DIBUIX III Grup Josep Bosch Part 1ª Comprensió del model arquitectònic com a fet tridimensional L’objectiu d’aquest exercici és doble, per una part el aconseguir progressivament una determinada capacitat gràfica, comprensible, àgil i gràficament correcta que permeti la fàcil lectura i comprensió volumètrica del model presentat. Per altra, la consolidació del ensenyaments de descriptiva i dibuix a mà alçada de cursos anteriors, avançant en el coneixement de l’espai arquitectònic, entenent les relacions que en cada cas estan implícites en els dibuixos en planta dels models exposats, dibuixos que ja porten implícita la seva transformació com espais tridimensionals, volumètrics, i que es faran palesos a través de visions en perspectiva. L’espai arquitectònic, explicat bàsicament en base a la utilització de la perspectiva cònica, donada la seva capacitat de representació tridimensional, transformarà la representació lineal dels diferents elements del model substituint-los pels seus plans, es a dir, pels volums, a partir de la texturització de les superfícies que seran de nou modificades per la superposició de les ombres i llums que es projectin, donant així una nova percepció gràfica que augmenta la comprensió de l’espai arquitectònic. Es clar doncs que es practica un tipus de representació gràfica, de dibuix, enfocad bàsicament a la consecució d’un tipus de registre gràfic que sigui de utilitat per a la reflexió i progressió del discurs projectual. El procés en la creació del projecte requereix d’una eina de representació gràfica, que a la vegada que gaudeixi de paràmetres de representació explícits sigui també el suficientment àgil per a facilitar la transmissió de la reflexió projectual, reflexió aquesta que no actua necessariament d’una manera lineal i progressiva, sinó que precisa de l’obertura de diferents direccions de reflexió i de la conjunció de diferents imputs projectuals com poden ser els que fan referència a elements constructius, ambientals, culturals, de programa, etc...

Models que es proposen Habitació tipus de la pousada de Santa Maria da Bouro. Arquitecte: E. Souto de Moura. Plànols de planta general i de les habitacions.

Croquis de Souto de Maura

Dibuix de primera aproximació a partir d’una perspectiva central. Es detecta la relació d’alçades entre l’àmbit general 3,5 m i el recinte del bany 2,20 m, així com les relacions de volum i proporcions entre els diferents elements, taula, llit... El dibuix es grafia a base de línies, sense entrar encara en la percepció dels diferents plans.

El redibuix de la planta possibilita la comprensió del model i de la valoració de les seves dimensions.

JOSE RAMÓN FERNÁNDEZ

JOSE RAMÓN FERNÁNDEZ

Superada la fase de 1ª aproximació, aquesta perspectiva ja aborda la tridimensionalitat del model, així com la comprensió de les diferents volumetries que el formen. La base lineal serveix d’esquelet per a la consecució dels diferents plans que donen lloc al model. Apareixen diferenciats en base a diferents tonalitats de gris els diversos elements del model, com són les parets, sostres, mobiliari...

AGUSTÍN FERNÁNDEZ VIÑAS

Dibuix de major consistència gràfica, supera l’estricta representació lineal i els diferents elements presenten una apariència més tàctil i a la vegada més personal i àgil. La representació del llit o el marc de la finestra, així com els elements del bany que s’entreveuen des de l’obertura lineal del bany, mostren una capacitat de representació equilibrada en el context general del dibuix. El traç gràfic, encara que excessiu per la seva intensitat en el sostre, es presenta com una manera d’explicitar plans, que no com a definidor de determinades textures o acabats.

MONICA FRUTOS

Es important, tant per la representació com per a la projectació en arquitectura, el disposar d’uns elements de mobiliari dels quals, conegudes les seves dimensions, siguem capaços d’introduir-los en els diferents dibuixos, sense la limitació dels seu posicionament i amb un registre gràfic coherent. Aquests models, conegudes les seves dimensions, donen sentit de la proporció i mida als diferents dibuixos, tant sia en planta, secció o perspectiva: Es per això que s’ha de ser capaç de representar-los, tant en visions laterals, com en qualsevol posició o agrupament.

EDUARDO VARAS FENOY

La representació d’elements d’arbrat, tant en grup o individualment, així com altres elements complementaris és important a l’hora de la representació del model en un determinat entorn. La representació del binomi llum – ombra és també bàsic per a la correcta comprensió del model.

JULIA DE OROVIO

MERCÈ ARMILLAS

Tècnica gràfica i format. Llapis de grafit de 2 H, HB, 2 B, sobre cartolina Din A3, ocupant l’espai gràfic d’un Din A4. No es permès la utilització de regles o altres elements de suport al traçat de línies, l’exercici es realitza exclusivament a mà alçada. Valoració: Es valorarà en primer lloc l’adequada interpretació del model, es a dir, un correcte encaix de la perspectiva, les seves proporcions, profunditats i la comprensió de l’espai representat. En segon lloc, l’ajust dels valors lumínics i la seva correcta relació amb la totalitat de la representació. En tercer lloc la correcta execució gràfica de la tècnica prescrita, així com la maduresa del traç. Part 2ª La reflexió sobre el model, la llum i l’ombra en l’espai arquitectònic Aquest segon bloc d’exercicis s’entén com a una progressió del primer bloc, ja que l’estudi volumètric de profunditats i de proporcions es completa en aquest segon bloc amb l’estudi de la llum que es projecta, tant a l’interior com a l’exterior, i que en conseqüència dona lloc a les diferents percepcions de l’espai arquitectònic. Al igual que el primer bloc es pretén aconseguir un dibuix àgil però rigorós, tant en el concepte com en el detall, i que reflecteixi amb claredat els paràmetres bàsics del model arquitectònic. Superada ja la representació lineal, substituïda per la representació dels diferents volums a partir de la texturització de les superfícies, aquestes seran de nou modificades per la superposició de les diferents ombres que es projectin, donant així una nova percepció gràfica que augmenta la comprensió de l’espai arquitectònic. La comprensió del model, a partir dels recursos gràfics utilitzats, es reforça amb la modificació puntual de determinats aspectes del model, el que obliga al redibuix del model i la conseqüent incentivació de la mirada. La perspectiva és utilitzada per al descobriment del nou espai i l’anàlisi de les modificacions introduïdes. Exemples realitzats sobre les Maisons Jaoul de Le Corbusier.

El dibuix de la planta i secció són previs a la realització de la perspectiva, sobre ells és grafia la projecció de la llum, la qual es trasllada a la perspectiva. Es de tot punt imprescindible una correcta valoració de les diferents tonalitats de gris que donen lloc, en la seva correcta situació en el dibuix, a la percepció de l’espai que es representa. ILIANA ARAGÓN GALVÁN

OCTAVI FLORENCIA VASALLO

Els dibuixos es realitzaran en perspectiva, a partir d’informació facilitada en plantes, alçats, seccions. Tècnica gràfica Llapis de grafit, paper tipus Canson, tamany DIN A3. Valoració Es valorarà la correcta comprensió del model i la seva

coherència amb les ombres projectades, així com els diferents valors de textura i de contrast cromàtic emprat en la representació de paraments i ombres que es projectin.

Model Casa Coderch-Mila Sobre els dibuixos originals de J.A. Coderch, es realitzaran perspectives dels seus espais: dormitoris, sales... Aquestes perspectives a mà alçada han de mostrar la volumetria del projecte, la percepció de l’espai arquitectònic i explicar a partir de les diferents intensitats del gris els diversos plans que donen lloc a l’espai. L’alçada del punt de vista estarà al voltant de 1,50m, amb la intenció de mostrar una visió a escala humana i reforçant així la pedagogia de l’exercici amb la coincidència de la percepció visual quotidiana.

Visió itinerant del dormitori. El dibuix de la planta amb la ubicació dels diferents punts de vista és un element bàsic per el desenvolupament de l’exercici. Les vistes es realitzen des d’una situació precisa i per tant es pot avaluar el que impliquen en la percepció i comprensió de l’espai els diferents desplaçaments de l’observador.

ISABEL GILI

L’equilibri entre les diferents tonalitats de gris, així com la correcta execució de les arestes que delimiten els diferents plans, són elements fonamentals per una suficient capacitat perceptiva del dibuix

CRISTINA GRALI GÓMEZ

Sobre els models proposats i amb l’experiència del coneixement a partir de les perspectives realitzades, es proposen modificacions puntuals que són explicitades i comprovades sobre el mateix punt de vista. L’objectiu d’aquestes modificacions puntuals en el projecte original no són tant el aconseguir una nova proposta formal, sinó que, aprofitant aquest canvi, tornar a comprovar, a partir de l’anàlisi gràfic, el resultat i les conseqüències formals que a nivell volumètric i d’espai representa la modificació proposada. La imatge gràfica s’acompanya d’un petit text on reflexiona sobre la proposta i el seu resultat.

ISABEL GILI

J.R. FERNÁNDEZ

Model Casa Senillosa J.A. Coderch 1956

Font bibliogràfica. Coderch 1913-1984. Editorial Gustavo Gili. Barcelona 2004