informar-se i donar informació sobre diferents tipus d’establiments i l’ofici de la persona que se n’ocupa.-Demanar i dir el lloc més adequat per trobar un producte o article determinat.-Demanar els productes més comuns de roba i calçat.-Precisar de quina varietat o quin tipus es vol un producte o article de roba i calçat.-Demanar els articles més comuns d’ús domèstic.-Demanar articles de papereria i llibreria, indicant-ne les característiques específiques.-Preguntar i dir com es troba un físicament i psíquicament.-Explicar un fet o accident que li ha passat a algú, i que haja incidit en la seua salut física o en el seu estat d’ànim.3.Actitudinals.-Actitud positiva envers l’ús de valencià en qualsevol circumstància de la seua comunicació quotidiana i, en especial, a l’aula amb el professorat i amb la resta de companys i companyes.

56

-Actitud de respecte envers els companys i les companys i el professorat, tot respectant el torn de paraula i les opinions aportades.

5. LA INTRODUCCIÓ DELS CONTINGUTS DE L’ÀREA DE CIÈNCIES SOCIALS

Tot i que les quatre unitats didàctiques del programa ja preveuen la introducció progressiva de continguts de Ciències Socials i Geografia, és possible que hi haja alumnes que estiguen en condicions, passat un temps, d’assimilar un nivell més elevat de continguts o aprofundir en els ja donats a les esmentades unitats. Per tal d’atendre aquest alumnat, es proposa treballar, segons cada situació, alguna de les unitats didàctiques següents, els autors i les autores de les quals esmentem entre parèntesis:

L’ORGANITZACIÓ POLÍTICA DE LES SOCIETATS

(Eugènia Mascaró i Jaume Galiana. IES Callosa i IES Pere Mª Orts)

OBJECTIUS CONCEPTUALS

●ACTIVITATS AMB EUROS.

1.Identificació dels euros.

●UNIÓ EUROPEA.

1.Conéixer el mapa polític d’Europa.

2.Conéixer els països de la Unió Europea.

3.Conéixer la capital d’aquests països.

4.Conéixer les llengües d’Europa.

5.Conéixer i valorar la realitat plurilingüe de la majoria dels estats.

6.Conéixer les banderes d’alguns països.

7.Conéixer l’euro.

●EL MÓN.

1.Conéixer els cinc continents.

2.Distingir continents, països i capitals.

3.Localitzar els seus països en el mapa del món.

4.Localitzar els països veïns i orientar-se en el mapa fent ús dels punts cardinals.

5.Situar els països en els seus continents.

6.Conéixer algunes banderes.

●L’ESTAT ESPANYOL

1.Familiarització amb l’estat espanyol.

2.Diferents comunitats i territoris de l’estat espanyol.

3.LLengües de l’estat espanyol.

●EL PAÍS VALENCIÀ.

1.Mapa polític del País Valencià

2.Les comarques.

3.Les capitals de comarca.

57

EXPONENTS LINGÜÍSTICS

1. Tots els numerals cardinals.

2. Present d’indicatiu del verb Tenir..

3. Repassem l’alfabet i lletregem.

4. Ens familiaritzem amb l’ortografia mitjançamt els noms d’alguns països.

5. Present d’indicatiu del verb ser.

6. Present d’indicatiu del verb venir.

7. Els gentilicis. Mecanismes de creació.

8. Els noms de les llengües.

9. Present d’indicatiu del verb parlar.

10.Els colors.

11.Els numerals cardinals.

12.L’article.

13.L’alfabet.

14.El nom de les llengües.

15.Les llengües de la Península.

16.Els noms de les comunitats autònomes.

17.Els gentilicis.

18.El gènere i nombre.

19.Poblacions i comarques del País Valencià.

LA CIUTAT COM A ESPAI GEOGRÀFIC.

(Mercé Cardona i Lorena Cantó. IES La Nucia)


●ELS PAÏSOS, LES NACIONALITATS I LES CIUTATS

1.Saber dir quin és el país al qual pertanys i on vius actualment.

2.Relacionar les nacionalitats amb els països.

3.Formes de salutacions.

4.Preguntar el nom, la procèdencia i la nacionalitat.

●UN LLOC ANOMENAT CIUTAT

1.Distingir entre un poble i una ciutat.

2.Saber dir de quin poble eres i la nacionalitat.

3.Saber dir i dintingir què és un poble i què és una nacionalitat.

4.Saber dir el lloc on vius, d’on eres i explicar-ho als teus companys.

5.Donar a conéixer els pobles, ciutats i països que coneixes.

●TIPUS D’HABITATGE

1.Saber distingir els tipus d’habitatge que hi ha al món.

2.Saber situar els tipus d’habitatges en el país corresponent.

3.Saber preguntar i dir quin és el tipus d’habitatge on vius i de quin país és.

●LES ZONES D’UNA CIUTAT

1.Diferenciar les zones d’una ciutat.

2.Adquirir vocabulari de les respectives zones.

3.Els colors.

58

●ESTRUCTURA URBANA

1.Aprendre el mobiliari del carrer i alguns senyals.

2.Distingir i diferenciar les característiques que hi ha al carrer en un poble i en una ciutat.

3.Fer comparacions.

4.Descriure.

●LES CIUTATS TENEN PROBLEMES

1.Conéixer els problemes existents a les nostres ciutats.

●EL PLÀNOL DE LA CIUTAT

1.Saber interpretar un plànol.

2.Saber localitzar els eficis i carrers que hi ha en un plànol.

3.Situacionals.

4.Saber orientar-se en un mapa i explicar com es pot anar a un determinat lloc.

●ELS MODELS DE CIUTAT

1.Reconéixer els diferents models de ciutat i les seues característiques.

●UN MÓN DE SERVEIS

1.Saber reconéixer els serveis que hi ha a un poble o ciutat.

2.Relacionar els serveis amb la professió corresponent.

3.Saber en què consisteix cada servei.


1.Jo sóc de ___________.

2.Jo visc a ___________.

3.Sóc (nacionalitat).

4.Com et diuen?

5.D’on eres?

6.Quina és la teua nacionalitat?

7On vivies?

8.Salutacions: bon dia, bona vesprada, hola.

9.Conceptes: ciutat, país, poble, nacionalitat.

10.Jo sóc de ____________

11.(nom) és (ciutat/poble)

12.Visc a ______________

13.Sóc ______________

14Quines ciutats has escrit?

15.Quins pobles has pensat?

16.De quin país o països són?Tipus d’habitatges:

haima, casa de camp, casa de poble, cabana, xalet, edifici de pisos, tipi, iglú, gratacels.

17.Quin és el teu país?

18.Quin tipus d’habitatge hi ha?

19.El vocabulari de les zones de la ciutat: barri modern, l’eixample, el centre històric, la perifèria-zona residencial, la zona esportiva, el polígon industrial, les zones verdes i la perifèria.

20.Vocabulari que pertany a les diferents zones: museus, fàbrica, estàtues, pistes d’atletisme, urbanitzacions, catedral, electricistes, ajuntament, edificis, trinquet, camp de futbol...

21.Mobiliari de la ciutat: pas de vianants, farola, senyal, arbres, edifici, semàfor, camió, cotxe, vorera, paperera.

22.Adjectius: estret, costerut, antic, tranquil, silenciós, espaiós...

23.Comparacions: més i menys.

24.Quant /a/s/es _______________ ?

59

25.Quin/a __________ ?

26.Conceptes: contaminació acústica, aigües residuals, contaminació industrial, fem i abocadors, superpoblació, contaminació lumínica, trànsit, pobresa i marginació.

27.Conceptes: aeròdrom, alberg, aparcament, asistencia sanitària, auditori, autobús, bicicleta tot terreny, castell, cinema, claustre, correus, esports, estació de tren, hotel, gasolinera, informació, mercat municipal, parc, parc aquàtic, pesca, autocar turístic, piscina, policia, taxi, teatre, vista panoràmica, restes arqueològiques.

28.Situacionals: esquerra, dreta, amunt, avall, al principi de, enmig de , al costat de, damunt de, al final de, darrere de, davant de, davall de, fora del, dins del, primer, segon, tercer, últim.

29.Verbs: girar, anar.

30.Adjectius: ample, recte, alt, residencial, baix, nou, luxós, pobre, caòtic, irregular, tradicional, antic, irregular.

31.Models de ciutats: ciutat nord-americana, africana, asiàtica, europea.

32.Aquest model pertany a...

33.Els serveis: ajuntament, policia, biblioteca, correus, institut, escola, centre de salut, hospital, poliesportiu, escola d’adults, escola de música, parc, autoescola, bar, supermercat, botiga de roba, banc o caixa, cinema, farmàcia, perruqueria, gasolinera, gimnàs, llibreria, quiosc.

34.Vocabulari dels serveis: quiròfan, clarió, postal, guitarra, conserge, xeringa, prestageria, llibre, platerets, músic, tennis, professor, camí, agulla...

35.Professions:farmacèutica, banquer, quiosquer, llibreter, perruquer, botiguer, professor d’autoescola, caixer...

60

EL PLANETA TERRA

(Mª Creu Trujillo, Dolors Melgarejo i Glòria Vidal.

L’Almadrava i IES Beatriu Fajardo)


●LES GALÀXIES. LA VIA LÀCTIA, LA NOSTRA GALÀXIA.

1.Localitzar el nostre planeta en l’ univers.

●ESTRELLES: EL SOL, L’ESTRELLA MÉS PRÒXIMA A NOSALTRES.

1.Conéixer el moviment de rotació de la Terra i els seus efectes: successió dels dies i les nits, divisió de la Terra en 24 hores, els fusos horaris.

●SISTEMAS PLANETARIS: EL SISTEMA SOLAR, EL NOSTRE SISTEMA PLANETARI

1.Conéixer i identificar el elements que formen el sistema solar.

●PLANETES: LA TERRA, EL NOSTRE PLANETA. EL MOVIMENT DE ROTACIÓ DE LA TERRA. EL MOVIMENT DE TRANSLACIÓ DE LA TERRRA.

1. Conéixer el moviment de traslació de la Terra i les característiques de la seua òrbita.

●SATÈL.LITS: LA LLUNA, EL NOSTRE SATÈL·LIT.

1.Reconéixer la Lluna com el nostre satèl.lit i identificar les seues fases.


1.Present d’indicatiu dels verbs: ser, estar, tenir i viure.

2.L’article determinat i indeterminat.

3.Els possessius àtons i tònics.

4.Els numerals. Ordinals i cardinals.

5.Els situacional: prop, lluny, a la dreta , a l’esquerra

6.Interrogatius: quan, quin/quina, quins/quines, quants/quantes, què...

7.Els pronoms personals forts.

8.LÈXIC:

8.1.Elements de l’univers: planeta, estrella,cometa...

8.2.Els noms dels planetes del sistema solar.

8.3.Els dies de la setmana.

8.4.Els mesos de l’any

8.5.Les estacions.

8.6.Els colors.

8.7.Nit, dia, matí, vesprada...

8.8.Els horòscops.

8.9.Girar, durar, dir.

EL RELLEU TERRESTRE

(Rut Bono i Miquel Blanes. IES Altaia. Altea)


●ELS CONTINENTS I ELS OCEANS

1.Conéixer què són els continents i la seua formació.

61

2.Conéixer els noms dels continents i la seua situació

3.Conéixer què són i on estan els els mars i oceans

4.Conéixer els moviments marins

5.Conéixer les parts del continent americà

6.Conéixer la situació i relleu del continent europeu

7.Conéixer la situació i forma del continent asiàtic

8.Conéixer la situació i distribució d’Oceania

9.Conéixer la situació i forma de l’Antàrtida

10.Comparar els continents

11.Els països i les nacionalitats

12.Repassar el vocabulari i coneixements adquirits en la unitat

●LA COSTA

1.Conéixer el vocabulari que es proposa i situar-lo al dibuix.

2.Conéixer nous accidents costaners i situar-los en un dibuix.

3.Conéixer els principals accidents geogràfics d’Altea i situar-los al dibuix.

4.Conéixer nous elements del relleu de la costa, identificar estos accidents a Espanya i situar-los en un mapa.

5.Conéixer els dos arxipèlags espanyols i situar-los en un mapa.

●EL RELLEU

1.Conéixer el vocabulari que es proposa i situar-lo en el dibuix.

2.Distingir entre serra, massís i serralada.

3.Conéixer dos conceptes nous: plana i altiplà i situar-los en un dibuix.

4.Conéixer i situar els elements més destacats del relleu de la localitat.

5.Conéixer les principals elevacions de la Comunitat Valenciana.

6.Conéixer que Espanya és un país amb una altura mitjana important, els principals elements del relleu i situar-los.

●ELS RIUS

1.Conéixer què és un riu i alguns elements seus.

2.Conéixer les diferents parts del curs d’un riu, les característiques de cada part i situar-les sobre un dibuix.

3.Conéixer el riu més destacat de la seua comarca i algun dels seus trets característics.

4.Conéixer els rius valencians més importants, els trets que els distingixen i veure la seua situació al mapa


1.Noms de països i mars.

2.Noms de països, mars, oceans i accidents geogràfics.

3.Noms de països i oceans.

4.Noms d’oceans i accidents geogràfics.

5.Adjectius, comparatius.

6.Nacionalitats, noms de països.

7.Ortografia: tg – tj.

8.Paraules compostes: trencaones.

62

9.Polisemia: cap.

10.Diminutius: port-portet

11.Illa-illeta.

12.Ortografia: sons de la «x»

13.Verb: envoltar.

14.Adverbis: ací-allí, més-menys.

15.Gran-xicotet.

16.Ortografia: ny, ss.

17.Comparacions: més … que, menys … que.

18Verbs ser i estar (present).

19.Lletres de l’alfabet: lletrejar i ordenar paraules alfabèticament.

20.Pràctiques amb la b-v

21.Ortografia: ny, ss.

22.Polisèmia: serra.

23.Ortografia: ss.

24.Paraules compostes: altiplà.

25.Adverbis: dalt-baix, prop-lluny.

26.Present dels verbs: pràctica.

27.Antonímia: llarg, estret, prop, gran.

28.Ortografia: ss, ny.

29.Ús del guionet en els números.

30.Adverbis: dalt-baix prop-lluny.

31.Adjectius: alt-baix.

32.Present dels verbs: ús.

33.Pràctica de nombres cardinals.

34.Ortografia: ss, ny, ç.

35.Comparatius: més ... que, menys ... que.

36.Ús del guionet en el números.

37Adverbis: prop-lluny.

38Adjectius: alt-baix.

39.Ús de l’article: apostrofació.

40.Gènere de les paraules.

41.Numeració: ordinals.

42.Mig-mitja.

43.Ortografia: ig-g-j-tg-tj.

44.Camp semàntic.

45.Ortografia: gua-qua.

46.Situacionals: dalt-baix, damunt-davall, davant-darrere.

47.Ortografia: ig.

48.Adjectius: alt-mitjà-baix.

49.Adverbis: de pressa- a poc a poc- més- lentament.

50.Ortografia: gua-gües.

51.Possessius: meu/a-teu/a....

52.Adverbis: més-menys.

53.Adjectius: llarg-curt.

54.Estacions de l’any.

55.Adjectius: llarg-curt.

55.Adverbis: molt-poc, més-menys, dins-fora, pròxim-llunyà.

EL TEMPS I EL CLIMA.

(Rosa Montiel i Mª Àngels Diéguez. IES Bellaguarda. Altea)

●LES ESTACIONS I ELS MESOS.

1.Conéixer el nom de les estacions de l'any i les seues característiques.

2.Conéixer el nom dels mesos de l'any.

●ELS FENÒMENS ATMOSFÈRICS.

1.Lèxic sobre la roba.

2.Verbs: posar-se, vestir-se, relacionar, usar, agafar, banyar-se, necessitar, encerclar, tindre por, caure, canviar.

63

3.Colors: blanc, negre, roig, blau, verd, groc, gris, marró, morat, taronja, rosa, beix.

4.Adverbis: ràpid, lent.

●EL VESTIT I EL CLIMA.

1.Conéixer el lèxic de la roba.

2.Relacionar el lèxic de la roba amb l’oratge.

3.Expressar oralment i per escrit el tipus de roba que porten

●L’ORATGE.

1.Saber interpretar un mapa del temps mirant els símbols.

2.Conéixer el nom dels fenòmens atmosfèrics principals per fer previsions climàtiques.

3.Comprendre un text breu sobre el temps que farà.

4.Saber diferenciar entre present, passat i futur referit a l’oratge.

●L’ATMOSFERA I ELS ELEMENTS QUE INFLUEIXEN EN EL CLIMA.

1.Conéixer les capes de l’atmosfera.

2.Conéixer els factors que influïxen en els diferents climes del món.

3.Saber situar determinats països del món en un mapa.

4.Relacionar el clima amb la geografia.

●ELS CLIMES I EL SEU REPARTIMENT GEOGRÀFIC.

1.Conéixer els climes de la Terra.

2.Saber fer i interpretar un climograma.

3.Conéixer el nom de diferents animals.

4.Conéixer el nom de plantes i arbres diferents.

5.Saber buscar en un atlas.

●CLIMES TEMPERATS I POLAR

1.Conéixer els climes temperats: característiques climàtiques.

2.Conéixer el clima polar: característiques climàtiques, tipus de població.

3.Conéixer el nom de diferents animals.

4.Conéixer el nom de plantes i arbres diferents.


1.Conéixer el lèxic relacionat amb les estacions.

2.Saber llegir i escriure el lèxic estudiat.

3.Verbs: agradar, agrupar, ajuntar, enganxar, completar, faltar.

4.Vocals i consonants. Els primers ordinals.

5.Lèxic sobre la roba.

5.Verbs: posar-se, vestir-se, relacionar, usar, agafar, banyar-se, necessitar, encerclar,

tindre por, caure, canviar.

6.Colors: blanc, negre, roig, blau, verd, groc, gris, marró, morat, taronja, rosa, beix.

7.Adverbis: ràpid, lent.

8.Lèxic sobre els fenòmens atmosfèrics.

9.Verb fer, per indicar el temps que fa. Verb haver-hi. Accions: col·locar, ordenar, buscar, enumerar, dibuixar, escriure.

10.Interrogatius: quin, on.

64

11.Alguns adverbis: ací, ara, hui. Més i menys.

12.Indefinits: cada

13.Lèxic sobre la els fenòmens meteorològics.

14.Verbs: en present, passat i futur per parlar de l’oratge i fer previsions.

15.Adverbis: ahir, hui, demà, més, menys, gens; habitualment; anterior, següent.

16.Sinònims.

17.Lèxic sobre l’atmosfera, elements que determinen el clima (insolació, temperatura, pressió atmosfèrica, precipitacions, humitat, vent).

18.Numerals.

19.Adjectius: humit, banyat, eixut, fred, calor; alt, pla.

20.Preposicions: sobre, sota, davall, damunt.

21.Verbs: correspondre, incloure, produir, respirar, evitar, cremar, refrescar.

22.Lèxic sobre el clima, vegetació, fauna.

23.Adjectius: fort, gran, lleig, bonic, cabalós, regular, permanent.

24.Verbs: fer por, pesar, menjar, passar, rebre, interpretar, passar, obtenir, menjar, tastar, extraure, fabricar.

25.Lèxic sobre el clima, vegetació, fauna.

26.Adjectius: suau, fresc, fred, baixa, alta, caduca

27.Verbs: menjar, paréixer, esvarar.

ESPAIS GEOGRÀFICS I ACTIVITATS ECONÒMIQUES

(Carolina Pérez i Beatriu Garcia. IES l’Alfàs)


●HÀBITAT RURAL/HÀBITAT URBÀ.

1.Reconèixer l’hàbitat rural i l’hàbitat urbà.

2.Localitzar en làmines el vocabulari bàsic dels dos hàbitats.

●LA CIUTAT

1.Diferenciar les funcions de la ciutat.

2.Reconèixer els espais d’una casa, d’una ciutat.

●LA GRANJA

1.Conèixer les famílies d’animals de granja.

2.Conèixer les cases dels animals.

3.Reconèixer lèxic de les verdures, animals.

●L'AGRICULTURA MEDITERRÀNIA

1.Diferenciar els cultius tradicionals mediterranis de regadiu i de secà.

2.Reconèixer els arbres, fruites i plantes autòctones del clima mediterrani: secà i regadiu.

3.Diferenciar els sistemes de regadiu actuals i tradicionals.

4.Diferenciar paisatges.


1.Present d’Indicatiu del verb SER/ ESTAR. 2.Els situacionals: prop, lluny, a la dreta, a l’esquerra,

65

amunt, avall...

3.Famílies lèxiques.

4.Formació dels plurals; -s/ - es /- ns.

5.Construcció d’oracions.

6.Diàlegs.

7.Utilització de la forma impersonal HI HA.

8.Formació de paraules derivades amb –er/- era.

9.Treballar lèxic específic:

9.1.Animals de granja.

9.2.Oficis de l’hàbitat rural.

9.3.Plantes, arbres fruites autòctones.

9.4.Famílies d’animals. Gall, gallina...

9.5.Espais de ciutat: ajuntament, teatre...

9.6.Espais d’una casa: cuina saló...

9.7.Objectes d’una casa: taula, forqueta...

9.8.Lèxic de regadiu: Sénia, sèquia, aljub...

66

EGIPTE

(Assumpció Rogles i Mª F. Llinares. IES La Malladeta i IES Bellaguarda.)


1.Localitzar Egipte geogràficament.

2.Reconèixer la importància del riu Nil per a la civilització egípcia.

3.Distingir les diferents etapes de l’antic Egipte..

4.Analitzar la distribució social i les activitats econòmiques i polítiques de la societat egípcia.

5.Conèixer la forma de vida dels habitants d’Egipte.(5.1-la família)

6.Conèixer les creences religioses dels egipcis.

7.Conèixer el patrimoni artístic de la cultura egípcia.

8.Conèixer l’escriptura jeroglífica.


1.Situacionals: nord, sud, est ,oest, dreta, esquerra...

2.Els colors: roig, groc, blau, taronja, marró, rosa, gris, verd...

3.Gentilicis.

4.Lèxic: els transports.

5.Lèxic: la roba.

6.Lectura i comprensió d’un text.

7.Noms comuns: dies de la setmana, mesos, estacions.

8.Adverbis de temps.

9.Lectura d’un eix cronològic.

10.Numerals.

11.Representació de les quantitats en xifres i lletres.

12.Repàs de l’escriptura de quantitatius amb guionet.

13.Vocabulari: faraó, escriba, noble, sacerdot, camperols, esclaus, artesans, comerciants, soldats...

14.Els oficis , les eines de treball.

15.Derivació.

16.Gènere i nombre.

17.Lèxic relacionat amb la família.

18.Present d’indicatiu del verb ser.

19.Lèxic: el que fa referència a les parts exteriors d’una casa, les dependències interiors, els mobles, els electrodomèstics...

67

20.L’article i l’apostrofació.

21.Adjectius qualificatius.

22.Possessius.

23.Polisèmia.

24.Les endevinalles

25.Lèxic: repàs del vocabulari dels aliments

26.Demostratius

27.Lèxic: repàs del vocabulari de la roba i el cos humà.

28.Adjectius qualificatius: llarg, llis, curt, arrissat, pelut...

29.Vocabulari: Els déus egipcis (Ra, Amon, Aton, Isis....) , la momificació.

30.Comprensió lectora.

31.Vocabulari: mastaba, piràmide, hipogeu, temple.

32.L’alfabet.

33.La síl·laba.

34.Les llegendes.

EL GÒTIC I EL ROMÀNIC

(Mª del Mar Picó i Raquel Miralles. IES B. De Sarrià i IES La Malladeta)


1.Conéixer el vocabulari bàsic de l’art romànic i gòtic (arquitectura, escultura, pintura)

2.Identificar l’art romànic i gòtic (arquitectura, escultura, pintura)


1.Article determinat i indeterminat.

2.Nombre i gènere.

3.Vocalisme.

4.La síl·laba.

5.Present, passat imperfet i futur del mode indicatiu de la 1a conjugació.

6.Oracions simples.

7.Diminutius.

8.Sinònims i antònims.

9.Quantitatius.

10.Vocabulari d’art.

68

C) VALENCIÀ PER A ALUMNAT DE COMPENSATÒRIA

0. INTRODUCCIÓ

Aquesta programació va adreçada a tres grups d’alumnes:

a) Alumnes procedents del PASE que s’incorporen als grups ordinaris, amb diversos graus d’aprofitament del seu pas pel programa.

b) Alumnes nouvinguts de llengua materna castellana sense competència en valencià.

c) Alumnes nouvinguts que, tot i portar més temps de residència, no han assolit, per diverses raons, la suficient competència oral i escrita en valencià per a seguir el programa establert per als grups ordinaris, sempre que hagen mostrat interés i s’hagen esforçat per aconseguir un cert progrés en el seu aprenentatge.

Atesa la diversitat d’alumnat exposada anteriorment, s’entén que aquesta programació pretén establir només unes línies bàsiques de treball, a partir de les quals el professorat elaborarà el programa de treball de cada alumne/a, d’acord amb les seues necessitats, derivades de la casuística exposada, i de la seua actitud front a l’aprenentatge.

L’atenció a aquest alumnat s’organitzarà en dos nivells de dificultat: el nivell 1 per als grups a) i b) i el nivell 2 per al grup c). L’adscripció de l’alumnat serà flexible, de manera que els alumnes del grup c) podrien deixar d’assistir a les classes de compensatòria per haver assolit els continguts del programa (i passar al grup de reforç del seu grup de referència, cas de ser alumnes de 1 ESO i 2 ESO) i els del nivell 1 podrien passar al 2, per a donar-hi cabuda a nous alumnes (del PASE o noves matrícules).

La programació base, que tot seguit desenvoluparem, contempla les següents directrius:

Nivell 1:

. Treball simultani del llenguatge oral i de l’escrit, però, en tot cas, considerem prioritari el primer.

. Treball sistemàtic del vocabulari.

. Prioritzarem la comprensió lectora sobre l’expressió escrita.

Nivell 2:

. Aprofundiment en la comprensió lectora de textos complets de diversos tipus, sobretot de l’àmbit literari i acadèmic.

. Treball sistemàtic de l’ortografia bàsica.

. Treball d’expressió escrita de textos senzills

La programació bàsica és la següent:

1. OBJECTIUS

-Saludar i presentar-se.

-Preguntar i dir el lloc de procedència.

-Preguntar i dir qui és algú.

-Preguntar i dir les relacions entre membres d’una família.

-Saludar i presentar algú.

-Preguntar i dir com és una persona.

69

-Preguntar i dir com va vestida una persona.

-Preguntar i dir informació sobre algun aspecte concret (salut, viatges, etc.).

-Demanar algun objecte escolar.

-Preguntar i dir què es fa.

-Preguntar i dir quan ocorre alguna cosa.

-Demanar i donar informació sobre l’horari escolar i les diferents assignatures.

-Preguntar i dir què està fent algú.

-Acomiadar-se.

-Demanar i dir el nom de les fruites.

-Demanar i dir el nom dels instruments musicals.

-Preguntar i dir com és la casa on es viu.

-Preguntar i dir com es va a un lloc.

-Preguntar i dir on es va i per quin motiu.

-Preguntar i dir les mesures i les preferències.

-Demanar i dir noms de ferramentes i de paraules del camp semàntic de la carnisseria i la fusteria.

-Preguntar i dir la causa i la finalitat.

-Preguntar i dir a què es dedica algú.

-Produir textos orals i escrits, que acomplisquen les caracterísques textuals, explicant fets referits en obres naratives llegides.

-Usar el valencià en tots els àmbits possibles, d’acord amb el nivell establert per aquesta programació.

-Adquirir el gust per la lectura d’obres literàries en valencià.

(Tots els objectius anteriors de caire comunicatiu s’entendran referits a la producció oral i a l’escrita)

2. CONTINGUTS

UNITAT 1

Continguts lingüístics Continguts comunicatius

-Els verbs SER i DIR-SE.-L’alfabet.-Les vocals-Les majúscules.-Els noms propis.-Els animals.-Les relacions familiars.-Els gentilicis

-Saludar i presentar-se.-Preguntar i dir el lloc de procedència.-Preguntar i dir qui és algú.-Preguntar i dir les relacions entre membres d’una família.

UNITAT 2


70

-El verb TENIR o TINDRE.-La síl·laba.-Els nombres.-La concordança.-Els articles determinats.-Les parts del cos.-Les qualitats.-La roba.-Els antònims.

-Saludar i presentar algú.-Preguntar i dir com és una persona.-Preguntar i dir com va vestida una persona.

UNITAT 3


-El verb VENIR o VINDRE.-Els articles determinats.-Els articles indeterminats.-La concordança.-L’apòstrof.-Els topònims.-Els viatges i els mitjans de transport.-El material escolar.-Les qualitats.-El superlatiu.

-Preguntar i dir la procedència d’algú.-Preguntar i dir informació sobre algun aspecte concret (salut, viatges, etc.).-Demanar algun objecte escolar.

UNITAT 4


-Els verbs ESTUDIAR i TREBALLAR. Altres verbs de la primera conjugació.-Els adverbis de temps.-Els nombres.-El guionet.-El temps.-Les assignatures.-Els animals.-Augmentatius i diminutius.

-Preguntar i dir què es fa.-Preguntar i dir quan ocorre alguna cosa.-Saludar.-Demanar i donar informació sobre l’horari escolar i les diferents assignatures.

UNITAT 5


-Els verbs FER, AGRADAR, JUGAR i TOCAR.-Els demostratius.

-Saludar.-Preguntar i dir què està fent algú.-Acomiadar-se.

71

-La concordança.-Ús de c/q i de g/gu.-Els entreteniments.-Les fruites.-Els instruments musicals.-La polisèmia.

-Demanar i dir el nom de les fruites.-Demanar i dir el nom dels instruments musicals.

UNITAT 6


-Els verbs VIURE i COMENÇAR.-Els possessius.-Situacionals.-Ús de c/ç.-Els elements i les parts de la casa.-Tipus de cases.-Les formes.-Les frases fetes.

-Saludar: acollida i cortesia.-Preguntar i dir com és la casa on es viu.

UNITAT 7


-Els verbs ANAR, GIRAR i PASSAR.-Les ordres.-Els ordinals.-Situacionals.-Ús de s/ss.-Els senyals.-Lèxic del carrer.

-Preguntar i dir com es va a un lloc.

UNITAT 8


-Els verbs DUR i PARÉIXER. Altres verbs de la 2a conjugació.-Els múltiples.-Les preposicions.-Ús de z/s.-Les botigues.-Els productes.-Els colors.-Lèxic de la carnisseria.

-Preguntar i dir on es va i per quin motiu.-Preguntar i dir les mesures i les preferències.-Demanar i dirnoms de productes del camp semàntic de la carnisseria.

UNITAT 9


72

-Els verbs VOLER, SERVIR i TREBALLAR.-La 3a conjugació.-Les conjuncions.-Ús de j/g i tg/tj.-Les ferramentes.-Els oficis.-Lèxic de la fusteria.

-Preguntar i dir la causa i la finalitat.-Preguntar i dir a què es dedica algú.-Preguntar i dir noms de ferramentes i de paraules del camp lèxic de la fusteria.

3.RECURSOS MATERIALS I METODOLOGIA

Respecte al material hem de parlar de dues situacions: el material que usarà l’alumnat que no pot seguir la classe de valencià del seu nivell de referència (sobretot alumnat de nivell 1) i el material propi de les classes de compensatòria.

El primer ha de ser un material que facilite el treball autònom dins de l’aula. Com a material bàsic utilitzarem COMENCEM. Materials per a usuaris bàsics A. Es pot trobar a http://www.xtec.es/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_propostes3.htm.

En tot moment, animarem l’alumnat i també el professorat de valencià del grup de referència a intentar seguir la classe ordinària, i en les classes de compensatòria treballarem per afavorir aquesta integració.

Per a les classes de compensatòria utilitzarem materials diversos i donarem preferència al treball col·lectiu per sobre de l’individual. Entre aquestsos materials, proposem els següents:

BENVINGUTS BÀSIC, BENVINGUTS 1 i BENVINGUTS 2 d’edicions Bromera.

●NEXE 1, 2, 3. Català bàsic per a estrangers. Ed. Casals.

●NEXE 1 (el nom), 2 (l’adjectiu), 3 (El verb). Català inicial per a estrangers. Ed.Casals.

●NEXE 1 (l’escola-l’institut), 2 (la roba), 3 (els colors,els números i les figures geomètriques), 4 ( el cos), 5 (els aliments), 6 (la mesura del temps, el temps meteorològic). Català inicial per a estrangers. Ed. Casals.

●NEXE A (conceptes bàsics), B (sanefes), C (sons i gafies I), D (sons i grafies II), E (lectura). Català inicial per a estrangers. Ed. Casals.

●COMENCEM. Materials per a usuaris bàsics A. Es pot trobar a http://www.xtec.es/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_propostes3.htm.

●VINCLES 1 i 2. Llengua per a alumnat d’incorporació tardana. Es pot trobar a http://www.xtec.es/sedec/vincles/vincles.htm.

●HOLA! EUMO editorial.

73

http://www.xtec.es/sedec/vincles/vincles.htm

http://www.xtec.es/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_propostes3.htm


●PROJECTE D’ACORD, que consta de tres quadernets: JO I LA FAMÍLIA, APRENEM JUNTS i SOM AMICS. Ed. 96.

●PARLEM, LLEGIM I ESCRIVIM AMB LA NADIA I EN LI. Es tracta d’un conjunt de 4 llibres, en lletra d’impremta i lletra lligada: 1.Anem a l’escola, anem a l’institut / 2.El nostre cos / 3.La casa i la família / 4.El carrer. Els mitjans de transport. Es poden trobar a http://www.xtec.es/lic/nouvingut/professorat/prof_ori_propostes3.htm.

●EL PROJECTE MÓN. MATERIAL PER A L’ALUMNAT NOUVINGUT A1, A2, B1, ed. Santillana.

En l’apartat de les lectures, l’alumnat llegirà obres completes que haurà d’escollir de la llista que elaborarà el professorat. Aquesta llista inclourà obres del tipus “Lectura fàcil” i altres obres que es consideren adequades per als coneixements de l’alumnat.

Finalment, ensenyarem a l’alumnat diversos jocs de llengua a través de l’ordinador per tal que exercite a casa els diferents continguts lingüístics (Juga llengua, Generador numèric, Vine de la Generalitat Valenciana o Una mà de contes, Quadern digital de la Xarxa Telemàtica de la Generalitat de Catalunya). Així mateix, li donarem a conéixer eines informàtiques com correctors, diccionaris en xarxa...

Pel que fa als continguts actitudinals, l’alumnat que seguisca aquesta programació serà avaluat seguint els continguts marcats per a la resta de l’alumnat del seu curs.

4. CONTINGUTS MÍNIMS

Aquesta programació, pel tipus d’alumnat al qual va adreçada, ja és en ella mateixa una programació bàsica i de mínims. Amb tot, l’aplicació dels continguts mínims que hi ha a continuació tindrà present dos punts:

a) L’esmentada aplicació tindrà en compte la diversitat de l’alumnat exposada a la introducció, i les adaptacions curriculars que se’n puguen derivar.

b) Pel que fa a l’alumnat de 4t, caldrà tenir present els objectius de l’etapa, que són els que, en totes les matèries, però especialment en les instrumentals, acaben condicionant la concessió del títol de Graduat en ESO.

Per tal de ser avaluat positivament, l’alumnat haurà de ser capaç de:

-Donar informació, oralment i per escrit, sobre ell mateix, les seues circumstàncies personals (edat, data de naixement, família,etc.) i sobre terceres persones.

-Entendre missatges orals i escrits que donen informació sobre ell mateix, les seues circumstàncies personals (edat, data de naixement, família, etc.) i sobre terceres persones.

-Emetre i comprendre informació oral i escrita sobre l’entorn escolar i acadèmic, i tot allò que s’hi puga relacionar: accions, eines, horaris, espais del centre educatiu, etc.

-Descriure oralment i per escrit estats físics i psíquics propis o de terceres persones, i la seua indumentària.

-Comprendre informació oral i escrita sobre estats físics i psíquics propis o de terceres persones, i la seua indumentària.

74


-Llegir i entendre els textos narratius proposats per al curs, i donar-ne informació en textos breus orals i escrits.

-Usar el valencià en tots els àmbits possibles, començant per l’aula.

-Demanar i donar informació oral i escrita sobre el lloc de residència i l’habitatge propis i de terceres persones.

-Entendre missatges orals i escrits que donen informació sobre el lloc de residència i l’habitatge propis i de terceres persones.

-Explicar oralment i per escrit un fet, i les seues causes i finalitats.

-Entendre missatges orals i escrits que expliquen un fet, i les seues causes i finalitats.

-Preguntar i dir, oralment i per escrit, com es va a un lloc.

-Entendre missatges orals i escrits que expliquen com es va a un lloc.

-Explicar oralment i per escrit a què es dedica algú, i entendre explicacions orals i escrites en aquest sentit.

-Conèixer i usar el lèxic bàsic relacionat amb els continguts d’aquesta programació.

-Mantenir una actitud respectuosa envers el professorat i la resta de companys i companyes, afavorint una dinàmica adequada del procés d’aprenentatge i sense obstaculitzar ni menystenir el dret a aprendre de l’alumnat.

-Assistir amb puntualitat a classe, amb el material necessari, organitzat i a punt per al treball a l’aula o per a l’estudi.

5. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

D’entrada, la competència bàsica en l’expressió oral és un requisit necessari per aprovar l’assignatura. L’alumnat haurà de demostrar que ha adquirit les capacitats comunicatives orals treballades a l’aula, d’acord amb la programació establerta per al seu nivell i la seua adaptació curricular individual, que podrà incloure ampliacions de l’esmentada programació.

La distribució de la qualificació entre els diversos apartats és la següent:

PROVES ORALS I ESCRITES: 40%

TREBALLS A L’AULA I A CASA: 30%

ACTITUD: 30 %S’avaluarà:-Actitud del’alumne/a envers elprofessorat i els companys i les companyes de classe.-Assistència.-Participació en classe.-Organització i correcció dels materials.-Lliurament de treballs dins dels terminis.

Per tal de calcular la mitjana, l’alumnat haurà de tenir una nota mínima de 3,5 en cada apartat.

75

El lliurament de treballs fora de termini serà penalitzat amb una disminució del 10% de la nota per cada dia de retard.

Atés que l’alumnat que assisteix a les classes de compensatòria ha de deixar d’impartir altres assignatures, establirem vincles amb el professorat d’aquestes assignatures per tal suplir d’alguna manera eixes faltes d’asssitència.

ALUMNAT AMB L’ASSIGNATURA PENDENT DE CURSOS ANTERIORS

L’avaluació d’aquest alumnat seguirà les directrius marcades per a la resta de l’alumnat de l’etapa, és a dir:

►Si l’alumne o alumna aprova la primera avaluació amb una nota mínima de 6, recupera l’assignatura del curs anterior.

►Si l’alumne o alumna, tot i suspendre la primera avaluació, aprova la segona amb una nota mínima de 6, recupera l’assignatura del curs anterior.

►Si l’alumne aprova la primera i la segona avaluació, recupera l’assignatura del curs anterior.

Si l’alumne aprova Taller de valencià (cas que la tinga com a Optativa) a la 1ª i 2ª avaluació, recupera l’assignatura del curs anterior.

►Si l’alumne no compleix amb les condicions anteriors, realitzarà durant el mes de maig un prova en què demostre l’assoliment dels objectius i continguts bàsics del curs anterior. El contingut d’aquesta prova s’ajustarà a eixos objectius i continguts, però en tot cas valorarà la competència oral i escrita i els continguts mínims de normativa.

D) PROGRAMACIÓ DE L’OPTATIVA: TALLER DE LLENGUA

0. INTRODUCCIÓ.

Aquesta optativa es presenta com una matèria de reforç dirigida a l’alumnat de 1r, 2n i 3r de l’ESO, i que presenten dificultats en l’aprenentatge, en l’organització personal del treball i en el desenrotllament en la competència en la comunicació lingüística. L’objectiu principal d’aquesta optativa és dotar als alumnes de les habilitats necessàries per a comprendre i expressar-se oralment i per escrit, contribuint a possibilitar i garantir la continuïtat en l’aprenentatge.

Els continguts d’esta optativa estan orientats a l’acció, per tant, tot el que es treballe ha de mobilitzar aprenentatges susceptibles de ser aplicats en diversos contextos i ha d’exercitar l’alumnat en l’ús d’estratègies adequades que milloren progressivament la capacitat d’aprendre.

L’eix del currículum d’aquest Taller de llengua el constitueixen els procediments, tècniques i estratègies que es posen en funcionament per a parlar, escriure, escoltar, llegir i interactuar en àmbits significatius de l’activitat social, cultural i acadèmica.

1. OBJECTIUS*

1.Participar en l’organització i realització de les tasques grupals, amb flexibilitat i responsabilitat, prenent consciència de la importància de les aportacions individuals en l’enriquiment del treball col·lectiu.2. Comprendre textos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat social, cultural i

acadèmica, i analitzar-los amb sentit crític3. Reconéixer i utilitzar les diverses tipologies del textos escrits i orals, i les seues estructures

formals, per mitjà de les quals es produeix la comunicació amb les institucions públiques, les privades i les de la vida laboral, així com fer-ne un ús correcte.

76

4. Utilitzar el valencià per a expressar-se oralment i per escrit, de manera coherent i adequada a les distintes funcions, en cada situació de la comunicació i en els diversos contextos de l’activitat social i cultural, per a satisfer les necessitats de comunicació, per a prendre consciència dels propis sentiments i idees, i per a controlar la pròpia conducta, amb una actitud respectuosa i de colaboració.

5. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a comprendre textos orals i escrits, i per a escriure i parlar amb adequació, coherència, cohesió i correcció en valencià.

6. Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar) per poder participar en diverses situacions de l’activitat escolar, tant orals com escrites, per a adquirir nous coneixements, per a buscar, seleccionar i processar informació, elaborar i memoritzar conceptes, i per a escriure textos propis de l’àmbit acadèmic.

7. Llegir amb la fluïdesa i l’entonació adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats a l’edat, i utilitzar la lectura com a mitjà per a ampliar el vocabulari i fixar l’ortografia correcta.

8. Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigisquen i amb diversos propòsits comunicatius.

9. Saber aprofitar, en l’adquisició d’una llengua, aquells coneixements conceptuals i estratègics ja apresos en el procés d’adquisició d’altres llengües.

10.Interpretar i utilitzar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món, i consolidar hàbits lectors per mitjà de textos adequats a l’edat.

11.Comprendre textos literaris de gèneres diversos, adequats quant a temàtica i complexitat, utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics.

12.Utilitzar estratègies d’autoaprenentatge i desenrotllar hàbits de treball i estudi, identificant els factors que milloren l’eficàcia i el treball personal i grupal, i fent ús de ferramentes per a l’organització i seguiment del treball personal.

13.Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació (recerca, elaboració, interpretació, presentació i valoració) com a instruments de treball i aprenentatge, amb l’ajuda dels mitjans tradicionals, les biblioteques, els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació, així com per a la producció escrita de notícies.

* Segons l’Orde del 27 de maig de 2008 (2008/7244) del DOGV

2. CONTINGUTS.

PRIMER CURS.

Bloc 1. La llengua com a instrument d’aprenentatge i comunicació.

1. Comprensió i producció de textos orals, tant de caràcter quotidià (treball en grup, explicacions en classe, documentals, entrevistes, debats) com de caràcter més formal (resums orals de textos, contes populars i narracions senzilles, narracions d’experiències personals) per a aprendre i per a informar-se.

2. Ús de les estratègies adequades en situació d’escolta específiques del llenguatge oral com a instrument d’aprenentatge: mantindre l’atenció, comportar-se de manera adequada durant l’exposició, prendre notes i dades i participar activament en el col·loqui.

3. Participar com a oient en exposicions oral formals (del professorat, d’un visitant expert, d’un autor), amb la finalitat de rebre informacions d’interés o conéixer les opinions d’un personatge.

4. Comprensió de textos orals amb seqüències narratives, descriptives, informatives i persuasives (com notícies, entrevistes, reportatges, debats), procedents dels mitjans de comunicació o d’Internet, captant el sentit global del text i les idees principals i secundàries, reconeixent les idees no explícites i valorant els continguts transmesos

77

distingint informació d’opinió. Producció de tals textos per a oferir i compartir informació i opinió.

5. Ús de documents videogràfics i sonors com a mitjà d’obtindre, seleccionar i relacionar amb progressiva autonomia, informacions rellevants per a ampliar l’aprenentatge.

6. Comprensió de textos de l’àmbit escolar produïts amb la finalitat d’aprendre i informar-se.

7. Ús d’estratègies per a la comprensió lectora: descobriment del significat de paraules a partir del context, de la informació paratextual (divisió en capítols, títols, subtítols i il·lustracions) i de l’aplicació dels coneixements previs; consulta al diccionari, i si falla la comprensió adoptar mesures correctores (relectura) i resum final.

8. Participació com a ponent en exposicions formals orals que exigisquen una preparació prèvia i una organització del discurs (breus exposicions orals, debats) per a exposar els resultats d’una xicoteta investigació o treball, manifestant la seua opinió o emetent juís de valor. Ús de les estratègies adequades en una exposició oral formal, atenent les diferents parts de l’exposició amb ajuda d’un guió més o menys extens.

9. Coneixement de l’estructura de textos escrits propis de l’àmbit acadèmic, social, cultural i d’interrelació amb l’entorn (qüestionaris, enquestes, resums, esquemes,...) i aplicació de tals coneixements a la comprensió i composició de textos.

10.Coneixements dels elements bàsics dels discursos narratius, explicatius, argumentatius, descriptius, informatius I persuasius (estructura, sentit global i intenció) i la seua aplicació en la comprensió i en la producció oral i escrita.

11.Jocs motivadors amb la llengua que faciliten la comprensió lectora i la memorització de textos populars i cultes llegits, en veu alta o en silenci, llegits amb fluïdesa i entonació adequades. Transposició de textos (dramatització d’un relat, conversió d’un relat en còmic, pràctica del pas d’estil directe a indirecte en la narració)

12.Ús d’estratègies per a ampliar i donar sentit als aprenentatges: localitzar, comparar, classificar, identificar, interpretar i reelaborar els coneixements i les informacions (gràfics i esquemes, taules, mapes conceptuals i altres il·lustracions).

13.Localització de la informació en textos documentals (enciclopèdies, diccionaris, catàlegs,..) i reelaboració de la informació (síntesi, nota, fitxa, esquema,...) per a la seua utilització posterior.

14.Ús de les estratègies bàsiques en la producció de textos : planificació (concreció de la intenció comunicativa, del tipus de text, de l’organització del contingut), redacció de l’esborrany i avaluació i revisió del text per a millorar-lo.

15.Aplicació de les normes ortogràfiques i tipogràfiques; les que regulen l’accentuació gràfica i l’ús dels signes de puntuació i d’entonació, tant en l’escriptura manuscrita com en l’ús dels mitjans informàtics.

16.Atenció en la qualitat, orde, cal·ligrafia i presentació dels textos propis i dels altres com a mitjà per a garantir una comunicació fluïda, clara, i com a eina de recerca d’expressivitat i de creativitat.

17.Interés pels textos escrits com a font d’informació i aprenentatge i com a mitjà de comunicació d’experiències i de regulació de la convivència.

18.Producció de treballs per a organitzar la comunicació i per a comunicar coneixements, experiències i necessitats ( murals, investigacions, treballs en grup, presentacions multimèdia).

19.Producció de textos escrits propis de la vida social de l’aula per a comunicar coneixements, experiències i necessitats (normes, notes, cartes, notícies,...) d’acord amb les característiques pròpies d’estos gèneres.

20.Composició de textos d’informació i d’opinió propis dels mitjans de comunicació social (en particular la premsa local) sobre fets i esdeveniments que resulten significatius amb especial incidència en la notícia, l’entrevista, la carta al director,.. en mitjans de l’àmbit escolar i la premsa local, en situacions reals o simulades.

21.Ús de les tecnologies de la informació i de la biblioteca d’aula i de centre com a llocs privilegiats d’aprenentatge, i per a la recerca i consulta de fonts d’informació i elaboració de treballs personals, respectant les normes d’ús.

78

22.Valoració de l’escolta, la lectura i l’escriptura com a ferramenta de comunicació, font d’informació i aprenentatge, i com a mitjà d’organitzar-se i resoldre problemes de la vida quotidiana.

Bloc 2. Coneixement de la llengua.

1 . Anàlisi i identificació de la importància del context i de la relació entre els seus elements i les formes lingüístiques en què es manifesten els discursos orals i escrits; identificació dels components i tipus de situacions comunicatives (informals i formals)2 . Reconeixements dels diferents significats, equivalències alteracions del significat.3 . Observació i comparació en les seqüències textuals de les formes lingüístiques i de les estructures sintàctiques que fan el missatge adequat a la situació comunicativa en funció del registre, per a reconéixer les estructures narratives, instructives, descriptives i explicatives,4 . Descobriment i domini dels mecanismes i recursos lingüístics bàsics per a assegurar la coherència i la cohesió textual (causa, conseqüència, finalitat,...), especialment la inserció i coordinació oracional en el text explicatiu.5 . Sistematització de l’ortografia, apreciant el seu valor social i la utilització constant en els propis escrits. Ús dels signes de puntuació per a cohesionar el text i superar el llenguatge numeratiu.6 .Observació de formes ortogràfiques, sintàctiques i lèxiques a partir de l’anàlisi, la manipulació i la transformació de fragments de textos senzills utilitzant pronoms i combinació de pronoms, l’elipsi, la inserció, la supressió, el canvi d’orde, la segmentació i la reescriptura. Sistematització de les observacions realitzades per a facilitar el desenrotllament dels conceptes lingüístics i del metallenguatge i per a observar l’equivalència semàntica o els canvis de segnificat.7 . Explicitar coneixements gramaticals que es dominen implícitament. Consolidació de nocions gramaticals, lèxiques, fonològiques i ortogràfiques adquirides en etapes anteriors. Aplicació d’estos coneixements a la pròpia producció discursiva.8 . Observació, per comparació i contrast, i classificació de les paraules en primitives, derivades i compostes d’acord amb la seua estructura morfològica per a la generalització de les normes ortogràfiques.9 . Exploració del lèxic general de la llengua per a descobrir les particularitats del vocabulari: els arcaismes, els neologismes i els estrangerismes; les paraules homònimes i les paraules polisèmiques, les locucions i frases fetes. Estudi de les seues formes, significats i àmbits d’aplicació.10. Observació, anàlisi i creació de paraules noves per mitjà de la derivació (els augmentatius i els diminutius) i la derivació.11. Observació de la relació entre una paraula genèrica i les paraules específiques corresponents; les paraules que configuren una família lèxica i un camp lèxic; paraules sinònimes i antònimes; tot açò per a consolidar-ne l’adquisició i facilitar el seu ús.12. Ampliació del domini del vocabulari a través de l’aprenentatge incidental en la lectura, la discussió col·lectiva i l’ús eficaç del diccionari.13. Exploració de l’estructura morfològica de les paraules a fi de descobrir les formes, significats i usos bàsics en la flexió i la derivació i d’aplicar-les a la pròpia producció discursiva:

- la persona gramatical- singular i plural- el mode imperatiu, indicatiu i subjuntiu dels verbs regulars i irregulars més

freqüents.- Temps verbals: passat imperfet, passat perfet simple, perifràstic i compost.

14. Descobriment de les diferents formes que pot presentar una oració simple i manipulació d’oracions senzilles per a identificar les funcions bàsiques (subjecte i predicat) i descobrir els elements i l’organització dels grups que realitzen estes funcions (complements del nom i del verb). Paper semàntic del subjecte (agent, pacient i causa).

79

15. Observació de fenòmens sil·làbics. La síl·laba tònica i àtona, diftong i hiat.Separació d’una paraula en síl·labes. Classificació de la paraula segons la síl·laba tònica. Les regles d’accentuació gràfica (monosíl·labs, interrogatius i hiats). L’accent diacrític. Utilització en els propis escrits.16. Transformació d’oracions d’activa en passiva i viceversa, amb la finalitat de construir els conceptes d’agent i d’objecte per a la comprensió de determinats textos. 17. Inserció, coordinació i enllaç d’oracions com a procediments propis de l’explicació, per a practicar el pas d’estil directe a indirecte en la narració i per a explorar les possibilitats del seu ús per a expressar causa, conseqüència, finalitat, o condició en la composició de textos.

18. Inventari, adquisició i automatització de formes genuïnes valencianes en referència al gè- nere de certes paraules, formes de plural, de partitiu, els quantificatius, les preposicions, ús dels pronoms adverbials en/hi, deure+infinitiu per a indicar probabilitat, haver+infinitiu per a

indicar obligació, usos bàsics dels verbs ser i estar. 19. Observació i sistematització dels usos bàsics de l’apòstrof, el guió i la dièresi, i aplicació

a les pròpies produccions escrites. 20. Pràctica constant de la pronunciació correcta de certs elements (consonants sonores,enlla- ços fònics, elisions) relacionant-los amb la realització gràfica. 21. Reflexió sobre semblançes i diferències entre castellà i valencià per aclarir determinades formes, significats i usos. 22. Valoració de la reflexió sobre la llengua com a mitjà d’enriquiment dels recursos lingüís- tics personals en l’èxit d’una bona comprensió i d’una expressió correcta i apropiada. 23. Acceptació, respecte i valoració positiva de les normes i convencions lingüístiques bàsi- ques. Valoració de la qualitat i efectivitat dels textos propis i dels altres quant a l’adequació, coherència i cohesió.

Bloc 3. Educació literària.

1. Coneixements, identificació i lectura guiada de diferents mostres de textos literaris. 2. Audició, comprensió i memorització de diferents textos poètics adaptats a l’edat i de pro- ducció pròpia, amb el ritme, la pronunciació i l’entonació adequades. 3. Lectura comentada de poemes, relats i obres teatrals. 4. Pràctica de diferents tipus de lectura amb obres i textos literaris ajustats a l’edat i als interessos de l’alumnat. 5. Producció de textos d’intenció literària per a comunicar sentiments, emocions, estats d’à- nim o records (contes, descripcions, redaccions) a partir de l’exploració de les possibilitats expressives de la llengua per mitjà de l’observació i l’anàlisi de textos model (històries o contes narrats pel professor) i l’ajuda de distints recursos que estimulen la imaginació.

SEGON CURS

Bloc 1. La llengua com a instrument d’aprenentage i comunicació

1 Elements de la comunicació. 2 Observació de diferències rellevants, contextuals i formals, entre comunicació oral i escrita

i entre els usos col·loquials i formals, especialment els propis de l’àmbit escolar. 3 Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuació com a

intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de forma directa. 4 Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, diàleg i conversa. 5 Comprensió de notícies d’actualitat pròximes als interessos de l’alumnat i procedents dels

mitjans de comunicació audiovisual.

80

6 Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la presentació de treballs i a les instruccions per a fer-los, a les exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions de documentals procedents dels mitjans de comunicació.

7 Exposició d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació. 8 Narració oral, a partir d’un guió preparat prèviament, de fets relacionats amb l’experiència,

presentada de forma seqüenciada i ambclaredat, en què s’incloguen descripcions senzilles i també sentimentsvaloracions respecte al que s’exposa, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.

9 Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic,especialment en la petició d’aclariments davant d’una instrucció, en les propostes sobre la manera d’organitzar les tasques, en la descripció de seqüències senzilles d’activitats realitzades, en l’intercanvi d’opinions i en l’exposició de conclusions.

10 Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit. 11 Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escolta

atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, lesexperiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i atenció a les fórmules de cortesia.

12 Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix.

13 Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com ara instruccions d’ús, normes i avisos.

14 Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, tenint en compte l’estructura del periòdic (seccions i gèneres) i els elements paratextuals, amb atenció especial a les notícies relacionades amb la vida quotidiana i amb la informació de fets.

15 Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb atenció especial als de caràcter expositiu i explicatiu; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives.

16 Actitud reflexiva i crítica quant a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.

17 Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com cartes, notes i avisos.

18 Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment notícies, destinats a un suport imprés i digital.

19 Composició, en suport de paper i digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossarisi conclusions sobre les tasques i els aprenentatges efectuats.

20 Interés per la composició escrita com a font d’informació i d’aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències, les idees, les opinions i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta.

21 Iniciació a l’ús del diccionari, les enciclopèdies, els correctors ortogràfics sobre textos en suport digital i altres obres de consulta.

22 Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionenels diccionaris escolars i les altres obres de consulta, especialmentsobre classes de paraules, relacions semàntiques del lèxic (polisèmia,homonímia, sinonímia, antonímia), i la normativa lingüística.

23 Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d’anotacions. 24 Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums, mapes conceptuals. 25 Utilització dirigida de la biblioteca del centre, de les biblioteques virtuals i, en general, de

les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d’informació i de models per a la composició escrita.

26 Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos.

81

27 Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).

Bloc 2. Coneixement de la llengua

1 Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, reconeixement del seu valor social i de la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.

2 Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l’ús de la llengua en distints àmbits socials.

3 Correspondència entre sons i grafies. L’alfabet i els dígrafs.Vocals obertes i tancades. 4 La síl·laba. Principals esquemes sil·làbics. Diftongs, triftongs i hiats. 5 Nocions bàsiques d’accentuació i puntuació. Ús de la dièresi. 6 Reconeixement de les principals normes fonètiques. 7 Qüestions morfològiques: l’article (l’apòstrof, les contraccions, l’article personal), el

gènere i el nombre. 8 Lectura en veu alta: l’enunciat. Dicció, entonació, intensitat i pausa. 9 Lèxic: barbarismes i vulgarismes. 10 Estructura de la paraula. 11 Classes de paraules.El substantiu i l’adjectiu (característiques).El pronom (classificació).

El determinant (classificació). El verb: la conjugació. L’adverbi. La preposició. La conjunció. La interjecció.

12 Estructura de l’oració simple. La concordança. 13 Reconeixement del funcionament sintàctic de verbs d’ús freqüent a partir del seu

significat, identificació del subjecte i dels complements del verb: necessaris o argumentals i no necessaris o circumstancials; comprensió d’una terminologia sintàctica bàsica: oració;

subjecte, verb i complements; subjecte i predicat; predicat nominal I predicat verbal. 14 Coneixement de les modalitats de l’oració i dels modes del verb com a formes

d’expressar les intencions dels parlants. 15 Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, amb especial atenció als

temporals, explicatius i d’orde, i d’alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (pronoms personals, possessius i demostratius) com lèxics (repeticions, sinònims i el·lipsis).

16 Reconeixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als temps de pretèrit en la narració. La distinció entre el passat simple i el passat perifràstic.

17 Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estilcohesionat, especialment la inserció en l’oració d’expressions amb valor explicatiu, com l’aposició, l’adjectiu i l’oració de relatiu.

18 Distinció entre paraules flexives i no flexives; i reconeixementde les diferents categories gramaticals.19 Identificació i ús de les formes lingüístiques de la dixi personal(pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos oralsi escrits com cartes i normes.

20 Reconeixement dels mecanismes de formació de paraules: composició i derivació. Ús del guionet.

21. Reflexió sobre semblances i diferències entre el valencià i el castellà per a aclarir determinades formes, significats i usos.

Bloc 3. Educació literària.

1 Desenrotllament de l’autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i de coneixement del món i del patrimoni cultural valencià.

2 Introducció als gèneres literaris a través de la lectura comentada de fragments representatius d’obres adequades a l’edat. Anàlisi dels seus trets més característics.

3 El llenguatge literari. Identificació dels recursos lingüístics propis dels textos de caràcter literari.

82

4 Lectura comentada, recitació de poemes i audició de poemesmusicats de la nostra tradició, reconeixent els elements bàsics delritme, la versificació i les figures semàntiques més rellevants.

5 Lectura comentada de relats breus, com ara mites i llegendes de diferents cultures, reconeixent els elements del relat literari i la seua funcionalitat. Lectura comentada de rondalles, tot reconeixent la funció i les característiques de les narracions orals.

6 Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus, o de fragments, i reconeixement dels aspectes formals del text teatral.

TERCER CURS

Bloc 1. La llengua com a instrument d’aprenentatge i comunicació 1 Funcions del llenguatge. 2 Reconeixement de les diferències contextuals i formals rellevants entre comunicació oral i

escrita, entre els usos col·loquials i formals, en els discursos aliens i en l’elaboració dels propis.

3 Reconeixement d’alguns significats contextuals que poden adquirir les modalitats de l’oració.

4 Mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita.Actuació com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilització de la interpretació oral i escrita,fent resums de la llengua de l’emissor, quan el receptor no comprén el missatge original.

5 Tipologies textuals: exposició, narració, descripció, argumentació, conversa i diàleg. 6 Comprensió d’informacions d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació

audiovisual. 7 Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic, amb especial atenció a la

presentació de treballs i instruccions per a fer-los,a les exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions dels mitjansde comunicació a través d’informatius i documentals.

8 Exposició d’informacions tretes de diversos mitjans de comunicació, posant en relleu les diferències observades en la manera de presentar uns mateixos fets.

9 Presentació d’informacions, prèviament preparades, sobre temes d’interés per a l’alumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda demitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.

10 Participació activa en situacions de comunicació pròpies del’àmbit acadèmic, especialment en les propostes sobre la manera d’organitzar l’activitat, en l’aportació d’informacions útils per al treball en comú i en l’exposició d’informes breus sobre les tasques realitzades.

11 Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit. 12 Coneixement i ús de les estratègies i les normes per a l’intercanvi comunicatiu: escolta

atenta, exposició clara, respecte del torn de paraula; participació fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i juí personal respectuosos amb les sensacions, les experiències, les idees, les opinions i els coneixements dels altres, i fent ús de les fórmules de cortesia.

13 Utilització de la llengua per a prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per a regular la conducta d’un mateix.

14 Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, com aranormes, avisos i comunicacions.

15 Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, especialment d’informació sobre fets, notícies i cròniques, tot considerant l’estructura del periòdic, en suport de paper i digital, i els elements paratextuals.

16 Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, amb atenció especial als expositius i explicatius; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en diversos suports, de

83

diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació, com ara enciclopèdies i pàgines web educatives.

17 Actitud reflexiva i crítica respecte a la informació disponible davant dels missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminació, incloent-hi la manifestació de prejuís lingüístics.

18 Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat, amb especial atenció a la participació en fòrums i a les cartes de sol·licitud.

19 Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment cròniques, destinats a un suport imprés o digital, a àudio o a vídeo.

20 Composició, en suport de paper o digital, de textos propis del’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions i explicacions senzilles, glossaris i informes i conclusions de les tasques i els aprenentatges efectuats.

21 Interés per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències i els coneixements propis, i com a forma de regular la conducta.

22 Ús de diccionaris especialitzats (sinònims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de correctors ortogràfics sobre textos en suport digital.

23 Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars, especialment sobre classes de paraules, sobre relacions semàntiques del lèxic (polisèmia, homonímia, sinonímia, antonímia), i la normativa lingüística.

24 Anàlisi: estratègies per a una lectura correcta i tècniques per a la presa d’anotacions. 25 Síntesi: pràctica en l’elaboració d’esquemes, resums i mapes conceptuals. 26 Utilització, progressivament autònoma, de les biblioteques (delcentre, virtuals, etc.) i de

les tecnologies de la informació i la comunicació, com a font d’informació i de models per a la composició escrita.

27 Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos. 28 Interés per la bona presentació dels textos escrits tant en suport de paper com digital, i

respecte per les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques (titulació, espais, marges, paràgrafs, etc.).

Bloc 2. Coneixement de la llengua

1 Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, el seu valor social i la necessitat de cenyir-se a la norma lingüística en els escrits.

2 Observació dels diferents registres i dels factors que incidixen en l’ús de la llengua en distints àmbits socials; valoració de la importància d’usar el registre adequat segons les circumstàncies de la situació comunicativa.

3 Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques. 4 Ús de l’accent gràfic i la dièresi en combinacions vocàliques (diftongs, triftongs, hiats). 5 La puntuació. Ús dels signes d’exclamació i interrogació. Ús del guió,la ratlla, les cometes

i el parèntesi. 6 Pronunciació dels grups cultes. 7 Pronoms personals tònics i àtons. 8 Interrogatius. 9 Lectura en veu alta: paràgrafs de distinta estructura. Funció distintiva de la dicció,

l’entonació, la intensitat i la pausa. 10 Lèxic: dialectalismes. 11 L’oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes d’oracions. 12 Reconeixement del funcionament sintàctic del verb a partir del seu significat;

identificació del subjecte i dels complements del verb: argumentals i no argumentals; transformació d’oracions per a observar diferents papers semàntics del subjecte (agent, causa, pacient); utilització d’una terminologia sintàctica bàsica: oració; subjecte i predicat;predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent, causa i pacient.

84

13 Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, com els d’orde, explicatius i de contrast, i d’alguns mecanismes de referència interna, tant gramaticals (substitucions pronominals) com lèxics, especialment l’el·lipsi i l’ús d’hiperònims de significat concret.

14 Coneixement i ús coherent de les formes verbals en els textos, amb especial atenció als distints valors del present d’indicatiu.

15 Ús de procediments per a compondre els enunciats amb un estil cohesionat, especialment la inserció d’expressions explicatives i la utilització de construccions de participi i de gerundi.

16 Identificació i ús de les formes de dixi personal, temporal i espacial (demostratius, adverbis de temps i lloc) en textos orals escrits.

17 Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia. 18 Reflexió sobre semblances i diferències entre el valencià i castellà per a aclarir

determinades formes, significats i usos.

Bloc 3. Educació literària 1 Desenrotllament de l’autonomia lectora i valoració de la literatura com a font de plaer i de

coneixement del patrimoni cultural valencià i d’altres cultures. 2 Els gèneres literaris. Trets característics. Diferenciació dels principals subgèneres literaris

a través de la lectura comentada de diverses obres adequades a l’edat. 3 La lírica: el ritme i la rima. Mètrica. Versos i estrofes. Lectura comentada i recitació de

poemes, posant atenció al valor simbòlic del llenguatge poètic i al sentit dels recursos retòrics més importants, reconeixent els procediments de la versificació. Valoració de la funció de tots estos elements en el poema.4 La narrativa: estructura. L’èpica, el conte i la novel·la. Lectura comentada de relats, comparar i contrastar temes i elements de la història, formes d’inici, desenrotllament cronològic, desenllaços...

5 El teatre: text i representació. Aspectes generals de la tragèdia de la comèdia. Lectura comentada i dramatitzada de fragments d’obres teatrals; reconéixer alguns subgèneres; posar atenció a l’estructura als components del text teatral i a les possibilitats de plasmació en una representació teatral.

3. CRITERIS D’AVALUACIÓ.

PRIMER CURS.1. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies,respectant les normes de la comunicació: torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.2. Expressar-se de forma oral per a transmetre fets, coneixements i opinions o per a dur a terme les diferents funcions comunicatives, utilitzant un vocabulari precís i una estructura coherent.3. Comprendre el sentit global dels textos orals, reconeixent les idees principals secundàries i identificant idees o valors no explícits.

4. Interpretar i integrar les idees pròpies amb les contingudes en els textos,comparant i contrastant informacions diverses, i mostrar lacomprensió a través de la lectura en veu alta amb l’entonació i la fluïdesa adequades.

5. Narrar, explicar, descriure, resumir i exposar opinions i informacions en textos relacionats amb situacions quotidianes i escolars,de forma ordenada, adequada, relacionant els enunciats entre si, usant de forma habitual els procediments de planificació i revisió dels textos així com les normes gramaticals i ortogràfiques i tenint cura amb la cal·ligrafia, l’orde i la presentació.

6. Utilitzar estratègies de lectura i d’escriptura per a planificar treballs, localitzar i recuperar informació, realitzar inferències, esquemes, i resumir els textos llegits reflectint l’estructura i les idees principals i secundàries.

85

7. Usar les biblioteques, videoteques, etc. i comprendre els mecanismes i procediments d’organització i selecció d’obres i altres materials. Col·laborar en l’atenció i millora dels materials bibliogràfics i altres documents disponibles en l’aula i en el centre.

8. Comprendre i utilitzar la terminologia gramatical i lingüística pròpia del curs en les activitats de producció i comprensió de textos.

9. Usar les tècniques (enumeració, referència, aclariments, paràfrasis, comparació, classificació, etc.) que despleguen les estratègies d’aprenentatge aplicades a continguts de les àrees no lingüístiques per construir coneixements, processar informació i exposar conclusions i resultats per mitjà de textos orals i escrits.

10. Conéixer i comprendre les principals formes i gèneres de la tradició literària. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal.

11. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves

tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de breus treballs d’investigació. Iniciar-se en l’ús dels processadors de textos per aplicar-los a treballs

senzills, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.).

SEGON CURS.

1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements.2. Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos i les seues estructures formals. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica; reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.3. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisió dirigida dels textos propis d’este curs. Identificar els elements de la comunicació.

4. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa.

5. Reconéixer el propòsit i la idea general en textos orals d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i de l’àmbit acadèmic; captar la idea global d’informacions escoltades en ràdio o en televisió i seguir instruccions poc complexes per a realitzar tasques d’aprenentatge.

6. Narrar oralment, de manera ordenada, clara i ben estructurada, experiències viscudes, partint d’un pla o guió previ; seguir un orde lògic en la presentació d’informacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals; mantindre l’atenció del receptor.

7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.


9. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat; seguir instruccions senzilles; identificar els enunciats en què el tema general apareix explícit i distingir les parts del text. Aplicar tècniquesd’organització d’idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.

10. Narrar, exposar i resumir en suport de paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades; respectar

86

els criteris de correcció gramatical i ortogràfica; valorar la importància de planificar i revisar el text.

11. Conéixer i utilitzar les normes lingüístiques, amb especial atenció a les ortogràfiques. 12. Conéixer una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l’ús.

Conéixer i aplicar correctament les normes d’accentuació vigents. Conéixer l’estructura de l’oració i les diferents classes d’oracions.

13. Conéixer i comprendre les principals formes i gèneres de la tradició literària. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal.

14. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs monogràfics. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs senzills d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, etc.).

TERCER CURS.

1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distint nivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements.

2. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normes de la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporar les intervencions dels altres.

3. Reconéixer i ser capaç d’utilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les seues estructures formals. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica; reconéixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.4. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l’ús lingüístic per a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a compondre i revisar, de manera progressivament autònoma, els textos propis d’este curs. Reconéixer en un text les diferents

funcions del llenguatge.5. Fer ús de la mediació per a assegurar l’èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre’s de manera directa. Utilitzar la interpretació oral, fent resums de la llengua de l’emisor, quan el receptor no comprén el

missatge original. 6 Reconéixer, junt amb el propòsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en textos

orals d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i de l’àmbit acadèmic; captar la idea global i la rellevància d’informacions escoltades en ràdio o en televisió i seguir instruccions per a realitzar autònomament tasques d’aprenentatge.

7 Fer exposicions orals senzilles sobre temes que tinguen interés per a l’alumnat i que siguen pròxims al seu entorn, amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació, de manera ordenada i fluïda, ajustant-se a un pla o guió previ;seguir un orde lògic en la presentació d’informacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa; mantindre l’atenció del receptor.

8 Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius, identificar- ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer possibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.9 Elaborar el resum d’una exposició o argumentació oral sobre un tema específic i conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.

10. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i punts de vista trobats com el punt de vista propi.

87

11. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat; seguir instruccions de certa extensió en processos poc complexos; identificar el tema general i els temes secundaris; i distingir com està organitzada la informació. Aplicar tècniques d’organització d’idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.

12. Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar en suport de paper i digital; usar el registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades; respectar les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques. Valorar la

importància de planificar i revisar el text. Redactar cròniques periodístiques breus i amb una organització jeràrquica de la informació.

13. Conéixer una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l’ús. Conéixer i aplicar correctament les normes d’accentuació vigents. Conéixer l’estructura de l’oració i les diferents classes d’oració. Esbrinar les principals relacions de significat.

14. Conéixer els gèneres literaris. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Aprendre a classificar els textos llegits per gèneres literaris.

15. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració i presentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs monogràfics. Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d’aplicar-los a treballs d’investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors de textos, etc.).

4. CRITERIS D’AVALUACIÓ I PROCEDIMENTS DE QUALIFICACIÓ

L’avaluació de l’alumnat serà bàsicament procedimental i qualitativa, és a dir, s’integrarà en el procés de treball i s’assentarà en la reflexió de l’alumnat (individual i col·lectiva) sobre el propi treball i en la intervenció orientadora del professor

A aquesta avaluació qualitativa, de caràcter permanent, s’organitzarà a partir de les següents operacions diagnòstiques:

L’avaluació inicial: identificar l’estat de l’alumnat en començar un període d’aprenentatge. Amb aquesta intenció, en començar la unitat, un qüestionari ample i de contacte previ permetrà diagnosticar els coneixements sobre el tema i despertarà la curiositat per corregir-ne les possibles desinformacions.

L’avaluació formativa: que implica avaluar l’accés progressiu dels alumnes als continguts nous per mitjà d’activitats diverses — seguiment del treball individual i en grup, activitats extraescolars, debats, exposició de les dificultats en la successió de fases, ...—, incardinades en la realització del projecte d’investigació corresponent.

L’avaluació final: que permet comprovar l’assoliment dels objectius que ens hem proposat al començament de l’activitat. Individualment i per equip, es farà una síntesi dels coneixements adquirits, dels recursos utilitzats i de les dificultats per a realitzar el treball..

La concreció final d’una nota qualificadora del rendiment de l’alumnat ha de ser coherent amb la metodologia d’avaluació que hem desenvolupat a l’apartat anterior.

En el taller de valencià no hi haurà proves globals i sistemàtiques, tipus examen o control de comprovació de l’adquisició de conceptes (tot i que pot haver diverses activitats que

88

tinguen com a objectiu concretar l’adquisició de coneixement per part de l’alumnat, amb caràcter fonamentalment propedèutic)

En conseqüència, la nota global és determinarà bàsicament avaluant el grau d’assoliment de continguts procedimentals i actudinals, i es calcularà de la següent manera:- Treball continuat: Presentació, correcció, organització i

conservació del material i treball individual (llibreta,

agenda, treballs parcials...)................................................ ........70 %

- Actitud (assistència i puntualitat, portar el material a classe,

treball diari, esforç i atenció, cooperació

i participació, comportament...) .............................................. 30 %

5. MATERIALS:

Al llarg del curs hom anirà elaborant el material necessari per al desenvolupament del projecte (enquestes, qüestionaris, guions de treball...).

En aquest curs d’aquesta optativa el professor aportarà a l’alumnat el material necessari per tal d’aconseguir els objectius de l’assignatura, tenint en compte l’experiència enriquidora de cursos anteriors en altres optatives del nostre departament tals com Cultura popular o taller de redacció i premsa

6. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Utilitzarem els recursos relatius a la cultura popular amb què compta l’ajuntament de Teulada i participarem en les activitats promogudes per aquest que suposen un recolzament complementari en el desenvolupament dels continguts que tenim programats.

II. PROGRAMACIÒ DE BATXILLERAT

A) VALENCIA: LLENGUA I LITERATURA

0. INTRODUCCIÓ.

L’ensenyança de la Llengua i Literatura té com a objectius primordials l’ampliació de la competència comunicativa dels estudiants de Batxillerat en les dos llengües oficials de la Comunitat, especialmen en els discursos científic, tècnic, humanístic, cultural i artístic; i el desenrotllament de la capacitat de comprensió dels textos literaris per mitjà del coneixement dels aspectes més rellevants de la literatura de les dos llengües. Estes dos matèries comunes per a totes les modalitats del Batxillerat, en concurrència amb altres matèries i d’acord amb les finalitats educatives establides per a l’etapa, incidixen en el desenrotllament del raonament lògic, en l’adquisició de nous sabers per mitjà de l’accés a la documentació i al tractament de la informació, en l’educació de lasensibilitat artística i en l’anàlisi i la valoració crítica de la realitat. L’educació lingüística específica del Batxillerat es referirà a l’ús actiu de la llengua en aquells àmbits que resulten especialment significatius per a la formació dels estudiants d’esta etapa: discursos de l’àmbit acadèmic (científics, tècnics i humanístics), discursos formals de la vida social, discursos dels mitjans de comunicació i discurs literari. S’atendrà, per tant, l’aprenentatge de la producció oral i escrita de les formes convencionals del discurs acadèmic (memòries, informes, monografies, exposicions orals, etc.) i dels esquemes

89

textuals predominants en estos gèneres discursius, a través de l’anàlisi i la interpretació de textos de divulgació científica, estudis de crítica literària, assajos, etc.; així com la utilització d’estratègies per a seleccionar la informació i per a reelaborar-la per mitjà d’esquemes, resums, fitxes, quadres sinòptics, bases de dades, etc., i tots aquells elements que la tecnologia posa al nostre abast. És important, a més, que l’alumnat es familiaritze amb l’anàlisi la posada en pràctica dels esquemes argumentatius i les estratègies orientades a la persuasió, així com amb el desenrotllament d’actituds crítiques i, en general, dels discursos que regulen la vida social. Els discursos d’expressió de l’opinió, atesa l’especial rellevància dels mitjans de comunicació social a través dels quals els ciutadans amplien els seus coneixements del món alhora que reben valoracions i aportacions ideològiques que es manifesten en diversos àmbits (polític, periodístic, religiós, publicitari, etc.) i que es transmeten a través de canals i suports diversos –diaris, cartells, ràdio, pamflets, etc. Quant als discursos reguladors de la vida social, es localitzen fonamentalment en l’àmbit de les institucions, tant públiques com privades, i en la relació interpersonal formal. L’aprenentatge se centrarà, per tant, en el desenrotllament d’habilitats i destreses discursives, és a dir, el treball sobre els procediments ha d’articular l’eix de tot el procés d’ensenyança i aprenentatge. Així, l’estudi del discurs literari ha de contribuir, de manera molt especial, a l’ampliació de la competència comunicativa, ja que l’objectiu bàsic d’esta etapa consistix en l’ampliació de la competència literària entesa com la capacitat per a llegir, analitzar i interpretar textos produïts amb intencionalitat artística o considerats actualment com a literaris. Este objectiu implica consolidar l’hàbit de la lectura, aprofundir en el coneixement de les convencions de la tradició literària, ampliar els coneixements relatius al context cultural, ideològic i lingüístic en què s’han produït els textos literaris. Considerem la literatura com a memòria universal de la humanitat, arxiu d’emocions, idees i fantasies,raó per la qual col•labora en la maduració intel•lectual i humana dels lectors. Un aprenentatge de la literatura ben dirigit contribuïx a l’autoconeixement, a la comprensió del comportament humà i a l’enriquimentcultural en una diversitat de direccions; objectius formatius d’esta etapa. La progressió en l’aprenentatge, respecte a etapes anteriors, radicarà en l’aprofundiment del coneixement sobre les transformacions històriques dels gèneres encunyats per la tradició i els seus contextos culturals sobre l’ús crític de fonts bibliogràfiques i documentals amb finalitat interpretativa, i, en general, sobre la modalitat especial de comunicació que representa el discurs literari. La reflexió sobre les unitats lingüístiques en els diferents àmbits d’ús serà objecte d’aprenentatge en les dos llengües, la variació lingüística i els factors que l’expliquen, l’adequació dels registres i usos socials, les exigències dels discursos científics en l’ús de terminologies, les formes lingüístiques que indiquen la presència dels factors del context, els procediments que contribuïxen a cohesionar el text, les diverses possibilitats lèxiques i sintàctiques que són utilitzables per a expressar un mateix contingut, els procediments gramaticals per a integrar diferents proposicions en un enunciat cohesionat, els mecanismes per a la formació de paraules, el coneixement de les relacions entre sons i grafies en relació amb la varietat i amb les normes socials en usos orals i escrits. L’activitat gramatical és un component dels processos de comprensió i producció de textos i contribuïx a assolir estes capacitats. La reflexió gramatical haurà de contribuir, a més, a sistematitzar i consolidar els aprenentatges sobre l’estructura de la llengua assolits en etapes anteriors, així com a ampliar estos coneixements en la mesura que la reflexió sobre la llengua s’aborda en relació amb pràctiques discursives més complexes. L’educació lingüística de l’alumnat de Batxillerat ha de referir-se també al coneixement de la varietat lingüística, que dependrà de factors geogràfics o històrics, així com de les variacions relacionades amb l’ús. Això inclou la comprensió del caràcter plurilingüe d’Espanya, del bilingüisme i de la situació actual del valencià i del castellà, continguts que són rellevants per a erradicar prejuís i estereotips responsables d’actituds negatives cap a les llengües i cap als que les utilitzen, i, amb això, per a promoure canvis afectius i de conducta que afavorisquen una convivència democràtica. D’acord amb tot l’anterior, el currículum s’organitza en quatre nuclis de continguts: estudi del discurs, estudi de la llengua, tractament de la informació i el discurs literari.

90

1. OBJECTIUS GENERALS*.

El desenrotllament d’esta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes adquirisquen les capacitats següents:1. Comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits, i les seues distintes estructures formals, i, especialment en l’àmbit acadèmic i en el dels mitjans de comunicació, posar atenció en els elements del context que en condicionen una adequada interpretació.2. Expressar-se oralment i per escrit, especialment en l’àmbit acadèmic, per mitjà de discursos adequats, coherents, cohesionats i correctes, sabent utilitzar i valorar la llengua oral i la llengua escrita com a mitjans eficaços per a la comunicació interpersonal, l’adquisició de coneixements nous, la comprensió i anàlisi de la realitat i l’organització racional de l’acció.3. Conéixer la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual, prestant una atenció especial a la Comunitat Valenciana, a l’Estat Espanyol, a Europa i als estats americans castellanoparlants, valorant la diversitat lingüística com a manifestació de la naturalesa social de les llengües, afavorint una actitud respectuosa cap a totes les llengües i els seus parlants, coneixent els distints orígens i històries, i valorant, especialment, la importància de la normalització del valencià per a aconseguir la seua plena incorporació en tots els àmbits d’ús.4. Adquirir uns coneixements gramaticals, sociolingüístics i discursius per a ser utilitzats en la comprensió, l’anàlisi i el comentari de textos i en la planificació, la composició i la correcció de les pròpies produccions.5. Analitzar críticament els discursos orientadors de l’opinió i els discursos reguladors de la vida social, i valorar la importància de l’acostament a estos discursos per al coneixement de la realitat.6. Utilitzar adequadament la llengua com a instrument per a l’adquisició de coneixements nous i per a produir i interpretar textos propis de l’àmbit acadèmic, obtenint, interpretant i valorant informacions de diferents tipus i procedències, sent capaç d’emprar tècniques de busca, elaboració i presentació de la informació, utilitzant, amb autonomia i esperit crític, mitjans tradicionals i les noves tecnologies.7. Interpretar i valorar críticament les obres literàries a partir del coneixement de les formes convencionals específiques (gèneres, procediments retòrics, etc.), de la informació pertinent sobre el context historicocultural de producció, així com sobre les condicions actuals de recepció, i dels trets identificadors dels grans períodes en valencià i en castellà, així com d’obres i autors significatius, utilitzant de manera crítica les fonts bibliogràfiques i documentals adequades per al seu estudi.8. Llegir i valorar les obres literàries com a manera d’enriquiment personal i de trobar plaer, com a manifestacions de la sensibilitat artística del ser humà i com a expressió de la identitat cultural dels pobles, apreciant el que el text literari té de representació i interpretació del món.9. Analitzar críticament els usos socials de les llengües i evitar, en les produccions pròpies, aquells que manifesten actituds discriminatòries o d’abús de poder, evitant estereotips lingüístics que suposen juís de valor o prejuís.

* Segons orde 102/2008 del DOGV

PRIMER CURS

1. OBJECTIUS/ CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Analitzar i valorar textos escrits de diferent grau de formalització, tenint en compte la funció social que exercixen, la tradició cultural en què s’inscriuen, l’estructura i els valors que transmeten, Este criteri pretén valorar la capacitat de l’alumnat per a interpretar el sentit d’un text a partir de l’anàlisi de l’estructura semàntica, del coneixement dels esquemes textuals i de les dades rellevants sobre la situació comunicativa. S’ha de tindre en compte, així mateix, la capacitat per

91

a analitzar els valors, implícits o manifestos, del text (en especial els que reflectixen usos discriminatoris) i per a reflexionar-hi d’una manera crítica.2. Elaborar treballs crítics a partir de la consulta de fonts de divers tipus i integrar la informació en textos de síntesi, que presenten les dades principals i els distints punts de vista, les seues relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant els procediments de documentació i tractament de la informació propis de l’àmbit acadèmic. Este criteri orienta la valoració de la capacitat per a accedir de manera autònoma a les fonts d’informació, seleccionar-hi les dades pertinents i reutilitzar-les en l’elaboració de textos crítics propis de l’àmbit acadèmic, respectant, per tant, les convencions pròpies d’este tipus de discursos.3. Compondre textos escrits expositius i argumentatius de caràcter formal, sobre temes literaris, literaris o relacionats amb l’actualitat social i cultural. El criteri atén el desenrotllament de la capacitat de l’alumne per a elaborar textos formals, de caràcter acadèmic, orientadors de l’opinió de la conducta o reguladors de la vida social, i també per a situar-se com a emissor per a utilitzar procediments que garantisquen la cohesió per a emprar correctament la varietat estàndard de la llengua.4. Identificar en intercanvis comunicatius de qualsevol tipus, especialment en textos específics, expressions i valoracions que denoten usos discriminatoris (en relació amb el gènere social, amb la llengua, amb el grup ètnic o amb la pertinença a grups considerats marginals en la nostra societat), reflexionar críticament sobre estes i evitar-les en les produccions pròpies. El criteri pretén comprovar la capacitat per a reconéixer en els usos lingüístics, com a forma del comportament humà, els prejuís i les valoracions pejoratives que revelen les relacions socials entre els membres d’una comunitat de parlants. S’ha de valorar, així mateix, la capacitat per a reflexionar explícitament sobre estos usos i per a evitarlos, de manera autònoma i conscient, en les produccions pròpies.5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació de textos i en la regulació de les produccions pròpies, els coneixements sobre les diferents unitats de la llengua,les seues combinacions i, si és el cas, la relació entre estes i els seus significats; utilitzant-hi la terminologia adequada. Este criteri pretén orientar la valoració de la capacitat per a utilitzar la reflexió lingüística en la millora de la comprensió dels textos i en la millora de la composició i revisió de les produccions pròpies. Per a això caldrà ajustar-se al domini dels procediments que inscriuen el text en la situació de comunicació, que en configuren el significat global o que n’articulen els enunciats.6. Comprendre l’origen i la formació del castellà i del valencià en la seua història i en el moment actual; valorant-ne les varietats. El criteri se centra en la valoració del coneixement dels trets generals dels processos de formació de les llengües, en concret, la consolidació, normalització i substitució de llengües i de la seua aplicació a l’anàlisi crítica de la realitat del nostre entorn. Per a això, caldrà ajustar-se tant als aspectes lingüístics com als condicionants sociopolítics,en èpoques passades i en el món contemporani, implicats en estos processos (per exemple, en la fixació de la norma culta, en la configuració i consolidació de l’estàndard, etc.). Així mateix, s’analitzarà i valorarà la normalització lingüística com a procés oposat al de substitució i necessari per a detindre la pèrdua de vitalitat del valencià.7. Distingir les diferents llengües constitucionals d’Espanya, conéixer-ne l’origen i l’evolució, promoure’n l’ús normalitzat en tots els àmbits i valorar críticament les situacions de bilingüisme. El criteri tracta d’orientar la valoració dels aprenentatges realitzats per l’alumne pel que fa a les llengües del territori espanyol.8. Conéixer, identificar i analitzar les varietats lingüístiques (espacials, socials i d’estil) del castellà (també el d’Amèrica) i del valencià. El criteri se centra en la capacitat per a utilitzar, en l’anàlisi de l’activitat comunicativa, la informació que determinades marques lingüístiques proporcionen sobre l’origen geogràfic dels parlants, sobre la seua pertinença a un grup social i sobre el moment històric en què es produïx el discurs. En tots els casos caldrà ajustar-se a l’anàlisi crítica de les actituds sobre la llengua i

92

els parlants que comporta l’elecció d’una llengua o d’una varietat determinada, així com les implicades en canvi de llengua.9. Analitzar l’evolució històrica dels gèneres literaris en castellà (des del segle XVIII fins a l’actualitat) i en valencià (segle XX i XXI), atenent el marc històric i cultural i la seua relació amb les obres els autors més destacats, coneixent i aplicant tècniques d’anàlisi i de comentari de textos per a interpretar obres literàries breus i fragmentssignificatius d’estes èpoques, utilitzant els coneixements pertinents sobre les formes literàries i els distints períodes, moviments i autors. Es tracta de valorar la capacitat per a comprendre el fenomen literari com a producte cultural situat en un context sociohistòric determinat i per a interpretar obres literàries en relació amb el gènere al qual s’adscriuen convencionalment i amb els procediments retòrics que les singularitzen. Serà necessària la lectura d’obres literàries completes o de fragments extensos a què aplicar els criteris d’anàlisi literària i d’interpretació d’acord amb el context de producció.10. Manejar els recursos informàtics bàsics i aplicar-los a la busca d’elaboració de la informació. Este criteri pretén que l’alumnat siga capaç d’utilitzar les tecnologies de la informació i que les incorporen al seu treball acadèmic.

2. CONTINGUTS.

D’acord amb els objectius fixats per a l’ensenyança i l’aprenentatge de la llengua i literatura en el Batxillerat, s’establixen tres tipus de continguts:*a) Procediments que es referixen a destreses per a la producció i interpretació del discurs, així com per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la sistematització i aplicació dels coneixements gramaticals i literaris.*b) Conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre les unitats lingüístiques i el seu funcionament en el discurs, sobre la variació en la llengua i en els usos, i sobre les convencions del discurs literari i els seus contextos de producció i recepció.*c) Actituds afavoridores de la normalització de l’ús del valencià, d’un comportament lingüístic no discriminador i, en general, de la interacció comunicativa satisfactòria. Estos tres tipus de continguts recorren els quatre nuclis següents:1. ESTUDI DEL DISCURS2. ESTUDI DE LA LLENGUA3. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ4. EL DISCURS LITERARI La interrelació dels continguts és un factor que s’haurà de tindre en compte en la seua seqüenciació al llarg d’esta etapa educativa, en l’elaboració de materials didàctics, en la planificació de les activitats i tasques per a l’aula i en l’avaluació dels processos d’ensenyança i aprenentatge.

1. Estudi del discurs.Els continguts que corresponen a este nucli són:-Coneixement del paper que exercixen els factors de la situació comunicativa en la determinació de la varietat dels discursos.-Classificació i caracterització dels diferents gèneres de textos, orals i escrits, d’acord amb els factors de la situació, i anàlisi del seu registre i la seua adequació al context de comunicació.

2. Estudi de la LlenguaEls continguts que corresponen a este nucli són:-Reconeixement de la relació entre la modalitat de l’oració i els actes de parla i interpretació del significat contextual de les modalitats de l’oració.-Reconeixement i ús de les formes lingüístiques d’expressió de la subjectivitat i de l’objectivitat i de les seues formes d’expressió en els textos.-Reconeixement i anàlisi de les relacions lèxiques de caràcter formal (composició i derivació) com a formes de creació de paraules.

93

-Distinció entre l’ús objectiu (denotació) i subjectiu (connotació) de les paraules.-Sistematització de conceptes relatius a l’estructura semàntica (significats verbals i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració i a la unió d’oracions en enunciats complexos, a fi de reconéixer i utilitzar distintes possibilitats de realització en diferentscontextos lingüístics i de comunicació.-Reconeixement dels trets configuradors del sistema fonològic del valencià en relació amb el contacte entre llengües, amb les varietats sincròniques i amb les convencions ortogràfiques.-Coneixement del fenomen de l’existència de distints registres i usos socials i valoració de la necessitat d’una norma.-Coneixement dels trets més característics i de l’origen del valencià.-Coneixement de la pluralitat lingüística d’Espanya, de les seues causes històriques, de les situacions de bilingüisme i diglòssia, i desenrotllament d’una actitud positiva davant de la diversitat i convivència de llengües i cultures.3. Tractament de la informacióEls continguts que corresponen a este nucli són:-Utilització de procediments per a l’obtenció, el tractament i l’avaluació de la informació, a partir de documents procedents de fonts impreses i digitals, per a la comprensió i producció de textos.

4. El discurs literariEls continguts que corresponen a este nucli són:-Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.-Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de coneixement d’altres mons, temps i cultures.-Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments representatius de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i de l’evolució en la manera de tractar-los.-Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir dels models llegits i comentats.-Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de biblioteques virtuals.-Les formes narratives al llarg de la història, des de la prosa medieval al Modernisme.-Les Cróniques medievals, Jaume Roig, Isabel de Villena, roís de Corella, Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch.-La poesia, culta i popular, des dels trobadors al Modernisme.-Ausias March i Teodor Llorente.-El teatre, culte i popular, des dels orígens fins al segle XIX. El-Misteri d’Elx. Francesc Mulert, Eduard Escalante, Bernat i Baldoví.

Tenint en compte aquests continguts publicats en l’orde 102/2008 dels nous currículums per a primer de batxillerat, i seguint la distribució de continguts del llibre de text Batec 1, de l’editorial Bromera per a 1r de batxillerat, podem classificar aquests en els següents apartats:

1. Història de la literatura.*Concepte de literatura. La narrativa*La poesia i el teatre.*La prosa medieval.*Entre el medievalisme i els nous temps.*Dels trobadors a Ausiàs March.*La narrativa de cavallers.*Renaixement, Barroc i neoclassicisme.*La tradició teatral.*La Renaixença.2. Un passeig pel segle XX.*Primer terç del segle XX

94

*La literatura de posguerra.*La literatura en el període constitucional.*La literatura ètica i el compromís.*Vicent Andrés Estellés.*Mercé Rodoreda.*Joan Fuster.*Rodolf Sirera.*Renovació i experimentació literàries.

3. Tècniques de treball.*Escriure. El procés d’escriptura. L’escriptura literària.*Recerca d’informació(fonts tradicional i noves fonts). La XLPV.*El subratllat, el resum i l’esquema. Noves tecnologies.*El treball monogràfic i l’exposició oral.*Comentari de poesia.*Comentari de narrativa.*Textos crítics: ressenya i dissertació.*Comentari de teatre.*La reescriptura i els processadors de textos.

4. La llengua en el seu context.*La comunicació. Funcions del llenguatge. La llengua com a sistema.*Àmbits d’ús, gèneres discursius i registres lingüístics.*Els dialectes geogràfics. El valencià. Origen del valencià.*Del fonema al text. La fonologia de la nostra llengua. La morfologia.*Nivells i disciplines lingüístiques.*La formació i la creació de paraules.*La sintaxi. Els constituents bàsics de l’oració. Els complements.*Les propietats textuals del text. La modalització i la impersonalització.*Conceptes bàsics en sociolingüística. El contacte de llengües. Les actituds lingüístiques.

5. Normativa.*Obertura de vocals. L’article. Verbs irregulars. Nexes i/o. Detivats cultes.*Separació sil·làbica. Possessius i numerals. L’imperfet. Composició de mots.*Apostrofació i contracció. Res, gens i cap. 2a conjugació. Perquè, per què i per a què. Cultismes, neologismes i arcaismes.*L’accentuació. L’article neutre. Partícules adversatives. Vulgarismes. Els verbs cloure i fondre.*L’accent diacrític. La dièresi. Els pronoms febles (I). Els verbs pondre i posar. Que i què. Coherència lèxica del derivats.*Les oclusives (I).Pronoms febles (II). Com a, per a, fins a, des de i cap a. Verbs acabats en –metre i –cebre.*Les oclusives (II). El CD i la preposició a. Verbs velaritzats. Expressions genuïnes amb preposicions.*El CD I el participi. Verbs acabats en –éixer. Les prepos. a/en temporals. Les consonants z/s/ss/c/ç . Locucions adverbials.*Grafies palatals. Adverbis en –ment. Els verbs de la 3ª conjugació. Coherència lèxica interna.

95

2. DISTRIBUCIÓ DE CONTINGUTS

1r de BATXILLERAT - PLANIFICACIÓ CURS 2010-2011

PRIMER TRIMESTRE

15, 16, 17 de setembre

20, 21, 22, 23, 24 de

setembre

Unitat 1 Avaluació inicial.

LIT: Concepte de literatura. Gèneres literaris.

Tec. TREB: El procés d’escriptura

LING. TEXT/ S-L: El.

27, 28, 29, 30 set, i 1

d’octubre4, 5, 6, 7, 8 d’octubre

11, -, 13, 14, 15

d’octubre18, 19, 20, 21, 22

d’octubre

Unitat 2 LIT: Els orígens literaris:

25, 26, 27, 28, 29

d’octubre

Tec. TREB: Tècniques de recerca i processament de la informació.

LING. TEXT/ S-L: Àmbits d’ús, gèneres, registres.

NORM: Síl·labes, possessius i numerals. Imperfet en –eia.

-, 2, 3, 4, 5 de

novembre8, 9, 10, 11, 12 de

novembre15, 16,17, 18, 19 de

novembre

Unitat 3

96

LIT: Literatura d’idees a l’època medieval.

(s. XIV) Tec. TREB: TICs,

Reescriptura, processadors de textos.

22, 23, 24, 25, 26 de

novembre29, 30N, 1, 2, 3 de

desembre-, -, -, 9, 10 de

desembre13, 14, 15, 16, 17 de

desembre

Unitat 4 LIT La poesia a l’època

medieval: Ausiàs Marc (s. XV)

Tec. TREB: Comentari de poesia

LING. TEXT/ S-L: Conceptes bàsics de sociolingüística.

(...)

20, 21, 22 de

desembre

SEGON TRIMESTRE

-, -, -, -, 7 de gener NORM: Accentuació,

art.neutre, verbs cloure, fondre, Vulgarismes. Formació, creació de paraules: metaforització,

10, 11, 12, 13, 14 de

gener17, 18, 19, 20, 21 de

gener

Unitat 5 LIT: La narrativa a l’època

medieval: Tirant lo Blanc (s XV)

Tec. TREB: Comentari de Narrativa LING. TEXT/ S-L: Propietats

textuals: Adequació pragmàtica.

24, 25, 26, 27, 28 de

gener31G, 1, 2, 3, 4 de

febrer7, 8, 9, 10, 11 de febrer

14, 15, 16, 17, 18 de

febrer

Unitat 6

97

LIT: El Renaixement: Rois de Corella (s XVI)

Tec. TREB: Comentari d’assaig, ressenya, dissertació...

21, 22, 23, 24, 25 de

febrer28F, 1, 2, 3, 4 de març

7, 8, 9, 10, 11 de març

14, 15, 16, 17, - , de

març

Unitat 7

LIT: El Barroc (s XVII) Tec. TREB: Comentari teatre. LING. TEXT/ S-L:

Modalització i impersonalització

NORM: ort. C/G, C/K/Q, com a, per a, fins a, des

21, 22, 23, 24, 25 de

març28, 29, 30, 31M, 1

d’abril4, 5, 6, 7, 8 d'abril

11, 12, 13, 14, 15

d'abril

Unitat 8

LIT: El Neoclàssic (s XVIII)

18, 19, 20 d'abril

TERCER TRIMESTRE

-, -,-, 6, 6 de maig Tec. TREB: El treball

monogràfic.

NORM: ort. Z/S/SS/Ç, verbs en –

éixer, CD i PP, a/en, locucions

9, 10, 11, 12, 13 de

maig16, 17, 18, 19, 20 de

maig23, 24, 25, 26, 27 de

maig

Unitat 9

LIT: La Renaixença (s. XIX) Tec. TREB: L’exposició oral. NORM: Ort. Palatals, verbs

3a conjugació, coherència lèxica de derivats, coherència

30, 31M, 1, 2, 3 de

juny6, 7, 8, 9, 10 de juny

13, 14, 15, 16, 17 de

juny

98

20, 21, 22, 23 de juny AVALUACIÓ FINAL

3. SISTEMA D’AVALUCIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓHi haurà una avaluació inicial per tal de comprovar el nivell de comprensió i expressió escrita de l’alumnat. En els casos que aquest nivell se situe per sota dels mínims exigits en acabar l’ESO, se’ls diagnosticarà el grau de dificultat que poden tenir per assolir-los i se’ls proposarà un pla de treball amb el material i les orientacions necessàries perquè puguen recuperar aquells continguts mínims; programa que hauran de seguir autònomament, amb la supervisió del professor. El sistema per a avaluar serà el d'avaluació contínua per als aspectes procedimentals bàsics (llegir, escriure, escoltar, parlar). Els continguts de tipus conceptual seran eliminatoris tot i que el professor mirarà de fer-ne al·lusió al llarg de tot el curs per tal de fer els feed-back necessaris que asseguren la fixació i interrelació de tots els continguts. Les actituds, tant de caràcter general, com les específiques de l’assignatura, també tindran la seua plasmació en l’avaluació de l’alumne. Per a l’avaluació final es tindrà en compte el rendiment de l’alumne/a durant tot el curs. Les notes a tenir en compte per a la qualificació en cadascuna de les avaluacions programades s'obtindran de diverses maneres: - Hi haurà proves escrites per a avaluar els coneixements objectius. Notes de lectura, treballs, exposicions orals, controls o fitxes de lectura per avaluar les lectures obligatòries. Actuacions orals fetes a classe –debats, sessions de lectura...- i treballs escrits que avaluaran el coneixement de les aptituds de cada alumne pel que fa a la correcció gramatical, la coherència, la cohesió, l'adequació dels textos i la presentació segons les pautes establertes.A cada prova, el professor informarà prèviament l’alumne dels criteris de qualificació i de la puntuació de cada un dels apartats; així mateix, hom informarà del valor de cadascuna de les notes que es tinguen en compte en el conjunt de cada avaluació. En els treballs d'expressió escrita l’avaluació es farà d’acord amb els següents criteris: La valoració de l’adequació, la coherència i la cohesió es farà tenint en compte les característiques del text i el nivell que cursa l’alumne. Posteriorment es podrà descomptar a l’alumne un màxim de 2 punts sobre 10, corregint-hi sistemàticament una mostra d’unes 250 paraules del cos del text i aplicant-hi un barem elaborat a partir de l’avaluació inicial. En qualsevol cas, s’establiran els mecanismes perquè la correcció de treballs escrits siga útil a l’alumne i puga “reparar” el text, i si així fos se li revisaria la nota en aquest concepte.En la primera avaluació es realitzaran exàmens teòricopràctics al final de cadascuna de les unitats estudiades, així com una prova del llibre de lectura obligada (última setmana de novembre). En la segona avaluació es realitzaran exàmens teòricopràctics al final de cadascuna de les unitats estudiades, així com una prova, sobre els llibres de lectura obligada (a finals de febrer).En la tercera avaluació es realitzaran exàmens teòricopràctics al final de cadascuna de les unitats estudiades, així com un treball monogràfic a partir de diversos temesPer a la determinació de la nota global es tindran en compte els següents apartats:Controls sobre els continguts conceptuals: 55%Treballs: 15%Control de les lectures: 20%

99

Actitud (participació, comportament en grup, assistència...): 10%

4. MATERIALS I RECURSOS:

1.- Batec, 1.ValenciÀ, llengua i literatura de 1r de Batxillerat. Ed. Bromera2.- Llibres de lectura proposats.

A. Llistat per a les lectures obligatòries:

AUTOR Títol EditorialPRIMER TRIMESTRE: Un llibre a elegir entre:MONZÓ, QUIM El perquè de tot plegat Quaderns Crema MIQUEL, CARME La mel i la fel TàndemANDRÉS ESTELLÉS, VICENT

Llibre de meravelles Ed. 3 i 4

FLUIXÀ, J.A. I MARTÍNEZ, A Ser Joan Fuster

Ed. Bromera

SEGON TRIMESTRE: Un llibre a elegir entre:SÁNCHEZ PIÑOL, Albert

La pell freda La Campana

CAMBRILS, Elvira El bes de l’aigua Ed. BullentMARÇAL, Maria-Mercè

Bruixa de dol Edicions 62

SUAY, F. i SANGINÉS, G

Sortir de l’armari lingüístic Angle Editorial

B. Llistat per a les lectures voluntàries (serviran per a augmentar la nota en l’apartat de lectura):

Autor Títol EditorialFUSTER, JOAN Nosaltres els valencians Ed. 62 / Bromera AFUSTER, JOAN Diccionari per a ociosos Bromera AMARQUÉS, JOSEP V. No és natural Ed. 3i4 ATUSÓN, JESUS Patrimoni Natural Ed. Empúries AXAMBÓ, RAFA Sexualitat provisional ed. 3i4 AARTÍS-GENER, AVEL·LÍ

Paraules d’Opoton el vell Edicions 62 N

BERTRANA, PRUDENCI Josafat Edicions 62 NCALDERS, PERE Croniques de la veritat

ocultaEd. 62 N

CATALÀ, VÍCTOR Solitud Edicions 62. MOLC NESPINÀS, JOSEP MARIA

El teu nom és Olga La campana N

FUSTER, JAUME La corona valenciana 3 i 4 NIBARS, MARIA Vides Planes Ed. Aguaclara NMIRA, JOAN FR. El desig i els dies Ed. 3i4 NMONZÓ, QUIM Guadalajara Quaderns Crema NMORA, IGNASI Un corrent interminable Destino NOLLER, NARCÍS L’Escanyapobres Edicions 62. N

100

PÀMIES, SERGI L’últim llibre de Sergi Pàmies

Quaderns Crema N

RIERA, CARME Dins el darrer blau Ed. 62 / Destino NRIERA, CARME Epitelis tendríssims Columna NROIG, MONTSERRAT El temps de les cireres Ed 62 NSIMO, ISABEL-CLARA Júlia La Magrana NSIMÓ, ISABEL-CLARA Dones Bromera NSOLDEVILA, CARLES Valentina Edicions 62 MOLC NVALOR, ENRIC Sense la terra promesa Tàndem NVALOR, ENRIC L'ambició d'Aleix Tàndem NLLOR, MIQUEL Laura a la ciutat dels sants Edicions 62 MOLC NMIQUEL, CARME La mel i la fel Tàndem NPLA, JOSEP El quadern gris (tria) Destino NRODOREDA, MERCÈ La Plaça del diamant Bromera NVERDAGUER, JACINT L'Atlàntida (Adaptació) 3 i 4 NVILLALONGA, LLORENÇ

Bearn Edicions 62 MOLC N

ANDRÉS ESTELLÉS, V. L’Hotel Paris 3 i 4 PCARNER, JOSEP Els fruits saborosos Edicions 62 PESPRIU, SALVADOR La pell de brau Edicions 62 PFERRATER, GABRIEL Les dones i els dies Edicions 62 MOLC PFOIX, J. V. Tocant a mà Edicions 62 PMARAGALL, JOAN Visions & cants Edicions 62 PMARÇAL, MARIA MERCÈ

Bruixa de dol Edicions 62 P

MARTÍ I POL, MIQUEL Els bells camins Ed. 62. PQUART, PERE Bestiari Proa PROSSELLÓ-PORCEL, B.

Obra Poètica Ed. Moll P

VERDAGUER, JACINT Canigó Ed. 62 PRIBA, CARLES Del joc i del foc Empúries PALBEROLA, CARLES 23 centímetres 3 i 4 TBELBEL, SERGI Carícies Ed. 62 TSIRERA, RODOLF La primera de la classe Ed. 62 TCALDERS, PERE Antaviana Ed. 62 TESPRIU, SALVADOR Primera història d’Ester Edicions 62 TGUIMERÀ, ÀNGEL Terra baixa Ed. 62 T

Qualsevol altra lectura voluntària que propose l’alumne haurà de ser raonada amb el professor.

3. – Altre material complementari de treball i de consulta

- Quadern d’activitats i/o d’apunts, quadern de notes de lectura, fitxes...

101

- A casa hauràs de tenir material de consulta per estudiar i fer treballs: diccionari general, diccionari bilingüe, diccionari de sinònims i antònims, manual d’ús de verbs, enciclopèdia o diccionari enciclopèdic...- Podeu consultat la pàgina web de l’assignatura:

http://sites.google.com/site/vll1batxillerat i d’altres llocs web (blocs, forums de lectura, grups de treball...) que activarem al llarg del curs.

5. METODOLOGIA Els objectius generals del Batxillerat expressen algunes capacitats que cal desenvolupar en

l’alumnat des de totes i cada de les matèries del currículum. En el cas de la matèria de Valencià: llengua i literatura, creiem que cal fixar–se sobretot en les següents capacitats:

A Analitzar i valorar críticament les realitats del món contemporani i els antecedents i factors que hi influeixen.

B) Comprendre els elements fonamentals de la investigació i del mètode científic.

C) Consolidar una maduresa personal, social i moral que els permeta actuar de forma responsable i autònoma.

D) Participar de forma solidària en el desenvolupament i millora del seu entorn social.

E) Dominar els coneixements fonamentals i les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat escollida.

F) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària com a font d’informació i enriquiment cultural.

En la nostra programació aquestes capacitats s’han tingut en compte tant en el moment de seleccionar determinats continguts, com sobretot a l’hora d’establir una determinada metodologia per tractar cada un d’aquests continguts. Així, el plantejament funciona a partir d’una metodologia orientada a afavorir la capacitat de l’estudiant per a:

· aprendre per si mateix

· treballar en equip

· aplicar mètodes apropiats d’investigació

i orientada, a més, a subratllar la relació dels aspectes teòrics de la matèria amb les seues aplicacions pràctiques.

Partirem dels coneixements previs de l’alumnat en tots els temes i, des d’ací, els encaminarem cap a noves adquisicions intel·lectuals, conceptuals, d’habilitats i d’actituds. En tots els apartats que configuren les unitats, els estudiants tenen activitats que poden ser individuals o/i en equip. I molt sovint hi trobaran propostes de recerques fora del material curricular base, per tal que practiquen la investigació i completen, comparen i seleccionen dades altres que les que proporciona el nostre material.

És obvi que una de les millors maneres d’aplicar els coneixements teòrics a situacions pràctiques és el comentari de text (tant el literari, com el lingüístic) i el treball monogràfic. Això justifica que la base orientadora de tot el nostre treball gire al voltant del treball de textos.Nosaltres proporcionarem a l’alumnat les diverses estratègies per dur a terme aquest tipus d’activitats. Es proposa que en ocasions siga el mateix professor o professora qui conduesca el treball; en altres, hauran de ser ells mateixos qui resolguen les incògnites que els textos presenten. Incògnites referides a una comprensió millor i més completa. Per això caldrà fer ús

102

http://sites.google.com/site/vll1batxillerat

tant de coneixements historicoculturals com d’altres propis del tipus de text o de l’època en què el text en qüestió ha estat produït.

SEGON DE BATXILLER

1. OBJECTIUS/CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Analitzar, interpretar i valorar textos escrits específics (humanístics, periodístics, científics, literaris, etc.), de diferent nivell de formalització, tenint en compte la funció social que exerceixen, la tradició cultural en què s'inscriuen, la seua estructura i els valors que transmeten.

2. Elaborar memòries, informes, treballs d'investigació, etc., a partir de la consulta de fonts de divers tipus i integrar la seua informació en textos de síntesi, que presenten les dades principals i els distints punts de vista, les seues relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant els procediments de documentació i tractament de la informació propis de l'àmbit acadèmic.

3. Crear textos escrits de caràcter formal adequats a la situació de comunicació, utilitzant mecanismes que els donen coherència i cohesió i atenent les seues diferents estructures formals.

4. Identificar en intercanvis comunicatius de tota classe, especialment en textos específics, expressions i valoracions que denoten usos discriminatoris (en relació amb el gènere social, amb la llengua, amb el grup ètnic o amb la pertinença a grups considerats marginals en la nostra societat), reflexionar críticament sobre aquestes expressions i evitar-les en les produccions pròpies.

5. Comprendre l'origen i el desenrotllament del castellà i del valencià en la seua història i en el moment actual, valorant les seues varietats.

6. Distingir les diferents llengües constitucionals d'Espanya, conèixer el seu origen i evolució, promoure el seu ús normalitzat en tots els àmbits i valorar críticament les situacions de bilingüisme.

7. Conèixer, identificar i analitzar les varietats lingüístiques (espacials, socials i d'estil) del castellà i del valencià i les actituds sociolingüístiques que en elles es manifesten, així com les diferents causes que pot tindre, en una situació de contacte de llengües, l'elecció d'una d'elles o l'alternança de codis en un mateix discurs.

8. Analitzar l'evolució històrica dels gèneres literaris en català des del segle XVIII fins a l' actualitat, atenent el marc històric i cultural i la seua relació amb els autors i les obres més destacats.

9. Conèixer i valorar les obres i els autors més representatius de la literatura dels segles XVIII XIX, XX i XXI en les diverses llengües constitucionals i en les grans línies de la literatura universal.

10. Manejar els recursos informàtics bàsics (processadors de textos, correctors ortogràfics, bases de dades, Internet, multimèdia...), i aplicar-los a la recerca i elaboració de la informació.

11. Conèixer i aplicar tècniques d'anàlisi i comentari de textos, així com d'elaboració de treballs acadèmics.

2. CONTINGUTS

103

Els continguts per a segon de batxillerat són els següents: 1. Estudi del discurs

Els continguts que corresponen a este nucli són:

*Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre detextos de caràcter expositiu i argumentatiu, procedents de l’àmbit acadèmic.*Composició de textos expositius orals i escrits propis de l’àmbit acadèmic, a partir de models, atenent les condicions de la situació i utilitzant adequadament els esquemes textuals.*Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre dels textos periodístics i publicitaris.*Composició de textos periodístics, prenent com a model els textos analitzats.

2. Estudi de la Llengua


*Reconeixement i ús de connectors, marcadors (conjuncions, adverbis, locucions conjuntives, prepositives o adverbials i expressions de funció adverbial) i procediments anafòrics que contribuïxen a la cohesió del text.*Coneixement de les relacions que s’establixen entre les formes verbals com a procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels temps verbals.*Reconeixement i anàlisi de les relacions semàntiques entre les paraules en relació amb la coherència dels textos i de la seua adequació al context, amb especial atenció als contextos acadèmics i socials.*Valoració de la importància de les terminologies dels distints coneixements acadèmics.*Coneixement i ús reflexiu de les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques, apreciant-ne el valor social.*Reconeixement i ús de procediments lingüístics i paralingüístics d’inclusió del discurs d’altres en els propis.*Aplicació reflexiva d’estratègies d’autocorrecció i autoavaluació per a progressar en l’aprenentatge autònom de la llengua.

3. Tractament de la informació


*Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport paper com digital, i estima per la necessitat social de cenyir-se a les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.

4. El discurs literari


*Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.*Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de coneixement d’altres mons, temps i cultures.*Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments representatius de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i de l’evolució en la manera de tractar-los.*Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir dels models llegits i comentats.*Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de biblioteques virtuals.

104

*Les formes narratives des del Modernisme fins a l’actualitat.*Martí Domínguez i Enric Valor.*La poesia des del segle XX fins a l’actualitat. Carles Salvador, Xavier Casp, Vicent Andrés Estellés i María Beneyto.*Evolució de les formes dramàtiques durant el segle XX fins als nostres dies.*L’assaig i el periodisme. Des dels orígens fins a l’actualitat. Joan Fuster.

Aquestes línies generals dels continguts de segon de batxillerat (segons l’Orde 102/2008 del DOGV) ) es concreten més específicament en els següents aspectes:

1. Lingüística- La comunicació. Elements que hi intervenen.- El llenguatge. Les funcions comunicactives.- La llengua: sistema de signes i instrument de comunicació.- Llengua / Llenguatge.- La variació lingüística. - Les manifestacions de la variació lingüística: les varietats lingüístiques. - Els motors del canvi lingüístic.- Les llengües del món.- El llatí. Les varietats del llatí: les llengües romàniques.- Les llengües i l’organització de les societats.- Naixement i construcció de la llengua.- L’arrancada del conflicte lingüístic: el camí cap a la minorització.- L’estandarització lingüística: La normativització. La codificació entre els valencians.- Llengües en contacte.- Planificació lingüística.- El reconeixement de la diversitat lingüística a l’estat espanyol.- El present de l’ús social de la llengua. El valencià a l’hora d’ara.

2.- Tipologia textual- El text com a unitat de comunicació.- Tipus de textos. Els textos escrits específics.- Característiques textuals dels textos comunicatius: adequació, coherència, cohesió, gramàtica i estilística.- La coherència semàntica.- L’adequació textual. El text i el seu context. Els registres lingüístics i els factors que en condicionen l’ús. La polifonia: les veus del discurs.- Cohesió textual: els mecanismes de referència, la connexió, la modalització, els procediments de condensació i ampliació de la informació. Els temps verbals.

3.- Tècnica de treball- El comentari de text: un comentari crític. Teoria i pràctica.- Redacció de treballs acadèmics que incorporen els elements complementaris (índexs, cites, bibliografies, etc.).

4.- Gramàtica- Fonètica i ortografia :- Els sons. Vocals i consonants.- La síl.laba i els diftons- L’accentuació.

- Lèxic :- El significat. La polisèmia lèxica.- Els camps semàntics. - La variació lèxica.

105

- L’origen dels nostres mots.- Criteris de depuració lèxica.- La terminologia i la planificació lingüística.

- Sintaxi - L’oració i els seus constituents.- Estructura i funcions del SN i del SV.- Classificació de les oracions. Tipus d’oracions predicatives / Classes d’oracions segons la

modalitat.- L’oració simple i l’oració composta.- Tipus d’oracions coordinades.- Tipus d’oracions subordinades.- Pronoms febles. Combinacions binàries de pronoms febles.- Usos i funcions de les preposicions “a”, “per”, “per a”.- Canvi i caiguda de preposicions davat d’infinitiu i conjunció “que”.

- Morfologia - La derivació i la composició.- Els indefinits.- Les conjugacions verbals.- Formes no personals del verb.

3. DISTRIBUCIÓ TEMPORAL DELS CONTINGUTS

Primer trimestre (Unitats 1, 2 i 3 del llibre de text)

Lingüística El llenguatge i les funcions comunicatives. El llenguatge com a mitjà per a comprendre el món. La llengua com a instrument de comunicació i com a sistema de signes. La variació lingüística. Els usuaris i la variació lingüística: les varietats

geogràfiques o diatòpiques, les varietats històriques o diacròniques, les varietats socials o diastràtiques, la varietat individual o idiolecte; la varietat estàndard. La situació i la variació. Les varietats diafàsiques o registres. Els motors del canvi lingüístic.

El text El text com a unitat significativa. El text i la comunicació. Oralitat i escriptura.

Tipus de textos. Els textos comunicatius. Característiques textuals dels textos comunicatius: adequació, coherència,

cohesió, gramàtica i estilística. El tema, parts del text. Com fer un resum. Propietats textuals: La coherència semàntica (Estructura temàtica. Selecció de la

informació. Isotopia. L’adequació (La variació lingüística).Tècniques de treball

El comentari de text. Procediments per a la redacció d’un comentari de text. Model de comentari crític d’un text.

Pràctica de comentari de text, centrat en els aspectes estudiats en aquesta unitat.Literatura

Finals del segle XIX i principis del XX: modernisme, noucentisme i avantguardes.Estudi de la llengua.

Els sons: vocals i consonants. La síl·laba, els diftongs, l’accent i la dièresi Lèxic: el significat. La polisèmia lèxica. Els camps semàntics. La variació lèxica. Morfologia: La derivació i la composició. L’oració: les parts de l’oració. Estructura i funcions del SN i SV

106

Segon trimestre (Unitats 4 i 5 del llibre de text)

Lingüística Les llengües del món. El llatí. Les varietats del llatí: les llengües romàniques. Les llengües i l’organització de les societats. Naixement i construcció de la llengua. Les primeres manifestacions. L’expansió cap al

sud i cap a la Mediterrània La interrupció d’un procés. La normalitat lingüística del segle XV. El camí cap a la

minoritzacióEl text

Propietats textuals: l’adequació textual (II). El text i el context. La comprensió del text: el coneixement enciclopèdic i el marc. La polifonia: les veus del discurs.

Tècniques de treball Pràctica de comentari de text, centrat en els aspectes estudiats en aquesta unitat.

Literatura La literatura de postguerra

Estudi de la llengua Lèxic: l’origen dels nostres mots.(1 i 2) Morfologia: les conjugacions verbals. Sintaxi: la classificació de les oracions. L’oració composta (I)

Tercer trimestre (Unitats 6 i 7 del llibre de text)

Lingüística L’ estandardització lingüística: conseqüències sociolingüístiques. Llengües en contacte i planificació lingüística. El reconeixement de la diversitat

lingüística a l’Estat espanyol i a Europa. El present de l’ús social de la nostra llengua. El text

La cohesió textual (I): mecanismes de referència. La connexió. La modalitat oracional i la modalització. Els procediments de condensació i ampliació de la informació.

Tècniques de treball Pràctica de comentari de text, centrat en els aspectes estudiats en aquesta unitat.

Literatura La literatura actual

Estudi de la llengua Lèxic: Criteris de depuració lèxica. La terminologia i la depuració lèxica. Morfologia: Conjugació verbal. Les perífrasis verbals. Les formes no personals dels

verbs. Sintaxi: L’oració composta (II). Subordinades adverbials. Pronoms febles.

Usos i funcions de les preposicions “a”, “per”, “per a”.Canvi i caiguda de preposicions davat d’infinitiu i conjunció “que”.

4. PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Els instruments utilitzats per a l’avaluació del procés d’aprenentatge i la determinació d’una qualificació seran:

- Proves avaluables escrites que seguiran el model de les PAU :

1- comprensió del text, que comprendrà: (3 punts) A partir d’un text (literari o no literari) caldrà respondre:

- tema i parts del text

107

- resum del text (màxim de 10 línies)- altres dues qüestions sobre les característiques del text

2- anàlisi lingüística del text, que comprendrà: (3 punts)- qüestions sobre la pronuncia de les vocals i/o consonants- altres dues qüestions gramaticals (lèxic, verbs, oracions, pronoms febles, etc.)

3- expressió i reflexió crítica, que comprendrà: (4 punts)- realitzar un escrit de 15-20 línies sobre un tema de literatura determinat (mirar llistat)- realitzar un escrit de 15-20 línies sobre un tema vinculat al text de la qüestió nº 1.

En cada avaluació es realitzaran, com a màxim, DUES proves d’aquestes característiques, la mitjana de les quals serà la nota corresponent al concepte controls.

També es podrà determinar la realització de treballs dels períodes literaris que cal estudiar en aquest curs, a saber, la literatura des del Noucentisme fins als nostres dies.

Per a determinar la qualificació global caldrà partir dels següents percentatges:

- Controls: 70%. El contingut és acumulatiu, és a dir, l’alumne ha d’aplicar en cada control els continguts treballats des de l’inici del curs. A efecte de nota, només computaran els controls fets en cada avaluació. Per a la qualificació final es tindrà en compte, sobretot, les notes de la tercera avaluació; però també podran considerar-se les de les anteriors. En cada avaluació, es traurà la mitjana aritmètica dels comentaris avaluats.

- Control de lectura: 10%. Aquesta nota servirà per a fer mitjana en cada avaluació, però a l’avaluació final es traurà la mitjana de les dos lectures per tal de completar la nota final amb els altres conceptes . L’alumne o l’alumna podrà recuperar lectures en l’avaluació següent.(però no mai després del 10 de maig)

- Actitud: 20%. L’actitud de l’alumne en l’assignatura tindrà en compte els següents aspectes: les faltes d’assistència no justificades, l’incompliment del treball diari a classe i a casa, els treballs, el desinterés evident per l’assignatura, i l’ús de la llengua a l’aula.

5. MATERIALS I RECURSOS

Paraules i lletres.. Valencià: llengua i literatura. 2n. Batxillerat. Josep Martines (Coord.). Editorial Marfil. Alcoi.

Fragments de lectures, articles d’assaig, i d’altres lectures dirigides pel professor i treballades i comentades per l’alumnat:

Primer trimestre: textos sociolingüístics, extrets de llibres com Patrimoni natural:. Elogi i defensa de la diversitat lingüística ,de Jesús Tuson, ed. Empúries. O textos d’altres autors com Aracil o Ninyoles.

Segon trimestre: articles d’assagistes reconeguts, extrets de llibres, com Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians, o Babels i babilònies.ed. Bromera Apunts i materials aportats pel professorat . Diccionaris. Enciclopèdies Periòdics, revistes... Pàgina del departament de valencià: http:// perso.wanadoo.es/calaixdellengua Pàgina amb informació sobre les PAU: http://www.uv.es/filocat (Informació

general/PAU)

LLISTAT DE LECTURES: (triar-ne una en cada avaluació)

108

http://www.uv.es/filocat

En la 1ª i 2ª avaluació l’alumne haurà de llegir un llibre, (a triar del llistat següent) i se’ls farà una prova avaluable, mitjançant un control escrit (o oral) o un treball.

NARRATIVA:La mestra de Victor G.Labrado, ed. 3 i 4Vides planes de Maria Ibars, ed. AiguaclaraLa plaça del diamant de Mercè Rodoreda, ed. BromeraBearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga.L’ambició d’Aleix d’Enric Valor, ed. TàndemGuadalajara de Quim Monzó, ed. Quaderns CremaSocietat limitada de Ferran Torrent.ed.BromeraBorja, papa de Joan Francesc Mira.POESIA:Llibre de meravelles de V. Andrés Estellés, ed. 3 i 4Els bells camins de Miquel Martí i Pol, ed. 62TEATRE:La primera de la classe de Rodolf Sirera , ed. BromeraAntaviana de Pere Calders, ed. 62ASSAIG:Babels i babilònies de Joan Fuster, ed. BromeraEl valencià és una llengua diferent? de Maria Josep Cuenca, ed. TàndemQuadern gris de Josep Pla.

També els alumnes podran triar qualsevol altre títol dels anteriors autors (del mateix nivell de dificultat), com altres assaigs de Fuster o altra novel·la de Torrent o de Rodoreda.

6. METODOLOGIA

El tractament d’aquesta matèria centra el seu treball sobre «tècniques, mètodes i procediments», però, malgrat no haver canviat l’orientació que abans se li donava, si en l’ESO els objectius eren «escoltar, parlar, llegir i escriure», en el Batxillerat són «parlar millor i escriure millor per a pensar millor». I la clau d’açò es troba, considerem, en continuar el procés iniciat en l’etapa anterior, és a dir, a ampliar l’exercici de la lectura, l’anàlisi, la interpretació i la valoració de textos.

L’explicació i el comentari de textos ha de ser el marc d’actuació, i sobre aquest, el professorat tractarà d’educar la sensibilitat, promoure la creativitat i afavorir el desenvolupament d’habilitats i destreses discursives. Però açò no ens pot fer oblidar que els nuclis de continguts de la matèria han d’unir estretament el context històric, el text literari, els usos de la llengua i l’anàlisi reflexiva sobre aquesta. Es tracta, doncs, d’un tractament integrat, que aconsella que l’estudi de la llengua es faça principalment en els textos.

Els dos cursos de Batxillerat suposen l’última etapa en la preparació guiada d’una part considerable del col·lectiu estudiantil cap a una competència comunicativa òptima o, si més no, suficient per a desenvolupar autònomament la seua vida personal i professional en el futur.

Per a saber adequar les formes lingüístiques al tipus de text o de discurs que s’ha de produir, l’escriptor o el parlant s’han de trobar en situacions d’ús que les demanen. Per aquest motiu proposem –a més d’una metodologia basada en la definició i l’anàlisi– l’ús, la manipulació, la constatació dels efectes d’aquesta manipulació, l’observació de regularitats, la utilització de procediments de recerca diversos a fi de descobrir tant els aspectes sistemàtics com les diferències segons els usos.

109

En el procés intel·lectual que l’alumne haurà de desenvolupar al llarg dels dos cursos de Batxillerat, hi farà un paper molt important la utilització estratègica de les habilitats cognitives i dels procediments d’aprenentatge, especialment a segon curs.

La plena autoregulació de l’aprenentatge esdevé l’actitud i la capacitat ideals que s’han d’anar fomentant progressivament.

B) OPTATIVA DE PRIMER DE BATXILLER: VALENCIÀ, LLENGUA I IMATGE

1. INTRODUCCIÓ

La matèria de Valencià: llengua i imatge comparteix els objectius i continguts generals de l’àrea de llengua i literatura pel que fa a la millora de la competència comunicativa dels alumnes a partir l'ampliació de les destreses discursives. Efectivament, l'ampliació del camp de les manifestacions textuals a altres sistemes semiòtics sobre els quals es pot aplicar el mateix tipus d'anàlisi discursiva enriquirà la visió que els alumnes poden obtenir dels fenòmens comunicatius, alhora que contribuirà a una millor comprensió dels esmentats fenòmens.

La matèria se centra en l'estudi de la comunicació audiovisual, mitjançant l’anàlisi dels factors contextuals que hi intervenen, les estructures textuals, i les formes i marques de l'enunciació, tot establint la comparació entre les manifestacions superficials o gramaticals d'aquests elements als textos verbals, per una banda, i a la fotografia, el cinema i a la televisió, per una altra. Així, la connexió amb la llengua s'estableix a partir de la presència de macroestructures comunicatives comunes: narració, informació, argumentació. L' apropament a la comunicació audiovisual es fa, per tant, des d'un punt de vista textual. D'altra banda, la relació amb la literatura es materialitza a través de l'estudi del concepte de gènere des d'un punt de vista pragmàtic i de la consideració social del discurs artístic.

D’una banda, atendrem a l'objectiu general d'ampliació de la competència lingüística dels alumnes se centra en tres aspectes:

L'ús del valencià com a llengua vehicular en la comunicació a l'aula. L'ús de materials en aquesta mateixa llengua. L’ús del valencià com a llengua en l’elaboració dels materials a produir per

l’alumnat.

D’altra banda, atendrem a la relació que s'estableix entre sistemes semiòtics diferents, i que constitueix la base de partida per al currículum.

Considerar el fet icònic com un sistema semiòtic la finalitat fonamental del qual, a l'igual que la de les llengües naturals, és la comunicació.

Els productes elaborats amb imatges s’analitzaran també com a unitats textuals amb una finalitat comunicativa precisa. Així doncs, podrem utilitzar els mateixos procediments en analitzar la funció comunicativa de les imatges que els que utilitzem en analitzar la funció comunicativa de les llengües naturals, tot tenint en compte que la unitat mínima d'anàlisi és el text.

2. OBJECTIUS ESPECÍFICS1. Interpretar produccions audiovisuals expressades en diferents mitjans i amb distintes finalitats comunicatives, tot aplicant els models textuals que es deriven de l'anàlisi de les produccions verbals. Prenent com a premissa inicial la possibilitat d'un enfocament textual en l'anàlisi de les produccions audiovisuals, aquest criteri pretén valorar la capacitat de l'alumne per a reconèixer estructures comunicatives generals en qualsevol tipus de missatge, independentment dels codis de base emprats, tenint sempre en compte els factors contextuals que hi concorren.

110

2. Planificar i produir textos audio-visuals pertanyents a situacions de comunicació convencionals i adequats al context en què s'inscriuen, amb la utilització dels procediments macro-estructurals que ofereixen les tipologies textuals. El criteri valora la capacitat dels alumnes per a aplicar els procediments macro-estructurals i la definició dels factors contextuals en l'elaboració de produccions audiovisuals pròpies, dintre de les possibilitats que oferisquen els recursos materials de què es dispose. No es tracta tant de valorar el producte final com d'avaluar el procés de planificació i estructuració dels missatges. 3. Reconéixer les específiques marques gramaticals dels textos verbals referides a l'enunciació i a les formes de cohesió, i relacionar-les amb mecanismes equivalents dels textos audiovisuals. El criteri fa referència a una doble valoració: primer, la capacitat per a establir relacions entre formes gramaticals de codis distints; segon, comprendre que aquestes formes gramaticals conformen l'estructura superficial que depén del codi de base emprat. Això representa una visió més globalitzadora del fet gramatical. 4. Identificar les marques genèriques com a guies orientadores tant de la interpretació com de la producció. Aplicar els procediments de la intertextualitat, especialment els de la paròdia, en l'elaboració de missatges audiovisuals propis. Aquest criteri fa referència a la consideració dels gèneres i dels recursos intertextuals com a mecanismes de producció de sentit i d'economia discursiva. Es valorarà la capacitat de l'alumne per a aplicar els instruments que aquests fenòmens ofereixen, tant en la interpretació com en la producció. 5. Comparar la consideració artística que s'atorga a les manifestacions literàries, cinematogràfiques i televisives, i analitzar quins factors, de caràcter social, històric, ideològic, influeixen en aquesta consideració. Partint del concepte d'«art», aquest criteri pretén valorar la capacitat reflexiva dels alumnes per a determinar els factors convencionals que intervenen en la consideració social del discurs artístic. 6. Analitzar l'ús del valencià als mitjans de comunicació audiovisuals en relació amb el procés de normalització lingüística i dintre del marc dels models de televisió pública i privada. Amb aquest criteri es pretén valorar la capacitat crítica i la consciència social dels alumnes a l'hora d'establir les funcions que hauria d'acomplir, en relació amb la llengua, una televisió pública autonòmica dintre del procés de normalització lingüística i a partir de la instauració del règim democràtic. 7. Identificar en les produccions audiovisuals, i evitar en les pròpies, conductes que manifesten actituds discriminatòries, d'abús de poder o de violència, en relació amb el gènere social, la llengua d'ús o la pertinença a grups marginats del nostre entorn social, amb atenció especial a aquelles que fan referència a la infantesa i al paper social de la dona. Aquest criteri, referit a objectius d'actitud, pretén valorar la capacitat dels alumnes per a identificar les conductes discriminatòries que es donen als mitjans audiovisuals, moltes vegades de forma encoberta, tot tenint en compte la gran influència que aquests mitjans tenen en la conformació d'actituds, valors i creences a la societat actual. La identificació serà el pas preliminar per a evitar, de forma conscient, aquests tipus de conducta en les pròpies produccions. 8. Analitzar el rerafons ideològic associat al poder que s'amaga en el macrodiscurs televisiu i les seues formes encobertes de manipulació, amb atenció especial als missatges publicitaris. El paper central de la televisió en la conformació del model de societat actual s'orienta fonamentalment cap als valors de consum i individualisme. Els alumnes hauran de ser conscients de la capacitat de manipulació del mitjà televisiu a partir del distanciament crític que ofereix l'anàlisi dels seus continguts ideològics i de la forma de vehicular-los

3. CONTINGUTSConceptes

Coneixements explícits que fan referència a l'aplicació dels esquemes textuals al discurs audiovisual, a les convencions genèriques i a les qüestions gramaticals relacionades amb els tipus de textos i l'especificitat del mitjà en què s'expressen.

Coneixements explícits de determinats subgèneres literaris i recursos estilístics compartits, o que incorporen, el llenguatge icònic. Així com aquellsque resulten

111

necessaris per a la comprensió i l’optimització de les eines necessàries per a l’elaboració dels productes audiovisuals: funcionament dels diversos instruments que intervenen en la plasmació de la imatge, de programes informàtics de tractament d’imatges, disseny i presentació de materials...

Procediments

El punt de contacte entre els dos sistemes de comunicació -el verbal i l'audiovisual-: s’actualitza, existeix, a l'interior d'un acte comunicatiu, i per això coincideixen també en les finalitats, en els procediments i en els recursos posats en joc (en un sentit macro-estructural) per a l'elaboració del text. Els mitjans es diferencien pel seus codis específics (ateses les limitacions tècniques que els impose), però coincideixen en allò que és fonamental: són instruments per a la comunicació.

Caldrà, doncs, partir dels diferents nivells d'anàlisi del discurs: l'adequació, la coherència i la cohesió. - L'adequació correspon als factors contextuals que participen en la planificació i elaboració del producte -definició dels participants, de la relació entre ells, de la intencionalitat comunicativa, de la situació espacio-temporal-, la qual cosa es tradueix en l'elecció del registre o nivell d'ús del codi emprat, en les formes de tractament, en els recursos modalitzadors de l'enunciat, etc. En definitiva, les qüestions que són objecte d'estudi de la pragmàtica.

- La coherència es refereix al significat global del producte, a la relació entre les seues parts o unitats més petites que s'articulen en funció d'allò que el material com a totalitat pretén comunicar. Aquest significat global, o marc d'integració global, es pot representar mitjançant un esquema a través del qual es visualitze l'estructura jeràrquica que el text estableix: el que constitueix la macroestructura.

La cohesió s’assegurarà al llarg de tot el procés de producció, per tal d’aconseguir l’eficàcia del discurs comunicatiu: relació i jerarquització entre les unitat de significació, manteniment dels referents, elements de modalització... Cosa que suposa l’aplicació permanent de procediments d’avaluació permanent i recursiva.

El procés d’elaboració de materials audiovisuals comportarà així mateix l’ensinistrament en el funcionament pràctic de les eines i dels instruments que intervenen en la plasmació de la imatge i dels programes informàtics de tractament d’imatges, disseny i presentació de materials...

Actituds

Reforçar la imatge del valencià com a llengua apta per a l’ús de les noves tecnologies, i així com el fet que la cultura que amb ella s’expressa es troba ben integrada en la modernitat.

Augmentar la percepció per part de l’alumnat de la complexitat que comporta la realització d’aquest tipus de materials, tot i desvetllar-hi l’interés per millorar la seua producció, i acostar-se al major grau d’execel·lència que les seues condicions i les dels mitjans utilitzats possibiliten

Potenciar un posicionament crític respecte als mitjans audiovisuals.

Aquests tres tipus de continguts s'organitzen en els següents blocs: 1. L'univers comunicatiu i la seua concreció en els mitjans audiovisuals: Fotografia, cinema i televisió. - Treballar gèneres textuals que combinen la llengua i la imatge en un sol producte global: Graffiti, Cal·ligrama, Cartell publicitari, col·lage, poesia visual, còmic...

- Aplicació del model del procés comunicatiu als mitjans de comunicació social. La iconosfera audiovisual.

112

- Anàlisi de les característiques particulars dels processos comunicatius als mitjans fotogràfic, cinematogràfic i televisiu.

- Anàlisi de les característiques comunicatives del discurs artístic. - Utilització dels elements contextuals per a la planificació de les produccions textuals (Audiovisuals).

- Valoració crítica de la situació sociolingüística als mitjans de comunicació audiovisual. La situació del valencià.

2. La informació audiovisual . . Els mecanismes persuasius audiovisuals. El llenguatge publicitari

- Anàlisi crítica dels procediments utilitzats pels mitjans de comunicació per a la persuasió i l'engany, així com de les conductes , en aquests mitjans, que indiquen actituds discriminatòries, d'abús de poder o manifestacions de violència, en especial les que evidencien sexisme, racisme o marginació social. Tot això com a expressió del poder polític i de les relacions que s'estableixen entre saber, ideologia, valors i interessos socials.- Reconeixement de les diverses pràctiques discursives informatives com a pertanyents a una macroestructura que es pot aplicar en l'anàlisi i producció de textos informatius, independent del suport (verbal, audiovisual) emprat. - Anàlisi del component pragmàtic en la informació audiovisual per a la comprensió dels significats globals dels textos, amb especial atenció als modes de l'enunciació i a les seues manifestacions formals. Anàlisi crítica del component ideològic de la comunicació. Reconeixement de les estructures informatives i de les diverses estratègies expositives al documental cinematogràfic i als informatius televisius, així com dels recursos específics dels mitjans audiovisuals en la jerarquització de la informació. - Reconeixement i utilització de les formes de cohesió textual als informatius verbals i les equivalències en les produccions audiovisuals. Anàlisi de la coherència del text informatiu a partir de l'expressió temàtica i de la reformulació sintètica de la informació mitjançant esquemes. - Utilització dels procediments per a l'obtenció, el tractament i l'elaboració de la informació en la producció d'informatius audiovisuals: documentació, selecció, planificació, estructuració i jerarquització, i realització.

3. La narració audiovisual. - Aplicació dels esquemes narratius al mitjà televisiu. Coincidències i diferències amb la narració cinematogràfica. Anàlisi dels condicionaments tècnics i ideològics en la narració televisiva (La qüestió de l'enunciació i del tractament i estructuració de la matèria narrativa) .

o Utilització del concepte de gènere com a procediment per a l'anàlisi i producció de textos narratius. Comparació entre els gèneres literaris, cinematogràfics i televisius.

o Reflexió sobre l'artisticitat de la narració en els tres suports. Influència de la consideració social.

- Producció de textos narratius audiovisuals a partir dels procediments narratius, amb incidència especial en el component verbal. La paròdia genèrica com a mecanisme de producció. - Anàlisi de les marques lingüístiques del narrador: expressió de l'enunciació. Comparació amb les marques enunciadores en cinema i televisió. - Procediments de cohesió narratius: els connectors temporals i espacials. Comparació als tres suports.

El primer nucli té com a objectiu principal posar en evidència la gran presència d'imatges a la societat actual. Els sistemes icònics han esdevingut les principals formes de comunicació per quantitat i intensitat, representades, en primer lloc, per la televisió, la importància de la qual com a reguladora de l'activitat humana i del pensament i que conforma les actituds, valors i creences que configuren la nostra societat, és evident. Així doncs, es partirà de l'aplicació del model clàssic als processos comunicatius que tenen lloc quan intervenen els mitjans de comunicació social, en general, i els mitjans cinematogràfic i televisiu, en particular.

113

D'aquesta forma s'anirà descobrint algunes característiques d'aquests mitjans, sobretot pel que fa a l'enunciació -es definirà l'emissor/emissors i la relació que s'estableix amb el receptor/receptors-. Es veurà com el model clàssic és insuficient per donar compte de la gran complexitat de factors que entren en joc en analitzar els mitjans de comunicació social.

Quant al cinema i la televisió, resulta molt interessant descobrir les diferències que hi existeixen tot i tractar-se de dos mitjans que treballen amb el mateix material significant: imatges i sons. Aquestes diferències les centrarem en les distintes configuracions tecnològiques (Lloc d'emissió de la llum) i en les condicions d'emissió i recepció (Especialment significatives aquestes últimes per la quantitat d'interferències que es produeixen en la recepció televisiva). Per últim, analitzarem com s'expressa el model comunicatiu quan ens enfrontem als discursos considerats artístics en els quals la producció de sentit ocupa el paper més important i tots els elements posats en joc s'orienten en aquesta direcció. Una vegada definits els factors contextuals que intervenen en els processos comunicatius, aquests factors hauran de ser tinguts en compte en les produccions pròpies, tant a l'hora de triar el mitjà, com el tipus de text que s'utilitzarà. Constitueix, doncs, un procediment previ per a la planificació i determinació de les característiques textuals del producte a dissenyar.

La resta de continguts, a més de la vessant procedimental, tenen una important componen actitudinal. D'una banda, des d'un punt de vista diacrònic, es tracta de reflexionar sobre la importància que han tingut els mitjans de comunicació, en el procés de normalització lingüística del valencià; i des d'un punt sincrònic es tracta de reflexionar sobre quina és la presència quantitativa i qualitativa del valencià en aquests mitjans. D'altra banda, s'analitzen els procediments utilitzats pels mitjans de comunicació per a la persuasió i per a l'engany, i les manifestacions que indiquen actituds discriminatòries, d'abús de poder o de violència, en especial aquelles que evidencien sexisme, racisme o marginació social.

4. SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS PLANIFICACIÓ CURS 2010-2011PRIMER TRIMESTRE15, 16, 17 de setembre Presentació.

Fitxa inicial. Pla de treball. U.1 Elaboració d’eines informàtiques de treball individual.

20, 21, 22, 23, 24 de setembre

27, 28, 29, 30 set, i 1 d’octubreU. 2Principis tècnics de la fotografia. Rèflex / DigitalElaboració de la imatge (enquadrament, llum)Relació llenguatge – imatge: SimbolitzacióAct: Passejada fotográfica, comentari de fotos, paisatge-llum, Foto que inspira o il·lustra (suggereix) un text (invers). Slide show.

4, 5, 6, 7, 8 d’octubre

11, -, 13, 14, 15 d’octubre

18, 19, 20, 21, 22 d’octubreU.3 Treballar diferents generes literaris de matriu visual: graffiti, cal·ligrama, collage, poesia visual...

25, 26, 27, 28, 29 d’octubre

114

-, 2, 3, 4, 5 de novembreU.4Elements de Disseny i maquetació de documents: Tipografía, capçaleres, portades...8, 9, 10, 11, 12 de novembre

15, 16,17, 18, 19 de novembreU.5

El document publicitari: anàlisi i producció

22, 23, 24, 25, 26 de novembre

29, 30N, 1, 2, 3 de desembre

-, -, -, 9, 10 de desembreU.6Tractament digital de la imatge fotogràfica: Iniciació a diferents programes informàtics Com GIMP, Photoshop...

13, 14, 15, 16, 17 de desembre

20, 21, 22 de desembre

SEGON TRIMESTRE

-, -, -, -, 7 de gener

( ... U.6 continuació)10, 11, 12, 13, 14 de gener

17, 18, 19, 20, 21 de gener

24, 25, 26, 27, 28 de generU. 7

La presentació de materials audio-visuals:Powerpoint, Flick, Picasa, Sladeshow...

31G, 1, 2, 3, 4 de febrer

7, 8, 9, 10, 11 de febrer

14, 15, 16, 17, 18 de febrerU. 8

- Iniciació al còmic. Anàlisi i producció.21, 22, 23, 24, 25 de febrer

115

28F, 1, 2, 3, 4 de març

7, 8, 9, 10, 11 de març

14, 15, 16, 17, - , de marçU.9

Acostament a la cinematografia: Història del cinema. Iniciació a la técnica i al llenguatge cinematogràfic.

21, 22, 23, 24, 25 de març

28, 29, 30, 31M, 1 d’abril

4, 5, 6, 7, 8 d'abril

11, 12, 13, 14, 15 d'abril

18, 19, 20 d'abril

TERCER TRIMESTRE -, -,-, 5, 6 de maig

9.2 - Elaboració d’un guió audio-visual.

9, 10, 11, 12, 13 de maig

16, 17, 18, 19, 20 de maig 9.2 - Rodatge de la producció audio-visual

23, 24, 25, 26, 27 de maig

30, 31M, 1, 2, 3 de juny

6, 7, 8, 9, 10 de juny9.3 - Muntatgede la producció audio-visual

13, 14, 15, 16, 17 de juny

20, 21, 22, 23 de juny 9.4 – Presentació del producte audio-visual final.

116

5. CRITERIS D’AVALUACIÓ

Atès el caràcter predominantment procedimental de la matèria a impartir, l’avaluació serà continuada i es realitzarà a partir de la valoració dels diferents treballs que l’alumnat vaja elaborant durant el curs. Aquests materials hauran de guardar un equilibri entre aquells que es realitzen en equip i els estrictament individuals. Aquest apartat comptarà un 80% de la nota global.

A més a més, també es tindrà en compte l’apartat actitudinal, tant en el sentit d’habits de treball i comportament (assistència, puntualitat en el lliurament dels materials, participació…) com en l’assumpció d’una actitud crítica, personal, respecte de l’ús dels mitjans de comunicació social i dels productes audio-visuals o respecte a la potenciació del valencià en aquests mitjans. Aquest apartat comptarà un 20% de la nota global.

6.LECTURES VOLUNTÀRIESEl professor aportarà un llistat de llibres sobre art, fotografia, cinema, creació audio-

visual..., la lectura dels quals servirà per augmentar un punt en l’apartat actitudinal.

Teulada, 13 d’octubre de 2.010.

Departament de valencià

117

Progamació de Valencià. IES de Teulada. Curs 2010-2011

Documents

Transcript of Progamació de Valencià. IES de Teulada. Curs 2010-2011