Programa electoral. Eleccions a les Corts espanyoles 2015

EL 20D, DEFENSA EL TEU VOT

SOM REPBLICA

Programa electoralEleccions a les Corts espanyoles 2015

PROGRAMA ELECCIONS AL CONGRS 20D

PROGRAMA ELECCIONS AL CONGRS DELS DIPUTATS

20D 2015

NDEX

Presentaci

1.- La implementaci del mandat democrtic del 27S1.1. El que anem a fer al Congrs dels Diputats1.2. El full de ruta cap a la independncia: l'agenda espanyola i l'agendainternacional

2.- La Repblica catalana al servei de les persones2.1. Els fonaments del nou Estat2.2. Les poltiques estructurals bsiques d'un pas nou

2.2.1. Un nou Estat del benestar socialment inversor i predistribudor2.2.2. Un contracte social per a un nou Estat del benestar2.2.3. Les estructures d'estat del benestar2.2.4. Cap a l'Estat emprenedor2.2.5. Govern obert i democrcia oberta per a una nova administracipblica

2.3. Reptes i mesures per fer un pas nou2.3.1. Mesures per fer viure en un pas net de corrupci2.3.2. Mesures per fer un pas per a tothom2.3.3. Mesures per tenir un pas ms prsper2.3.4. Mesures per construir una democrcia de qualitat

3.- La Repblica catalana al servei dels interessos comuns amb Espanya, Europa i el mn3.1. Per una poltica de bon venatge amb tots els pobles de l'Estat3.2. La Repblica catalana i la construcci federal europea3.3. La vocaci internacionalista de la Repblica catalana

1


PRESENTACI

Les eleccions del 20D i la defensa de la sobirania de Catalunya

El 27S vam guanyar el plebiscit, tenim un mandat democrtic del poble. L'estem fent realitat alParlament i lhem de defensar a tot arreu.

El 20D, anem a Madrid a defensar el vot dels ciutadans. Anem a explicar que a Catalunya jahem decidit, perqu som i serem sobirans. Som Repblica. Perqu l'Estat s un mur que es nega a reconixer la sobirania de Catalunya. Ni Estatut, niconcert econmic, ni 9N. I, ara, ni amb el 27S. Fa 10 anys que patim involuci democrtica ilaminaci de drets i llibertats, que posa en risc el benestar de les persones. No podemesperar ms.

I, malgrat haver esdevingut majoria al Parlament, l'Estat es nega a abordar el temademocrticament i aplica el Codi Penal. El mn ens mira i no entn per qu l'Estat persisteixen el cop de porta a la democrcia i a les urnes.

I s justament ara que no ens podem entrebancar per diferncies ni personalismes entrenosaltres. L'objectiu com que perseguim tots s la Repblica catalana. Per aix lacord simprescindible. I ens estem deixant la pell per fer-lo possible.No volem continuar pagant un Estat que ens va a la contra i maltracta econmicament elstreballadors, els joves, les famlies, la gent gran i els empresaris. Un Estat que treballa per alsbancs i les elctriques i que actua contra els ciutadans. Un Estat que ens prohibeix que elParlament ajudi els que ms ho necessiten.

Amb aquest panorama, la reforma de la Constituci de C's, PP i PSOE s la contrareformaper recentralitzar l'Estat i liquidar l'autogovern. I no t cap sentit continuar demanant referndums aqu que mai autoritzaran all. s lanova versi del conte de fades del federalisme, amb menys credibilitat que lapoyar deZapatero.

s ms fcil fer la Repblica catalana que no pas reformar la Monarquia espanyola. PerquSom Repblica, s a les nostres mans i depn de les urnes. Per aix volem culminar el procs. I ho farem b. Amb la fora de la majoria d'un Parlamentescollit democrticament, hem iniciat un procs constituent a les urnes que acabar d'aqu18 mesos tamb a les urnes.Ja hem comenat a fer la Repblica de les persones lliures i iguals. Volem fer un nou pasnet i just, una nova socialdemocrcia, una societat del benestar avanada, diversa, inclusiva icohesionada, amb una economia competitiva de base exportadora i industrial, on tothom puguiguanyar-se la vida.

I el 20D anem a Madrid a reivindicar-ho, i a explicar-ho al mn. Explicarem que volem serbons vens dins una Europa federal.

Som Repblica. Defensa el teu vot!

2


1.- La implementaci del mandat democrtic del 27SQu anem a fer al Congrs dels Diputats

L'agenda espanyola de les eleccions del 20D est condicionada per la qesti catalana, lareforma constitucional i la sortida de la crisi. Les eleccions espanyoles decidiran la coalici deGovern a l'Estat que parla d'emprendre una reforma constitucional i ha d'abordar el dossier de lajudicialitzaci del procs d'independncia de Catalunya, una vegada el Tribunal Constitucional haadms a trmit el recurs d'inconstitucionalitat del Govern contra la Declaraci continguda en laResoluci 1/XI del Parlament de Catalunya, sobre linici del procs poltic a Catalunya com aconseqncia dels resultats electorals del 27 de setembre.

A Catalunya ja hem decidit. Hem decidit que el Parlament s sobir i hem iniciat un procsconstituent per esdevenir una Repblica. Compartint els anhels de la majoria social que es volemancipar socialment i nacionalment, anem al Congrs dels Diputats a culminar el procsd'independncia i de testimoniar el vot democrtic de desconnexi amb l'Estat i el Governespanyol.

Des de la convicci que les eleccions espanyoles constituiran un nou revulsiu del procs, elsciutadans de Catalunya anem a les urnes del Congrs, on est en joc la sobirania del Parlamenti la decisi de fer una Repblica per a tothom.

ERC i CDC van acordar presentar-se per separat perqu les eleccions espanyoles no sneleccions plebiscitries. Davant la prohibici del 9N, el referndum ja el vam fer el 27S en elmarc d'unes eleccions al Parlament. L'excepcionalitat del moment va requerir una resposta delspartits en la candidatura Junts pel S, participada per la societat civil i amb l'objectiu de mobilitzarel vot independentista.

Esquerra Republicana comparteix el convenciment que la millor frmula electoral per al 20D s lad'oferir diverses opcions i candidatures a la ciutadania, que puguin permetre eixamplar la baseelectoral dels partits defensors de la sobirania de Catalunya. s clau que puguem competir ambaltres partits a dreta i esquerra, i que cap votant quedi orfe de referent electoral a partir de lesconsideracions legtimes de carcter ideolgic.

1.1. El que anem a fer al Congrs dels Diputats

Esquerra Republicana acudir al Congrs amb la voluntat de:

Reivindicar la sobirania que ja exercim al Parlament de Catalunya.

Defensar el vot i la dignitat de tots els ciutadans de Catalunya: tenim tantes raons peranar-hi com tots i cadascun dels 1.966.508 de vots emesos en favor del s el passat 27S.

Explicar a l'Estat i al mn que, a Catalunya, ja hem comenat a constituir-nos com aRepblica.

3


Les urnes del 27S van generar un mandat democrtic

Portem 10 anys patint una seriosa involuci contra l'autogovern de Catalunya. Hem esgotat totesles vies al nostre abast per millorar la situaci poltica de Catalunya. Aquest perode d'involucicomena amb tot el procs de l'Estatut de setembre de 2005, que es va cloure amb la sentnciadel Tribunal Constitucional de 2010, va prosseguir amb lintent d'obtenir el concert econmic el2012 i amb la impugnaci i suspensi del 9N de 2014, fins a arribar al 27S de 2015.

L'Estat ha negat sistemticament el dret a decidir al poble de Catalunya, sense altra sortida quela negativa, l'amenaa, la por i la judicialitzaci de la poltica. El 27S, es va celebrar el plebiscitsobre la independncia en el format d'unes eleccions al Parlament.

Davant la prohibici de fer qualsevol referndum o consulta, que sn els instruments perconixer i atorgar democrticament als ciutadans la seva decisi basan-nos en un recompte devots, les eleccions catalanes van ser unes eleccions que tothom sabia que els vots estransformen i es converteixen en diputats. I aix fou com el poble va escollir democrticament unnou Parlament amb majoria transversal de 72 diputats pel s, i una oposici de 53 diputats delno. Ms 10 diputats que van demanar explcitament en la campanya electoral que no elscomptessin en cap de les dues opcions.

Desprs del 27S hi ha un contracte democrtic amb la ciutadania. El programa de Junts pel Sera molt clar respecte a aix:

Si la ciutadania de Catalunya escull, a travs de les eleccions del 27S, una majoria de diputatsa favor de la independncia, siniciar un procs cap a la creaci dun estat independent.

La Resoluci 1/XI de Declaraci sobre linici del procs poltic a Catalunya com aconseqncia dels resultats electorals del 27S

s una declaraci solemne que, d'acord amb la voluntat democrtica expressada el 27S, marcal'inici del procs de constituci de Catalunya com a Estat independent en forma de Repblica.

s una declaraci d'autodeterminaci que situa el Parlament com a dipositari de la sobirania iexpressi del poder constituent del poble de Catalunya, i declara que:

Proclama l'obertura d'un procs constituent ciutad, participatiu, obert, integrador i actiuper preparar les bases de la futura constituci catalana.

Insta al futur Govern a crear les estructures d'Estat imprescindibles i a iniciar en 30 diesla tramitaci de la llei de procs constituent, i les lleis de la Hisenda prpia i de laSeguretat Social.

Declara la voluntat diniciar negociacions per fer efectiu el mandat democrtic i acordafer-ho saber a lEstat espanyol, a la UE i al conjunt de la comunitat internacional.

L'annex social de la Declaraci

La Resoluci cont un Annex que explica el sentit prctic de la Declaraci i assenyala un seguitde mesures socials prioritries per a la nova legislatura, destinades a blindar els dretsfonamentals que, a Catalunya, els afecten decisions de l'Estat espanyol, com sn:

4


La pobresa energtica: obligaci de desplegar les mesures aprovades per la Llei24/2015, del 29 de juliol.

L'emergncia en l'habitatge: cap desnonament sense alternativa de reallotjament.

Sanitat: garantia de laccs universal a latenci sanitria pblica i de qualitat, per mitjdel Servei Catal de la Salut (CatSalut), a totes les persones que viuen a Catalunya.

L'educaci: no a la Llei Wert. Aplicaci de la LEC i dels consensos de la comunitateducativa de Catalunya.

La garantia de les llibertats pbliques: no a la vulneraci de drets fonamentals demanifestaci i protesta de la Llei mordassa (Llei orgnica 4/2015, de protecci de laseguretat ciutadana).

Administracions locals: garantir les plenes competncies de les administracions localscatalanes en servei de linters general, ms enll de la Llei de racionalitzaci isostenibilitat de lAdministraci Local (LRSAL).

Refugiats: acollida i asil al mxim nombre de persones refugiades, mitjanant un noumarc de relacions amb lAlt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats(ACNUR).

Dret a lavortament: prevalena de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, digualtat efectiva dedones i homes.

Finanament dun pla de xoc social i gesti del deute: reducci de la crrega deldeute amb la reestructuraci de tots els finanaments estructurats per finanar un pla dexoc social. Revisi i avaluaci a fons dels programes de despesa per a la urgncia social.Renegociaci amb els bancs del pagament dels interessos amb finalitats socials.

s important remarcar que es tracta de drets fonamentals de carcter social sobre els qualsl'Estat impedeix que el Parlament instrumenti mesures en favor seu. Conseqentment, elParlament mostra la voluntat poltica de fer prevaler les prpies lleis en benefici del blindatgedels drets socials que s'hi refereixen. Esquerra Republicana considera que la finalitat social i laurgncia de la necessitat preval sobre qualsevol altra consideraci de carcter jurdic, en beneficide les persones.

La resoluci tamb parla de la voluntat de regir-se per les lleis catalanes, en especial, en tots elsmbits que fan referncia a drets fonamentals i a la lluita contra la pobresa en totes les sevesformes, les desigualtats i la cohesi social.

Decidir per nosaltres mateixos s l'nica opci possible davant el bloqueig sistemtic de l'Estat.El que fa el Parlament s seguir la voluntat de la gent que empeny un procs inexorable. Estracta d'un cam sense aturador que l'Estat fa 10 anys que barra jurdicament i legalmentmitjanant el TC i que avui intenta barrar judicialment.

L'exercici de la sobirania davant la prohibici d'exercir el dret a decidir

L'Estat mai no autoritzar per si mateix un referndum, perqu significaria reconixer la sobiraniadel poble catal i, per tant, atorgar al poble catal el carcter de subjecte poltic, i perqusignificaria reconixer que la independncia es converteix en objecte poltic, i no en cap delictede sedici com t previst en el seu ordenament jurdic.

L'esperana del referndum autoritzat s la nova versi del fracs del federalisme, el dej vu delapoyar de Zapatero en el procs de l'Estatut que va generar la frustraci poltica ms grande la histria poltica recent de Catalunya. Perqu, si quan els socialistes governaven, tant a

5


Madrid com a Catalunya, no es va poder construir l'Espanya plurinacional ni federal, lesesperances d'aconseguir-ho amb la configuraci, avui, al 2015, d'un possible govern en quparticipin partits que no defensen el referndum perqu Catalunya decideixi.

Malauradament, ja no t cap sentit defensar avui, a Catalunya, el referndum autoritzat, perquall on l'han d'autoritzar ning el defensa.

Esquerra Republicana, desprs d'haver intentat assolir avenos en l'autogovern durant el 2004 iel 2005 per la via del pacte, ha aprs que s ms plausible construir de bell nou una Repblicade 7,5 milions de persones que no pas canviar una Monarquia de 46 milions. Perqu s a lesnostres mans i depn del vot. Per aix, exercim la sobirania i la defensem.

La persistncia de l'Estat en l'amenaa i la poltica de la por

A dia d'avui, l'Estat persisteix a judicialitzar la poltica a Catalunya. El Govern espanyol i elTribunal Constitucional han susps expeditivament la Resoluci del Parlament que cont laDeclaraci d'inici del procs d'Independncia.

L'Estat, lluny d'actuar amb sentit democrtic, continua amb la seva intransigncia i posa lamordassa a la veu de la majoria representada al Parlament. Fins i tot s'atreveix a amenaar a noprestar diners a Catalunya via el Fons de Liquiditat Autonmica (un servei que, per llei, nomspot prestar l'Estat), posant en risc l'atenci a les persones i els serveis pblics.

Els grans partits de l'Estat han tancat files a l'entorn de la qesti catalana: tant el PartidoPopular, com Ciudadanos, el PSOE i Podemos han tancat files i no estan disposats a reconixerla sobirania de Catalunya mitjanant un referndum. Ning s'hi atreveix, a risc de ser castigatspels electors. L'Estat espanyol s irreformable i inviable per acollir les aspiracions legtimes delsciutadans de Catalunya en matria social, econmica i cultural. L'Estat no ofereix cap soluci alsproblemes que patim els ciutadans.

La reforma constitucional per a l'Espanya uniforme

No hi ha cap esperana en cap reforma constitucional amb garanties de millora de l'estatus deCatalunya, com a integrant d'un Estat federal. Perqu no hi pot haver cap confiana en el partitque va defraudar els catalans (PSOE) ni en el que va presentar el recurs al TribunalConstitucional contra l'Estatut (PP) ni el que va nixer per combatre la immersi lingstica aCatalunya (C's).

En el cas hipottic que s'afronts un procs de reforma constitucional a l'Estat, el llarg procs dereforma seria un guirigall que nicament podria suscitar consensos a l'entorn de l'objectiu detancar el procs autonmic engegat el 1978 (amb intents de laminaci constants i persistents alllarg de 38 anys, per la via del dret o per la via del fet), tot generant una involuci democrticacap a l'Espanya uniforme, en nom de la igualtat de tots els ciutadans espanyols.

La comunitat internacional ens mira

Mentrestant, el mn ens mira. La comunitat internacional observa i s'informa sobre qu fem aCatalunya, i observa i s'informa sobre les intencions del Govern espanyol.

6


Desprs de la intensa campanya de la por i les pressions del Govern espanyol en clauinternacional viscudes arran de les eleccions del 27S, lopini pblica internacional va llegir elsresultats en clau de victria independentista. I, recentment, s'han fet un ress important de laDeclaraci d'inici del procs d'independncia.

La comunitat internacional ha seguit el procs, ha actuat amb molta prudncia i no entn lanegativa al dileg de l'Estat ni el tancament de files judicial a la qesti poltica catalana.

1.2. El full de ruta cap a la independncia: l'agenda espanyola i l'agendainternacional

El programa electoral amb el qual Junts pel S es va presentar a les eleccions al Parlament deCatalunya del 27 de setembre passat definia el full de ruta cap a la independncia acordat perConvergncia Democrtica, Esquerra Republicana i les entitats sobiranistes.

En aquest full de ruta, es definia lagenda de la negociaci espanyola i la voluntat depermanncia a la UE i el reconeixement internacional.

Aix mateix, Esquerra Republicana es compromet especficament a desenvolupar la unitatd'acci necessria i imprescindible amb totes les forces favorables a la independncia deCatalunya, per complir tots els objectius que cont el full de ruta.

Esquerra Republicana desitja que l'expressi de la unitat d'acci per dur-lo a terme es puguiarticular a partir de la coordinaci dels grups parlamentaris que resultin de les eleccions alCongrs del 20D.

Aix mateix, Esquerra Republicana manifesta la voluntat de reconixer, reforar i donar suport alGovern de Catalunya com a interlocutor amb l'Estat espanyol respecte a lexecuci del mandatdemocrtic obtingut el 27S, que s'ha iniciat amb la Declaraci continguda en la Resoluci 1/XIdel Parlament de Catalunya.

Aix doncs, Esquerra Republicana subscriu el full de ruta definit per Junts pel S, que comparteixamb la candidatura Democrcia i Llibertat, i torna a presentar, reproduint-lo literalment, lapartatrelatiu a lagenda de negociaci espanyola i a lagenda internacional.

Extracte del programa de Junts pel S Bloc 1: Full de ruta cap a la independncia

1.4. L'agenda de la negociaci espanyola i la voluntat de permanncia a la UE i elreconeixement internacionalUn cop aprovada la Declaraci solemne del nou Parlament establert desprs del 27S sinformarsobre linici d'aquest procs de creaci de l'Estat independent les autoritats de lEstat espanyol,dEuropa i de la comunitat internacional.

L'agenda de la negociaci espanyolaLes eines de l'agenda espanyola sn el dileg i la negociaci amb l'Estat. Havent constatat, deforma reiterada, la negativa a l'exercici del dret a decidir dels ciutadans de Catalunya per part del'Estat, en el cas d'obtenir el mandat democrtic el proper 27S en favor de la creaci d'un Estatindependent, simposa una fase negociadora amb lEstat per fer efectiva la independncia.

7


Aquesta fase es vol obrir mantenint sempre una actitud expectant respecte de lalternativa dunreferndum vinculant per part de lEstat espanyol sobre la independncia de Catalunya, ofertaque ha de ser compatible amb lhoritz temporal contingut en aquest acord per a la proclamacide la independncia i la celebraci de les eleccions constituents.

Es tractaria dacordar el repartiment dactius i passius. Respecte a la restituci de la sobirania,caldria acordar la subrogaci de convenis, la gesti de les fronteres amb lEstat, el traspassos defuncionaris i organismes i aspectes clau pel que fa al sistema energtic, la conca de lEbre olespai radioelctric, entre molts daltres. En relaci amb els acords de repartiment de bns,caldria negociar tots els bns materials que Espanya administra actualment a Catalunya, (perexemple, infraestructures com ara carreteres, ports i aeroports, immobles, etc.), aix com elsbns que Espanya t a lestranger i que sn compartits i els bns econmics i financers, queinclouen els actius (fons de la Seguretat Social, fons de compensaci, etc.) i els passius (deutesde Catalunya avalats per Espanya i deutes dEspanya que podrien correspondre a Catalunya),entre daltres.

L'agenda exterior: la voluntat de permanncia a la UE i el reconeixementinternacional

Lobjectiu de lagenda exterior se centra en la preparaci del reconeixement internacional, a partirde la legitimaci del mandat a favor de la independncia dels catalans en lmbit internacional.Partint de la voluntat de permanncia a la UE, caldr articular lagenda internacional amb lesaccions de diplomcia internacional per explicar i cercar complicitats vers el procsdindependncia.

Un cop iniciat el procs de creaci de l'Estat independent, caldr intensificar la diplomcia i lanegociaci per obtenir el reconeixement internacional dels estats, aix com la incorporaci deCatalunya en la UE i els organismes internacionals.

El conjunt de l'acci exterior del president de la Generalitat, dels membres del Govern i delParlament, aix com dels eurodiputats i parlamentaris del Congrs, en lmbit internacional,s'adrear a lmbit de les institucions que configuren el marc legal internacional (ONU, ConselldEuropa, Cort Internacional) i incidir en els actors internacionals rellevants en les matriesprpies del dret a decidir (organitzacions internacionals en matria de pau, valors democrtics idrets humans, etc.). Aquests darrers actors tamb resulten claus com a eventuals agentsmediadors i dobservaci del procs, en el cas de la previsible intensificaci de la tensi polticaal voltant del procs o duna conculcaci dels drets democrtics dels ciutadans de Catalunya.

L'agenda espanyola i l'agenda internacional han comenat

L'agenda espanyola i internacional del procs ja han comenat: el Parlament ha decidit fer sabera lEstat espanyol, a la Uni Europea i a la comunitat internacional la voluntat de fer efectiu elmandat democrtic generat el 27S.

El mandat democrtic del 27S, l'implementarem els 72 diputats que configurem majoria alParlament de Catalunya; i tamb al Congrs amb la necessria unitat d'acci i coordinaci delsgrups parlamentaris que resultin de les eleccions del 20D.

La unitat d'acci a Madrid s fonamental per reforar les decisions del Parlament de Catalunya,com tamb les accions del Govern de Catalunya per exercir la independncia i exercir lainterlocuci amb el Govern espanyol.

8


Participar en les eleccions al Congrs s important per poder tenir l'opci d'explicar de primeram a l'opini pblica espanyola i internacional amb seu a Madrid la fase actual del procscatal i la posici d'intransigncia de l'Estat. I, al mateix temps, s important perqu unaproporci important de ciutadans catalans s'informa de continguts poltics a partir dels mitjans decomunicaci d'abast estatal que cobreixen la informaci poltica del Congrs dels Diputats.

9


2. La Repblica catalana al servei de les personesFonaments i poltiques estructurals del nou Estat

La Repblica catalana s el conjunt d'eines per satisfer les necessitats actuals i de les futuresgeneracions en matria poltica, social, econmica i cultural.

La definici dels fonaments i les poltiques estructurals de la Repblica naixent s una tascacompartida amb la societat catalana, comenant per la ciutadania, la societat civil, els agentssocials, fins abastar tot el conjunt d'institucions socials, culturals, cientfiques, artstiques,empresarials, esportives, religioses, etc., i acabant per les forces poltiques partidries del dret adecidir el present i el futur poltic.

El procs constituent de la Repblica catalana s, necessriament, un procs ciutad de baix adalt, ideolgicament transversal i obert. Un procs de tothom, amb capacitat d'adrear-se als noindependentistes, inclusiu per a tothom que se'l vulgui fer seu, de debat, proposta i decisi a granescala, en qu la ciutadania decidir els aspectes fonamentals de la Constituci: la forma d'Estati de Govern, la fisonomia del poder judicial, l'organitzaci territorial, la participaci poltica, lagarantia dels drets civils o la configuraci del model econmic i social del nou pas. Sens dubte,Esquerra Republicana associa el procs d'independncia a un procs de canvi i de millora social.

Els trets elementals del nou Estat, des de la visi mplia i inclusiva del catalanisme republic, elsocialisme democrtic, els corrents democrataliberals, liberals progressistes i l'esquerraalternativa.

Tamb presenta les grans orientacions poltiques de carcter estructural que cal impulsar des del'inici mateix del procs constituent, amb l'objectiu de forjar veritablement un pas nou en l'actualcontext europeu. Perqu volem donar contingut a la independncia, treballar per convertir lesincerteses en certeses i proporcionar eines per fer efectiu el canvi social i l'esperana de forjar unpas millor en un mn millor.

Desprs de 10 anys d'involuci i laminaci de drets i llibertats, s l'hora de sumar tantesvoluntats com sigui possible per articular les grans majories que viuen amb impotncia l'actualestat de coses, ho volem tot per posar la fora de tots els nostres conciutadans al servei de lesnecessitats de cadasc.

2.1. Els fonaments del nou Estat

Una Repblica per eixamplar els drets i llibertats de la naci catalana global

La societat catalana s'insereix en una naci global. El sentit de connexi i pertinena delsciutadans, juntament amb una evoluci poltica singular, ha anat configurant una identitatcollectiva, una cultura especfica i unes formes d'entendre la societat i el mn que han donatforma a un contracte social i poltic que ens fa partcips d'uns drets i llibertats.

La llarga histria d'existncia compartida, el llegat histric, el patrimoni cultural i lingstic, aixcom la capacitat permanent de rebre, incloure i sumar persones i famlies d'altres procedncies,

10


ens fan ser plenament conscients de ser un pas en construcci, permanentment obert, que avuies troba en condicions de formular una proposta poltica democrtica, basada en la invitaciciutadana i no en l'obligaci. La ciutadania catalana s una proposta identitria electiva, de lliureadopci, compatible amb les identitats mltiples i personals de cadasc, i amb les procedncies iparles ms diverses.

Entenem la Repblica catalana com un projecte de plena sobirania poltica, social i cultural quevol eixamplar democrticament l'actual rgim de drets i llibertats, de seguretats i responsabilitats,tant individuals com collectius, concebut per posar-se al servei de les persones i dels seusprojectes de vida, objectius i aspiracions.

Catalunya vol esdevenir Repblica en el marc europeu, afirmant-se com a subjecte histric ipoltic, font de sobirania i legitimitat democrtica, amb el comproms de defensar els drets i lesllibertats personals i collectius.

D'acord amb la voluntat dels ciutadans, lliures i iguals, ens proposem establir un rgimdemocrtic de drets i llibertats bsiques que inclogui:

La igualtat d'oportunitats, la garantia de condicions de vida dignes a tota la poblaci, ambestndards ms elevats de protecci social i objectius compartits de benestar i qualitat devida.

La justcia social, la lluita contra les desigualtats, l'acci redistributiva, l'accs universal ide qualitat a la salut, l'educaci, els serveis socials, la cultura i la informaci.

El respecte al pluralisme i la diferncia, afavorint la convivncia de diversos sistemes decreences i valors, en el marc de drets i llibertats democrticament acordats.

L'aprofundiment democrtic, la participaci poltica i el dret al bon govern.

Un poder judicial al servei dels ciutadans, justcia universal, igualtat davant la llei i tutelajudicial efectiva.

L'estmul a la lliure iniciativa empresarial coherent amb l'inters general i el treball digne,la ferma intervenci contra els oligopolis i l'abs de posici dominant, la protecci delsconsumidors i el foment del consum responsable.

La democrcia econmica, la concertaci i el dileg social, la cogesti empresarial i elfoment de l'economia social i el tercer sector.

La defensa de la terra i del medi ambient, el respecte al territori i la cura del patrimonihistric, cultural i natural, material i immaterial.

Els valors republicans com a ideal de ciutadania lliure i responsable

Els valors republicans com a constructors de la socialdemocrcia catalana projecten un ideal deciutadania lliure, culta, crtica, compromesa i responsable.

La connotaci republicana de ciutadania ens proposa un model de ciutadania responsable,vigilant amb els excessos del poder i la corrupci, contra l'abs de posici dominant i amatent ala defensa de l'inters general. La lleialtat i la fraternitat ens permeten desenvolupar-noslliurement, exercint un patriotisme cvic, respectus amb la diferncia, d'estima per la diversitat ipreocupat per la cohesi social.

El republicanisme s un element de no-claudicaci davant l'individualisme regnant. I, al mateixtemps, s una actitud de no-dimissi de responsabilitats ciutadanes en la configuraci del bcom.

11


Aix doncs, la reivindicaci de la ciutadania lliure i responsable s una resposta davant elparadigma neoliberal de la mal anomenada societat responsable, on cadasc procura per ell iels que queden enrere resten exclosos. Al mateix temps, tamb s un contrapunt a la voracitatde l'estat providncia en termes de responsabilitats i recursos disponibles.

Els recursos pblics, de tots plegats, s'han de gestionar amb la mxima celeritat, la mximaeficincia i la mxima cura perqu no siguin malbaratats, ni saquejats per interessos privats, sinque siguin efectivament destinats a les finalitats socials i d'inters general que estableixin elsentit comunitari, la llei i el bon govern.

Volem un Estat amb prou capacitat per intervenir a donar oportunitats, proporcionar suport ieines perqu les persones i les famlies puguin superar dificultats sobrevingudes i puguindesenvolupar els seus projectes de vida. Sense una xarxa de seguretats bsiques en lmbitsocial, no hi pot haver prou capacitat ni dignitat per ser veritablement lliure. Aix mateix, l'individutindria tot el dret a desconfiar de l'Estat, de protegir-se, si escau, dels excessos de poder del'Estat, com tamb de poder autogestionar tot all en la forma que li convingui, sempre que nointerfereixi negativament en el benestar com. En aquest sentit, una aportaci qualitativa delrepublicanisme consisteix en la convicci que l'Estat no pot ser l'nic dipositari de l'intersgeneral, en carcter exclusiu, sin que els ciutadans i la societat civil tenen el deure tant decontribuir-hi com de definir-lo des de la prpia experincia, condici i visi particular.

Una societat oberta i diversa

La societat catalana acull una gran diversitat social i cultural. I, sovint, les desigualtats incideixenprincipalment en els nouvinguts. Els fenmens migratoris enriqueixen la tradicional pluralitatdestils de vida del pas. El repte fonamental d'avui consisteix a saber generar ciutadania de ladiversitat i de les difcils condicions en qu les persones immigrades arriben i es desenvolupen acasa nostra, enmig dels obstacles afegits per la legislaci actual. Caldr saber acollir iacompanyar tothom que vulgui pertnyer a Catalunya i esdevenir-ne ciutad, amb tot el rgim dellibertats, drets i deures que comporta la ciutadania.

Aquest procs d'acomodaci i de gesti de la diversitat a una societat oberta com la nostra shade fer garantint una cultura pblica comuna. La cultura pblica comuna s un espai com decatalanitat, configurat a partir dels valors democrtics, el respecte dels drets humans, la igualtat iel pluralisme, aix com laportaci cultural i lingstica singular que fa Catalunya a la diversitatglobal. Es tracta d'un procs en construcci permanent, a partir de l'acci dels poders pblics i dela mateixa societat civil, en qu les identitats electives de cadasc interactuen i conformen unmosaic que tant permet identificar-se harmnicament i actuar com un tot social com, alhora,projectar la riquesa de matisos de la diversitat i el pluralisme.

s per aix que proposem:

Un pas acollidor i socialment avanat: amb estructures i marcs legals, integradors iinclusius per a tothom, que regulin lentrada de persones, com tamb que reconeguin irespectin els seus drets i deures fonamentals, des de la perspectiva de la integraci i nodes de lenfocament de lexpulsi.

Consolidar el sistema catal dintegraci i acolliment, dacord amb la Llei 10/2010dacollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya.

Elaborar una llei de fluxos migratoris. Endegar una poltica de refugiats: establiment d'un marc de relacions bilaterals amb lAlt

Comissionat de les Nacions Unides per a les persones Refugiades (ACNUR). Elaborar una llei catalana de protecci internacional (asil).

12


Una Repblica constitucional i democrtica

Esquerra Republicana aposta per una Repblica constitucional i democrtica. Segons la nostratradici, el model que ms s'ajustaria a les caracterstiques prpies seria el vigent en l'actualitat,el sistema parlamentari, per amb l'opci de debatre, d'afegir elements propis d'una Repblicasemipresidencial, present a molts pasos, en qu la figura del president compti ambdeterminades atribucions prpies per governar davant un eventual bloqueig parlamentari.

Ser la ciutadania qui haur de determinar si la Repblica s'organitzar segons un model dedemocrcia majoritria o segons un model de democrcia de consens. En una societat com lanostra, que presenta un alt grau de pluralisme intern, potser resultaria ms adequat bastir unademocrcia de consens, ms preparada per garantir la cohesi d'un pas divers i per incorporarel mxim de grups socials a la presa de decisions.

Aix mateix, es considera imprescindible que el disseny institucional de la Repblica catalanaprevegi la complementaci de les institucions representatives amb mecanismes "forts" dedemocrcia participativa, que facilitin a la ciutadania la capacitat danullar lleis i revocarmandats, o daprovar reformes constitucionals.

Catalunya vol, com tota democrcia liberal, fonamentar el seu sistema democrtic en una llei oconjunt de lleis fonamentals dacord amb les quals es governi lEstat: una Constituci. Sompartidaris d'endegar una convenci constitucional com a frmula d'elaborar democrticament unaConstituci democrtica. En la lnia del projecte ReiniciaCatalunya.Cat, inspirat en els modelsirlands i islands, defensem un procs participatiu que contingui una primera fase de debat reali protagonisme civil, que interactu posteriorment amb la ponncia constitucional parlamentria.Estem plenament convenuts que el procs de naixement del nou Estat ser frut de la interaccientre el poder constituent (sobirania popular) i el poder constitut, mitjanant un referndumposterior, tal com estableix el full de ruta que impulsa el Grup Junts pel S en el Parlament escollitel 27S.

La Constituci catalana tamb nhaur de preveure la reforma, el procediment per efectuar-la iqui n'ostentar la iniciativa, la possible moratria en el procediment de reforma, i la previsidadopci de tractats internacionals i el tipus de relacions de futur amb la resta de territoris queconformen els Pasos Catalans.

L'organitzaci territorial: descentralitzaci, simplificaci i nou municipalisme

El nou model dorganitzaci territorial de Catalunya sha de basar en la proximitat, laracionalitzaci, l'eficcia i l'eficincia. I tamb ha de contribuir a resoldre els problemes queplantegen els desequilibris demogrfics i territorials amb relaci a qestions tan diverses com lesinfraestructures, els serveis o la representaci plural a les institucions.

El model dorganitzaci territorial duna Catalunya independent haur de tenir en compte,sobretot, els criteris de simplificaci, deficincia i eficcia, daprofundiment democrtic i deprotagonisme de la ciutadania, com tamb els criteris d'equilibri territorial o dacomodaci deminories historicoculturals (Aran).

Esquerra Republicana vol impulsar un nou municipalisme, totalment oposat a l'acci de l'ARSALespanyola, inspirat en els models nrdics en qu el repartiment de recursos i competncies entreel nivell estatal i municipal pugui arribar a una proporci de 50/50, de forma que els municipisassumeixin quotes importants dels serveis propis de l'actual estat del benestar, com l'atencisanitria, l'educaci i els serveis socials, apropant aquelles decisions al territori en virtut delprincipi de subsidiarietat, i promovent models d'xit locals adaptats a les circumstncies i

13


contextos especfics de cada territori.

El nou model dorganitzaci territorial, partint d'una realitat diversa i asimtrica, ha de considerarla diferenciaci fonamental entre continent territorial i contingut competencial. Partint de lasituaci actual de solapament i excs d'administracions, es considera desitjable avanardecididament cap a una simplificaci en un doble nivell bsic administratiu: duna banda, l'Estat ila seva descentralitzaci en vegueries; de l'altra, els municipis i el poder local.

Aquest esquema significaria la desaparici de les provncies, el manteniment de la divisicomarcal com a smbol geogrfic i d'identitat territorial i la reconversi dels consells comarcals enconsells d'alcaldes i rgans tcnics de mancomunitat de serveis per als ajuntaments. Les actualsdiputacions s'hauran de fusionar amb les vegueries, establint un espai intermedi com a punt detrobada i concertaci de poltiques entre la instncia governamental estatal i la representaci delpoder local supramunicipal. D'aquesta manera es corregiria la inflaci actual d'administracions ies podria racionalitzar, clarificar i adequar millor la gesti del territori, el finanament, el disseny il'execuci de poltiques, en benefici dels ciutadans.

Per clarificar els espais competencials, s important impulsar una llei de governs locals iapoderar el consell de governs locals, com a eina permanent de relaci entre el Govern estatalcatal i el poder municipal, i dilucidar millor els aspectes de la racionalitzaci dels recursospblics i la delimitaci competencial entre les diverses administracions.

Barcelona i l'rea metropolitana de la capital d'Estat

Barcelona s el cap i casal de Catalunya. La seva projecci global i la seva imatge de qualitatproporcionen una gran oportunitat dinternacionalitzaci de la nostra naci. Barcelona s laprincipal porta de connexi de Catalunya al mn. Barcelona, alhora, requereix de les eines d'unEstat a favor seu que la projectin cap a un lideratge europeu i mundial. Barcelona fa possible lafusi entre tradici i modernitat, identitat popular i universalitat cosmopolita, projectant tant lesclaus distintives de la naci global que ja som com de la Repblica que volem construir.

Els impactes de la independncia en la ciutat de Barcelona transformaran la fisonomia actual dela ciutat, principalment en la seva interrelaci vers les ciutats venes del front Bess, elBarcelons i el Baix Llobregat. L'actual rea metropolitana quedar a un pas de convertir-se enun teixit urb integrat, erigint-se com la quarta aglomeraci urbana ms important d'Europa, perdarrere de Londres, Pars i Madrid.

Aquesta realitat requereix d'un nou eixamplament urbanstic que tan sols ser possible sargintles ciutats metropolitanes, ordenant i endreant aquelles perifries abandonades, i convertintcada ciutat de l'rea metropolitana en un centre nodal d'una veritable xarxa metropolitana.

Sens dubte, la necessitat de ms mobilitat urbana, la provisi d'infraestructures, de ms i millorsserveis de proximitat, l'atracci de seus d'ambaixades, d'agregats culturals, comercials,multinacionals, etc. es pot erigir com una font de riquesa i d'oportunitats per al conjunt,particularment cabdal al front Bess, en ciutats com Sant Adri del Bess i Santa Coloma deGramenet, com tamb per a l'Hospitalet, Esplugues, el Prat de Llobregat, etc.

Al mateix temps, s evident que la Regi Barcelona, en sentit ampli, cont diversos motorsindustrials i nodes de creixement endogen, que van ms enll de la Barcelona capital d'Estat. sper aix que, al mateix temps que es culmina la necessria connexi amb el port, laeroport i elferrocarril (i aquest amb la resta de ports catalans i del corredor mediterrani), amb la conseqenteclosi de prosperitat i transformaci, cal estar amatents a les necessitats especfiques i lesdecisions que afavoreixin el desenvolupament dels dos vallesos, el Baix Llobregat i el Maresme,com a parts integrants de la regi metropolitana de Barcelona.

En aquest sentit, caldr una acci dels poders pblics que actu a favor de la cohesi i connexi

14


entre els diversos mbits metropolitans presents tamb en el camp de Tarragona i el Girons, deforma que les inversions pbliques, i les privades tamb, ajudin a equilibrar el territori de laCatalunya global.

Els Pasos Catalans en el procs d'autodeterminaci de Catalunya

En el naixement del nou Estat, Catalunya es proposa laprofundiment dels seus vincles amb laresta dels Pasos Catalans, constatant les arrels histriques comunes, el patrimoni cultural ilingstic; els lligams comercials, industrials i territorials. Catalunya vol compartir un projectenacional com des de la cooperaci i el reconeixement mutu de subjectes poltics, a partir delrespecte a la voluntat sobirana i el dret a decidir de cada territori.

s cabdal que les Illes Balears, el Pas Valenci i la Catalunya del Nord siguin presents en elprocs constituent de la Repblica de Catalunya. I caldr fer explcits i evidents els vinclesculturals, sentimentals, socials, geogrfics, histrics i econmics entre els territoris histrics delsPasos Catalans. La convenci constitucional catalana haur d'expressar la voluntat que talsvincles esdevinguin poltics quan la resta de territoris ho decideixin democrticament.

s important cooperar en l'articulaci d'un procs que tamb pugui culminar en una Repblicavalenciana, en la plena sobirania de les Illes Balears i de l'actual Departament de PirineusOrientals, com a subjectes poltics (asimtrics bviament) que proposen reunificar-sepolticament en els termes que acordin les parts.

s per aix que caldr fixar objectius com:

El reconeixement del dret dels habitants de la resta de territoris dels Pasos Catalans aafegir la nacionalitat catalana a l'espanyola si ho desitgen.

Facilitar la presncia de la resta de territoris histrics en les institucions de lEstat lliuremitjanant les seves organitzacions, entitats o associacions.

Lestabliment dun ministeri o organisme que socupi especficament de les relacionstransfrontereres i impulsi poltiques i convenis amb institucions, entitats o empreses perpromoure i desenvolupar el patrimoni compartit amb els estats vens.

La Repblica catalana dur a terme accions de promoci de la llengua en tots elsterritoris que els s prpia, com tamb promour la llengua occitana a la Val dAran.

La simbologia histrica i tradicional compartida per tots els territoris dels Pasos Catalansno ser ds exclusiu de la nova Repblica. Tant el nou Estat com els seus mitjans iorganismes pblics difondran i divulgaran aquesta realitat comuna. Per aix mateixcaldr impulsar larticulaci de lespai comunicatiu catal, format pels mitjans decomunicaci de Catalunya i els mitjans de comunicaci de la resta de territoris histricsdels Pasos Catalans.

Limpuls a la creaci dalguna instncia on puguin coincidir i estrnyer vincles crrecselectes de tots els Pasos Catalans per a tractar agendes d'interessos comuns.

El nou Estat posar a disposici dels creadors culturals i artstics de la resta de PasosCatalans els seus organismes de projecci exterior.

La voluntat d'incorporar, en el procs d'elaboraci de la futura Constituci catalana, ladefinici i el marc complet de la naci, tenint en compte aspectes com el reconeixementde la condici nacional als ciutadans dels altres territoris que lliurement ho reclamin o lainclusi duna clusula democrtica d'eventual reunificaci futura, com tenia la constituci

15


de la Repblica Federal Alemanya o la d'Irlanda del 1937, bo i respectant de formaescrupolosa el dret democrtic a decidir dels ciutadans de cada territori.

La negociaci amb els estats espanyol, francs i andorr i impulsar la creaci drganscomuns de relaci transfronterera per facilitar els intercanvis culturals i la imprescindiblecooperaci i especialitzaci en mbits com ara el de les infraestructures (porturies,viries, ferroviries i aeroporturies).

L'acci per al reconeixement de la insularitat a la UE, per a l'aplicaci de poltiqueseuropees i mecanismes compensatoris especfics per a la insularitat que l'Estat mai hadefensat a Europa per a les Illes Balears (a diferncia de la consideraci de Ceuta,Melilla o les Illes Canries, i que la UE estableix preferentment per a Malta i Xipre)derivades dels costos afegits per al teixit productiu i les dificultats d'accessos adeterminats serveis o l'escassetat de recursos naturals (aigua, energia, territori, etc.).Aix, la voluntat s la d'intercedir en favor de mesures que operen en altres territorisinsulars de la UE, com l'establiment de fons europeus addicionals del FEDER, elreconeixement d'especificitats jurdiques com ara les excepcions tendents a la limitacide preus dels immobles derivades de compres massives de ciutadans estrangers o lesexempcions al pagament de l'IVA en el cas del transport de mercaderies agrcoles per la viamartima.

2.2. Les poltiques estructurals bsiques d'un pas nou

Les grans prioritats poltiques que han de guiar el govern del nou pas tenen el doble repted'atendre tant l'urgent com l'important. Tenim urgncies en matria de poltiques pbliques, acausa dels impactes d'una crisi que, malgrat que no est superada, ha deixat una empremtapoltica i social massa profunda, que fa ineludible la independncia com a frmula per blindardrets socials, i alhora obliga a replantejar tots els marcs, pactes i consensos de qu s'havia dotatla societat catalana sortint de la dictadura franquista.

Volem un pas nou on el canvi esdevingui tangible i mesurable, i els governs s'esforcin permillorar ostensiblement les condicions de vida dels ciutadans. Cal fonamentar una justcia social iuna prosperitat compartida, a partir de plantejaments nous, noves poltiques o actuacionsestratgiques de millora del panorama vigent.

2.2.1. Un nou estat del benestar socialment inversor i predistribudor

A Catalunya, cal canviar el paradigma de l'estat del benestar clssic que intenta reparar lesdesigualtats i palliar la factura de l'exclusi social que proporciona l'acci del mercat. EsquerraRepublicana reivindica un estat inversor i predistribudor, que focalitzi les poltiques en lapromoci activa de la cohesi i la igualtat d'oportunitats mitjanant poltiques estructurals queafavoreixin la creaci de noves condicions de mercat que produeixin uns resultats msequitatius.

La inversi social a tots els nivells educatius, des de l'ensenyament primari fins al superior, notan sols limita l'exclusi social futura, sin que configura unes potencialitats socials, culturals ieconmiques basades en la capacitat d'innovaci, el coneixement, la creativitat i l'emprenedoria.

16


Catalunya ja no s l'antiga societat industrial, amb una pirmide d'edats jove, on les doness'ocupaven de manera gratuta de la prctica totalitat del treball reproductiu, on la classe mitjanai treballadora era relativament homognia i on la carrera laboral dels treballadors tendia a serrelativament estable. Vivim en una societat basada en el coneixement i la producci de serveis,amb poblacions ms envellides, amb les dones ms incorporades en el mercat laboral, unaclasse mitjana i treballadora fora heterognia (i sovint dualitzada) i on el pas per l'atur sfreqent en la vida laboral de qualsevol persona. Tot plegat significa que els individus depenemms sovint de les provisions de l'estat del benestar que en poques anteriors, i que el sentimentde solidaritat propi de la classe treballadora industrial s'ha debilitat amb el pas a una societatterciaritzada, lquida i heterognia.

Ens cal un estat del benestar actiu, que eviti la cronificaci de l'atur i la pobresa, al llindar del 20% de la poblaci, on la seva intervenci es focalitzi a dotar de ms seguretats i eines lespersones, especialment els joves que han d'iniciar una carrera laboral, i els sniors que perden lafeina. Es tracta d'intervenir en locupabilitat de les persones i de reforar la tasca ingent delsservidors pblics a usar tota la informaci i tot el conjunt de recursos pblics i privats al seuabast, perqu pugui derivar en una atenci personalitzada per a una recollocaci laboral rpida.Perqu, sens dubte, la cohesi social, la feina i les oportunitats sn el b ms preuat d'unasocietat. I la primera poltica a mitj i llarg termini per combatre l'exclusi s l'educaci. I la msrellevant a curt termini s l'ocupaci.

2.2.2. Un contracte social per a un nou estat del benestar

Catalunya s'ha de plantejar un nou contracte social que senti les bases d'un nou estat delbenestar. En aquest sentit, cal establir un gran pacte nacional amb tots els agents socials queestableixi un contracte programa amb l'objectiu de recuperar els serveis i les prestacionspbliques perdudes, aix com l'establiment de les estructures d'estat del benestar que hand'impulsar l'assoliment de la justcia social, la definici d'estndards de flexibilitat i proteccisocial i la provisi efectiva de la igualtat d'oportunitats.

Per aix, com a garantia de limpuls del nou contracte social, amb el nou Estat:

S'incrementar progressivament la inversi en poltiques socials des del 22,8 % actualfins al 30 % del PIB, dacord amb la mitjana UE17.

Es millorar la democrcia en el treball amb limpuls de formes de participaci de lespersones treballadores que garanteixin els principis de coparticipaci i coresponsabilitat,tot garantint un model sindical que ho afavoreixi.

Simpulsar un model de fiscalitat progressiva efectiva per reduir les desigualtats,promoure la creaci docupaci i afavorir les classes treballadores i les classes mitjanes.

2.2.3. Les estructures d'estat del benestar

Sovint es parla de les estructures d'estat com de les realitzacions imprescindibles per poderexercir la sobirania i l'autogovern sense dependre de tercers. Tanmateix, volem posar l'mfasi enles estructures d'estat del benestar que han de transformar de forma ambiciosa l'autonomia

17


actual del benestar amenaat en un veritable estat del benestar, homologable al dels pasosms avanats d'Europa, com un dels trets constituents de la Repblica catalana.

L'Agncia catalana de la Seguretat Social:Es tracta de l'estructura fonamental per garantir les pensions dignes que es mereix lanostra gent gran. La viabilitat actual del sistema de pensions en lmbit espanyol tan solss'aguanta a partir d'un seguit de modificacions que retallen el poder adquisitiu delspensionistes i posen obstacles a la percepci del 100 % de jubilaci. I, evidentment, apartir d'un s irresponsable del fons de reserva de la seguretat social que ha vist reduirels recursos en un 40 % els darrers quatre anys, i alhora han estat convertits en un 95 %en ttols de deute pblic del Regne d'Espanya.

Sent conscients que la societat catalana genera prou recursos per a la protecci socialde la gent gran, es proposa unificar les institucions actuals que configuren la SeguretatSocial en una nica Agncia de Protecci Social, amb l'objectiu de millorar-ne la gesti,garantir i augmentar a mitj termini la quantia de les prestacions, i assolir la coberturauniversal per als ms grans de 65 anys.

L'acci integrada del sistema de salut i socialEn la lnia dels pasos innovadors del nostre entorn, es planteja la millora en l'atenci ales persones integrant cada cop ms els serveis de salut amb els serveis socials,mitjanant una nova llei de salut i serveis socials. L'objectiu s focalitzar l'atenci al'usuari, amb un ms bon s dels recursos pblics disponibles. Cal una intervenciagosarada i definitiva per materialitzar l'anomenat historial social compartit de cadaciutad, que permeti una intervenci assistencial universal basant-se en una carteraintegrada de serveis sociosanitaris focalitzada en l'atenci integral a la persona.

Les prioritats se centren en l'atenci a la infncia, les poltiques familiars i la gent gran.En l'nim de desplegar una poltica integral d'atenci a la gent gran es proposa impulsaruna llei d'autonomia personal, que compti amb lagncia nica de la dependncia, quecohesioni els itineraris bsics i l'atenci domiciliria, i que desenvolupi una gestiintegrada amb una cartera de recursos nica social i sanitria, amb el suport de laconcertaci necessria amb el tercer sector social.

El sistema educatiu de la Repblica catalanaPrioritzarem la inversi en les estructures d'Estat de l'educaci per assolir el 6 % del PIB.

Partint de la realitat actual descola pblica i escola concertada, l'acci dels poderspblics s'ha de basar en la igualtat de drets i de deures, tendint a la unificaci del sistemaeducatiu com un veritable servei pblic de pas, amb independncia de la titularitat i delprojecte educatiu de cada centre.

El nou sistema educatiu catal haur de tenir com a objectiu garantir que tota la poblaciescolar pugui assolir lxit, tant en les etapes obligatries com en els estudispostobligatoris. Es tracta de fixar les prioritats a curt termini que permetin bastir unsistema inclusiu i no segregador, que recuperi el prestigi i condueixi a l'excellncia elscentres pblics. Es prioritzar la inversi en centres d'alta complexitat social i en zonessocials i econmiques ms desafavorides a partir de projectes educatius d'entorn,facilitant els recursos educatius, els serveis i els mitjans que permetin fer una diagnosipreco de lalumnat amb dificultats, assegurar lequitat per a tot lalumnat, compensantles desigualtats inicials, comptant amb un professorat ben considerat socialment, benformat i, tamb, comptant amb la participaci de les famlies i lentorn escolar com aprincipals aliats.

18


La conciliaci de la vida laboral i familiar i poltiques d'igualtat efectiva home idonaMs enll de la igualtat formal de gnere recollit en els textos legals, la realitat ens abocaa la persistncia de desigualtats de gnere que han de ser combatudes amb laintroducci d'incentius, lestabliment de noves poltiques i una persecuci implacable a ladiscriminaci. ER es proposa garantir en tots els mbits de la vida pblica les condicionsde participaci paritria i promoure la visibilitat de les dones. Cal impulsar novespoltiques, com la coresponsabilitat activa en matria de conciliaci de vida laboral ifamiliar com a instrument per remoure desigualtats.

La Repblica vol superar la situaci actual, en qu les retallades han eliminat el suportpblic de tota l'educaci no obligatria. En aquest sentit, i vinculat a altres objectiussocials com ara l'ajuda a les famlies, les mares i la conciliaci d'horaris, s indefugibleendegar una inversi prioritria en escoles bressol gestionades pblicament, per garantirque la cobertura en l'etapa de 0-3 anys cobreixi el 100 % de la demanda insatisfeta, apreus pblics i assequibles.

Aix mateix, i amb l'nim de lluitar contra les causes de l'esquerda salarial vinculades a lainterrupci de la vida laboral de moltes dones i a l'impediment de consolidar trajectriesprofessionals, es vol endegar una poltica en qu s'amplin tant els drets parentals dematernitat i paternitat, essent intransferibles entre ells, per compartir amb ms equitataquestes tasques del treball reproductiu. En general, cal establir mesures que evitinl'impacte de la crisi provocant la precaritzaci i lempobriment de les dones.

La inversi cultural com a servei pblic de la Repblica catalanaL'estructuraci de poltiques culturals nacionals ambicioses, en un espai de 14Md'habitants, ha de permetre la provisi de serveis culturals integrats al nou estat delbenestar com un servei pblic normalitzat. I s per aix que cal potenciar la llenguacatalana en tots els mbits, com tamb evitar que ning perdi drets lingstics i esreconegui la llengua castellana, aix com la cultura catalana que s'expressa en castell.

La cohesi d'una oferta de qualitat s la condici necessria per a l'impuls de la demandade consums culturals en condicions d'igualtat i accessibilitat universal. I s unaoportunitat per projectar els nostres creadors i les indstries creatives. Perqu, sensdubte, la cultura s tamb lR+D+i de l'educaci i, com a tal, s'ha de saber estructurarcom un servei pblic generador de ciutadania.

La cultura exerceix de factor clau de cohesi social i, per tant, ajuda a gestionar ladiversitat i articula l'espai com de catalanitat compartida. Un dels instruments msvaluosos per assolir aquest objectiu de cohesi social sn els equipaments culturals,pensats com a veritables centres dinterrelaci social i cultural. Esquerra Republicanaproposa desplegar una poltica cultural progressista, equilibrada territorialment,republicana en els valors i emmarcada en el procs de construcci i projecciinternacional del nou Estat. Per aix s important reformar plenament les competnciesculturals de les administracions, en matria de biblioteques, reforant l'mbit local i elnacional d'excellncia. No cal dir que encara resta pendent una llei de mecenatgepertinent, i per sobre de tot, eliminar l'error de gravar al 21 % d'IVA les arts escniques,situant-lo al 4 %.

Cap a un nou model de relacions laborals, d'estructures al servei de l'ocupaci, laformaci professional i el treball digneEl primer objectiu de la poltica econmica de la Repblica haur de ser la lluita contral'atur i per locupabilitat de les persones. La formaci continuada, el foment de

19


lemprenedoria, la participaci dels treballadors en la marxa de lempresa, el foment deleconomia social i la concertaci seran instruments prioritaris. La construcci del nouEstat s una oportunitat nica per construir un model catal de relacions laboralstransparent, de collaboraci i concertaci. Un model que garanteixi la participaci detothom en els beneficis socials i leradicaci de lexclusi social en la distribuci de lariquesa.

La construcci del nou Estat s tamb una ocasi per replantejar els models tradicionalsdorganitzaci del treball i les empreses. Catalunya t un problema en la poca grandriade les empreses i un pes molt marcat del carcter empresarial familiar. Sense posar endubte les virtuts daquest model, conv, igualment, no desconixer les seves dificultatsper assolir economies descala, incorporar innovaci, ms concertaci social, accs alfinanament, a ms de les nombroses prdues de teixit productiu que ocasionen els buitssuccessoris en aquest model dempresa.

En l'nim d'estructurar el model catal de relacions laborals del nou pas, Catalunyas'haur de dotar d'un nou marc normatiu laboral. Esquerra Republicana vol impulsar unaproposta prpia per sortir de la crisi, sustentada en generar treball digne i empreses dequalitat. La construcci destructures dEstat sn, aix, la nostra proposta per sortir de lacrisi, eixamplant els drets, les llibertats i les oportunitats de les classes treballadores.

En aquest sentit, es proposen un seguit d'actuacions imprescindibles durant la transicinacional:

Derogar les reformes laborals impulsades pels governs del PP i del PSOE. Retornarla capacitat negociadora als treballadors. Retrobar la cultura laboral del dileg i elrespecte als drets adquirits i garantir la negociaci collectiva per a tothom.

Impulsar veritables poltiques actives de treball, a partir de la refundaci del ServeiPblic d'Ocupaci de Catalunya que impulsi el seu rol en l'orientaci i la formaci.

Impulsar un veritable model de professional dual propi d'un Estat que superi elsmarcs competencials actuals, s'orienti decididament a la realitat empresarial del pas ia les necessitats de l'economia productiva.

Lacci preferent a les persones en situaci d'atur de ms de 55 anys per garantir-nela jubilaci digna.

Un pacte social per la igualtat en el treball que avanci en la igualtat salarial i deresponsabilitat entre gneres superant la diferncia del 20 % en els salaris entrehomes i dones.

Impulsar un model salarial, lligat a la negociaci collectiva, en qu els sous handestar referenciats al cost de la vida, al creixement del PIB i a la situaci dels sectorsi les empreses.

Establiment duna revisi administrativa de les decisions empresarials per part delAutoritat laboral en matria dacomiadaments collectius, modificacions decondicions de treball i mobilitats geogrfiques, que respecti lautonomia de negociacii el pacte collectiu de les parts.

Reformulaci de les modalitats de contractaci laboral establint una nova sistemticade tipologies contractuals adequada a lentorn competitiu de la UE.

Enfortir lespai catal de dileg social, on savanci en un gran acord de tots els agentsque tingui en compte el futur marc laboral catal, cerqui les millors eines decoresponsabilitat i cogesti dels treballadors a les empreses i treballi contra lesdesigualtats socials.

20


L'impuls de la democrcia econmica, el cooperativisme, l'economia social i eltercer sectorLa Repblica catalana ha de crear les condicions per impulsar leconomia social i eltreball cooperatiu com a frmules empresarials dun gran potencial, en sintonia ambvalors necessaris en la societat postcrisi, com ara la responsabilitat social per al b como la generaci d'activitat econmica vinculada a objectius socials. Igualment, tot el sectorno lucratiu ha de ser reconegut com un interlocutor social ms, a banda dun actordecisiu en la generaci de cohesi i benestar social, i un creador de nova ocupaci enl'mbit dels serveis a les persones.Catalunya requereix d'un Pla especfic de democrcia econmica mitjanantl'associacionisme econmic de treball, el cooperativisme, les empreses d'inserci, eltercer sector i les diverses expressions de l'economia social com a frmulad'emprenedoria social i apoderament dels treballadors i treballadores que comprengui:

Elaborar la llei catalana de leconomia social, de reconeixement i foment de lesdiverses formes jurdiques de leconomia social.

Dotar dun nou rgim fiscal les cooperatives i les entitats de leconomia social,mitjanant una llei fiscal de leconomia social.

Nova llei concursal en la qual sestabliran mesures per facilitar que els treballadorscontinun lactivitat econmica empresarial.

Regular les societats laborals catalanes.

Nou impuls del programa Aracoop per fomentar leconomia social i, en lmbitterritorial, mitjanant els ens locals.

Ajuts a les empreses de leconomia social per a la incorporaci de socis i lacontractaci de joves acollits a la garantia juvenil.

Suport a la intercooperaci i a la internacionalitzaci.

Promoci de leconomia social en lmbit social, sanitari i educatiu.

Desenvolupament reglamentari de les cooperatives de foment empresarial.

Reduccions de lIRPF per a les inversions de capital a les empreses deconomiasocial.

Potenciar les empreses d'inserci i integraci laboral per a persones vulnerables idiscapacitats a partir de:

Desenvolupar un pla de poltiques actives per a persones amb discapacitatintegrat en el nou SOC.

Fer un pla de modernitzaci dels centres especials de treball, ajuts a lareorientaci estratgica i ajuts per al finanament de les inversions productives.

Modificar la Llei d'empreses d'inserci per millorar el tractament fiscal de lesempreses socials i les entitats no lucratives, amb bonificacions a les quotes de laseguretat social.

21


2.2.4. Cap a l'Estat emprenedor

Esquerra Republicana assumeix el repte de construir un cercle virtus entre un estat delbenestar, orientat a la competitivitat sostenible, i una economia amb uns nivells de productivitatque permeti finanar-lo. Un model solidari i competitiu alhora, en el qual la correcci de lesdesigualtats reforci la competitivitat del pas perqu proporcioni ms feina i oportunitats. Es tractadapostar per un model basat en el coneixement i la qualitat de vida, en una poblaciculturalment desenvolupada i professionalment creativa, capa dinnovar, en qu la productivitatpermet simultniament compassar l'augment de salaris i dels excedents empresarials.

La condici necessria per construir aquest cercle virtus s la de l'Estat emprenedor. Totssabem que la creativitat, el talent i la innovaci sn la base de la competitivitat, en un context enqu urgeix fer evolucionar el sistema productiu cap a nous serveis i noves indstriestecnolgiques.

Tanmateix, sabem que l'aposta pel talent, la creativitat i la innovaci no s'improvisen. Ni esdeixen a l'albir del mercat globalitzat. Es planifiquen, es consensuen i es financen amb visions amitj i llarg termini, provinents tant d'instncies governamentals com d'institucions, experts tanten l'esfera pblica com privada. Volem forjar l'Estat catal com a Estat emprenedor, enfront elmodel de l'Estat espanyol actual de guanys de la productivitat a partir de la baixada salarial, delsbeneficis i de la devaluaci de les condicions laborals i de vida de tots plegats.

Durant la crisi, el model espanyol tan sols ha pogut recuperar competitivitat a partir de ladevaluaci interna: aconseguir baixar preus rebaixant els costos laborals, d'unes activitatsproductives intensives en treball de mitjana i baixa qualificaci i amb un estancament endmic dela productivitat. L'anterior etapa de creixement, fonamentada en la bombolla de la construcci i elcrdit barat, va esclatar. Nha resultat una destrucci massiva de llocs de treball, un atur encaraal 20 %, la redefinici del sistema financer, la debilitat dels comptes pblics, la prdua de poderadquisitiu dels assalariats a l'entorn del 30 %, una gran fornada de joves abocats a l'emigraci iuna nova generaci de treballadors pobres que conformen el nou precariat.

Com a alternativa al model de devaluaci interna, Catalunya ha de prendre el control delsrecursos i encarar la recuperaci i el canvi de model productiu afavorint tots els factors queimpacten positivament en la productivitat: l'R+D+I, la transferncia de coneixement, el sistemaeducatiu i la formaci professional, les infraestructures, els instruments de capitalitzaci de lespimes, la poltica industrial i la internacionalitzaci, la creaci i la captaci de talent.

La productivitat i la competitivitat requereixen agents socials i institucions fiables, serveis pblicseficients i autoritats reguladores justes. Per esdevenir un pas innovador, cal ser un pasemprenedor i assumir reptes, inversions i riscos, com ara el refor de la base del coneixement, elfinanament empresarial, lR+D empresarial, la transferncia de coneixement al mercat, oestendre la innovaci cap a les indstries culturals i creatives, el turisme i els serveis socials. Iaix requereix:

Un estat emprenedor que assigna recursos per fundar nous sectors productius i crea lescondicions per al desenvolupament d'ecosistemes empresarials que propicien l'activitateconmica.

Un Estat que potencia i participa activament en tot el procs d'innovaci tecnolgica, enels sistemes dR+D+i pblics i privats, aix com en les inversions pioneres i sostingudesque projecten nous productes i mercats. Es tracta d'assumir el risc que no pot assumir elsector privat en el desenvolupament de noves tecnologies bsiques.

Un Estat emprenedor que, des d'una lgica inversora, abandoni velles formes deburocratitzaci i d'obstaculitzaci de l'activitat econmica i industrial. Cal unaadministraci eficient, simplificadora i facilitadora de la recerca, la inversi il'emprenedoria.

22


Una administraci eficient, verstil i permeable a la lgica dels sectors industrials itecnolgics ms innovadors. Una administraci que comprengui els bons emprenedors,dels que saben arriscar i saben que la cooperaci i el treball en xarxa s fonamental.

Un estat emprenedor que protegeixi els drets dels consumidors i les empreses, reguli deforma eficient i sigui proactiu en l'eliminaci d'obstacles i barreres artificials a lacompetncia, que eviti la generaci de mercats captius, l'abs de posici dominant demonopolis i males prctiques d'oligopolis.

Un Estat emprenedor que capgiri la fiscalitat actual, adopti una fiscalitat que tendeixi adesgravar el treball, gravi sense contemplacions el capital especulatiu i incentivifiscalment tant lR+D+i com la reinversi del capital productiu.

Un Estat emprenedor, tamb en l'mbit social, que desplega una estratgia deconcertaci amb el tercer sector social amb la finalitat d'atendre ms i millor les personesvulnerables en un context social canviant, de gran diversitat, d'heterogenetat i demandesespecfiques que el sector pblic no sempre arriba a cobrir amb la celeritat i l'eficinciaen la gesti.

Fins ara, per, aquesta relaci entre sector pblic i privat ha estat sovint ms parasitria quesimbitica. Mentre que lassumpci dels riscos fonamentals s a crrec del sector pblic, lamajoria dels beneficis els recull el sector privat, mxim quan les empreses dxit son tambconegudes per saber reduir al mnim els seus impostos. L'Estat emprenedor tamb had'intervenir perqu els grans beneficiaris dels riscos que assumeix lEstat comparteixin els seusresultats econmics, remunerant convenientment el riscos assolits, de manera que el procspugui continuar mitjanant la creaci dun fons nacional per a la innovaci a crrec de lesempreses ms grans que saprofitin de les inversions pbliques, al marge del compliment normalde les seves obligacions tributries.

I s aix com afavorim la redistribuci de rendes del capital entre la gran empresa cap a la pime,que es mereix un millor tracte fiscal i un sistema d'incentius al seu creixement i guany dedimensi per penetrar en els mercats internacionals.

La necessria aposta per determinats sectors tecnolgics i industrials amb perspectives dxitglobal s un risc que no poden assumir solament les nostres empreses privades. Noms elpodem assolir collectivament, per perqu el procs sigui viable i sostenible caldr que el sectorprivat accepti que tot risc ha de ser remunerat, tamb el que assumeixi lEstat. Una relacisimbitica entre sector pblic i privat, organitzada al voltant dun fons catal per a la innovaci, sun mecanisme adient per situar Catalunya en la direcci de l'Estat emprenedor.

2.2.5. Govern obert i democrcia oberta per a una nova administraci pblica

Un dels reptes cabdals s el de canviar la forma i la concepci de governar. Urgeix avanar capa una nova administraci pblica, menys burocratitzada, electrnica, transparent, oberta idemocrtica. Ens hem dotat recentment de lleis en matria de transparncia, malgrat que restael repte d'aplicar-les de forma conseqent amb l'esperit d'obrir realment els governs a laciutadania.

Una de les llions de la crisi s la reivindicaci com a dret fonamental de la ciutadania el bongovern. Ms enll de l'encert en la prioritzaci i implementaci de les poltiques pbliques, el queno es pot tolerar mai s la corrupci estructural, l'opacitat que deriva en saqueig de les arquespbliques, l'existncia de privilegis injustificables o la inutilitat manifesta d'estructuresadministratives sense cap funci necessria.

Els models Open Data, els models collaboratius de cocreaci de poltiques pbliques, els

23


processos participatius sn eines per governar amb els ciutadans i concebre noves poltiquespbliques amb la societat civil i els sectors socials de referncia. Ens cal una nova administracique entri en dinmiques de millora continuada, amb la flexibilitat i adaptaci necessria alscanvis. Desenvolupar la direcci pblica professional com a palanca de modernitzaci del'administraci pblica i com a motor de dinamitzaci de la gesti pblica. El bon govern s elque s'esfora a servir la gent, no a servir-se de la gent.

2.3. Reptes i mesures per fer un pas nou durant la transici

La Repblica s un projecte collectiu i democrtic que ha de ser capa d'aportar l'esperana delcanvi per fer possible all que la majoria assenyala com a necessari. Catalunya afronta el repted'intentar superar la impotncia prpia d'una societat decebuda, un autogovern intervingut i unaeconomia espoliada dins un Estat espanyol que castra la nostra personalitat i el nostre potencial.

A curt i mitj termini, el pas i els ciutadans haurem de demostrar que sabem sortir-nos-en, queval la pena fer tots els esforos per complir l'anhel de forjar entre tots un pas millor.

Consignem a continuaci un seguit de reptes bsics prioritaris que des d'Esquerra Republicanavolem impulsar des de l'inici del mateix procs constituent, per viure en un pas net de corrupci,per viure en un pas per a tothom, per tenir un pas ms prsper i per construir una democrciade qualitat.

2.3.1. Mesures per viure en un pas net de corrupci

1. Corrupci zero:La societat reivindica ser implacables amb la xacra de la corrupci. La lluita contra la corrupci il'emergncia de representants poltics sense ombra de sospita s'erigeix com una prioritat deprimer ordre per guanyar la confiana dels ciutadans. ERC, en la seva tradicional lluita contra lacorrupci, estar amatent en el compliment estricte de la nova llei de bon govern i transparncia,i alhora es proposa emprendre algunes mesures, tan aviat com sigui possible, consistents a:

Establir pactes d'integritat en l'mbit de la contractaci pblica per establir que cap de lesparts del contracte pagar, oferir, exigir o acceptar suborn, ni participar en conxorxaamb els competidors per obtenir el contracte. A ms, els licitadors estaran obligats arevelar totes les comissions i despeses similars pagades que guardin relaci amb elcontracte. Lincompliment del pacte d'integritat genera l'exclusi permanent del licitador.

Impulsar un codi tic i dausteritat que catalogui i reglamenti ls dels espais i mitjanspblics.

Establir plans de transparncia elaborats conjuntament amb la ciutadania, per fer efectiuel dret a la transparncia i al bon govern.

Posar en prctica manuals de bon govern. Prohibir als condemnats per corrupci d'anar a una llista electoral, ocupar un crrec a

l'administraci i treballar a l'administraci durant 10 anys.

Establir els pactes d'integritat en les licitacions de totes les administracions.

Expulsar del mercat pblic de licitacions i concessions les empreses que vulnerin els

24


pactes d'integritat.

Nova llei de finanament dels partits i de les seves fundacions, amb l'objectiu d'evitar lesdonacions d'empresa a les fundacions dels partits.

Revisar i limitar els aforaments dels poltics. No als tribunals especials.

Un nou codi penal perqu els delictes per corrupci no quedin impunes amb els criterisactuals de prescripci

Obligar sempre els corruptes a respondre amb el seu patrimoni.

Ms implementaci i dotaci per a lOficina contra el Frau i la Corrupci.

2.3.2. Mesures per fer un pas per a tothom

2. Pobresa zero:La factura social de les desigualtats, a banda de ser la realitat d'un fracs collectiu d'ordre morali cvic, acaba sent massa cara, fins i tot econmicament. El programa del nou pas ha d'abordarl'aplicaci d'un pla de xoc contra la pobresa, de forma holstica en totes les sevesmanifestacions: pobresa infantil, pobresa energtica, treballadors pobres i gent gran senserecursos ni atenci. Introducci d'incentius i programes especfics per prevenir i evitar lacronificaci. Establiment d'un sistema de renda garantida de ciutadania i prestacions pbliquesde garantia de mnims vitals concebut com a dret subjectiu per a qualsevol ciutad en situaci depobresa. Augment de la dotaci de les beques menjador i garantia d'alimentaci infantil. Creacid'un fons participat per les companyies per evitar els talls en el subministrament d'aigua, llum igas.

3. Fracs escolar zero:Un dels indicadors principals de qualitat d'un sistema educatiu s la taxa de fracs escolarvinculat a l'absentisme i l'abandonament prematur. El fracs escolar s el fracs de tots i elfracs d'un pas. Davant una realitat en qu la taxa d'abandonament prematur a l'Estat espanyolduplica l'europea, la prioritat de la Repblica catalana consistir a situar la inversi en educacial 6 % del PIB per garantir la qualitat i la inclusi. Prioritzarem la inversi educativa en centresd'alta complexitat i en entorns vulnerables. Evitarem la segregaci educativa i desplegaremprojectes comunitaris que permetin un treball educatiu d'entorn, a partir de projectes educatiusde cada centre especfics per abordar el fenomen, coordinats amb els serveis socials de lesdiverses administracions, especialment el municipi.

4. Frau fiscal zero:L'xit del procs constituent i del pas es fonamenta en la capacitat de bastir la hisenda prpia.Tanmateix, ERC advoca per una hisenda de tots i per a tothom, que es proposi com a fital'assoliment d'un nivell de frau fiscal el ms prxim a zero possible. Tal repte noms ser possiblesi som capaos de canviar radicalment el propsit de l'agncia tributria, en el marc d'un canvicultural, cap al nou paradigma de l'ajuda i el suport al contribuent, facilitant-li al mxim elcompliment de les seves obligacions, abans de qualsevol sanci, fins i tot quan aquest presentairregularitats. L'objectiu s el d'ampliar les bosses de contribuents i augmentar els rendimentsfiscals per evitar que gaireb una quarta part del PIB eludeixi les obligacions fiscals.

25


5. Una nova poltica d'habitatge, una llei de segona oportunitat i la instauraci de la dacien pagament:El drama dels desnonaments de famlies sn incompatibles amb l'existncia d'un pas decent.Partint de la base que Catalunya es troba a anys llum d'Europa en poltica d'habitatge, com hodemostra el fet que el parc d'habitatge pblic tan sols representa el 3 % del total mentre lamitjana de la UE s'apropa al 15 %, s urgent instaurar una poltica ambiciosa de lloguer social,aix com la daci en pagament, complementada per l'establiment d'una veritable llei de segonaoportunitat, en qu l'acci dels poders pblics actu en el sentit de rescabalament social, i ennom de la responsabilitat social de les entitats financeres rescatades pblicament, facilitin i doninuna veritable segona oportunitat a les famlies amb fallida econmica.

6. Recuperem els barris, fem noves ciutats:En la voluntat de fer nixer el nou pas a les ciutats del pas, ERC fixa com a prioritat laintervenci social integral als barris ms vulnerables del pas. s necessari impulsar des delsmunicipis, els consells comarcals i les diputacions un consens amb el Govern del nou pas perrellanar la Llei de barris, amb l'objectiu de rescatar les persones i combatre la degradaci socialque ha provocat la crisi a les nostres ciutats. Assumim el comproms de multiplicar la inversidentre 2004 i 2011 amb la Llei de barris, dotant un fons plurianual de barris en la properalegislatura.

7. La millora de l'autonomia personal i l'accessibilitat per a tothom:Garantir les prestacions econmiques vinculades al servei per a les persones en situaci dedependncia i privaci de recursos econmics que en tenen reconegut el dret. Elaborar una lleide promoci de lautonomia personal que garanteixi una cartera de serveis suficient i crearl'agncia nica de promoci de lautonomia personal i atenci a la dependncia, que cohesionitots els itineraris bsics, els nivells assistencials i l'atenci domiciliria, i que desenvolupi unagesti integrada amb una cartera de recursos nica social i sanitria. Ampliaci progressiva deles places residencials i reducci de llistes d'espera i refor dels serveis dassistnciadomiciliria.

8. Pensions dignes per a la nostra gent gran:Crearem l'agncia catalana de protecci social per unificar l'actual sistema de prestacions i faremla llei de protecci social, que definir el model de la transici. El nou sistema catal de seguretatsocial ha de permetre actualitzar les pensions un 10 % en 4 anys, d'acord amb un modeluniversal de pensions contributives i no contributives, que garanteixi una jubilaci digna i unacobertura al 100 % de tota la poblaci ms gran de 65 anys.

9. Garantia juvenil i emancipaci:Potenciar la garantia juvenil d'inserci laboral efectiva dels joves menors de 30 anys,especialment per als joves amb abandonament prematur dels estudis, i amb risc d'exclusisocial, amb un seguiment personalitzat i mentoria. Implantaci d'un sistema de beques salari enl'ensenyament de Batxillerat, cicles formatius i universitari vinculat tant a resultats acadmics iesfor personal com a la situaci econmica personal i familiar.

26


2.3.3. Mesures per tenir un pas ms prsper

10. Nova Fiscalitat Justa per a les classes treballadores i classes mitjanes:ERC defensa un sistema fiscal redistribudor i incentivador de l'ocupaci i l'emprenedoria, queafavoreixi les classes treballadores i les classes mitjanes. Les mesures concretes es basen enl'establiment d'un IVA cultural superredut al 4 %. Reinstaurar l'impost a la banca. Exempci fiscala la reinversi per a les petites i mitjanes empreses. Reduir crregues inicials, tarifa plana ivacances fiscals per als emprenedors i autnoms. Reinstaurar l'impost a l'energia nuclear i lesemissions contaminants. Reinstaurar l'impost a les operadores de telefonia mbil per a la creacicultural. Millorar el tractament fiscal de les empreses socials i entitats no lucratives ambbonificacions a les quotes de la seguretat social.

11. Un nou mercat energtic:Apostem per l'autoconsum d'energies renovables. La regulaci dels oligopolis en favor delsconsumidors, les famlies i les empreses ha de ser un tret distintiu del nou pas. Urgeix capgirarla poltica anacrnica en favor dels oligopolis energtics del Govern espanyol i avanar en ladirecci europea de fer prevaldre l'autoconsum d'energies renovables. El nou Govern haur derevocar la reforma elctrica espanyola, eliminar l'impost a l'autoconsum i instaurar un sistema deprimes raonables a les energies renovables, incentivant l'autoconsum en habitatges i centres detreball, com a forma ms neta, econmica, sostenible i cooperativa.

12. Infraestructures i mobilitat:La realitzaci del corredor mediterrani i la inversi en Rodalies. Els dficits crnics d'inversi eninfraestructures sn la mostra ms evident que cal ser independents per prioritzar lesinfraestructures que han d'augmentar el potencial productiu del pas. Malgrat que Europa hagiprioritzat el corredor mediterrani, l'Estat continua invertint en la xarxa d'AVE. Catalunya haur denegociar amb la UE la recepci de les inversions europees i assumir el cofinanament necessari.Noms aix es podran fer realitat les interconnexions de ferrocarril, ports i aeroports deCatalunya, i es podr ampliar el seu rerepas (hinterland) industrial. Igualment, el dficitd'inversions en Rodalies i les mancances del transport regional, xifrades en 5.000 milions,hauran de ser corregides a mitj termini, amb l'objectiu de vertebrar adequadament el pas alservei dels ciutadans.

13. Banc pblic al servei de l'economia productiva:Catalunya t pendent la reconversi de l'ICF en un banc pblic d'inversions industrials i suport ala pime. Es tracta d'una prioritat, sobretot desprs que la crisi liquids el sistema de caixesterritorial. Sense l'estatus d'Estat independent, Catalunya no podr aconseguir la fitxa bancriapertinent que li permeti operar amb garanties i la potncia necessria per finanaradequadament les nostres empreses industrials i tecnolgiques i endegar projectes estratgics.Aix mateix, en la futura regulaci bancria s'aposta per un model que separi degudament lesactivitats bancries prpies de la banca de consum i la banca d'inversi.

14. Un pas TIC avanat i innovador:Una xarxa de connexi a Internet d'alta velocitat a tot el territori. Un projecte propi de l'Estatemprenedor s el d'estendre en 4 anys la connexi de xarxa d'alta velocitat a tot el conjunt delterritori. La igualtat d'oportunitats, l'equilibri territorial i l'extensi de les possibilitats de lainnovaci arreu requereixen d'aquesta infraestructura bsica TIC.

27


15. Un Estat emprenedor per una nova poltica industrial:Impulsar i desenvolupar l'estratgia industrial de Catalunya en el marc del RIS3CAT. Creacidun Fons Nacional per a la Innovaci que actu com a capital llavor i capital risc pblic, queenforteixi les petites i mitjanes empreses i aposti pels nous jaciments docupaci i dinnovacitecnolgica. Potenciar i consolidar ACCI com lagncia de suport a la competitivitat delempresa catalana i eina imprescindible de la poltica industrial,. Ajudes al foment de laugmentde la dimensi i la internacionalitzaci de les pimes per impulsar pols dinnovaci i noves lniesdinternacionalitzaci. Desenvolupament duna poltica nacional propia de protecci delconeixement (patents, propietat intellectual, etc.).

16. Enfortim l'economia social i cooperativa:Elaborarem un pla de l'economia social i cooperativa per a la democrcia econmica. Farem lallei catalana de leconomia social, de reconeixement i foment de les seves diverses formesjurdiques. Dotarem dun nou rgim fiscal les cooperatives i les entitats de leconomia social,mitjanant una llei fiscal de leconomia social. Farem una nova llei concursal, en la qualsestabliran mesures per facilitar la continuaci de lactivitat econmica empresarial delstreballadors i regular les societats laborals de catalanes. Establir un nou impuls del programaAracoop per crear ms cooperatives. Potenciar les empreses d'inserci i integraci laboral per apersones vulnerables i discapacitades. Fer un pla de modernitzaci dels centres especials detreball i ajuts al finanament de les inversions.

17. Sostenibilitat i residu zero:Incentivar la reutilitzaci de forma eficient i sostenible, amb la introducci del sistema de dipsit,devoluci i retorn d'envasos, que valoritzi el residu, cre activitat econmica i llocs de treball en elsector del reciclatge i la reutilitzaci. Apostem per un pacte nacional entre tots els agents perassolir el 2050 una producci energtica 100 % d'energies renovables.

18. Suport a l'emprenedoria i el treball autnom:Fer un nou estatut del treball autnom que estableixi mesures de protecci social, bonificacionsper a la creaci de treball autnom, una fiscalitat adaptada al ritme de la seva realitat econmicai leliminaci d'obstacles inicials. Fer un programa integral de foment de lemprenedoria,enfortiment i consolidaci del

Programa electoral. Eleccions a les Corts espanyoles 2015

Documents

Transcript of Programa electoral. Eleccions a les Corts espanyoles 2015