El nostre agrament a totes aquelles persones que han collaborat en l'elaboracid'aquest programa des de la forma fins al contingut. Entre elles trobem als membres

del nostre collectiu, persones annimes que han participat des de la pgina web, percorreu electrnic, i totes aquelles que han assistit a les assemblees sectorials per

elaborar conjuntament aquest programa. Aix com, a les nostres famlies que ens handonat el suport necessari per a continuar endavant. Entre tots i totes ho hem fet

possible. Els homes i les dnes que estem a les fotos i la llista sols posem la cara pertotes les persones que creuen en el canvi que reiniciar Pego.

1

NDEX

PG

1. Participaci i transparncia........................................................... 3

2. Serveis socials i igualtat............................................................... 6

3. Educaci, esports i cultura............................................................ 9

4. Turisme, comer i ocupaci........................................................... 11

5. Agricultura i medi ambient............................................................ 13

6. Urbanisme................................................................................ 17

7. Llista de la candidatura de Comproms per Pego 2015........................... 19

2

1. PARTICIPACI I TRANSPARNCIA

Transparncia

L'administraci ha de ser eficient, rpida i transparent i s per aix que s'han de fer una sried'esforos per tal de garantir a tota la ciutadania tota la informaci i serveis que de l'Ajuntamentdepenen:

Creaci d'un punt d'informaci municipal efectiu; que done informaci i ajude a lespersones que es dirigisquen a l'Ajuntament a fer les seues gestions.

Celebraci dels plens de lAjuntament en horari compatible amb les jornades laborals,per tant que la ciutadania puga anar-hi.

Transparncia a la pgina web de l'Ajuntament

-Informaci sobre la corporaci municipal i la plantilla:

Retribucions i patrimoni de regidors i regidores. A principi de legislatura, ambles variacions que es puguen produir, i a final de legislatura les persones queexercisquen de regidores i regidors declararan el seu patrimoni. Les seuesretribucions pbliques seran daccs directe a la ciutadania.

Informaci clara i comprensible sobre les despeses de representaci i deprotocol.

Informaci clara i comprensible sobre l'estructura organitzativa del'Ajuntament, tant en l'mbit poltic com administratiu (corporaci, plantillamunicipal, organitzaci per departaments, estadstiques sobre personal...)

Informaci precisa sobre l'inventari municipal d'immobles (tant propis comllogats), vehicles oficials i elements patrimonials de valor histric i/o artsticrellevant.

Creaci, publicaci de forma completa i sempre actualitzada de la Relaci deLlocs de Treball (RPT) de l'Ajuntament sempre d'acord amb la Llei de Proteccide Dades. Obertura de processos selectius per als llocs que siguen permanentsi estiguen ocupats per personal inter o contractat temporal amb estrictescriteris digualtat, mrit i capacitat.

-Transparncia en les contractacions d'obres i serveis:

Farem pblics tots els contractes i convenis existents de forma prvia a iposterior a la seua adjudicaci.

Farem pblic el llistat de provedors i adjudicataris. Publicarem totes les subvencions i ajudes econmiques concedides per

l'Ajuntament. Farem pblics tots els convenis urbanstics i la informaci sobre les obres de

major importncia. Seguiment i control de l'execuci de les obres:

Obres d'infraestructura geolocalitzades (s'hi inclouen les obres en curs, lesprojectades, les executades i les aprovades pendents d'execuci).

Empreses adjudicatries de les obres, import, termini d'execuci, datad'inici i de finalitzaci (expedients d'adjudicaci en curs).

Empreses adjudicatries de les obres, import, termini d'execuci, datad'inici i de finalitzaci (expedients amb contracte formalitzat).

3

Modificacions, reformes, prrrogues i complementaris dels contractesd'obres.

Dates i terminis de les obres. Obres d'infraestructura realitzades i/o aprovades pendents d'execuci.

-Dades ambientals, socials i ciutadanes:

Informaci sobre la situaci mediambiental del poble, amb dades actualitzades convenientment.

Informaci sobre consums, per tal que la ciutadania puga constatar l'eficincia i l'estalvi en els subministraments d'energia, aigua, llum, etc.

Dades sobre el trnsit al municipi amb informaci precisa sobre els talls detrnsit.

Incentivarem la participaci ciutadana en grans projectes de poble.

-Finances Municipals:

Publicaci de forma clara i comprensible, dels pressupostos des de la seuaelaboraci fins a la seua liquidaci aix com el deute municipal tant ambbancs com amb provedors, creditors, administracions a ms de l'estat delscomptes municipals.

Es publicar tota la informaci rellevant sobre els ingressos i despeses delpressupost.

Publicaci de totes les desviacions entre l'aprovat en el pressupost il'executat, aix com l'explicaci als nostres ciutadans d'aquesta desviaci.

Fixar indicadors que permeten avaluar l'eficcia i l'eficincia dels recursosemprats, com per exemple el supervit o dficit, fiscalitat municipal,despesa, inversi, endeutament municipal tan bancari com no.

Rebaixa del temps de pagament a provedors al mnim possible. Qui prestaun servei o subministra un material a lajuntament ha de cobrar com msprompte millor. A poc a poc hem daconseguir que es pague en un terminimxim de 30 dies.

Bstia de suggeriments i queixes, avisos de problemes (aplicaci informtica). Elspegolins i les pegolines tindran a labast un ferrament fcil per informar de problemesque puguen sorgir al poble per tal que el personal de lajuntament done una respostarpida i efica.

Cartera de serveis al web de manera que la ciutadania tinga clars els que ofereixlajuntament, i els trmits que shan de seguir.

Exigncia de clusules de responsabilitat social per a les contractacions pbliques ambles empreses externes. Criteris com la contractaci de persones amb diversitatfuncional, existncia de plans digualtat en les empreses, gesti mediambiental, etc.,han de ser elements que sincorporen en els plecs de condicions de contractes pblics delajuntament, per tal que la responsabilitat social estiga necessriament present en lesempreses que liciten i treballen amb lajuntament.

Els contractes pblics de lajuntament han deixir a concurs per damunt de lesexigncies de la legalitat actual, per evitar la selecci dempreses amb criteristotalment discrecionals (contractacions a dit), amb la finalitat de fomentar la igualtata lhora de treballar per a lajuntament i la millora en les ofertes presentades.

4

Adhesi a la proposta de transparncia als ajuntaments de Transparency International

Estudiarem la viabilitat de la implantaci dun autobs de Pego al mar als mesos destiu ia Valncia i a Alacant de setembre a juny, per a estudiants.

Promourem la municipalitzaci de serveis pblics.

Farem del valenci la llengua vehicular de lAjuntament, amb el degut respecte a la Llei30/92 de rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiucom. Per tal daconseguir-ho, es facilitar al personal de lAjuntament cursos devalenci i de llenguatge administratiu valenci, i sincorporaran exigncies de nivell deconeixement del valenci al personal de nou ingrs depenent del grup de titulaci en elqual estiguen inclosos.

Baixar el tipus impositiu de l'IBI. Desprs de la ponncia cadastral, hem viscut dos anysen els quals el govern de Madrid ha impedit que es poguera baixar el percentatge de l'IBI.L'any que ve, si des de Madrid no tornen a impedir-ho, podrem rebaixar la crregaimpositiva a tots el pegolins i pegolines.

Participaci

La participaci ciutadana ha estat sempre un pilar del Collectiu de Comproms per Pego i, eneixe sentit, seguirem impulsant iniciatives que avancen cap a eixe objectiu:

Model de gesti de l'institut vell que propose l'Assemblea Oberta amb acord del'associacionisme local. Lantic institut ha de ser un espai on diferents movimentsassociatius del poble tinguen possibilitat de desenvolupar les seues funcions, aprofitantles sinergies de tots i de totes.

Crearem Consells Sectorials integrats per totes les parts involucrades en els diferentssectors de la societat pegolina amb funcions consultives. Tant en cultura, igualtat,urbanisme, com festes, esports, turisme, rdio, etc. Lexistncia daquests ConsellsSectorials assegurar que sescolten les veus de tota la gent implicada en cada rea de lapoltica municipal, i que les decisions es prenen comptant amb lopini de totes i tots. ElConsell General comptar amb participaci de representant de cada Consell Sectorial. Escrearan reglaments de funcionament que asseguraran la presncia de totes lesassociacions, collectius, empreses i particulars implicats en la matria de cada sector,inclosos en el reglament de participaci ciutadana.

Pressupostos participatius. Dotaci pressupostaria amb propostes fetes pels ConsellsSectorials o per la ciutadania en general i posterior aprovaci en referndum municipal.Cada any, la ciutadania de forma directa triar quina s la millor proposta per durendavant amb una part del pressupost municipal dentre les diferents propostesredactades en cada Consell Sectorial.

5

2. SERVEIS SOCIALS I IGUALTAT

Serveis socials.

Les persones han de ser tractades en condicions digualtat i amb possibilitats reals dintegrar-secom a ciutadans de ple dret per a contribuir al progrs i benestar de tots plegats.s per aix que la nostra prioritat s generar igualtat doportunitats per a totes les persones. Els Serveis Socials sn l'eina que t l'ajuntament per a assegurar el benestar de tots els seusciutadans i es per aix que cal impulsar aquest apartat en totes i cadascuna de les seuesvessants (igualtat, habitatge, desocupaci, poblaci en risc d'exclusi, immigraci...)

Centre de dia per a la dependncia

Majors

Persones amb discapacitats psquiques.

Borsa de treball per a aturats de llarga durada (taller ocupacional local).

Creaci del Punt Cvic Pego.

Espai per promoure l'ajuda mtua, la igualtat, interculturalitat i donar lloc a tot elteixit associatiu del poble.

Assistncia psicolgica i formativa als diferents sectors de la poblaci mitjanantl'elaboraci i execuci de programes especfics per sectors de poblaci:

Joventut i Infncia

Dona

Drogodependncia

Discapacitat

Immigraci

Pis tutelat amb coordinaci comarcal

Pressupost de Conselleria

Gesti empresa privada/associaci

Habitatge i manteniment a crrec de l'Ajuntament

Major coordinaci i informaci de cara a l'usuari, elaborant un protocol de coordinacientre Serveis Socials i les institucions sanitries, educatives i d'ocupaci. Amb major graud'informaci a l'usuari sobre els recursos que t al seu abast.

Plantejar la cobertura de certes especialitats mdiques que queden fora de la SeguretatSocial a persones sense recursos.

Residncia: possibilitat de pagament amb possessions com cases o terres que s'utilitzarienper a s social per l'ajuntament.

Substituci de deutes amb l'Ajuntament per treballs comunitaris que no substitueixinllocs de treball. Hauran de ser els Serveis Socials qui permetin accedir al programa.

Promoci d'un banc de vivendes per a cobrir les necessitats de dones maltractades ambcoordinaci a nivell comarcal.

Projecte educatiu xit: escoleta de temps lliure.

6

Activitats i jocs esportius per a xiquets en risc d'exclusi social en horariextraescolar.

Habitatge

Des de Comproms sempre hem reconegut el dret a una vivenda digna com a fonamental per atota persona que resideix al nostre poble i per aix impulsarem poltiques orientades a facilitarl'accs a la primera vivenda, la promoci pblica d'habitatges socials, la incorporaci al mercatimmobiliari dels habitatges tancats i la rehabilitaci de vivendes buides als centres urbans.

Declaraci de Pego com a zona lliure de desnonaments i recolzament de la daci enpagament.

L'Ajuntament esdevindr mediador en els casos d'execucions hipotecries amb possibilitatde desnonaments.

Els impostos municipals conseqncia d'un desnonament (plusvlues, IBI, etc) no recauransobre les persones desnonades.

Creaci d'un Registre Municipal de Vivendes de lloguer social i per a joves.

Creaci d'un Registre Municipal de Vivendes Desocupades.

Elevaci de l'IBI urb de les vivendes tancades i deshabitades, propietat de bancs i deprocessos d'execuci hipotecria.

Igualtat

La transversalitat s l'eix fonamental de les poltiques d'igualtat. Per aix cal aplicar una perspectiva de gnere a tots els mbits de la gesti municipal. Ens declarem, municipi contra la Violncia Masclista i per la Convivncia Igualitria. Shan de posar en marxa des de lajuntamentles poltiques ms efectives per a la prevenci de la violncia i la igualtat doportunitats. La igualtat no noms ha de ser entesa en termes de gnere, abasta tamb el concepte de capacitats diferents i a nivell local deuen desenvolupar-se estratgies que permeten la seua integraci de forma efectiva i total

Inclourem perspectives de gnere en totes les poltiques municipals.

Crearem el Consell Municipal dIgualtat.

Far les funcions d'rgan consultiu de l'Ajuntament en les rees que impliquen laDona, collectius LGTB, persones immigrants i persones amb diversitat funcional.

Millorar els mecanismes de detecci i abordatge de la Violncia de Gnere.

Formaci per a tots els agents socials (personal sanitari, docent, agents i cossosde seguretat).

Informaci i orientaci a la ciutadania en general.

Major recolzament a les dones vctimes de violncia de gnere en tots els mbitsde la seua vida (habitatge, economia, familiar, seguretat, atenci psicolgica...)

Dissenyarem i dotarem de pressupost un pla d'acci especfic per a la eradicaci

7

de la violncia de gnere en l'adolescncia.

Fomentarem l'ocupaci i la conciliaci de la vida personal i familiar.

Impulsarem la figura de l'Agent d'Igualtat d'Oportunitats, per a donar suport a lesiniciatives d'inserci laboral de les dones (paritat de participaci en programesd'inserci, accions formatives bsiques per a dones, adaptaci d'horaris)

Creaci d'un Banc de Temps per a la conciliaci de la vida familiar i laboral.

Elaboraci d'un llistat de persones disposades a fer determinades feines per aajudar a altres, en concepte d'intercanvi de temps i coneixements.

Desenvolupament de cursos de formaci ocupacional adreats a les dones.

Creaci de lObservatori dEconomia i Igualtat, per constatar la relaci entre els indicadors digualtat de gnere i els de desenvolupament econmic i social

Promourem la coeducaci.

Escoles de mares i pares. Crear un espai d'atenci a la famlia, on treballar envers lesseues filles i fills en collaboraci amb els centres educatius i les AMPEs.

Impulsar l'Escola Matinera. Adequar els horaris dels centres educatius a les necessitatsde les famlies.

Promoure l'intercanvi de coneixements entre les dones del poble per fomentar el seuempoderament.

Prestar assistncia tcnica a les associacions de Dones.

Promocionar la igualtat de sexe i opci sexual en totes les institucions educatives locals.

Impulsarem un Projecte Educatiu de Poble, per tal que en totes les sues lnies detreball quede incorporada la perspectiva sobre la igualtat de sexe (formaciespecfica a la comunitat escolar, elaboraci de material educatiu i de bonesprctiques sobre coeducaci)

Crearem Serveis Especfics d'Orientaci Acadmica i Professional (elecci d'estudissense estereotips), en collaboraci amb ladministraci educativa.

Eradicaci de l'homofbia i la transfbia.

Promocionar i donar suport a les accions que els agents socioeconmics i la societat civil promoguen per avanar en leradicaci de lhomofbia i la transfbia en els centres de treball.

Normalitzar formularis administratius i documents legals per tal que reconeguen lapluralitat de les formes de convivncia familiar. Incloure la perspectiva LGTB en laformaci dels equips tcnics bsics i datenci especialitzada.

Treballarem per la millora de la salut integral de les dones en totes les etapes del seucicle vital.

Promoure la creaci de tallers juvenils per a la educaci sexual i prevenci deconductes de risc.

Servei d'assistncia i orientaci psicolgica i mdica per a dones amb escassosrecursos i en risc d'exclusi social, enfocat a totes les etapes del seu cicle vital(sexualitat, embars, menopausa, malalties de transmissi sexual) en coordinaciamb els serveis sanitaris.

Facilitarem l'accs a totes les activitats culturals i esportives a travs de la igualtat degnere.

8

Donar suport als equips femenins de base en aquells esports amb major representacimasculina.

Promoure equips esportius mixts.

Plantejar programes que fomenten la integraci i la interculturalitat, afavorint lanormalitzaci de la presncia dimmigrants en els diferents sectors o recursos de tipussocioeconmic, corporatiu, ldico-educatiu, doci i esbarjo.

Recolzament de la diversitat funcional.

Plans daccessibilitat urbana i eliminaci de barreres arquitectniques en totes les installacions del poble.

Plans de tractament integral de la capacitat diversa, per tractar vessants com la de locupaci, loci, lassociacionisme, i la integraci plena daquestes persones etc.

Incentius i subvencions per a mesures daccessibilitat en els edificis residencials.

Desenvolupament de locupaci pblica conforme a la integraci de les persones amb discapacitats.

Creaci duna comissi socio-sanitria entre professionals sanitaris i socials per millorar latenci de les persones dependents.

Programa datenci i respir a les persones cuidadores.

Programes de voluntariat.

3. EDUCACI, ESPORTS I CULTURA

Educaci

L'educaci no s sols un dret fonamental per al conjunt de la ciutadania, sin tamb un instrument prioritari per tal d'afavorir la igualtat d'oportunitats entre tots i totes. Amb independncia del nostre nivell d'ingressos, del nostre gnere, de la nostra situaci familiar, de les nostres possibles minusvlues, tots i totes hem de gaudir per part de les administracions pbliques de les possibilitats de desenvolupar-nos i realitzar-nos com a persones lliures. Per aix proposem una srie d'actuacions municipals:

Millorar el manteniment de les tres escoles pbliques del poble, augmentant la seva partida pressupostria.

Defendrem la continutat de les tres escoles pbliques de Pego per qu no es tanquen ms lnies.

Adequarem la sala d'estudi de la Biblioteca Municipal augmentant la seua capacitat i installant recursos informtics.

Fomentarem i impulsarem l'organitzaci de cursos de formaci homologats.

Projecte Educatiu xit: Acompanyament, Ajuda i Refor Educatiu. Refor escolar, activitats ldiques i jocs esportius per a xiquetes i xiquets en horari extraescolar. Juntament amb la regidoria de serveis socials, es potenciar la participaci de xiquets i xiquetes que estiguen en risc dexclusi social.

9

Esports

L'esport es una prctica fonamental, i la prctica equilibrada d'esport ajuda a mantenir una bona salut fsica i mental. Les institucions pbliques tenen lobligaci de promoure l'esport tant en lmbit escolar com en les persones adultes. Per tant, entenem que cal facilitar laccs a qualsevol activitat esportiva, i no oblidar-nos de lesport autcton valenci, que s la pilota valenciana.

S'impulsar una lligueta local de diferents esports, amb equips mixtes entre les escoles del poble per fomentar aix l'esport local.

Potenciar i fomentar la prctica de la Pilota Valenciana, mitjanant la creaci d'una escola municpal de Pilota Valenciana, creant equips de diferents categories inferiors quejugarien en la lliga CEMA (Consorci Esportiu de la Marina Alta).

Sollicitarem el trinquet de l'IES per a que els nostres xiquets i xiquetes coneguen i practiquen la pilota valenciana.

Potenciarem les escoles esportives del nostre poble per a impulsar equips oficials formats per gent de Pego.

Ampliarem el temps dapetura de la piscina municipal (La trilladora).

Optimitzarem el funcionament del recite de la piscina coberta, (control daccesos i eficincia energtica) en pos de la sostenibilitat econmica.

Reacondicionarem els vestuaris de la pista datletisme.

Fomentarem activitats esportives en totes les etapes de la vida.

Fomentarem activitats esportives amb visi de gnere.

Cultura

Entenem que un poble sense cultura s un poble mort i per aix fomentarem totes lesmanifestacions culturals i les seues installacions i el seu manteniment:

Propulsarem i ajudarem a l'Assemblea Oberta de Pego per a la gesti de l'antic IES a favorde la cultura.

Iniciarem la participaci ciutadana en la decisi de la partida pressupostria de cultura,educaci, i esports.

Dotarem la regidoria de cultura de fons suficients per conservar el patrimoni cultural dePego, tant en infraestructures com en components (llibres, arxius, pintures...)

Dotarem de fons i coordinarem la promoci i publicitat dels diferents actes culturals delpoble, tant els diniciativa pblica com els diniciativa privada (trptics, cartelleria...).

Fomentarem l's i coneixement del valenci

Cursets per a adults i voluntariat pel valenci.

Promourem i potenciarem totes les agrupacions musicals pegolines.

Ampliaci i condicionament de la biblioteca municipal.

Reubicaci de l'arxiu histric municipal en altres dependncies ptimes per la seuaconservaci.

Reubicaci, rehabilitaci i condicionament del museu etnolgic.

10

Reubicaci del museu per poder exhibir una collecci permanent dels abundants fonsque t i donar cabuda igualment a les exposicions temporals.

Donarem ladequat ress al certamen nacional de pintura Vila de Pego, que enguany va japer la seua 39 edici, amb la celebraci duna setmana de les arts, al voltant delentrega del guard.

Impulsarem la posada en valor del Bns dInters Cultural (BICs) com el Castell dAmbra.Revisarem el catleg de BICs per tal de fer possible la inclusi de nous bns i procedir adesenvolupar la seua protecci.

Redactarem els Plans Especials de Protecci dels seus entorns, per tal de protegir elnostre patrimoni cultural.

Establirem un rgim de visites als BICs, com estableix la llei.

Comprovarem el seu nivell de protecci i si estan inclosos en l'Inventari General delPatrimoni Cultural Valenci de la Generalitat Valenciana.

El teatre municipal s una de les infraestructures ms demandades per al seu s per partd'associacions, escoles de teatre, centres educatius, etc. i pateix una deterioracievident.

Any a any, millorarem les seues installacions tant del pati de butaques, com de laclimatitzaci, escenari i altres.

Estudiarem la possibilitat de reobrir-ho com a cinema, mitjanant frmules de lloguerde maquinria per a la projecci amb mitjans digitals.

Crearem, coordinarem i mediarem una comissi de festes (consell sectorial) per aconsensuar dates de festes i collaboracions entre els diferents rgans festers incloentsectors afectats com vens i comerciants i restauradors.

Posarem en valor les diferents festes del poble per crear una xarxa social que implique atots els sectors del poble i aprofite les sinergies creades.

Continuarem defensant Rdio Pego com element vertebrador, plural, pblic i en valenci.Desenvoluparem la participaci ciutadana en el seu Consell dadministraci.

4. OCUPACI, COMER I TURISME

Ocupaci

La gravssima situaci que viuen algunes persones no pot deixar indiferent a lAjuntament. Desde les institucions locals hem doferir oportunitats per a tot el mn puga viure amb autonomia idignitat. Prendrem mesures per millorar les oportunitats docupaci de la poblaci, perqucreiem que des de la proximitat del municipi s don millor es poden abordar els problemes de lagent.

Pla dOcupaci Local: crear una bossa de treball per aturats de llarga duraci sense dreta prestaci. Aquestos treballs seran temporals, dirigits a cobrir necessitats dintersgeneral i intensius en m dobra (p.e. adequaci de sendes, tasques administrativesmenors, rehabilitaci dedificis del casc histric...). Aquesta iniciativa la durem a termedes de lAjuntament, sempre buscant la collaboraci amb altres administracions a travsdels diferents programes docupaci existents.

11

Creaci dun viver dempreses en espais pblics en infrautilitzats (p.e. antic ambulatori)que servisquen de suport i acompanyament a nous projectes empresarials dxit. Esprioritzaran els projectes de emprenedoria social i aquells que presenten una pla denegoci ms slid.

Concurs de joves emprenedors: celebrar una setmana econmica al municipi amb tallers,jornades i xarrades. Es presentaran els joves emprenedors del municipi i les empreses denova constituci, tot premiant el projecte ms innovador.

Habilitar aules homologades per a la formaci ocupacional: lajuntament disposar ambaules que complisquen amb els requisits tcnics bsics per a poder impartir una majoroferta formativa. No podem permetre que es perden fons destinats a la formaci per nodisposar dels mitjans mnims requerits.

Comer

El comer local s la base per a construir un poble viu, com a element dinamitzador de lentornurb i principal generador de riquesa i ocupaci. El model de comer que defensarem des delAjuntament pretn modernitzar i facilitar la competitivitat dels xicotets i mitjans establimentscomercials. Buscarem la manera daprofitar tot el potencial del nostre poble per crear unambient favorable al consum de proximitat i de qualitat.

Impulsar un Pla dUrbanisme Comercial per potenciar el comer local de proximitat:durem a terme un estudi per a lordenaci del comer local i fixaci duns objectiusestratgics, tot integrant-lo el Pla General Urbanstic.

Formaci per a empreses: garantir a les empreses locals laccs a tota una srie derecursos formatius per a afrontar amb xit la consolidaci dels seus negocis.

Crear sinrgies entre lAjuntament associacions festeres i els comeros per millorarlimpacte econmic de les festes en el comer local.

Fiscalitat flexible per a les empreses locals: pretenem facilitar lacompliment de lesobligacions tributries dels empresaris locals i aix facilitar la seva viabilitat. Per exempleamb el fraccionament del pagament, bonificacions, perodes dexempci per a empresesde recent implantaci...

Exempci de pagament de taxes per a empreses de nova creaci durant el primer anyd'activitat

Dinamitzaci i establiment rutes de comer, com sn les rutes de la tapa, les nitsblanques, Mercat de la Terra, les fires comercials etc... que aprofiten per estimular elconsum local.

Impulsarem la creaci d'un centre comercial on line, per obrir nous canals de comerlocal i ajudar a la seua promoci exterior.

Turisme

Apostarem per un turisme de major qualitat per a obtenir un major impacte econmic iocupaci. Des de lAjuntament hem de posar en valor latractiu turstic del nostre municipi,potenciant el nostre patrimoni histric, cultural i mediambiental, tot oferint una millor ofertaturstica. Hem de ser els pegolins els principals ambaixadors del nostre poble, si no valoremnosaltres el que tenim, tampoc ho faran des de fora.

Un centre histric viu: senyalitzaci dels elements histrics del casc antic, obertura alpblic dels edificis emblemtics i peatonalitzaci puntual del centre.

Afavorir el turisme de pernoctaci amb major impacte econmic:

12

Dissenyar paquets turstics integrats: haurem de posar en valor tot el conjunt del nostrepatrimoni histric, arquitectnic cultural i mediambiental del nostre poble, aprofitat lanostra localitzaci estratgica entre la muntanya, la marjal i el mar.

Estudiar formes de connectar loci dirn i familiar amb loci nocturn en les festes ialtres esdeveniments locals.

Impulsar el creixement de loferta dallotjament:

Potenciarem el sector hostaler.

Assessorament legal als propietaris d'apartaments i cases deshabitades per al seulloguer en estances curtes.

Creaci d'un registre de cases de camp que reunisquen les condicions per a servird'allotjament turstic de camp, es facilitar la seua consecuci i s'impulsar laseua promoci a l'exterior.

Impulsar el Catleg de Bns i Espais Protegits que tinguen un especial valor histric,arquitectnic, etnolgic, cultural i daltra naturalesa. Aquest document ha de servir perincidir en la seua conservaci, restauraci, senyalitzaci, promoci i, en definitiva,millorar latractiu turstic de poble.

Promoci del turisme esportiu de muntanya/rural en collaboraci amb el CentreExcursionista.

Posar en valor la gastronomia autctona: rutes gastronmiques, mercats de la terra...

Estudiar accions conjuntes amb els nostres pobles vens per a incrementar limpactedaquestes accions.

5. AGRICULTURA, MEDI I SOSTENIBILITAT

Agricultura

Pego ha estat sempre un poble eminentment agrari i aix ha marcat la forma de ser de les pegolines i pegolins que hui l'habitem. Tot i aix el sector passa, des de fa temps, per moments difcils i es per aix que pensem que cal un nou impuls per a l'agricultura, per un impuls que vaja de la m de la innovaci, tant en tcniques com en cultius, i d'una nova relaci amb el camp que entenga la producci agrria com un tot des de la plantaci i sembra fins a la venda alconsumidor.

I apostar per la sobirania alimentria efectiva.

Dinamitzar la Cambra Agrria:

Convertir l'actual cambra agrria en una oficina d'informaci i assessorament als agricultors i les agricultores locals, tant a nivell d'ajudes econmiques com de tcniques de cultiu.

Fomentarem la presncia d'un tcnic agrcola per a l'assessorament tcnic als usuaris.

Fomentarem la formaci en les rees de noves tcniques agrcoles, nous cultius, producci ecolgica, manufactures i elaborats de la producci agrria, venta directa...

Diversificaci agrria:

Elaborarem un Pla de Diversificaci Agrria (PDA) que indique i classifique les zones del terme municipal ptimes per a cada tipus de cultiu, sempre buscant noves

13

espcies i varietats que donen bons rendiments i que s'adapten a les caracterstiques climtiques i del terreny.

El PDA s'elaborar per tcnics agrcoles i es buscaran collaboracions amb les diferentsuniversitats valencianes que tamb acompanyaran als productors en tot el procs.

Banc de terres municipal:

Impulsarem l'actual banc de terres amb un carcter ms social i dinamitzador de l'economia, implantant dues modalitats:

Llistat municipal centralitzat de terres (titularitat privada) disponibles per al lloguer per part dels treballadors i les treballadores del camp.

Els propietaris comunicaran a la Cambra Agrria la seua disponibilitat de posaren lloguer les seues terres indicant l'estat actual de les mateixes.

El llistat ser pblic i qualsevol persona treballadora de la terra podr sollicitar el contacte del propietari de les terres del seu interes per a llogar-les i fer-ne s.

Els contractes es faran entre particulars de tal manera que el llistat tindr funcions de publicitat i centralitzaci de l'oferta de terres.

Tamb es constituir una llista de persones interessades en llogar terres amb les caracterstiques que demanen per tal d'afavorir als propietaris que vulguenarrendar les seues parcelles.

Borsa de terres per a s social o d'explotaci privada i de forma cooperativa per aturats de llarga durada o persones en risc d'exclusi social, a canvi el manteniment de les terres mentre no s'usen anir a crrec de l'Ajuntament i es plantejaran rebaixes de l'impost.

Els propietaris que cedisquen les terres es comprometran a cedir-les durant untemps determinat, durant el qual el manteniment ser a crrec de l'Ajuntament mentre no estiguen cedides a persones, en eixe cas correr a crrec dels beneficiaris.

Es plantejaran rebaixes o exempcions en els impostos als propietaris per les seues terres cedides.

Es formaran bosses de treballadors i treballadores en situaci d'atur i risc d'exclusi que seran candidats a explotar terres de la borsa.

L'organisme encarregat de decidir l'entrada en la borsa de treballadors ser elsServeis Socials.

Les terres es cediran a ra d'unes 6 fanecades per persona.

Els beneficiaris de les terres s'encarregaran del seu manteniment i del pagament dels impostos de les terres.

Els beneficiaris treballaran les terres en el seu conjunt de forma cooperativa.

Dinamitzaci de l'activitat agrria:

Apostarem per un mercat setmanal de productors locals que afavorisca als productorsecolgics.

Fomentarem la relaci entre el banc de terres i els Mercats de la Terra, afavorint la venta dels seus productes.

Impulsarem la compra de productes agraris locals per part de les escoles, escoleta,

14

institut i residncia.

Impulsarem campanyes de conscienciaci per als bars i restaurants del poble per tal que compren productes locals

Impulsarem collaboracions amb la Cooperativa per a comercialitzar les produccions elevades optimitzant les installacions.

Model de lloguer d'installacions municipals per a la fabricaci de productes derivats de la producci agrcola local.

Adequaci d'un local per a la manufactura de productes elaborats agraris.

Complir totes les indicacions de sanitat.

Es llogar per temps a persones productores i treballadores que tinguen la certificaci adequada i vulguen produir derivats agraris (melmelades, conserves artesanals...).

Altres iniciatives:

Neteja de camins rurals sense s de fitosanitaris agressius amb el medi i la salut de les persones.

Declaraci de Pego poble lliure de glifosat pel seu risc comprovat de produir cncer.

Incentivarem l'agricultura ecolgica, sobretot als lmits del Parc Natural per tal de millorar l'estat del parc i del medi natural.

Amb assessorament per part dels serveis de la Cambra Agrria.

Proposarem la formaci d'un banc de llavors amb collaboraci comarcal.

Medi i sostenibilitat

L'aposta de Comproms per Pego pel medi ambient ha estat un punt clau en la historia del collectiu, perqu pensem que s necessari per al benestar de les persones que vivim i treballema Pego, per tamb perqu el patrimoni natural s un atractiu cultural i turstic que hem de conservar.

Protecci i recuperaci de la xarxa de senders i camins. Signant collaboracions amb el Centre Excursionista de Pego. Formaci de tallers ocupacionals dedicats a aquesta causa que ocupen una gran

quantitat de m d'obra. Posarem les condicions per tal de rebre subvencions que es puguen destinar a eixa

finalitat. Exigirem a la Conselleria l'elaboraci del Pla Rector d'Usos i Gesti (PRUG) de la Marjal i

la seua protecci i monitoritzaci efectiva. Per tal de garantir la correcta conservaci de l'espai.

Elaboraci d'un Pla Integral de Recuperaci de les Muntanyes (PIRM) que permeta aturar la prdua de sl i augmentar la filtraci d'aigua a l'aqfer. Reforestaci, amb plans de la Diputaci, i conservaci de les muntanyes i de l'entorn

de la Marjal. Es formaran tallers ocupacionals dedicats a aquesta causa que ocupen una gran

quantitat de m d'obra. Amb aix afavorirem la infiltraci de l'aigua de les pluges a l'aqfer, cada vegada

ms concentrades en pocs dies, i evitarem l'erosi de les muntanyes. Impuls de la reivindicaci histrica de protecci del les muntanyes exigint a la Conselleria

l'aprovaci de la proposta presentada fa anys.

15

Residus

La gesti dels residus urbans s un problema per a tots els pobles i ciutats, ja que es generen en gran volums i s'han d'eliminar, per aix apostarem per sistemes ms racionals que separen les diferents fraccions dels residus en origen i, en la mesura del possible, acostarem la seua gesti aun model pblic.D'aquesta manera reduirem la quantitat de residus que van a la planta de tractament de Dnia i el poble estalviar diners, a ms d'avanar en la sostenibilitat ambiental.

Impulsarem un model de recollida de residus porta a porta, per a millorar en la separacien origen i disminuir els costos a la planta de recepci. Basant-nos en models ja utilitzatsen altres ciutats europees i que han demostrat la seua eficcia. Estudiarem la implantaci de sistemes com els de l'Associaci de Municipis Catalans

per la Recollida Selectiva Porta a Porta. Son models ms sostenibles que els actuals i econmicament ms rendibles. Permeten la reducci dels impostos del fem segons la taxa de separaci de cada

vivenda. Fomentarem la creaci d'una planta de compostatge municipal o, si cal, una comarcal.

S'encarregar del compostatge de la fracci orgnica dels residus generats pel municipi.

S'encarregar de la recollida de la fracci orgnica generada al poble. El compost generat per la planta ser utilitzat per part dels serveis de l'Ajuntament i

es vendr als vens i venes a preus econmics per a la seua utilitzaci en jardins i explotacions agrries.

Energia

Laportaci municipal a la sostenibilitat mediambiental requereix del disseny de poltiques depreservaci del capital natural i tamb dinstruments tcnics per al coneixement permanent delnostre comportament mediambiental, de manera que puguem dur a terme una acci municipalben informada.L'actual model energtic s insostenible a llarg termini tant mediambientalment com econmicament i cal un canvi en l'obtenci de l'energia apostant per les renovables i l'eficincia energtica.

Fomentarem l's d'energies renovables per part de l'ajuntament amb installacions fotovoltaiques, per tal de reduir la partida pressupostria dedicada a pagar el consum elctric i millorar en la reducci de gasos d'efecte hivernacle. Elaborarem un estudi per tal de conixer l'estalvi econmic de la installaci de

plaques fotovoltaiques als sostres dels edificis municipals. Avanarem en l'eficincia energtica dels edificis i enllumenat municipals.

Passarem l'enllumenat pblic a illuminaci amb bombetes LED, ms eficients energticament.

Revisarem els contractes municipals amb les elctriques per tal de reduir els costos en factures municipals.

Millorarem l'eficincia energtica dels edificis pblics.

Facilitarem l'adequaci dels habitatges a l'eficincia energtica amb rebaixes delsimpostos d'obres.

16

6. URBANISME

L'urbanisme s l'activitat que ms directament incideix sobre la qualitat del nostre poble. Peraix, pensem que ens trobem en el moment idoni per iniciar el canvi de model urbanstic querecupere la seva funci ms noble, al costat dels interessos de la ciutadania. I deixant a bandala proliferaci de PAIs que tenen una funci especulativa sobre el sl que res t a veure amb lamillora de la qualitat urbana i mediambiental del nostre poble. De manera que hem cercat laforma d'iniciar aquest canvi seguint uns criteris ecolgics de sostenibilitat formalitzats endiferents documents oficials.

Promoure l's adequat del nostre patrimoni mobiliari, plagat d'habitatges sense s, alservei de les persones sense habitatge. Per aix, incentivarem la vivenda de lloguer socialpenalitzant l's especulatiu de la mateixa.

Recuperar l'equilibri en el sector immobiliari prioritzant la concentraci urbanamitjanant la rehabilitaci del nucli urb existent en el nostre poble. Aix queestimularem la rehabilitaci i remodelaci de vivendes front a la construcci de noves. Ams de revitalitzar i dotar de contingut el centre, tancant-lo puntualment per alsvianants i afavorint la implantaci de comeros.

Trencar el nexe que uneix l'elaboraci del Pla Urbanstic amb el dret de propietat,lluitant aix contra l'especulaci del sl. Per aconseguir-ho s'han de modificar els criterisde planificaci urbanstica partint de la protecci de tot el sl no urbanitzable protegintles muntanyes, i delimitar clarament el permetre urb.

Facilitar els trmits per a la construcci de cases de camp sempre i quan estiguendestinades a l's per part de la gent del nostre poble i no a l'especulaci, amb l'ajuda delsnostres representats a les Corts. Aix com aprofitarem aquest nexe directe a les Corts pera promoure la construcci del tren necessari de Gandia a Alacant i collocar una eixida del'autopista ms prxima al nostre poble.

Incrementar el curt horitz temporal de determinades caracterstiques dels PlansUrbanstics per a que les actuacions que realitzem en el nostre poble tinguen unasostenibilitat global a llarg termini.

Prioritzar l'us del sl classificat com a urb en la PGOU en vigor. Ho aconseguiremimpedint la requalificaci d'aquest fins que no s'haja executat, almenys, el 90% del slclassificat com a urbanitzable en eixe moment. No als macroprojectes.

Recuperar l'inters ciutad per participar en el disseny urb que incideix el futur delnostre poble, facilitant la informaci i creant campanyes de difusi mitjanant l'AgendaLocal 21. D'aquesta manera aconseguirem un major control de l'urbanisme, tant en lafase de redacci dels plans com en procs de desenvolupament i execuci d'aquests.

Vincular la legislaci urbanstica amb l'ambiental elaborant normes esttiques iconstructives per tal d'afavorir l's de materials autctons, reciclables i de proximitat,aix mateix, incidint en una major eficincia energtica a nivell global.

Adaptar en la mesura possible el nostre poble a l's de la bicicleta delimitant carrilsdintre del poble i installant aparcaments de bicis en punts estratgics o msconcorreguts.

En conclusi, des de Comproms per Pego pretenem afrontar l'urbanisme del nostre poble ambresponsabilitat. Urbanitzar s, sens dubte, una tasca complexa, no obstant aix, si es fa com cal

17

pot canviar la vida d'un poble; dotant d'activitat els nostres carrers, millorant l'accessibilitat eincrementant la qualitat de vida dels habitants. Tot a s'aconsegueix urbanitzant amb seny,tenint una visi global de les conseqncies de les actuacions que es pretenen dur a cap , s adir, contemplant, en cada actuaci, els tres punts de vista principals de l'urbanisme que sn:l'ambiental, el social i l'econmic. Sols aix es pot fer del nostre poble un lloc ms atractiu per aresidir, millorant l'economia i no deixant de banda la sostenibilitat ambiental.

18

7. LLISTA DE CANDIDATS COMPROMS PER PEGO 2015

1. Conxa Del Ruste Aguilar

2. ngel Oltra Prez

3. Anna Sastre Massanet

4. Bernat Boluda Garca

5. Jordi Pascual Sendra

6. Reyes Vicens Prez

7. Josep Joan Folqus Sala

8. Pascual Mar Sendra

9. Clara Pastor Lull

10. Victor Climent Vidal

11. Joaquim Pastor Sastre

12. Merc Pons Sendra

13. Carles Valor i Mic

14. Karen Patricia Lynch

15. Edu Alcina Siscar

16. Anna Femenia Estela

17. Josep Nadal Sendra

Suplents:

18. Germ Miralles Gomar

19. Elvira Cambrils Miralles

20. Joaquin Ferrando Sendra

19

Les persones han de ser tractades en condicions digualtat i amb possibilitats reals dintegrar-se com a ciutadans de ple dret per a contribuir al progrs i benestar de tots plegats.