Programa electoral Compromís 2011-2015

8/7/2019 Programa electoral Comproms 2011-2015

1/89

PROGRAMA ELECTORAL2011-2015

Les mans netes i les

propostes clares

coaliciocompromis.net 1


2/89

ndexA. ESTRATGIA PER A LA CREACI DOCUPACI I EL CANVI DE MODEL PRODUCTIU1. Creaci docupaci2. Formaci per a una ocupaci de qualitat3. Modernitzaci dels serveis pblics docupaci4. Poltica fiscal justa5. Pacte per la indstria6. Economia social i autnoms7. Comer al servei de la ciutadania8. Turisme responsable i generador de riquesa9. Recolzament a la investigaci

B. EL MEDI AMBIENT I EL TERRITORI1. Lluita contra el canvi climtic2. Canviar el model energtic3. Combatre la contaminaci4. Mobilitat segura, sostenible i saludable5. Residus6. Aigua7. Gesti forestal8. El mn rural9. Protecci del paisatge10. Urbanisme i ordenaci del territori11. Prevenci de danys ambientals12. Respecte i tracte digne als animals



3/89

C. SOCIETAT DE BENESTAR1. Sanitat2. Serveis socials3. Persones amb discapacitat i llei dependncia4. Famlia5. Persones majors6. Joventut7. Igualtat8. Immigraci9. Drogodependncies10. Habitatge11. EducaciD. HONESTEDAT, TRANSPARNCIA I SERVEI A LA CIUTADANIALluita contra la corrupci1. Participaci ciutadana2. Cooperaci internacional3. Justcia4. Nou model de RTVV5. Societat de la informaci6. Reforma de les administracions pbliques7. Ms autogovern, ms valencianisme



4/89

A. ESTRATGIA PER A LA CREACI DOCUPACI I EL CANVI DE MODEL PRODUCTIUDavant de la realitat de la destrucci de 500.000 llocs de treball, s obvi que el principalindicador de la sortida de la crisi ser la creaci docupaci de qualitat. Per aix,COMPROMS considera essencial una proposta rigorosa per a la creaci docupaci. Unaproposta quantificable en termes de creaci docupaci. Una proposta que expresse lesopcions prioritries quant al canvi de model productiu i les poltiques dequitat i ampliacide lEstat del benestar. Una proposta orientada a lestalvi i leficincia energtica i lasubstituci de lenergia procedent de combustibles fssils per les energies renovables.LEstratgia per a la creaci docupaci i el canvi de model productiu planteja lobjectiu decreaci neta de llocs de treball fonamentats en un nou model productiu basat en la

innovaci, la sostenibilitat i el reforament de lEstat del benestar i la convergncia socialamb la zona euro.

LEstratgia per a la creaci docupaci i el canvi de model productiu representa no nomsla creaci dun volum molt important docupaci, sin que aquesta nova ocupaci siga moltmenys vulnerable a les situacions de crisi, ats que es redueix la dependncia de lesbombolles especulatives o de levoluci inestable dels mercats exteriors, financers o debns i serveis. A ms, representa una millora de la igualtat doportunitats entre dones ihomes, i un reforament de lEstat del benestar. I, finalment, significa orientar el nostrepas cap a un model econmicament ms sostenible, cap a leconomia verda.

La caiguda de locupaci al Pas Valenci i Espanya durant la crisi contrasta amb la que hanexperimentat la resta de pasos europeus avanats, molt menys acusada (10 puntspercentuals enfront de 2 punts a Europa).

Lestructura del seu model productiu t un pes ms acusat del sector de serveis pblics,innovaci, en les noves nnxols docupaci i menor de la construcci. Una majorproductivitat i competitivitat, juntament amb sistemes de repartiment del treball, hanpropiciat una resistncia molt ms alta a repercutir en caigudes de locupaci la caiguda delactivitat econmica.

En aquesta lnia de convergncia amb Europa, es planteja un canvi de model productiu quepermeta avanar durant la propera legislatura cap a un model ms cohesionat socialment isostenible econmicament, i que pose les bases dun canvi molt ms profund a llargtermini, cap a un model referent en el benestar de les persones i la sostenibilitat ambientalde qu gaudiran les futures generacions.

Les mesures proposades en el segent apartat van en la lnia dafavorir aquesta estratgia,tot donant resposta als actuals reptes socials: lluita contra les desigualtats (de classe, degnere i contra les diferents dualitzacions del mercat laboral), enfortiment de lEstat delbenestar, potenciaci de les activitats de serveis relacionals, poc consumidores de

recursos fsics, i de les afavoridores de lestalvi de recursos energtics, i millor repartimentdel treball.



5/89

Els objectius de la nostra estratgia en ocupaci a quatre anys han de permetreaproximar-nos a la taxa datur existent el 2007. Ara b, lestructura productiva idocupaci resultant encara estaria lluny de lobjectiu dun nou model productiuecolgicament sostenible, amb ms equitat, ms justcia social i ms drets socials ilaborals. COMPROMS proposa que el Pas Valenci lidere dins de lespai europeu elprocs de transformaci cap a aquest nou model econmic basat en els principis deldesenvolupament sostenible, ms eficient, amb ms equitat i ms drets.1. Creaci docupaci.Promoure un gran acord amb els representants del mn econmic i social per tal destablirels grans objectius estratgics en el terreny econmic i social.

Donar el reconeixement que correspon al paper institucional dels sindicats.

Establir incentius per a la conversi de contractes temporals en indefinits.

Realitzar actuacions per reduir i eradicar leconomia submergida.

Establir limitacions als Expedients de Regulaci dOcupaci.

Assolir la delegaci i el trasps de recursos per part de lEstat de les competncies enmatria dInspecci laboral incloent-hi el Cos dInspectors, per tal daconseguir un marc defiscalitzaci de lactivitat de les empreses i treballadors en matria socio-laboral mseficient en relaci al control del frau i la illegalitat en la contractaci.

Desenvolupar un pla integrat de poltiques actives docupaci, que garantisca els dretsbsics de les persones aturades per tal de potenciar la seua ocupaci.

Aconseguir ms pressupost per a les poltiques actives docupaci fins a l1,2% PIB i

personal per als serveis pblics docupaci i una atenci personalitzada, una tutoritzaci delaturat i aturada en el seu itinerari cap a la inserci laboral.

Actuar per tal de desenvolupar les potencialitats del territori per crear ocupaci i millorar lacapacitat docupar-se de les persones mitjanant els acords locals per locupaci queintegraran les empreses, els agents socials i ladministraci local. Traspassar alsajuntaments del Pas Valenci les competncies de les poltiques docupaci actives ambles condicions i amb el finanament necessaris per exercir les competncies en matriadocupaci i formaci adequadament.



6/89

Establir un marc de negociaci collectiva al Pas Valenci, que vetle per evitar lesdiscriminacions laborals, en particular les de gnere, redusca la temporalitat, promoga laseguretat en el treball i evite el treball irregular.

Establir com objectiu la convergncia amb les taxes dactivitat europees, en especial pelque fa a la taxa dactivitat femenina i de la gent jove.

Crear nous llocs de treball amb un millor repartiment del temps, reduint el diferencial ambla taxa de treball a temps parcial europea, amb participaci activa en aquest objectiu delsector pblic i vetllant, mitjanant la normativa, els convenis collectius i si escau lainspecci, per tal que aquest assoliment no genere llocs de treball de baixa qualificaci o

baixa remuneraci (les remuneracions per hora a temps parcial han de ser proporcionals, ofins i tot superiors a les remuneracions a temps complet), evitant una feminitzaci malentesa que incremente el diferencial salarial entre homes i dones.

Aplicar un pla per reduir la sinistralitat laboral, incrementant les mesures i mitjansdinspecci i control i desenvolupant un model de prevenci amb participaci de tots elssectors implicats.

Crear els llocs de treball necessaris en el sector de latenci als xiquets i xiquetes de 0 a 3anys per incrementar la taxa descolaritzaci a nivell dels pasos europeus avanats i

incrementar la taxa dactivitat de les mares.

Generar i formalitzar els milers de llocs de treball que shan creat en el sector de ladependncia i cura de gent gran per tal de professionalitzar el sector informal, atendre lesnecessitats existents i incrementar la taxa dactivitat de les dones que actualment handabandonar la feina per tenir cura de familiars grans.

Reforar amb nous llocs de treball el sector escolar 3-18 anys i dactivitats extraescolarsper millorar el tractament adequat de la diversitat, reduir el fracs escolar per tal deacostar-se a la mitjana dEuropa, potenciar els coneixement dels idiomes estrangers i

ajudar a conciliar la vida laboral, familiar i personal, tot incrementant la taxa dactivitat deles mares.

Incrementar en nous llocs de treball al sector sanitari i socio-sanitari, avanant en laconvergncia en despesa sanitria amb lEuropa avanada, reforant latenci primria,reduint les llistes despera i ampliant la capacitat de latenci socio-sanitria.

Crear nous llocs de treball addicionals necessaris per dotar el serveis pblics associats a laseguretat, la justcia, la inspecci i el suport a poltiques laborals actives i, aix, convergir enqualitat de la prestaci dels serveis pblics amb els pasos avanats.

Recuperar els milers de llocs de treball en el sector primari destruts per la prioritzaci delssectors de la construcci, mitjanant una revaloritzaci i rendibilitzaci social de les seuesactivitats, en estreta collaboraci amb les indstries agroalimentries de qualitat, el sector



7/89

denergies renovables (solar, biomassa, biocombustibles, etc.) i el sector serveis (turisme,educaci, etc.).

Recolzar la generaci de nous llocs de treball en indstries i serveis lligats a les poltiquesde sostenibilitat: energies renovables i indstries i serveis complementaris, noves xarxes dedistribuci energtica intelligents, generalitzaci dels gestors energtics per a habitatges,indstries i equipaments pblics, increment del reciclatge a nivells europeus avanats.

Nou enfocament de la construcci que cree nous llocs de treball en el sector de larehabilitaci energtica dedificis, i creaci dun parc dhabitatge pblic que resolga lesnecessitats dels propers anys amb aquells llocs de feina de nous gestors i mantenidors

daquest patrimoni immobiliari.

La recuperaci i revitalitzaci del patrimoni histric. Per afavorir un urbanisme noconsumidor de territori, que millora l'oferta de turisme de qualitat i en si mateixa relacionaarquitectura-urbanisme-histria-arqueologia i construcci tradicional (oficis), que formapart del nou sector de la construcci

Creaci de llocs de treball derivats de plans dinfraestructures pbliques associades al noumodel de sostenibilitat com sn les xarxes ferroviries i de transport collectiu, xarxesdelectricitat per recarregar els vehicles, logstica intermodal, i adaptaci de les

infraestructures al canvi climtic.

Creaci de llocs de feina qualificats en els sectors R+D, T.I.C. i financer, nanotecnologia,aparells relacionats amb la salut, etc, tot avanant en la convergncia amb els pasoseuropeus avanats en despesa R+D, s de les T.I.C. i cultura financera.

Potenciar lemprenedoria i, en especial, les empreses deconomia social per generar,conjuntament amb els efectes de la reactivaci derivada de la creaci de llocs de treballdels objectius anteriors, en especial en els sectors quinaris, de serveis i indstries auxiliarsempresarials i de serveis personals, impulsant tamb el canvi dhbits de consum cap un

model ms sostenible.

Un increment de locupaci fa crixer la recaptaci fiscal en tots els impostos directes iindirectes relacionats amb locupaci (IRPF i cotitzacions socials de les retribucions) i elconsum generat per les retribucions pagades (IVA, impostos especials dalcohol, tabac,benzina, etc.), la millora en la capacitat de compra de bns immobles (ITP-AJD) i,indirectament, la millora en les vendes i, per tant, en els resultats de les empreses i elsautnoms que subministren productes i serveis de consum (Impost de Societats, mdulsIRPF, etc.).

Reactivaci econmica a travs de la inversi pblica i la despesa social que tenen com aefecte a mitj termini la reducci del dficit pblic.



8/89

Les inversions en infraestructures fsiques generadores docupaci (educatives,dependncia, transport sostenible, etc.) poden ser finanades amb el recurs al sectorprivat, mitjanant frmules de cooperaci pblico-privada.

2.Formaci per a una ocupaci de qualitatUn objectiu prioritari de COMPROMS s la creaci docupaci de qualitat en aquellssectors emergents com les energies renovables, la lluita per reduir les causes del canviclimtic i latenci a les persones vinculada al desenvolupament de lEstat del benestar i alaplicaci de la Llei de dependncia, aix com la creaci docupaci en el sector pblic.

La creaci de llocs en els sectors datenci a les persones ha de servir tamb permillorar lequitat de gnere, en reduir la prdua del potencial de treball femen que ara nopot compaginar la carrera professional amb la maternitat i latenci als parents grans.

Shan de millorar els nivells de qualificaci estenent la formaci per a locupaci perqula poblaci adulta, en el mn laboral, obtinga les qualificacions necessries per al seudesenvolupament professional i personal. En la propera legislatura, sha daprovar una lleipel dret a leducaci permanent.

Reformar en profunditat el sistema educatiu i la necessitat dintegrar els tres subsistemes(reglat, ocupacional, continu) i fer un esfor per adequar loferta educativa a la demanda delmn empresarial.

Foment dels recursos econmics per desenvolupar la formaci professional en el seuconjunt, locupacional en especial, aix com la integraci de tota la formaci professional(reglada, contnua i ocupacional), de manera preferent en els instituts pblics, dotant demajors recursos materials i humans els centres formatius pblics.

La formaci professional incentivar la qualitat de les prctiques en les empreses,

incrementant els programes escola/treball.

Potenciar una oferta suficient i de qualitat on la universitat jugue un paper important en larevaloritzaci de la formaci a partir duna anlisi de necessitats de formaci (planificaci,diagnosi) amb un contacte permanent amb les organitzacions sindicals i empresarials igarantint que hi haja una oferta formativa disponible al llarg de lany i no noms en perodespuntuals.

Es realitzaran programes per reduir el fracs escolar dels joves i simpulsaran Programes deGarantia Social.



9/89

Enfortir el paper dels formadors/es ja que la formaci daquests ha de ser un valor enlaugment de qualitat de la formaci professional i contnua.

Realitzaci de programes de formaci especfics per a dones que desitgen la reincorporacial treball desprs duna llarga absncia.

Establir un pla per a la formaci dels discapacitats fsics, psquics i sensorials en atur,impulsar una nova normativa que fomente la integraci social i laboral dels disminuts,determinant que les empreses contracten un 2% de les seues plantilles amb persones ambdisminucions.

Impulsar plans de formaci i inserci laboral per regularitzar la situaci dels immigrants,establint plans dacollida mitjanant les administracions locals.

Augmentar substancialment els recursos destinats a les poltiques actives docupaci,adequant-les a la realitat actual de locupaci i latur. Donar continutat al model descolestaller, model que combina formaci i treball que ha obtingut molt bons resultats els darrersanys quan a la formaci i inserci laboral de joves amb especials dificultats.

Plans de xoc territorials de reactivaci econmica i per a la creaci docupaci a lescomarques i zones amb taxes datur superior a la mitjana autonmica valenciana.

Crear ocupaci entre PIMES, persones emprenedores i autnomes mitjanant acordsamb entitats financeres i de banca tica que facen possible un millor accs al crdit imenors tipus dinters.

Millorar les oportunitats docupaci de les persones que es troben en situaci daturmitjanant els programes mixts docupaci i formaci, dacord amb les empreses,afavorir les prctiques formatives de la formaci professional i universitria, facilitaroferta de formaci professional que es puga capitalitzar (acreditar) i permeta a lespersones que busquen feina la millora de les seves competncies professionals, i crear un

sistema dorientaci permanent per a tota la poblaci que servisca de suport a lespersones en els constants canvis del mercat de treball.

Augmentar la inversi pblica en educaci i formaci professional per afavorir lespossibilitats docupaci de les persones. Hem de superar com a pas els dficits que patimdes de fa anys, tant en relaci amb el fracs escolar com la manca doferta suficient deplaces dFP incial.

Impulsar la reconversi docupaci submergida i precria en ocupaci reconeguda, ambdrets i qualitat a partir del desenvolupament dun acord institucional i del reforament de

les mesures dinspecci de treball i hisenda.



10/89


11/89

Elaborar un Pla Director dels serveis docupaci pblics al Pas Valenci consensuat ambsindicats, patronals i entitats municipalistes amb lobjectiu dassolir un servei docupaciefica i eficient, dimensionat a les necessitats del pas, que aprofundisca en les necessitatsdel mercat de treball i que es fixe com a repte assolir els estndards de qualitat dels millorsserveis europeus.

Impulsar la reforma de la Llei dordenaci del sistema docupaci i de creaci delSERVOF, garantint el carcter plenament pblic dels serveis docupaci iintermediaci. Crear un espai de collaboraci entre el SERVOF i la Inspecci de Treball perlluitar contra el frau en la contractaci i la prevenci de riscs laborals i la discriminaci perra de sexe.

Impulsar la unificaci de les poltiques actives i passives, traspassant la gestidaquestes a la Generalitat.

Desenvolupar les activitats de la Inspecci de Treball reforant els cossos dinspectors isubinspectors per lluitar contra les irregularitats, especialment per reduir leconomiasubmergida o irregular.

4. Una poltica fiscal justa orientada a una poltica econmica per al canvi de modeleconmicCOMPROMS vol recuperar lImpost sobre Successions i Donacions, i fer-lo molt ms justa travs de lexempci per a la immensa majoria de les persones contribuents i elmanteniment per als imports ms alts. Amb laugment, defensat per COMPROMS, de latarifa del tram autonmic de lIRPF per a les rendes ms altes podem aconseguir unaredistribuci dels costos de lajust, per la banda dels ingressos.

COMPROMS, conscients de la gravetat de la crisi i del fet que aquesta pot ser llarga, aixcom de lonada conservadora que est imposant restriccions de la despesa pblica arreu

dEuropa, proposem defensar i ampliar el model de benestar aconseguit, laugment de lainversi pblica i el desplegament dels aspectes financers de lEstatut.

Daltra banda, propugnem limpuls de la fiscalitat verda que permetria desenvolupar,definitivament, el principi de qui contamina, paga com a trnsit cap a una internalitzacidel cost de la gesti que moltes activitats externalitzen cap a la resta de la societat. La novafiscalitat verda s imprescindible per induir al canvi de model: caldria taxar el turismeper invertir en infraestructura verda, caldria incorporar una taxa progressiva sobre lemisside C02 i daltres contaminants.

La fiscalitat verda no necessriament es basa en la creaci de nous impostos canviant elfactor treball com a base de limpost per el factor ambient, de manera que es produiria uncanvi en lestructura de pagament dimpostos: les empreses verdes i sostenibles paguenmenys, i les ms contaminants paguen ms establint nous incentius fiscals ambientals.



12/89

Per millorar els ingressos COMPROMS vol aconseguir una fiscalitat ms progressiva enlIRPF, a travs dun increment substancial de la fiscalitat de les rendes altes a partir delany 2011, mantenim la proposta daugmentar la progressivitat de lIRPF amb lestablimentdun nou tram al tipus del 50% per a bases superiors a 100.000 euros.

COMPROMIS vol recuperar lImpost sobre el Patrimoni o el de Societats, i millorar lIVAamb criteris socials, ja que en aquests altres grans impostos el Pas Valenci no tpossibilitat dintervenir-hi. Tampoc no tenim autonomia normativa sobre els gravmenssobre les rendes del capital a lIRPF. Continuarem proposant a Madrid, una reforma fiscalque repercutisca en una major recaptaci tamb per a la Generalitat que, entre daltresmesures, recupere la fiscalitat sobre el patrimoni amb un nou Impost sobre la Riquesa,avance en la progressivitat de lImpost sobre Societats i que distribusca, amb criterisambientals i socials, els tipus de lIVA.

Adoptar criteris ambientals en la fiscalitat. Els impostos tenen com a finalitat nonicament la suficincia financera, sin tamb el foment o la dissuasi de determinadesprctiques de producci i consum. En aquest sentit, revisarem els impostos i les taxes pertal de reduir les emissions a latmosfera. En concret, COMPROMS proposa la creaci dunFons per al desenvolupament de les energies renovables, els recursos del qualprovinguen duna taxa finalista sobre el consum de carburants fssils.

Tamb caldr crear impostos sobre la producci termonuclear denergia elctrica idemmagatzematge de residus nuclears, que ajudarien a finanar plans de reactivaci pera les zones que hui realitzen aquestes activitats. Finalment, proposem un nou impost sobreles plusvlues derivades de les requalificacions de sl per finanar, entre daltres,actuacions sobre el patrimoni natural i la biodiversitat, aix com finanar i mantenir lesinfraestructures i els serveis pblics necessaris per a les noves rees urbanitzades.

Pel que fa a deduccions, impulsarem aquelles que milloren leficincia energtica,especialment en la rehabilitaci dhabitatges i edificis industrials i de serveis.Lluitar contra el frau fiscal. La Agncia Tributria ha dincrementar fortament els seusefectius humans i recursos tcnics per tal de perseguir el frau fiscal i leconomiasubmergida, especialment en un moment de crisi en qu el delicte i la picaresca fan estrallssobre les finances pbliques.

Fer comprometre lEstat en el finanament de lEstratgia per a la creaci docupaci iel canvi de model productiu. La inversi en poltiques per a la creaci docupaci t unaelevada taxa de retorn per a les administracions i, particularment, per a lEstat quant alaugment de la recaptaci fiscal i les cotitzacions a la Seguretat Social, i la reducci dedespesa en forma de subsidis i prestacions. Cal, doncs, que lAdministraci de lEstat

participe significativament en el finanament de lEstratgia. s indispensable i, a ms ams, s just.



13/89

Canviar els criteris dinversi del Fons de Reserva de la Seguretat Social per aconseguirla territorialitzaci de les inversions del supervit de la Seguretat Social generadesterritorialment a la nostra Comunitat. Per aix COMPROMS defensar un canvi delscriteris dinversi del Fons de Reserva de la Seguretat Social per tal que el supervitgenerat al Pas Valenci per la Seguretat Social siga invertit en els projectes de canvi demodel productiu de lEstratgia de creaci docupaci, mitjanant la subscripcidemissions de deute de la Generalitat.

Defensar el model de caixes destalvi. Davant de lofensiva contra el carcter social i nolucratiu de les caixes destalvi, defensarem una legislaci valenciana i el manteniment delcarcter social i no lucratiu destes, la limitaci de les quotes participatives per evitar la

seva bancaritzaci efectiva i la desterritorialitzaci, aix com evitar que coalicions entretitulars de quotes participatives i directius controlen de facto els rgans de direcci de lescaixes, i fixen poltiques, estratgies i objectius per al seu benefici privat i no en benefici dela societat.

Reforar la banca pblica. Fa anys que el Consell de lEstat va privatitzar les ltimesrestes de banca pblica, mantenint un Institut de Crdit Oficial de curta volada. Al PasValenci, lInstitut Valenci de Finances (IVF) no ha tingut tampoc una capitalitzacisuficient i les seves actuacions shan mogut sota la sospita de clientelisme i sense vocacipromotora del desenvolupament de sectors productius ms viables els darrers anys, tot i

que amb algunes errades inexplicables pels ajuts a empreses immobiliries que estandeterminant prdues als balanos de lIVF.

Davant del collapse creditici, COMPROMS defensar una banca pblica que actuedirectament, sense intermediaris financers. Per tant, donarem suport a lesrecapitalitzacions de lIVF sempre que les seves lnies donen prioritat al crdit a les PIMES,leconomia social, els microcrdits, la internacionalitzaci de lempresa i la promoci debns dinters social com lhabitatge protegit.

En moments de crisi s doblement necessari reforar leficincia administrativa, revisar elmodel de funcionament i realitzar mesures com les de : reducci dorganismes autnoms isocietats annimes, millora dels protocols de contractaci administrativa, etc. Tot aix noes pot fer sobre les esquenes dels treballadors pblics i les treballadores pbliques, per laqual cosa COMPROMS garantir la revisi dels ingressos per recuperar el poder adquisitiuperdut amb la crisi, aix com el manteniment de volum docupaci pblica.



14/89

5. Un pacte per la indstria per afavorir la transformaci del nostre teixit industrial iguanyar en competitivitat i sostenibilitatEl Pas Valenci sha caracteritzat per la seva tradici industrial constituda bsicament permicroempreses i petites empreses. La indstria juga un paper clau en la vertebraci deleconomia valenciana; per aix, un dels objectius principals per a la millora de laproductivitat de la nostra indstria s el coneixement i la qualificaci de la fora de treballcom a factors clau del nou canvi industrial.

COMPROMS proposa un Pacte per la indstria per afavorir la transformaci del nostreteixit industrial i guanyar en productivitat. Defensem, aix, que cal seguir en la

transformaci del model industrial del Pas Valenci per accelerar ladaptaci als canvisestructurals que sestan produint.

En aquest context, cal fer un esfor delaboraci, coordinaci i cooperaci entre lesdiferents administracions per impulsar, amb poltiques actives, les infraestructuresindustrials i logstiques imprescindibles per desenvolupar un sector industrial eficient, dequalitat i sostenible ambientalment.

Recolzar el coneixement, la formaci i la investigaci, el desenvolupament tecnolgic ,la millora de les tecnologies dinfraestructures de comunicaci i informaci que afavoriscauna estratgia que ha de passar per millorar els nivells de productivitat i competitivitat deles nostres empreses, per tal dassolir la capacitat de la seva internacionalitzaci,mitjanant un procs de major i millor posicionament en els mercats locals i globals. I ambuna voluntat de no competir mai ms mitjanant els baixos costos laborals o la precarietatlaboral, sin mitjanant la qualificaci, la competncia professional, latracci i eldesenvolupament del talent creatiu i innovador.

En definitiva, COMPROMS defensa una poltica industrial basada en un nou modelproductiu amb lobjectiu daconseguir ms producci de qualitat, amb contingut formatiu itecnolgic i compromesa amb el medi ambient.

COMPROMS proposa les mesures segents:

Impulsar un Pacte per la indstria per afavorir la transformaci del nostre teixit industriali guanyar en productivitat mitjanant la qualitat, la innovaci i la sostenibilitat.

Establir un nou Acord estratgic de competitivitat coherent amb el refor de les poltiquesper desenvolupar lEstratgia per a la creaci docupaci i el canvi de model productiu.

Incrementar i millorar la inversi pblica en innovaci i tecnologia, estimulant el sectorprivat com una estratgia dxit per a les empreses per tal darribar en R+D+I al 3% del PIBal final del 2015 i, aix, acostar-nos a les regions europees capdavanteres en lmbittecnolgic.



15/89

Cal analitzar les futures demandes de productes industrials i serveis auxiliars derivadesde lEstratgia de transformaci del model productiu i establir una estratgia dereconversi de les nostres indstries, tant en termes dinversions en equipaments iinfraestructures com en innovaci, qualificaci i adaptaci de la m dobra. El Pas Valencireuneix els requisits necessaris (tecnologia, teixit empresarial, professionals ambqualificaci, inversi en R+D, etc.) per liderar sectors industrials vinculats al canvi de modelproductiu: tractament de residus, cicle de laigua, energies renovables, biomedicina,electrnica i informtica, disseny avanat, etc.

Desplegar plans de suport a la innovaci i lemprenedoria social i ambiental, a travs definanaments prioritaris, microcrdits, suport en consultoria, etc. Els nous sectors

emprenedors estan molt sovint en millors condicions que lempresa tradicional per assumirla innovaci i el canvi de model.

Desenvolupar programes adreats a les pime en ls intensiu de les tecnologies de lainformaci i la comunicaci per tal que aquestes siguen ms competitives.

Desenvolupar projectes territorialitzats de modernitzaci dels sectors industrialstradicionals per aconseguir ms valor afegit i innovaci daquestes empreses. Potenciar-nela internacionalitzaci a totes les escales (des de la creaci de filials a la resta de lEstatfins a lexploraci de nous mercats emergents com lafric), garantint el manteniment

dinfraestructura productiva al Pas Valenci .

Potenciar els observatoris de la indstria. Participats per administracions, sindicats,empreses i universitats amb lobjectiu d'anticipar-se als problemes i, sobretot, a lesamenaces de tancament de les empreses i establir les tendncies i oportunitats de futur decada sector.

Impulsar els clsters i les fusions dempreses per assolir dimensions adequades a escalainternacional.Potenciar el teixit productiu Valenci amb lincrement de laccionariat autcton, pblico privat, i que la presa de decisions estratgiques de les filials de multinacionals tinga llocal Pas Valenci, establint acords estratgics de collaboraci pblica/privada de llargadurada en temes de recerca i innovaci, i fomentant la presncia de directius valencians enempreses multinacionals.

Fomentar que grups inversors valencians diversifiquen les seves activitats cap a la presade participacions en empreses valencianes productives de vocaci internacional encreixement o en empreses filials de multinacionals estratgiques per al teixit productiuvalenci.

Garantir que els ajuts pblics a les multinacionals es tradusquen en compromisos decreaci de treball estable i de qualitat i de permanncia a llarg termini al Pas Valenci ique la seva activitat senfocar progressivament cap a aquelles fases de la cadena de valorafegit ms qualificades i la creaci docupaci estable, de qualitat i segura.



16/89

Supervisar els processos de reestructuraci bancria (relacionats o no amb el FROB) pertal que les seves finalitats redunden en millorar el suport financer a les empreses i famlies.Impulsar lnies especials de finanament a projectes industrials en els sectorsmediambientals i energtics, noves tecnologies i innovacions aplicades als serveis socials.

Garantir el finanament necessari per a nous empresaris i empresries i empreses ambviabilitat o projectes de futur de manera que puguen crear, mantenir o incrementar elsnivells docupaci, amb intervenci pblica directa si el sector privat s insuficient perproporcionar el nivell de crdit necessari.Potenciar el capital risc pblic amb coparticipaci privada per finanar projectesinnovadors i/o estratgics.

Establir un Pla dactuaci amb el sector de lautomoci per iniciar el procs de canvi cap ala producci de vehicles elctrics i hbrids, serveis associats i el transport pblic.Impulsar la implantaci de sectors vinculats a la societat del coneixement, labiomedicina i la nanotecnologia, afavorint el canvi tecnolgic dindstries tradicionalsrelacionades (farmacutica, agroalimentria, metallrgica, etc.).

Impulsar la creaci dun Centre de Recursos Mediambientals per potenciar les lniesdassessorament i suport a les empreses en lmbit de la protecci mediambiental tal com

la minimitzaci i reaprofitament de residus, normatives sobre emissions, estalvi energtic, idels incentius associats a aquesta.

Desenvolupar sl industrial pblic per enfortir un desenvolupament industrial al PasValenci.

Impulsar plans dinversi en infraestructures que promoguen la modernitzaci ecolgica ila mobilitat sostenible (ferrocarril) per tal de reduir la dependncia dels combustiblesfssils.

Potenciar com a projecte prioritari FERRMED, xarxa ferroviria per transport demercaderies que ha dunir Escandinvia i lEuropa central amb el corredor mediterrani atravs del Rin i del Roina.

Promoure la rehabilitaci i la millora de leficincia energtiques dhabitatges amb ajuts idesgravacions fiscals i seguir impulsant programes de regeneraci urbana de barris percontribuir, aix, a la cohesi social.



17/89


18/89


19/89

Enfortir leconomia social a partir del suport a les seves estructures associatives irepresentatives. Enfortiment del prestigi i la visibilitat, especialment a travs dels mitjansde comunicaci pblics.

Promoure les aliances estratgiques del sector amb els ens locals, en particular en lespoltiques de creaci docupaci i dempreses i la contractaci de serveis. Estudiar lespossibilitats de legislar per afavorir la contractaci social per part dels ens locals.

Incentivar la incorporaci de socis i scies de treball, exercint discriminaci positiva enversels collectius amb major dificultat daccs al mn laboral i als crrecs de responsabilitat.Afavorir programes dajudes de formaci per als quadres directius de les organitzacions.

Crear un fons pblic dinversi en projectes deconomia social. Realitzar poltiques activesper tal de facilitar el finanament dels projectes de reconversi cap a nous sectorproductius. Millorar el suport financer al creixement de les empreses deconomia social atravs de lInstitut Valenci de Finances.

Garantir el suport financer a les experincies de banca tica promogudes des de la societatcivil, aix com daltres propostes deconomia solidria (consum ecolgic, turisme solidari,agricultura ecolgica, etc.).

Impulsar la reserva duna part de la licitaci dobres i serveis per a les empreses deconomiasocial, estudiant la viabilitat daccedir fins a un percentatge del 25%. Impulsar laincorporaci de clusules socials en la contractaci pblica per incrementar limpactesocial dels projectes.

Impulsar lestudi i aplicaci dun pla de concertaci territorialitzat entre lAdministracipblica i les empreses de leconomia social per la gesti de serveis pblics, com a einaalternativa a la gesti prpia en aquells mbits en qu existisca una gesti privada.

Ampliar el concepte de TRADE (treballadors autnoms dependents) amb lobjectiu

dampliar la cobertura de drets que genera aquesta figura a moltes ms personestreballadores autnomes dependents.

Impulsar la millora de les condicions laborals i el compliment dels drets del collectiuTRADE. Garantir els contractes dignes, tutelar la llibertat dassociaci i impulsar acordsdinters professional entre empreses, corporacions pbliques i TRADE. Desenvolupar elsaspectes pendents i adaptar la normativa en prevenci de riscs laborals a aquest collectiu.Impulsar laplicaci del sistema alemany de reducci de jornada compatible amb elcobrament parcial de latur al collectiu.

Vetllar per part de la Generalitat , mitjanant instruments com la Inspecci de Treball, per latutela dels TRADE i la correcta aplicaci de la normativa legal, que impulse eldesenvolupament dels Acords dInters Professional.



20/89


21/89

Fer front a la contnua pressi que exerceixen els grans operadors per assolir unescondicions de major flexibilitat en termes dobertura dels establiments o de permissivitatamb determinats tipus de venda que difcilment seria capa de resistir el segment mstradicional -encara fora nombrs- de loferta i amb aquest, de nou, el model de comerurb, de major proximitat, enriquidor de la vida ciutadana i que es retroalimenta amb lespaipblic.

s per aix que, per tal de mantenir lequilibri entre els diferents formats comercials,vetllar pels drets de les persones consumidores i assegurar que les nostres ciutats estroben ben servides comercialment, per sense perjudicar el bon desenvolupament de lesfuncions urbanes dels espais tradicionalment destinats a lactivitat comercial, proposem

una poltica comercial basada en els eixos segents:

Reforar el suport al petit comer urb com a element cabdal de la qualitat de vida alsnostres pobles i ciutats, promovent la implicaci real daquest comer en el teixit social dellloc on subica. Crear taules de concertaci dmbit municipal, on comerciants i daltresagents socials puguen debatre i acordar regles de funcionament per facilitar ls cvic iplural de la ciutat i lespai pblic.

Ampliar les limitacions a la installaci dequipaments comercials fora de la trama urbanai controlar les operacions urbanstiques de gran magnitud que porten aparellades

actuacions comercials seguint aquest model.

Millorar la regulaci dels elements que configuren el marc de referncia per alfuncionament dels establiments comercials, en especial els dies i horaris dobertura,tenint en compte tant els drets de les persones consumidores com els de les persones quetreballen als comeros.

Apostar per una millora de la qualitat del servei ofert pel petit comer urb,principalment mitjanant frmules de collaboraci entre els propis operadors, i daquestsamb lAdministraci pblica i el teixit associatiu.

Fer dels mercats municipals del Pas Valenci les veritables locomotores comercials delscentres urbans, enfocant-los cada cop ms cap a una oferta de major qualitat i major baselocal, i que actuen al mateix temps com a promotors dels bons hbits alimentaris de lapoblaci.

Instar al reconeixement dels establiments comercials amb una trajectria ms llarga com adefensa de la diversitat i la personalitat comercial dels nostres centres urbans, davant de lacreixent uniformitzaci que experimenten en la composici i la titularitat dels establiments

a tot el pas.



22/89

Regular de manera especfica la venda no sedentria amb la finalitat denquadrar-la dinsdel marc legislatiu valenciana. Negociar la regularitzaci daltres tipus de venda ambulantque no comporte la persecuci ni criminalitzaci daquests venedors i venedores.

8. Un turisme responsable i generador de riquesa i ocupaci a tot el territoris indubtable que el turisme s un dels principals sectors econmics del Pas Valenci, sien tenim en compte tant la dimensi com la presncia a la prctica totalitat del territori. Enaquest context, hi trobem destinacions turstiques properes a la saturaci; daltres en

procs de reconversi, com les destinacions tradicionals del litoral; i daltres demergents,com les relacionades amb el turisme rural i les activitats de contacte amb la natura.

La finalitzaci de la vigncia del Pla Estratgic del Turisme del Pas Valenci 2004-2010obliga a fer una reflexi en profunditat sobre tot all vinculat al sector, i molt especialmentcom aquest integra a totes les escales el requisit de la sostenibilitat sense malmetre el seupotencial de generaci de riquesa i ocupaci. El PLA ESTRATGIC GLOBAL DEL TURISME DELA COMUNITAT VALENCIANA 2010-2020 no ha incorporat veritablement els aspectesmediambientals i de responsabilitat social que caldria.

El turisme ens beneficia com a persones i com a societat, ja que fomenta el coneixementdel territori i lintercanvi cultural, proporciona ingressos, llocs de treball i projecci exteriorper tamb s un repte des del punt de vista de la sostenibilitat ambiental, en tant quegenera mobilitat, transforma el territori i provoca una major pressi sobre el consum derecursos en determinats indrets i moments. s precisament la sobreconcentraci delturisme la que en provoca el deteriorament, ja que la primera ressentida ns la prpiaexperincia turstica.

Igualment, s un repte des del punt de vista de la sostenibilitat econmica, ats el seucarcter primordialment estacional, el seu impacte sobre el nivell de preus o sobre la

capacitat de prestaci de serveis pblics. Per una banda incrementa la necessitatdinfraestructures, com tamb ajuda a rendibilitzar-les.

El turisme s un repte des del punt de vista de la sostenibilitat social per que ens obligaa reequlibrar les inversions entre tots els espais sense crear conflictes entre els diferentessectors productius, socials i territorials. Daltra banda, un debat distorsionat sobre elconcepte de qualitat en el turisme pot portar a una progressiva elititzaci de loferta queexcloga daquestes activitats o estigmatitze una part important de la poblaci.

s per aix que considerem que cal preveure el turisme com un sector dactivitat econmica

que, per les seves caracterstiques, necessita duna acurada planificaci i ordenaci perlimitar-ne els impactes negatius i maximitzar-ne els positius, aix com per aconseguir-ne laintegraci, ms que la invasi, en el teixit econmic del pas. I considerem tamb que aixpassa principalment pel coneixement de la petjada ecolgica i la capacitat de crrega



23/89

ambiental i social que representa el sector, que cal mantenir-les en una valorsveritablement sostenibles.

En aquest sentit, els principals eixos dactuaci de COMPROMS serien:

Elaborar un nou Pla Estratgic del Turisme del Pas Valenci en qu es traslladen a lespoltiques pbliques i es concerten amb els agents del sector els elements que permetenuna major sostenibilitat del model turstic valenci.Impulsar transformacions en el sector turstic que nafavorisquen la descentralitzaciterritorial i estacional i que desenvolupen nous mbits com el cultural. Sn canvis que hande produir una millora dels serveis i la qualitat de locupaci en el sector.

En lmbit de la sostenibilitat ambiental, la promoci de formes de consum tursticrespectuoses amb el medi ambient sha de combinar amb mesures correctores que passen,com en daltres pasos, tamb per una fiscalitat especfica que grave de formaproporcionada els impactes ambientals que genera, a partir de lestimaci de la petjadaambiental que es produeix a cada indret.

En lmbit de la sostenibilitat econmica, cal treballar per una major integraci de lofertaturstica a totes les escales, incloent-hi les infraestructures que el fan possible (com ara elsaeroports i loferta de transport pblic) per tal de facilitar un major repartiment dels

impactes positius i negatius- en el conjunt del territori.

Reforar els mitjans per a la millora de la qualitat del sector, principalment en lmbit dela formaci dempresariat i treballadors i treballadores, la collaboraci entre els diversosagents implicats i laccent en la millora de lexperincia turstica que sofereix a lespersones visitants.

En lmbit de la sostenibilitat social, adoptar el concepte de capacitat de crrega socialo capacitat dacollida turstica i fer-ne les corresponents estimacions per introduirmesures que ajudin a facilitar la convivncia entre turistes i residents, aix com promoure

les frmules de turisme just que incorporin una major participaci de la ciutadania enlacollida de visitants sense posar en perill les formes de vida de cada indret.

9. Suport a la investigaciDisseny d'una carrera investigadora integral que prenga en consideraci totes les etapes enla investigaci, des de la fase predoctoral, passant per la postdoctoral inicial i finalitzantamb l'estabilitat dels investigadors sniors amb experincia. Conversi de les beques

postdoctorals de personal investigador en contractes laborals i contractaci del becarispredoctorals.



24/89

Reforma en profunditat de lEstatut del Personal Investigador en Formaci per acabar ambla situaci de precarietat i inseguretat laboral dels joves investigadors, per tal de incentivarla carrera investigadora de i evitar la fugida constant de cervells cap a lestranger.

Respecte a lEstatut del Personal Investigador en Formaci, reclamem que loferta debeques postdoctorals es mantinga.

Articular mesures per tal de fer obligatori la contractaci des investigadors, facen la seuainvestigaci a l'estranger o a l'Estat.

Proposem la contractaci des del primer dia daquelles beques-contracte predoctorals

existents.

Cal fer una revisi especfica de les beques associades a projecte per obligar a passar-les acontracte.

Assumir la Carta Europea de l'Investigador, on especifica que tots els investigadors (des dela fase de postgrau) es consideren professionals i deuen ser tractats com a tals, i no comuna extensi del perode de formaci universitria.

Creaci duna mesa de dileg permanent amb les associacions de defensa dels

investigadors, tant en fase inicial com sniors (Precarios, Associaci d'Investigadors Ramny Cajal...) i amb les universitats pbliques i el Consell Superior dInvestigacions Cientfiques(CSIC) per tal d'abordar des del consens totes les qestions relatives a la carrerainvestigadora.

Separaci dels pressupostos de I+D+I de carcter militar del I+D+I de carcter civil,transparncia en la seua assignaci 595.

Arribar de una I+D+I de carcter civil saugmente fins 2% que s la mitjana dels 25 de UniEuropea.



25/89

B. EL MEDI AMBIENT I EL TERRITORIAl segle XXI, el medi ambient ha de passar de ser ents com un obstacle per aldesenvolupament a convertir-se en motor de leconomia i factor de creaci docupaci.

En aquesta legislatura elaborarem lEstratgia per al Desenvolupament Sostenible delPas Valenci com a full de ruta per avanar en el desenvolupament sostenible amblhoritz fixat a lany 2026. LEDSC identifica les tendncies que es produeixen sobre unconjunt de variables molt vinculades al desenvolupament sostenible (ocupaci del territori,energia i canvi climtic, mobilitat, cicle de laigua i residus) per tal de definir els plans iprogrames que caldr desplegar fins a lany 2026 per garantir la sostenibilitat.

En matria denergia COMPROMS proposa limpuls de les energies renovables (biomassa,geotrmia, solar, elica) i estratgies destalvi i eficincia; anticipar-se a la propera crisitamb vol dir fer front al canvi climtic.

Pel que fa a la mobilitat, s indispensable avanar en la seva electrificaci.Ens comprometem a impulsar el transport ferroviari desplaant el transport demercaderies i de persones viatgeres de la carretera al ferrocarril. En lactual context dereducci de les inversions, cal centrar els esforos en el ferrocarril convencional, millorant-ne les infraestructures per ampliar la capacitat de la xarxa i les freqncies.

COMPROMS es compromet a seguir impulsant la nova cultura de laigua: estalviar,reutilitzar, dessalinitzar i recuperar aqfers.

Quant a la biodiversitat, cal continuar treballant per aturar la seva prdua al PasValenci , pel seu valor intrnsec i per la seva contribuci al benestar hum, assumint elscompromisos internacionals i molt especialment els objectius de la nova estratgia europeasobre biodiversitat.

1. Lluita contra el canvi climticLes emissions de gasos defecte dhivernacle dels sectors difusos al Pas Valenci vanaugmentar substancialment, des de lany base de referncia (1990) fins a lany 2005. Aixha tingut un efecte innegable sobre les temperatures, que segons dades del INM, shanincrementat una mitjana de 0,15 graus per dcada des de mitjans del segle XX. Els propersanys seran decisius per reduir els gasos defecte hivernacle i la contaminaci, i la lleiautonmica ha de fixar mesures concretes que permeten lassoliment dels seus objectiusde reducci dels volums demissions de CO2, per la qual cosa proposem les segentsmesures:

Promoure amb els agents socials i econmics un Pacte Nacional pel Clima en qu laproposta central siga laprovaci duna llei marc de lluita contra el canvi climtic queenglobe el conjunt de mesures legislatives, de planificaci i gesti per adoptar en tots els



26/89

sectors econmics i les poltiques pbliques, tal com ja han fet Frana, Califrnia o Esccia,i el Pas Basc est en procs de fer.

Potenciar incentius fiscals, especialment a les petites i mitjanes empreses, per a lamodernitzaci dequipaments i dels processos productius; producci neta i estalvienergtic i daigua; estmul fiscal de la implantaci denergies renovables, penalitzant lesenergies brutes o contaminants.

Fomentar processos productius baixos en carboni als serveis, la indstria i lagriculturagenerant menys residus per tal dassolir lobjectiu de reducci del 30% de les emissions deCO2 al Pas Valenci. Desenvolupar un pla ambicis de mitigaci i adaptaci al canvi

climtic 2013-2020 que done continutat al Pla de mitigaci 2008-2012, aix com eldesplegament de lEstratgia Valenciana per al Desenvolupament Sostenible per tal dereforar laplicaci del Pla Valenci de lluita contra el canvi climtic.

Definir una proposta unilateral del Pas Valenci per passar a lobjectiu de reduir elconjunt demissions de gasos defecte hivernacle en un 30% el 2020 i 80% al 2050, alineant-nos amb els pasos ms avanats dEuropa (Gran Bretanya, Frana, Alemanya, etc.).

Revisar el Pla de lEnergia del Pas Valenci i la planificaci territorial i sectorial demobilitat tant de les infraestructures com dels plans de persones viatgeres- per taldincorporar de forma ms determinant lassoliment dels objectius de lluita contra el canviclimtic, la contaminaci i leficincia i estalvi energtics.

Desenvolupar i donar suport a les empreses per al desplegament de la Directivadampliaci del mercat demissions.Reduir les emissions en els sectors difusos (agricultura, edificaci, serveis, empresesque no estan dins del mercat demissions, mobilitat, residus, institucions i ciutadania) permitj de la concertaci, les mesures de foment i una fiscalitat verda.

Desplegar el Pla Valenci dadaptaci al canvi climtic i el Pla de mitigaci de canviclimtic 2012-2020.Incrementar el pressupost per a les poltiques de canvi climtic i consolidar lOficinaValenciana del Canvi Climtic.

Desenvolupar un reglament propi per als anomenats projectes domstics de reducciaddicional demissions a escala regional.

Elaborar un Pla Marc de Mitigaci 2008-2012 i lEstratgia per al DesenvolupamentSostenible per generar el trnsit cap a una economia competitiva baixa en carboni,convertint el Pas Valenci en un referent internacional i generant ocupaci verda dequalitat. Creaci dun centre educatiu i divulgatiu del canvi climtic.



27/89

2. Canviar el model energticComunitat cientfica, analistes i organismes internacionals porten anys advertint idemostrant que la propera crisi econmica mundial ser la de lenergia, causada perlescassetat del petroli i derivats a mitj termini, per les majors dificultats de lextracci,pel creixement exponencial de la demanda per part dels pasos emergents i per laconseqent pujada exponencial del seu preu, sense descuidar-nos dels majors riscsambientals amb la repetici inevitable depisodis de fuites i contaminaci com els casos delgolf de Mxic o el mar de la Xina, all que rep el nom de Peak Oil.

Per tant, s indispensable que tots els governs, tamb el del Pas Valenci, adopten

mesures contundents de canvi en la planificaci i gesti de lenergia per tal danticipar ladesvinculaci entre producci, mobilitat, benestar social i consum de combustibles fssilsno noms per minorar els efectes de la crisi segent, sin per contribuir al canvi econmic isocial que requereix la mateixa supervivncia de la humanitat.

COMPROMS es proposa situar el canvi de model energtic la propera legislatura en elprimer objectiu de lagenda econmica per mitigar la futura crisi econmica, que serdorigen energtic, el canvi de model econmic i social, i la necessitat de complir elsobjectius de la UE per al 2020 en la lluita contra el canvi climtic, que obliga a implantarpoltiques destalvi, eficincia i increment denergies renovables.

Des de COMPROMS proposem un canvi radical en les politiques energtiques iambientals, ho fem amb el convenciment que aquesta s una mesura necessria pergarantir el benestar i la cohesi social, la protecci del medi i per crear ocupaci estable ide qualitat, en nous mbits de producci i serveis com:

- Les energies renovables, tant en lapartat de recerca i innovaci com de produccidinstallacions de generaci neta i la seva implementaci ordenada i distribuda: elica,trmica, geotrmica, fotovoltaica, biomassa, etc.

- La construcci ecoeficient i la rehabilitaci i gesti energtica dedificis.

- El material rodant i les infraestructures pel transport pblic ferroviari o collectiu, tant depersones passatgeres com de mercaderies, aix com els mecanismes de gesti de lesinfraestructures existents (gesti de peatges, velocitat variable, carrils bus-vao, etc.).

- Els vehicles elctrics, hbrids o amb combustibles alternatius.- Les xarxes de distribuci dels vehicles elctrics.

Per a COMPROMS , el desenvolupament dun model energtic alternatiu passa tamb perlestalvi i leficincia. No es tracta de renunciar al benestar que proporcionen els serveisenergtics, sin de fer-ne un s racional i incrementar-ne tant com es puga leficincia.



28/89

Aconseguir els mateixos serveis gastant menys energia permet un desenvolupamenteconmic i social que no es basa en el creixement del consum, sin en major benestarsocial i qualitat ambiental.

Davant de la previsi de lescassetat energtica i dun increment dels preus, cal fer de lainnovaci, lestalvi i leficincia energtica un factor clau per evitar la prdua decompetitivitat de les empreses, i fins i tot la mateixa desaparici de sectors productiusincapaos dadaptar-se, com ja estem patint. El sectors productius shan de redimensionari renovar i, si cal, transformar-se per adaptar-se al nou model energtic, econmic, social iterritorial de la sostenibilitat. Laposta decidida i sense retorn de la UE per una economiabaixa en carboni implica la necessitat de posar-se en aquest cam per no seguir perdentcompetitivitat i oportunitats de mercats. Altrament, es tracta dun comproms per a lasupervivncia que no es pot obviar.

En aquest context, la reconversi energtica de la indstria automobilstica ha depermetre substituir un parc de vehicles actual, molt contaminant i molt consumidordenergia, per vehicles elctrics eficients i per vehicles destinats al transport pblic,mantenint i, fins i tot, incrementant locupaci duna forma ms sostenible i dacord ambels objectius de protecci del medi ambient. Tanmateix, aquest canvi tecnolgic ha danarvinculat al canvi modal (menys transport privat i per carretera i ms transport collectiu iper ferrocarril) per tal que esdevinga energticament i ambientalment rellevant.

Les grans constructores de carreteres i autopistes han de reconvertir-se per ser capaces deconstruir les infraestructures ferroviries i de logstica de les mercaderies que serannecessries per substituir al transport per carretera.

La idea darticular la Uni Europa sobre la base duna Comunitat Europea de les EnergiesRenovables (European Community for Renewable Energy), tal com proposen entitatsecologistes daltres pasos, s un missatge de canvi profund i refundador de les relacionseconmiques. Les lnies deficincia i estalvi, junt al desplegament de les renovables,possibilitaran aquests objectius sempre que existesca una voluntat poltica ferma.

El Pas Valenci ha dinvertir en el desplegament de les eliques, la biomassa i lesenergies solar i geotrmica. En la propera legislatura, ens proposem treballar perdesenvolupar el gran potencialitat de lelica marina al nord i sud del pas, tamb de formaequilibrada i respectuosa amb el medi mar.

Lenergia solar sha destendre ms en el paisatge urb, com s laprofitament del sostredequipaments pblics i naus industrials. Pel que fa a la geotrmia de profunditat, aquestat unes grans possibilitats en una part del subsl del Pas Valenci.

Totes aquestes branques shan de combinar amb la generaci a escala domstica, com japreveuen el Decret Valenci dEcoeficincia en lEdificaci i el Codi Tcnic de lEdificaci,per que es pot incrementar amb la implantaci de microeliques o de geotrmia de petitaescala.



29/89


30/89


31/89

Reorientar el sector de la construcci cap a la construcci ecoeficient i la rehabilitacienergtica (allaments dedificis, climatitzaci, substituci de calderes, domtica, etc.). Elsajuts per reducci de CO2 faran que la inversi siga rendible. Caldr promoure lainvestigaci en nous camps, i en especial, en matria de rehabilitaci. La capacitaciprofessional dels professionals en totes les fases de construcci, orientada a la millora dela qualitat, la seguretat laboral, la tecnificaci de processos, la prefabricaci delements, ila millora en lorganitzaci dempreses i leficcia en el sector.

Reconvertir el sector de lautomoci cap a la producci de vehicles elctrics, hbrids o ambcombustibles alternatius, aix com cap a la producci de material rodant i de gestidinfraestructures de transport pblic ferroviari i collectiu de persones passatgeres i

mercaderies.

Incorporar a la planificaci urbanstica i territorial lobjectiu de reducci demissions,afavorint la ciutat compacta i reduint la mobilitat privada.

Estimular la substituci delectrodomstics de baixa eficincia energtica per daltres dems eficients.

Implantar els 3.500MW elics previstos en el Pla denergia.

Impulsar lacumulaci de lenergia elica mitjanant els bombaments reversibles, lacapacitat dintercanvi i lacumulaci en hidrogen.

Arribar als 100.000 sostres solars al Pas Valenci .

Impulsar laprofitament dels sostres dedificis pblics per a la producci denergiafotovoltaica.

Implantar 800MW fotovoltaics en sostre i sl.

Fer prospeccions geotrmiques dalta profunditat i implementar projectes daprofitamentde lenergia geotrmica tant a petita escala com en centrals de generaci hbrida:geotrmica-cicles combinats.

Iniciar projectes pilot daprofitament de les ones del mar.

Impulsar projectes pblics denergia termosolar de concentraci.

Desenvolupar els biocombustibles de nova generaci de forma controlada i que nosupose substituci de produccions alimentries- en flotes pbliques (autobusos, recollida

de residus, bombers, etc.), sector agrari i pesquer.

Impulsar la cogeneraci en edificis industrials i equipaments de sostre superior als10.000m2.



32/89

Fomentar les xarxes urbanes centralitzades de calor-fredelectricitat en novesurbanitzacions.

Impulsar les plantes de biomassa a les comarques forestals i generadores de subproductesagrcoles.

Impulsar laprofitament del biogs a depuradores i installacions ramaderes.

Aprofitar el fred de les plantes de regasificaci de la xarxa de gas.

Prioritzar la I+D+i en s eficient de lenergia, estalvi i fonts renovables.

Reorientar els plans destudi i la formaci ocupacional cap al sector energtic.

Reconvertir lactual Agncia Valenciana de lEnergia (AVEN) en una veritable agncia delenergia del Pas Valenci, a fi que puga ser un instrument gil, efectiu i amb recursos perdesenvolupar encara ms els objectius de la reconversi energtica, pel que caldr tambreclamar a lEstat la transferncia de ms competncies i recursos en matria energtica,de recerca i innovaci.Fomentar la creaci dagncies municipals denergia que treballen la descentralitzacienergtica i la generaci denergies renovables.

Aplicar els principis de decreixement vinculats a lestalvi energtic de les administracionspbliques.

Fomentar els carrils bus i els carrils per vehicles dalta ocupaci i car-pulling (cotxecompartit).

Fomentar les bicicletes pbliques, i el carsharing.Promoure una prova pilot dsmart grid (xarxa de distribuci intelligent) i dissenyar un plaper tenir una xarxa intelligent que cobrisca tot el territori els propers 20 anys.

3. Combatre les diverses formes de contaminaciSimpulsar la implantaci dels sistemes de gesti ambiental a les empreses (EMAS) peravanar en la compatibilitat entre el medi ambient, leconomia i lempresa.

Lluita contra la contaminaci atmosfrica: Pla dactuaci per la millora de la qualitat delaire amb lobjectiu de reduir lemissi de contaminants i ajustar els nivells de qualitat de

laire als estndards europeus.



33/89

Pla dactuaci per la millora de la qualitat de laire a la regi metropolitana de Valncia iverificar el compliment de les mesures que sestablisquen.

- Assolir les inversions en transport pblic necessries fins que saconseguisca que una partconsiderable dels desplaaments deixen de realitzar-se en vehicle privat.

- Continuar el procs dadaptaci i renovaci del transport pblic cap a un nivell zero o propera zero demissions.

- Aplicar noves mesures de correcci dels nivells de contaminaci de laire, especialment pelque fa al dixid de nitrogen, a partir de lanlisi conjunt de les principals reesmetropolitanes europees relatives a la delimitaci de zones de baixes emissions,limitacions de velocitat o peatges urbans, entre daltres.

- Fomentar la millora del comportament ambiental de les empreses, especialment de les mscontaminants, a travs de sistemes voluntaris de gesti ambiental que permeten a lesorganitzacions avaluar i millorar el seu comportament ambiental (EMAS i ISO-14001).

- Ajuts per la reconversi i adequaci dels sistemes productius industrials per incorporartecnologies ms netes. Ajuts per a noves empreses o activitats que incorporen tecnologiesno contaminants o ms eficients en ls de recursos bsics com aigua, energia o matriesprimeres.

- Ajuts a la investigaci pblica en processos industrials menys contaminants i enreutilitzaci de subproductes. Investigaci, assessorament i subvencions per a lasubstituci i eliminaci dels COP (contaminants orgnics acumulatius i persistents) dels

diferents processos industrials.- Incrementar la xarxa de mesuradors de la contaminaci atmosfrica i aqutica, en

collaboraci amb els ajuntaments.- Publicaci de les dades de contaminaci de manera notria, accessible i de fcil

comprensi per la poblaci. Informaci adequada i actualitzada puntualment de lessuperacions dels llindars de protecci.

Lluita contra la contaminaci acstica, lumnica, odorfera, i electromagnticaDesplegament de la Llei contra la contaminaci acstica i reforar els mecanismes desuport als ajuntaments per a la seva aplicaci. Pel que fa a la lluita contra la contaminacilumnica, tamb cal reforar els mecanismes de suport als ajuntaments i les empreses delsector.

Aprovar la llei de prevenci de la contaminaci odorfera i el seu desplegamentreglamentari.

Pel que fa a la contaminaci electromagntica, impulsar la realitzaci dun mapaelectromagntic del Pas Valenci i fomentar la realitzaci destudis imparcials per

determinar els efectes de les radiacions electromagntiques sobre la salut.



34/89


35/89

afavorir la fabricaci de cotxes ecolgics i crear xarxes de subministrament i recrregaelctrica dels vehicles.

COMPROMS defensa la conversi de lactual Conselleria de Medi Ambient, en eldepartament de Poltica Territorial i Mobilitat, com a expressi de la voluntat del Conselldavanar decididament en un nou model de mobilitat basat en premisses de sostenibilitat,eficincia energtica, integraci social i gesti racional de les infraestructures.

Paralitzaci i revisi del vigent pla dinfraestructures viaries (PEIT) per re definir-lo ambparmetres sostenibles i de prioritat als transports pblics ms eficients i menyscontaminants.

Impulsar xarxes comarcals de carrils bici.

Garantir que tots els polgons industrials estiguen connectats per carril bici amb els nuclispoblacionals.

FerrocarrilLa Generalitat cal que assumisca les competncies del transport ferroviari de rodalia delsValencians, com preveu lestatut dautonomia.

Els documents europeus sobre el transport del segle XXI insisteixen en el paper crucial queel ferrocarril ha de jugar en el futur, per a respondre a les necessitats de transport que espreveuen, i que sens dubte no podr ser cobert per la carretera, ja asfixiada per lexcs detrnsit, i que est causant uns problemes ambientals insostenibles.

Existeix la necessitat i loportunitat de dissenyar un pla per a aconseguir la transfernciade crregues i viatgers al ferrocarril, i per a convertir el ferrocarril en la columna vertebral

del sistema de transports valenci, i en la via de comunicaci prioritria amb lexterior.

Els accessos per carretera a les nostres ciutats estan prop del collapse. Quan lescondicions son un poc ms desfavorables de lhabitual, les entrades per carretera de lesnostres ciutats i ms notriament a Valncia, es paralitzen. Les possibilitats dampliar lesautovies daccs a Valncia des de, Puol, sud i Oest son massa complexes per a poder serassumides socialment.

LAlacant junt a les Marines son la major conurbaci europea que resta sense comunicaciper ferrocarril. (el tram no s un transport de rodalia sin un tren turstic o com a molt untransport local que pot actuar com a complementari del de rodalia).



36/89

La derivaci dalgun trnsit pel corredor sud de lAVE augmentar molt escassament lacapacitat de les vies actuals per on circula i circular el transport de rodalia, junt un delstrnsits de mercaderies ms intensos de la pennsula ibrica.

Els FGV son deficients en el seu servei, duraci dels trajectes excessiva, freqnciaescassa, seguretat necessriament millorable.

Els tramvies no tenen prioritat de pas, tot i estar dotats de la tecnologia necessria,ocasionant una durada excessiva dels trajectes i no competitiva amb el vehicle privat.

La intermodalitat a Valncia Nord no est ben resolta als projectes destaci subterrnia(llarga distncia, metro, bus, bici...).

En general la intermodalitat s molt deficient. Els trens no estan equipats per a durbicicletes.

Les estacions (i els trens) no estan preparades per als discapacitats, no poden passar dunaandana a altra. Sovint el pas entre andanes es fa a travs de les vies, el que s perills per

als viatgers (accident recent a Benifai) i impossible per als viatgers discapacitats.

Tenim nombroses mancances, que han estat proposades i/o reivindicades clssicament pelels components de la Coalici comproms com el ferrocarril Gandia-Dnia, Castell-Vinars,Castell-Sogorb, millora de XtivaSilla, ampliaci fins La Font de la Figuera, nova lnia perleix AlacantElxCrevillent Torrevieja amb connexi amb lAltet, lnia des dAlacant aVillena, electrificaci AlacantMrcia, junt a propostes per als ferrocarrils de la GeneralitatValenciana com: desdoblament de la via entre Torrent i Castell de la Ribera, Montcada-Btera, Paterna-Llria, millora del FGV a Llria, recuperaci del ferrocarril a Riba-roja, noveslnies des de Castell, trams Sagunt-Port, tram GandiaPort i Castell-Grau, tram AlcoiMuro-Cocentaina, junt unes altres que s imprescindible que incorporem com: prolongacides de Gandia fins Alacant; desdoblament Xeraco-Gandia; tercera via Valncia-Silla,soterrament Valncia-Silla; augment de la freqncia; connexi Alcoi.

Alacant, augment de la freqncia dAlacant-Elx; nova lnia pel corredor del Vinalop;millora de la seguretat en les estacions de RENFE; rehabilitaci de la lnia a Madrid perConca, especialitzant-la en el trnsit de mercaderies per donar eixida al trnsit decontenidors des del port de Valncia cap linterior de la pennsula amb la finalitat dedescarregar de trnsit de camions el viari metropolit de Valncia i alliberar capacitat

ferroviria en el corredor Valncia-Silla.



37/89

Leix mediterrani dample europeu reclamat per FERRMED podria absorbir fins el 30% deltrfic de mercaderies que hui es transporten per carretera amb un estalvi de fins a 770.000tones de C02.

La lnia ferroviria Valncia-Terol-Saragossa-Canfranc-Frana, sha de contemplar com uneix estratgic. Entre Saragossa i Valncia est modernitzant-se per lobertura sencera delcorredor no est contemplada. Cal recordar que leix ferroviari complet (Frana inclosaexisteix) sols cal modernitzar-lo. Sobre tot si tenim en compte que lautovia Osca-Canfranc,no continuar en Frana on hi ha una enorme oposici a la vista dels impactes ambientalsque provocaria.

Ens cal un bon transport de rodalia entre les zones ms poblades dels nostre pas all on larendibilitat social s evident, per tamb com a motor del desenvolupament econmic enalgunes zones del nostres pas, com les comarques centrals, que necessiten un bontransport ferroviari per garantir la seua pervivncia econmica.

Les lnies de rodalia per ser eficients cal que siguen de doble via i electrificades. Aquestas un de les fites que cal que tinga el pla.

Les estacions han de ser segures per als viatgers (passos elevats o soterranis entre lesandanes) i accessibles per als usuaris de mobilitat limitada en totes les andanes.Les estacions han de ser accessibles per als viatgers daltres localitats, per a simprescindible que lespai daparcaments junt a les estacions siga molt ampli. Estacionsque han perdut el seu espai daparcament com Xtiva i torrent obliguen a part dels seususuaris a desplaar-se a altres poblacions per poder agafar el tren.

La planificaci dels transports cal que tinga com un dels eixos principals la intermodalitat:la proximitat entre les diverses lnies de transport pr tal de fer possibles i fcils els canvisde forma de transport.

Construcci de leix mediterrani dample europeu per a transport de mercaderies.

Proposta del pla director dinfraestructures ferroviries.

Cobrir necessitat social per mancana o prctica inexistncia.

Doble via i electrificades.



38/89


39/89

Propostes milloraAugment general de freqncies

Doble via en totes les lnies

Electrificaci de totes les lnies

Intermodalitat

Accs de bicicletes generalitzat al tram i rodalia

Implantaci dhoraris nocturns per al cap de setmana (divendres i dissabte a la nit) en totes leslnies de metro, tramvia i tren de rodalia.

Seguretat / accessibilitatPassos soterranis en les estacions accessibles per discapacitats.

Impermeabilitzaci de les vies per animals i persones (com les autopistes)

Major impuls del ferrocarril, molt especialment de les xarxes de rodalies.

Revisi dels projectes encara no executats dAVE i consideraci alternativa de lamodernitzaci i millora de la velocitat alta en la xarxa ferroviria existent.

Projectes a executar encara pendents:

- Millora de les infraestructures de les lnies de Xtiva-Alcoi, Valncia-Madrid perConca i Valncia-Terol, per poder augmentar la velocitat comercial.

- Potenciaci de les rodalies dAlacant, millorant la lnia a Mrcia i creant una lniadAlacant a Villena i altra de Ganda a Dnia.

- Creaci duna lnia de rodalies de Vinars a Castell, amb connexions a Onda i a la Vall

dUix i daquesta poblaci a Valncia.- Soterrament de les lnies de ferrocarril all on produsquen un efecte de barrera,

com ara a Villena, Alfafar, etc.- Ajuts als ajuntaments per escometre estudis i projectes tcnics de peatonalitzaci i de

foment de les modalitats de mobilitat sostenible, atenent a la seua interconnexi iprioritzaci del transport pblic davant el privat.

Descentralitzaci de la gesti dels trens de rodalies, per a que passe a crrec deladministraci valenciana.

Potenciar el trfic de mercaderies per ferrocarril, gravant ls de la carretera.



40/89

5. ResidusEstabliment duna normativa per la minimitzaci de residus elaborada amb el mximconsens i participaci social, especialment comptant con la collaboraci de botigues igrans superfcies comercials.

Impulsar ms decididament la recollida selectiva generalitzada (no voluntarista) de residusurbans amb mesures de suport als ajuntaments (assessorament legal i tcnic, ajuts,) pera adoptar les actuacions necessries.

Subvencionar com energia renovable la biometanitzaci de la matria orgnica domstica.

Desenvolupament de plantes de biometanitzaci. Recollida separada de la matriaorgnica.

Incentius a les persones, comunitats i ajuntaments que redusquen la generaci de residus ials que disminusquen la fracci de rebuig.

Revisi de la normativa vigent sobre envasos i embolcalls (LERE). Incentivaci de mesurespreventives per disminuir els objectes susceptibles de convertir-se en residus i penalitzacide lexcessiva generaci dels mateixos.

6. AiguaPromoci i incentivaci de mesures destalvi i eficincia en ls de laigua. Shadevolucionar cap a una gesti de la demanda.

Implementaci i desenvolupament, sense retards, de la Directiva europea de laigua. Calque els preus reflecteixen, de manera realista, el cost de laigua.

Elaboraci de tots els plans de conca, incloent la revisi del Pla de conca del Xquer,incorporant els criteris de la Directiva europea de laigua. Establiment de cabals ecolgicsper als principals rius de lestat espanyol, amb criteris objectius i assessorament cientfic.

Shan devitar o penalitzar els usos sumptuaris i malbaratadors de laigua.

Calen ajuts per a incrementar els actuals nivells de reutilitzaci de les aiges depurades iper estendre la depuraci terciria de laigua.

Supressi dels abocaments daiges contaminades o parcialment depurades a llits pblics i

a la mar, ja siga per mitj demissaris o de qualsevol altra manera. Increment de lavigilncia i de les sancions per fer efectiva aquesta mesura.



41/89

Protecci dels aqfers i control rigors dels pous. Persecuci ms rigorosa i contundent deles extraccions illegals i de la contaminaci daqfers.

7. Gesti forestalMillora i extensi dels sistemes de detecci de focs per infrarojos i altres modalitats dedetecci remota. Increment de les dotacions aries de lluita contra incendis, encollaboraci amb les CCAA. Ampliaci dels serveis especials de lluita contra els gransincendis.

Ajuts especfics per la conservaci de la biomassa i diversitat forestal, potenciantlincrement de la coberta vegetal i la seua qualitat i estat de maduresa i bona conservaci.

Renovaci, amb criteris cientfics interdisciplinaris, de les institucions dinvestigaci igesti forestal. Aplicaci de criteris ecolgics en tots els aspectes de la gesti i prevencide riscs (repoblacions forestals, vivers, bancs de llavors, prevenci de focs, restauraci dezones degradades). Increment de la collaboraci amb universitats i centres pblicsdinvestigaci en tots els aspectes de la gesti forestal.

Prioritzaci de la lluita contra la desertificaci, amb mesures preventives adreades a laconservaci de la coberta vegetal pluriestratificada i evitar totes aquelles activitats iintervencions que generen erosi. Incrementar les inversions i els equips dinvestigaci enels plans de lluita contra la desertificaci.

8. El mn ruralGarantir una renda mnima agrria i ramadera.Creaci dun Observatori de Preus amb capacitat per a regular el preu mnim en origen quegarantisca la seua rendibilitat,

Garantir un preu mxim en dest, per a que daquesta manera el consumidor adquirisca elproducte a un preu raonable que incentive el seu consum i al mateix temps controlelincrement de la inflaci alimentaria.

Establir preus professionals als carburants destinats a lagricultura i la ramaderia.

Augmentar les ajudes de la Generalitat valenciana als sectors agrcola i ramader,destinant-les a millorar la qualitat, la productivitat, la modernitzaci, la qualitat de vida i detreball, subvencionant joves agricultors i ramaders, explotacions cooperatives, societats deregants, etc.



42/89


43/89

eco-, saludable, etc., en aliments que no provenen de lagricultura ecolgica i que nojustifiquen els beneficis que anuncien.

La creaci dun Institut Valencia dAgricultura i Ramaderia Ecolgica, que promogalagricultura, la producci i el consum de productes alimentaris de carcter ecolgic.

Establir ajudes i exempcions fiscals per a promoure la implantaci de activitats agrries iramaderes de carcter ecolgic.

Penalitzaci fiscal dels adobs qumics de sntesi i dels plaguicides de major risc ecolgic oper la salut de les persones. Major vigilncia i control en la venda, distribuci i

magatzematge de fitosanitaris i de la recuperaci dels seus residus i envasos.

Incentivaci de les tcniques de producci ecolgica. Suport al cooperativisme ilassociacionisme al respecte. Establiment de xarxes de distribuci i venda dels productesecolgics.

Utilitzaci de productes ecolgics en establiments oficials i centres pblics (oficines, seusdinstitucions, hospitals, centres educatius, etc.) que depenguen de ladministraci.

Reconeixement de les terpies alternatives i les medicines no convencionals; regulaci i

legalitzaci daquestes prctiques i foment i control dels medicaments basats en productesnaturals.

Foment de la compra pblica de productes provinents de lagricultura ecolgica, elreciclatge i el comer just. Regulaci per fomentar ls daquests productes en tota classededificis i installacions que depenguen de les institucions pbliques.

9.Protecci del paisatge i dels ecosistemes singularsEstabliment de mesures cautelars de protecci de les zones LIC i IBAs dacord amb lesperitde les directives europees i les sentncies del tribunal de Luxemburg, mentre nogaudisquen de ladequada declaraci de protecci per part de les diferents administracionscompetents.

Completar de manera urgent la delimitaci i fitaci de les zones de domini pblic martimo-terrestre. Revisi dofici de les delimitacions dubtoses o contradictries, especialment lesrelacionades amb la urbanitzaci a menys de 500 metres de la costa. Completar de maneraurgent la delimitaci i fitaci de les vies ramaderes encara pendents. Suspensi cautelar de

qualsevol procs de modificaci damplria o traat que afecte a vies encara nodelimitades.



44/89

Incentius i ajuts a les modalitats de turisme rural, rehabilitaci, restauraci i millorapaisatgstica i altres activitats tradicionals compatibles amb la conservaci delsecosistemes rurals i forestals.

10. Urbanisme i ordenaci del territoriRevisi de la legislaci vigent per restringir la declaraci dutilitat pblica i la possibilitatconseqent dexpropiaci forosa noms a casos de necessitat social justificada.

Restricci dels projectes urbanstics que incorporen models docupaci dispersa delterritori, els quals no han de ser aprovats ms que quan no hi haja altres possibilitats decreixement connectat i compacte dels nuclis urbans tradicionals.

Classificaci de manera sistemtica com a SNU daquelles tipologies de sl dalt valorecolgic o paisatgstic com ara els terrenys forestals, els litorals, els delevada fertilitat iproductivitat agrcola i els corresponents a estructures rurals tradicionals singulars.Condicions molt restrictives per a la re classificaci de SNU.

Impedir els projectes urbanstics elaborats fora del PGOU que modifiquen la planificaciestructural del municipi. Limitar amb condicionants estrictes els projectes urbanstics queno es justifiquen en base a les demandes realistes daccs a la vivenda per part delshabitants del municipi.

Crear un nou impost ambiental sobre el canvi de qualificaci del sl rstic a daltres demajor valor afegit. Establiment dun Fons especfic que gestione els recursos captats per acontribuir a lequilibri d usos i al manteniment i millora del medi natural.

Per evitar arbitrarietats en ladjudicaci cal subjectar ladjudicaci dels PAIs a les normesde la Llei de Contractes de ladministraci Pblica.

Cal considerar un nivell adequat de compensaci per als afectats pels PAIs.

Aplicaci de les disposicions expressades en la Llei de Contractes de lAdministraciPblica, regulant la publicitat del procediment i lobligaci destablir un plec de clusules.

Garantir el dret daccs als expedients i ls de termes intelligibles, a ms de donaraudincia a Associacions i collectius venals.

Evitar el cobrament de bestreta de les quotes durbanitzaci per part de lagentUrbanitzador.

Els nics responsables de la programaci urbanstica sn els ajuntaments, lgicamentactuant dacord amb all establert en la legislaci urbanstica corresponent i amb la



45/89

supervisi de la Conselleria corresponent, per tant, la presentaci dun PAI shauria delimitar legalment a aquells terrenys que segons el PGOU estan qualificats comurbanitzables.

Ladjudicaci del PAI ha de ser un procs simple i fcilment comprensible per alspropietaris dels terrenys.

Identificaci i definici dels paisatges a mantenir (rebost ecolgic)Constituci dun Banc de Capital Natural (una instituci autonmica oficial independentdel poder poltic que tinga com a funci la custdia de les zones protegides) amb el rebost

ecolgic reconegut, amb definici dun sistema obert de catalogaci i un sistema tancat dedescatalogaci com entitat gestora del Patrimoni Natural catalogat i independent del poderpoltic: protecci poltica custdia tcnica.

Al mateix temps cal reconixer els serveis ambientals que presten les zones protegides ipagar per ells, mitjanant els anomenats contractes de custdia hui en dia encara notipificats en la legislaci per que es poden realitzar dins lmbit dels contractes privats. sfan en forma de compensacions econmiques anuals als propietaris a canvi del compromspels propietaris en mantindre les condicions naturals i ambientals, renunciant de maneraindefinida a la urbanitzaci de la zona.

Promoure un urbanisme valenci, basat en el model tradicional dels nostres pobles, ambaltures baixes, models de carrer de cases unifamiliars, construts casa a casa que donenopcions als xicotets contractistes locals, no com ara que es donen avantatges a les gransconstructores, que desprs subcontracten les obres. Cal promoure un urbanisme quepermeta viure ales properes generacions en cases i carrers de la qualitat en la que hanviscut els seus pares.

11.Prevenci de danys ambientals i protecci dels recursos naturalsCompletar i millorar la normativa davaluaci dimpacte ambiental per augmentar elssupsits sotmesos a avaluaci. Establir condicionants per garantir la qualitat dels informesi de les resolucions.

Incrementar els mecanismes de participaci ciutadana i daccs a la informaciambiental.

Increment de les dotacions i mitjans dedicats a la inspecci i vigilncia mediambiental.

Oficines dassessorament als ciutadans en matria de medi ambient i territori, amb ajutsper a les organitzacions de defensa del medi i el territori, per qu puguen desenvolupar lesseues tasques de manera constructiva i efectiva.



46/89


47/89

C. SOCIETAT DE BENESTAR1. SanitatUn sistema orientat als resultats de salut: el ciutad eix del sistema

Una vegada superat el llindar del segle XX disposem dun sistema de salut que respon a lainstauraci de lestat del benestar que sinici als anys 80. Els anys 80 i inicis del 90constituren els anys de construcci i consolidaci dun sistema de salut pblica universalamb accs als diferents collectius socials.

Durant els anys 90, el impacte de lescassetat de recursos pblics respecte al sistemasanitari i les deficients transferncies a les diferents comunitats autnomes, situaren unescenari de partida amb una complexitat creixent. El Pas Valenci comen a construir unsistema pblic propi, heretat de lantic INSALUD amb un seris greuge dinici, fruit de lesdeficients transferncies del PSOE, que sha incrementat de forma vergonyosa durant elsanys del PP respecte a la resta de lestat, tant pel que fa al nombre de llits per 1000habitants, recursos humans per 1000 habitants), rtio habitants per metge. Malgrat a elPP ha respost amb una de les menors despeses del conjunt de lestat en sanitat perhabitant, un 10% per baix de la mitjana espanyola el que ens allunya progressivament nosols dels parmetres de qualitat dEuropa sin fins i tot del conjunt de lestat.

Amb la consolidaci dun estat del benestar a lEuropea (potser amb una cartera deprestacions no molt ampla, per molt potent) emergeix la nova figura que ha detransformar el sistema de salut: el ciutad. El ciutad, amb la seva faceta decontribuent, elector, usuari i subjecte, ha acabat convertint-se en protagonista delsistema i est percebent la necessitat de demandar quan ms serveis de salut millor, pera lhora, que aquests li siguin prestats de forma gratuta (o per afinar ms, que el seupagament no sigui directe per visita o acte mdic).

En un entorn on la tecnificaci i les tecnologies al servei del sistema de salut sn cada copms sofisticades, i ms cares, sembla clar que no podem defugir del debat sobre elfinanament del sistema. En realitat, el sistema de salut est enregistrant impactesdurssims en quant a demandes sovint contradictries: la demanda real que es produeixen cada servei, la demanda meditica o induda per aquesta, la demanda mitjanada, lesdemandes implcites que cada cop sn ms importants (ms i millors serveiscomplementaris), aix com les demandes sovint collisionants entre les demandes delsdiferents actors socials (professionals de la salut, provedors , usuaris, actors sindicals,etc....).



48/89


49/89


50/89

En aquest model dos elements juguen el paper principal: el ciutad-pacient i elsprofessionals mdics. Per nosaltres la tecnologia tant de gesti, com dutillatge imaquinria estan sempre al servei daquests dos actors: els que presten el servei (elsprofessionals de la salut) i els destinataris del mateix (el ciutad que pot esdevenirpacient). El coneixement del professional posat en prctica- orientat als resultats desalut, s leina principal. No noms necessitem destructures immobles i tecnolgiques,sin que hem dsser capaos de formar, motivar, retenir i incentivar lactu

Programa electoral Compromís 2011-2015

Documents

Transcript of Programa electoral Compromís 2011-2015