Programa de la Coalició d'Esquerres (ICV-EUiA-EPM)

AMB TU ÉS POSSIBLE PROGRAMA

4

PROGRAMA DE GOVERN

MANIFEST PROGRAMÀTIC

1. Amb tu és possible un Premià pels drets socials i la cohesió, amb serveis públics de qualitat

1.1.- Ni pobresa ni exclusions

1.2.- Dret a l’habitatge

1.3.- Una sanitat pública propera

1.4.- Ciutat educadora

1.5.- Una cultura que genera ciutadania

1.6.- Esport per a tothom

2. Amb tu és possible una nova economia ecològica i creadora d’ocupació a Premià 2.1.- Ciutat i ciutadania compromesa amb el medi ambient

2.2.- Finances locals, socialment i ambientalment sostenibles

2.3.- Un urbanisme per a reequilibrar el territori

2.4.- Municipi generador d’ocupació

3. Amb tu és possible un Premià per la qualitat democràtica, la diversitat i la convivència

3.1.- Una administració moderna i propera a la ciutadania

3.2.- Radicalitat democràtica i participació ciutadana

3.3.- Ciutat jove per viure i per participar

3.4.- La inserció social de la immigració i el reconeixement de la diversitat

3.5.- Ciutat per la pau, els drets humans, la cooperació i la solidaritat

3.6.- Seguretat pública per a garantir els drets

5

MANIFEST PROGRAMÀTIC

Als pobles i ciutats de Catalunya, igualtat, ecologia i ètica.

Les cases formen una zona urbana, però són els ciutadans els qui fan

la ciutat. (Jean Jacques Rousseau)

La política és l’ètica d’allò públic. (Manolo Sacristán)

A qualsevol lloc on vagis, seràs una «polis». (Hannah Arendt)

La mundialització està fent del segle XXI el segle de les ciutats. El

repte consisteix a fer-ne un lloc millor per a la majoria de les

persones. (Anna Tibajunka)

SOM MUNICIPALISTES, D’ESQUERRES I ECOLOGISTES

La nostra coalició és municipalista, perquè tenim propostes, idees i valors que ja

són realitat als pobles i ciutats de Catalunya. Pel pes de la nostra experiència en

l'administració local. Perquè els nostres regidors i regidores són decisius en molts

governs de pobles i ciutats. I sobretot perque estem convençuts i convençudes que

és des del nivell local des d’on es transforma el món.

Els ajuntaments no es poden resignar a aplicar les polítiques d’ajust pressupostari i

a ser garants de l’expansió urbanística quan se superi la crisi, com voldria la dreta.

Per a ICV-EUiA-EPM els governs locals han de ser protagonistes i impulsors d’una

sortida de la crisi socialment justa i ecològicament sostenible.

Als pobles i ciutats de Catalunya, esquerra, ecologia i llibertat.

AMB TU ÉS POSSIBLE.

6

1.- AMB TU ÉS POSSIBLE UN PREMIÀ PELS DRETS

SOCIALS I LA COHESIÓ, AMB SERVEIS PÚBLICS DE

QUALITAT

LES NOSTRES PRIORITATS

Treballarem per la inclusió social de totes les persones Les polítiques socials adreçades a combatre el risc d’exclusió i aïllament seran prioritàries en l’assignació dels recursos municipals, amb una especial sensibilitat vers als col�lectius més vulnerables.

Exigirem l’accés universal als serveis públics sanitaris, educatius i culturals de qualitat

Premià necessita el segon CAP i el centre de dia. Defensarem l’Escola Pública de qualitat per afavorir l’equitat i la cohesió social. Lluitarem perquè durant aquest mandat es posi en funcionament la segona Escola Bressol.

Pel dret a l’habitatge Impulsarem la construcció dels habitatges socials previstos al Pla General d’Urbanisme. Ens posarem al costat de les persones que poden patir un desnonament per no poder pagar la hipoteca, exigint un canvi de la legislació, perquè la hipoteca no pot ser una condemna per tota la vida.

Vetllarem per l’aplicació de la llei de la Dependència i la Llei de Serveis Socials

Exigirem el compliment dels compromisos de la Generalitat quant a les prestacions socials i la promoció de l’autonomia personal.

7

Volem una oferta cultural estable i diversa Promourem una programació que arribi a tota la població, prou diversa com per fomentar la participació de persones amb diferents sensibilitats. Apostem per una cultura integradora, participativa, educadora i creativa. Dinamitzarem els diversos equipaments per a garantir una oferta que doni resposta a les inquietuds dels diferents col�lectius. Donarem suport a les entitats i als creadors i creadores de Premià.

Polítiques d’igualtat Som una força obertament feminista. Ens comprometem a lluitar contra les desigualtats que encara existeixen entre homes i dones.

1.1.- NI POBRESA NI EXCLUSIONS

Treballem des d’una visió i planificació transversal de les polítiques socials,

que afecten els pilars bàsics de l’estat del benestar: salut,

ensenyament, habitatge i formació.

LES NOSTRES PROPOSTES

- Impulsar un Pla Local d’Inclusió Social: Pobresa Zero.

• El reconeixement legal i l’accés efectiu i universal a tots els drets

socials.

• Definir i impulsar, des de la proximitat, la lluita contra l’exclusió i

la pobresa.

• Potenciar i articular de forma integrada la xarxa de programes,

serveis i prestacions socials d’atenció primària vinculada a la

prevenció, l’atenció i la inserció de persones i grups vulnerables o en

situació d’exclusió.

• Definir programes integrals d’inclusió orientats als col�lectius en

risc en funció de l’edat, la dependència, l’origen, el gènere o l’estructura

de la llar.

8

• Enfortir la dimensió de promoció social i d’acció comunitària, així

com la participació ciutadana i dels agents socials en el conjunt dels

programes d’inclusió.

• Promoure l’articulació de xarxes de relacions comunitàries als barris

com a factor que afavoreixi una ciutat inclusiva.

- La promoció de l’autonomia i l’atenció a la dependència.

• Incrementar l’oferta pública de residències assistides i

sòciosanitaris.

• Augmentar la cobertura pel que fa als Serveis d’Atenció

Domiciliària i als Habitatges Tutelats i als Centres de Dia.

• Impulsar el suport a les famílies que tenen cura directa de

persones dependents.

• Reservar places temporals en llars residencials, per propiciar el

descans de les persones cuidadores.

• Adaptar espais i serveis públics per evitar les barreres

arquitectòniques i facilitar aquesta adaptació també als serveis

privats.

- El Pla Local de Suport a les Famílies.

ICV-EUiA-EPM es compromet a impulsar l’elaboració participativa de plans

locals de suport a les famílies que contemplin:

• El reconeixement de la diversitat cultural i estructural de les

famílies i la generació de condicions d’igualtat.

• La mediació familiar i altres mecanismes de prevenció i gestió de

conflictes familiars.

• El suport a les tasques educatives i de socialització en totes les

etapes.

L’atenció a les famílies socialment vulnerables i en risc d’exclusió.

• El desenvolupament de «polítiques familiars de temps».

• El compromís amb la creació de serveis educatius per a la petita

infància.

9

• El reconeixement del dret als diferents tipus de famílies, unions i

rituals.

- La protecció a la infància en risc.

• Millora del sistema de protecció a la infància en situació de risc

social.

• Revisar els mecanismes de protecció a la infància, reforçant el

paper de l’Ajuntament en el sistema de protecció.

• Impulsar serveis d’educació familiar que actuïn com a instrument

preventiu de conflictes familiars, maltractaments infantils, problemes de

conducta adolescents, etc.

• Combatre la pobresa infantil, donant suport a les famílies i als

entorns comunitaris.

• Potenciar l’acolliment dels infants desemparats, tant d’urgència

com de forma estable, amb un canvi de metodologia d’acolliment i de

relació de l’administració amb els infants i les famílies.

- Les persones grans i el seu dret a una vida autònoma i digna.

• L’oferta de serveis a domicili, cures personals, ajudes a la llar,

etc., ha de garantir el seu ús per a tothom sense cap tipus de

discriminació.

• Impulsar la creació d’un mapa de serveis socials on s’acordi la

implantació territorial partint de criteris d’equilibri i equitat.

• Ajuts econòmics als arranjaments de la llar, perquè les persones

grans que hi viuen puguin desenvolupar-se lliurement.

• Acolliment residencial per a les persones que optin o necessitin

aquests centres. Donant prioritat a l’oferta pública, i en cas de centres

concertats, han de tenir els mateixos drets i obligacions.

• Participació activa de la gent gran:

▪ En els òrgans de participació del seu poble i ciutat.

▪ En les activitats de caràcter lúdic, cultural, social, polític…

▪ Impulsar l’intercanvi intergeneracional entre la gent gran i la

població jove.

10

▪ Paper actiu de les entitats de gent gran en la vida del poble i en

la gestió dels seus propis recursos i necessitats.

1.2. DRET A L’HABITATGE

L’habitatge és sens dubte el problema més gran dels ciutadans i de les

ciutadanes. Les víctimes més destacades de l’augment dels preus de

compra i de lloguer són la gent jove, les famílies monoparentals, les

persones migrades i els sectors socials de rendes més baixes.


- Els planejaments urbanístics han de donar prioritat al dret a

l’habitatge.

• Promoure la generació d’habitatge dotacional per joves, gent

gran i altres sectors.

• El lloguer en rotació ha de ser via preferent de foment del primer

accés a l’habitatge protegit, especialment per l’emancipació dels i les

joves.

• Promoure experiències d’habitatge assistit per gent gran i altres

sectors.

• La mediació pel lloguer ha de ser promoguda des de l’Ajuntament.

Cal aprofitar els mecanismes que ens dóna la Generalitat a través de

les xarxes d’intermediació pel lloguer i de mediació pel lloguer social.

- Atendre les problemàtiques específiques que afecten les dones.

• Les famílies monoparentals, majoritàriament a càrrec de dones,

les persones grans que viuen soles (molt majoritàriament dones) i

les dones que han patit maltractament acostumen a ser població

fràgil pel que fa a l’accés a l’habitatge. Han de ser objecte de

propostes concretes d’adjudicació d’habitatge protegit en compra, en

lloguer o assistit.

11

- Fer un esforç de rehabilitació dels casc antic, dels barris més densificats i

dels edificis amb patologies.

• Actuar contra la degradació física i la pèrdua de cohesió social a

través d’aquestes àrees.

• Promoure la instal�lació d’ascensors i l’eliminació de barreres

arquitectòniques.

- Defensar la funció social de l’habitatge.

• Aprofitar tots els mecanismes adreçats a reduir la desocupació, la

sobreocupació i el mal manteniment de l’habitatge.

• L’adjudicació d’habitatge ha de ser transparent i eficaç.

• Acostar la informació i la gestió als ciutadans.

1.3. UNA SANITAT PÚBLICA PROPERA

La salut és un dret fonamental de les persones. És una condició bàsica

del benestar i la qualitat de vida.

L’Ajuntament ha de treballar en una planificació de la ciutat i de la seva

organització urbana que possibiliti la millor qualitat de vida i de salut per a

tothom.

L’Ajuntament ha de promoure l’autonomia personal, la responsabilitat

individual de cada persona i la participació dels diferents col�lectius i grups

de la ciutat en la millora de la seva salut.


- Promoure entorns sans i segurs.

• Crear entorns més amables, tant físicament com socialment.

• Informar i educar per prevenir els accidents domèstics, molt

especialment entre el jovent, la gent gran i la gent que viu sola.

• Ajudar la gent gran a envellir amb bona salut i qualitat de vida,

creant i promovent espais i serveis per a l’activitat psíquica i l’exercici

físic, tot intervenint directament o indirecta en la millora de les

12

condicions d’accessibilitat arreu, en l’habitatge, en la mobilitat i en la

prestació de serveis adequats al domicili.

• Implicar tots els sectors municipals, tenint en compte les

perspectives culturals, socials, econòmiques i de gènere de cada

col�lectiu.

• Compartir experiències als nivells nacional, estatal, internacional,

mitjançant les xarxes locals existents que aborden temes de salut i de

qualitat de vida, i, molt especialment, amb la que agrupa les ciutats

saludables (en el marc de l’OMS).

• Controlar efectivament les instal�lacions en risc de produir

legionel�losis i l’eliminació i sanejament de residus, sota la

vigilància activa de l’administració.

• Fomentar el control de les plagues urbanes (rosegadors, insectes,

algunes aus).

• Controlar els establiments i serveis d’estètica i higiene personal.

• Ser actius en l’aplicació al municipi de les normatives de

control ambiental per a la protecció de la salut (trànsit i velocitat

dels vehicles, normes industrials de producció i sanejament, i a les

activitats comercials i humanes productores de sorolls i radiacions).

• Vetllar per l’aplicació rigorosa de la llei sobre el tabac a tots els

espais de pública concurrència.

• Promoure la prevenció dels accidents laborals mitjançant el control

de les empreses i dels hàbits de treball que practiquen.

• Impulsar el treball intersectorial en matèria d’alimentació,

relacions afectives, esport, oci, ús de tecnologies, hàbits

culturals i en la interpretació i millora dels mitjans de comunicació

humans.

- Reduir les desigualtats en salut.

• Acollint adequadament la ciutadania nouvinguda a la població.

• Incrementant les accions de garantia de la igualtat dona – home.

• Ajudant a articular Grups d’Ajuda Mútua (GAM) per a problemes

comuns.

13

- Garantir la qualitat dietètica i la seguretat dels aliments.

• Controlant i reduir els factors de risc derivats de la contaminació

del medi, dels aliments, de l’aigua i del sòl.

• Potenciant serveis i bones pràctiques en la promoció d’un ús

adient i mesurat dels aliments.

• Fomentant els mecanismes d’autocontrol dels sistemes de

producció de qualsevol producte.

- Garantir l’abastament i la distribució d’aigua pel consum humà.

• No només pel que fa a la potabilitat, també per les seves qualitats,

tot minimitzant els seus continguts en substàncies químiques

indesitjables.

• Racionalitzar-ne l’ús per al consum de boca i per a altres

necessitats menys exigents.

1.4. CIUTAT EDUCADORA

La població és un element educador que ha de promoure un conjunt de

valors, el primer de tots la cohesió social, i l’Ajuntament és administració

educativa perquè desplega les seves funcions competencials de política

educativa.

Premià ha de disposar d’una visió global i estratègica en política educativa

que marqui els elements fonamentals que la defineixen i uns programes

concrets que la despleguin i la facin operativa.


- El servei públic educatiu local: la coresponsabilitat.

• Mantenir l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME), la qual hauria

de vetllar per l’equitat en l’accés a tots els centres públics i concertats

del municipi.

• Repartiment equitatiu de l’alumnat.

14

• Definir a curt i mig termini les necessitats de mapa escolar en tots

els àmbits (0-3, primària, secundària, formació professional, educació

especial, ensenyament d’idiomes i formació de persones adultes)

• Recollir les propostes i les demandes de la comunitat educativa

• Fer un esforç decidit per conèixer millor la realitat i els recursos

locals d’educació.

• Impulsar la descentralització de nous serveis educatius de

proximitat.

• Debatre amb la ciutadania l’estratègia o el projecte educatiu

(PE) que vol seguir Premià de Mar.

- Centres públics de qualitat i oberts al seu entorn.

• Ús social d’escoles i instituts: obertura de patis, biblioteques i aules

d’informàtica. Noves activitats i nous públics a les escoles.

• Preveure i pressupostar les adequacions necessàries (accessos

independents i en condicions, per exemple) i les corresponents

previsions de despesa ordinària (més costos de neteja, vigilància i

reposicions, per exemple) per tal d’optimitzar l’ús social dels serveis

públics.

• Dotació suficient de les partides de manteniment i reposició en els

CEIP.

- L’educació inclusiva: l’equitat i la cohesió social.

• Treball integral de suport a les famílies en situacions de risc.

• Acompanyament a l’escolaritat obligatòria.

• Acompanyament a l’alumnat que acaba l’ESO.

• Acord ciutadà per a l’educació en el temps lliure.

• Foment de la participació de la comunitat educativa i de la

ciutadania amb la creació de la xarxa local d’escoles i instituts.

• Potenciar el paper dels consells escolars i del Consell Escolar

Municipal.

• Impuls de les formes de participació de l’alumnat. Crear el

Consell d’Infants.

15

• Suport a les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes.

- El dret a l’educació: l’aprenentatge al llarg de la vida.

• Ampliació de l’oferta educativa a les persones adultes.

1.5. UNA CULTURA QUE GENERA CIUTADANIA

Hi ha un debat, sempre pendent, sobre els usos i el sentit del concepte de

cultura que transcendeix l’àmbit programàtic. Entenem que cultura dins de

l’espai social és, entre altres coses, una qüestió d’hegemonia en el sentit més

ideològic del terme i supera l’àmbit institucional o mercantil. Ara es tracta,

però, de prendre el pols a la realitat local, actualitzar propostes i definir les

principals línies d’atenció.


-Infraestructures dignes.

• Ampliar els horaris dels equipaments i serveis, adequant els

mateixos a la disponibilitat de la ciutadania i a les seves necessitats

(horaris nocturns, festius, etc.).

- Gestió pública i de qualitat.

• Pla d’Acció Cultural adient per satisfer els drets culturals de la

ciutadania.

- Programació estable.

• Festes i oferta cultural diversificada.

• Us dels quipaments públics de TOT el municipi.

- Suport a les entitats i als creadors i creadores.

• Crear el Consell de la Cultura i de les Arts.

• Crear l’Assemblea de les Entitats.

16

- Diversitat cultural.

• Cicles de conferències, xerrades i seminaris, etc.

• Edició de material escolar a partir de les necessitats de les escoles i de

l’objectiu de donar a conèixer la història de Premià i la comarca.

• Projecte de pannells en edificis, llocs o esdeveniments històrics

del Premià de Mar.

• Incentivar exposicions.

- Conservació i difusió del patrimoni cultural i recuperació de la

memòria històrica.

• En sentit ampli: immoble (edificis, conjunts arquitectònics,

elements arquitectònics, “micropatrimoni”, jaciments arqueològics...)

• Programa de recuperació de la memòria: a partir d’arxius

familiars, industrials, d’entitats, etc.

• Incentivar la conservació de façanes i edificis catalogats a

partir de subvencions, premis, reduccions d’IBI...

• Revisió a cada legislatura del Pla especial de Protecció del

Patrimoni Històric.

• Catalogar la col�lecció d’art de l’ajuntament i adequar-ne la

conservació.

1.6. ESPORT PER A TOTHOM

L’esport és un dret dels ciutadans i de les ciutadanes que forma part de la

qualitat de vida i que, per tant, ha de ser fomentat per l’Administració Local.

Els recursos públics destinats a l’esport s’han d’esmerçar de forma prioritària

a l’àmbit educatiu, de lleure i de salut on s’han de garantir que les activitats

desenvolupades estiguin al servei d’una educació igualitària, contemplin la

diversitat de gènere i de cultures i l’atenció a les persones amb necessitats

específiques.

17


- Ajuts als Clubs i Associacions.

• Ponderar els ajuts per als Clubs i Associacions Esportives.

• Fomentar l’associacionisme esportiu de base.

• Les noies i els nois han de poder participar en l’àmbit local o

comarcal a través de de qualsevol forma associativa: l’escola, el club

esportiu, l’esplai...

- Garantir l’accés a la pràctica esportiva dels ciutadans i de les

ciutadanes.

• Independentment de les seves limitacions socials, culturals o

físiques.

• Programes d’igualtat d’oportunitats i integració esportiva

adreçada a tots els col�lectius o grups socials.

- Promoure pràctiques esportives i esdeveniments esportius.

• Que afavoreixin la solidaritat dels i les participants.

• El coneixement i respecte pel medi ambient i l’entorn.

18

2.- AMB TU ÉS POSSIBLE UNA NOVA ECONOMIA

ECOLÒGICA I CREADORA D’OCUPACIÓ A PREMIÀ


No N-II, no laterals, C-32 gratuïta, Baixador ja! Ens mostrem, un altre cop, ferms en la convicció de la necessitat d’eliminar la N-II del front de mar de la comarca, fomentant a la vegada el transport públic i desplaçant la mobilitat interna, que utilitza l’actual N-II, a la C-32. Ens oposem a la construcció de laterals a l'actual autopista de peatge, innecessaris per millorar la circulació i que perjudiquen als veïns i veïnes del nostre municipi. Exigirem l’acompliment del compromís de Rodalies per la construcció del Baixador de Can Pou - Camp de mar, així com la gratuïtat de la C-32.

No podem continuar amb una regeneració de la platja ecològica i econòmicament insostenibles

La platja és un element dinàmic i viu. Regenerar les platges amb dragues és devastador pel medi marí i un malbaratament dels recursos públics. Cal trobar una solució ecològicament sostenible, sent capaços d’assumir les conseqüències negatives de la falta de planificació urbanística i ambiental de les darreres dècades.

Els Ajuntaments han de tenir un finançament adequat als serveis que presten

Com a institució més propera a la ciutadania l’Ajuntament ha de disposar dels recursos necessaris per poder prestar uns serveis de qualitat, adients a les necessitats de la ciutadania. Els preus públics i les taxes han de ser equitatius, variables en funció del nivell de renta.

Potenciarem la instal�lació i l’ús de les energies renovables Cal una nova cultura energètica. Els edificis i l’enllumenat públics, així com les noves construccions han de seguir criteris d’eficiència i estalvi energètic.

19

Urbanisme Pacificarem els carrers prioritzant els peatons i implantant zones de 30 km/h. Vetllarem perquè tal i com diu el pla general urbanístic, Can Sampere esdevingui un espai totalment públic. Millorarem l’accessibilitat als carrers i edificis públics i afavorirem l’adopció de mesures que facin el mateix als locals privats.

Residus Potenciarem una cultura de consum que redueixi la generació de residus i a l’hora continuarem elaborant polítiques per afavorir el reciclatge, potenciant l’ús de la deixalleria i estenent la recollida selectiva de residus.

2.1 CIUTAT I CIUTADANIA COMPROMESA AMB EL MEDI AMBIENT

Cada vegada es fa més evident la necessitat de desenvolupar polítiques de

planificació urbanística a nivell supramunicipal per aconseguir una major

racionalitat i eficiència en l’ús del territori i les infrastructures, els models de

mobilitat, els equipaments i les polítiques d’habitatge. Cal orientar amb

criteris racionals i sostenibilistes l’expansió urbana, d’acord amb quatre

principis bàsics: l’urbanisme, el transport, l’edificació i la gestió urbana.


- Volem viure de cara al mar. Exigim una façana marítima digna.

• Definició dels usos de la senda de vianants, adequació i

manteniment suficient de la mateixa.

• Ens mostrem, un altre cop, ferms en la convicció de la necessitat d’eliminar la N-II del front de mar de la comarca, fomentant a la vegada el transport públic, i desplaçant la mobilitat interna, que utilitza l’actual N-II, a la C-32. • Port integrat a la ciutat, d’acord amb les seves mancances i

necessitats.

20

- Separació d'aigües pluvials i negres, abocament d'aigües fecals i

inundacions.

• Continuar les inversions en infrastructures que resolguin el problema

de separació de les aigües pluvials i negres.

• Implicar l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) i el Consell Comarcal en

la prevenció d’inundacions a través de les inversions necessàries.

• Manteniment acurat de les sortides d’aigües al mar.

• Elaboració d’estratègies per tal d’incidir en les actuacions que

depassen el terme municipal de Premià de Mar però que ens

afecten directament (cas del creixent abocament d’aigües de Premià

de Dalt a conseqüència del creixement urbanístic de la població

veïna).

- Vialitat i Accessibilitat.

• Desenvolupar el Pla d’Accessibilitat per tal de crear eixos d’accés

de vianants als diferents barris.

• Elaborar un projecte de circulació i aparcament de bicicletes

(davant dels centres docents, estació de RENFE i d’altres centres

d’interès públic).

• Exigirem l’acompliment del compromís de Rodalies per la construcció

del Baixador de Can Pou - Camp de mar.

• Ampliació del nombre de parades del BUS nocturn.

• Posada en ús d’un TAXI adaptat mitjançant la reconversió d’una de

les llicències actuals o bé l’ampliació de les mateixes per a aquesta

finalitat.

- Contaminació acústica, odorífica, visual i de femtes d’animals.

• Aplicar, de manera estricta, totes les ordenances vigents relatives

a la contaminació acústica, d’animals domèstics, de sacs i contenidors

de runa i totes aquelles que afectin la correcta convivència ciutadana.

• Vetllar per tal que totes les indústries i activitats econòmiques

establertes a Premià de Mar compleixin les normatives vigents.

21

- Implantació d'energies renovables.

• Seguir aplicant mesures d’estalvi energètic i utilització

d’energies alternatives en edificis i espais públics.

• Promoure descomptes en els impostos d’aquelles comunitats de

veïns que instal�lin energies netes i renovables.

• Aplicar i fer aplicar criteris de sostenibilitat a les noves

construccions, públiques i privades.

- Separació i recollida de residus i brossa.

• Incrementar la recollida selectiva de residus.

• Millorar la recollida de la fracció orgànica de la brossa.

• Promoure campanyes d’informació, educació i divulgació

mediambiental, així com l’ús de la deixalleria mancomunada.

• Utilitzar materials procedents del reciclatge per a la

pavimentació de carrers, amb capa final contra el soroll.

• Promoure i ampliar els descomptes en la taxa d’escombraries a

aquells veïns que facin ús freqüent i adequat de la deixalleria.

• Vetllar per la correcta ubicació dels contenidors

d’escombraries aplicant criteris de seguretat viària.

2.2.- FINANCES LOCALS, SOCIALMENT I AMBIENTALMENT

SOSTENIBLES

La situació financera actual de l’ajuntament continua instal�lada en un dèficit

crònic. Al mateix temps, en aquests anys de democràcia municipal, els

ajuntaments s’han consolidat com un dels nivells de l’administració més

eficaços i amb una major capacitat de resposta davant de les necessitats de

la gent, donat el seu caràcter d’administració més propera.

Un sistema fiscal local progressiu i ecològic ha de comptabilitzar el necessari

equilibri pressupostari amb criteris d’equilibri social (“paga més el qui més

en té) i introduir criteris mediambientals (“qui contamina paga”).

El que defensem és un model de distribució competencial que porti

l’Ajuntament a cobrir el finançament de la gestió efectiva de la despesa

22

pública, assumint, per tant, competències executives importants en serveis

com ensenyament i/o sanitat.


- Reforma dels tributs locals

• Els actuals tributs locals requereixen d’una reforma en profunditat, de

manera que es flexibilitzin i s’adaptin més a la capacitat econòmica

dels i les contribuents i menys a paràmetres que no estan vinculats

amb les rendes reals.

• Tendir cap a una generalització i harmonització de l’impost de

construccions i les plusvàlues amb el propòsit.

- Participació en les figures tributàries estatals.

• La participació de l’ajuntament en la recaptació dels grans impostos

generals.

2.3. UN URBANISME PER A REEQUILIBRAR EL TERRITORI

El model de ciutat de Premià de Mar és la conseqüència de molts anys de

mala política urbanística. Convé recordar que sempre hem estat en primera

línia advertint de l’actual situació. No ens conformarem, però a la fatalitat

que representa la idea d’una ciutat dormitori ni al paper subaltern de la

nostra comarca com a complement de la gran Barcelona. Volem que Premià

de Mar sigui una ciutat plena.


• Facilitar la implantació d’activitat econòmica ampliant l'actual

zona industrial i destinant sòl a usos terciaris. Aposta per

empreses socialment i medioambientalment responsables.

• Afavorir la implantació de cooperatives.

23

• Aplicar criteris generals d’austeritat i de polivalència als nous

equipaments públics.

• Desenvolupar processos de participació ciutadana vinculats

a l’urbanisme, com ara en la definició dels futurs equipaments

públics.

• Definir els eixos comercials, fomentar el petit comerç i frenar

la conversió de comerços en habitatges.

• Exigir als Ministeris de Medi Ambient i de Foment la millora dels

passos d’accés al passeig marítim.

• Potenciar la platja com a zona d’esbarjo i de relació per a

petits i grans, obrint el poble al mar de forma efectiva.

• Atenció urbanística des de la perspectiva visual dels

infants, i considerant les seves necessitats, a nivell de seguretat,

accessos i senyalització dels espais.

2.4. MUNICIPI GENERADOR D’OCUPACIÓ

El municipi és el millor espai per detectar les necessitats i les oportunitats,

tant de l’activitat econòmica com del mercat de treball.

El municipi ha de ser generador d’oportunitats per als habitants del seu

àmbit territorial. I té un paper dinamitzador en favor del diàleg, la

concertació i la planificació estratègica.


- Desenvolupar un pla estratègic de desenvolupament comercial.

• Impulsar un pla de dinamització comercial i urbanística en la

línia de configuració d’eixos comercials, per incrementar la

confortabilitat de l’acte de compra i ser competitius envers les grans

superfícies comercials.

• Limitar la instal�lació de bancs i immobiliàries en els eixos

comercials per tal d’evitar la “desertització” que generen aquests

tipus d’establiment durant els caps de setmana.

24

• Desenvolupar polítiques fiscals de foment del comerç

tradicional, incentivant els processos de modernització i facilitant la

formació continuada, especialitzant Premià en el comerç de qualitat.

• Incrementar les polítiques d’accessibilitat per aquelles persones

que tenen problemes de mobilitat.

• Potenciar les noves tecnologies en el comerç tradicional.

• Elaborar plans de suport a la recuperació, rehabilitació i

dinamització del mercat municipal.

- Potenciar polítiques d’orientació laboral adreçades als aturats/des.

• Per a la seva inserció laboral mitjançant itineraris professionals

i tenint en compte les característiques de cada col�lectiu.

• Desenvolupar polítiques pels aturats/des majors de 45 anys

amb coordinació amb el SOC.

• Impulsar polítiques específiques per al jovent, així com

desenvolupar projectes pont de transició al món laboral, específics

per a la gent jove que no ha assolit els mínims exigits a l’etapa

formativa obligatòria.

• Dur a terme programes específics per a la inserció laboral de

les dones, així com vetllar pel tracte equitatiu que han de rebre

dins les empreses (igual treball igual salari, accés a càrrecs de

responsabilitat, etc).

• Impulsar polítiques de formació i inserció laboral de

treballadors/es amb discapacitat al mercat de treball.

• Impulsar el teletreball pel fet de constituir una activitat

econòmica sense impacte mediambiental negatiu.

- Fomentar la cultura empresarial i les noves iniciatives.

• Donar suport a projectes d’innovació social i organitzativa, a

projectes d’autoocupació, de microempreses i a les empreses

d’economia social.

25

• Creació d’una finestreta unificada de gestió municipal, per

facilitar i potenciar la posada en marxa de l’activitat empresarial.

• Endegar accions periòdiques de difusió de les polítiques

d’autoocupació en els centres d’Ensenyament Secundari.

• Impulsar campanyes de sensibilització per afavorir

l’emprenedoria femenina i juvenil.

26

3.- AMB TU ÉS POSSIBLE UN PREMIÀ PER LA

QUALITAT DEMOCRÀTICA, LA DIVERSITAT I LA

CONVIVÈNCIA.


La participació serà un eix vertebrador i transversal a la política municipal, tot afavorint la qualitat democràtica i la transparència Facilitarem la presentació de propostes de la ciutadania, així com les consultes ciutadanes municipals impulsades pels veïns i veïnes de Premià. Potenciarem i promourem espais de participació i consells actius per tal que tinguin incidència a la política municipal. Impulsarem la transparència administrativa total dels ens locals.

Pau i cooperació Destinarem l’1% dels recursos municipals a cooperació pel desenvolupament, solidaritat, foment de la pau i defensa dels drets humans.

Reconeixement de la diversitat Volem reiterar de nou el nostre compromís en defensar la igualtat de drets, deures i oportunitats de tota la ciutadania, vingui d’on vingui i visqui a on visqui.

Mancomunar serveis Donada la situació econòmica, la mancomunació de serveis ofereix una sortida per oferir la mateixa qualitat de serveis reduïnt costos.

Laïcitat La laïcitat és la garantia d’un ordenament públic al servei de tota la ciutadania i d’un ordenament jurídic que garanteixi els drets fonamentals i comuns per a tota la població.

27

3.1. UNA ADMINISTRACIÓ MODERNA I PROPERA A LA CIUTADANIA

Volem un ajuntament proper als ciutadans i ciutadanes, modern, que sigui

àgil. Volem un Ajuntament eficient i eficaç, que respongui a les necessitats i

problemes del Premià de Mar d’avui en dia: una ciutat diversa, complexa per

viure i gaudir.

Nosaltres creiem en una administració pública que ha d’impulsar el progrés

social. Creiem que cal gestionar correctament els serveis públics oferint

resposta a les demandes de la ciutadania. I tot això sense incrementar

indegudament els seus costos.

Noves polítiques per a nous problemes: davant els nous reptes i

problemàtiques socials, apostem per donar respostes més àgils, més

ràpides; una administració i un govern més proper als premianencs i

premianenques. Per aquesta raó, defensem una democràcia participativa

real, que compti amb la ciutadania en el desenvolupament de les polítiques

públiques i en la presa de decisions.

La participació és una manera de fer, una manera de governar. La nostra

manera de governar.


- Seguiment de les externalitzacions dels serveis públics.

• Evitar la privatització dels serveis públics.

• Vetllar per a que les externalitzacions de serveis públics no

signifiquin pitjors condicions sociolaborals per als treballadors i les

treballadores que els presten i la pèrdua efectiva del control de la

prestació del servei.

- Per un augment real de la participació ciutadana.

• Garantir la pluralitat política en els òrgans de gestió, així com

la representació dels usuaris i les usuàries i la representació sindical.

• Potenciar la presa de decisions per part de la societat civil.

28

• Treballar perquè l’administració local sigui motor de

responsabilitat social de les empreses en la seva actuació

empresarial, tant pel que fa les activitats dutes a terme de manera

directa, com per les executades mitjançant contractes públics.

3.2.- RADICALITAT DEMOCRÀTICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Creiem en la vida quotidiana com un espai de transformació social, amb

implicació i ciutadania activa. La nostra aposta és construir i enfortir xarxes i

vincles de solidaritat comunitària. Enfortir les relacions de convivència

basades en el diàleg i en el respecte a la diversitat. Davant del discurs

dominant del “civisme” i de la seguretat estricta, cal parlar de la convivència

protagonitzada per una ciutadania activa i responsable.

Per ICV-EUiA-EPM, conviure i participar són sinònims de democràcia activa

que cal aplicar en totes les àrees del govern.


- Superar el nivell formal que ha tingut fins ara l’Àrea de Participació

ciutadana.

• Farem dels termes participació i ciutadania una realitat, una

manera de fer i de governar.

• Elaborar un Pla Municipal de Participació ciutadana.

• Previsió dels espais, els procediments, els actors, etc.

• Elaboració d’un diagnòstic previ, l’aplicació de criteris de

representativitat i cercar agents externs que coordinin i validin el

procés.

29

- Treballarem el Pla Municipal d’Equipaments per mitjà d’un procés de

participació ciutadana.

• Amb la participació d’entitats, associacions, ciutadania no

associada, col�lectius informals, persones tècniques i

expertes.

• Aconseguirem un Pla Municipal d’Equipaments elaborat

participativament on es defineixin espais, usos i necessitats.

• Empoderarem i revitalitzarem el Consell de Ciutadans i

Ciutadanes.

3.3. CIUTAT JOVE PER VIURE I PARTICIPAR

Les darreres legislatures s’han caracteritzat per una manca de visió a mig i

llarg termini a nivell de polítiques de joventut. La Regidoria s’ha limitat a fer

una gestió del dia a dia sense seguir una línia determinada per a aconseguir

uns objectius concrets. Hi ha hagut manca de lideratge, tant per a impulsar

les polítiques de joventut com per a influir en altres àrees. També s’ha fet

palesa una confusió entre les polítiques de cultura i de joventut.

Cal un espai de referència per als i les joves, nous canals de comunicació

(tant ascendent com descendent), i una figura que el jovent identifiqui com

el seu enllaç amb l’Ajuntament. A més, cal redefinir el paper del voluntariat

a l’Àrea.

Ocupació

• Impulsar programes que facilitin a la gent jove l’accés a una

ocupació de qualitat.

• També s’ha de fer difusió i promoure la sindicació entre el jovent.

30

Educació

• Treballar accions destinades a la transició escola-treball.

• Crear un servei d’orientació acadèmica.

• Fomentar l’educació en els valors.

Habitatge

• Impulsar l’habitatge de lloguer per a joves en aquelles actuacions

urbanístiques que generin habitatge protegit, i fer-ne una àmplia

difusió, per tal que tota la gent jove pugui accedir a tota la

informació.

• Establir convenis amb poblacions veïnes per tal que els i les joves

de Premià de Mar tinguin accés als concursos d’adjudicació

d’habitatges en aquelles poblacions.

Mobilitat

• Impulsar, des del Consell Comarcal, la reivindicació de trens

nocturns.

• Demanar una segona parada de bus nocturn.

• Impulsar, des de la web de l’Ajuntament, un espai on les persones

que es traslladen a altres poblacions per a estudiar o treballar,

puguin posar-se d’acord per a compartir el vehicle.

Salut

• Potenciar la formació en la salut.

• Promoure estils de vida i conductes saludables.

31

Informació i Comunicació

• Crear canals de comunicació efectius i aprofitar els ja existents

(web, sms, revista, pàgina al Vila Primilia, Radio Premià de Mar,

etc.)

• Potenciar el Punt d’Informació Juvenil per transformar-lo en un

“casal de joves”.

• Crear una guia de recursos al web municipal.

Oci i dinamització

• Promoure la creació juvenil.

• Impulsar i dinamitzar les iniciatives ja existents i les noves, per

potenciar la creació jove.

• Potenciar la platja com a espai d’oci.

• Elaborar programacions estables o puntuals de tallers, concursos

de grups de música, actuacions pluridisciplinars, etc.

Esport

• Promoure hàbits de vida saludables, i activitats que fomentin la

cohesió social i l’educació en els valors.

• Obrir aquells espais que disposen d’instal�lacions per a practicar

l’esport.

Participació i Associacionisme

• Aconseguir un Consell Municipal de Joves, dinàmic i amb capacitat

d’acció sobre la vida de Premià de Mar.

• Potenciar òrgans de participació no institucionals.

• Promoure i facilitar l’associacionisme juvenil.

32

3.4.- LA INSERCIÓ SOCIAL I CIUTADANA DE LES PERSONES

MIGRADES I EL RECONEIXEMENT DE LA DIVERSITAT

L’arribada de nous ciutadans i ciutadanes procedents de diverses parts del

món ha estat un factor inqüestionable en la transformació de la societat.

Davant d’aquesta nova realitat, podem afirmar que se’ns planteja un repte

que és propi dels pobles i les ciutats del segle XXI: construir conjuntament

una societat plural i intercultural on es valori les persones pel que són i no

per llur origen.

Per avançar en democràcia cal partir de la base de la igualtat de drets i

deures.

Hem de contribuir a què la gestió del procés d’assimilació de la immigració

sigui la correcta, promovent polítiques inclusives i comptant amb l’aportació

dels nous ciutadans i ciutadanes en els àmbits socials, polítics, econòmics i

culturals, amb el convenciment que el procés serà positiu per a tothom,

sense distinció de l’origen o la nacionalitat.


- Crear una Comissió interdepartamental a l’Ajuntament.

• Compromís i coordinació de les diverses àrees municipals en

l’abordatge conjunt del fenomen de la immigració.

• Desenvolupar estudis específics que permetin millorar i

actualitzar el coneixement de la realitat social vers la immigració i

totes les seves dimensions (econòmica, convivencial,..), valorant la

eficiència de les polítiques desenvolupades.

• Facilitar l’accés de les persones migrades al conjunt dels

recursos i serveis municipals.

• Estudiar les barreres d’accessibilitat als serveis per tal de

transformar-les i democratitzar-les.

• Empadronar tota persona que ho sol�liciti, independentment de la

seva situació administrativa.

33

• Elaborar guies informatives per a conèixer l’entorn

adreçades als nous ciutadans i ciutadanes.

• Continuar aprofundint i impulsant programes oficials de

coneixement de la llengua.

• Promoure la mediació interpersonal, quan calgui, per a

aconseguir una bona integració dels infants de famílies migrades en

el marc escolar, i garantir la seva continuïtat en el sistema educatiu.

• Impulsar plans per a fomentar la participació dels nens i les

nenes en les activitats lúdico-educatives i d’educació en el

lleure.

• Incrementar els fons bibliotecaris amb llibres, revistes i diaris

d’altres orígens culturals.

• Promoure i defensar els valors i les pràctiques de plena

igualtat en drets i oportunitats de totes les ciutadanes i els

ciutadans, independentment del seu origen.

3.5.- CIUTAT PER LA PAU, ELS DRETS HUMANS, LA COOPERACIÓ I LA

SOLIDARITAT

La cooperació local i municipal ha de tenir una singularitat pròpia encara que

es basi en el principi general de solidaritat i ha d’estar adreçada

exclusivament a contribuir al desenvolupament dels pobles empobrits i a

incrementar la consciència crítica sobre les relacions Nord-Sud. Aquesta

singularitat es basa en donar suport als processos de desenvolupament

local, enfortint les capacitats individuals, comunitàries i institucionals alhora

que es construeix una alternativa solidària a casa nostra.


- Crear la Regidoria de Pau, Solidaritat i Cooperació.

• Destinar el 0,3 % dels ingressos municipals al foment de la

pau i el 0,7 % a la cooperació i solidaritat internacional.

34

• Aprovar mocions en favor de la resolució pacífica dels

conflictes i donar suport a iniciatives ciutadanes adreçades a

aquestes finalitats.

• Treballar transversalment amb les altres àrees per tal d’incorporar

a totes les activitats de l’Ajuntament els valors del foment de la

pau i dels drets humans.

• Vetllar perquè els mitjans de comunicació d’àmbit local

s’impliquin en el foment de la pau i els drets humans.

• No signar acords comercials amb aquelles institucions que

no respectin el drets humans i utilitzin la guerra com a

instrument per a la resolució de conflictes. Alhora tampoc establir

acords comercials amb aquelles empreses que no respectin els drets

humans i aprofitin les situacions de conflicte per a treure’n beneficis.

- Incloure els valors de la Pau, la Cooperació i els drets humans en

els projectes educatius del municipi.

• Treballar per tal que les campanyes institucionals tinguin en

compte els valors de foment de la pau i els drets humans

independentment de llur objectiu.

• Sensibilitzar la ciutadania per tal de fomentar una nova cultura

de pau, entenent aquesta no solament com absència de violència,

sinó fonamentada en els valors democràtics i de justícia social, en la

distribució de la riquesa, en el respecte al medi ambient i la igualtat

de gènere.

• Despertar l’interès per a conèixer la realitat de les relacions

Nord-Sud i els problemes estructurals que generen els conflictes

bèl�lics.

• Conscienciar sobre la necessitat del diàleg com a eina de

resolució dels conflictes.

• Treballar per tal d’implicar al màxim la ciutadania i la societat civil

que treballa en la difusió, sensibilització, recerca i acció de

temes de foment de la pau.

35

3.6.- SEGURETAT PÚBLICA PER A GARANTIR ELS DRETS

La seguretat no pot basar-se exclusivament en més policia o més justícia

penal. Són necessàries polítiques públiques transversals de prevenció,

d’inclusió social, de reducció dels factors de risc i de serveis públics de

qualitat per a reduir les causes.

Premià de Mar no és una població insegura o, si més no, no ho és més que

qualsevol altra de l’entorn. Molt sovint es confon la inseguretat amb els

problemes de convivència. Ser ciutadà comporta drets i deures i la defensa

d’aquests és la base de la convivència democràtica. Tant la vulneració dels

principis de convivència com les faltes han de ser penats sota el principi de

la correcció d’hàbits o conductes que atemptin contra les normes bàsiques

de convivència en la comunitat i contra el dret a exercir com a ciutadà en

plena llibertat.

Des d’ICV-EUiA-EPM impulsarem programes de mediació comunitària per a

afrontar els conflictes de convivència o bé programes de reparació perquè

els infractors mitjançant accions reparadores puguin compensar la comunitat

amb un treball comunitari.


- Promoure le mediació i la conciliació.

• Estimular els procediments de mediació i de conciliació com a vies

alternatives a la resolució de conflictes, en particular en l’àmbit

familiar, laboral, de consum, etc.

• Facilitar la descongestió de l’administració de Justícia.

• Aplicació de tècniques adreçades a apoderar les persones per tal

que siguin elles el subjecte actiu de la resolució dels conflictes que

pateixen.

• Impulsar l’aplicació de la Llei de mediació familiar.

Programa de la Coalició d'Esquerres (ICV-EUiA-EPM)

Documents

Transcript of Programa de la Coalició d'Esquerres (ICV-EUiA-EPM)