‟

‟

‟

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

MOCIÓ DE LA PLATAFORMA D'AFECTATS PER LA HIPOTECA (PAH) PER LA SANCIÓ DELS IMMOBLES PERMANENTMENT DESOCUPATS A OLOT

INTRODUCCIÓ

L'actual crisi ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones, que acausa de dificultats econòmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitatsmés bàsiques. Aquesta situació ha portat a milers de famílies a la impossibilitat de ferfront a les quotes hipotecàries o del lloguer de la seva llar.

La seva traducció social ha estat milers de desnonaments a tot l'Estat Espanyol icentenars de milers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne,enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa, i exclusiósocial, econòmica i residencial.

Segons dades del Consell General del Poder Judicial des de 2007 i fins setembre 2013, aCatalunya s’ha arribat ja a 96.927 execucions hipotecàries i a l'Estat Espanyol a 500.000.Segons l'informe presentat pel Col·legi de Registradors de la Propietat, només durantl'any 2012, la banca va quedar-se més de 30.034 primers habitatges per impagament decrèdits hipotecaris. Això suposa 115 desnonaments d'habitatge habitual per dia hàbil.Catalunya encapçala tots els rànquings, tant d'execucions hipotecàries com dedesnonaments. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial de 2013s'executen 45 llançaments al dia de mitjana.

Ens trobem doncs davant d’una situació d'emergència habitacional que constitueix unaautèntica anomalia en el context europeu. Com denuncia l'informe EmergenciaHabitacional en el estado español, elaborat per l'Observatori DESC ( Drets Econòmics,Socials i Culturals) , aquesta situació es veu agreujada pel fet que Catalunya és un delspaïsos europeus amb més habitatges buits, igual que l’estat espanyol. En el conjunt del’estat, fins al 13,7% del parc total – 3 milions i mig de pisos segons el darrer cens estatald’habitatge de 2011 - i amb un parc social d'habitatge clarament insuficient - menys d'un2% de l'habitatge existent -.Les administracions locals, infradotades de recursos, són lesque reben en primera instància el impacte social d' aquesta situació, en tant que les mésproperes a la ciutadania.

El context descrit i la situació d'emergència en que es troba gran part de la poblaciós’està traduint també en un significatiu augment de les ocupacions d'habitatges alsmunicipis. Una forma d'accés a l'habitatge que augmenta el grau de vulnerabilitat socialdels qui es veuen abocats a recorre-hi.

La manca de recursos de les administracions locals per fer front a la problemàticacontrasta amb els milers de pisos en desús que acumulen les entitats financeres i lesseves immobiliàries, actors principals i part responsable de la bombolla immobiliària.

Aquests immobles, sovint obtinguts com a conseqüència d'execucions hipotecàries, es

mantenen buits ja sigui a l'espera de que el preu de mercat torni a elevar-se, o bé perquèes troben a la venda o a lloguer a preus inaccessibles per part de la població.

El resultat són milers d'habitatges destinats exclusivament a una funció especulativa,eludint la funció social que segons l'article 33 de la Constitució Espanyola (CE) ha decomplir el dret de propietat, i vulnerant l’article 25 de la Declaració Universal dels DretsHumans sobre el dret a l’habitatge o l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que en el seuarticle 26 que fa referència al Dret a l’Habitatge.

Gran part d'aquestes entitats financeres han estat, d'una manera o altra, rescatades ambdiners públics. Algunes directament gestionades pel govern de l'Estat a través del Fonsde Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i del traspàs d'actius al anomenat ”bancdolent”, la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària(SAREB). Paradoxalment, però, la forta inversió pública no ha anat destinada a cobrir lesnecessitats de la ciutadania i els ajuts milionaris a la banca, molts d'ells a fons perdut, nohan implicat cap contrapartida social.

La situació descrita requereix actuacions per part de l'administració que possibilitinl'accés a l'habitatge de tots aquells ciutadans que se'n veuen exclosos, acomplint elmandat constitucional de l'article 47 de la CE o l’article 26 de l’Estatut d’Autonomia deCatalunya, que fa referència al Dret així com l’article 11 del Pacte Internacional de DretsEconòmics Socials i Culturals (PIDESC).

Donada la gran quantitat de població amb necessitats habitacionals i la manca derecursos públics per fer-hi front, resulta urgent mobilitzar l’habitatge buit. Fomentar igarantir la funció social de l'habitatge, desincentivarne la utilització anòmala ipenalitzar-ne, si s’escau, l’ús antisocial es converteix en un dels pocs mecanismesefectius a l'abast de l’administració per donar resposta a la vulneració del dret.

Davant els intents del govern espanyol de buidar de competències les administracionslocals, cal que els ajuntaments defensin l'autonomia municipal satisfent les necessitatshabitacionals de la població. És en aquest context que algunes corporacions, com araTerrassa, havent esgotat les mesures de foment per facilitar l'ocupació dels pisos buits enpoder de les entitats financeres, han iniciat procediments sancionadors.

L'article 41 de la Llei 18/2007, del Dret a l'Habitatge de Catalunya (LDHC) estableix com autilització anòmala d'un habitatge la seva desocupació permanent i injustificada. Aixímateix, en el seu punt tercer, disposa que en aquests supòsits l'administració competenthaurà d'obrir un expedient administratiu per realitzar els actes d'instrucció necessaris perdeterminar, conèixer i comprovar els fets sobre els que haurà de dictar una resolució.L’article 42 del mateix text legislatiu enumera diverses mesures que les administracionshan d’adoptar per a evitar la desocupació permanent dels immobles.

Tals com: l'aprovació de programes d'inspecció; la facilitació de garanties als propietarisd'immobles buits sobre el cobrament de les rendes i la reparació de desperfectes; elimpuls de polítiques de foment de la rehabilitació d'habitatges en mal estat; la possibilitatde cedir els immobles a l'Administració Pública per que els gestioni en règim de lloguer; il’adopció de mesures de caràcter fiscal, tant de foment com penalitzadores.

Alhora, l'article 123.1.h de la LDHC tipifica com a infracció molt greu en matèria de

qualitat del parc immobiliari mantenir l'habitatge desocupat un cop l'administració hagiadoptat les mesures de foment contemplades al precepte 42. Segons els articles 118.1 i131 del mateix text normatiu, aquesta actuació pot ser sancionada amb multes de fins a900.000 euros. Cal destacar que d'acord amb el que estableix l'article 119 de la LDHC,les quantitats obtingudes s’hauran de destinar al finançament de polítiques públiquesdestinades a garantir el dret a l’habitatge.

Finalment, l'article 3 del Codi Civil, estableix que les normes s'han d'interpretar d'acord alcontext i a la realitat social en què s'apliquen. Un context, caracteritzat per una situaciód'emergència habitacional.

Segons els antecedents descrits, per part de Plataforma d’Afectats per la Hipoteca esdemana aportar al Ple Municipal l’aprovació dels següents acords, acords que hanpassat prèviament per la Taula de Coordinació per al Dret a l’Habitatge:

ACORDS:

Primer.- Manifestar el compromís d’endegar mesures municipals en base a la legalitat icompetències existents i als efectes que assenyala aquesta moció, amb l’objectiu degarantir el dret a l’habitatge de la població i fer front a l’emergència habitacional.

Segon.- Elaborar i aprovar un Pla Municipal d’Habitatge, o actualitzar el planejamentexistent, que contempli i reguli degudament les mesures de foment per a evitar ladesocupació permanent i injustificada d’habitatges enumerades a l’article 42 de la Llei18/2007.

Tercer.- Elaborar i aprovar Programes d’Inspecció a fi de detectar, comprovar ienregistrar els immobles que es troben en situació de permanent desocupació,començant pels que són propietat d’entitats financeres i altres grans empreses, ja quesón els que posseeixen major número d’habitatges desocupats. Aquesta tasca es pot fera través del creuament de dades en disposició de l’administració o l’atorgamentd’audiència a l’interessat, o bé realitzant una inspecció física des de l’administració.

Quart.- Instruir procediments administratius contradictoris on es determinin, coneguin icomprovin els fets, un cop detectada la desocupació. Aquests procediment haurand’acabar amb una resolució que declari si s’està produint una situació de desocupaciópermanent constitutiva d’una utilització anòmala de l’habitatge, d’acord amb el queestableix l’article 41 de la LDHC. En cas afirmatiu, caldrà requerir al propietari que cessien la seva actuació en un termini concret, tot informant-lo de les activitats de foment queestà duent a terme l’administració per facilitar la finalització d’aquesta situació.

Cinquè.- Imposar fins a 3 multes coercitives que poden arribar als 100.000 euros, tal icom determina l’article 113.1 de la llei 18/2007, prèvia advertència, si transcorregut eltermini fixat no s’ha produït l’ocupació de l’immoble. Els imports recaptats per part del’Ajuntament, hauran de destinar-se necessàriament a finançar polítiques públiques per aevitar l’exclusió social residencial i garantir el dret a l’habitatge.

Sisè.- Iniciar un procediment sancionador per infracció molt greu en cas que esmantingui la desocupació de l’habitatge un cop esgotat el termini atorgat per a corregir lasituació, tal com preveu l’article 123.1.h) de la LDHC.

Setè.- Instar al Govern de la Generalitat a emprendre accions en aquest àmbit amb lamateixa finalitat, dins el marc de les seves competències.

Vuitè.- Transmetre aquesta moció pel seu coneixement i adhesió a les EntitatsMunicipalistes, al Parlament de Catalunya, als diferents grups parlamentaris, a laPlataforma d’Afectats per la Hipoteca i a les associacions veïnals del municipi.

Plataforma d’Afectats per la HipotecaOlot, 20 de febrer de 2014

Les 10 demandes de la PAH a les candidatures que

concorren a les eleccions municipals 2015 a Olot

1. Executar l’acord del Ple en relació a multar bancs amb pisos buits

2. Dotar l’Oficina d’Habitatge de més personal i recursos per fer front a la gran

demanda d’habitatge social

3. Ampliar el parc d’habitatges de lloguer social de la ciutat

4. Donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada per la PAH al

Parlament de Catalunya

5. Fer difusió de la tasca que realitza la PAH a través dels canals d’informació de

l’Ajuntament

6. Assessorar legalment a les persones que siguin perseguides judicialment a causa

d’un acte de protesta de la PAH

7. Realitzar activitats de formació i sensibilització per als treballadors municipals

implicats en l’àmbit de la cohesió social i l’accés a l’habitatge

8. Realitzar una campanya de sensibilització sobre el dret a l’habitatge destinada a

tota la població

9. Actualitzar anualment el cens municipal d’habitatges buits

10.Tallar tota relació amb les entitats bancàries i grans empreses que vulnerin sistemàticament el dret a l’habitatge de la població olotina

ASSEMBLEA COMARCAL CUP GARROTXA

CUP Garrotxa garrotxa@cup.cat http://garrotxa.cup.cat @CUPGarrotxa

1

Alvira i Esteban IBI. Impost sobre Bens Immobles, punt 4 Proposem modificar que diu: "Ajuda econòmica equivalent a un percentatge de la quota integra de l'IBI amb un màxim del 90%, al habitatge a nom de subjectes que acreditin la condició de titulars de família monoparental així com una situació, així com una situació econòmica social vulnerable, segons dictamen del Consorci de Benestar Social" Pel següent text: Ajuda econòmica equivalent a un percentatge de la quota integra de l'IBI amb un màxim del 90%, al

habitatge a nom de subjectes que acreditin una situació econòmica social vulnerable. Es valorarà a partir del llindar de pobresa (el nivell d'ingrés mínim necessari per a adquirir un adequat nivell de vida) Justificació de motius:

persones que tinguin una condició social vulnerables, la qual es pot justificar de múltiples formes, no necessariament amb un informe del Consorci de Benestar Social. Per a que així consti als efectes oportuns.

Olot, 5 de desembre de 2013

ASSEMBLEA COMARCALCUP GARROTXA

MOCIÓ PER LA QUE ES DE DEMANA LA TERRITORIALITZACIÓ DE LA

GESTIÓ DE LA SOCIETAT DE GESTIÓ D’ACTIUS PROCEDENTS DE LA

RESTRUCTURACIÓ BANCÀRIA (SAREB) QUE PERMETI LA SEVA

TRANSPARÈNCIA I TRANSFORMACIÓ EN LLOGUER SOCIAL DE L’ESTOC

D’HABITATGE PROVINENT D’AQUEST I ALTRES ENS PÚBLICS I PRIVATS

QUE TENEN AL MUNICIPI D’OLOT

Per Reial Decret Llei 24/2012, de 31 d’agost, al desembre del 2012 es va

constituir la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració

Bancària (SAREB) conegut com el “Banc Dolent”, entitat per gestionar els

actius tòxics, tant de pisos, com sòls i hipoteques de caixes i bancs

nacionalitzats i altres entitats que el FROB determini, i que s’ha constituït

amb un 45% de participació de fons públics i un 55% de fons privats,

produint-se noves sumes de diners públics que van incrementant l’espoli que

pateix la població davant la mala gestió financera d’aquestes entitats i dels

seus avaluadors.

En aquest context de canvis legislatius continus, sense debat i poc

transparents, institucions públiques com el Síndic de Greuges amb

col·laboració de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, de l’Il·lustre Col·legi

d’Advocats de Barcelona, del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya,

del Col·legi de Notaris de Catalunya, del Tribunal Superior de Justícia de

Catalunya, de Càrites Diocesana de Barcelona i entitats financeres han

elaborat un informe amb diverses propostes relacionades amb la Societat de

Gestió d’Actius procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) al

considerar que aquests actius tòxics són propietat de l’Estat pel fet de

1

ASSEMBLEA COMARCALCUP GARROTXA

pertànyer a les caixes nacionalitzades (en el moment actual els bancs

intervinguts són: Bankia, Catalunya Caixa, Nova Caixa Galícia i Banco de

València). Unes propostes que, sense ser una solució definitiva al problema

de l’especulació immobiliària i a les males pràctiques empresarials i

financeres en matèria d’habitatge o al saqueig de les arques públiques,

poden suposar algunes solucions parcials. Unes solucions que poden

implementar les administracions públiques més properes a la ciutadania, com

són els Ajuntaments.

Atès que la SAREB, per Reial Decret Llei del govern del Partit Popular (PP),

té la missió de comprar actius tòxics amb diner públic, que representa un

45% del fons total, i capital privat, que representa un 55%. Atès que, per

Reial Decret Llei del govern del PP, el capital privat que entra a la SAREB, a

més a més, tindrà possibilitat de demanar uns préstecs avalats amb fons

públics.

Atès que, per Reial Decret Llei del govern del PP, aquests actius es posaran

a la venda en el mercat per tal de que els fons d’inversió especulatius, que en

molts casos seran estrangers, puguin comprar.

Atès que, per Reial Decret Llei del govern del PP, es considera, sense proves

fefaents, que d’aquesta manera s’aconsegueix eliminar dels bancs els actius

tòxics que provoquen desconfiança i així facilitar que se’ls torni a donar crèdit

en el mercat interbancari.

Atès que els legisladors europeus i els espanyols, a través de reials

2

ASSEMBLEA COMARCALCUP GARROTXA

decrets,amb la SAREB estan establint un marc, diuen, de sanejament de

caràcter comptable i financer per a les entitats financeres intervingudes, però

no estan establint cap tipus de normes sobre la conveniència de destinar els

immobles a algun tipus de finalitat social. És a dir, no estableixen cap tipus de

marc relatiu a una necessària i imprescindible política urbanística i

d’habitatge.

Atès que la creació de la SAREB pot repercutir d’alguna manera en l’impuls

i/o reforçament d’un Parc Municipal d’Habitatge públic de lloguer social en

els municipis catalans.

Per tots aquests motius, es proposa, a tots els grups municipals amb

representació al Ple Municipal que l’Ajuntament d’Olot, que adopti els

següents acords:

PRIMER.- Instar al Ministerio de Economía y Hacienda fer possible la

territorialització de la gestió de la SAREB i fer-la pròxima, amb informació,

transparència i participació, al conjunt de veïns i veïnes i al teixit associatiu de

la ciutat.

SEGON.- Demanar al Ministerio de Economía y Hacienda informació pública

de quins habitatges sota gestió de la SAREB es troben en el municipi d’Olot.

TERCER.- Demanar que al municipi d’Olot, a través del seu Ajuntament i

mitjançant l’Oficina Local d’Habitatge, ,gestioni el parc d’habitatges del

municipi integrats en la SAREB.

3

ASSEMBLEA COMARCALCUP GARROTXA

QUART.- Demanar al Ministerio de Economía y Hacienda que la totalitat dels

habitatges integrats a la SAREB i provinents de bancs i caixes

nacionalitzades siguin cedits a l’Ajuntament d’Olot, sense cap cost econòmic,

per incorporar-los al Parc Municipal d’Habitatge, i que s’ofereixin en lloguer

social mínim a través de l’Ajuntament mitjançant l’Oficina Local d’Habitatge.

La destinació del fons econòmics generats amb aquests lloguers socials

haurien d’anar destinats a la política pública d’habitatge d’entitats locals i

comunitats autònomes.

CINQUÈ.- Que l’import de la renda d’aquest lloguer social s’haurà de fixar

segons el concepte “lloguer just”, d’acord amb l’ORDRE MAH/402/2009, de 5

d’agost, per la qual es regulen les prestacions permanents per al pagament

del lloguer, concretament segons el que estableix el seu article 2.4 i 5:

“S’entén per lloguer just l’import que hauria de pagar l’arrendatari, i que no

hauria de superar el 20% o el 30% dels seus ingressos en funció que aquests

estiguin per sota o per damunt del 0,94 vegades l’Índex de renda de

suficiència de Catalunya” “S’entén que hi ha risc d’exclusió social quan la

unitat de convivència a què pertany la persona que sol·licita la prestació paga

un lloguer superior al definit com a lloguer just al paràgraf anterior, ha de

fixar-se en funció dels ingressos dels llogaters, no poden superar el 30% dels

ingressos en cas d’arrendatari individual, ni el 20% dels ingressos quan es

tracti d’un nucli familiar”

SISÈ.- Que, un cop cedits el habitatges a l’Ajuntament d’Olot, la resta

d’habitatges del municipi integrats en la SAREB puguin ser comprats de

forma preferent per qualsevol veí i veïna del municipi, així com el propi

4

ASSEMBLEA COMARCALCUP GARROTXA

Ajuntament si ho considera oportú i factible, a un preu igual o menor al preu

que la SAREB ha comprat.

SETÈ.- Que els veïns i veïnes del nostre municipi desnonats i/o amb informe

favorable per part del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, tinguin prioritat

en l’accés al lloguer social de pisos provinents de la cessió d’habitatges de la

SAREB.

VUITÈ.- Per evitar l’especulació i ús lucratiu dels actius de la SAREB al

municipi d’Olot, demanar que només puguin ser comprats com a primera

residència o habitatge habitual, amb un màxim d’un habitatge per comprador.

Aquest límit podrà ser superat en el cas que qui adquireixi aquests habitatges

sigui l’Ajuntament i posi a disposició del Parc Municipal d’Habitatge aquests

pisos a través del lloguer social.

NOVÈ.- Demanar a les autoritats competents perquè imposin unes regles

clares per evitar la especulació amb els habitatges provinents de la SAREB,

és a dir, que un cop adquirits no puguin esser venuts.

Considerem, en aquest sentit, que l’administració central ha de deixar clar

que els habitatges comprats a través de la SAREB no es puguin tornar a

vendre en un període mínim de 20 anys, aplicant-se els impostos i taxes

necessaris un cop vençut aquest període i produïda una segona venda de

l’habitatge (tractament similar als habitatges de protecció oficial).

DESÈ.- Demanar que s’estableixi, dins del FROB (Fons de recuperació

5

ASSEMBLEA COMARCALCUP GARROTXA

ordenada bancària), una línia de crèdit per a famílies del nostre municipi amb

greu risc de pèrdua del seu habitatge per reduir el deute pendent, igual que

s’ha posat a disposició de bancs i caixes des del FROB i ara també a

disposició dels capitals privats que entren a la SAREB.

ONZÈ.- Traslladar els presents acords al govern de l’Estat espanyol, al

Congrés dels Diputats, al Govern i al Parlament de la Generalitat de

Catalunya, als membres de la Taula de Coordinació Local per al Dret a

l’Habitatge.

6

PROPOSTA

ENERGÈTICA

MUNICIPALISTA Un programa per la sobirania energètica des

dels municipis

Xarxa per la sobinaria energètica

Abril 2015 www.xse.cat xse@xse.cat

Aquest document que teniu entre mans és una proposta de programa energètic municipal elaborat per la

Xarxa per la sobirania energètica. És una proposta parcial, en som conscients, que adreça de manera

especial el sector elèctric, dins un marc energètic més general.

Tot i que parcial, hem decidit presentar-la i oferir-la als grups i partits perquè els que així ho desitgin, la

puguin incorporar al programa de les properes eleccions municipals. Sentiu-vos lliures de copiar-la

íntegrament o parcialment, de criticar-la -constructivament- i reenviar-nos comentaris i propostes

complementàries. Des de la Xarxa, seguirem treballant per millorar-la i completar-la i us convidem, us

encoratgem, a participar del procés.

El que us presentem aquí és el resultat d’un procés de construcció col·lectiva que com a Xarxa vam iniciar

el 2013 i que, de bon principi, ens va orientar a treballar la relocalització de l’energia com a estratègia de

transformació del model energètic.

La relocalització que proposem vol facilitar el reapropiació, no només de les fonts de generació i la

disponibilitat de l’energia necessària per satisfer les necessitats de les persones, sinó també la reapropiació

de la sobirania, la capacitat de decidir, segrestada per un oligopoli d’empreses que, en connivència amb el

poder polític i financer, estan obstaculitzant la imprescindible i urgent transició de model energètic.

Alhora, apropar la generació a l'ús ens hauria de permetre triar les fonts energètiques més idònies

disponibles a escala local, així com també ser més conscients dels impactes del consum per a minimitzar-

los. També ens permetria més eficiència (sense pèrdues per transport de l'energia) i contribuiria a millorar

la cultura energètica, la justícia i la solidaritat amb altres pobles i futures generacions.

Els continguts d'aquest document provenen de la intel·ligència col·lectiva generada en diversos contextos:

Assemblees de la Xarxa per la sobirania energètica (Barcelona, juny de 2013; Girona, octubre de 2013;

Centelles, desembre de 2013; Reus, abril de 2014, Alcanar, juliol de 2014), l’assessoria jurídica

desinteressada de Holtrop S.L.P, les converses amb destacats activistes dels moviments de municipalització

energètica de Munic i Berlín, amb el grup de Pla d’Energia Participatiu de Sant Martí-Verneda, entrevistes

amb empreses distribuïdores d’electricitat i amb l’Agència d’Energia de Barcelona. S’ha comptat també

amb la participació de la cooperativa comercialitzadora d’electricitat Som Energia, exemple d’innovació

social i empresarial, la col·laboració entusiasta de l’experiència en eficiència i estalvi energètic municipal de

Rubí Brilla i la imprescindible i infatigable tasca de l’Aliança contra la pobresa energètica.

INTRODUCCIÓ:

La Xarxa per la Sobirania Energètica promou el dret dels pobles a decidir sobre les mesures que, des de

l'àmbit energètic, afecten directa o indirectament a les seves vides i a les d'aquells amb els qui conviuen.

L'estat i funcionament actual del sector energètic en l'Estat espanyol i a Catalunya comporta uns greuges

inacceptables per a les persones i l'entorn, tant dins de les nostres fronteres com fora d'elles. El règim

energètic actual està caracteritzat per un fort control per part de l'anomenat Oligopoli elèctric, petrolier,

fortament aliat amb el financer i constructor; però sobre tot per la seva insostenibilitat ecològica i

climàtica, així com per les agressions que significa sobre poblacions riques en recursos energètics o

l’exclusió sobre parts importants de la població en la forma de pobresa energètica. Davant d'això, l'escenari

municipal, el més proper a les persones, ha de ser protagonista en la transició cap a un règim energètic

sostenible i democràtic.

L'objectiu últim de la present proposta municipalista és que la població del municipi sigui sobirana sobre

l'energia que necessita, que ho faci en respecte de la resta de grups socials, pobles i de generacions

futures, i que s'aconsegueixin municipis energèticament sostenibles. Per a això se seguiran els principis

de:

� Garantia del dret a l'accés a subministraments bàsics

� Gestió pública i ciutadana de les estructures i infraestructures energètiques del municipi

� Autosuficiència

� Sostenibilitat socioambiental

� Eliminació de l'acaparament energètic (les agressions directes i indirectes a altres territoris i les

seves poblacions).

� Promoció de nous agents econòmic-socials que puguin vincular democràcia econòmica i política

en la gestió de l’energia.

Els eixos principals de les polítiques que compleixen aquests principis seran un total de 5, dins els quals

s'han definit les propostes concretes.

EIXOS:

Trobareu les propostes desenvolupades en aquests 5 eixos. S'ha donat prioritat a allò més urgent i per això

el document inicia amb l’emergència de la pobresa energètica.

A partir d’aquí, es presenta un capítol més generalista, sobre el municipi just i saludable, on s'enfoca el

municipi en relació als fluxos de matèria i energia que rep i aboca a l’exterior i per la seva interrelació amb

tots els aspectes de la vida del municipi. Aquest capítol voldria ser el marc conceptual des d’on mirar-se el

municipi, l’escenari en el qual voldríem que aquest es desenvolupés.

Seguidament es descriuen les mesures per promoure l’autosuficiència energètica, amb èmfasi especial en

l'estalvi, eficiència i rehabilitació energètica i amb propostes adaptades d’altres experiències ja treballades

per exemple al municipi de Rubí, o altres.

Com a aportacions més innovadores, es proposen algunes mesures per afavorir la neutralitat de les xarxes

de distribució i, finalment una proposta de comercialitzadora que integri actors públics, ciutadans i

empresarials (cooperatives).

1) Solució a la pobresa energètica

2) Municipi just i saludable

3) Autosuficiència i Eficiència

4) Distribució més democràtica de l'electricitat

5) Comercialització elèctrica al servei de les persones

1) SOLUCIÓ A LA POBRESA ENERGÈTICA

Inspiració: Aliança contra la Pobresa Energètica

La pobresa energètica s'ha convertit en els últims anys en una emergència social que ha de ser solucionada

amb diligència i de manera justa. Tothom té dret a portar una vida digna pel simple fet de ser persona, i

l'ajuntament del municipi ha de vetllar perquè siguin accessibles totes les condicions materials que

permeten desenvolupar la vida amb dignitat a tots els habitants del municipi.

1.1 OFICINA DE POBRESA ENERGÈTICA

Creació d'una oficina permanent (o capacitació de les oficines relacionades ja existents, com les oficines

d'habitatge municipals o comarcals) dins de l'estructura de l'Ajuntament, o en mancomunitat amb altres

municipis propers,, per al seguiment i d'impuls d'una Estratègia de rescat ciutadà per acabar amb la

pobresa energètica en el municipi en un termini menor d'un any.

L'Oficina exigirà les empreses subministradores, en una primera fase, que facin arribar les dades sobre talls

de subministrament en els últims anys i les seves propostes de suport a l'Estratègia que eviti la despesa

pública i l'endeutament de les persones afectades pel problema; en la segona fase, s'elaborarà aquesta

Estratègia de Rescat Ciutadà (veure següent apartat), i en l'última fase, es durà a terme la mateixa. A més,

aquesta oficina disposarà de capacitat d'actuació legal i de defensa de la ciutadania davant possibles

irregularitats de les companyies.

L'Oficina, encaminada a garantir el dret a l'accés als subministraments bàsics de les persones del municipi i

estarà formada per les entitats que representin a les persones afectades pel problema, per representants

dels organismes públics relacionats, i els tècnics i tècniques dels organismes públics necessaris per

desenvolupar l'Estratègia. L'Oficina requerirà la presència de les empreses subministradores quan es

consideri necessari.

1.2 ESTRATÈGIA DE RESCAT CIUTADÀ

Elaboració d'una Estratègia per rescatar a les persones que no poden fer front a la totalitat de les factures

dels subministraments bàsics d'aigua, electricitat i gas.

Tindrà com a objectius garantir l'accés a aquests subministraments bàsics, prevenir-ne els talls i en el cas

que es produïssin restablir el servei sense cost algun a les persones afectades. Els costos associats, tant als

impagaments com a les gestions necessàries del procés, seran assumits per les pròpies empreses

subministradores, i per tant es cercaran les vies per a fer-ho efectiu, així com per reestablir el servei a les

persones afectades mentre aquest pagament no arribi.1 Caldrà també posar en valor, i si escau qüestionar,

el paper del municipi com a client d'aquestes empreses subministradores, valorant positivament les bones

pràctiques de les empreses subminitradores en l'absència de talls i l'assumpció dels impagaments de les

famílies afectades.

L'elaboració de l'Estratègia serà a càrrec de l'Oficina de pobresa energètica, que prendrà les mesures

necessàries per afrontar aquesta emergència social mentre es treballi en el document.

Els únics recursos públics utilitzats seran els relacionats amb les persones treballadores que hagin de

participar en la consecució de l'Estratègia.

2) MUNICIPI JUST I SALUDABLE

L'actual metabolisme2 del municipi, i l'acaparament dels recursos que el possibilita, afecta negativament a

la salut de les persones, al medi ambient i a les poblacions dels territoris amb els quals es relaciona, a més

generant grans quantitats de residus a gestionar. Per això es fa necessari adoptar mesures a curt, mig i llarg

termini per replantejar un model de municipi més solidari que elimini progressivament els seus impactes

negatius. Un model no renovable implica l'acaparament dels recursos, nivells de consum poc sostenibles, i

malestar socio-ambiental, tant a tercers països com al territori proper. Per contrapartida, es proposa

arribar a un model saludable per la població del municipi, per a l'entorn i per a les societats veïnes, que a

més permeti generar una nova economia al municipi, amb nous llocs de treball que se'n desprenguin.

2.1 PLA DE MUNICIPI JUST I SALUDABLE

Creació de plans multidisciplinaris de curt, mig i mig-llarg termini (2030) amb l'objectiu de reduir els

impactes negatius del metabolisme social del municipi, tant externs com interns, i aixi el seu deute

ecològic. Aquests plans s'elaboraran de manera participativa amb la ciutadania, integrant els plans que ja

existeixen al municipi i que promouen els mateixos objectius, el primer en un període no superior a dos

anys, de manera que pugui començar a desenvolupar-se abans que acabi 2017.

El Pla s'articularà entorn de 5 eixos principals per aconseguir la relocalització energètica del municipi:

Alimentació, Mobilitat, Llars, Oci i Socialització, Béns. Posant especial atenció a les Terres cultivables i Tipus

de cultiu, la Distribució de diferents béns, l'Electricitat, la Mobilitat laboral, el Treball, i les Matèries

primeres.

Els resultats d'aquest pla seran vinculants a través dels pressupostos i el control de les despeses per part de

tots els departaments municipals, que així mateix vetllaran per aquest compliment.

1 Només en última instància l'administració municipal avançaria el pagament de factures o deutes, en espera de l'assumpció d'aquests

per part de la distribuïdora.

2 Amb el terme metabolisme social ens referim a la manera en la qual les societats humanes organitzen els seus -creixents- intercanvis

d'energia i materials amb el entorn; tant l'entrada com la sortida en forma de residus sòlids i líquids i emissions de gasos.

3) AUTOSUFICIÈNCIA I EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Inspiració: Agencia Energia Barcelona, Rubí Brilla, Propuesta de la Fundación Renovables, Proposta

Barcelona sostenible i compromesa de Miquel Miró

Per a que les necessitats energètiques de la ciutadania estiguin cobertes amb fons locals amb control

democràtic, cal engegar un seguit de plans d'actuació. Cal definir unes estructures que permetin la

coordinació dels esforços humans i econòmics, així com seguir una metodologia d'identificació d'estalvis,

necessitats i potencials energètics.

3.1 ORGANISME PROMOTOR DE L'AUTOSUFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Per arribar a un escenari de sobirania energètica, es crearà un organisme municipal o mancomunat per a

l'autosuficiència i eficiència energètica. Aquesta entitat tindrà com a principals objectius:

• Actuar d'impulsora, promotora i facilitadora d'una nova cultura de l'energia, basada en l'eficiència i

l'autogeneració.

• Plantejar, fomentar i coordinar els plans d'actuació.

• Posar en marxa els convenis entre ajuntaments, empreses i centres educatius o d'altres

infraestructures del municipi.

• Promocionar l'eficiència energètica entre la ciutadania, així com els projectes i el finançament a les

empreses locals de serveis energètics.

• Facilitar l'obtenció de subvencions i mecanismes de finançament.

3.1.1 NOUS PERFILS LABORALS

Associat a l'impuls d'un nova cultura de l'autosuficiència energètica s'engegarà un Pla d'ocupació per a la

creació d’ocupació i també de perfils laborals nous, com “Gestors d'eficiència energètica”, “Agents

energètics d'edificis”.

Es posaran en marxa convenis de cooperació i practiques remunerades entre l'ajuntament, empreses,

universitats i centres de formació professional.

Aquest Pla fomentarà els nous perfils laborals mitjançant cooperatives, preferentment. L'Organisme de

promoció d’autosuficiència posarà en contacte a aquestes petites empreses amb els ciutadans i les

ciutadanes i altres empreses interessades en aquests serveis.

3.1.2 FINANÇAMENT DE LES MESURES D'AUTOSUFICIÈNCIA ENERGÈTICA

La inversió inicial pública es destinaria principalment a un “fons d’estalvi i rehabilitació energètic”. Els

recursos per portar a terme les inversions públics es sostraurien d’aquest fons. Els beneficis generats per

l’estalvi energètic permetrien un retorn progressiu de la inversió pública al fons, reciclant-se així els fons

públics per poder dur a terme més activitats amb menys despesa pública. Es contemplarà també el

finançament a projectes d'autogeneració.

S’establiran canals preferents de treball amb la banca ètica, cooperatives de crèdit i/o entitats municipals

de crèdit per a la concessió de crèdits tous per a la part de finançament privat de les actuacions, amb

especial atenció als casos de rendes baixes, habitatges de lloguer i en general aquelles situacions que

dificulten la implementació de les accions.

Es passarà, sempre que sigui possible, d’un esquema de subvenció a un sistema de fons rotatius. La inversió

inicial per a fer la rehabilitació seria amb un percentatge d’aportació pública mig al 50%, però la

participació pública seria variable segons la renda, amb proporcions superiors a les rendes més baixes i

inferiors a les rendes més altes.

3.2 EFICIÈNCIA I REHABILITACIÓ D'EDIFICIS

Per aconseguir un escenari de Municipi just i saludable, que col·loqui a les persones en tota la seva

diversitat al centre de les polítiques municipals, és prioritari disminuir els consums energètics en tots els

àmbits, sobretot en el relacionat amb malbarataments, ineficiències i fugides. Reduir els requeriments

energètics del municipi és una de les claus per millorar la qualitat de vida de les persones i reduir les seves

factures energètiques, contribuint així a l'eliminació de les desigualtats i del deteriorament de l'entorn.

3.2.1 ANÀLISI DEL PERFIL ENERGÈTIC DEL MUNICIPI

És necessari un estudi energètic del municipi mitjançant una auditoria energètica a les instal·lacions

municipals, mapes termogràfics de les zones industrials i urbanes, anàlisi energètic dels establiments

comercials i proves pilot d'habitatges amb una mostra de la població que participarà activament en

l'elaboració de l'estudi.

Les dades resultants de l'estudi energètic serviran per construir un mapa de consum energètic del municipi

que permeti identificar zones de prioritat d'actuació en eficiència i elaborar un pla participatiu d'actuació

adaptat a cada sector.

3.2.2 PLANS SECTORIALS D'EFICIÈNCIA I REHABILITACIÓ ENERGÈTICA

Per realitzar els plans sectorials d'eficiència i rehabilitació energètica es partirà d'uns plans integrals de

barri. Aquests plans de barri és portaran a terme de forma participada contant al màxim possible amb la

xarxa social i econòmica del municipi. El disseny de la planificació de barri, en tots els seus àmbits, es

realitzarà en els primers 4 mesos i servirà de guia per dur a terme les activitats relacionades amb l'eficiència

i la rehabilitació energètica.

a) Sector públic

L'administració pública promourà els plans integrals participatius de barri dins dels 4 primers mesos de

legislatura i durà a terme totes les mesures necessàries per reduir al màxim els requeriments energètics

dels edificis públics, servint així d'exemple a la resta de sectors.

Així mateix, per aprofundir en la seva tasca exemplaritzant i de consciència social, l'administració local

posarà en marxa projectes als centres educatius públics en els quals s'aplicaran mesures d'estalvi i

eficiència energètica. Aquests projectes seran integradors de tots els actors que participen de la comunitat

educativa: gestió, treballadors i treballadores de serveis diversos, alumnat, professorat, AMPAs, i

administració local. Es reinvertirà l'estalvi generat en els propis centres educatius.

També s'impulsaran convenis amb centres d'educació superior i formació professional perquè els alumnes

d'últim curs puguin realitzar pràctiques d'assessoria energètica en empreses privades i en l'organisme

municipal d'autosuficiència energètica.

b) Sector domèstic

Els plans integrals participatius de barri prioritzaran les accions en els habitatges de les persones que

estiguin sofrint més la desigualtat i les pitjors condicions de pobresa energètica (veure l'Estratègia de rescat

ciutadà a l'apartat 1.2). El següent grup en prioritat d'acció seran els habitatges amb pitjors condicions

d'aïllament tèrmic i falta d'eficiència energètica. Els ciutadans i ciutadanes tindran a la seva disposició els

serveis de l'organisme d'autosuficiència energètica per posar en marxa els seus projectes d'estalvi

energètic.

c) Sector industrial

Es realitzaran convenis de cooperació i pràctiques entre ajuntament, empreses i centres educatius

universitats i de formació professional per tal de posar en marxa els projectes amb mes potencial d'estalvi

energètic

També hi haurà gestors de polígons industrials que oferiran a les empreses serveis mancomunats que els

estalviïn costos, com a seguretat, lloguer de trasters, telecomunicacions, serveis en el núvol (o cloud) i

energia. En el cas de l'energia, es pararà especial atenció a la construcció de xarxes de distribució

intel·ligents que gestionin els excedents energètics de les instal·lacions d'autoproducció.

L'ajuntament exposarà els casos d'èxit duts a terme per promocionar nous projectes per part de més

empreses i crear xarxes entorn de l'eficiència energètica.

d) Sector agropecuari

Es fomentaran projectes d'eficiència en explotacions ramaderes així com l'aprofitament energètic dels

subproductes generats. L'Organisme impulsarà els convenis i el finançament necessaris per portar-los a

terme.

Degut al caràcter extensiu d'aquestes activitats, s'ha de tenir en compte que l'Organisme pot tenir un àmbit

d'actuació dins d'una mancomunitat de municipis amb l'objectiu d'aprofitar sinergies i optimitzar recursos.

e) Sector serveis i comercial

S'elaborarà un Pla de sostenibilitat energètica (integrat al Pla de Municipi just i saludable), enfocat a

l'eficiència i la reducció de costos del comerç local fomentant els productes ecològics i de proximitat. El pla

es realitzarà aprofitant les dades del perfil energètic del municipi. Més tard es duran a terme una proposta

d'accions de millora, una certificació local que atorgarà un distintiu de classificació que podrà ser exposat

pel comerç, i una assessoria sobre les possibilitats de millora contínua per part de l'Organisme

d'autosuficiència energètica.

3.3 AUTOGENERACIÓ

Les necessitats energètiques de les persones del municipi han de satisfer-se a través d'un enfocament on

prevalgui la proximitat. És prioritari que la producció de l'energia es realitzi el més a prop possible del lloc

d'utilització. Les persones, tant individual com col·lectivament, han de tendir a l'autosuficiència en el

proveïment energètic per augmentar la seva democratització, i reduir els seus costos i impactes negatius.

3.3.1 PLA D'ENERGIES RENOVABLES

Portar a la pràctica un pla que faciliti normativa i econòmicament l'aprofitament de les fonts locals

d'energia renovables amb criteris de rendibilitat i sostenibilitat econòmica i mediambiental. En aquest

sentit cada municipi definiria el tipus de fonts renovables que escauen millor a la realitat del seu territori o

dels quals més se'n disposa en aquell entorn.

El Pla d'energies renovables inclourà normes subsidiàries i ordenances per establir l'obligació d'incorporar

instal·lacions de generació en tots els edificis nous i rehabilitacions, avançant els compromisos de la

Directiva europea sobre edificis de consum gairebé nul; així com el desenvolupament de normativa per a la

integració de sistemes de generació en l'Edificació.

3.3.2 SISTEMA DE FLUXOS ELÈCTRICS DE TERANYINA

En el cas de l'autoproducció elèctrica, les tecnologies actuals permeten que els excedents de les petites

instal·lacions d'autogeneració puguin ser aprofitats per la resta de consumidor de la xarxa elèctrica.

Cal realitzar una planificació d'infraestructures adequada per a un sistema de fluxos d'energia elèctrica de

tipologia en teranyina (en contraposició a la radial), que tingui en compte la creixent aportació

d'instal·lacions de microgeneració distribuïda.

4) DISTRIBUCIÓ MÉS DEMOCRÀTICA DE L'ELECTRICITAT

Aconseguir l'autosuficiència energètica no només requereix referir-se a una producció a prop de la

utilització, sinó també a una distribució propera. La promoció d'autosuficiència veïnal col·lectiva

augmentarà l'autonomia i la resiliència3 del municipi.

4.1 AUDITORIA PÚBLICA DE LES INSTAL·LACIONS DE DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA DEL MUNICIPI

Per aconseguir l'autosuficiència veïnal, en primer lloc és necessari conèixer l'estat de les instal·lacions

actuals per analitzar les possibilitats que s'obren per al nou model de funcionament. En conseqüència, es

realitzarà una auditoria de les instal·lacions de la xarxa de distribució elèctrica per conèixer, tant l'estat de

la mateixa a nivell legal (sobre règims de propietat) i físic, així com també la procedència de les fallades en

el subministrament en relació als talls recurrents i als microtalls. Amb els resultats d'aquesta auditoria fets

públics, es procedirà a planificar les mesures dels següents apartats.

4.2 CREAR UNA DISTRIBUÏDORA D'ELECTRICITAT PÚBLIC-CIUTADANA

Per desenvolupar de manera integral i en profunditat els plans ciutadans d'autosuficiència veïnal serà

necessari crear una empresa de titularitat mixta públic-ciutadana que es dediqui a la distribució

d'electricitat arran de: xarxes d'enllumenat públic autònom o línies directes connectades a instal·lacions de

generació. Tenint en compte la legislació actual seria necessari explorar la possibilitat de crear una empresa

3 Capacitat d’un sistema/ens/individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i

desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses

o empreses que agrupin sota una mateixa identitat totes les instal·lacions connectades per facilitar els

tràmits administratius i que s'ajustés a la legislació vigent.4

Per als municipis petits o que per les seves característiques sigui aconsellable vincular-se a municipis veïns,

es promourà la creació d'aquest tipus d'empresa a nivell comarcal o regional, segons les millors condicions

de servei i de participació democràtica.

4.3 DESENVOLUPAR MÉS LÍNIES DIRECTES I XARXES INTERIORS

L'administració local promourà activament el desenvolupament de més línies d'electricitat directes i xarxes

interiors en edificis de comunitats de veïns i veïnes i similars, pel que serà necessari agrupar-los sota un

mateix i únic titular del punt de subministrament. Es desplaçarà "cap enrere" o "cap enfora" el màxim

possible el punt frontera amb la distribuïdora (convencional) per augmentar la quantitat d'espai

independent, afavorir l'autoproducció i fomentar la democratització de l'ús i la gestió de l'electricitat.

Aquesta iniciativa facilitaria l'autoproducció amb energies renovables en les comunitats de veïns i veïnes i

similars.

5) COMERCIALITZACIÓ ELÈCTRICA AL SERVEI DE LES PERSONES

Es promourà la creació d'una comercialitzadora d'electricitat amb garantia de procedència renovable amb

participació: pública municipal, de les comercialitzadores en règim de cooperativa, i de ciutadans i

ciutadanes individuals. Aquesta comercialitzadora oferirà el servei de comercialització d'electricitat sota

l'actual marc legal a preus inferiors als oferts per la competència, a més de l'assistència de l'empresa de

serveis energètics per reduir el seu consum energètic. Ni les comercialitzadores en règim de cooperativa ni

els individus que participin en el projecte veuran disminuïts els seus interessos econòmics amb l'adopció de

la present mesura.

Aquesta comercialitzadora obrirà a la ciutadania la participació activa en la presa de decisions, garantirà la

procedència renovable, els preus assequibles i oferirà altres serveis energètics encarats a la disminució de

costos. En aquest sentit, es realitzarà una extensa i àmplia campanya d'informació i difusió de la iniciativa

per traslladar aquest missatge i que el major nombre possible de persones puguin sumar-se i gaudir del

servei.5

4 Caldrà investigar també la possibilitat d'unir els petits trams d'enllumenat públic que actualment es trobin connectats a diferents

punts de subministrament de la xarxa convencional, i si seria possible estendre la xarxa municipal a les noves ampliacions urbanístiques del

municipi.

5 S'ha iniciat una cerca d'escenaris econòmics en funció dels marges de comercialització i del nombre de clients per estudiar la viabilitat

de la iniciativa.

SIGNEM UNA MOCIÓ DE REBUIG A LA LOMCEPER SER UN TERRITORI LLIURE DE LOMCE

AL NOSTRE AJUNTAMENT

A través d’un/a regidor/a de confiança:

ProPosta al regidor

Si tenim bona relació amb cap regidor/ad’Educació (o d’altra àrea) del nostre municipi, li proposarem presentar al plenari de l’Ajuntament una moció de Compromís de rebuig a la LOMCE. Li explicarem la campanya i les nostres inquietuds.

Junta de govern

El/la regidor/a farà la presentació de la proposta de moció a la Junta de Govern prèvia al plenari.

ordre del dia del PleEns assegurarem que la moció apareix en l’ordre del dia del ple. Això voldrà dir que s’ha admès a tràmit perquè es tracti i es pugui votar.

Ple de l’aJuntamentEl dia que se celebri el ple és important que anem totes les persones que hem promogut la moció per tal de defensar-la i aconseguir que sigui votada favorablement.

adhesió “territori lliure de lomce”Un cop la moció és aprovada, només haurem de fer un últim pas. Omplirem les dades del formulari al web: www.fapac.cat per deixar constància del nostre posicionament. El nostre municipi s’adherirà al Mapa de Territoris Lliures de la LOMCE. Davant de qualsevol dubte, contactarem amb: fapac@fapac.cat

A través d’una instància:

ProPosta a l’oac

Presentarem a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) del nostre municipi una instància i també la proposta de moció de Compromís de rebuig a la LOMCE adreçada a l’Alcaldia. Així, farem que tots els regidors en siguin coneixedors.

Junta de govern

La Junta de Govern haurà de donar resposta per escrit a la nostra petició.

RESI

STÈN

CIA, D

ESOBEDIÈNCIA, INSUBMISSIÓ · RESISTÈNCIA, DESOBEDIÈNCIA, INSUBMISSI

Ó ·

A LA LOMCENORESI

STÈN

CIA, D

ESOBEDIÈNCIA, INSUBMISSIÓ · RESISTÈNCIA, DESOBEDIÈNCIA, INSUBMISSI

Ó ·

A LA LOMCENO

MANIFEST A FAVOR D’UN CENTRE CÍVIC / HOTEL D’ENTITATS

A L’ANTIC EDIFICI HOSPITAL SANT JAUME

Quan parlem de ciutats, parlem dels seus atractius turístics, la seva gastronomia, la

seva importància econòmica, la seva cultura, la seva situació geogràfica... però per

sobre de tot, parlem de la seva gent. Aquest últim actor és el que forma el teixit social

d’una ciutat, un teixit que es dinamitza i es mou a través de les entitats i associacions.

La seva tasca és desenvolupar activitats que proporcionin una conseqüència social

positiva a la gent que viu al seu entorn. Una ciutat amb associacions i entitats

involucrades en el desenvolupament estructural d’una població, és una ciutat rica,

plena, activa, moderna i creativa socialment parlant.

A Olot el teixit associatiu és molt dens: està format per desenes de col·lectius on en

cadascun hi participen desenes d’habitants. Olotines i olotins que a través del

voluntariat i la força humana dediquen part del seu temps a treballar per la seva petita

o gran entitat, pensant que la seva tasca tindrà un fi lúdic, positiu i favorable que

potenciarà i donarà vida a la seva ciutat.

La implicació de les entitats olotines amb la ciutat ha estat des de sempre un fet

irrevocable i és gràcies a elles que moltes de les activitats socials, culturals,

esportives, educatives i assistencials d’Olot es puguin portar a terme. Sense el paper

d’aquestes entitats la ciutat d’Olot no podria gaudir d’un marc organitzatiu per poder

celebrar milers d’activitats que cada dia enriqueixen el teixit social autòcton.

Actualment a Olot des de les entitats i associacions es denuncien unes mancances

que des de l’Ajuntament no se’ls dona resposta:

· Es constata que moltes entitats d’Olot no tenen un espai propi per poder

realitzar les activitats ordinàries com reunions, assemblees o gestions.

· Es constata que moltes entitats d’Olot no disposen de sales polivalents on

poder desenvolupar la seva activitat.

· Es constata que les entitats d’Olot tenen una falta d’espai comú que faciliti el

contacte, promogui el treball en xarxa i la creï sinergies entre elles.

Davant aquestes tres necessitats, des del món associatiu olotí volem demanar a

l’Ajuntament d’Olot la creació d’un Centre cívic / Hotel d’Entitats, és a dir un espai

comú que englobi:

· Un espai individual i privat per a cada entitat on poder-hi tenir la seu social.

· Espais col·lectius polivalents on es puguin portar a terme activitats pròpies de

les associacions com debats, tallers, fòrums, reunions, assajos, etc.

· Un espai que faciliti el contacte entre entitats per crear una autèntica xarxa

associativa.

Creiem, doncs, que l’emplaçament d’aquest Centre cívic / Hotel d’Entitats ha de ser

l’antic Hospital Sant Jaume d’Olot, un edifici on actualment s’estan replantejant els

seus usos. Pensem fermament que aquest és el lloc idoni per la nostra demanda, ja

que és un espai suficientment gran per encabir-hi el gran nombre d’associacions

olotines i que presenta una immillorable situació al mig de la ciutat.

Per donar suport al manifest la següent entitat s’adhereix :

NOM ENTITAT : __________________________________________

SECTOR : _________________________________

ADREÇA : ________________________________________________

Representant : _________________________________

Nombre de socis : __________________

Telèfon contacte : ________________________

Email contacte : _________________________

Signatura : ___________________________________

Segell entitat :

 

Propostes assemblea oberta "Què voldries que fes el teu Ajuntament en temes LGTB?"  Des de l’Associació LGTB TALCOMSOM hem creat un document amb propostes sobre polítiques i accions per fer­lo arribar  als diferents partits polítics democràtics per tal que les tinguin presents de cara a les properes eleccions municipals del 24 de maig. 

Les propostes d’aquest document són fruit de l’assemblea oberta que va tenir lloc el dia 31 de gener de 2015 al Centre Cívic Can Pau Raba. En aquesta assemblea es va prendre com a punt de partida els articles que la  Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. especifica que s’han d’executar des de les Administracions Públiques.  Article 10. Formació i sensibilització  1. Les administracions públiques de Catalunya han de garantir la formació i la sensibilització adequada dels professionals que fan tasques de prevenció, detecció, atenció, assistència i recuperació en els àmbits de la salut, l’educació, el món laboral, els serveis socials, la justícia i els cossos de seguretat, l’esport i el lleure, i la comunicació.  2. S’ha d’impulsar la formació del personal, tant funcionari com laboral, no transferit d’altres administracions públiques, per mitjà de convenis de col∙laboració o altres instruments.   

● Incorporar la perspectiva LGTB a tota l’estructura municipal ● Cursos de formació per a tot el personal de l’Ajuntament ● cursos de formació continuada en diversitat afectiva i familiar per professorat seguint 

el model dels cursos que l’FLG realitza amb el Consorci d’Educació de Barcelona ● Campanyes antirumors i de sensibilització  ● Campanyes de prevenció d’atacs i accions homòfobes en casals de gent gran i en 

residències i centres de dia.  ● Campanyes de difusió de la llei ● Emprar models que no siguin heteronormatius en les imatges publicitàries de 

l’Ajuntament (fires, escola bressol,etc) ● Dur a terme tallers sobre diversitat sexual i afectiva en tots els cursos de primària i 

secundària. ● Realitzar un compromís per l’educació per tal que les escoles, els instituts,  els 

centres d’educació d’adults i altres centres educatius es comprometin a educar en la diversitat afectiva i sexual i utilitzin material de suport com els llibres de text on es reflecteixi la diversitat amb models positius. 

● Dur a terme tallers i xerrades en els espais educatius on les famílies siguin les protagonistes  

● Formar als professionals dels centres educatius per capacitar­los per resoldre conflictes homòfobs.  

 

● Incloure cursos i mòduls sobre prevenció i resolució de conflictes de bullying homòfob a les empreses en els cursos de formació d'empreses com d'associacions d'empresaris i de la Cambra de Comerç d'Osona. 

● Elaborar un reglament d'ús dels espais públics així com dels registres d'entitats amb un compromís de vetllar perquè totes les activitats que s'hi fan siguin respectuoses amb la diversitat afectiva i sexual. 

● Penjar la bandera de l'Arc de Sant Martí el 17 de maig (dia contra l'homofòbia) i el 28 de juny (dia de l'orgull LGTB) i organitzar actes institucionals en aquestes diades. 

 Article 14. Cultura, lleure i esport  1. Les administracions públiques de Catalunya han de vetllar per la incorporació d’activitats per a la no discriminació per raons d’orientació sexual, identitat de gènere o expressió de gènere als àmbits de la cultura, el lleure i l’esport següents:  a) Certàmens culturals i esdeveniments esportius. b) Projectes relacionats amb la recuperació de la memòria històrica.  c) Espectacles i produccions culturals infantils i juvenils.  d) Recursos didàctics i fons documentals en l’educació no formal.  2. Les administracions públiques de Catalunya han de garantir:  a) La promoció i difusió de les bones pràctiques de les associacions i les empreses d’educació en el lleure i de les entitats juvenils amb relació als principis d’aquesta llei.  b) Juntament amb les federacions esportives, la lliure participació de les persones LGBTI a les competicions i el tracte correcte d’aquestes persones a les instal∙lacions esportives.  c) L’ampliació de les funcions de l’Observatori Català de l’Esport pel que fa a les accions contra la violència i la discriminació en l’àmbit esportiu, i la recollida de les bones pràctiques de sensibilització dels clubs, les agrupacions i les federacions esportives.  d) L’accés a bibliografia específica sobre la temàtica LGBTI.  e) L’adopció de les mesures pertinents en funció de la competència en matèria d’espectacles i activitats recreatives per a evitar que es puguin cometre actes homofòbics, bifòbics o transfòbics.  

● Programació cultura i festiva que reflecteixi la diversitat ● Biblioteques com a referent de documentació temàtica LGTB i documentació de 

diversitat familiar, centres de difusió mitjançant clubs i guies de lectura. Assegurar que a la biblioteca no hi ha documents homòfobs encara que no siguin d’accés lliure. 

● Promoure campanyes de respecte a la diversitat afectiva en les activitats de lleure i esportives organitzades pels Ajuntaments. 

 Article 16. Salut 3. Les administracions públiques de Catalunya, en les línies d’actuació relatives a la salut i al sistema sanitari, han de:  a) Vetllar perquè la política sanitària sigui respectuosa amb les persones LGBTI i no tracti directament o indirectament la condició d’aquestes persones, especialment transgèneres i intersexuals, com una patologia.  

 

b) Elaborar polítiques de salut pública que vetllin pel dret a la salut de les persones LGBTI, amb l’adaptació dels protocols establerts, si escau.  c) Establir estratègies específiques per a afrontar els problemes de salut específics de les persones LGBTI i enfortir la vigilància epidemiològica sensible a les diverses situacions de salut i de malaltia d’aquestes persones, amb respecte, en qualsevol cas, pel dret a la intimitat dels afectats.  d) Crear mecanismes de participació de les persones, les entitats i les associacions LGBTI en les polítiques relatives a la salut sexual.  e) Garantir l’estudi, la recerca i el desenvolupament de polítiques sanitàries específiques per a persones LGBTI.  f) Promoure entre els diversos estaments de les institucions sanitàries l’establiment de pràctiques sanitàries o teràpies psicològiques lícites i respectuoses, i en cap cas aversives, pel que fa a l’orientació sexual, la identitat de gènere i l’expressió de gènere.  g) Reconèixer el dret d’accés als mètodes preventius que garanteixen pràctiques sexuals més segures i eviten les infeccions de transmissió sexual i el tractament consegüent, i fomentar l’ús d’aquests mètodes.  h) Reconèixer el dret a la prevenció, a la detecció eficaç i al tractament integral d’acord amb la cartera de serveis vigent, tenint en compte la seva revisió en funció dels avenços científics. Dur a terme activitats periòdiques de promoció de la salut, de prevenció de la malaltia i de sensibilització i de suport comunitari amb relació a les infeccions de transmissió sexual, tant per a homes com per a dones. i) Incorporar al sistema sanitari l’atenció integral a persones transgènere i a persones intersexuals, d’acord amb la cartera de serveis vigent, tenint en compte la seva revisió segons els avenços científics, i definint els criteris d’accés tant al tractament hormonal com a la intervenció quirúrgica. S’ha de tenir en compte la voluntat de la persona afectada en la presa de decisions, sempre que la seva vida no estigui en perill o les condicions de salut no es puguin veure perjudicades, d’acord amb la normativa vigent. Pel que fa als menors, s’ha de tenir especialment en compte, a més, llur dret al lliure desenvolupament de la personalitat i llur capacitat i maduresa per a prendre decisions.  j) Establir els mecanismes necessaris perquè la documentació administrativa i els formularis mèdics s’adeqüin a l’heterogeneïtat del fet familiar i a les circumstàncies de les persones LGBTI.  k) Garantir a les dones lesbianes la igualtat d’accés a les tècniques de reproducció assistida.  

● Campanya de despatolització de la transsexualitat i en contra de la zerofòbia ● Campanyes informatives al personal dels CAP sobre protocols i sensibilització vers el 

col∙lectiu LGTB.  Article 17. Acció social  1. Les administracions públiques de Catalunya han de posar especial cura al suport a adolescents i joves LGBTI que estiguin en situació de vulnerabilitat o aïllament social i han de treballar en la prevenció de situacions que puguin atemptar contra la vida o la salut d’aquestes persones per causes derivades de llur condició personal. 

 

 ● Sessions d’acollida i informació als Punts Joves i/o en d'altres espais municipals ● Establiment de protocols d’identificació, atenció i gestió homòfoba als centres 

educatius ● Formació de mediadors escolars en conflictes homòfobs 

 Article 22. Les famílies LGBTI 6. Les administracions públiques de Catalunya han d’establir els mecanismes necessaris perquè la documentació administrativa s’adeqüi a les relacions afectives de les persones LGBTI i a l’heterogeneïtat del fet familiar.  

● Modificar els documents administratius de l’Ajuntament perquè incloguin respostes àmplies i inclusives 

● Treballar sobre diversitat familiar en totes les etapes educatives  Article 23. Persones transgènere i persones intersexuals  1. En l’àmbit de les administracions públiques de Catalunya, especialment en l’àmbit educatiu i universitari, s’han d’establir per reglament les condicions perquè les persones transgènere i les persones intersexuals siguin tractades i anomenades d’acord amb el nom del gènere amb què s’identifiquen, encara que siguin menors d’edat.  2. Les administracions públiques de Catalunya han de vetllar, en qualsevol de llurs procediments, pel respecte a la confidencialitat de les dades relatives a la identitat de gènere de les persones beneficiàries d’aquesta llei.  

● Projectes per a la inserció laboral de transsexuals  Article 27. Dret a una protecció integral, real i efectiva   Les administracions públiques de Catalunya han de garantir a les persones LGBTI que pateixen o es troben en risc de patir qualsevol tipus de violència o discriminació el dret a rebre de manera immediata una protecció integral, real i efectiva.  

● Protocol cossos seguretat ● Formació específica en la resolució de conflictes i en campanyes de prevenció per als 

agents cívics ● Campanyes de foment de lliure expressió afectiva en espais públics ● Elaboració d’un protocol d’agressions perquè es puguin detectar des de qualsevol 

àmbit ● Vehiculització de les denúncies de forma efectiva a través del fiscal de delictes ● Personificació jurídica dels Ajuntaments en el processos legals contra atacs homòfobs ● Que els bancs de dades de les forces de l'ordre dels Ajuntaments no incloguin dades 

sobre orientació sexual o identitat de gènere.  

 

Article 29. Dret a l’atenció i a l’assistència jurídica   Les administracions públiques de Catalunya han d’establir els mecanismes necessaris per a garantir que les persones LGBTI tinguin dret a rebre tota la informació i assistència jurídica especialitzada relacionada amb la discriminació i els diversos tipus de violències exercides contra aquestes persones.  

● Campanyes de difusió de la Llei ● Oficina i telèfon d’atenció a la víctima ● Jutges de Pau com a mediadors en casos d'homofòbia. Dotar­los de formació 

específica per poder dur a terme aquesta tasca.  

1

2

3

1

2

3

4

5

6

7

8

MOCIÓ PER DECLARAR OLOT

MUNICIPI DE CULTURA DE PAU. La construcció d’una cultura de pau és una les tasques fonamentals per construir un

món més equitatiu i més just. D’acord amb la Declaració sobre una Cultura de Pau, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides l’any 1999, "Una cultura de pau és un conjunt de valors, actituds, tradicions, comportaments i estils de vida basats (entre d'altres) en:

-El respecte a la vida, la fi de la violència i la promoció i la pràctica de la no violència per mitjà de l'educació, el diàleg i la cooperació;

-El respecte ple i la promoció de tots els drets humans i les llibertats fonamentals;

-El compromís amb la resolució pacífica dels conflictes; -Els esforços per a satisfer les necessitats de desenvolupament i protecció del

medi ambient de les generacions presents i futures; -El respecte i el foment de la igualtat de drets i oportunitats de dones i homes; -L'adhesió als principis de llibertat, justícia, democràcia, tolerància, solidaritat,

cooperació, pluralisme, diversitat cultural, diàleg i enteniment a tots els nivells de la societat i entre les nacions;

i animats per un entorn nacional i internacional que afavoreixi la pau."

La cultura de pau és doncs aquella que treu tota legitimitat a la violència, entesa no solament com a violència directa (física o psicològica), sinó en un sentit molt més ampli – la violència estructural – que inclou les injustícies socials i econòmiques, la desigualtat de gènere, les violacions dels drets humans i el no respecte al medi ambient.

A l’àmbit municipal, es pot jugar un rol important a partir de la proximitat a la població i la possibilitat d'incidir en la sensibilització i educació en cultura de pau. Com a entitat política, els municipis poden fer una aposta clara per la cultura de pau, fent d’aquest concepte un dels principis claus de la seva acció de govern.

Aquest ple municipal ja ha aprovat en el passat mocions o iniciatives de suport a alguns dels aspectes que recull la Declaració sobre Una cultura de Pau. En aquesta moció demanem que faci un pas endavant per a promoure a Olot, d'una manera global i decidida, una veritable i ferma cultura de Pau i Solidaritat. I per això el Consell de Cooperació proposa al Ple l'adopció dels següents ACORDS:

Declarar Olot municipi de Cultura de Pau

I com a mostra de la voluntat d’aquesta ciutat de convertir-se en agent actiu a favor de la Cultura de Pau, aquest ajuntament, es compromet a impulsar les següents línies

de treball:

Primera línia: educar per la pauL’educació per la pau no es un tema exclusivament escolar. També és important

la sensibilització i difusió de la cultura de la pau entre als adults. Per poder tenir un paper actiu en la difusió de la Cultura de Pau proposem a l'Ajuntament d'Olot que tiri endavant alguna d'aquestes iniciatives, en ambdós àmbits:

1a.- Divulgarà i difondrà els diversos aspectes que conformen la Cultura de Pau, a través dels mitjans de comunicació locals públics i privats, donant suport a activitats específiques sobre aquestes qüestions, com ara:

-cursos, xerrades i exposicions a favor de la pau i la no violència.-celebració de les dates assenyalades que hi fan referència: 21 de setembre, dia

internacional de la pau; 30 de gener, dia mundial de la no violència-emissió de declaracions institucionals en favor de la cultura de pau (a favor

del desarmament, contra les armes i centrals nuclears, contra les guerres, contra la venta d’armament,...) com la moció aprovada al Ple de setembre del 2008 contra les armes nuclears aprovant l’adhesió a la iniciativa “Mayors for peace” (alcaldes per la pau).

2a.- Adquirirà llibres sobre temes de pau per a les biblioteques escolars i la biblioteca Marià Vayreda i obrirà seccions específiques.

3a.- Continuarà fomentant i facilitant la tasca d’educació per a la pau a les escoles i instituts, afavorint la producció, i sobretot ús, de material didàctic d’educació per la pau i la no violència

4a.- Fomentarà als centres educatius una presentació de la història en una clau més sensible en aquest aspecte: remarcant com a fets positius no les victòries militars sobre altres pobles, sinó aquells que han procurat una millora en les condicions de vida sobre la terra. Tenir també una cura especial en la visió que es dóna a infants i joves sobre els herois històrics i de ficció, els models d’identificació, els valors dominants, etc. per tal de no fer apologia de la violència o enaltir valors de fort sobre el dèbil, la dominació, etc.

5a. Instarà el departament d’Ensenyament per a què no realitzi cap activitat formativa als centres educatius amb la presència d’armes.

6a. Promourà el contacte amb els països o zones que han patit conflictes armats recents, per tal de difondre la problemàtica entre la població de la ciutat. Les accions a emprendre poden ser:

-l'intercanvi directe d'experiències (viatges a zones que han patit conflictes armats recents, convidar a persones que han viscut un conflicte armat a fer una estada al municipi) afavorint així el coneixement mutu, acostant les realitats i promovent l'empatia.

-Promoure l'agermanament amb municipis que han patit conflictes armats.

Segona línia: intervenir per la PauNo tindria massa sentit que un municipi integrés la cultura de pau en els seus

projectes educatius i de cooperació però que no apliqués aquesta cultura en les seves polítiques internes. Per això demanem a l’ajuntament d’Olot que intervingui directament en el foment de la cultura de Pau dintre del propi àmbit d’actuació, mitjançant les següents mesures:

1a.- Afavorirà polítiques d’integració, ajut i solidaritat amb les poblacions immigrants i impulsarà accions i activitats que fomentin el respecte a la diversitat.

2a.- Promourà i facilitarà del diàleg entre col·lectius amb interessos divergents i a través de mediadors independents (amb formació específica en aquest àmbit) escollits entre les dues parts.

3a.- Afavorirà i donarà suport a aquelles iniciatives, xerrades o cursos de formació adreçats a ciutadans i ciutadanes en temes de mediació i resolució de conflictes, així com de respecte a la diversitat.

4a.- Donarà suport a aquelles entitats o ONGs que impulsin iniciatives per ajudar les poblacions civils de països en guerra o postguerra.

5a.- Participarà activament en les xarxes internacionals que aposten per a la promoció i defensa dels Drets Humans i la construcció de la Pau.

Tercera línia: actuar a favor del desarmament i la desmilitaritzacióL’ajuntament d’Olot es compromet formalment i públicament a prendre tota una

sèrie de mesures i compromisos per a convertir-se en agent de pacificació. Per això, assumeix que:

1. No permetrà la instal·lació al terme municipal d’Olot de fàbriques d’armament o d’equipaments militars o paramilitars.

2. No cedirà instal·lacions municipals ni la via pública per a actes de l’exèrcit u organitzacions paramilitars.

3. No autoritzarà que l’exèrcit espanyol o l’OTAN facin propaganda en els centres educatius o en actes per a joves. Procurarà que es faciliti informació als joves sobre les opcions alternatives a la defensa armada.

4. No organitzarà ni promourà la celebració d'actes de caire militar o paramilitar.

5. No donarà ajudes públiques a associacions, grups o empreses que promouen la violència (audiovisuals, videojocs, còmics, joguines bèl·liques,...).

6. Donarà suport i s’adherirà a les diverses campanyes, locals, nacionals, estatals i

internacionals que afavoreixin el desarmament i la desmilitarització.

7. No fomentarà inversions en la indústria militar. Per això, i per a mostrar el seu interès no tan sols en fomentar postures de pau, sinó també en no voler exercir de cofinançador de les empreses que mantenen les guerres o l'armament, i d'acord amb el contingut d'aquesta moció, evitarà dipositar o fer transaccions bancàries amb aquelles entitats que tenen acords o inversions en empreses armamentístiques.

Per aquest punt, recordem que només cal aplicar i ampliar l'efecte de l'acord que ja es va prendre en la Moció a la utilització de la banca ètica en transaccions bancàries de l'ajuntament, que aquest ple municipal va aprovar amb 18 vots a favor i 3 abstencions.

25 PROPOSTES PER PROMOURE LA CULTURA DE PAU,

LA RESOLUCIÓ PACÍFICA DELS CONFLICTES

I EL DESARMAMENT DES DELS AJUNTAMENTS

Promoció de la cultura de pau i la noviolència

Els ajuntaments poden assumir un paper actiu en el foment i promoció d’una cultura de pau:

1. Difondre els diversos aspectes que conformen la cultura de pau, a través dels mitjans de comunicació municipals, donant suport a activitats de grups locals i elaborant un programa anual d’activitats de sensibilització per promoure els valors de la cultura de pau i la noviolència.

2. Adquirir publicacions sobre temes de pau per a les biblioteques i centres de documentació municipals, obrint-ne seccions específiques, i establint petits centres de recursos per la pau.

3. Fomentar la tasca d'educació per la pau a les escoles, tot oferint recursos per a l’alumnat i facilitant la formació específica en pau i drets humans per al professorat.

4. Batejar carrers de la ciutat amb els noms de persones reconegudes pel seu compromís en el treball per la pau, la resolució de conflictes i el desarmament.

5. Pressupostar una aportació econòmica específica per a programes, projectes i activitats de promoció de la cultura de pau organitzades per la societat civil.

6. Que la cultura de pau esdevingui un eix transverral de les diferents polítiques desenvolupades per l'ajuntament, potenciant espais de trobada interdepartamental dins el consistori per tal d'actuar de manera coherent en tota l'activitat implementada des del municipi.

www.fundipau.org

Resolució pacífica dels conflictes al municipi. Polítiques per la pau local

El govern municipal pot fomentar la resolució pacífica dels conflictes dins del propi municipi i desenvolupar unes polítiques coherents amb la pau:

7. Desenvolupar accions i polítiques a favor del respecte a la diversitat i en contra de tota discriminació per origen, gènere, opció sexual o creença.

8. Afavorir polítiques d'acollida i integració de la immigració que evitin la seva marginació.

9. Portar a terme cursos de formació adreçats als policies municipals en temes de mediació i resolució de conflictes, així com de respecte a la diversitat.

10. Establir serveis de mediació i resolució pacífica de conflictes al municipi.

11. En general, obrir espais de participació ciutadana en la deliberació, reflexió i presa de decisions municipal.

Per la la pau, la resolució de conflictes i el desarmament globals

Des de l’ajuntament es pot intervenir a favor de la pau global:

12. Posicionar-se en contra de la participació de l’Estat en guerres i accions militars i reclamar vies pacífiques de solució dels conflictes.

13. Ajudar i acollir als refugiats i desertors de països que pateixin un conflicte armat.

14. Participar activament en les xarxes de municipis europees i mundials que aposten per la defensa dels drets humans i la construcció de la pau. En concret, afegir-se a la xarxa mundial d’Alcaldes per la Pau, que treballa per l’abolició de les armes nuclears.

15. Donar suport i adherir-se a les diverses campanyes ciutadanes que afavoreixen la pau, el desarmament, els drets humans i la superació de la injustícia i l’explotació.

16. Donar suport a l’aprovació d’un tractat de prohibició de les armes nuclears, tal com reclama la campanya internacional ICAN i el procés diplomàtic sobre la preocupació per l’impacte humanitari de les armes nuclears.

17. Agermanar-se amb ciutats de països llunyans o en zones de conflicte i fomentar l'intercanvi i el coneixement mutu.

www.fundipau.org

Per uns municipis desmilitaritzats i desarmats

Els ajuntaments poden desmilitaritzar i desarmar les ciutats i els pobles:

18. No permetre la instal·lació al terme municipal de fàbriques d'armament o d'equipaments militars.

19. No cedir instal·lacions municipals per a fires d’armament ni invitar l’exèrcit a participar en activitats organitzades pel consistori, com ara fires d’ensenyament o festivals de la infància.

20. Denunciar un eventual trànsit d'armes de destrucció massiva pel municipi, incloent-hi el port en el cas de les ciutats que en tenen.

21. Que els representants de l’Ajuntament declinin l’assistència als actes de caire militar als quals siguin convocats.

22. No promoure ni acollir desfilades militars al municipi.

23. En el cas de ciutats amb port, no acollir vaixells de guerra.

24. La negativa a autoritzar la presència i instal·lació al municipi d’activitats esportives i lúdiques que simulen la guerra i la violència.

25. Inclusió de criteris de respecte a la pau, la solidaritat i els drets humans en els plecs de contractació de serveis.

Barcelona, març de 2015

www.fundipau.org

Paquet d'al·legacions a la proposta de modificació del ROMreferent a l'apartat de participació

En primer lloc, exposarem aquells punts en els quals no estem d’acord amb el contingut expressat i proposarem un nou contingut; a continuació, afegirem un nou article que volem que s’inclogui en el redactat del nou ROM; finalment també farem una al·legació per traslladar el text del nou ROM per a la seva correcció gramatical.

1. Modificacions de contingut

A l ’ article 13 es proposa canviar el redactat i incloure que la presentació de les mocions acabarà decidint-la l’alcalde, tot i que prèviament s’hagin presentat a la Junta de Portaveus. A més, desapareix el termini de presentació de mocions, que fins ara era de quatre dies hàbils, per la qual cosa es desconeix el termini que hi haurà per presentar-les. Nosaltres proposem mantenir el redactat existent, que garanteix la presència de les mocions al Ple municipal:

“Les mocions hauran de ser presentades a l’Alcalde amb una antel·lació de quatre dies hàbils a la sessió del Ple que es vulgui tractar. L’Alcalde haurà d’incloure les mocions presentades a la següent sessió ordinària del Ple.”

En l ’ article 102, punt a) , s’hi ha afegit si escau, deixant la possibilitat de no rebre la informació a través de les TIC i l’OAC. Pensem que cal obviar aquesta forma oracional i deixar la resta del redactat. Per altra banda, en el nou redactat del punt e) es deixa a la voluntat de l’Alcalde l’assistència dels ciutadans al Ple municipal, tot i haver-ho sotmès prèviament a la consideració de la Junta de Portaveus. Per a nosaltres, l’assistència al Ple és un dret innegable als ciutadans, ja que són sessions públiques i obertes. Nosaltres proposem canviar aquest punt de l’article pels següents dos punts:

“e) Assistir a les sessions del Ple municipal i a d’altres de caràcter públic.f) Assistir i prendre la paraula en les reunions del Ple municipal i d’altres òrgans de govern a través dels canals que expressament es prevegin en aquest Reglament.”

Per altra banda, en aquest mateix article , s’afegeix un punt sense numerar que diu: “Els ciutadans i ciutadanes també tenen tots aquells altres drets que estiguin recollits en els corresponents textos legals en relació a l’assumpte de què es tracti.”. Per a nosaltres, el fet de no incloure altres drets dels ciutadans a participar i a ser informats, malgrat estar garantits pels corresponents textos legals, fa sobreentendre que els ciutadans tenen coneixement d’aquests textos legals i dels drets que els ampara; pensem, en canvi, que, des d’un punt de vista pedagògic, seria millor incloure aquests altres drets garantits pels corresponents textos legals, i que vénen clarament explicitats per la proposta de modificació del ROM que va presentar en el seu dia Alternativa, i, en tot cas, i preveient l’existència d’altres drets no recollits en al nostra pròpia proposta, es deixa per al final l’afegitó anterior. Consignem a continuació els altres drets que creiem que caldria incorporar al nou ROM (apareix en lletra rodona l’actual redactat i en lletra cursiva el redactat nou que proposem):

1

“a) Ser informats, prèvia petició raonada, de temes concrets i adreçar sol·licituds a l’administració municipal amb relació a la consulta de documents municipals.

b) Rebre informació àmplia, puntual i obligatòria sobre els assumptes municipals, mitjançant el tauler d’anuncis, la difusió en mitjans de comunicació, l’edició d’un Butlletí periòdic, les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) i a través de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà.

c) Obtenir còpies i certificacions acreditatives dels acords de la Corporació i els seus antecedents, així com consultar els arxius i registres en els termes que disposa la legislació que desenvolupa l’article 105, lletra b) de la Constitució espanyola.

d) Formular a l’Alcalde propostes d’accions o actuacions relatives a matèries de caràcter municipal o d’interès local, a través d’un document escrit registrat a l’Oficina d’Atenció al Ciutadà o des d’un espai de participació creat a la pàgina web de l’Ajuntament. Del resultat final de les propostes se’n donarà informació complerta a l’interessat i a la ciutadania a través dels canals ordinaris d’informació.

e) Assistir a les sessions del Ple municipal i a d’altres de caràcter públic.

f) Ésser rebuts en audiència per les autoritats municipals.

g) Assistir i prendre la paraula en les reunions del Ple municipal i d’altres òrgans quan se celebri sessió pública, de conformitat amb aquest Reglament.

h) Exercir el dret de petició, proposta i intervenció oral als òrgans de govern a través dels canals que expressament es prevegin en aquest Reglament.

i) Constituir i participar en associacions per a la defensa dels seus interessos generals o sectorials, accedint a través d’aquestes entitats als drets que se’ls reconeixen.

j) Sol·licitar la consulta popular en els termes establerts per aquest Reglament i per la llei.

k) A rebre contesta per escrit –si així ho demana– a les seves peticions, instàncies, suggeriments i iniciatives. Les sol·licituds d’informació s’hauran de presentar per escrit al registre de l’Ajuntament, dirigint-se a l’Alcalde. La resposta s’haurà de donar en el termini màxim de trenta dies i, també, haurà de ser registrada. La denegació a obtenir informació o a consultar documentació, arxius i registres municipals haurà de ser motivada. Contra la denegació, els ciutadans podran realitzar al·legacions.

l) En la tramitació d’instruments de modificació puntual del planejament general, plans parcials i plans especials, es notificarà de l’adopció dels acords d’aprovació inicial i provisional, a més del propietaris afectats, a tot el sector

2

afectat i al seu veïnat immediat. Aquesta notificació s’efectuarà mitjançant la realització de fulls informatius especials perfectament documentats i entenedors.

m) Conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació dels procediments en què tinguin la condició d’interessats i a obtenir còpies dels documents que hi figurin.

n) Identificar les autoritats i el personal de l'Ajuntament responsables de la tramitació dels procediments.

o) Obtenir còpia segellada dels documents que presentin.

p) Formular al·legacions i aportar documentació en qualsevol fase dels procediments anteriors al tràmit d’audiència que hauran de ser tinguts en compte per l’òrgan competent en redactar la proposta de resolució.

q) No presentar documents no exigits per la normativa aplicable al procediment de què es tracti o que ja es trobi en poder de l'Ajuntament.

r) Obtenir informació i orientació sobre els requisits jurídics o tècnics que les disposicions vigents imposin als projectes, a les actuacions o a les sol·licituds que es proposin executar.

s) Ser tractats amb respecte i deferència per les autoritats i els funcionaris, que hauran de facilitar-los l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions.

t) Exigir la responsabilitat de l'Ajuntament i del personal al seu servei, quan legalment correspongui.

L’efectivitat dels drets reconeguts en el present Reglament podrà ser exigida pels ciutadans i ciutadanes mitjançant els recursos administratius o jurisdiccionals que corresponguin, sens perjudici de la utilització dels canals de participació política.

Els ciutadans i ciutadanes també tenen tots aquells altres drets que estiguin recollits en els corresponents textos legals en relació a l’assumpte de què es tracti.”

Per altra banda, a l ’ article 104 s’introdueix un matís en el redactat: “si s’escau”. Per a Alternativa, l’edició i distribució d’un full informatiu municipal de forma periòdica i gratuïta no hi ha cap mena de dubte que recau sobre l’Ajuntament. Per tant, demanem que s’obviï aquesta fórmula oracional que pot induir a pensar que es pugui privatitzar l’edició i la distribució del full d’informació municipal.

Per altra banda, la proposta de modificació del ROM proposa introduir diferents articles, dels quals nosaltres proposem una modificació. Així, l ’ article 110 bis 1 , d’intervencions orals de la ciutadania al Ple Municipal, obvia, al nostre

3

entendre, un preàmbul important que recull les formes de participació dels ciutadans al Ple municipal i que demanem sigui introduït, amb les rectificacions necessàries pels canvis legislatius, això és:

“La participació de la ciutadania en el govern municipal i en els òrgans que en depenen (el Ple Municipal, les Comissions Informatives, als òrgans autònoms municipals i a les empreses municipals) es podrà articular a través de l’exercici de les intervencions orals i els drets de petició, proposta, així com de les consultes populars per via de referèndum, en els termes que s’esmenten en els articles següents:”

En el mateix article , s’estableix que el termini per demanar una intervenció oral al Ple sigui “amb una anticipació mínima de set dies abans de la data de celebració de la sessió corresponent”, la qual cosa entra en contradicció amb la data de publicació de l’ordre del dia del Ple, que mai no sol ser abans de set dies. Per tant, nosaltres demanem que s’acceptin les sol·licituds d’intervencions orals que es presentin amb una anticipació mínima de vint-i-quatre hores (o bé quaranta-vuit hores, a fi de donar temps del seu coneixement per part dels portaveus dels grups municipals) de l’inici de la sessió del Ple. Recollida aquesta proposta d’intervenció oral, l’Alcalde la sotmetrà a la Junta de Portaveus, que acordarà o denegarà l’autorització de la intervenció. La resta del redactat del punt 110 bis el mantindríem.

En el mateix article 110 bis, punt 2 , en què es regulen els precs i preguntes, la proposta torna a posar el termini de set dies abans de la celebració del Ple municipal per adreçar els precs i les preguntes que es desitgin formular. De nou, entra en contradicció amb el termini de publicació de l’ordre del dia del Ple; per això, nosaltres demanem que s’inclogui la nostra proposta de redactat:

“Finalitzada la sessió ordinària del Ple municipal, l’alcalde/essa podrà donar un torn de precs i preguntes per al públic assistent sobre temes concrets d’interès municipal. Les intervencions del públic no es reflectiran en l’acta de la sessió. L’alcalde/essa ordenarà i tancarà el torn de precs i preguntes del públic.”

Aquest redactat permet la participació directa de la ciutadania en el Ple municipal i tan sols caldrà que l’Alcaldia ordeni el torn de precs i preguntes, ja sigui demanant les respostes necessàries als regidors o bé explicant que tal prec o pregunta s’hauria de derivar per un dels altres canals ja establerts per l’Ajuntament, com ara la sol·licitud, el dret de petició, de proposta o d’iniciativa popular (o ciutadana), així com l’entrevista amb el/la regidor/a o tècnic/a corresponent.

En l ’ article 123 es proposa incorporar un punt tercer dedicat a l’audiència pública, figura de participació que fins ara no estava contemplada pel ROM d’Olot. Per a nosaltres, la definició que es dóna és contradictòria amb els punts que desenvolupen el seu funcionament, ja que mentre la definició comporta la sol·licitud de l’audiència pública per part de les entitats, el seu funcionament només apel·la a les audiències públiques convocades per l’alcaldia. Per això, nosaltres proposem el següent redactat per a l’audiència pública:

4

“3. L’audiència pública és una forma verbal de participació ciutadana mitjançant la qual els veïns i les veïnes, així com les entitats i les associacions de veïns, proposen a l’administració municipal la realització i adopció de determinades actuacions i acords, o en reben d’aquesta (s’entén, l’administració municipal) informació de les actuacions polítiques i administratives en unitat d’acte. Així mateíx és també l’espai d’informació i de participació reservat a la presentació pública per part de l’Ajuntament i el debat posterior entre Ajuntament i ciutadania, de qüestions especialment significatives de l’acció municipal Tothom hi pot participar lliurement.

a. Podran sol·licitar audiència pública les entitats i associacions de veïns registrades en el registre general d’entitats de l’Ajuntament, i que en conjunt representin un nombre de socis superior al 2% del cens electoral.

b. La sol·licitud anirà avalada per un certificat del secretari de l’entitat, de l’acord de la Junta General de socis, adoptat per majoria absoluta, i en el qual consti que els socis que hi assisteixen signifiquen un mínim d’un terç del nombre de socis de l’entitat al corrent de pagament.

c. També es podrà sol·licitar audiència pública per mitjà d’un plec de signatures d’un mínim de 1.000 habitants més el 10 % dels que excedeixin els 5.000, tal i com disposa la llei 4/2010, del 17 de març, de consultes populars per via de referèndum, en el seu article 38.

e. L’audiència pública serà concedida en el termini màxim de dos mesos, i hi podran assistir tots els ciutadans que ho desitgin. La Junta de Portaveus decidirà l’òrgan municipal que realitzarà l’audiència pública.

f. A fi de poder atendre les peticions en una unitat d’acte, les entitats que hi estiguin interessades a participar hauran d’adreçar, amb una antelació mínima de vuit dies a la data de la sessió de l’audiència pública, un escrit a l’alcaldia indicant els temes que proposa tractar.

g. Per altra banda, i a instància de l’Ajuntament, hi podran haver també dues audiències públiques a l’any, les dates de les quals i l’òrgan que les realitzaran es determinaran per resolució d’alcaldia, prèvia consulta a la Junta de Portaveus, en què l’Ajuntament farà presentació pública i debat posterior entre Ajuntament i ciutadania, de qüestions especialment significatives de l’acció municipal.”

En la proposta de redacció de l ’ article 124 , sobre les formes de participació ciutadana directa, i seguint l’actual ROM, es proposa la creació de les Taules de Barris i les Taules Sectorials.

Des d’Alternativa per la Garrotxa volem proposar una figura de participació nova, els Consells Municipals de Participació Ciutadana, per substituir les Taules Sectorials, ja que entenem que són la mateixa figura. Per això, el redactat que proposem d’aquest article inclou la relació de figures de participació ciutadana directa i la descripció de les seves funcions:

5

“Per a avançar cap a un veritable aprofundiment democràtic que asseguri una eficaç participació dels ciutadans i ciutadanes en la gestió municipal, l’Ajuntament podrà crear per acord del Ple els Consells Municipals de Participació Ciutadana i les Taules de Barris.

Les funcions dels Consells Municipals seran:a) Facilitar la participació dels ciutadans i llurs entitats i associacions en la gestió municipal.b) Emetre informes i elaborar estudis en relació a qüestions del seu sector.c) Elevar propostes o iniciatives d’actuació a l’Ajuntament sobre qüestions sectorials que el Consell consideri oportunes.d) Coordinar les activitats i treballs d’entitats i persones integrades al seu si.

Els Consells Municipals podran tenir caràcter permanent en àrees com urbanisme, hisenda, turisme, territori, salut pública i qualitat de vida, cultura, ensenyament, esports i lleure, treball, joventut, solidaritat i cohesió social o crear-ne, especialment, amb motiu de la realització d’una obra, pla o activitat important o que incideixi especialment en un sector de la població.

Els Consells estaran integrats per regidors i regidores de l’Ajuntament, per representants de les entitats ciutadanes i per veïns i veïnes especialment interessats en els seus objectius a desenvolupar. Exceptuant aquells Consells Municipals adreçats a la participació de grups d’edat concrets (joventut, tercera edat,) s’establirà els catorze anys com a edat mínima per a formar-ne part.

En l’acord de creació de cada un dels Consells Municipals, s’hi farà constar el nombre de persones que l’integren, el nombre de regidors i regidores que en formaran part, i quina o quines entitats ciutadanes en seran membres. En el mateix acord hi constarà, també, les funcions del Consell que es crea.”

A continuació, vindrà la descripció de la Taula de Barris, corresponent als articles 125-128 , però nosaltres proposem la inclusió de la descripció del caràcter i les funcions de les associacions de veïns com a punt b) de l ’ article 125, ja que pensem que és d’interès general conèixer el caràcter i els drets que tenen, amb el següent redactat:

“Les associacions constituïdes per a la defensa dels interessos generals o sectorials dels veïns i les veïnes tenen la consideració d’entitats de participació ciutadana. En relació amb el municipi, aquestes associacions tenen dret a:

a. Rebre informació directa dels assumptes que són de llur interès.

b. Elevar propostes d’actuació en l’àmbit de les matèries de competència municipal.

c. Formar part dels òrgans de participació.

d. Intervenir en les sessions del ple i de les comissions d’estudi, d’informe o de consulta en els supòsits específics que es determinin.

6

El municipi, d’acord amb llurs possibilitats econòmiques, determinarà els mitjans públics que poden ésser utilitzats per les associacions en l’exercici de llurs funcions, i també els ajuts econòmics de què poden gaudir a càrrec dels pressupostos municipals. L’assignació de mitjans i la distribució dels ajuts s’efectuaran amb criteris objectius, d’acord amb la importància i la representativitat de les entitats.

Sens perjudici del Registre general d’associacions de la Generalitat, el municipi establirà un registre propi a l’efecte del que disposa aquest article, en el qual s’han d’inscriure les associacions en el termini de vint dies des de la petició, transcorregut el qual sense resolució expressa, s’entenen inscrites.

L’ajuntament sol·licitarà, a petició de les mateixes entitats, que la Generalitat, d’acord amb el que disposa el Reial decret 1786/1996 de 19 de juliol, sol·liciti a l’estat la declaració d’utilitat pública de les entitats a què es refereix aquest article.”

2. Inclusió de nous articles

En segon lloc, volem proposar la inclusió d’un nou article, el 139 , que correspongui a la possibilitat de creació de la figura del síndic/a de la vila, amb el següent redactat:

“Art. 139

Síndic o síndica de la Vila

Per acord del Ple, per majoria absoluta, es podrà crear la figura del Síndic o Síndica de la vila.

Per a poder ésser elegit síndic o síndica de la vila, s’han de complir les condicions següents:

a)Ésser major d’edat i gaudir de la plenitud de drets civils i polítics.b)Tenir la condició política de català, d’acord amb el que estableix l’article 6 de l'Estatut d’autonomia de Catalunya.

El síndic o síndica de la vila és escollit pel ple de l’ajuntament per una majoria de les tres cinquenes parts dels seus membres, en primera votació; si no s’assoleix aquesta majoria, en la segona votació és suficient la majoria absoluta.

Correspon a l’alcalde o alcaldessa de nomenar el síndic o síndica de la vila.

El càrrec de síndic o síndica de la vila té una durada de cinc anys; només pot cessar per renúncia expressa, per mort o per incapacitat sobrevinguda o per condemna ferma per delicte dolós.

La funció de síndic o síndica de la vila és defensar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels veïns del municipi, per la qual cosa pot supervisar les

7

activitats de l’administració municipal. El síndic o síndica de la vila exerceix la seva funció amb independència i objectivitat.”

3. Correcció gramatical

Finalment, voldríem demanar que, un cop aprovat el nou redactat del ROM i abans de la seva publicació definitiva, tal i com preveu el punt quart de l’aprovació inicial del ROM, sigui traslladat a l’Oficina de Català per a la seva correcció gramatical, especialment per a qüestions de concordança, ja que s’hi ha detectar alguns errors, alguns dels quals ja hem assenyalat o corregit directament en aquestes al·legacions.

Sense res més,

PROPOSO:

Que siguin tingudes en compte les al·legacions que presento en representació d’Alternativa per la Garrotxa, per a la modificació del Reglament Orgànic Municipal.

Olot, 12 de gener de 2012

ALCALDIA. AJUNTAMENT D’OLOT

8

ASSEMBLEA COMARCALCUP GARROTXA

MOCIO QUE PRESENTA LA CUP GARROTXA EN SUPORT

AL PROGRAMARI LLIURE EN L’AMBIT DE LES TIC

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

Les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació s'han incorporat de

forma general a la vida quotidiana de la nostra societat, facilitant un

desenvolupament sense precintats gràcies a les noves oportunitats

d’intercanvi d’informació i comunicació que aquestes tecnologies propicien.

Els ajuntaments han de comprometre's a defensar el dret d’accés a la

societat de la informació dels seus ciutadans, així com implicar-se en

l’alfabetització digital necessària per tal de superar la fractura tecnològica.

L’objectiu d’aquesta resolució és que l’Ajuntament d’Olot es comprometi a

garantir aquests drets a la ciutadania.

Els pilars fonamentals que permeten garantir l’accés a les TIC són, el

programari utilitzat per els usuaris i els estàndards sobre els quals aquest

programari opera. Per aquest motiu i en compliment del principi de

neutralitat tecnològica establert a la llei d’accés electrònic dels ciutadans als

serveis públics, entenem que des de les administracions públiques cal

treballar per garantir la llibertat d’elecció entre les diferents alternatives

tecnològiques. Trencant així, les restriccions establertes per la imposició de

solucions privatives pel que fa a les seves polítiques, en forma de contractes,

llicències o patents. Les quals limiten l’ús i discriminen sectors de la

ciutadania dificultant-los o barrant-los l’accés a les TIC, en condicions legals i

amb garantia de qualitat.

Des de fa anys, existeix un moviment internacional de persones i entitats que

1

ASSEMBLEA COMARCALCUP GARROTXA

desenvolupen programari sota llicències que defensen que, quan s'adquireix

un programa, l'usuari ha de tenir el dret d'estudiar-lo, modificar-lo i

redistribuir-lo lliurement. El programari que garanteix aquests drets, es coneix

amb el nom de programari lliure, el qual permet als usuaris contribuir

lliurement a la seva millora. Són exemples de programari lliure, el sistema

GNU/Linux, navegadors web com el Firefox, paquets ofimàtics com

LibreOffice, el sistema operatiu mòbil Android, els servidors que utilitza

Google o la catalana EyeOS, pionera en serveis al núvol. Així com molts altres

programes de gran qualitat promoguts conjuntament per milions de voluntaris

i empreses punteres en tecnologia com IBM, HP o Oracle entre altres.

La utilització del programari lliure suposa avantatges notables, tant pels

usuaris com pels organismes i corporacions, ja siguin públiques o privades,

entre els quals destaquen els següents:

• El comprador no ha de ser-ne client a perpetuïtat del proveïdor, pot

llogar-lo a qui lliurement esculli per realitzar les modificacions o

adaptacions que consideri necessàries segons les seves necessitats.

• No és discriminatori. Fins i tot els actuals proveïdors de programari

privatiu poden oferir programari lliure, rellicenciant el seu o adaptant el

programari lliure existent.

• La majoria del programari lliure és gratuït o a un cost reduït que no

suposa una dificultat d’accés, de forma contraria el programari

privatiu.

• El seu ús i aplicació no esta condicionat al pagament de drets de

propietat intel·lectual o industrial. Aquesta facilitat d’accés al codi

permetent analitzar-lo per comprovar que el seu ús no és nociu (per

2

ASSEMBLEA COMARCALCUP GARROTXA

exemple, que no contingui codi espia o maliciós) o aplicar-hi millores

en base a necessitats detectades no resoltes.

• Permet participar en projectes internacionals punters i, per tant,

potenciar la indústria local de desenvolupament de programari.

Des de la Candidatura d’Unitat Popular volem fer notar la importància del

programari en diversos àmbits estratègics que detallem a continuació:

La comunicació de la ciutadania amb l’administració

Cada vegada més, la comunicació entre l’administració i la ciutadania es fa

per via telemàtica. Això fa aquesta comunicació més àgil, accessible, eficaç

pels ciutadans i usuaris i eficient pels organismes. Sovint ens trobem però,

que quan els ciutadans necessitem comunicar-nos amb l’administració se’ns

obliga a fer servir un tipus d’ordinador o programari d’alguna empresa

concreta.

L’administració no pot exigir a cap ciutadà o ciutadana ser client d’una

empresa especifica. Especialment quan aquesta comunicació es possible

mitjançant formats i estàndards oberts definits per comitès internacionals,

que eximeixen a l’usuari d’emprar programari comercial de corporacions

especifiques.

Entenem doncs que l’administració hauria de garantir la no transgressió

d'aquests estàndards en els serveis que ofereix a la ciutadania. Idea que es

veu remarcada a la Llei 11/2007, de 22 de Juny, d’accés electrònic dels

ciutadans als serveis públics (anteriorment ja mencionada) així com pels

principis derivats de l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat i de l’Esquema

Nacional de Seguretat (ENS) els quals estableixen, respectivament, els

3

ASSEMBLEA COMARCALCUP GARROTXA

principis d’interoperabilitat en l’intercanvi i conservació de la informació

electrònica per part d’Administracions Públiques i les polítiques de seguretat

que s’han d’aplicar en la utilització dels mitjans electrònics .

La informàtica en els ajuntaments

L'administració en general i els ajuntaments en particular fan servir molt

programari, el qual suposa una partida important del seu pressupost,

sobretot a causa del preu i caducitat de les llicències. Una part d'aquest

programari és genèric (sistemes operatius, ofimàtica, etc.) el qual té

alternatives lliures de qualitat que, de no fer-les servir suposen un

malbaratament de recursos públics especialment greu, en el context actual

de retallades econòmiques a les partides de les administracions públiques.

Un exemple d’aquest tipus de software és el sistema operatiu Windows XP, el

qual a partir del proper 8 de abril de 2014 deixarà d’estar suportat per

Microsoft, motiu pel qual s’hauran de renovar moltes de les llicències

actualment contractades per l’ajuntament.

Una altra part del programari és fet a mida, en aquest cas, les condicions de

contractació són controlades per l’administració i, per tant, en pot regular

aspectes com ara la titularitat de la llicència, la propietat del codi, el

compliment d’estàndards, etc. Adoptant així mesures que facilitin la creació

de noves oportunitats de desenvolupament de l’economia local derivades de

la contractació pública.

La llengua

Un dels aspectes crucials per l’èxit de les TIC és la integració del català al

món digital. Cal que el programari que es fa servir estigui traduït a la nostra

llengua. Principi que considerem alineat a les diverses mocions aprovades

4

ASSEMBLEA COMARCALCUP GARROTXA

per aquest consistori en matèria de defensa lingüística del català, en diferents

àmbits, al llarg dels últims anys.

La disponibilitat del nostre idioma al programari es veu facilitat per l’ús de

tecnologies i programari lliure on centenars de voluntaris tradueixen al català

les diferents solucions més utilitzades, tant bon punt en surt una nova versió.

Cosa que no és possible en els casos de programari privatiu on les seves

llicencies ho impedeixen.

Per tot això, al Ple municipal pren l’adopció dels següents ACORDS:

Primer.- Declarar el suport de l’Ajuntament de Olot al programari lliure en

l’àmbit de les TIC, així com el compromís de promoure’n l’ús i el

desenvolupament en la societat olotina.

Segon.- Elaborar, a través del servei de Sistemes i Tecnologies de la

Informació de l’Ajuntament d’Olot, un pla municipal de migració al programari

lliure, amb l’objectiu que a final d’aquest mandat s’hagi substituït tot el

programari propietari que sigui prescindible a curt termini.

Tercer.- Crear un grup de treball que s’encarregui de fer un seguiment

d’aquest pla, format per tècnics municipals, representants dels grups

municipals i altres actors que puguin estar- hi implicats.

Quart.- Promoure acords i convenis amb administracions locals i supralocals,

universitats i associacions públiques i privades en l’àmbit dels Països

Catalans per fomentar la coordinació i la cooperació en matèria de

programari lliure en català i assegurar-ne, amb les mesures adequades, la

producció, promoció i ús conjunt amb respecte per totes les variants

lingüístiques.

5

MOCIÓ

Les bosses de plàstic d'un sol ús que ens donen a les botigues, es converteixen ràpidament en un residu. Tant la fabricació com el seu tractament com a residus, són responsables d’importants afectacions ambientals, socials i econòmiques.

Ens trobem amb un consum abusiu i sovint injustificat de la bossa de plàstic, ja que amb una vida útil curta (12 minuts) es consumeix i malbarata gran quantitat d’aigua i energia, a més del cost ambiental de l’explotació del petroli, un recurs no renovable, amb l’agreujant de ser un producte no degradable.

A Catalunya creixen els residus i el consum de bosses de plàstic, -les deixalles augmenten el 47% en els darrers 10 anys i la causa principal son els envasos i bosses d’un sol ús-. S’ha estimat que a Catalunya, s’usen una mitjana de 5’4 bosses per família i setmana en cadenes comercials (Estudi FPRC, 2007), el que suposa que només amb un cap de setmana consumim més de 14 milions de bosses de plàstic a Catalunya. Les bosses de plàstic representen el 2’32% del pes de les deixalles a Catalunya, un consum de 110.000 tn a l’any (font: CEPA-EdC, 2006).

Dades que demostren un consum injustificat i perjudicial pel medi ambient, doncs son fàcilment substituïbles per sistemes reutilitzables que permetin utilitzar-les moltes vegades (bosses de cotó, ràfia, bosses plegables, cabàs, carretó, etc).

Raons per rebutjar les bosses de plàstic d’un sol ús:

- Estan fabricades a partir de petroli, un recurs no renovables i molt costós.

- Suposen un 2’32% en pes de la brossa domèstica i unes 14 milions de bosses el cap de setmana.

- El seu reciclatge és escàs i costós energèticament. La majoria van a abocadors i incineradores.

- En la fabricació i incineració s’emeten gasos contaminants (dioxines, cianur d’hidrògen,,,).

- Si cada català deixés d’agafar 1 bossa es deixaria d’emetre 117 tones de CO2 a l’atmosfera.

- Poden trigar fins 500 anys en descompondre’s.

- La seva dispersió al medi provoca l’afectació i mortaldat d’animals al medi terrestre i aquàtic.

- Son de fàcil substitució per sistemes reutilitzables (com ara cistells, bosses de roba, carretons, etc.) o per sistemes compostables (com ara les bosses de fècula de patata, que, a més, es produeixen a la Garrotxa i donen feina a la gent de la comarca).

Arran dels seu impacte i les múltiples actuacions i experiències d’arreu del món que s'estan desenvolupant respecte a la limitació de la bossa de plàstic, queda clar que s’han de prendre mesures urgents per a posar-hi solució.

S’han estat fent esforços des dels ens locals, entitats cíviques i ecologistes, alguns Gremis i cadenes comercials catalanes per conscienciar als consumidors i els comerços, però la via única dels acords voluntaris és insuficient per frenar de forma generalitzada el consum de bosses. Així doncs, és del tot necessari i urgent el debat, conscienciació i l’acció de canvi en la direcció de limitar el consum de les bosses de plàstic entre tots els agents socials, econòmics i les administracions per tal d'aplicar solucions normatives i restrictives, pedagògiques i efectives.

Conscients de la problemàtica ambiental i social d’aquesta situació, i de la necessitat d’aplicar polítiques ambientals de prevenció de residus, el nostre Ajuntament també ha de ser sensible a aquesta qüestió, és l’Administració més propera al ciutadà i en temes mediambientals com el que acabem de plantejar pot fer molt per reorientar la política de consum i de reducció de residus, doncs podem tenir un paper cabdal en contribuir a invertir les tendències de creixement dels residus, i en promoure un consum responsable, desenvolupant accions per conscienciar a la població i als agents econòmics.

Coneixedors de la campanya d’àmbit autonòmic que promouen la Fundació per a la Prevenció dels residus i el consum responsable i la Federació Ecologistes de Catalunya, proposem que s'adoptin els següents

ACORDS:

Primer: L’Ajuntament acorda sumar-se a la campanya “Catalunya lliure de bosses de plàstic”.

Segon: Demanar i donar suport al Govern de la Generalitat de Catalunya i especialment al Departament de Medi Ambient i Habitatge, la regulació del consum indiscriminat i gratuït de bosses de plàstic a Catalunya: aplicació d’un impost ecològic de 0,20 €/bossa.

Tercer: Desenvolupar una campanya progressiva de comunicació a la població (Escoles, entitats,..) i al sector comercial del municipi, dels acords d’aquesta moció i de la necessitat de limitació de la bossa de plàstic en el context de la prevenció de residus d’envasos i embolcalls, i les alternatives més ecològiques (bossa de roba, bossa plegable, carretó, cabàs, bossa compostable...).

Quart: Adherir-se i participar en la declaració del 3 de juliol “Dia Català Sense Bosses de Plàstic”.

Cinquè: engegar dinàmiques amb els comerços com la creació d'una Xarxa de comerços respectuosos amb el medi ambient, proposta que fomentarà principalment l’acord per a que els comerciants del municipi redueixin progressivament l’ús de les bosses de plàstic del comerç.

Sisè.- Preparar un acord amb els comerços locals posar un preu a les bosses de plàstic, per desincentivar-ne el consum. Destinar el fons que es generi al desenvolupament de campanyes de conscienciació ambiental en l’àmbit de la prevenció i el consum.

Setè Preparar una proposta de bonificació fiscal a partir de les ordenances fiscals als comerços locals que desenvolupin actuacions per a reduir de forma efectiva el nombre de bosses d’un sòl ús.

Vuitè.- Contactar amb els distribuïdors del municipi per a limitar les bosses de plàstic de forma específica en els proveïments i activitats que desenvolupi l’ajuntament.

Novè.- Regular la distribució de bosses dins el reglament del mercat municipal.

Desè: Comunicar aquest acord al Parlament de Catalunya i al Departament de Medi Ambient i Habitatge

Manifest: Fracking ni aquí ni enlloc!

En un moment en que es posa constantment de manifest l'agonia del model energètic vigent, trobem inacceptable la concessió per part de la Generalitat de Catalunya, de llicències per a investigació d'hidrocarburs “no convencionals”, apostant per per rascar les darreres engrunes de combustible fòssil i posant en risc el medi i la salut de la població. Aquestes llicències permeten una sèrie de proves altament agressives sobre el territori, incloent un número indeterminat de pous, i permeten a les empreses valorar la posterior extracció. La tècnica de la fractura hidràulica (coneguda popularment com a “fracking”) s'utilitza per a extreure gas pissarra injectant enormes quantitats d'aigua amb sorra i un preparat de productes químics altament tòxics per obrir la pedra i permetre la sortida del gas. Aquesta tècnica comporta riscs àmpliament comprovats en diferents explotacions a EEUU, que van des de la filtració de gas als aqüífers fins a la incapacitat de garantir el retorn de l'aigua residual (amb compostos químics) que pot també filtrar-se a l'aigua de boca, o la nefasta gestió de la mateixa en cas de retorn a la superfície. A banda dels riscs greus del fracking com a tal, la destrossa directa (obertura de pistes forestals, esplanades, trànsit de camions de gran tonatge, obertura de línies elèctriques, etc.) i l'ús i contaminació en quantitats enormes d'un bé tan escàs a la nostra terra com l'aigua és totalment inadmissible. Per aquest motiu, des de la CUP Garrotxa denunciem:

Que actuacions com aquesta sobre el territori per a prorrogar un model esgotat són un atemptat que no podem permetre, ni als Països Catalans ni enlloc.

Que la tècnica del fracking genera uns riscs absolutament inassumibles, ja que planteja en sí mateixa un atemptat ecològic i es posa en perill la salut de la població.

Que la gestió de les llicències al principat de Catalunya i Castelló s'han fet amb una opacitat digne de règims totalitaris i sense tenir en compte per res el territori.

Que el govern de CiU ha negociat a la baixa amb l'empresa Teredo oil (beneficiària de la concessió “Ripoll”) la fiança de la llicència, i ha mostrat una molt bona entesa amb la citada empresa i el govern espanyol i un menyspreu absolut cap a ajuntaments i a la societat dels diferents pobles afectats.

Que l'aparent “gestió” d'un bé públic com el gas per part de la Generalitat de Catalunya garanteix l'espoli per part de multinacionals estrangeres i prorroga un model àmpliament conegut als països de l'anomenat tercer món, que només porta misèria i deteriorament per la terra i la seva gent i és totalment oposat a la suposada sobirania de la que parlen alguns.

Per totes aquestes raons, des de la CUP exigim l'anul·lació immediata de la llicència ja donada i de les sol·licitades, així com la prohibició total de la tècnica del fracking i l'obertura d'un debat obert amb tota la societat cap a un nou model energètic. Així mateix encoratgem els veïns i veïnes de Riudaura (primer poble afectat, amb llicència atorgada) a seguir resistint i animem a tota la població, entitats i associacions de totes les comarques dels Països Catalans a sumar-s'hi: el fracking és un risc real a més de 80 municipis catalans i un problema greu, nacional i global.

Visca la terra.

Per a més informació sobre el fracking:

www.garrotxa.cup.cat www.riudaurajunts.cat

www.aturemfracking.wordpress.com

Benvolgudes entitats i col·lectius,

Ens tornem a posar en contacte amb vosaltres per demanar-vos la vostra adhesió al conjunt d’al·legacions que volem presentar diverses entitats (*) al Pla d’Usos del Firal, que s’ha aprovat de forma inicial.

Davant l'aprovació inicial del Pla d'Usos del Firal d'Olot promogut per l'actual equip de govern de l'Ajuntament, que prohibeix cuinar i fer més d’una festa a l’any que acabi més tard de les 00.00 en aquest espai, diverses entitats de la ciutat volem manifestar que:

Un espai tan rellevant com el Firal d'Olot necessitava un Pla d'Usos; però creiem que l'objectiu hauria de ser la regulació i no la mera limitació dels usos.

El Pla d'Usos s'ha construït a partir d'un fals consens obviant l'opinió i propostes d’ entitats i particulars.

Així doncs, creiem que hi ha un seguit d’aspectes d’aquest Pla d’Usos que ens afecten i són inacceptables:

-1) La prohibició de cuinar al Firal o espais adjacents. Proposem que el Pla d’Usos asseguri la possibilitat de seguir realitzant dinars i sopars populars.

-2) La limitació a una sola activitat que sobrepassi l’hora de finailització de les 00:00. Proposem que es pugui autoritzar més d’un concert l’any, preferiblement un per trimestre, amb una hora de finalització màxima de les 05:00. -3) La falta de definició dels criteris de selecció. Emplacem a l’Ajuntament a confeccionar-los i fer-los públics el més aviat possible, en un màxim de sis mesos des de l’aprovació del Pla d’Usos. -4) La manca d’alternatives proposades per l’Ajuntament a l’hora de donar viabilitat a les activitats.

Creiem que és molt important la implicació i la suma de totes les entitats ja que estem convençudes que juntes tindrem més força; i que cal replantejar el Pla d'Usos amb veritable consens no només amb els veïns, sinó juntament amb entitats i altres agents implicats.

La idea inicial és aconseguir el màxim d'adherits doncs creiem que, tant la manera com s'ha dut a terme, com les propostes que s'hi plantegen ens perjudiquen a totes.

Pensem que simplement defensem la posició de diferents entitats de la nostra comarca, diverses i plurals que compartim, utilitzem i gaudim d'aquests espais públics.