PROGRAMA ELECTORAL Govern i Consell 2011/20158 Programa electoral 2011/2015 I Govern i Consell PENSA...

Programa electoral 2011/2015 I Govern i Consell

PENSA DIFERENT 1

PROGRAMA ELECTORAL Govern i Consell

2011/2015

DRETS CÍVICS I SOCIALS

3

DRETS CÍVICS I SOCIALS

Enfront de les tesis dominants actualment que ens volen convèncer que les conquestes pròpies de l’Estat del benestar s’han de reduir, de forma urgent, per poder mantenir un nivell de vida acceptable en el futur, defensam polítiques públiques que garanteixin als ciutadans els serveis essencials per a una vida digna, com ara la sanitat, l’educació, els serveis socials i les polítiques de protecció social, que configuren l’Estat del benestar.

Segons aquelles tesis, s’ha de minvar l’espai públic, la inversió en polítiques socials, per basar en l’estalvi particular i la iniciativa privada les pensions del futur, la sanitat, l’educació. Les polítiques de foment de l’individualisme i de minva de l’Estat no fan més que fer recaure en els més desafavorits les conseqüències de la crisi.

Per aquest motiu, consideram que la sortida de la crisi s’ha de plantejar amb respostes basades en la garantia de drets dels ciutadans, en el suport a la població més necessitada (persones en atur, amb baixos ingressos, en situació de dependència, en risc d’exclusió), amb el convenci-ment que les polítiques redistributives, de garantia d’ingressos són les necessàries per superar les desigualtats i assegurar una millora del conjunt de la societat.

Feim una aposta clara per serveis de qualitat en els àmbits de serveis socials, educatius i de sanitat, que a més són sectors font d’ocupació, en els quals volem invertir. No hi ha cap altra via històrica per assegurar riquesa i desenvolupament d’una societat que no passi per tenir una població amb una bona educació, amb salut i cohesionada. Els desequilibris socials, per contra, només porten que els rics siguin més rics, els pobres més pobres i que el conjunt social es degradi fins a arribar a la generalització de la pobresa extrema i la desaparició de qualsevol estructura comunitària o estatal. La història i l’actualitat ens il·lustren a bastament dels mo-dels d’èxit basats en el paper redistribuidor de l’Estat del benestar i dels fracassos del model neoconservador.

Per sortir de la crisi cal promoure polítiques valentes que remoguin realment els obstacles per-què els ciutadans puguin aconseguir els drets individuals i col·lectius que els permetin una vida digna i la seva promoció personal i social.

Les polítiques que proposam s’han de basar en la participació real dels ciutadans, en la proxi-mitat dels serveis, en la implicació del tercer sector social, en el coneixement profund de les necessitats de la ciutadania en conjunt i de cadascú en particular.

Us presentam el nostre programa de govern, un programa ambiciós, basat en tres eixos: serveis socials; salut; i esports i oci. En total tenim 23 punts programàtics que sumen un total de 153 propostes concretes d’acció.

Thomas Jefferson

“Tots som dotats amb certs drets inalienables, entre els quals hi ha la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat.”


PENSA DIFERENT 5ELS SERVEIS SOCIALS

1. Potenciar els serveis socials bàsics. 7

2. La millora del finançament dels serveis socials. 7

3. Persones majors. 7

4. Promoció de l’autonomia i atenció a la dependència. 8

5. Pobresa i inserció social. 8

6. Persones amb discapacitats. 9

7. El tercer sector. 9

8. Migracions, ciutadania i interculturalitat. 10

9. Cooperació internacional. 11

10. Habitatge social. Política social d’habitatge. Dret a un habitatge digne. 12

11. Igualtat i corresponsabilitat. 12

12. Menors i família. 13

13. Món LGTB. 14

LA SALUT

14. Defensa de la gestió pública. 17

15. La sanitat i la llengua pròpia. 17

16. Promoció de la salut. 18

17. Atenció primària. 19

18. Pla de salut mental. 19

19. Facultat de Medicina. Investigació i formació. 20

20. Millores per als professionals. 20

21. Farmàcia. 21

22. Projecte Son Dureta. 21

ESPORTS I OCI

23. Foment i millora de la pràctica esportiva. 23

ÍNDEX

6 Programa electoral 2011/2015 I Govern i Consell

PENSA DIFERENT 7

ELS SERVEIS SOCIALS

1. Potenciar els serveis socials bàsics.

Per donar resposta a les necessitats socials bàsiques, l’eina fonamental passa per una modificació normativa que permeti clarificar el mapa de competències entre administracions, i pel reforçament i modernització d’aquestes per fer una prestació realment eficaç.

001.- Desenvolupar la Llei de serveis socials, i el Decret de cartera de serveis socials, amb la do-tació pressupostària necessària.

002.- Potenciar els serveis socials d’àmbit municipal, com a administració més pròxima i més eficaç, incrementant el nombre de professionals i potenciant equipaments a barris i pobles.

003.- Impulsar l’adequació de formularis administratius i documentació legal dels serveis socials amb vistes a normalitzar la pluralitat de formes de convivència familiar i facilitar el seu accés als serveis de benestar social.

2. La millora del finançament dels serveis socials.

És una necessitat vital de la nostra comunitat disposar d’un finançament suficient per potenciar els serveis d’àmbit comunitari (serveis socials comunitaris bàsics, centres d’estades diürnes, cen-tres ocupacionals, habitatges supervisats, servei d’ajuda a domicili, servei de teleassistència i els programes de prevenció i promoció de l’autonomia personal), perquè siguin garantits per a tota la població.

004.- Reforçar la xarxa pública de serveis socials dels ajuntaments i dels consells insulars, amb increments importants en el finançament d’infraestructures, equipaments i dotació de personal.

005.- Augmentar la despesa en serveis socials amb un 1% anual dels ingressos propis de la comu-nitat autònoma, fins a situar-nos en la mitjana estatal de despesa.

3. Persones majors.

Estam decidits a aconseguir que els ingressos mínims de les persones majors no siguin inferiors al salari mínim interprofessional i que el sistema públic de pensions millori i sigui sostenible en base als criteris de redistribució de la renda.

006-Establir un complement autonòmic de fins al 25% a les pensions no contributives.

007.- Treballar per eliminar el diferencial negatiu de les pensions de les Illes Balears en relació a les de la resta de l’Estat. Impulsar els canvis necessaris per eliminar els elements de discriminació de tracte que la normativa estatal de pensions de la Seguretat Social atorga al treball fix discon-tinu.

008.-Desenvolupar accions d’informació i sensibilització per respectar l’orientació afectivosexual dels majors LGTB en residències i altres institucions.

Programa electoral 2011/2015

ELS SERVEIS SOCIALS


PENSA DIFERENT 9020.- Aprovar una llei de prestacions econòmiques amb els objectius de procurar un complement a les pensions no contributives perquè se situïn en el nivell màxim que permet la llei, garantir uns ingressos mínims a les famílies monoparentals, i redefinir els ajuts d’urgència social.

021.- Afavorir la contractació amb clàusules socials i la reserva real de llocs de treball a les empre-ses ordinàries i a les diferents administracions per a les persones en situació d’exclusió.

6. Persones amb discapacitats.

Les polítiques d’integració de les persones amb discapacitat han de passar pel respecte als princi-pis d’accessibilitat universal, normalització laboral, plena integració educativa i d’oci, i promoció a l’autonomia personal del discapacitat i el seu entorn.

022.- Aplicar la normativa vigent en matèria d’accessibilitat, fent especial incidència en trans-ports, habitatge, nova construcció, serveis públics i ús de l’espai reservat per a l’aparcament a persones amb discapacitats (lluitarem contra l’abús).

023.- Estendre l’ús de la llengua de signes a tots els serveis de salut, oficines públiques d’informa-ció i acordar l’entrada al sistema de teleinterpretació de la iniciativa privada (bancs, comerços…).

024.- Normalitzar l’accés al mercat laboral en funció de la capacitat, des d’un centre ocupacional a la inserció plena.

025.- Fer complir la Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids en matèria laboral, LISMI, amb una major vigilància.

026.- Fomentar la integració plena en la vida estudiantil, laboral, cultural o d’oci per a les situa-cions de grans discapacitats físics amb l’ajuda de l’assistent personal.

027.- Desenvolupar un programa de promoció de l’autonomia personal a través de l’habilitació i capacitació en activitats bàsiques i instrumentals de la vida diària.

028.- Assegurar que qualsevol infant atès en el sistema educatiu tengui continuïtat de tractament en el sistema de serveis socials o de treball.

029- Desenvolupar el Pla integral d’atenció primerenca aprovat i duplicar el nombre de places concertades.

030.- Universalitzar els serveis de prestacions tècniques.

031.- Crear els premis d’investigació en matèria de prevenció de la discapacitat conjuntament amb la UIB i l’Hospital Universitari Son Espases posant a disposició dels interessats les bases de dades públiques existents.

7. El tercer sector.

Valoram a la Xarxa d’Entitats del Tercer Sector Social de les Illes Balears, li donam suport i l’assu-mim com a interlocutora prioritària en la política participativa en el terreny social, especialment en temes com, per exemple, el desplegament de la Llei de serveis socials, les polítiques de reducció de la pobresa, o el dret a l’habitatge, entre d’altres prestacions.

009.-Proporcionar formació específica als professionals que treballen i atenen la gent gran LGTB.

010.-Oferir assessorament i acompanyament als usuaris LGTB que són a les residències sense poder expressar ni viure públicament la seva afectivitat i sexualitat.

4. Promoció de l’autonomia i atenció a la dependència.

Els criteris marc d’actuació de l’atenció a la dependència han de reforçar la seva proximitat, des-centralitzada territorialment, de qualitat i amb diversificació de serveis. Per això, s’han d’impulsar de manera decidida les polítiques d’intervenció de base comunitària i de proximitat.

011.- Defensar un finançament suficient per poder desplegar al llarg de la legislatura, de manera completa i amb garanties d’agilitat i qualitat, la Llei de promoció de l’autonomia i d’atenció a la dependència, per tal de garantir l’accés dels majors dependents als programes i serveis que donin resposta a les seves necessitats i a les dels seus familiars cuidadors.

012.- Treballar per reequilibrar les despeses dedicades al finançament dels serveis d’instituciona-lització en comparació als programes i serveis des de la comunitat.

013.- Augmentar les dotacions dels serveis que fan possible l’envelliment en el lloc on habitual-ment viu la persona major, reservant les places públiques i concertades de caràcter residencial per a aquells casos en els quals la família o la comunitat no pugui donar una resposta satisfactòria.

014.-Informar i sensibilitzar els diferents sectors de la societat, mitjans de comunicació i organit-zacions sobre les dificultats d’integració que pateix aquest col·lectiu LGTB dependent.

015.-Introduir la perspectiva LGTB a les agendes de la discapacitat i el tema de la discapacitat en els col·lectius, impulsant la creació d’aliances amb grups conscienciats.

016.-Promoure la formació i sensibilització en matèria de diversitat afectivosexual del personal dels serveis públics adreçats a les persones amb discapacitat i el seus familiars.

017.-Facilitar l’accés a les persones amb discapacitat i als seus familiars a serveis d’assesso-rament i consulta que treballen sobre salut, discapacitat, ocupació i educació en la diversitat i sexualitat.

5. Pobresa i inserció social.

Les actuacions contra la pobresa i a favor de la inserció social s’han de basar en una major coordi-nació entre tots els dispositius per a la inserció, que inclogui itineraris per a l’acompanyament, la formació, els serveis socials i l’habitatge.

018.- Elaborar un programa integral per a la inclusió social que tengui com a finalitat la pobresa zero a les Illes Balears i l’accés de les persones, sense entrebancs, als diferents sistemes de be-nestar.

019.- Potenciar els mitjans que tenen a veure amb la inserció, la formació, les empreses d’inserció i els plans locals de lluita contra l’exclusió.


PENSA DIFERENT 11044.- Facilitar la informació sobre l’accés a la condició d’asilat/refugiat a les persones LGTB mi-grants.

045.- Aportar informació explícita sobre els drets de les persones LGTB en els processos d’acollida i socialització de les persones nouvingudes.

046.- Promoure la creació de grups LGTB en les associacions d’immigrants per conèixer les seves demandes i necessitats.

047.- Establir relacions amb entitats de migrants que afavoreixin el respecte per la diversitat afec-tiva sexual, familiar i de gènere.

9. Cooperació internacional.

Apostam per una política de cooperació per al desenvolupament que enforteixi els processos de canvi social i que impulsi l’autonomia dels pobles, incorporant de forma clara la perspectiva dels drets humans, la perspectiva de gènere, la sostenibilitat ambiental i la construcció de la pau.

La cooperació ha de servir com a eina emancipadora i d’alliberament de qualsevol relació de de-pendència i, en aquest sentit, necessitam concebre la solidaritat internacional no únicament des de les polítiques de cooperació, sinó de forma transversal a la resta de polítiques (comercials, educatives, de salut, etc.).

048.- Impulsar una cooperació de qualitat i coordinada per aprofitar els recursos i perquè les comunitats dels països empobrits defineixin les seves prioritats i en siguin protagonistes actius.

049.- Impulsar de forma decidida les instàncies de coordinació en matèria de cooperació (Consell de cooperació, Comissió interdepartamental de cooperació per al desenvolupament i Comissió de coordinació dels ens territorials de les Illes Balears en matèria de cooperació per al desenvolupa-ment).

050.- Prioritzar l’educació per al desenvolupament a través de tots els mecanismes possibles (for-mals, no formals, informals), fent-la present tant als mitjans de comunicació com al món educatiu, com una eina per crear una ciutadania crítica.

051.- Fomentar la participació de la societat civil perquè tengui un paper molt actiu en la promo-ció dels processos de desenvolupament dels països empobrits així com en la promoció de l’educa-ció pel desenvolupament a Balears.

052.- Enfortir el paper i la pertinença de les accions de la societat civil, impulsant els processos formatius, així com la coordinació i l’establiment d’espais de reflexió conjunta.

053.- Enfortir la cooperació institucional entre els diferents consells insulars i el Govern de les Illes Baleras , implicant-hi els seus diversos departaments i lligant-los a processos concrets on, entre d’altres, puguin fer realitat una cooperació tècnica especialitzada en els diversos sectors en els quals tenen competències.

054.- Donar suport als processos estables de cooperació i agermanament entre municipis del Nord i del Sud.

055.- Finançar projectes de solidaritat i cooperació en col·laboració amb les entitats LGTB de països que treballen per la no discriminació col·lectiva i la seva integració social.

032.- Impulsar la presència del tercer sector en el Consell Econòmic i Social.

033.- Regular i aplicar clàusules socials en la contractació pública, com a forma de foment del tercer sector.

034.- Oferir suport tècnic i jurídic a la constitució d’entitats del tercer sector.

035.-Impulsar i enfortir la banca ètica, no només com a alternativa estalviadora a la banca espe-culativa clàssica, sinó també com a gestor de microcrèdits a petites empreses amb un codi ètic i social.

8. Migracions, ciutadania i interculturalitat.

Cal defensar una política d’immigració basada en la igualtat de drets i d’oportunitats, a partir del denominador comú que és la ciutadania. Per fer-ho, treballarem des de diferents fronts com l’idi-oma i la cultura, el funcionament dels serveis i les administracions, la formació laboral i l’accés al treball, les xarxes associatives, la sensibilització de la població d’acollida i el manteniment de vincles positius entres les diferents societats a través del codesenvolupament.

Per altra banda, les polítiques interculturals són imprescindibles i urgents, perquè sense aquestes polítiques es consolida la fragmentació social. Aquesta divisió social provoca aïllament, desigualtat i és una font segura de conflictes. Les polítiques interculturals propicien la cohesió social i fan possible el rendiment de la diversitat en termes econòmics i culturals: enriqueixen i fan prosperar la vida de les persones.

036.- Posar l’accent en els plans d’acollida, les polítiques d’integració i, sobretot, l’accés als drets socials i polítics.

037.- Impulsar polítiques participatives i inclusives amb la perspectiva d’unes Illes Balears multi-culturals on les persones siguin valorades pel que són i no pel seu origen.

038.- Afavorir la transversalitat, la pluralitat i l’equilibri entre la normalització i l’especificitat en totes les polítiques d’immigració.

039.- Establir un model propi de convivència intercultural, que compti amb el consens de totes les forces polítiques, l’única manera de garantir una continuïtat en les polítiques interculturals que es desenvoluparan.

040.- Obrir espais de debat social amb la participació de personalitats rellevants d’àmbits di-versos: cultura, món acadèmic, universitats, ensenyament... per definir quin model intercultural volem per a les Illes Balears, a partir del qual es pugui elaborar un llibre blanc sobre la intercultu-ralitat de les Illes Balears.

041.- Reclamar per a les Illes Balears les competències exclusives en immigració, ciutadania i interculturalitat, ja que aquestes tres polítiques, que donen estabilitat a la cohesió social, reque-reixen estratègies inseparables.

042.- Impulsar polítiques interculturals de forma extensible a totes les àrees de govern, ja que no són competència exclusiva dels serveis socials: totes les àrees en són corresponsables.

043.- Aprovar una llei d’acollida que reguli tot el procés d’acompanyament de les persones nou-vingudes.


PENSA DIFERENT 13063.- Impulsar l’aprovació d’una llei autonòmica d’igualtat entre dones i homes.

064.- Potenciar mesures de foment de la corresponsabilitat d’homes i dones, en igualtat, en tot allò que fa referència a l’atenció i cura d’infants, persones dependents, etc. En concret aplicació, com a mínim, de la llei estatal i autonòmica respecte a permisos de paternitat obligatoris i més amples.

065- Impulsar mesures per aconseguir la vertadera coeducació a tots els nivells educatius com a millor eina contra la violència.

066.- Promoure la formació inicial i permanent del professorat i nomenament del coordinador/a d’igualtat a tots els centres educatius.

067.- Promoure la formació afectivosexual a tos els nivells d’ensenyament obligatori des de l’àmbit tutorial.

068.- Impulsar i fomentar les organitzacions de dones.

069.- Consolidar els organismes de participació de les dones ja establerts a cada una de les ad-ministracions públiques.

070.- Establir ajuts econòmics i assistencials per a dones i els seus fills i filles, víctimes de violèn-cia amb independència de l’existència o no d’un procés judicial.

071.- Incloure el coneixement de la normativa estatal i autonòmica d’igualtat, i de la teoria del feminisme, en els temaris per accedir a la funció pública.

072.- Aplicar la paritat als nomenaments públics, als òrgans col·legiats i a la programació cultural.

073.- Desenvolupar polítiques públiques orientades a l’atenció i protecció de la dona en el camp de la prostitució i a la desvalorització del que compra sexe.

074.- Crear la regidoria d’usos del temps a tots els ajuntaments de més de 25.000 habitants.

075.- Introduir la perspectiva de gènere en les polítiques públiques d’urbanisme, habitatge i medi ambient.

076.- Assegurar la mediació intercultural als àmbits educatiu, de salut i de serveis comunitaris, amb la promoció de professionals.

12. Menors i família.

Durant la propera legislatura, caldrà impulsar tota una sèrie de mesures normatives que permetin avançar en una regulació dels drets dels menors i de les relacions de família, en la línia del que ja s’ha estat treballant a la present legislatura.

077.- Desplegar el servei públic de mediació familiar, promocionant la mediació com un mitjà generalitzat de resolució de conflictes de parella.

078.- Elaborar la llei de família que promogui mesures que facilitin la conciliació entre la vida laboral i la vida familiar, amb un capítol específic per a les famílies nombroses.

056.- Fomentar l’intercanvi d’experiències i la formació de les persones que liderin les organit-zacions i entitats col·laboradores del col·lectiu LGTB.

057.- Controlar i exigir que els projectes de cooperació dedicats a la salut sexual acompleixin les resolucions de l’ONU sobre la utilització del preservatiu i projectes de prevenció.

10. Habitatge social. Política social d’habitatge. Dret a un habitatge digne.

Treballar per garantir que els ciutadans tenguin possibilitat d’accés a un habitatge i que, almenys en els casos més desafortunats, disposin d’un lloc on aixoplugar-se. Tenir una llar en condicions no és només un dret abstracte i formal, sinó que requereix actuacions decidides i respectuoses amb les persones, les comunitats i el territori.

La política d’habitatge, que no pot desvincular-se de la funció primordial d’integració i cohesió social, ha de pensar-se entreteixida amb la xarxa pública d’atenció a la dependència, orientats a persones grans autònomes però amb necessitat d’una certs suports. Calen pojectes realitzats amb criteris d’integració en l’entorn urbà i en el medi ambient, en què hi hagi, des de la seva gènesi, una interrelació del projecte social i el programa arquitectònic d’ús de l’immoble.

058.- Posar en valor el parc d’habitatge públic existent, rehabilitat, per allotjar persones joves, famílies monoparentals i persones grans o que, per alguna discapacitat, tenguin pensions redu-ïdes.

059.- Potenciar noves formes de residència, nous models d’espais per a la convivència: des dels habitatges col·lectius i els allotjaments assistits, fins arribar als habitatges completament tutelats, inclosos els centres de prevenció, els centres de dia i els d’estades nocturnes, que per-meten mantenir les persones a les seves llars.

060.- Proposar la creació d’una xarxa d’habitatges de lloguer, a escala local i de barriada, amb serveis de suport: menjador. bugaderia comunitària, etc.

061.- Actuar en els barris desafavorits tenint en compte els factors específics: cohesió social, sostenibilitat ambiental, desenvolupament cultural, al mateix nivell dels criteris urbanístics i comercials.

062.- Destinar el fons econòmic anual que estableix la Llei de barris per recuperar les àrees més afectades i evitar que nous espais urbans vagin incrementant el mapa de la vulnerabilitat, en col·laboració amb els ajuntaments i l’associacionisme veïnal.

11. Igualtat i corresponsabilitat.

L’actual situació social i política està caracteritzada per un gran canvi social on és determinant la reacció patriarcal i androcèntrica. Per això, cal promoure l’aplicació efectiva a tots els àmbits de les lleis que signifiquen un avanç cap a la vertadera igualtat i la prevenció i atenció a les víctimes de la violència masclista i les seves filles i fills (Llei orgànica 1/2004, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere; Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes; Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència).


PENSA DIFERENT 15090.- Donar suport a associacions, entitats i empreses en la realització de campanyes i esdeveni-ments que promoguin la visibilitat del col·lectiu LGTB.

091- Impulsar línies de subvenció per als serveis i activitats que promoguin les polítiques d’inte-gració social de les persones LGTB.

092.- Rebutjar públicament aquelles manifestacions i actituds de les confessions religioses que atemptin contra la dignitat i els drets de les persones LGTB.

079.- Construir i posar en funcionament un centre terapèutic de referència per al tractament de menors amb problemes greus de conducta.

080.- Reforçar els serveis especialitzats de menors, tant a l’àmbit autonòmic com a l’insular.

081- Incidir en la visibilitat social de la diversitat de models familiars. Modificar la Llei de parelles estables per igualar els drets entre les parelles LGTB i les heterosexuals.

082.- Garantir els drets de les persones LGTB en la declararció d’idoneïtat en els processos d’adopció.

13. Món LGTB.

Tot i les conquestes notables que en els darrers anys s’han aconseguit a l’Estat espanyol en el camp de la legislació pública en matèria de diversitat afectiva i sexual, el reconeixement jurídic i la normalitat legal del col·lectiu LGTB no han arribat de la mateixa manera ni al mateix ritme que el reconeixement i la normalitat social. Continua vigent un model de societat patriarcal, an-drocèntrica i heterosexista en el qual l’heterosexualitat és considerada l’orientació sexual normal i natural. L’heterosexisme, el sistema de codis, valors i creences que rebutja, ignora, inferioritza i estigmatitza qualsevol forma de comportament o relació no heterosexual, està institucionalitzat en el treball, l’educació, el llenguatge, la salut, els serveis públics, la cultura i la religió, entre altres àmbits de la vida individual i col·lectiva, afavorint els comportaments i els missatges LGTBfòbics. La LGTBfòbia, com el racisme i el masclisme, és una violació dels drets humans que ha de ser combatuda amb determinació.

El programa electoral planteja de manera transversal accions en els àmbits legislatiu i jurídic, la-boral, de la salut i el benestar social, educatiu, cultural, del lleure i de la comunicació, per garantir el dret de les persones LGTB a no ser discriminades per raó de la seva orientació afectivosexual o la seva identitat de gènere, establint mecanismes per aconseguir un tractament igualitari i la plena inclusió del col·lectiu LGTB en els diferents àmbits de la vida.

083.- Crear una oficina autonòmica per a la igualtat LGTB, pública i gratuïta, per a l’atenció, pro-moció i defensa del col·lectiu.

084.- Aprovar un pla interdepartamental contra la discriminació de persones gais, lesbianes, bi-sexuals i transsexuals.

085.- Crear consells municipals LGTB, com a forma de participació del col·lectiu en les polítiques municipals.

086.- Treballar per la reparació, dignificació i reconeixement moral, polític i econòmic de les per-sones LGTB represaliades i assassinades per règims dictatorials.

087.- Posar en marxa iniciatives en vista a afavorir les persones LGTB que per manca d’oportuni-tats exerceixen la prostitució.

088.- Aprovar una llei autonòmica de no-discriminació per motiu d’identitat de gènere.

089.- Seguir promocionant la realització d’accions destacades, com el Dia Internacional de la Bisexualitat, el 23 de setembre.


PENSA DIFERENT 17

LA SALUT

14. Defensa de la gestió pública.

Defensam una sanitat pública i de qualitat, amb una xarxa sanitària única. Hem d’obrir els centres de decisió del nostre sistema nacional de salut als professionals i a la ciutadania. La sanitat pú-blica no pot cedir el lideratge, la priorització de projectes i la presa de decisions a concessionàries i consultores que no fan més que encarir el producte i donar unes prestacions més deficients. Reivindicam la gestió pública del nostre sistema nacional de salut.

Amb la Llei 16/2010, de salut pública, s’aprovà la creació de la nova Agència de Salut Pública de les Illes Balears. Aquesta agència ha de mantenir el caràcter d’institució pública, com a garant dels serveis públics, que s’ha de desenvolupar sense delegacions a entitats privades i amb una dotació pressupostària suficient per poder desenvolupar polítiques de difusió de la salut pública, de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia.

No podem permetre que les Illes Balears sigui la comunitat autònoma amb menys despesa sanità-ria per habitant, ja que enguany gastarà 285 euros per davall de la mitjana estatal.

093.- Assegurar que la gestió integral del sistema de salut pública es gestioni des de l’administra-ció pública, i no mitjançant delegacions o concessions a entitats privades.

094.- Reclamar un nou sistema de finançament que permeti assegurar els recursos necessaris per a una correcta gestió del servei de salut, i de prestació adequada dels serveis a la ciutadania.

095.- A fi de dotar tot el sistema de més autonomia, transparència i equitat, reforçarem i difon-drem la figura del defensor de l’usuari sanitari.

096.- Promoure, de forma progressiva, la constitució de consells municipals de salut com a vies de participació comunitària a fi de comprometre i d’implicar els ciutadans en els afers públics per consensuar les polítiques de salut de la població.

097.- Limitar el copagament a les situacions actuals (receptes ordinàries actius).

098.-Potenciar l’Agència de Salut Pública, com a institut públic d’estudis i planificació de les necessitats d’inversió en els diferents aspectes de la salut de les Illes Balears.

15. La sanitat i la llengua pròpia.

La ciutadania de les Illes Balears té ple dret a ser atesa en llengua catalana en qualsevol institució sanitària o assistencial, pública o privada: hospitals, farmàcies, residències... d’acord amb el Pla general de normalització lingüística de les Illes Balears.

Per això, continuarem en el camí d’acostar el català als professionals de la sanitat pública a fi de garantir que tot el personal tengui coneixements de llengua catalana, segons el perfil lingüístic del lloc que ocupi, i que l’usi com a llengua habitual de treball.

099.- Promoure cursos de formació de llengua catalana en horari laboral per al personal.

100.- Realitzar cursos d’acolliment lingüístic i cultural per al personal nouvingut.


LA SALUT


PENSA DIFERENT 19115.- Preservar la confidencialitat de les dades personals requerides per a l’accés de determinats serveis públics.

116.- Creació als principals hospitals públics d’un servei d’assessorament i tractament de les malaties infeccioses i el VIH.

117.- Denunciar les postures pseudocientífiques en les pràctiques i teràpies pseudomèdiques que pretenen patologitzar i modificar l’orientació afectivosexual de la persona.

118- Realitzar un nou Pla de drogues per a les Illes Balears, amb una diagnosi real sobre hàbits i nivells de consum, amb la definició d’actuacions concretes adreçades a la informació, la preven-ció, el tractament de les drogodependències.

119.- Impulsar la legalització i normativització de les drogues blanes que encara són il·legals (cànnabis).

17. Atenció primària.

Després d’un període de grans inversions en instal·lacions hospitalàries, cal reorientar els recursos cap a l’atenció primària. Els centres d’atenció primària han de ser els autèntics protagonistes de la pròxima legislatura sanitària atenent que són l’administració sanitària més propera als ciutadans.

120.- Recuperar la filosofia de l’atenció primària de proximitat, on els centres de salut han de servir per promocionar la salut i per educar la població, convertits en centres cívics per a activitats relacionades amb la salut.

121.- Posar en marxa polítiques preventives, tant de malalties com d’altres activitats relacionades amb la salut, en l’àmbit de l’atenció primària.

122.- Dotar adequadament de personal d’atenció primària els centres de salut (pediatres, coma-res, personal d’infermeria, metges de família, etc.) que permeti desenvolupar una autèntica cartera de serveis comunitaris.

123.- Dotar els centres d’atenció primària de més mitjans tecnològics, adequar els equipaments d’urgència dels centres de salut (PAC) per evitar l’excessiva pressió sobre els serveis d’urgències hospitalàries.

124.- Dissenyar i adequar unitats mòbils per a l’enfortiment de l’atenció primària a les zones pe-rifèriques.

125.- Repartir les càrregues i responsabilitats entre el personal mèdic, el d’infermeria i el d’administració.

18. Pla de salut mental.

Cal un nou model d’atenció de salut mental que afavoreixi el treball en xarxa en front de l’actual model hospitalocèntric, que permeti un major treball descentralitzat i més adient per a la rehabi-litació dels pacients.

126.- Elaborar un nou Pla de salut mental que desenvolupi estratègies assistencials comunitàries, descentralitzades.

101.- Elaborar perfils lingüístics dels llocs de treball.

102.- Exigir als plecs de clàusules dels contractes públics dels serveis externs el lliurament en català de programes informàtics, estudis, informes, etc.

16. Promoció de la salut.

En el nostre model sanitari, la ciutadania se situa en el centre del sistema i és l’objectiu prioritari de les actuacions. Treballarem perquè rebin un bon tracte personal, una atenció personalitzada i que percebin que la salut és un dret i un deure individual i col·lectiu, dotant les institucions de més transparència i equitat.

103- Fer de la salut maternoinfantil un eix fonamental en les polítiques i en els plans de salut en els àmbits de prevenció, assistencials i rehabilitadors.

104.- Coordinar millor els serveis sanitaris i els socials, sense oblidar les diferències intrínseques, en matèries com la salut mental, la dependència i l’atenció psicosocial.

105.- Dotar dels recursos adequats l’atenció primària com a pilar fonamental de la sanitat i dels serveis socials.

106.- Portar a terme programes d’educació sanitària, en coordinació amb la Conselleria d’Educa-ció, per fomentar hàbits saludables d’alimentació i d’exercici físic per a la prevenció de futures patologies de la població infantil i juvenil.

107- Fomentar la creació de nous centres de rehabilitació a les zones bàsiques de salut per facili-tar-ne l’accés des dels domicilis dels pacients; d’aquesta manera, en els hospitals podran atendre els casos més complexos.

108.- Incorporar nous tractaments i prestacions que prioritzin les necessitats dels pacients, les teràpies psicològiques, ocupacionals i comunitàries, incloses les teràpies complementàries acre-ditades.

109.- Humanitzar els serveis sanitaris. El respecte a la dignitat de la persona i a la llibertat indivi-dual s’han de concretar en els drets a la informació amb relació a la salut, l’autonomia del pacient i la documentació clínica: consentiments informats, voluntats anticipades...

110.- Millorar, juntament amb els sindicats, la capacitació i formació del personal sanitari per tal d’oferir informació fiable sobre l’homosexualitat i transsexualitat i garantir l’atenció de qualitat als pacients de qualsevol orientació sexual.

111.- Realitzar campanyes periòdiques genèriques i específiques d’informació i prevenció de les malalties de transmissió sexual (MTS), especialment de la SIDA i afavorir l’accés a les mesures de prevenció de les MTS.

112.- Suprimir el terme grup de risc en els qüestionaris de donació de semen i sang per discrimi-natori, i usar en lloc seu el terme pràctiques o conductes de risc.

113.- Facilitar l’accés a la prova ràpida de VIH –SIDA, de manera confidencial, discreta i gratuïta, fent un reconeixement oficial del dia 20 d’octubre com a Dia Mundial de la Prova del VIH.

114.- Potenciar els estudis de salut integral de lesbianes, dones bisexuals i dones transsexuals, no només des d’un punt de vista mèdic , sinó també des del camp de ciències socials i les humanitats.


PENSA DIFERENT 21

21. Farmàcia.

Entenem la farmàcia com un centre sanitari i un servei públic. Per aquest motiu, la dotarem d’una estabilitat legislativa que n’asseguri el marc i la capacitat per desenvolupar la seva tasca.

Amb el seguiment dels possibles problemes de salut que estiguin relacionats amb la medicació, aconseguirem un ús racional dels medicaments, la qual cosa s’ha de reflectir en una millora en la salut de la població.

139.- Posar en funcionament programes d’atenció farmacèutica com a eines efectives en la lluita contra l’augment de la despesa.

140.- Coordinar i millorar la comunicació entre les oficines de farmàcia i els centres de salut.

141.- Fer campanyes de promoció de la salut i d’assessorament en l’ús racional dels medicaments no subjectes a prescripció mèdica.

142.- Potenciar la farmacovigilància a les oficines de farmàcia a fi de detectar les possibles reac-cions adverses dels medicaments.

22. Projecte Son Dureta.

Una vegada s’ha portat a terme el trasllat de l’hospital de referència a les instal·lacions de Son Espases, és imprescindible aportar propostes per donar un ús racional i adequat a les instal·lacions romanents a Son Dureta. La solució que es doni, però, ha de ser mitjançant un procés participatiu i de consens.

143.- Recuperar alguns edificis i habilitar zones verdes per a usos sociosanitaris.

144.- Recuperar Son Dureta per donar acollida a diferents necessitats que actualment no troben cobertura: centre sociosanitari, de malalts de llarga durada, d’estades per les famílies dels malalts de les altres illes, o fins i tot, una residència d’estudiants de la Facultat de Medicina.

127.- Potenciar els recursos focalitzats en l’atenció primària i en la rehabilitació psicosocial i laboral.

128.- Posar en xarxa la informatització de tots els recursos de salut mental.

129.- Generar recursos específics, espais sociosanitaris que incloguin la rehabilitació integral i la millora dels allotjaments tutelats.

130.- Crear una Direcció General de Salut Mental responsable de dur a terme el nou pla de salut mental.

19. Facultat de Medicina. Investigació i formació.

Per millorar el sistema sanitari públic, és necessari que les autoritats sanitàries, les institucions acadèmiques de salut pública i la UIB contribueixin a garantir el lideratge tecnològic i de qualitat del servei sanitari públic.

131.- Crear una Facultat de Medicina a la UIB, que ha d’esdevenir la màxima precursora de la investigació, amb un laboratori dotat amb els mitjans tècnics i humans perquè sigui un servei competent i descentralitzat.

132- Destinar més recursos a la investigació, a la innovació i a la recerca en l’àmbit de la salut pública, que contribueixin a millorar d’una manera sostenible els procediments diagnòstics, tera-pèutics i rehabilitadors.

133.- Augmentar el nombre de places de l’escola d’infermeria perquè les actuals són insuficients per cobrir la demanda existent a les Illes Balears.

134.- Promoure la formació permanent en horari laboral per tal que els professionals puguin adap-tar-se contínuament als canvis que es produeixen.

20. Millores per als professionals.

La clau fonamental per aconseguir una prestació sanitària de qualitat no passa per disposar només de grans infraestructures hospitalàries, o les tecnologies més modernes, sinó d’uns professionals de les diferents àrees preparats, amb dotacions adequades i prestigiats socialment.

135.- Adequar, amb caràcter urgent, les plantilles a les necessitats reals.

136.- Adoptar mesures de prevenció i de protecció davant les agressions que puguin patir els treballadors.

137.- Incrementar de forma progressiva les retribucions dels professionals assistencials per equi-parar-los als dels països de la Unió Europea amb el nostre nivell de desenvolupament econòmic.

138.- Incorporar mediadors culturals, de forma estable, a les plantilles dels centres de salut i dels hospitals, a fi de facilitar la comunicació dels professionals amb les persones que menys coneixen la nostra llengua i els nostres costums.


PENSA DIFERENT 23

ESPORTS I OCI

23. Foment i millora de la pràctica esportiva.

Tot i que als mitjans de comunicació no ho sembli, l’esport és molt més que una pràctica indivi-dual, un àmbit de competició o un negoci multimilionari. Darrere el món esportiu, especialment el popular i de base, hi ha tota una concepció social d’ensenyament, de vida saludable, d’identitat comunitària, de participació social, que no es pot menysprear ni amagar darrere els negocis dels esports mediàtics i d’elit.

La nostra aposta és per potenciar des de l’administració pública precisament aquest enfocament d’implicació social i de millora del benestar ciutadà que suposa la pràctica esportiva.

145.- Fomentar l’esport entre tots els col·lectius, amb horaris i condicions adaptats a cada neces-sitat.

146.- Potenciar la integració social dels nouvinguts a través de l’esport.

147.- Reutilitzar les instal·lacions dels centres escolars fora de l’horari escolar, amb una millora de la dotació d’aquests equipaments.

148.- Professionalitzar el món de l’esport base amb la creació d’escoles municipals de monitors/educadors d’esport, per promocionar i fomentar la pràctica esportiva a pobles i ciutats, tot exigint la formació adequada a tots els ciutadans que vulguin accedir al mercat del treball esportiu (mo-nitors, entrenadors, tècnics, preparadors físics).

149.- Facilitar a les federacions esportives recursos tècnics adients per a la millora de la seva ac-tivitat, tant a l’àmbit estrictament tècnic, com de la pròpia gestió esportiva de l’entitat.

150.- Promocionar les Illes Balears com a seu de grans esdeveniments esportius que, autofinan-çats a través de publicitat i dret de televisió i associats amb el món empresarial i turístic, contri-bueixin a pal·liar l’estacionalitat del turisme.

151.- Engegar campanyes de conscienciació contra la LGTBfòbia a l’esport.

152.- Promoure la creació de grups esportius LGTB, com l’exemple del Club Esportiu de les Pan-teres Grogues de Barcelona.

153.- Facilitar la comunicació entre les federacions d’esports i les diferents agrupacions esportives LGTB d’arreu de l’Estat.


ESPORTS I OCI


PENSA DIFERENT 1


2011/2015

MEDI AMBIENT I MOBILITAT

3

MEDI AMBIENT I MOBILITAT

L’actual crisi econòmica, és el reflex d’una crisi més profunda i d’arrel ecològica. Els nostres processos productius i el sistema econòmic s’han deslligat dels processos naturals. Hem ar-ribat a un punt de dependència del petroli, en què gairebé tot el nostre benestar depèn d’un recurs que saben que és no renovable i que, per tant, és esgotable. Alguns investigadors també afirmen haver superat el zenit de producció del petroli. Per tant, a partir d’ara de cada vegada serà més difícil d’extreure i més car. Globalment el planeta es troba en un fràgil equilibri atesa la pressió feta pels humans i un dels efectes més coneguts és el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat.

Davant la crisi global, se’ns demanen respostes locals, i és en aquest marc on s’enfoca la polí-tica de PSM-INICIATIVAVERDS-ENTENSA: tenir present la realitat mundial per aplicar les mi-llors solucions a nivell local. És sabut que la nostra salut i qualitat de vida depenen d’un medi ambient saludable. Actualment el medi ambient no és un luxe per a uns pocs, és una necessitat per al futur dels nostres fills. És per això que la política ambiental és una prioritat en el nostre programa, perquè creiem en el benestar col·lectiu a llarg termini per davant del benestar privat a curt termini.

Com a habitants d’una illa, coneixem més que ningú les limitacions i la fragilitat dels nostres sistemes naturals.

La nostra proposta és una aposta per avançar realment cap a un model més sostenible i equili-brat que es pot mantenir al llarg del temps i que fomenta la riquesa en el patrimoni tant natural com social i cultural. La conservació del medi ambient va íntimament lligada al manteniment de la cultura pròpia, la llengua i les tradicions. En el saber popular tenim una riquesa de conei-xement del territori i dels recursos naturals que cal escoltar i tenir present.

Us presentam el nostre programa de govern, un programa ambiciós, basat en tres eixos: 1. Medi ambient; 2. Mobilitat, territori i paisatge, i 3. Vida sostenible. En total tenim 10 punts progra-màtics que sumen 172 propostes concretes d’acció.

Joaquín Araújo

“A la biodiversitat, en el sistema ecològic, no va bé res si no va bé tot plegat.”


PENSA DIFERENT 5MEDI AMBIENT

1. Canvi climàtic i energia. 7

2. Residus i contaminació. 9

3. Gestió de l’aigua. 10

MOBILITAT, TERRITORI I PAISATGE

4. Mobilitat. 13

5. Ordenació del territori. 16

6. Camins públics i accés al medi natural. 17

7. Conservació i gestió del medi natural. 18

VIDA SOSTENIBLE

8. Educació ambiental i compra pública sostenible. 23

9. Integració de la sostenibilitat a la presa de decisions i al model productiu. 23

10. Sobirania alimentària i drets dels animals. 24

ÍNDEX


PENSA DIFERENT 7

MEDI AMBIENT

1. Canvi climàtic i energia.

La concentració de CO2 a l’atmosfera ja és la més alta dels darrers anys, i anam encaminats a augments de temperatura globals que desemboquen en tota classe de desequilibris ecològics i re-percussions socials i econòmiques. No cal anar molt enfora en el temps o l’espai per observar-les, ja que les Illes Balears, com a territori insular, són especialment vulnerables en aquests fenòmens (variació del nivell del mar, meteorologia extrema, processos erosius, etc.).

Per fer front al repte del canvi climàtic, calen estratègies de mitigació i d’adaptació: hem de mitigar el nostre impacte sobre el sistema climàtic, equilibrant el model productiu per separar l’objectiu i el repte de millora de la qualitat de vida de tota la ciutadania de l’augment abusiu del consum i la irracionalitat de les emissions. On obtenim, com transportam i com utilitzam l’energia són pilars fonamentals de la lluita contra el canvi climàtic. A la vegada, hem d’adaptar-nos als canvis que ja estan en marxa, per minimitzar l’impacte del canvi climàtic sobre la nostra societat.

El consum energètic a les nostres illes és de 3 milions de tones equivalents de petroli o TEP (que inclou el consum elèctric i de combustibles dedicats quasi en totalitat al transport). Aquesta foto-grafia ens situa en una total dependència de l’exterior i especialment del petroli i del carbó. Aquest darrer combustible és un dels que aporten més càrrega d’emissions a l’atmosfera.

L’escenari actual està molt lluny de poder assolir els objectius europeus previstos en el paquet energia clima, més conegut com 20-20-20 de la Unió Europea: aconseguir un 20% d’estalvi ener-gètic, almenys un 20% de reducció d’emissions, i un 20% d’energia procedent de fonts netes per a l’any 2020, les quals a la nostra comunitat només representen un 1,4%.

Per tant cal una autèntica revolució energètica que asseguri com a mínim l’assoliment d’aquests objectius i a més a més ens permeti una certa autonomia energètica.

Canvi climàtic i energia.

001.- Aprovar una llei integral de canvi climàtic que estableixi fites clares i realistes d’obligatori compliment en matèria de reduccions d’emissions de CO2 per a les nostres illes.

002.- Elaborar uns pressupostos de carboni per al Govern de les Illes Balears i el Consell: l’objectiu és reduir el conjunt d’emissions de gasos d’efecte hivernacle en un 30% per a 2020 i en un 80% per a 2050, en línia amb les apostes dels països europeus a l’avantguarda de la lluita contra el canvi climàtic.

003.- Reduir emissions difuses dels diferents sectors, fomentant l’estalvi mitjançant la fiscalitat verda. Reduir emissions dels sectors difusos (agricultura, edificació, serveis, mobilitat, turisme, institucions i ciutadania) per mitjà de la concertació i mesures de foment i una fiscalitat verda. Una fiscalitat verda progressiva que protegeixi les necessitats bàsiques de climatització, mobilitat i ús d’energia però que penalitzi el malbaratament i el consum abusiu.

004.- Desenvolupar mesures d’adaptació al canvi climàtic en els hàbitats i ecosistemes més vul-nerables, en particular a les zones litorals.


MEDI AMBIENT


PENSA DIFERENT 9021.- Aprovar i aplicar el decret de certificació energètica d’edificis; amb obligatorietat d’acon-seguir la classificació energètica A o B a tots els edificis públics de nova construcció i d’edificis existents.

022.- Fomentar l’autonomia energètica dels edificis, creant incentius econòmics per a aquells que apostin per augmentar la seva classificació d’eficiència energètica.

023.- Enfocar les línies d’ajuda a rehabilitació d’habitatges i barris amb criteris de sostenibilitat i eficiència energètica per tal d’aprofitar les intervencions per introduir les millores que adeqüin el medi urbà als criteris actuals de sostenibilitat.

024.- Reorientar el sector de la construcció cap a la rehabilitació, l’aprofitament del sòl ja ocupat, la bioconstrucció, l’arquitectura ecològica tenint en compte l’eficiència energètica en la rehabilita-ció, tal com l’aïllament, climatització, substitució de calderes, o la introducció de microgeneració Tot això enfocat cap al compliment de la nova directiva europea d’edificis que asseguri que tots els edificis de nova construcció a partir del 2020 siguin de consum quasi nul d’energia.

2. Residus i contaminació.

Som conscients de la creixent quantitat de residus i substàncies tòxiques i perilloses que hi ha presents a l’atmosfera, l’aigua, el sòl i els aliments i que aquestes constitueixen una amenaça cada vegada major per a la salut pública i els ecosistemes. Per tenir una vida saludable i una millor qualitat de vida hem de prevenir-nos de la contaminació i degradació del nostre entorn ambiental.

Quan parlam de la contaminació, parlam de molts aspectes però l’origen de la majoria d’aquestes contaminacions són els residus que generam. En resum, el resultat de la vida i l’activitat humana és la generació de residus. També el mode de vida actual, porta associat aquí i a tot el món un aug-ment incessant de residus. En una illa que viu principalment de la seva imatge turística, aquests residus han de ser tractats causant el mínim impacte ambiental i paisatgístic. La incineració és una tecnologia factible, quan ja no hi ha cap altra cosa a fer amb un residu. Abans, però, cal co-mençar per la reducció de la generació de residus, la reutilització dels productes i en cas que no es pugui, el reciclatge tant de vidre, paper, envasos i matèria orgànica. Tancar el cicle dels residus de la mateixa illa ha de ser una prioritat. Encara falta néixer una indústria associada als subproductes (PET reciclat, paper, matèria orgànica), que pot crear molts llocs de feina en el futur immediat.

025.- Aprovar una llei de residus i envasos que prioritzi la reducció i la prevenció i afavoreixi el retorn d’envasos, concentrant tota la gestió de residus en els consells, des de la recollida, tracta-ment, reciclatge, inspecció i sanció, i apostant per envasos reutilitzables i retornables, i la implan-tació progressiva de sistemes de devolució i retorn d’envasos.

026.- Revisar i modificar el Pla director sectorial de gestió de residus de construcció i demolició, voluminosos i pneumàtics fora d’ús, amb l’objectiu d’aconseguir que els residus de construcció i demolició els puguin tractar empreses especialitzades, i no solament una sola empresa pública. Així el residu es recicla a prop d’on es genera i es creen llocs de feina locals.

027.- Revisar i modificar el Pla director sectorial per a la gestió de residus sòlids urbans de Ma-llorca (PDSGRUM) amb els objectius, entre d’altres, d’aconseguir:

a) Implantar progressivament el sistema de retorn i devolució d’envasos.

b) Arribar a assolir el reciclatge del 60% dels residus produïts.

005.- Aprovar una llei de les energies renovables, l’eficiència energètica i les infraestructures energètiques que defineixi el marc legal per permetre la instal·lació d’energies renovables, amb la màxima cura per l’entorn i el paisatge, fixant objectius quantificables tant de producció elèctrica amb font renovable com en estalvi i ús racional de l’energia.

006.- Revisar el Pla director sectorial energètic perquè sigui un instrument de planificació territo-rial en aplicació de la llei anterior per caminar cap als objectius del 20-20-20.

007.- Realitzar un pla d’acció d’energia sostenible per a l’illa de Mallorca, que incorporarà un inventari d’emissions de CO2 en base a un any de referència i a partir del qual es fixaran objectius d’estalvi energètic i implantació d’energies renovables.

008.- Crear l’Agència Balear de l’Energia per impulsar d’una manera àgil i eficient totes les políti-ques energètiques previstes en el Pla director sectorial. D’aquesta manera, les Balears s’uniran a les altres 15 comunitats autònomes que compten amb Agència o Institut de l’Energia.

009.- Assegurar la reducció del 20% de consum energètic a totes les administracions públiques de cara al 2020.

010.- Promoure la implantació de generadors eòlics a petita escala per a l’autoconsum.

011.- Promoure la implantació en una primera fase de 50 MW d’energia eòlica i 150 MW foto-voltaiques a teulada i 100 MW a sòl rústic i una potència de generació elèctrica a partir de bio-massa de 30 MW, més els aprofitaments minihidràulics dels embassaments del Gorg Blau i Cúber a Mallorca. Totes aquestes instal·lacions tendran en compte els valors patrimonials, paisatgístics i naturals de la seva implantació.

012.- Afavorir la investigació en millora de l’eficiència energètica.

013.- Aprofitar els sostres dels edificis públics per a la producció d’energia fotovoltaica i tèrmica.

014.- Impulsar, a partir de l’arribada del gas natural a Mallorca, la micro-cogeneració en equipa-ments i indústries, grans consumidores d’energia tèrmica.

015.- Crear les condicions per reduir o eliminar la dependència elèctrica de la central tèrmica del Murterar dins el sistema elèctric de Mallorca. Tot i que les bases econòmiques de la planificació energètica són competència estatal, s’afavorirà al màxim la generació amb règim especial (renova-bles i cogeneració) i règim ordinari amb cicles combinats (gas) per intentar desplaçar la centralitat actual d’aquesta central.

016.- Promoure la implantació d’empreses de serveis energètics (ESES o ESCOS) que basin la seva activitat en l’estalvi energètic en grans centres consumidors d’energia.

017.- Fomentar cooperatives energètiques per aprofundir en l’expansió de la generació renovable descentralitzada.

018.- Implantar mesures de foment tant directes com fiscals per orientar la gestió del bosc cap al manteniment de les zones forestals, cap a una major absorció de les emissions de CO2 i l’aprofita-ment energètic de la biomassa.

019.- Promoure i estendre la Xarxa Balear de Pobles pel Clima entre els ajuntaments de tot el territori balear.

020.- Reorganitzar els plans d’estudi i la formació ocupacional cap al sector energètic, per tal d’accelerar la conversió a una economia més sostenible i facilitar l’expansió de l’ocupació verda.


PENSA DIFERENT 11Per altra part és necessari reconèixer el gran paper dels torrents, ecosistemes de gran biodiversi-tat, com a elements vius del cicle de l’aigua i als ecosistemes. Els torrents han estat considerats durant massa anys com a simples mecanismes per donar sortida a les aigües i no s’ha valorat el seu paper com a corredors biològics ni tampoc s’han potenciat els seus valors com a reguladors de les revingudes. Cal revertir aquesta concepció, i més quan l’expansió de les zones urbanes -imper-meabilitzant els sòls- fa que els seus cabals arribin a les desembocadures superant la capacitat per desaiguar-los.

Les aigües subterrànies són el nostre recurs hídric principal i la garantia de disposar dels recursos hídrics que necessitam. Cal, per tant, preservar-les protegint-les de la sobreexplotació que generen els processos de salinització, garantint el bon funcionament de les depuradores i ajudant que les activitats agràries redueixin la contaminació difusa per un excés d’adobs.

038.- Desenvolupar activament el nou Pla hidrològic de les Illes Balears

039.- Transferir les competències en recursos i aprofitament hidràulics als respectius consells insulars, d’acord amb el que preveu l’actual Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

040.- Establir una coordinació interinsular que representi l’Autoritat de la Demarcació Hidrogràfica de les Illes Balears, sota la Direcció General de Recursos Hídrics, com l’entitat que ha de realitzar una gestió dels recursos hídrics unificada.

041.- Establir per llei les tarifes progressives de consum i una política d’estalvi, per tal de garantir l’accessibilitat i assequibilitat dels serveis bàsics de l’aigua i que, alhora, se’n desincentivi l’ús abusiu.

042.- Establir progressivament un preu unitari i equitatiu de l’aigua.

043.- Generalitzar els comptadors individuals i les mesures de tarifació progressiva.

044.- Fomentar la revisió i millora de les xarxes de distribució d’aigua potable per eliminar les pèrdues existents i augmentar-ne l’eficiència.

045.- Racionalitzar l’ús de les dessaladores, adaptant-les a la demanda, com per exemple reubicar l’ús de la dessaladora d’Andratx al Llevant de Mallorca.

046.- Millorar el tractament de les depuradores penalitzant les causes que provoquen el seu mal funcionament, completant la incorporació del tractament terciari a tota la xarxa de sanejament de les Illes Balears.

047.- Incrementar les inversions per recuperar les aigües residuals per a altres usos i la recupera-ció de les zones contaminades o sobreexplotades.

048.- Promoure la substitució de pous negres i fosses sèptiques que causen contaminació directa dels aqüífers, per sistemes de depuració natural que permetin la reutilització d’aigües residuals.

049.- Elaborar i desenvolupar un pla integral de protecció i millora ambiental del pla de Sant Jordi.

050.- Reconvertir la gestió i el tractament territorial dels torrents fomentant mesures de recupera-ció ambiental, com a corredors ecològics i reguladors de les revingudes.

051.- Recuperació dels aqüífers en mal estat reduint extraccions i evitant la seva contaminació.

052.- Ajustar els desenvolupaments urbanístics i agrícoles als recursos hídrics disponibles, i plan-tejar les bones pràctiques agràries i l’agricultura ecològica com a alternativa per evitar la contami-nació d’aqüífers.

c) Fomentar les plantes de compost municipals per poder tractar els residus orgànics al mateix lloc on es generen, creant llocs de feina i reutilitzar el compost obtingut en agricul-tura i boscos, per a la seva utilització com a biomassa.

d) Descentralitzar la gestió dels residus sòlids urbans.

e) Impulsar la recollida selectiva domicilària, especialment de la fracció orgànica.

028.- Realitzar l’adequació i millora de les estacions de transferència amb l’objectiu d’augmentar l’eficiència de la gestió de residus.

029.- Fomentar i executar les tasques d’inspecció en matèria de residus amb l’objectiu de crear indicadors de control específics i supervisar l’execució dels dos plans directors per part de les empreses concessionàries.

030.- Facilitar la recollida de residus especials –voluminosos, perillosos i tòxics- amb la implanta-ció de més punts verds específics.

031.- Organitzar un sistema de recollida selectiva insular compatible amb les recollides porta a porta (PAP) que realitzen els municipis, millorant la distribució i extensió de les ecoilles –iglús de selectiva- i el seu sistema de recollida, amb un control de qualitat exhaustiu.

032.- Declarar les Illes Balears lliure de bosses d’un sol ús.

033.- Potenciar els sistemes de gestió ambiental com els ISO14001 i EMAS i crear un sistema específic adaptat a les característiques del teixit productiu de Balears, bàsicament format per microempreses.

034.- Desenvolupar normatives per controlar la contaminació acústica, en primer lloc potenciant la redacció de mapes de soroll als municipis turístics i zones més vulnerables.

035.- Establir mesures per millorar la qualitat de l’aire, especialment en zones urbanes, potenci-ant sistemes de transport públic de qualitat i menys contaminants per reduir la congestió automo-bilística.

036.- Promoure la implantació de filtres de contaminants als tubs d’escapament dels vehicles per disminuir-ne al màxim possible l’emissió de contaminants.

037.- Continuar amb la progressiva substitució de l’enllumenat públic per sistemes que siguin més eficients i evitin la contaminació lumínica.

3. Gestió de l’aigua.

El desenvolupament del Pla hidrològic, aprovat al final d’aquesta legislatura, és vital per tal de mantenir el bon estat dels recursos hídrics i recuperar els que han estat malmesos. L’aplicació de la seva normativa requereix un esforç col·lectiu per tal d’encertar en les solucions que aquest instrument proposa i entendre els seus objectius, fins i tot després d’anys plujosos en què pareix que la sequera no pot tornar mai.

És important redimensionar la infraestructura de dessalinització, la qual és una herència de mala planificació i una hipoteca de governs del PP que hem de pagar durant molts anys. Alhora s’ha de redimensionar també la infraestructura de depuradores, i sobretot reformular el cànon de saneja-ment, que actualment resulta injust.


PENSA DIFERENT 13


4. Mobilitat.

La mobilitat a les nostres illes és troba en un moment decisiu. Gràcies a la nostra gestió de l’àrea de Mobilitat, s’han executat multitud de projectes i inversions per tal de canviar el model de mobi-litat general. Un model que es basava gairebé exclusivament en el cotxe particular com a mitjà de transport i que promovia unes infraestructures viàries que sovint han fet malbé el territori.

El nou model cap al qual s’han donat passes importants té com a principal objectiu aconseguir una mobilitat més racional, equilibrada i sostenible, en què el transport públic sigui l’autèntic protagonista. Més transport col·lectiu i més diversificat: tren, bus, tramvia, metro, tram-tren, in-termodalitat dels distints tipus de transport, més freqüències a un preu més reduït, foment de la bicicleta pública, etc.

Ni el planeta ni les nostres illes poden seguir apostant pels desequilibris modals i per polítiques insostenibles de mobilitat i transport que ocasionen greus perjudicis al nostre territori i a l’aire que respiram. Per això, el nostre compromís és el de continuar avançant cap a un nou model de mobilitat sostenible.

El principal objectiu ha estat i és millorar substancialment la quantitat i la qualitat dels serveis de transport: freqüències, tarifes, infraestructures, intermodalitat, etc., i dur a terme actuacions que millorin la connectivitat i el desplaçament tant de persones com de mercaderies.

053.- Desenvolupar la Llei de mobilitat de les Illes Balears, com a instrument per integrar totes les polítiques relacionades amb la mobilitat i aconseguir una mobilitat sostenible, eficient i segura.

054.- Revisar el Pla director de transports de les Illes Balears, d’acord amb l’àmbit competencial de l’Estatut, per promoure la mobilitat sostenible a cada realitat insular i actualitzar les necessitats de transport.

055.- Consolidar la diversificació i l’impuls del sistema de transport col·lectiu.

056.- Millorar l’accessibilitat a tots els mitjans de transport.

057.- Promoure un canvi cultural en relació a la mobilitat sostenible i segura.

058.- Apostar per recuperar l’espai urbà per les persones, promovent la redistribució de l’espai per trànsit rodat a espais per a vianants, ciclistes i transport públic, per tal de reduir la congestió, millorar la qualitat de l’aire i incentivar l’ús d’opcions de mobilitat més sostenibles.

059.- Mantenir una política tarifària atractiva que incentivi l’ús habitual del transport públic.

060.- Introduir les noves tecnologies i les millores en qualitat a tot el transport de les Illes Balears.

061.- Rendibilitzar els mitjans de transport existents i ampliar les respectives xarxes.

062.- Adaptar els serveis a l’estacionalitat pròpia de les Illes Balears. Transport i turisme.

063.- Fomentar la participació pública i la gestió integrada de la mobilitat al transport insular, interinsular i amb l’exterior.

064.- Establir plans de millora del transport marítim i terrestre de mercaderies.




PENSA DIFERENT 15permetent l’ús de la targeta intermodal a tota la xarxa de transport públic de l’illa de Mallorca, i una gestió integral del transport públic a l’àrea d’influència de Palma.

081.- Fomentar la creació de serveis d’autobusos d’alta capacitat en plataforma reservada.

082.- Augmentar el projecte de bicicleta pública a més estacions. Estudiar la possibilitat d’habi-litar més espai només per a bicicletes als trens actuals i als nous trens.

083.- Prolongar la línia de tram ferroviari d’Artà a Cala Rajada, complementant la línia Manacor – Artà.

084.- Posada en funcionament del Tram-Tren de Manacor-Artà.

085.- Construir la primera fase (Aeroport- Centre de Palma) del Tramvia de la Badia de Palma i impulsar la resta de fases tramviàries.

086.- Finalitzar l’electrificació de tota la xarxa ferroviària: tram sa Pobla - Enllaç i tram Manacor–Enllaç. Aconseguir una xarxa moderna i energèticament eficient a tot Mallorca.

087.- Impulsar l’execució d’un sistema de transport ferroviari (tren, tram-tren o altre) al Migjorn de Mallorca, en funció dels estudis d’alternatives i corredors efectuats aquesta legislatura.

088.- Impulsar la prolongació del tram ferroviari sa Pobla – Alcúdia pel traçat més sostenible i amb major captació de demanda, d’acord amb els estudis d’alternatives de corredors efectuats aquesta legislatura.

089.- En funció dels resultats de l’estudi de mobilitat i demanda realitzat, valorar el desenvolupa-ment del ramal de metro de Son Espases i prolongació al Parc BIT per incrementar-ne la rendibilitat.

090.- Crear abonaments turístics d’ús per dies (1, 3 o 7 dies).

091.- Millorar la xarxa d’informació als usuaris i la venda de bitllets a totes les estacions i andanes.

Transport marítim.

092.- Exigir al Ministeri de Foment que el transport marítim de mercaderia sigui considerat com un servei públic i que les empreses de les Illes Balears gaudeixin d’uns preus semblants al trans-port terrestre entre ciutats peninsulars.

093.- Desenvolupar la Llei d’ordenació del transport marítim de les Illes Balears mitjançant nor-mes que assegurin unes connexions, freqüències, horaris i preus adients per als ciutadans de les Illes Balears.

094.- Exigir al Govern de l’Estat que ampliï la bonificació de transport per a residents a tots els residents de les Illes Balears sense cap exclusió per nacionalitat.

095.- Reordenar els usos del port de Palma i millorar-ne les infraestructures amb unes actuacions dimesionades a la realitat territorial de Mallorca.

Transport aeri.

096.- Ampliar les bonificacions als residents de Menorca, Eivissa i Formentera pels vols interin-sulars inclosos en l’Obligació de Servei Públic (OSP). De forma progressiva, un 10% el primer any fins a arribar a un 25% de descompte total.

065.- Estudiar la possibilitat i les condicions en què els animals de companyia puguin viatjar en alguns tipus de transport públic.

Mobilitat privada terrestre.

066.- Promoure plans de mobilitat municipals que afavoreixin l’ús del transport públic, la mobili-tat no motoritzada i els espais per a vianants.

067.- Avançar cap a una fiscalitat progressiva sobre els vehicles en funció del grau de respecte al medi ambient – emissions de gasos i partícules – i d’eficiència energètica.

068.- Definir una xarxa cicloturística insular igual com la d’algunes xarxes europees (com per exemple la suïssa i l’anglesa). És evident que Mallorca és una destinació excel·lent per a l’usuari cicloturístic, però manca encara una xarxa coherent i degudament senyalitzada a les carreteres secundàries de Mallorca, peça clau per a la promoció d’un turisme més sostenible i de qualitat.

069.- Incorporar a la planificació urbanística i l’ordenació territorial l’objectiu de la mobilitat sos-tenible. S’ha de crear proximitat i reduir la mobilitat obligada i introduir en els estudis d’impacte ambiental els efectes sobre la mobilitat.

070.- Implantar mesures de discriminació positiva per al transport col·lectiu i la mobilitat no mo-toritzada.

071.- Fomentar les iniciatives de cotxe compartit.

072.- Fomentar l’ús d’aparcaments dissuasoris existents (Son Fuster, Son Sardina, UIB) i potenci-ar-ne de nous, combinats amb transport públic (tren, metro i busos) a l’entrada de Ciutat i crear-ne de nous.

073.- Fomentar l’ús del vehicle elèctric mitjançant la implantació de punts de recàrrega, aparca-ments específics i ajuts econòmics.

074.- Fomentar els biocombustibles de segona generació, produïts a partir de residus com a futur dels biocarburants.

075.- Canviar el projecte actual de la via connectora de Palma a una carretera convencional des-doblada i elaborar i executar un pla de descongestió per a l’entrada i sortida de Ciutat millorant-ne els accessos.

076. Limitar la velocitat màxima de la via de cintura i la via connectora a 80km/h, així com també a alguns accessos a Palma.

077.- Considerar la implantació de limitació de la velocitat a 30 km/h a molts carrils urbans.

Transport públic terrestre.

078.- Continuar treballant per la intermodalitat del transport públic, i adaptar-lo a la mobilitat dels ciutadans i visitants.

079.-Ampliar la xarxa de transport públic a tots els nuclis de població de més de 500 habitants i creació de serveis d’autobús exprés entre els principals nuclis de població.

080.- Integrar l’EMT de Palma al sistema tarifari integrat del Consorci de Transports de Mallorca,


PENSA DIFERENT 17c) Potencia la reutilització i reurbanització del sòl consumit en front de nous creixements

d) Obligar que el creixement s’assigni amb criteris objectius i preferentment a sòls deteri-orats.

e) Garantir la preservació paisatgística i assegurar la protecció del sòl rústic amb l’objectiu de potenciar la rendibilitat agrària i preveure la connectivitat biològica i territorial del sòl rústic.

104.- Facilitar mitjans als ajuntaments per adaptar els planejaments municipals al Pla territorial de Mallorca.

105.- Fer una aplicació més restrictiva de les autoritzacions d’interès general per evitar que se n’abusi en la construcció en zones naturals protegides.

106.- Enfortir l’Agència de protecció de la legalitat urbanística de Mallorca amb més mitjans hu-mans i econòmics, creada aquesta legislatura, perquè pugui dur a terme de manera efectiva la seva tasca d’assegurar el compliment de la legislació urbanística vigent des de l’àmbit supramunicipal.

107.- Destinar els ingressos derivats de sancions urbanístiques als ajuntaments adherits a l’Agèn-cia, en funció de la recaptació provinent del seu municipi i que hauran d’anar destinats a la res-tauració del patrimoni natural i històric municipal.

108.- Elaborar un decret d’unificació terminològica del planejament amb l’objectiu de fer més accessible l’urbanisme al ciutadà i augmentar la transparència durant les tramitacions del plane-jament (PGOU, PT...).

109.- Millorar i potenciar la participació ciutadana a l’urbanisme: aquest ha d’estar enfocat a la qualitat de vida de la ciutadania abans que a interessos individuals.

110.- Desenvolupar una normativa fiscal que afavoreixi l’entrada dels habitatges buits al mercat i que faciliti l’accés a l’habitatge, sense consum addicional de territori.

6. Camins públics i accés al medi natural.

L’accés al medi natural i al gaudi de la natura han de ser un dret de totes les persones. L’oci als espais lliures és una part fonamental a l’hora de descobrir, conèixer i valorar el nostre patrimoni natural i etnològic. És per això necessari garantir l’accés al conjunt del medi natural amb la pro-tecció, i defensa dels camins públics i el desenvolupament de rutes d’accés a la natura.

Els camins públics són un bé patrimonial que les administracions públiques han de defensar, da-vant les múltiples agressions que pateixen per part de la propietat privada. Vist que és competèn-cia dels ajuntaments, i que sovint aquests no compten amb mitjans suficients o es troben massa pressionats per poder actuar, es veu imprescindible que aquesta qüestió també passi a formar part de les prioritats d’una administració superior.

Els camins que varen obrir i mantenir els nostres avantpassats són els que hem de preservar i mantenir perquè els nostres fills els puguin gaudir. L’interès continuat de la gent de la nostra illa per recórrer el territori, sumat a l’interès creixent dels nostres visitants per conèixer l’illa de manera tranquil·la i acostar-se al patrimoni, demana una política activa en el dret de defensa dels camins públics.

097.- Exigir al Ministeri de Foment obligacions de servei públic entre Eivissa i Menorca i Madrid, Barcelona i València, en temporada d’hivern, sistemes anàlegs que permetin connexions i tarifes que no discriminin els ciutadans.

098.- Reclamar al Ministeri de Foment solucions efectives i urgents per aconseguir unes tarifes justes i assequibles en els vols entre la península i les Illes Balears.

099.- Exigir al Ministeri de Foment la gestió pública, descentralitzada i individualitzada dels nostres aeroports, de tal manera que siguin un autèntic servei públic per als ciutadans, i on les institucions pròpies tenguin la màxima capacitat de decisió.

100.- Reclamar la desclassificació de l’aeroport de Son Bonet com a aeroport d’interès general i traspassar, amb els recursos suficients, la gestió de tots els aeròdroms i camps de vol al Govern de les Illes Balears.

101.- Exigir al Govern de l’Estat que ampliï la bonificació de transport per a residents a tots els residents de les Illes Balears sense cap exclusió per nacionalitat.

5. Ordenació del territori.

L’ordenació del territori s’ha de realitzar amb criteris de sostenibilitat, fixant els límits de capacitat de càrrega del territori i alhora donant resposta a les necessitat socials i econòmiques de la nostra societat.

És imprescindible canviar el model d’ordenació territorial, humanitzar els pobles i les ciutats pen-sant-les per enfortir el sentit comunitari i de pertinença, la identitat cultural, i garantir la igulatat d’oportunitats i d’accés de les persones, tot donant rellevància a l’habitatge protegit i garantint un ambient urbà saludable i lliure de contaminació.

Aquesta ordenació s’ha de fer dotant la ciutadania d’instruments que assegurin la màxima partici-pació ciutadana i la transparència durant tot el procés.

Cal donar claredat als usos econòmics del sòl, començant per garantir que els sòls agraris i fores-tals siguin preservats. Es necessari fer més avenços en la conservació dels nostres espais naturals (boscs, torrents, àrees d’interès paisatgístic, etc.) per tal d’evitar la desaparició dels hàbitats, ga-rantir-ne la connectivitat biològica i el dret de les persones a gaudir del medi natural. Però tot això no serà possible si les administracions no garanteixen el compliment de la legalitat urbanística.

102.- Aprovar una llei del sòl. Les Illes Balears són l’única comunitat autònoma, que no disposa d’una llei d’ordenació urbanística i de les poques que no té integrada l’ordenació del territori i l’urbanisme en una única norma. L’aprovació d’una llei del sòl integral que prevegi l’ordenació urbanística i territorial així com la disciplina urbanística, és una necessitat ineludible, així ho hem defensat aquesta legislatura aprovant un projecte que ha estat bloquejat en seu parlamentària. Ens comprometem a tornar-ho a fer, reforçant aspectes que millorin l’abast que ha de tenir.

103.- Aprovar unes noves Directrius d’ordenació del territori (DOT), ja que les actuals són del 1999 i tenien una vigència de 10 anys. Les prioritats són:

a) Mantenir l’actual prohibició de crear nous nuclis de població.

b) Adequar les previsions del planejament a la capacitat de càrrega del territori.


PENSA DIFERENT 19122.- Elaborar un pla general de política forestal per tal de posar en valor i gestionar de manera sostenible els nostres boscs i zones forestals, amb els objectius de:

a) Millorar encara més les mesures i infraestructures contra incendis.

b) Establir plans de reforestació a les zones necessitades amb el seu manteniment posterior.

c) Possibilitar un major aprofitament de la biomassa forestal que repercuteixi positivament sobre la seva conservació.

123.- Aplicar una política de prevenció d’incendis que limiti els usos permesos en àrees cremades.

124.- Invertir en la restauració paisatgística i rehabilitació ambiental d’hàbitats degradats per garantir-ne un estat òptim de conservació.

125.- A la serra de Tramuntana, redactar un nou Pla d’ordenació de recursos naturals i un nou Pla d’ús i gestió, per tal d’anar treballant cap a la seva màxima protecció.

126.- Incrementar l’extensió del parc natural de Llevant. Ampliar el parc natural de l’Albufera de Mallorca a la zona de Son Bosc i ampliar la figura de protecció europea, lloc d’interès comunitari (LIC).

127.- Declarar parc natural es Trenc, així com les zones nord i sud de Menorca.

128.- Redactar i implementar el Pla rector d’ús i gestió (PRUG) als espais naturals protegits que encara no el tenen (o que ja no està en vigor): parc natural de Mondragó, parc natural de l’Albufera des Grau, parc natural de la península de Llevant, reserva natural des Vedrà (inclosos es Vendranell i els illots de Ponent), reserva natural de s’Albufereta.

129.- Millorar el finançament de la conservació i gestió dels espais naturals mitjançant la creació d’un fons públic de conservació a través d’un gravamen sobre activitats econòmiques que es bene-ficien directament o afecten el patrimoni natural.

130.- Ampliar els ajuts als espais naturals protegits amb l’objectiu de compatibilitzar la seva pro-tecció amb les activitats tradicionals.

131.- Analitzar i ampliar la Xarxa Natura 2000 a tots els hàbitats susceptibles de formar-ne part i elaborar els plans d’usos i gestió dels espais Xarxa Natura 2000. Així com també fer complir els plans de repercussió ambiental de totes les zones incloses en la Xarxa Natura 2000.

132.- Crear una reserva marina a la costa de Tramuntana i unes altres a les badies d’Alcúdia i Pollença, vist l’impacte positiu que tenen sobre la pesca. Crear aquesta reserva amb la cooperació del sector pesquer.

133.- Augmentar els recursos per garantir la protecció de la reserva marina del Toro davant de les activitats d’impacte negatiu a l’entorn biològic i econòmicosocial.

134.- Revisar les vedes de pesca recreativa a les Illes Balears, adequant-les a la realitat que viu la mar Mediterrània.

135.- Consolidar i impulsar els plans de recuperació per a les espècies més vulnerables de fauna i flora.

136.- Fomentar l’instrument de custòdia del territori com a eina activa i positiva de gestió amb els propietaris d’espais protegits.

111.- Aprovar una llei de camins que reguli les competències en matèria de camins veïnals. Intro-duir el principi de substitució que obligui els responsables de tancar camins inventariats a assumir la restitució dels recorreguts pertorbats, com ja passa a França o Suïssa.

112.- Crear i consolidar una xarxa de camins públics i donar la titularitat al Consell de Mallorca per al seu manteniment.

113.- Definir una xarxa coherent i jerarquitzada de camins púbilcs amb la seva adequada senyalització. Regular els usos mitjançant normativa. Definir quins camins han de ser d’ús general i quins d’ús restringit.

114.- Donar suport tècnic en la redacció dels catàlegs municipals de camins. Igualment com es fa ja amb el planejament urbanístic, crear un instrument a nivell insular per tal d’assessorar tèc-nicament i jurídicament en matèria d’inventari de camins públics.

115.- Establir una xarxa pedestre insular que connecti tots els camins existents i atengui també les demandes de trànsit eqüestre, com ja ocorre en el cas britànic.

116.- Completar el recorregut del GR-221 Ruta de pedra en sec i el CR-222 Ruta Artà Lluc per tal d’oferir més de 400 kilòmetres de rutes senderistes.

117.- Consolidar i ampliar la xarxa d’itineraris, basats en les finques públiques i de domini públic, per tal d’assegurar el dret d’accés al medi natural i de fer-los servir com un element pedagògic i de coneixement del patrimoni natural.

118.- Consolidar un centre de documentació del Consell de Mallorca en matèria de camins, per tal de fomentar la recerca i posar a disposició dels municipis i ciutadans la documentació que ara roman dispersa.

119.- Donar publicitat als inventaris municipals de camins, mitjançant la publicació a l’IDEIB i inscriurel’s al registre de la propietat com a béns públics per evitar futures usurpacions.

120.- Augmentar el nombre d’espais destinats al contacte amb la natura pròxims a Palma amb finalitats d’oci i gaudi de la natura per part dels ciutadans.

121.- Estudiar la unificació de la gestió de la xarxa de refugis en un sol organisme, per tal d’asse-gurar eficiència i qualitat en el servei.

7. Conservació i gestió del medi natural.

Les Illes Balears són un indret altament atractiu des del punt de vista turístic i alhora una de les comunitats autònomes de l’Estat amb menor percentatge inclòs dins la Xarxa Natura 2000, ja que només hi consta un 22%, 5 punts per davall de la mitjana de l’Estat espanyol i la meitat que l’arxipèlag Canari. Tot i que la superfície total protegida ha augmentat fins a les 100.000 ha entre terrestres i marines, encara ara manca desenvolupar els mecanismes de gestió que fan possible la pervivència dels valors naturals. Cal incidir en el fet que si no protegim el nostre territori i gestio-nam els recursos naturals, l’atractiu que ara ens caracteritza es pot anar degradant.

Com a eina de gestió apostam per la custòdia del territori, un conjunt d’instruments que permeten conservar i fer bon ús de la natura, el paisatge i el patrimoni cultural de llocs de propietat priva-da. A les Balears una gran part del patrimoni natural es troba en propietat privada i, per tant, és necessari establir els mecanismes que facilitin als propietaris la conservació i el bon ús d’aquests espais, amb els corresponents incentius.

20137.- Estimular la creació i el funcionament d’entitats que treballen la custòdia, i que ofereixin convenis de gestió als propietaris dels espais que s’hagin de protegir.

138.- Potenciar la incorporació de les cooperatives i agents privats a la gestió de finques públiques.

139.- Desenvolupar mesures fiscals que incentivin la conservació de la biodiversitat així com les finques amb acords de custòdia del territori. Per exemple, afavorir les entitats de custòdia per l’arrendament de terres i drets d’explotació amb finalitats de conservació.

140.- Incentivar la participació de les entitats de custòdia en l’aplicació de mesures compensatò-ries d’impacte ambiental (restauració i conservació d’hàbitats) de projectes d’obres i infraestruc-tures públiques.

141.- Reformular les ajudes existents per tal de:

a) Poder prioritzar actuacions de custòdia del territori que millorin realment l’estat de conservació del medi natural.

b) Integrar els agricultors i pescadors que subscriguin acords de custòdia del territori i que inclo-guin compromisos ambientals més enllà dels legalment exigibles.

142.- Revisar el Pla de desenvolupament rural de les Illes Balears per fer-lo realment compatible amb la conservació agrària.

143.- Crear polítiques de bon veïnatge entre l’administració de les àrees naturals i els propietaris/es de les finques veïnes, implicant a tothom en el compromís de conservació.

144.- Millorar el finançament dels ajuntaments en base a la superfície no urbanitzable del muni-cipi i el seu bon estat de conservació, per tal d’afavorir un model de desenvolupament sostenible davant l’urbanisme expansionista tradicional.

145.- Desenvolupar i implementar plans de gestió ambiental sostenibles de les platges.

146.- Implantar accions de conservació i manteniment del litoral natural.


PENSA DIFERENT 23

VIDA SOSTENIBLE

8. Educació ambiental i compra pública sostenible.

L’educació ambiental és un recurs totalment necessari si volem que la nostra societat conegui millor el medi que ens envolta per poder estimar-lo i respectar-lo, prendre consciència de la pro-blemàtica ambiental global a la qual ens enfrontam i tenir els recursos i coneixements suficients per poder actuar i canviar els seus hàbits quotidians.

Les administracions públiques hem de fer una passa endavant i treballar perquè les nostres deci-sions, en tots els aspectes, estiguin encaminades cap a la sostenibilitat. Per tant, a les compres i contractes que realitzem les administracions públiques hem d’incorporar criteris que garanteixin que els productes que adquirim i les obres i serveis que realitzam generen el mínim impacte am-biental possible. Aquests aspectes estan relacionats amb el cicle de vida dels productes, la seva producció i extracció, el comportament ambiental de proveïdors, fabricants i distribuïdors i en la metodologia i el procediment emprat durant l’execució del contracte.

147.- Racionalitzar els serveis d’educació ambiental del Govern i del Consell.

148.- Potenciar l’accés a la informació ambiental com un dret ciutadà:

a. Promocionar el Centre de Recursos en Educació Ambiental (CREAIB) per tal d’unificar i fer més eficients els serveis d’informació ambiental

b. Fer públic el rendiment mediambiental de les institucions públiques, inclòs l’ús energètic.

149.- Educar per la sostenibilitat, a partir de la implicació personal com a eina per a la transfor-mació, i integrar plenament l’educació ambiental en els programes educatius dels centres.

150.- Crear una xarxa activa de centres educatius que treballen per la sostenibilitat, per a l’inter-canvi de recursos.

151.- Augmentar de 45 a 70 el nombre de centres educatius on s’implementa l’Agenda Local 21 Escolar per tal de fomentar les accions concretes a partir de la participació.

152.- Crear programes d’educació ambiental per a persones adultes. Oferir cursos ocupacionals per a persones en atur per tal que millorin les seves capacitats.

153.- Desenvolupar una introducció progressiva de contractació amb criteris de sostenibilitat per tal d’orientar la despesa pública cap a un menor impacte ambiental i social.

154.- Introducció progressiva a residències, hospitals, càterings institucionals, etc. de productes d’agricultura ecològica i de comerç just.

9. Integració de la sostenibilitat a la presa de decisions i al model productiu.

Som conscients que l’actual estil de vida, en particular l’estructura de divisió del treball i de les funcions, l’ocupació del sòl, el transport, la producció industrial, l’activitat turística, l’agricultura, el consum de recursos i les activitats d’oci, i per tant el nostre model, fa que tothom sigui respon-sable del gran nombre de problemes ambientals als quals s’enfronta la humanitat.


VIDA SOSTENIBLE


PENSA DIFERENT 25Sobirania alimentària.

160.- Legislar l’exigència de l’etiquetatge de productes modificats genèticament de forma més clara i més visible.

161.- Establir un desgravament fiscal per la comercialització de productes ecològics locals.

162.- Crear un banc de llavors de varietats locals i fomentar la seva recuperació i cultiu entre els pagesos.

163.- Mantenir l’illa de Mallorca lliure de transgènics, practicant un control exhaustiu en la venda i distribució de llavors, en coherència amb la declaració de Balears lliure de cultius transgènics.

164.- Desenvolupar polítiques actives de potenciació de l’agricultura tradicional, integrada, bio-dinàmica o ecològica per tal de reactivar el camp, desplaçar la necessitat de cultius transgènics, augmentar la sostenibilitat de la indústria agrícola a Balears i reduir la dependència alimentària de l’exterior.

165.- Consolidar una xarxa d’escoles agràries on s’ensenyi l’ofici de pagès i ajudi els joves a intro-duir-se a l’agricultura com a mitjà de vida.

Drets dels animals.

166.- Redactar una nova llei autonòmica de protecció animal que reguli la protecció integral dels animals tant domèstics com salvatges, que contempli almenys els següents aspectes:

a. Adoptar com a referent normatiu de la Declaració Universal dels Drets dels Animals de 1978.

b. Regular la comercialització, transacció o cria d’animals exòtics, així com el control de les espècies exòtiques, i les perilloses.

c. Abolir els espectacles de tortura dels animals i declarar les Illes Balears lliure de circs amb animals.

d. Tipificar com a delicte l’abandonament i maltractament dels animals.

167.- Crear l’Oficina de Protecció i Benestar Animal que vetlli pel compliment de la normativa en matèria de protecció i benestar animal i dugui un control estricte de les condicions de les instal-lacions on romanguin (botigues, caneres, refugis zoològics) i del seu benestar.

168.- Crear una xarxa de refugis d’animals gestionada per les associacions de defensa animal.

169.- No promoure la subvenció o ajudes d’espectacles que incloguin animals.

170.- Potenciar campanyes de conscienciació ciutadana i d’adopció.

171.- Promoure l’esterilització i identificació de cans i moixos en col·laboració amb entitats pro-teccionistes i veterinaris.

172.- Donar suport als municipis per a l’exercici de les competències en relació a l’aplicació de la llei i les ordenances municipals en relació a tractament i tinença d’animals.

Estam convençuts que és necessari un gran pacte polític, econòmic i social per dissenyar i co-mençar un procés de transició cap a una societat i unes illes més sostenibles amb una estratègia consensuada de canvi en el nostre model productiu, i de consum de recursos i espais.

La societat, els agents econòmics i els poders públics n’han de prendre consciència. Per tot això, ens comprometem a col·laborar amb tots els sectors (ciutadans, empreses, entitats socials, etc.) en el camí cap a un veritable i necessari desenvolupament sostenible.

155.- Aprovar un pacte social per articular un pla estratègic balear de sostenibilitat (àmpliament participat) per poder dur a terme una planificació seriosa a llarg termini, tant en matèria econòmi-ca com social i ambiental.

156.- Crear ponts entre els oficis tradicionals mallorquins i el nou món de l’ecologia i la sosteni-bilitat amb la finalitat d’integrar l’agricultura i el medi ambient, entenent que la natura és la base de la nostra vida. D’aquesta manera, es poden revaloritzar les feines agrícoles i del camp, i es reconeixen els serveis ambientals i de conservació del territori que s’hi realitzen.

157.- Potenciar els instruments de desenvolupament local sostenible de manera coordinada amb totes les administracions públiques, com ara l’Agenda Local 21, la Carta de la Terra, la Responsa-bilitat Social Corporativa, i d’altres.

158.- Desenvolupar el Pla estratègic 2011-2015 per consolidar i augmentar la qualitat dels pro-cessos d’Agenda Local 21 de Mallorca, i crear-ne un d’àmbit insular. Alhora, promoure la vincula-ció de les subvencions destinades als ajuntaments a les accions recollides als plans d’acció local (AL21) i a inversions encaminades a augmentar la sostenibilitat ambiental dels municipis.

159.- Crear el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, com a òrgan associat al Con-sell Econòmic i Social (CES) de les Illes Balers. Aquest ha de comptar amb un observatori de la sostenibilitat per a la presa de dades actualitzades sobre indicadors ambientals.

10.- Sobirania alimentària i drets dels animals.

El medi ambient més immediat és el nostre cos i la seva alimentació. Mentre ens alimentam de menjar produït industrialment, amb alta càrrega química i amb una producció que posa en perill l’equilibri dels ecosistemes, el nostre planeta seguirà malalt. Creiem que simplement modificant els nostres hàbits de consum, i observant els aliments que ens posem cada dia a taula, podem crear un canvi positiu al nostre entorn. El pagès ha caigut a l’oblit en anys de bonança econòmica. Ara el trasbals en l’economia ens demana tornar a la terra, per tornar a veure el pagès com la base del nostre teixit productiu i econòmic: el menjar. Si es diu sector primari, és perquè és el primer que ens fa falta per viure, i el que més directament ens lliga a la terra. Revitalitzar l’agricultura, fer sostenible el camp, comença per valorar les productes de la nostra terra, cultivats amb seny i mètodes respectuosos amb l’entorn.

Sense deslligar-nos d’aquest sector primari, de camp i ramaderia també defensam la necessitat d’una política conscienciació i sensibilització cap a una conducta responsable i cívica en relació amb els animals i la preservació de la fauna i els seus hàbitats. Per tot això, és necessària una polí-tica integral de defensa dels animals. Aspiram al reconeixement i la protecció integral dels animals que impedeixin l’explotació abusiva i cruel, el maltractament o el patiment; el desenvolupament de la conscienciació i la sensibilització en el respecte cap als animals que redueixi i anul·li el mal-tractament i la violència exercida contra aquests i el respecte cap a tots els éssers vius.


PENSA DIFERENT 1


2011/2015

EDUCACIÓ, CULTURA, PATRIMONI

3

EDUCACIÓ, CULTURA, PATRIMONI

El context actual de crisi té, naturalment, repercussions en la situació de l’educació, la cultura, la llengua i la preservació del patrimoni. Cap d’aquests capítols pot ser considerat de segon ordre des del punt de vista de la construcció d’un país amb perspectives de futur, fidel a la seva identitat i socialment cohesionat.

La situació de l’educació segueix marcada per les realitats de la insuficiència pressupostària i els mals resultats que donen indicadors tals com l’informe PISA o les xifres de fracàs escolar. Pel que fa als recursos, al mal finançament crònic s’hi han d’afegir els efectes de la crisi finan-cera sobre els pressuposts públics. A les Illes Balears, durant els darrers anys, el sistema edu-catiu ha patit una retallada inferior, en percentatge, a la del global del Govern i a la dels altres departaments, però en qualsevol cas ha agreujat la precària situació d’un sistema educatiu en què els recursos disponibles segueixen molt per davall del que seria necessari per a una acció educativa de qualitat, a l’alçada dels reptes de la nostra societat complexa i creadora d’igualtat d’oportunitats.

Els objectius de destinar un 6% del PIB a l’educació semblen més lluny que mai; tanmateix, també sembla més necessari que mai renovar el compromís d’aconseguir-ho. La diversitat d’ori-gen de la població escolar i la necessitat d’atendre la diversitat fan especialment imprescin-dible aquest esforç. Un esforç que ha de ser pressupostari però també d’eficiència: en aquest sentit, cal reforçar la coordinació entre els projectes educatius municipals i el que es fa des de la comunitat autònoma, i cal una bona actualització del mapa escolar. Un esforç que ha de ser, també, de reformulació de les estratègies educatives: el moment exigeix una renovació pedagògica, amb especial atenció a una adequada adaptació al món de les noves tecnologies de la comunicació.

La societat actual es caracteritza també per la crisi de la idea de la implicació dels ciutadans en els afers col·lectius, cosa que no està afavorint la desitjable implicació de totes les parts de la comunitat escolar. La política educativa hauria de marcar-se, especialment, l’objectiu d’afavorir la implicació de pares i mares. Igualment, sembla no haver progressat tal com hauria estat d’esperar la idea que l’educació va més enllà de l’ensenyament formal i obligatori. S’ha d’aprofundir en el suport als ensenyaments artístics i musicals, i s’ha d’aprofundir en la idea que els ciutadans han de disposar d’oportunitats educatives al llarg de tota la seva vida, tal com exigeix el canviant mercat de treball d’avui.

Les polítiques cultural, lingüística i de defensa del patrimoni també han patit els efectes de la menor disponibilitat financera de les administracions. En el cas de la política lingüística, a més, ens trobam amb les dificultats d’unes dinàmiques demogràfica i sociològica i d’un panorama

Emili Darder

“No hi ha més que un mitjà per fer ciutadans, que és la cultura. Resulta que la tasca bàsica és fer cultura, cultura i cultura.”


PENSA DIFERENT 5L’EDUCACIÓ, LA CLAU D’UN PAÍS

1. Impulsar el pacte social per a l’educació i una llei de finançament adequada. 7

2. Garantir una oferta educativa pública de qualitat i una administració àgil i eficient. 7

3. Per un sistema educatiu que garanteixi la igualtat d’oportunitats i la participació de la comunitat educativa. 9

4. Els ensenyaments postobligatoris, elements clau per a un model de desenvolupament innovador i equilibrat. 11

5. La formació al llarg de la vida, garantia de progrés econòmic i social. 12

6. L’educació, una responsabilitat compartida. 12

7. Per a la millora i el reconeixement social de la professió docent. 13

8. Una educació de qualitat, garantia de cohesió i promoció social. 15

9. El català, eix de l’ensenyament plurilingüe, per a una escola del país i per un país obert al món. 16

10. Universitat i recerca. 18

CULTURA

11. Situar la cultura al lloc central que li correspon. 21

12. Clarificar la distribució de les competències. 21

13. Millorar el dèficit en equipaments culturals. 22

14. Suport a la creació i al consum cultural. 23

15. Una cultura oberta a la modernitat i a l’exterior. 24

PATRIMONI CULTURAL

16. Gestió dels béns patrimonials. 27

17. Conservació i restauració. 28

18. Col·laboracions institucionals. 29

19. Accions de formació i investigació. 30

20. Difusió. 31

POLÍTICA LINGÜÍSTICA

21. La recuperació de la llengua catalana, una responsabilitat institucional. 33

22. El català, una llengua accessible per a tothom. 34

23. El català, la llengua al carrer. 34

24. El català, llengua d’acollida i de cohesió social. 35

25. El català, una llengua de futur oberta al món. 36

cultural i audiovisual que no afavoreixen els avenços en el procés de normalització. Nombrosos col·lectius de nouvinguts estan mostrant una predisposició ben favorable a l’aprenentatge del català, comprenent que només el coneixement d’aquesta llengua els farà ciutadans plenament integrats al país. Les institucions, per la seva banda, continuen amb l’esforç de polítiques de normalització. Una i altra realitat, però, es veuen afectades pel contrapès d’un marc estatal que està retrocedint (en polítiques però sobretot en actitud) en reconeixement de la realitat plurilingüística i plurinacional de l’Estat. Sobre el procés de normalització lingüística pesa, a més, l’amenaça d’un Partit Popular que sembla retrocedir cap a l’espanyolisme més estantís i que flirteja amb el secessionisme i els dubtes sobre el nom i la unitat de la llengua. Es fa més important que mai, per tant, refermar el compromís de fer polítiques institucionals en favor de la nostra llengua, que s’han de desplegar en nombrosos àmbits, en la línia del Pla aprovat en aquesta legislatura pel Consell Social de la Llengua Catalana.

Pel que fa a la política cultural, corre el risc de ser vista com una de les candidates a les quals amb més facilitat se li poden aplicar les receptes de retalls de la despesa de les institucions. Això no faria més que aprofundir en una sensació que ha estat recentment assenyalada per representants del nostre món cultural: que les polítiques culturals han de recuperar centralitat i que cal recuperar la consciència que no és possible vertebrar un país segur de quines són les seves senyes d’identitat sense una política cultural vigorosa. Els nostres creadors i la nostra indústria cultural han de tenir el suport d’una administració que transmeti confiança en les possibilitats i en l’excel·lència del que es fa a les Illes Balears en els terrenys de la literatura i les arts. Fa falta una cultura inserida en la modernitat i fan falta oportunitats perquè les creaci-ons culturals dels illencs es projectin cap a l’exterior. La política cultural, d’altra banda, pateix de manera significada la manca de clarificació de competències que afecta molts d’àmbits de la nostra vida institucional. Cal una redefinició clara, que parteixi del reconeixement del paper protagonista que en aquesta matèria l’Estatut dóna als consells.

La preservació del nostre patrimoni cultural s’ha fet, durant aquesta legislatura, amb el rigor que exigeix, i s’han aconseguit fites tan importants com la declaració del Cant de la Sibil·la com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, les actuacions en els castells roquers, l’impuls de l’arqueologia o la protecció de més elements patrimonials.

Tanmateix, persisteix la mancança crònica de recursos, en relació a unes necessitats importan-tíssimes. Es fa necessari, per tant, refermar la importància de les polítiques de preservació del patrimoni, que també tenen una importància singular de cara a la revalorització del nostre país com a destinació turística.

Per altra banda, el patrimoni cultural és una font de riquesa. Les declaracions de BIC suposen un augment del valor dels immobles o mobles i són un nou recurs econòmic per als sectors in-dustrials malmesos per la crisi (picapedrers, fusters, etc.) que poden tenir amb la restauració i la rehabilitació una font d’ingressos que en aquests moments no tenen. Això és sense cap dubte un revulsiu per a les economies locals i per als petits i mitjans empresaris, que repercuteix amb la creació de llocs de feina directament o indirectament.

Us presentam el nostre programa de govern, un programa ambiciós, basat en quatre eixos: edu-cació, cultura, patrimoni cultural i política lingüística. En total tenim 25 punts programàtics que sumen 271 propostes concretes d’acció.

ÍNDEX


PENSA DIFERENT 7

L’EDUCACIÓ, LA CLAU D’UN PAÍS

1. Impulsar el pacte social per a l’educació i una llei de finançament adequada.

Les persones del PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA entenem que l’educació és un pilar bàsic per al país i per això és urgent adaptar el nostre sistema educatiu a la realitat actual de les Illes Balears i enfocar-lo cap al futur que volem per al nostre país. L’actual situació de crisi econòmica planteja més que mai la necessitat d’incrementar la inversió pública per millorar la preparació dels ciuta-dans i ciutadanes d’aquestes illes per poder fer front amb garanties d’èxit als nous reptes socials i econòmics.

A hores d’ara, la insuficiència dels pressuposts educatius a les Illes Balears té un triple origen: el maltractament fiscal que rebem per part de l’Estat espanyol, que, a més, té una llarga tradició de desatenció del seu sistema educatiu; unes transferències absolutament mal dotades, acordades entre els governs del PP a Madrid i a les Balears - A Balears es destina un 3 % del PIB de les Illes a educació en front del 5 % del PIB estatal de mitjana-; i l’augment de les necessitats en els darrers anys tant per una major complexitat de la tasca educativa com per l’increment de la població escolar.

Durant aquesta legislatura el PSOE ha demostrat que manté una política subsidiària dels grans projectes mediàtics llançats des del Ministeri d’Educació amb iniciatives uniformistes per a tot l’Estat. Aquestes iniciatives s’han de pagar amb el calaix que el Ministeri obté dels doblers reco-llits a les comunitats autònomes que no transfereix, i una altra aportació econòmica semblant del pressupost propi d’educació de cada comunitat autònoma. Per tant, pagam iniciatives que no han comptat amb nosaltres a l’hora de prendre decisions de quins projectes aplicam, ni com o quan ho hem de fer. En definitiva, no hem estat autònoms per dissenyar els nostres propis projectes per atendre els reptes de l’educació de les Illes Balears.

001.- Proposar l’aprofundiment en l’estabilitat organitzativa i legislativa del sistema educatiu a través d’un pacte social i polític.

002.- Impulsar en el Parlament una llei de finançament del sistema educatiu que permeti que el 6% del PIB balear es destini a educació, per tal de tenir una autonomia plena per dissenyar el model educatiu i els recursos econòmics per desenvolupar-lo.

003.- Negociar la implicació econòmica de l’administració central perquè assumeixi la seva quota de responsabilitat en el finançament del sistema educatiu de les Illes Balears, especialment pel que fa a un pla d’infrastructures i l’acollida escolar de la població nouvinguda.

004.- Obrir el diàleg amb la comunitat educativa i amb totes les forces polítiques parlamentàries per assolir un pacte educatiu amb voluntat de consens i estabilitat.

2. Garantir una oferta educativa pública de qualitat i una administració àgil i eficient.

Des del PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA, com ja férem durant el Pacte de Progrés de 1999-2003, volem potenciar la xarxa d’ensenyament de titularitat pública. S’han de respectar els criteris de no discriminació en la gestió de la xarxa concertada, però partint de la premisa que el règim de concert ha de tenir una funció social i de complement de la xarxa pública, cosa que ha d’implicar una revisió dels criteris per mantenir els concerts educatius amb centres que discriminen de fet


L’EDUCACIÓ, UNA QÜESTIÓ DE PAÍS


PENSA DIFERENT 9015.- Desenvolupar la normativa per assegurar que, entre els centres d’una mateixa zona, no sigui possible l’acumulació d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, a cap dels cen-tres sostinguts amb fons públics.

3. Per un sistema educatiu que garanteixi la igualtat d’oportunitats i la partici-pació de la comunitat educativa.

Reconeixem a l’escola la seva vàlua com a generadora i dinamitzadora de canvi i de transformació social. Treballarem amb la voluntat clara de cercar el consens amb el conjunt de la comunitat edu-cativa perquè l’escola estigui arrelada a l’entorn i sàpiga donar respostes a la societat.

El primer agent educatiu amb què entra en contacte tota persona és la família. Per tant, és ne-cessari que el model educatiu que defensam atengui i entengui les famílies, que integri realment els pares i mares en la comunitat educativa amb tota la seva complexitat i diversitat actual. La participació de les famílies no ha de quedar relegada només en els òrgans col·legiats.

L’escola i les famílies viuen en un entorn social determinat, un entorn que és també agent educador a través de diferents serveis municipals o de barri, d’associacions i entitats d’educació no formal, etc. Necessitam espais educatius i de debat perquè docents, alumnes, pares i mares i responsa-bles de serveis municipals o comunitaris, comparteixin compromisos i responsabilitats a l’hora de construir una escola democràtica i oberta. Es tracta de crear ponts de coneixement i col·laboració mútua i prova d’això són els centres que treballen en la línia de les comunitats d’aprenentatge.

Per això, és imprescindible assegurar en els centres educatius els serveis que ajudin a la integra-ció de la vida laboral i familiar i aprofitar els recursos i dotacions en benefici de tota la comunitat educativa i al llarg de tot el dia i de tot l’any. L’escola no només ha d’estar oberta a l’entorn sinó que n’ha de formar part amb voluntat de servei.

Pensam, a més, que el principi de la laïcitat de l’Estat i el de separació entre les esferes del que és públic i el que és privat impliquen que l’ensenyament de les religions no hauria de formar part del currículum escolar.

016.- Vetllar perquè els serveis complementaris dels centres públics, quan no puguin ser gratuïts i els dels centres concertats tenguin uns preus adequats, assequibles i no excloents: menjadors escolars, escoles matineres, activitats extraescolars d’horabaixa, etc. Garantir-ne la qualitat i bona gestió per professionals especialitzats.

017.- Continuar amb el programa de reutilització de llibres de text i altres materials didàctics, atès que s’ha demostrat la seva viabilitat en els centres educatius on s’ha implantat i assegura la corresponsabilitat de les famílies, dels alumnes i de les escoles envers el llibre i el medi ambient implantant progressivament la gratuïtat del material escolar als centres públics a les etapes d’edu-cació obligatòria.

018.- Aconseguir la gratuïtat del transport escolar en l’educació infantil amb el corresponent servei d’acompanyants i en la postobligatòria (Batxillerat i FP).

019.- Augmentar les ajudes de la conselleria competent en matèria educativa per tal de facilitar l’activitat de les APIMA.

020.- Promoure un pla de formació permanent per als pares i les mares, conjuntament amb les federacions d’APIMA, que atengui i entengui les famílies, que les integri realment en la comunitat

per raó de sexe, religió, NESE, o altres. És necessari arbitrar mesures compensatòries per a l’apli-cació d’aquests criteris quan puguin perjudicar les famílies amb dificultats socioeconòmiques.

No es pot obviar que els ajuntaments fan sovint un esforç, que supera les seves possibilitats pressupostàries, en el manteniment dels centres públics educatius, per tal de millorar l’atenció educativa que reben els seus ciutadans i ciutadanes. Per tant, les entitats locals han de tenir el protagonisme que els correspon a l’hora de prendre decisions sobre infraestructures i fer un segui-ment de l’educació a tots els nivells, així com afavorir una estreta col·laboració per optimitzar els recursos existents.

La prioritat financera ha de ser la cancel·lació dels principals dèficits presents en infraestructures, en construccions, en equipaments bàsics i en manteniment, així com també en recursos humans, tant docents com no docents. No es pot plantejar la subvenció d’activitats d’ensenyament priva-des, ni les despeses sumptuàries o propagandístiques, sense haver resolt, amb caràcter prioritari, les deficiències i les insuficiències de la xarxa educativa pública, sotmesa a una gran pressió en els darrers anys.

005.- Revisar i actualitzar el mapa escolar illa per illa amb previsions realistes: programant la construcció preferent de centres d’Educació Infantil, Primària i Secundària Obligatòria de no més de 2 línies (6+12+8) ubicats dins el teixit urbà, que permetin donar continuïtat als alumnes, com-partir determinats serveis i donar una dimensió que afavoreixi un bon clima escolar i creant una oferta de secundària postobligatòria accessible.

006.- Ampliar i millorar les infraestructures dels centres que presenten deficiències mitjançant un pla d’obres específic amb l’assessorament i l’opinió de l’equip de professorat i del consell escolar a l’hora de fer les reformes pertinents.

007.- Desenvolupar la xarxa de centres educatius de 0-3 anys des del diàleg entre les institucions públiques i les entitats titulars.

008.- Donar suport als ajuntaments per garantir el finançament dels centres de 0-3 anys i per al manteniment i reparació dels centres eduactius públics d’Infantil i Primària.

009.- Pressupostar els fons suficients per a la construcció de la Xarxa Balear de Centres Integrats de Formació Professional en col·laboració amb altres entitats i amb el món empresarial. Afavorint una oferta conjunta d’estudis postobligatoris de Batxillerat i Formació Professional.

010.- Assegurar una xarxa de centres públics d’educació d’adults que compti amb els professi-onals i les instal·lacions necessàries per a una oferta pública suficient i organitzada en horaris alternatius.

011.- Millorar la xarxa de centres d’ensenyament de règim especial: construir la segona fase del Conservatori de Palma, crear conservatoris professionals a diverses localitats, assegurar i establir la dotació per a l’Escola Superior de Disseny i l’Escola Superior d’Art Dramàtic, consolidar els ensenyaments esportius i augmentar l’oferta d’Escola Oficial d’Idiomes.

012.- Aplicar criteris d’austeritat i qualificació professional en el nombre de persones que ocupen càrrecs en l’administració educativa.

013.- Revisar i actualitzar el catàleg de procediments administratius i la seva difusió per millorar-ne l’eficiència.

014.- Donar major transparència a tots els processos vinculats a la gestió educativa, especialment al procés d’escolarització. Modificar la zonificació escolar per afavorir la matriculació dels alumnes als centres propers al seu lloc de residència i d’arrelament dels centres al seu entorn.


PENSA DIFERENT 11

4. Els ensenyaments postobligatoris, elements clau per a un model de desenvo-lupament innovador i equilibrat.

Per a les Illes Balears, tenir un alumnat el millor preparat possible és un capital amb valor incalcu-lable per al futur. I cal que ara, immersos com estam en una situació de crisi econòmica de llarga durada, es vinculi de forma adequada l’educació al món laboral i professional perquè necessitarem gent preparada en un ample ventall de camps d’actuació. És del tot previsible que la societat de-mandi cada cop més gent formada tant en àmbits tradicionals com en d’altres que avui en dia són encara embrionaris, però que es perceben com a emergents.

Cal també establir una correspondència real entre els títols educatius i els coneixements que acre-diten. S’han de promoure polítiques integradores del món educatiu amb la societat, en especial de la formació professional i la universitat, que facilitin i afavoreixin la integració laboral de la joventut, amb una atenció especial al cooperativisme, l’autoocupació, i altres formes de l’econo-mia social i solidària. Una aposta en aquest sentit és el millor antídot contra la precarietat laboral, la desocupació, la segregació laboral, la incapacitat de modernització, la baixa especialització, la manca d’innovació, etc.

En definitiva cal que l’oferta educativa postobligatòria mantengui una formació rigorosa alhora que obri portes a la innovació, a la creativitat i a la col·laboració amb el món professional, per tal de tendir cap a una societat més culta, més justa i més sostenible.

034.- Destinar gran part dels fons europeus a combatre el fracàs i l’abandó escolar primerenc i a elevar la taxa de joves que segueixin estudis postobligatoris.

035.- Promoure modalitats semipresencials i a distància perquè totes les persones, independent-ment del lloc on es viu o de la situació laboral o acadèmica, tinguin les mateixes possibilitats d’accedir a una formació professional actual.

036.- Avançar amb la integració dels tres subsistemes de formació professional reglada i per l’ocupació. En aquest sentit es potenciaran les tasques de coordinació del Consell de la Formació Professional de les Illes Balears.

037.- Impulsar l’Institut de Qualificacions perquè pugui convalidar i certificar la formació i la pràctica professional al ritme que demana el mercat de treball.

038.- Pressupostar els fons suficients per la construcció del que ha de ser la Xarxa Balear de Cen-tres Integrats de Formació Professional.

039.- Potenciar l’extensió i la diversificació dels cicles de grau mitjà perquè estigui més a l’abast de tota la població i es proporcionin i consolidin més oportunitats per a l’ocupació.

040.- Establir convenis suficients entre les conselleries involucrades en la Formació Professional i les empreses, que permetin la participació dels seus professionals en els centres educatius i la realització de pràctiques formatives de l’alumnat.

041.- Compatibilitzar horaris i calendaris formatius a través d’una oferta modular per permetre que els joves i adults que ja es troben en el mercat laboral puguin accedir a un programa formatiu.

042.- Actualitzar la dotació dels centres educatius en tecnologies i mitjans necessaris.

043.- Rendibilitzar l’oferta educativa dels centres educatius per aprofitar al màxim les places de batxillerat existents abans de finançar-ne de noves o d’establir nous concerts.

educativa i que les doti dels coneixements i les habilitats parentals necessàries per participar amb èxit del procés educatiu dels seus fills i filles.

021.- Impulsar específicament la participació dels pares i mares en la vida del centre escolar: educació cívica i per a la convivència, educació en valors, per a la salut, afectiva i sexual, alimen-tària, ambiental.

022.- Potenciar l’autonomia dels centres i la participació de tota la comunitat educativa (mestres, pares, alumnes i personal no docent).

023.- Potenciar la funció del Consell Escolar de Centre com a autèntic òrgan de govern dels cen-tres educatius de manera que la veu de tota la comunitat educativa es faci present de manera efec-tiva. Es farà necessari modificar-ne la composició a les Illes Balears, per ampliar la representació dels pares i mares i dels alumnes, fins al màxim permès per la Llei orgànica d’educació.

024.- Promoure la creació de consells escolars municipals en aquelles localitats que no en tenen i facilitar la dinamització dels actuals.

025.- Regular el sistema de beques i ajudes individuals de manera que es garanteixi la seva funció compensadora de desigualtats.

026.- Incentivar activitats extraescolars que donin coherència al projecte educatiu de centre i a les demandes del perfil de l’alumnat, en col·laboració amb els ajuntaments, altres administracions i/o associacions.

027.- Donar un ús social a les infraestructures escolars (patis, biblioteques, instal.lacions esporti-ves...) mitjançant convenis amb ajuntaments, consells insulars i entitats cíviques.

028.- Reconèixer les accions educatives adreçades a les famílies que vulguin educar directament els seus fills menors de 3 anys.

029.-Potenciar la participació dels alumnes en procés educatiu. Foment actiu de les funcions de les juntes de delegats, regulant un temps de l’horari lectiu, perquè puguin desenvolupar la seva tasca. Impulsar l’associacionisme estudiantil.

030.- Instar el canvi de la normativa estatal per tal de poder tenir una educació laica, cosa que suposa que l’ensenyament de la religió s’ha de fer en l’àmbit de les famílies i dels centres religio-sos, però no a l’àmbit escolar, que no ha d’incloure, a l’escola pública, matèries o ensenyaments de caire confessional, sense perjudici de la incorporació als curricula dels elements de cultura religiosa necessaris per a la formació de l’alumnat.

031.- Garantir que en els currículums educatius, els materials didàctics, les activitats extraes-colars i els cursos de formació continuada es faci atenció a la diversitat sexual i afectiva de les persones. Facilitar al personal docent de religió materials didàctics que mostrin la compatibilitat entre el fenòmen religiós i la diversitat sexual i afectiva.

032.- Crear un programa de sensibilització, dirigit al conjunt dels membres de la comunitat edu-cativa formal i no formal que destaqui la importància de combatre la discriminació i educar en valors de convivència no sexistes.

033.- Afavorir la creació dels camins escolars als centres educatius de les Illes Balears per fo-mentar la mobilitat sostenible i la socialització entre infants, joves, famílies, comerç local, entre d’altres.


PENSA DIFERENT 13La diversitat de l’alumnat actual, per característiques personals, culturals, socials o de procedèn-cia, fan que la resposta del sistema educatiu a les seves necessitats i a les de la societat esdevin-gui un gran repte del sistema educatiu. Educar en la diversitat no és tasca fàcil i ha de ser una responsabilitat compartida per tots els sectors socials i administratius.

La vida en la societat actual exigeix nous coneixements i es diposita en l’escola la responsabilitat de preparar els ciutadans per a l’exercici d’una convivència pacífica i responsable, la pràctica d’hàbits de vida saludable i la prevenció de riscos per a la salut, l’adquisició d’hàbits de protecció del medi ambient i de pràctiques sostenibles, entre altres. Les administracions competents en aquestes matèries disse-nyen plans i programes que han de ser implementats a l’escola de manera coordinada i consensuada.

Aquestes bones voluntats s’insereixen en un món on l’individualisme, la competitivitat i els guanys materials, són la base del funcionament del sistema econòmic. L’escola ha de ser conscient que ha de formar en valors a partir d’una societat contradictòria, i que els poders públics, amb la participació de la comunitat educativa, han de marcar la prioritat de la seva actuació. Nosaltres apostam clarament per la formació humanista de les persones amb competències, i no per la formació acrítica de persones que han de respondre a les exigències del mercat, segons els valors dominants del liberalisme econòmic.

048.- Impulsar la col·laboració de tots els sectors que prenen part en el procés educatiu per tal de rendibilitzar recursos, no duplicar efectius, i coordinar actuacions: educació, salut, treball i benestar social, entre d’altres.

049.- Incentivar programes educatius concebuts des d’una pespectiva comunitària que preparin per a la convivència democràtica i estigui atenta a les noves demandes formatives de la societat i del jovent (educació per a la salut, mediambiental, per a la convivència pacífica, en igualtat...), que impliquin diferents agents educatius (famílies, administracions, institucions, educadors, docents).

050.- Mantenir i potenciar la col·laboració amb els municipis, especialment pel que fa a les eta-pes d’educació infantil, educació primària i alumnat de secundària en risc d’exclusió acadèmica i social.

051.- Enfortir l’aplicació de programes i/o mesures específiques com els programes d’intervenció socioeducativa, establint convenis amb els ajuntaments o entitats, treballant des de la perspectiva que l’educació és responsabilitats de tots.

052.- Arbitrar mesures perquè els ajuntaments disposin de majors partides finalistes per al man-teniment dels seus centres i per implicar-los en la planificació i seguiment de l’educació dels seus ciutadans.

053.- Treballar per a la incorporació de professionals especialitzats en els àmbits social i sanitari, als centres i entorns educatius que ho requereixin. Coordinar accions de caràcter multiprofessio-nal, interdisciplinari i de treball en xarxa amb les administracions competents.

7. Per a la millora i el reconeixement social de la professió docent.

L’educació és una tasca complexa que té com a meta la formació integral de les persones com a éssers individuals i socials. Per això la professió docent és una peça clau per un país que vol ser garant d’una societat harmònica i justa.

La valoració de la professió docent és un tema àmpliament abordat en els darrers anys i és un dels capítols ineludibles en tractar de la situació del professorat, no debades la societat els fa contínues demandes i exigències. La satisfacció dels docents envers la seva situació professional juntament

5. La formació al llarg de la vida, garantia de progrés econòmic i social.

La crisi econòmica actual, però també els processos d’internacionalització econòmica i social i la continuïtat en l’activitat laboral, exigeixen estudiar al llarg de la vida i mantenir-se en un mercat de treball en constant evolució. Les persones han de tenir oportunitats i respostes formatives, més actuals i diversificades, tant a l’educació formal com a la no formal, en relació a la formació professional, l’aprenentatge d’idiomes o les competències en tecnologies digitals i comunicatives.

L’educació ens ha de fer competents per a exercir els drets i els deures en el si d’una ciutadania responsable i democràtica i per a adaptar-nos als canvis socials, econòmics i tecnològics. Les persones han de tenir les opcions necessàries perquè cadascú pugui trobar resposta a les seves expectatives, necessitats i interessos, sobretot si pensam que gran part dels aprenentatges van adreçats a l’assoliment de les capacitats i aptituds necessàries per a la vida en societat, en gene-ral, i al món laboral en particular. En aquest context, el sistema educatiu no només ha de donar respostes a les necessitats i mancances de les persones en edat d’ensenyament obligatori i reglat, sinó que és més necessari que mai garantir també una oferta educativa adient abans i després del període obligatori d’educació primària i secundària.

Cal que des de l’àmbit educatiu i l’àmbit laboral s’estableixin, mantenguin i consolidin itineraris con-junts de formació i reconeixement de l’experiència laboral per tal que les persones adultes puguin con-tinuar la seva formació en qualsevol moment de la seva vida i tenguin reconeguda la seva experiència com a aprenentatge consolidat per tal que aquesta sumi oportunitats de progrés formatiu i professional.

Paral·lelament a la formació reglada i que segueix un cert itinerari cronològic en la vida de les per-sones, hem de tenir cura especial de l’educació de persones adultes, entesa com un conjunt de pro-cessos d’aprenentatge on els aprenents desenvolupen les seves capacitats, adquireixen i completen coneixements i milloren les seves competències tècniques i professionals per atendre les seves ne-cessitats personals, socials i laborals. Avui en dia són un corrector del fracàs escolar existent, ja que permeten una segona oportunitat als alumnes que abandonen el sistema educatiu sense titulació.

044.- Revisar les transicions entre les diferents etapes educatives i els accessos d’entrada de manera que una escolarització deficient o abandonada prematurament no sigui un obstacle per ser represa la formació en qualsevol moment.

045.- Assegurar una oferta educativa pública suficient, usant els nous mitjans tecnològics per configurar mòduls formatius a distància, presencial i semipresencial, organitzada en horaris alter-natius per garantir l’accés a la formació bàsica i de perfeccionament a totes les persones.

046.- Avançar en el reconeixement de l’experiència laboral de forma que aquests aprenentatges pràctics es puguin traduir en acreditació acadèmica per poder reprendre o consolidar estudis.

047.- Elaborar un pla per als centres d’adults en base a: la flexibilitat de la seva oferta formativa, la participació de les entitats i institucions, la modernització de les infraestructures i els recursos, les plantilles estables i un pla de formació del professorat específic a les seves necessitats.

6. L’educació, una responsabilitat compartida.

Un món cada cop més complex i divers exigeix respostes diverses i flexibles. Si a això afegim una crisi a nivell mundial amb clares repercussions en el pilars de l’Estat del benestar, en el qual els drets socials es veuen clarament afectats, és evident que el sistema educatiu no pot fer front tot sol a reptes que la mateixa societat entén com a integrals.


PENSA DIFERENT 15

8. Una educació de qualitat, garantia de cohesió i promoció social.

La societat de les Illes Balears ha d’estar preparada per poder fer front als continus reptes socials, econòmics i culturals que planteja la societat del coneixement en un món cada cop més globalit-zat; ho ha d’estar també per fer front a la situació actual de crisi, una situació que fa trontollar les certeses sobre la societat del benestar.

Es tracta de saber viure i reeixir dintre de la complexitat i per això cal treballar perquè la formació que reben els ciutadans i ciutadanes d’aquestes illes els aporti competències per assumir els reptes d’una societat competitiva de forma equilibrada amb el seu compromís per a la millora de la con-vivència democràtica, el respecte als drets humans, la lluita contra les desigualtats i el creixement sostenible. Per això es fa necessària una formació que garanteixi el progrés individual i el progrés col·lectiu alhora, entès aquest progrés com a un veritable i integral èxit educatiu per a tothom.

Tot això implica avançar en metodologies educatives que facilitin aprenentatges integrals i col-laboratius, aprenentatges tècnics i aprenentatges socials, en un marc relacional de convivència democràtica als centres educatius. Les nostres escoles i instituts, els nostres centres de formació, han de contribuir a aquest procés col·lectiu de creació de coneixement i de revitalització de valors imprescindibles com el rigor, la responsabilitat, el respecte, la dignitat i la solidaritat.

Entenem que un bon sistema educatiu és vital per a la nostra societat, perquè ens ajuda a con-figurar un marc idoni per poder treballar per una societat democràtica que possibiliti l’accés en igualtat de condicions, a tots els individus a les oportunitats que la vida els ofereixi i aprofitar-les segons les capacitats i expectatives individuals. El model d’escola que proposam és un model inclusiu, on tothom hi té un lloc siguin quines siguin les seves condicions personals i les seves necessitats educatives, que treballa pel desenvolupament integral de les persones, per la convi-vència democràtica, l’exercici del dret a la igualtat i l’assumpció de responsabilitats i obligacions.

068.- Promoure la cultura de l’avaluació per fer possible que la responsabilitat derivada dels resul-tats obtinguts promogui l’adopció de processos de millora.

069.- Facilitar suport tècnic docent per a l’elaboració i seguiment de plans de millora educativa de centres.

070.- Establir mecanismes de qualitat del sistema educatiu que vagin més enllà de la mesura del rendiment acadèmic de l’alumnat: projectes educatius de centre, plans d’autonomia de centre, plans d’adaptació curricular i orientació acadèmica i educativa, entre d’altres.

071.- Facilitar la posada en pràctica de l’escola inclusiva i les comunitats d’aprenentatge amb el desplegament normatiu que possibiliti la seva praxis, i l’aplicació de recursos humans, formatius i econòmics adients.

072.- Reestructurar el pla de modernització educativa d’introducció de noves tecnologies per mi-llorar-ne el rendiment: una temporització més adequada, recursos i manteniment tècnic assegurat, més formació del professorat, més recursos didàctics i més formació a les famílies.

073.- Impulsar la formació dels docents lligada als projectes de centre.

074.- Adoptar les mesures necessàries per la millora de metodologies que assegurin l’aprenentatge adequat de la lectura, l’escriptura i la competència matemàtica a l’etapa de primària, aprenentat-ges clau per desenvolupar la resta de competències i l’èxit acadèmic.

075.- Complir les ràtios establertes i avançar cap a la reducció de les ràtios actuals ja que les ràtios de les Illes Balears són les més altes de l’Estat.

amb la seva professionalització i la percepció social que existeix sobre el professorat, són els ei-xos entorn als quals s’abunda en informes internacionals i nacionals ja que sembla que hi ha un contrast entre aquesta importància de la tasca educativa del professorat i la seva imatge social.

Una activitat tan complexa com la de la docència requereix esforços conjunts i complicitats com-partides entre professorat, alumnat i famílies. No obstant això, el professorat no pot deixar de ser el protagonista de l’impuls de la millora educativa, una millora que es produeix en el marc dels centres escolars. Per tant, cal reconèixer la importància de la professió docent i establir paràmetres que ho visualitzin, amb mesures de dignificació.

054.- Aplicar accions adequades de gestió de recursos humans i de reconeixement professional.

055.- Desenvolupar la carrera professional dels docents basada en mesures vinculades a l’experi-ència o tasques de recerca o de lideratge.

056.- Augmentar les possibilitats dels anys sabàtics per a formació, els intercanvis amb docents d’altres països i la possibilitat d’accés a la docència en etapes superiors.

057.- Elaborar plans de formació permanent del professorat relacionats amb les exigències de les com-petències actuals dels docents i vinculats als projectes de centre, a la participació efectiva de les fa-mílies i dels alumnes en el funcionament del centre, a la pràctica educativa i als equips docents, amb mecanismes d’avaluació de l’impacte de la formacio rebuda en la pràctica docent a l’aula i als centres.

058.- Potenciar mesures de reconeixement de bones pràctiques educatives d’equips pedagògics i de centres educatius.

059.- Millorar les condicions per a l‘activitat docent a l’aula amb la col·laboració de professionals d’altres àmbits, l’aplicació de programes adients per al tractament de l’heterogeneïtat de l’alum-nat, la convivència i la mediació i la promoció de la participació responsable de les famílies.

060.- Aprofundir en el reconeixement i millora de les condicions de treball dels equips directius, com per exemple amb la dotació de personal administratiu als centres de primària.

061.- Impulsar la col·laboració amb la universitat per millorar la formació inicial dels docents de grau i de postgrau.

062.- Reconeixer i incentivar les especialitzacions educatives de postgrau, assegurant una bona formació humanista i tècnica alhora, amb especial incidència en les competències per al treball en equip, les TIC, els idiomes i les habilitats comunicatives i de mediació, entre d’altres.

063.- Aprofundir en els requisits i millorar les compensacions per al professorat i els centres que vulguin participar de les pràctiques de formació inicial dels futurs docents en estreta col·laboració amb les universitats i el món empresarial.

064.- Arbitrar mesures de millora per a l’accés a la funció docent en consonància amb les compe-tències necessàries per exercir-la i la realitat dels centres educatius actuals.

065.- Elaborar plans de pràctiques i de formació de professorat novell amb criteris d’adequació i realisme a la pràctica docent dels centres educatius actuals, amb la dignificació de la tasca de tutorització en el centre.

066.- Reduir progressivament el nombre de professorat interí.

067.- Introduir fórmules de dedicació parcial a partir d’una determinada edat o anys de servei en la professió com la dedicació parcial, la formació i tutorització de professorat novell o la recerca educativa, entre d’altres.


PENSA DIFERENT 17083.- Potenciar la llengua catalana, llengua comuna i d’aprenentatge, com a eix vertebrador de projectes educatius plurilingües.

084.- Adaptar als nous reptes el treball metodològic d’immersió en llengua catalana ja que s’ha demostrat que ha tengut resultats més que satisfactoris per a l’aprenentatge del català i del cas-tellà.

085.- Crear recursos d’acollida i dotar amb aquests recursos els centres en què l’alumnat i el con-text educatiu ho requereixin, tot integrant-los en un projecte educatiu de centre que tengui com a objectiu l’educació intercultural.

086.- Impulsar plans de dinamització lingüística i de promoció d’actituds positives cap a l’ús de la llengua catalana i l’aprenentatge de llengües en totes les etapes educatives.

087.- Proposar mesures adients per intensificar el treball de l’expressió oral a partir del segon cicle d’Educació Primària per tal d’aportar continuïtat a la tasca iniciada a Educació Infantil i primer cicle d’Educació Primària.

088.- Assegurar que a l’Educació Secundària es pugui treballar de forma adient l’expressió oral i les actituds positives envers la llengua catalana mitjançant desdoblaments, aules d’acollida i pro-jectes específics o aplicacions del currículum obligatori que impliquin el treball de llengua des de totes les àrees. Eliminar l’exempció d’ensenyament de català i en lloc seu potenciar-ne l’ensenya-ment (amb hores de compensatòria) als immigrants que no siguin de territoris de parla catalana.

089.- Programar plans de formació i d’innovació sobre llengua, actituds lingüístiques i responsa-bilitat lingüística contextualitzats als centres educatius, preferentment lligats a plans d’entorn.

090.- Organitzar equips especialitzats de suport i de formació del professorat com a recurs per als professors i professores i els centres, amb una distribució territorial equilibrada.

091.- Donar difusió a les bones pràctiques dels centres educatius en col·laboració amb el seu entorn més immediat (voluntariat lingüístic, activitats de mares i pares, participació de l’alumnat en iniciatives municipals o de barri, etc.).

092.- Posar a l’abast de totes les famílies cursos de llengua catalana perquè es puguin involucrar amb major dedicació en l’educació dels seus fills i filles.

093.- Actualitzar i reordenar l’oferta de cursos de reciclatge per al professorat que encara no té la competència lingüística adequada en català.

094.- Potenciar l’elaboració de material didàctic i de recursos diversos que permetin la integració de l’alumnat nouvingut en català, i la creació d’ajuts per a l’elaboració de material en català, l’ex-tensió de l’ensenyament del català als pares i les famílies dels alumnes, etc.

095.- Proposar, en el marc de la Mesa Sectorial d’Educació, una negociació amb el Ministeri i les altres comunitats autònomes perquè es posin en marxa programes, projectes i, si cal, lleis de pro-moció i de respecte per les cultures pròpies de les comunitats amb llengües diferents del castellà.

096.- Dur a terme la necessària actualització metodològica, organitzativa i de recursos perquè s’asseguri l’adquisició del català, del castellà i de l’anglès com a llengües imprescindibles en acabar l’educació obligatòria en un nivell adequat segons determinen els paràmetres europeus de mesura de competència lingüística.

097.- Promoure els intercanvis de formació d’estudiants amb altres països de l’entorn europeu per tal de facilitar aprenentatges lingüístics i culturals, així com accions de cooperació internacional.

076.- Estudiar la plantilla de cada centre per facilitar la implantació de mesures organitzatives que responguin a les necessitats diverses de l’alumnat i de l’entorn en el qual està immers.

077.- Potenciar l’orientació educativa i professional de 0 a 18 anys de manera que sigui més pro-pera a les necessitats de l’alumnat.

078.- Establir mesures per garantir la continuïtat pedagògica del professorat i l’estabilitat de les plantilles dels centres.

079.- Incrementar les actuacions per prevenir l’absentisme escolar i l’abandonament prematur dels estudis : ajustar l’estructura de l’Educació Secundària Obligatòria mitjançant itineraris, im-plantació de més Programes de Qualificació Professional, etc.

080.- Incloure de forma progressiva els projectes de recerca dins l’educació secundària com a eina educativa. S’establiran processos de formació al professorat per tal de capacitar-los per tutoritzar aquests projectes.

9. El català, eix de l’ensenyament plurilingüe, per a una escola del país i per un país obert al món.

L’escola del nostre país existeix com a part d’un món que viu la paradoxa d’una major facilitat d’intercanvi i comunicació entre les diferents cultures i societats que el conformen, per una banda, i, per l’altra, pressió homogeneïtzadora i reductora de la riquesa que suposa la diversitat lingüística i cultural. Des de la nostra opció política entenem que es tracta de superar aquesta paradoxa i atendre amb especial cura el repte de cercar l’equilibri entre l’arrelament i la millora identitària i la pertinença a una ciutadania global que ha de respectar les diferències i combatre les desigualtats.

L’aprenentatge efectiu de les llengües oficials és un objectiu irrenunciable del sistema educatiu. En l’actual context sociolingüístic aquesta fita només pot assolir-se mitjançant l’extensió de l’en-senyament en llengua catalana. En aquest sentit, nosaltres garantirem el compliment de la Llei de normalització lingüística vigent (1986), aprovada per unanimitat, i l’anomenat Decret de mínims (promulgat en la legislatura 1995-99), que són encara les bases per a un consens imprescindible que permet, alhora, fer avançar el procés de normalització sense generar tensions innecessàries.

Amb tot, la pertinença a la Unió Europea, l’onada migratòria dels darrers anys i els processos d’in-ternacionalització plantegen nous reptes per al català i, concretament, per al sistema educatiu. En definitiva, l’educació ha de possibilitar que els ciutadans i ciutadanes puguin esdevenir ciutadans globals, tant pel que fa a eines de comunicació, com l’adquisició de llengües funcionals, com pel que fa a valors democràtics i a competència intercultural, com és el de la valoració de les llengües d’un alumnat de procedència cultural molt diversa.

Els programes d’immersió lingüística es consideren totalment vàlids en l’actualitat, però actualit-zant les metodologies, a través de les eines de comunicació, aprenentatge i creació més innovado-res, que assegurarin la vinculació a una dimensió europea diversa, poliglota i democràtica.

081.- Elaborar i dur a terme un Pla de llengua i ensenyament que reguli i coordini totes les inicia-tives per afavorir l’adquisició de la competència lingüística adequada de tot l’alumnat.

082.- Treballar perquè en els plans d’estudis universitaris la formació inicial del professorat en relació a la didàctica de la llengua sigui més adequada a les necessitats actuals.


PENSA DIFERENT 19110.- Negociar un finançament adequat per continuar la implantació de l’Espai Europeu d’Edu-cació Superior (EEES) amb millors condicions, més enllà del cost zero que s’ha hagut d’assumir per començar els primers cursos de Grau per manca de pressupost, amb el corresponent esforç per part del professorat de la UIB, que ha vist augmentar la seva càrrega docent de forma despropor-cionada a les plantilles actuals.

111.- Impulsar la Universitat com a òrgan d’assessorament principal per al desenvolupament de projectes del Govern i les distintes institucions publiques, mitjançant la creació i utilització de comissions d’experts universitaris per desenvolupar polítiques i projectes de qualitat.

112.- Potenciar l’autonomia de la Universitat, mantenint el seu caràcter independent.

113.- Reconèixer l’autoritat lingüística de la Universitat en matèria de normalització.

114.- Establir convenis de col·laboració amb els sistemes universitaris de Catalunya i el País Va-lencià.

115.- Establir subvencions per als estudiants joves de la comunitat autònoma que realitzen estudis de carreres que no ofereix la UIB fora del territori. Estudiar alternatives de lloguer subvencionat.

098.- Impulsar les àrees i matèries no lingüístiques impartides en llengua anglesa i altres llengües estrangeres com a recurs educatiu de qualitat per a l’aprenentatge significatiu de l’idioma, de manera equitativa per a l’alumnat i amb garanties de qualitat de la formació lingüística i curricular del professorat que les imparteix.

099.- Garantir el desdoblament sistemàtic de les classes de llengua anglesa per tal d’aconseguir una major personalització i efectivitat dels aprenentatges lingüístics, així com fer desdoblaments en les matèries instrumentals bàsiques en tots els grups d’aula on ho requereixin el procés d’en-senyament-aprenentatge.

10. Universitat i recerca.

La Universitat en la societat del coneixement i de la informació ha de ser una institució que pugui respondre a la demanda de formació permanent tant d’aquells que han acabat els seus estudis se-cundaris com d’aquells que per raons personals o professionals vulguin seguir aprenent i millorant la seva formació.

100.- Promoure un Pla de col·laboració entre les diferents conselleries del Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears per a la investigació i la innovació, promovent convenis de col·laboració a fi de desenvolupar totes les activitats econòmiques de les Illes Balears, i no tan sols el sector serveis, mitjançant la investigació de mercats i de noves tècniques de producció que aprofitin tot l’espectre de la xarxa productiva.

101.- Millorar el finançament de la Universitat: baixada de les taxes universitàries i augment de les inversions publiques. Establiment com a objectiu polític estratègic d’un increment del percentatge mitjà del PIB destinat a educació superior.

102.- Incrementar la quantitat destinada a les beques per a estudiants universitaris a través de les institucions tant municipals com autonòmiques i de potenciar la implicació de les institucions culturals i científiques.

103.- Adequar la distribució de les beques en relació a alumnat de municipis llunyans a la UIB, per a transport i habitatge.

104.- Crear comissions mixtes entre la Universitat i l’ensenyament secundari per tal de millorar i afavorir la continuïtat dels continguts i la metodologia entre les assignatures del Batxillerat o els cicles superiors d’FP i dels primers cursos de carrera en les diverses macroàrees d’ensenyament.

105.- Crear una xarxa de transport públic sostenible que uneixi la Part Forana amb la Universitat sense necessitat d’entrar dins Palma.

106.- Treballar per la integració urbanística i paisatgística del campus i el Parc Bit. Redefinició dels objectius del Parc Bit i conversió del Parc en un autèntic centre de recerca.

107.- Potenciar la producció científica i d’investigació de la Universitat, convertint-la en referent de les accions i projectes desenvolupats pel Govern. Potenciar els convenis específics, no només amb l’administració sinó també amb empreses per a projectes de recerca.

108.- Crear nous instituts de recerca, dotats econòmicament amb un caràcter pluriennal, que permetin establir amb continuïtat línies d’investigació que tinguin projecció de futur.

109.- Potenciar les ciències socials, grans oblidades en la recerca universitària.


PENSA DIFERENT 21

CULTURA

11. Situar la cultura al lloc central que li correspon.

La cultura no pot ser un element secundari o marginal en les actuacions de les institucions. La cultura ha de cobrar centralitat en el debat social i polític, per tal com és un element essencial tant de cara al desenvolupament personal de tots els ciutadans com de cara a la construcció d’un país segur de la seva identitat i obert al món.

116.- Destinar a les polítiques culturals les dotacions pressupostàries necessàries per millorar els equipaments culturals, donar suport al teixit local d’empreses culturals, obrir les nostres produc-cions a l’exterior, fomentar el consum cultural i, en definitiva, fer de la cultura un dels eixos de la construcció del país.

117.- Fer una política de col·laboració entre les iniciatives públiques i les iniciatives privades.

118.- Crear els òrgans de participació i interlocució amb la societat civil adients: Consell Assessor de la Cultura i les Arts.

119.- Mantenir sempre una política de diàleg amb els sectors implicats. Afavorir la trobada de sectors culturals diversos, a fi de trobar estratègies compartides i vincles comuns per tal d’evitar el desconeixement i la desvinculació entre sectors culturals diversos.

120.- Treballar pel desenvolupament de la legislació cultural que està en procés de desplegament (museus, arxius, biblioteques...), tant en el marc de les Illes Balears com en el de cada illa.

121.- Impulsar la cultura històrica que defineix el país, vehiculada en llengua catalana i hereva de la tradició, treballant perquè sigui socialment hegemònica i oberta a la modernitat, a la internaci-onalització, al diàleg intercultural i a la creativitat.

12. Clarificar la distribució de les competències.

La política cultural resulta molt especialment afectada per la duplicació de les competències i la necessitat de definir quin és el paper que correspon a cada administració. Això fa més difícil que les diferents actuacions responguin a una idea de conjunt i contribueix a l’atomització de les iniciatives. Una bona definició del mapa competencial és essencial per a una adequada política cultural.

122.- Definir de forma urgent i clara les competències de cada institució pública que treballa en l’àmbit cultural i evitar la duplicació innecessària d’actuacions.

123.- Reconèixer el paper central que correspon als consells insulars, a qui l’Estatut atorga les competències en matèria de cultura. Els consells han de ser la institució principal en matèria de polítiques culturals. Completar les transferències al Consell de Mallorca d’equipaments culturals (Museu de Mallorca, etc.).

124.- Definir el paper que correspon al Govern, que haurà de ser sobretot en matèria de normativa, relació amb l’Estat, projecció exterior i coordinació de les polítiques culturals de les diferents illes.

125.- Mantenir l’Institut d’Estudis Baleàrics, atesa la seva trajectòria, fent-lo recuperar el seu perfil original de centre dedicat als estudis locals.


CULTURA


PENSA DIFERENT 23126.- Fer de l’Institut Ramon Llull l’instrument principal de projecció compartida de la cultura catalana més enllà dels seus territoris. Reforçar els mecanismes de direcció conjunta i establiment comú de les polítiques. La política de projecció exterior del Govern de les Illes Balears, mitjançant l’adequada coordinació, ha de complementar allò que es faci des de l’Institut Ramon Llull.

13. Millorar el dèficit en equipaments culturals.

Sense equipaments culturals no és possible atendre el compromís amb la cultura que han de de-senvolupar les institucions públiques. Tot i que s’ha avançat en alguns camps, Mallorca arrossega dèficits importants en aquest terreny, fruit de la falta d’inversió estatal i de les insuficiències de l’actuació de les institucions pròpies al llarg de dècades d’autonomia. Cal, però, que les planifica-cions siguin racionals i que tenguin en compte les possibilitats econòmiques per dur-les endavant i per mantenir-les. En aquest sentit, cal redactar un pla d’actuació, més enllà de la legislatura i amb el màxim consens de les forces polítiques i els sectors implicats.

127.- Redactar el pla de biblioteques que ha de desenvolupar el mapa de lectura pública de Ma-llorca i les Illes Balears.

128.- Crear els diferents nivells de biblioteques centrals que preveu la legislació: biblioteca central de les Illes Balears, biblioteca central insular i biblioteca central urbana de Palma.

129.- Fomentar la millora de les biblioteques municipals mitjançant ajuts econòmics per als ajun-taments i impulsar la integració de biblioteques privades dins el sistema públic de lectura.

130.- Impulsar la xarxa d’arxius de Mallorca i fomentar un pla d’inversió en arxius i de protecció i millora dels fons documentals, incrementant el treball en xarxa dels arxius municipals i el Consell de Mallorca, i promovent la relació amb els arxius privats.

131.- Redactar un pla de creació de museus, d’acord amb els requeriments de la legislació i els objectius culturals a assolir i sempre des d’un compromís amb la sostenibilitat: preservació del nostre patrimoni i respecte a l’entorn. Donar prioritat a la creació del Museu Marítim, del Museu de la Ciència i la Tècnica i del Museu de Mobiliari i Arts Sumptuàries, aprofitant edificis amb valor històric, limitant la despesa energètica i els costos de manteniment.

132.- Promoure el treballs previs de documentació i conservació de patrimoni previs a la creació dels museus.

133.- Incrementar el treball en xarxa dels museus municipals i el Consell de Mallorca i les millo-res de caràcter tècnic i professional.

134.- Posar en ple funcionament la Fundació Toni Catany-Centre Internacional de Fotografia com a institució de referència dedicada a les arts fotogràfiques.

135.- Dins del marc d’una planificació insular, donar suport supramunicipal per al manteniment dels equipaments culturals municipals (teatres, sales de concert, biblioteques, espais culturals polivalents...) i prestar assistència i assessorament tècnic especialitzat als municipis en la refor-ma, nova construcció i rehabilitació d’espais culturals per tal de cobrir les necessitats específiques d’aquestes infraestructures (sales d’exposició, auditòriums, biblioteques...) per oferir un servei de qualitat.

14. Suport a la creació i al consum cultural.

El suport dels poders públics a la creació és una condició indispensable per disposar d’una oferta cultural viva i atractiva. Aquest suport a la creació, a més, ha d’estar coordinat, evitant duplicaci-ons, i ha de respondre a una concepció global de la cultura com a element cohesionador. El suport a la creació s’ha de veure complementat amb una política activa de creació de nous consumidors culturals.

136.- Elaborar un Pla de foment de la música, incidint específicament en la formació musical infantil i juvenil.

137.- Consolidar i millorar de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears.

138.- Consolidar del mapa de festivals musicals amb valor estratègic.

139.- Fomentar la investigació musicològica i l’edició i audició de músics illencs.

140.- Col·laborar amb les bandes de música, les corals i les formacions musicals clàssiques o contemporànies.

141.- Consolidar i millorar les grans institucions dedicades a l’art contemporani, en col·laboració amb les institucions titulars (El Baluard, Fundació Pilar i Joan Miró).

142.- Millorar els espais expositius institucionals (Casal Solleric, Ses Voltes, Capella de la Mise-ricòrdia...).

143.- Donar la màxima transparència en la gestió de museus i centres expositius.

144.- Dotar tots els centres sostinguts amb fons públics d’un pla museístic i de centre.

145.- Donar publicitat i concurrència a les exposicions d’obra i a la selecció de personal de direc-ció de museus i centres expositius.

146.- Col·laborar amb les entitats de la societat civil (artistes, galeristes, acadèmies...) dedicades al foment de l’art, tant en els grans esdeveniments com en la programació i planificació d’inicia-tives compartides.

147.- Col·laborar amb les entitats i associacions dedicades a la investigació, la promoció i la difu-sió de la cultura i la investigació humanística i científica, especialment la que actua en xarxa per tot el territori i la que duu a terme programes específics i singulars d’actuació.

148.- Promoure els artistes, escriptors i investigadors de les Illes Balears amb actuacions a les Illes i a l’exterior, valorant el llegat d’artistes del passat i dels nous creadors.

149.- Fomentar la literatura i la lectura a través d’iniciatives que prestigien la creació, especial-ment en llengua catalana, i la creació de nous lectors.

150.- Fomentar el patrimoni literari, en especial mitjançant les cases dedicades a escriptors ente-ses com a cau d’iniciatives literàries.

151.- Reformar la casa museu de Blai Bonet a Santanyí.

152- Donar suport a les empreses editorials, especialment a les que publiquen en llengua catalana.

153.- Donar suport a les arts escèniques mitjançant el Teatre Principal com a motor del teatre a tot Mallorca.


PENSA DIFERENT 25169.- Impulsar al Consorci d’Audiovisuals com a mecanisme de coordinació de les polítiques de suport a la producció cinematogràfica.

170.- Impulsar les instàncies (Mallorca Film Comission, Illes Balears Film Comission) que promo-uen que les Illes Balears serveixin de localització per a produccions cinematogràfiques de l’exterior.

171.- Aprovar una Llei del cinema que doni suport a la creació i a la distribució de productes ci-nematogràfics i que contempli el suport al doblatge i a l’exhibició de pel·lícules en català, així com la resta d’aspectes de suport al sector.

172.- Donar suport a l’exhibició de cinema en versió original subtitulat en català.

173.- Impulsar la cultura audiovisual (fotografies, documents sonors, imatges, etc.) a través del treball en xarxa dels diferents arxius del so i de la imatge dels respectius consells insulars així com amb d’altres organismes que treballen en aquest camp.

174.- Política de col·laboració amb la resta de territoris de parla catalana, afavorint les coproducci-ons i la recepció mútua de les produccions culturals, per tal de crear un vertader espai audiovisual comú, i col·laboració amb Catalan Films per la promoció conjunta dels films fets a les Balears i Catalunya.

175.- Donar suport als projectes culturals que potencien la presència del català i de la nostra cultura a les noves tecnologies de la comunicació. Augment de les ajudes a la producció d’obres audiovisuals.

176.- Donar impuls a la projecció exterior de la cultura per tal que els nostres creadors tenguin oportunitats i per tal de situar la nostra llengua als llocs de reconeixement que mereix.

177.- Fer una política de projecció exterior que parteixi de la idea que la resta de territoris de parla catalana constitueixen l’àmbit preferent allà on els nostres creadors poden trobar una recepció com a pertanyents a un mateix espai cultural i lingüístic.

154.- Treballar per la difusió de la producció teatral donant suport i potenciant les activitats als teatres municipals.

155.- Potenciar el Circuit d’Arts Escèniques.

156.- Col·laborar amb les entitats del sector: teatres públics de la Part Forana, teatres privats, empreses i professionals de les arts escèniques. Coordinació del sector.

157.- Mantenir viu el patrimoni de la cultura tradicional, sense que caigui en fossilitzacions i de manera que formi part de l’expressió i la transmissió culturals quotidianes, fins i tot des dels mit-jans de comunicació de massa.

158.- Afavorir les manifestacions de cultura popular i tradicional: diades, intercanvis, actuacions.

159.- Declarar festes singulars com a festes patrimonials.

160.- Mantenir la sibil·la com a patrimoni cultural reconegut per la UNESCO i actuar en conse-qüència.

161.- Impulsar els consells assessors de cultura popular i tradicional en tots els àmbits (Illes Ba-lears i Mallorca).

162.- Mantenir línies de subvenció per al desenvolupament de manifestacions de cultura popular i tradicional.

163.- Acostar la cultura popular i tradicional a la població nouvinguda i als sectors juvenils.

164.- Impulsar la tasca d’iniciatives com la Casa Museu P. Ginard (Consell de Mallorca) i el Teatre Mar i Terra (Ajuntament de Palma).

165.- Fomentar la participació i facilitar l’accés del consum cultural als joves amb informació específica, ajudes, programació atractiva, més sales d’assaig, etc.

166.- Donar suport a la producció de materials didàctics informatius i de sensibilització, així com a la celebració d’actes d’intercanvi, seminaris, jornades, congressos i activitats ludicoculturals del moviment LGTB.

167.- Dotar les biblioteques públiques municipals de fonts documentals suficients sobre el fet de la diversitat sexual i afectiva i per cobrir les necessitats informatives dels usuaris i impulsar la recerca en temàtiques LGTB.

15. Una cultura oberta a la modernitat i a l’exterior.

No és possible fer de la cultura un element clau de vertebració social i d’identitat sense incorpo-rar-hi les manifestacions culturals més pròpies de la modernitat. Tant el cinema com les noves tecnologies han de ser elements estratègics per fer de la nostra cultura, i de la llengua catalana, aquest element d’enriquiment personal i col·lectiu en el món del s. XXI.

168.- Fer del sector de la ràdio i la televisió pública un element de suport a la creació i a la indús-tria audiovisual local, en el seu doble vessant de suport a la creació cultural i a un sector econòmic, amb especial atenció als productes innovadors i als que lliguen amb el nostre patrimoni cultural, artístic, històric i literari.


PENSA DIFERENT 27

PATRIMONI CULTURAL

16. Gestió dels béns patrimonials.

La Llei 12/1998 de patrimoni de les Illes Balears estableix que és competència del Consell de Mallorca la gestió del béns inclosos en el Registre insular de béns d’interès cltural i béns catalogats, fet que implica la tutela dels béns protegits (control de qualsevol restauració o modificació dels béns, autorit-zacions d’excavacions, tutela i inspecció, etc.) a més de l’ampliació de l’esmentat Registre amb noves declaracions, ja sigui d’ofici o a partir de peticions.

Totes les intervencions són autoritzades per la Ponència tècnica de patrimoni, amb representants de les diferents entitats que estableix la Llei, i per la Comissió insular d’ordenació del territori, urbanisme i patrimoni històric, amb representants dels diferents grups polítics.

L’actualització del Registre insular de béns d’interès catalogat i béns catalogats ha de suplir les man-cances que presenta, tant pel que fa a la necessitat d’iniciar noves incoacions com per la presa de mesures per a la correcta identificació, conservació, investigació i difusió dels béns ja declarats.

Els catàlegs municipals són un instrument fonamental de protecció del patrimoni cultural, on hi cons-ten tots els béns que aglutinen valors importants però que no són inclosos en el Registre insular de béns d’interès catalogar i béns catalogats. Es tracta de l’instrument que facilita la gestió del patrimoni de cada municipi, i s’hi planifiquen les actuacions permeses a cada immoble protegit. La seva actualitza-ció i aprovació definitiva per part dels ajuntaments de l’illa de Mallorca és fonamental per a la protecció del patrimoni de tot el territori insular.

Aquesta situació contrasta amb la realitat d’aquest instrument, inexistent encara a molts de municipis de Mallorca, per la qual cosa el seu patrimoni queda desprotegit. A aquest fet, cal sumar la necessària actualització dels catàlegs aprovats en el passat segons les directrius que marca el Pla territorial de Mallorca.

178.- Promoure la revisió de la Llei de patrimoni històric, incorporant-hi els canvis normatius europeus, actualitzant-la amb les noves competències, millorant i ampliant les definicions per tal de donar cabu-da als anomenats patrimonis emergents, amb criteris d’intervenció i regulacions més clars, una millor regulació del marc sancionador i el corresponent desenvolupament reglamentari.

179.- Continuar amb la tasca de protecció i tutela del patrimoni, ampliant-la amb noves declaracions segons les indicacions del Pla territorial de Mallorca: llogarets, nous conjunts històrics de municipis mereixedors de protecció, així com l’ampliació de l’àmbit de protecció de determinats conjunts ja declarats. Ara que ja s’han declarat la majoria de llogarets i alguns conjunts històrics, establirem líni-es estratègiques per a la redacció i aprovació de plans especials de protecció per a aquests conjunts històrics. Així mateix, procurarem la redacció de plans especials o plans directors per a la majoria de jaciments on hi ha excavacions sistemàtiques.

180.- Continuar delimitant els béns i entorns de protecció de béns d’interès cultural declarats en el passat (torres de defensa, jaciments arqueològics, etc.), històricament mancats d’una protecció com-pleta.

181.- Emprendre iniciatives per identificar i delimitar béns protegits i millorar la seva localització car-togràfica.

182.- Desenvolupar els convenis signats amb els ministeris de Cultura i de Defensa per a la realització de la Carta arqueològica subaquàtica de Mallorca.


PATRIMONI CULTURAL


PENSA DIFERENT 29199.- Continuar amb la línia de convocatòries de subvencions per la conservació i restauració de tot tipus de béns culturals, tant de titularitat pública com privada. Dotar-la de més recursos econòmics, per fomentar les economies locals i per ajudar els petits empresaris de la construcció.

200.- Continuar amb la presència de la Direcció Insular de Patrimoni a diferents organismes, amb la signatura de convenis amb diverses institucions, a més de la intervenció directa a les comissions de seguiment d’obres

201.- Continuar i augmentar la línia de subvencions creada aquesta legislatura per a l’excavació i conservació de jaciments arqueològics.

202.- Donar continuïtat al conveni amb l’Església catòlica per la restauració dels elements més rellevants del patrimoni diocesà. Adaptar la conservació del patrimoni eclesiàstic a les circumstàn-cies actuals, creant un organisme específic de gestió.

203.- Seguir impulsant les accions d’assessoria tècnica i col·laboració de la Brigada de Patrimoni Històric.

204.- Seguir amb els convenis amb ajuntaments i particulars per tal de posar al seu abast l’as-sessorament tècnic i ajut econòmic per a accions de conservació. En determinats casos, es podrà facilitar personal tècnic i l’actuació de la Brigada de Patrimoni Històric.

205.- Exercir les accions pertinents a l’hora de fer complir la llei en l’àmbit de la conservació. Impulsar la bonificació sobre imposts i taxes que afectin tant béns mobles com immobles per a aquells propietaris que sí que compleixin la Llei en aquesta matèria, o , demostrin que estan en procés de fer-ho.

206.- Seguir donant suport a ARCA, UIB, Societat Arqueològica Lul·liana, Bisbat de Mallorca, i altres entitats i col·lectius que fan tasques de conservació, investigació i difusió, en les accions dins l’àmbit del patrimoni cultural.

207.- Comptar amb el Pla de castells com a eina d’anàlisi i diagnòstic, i seguirem exigint la col-laboració del Ministeri de Cultura per dur endavant la rehabilitació del Castell d’Alaró.

208.- Seguir fent activa la participació econòmica i de gestió del Consorci de la Ciutat Romana de Pol·lèntia.

18. Col·laboracions institucionals.

209.- Seguirem donant suport a les entitats ciutadanes i acadèmiques i als col·lectius que fan tasques de conservació, investigació i difusió, en les accions dins l’àmbit del patrimoni cultural.

210.- Es comptarà amb el Pla de castells com a eina d’anàlisi i diagnòstic, i seguirem exigint la col·laboració del Ministeri de Cultura com a titular per dur endavant la rehabilitació del Castell d’Alaró.

211.- Seguirem fent activa la participació econòmica i de gestió del Consorci de la Ciutat Romana de Pol·lentia.

212.- La conservació del patrimoni eclesiàstic ha d’adaptar-se a les circumstàncies actuals, d’aquí la creació d’un organisme específic de gestió. De conformitat amb l’article 4 de la Llei 12/98, es preveu crear la comissió mixta.

183.- Iniciar noves línies de declaracions.

184.- Continuar amb el suport a la conservació i restauració dels elements protegits, a través d’asses-sorament tècnic i de la intervenció de la Brigada de Patrimoni Històric.

185.- Realitzar un seguiment de les tasques de catalogació realitzades pels diferents ajuntaments.

186.- Donar la darrera empenta a l’adaptació de catàlegs al Pla territorial de Mallorca amb l’objectiu clar que, dins la propera legislatura, tots els municipis tenguin catàleg, i catàleg adaptat al PTM, si és possible, i que aquests catàlegs siguin eines reals per a una gestió eficaç i eficient del patrimoni, assessorant els ajuntaments en la revisió i aprovació dels catàlegs.

187.- Posar en marxa una convocatòria d’ajuts per finançar la redacció dels plans especials.

188.- Prioritzar els municipis amb catàleg municipal aprovat en les línies anuals de subvencions per restauracions.

189.- Millorar les formes de gestió del nostre patrimoni, en especial del que gaudeixi d’alguna decla-ració individualitzada (regulant la visita pública, deure de conservació, etc.)

190.- Procurar una gestió més transversal, amb vectors directes o indirectes amb el desenvolupament econòmic sostenible, una relació més clara i precisa amb el turisme, integració de nouvinguts, i tot incorporant en la gestió del patrimoni cultural conceptes de sostenibilitat mediambiental, sostenibilitat econòmica, durabilitat de les intervencions passant per la cultura del manteniment.

191.- Apropar el patrimoni cultural al poble, a la gent, a les persones del carrer.

192.- Prioritzar actuacions, utilitzar bé i obtenir el màxim rendiment de les poques inversions que hi ha. Optimitzar els escassos recursos.

193.- Cercar i establir formes de col·laboració mixtes (públiques i privades) en la gestió de determinats indrets singulars per tal d’optimitzar recursos i ampliar els resultats.

194.- Prestar major atenció als patrimonis menors (etnològic, moble, emergents) que sembla que mai es tenen en compte, i manco en temps de crisi.

195.- Estrènyer les relacions amb departaments relacionats (treball transversal) sobretot mediambient, turisme, urbanisme

196.- Integrar xarxes de patrimoni tant estatals com europees (treball en xarxa, igual que cultura en xarxa, patrimoni en xarxa)

197.- Estrènyer la col·laboració amb els ajuntaments i altres entitats locals en la gestió del nostre patrimoni cultural

198.- Impulsar amb caràcter urgent la protecció del patrimoni flotant; la inclusió en el catàleg de béns dels municipis costaners de les embarcacions i altres elements que formin part de la cultura marítima de les Illes Balears. Promoure la bonificació de tributs per l’amarrament d’embarcacions protegides.

17. Conservació i restauració.

Una de les principals tasques que ha de promoure Patrimoni Històric és la conservació i restaura-ció dels béns culturals, ja que en depèn la seva existència i gaudi per part dels ciutadans. Diverses línies tenen per objecte facilitar aquestes actuacions a propietaris i ajuntaments.


PENSA DIFERENT 31

20. Difusió.

El coneixement del patrimoni per part dels ciutadans és el principal instrument per a la seva con-servació preventiva. Si es valora el patrimoni com un element emblemàtic de l’entorn i la cultura, difícilment serà destruït. Cal tenir en compte, per altra part, el potencial que aquest ofereix al món turístic com a factor de desestacionalització. Per tot això, s’emprendran diverses iniciatives per donar a conèixer el patrimoni insular, ja sigui a través d’elements editats com amb la progressiva adequació museogràfica de jaciments i monuments.

226.- Realitzar, com a mínim, una exposició biennal sobre aspectes destacables del patrimoni insular, afavorint la valoració de béns mobles originals, i alhora la vessant didàctica de la mostra.

227.- Posar en marxa durant la legislatura noves iniciatives de difusió a través dels canals de co-municació de masses.

228.- Impulsar un redisseny de la pàgina web del Departament de Cultura i Patrimoni a fi de faci-litar informació i instruments per a la gestió.

19. Accions de formació i investigació.

La gestió del patrimoni requereix una formació específica i una actualització constant que sovint no es troba en l’ensenyament reglat. Per això, es fa necessari actuar directament en el foment de la formació relacionada amb els instruments de gestió, com és la legislació, que, tot i que és a l’abast de tots, pateix modificacions constants. L’anàlisi multidisciplinar de la interpretació i aplicació de les lleis i de la gestió dels casos, així com el coneixement del funcionament d’altres administraci-ons paral·leles són vies d’implementació a tenir en compte.

Cal incidir també en la contínua ampliació del concepte de patrimoni, que, més enllà de les con-cepcions tradicionals, va donant cabuda a classificacions globals relacionades amb el paisatge i l’etnologia o amb el patrimoni immaterial.

La investigació és la base del coneixement sobre el patrimoni. És fonamental l’existència d’iniciati-ves institucionals que afavoreixin les dinàmiques d’investigació i de publicació dels coneixements, ja que d’això dependrà que aquestes es consolidin i romanguin actives en el temps. A més, l’article 83 de la Llei de patrimoni històric inclou aquest aspecte com a un dels que s’ha de fomentar des dels consells insulars.

213.- Seguir, després de les primeres jornades fetes en aquesta legislatura, en l’anàlisi del con-cepte de patrimoni en tota la seva globalitat, així com les eines de gestió.

214.- Implicar els diferents col·lectius professionals en la gestió del patrimoni com a eina de dina-mització econòmica i de reciclatge personal, transformant així, el sector de la construcció.

215.- Afavorir l’enfocament multidisciplinar de la gestió i dotar dels coneixements necessaris als diferents professionals implicats.

216.- Analitzar el funcionament de les diferents institucions implicades i harmonitzar la seva co-ordinació. Formar i coordinar els diferents grups de tècnics implicats.

217.- Analitzar el funcionament d’institucions paral·leles en altres comunitats.

218.- Reflexionar sobre la intervenció monumental i els criteris a aplicar en cada cas.

219.- Establir un conveni de col·laboració Consell-UIB a fi d’acollir estudiants en pràctiques del Màster en patrimoni cultural: investigació i gestió.

220.- Donar suport als investigadors per realitzar recerques i per la publicació dels seus treballs.

221.- Afavorir la difusió de les investigacions realitzades amb motiu d’intervencions arqueològi-ques o en els monuments.

222.- Afavorir la investigació en els camps més inèdits del patrimoni.

223.- Impulsar una línia pròpia d’edicions monogràfiques sobre elements emblemàtics.

224.- Donar continuïtat a la publicació de la memòria anual, que per primer cop s’ha posat en marxa aquesta legislatura, amb les publicacions dels anys 2008, 2009, i 2010.

225.- Posar en marxa, una convocatòria de beques d’investigació sobre patrimoni, per donar una primera empenta als nous professionals.


PENSA DIFERENT 33


21. La recuperació de la llengua catalana, una responsabilitat institucional.

Les institucions públiques de les Illes Balears tenen la responsabilitat moral i legal de promoure accions per normalitzar la llengua catalana, que és la llengua pròpia del territori, com ho estableix l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears.

És necessari recuperar el consens en matèria de normalització lingüística de tots els partits polítics, que permeti impulsar i promoure mesures de foment de la llengua catalana a curt, mitjà i llarg termini.

La política lingüística ha de ser entesa com una forma d’intervenció transversal, ja que el fet lin-güístic és present en tots els àmbits de la vida social. I, que aquesta es doti de recursos suficients per fer possible una política intercultural pròpia que faciliti aquest accés de tots els ciutadans al català com a llengua comuna, de relació i de cohesió social. A més, consideram que aquesta polí-tica transversal ha de dependre del departament que millor pugui garantir aquesta transversalitat.

229.- Fomentar el Consell Social de la Llengua Catalana dotant-lo dels recursos suficients perquè pugui desenvolupar amb eficiència les funcions que té assignades ja que és a tots els efectes l’òr-gan d’assessorament del Govern de les Illes Balears en matèria de política lingüística, mentre que la Universitat de les Illes Balears, tal com reconeix l’Estatut d’autonomia, és la màxima autoritat científica en matèria lingüística i les administracions han de seguir les seves directrius.

230.- Desenvolupar i aplicar el Pla general de normalització lingüística:

a.- Amb els recursos necessaris per a aplicar-lo (acords, convenis de col·laboració i convoca-tòries d’ajudes específiques per als agents que l’han d’aplicar: administracions locals, empre-ses, entitats, etc.).

b.- Amb versions específiques per a àmbits concrets (Administració local, Administració pe-rifèrica de l’Estat, etc.).

c.- Amb una periodització que determini els objectius a assolir anualment.

d.- Amb les eines que permetin una avaluació acurada del seu desplegament.

231.- Implicar totes les àrees de les institucions públiques (Govern, consells i ajuntaments) en el procés de recuperació de la llengua catalana, amb la coordinació i l’assessorament de la Direcció General de Política Lingüística:

a.- Cadascuna d’aquestes àrees institucionals ha de disposar d’una unitat de dinamització lingüística que pugui impulsar accions a nivell intern i extern per a promoure l’ús de la llengua catalana al seu àmbit.

b.- Un percentatge del pressupost de cada àrea s’ha de destinar a aquesta finalitat.

c.- També ha de disposar d’un o més assessors lingüístics, segons les necessitats i caracterís-tiques de l’àrea.

232.- Revisar el Pla coordinador de normalització lingüística a l’administració local.

233.- Reactivar la Comissió interdepartamental de política lingüística del Govern i posar-ne en marxa una a cada consell insular.




PENSA DIFERENT 35243.- Promoure l’ús i el prestigi del català a tots els àmbits de la societat.

244.- Garantir que la normativa legal que regeix altres àmbits reguli també la presència de la llen-gua catalana a tots els espais socials:

245.- Impulsar una Llei del cinema que garanteixi que com a mínim un 50% de les grans produc-cions exhibides a les pantalles balears siguin en català

246.- Aprovar una Llei de l’audiovisual que garanteixi que el català és la llengua vehicular dels mitjans audiovisuas públics de les Illes Balears, que estableixi mecanismes perquè les emissions en règim de concessió de TDT autonòmica compleixin el 50% mínim d’emissions en català, i que promogui la recepció mútua de totes les emissions públiques en llengua catalana.

247.- Garantir que la normativa legal que regula la presència de la llengua catalana arribi als di-ferents espais socials.

248.- Aplicar la Llei de comerç, que garanteix l’atenció en català als establiments comercials

249.- Crear plans de normalització lingüística i línies d’ajuts, convenis i col·laboracions específi-ques per a empreses i serveis, acompanyats dels recursos necessaris per a aplicar-los.

250.- Crear una línia d’ajuts per dotar els municipis d’un servei d’asessorament i dinamització lingüístic perquè puguin impulsar accions específiques i adients per al seu territori d’actuació.

251.- Crear les eines necessàries per garantir l’exercici dels drets lingüístics i la seguretat jurídica dels catalanoparlants.

252.- Promoure que RTVE incrementi les seves emissions en les llengües de l’Estat diferents de la castellana, i regular que els mitjans audiovisuals d’àmbit estatal hagin d’incloure, als territoris amb llengua oficial diferent de la castellana, una part de la seva emissió en aquesta llengua.

253.- Recuperar freqüències que assegurin la recepció, com a mínim, de les ràdios de la CCRTV que s’havien rebut a les Illes Balears (ICat, Catalunya Informació).

254.- Consolidar les línies d’ajuts per als mitjans de comunicació en català i per a expressions artístiques (música, teatre i d’altres) que facin ús de la llengua.

255.- Elaborar un pla d’oferta de lleure destinat als joves que viuen en entorns amb poca presència espontània del català que tingui com a finalitat consolidar els coneixements del català i habituar-los a usar-lo fora de l’àmbit estrictament escolar.

256.- Continuar donant suport a les entitats que fan feina a favor de l’ús del català, i potenciar els programes de voluntariat lingüístic

24. El català, llengua d’acollida i de cohesió social.

La interculturalitat és un repte per al futur de la llengua catalana, però, com tots els reptes, si es guanya pot suposar un gran avanç. Aconseguir que la nostra llengua sigui la d’interlocució entre les diverses comunitats pot ajudar molt a la seva normalització.

257.- Crear una llei d’acollida que garanteixi que la llengua d’acollida serà el català i que el procés d’acompanyament de la persona nouvinguda serà coherent amb aquesta finalitat. A partir d’aques-ta llei s’elaboraran plans d’acollida específics adaptats als diferents municipis.

234.- Acordar un pla amb totes les administracions públiques consistent a demanar als seus pro-veïdors que utilitzin el català en el seu procés de relació (presentació de pressuposts, factures, etc.) i en el producte (quan la llengua fa part del servei o del producte), i a prioritzar els proveïdors que més s’hi adaptin.

235.- Estendre els requisits de coneixements de català a tots els llocs de feina vinculats amb l’administració pública (directament o mitjançant empreses participades). Aprovar els perfils ido-nis i establir un pla progressiu d’aplicació). Estendre aquests requisits de coneixements de català especialment en l’àmbit judicial i a les forces de seguretat.

236.- Assegurar el dret dels ciutadans d’utilitzar la llengua catalana en qualsevol àmbit públic de les Illes Balears i en especial en les relacions amb els treballadors públics.

237.- Promoure l’organització de cursos i tallers de foment de l’ús del català entre els treballadors públics que, amb la seva tasca, interactuen amb col·lectius socials diferents: policia, educadors socials, dinamitzadors juvenils, professors, mestres, etc.

22. El català, una llengua accessible per a tothom.

Perquè la llengua catalana pugui ser realment la pròpia de les Illes Balears s’han de donar les facilitats i les eines necessàries perquè les persones que hi viuen estiguin en condicions de fer-ne un ús oral i escrit normal.

238.- Assegurar una estructura consolidada d’oferta de formació en català per a persones adul-tes al marge dels sistemes educatius regulars, sobretot pel que fa a l’extensió dels coneixements bàsics que facilitin la comprensió i les possibilitats de comunicació quotidiana a les persones nouvingudes. Hi ha d’haver multiplicitat d’oferta (nivells, vies d’accés, ubicació, durada...), amb l’objectiu que ningú que desitgi aprendre català quedi sense possibilitats de fer-ho. En època de crisi econòmica, és un moment per augmentar l’oferta de formació.

239.- Crear cursos i tallers específics per a àrees de coneixement i d’activitat concretes: mitjans de comunicació, sanitat, restauració, cuidadors de persones dependents, etc.

240.- Actualitzar el material didàctic i les eines per a l’aprenentatge convencional i l’autoaprenen-tatge del català.

241.- Promoure l’organització d’activitats complementàries de lleure que reforcin l’ús i l’expressió oral de la llengua catalana.

242.- Desenvolupar en l’ambit de la formació per a l’ocupació, accions formatives de català i en català per a persones en actiu adaptades al seu lloc de feina i per a les persones en atur com a complement dels itineraris d’inserció laboral. Pactar amb els interlocutors socials un sistema d’acreditació modular d’aquests coneixements de català en el món laboral.

23. El català, la llengua al carrer.

Si volem garantir el futur de la nostra llengua hem de crear les condicions que permetin als seus parlants fer-la servir al carrer, i això vol dir que puguin disposar de serveis, productes i ofertes en català: atenció al comerç, televisió, cinema...

36258.- Promoure la construcció d’un model intercultural propi per a les Illes Balears, amb el con-sens de tots els agents i partits polítics implicats i que permeti impulsar mesures i actuacions a curt, mitjà i llarg termini.

259.- Ampliar i dotar de recursos necessaris el PALC (Programa d’Acolliment Lingüístic i Cultural) del Consell de Mallorca que iniciàrem com a pla pilot el 2008.

260.- Garantir que les persones nouvingudes tenguin accés a les eines i els recursos necessaris per a aprendre la llengua catalana.

261.- Promoure cursos i tallers de formació per als agents socials implicats en el procés d’acollida de les persones nouvingudes.

262.- Editar un material específic d’acollida lingüística i cultural per als nous residents de les Illes Balears, que doni a conèixer la realitat lingüística i cultural del territori i faciliti les eines i els recursos per a la seva progressiva integració.

263.- Incentivar l’organització d’activitats de lleure que fomentin l’ús i el coneixement de la llengua catalana i crear mecanismes i espais que fomentin la relació, el respecte i la convivència intercultural.

264.- Implicar la població autòctona en el procés d’acolliment lingüístic i cultural de les persones nouvingudes.

25. El català, una llengua de futur oberta al món.

Dins un món cada vegada més globalitzat, la nostra llengua pot ser la nostra targeta de visita, la manera de presentar-nos als altres. Per a això necessitam la col·laboració d’altres territoris de parla catalana i de l’Estat.

265.- Reforçar l’Institut Ramon Llull com a institució difusora a l’exterior de la llengua i la cultura pròpies i com a òrgan generador de prestigi i reconeixement per a la llengua i la cultura catalanes.

266.- Mantenir, coordinar i reforçar les relacions i actuacions amb les institucions i organismes de la resta dels territoris de parla catalana.

267.- Establir mecanismes per implicar el govern de l’Estat en el reconeixement i promoció de totes les llengües oficials de l’Estat, amb un suport que guardi proporció al seu pes demogràfic i a la seva vitalitat.

268.- Garantir que els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears puguin adreçar-se en català a l’administració central.

269.- Fomentar la presència de la llengua catalana a Internet i la sortida al mercat de sistemes operatius i de programes en llengua catalana.

270.- Impulsar l’ús de la llengua catalana al Congrés i al Senat espanyol.

271.- Continuar lluitant pel ple reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea.


PENSA DIFERENT 1


2011/2015

MODEL DE PAÍS

3

MODEL DE PAÍS

L’allau de casos de corrupció i la greu crisi econòmica i social que vivim, és aprofitada per la dreta per atacar l’autogovern i l’Estat del benestar, i contribueix a estendre una crisi profunda en la credibilitat de les institucions i de l’exercici polític, de la democràcia en definitiva.

El model d’economia desenvolupista neoliberal, els projectes megalòmans i les pràctiques cli-entelars, o directament corruptes, de la dreta illenca (en operacions dirigides des de les cúpules dels partits) han generat un llast feixuc. L’aparició de casos de corrupció dins la legislatura, amb una insuficient reacció d’UM, va provocar que el Govern hagués de romandre en minoria. Amb el rosari de casos judicials que afecten la dreta, és delirant que el PP pretengui erigir-se en representant de l’eficàcia i l’austeritat. Des del PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA actuarem per refer la confiança en la participació, la confiança en la democràcia, des del compromís i l’honestedat, sense defugir les reformes que certament calen en l’entramat institucional.

El procés de globalització ha redimensionat el concepte de sobirania arreu del món, i ha afec-tat el marge d’influència real, de poder, d’autogovern, dels ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears. L’abast de la crisi remodelarà el repartiment del poder a escala planetària, sense obli-dar que la crisi ecològica, la crisi d’un model basat en el consum desaforat de recursos, és un component rellevant de la crisi global, a més dels profunds efectes dels processos migratoris. Però és precisament per això que, en comptes de tirar la tovallola davant l’homogeneïtzació i l’imperi dels mercats, ens calen més que mai institucions properes, arrelades, amb suficient capacitat de decidir (fins i tot sobre els recursos econòmics), per poder garantir democràcies reals i la diversitat cultural. Ens calen unes Illes Balears federades en institucions més àmpli-es, solidàries i amb vocació internacional, però des de l’autocentrament i la defensa justa dels propis interessos, de tots els ciutadans i ciutadanes. Pensem globalment, actuem localment, com recomana el lema de l’ecologisme internacional.

En canvi, en l’àmbit estatal, vivim moments d’involució. A més d’haver patit els processos centrípets que ha comportat la reinterpretació restrictiva de la Constitució espanyola (amb un punt àlgid en la sentència sobre l’Estatut de Catalunya, que afecta directament l’abast de les competències del nostre Estatut) i la, innecessària, recuperació d’atribucions de l’Estat amb la coartada de la legislació comunitària, tenim uns límits insuportables a l’autogovern que deriven de les vergonyoses mancances en el finançament amb les quals ens han castigat PP i PSOE. Mentrestant, la Unió Europea tampoc evoluciona prou cap a l’Estat federal, compromès amb la diversitat cultural i les polítiques de benestar, que anhelam els europeistes.

Contra les veus catastrofistes neoliberals, negam que s’hagi d’afrontar la crisi econòmica i so-cial amb disminució de la despesa pública; al contrari, cal més despesa pública per garantir

Lema electoral dels Laboristes britànics, 1945

“Let us face the future.”


PENSA DIFERENT 5UNS GOVERNS MÉS PRÒXIMS A LA GENT

1. Un autogovern de veritat. 7

2. Cogestió i participació de les Illes a les polítiques de l’Estat. 7

3. El concert econòmic solidari i els costos de la insularitat. 8

4. Les Illes Balears, Països Catalans, Europa i la Mediterrània. 8

5. L’illa, protagonista de l’actuació política. 9

6. Els consells com a òrgans de suport als municipis. 10

7. Un nou marc de finançament dels consells. 11

8. Ajuntaments: l’administració més pròxima. 11

9. Finançament municipal com a contribució a sortir de la crisi. 12

10. Els ajuntaments dins la xarxa institucional. 12

UNA ADMINISTRACIÓ MÉS ÀGIL I EFICAÇ

11. Austeritat, prioritat de despesa i millora dels ingressos. 15

12. Racionalització del sector públic, tramitacions àgils, reducció burocràtica, administració electrònica. 15

13. Control eficient i respostes efectives contra la corrupció. 16

14. Professionalització i formació permanent dels treballadors públics. Plantilles proporcionades i adequadament dotades. Accés transparent i igual. 17

15. Participació directa en l’administració: consells de participació sense tuteles, i Agendes Locals 21. Democràcia directa: consultes ciutadanes. 18

16. Mitjans de comunicació públics austers, imparcials i en català. 19

serveis als ciutadans i oportunitats econòmiques, i, a les Illes Balears, encara tenim marge fins a assolir les fites dels països més avançats del nostre entorn, atesa la riquesa que genera el país. Tanmateix, el dèficit sí que és un problema, per la càrrega que ja comporta i perquè ens posa en mans dels creditors. En altres epígrafs, afrontam la manera de reduir-lo incrementant ingressos i la progressivitat (la justícia) del sistema fiscal. En tot cas, el gran repte és que la crisi no erosi-oni gens ni mica l’Estat del benestar, ans al contrari, que servesqui per perfeccionar-lo. Però sí que cal tractar les ineficiències de l’entramat institucional i burocràtic, millorar la productivitat de la cosa pública i la participació ciutadana esprement les possibilitats 2.0.

Us presentam el nostre programa de govern, un programa ambiciós, basat en dos eixos: uns governs més pròxims a la gent i una administració més àgil i eficaç. En total, tenim 16 punts programàtics que sumen 109 propostes concretes d’acció.

ÍNDEX


PENSA DIFERENT 7

UNS GOVERNS MÉS PRÒXIMS A LA GENT

1. Un autogovern de veritat.

Des del PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA reconeixem el dret de tots els pobles a decidir el seu futur, inclòs, naturalment, el nostre. I som conscients que els grans partits espanyols no admeten un marc de relacions confederals. Per això, ens cal, actuant dins el marge possible en cada moment, pro-moure la reflexió sobre un canvi radical en l’exercici de l’autogovern i amb les relacions amb l’Estat, sense descartar cap opció.

De forma immediata, ens cal dur a terme el desplegament de l’Estatut vigent, tot i que no ens resulti plenament satisfactori. Al cap i a la fi, que fos aprovat amb els vots de PP, PSOE i UM ex-pressa que –malgrat que no comptava amb el nostre suport- és el sostre que han volgut gairebé el 90% dels votants de 2007. En tot cas, la propera legislatura no s’hi valen excuses perquè l’Estat no compleixi l’obligació de transmetre competències que permetin un autèntic autogovern.

001.- Desenvolupar la policia autonòmica, una força eficaç, moderna, i arrelada al país, seguint un model de proximitat i cooperació amb les policies locals.

002.- Reclamar la gestió de les entitats penitenciàries i l’administració de l’administració de jus-tícia. Una justícia que ha de millorar molt en la seva efectivitat, amb processos ràpids i fonamen-talment orals, una justícia de proximitat i que estengui els supòsits de gratuïtat.

003.- Demanar la transferència de la resta de competències pendents, en especial en matèria de litoral.

004.- Plantejar la creació d’una ponència parlamentària de reforma constitucional cap a un Estat federal que reconegui el dret d’autodeterminació dels estats federats.

005.- Reflexionar a fons sobre les competències de cada institució i actuar amb valentia per eli-minar duplicitats, partint de dues premisses clau: el principi de subsidiarietat i la dimensió insti-tucional adequada per garantir serveis de qualitat.

2. Cogestió i participació de les Illes a les polítiques de l’Estat.

La necessitat de treure tot el profit a l’aparell administratiu ha de permetre avançar en la línia de l’administració única, on l’administració autonòmica (insular o, fins i tot, municipal) executa les matèries reservades a l’Estat, com també s’ha d’avançar en la cooperació i la cogestió de com-petències i en la participació en la conformació dels posicionaments de les institucions estatals.

En aquest aspecte, mereix un esment específic per la seva transcendència, la necessària superació d’un model jacobí, obsolet i anacrònic, de gestió aeroportuària basat en la centralització estatal i sortir a camí a la línia de privatització que promou el Govern de l’Estat d’un sector absolutament estratègic per a les Illes Balears.

006.- Gestionar directament els ports i aeroports de les Illes Balears, en un règim de titularitat pública preferent i participació de la societat civil.

007.- Exigir la consulta i participació de les institucions d’autogovern en la formació de la voluntat estatal, mitjançant mecanismes bilaterals o multilaterals, segons la matèria.


UNS GOVERNS MÉS PRÒXIMS A LA GENT


PENSA DIFERENT 9instàncies comunitàries, d’entrada per aquells assumptes que afecten els nostres interessos (tu-risme, sector primari, economia en general, transport, medi ambient, cultura, insularitat, etc.), però també per contribuir a una Europa dels ciutadans que no caigui en les urpes neoliberals o d’insolidaris nacionalismes d’Estat.

En el PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA ens declaram europeistes, compromesos amb el model d’Estat del benestar i les llibertats, impulsors d’institucions democràtiques d’abast comunitari que estovi fronteres des del respecte pel valor de la diversitat cultural, lingüística i nacional. Així ma-teix, apostam per la Mediterrània com un mar d’encontre i intercanvi que cal reivindicar, precisa-ment ara cal dar suport a processos democratitzadors que podrien canviar radicalment la situació del Mare Nostrum, immers en una convulsió farcida de perills i d’oportunitats.

També aprofundirem en la institucionalització de relacions amb els països de parla catalana, aspi-rant a relacions més denses, de tot ordre, que consolidin referents institucionals comuns.

014.- Participar en els diversos espais internacionals per fer sentir la veu de les Illes Balears on defensar els ideals democràtics i de justícia social, la pau justa, la pluralitat cultural, el medi ambient, el reconeixement dels costos de la insularitat, el paper del Mediterrani i, en general, els valors i propostes que postula el present document.

015.- Defensar amb la resta d’illes de la Unió Europea l’assoliment d’un estatut fiscal i econòmic especial comú per compensar els costs de la insularitat.

016.- Establir espais de cooperació i defensa de la democràcia en l’àmbit de la Mediterrània.

017.- Avançar i transcendir l’experiència de l’Institut Ramon Llull, amb reunions conjuntes de les comissions de cultura dels parlaments dels països membres (que, a més de demostrar que es tracta d’una institució comuna, tendria un alt contingut simbòlic).

018.- Avançar en la creació d’un espai audiovisual comú i garantir la recepció de tots els canals en llengua catalana del conjunt del domini lingüístic.

019.- Promoure la inscripció del Govern de les Illes Balears com a membre associat de l’ILGA (International Lesbian, Gay, Bisexual, Trans and Intersex).

020.- Enfortir el reconeixement del 28 de juny com a Dia Internacional de l’Orgull LGTB a institu-cions internacionals d’alt nivell, com l’ONU o el Parlament Europeu.

5. L’illa, protagonista de l’actuació política.

Els consells insulars sorgeixen com una reivindicació històrica de les illes menors, en front de l’unitarisme centralista de l’antiga “Diputación Provincial”. El seu reconeixement constitucional és un fet històric, que crea les bases per a la concepció de fons que cal mantenir per al desenvo-lupament estatutari de les Illes Balears: un acord federal entre les Illes, basat en el principi polític de la subsidiarietat, i en el respecte al dret a decidir de cada una de les Illes.

Des del PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA reivindicam els consells i lamentam el trencament del con-sens institucional sobre el seu protagonisme, fins i tot sobre la seva existència. El Consell de Mallorca és una institució necessària per al desenvolupament sostenible de l’illa i per mantenir la coherència global del conjunt del model estatutari. El problema de fons dels consells és que, tot i el seu gran contingut competencial en l’Estatut, que els reconeix com a institucions d’autogovern, el seu funciona-ment administratiu continua basat en la normativa local, a semblança de les diputacions provincials.

008.- Avançar en l’administració única, i en la reducció i integració de l’administració perifèrica de l’Estat a les Illes Balears.

009.- Reclamar la competència d’execució de les polítiques estatals, per la tècnica de delegació, per exemple, en l’acolliment de la immigració i matèries relacionades, i la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

010.- Elaborar una llei d’emergències de les Illes Balears que promogui un nou servei d’emergèn-cies del país que possibiliti un comandament unificat dels cossos de bombers de les Illes Balears i que coordini tots els serveis d’emergències, sota la responsabilitat d’una única autoritat. Haurien de dependre d’aquest organisme la coordinació de totes les emergències: 112, protecció civil, cossos de bombers, la futura policia autonòmica, les emergències sanitàries, i el cos estatal de policia responsable en la matèria.

3. El concert econòmic solidari i els costos de la insularitat.

El tema clau en matèria de competències, continua essent el finançament. Sense recursos no hi ha autogovern. Si aquesta premissa és vàlida en un sentit general, resulta cruament incontestable quan es tracta de prestar serveis als ciutadans, tant els que ja tenim transferits (educació, sanitat, serveis socials, cultura, etc.), com els que reivindicam. No oblidam que les mancances en els cossos de seguretat o en l’administració de justícia, i en general en l’exercici de les competències estatals a les Illes Balears, són enormes i el repte és que la transferència provoqui millores subs-tancials en l’atenció efectiva als ciutadans. L’actual model de finançament perjudica les Illes Ba-lears que aporten molt més del que reben, en una proporció insòlita, per intolerable, en els països del nostre entorn (de l’ordre del 14% del PIB).

Un altre element clau que ha d’afectar el finançament i el reconeixement de les peculiaritats bale-ars és el compromís estatal davant els costos de la insularitat. La llei específica de règim especial per a les Illes Balears generalment no ha estat aplicada. Cal exigir-ne el compliment estricte i po-sar-la al dia. En aquesta legislatura hi ha hagut algun avanç (descomptes de residents), però molt insuficient, i no exempt d’involucions com en les taxes aeroportuàries.

011.- Reivindicar un sistema equiparable a l’actualment vigent per al País Basc i Navarra, d’acord amb el qual tots els imposts s’han de recaptar a les Illes Balears i s’han de transferir a la Hisenda estatal unes quanties pactades pels serveis prestats i per la solidaritat interterritorial.

012.- En tot cas, proposar i reclamar qualsevol mètode que millori el finançament actual, comen-çant per derogar l’insultant mecanisme del fons de suficiència, que només paguen les Illes Balears.

013.- Reclamar un règim específic per a les Illes Balears que compensi els costos de la insularitat i que inclogui un tractament específic de les taxes aeroportuàries.

4. Les Illes Balears, Països Catalans, Europa i la Mediterrània.

Precisament aquesta reivindicació sobre el reconeixement dels costos de la insularitat posa de relleu la necessària implicació en els fòrums internacionals més enllà de les relacions amb l’Estat. En el tema de la insularitat, com en general en totes les matèries, cal avançar en les relacions directes amb la Unió Europea, i en la participació a l’hora de forjar la posició estatal davant les


PENSA DIFERENT 11va seran apartats de tota línia de finançament que no sigui l’estrictament necessària per mantenir els seus serveis bàsics als ciutadans.

7. Un nou marc de finançament dels consells.

Malgrat el compromís del punt anterior, el finançament de les noves transferències i el resultat final de les competències insulars, no es pot basar en càlculs de cost efectiu, sinó que cal un nou marc de finançament. Un finançament que procuri la corresponsabilitat fiscal, a partir del principi que cada institució democràtica ha de dar compte davant els ciutadans dels ingressos que neces-sita per poder executar les tasques que li corresponen.

Si no hi ha capacitat de generar recursos propis, no hi ha capacitat d’autonomia per fer polítiques pròpies. No podrem dir que es creu amb el paper institucional dels consells, fins que realment tinguin capacitat d’influir i decidir, en la política d’obtenció de recursos propis.

031.- Promulgar una nova llei de finançament dels consells insulars, que asseguri la seva suficièn-cia financera i la capacitat d’executar les seves competències plenament, basada en la participació dels pressuposts autonòmics.

032.- Fomentar la participació dels consells en l’Agència Tributària de les Illes Balears.

8. Ajuntaments: l’administració més pròxima.

Els ajuntaments necessiten tenir una estructura de funcionament sòlida, professional, moderna i pensada al servei del ciutadà. Una estructura per facilitar la tasca als governs municipals. Unes tasques que, a més de dotar de serveis la seva ciutadania, ha de ser proactiva, amb vocació d’in-cidència econòmica sobre el seu territori, amb voluntat de generar consciència i cohesió social, de propiciar la complicitat cívica amb la conservació del medi ambient i la sostenibilitat del seu territori.

Al mateix temps, lla pròpia realitat dels ajuntaments és molt diversa. Les realitats dels municipis de menys de 5.000 habitants són distintes dels que tenen entre 5.000 i 20.000 habitants o les dels que tenen més de 20.000 habitants. El món local és cada vegada més complex, i cada vegada més necessari per al bon funcionament institucional general.

Els ajuntaments són la institució que millor coneix les necessitats bàsiques dels seus veïnats i els que reben més pressió per solucionar-les. Per aquest motiu, estan assolint un grau major de competències del que legalment estan obligats, alhora que han d’incrementar les seves despeses per donar les respostes adequades a les demandes ciutadanes que no són d’obligada competència.

033.- Definir de forma més precisa l’àmbit competencial dels ajuntaments i les seves obligacions financeres a partir del principi de subsidiarietat.

034.- Consensuar amb els ajuntaments i consells insulars, una nova Llei de règim local de les Illes Balears que faciliti la seva gestió i autonomia.

035.- Promoure l’adequació de la Llei estatal de règim local i la Llei de finançament de les hi-sendes locals a les noves realitats autonòmiques, les noves tecnologies i afavorir la simplificació administrativa.

Les competències pròpies dels consells previstes a l’Estatut han de ser transferides d’immediat i han de ser dotades de manera justa. Estam totalment en contra de les veus, que sota la coartada de “l’austeritat administrativa”, promouen una involució política centralista.

021.- Revisar tota la normativa autonòmica per integrar a tots els efectes els consells insulars com a ens autonòmics, garantint la seva plena sobirania de funcionament dels consells. En la mateixa línia, reclamar la revisió de la normativa bàsica estatal per permetre aquests canvis.

022.- Crear una comissió mixta permanent entre el Govern i els consells sobre bones pràctiques de govern, a la fi d’evitar duplicació d’iniciatives i polítiques entre administracions i la invasió o simultaneïtat innecessària de competències.

023.- Precisar les transferències de les competències pròpies dels consells dins el 2011, assumint alhora el seu paper d’administració autonòmica única, i de suport als ajuntaments com a adminis-tració més propera.

024.- Dotar econòmicament l’equivalent a les polítiques mitjanes d’inversió dels darrers cinc anys.

6. Els consells com a òrgans de suport als municipis.

A part de totes les competències que l’Estatut d’Autonomia delega als consells insulars no ens podem oblidar de la important funció que tenen com a organisme de suport, cooperació i assis-tència als municipis, especialment als de menor capacitat econòmica. Aquesta tasca ha de ser complementària a la del desenvolupament de les competències pròpies i s’ha de seguir reforçant la línia d’assistència tècnica i suport als ajuntaments.

025.- Reforçar els serveis d’assistència tècnica i de suport als ajuntaments, augmentant el perso-nal destinat a la redacció de projectes d’obres per als municipis, consolidant el servei d’assessora-ment en matèria de desenvolupament local, i reforçant el servei d’assessorament jurídic.

026.- Elaborar i executar un pla per aconseguir unes administracions locals més eficients, amb la implantació gradual d’un canvi organitzatiu per simplificar i racionalitzar les seves estructures administratives, implantant l’administració electrònica i sistemes d’avaluació de la qualitat dels serveis, professionalitzant l’estructura directiva i millorant la formació del cos tècnic, optimitzant recursos econòmics, i introduint la planificació estratègica en les polítiques públiques.

027.- Reformar la subvenció del pla d’obres i serveis destinant-la a obra nova en dues línies: finan-çar obra nova, rehabilitació, reforma i manteniment d’infraestructures bàsiques i equipaments de titularitat municipal; i cobrir despeses de manteniment de serveis públics municipals a municipis de menys de 20.000 habitants.

028.- Planificar a principis de legislatura entre Consell i ajuntaments les necessitats de finança-ment municipal a inversió en obra nova o rehabilitació d’infrastructures públiques per poder pactar una estratègia de suports i adaptar les línies de subvenció a les necessitats reals dels ajuntaments.

029.- Consolidar l’observatori de polítiques locals com una eina de coordinació dels diferents serveis d’assessorament municipal, de planificació estratègica en les polítiques pròpies dels de-partaments de Cooperació Local i dels ajuntaments i d’elaboració d’estudis i eines d’innovació en el disseny de polítiques públiques locals.

030.- Assumir el Consell la tasca de publicació de l’Inventari de camins públics del terme, en aquells municipis on no hagi estat aprovada encara. Els ajuntaments que no se sumin a la iniciati-


PENSA DIFERENT 13045.- Donar suport a la participació dels ajuntaments en xarxes institucionals i xarxes especialit-zades, en l’àmbit insular, interinsular, estatal, europeu i internacional.

046.- Reorganitzar els jutjats de pau, augmentant les seves competències coneixent, entre altres, assumptes d’ordre civil –consum, propietat immobiliària, mediació i conciliació- i de penal i con-tenciós administratiu per imports inferiors a 600 euros.

047.- Reclamar que el finançament dels òrgans de justícia local han de ser a càrrec de l’adminis-tració competent, mentre que els municipis aportaran locals i personal administratiu.

048.- Apostar per una demarcació municipal de justícia, i per la creació de consells de justícia municipals, amb representació judicial i d’entitats professionals i socioeconòmiques.

036.- Adequar els cossos estatals de Secretaria i Intervenció a les noves realitats administratives, i a la necessitat de gestions eficients, sense perdre el control eficaç dels pressuposts públics.

037.- Regular l’assumpció directa dels serveis impropis dels municipis més petits pels part dels consells insulars, per raons d’economia d’escala i eficiència econòmica.

038.- Procurar que cada localitat, com a mínim les que tenguin més de 1.000 habitants, tenguin alguna mena de representació democràtica –consell de barriada, junta de districte- per vetllar i gestionar els seus interessos.

039.- Per poder avançar amb més garanties, expandir la competència autonòmica sobre règim local.

9. Finançament municipal com a contribució a sortir de la crisi.

Perquè els ajuntaments puguin complir adequadament la seva funció, necessiten comptar amb els recursos adients. També si volen incidir en el seu propi territori, amb les seves finances públiques, han de comptar amb recursos suficients, preferiblement propis, tot i que també compartits amb programes d’altres administracions, o compartir projectes amb altres interlocutors socials del seu municipi.

040.- Reordenar el mapa competencial dels governs locals i adequar-lo al model de finançament, eliminant les competències impròpies.

041.- Identificar les competències i despeses municipals que estalvien doblers d’altres adminis-tracions, per recuperar-ne el cost de les despeses, de forma immediata, i mentre no es reordena el model de finançament.

042.- Impulsar l’aplicació de pressuposts municipals transparents i oberts a la participació ciuta-dana.

043.- Reclamar una reforma de la Llei estatal d’hisendes locals que permeti assegurar la partici-pació dels municipis en els ingressos estatals, com a mínim, amb la fórmula “1 euro x habitant x dia” – o el que és el mateix 365€ anuals per habitant- en subvencions no finalistes.

044.- Augmentar la quantia de les transferències corrents als ajuntaments (subvencions no finalis-tes de CAIB i consells) enfront de les subvencions específiques que limiten l’autonomia financera dels governs municipals i els fa dependents de les decisions de les altres administracions.

10. Els ajuntaments dins la xarxa institucional.

Els ajuntaments han de participar en la presa de decisions de la resta d’administracions aportant-hi la sensibilitat i propostes locals.

Però, a més, cal garantir la incardinació del poder local en el conjunt de poders estatals. En con-cret, cal revisar profundament la garantia de tutela judicial efectiva que avui és molt relativa, ho plantejam des d’una òptica de radicalitat democràtica, la creació d’una justícia municipal o de proximitat.


PENSA DIFERENT 15


11. Austeritat, prioritat de despesa i millora dels ingressos.

El repte de les administracions públiques no és només garantir els serveis públics sinó, a més, ofe-rir el millor servei, de qualitat, amb eficàcia i eficiència, al conjunt de la ciutadania. En un moment de dificultats pressupostàries, s’han de prioritzar els serveis i recursos que arriben directament als ciutadans enfront d’altres despeses.

Cal defugir tota temptació de megalomania i pràctiques sumptuàries a les institucions i actuar amb austeritat, molt pendents de la qualitat dels serveis i l’atenció al ciutadà.

049.- Continuar racionalitzant la despesa en publicitat i protocol.

050.- Millorar la gestió dels ingressos, actualitzant censos, i actuar sobre el frau.

051.- Continuar amb l’esforç de reducció de càrrecs públics i eliminar previsions de privilegi de polítics i expolítics, sempre des de la reivindicació del paper directiu dels alts càrrecs i evitant contribuir al descrèdit de l’activitat política.

052.- Homologar la consolidació de nivell en la situació de serveis especials amb els mecanismes previstos amb caràcter general quan s’ocupen càrrecs de superior categoria.

053.- Incloure de forma explícita i obligatòria als contractes d’alta direcció pública la prohibició de pactes d’indemnitzacions extraordinàries en cas d’acomiadament.

054.- Reduir l’ús de vehicles oficials, especialment dels cotxes per a alts càrrecs. Promoció dels vehicles no contaminants als parcs mòbils públics.

12. Racionalització del sector públic, tramitacions àgils, reducció buro-cràtica, administració electrònica.

El PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA seguirem la línia que hem encetat des del Govern de reduc-ció de càrrecs i empreses públiques i de racionalització administrativa, afrontant en la propera legislatura una reforma en profunditat sobre duplicitats d’administracions, alguns mals hàbits i inèrcies en la funció pública, la manca de transparència i participació, excés de burocràcia (que no ha garantit un control prou eficient en múltiples aspectes), o la manca de desenvolupament de la democràcia participativa. Un procés que ha de comportar l’acostament del poder al ciutadà, amb competències als consells i als ajuntaments, la intensificació de l’administració telemàtica, l’administració 2.0.

Calen controls i intervenció pública, però s’ha de fugir dels excessos formalistes i rutinaris que frenen l’empenta i la creativitat i revisar el nombre i despeses associades als càrrecs públics.

055.- Implantar plans de qualitat integrals a l’administració autonòmica i als consells, per tal de simplificar procediments i establir compromisos públics de resposta a la ciutadania. Ajudar a la seva implantació a les administracions municipals.




PENSA DIFERENT 17

14. Professionalització i formació permanent dels treballadors públics. Plantilles proporcionades i adequadament dotades. Accés transparent i igual.

La funció pública, imprescindible i que no podem consentir que sigui caricaturitzada, ha de fer serveis inequívocs als ciutadans, i aquest ha de ser el seu nord en tot moment. Hi ha d’haver sistemes de responsabilitat i control efectius que garanteixin la formació continuada, l’eficàcia dels serveis administratius i millorar la productivitat pública, acabant amb estereotips inaccep-tables. No compartim la reducció indiscriminada de salaris que han patit els funcionaris aquesta legislatura.

068.- Promoure que els mecanismes de carrera administrativa parteixin d’una avaluació i forma-ció continuades, tant per progressar com fins i tot per mantenir posicions. Limitar hores extraor-dinàries i màxima transparència en l’assignació de productivitats, que no seran mai estructurals.

069.- Fer que la reestructuració pública cerqui l’eficiència, permeti alliberar de tasques buro-cràtiques, i intensificar les actuacions dels treballadors públics en la prestació directa de serveis als ciutadans.

070.- Crear el Consell de Millora de la Funció Pública, com a òrgan consultiu permanent, que compti amb representants de les administracions públiques, dels sindicats, d’entitats ciutada-nes, i d’experts professionals en el funcionament de les administracions públiques, que puguin avaluar el funcionament real en la seva relació amb la ciutadania, i fer suggeriments i propostes de millora.

071.- Reivindicar l’indispensable rol de millora del conjunt de la societat que aporta la funció pública, i reaccionar en els casos de baixa productivitat i manca de diligència.

072.- Equiparar en drets i obligacions els treballadors laborals interins amb els fixos, tot vetllant perquè hi hagi les garanties per a un accés transparent i en igualtat d’oportunitats. Regularitzar la situació dels interins indefinits mitjançant convocatòries de les places que ocupen, pel proce-diment de concurs-oposició lliure.

073.- Estudiar mecanismes d’ofertes de treball públic provisional per motius socials.

074.- Promoure el caràcter obert, interadministratiu, dels concursos de trasllats i preveure que les reestructuracions puguin suposar, justificadament, la transferència de personal entre insti-tucions.

075.- Garantir el coneixement del català adequat al lloc de treball com a requisit d’accés.

076.- Exigir que les empreses públiques mantenguin els mateixos criteris d’accés de la funció pública en la selecció del seu personal.

077.- Regular la valoració de l’experiència laboral prèvia de forma que sigui un mèrit limitat que no pugui ésser l’únic criteri decisiu del concurs.

078.- Promoure la formació continuada dels treballadors públics i el coneixement sobre temes de no-discriminació per raó d’orientació sexual, identitat de gènere o estat serològic.

079.- Incloure la perspectiva LGTB en la formació dels equips tècnics bàsics i d’atenció espe-cialitzada (educació, sanitat, cossos policials i altres treballadors públics) per millorar l’atenció i detectar les necessitats del col·lectiu.

056.- Introduir a l’administració criteris d’avaluació i exigència, que premiïn la realització d’objec-tius, la millora contínua i l’eficàcia del servei realitzat.

057.- Apostar profundament per les noves tecnologies en el funcionament intern de l’adminis-tració i en la seva relació cap al conjunt de la ciutadania. Simplificar els tràmits burocràtics i aplicant procediments telemàtics per a l’obtenció i consulta de documentació, la presentació de sol·licituds, inscripció o tràmits econòmics i jurídics que no exigeixin la presència física. Incenti-var la comunicació telemàtica interadministrativa per compartir informació, de forma que s’eviti als ciutadans aportar documentació de la que ja disposa algun òrgan administratiu. Generalitzar i promocionar l’ús del DNI electrònic.

13. Control eficient i respostes efectives contra la corrupció.

En el PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA no tenim ningú afectat per investigacions per corrupció. S’entén l’afirmació que les actuacions corruptes s’han d’atribuir a les persones que les cometen i no als seus partits; tanmateix, l’estadística també ens condueix a algunes conclusions que seria ingenu ignorar.

La gravetat de les actituds corruptes i les seves conseqüències sobre la credibilitat de les instituci-ons, sobre la confiança en l’economia i en la participació pública, obliguen a adoptar més i millors prevencions.

058.- Adoptar mesures antitransfuguisme amb una regulació pertinent dels electes no adscrits, una possibilitat que aquesta legislatura no ha estat possible per l’oposició d’altres grups.

059.- Exigir la publicació del patrimoni dels alts càrrecs per comprovar-ne l’evolució. Per preservar el dret a la intimitat és suficient no identificar els béns però sí publicar-ne el contingut i la valo-ració.

060.- Regular la possibilitat de substitució temporal al Parlament en cas de suspensió disciplinà-ria a fi de fer-la més factible i que no provoqui canvis de majories.

061.- Propugnar que els jutges puguin dictar mesures cautelars de suspensió en l’exercici de càrrecs públics.

062.- Defensar la dotació de més recursos de tot tipus a la fiscalia anticorrupció.

063.- Reaccionar davant la implicació de càrrecs en casos de corrupció sense esperar pronuncia-ments judicials, mitjançant la suspensió de militància o la dimissió.

064.- Retirar reconeixements a persones que hagin estat condemnades en casos de corrupció.

065.- Depurar responsabilitats jurídiques de polítics, funcionaris, i ciutadans implicats, i exigir el retorn dels doblers malversats.

066.- Aplicar mesures efectives contra els contractistes que s’hagin involucrat en casos de cor-rupció.

067.- Reclamar la modificació de la normativa per tal que la condemna ferma aplicada a un tre-ballador públic per qualsevol tipus de falta o delicte comès en l’exercici de les seves funcions, en tant que adscrit al règim de serveis especials, dugui aparellada la pèrdua de tots els drets obtinguts en funció d’haver ocupat aquests serveis especials.


PENSA DIFERENT 19091.- Crear una comissió interdepartamental on estiguin representats els diferents departaments del Consell de Mallorca per definir i redactar, conjuntament amb entitats i ciutadania, el pla de partici-pació ciudadana del Consell de Mallorca.

092.- Posar en marxa el procés d’Agenda 21 Insular de Mallorca amb l’objectiu de dissenyar amb la participació de la ciutadania un pla d’acció que permeti orientar el desenvolupament futur en l’àmbit supramunicipal, basant-lo en criteris de sostenibilitat.

093.- Estendre els pressuposts participatius i donar-los continuïtat, incrementant anualment el per-centatge del pressupost total del Govern i el Consell per ser debatut i definit entre ciutadania, entitats i administració.

094.- Possibilitar la formulació d’iniciatives legislatives populars (ILP), recolzades per un mínim del 5% de la ciutadania, amb participació de les persones majors de 16 anys.

095.- Facilitar la presència ciutadana a les comissions de Plenari dels organismes, i als consells d’administració de les empreses o juntes rectores dels patronats.

096.- Instar els òrgans competents per ampliar el dret del sufragi actiu i passiu en l’àmbit autonòmic a tots els ciutadans majors d’edat no nacionals, després d’un període de dos anys de residència a la comunitat.

097.- Proporcionar a la població LGTB coneixements bàsics sobre els seus drets i promoure una cultura de la seva defensa.

098.- Estimular l’associacionisme LGTB, sobretot entre majors, i la creació de xarxes d’amistat i suport, especialment les basades en les relacions intergeneracionals.

099.- Fer polítiques de suport a les persones LGTB en les petites poblacions i àmbits rurals, posant al seu abast serveis que engeguin campanyes d’informació i sensibilització i promoguin l’associacio-nisme comarcal per aconseguir una major visibilitat i normalització del fet LGTB al món rural.

16. Mitjans de comunicació públics austers, imparcials i en català.

S’ha de continuar la tasca iniciada en aquesta legislatura per avançar cap a uns mitjans de comuni-cació públics, imparcials, austers i en català, especialment visible a l’Ens Públic de Ràdio Televisió de les Illes Balears (EPRTVIB) i Ràdio Televisió de Mallorca (RTVM).

La coalició PSM-INICIATIVAVERDS-ENTESA vol uns mitjans audiovisuals públics que contribueixin a enfortir l’espai comunicatiu del nostre país, i a fer-lo més democràtic i participatiu. Els mitjans públics de les Illes Balears han d’oferir una informació i uns continguts de qualitat, professionals, de proximitat, elaborats en clau nacional i sense subordinacions a l’espai comunicatiu espanyol. Han de tenir la llengua pròpia del país, el català, com a llengua vehicular, per contribuir a la cohesió de la nostra societat. Així mateix, han de servir per impulsar el sector audiovisual del país.

D’altra banda, la racionalització de la despesa en mitjans públics és una exigència bàsica. Durant aquesta legislatura s’han posat les bases per reconduir el despropòsit que havia suposat la despesa incontrolada en mitjans audiovisuals públics durant la legislatura 2003-2007 (en especial, pel que fa a la IB3 posada en marxa pel PP). S’ha de continuar per aquest camí, per tal d’estabilitzar finan-cerament aquests mitjans perquè siguin viables i sostenibles.

100.- Avançar en la línia de contenció pressupostària i de racionalització de la despesa en els ens de radiotelevisió públics del país, tot prescindint de les despeses innecessàries i que s’allunyin dels

15. Participació directa en l’administració: consells de participació sense tuteles, i Agendes Locals 21. Democràcia directa: consultes ciutadanes.

La participació ciutadana és una peça fonamental del sistema democràtic i una de les vies més innovadores en el perfeccionament de la democràcia. Aquest dret està recollit en l’article 9.2 de la Constitució espanyola i en l’article 15 de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears.

S’ha de promoure i fer realitat aquest dret de participació, impulsant accions perquè la ciutadania s’impliqui en els assumptes públics en la nostra societat i intervengui en la definició de les polítiques públiques. D’aquesta manera, entre tots podrem aconseguir una gestió més eficaç i una acció de govern més encertada.

Hem de reforçar la democràcia, avançant cap a la democràcia participativa. La participació permet adoptar decisions públiques més eficaces i adequades a les necessitats socials, atès que la decisió final s’adopta tenint en compte la veu de les persones interessades.

080.- Revisar la llei autonòmica de subvencions. Facilitar a la ciutadania i a les entitats, l’ajut a les seves activitats, simplificant la burocràcia de tramitació i les exigències de justificació, de manera proporcional al volum de les quantitats rebudes.

081.- Facilitar més locals i infraestructures a les entitats socials.

082.- Dinamitzar i facilitar la participació social a les entitats i als espais de participació institu-cional a col·lectius tradicionalment exclosos: dones, immigrants, joves, discapacitats... de forma transversal i en igualtat de condicions que la resta de col·lectius.

083.- Incorporar clàusules socials, ambientals i lingüístiques als criteris de valoració i adjudicació de subvencions o finançament d’entitats.

084.- Estendre la Carta de serveis i la Carta de compromisos a totes les administracions i depar-taments. Identificació de tots els elements de l’administració que intervenen en els procediments que han de donar respostes a les peticions ciutadanes. Posar-los al coneixement de la ciutadania. Implantar compromisos de terminis màxims de resposta de cadascun d’ells.

085.- Elaborar un projecte de llei que reguli les consultes populars a les Illes Balears, de nivell autonòmic, insular i local, que pugui incloure les decisions en temes de projectes normatius o d’in-fraestructures de gran volum o d’importància estratègica.

086.- Concloure les accions del primer Pla de participació ciutadana del Govern de les Illes Balears aprovat en el el 2008 i en estat d’execució.

087.- Crear consells de participació sectorials, especialment el d’infància i LGTB.

088.- Redactar el segon pla interdepartamental de participació ciudadana del Govern de les Illes Balears amb els objectius d’incorporar la ciutadania en l’elaboració de lleis, plans, pactes, programes i regla-ments; millorar i racionalitzar els espais estables de participació; resoldre conflictes territorials; i transfor-mar el model de relació amb la ciutadania amb l’aplicació de noves fórmules de participació i formació.

089.- Millorar i desenvolupar el programa Balears opina com un espai per implicar la ciutadania en la decisió i la gestió dels assumptes públics mitjançant: fòrums electrònics, votacions telemàtiques, suggeriments per correu electrònic, consultes ciutadanes, enquestes d’opinió, etc.

090.- Redactar i aprovar el reglament de participació ciutadana del Consell de Mallorca amb la cre-ació del Consell de la Ciutadania del Consell i de Mallorca i els consells sectorials.

20objectius estratègics (oferir una ràdio i una televisió de proximitat i de servei públic), i rendibilitzant al màxim les inversions.

101.- Impulsar el paper de les radiotelevisions públiques del país com a motors del sector de la indústria audiovisual pròpia.

102.- Complir la llei de l’EPRTVIB per tal d’avançar cap a un model de radiotelevisió pública que garanteixi una informació plural i professional, amb la consolidació progressiva d’una plantilla d’in-formatius pròpia que assumeixi el gruix dels professionals de la informació.

103.- Estudiar la manera d’integrar les estructures de l’EPRTVIB (IB3) i de RTVM (i, eventualment, de la resta de radiotelevisions públiques insulars), per tal de racionalitzar i optimitzar la gestió i de planificar una estratègia nacional de mitjans de comunicació públics. Això s’ha de fer optimitzant tots els recursos i les plataformes existents i sense eliminar cap radiotelevisió pública.

104.- Explorar la possibilitat d’assolir un nou acord polític que permeti elegir els directors generals dels ens públics de radiotelevisió per majoria qualificada, per tal d’incrementar les garanties d’im-parcialitat d’aquestes figures directives.

105.- Consolidar el català com a llengua vehicular de les radiotelevisions públiques del país, i imple-mentar les mesures necessàries per avançar cap a una major oferta de mitjans audiovisuals en català.

106.- Desenvolupar el conveni de reciprocitat entre els governs de les Illes Balears i de Catalunya per tal de constituir una associació entre els ens públics EPRTVIB (IB3) i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA-TV3), que planifiqui estratègies comunes amb l’objectiu de consolidar i enfortir l’espai de comunicació en català.

107.- Garantir la recepció dels canals de la CCMA a les Illes Balears, especialment el nou canal Esport3, i adoptar les mesures necessàries per tornar a rebre Ràdio 4 a les Illes Balears.

108.- Garantir la presència d’informació i actualitat sobre la diversitat LGTB als mitjans de comu-nicació públics (p.e., un programa o secció de programa), incentivant l’ús d’imatges positives que garanteixin el respecte del col·lectiu.

109.- Fomentar la participació de professionals de la informació, estudiants i professors de comuni-cació, activistes LGTB i persones d’altres àrees en seminaris, cursos i activitats de formació relacio-nades amb la temàtica LGTB.


PENSA DIFERENT 1


2011/2015

ECONOMIA I OCUPACIÓ

3

ECONOMIA I OCUPACIÓ

Les Illes Balears pateixen una de les crisis econòmiques més dures de les darreres dècades i, entre d’altres efectes negatius, té unes importants conseqüències socials a causa de l’alta des-trucció de llocs de treball i de l’agreujament de la insostenibilitat ecològica.

En les darrers dècades l’economia de les Illes Balears s’ha basat en excés en el turisme i la construc-ció. Aquestes dues activitats han representat gairebé la meitat de tota l’ocupació i la generació de renda en les darreres dècades: les Balears són la regió de tota la Unió Europea més especialitzada en aquests dos sectors.

L’excessiu pes d’aquestes dues activitats econòmiques ha tengut com a principals efectes nega-tius: (1) L’alt consum de recursos naturals (sòl i paisatge); (2) El poc esforç inversor en recerca i innovació; i, finalment (3) Demanda de mà d’obra amb importants dèficits formatius.

Les conseqüències d’aquest model són molt negatives: (1) En els darrers 30 anys, el consum de territori per a usos urbans ha estat de 150 km2 (l’equivalent a la superfície de 20.000 camps de futbol); (2) Som una de les regions de tota la UE que menys recursos destina a la Recerca i Innovació (0,25% del nostre PIB); (3) La població en edat de treballar presenta un dels índexs més baixos de formació de tot l’Estat i la UE.

L’actual crisi econòmica i financera internacional ha accelerat i agreujat el procés d’esgotament d’aquest model econòmic. A més, la manca d’autogovern real en matèria econòmica dificulta la capacitat del Govern de les Illes Balears per fer actuacions davant la crisi, principalment per dos motius. Per una banda, tenim unes institucions autonòmiques, insulars i municipals en pràctica fallida econòmica a causa del mal finançament que rebem: som el territori de l’Estat que més paga en impostos i que menys serveis rep. Al mateix temps, el Govern central continua concentrant i mantenint la majoria de competències en matèria econòmica, i nega la interlocu-ció directa i oficial del Govern de les Illes Balears amb Brussel·les en aquells àmbits que són competència exclusiva balear (agricultura, turisme, etc.).

Resultat de les polítiques econòmiques devastadores de PP i UM al Govern balear i del centra-lisme i la deriva neoliberal del Govern central del PSOE, els ciutadans de les Illes Balears patim unes cada vegada més dures condicions de vida. Ens situam entre els ciutadans de l’Estat que més hores treballen al llarg de l’any, amb una alta precarietat i rotació laboral, amb salaris baixos, una estacionalitat en el mercat laboral que fa que el mecanismes estatals de seguretat social siguin especialment insuficients, i en un context d’alt cost de vida. A més, el nombre de desocupats supera els 85.000. D’aquesta situació, es deriva que som l’autonomia on la renda familiar disponible ha caigut de manera més dràstica en els darrers anys i un dels territoris amb més llars amb dificultats per arribar a finals de mes.

Albert Camus

“La vertadera generositat, en relació amb el futur, consis-teix a donar-ho tot al present.”


PENSA DIFERENT 5POLÍTIQUES ECONÒMIQUES

1. Polítiques d’impuls als emprenedors. 7

2. Polítiques de treball i ocupació. 9

3. Polítiques envers els professionals i treballadors autònoms. 12

4. Política fiscal. 12

5. Finançament de les administracions. 13

SECTORS PRODUCTIUS

6. Turisme. 17

7. Indústria. 18

8. Comerç. 20

9. Construcció. 21

10. Innovació, recerca i societat de la informació. 21

11. Agricultura, ramaderia i pesca. 22

En conseqüència, des del PSM-INICIATIvAvERDS-ENTESA apostam per un canvi de model. Un canvi que ha de ser gradual però ferm, per passar de l’economia basada excessivament en ciment i turisme barat, cap a un model més equilibrat entre els sectors, que aposti fermament pel coneixement, la innovació, els emprenedors, l’ocupació de qualitat i amb drets i les activi-tats econòmiques sostenibles amb l’entorn natural.

Us presentam el nostre programa de govern, un programa ambiciós, basat en dos eixos: políti-ques econòmiques i sectorials. En total tenim 11 punts programàtics que sumen 177 propostes concretes d’acció.

ÍNDEX


PENSA DIFERENT 7

POLÍTIQUES ECONÒMIQUESL’objectiu de l’economia ha de ser aconseguir el benestar de les persones, basat en l’equitat ecològica i social i per això cal impulsar una transició de l’actual model de creixement socialment injust, ecològi-cament insostenible i que depèn fortament d’elements aliens a la voluntat democràtica de la ciutadania i de les institucions d’autogovern, cap a un model de desenvolupament econòmic i social que propiciï una sortida de la crisi amb més cohesió social, menys emissions de CO2, preservació del territori, noves pautes de consum i més poder econòmic del nostre autogovern.

Per una transició com la que proposam és necessari:

•Unnouimpulsaldiàlegsocialautonòmicilagovernançaielbongoverneconòmic,ampliantelscontinguts i àmbits del Pacte per la competitivitat, l’ocupació i la cohesió social de els Illes Balears i la creació d’un Consell Consultiu Econòmic que reguli la participació de la societat civil a la tasca col·lectiva de construir el futur del país.

•UnamilloradelfinançamentdelaComunitatAutònomadelesIllesBalearsavançantcapalconcerteconòmic solidari, impulsant una fiscalitat ecològica i introduint majors nivells de progressivitat a les càrregues fiscals.

•Impulsarladiversificacióeconòmica,ambpolítiquesindustrialsinnovadores,ambunrenovatPlabalear de R+D+I, amb la diversificació del sector serveis especialment els quinaris i una aposta per avançar cap a la sobirania alimentària .

•Reforçarl’autogovernenmatèriaeconòmica,ambunreconeixementrealdelfetinsularmitjançantel règim especial insular de les Illes Balears (disposició addicional sisena de l’Estatut Autonomia de les Illes Balears).

•Unadecididaapostaperlageneraciód’ocupacionsdel’anomenadaeconomiaverdaisocial,desen-volupant una estratègia balear d’implementació de les politiques recomanades per l’OIT de transició positiva del mercat de treball davant el canvi climàtic.

•Desenvolupamentdetoteslespotencialitatsdel’Estatutd’AutonomiadelesIllesBalearsenmatè-ria de drets socials.

•Iniciarlatransiciócapaunmodelenergèticquedepenguimenysdelscombustiblesfòssils.

•Propiciarunespautesculturalsimaterialsperaunnouconsumresponsable.

•Estudiarlaimplantaciód’unarendabàsicadeciutadaniaquegaranteixieldretmínimalasub-sistència al conjunt de la ciutadania. En aquest sentit impulsarem la constitució d’una comissió parlamentària permanent que, al si del Parlament de les Illes Balears, analitzi aquesta proposta.

1. Polítiques d’impuls als emprenedors.

El Govern ha de promoure un entorn més favorable a la creació i el desenvolupament de les empreses i acompanyar-les en l’assessorament i l’assumpció de riscos. El PSM-INICIATIvAvERDS-ENTESA aposta per fomentar clarament l’activitat empresarial tendent a modificar el patró de creixement i suavitzar el costos socials de la transició de l’actual model cap a un de més sostenible.

En aquest sentit es prioritzaran les iniciatives emprenedores a l’àmbit de l’economia social, l’econo-mia verda, el cooperativisme i l’activitat econòmica d’atenció a les persones.


POLÍTIQUES ECONÒMIQUES


PENSA DIFERENT 9014.- Crear un sistema d’avals públics per a petites i mitjanes empreses i microempreses per finan-çar la inversió i el funcionament ordinari (circulant).

015.- Posar en funcionament un sistema d’avals públics per destinar-los a les entitats financeres que prestin diners a l’activitat productiva, tant per a inversió com per a circulant. Aquest aval públic cobrirà una part significativa del crèdit.

016.- Establir un sistema d’avals públics per facilitar l’accés de PIMES i autònoms a oficines i naus industrials.

017.- Crear el programa Talent empresa, per facilitar la incorporació de doctors i investigadors a les empreses.

018.- Posar en marxa un programa d’emprenedoria adreçat a dones, joves i majors de 45 anys amb préstecs especials i beques per cursar FP.

019.- Crear el programa Dona emprenedora per potenciar la constitució i manteniment d’empreses liderades per dones.

020.- Reivindicar un IvA reduït per a les empreses d’atenció a les persones.

2. Polítiques de treball i ocupació.

La crisi econòmica i ecològica internacional ha provocat un augment insuportable de la població atura-da i l’agreujament dels problemes associats al model de creixement de balearització. Alguns d’aquests problemes són: la precarietat, els dèficits formatius, l’estacionalitat, la insuficient cultura de la preven-ció de riscos laborals i una important presència de treball submergit i/o irregular. En definitiva, tenim un alt nombre de persones en atur –moltes de llarga durada- en un mercat laboral amb seriosos problemes de productivitat i amb mancances d’inclusió laboral i social. L’objectiu prioritari del PSM-INICIATIvA-vERDS-ENTESA és la creació d’ocupació de qualitat en un mercat de treball inclusiu.

021.- Reformar l’actual estatus constitucional i l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears per acon-seguir un marc propi de relacions laborals, adaptat a la realitat de les Illes Balears i no que es faci com fins ara, amb un model d’Espanya uniforme.

022.- Constituir, per llei, el Consell de Relacions Laborals de les Illes Balears com a màxim òrgan del país d’interlocució en tot allò relacionat amb la negociació col·lectiva, la Inspecció de Treball i Segu-retat Social, i les relacions laborals col·lectives al si de les empreses (EROs, plans d’igualtat, etc.).

023.- Potenciar el Tribunal d’Arbitratge i Mediació de les Illes Balears (TAMIB), impulsant l’acord social per ampliar-ne els àmbits d’actuació.

024.- Desplegar al màxim els aspectes de la nova normativa de polítiques actives d’ocupació (RD 3/2011, de 18 de febrer) que possibiliten un major autogovern en matèria de polítiques d’ocupa-ció. En aquest sentit PSM-INICIATIvAvERDS-ENTESA promourem la reforma del Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB) per impulsar les tasques d’intermediació i orientació laboral, la formació per a l’ocupació i la carta de serveis per a les persones aturades i per a les ocupades i les empreses, d’acord amb la realitat del mercat laboral i el teixit empresarial de les Illes Balears.

025.- Paral·lelament, impulsarem la modernització del SOIB amb més recursos pressupostaris per millorar la xarxa d’oficines i impulsarem una renovada xarxa d’ocupació de les Illes Balears que coordini i integri de debò (acabant amb la descoordinació i duplicitats actuals) tots els serveis d’ori-entació i intermediació finançats amb fons de la CAIB.

001.- Crear un sistema d’interlocució única de les empreses amb l’administració, amb l’objectiu de facilitar totes les tramitacions i relacions de les empreses amb el Govern.

002.- Revisar la normativa per eliminar tràmits i simplificar procediments.

003.- Crear una agència de desenvolupament regional (ADR), transformant l’IDI en una ADR. L’ADR ha de ser una agència de suport a les empreses de les Illes Balears, incrementant les competències i funcions de l’actual IDI, entre d’altres, les competències en innovació, com a instrument integral i transversal del Govern a les polítiques de suport a l’empresa. La nova ADR ha d’oferir programes d’assessorament i reorientació estratègica de les PIME com a instrument per a:

a.- Disseny del projecte empresarial.

b.- Creació de nous models de negoci

c.- Accés a la innovació

d.- Accés a la internacionalització.

004.- Crear una xarxa de comerç exterior per tal de donar suport a la internacionalització de les em-preses de les Illes Balears i obrir mercats nous.

005.- Crear el Club multinacional que agrupi el conjunt d’empreses multinacionals de les Illes Bale-ars per a millorar els instruments de suport a les noves implantacions internacionals.

006.- Crear una línia de serveis per a la captació d’inversió estrangera i facilitar la implantació d’em-preses estrangeres a les nostres illes.

007.- Desenvolupar accions de promoció de les Illes Balears com a centres de negocis i d’instal·lació d’empreses.

008.- Reivindicar la plena capacitat de gestió de ports i aeroports, com a condició necessària per situar les Illes Balears estratègicament a la Mediterrània i al sud d’Europa.

009.- Continuar i enfortir la política de creació de clústers iniciada per l’actual Govern.

010.- Dissenyar un pla específic d’ajudes per a incrementar el nombre d’empreses innovadores i internacionalitzades, amb dos eixos:

a.- Impulsar el desenvolupament de noves activitats empresarials amb un alt component de recerca i d’innovació

b.- Donar suport a la internacionalització de la producció.

011.- Crear l’Espai emprenedor i innovador, per donar suport a les iniciatives de persones emprene-dores, en els moments claus de:

a.- Crear l’empresa

b.- Cercar socis financers i tecnològics.

012.- Aprovar l’estatut de la microempresa, com a marc normatiu més favorable a les microempreses existents a les Illes Balears.

013.- Promoure un paper central a l’ISBA: incrementar el seu capital per tal que pugui donar millor serveis a les petites i mitjanes empreses.


PENSA DIFERENT 11039.- Destinar prioritàriament a les persones en situació d’atur els recursos destinats a formació, mentre es mantingui l’actual situació d’altes taxes d’atur.

040.- Substituir els programes autonòmics d’incentius a la contractació per politiques de foment, manteniment i creació d’ocupació a les empreses amb plantilles de fins a 10 persones (de mitjana anual).

041.- Crear el Programa d’ocupació jove per incentivar l’entrada de joves al mercat de treball en condicions d’estabilitat i d’igualtat.

042.- Convertir l’actual xarxa d’agents de desenvolupament local en una xarxa de promoció dels treballs verds (green jobs) i d’altres sectors emergents.

043.- Promoure l’economia social a través de la col·laboració amb les cooperatives i les societats anònimes laborals, que seran una prioritat del Govern com a mecanisme de creació d’ocupació i com a modalitat empresarial a fomentar.

Igualtat de gènere i responsabilitat social corporativa.

044.- Adaptar el decret autonòmic de 2003 que regula la qualificació de les iniciatives d’inserció a la nova Llei estatal 44/2007 que regula el règim de les empreses d’inserció

045.- Desenvolupar mesures de conciliació de vida familiar, formativa, personal i laboral: establi-ment de fórmules flexibles i voluntàries de treball que fomentin el treball per objectius, el teletreball, les jornades compatibles i adaptables al cicle de vida i a la vida familiar i personal d’homes i dones, la setmana laboral comprimida, el còmput d’hores per any/semestre/mes, l’establiment de bancs d’hores a partir del qual els treballadors i treballadores poden accedir quan ho necessitin a un crèdit de temps (reducció de jornada) i retorn segons negociació o regulació conjunta amb l’empresa, etc.

046.- Crear i fomentar bancs del temps/laboratori del temps, en tant que espais d’intercanvi de sabers i necessitats.

047.- Afavorir des de l’administració el desenvolupament de les bones pràctiques de responsabilitat social empresarial en les empreses de les Illes Balears, tant des del punt de vista formatiu com des de la vessant de difusió de la importància de la seva aplicació.

048.- Elaborar un pacte entre tots els agents implicats a les Illes Balears per fer emergir l’economia submergida i per regularitzar el treball irregular.

049.- Aprovar al Consell de Mallorca i al Govern de les Illes Balears instruccions per materialitzar amb plena seguretat jurídica les possibilitats d’incorporar diferents temàtiques socials i ambientals a tots els contractes públics d’obres, serveis i subministraments.

050.- Aprovar un segon Pla d’impuls de la responsabilitat social de les empreses de les illes Balears, amb els objectius de:

a.- Seguir implementant plans de responsabilitat social a les empreses i afavorir la implanta-ció de la RSE a les PIMES.

b.- Ampliar el nombre d’empreses inscrites al catàleg d’empreses socialment responsables i po-sar-lo a disposició de les administracions públiques a efectes de poder valorar aquests aspectes als processos de contractació i tenir-lo en compte a l’hora d’exercir una compra responsable.

c.- Integrar un sistema de gestió socialment responsable en les entitats públiques de les Illes Balears i les empreses públiques.

026.- Desenvolupar una estratègia balear de seguretat i prevenció de riscos laborals acordada amb els agents econòmics i socials, que ha d’incloure convertir l’Institut de Salut Laboral de les Illes Balear (IS-LIB) en un organisme amb personalitat jurídica pròpia i amb una participació decisòria dels sindicats i les organitzacions patronalS. Es tracta de recuperar l’ISLIB del Govern del primer Pacte de Progrés.

027.- Implementar la figura dels delegats o delegades de prevenció territorial i sectorial.

028.- Impulsar polítiques especifiques adreçades a les petites empreses i les microempreses per ajudar a implementar millor les mesures de seguretat i prevenció de riscos laborals.

029.- Impulsar la renovació del Pla d’Ocupació de les Illes Balears (POIB) per adaptar millor les po-lítiques actives d’ocupació a la realitat del mercat laboral de les Illes Balears dels anys 2011-2014. El pla ha de ser fruit del diàleg social autonòmic.

Formació.

030.- Impulsar la participació de l’administració en l’ocupació dels treballadors directament per l’admi-nistració (a través d’instituts de formació, escoles i universitat) i no només a través dels agents socials. En aquest sentit, és important avançar en la constitució de la xarxa de centres integrats de Formació Pro-fessional, per poder incrementar la impartició de formació per l’ocupació directament per l’administració.

031.- Augmentar la inversió en Formació Professional i en formació per a l’ocupació com una via per incrementar la qualificació de la mà d’obra i la capacitat d’ocupació de les persones en atur.

032.- Potenciar una major coordinació entre les polítiques d’ocupació del Govern de les Illes Balears i les polítiques de formació. El SOIB ha de tenir les competències de coordinació, disseny i imparti-ció de la formació per a l’ocupació.

033.- Incrementar l’oferta de Formació Professional als instituts d’ensenyament secundari dotant-los de més places, varietat, recursos i flexibilitat.

034.- Avançar en la constitució d’una xarxa de centres integrats de Formació Professional.

035.- Potenciar l’Institut de les Qualificacions de les Illes Balears (IQPIB), que té com a tasca im-plantar el Sistema Nacional de les Qualificacions Professionals i l’FP a la realitat de les Illes Balears.

036.- Garantir que l’oferta de Formació Professional tingui en compte les necessitats empresarials i, alhora, la dels sectors estratègics que vulgui impulsar el Govern.

037.- Impulsar els centres de referència nacional amb seu a les Illes Balears i aprofitar al màxim les seves sinergies per la major qualificació del nostre capital humà.

Ocupació.

038.- Implementar mesures de contractació temporal per part de les administracions per a la realització de treballs d’interès públic, mentre perduri la situació d’altes taxes d’atur. Prioritàriament, en els àmbits de:

a.- Conservació del medi ambient.

b.- Atenció a les persones amb situació de dependència.

c.- Conciliació de la vida laboral i personal.

d.- Promoció de l’educació, la cultura i el manteniment del patrimoni.


PENSA DIFERENT 13063.- Introduir incentius fiscals per a les micro, petites i mitjanes empreses, i exempcions en la tributació per a les activitats de recerca i innovació.

064.- Reduir l’impost de societats per a les microempreses.

065.- Deduir de l’IRPF les despeses sanitàries que hagi satisfet el contribuent.

066.- Desenvolupar una fiscalitat ambiental amb l’objectiu d’afavorir formes de produir i consumir més netes i eficients i amb menys impacte ambiental. Per exemple, gravant les emissions de CO2, desgravant activitats d’eficiència, estalvi energètic i consums materials, la reducció d’emissions con-taminants a l’aire i l’atmosfera, etc.

067.- Introduir impostos per als patrimonis i rendes altes i que gravin l’especulació.

068.- Lluitar contra el frau fiscal:

a.- Reforç de la inspecció de tributs

b.- Reforç de mecanismes de cooperació amb altres administracions per detectar l’evasió fiscal.

069.- Impulsar una reforma de les lleis necessàries per assegurar que els crèdits hipotecaris de primer habitatge de les famílies, pugui quedar saldats amb el lliurament a l’entitat financera de l’habitatge o l’immoble hipotecat, segons les condicions de cada cas i en el mateix sentit de com es fa en la majoria d’estats membres de l’OCDE.

5. Finançament de les administracions.

Sense finançament, no hi ha autogovern. Un finançament insuficient suposa serveis precaris, que no estan a l’abast de tota la població, o la necessitat de recórrer a un endeutament que es va arrossegant any rere any, dificultant el marge d’intervenció pública.

Finançament autonòmic.

070.- Assolir el mateix tracte fiscal que el País Basc i Navarra: el concert econòmic solidari. Es tracta d’un sistema de finançament públic basat en la premissa que les rendes generades en un territori siguin gestionades des del propi territori, reservant-ne una part per a la solidaritat amb altres territoris menys afavorits. El model de concert és d’extrema simplicitat:

a.- L’Agència Tributària de les Illes Balears recapta tots els imposts que paguen els ciutadans i empreses de les Illes Balears

b.- Després distribueix aquests ingressos d’acord amb els següents principis: primer, retira una part per a l’Estat espanyol destinada a sufragar la solidaritat amb altres territoris d’Espanya, les aportacions al pressupost de la Unió Europea, i la compensació pels serveis que presta el Govern espanyol (defensa, relacions exteriors, justícia i ordre públic, etc.) d’acord a un càlcul formulat per quinquennis (la coneguda “quota”)

c.- Es determina quins recursos es destinen a les entitats locals per sufragar els serveis que presten de forma efectiva i la seva estructura, en funció de variables objectives (població, po-blació en edat escolar, població dependent, extensió, espais naturals, etc.).

Política laboral estatal.

051.- Defensar les conquestes laborals i socials davant la retallada sistemàtica que estan patint.

052.- Exigir capacitat de desenvolupament reglamentari de totes les competències en matèria labo-ral que l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears preveu com a competències d’execució. Es tracta d’un requisit bàsic per tal d’adaptar a la realitat de les Illes Balears els programes estatals de políti-ques actives d’ocupació, entre les quals hi ha les de formació per a l’ocupació.

053.- Reivindicar millores de la protecció social (prestacions de desocupació i pensions de jubilació) dels treballadors fixos discontinus.

054.- Reclamar la participació del Govern de les Illes Balears en la millora de les polítiques passives d’ocupació i la seva relació amb les polítiques actives.

055.- Sol·licitar més capacitat d’intervenció del Govern de les Illes Balears en la planificació de l’activitat de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, sense renunciar a la transferència d’aquesta competència.

3. Polítiques envers els professionals i treballadors autònoms.

El compromís del PSM-INICIATIvAvERDS-ENTESA amb els treballadors autònoms és clar: s’ha d’avançar en una millor protecció i crear un marc favorable per al desenvolupament de la seva acti-vitat i protegir els drets dels treballadors autònoms dependents (TRADE).

056.- Desenvolupar l’Estatut del treballador autònom de les Illes Balears.

057.- Impulsar que el Govern i el Parlament de les Illes Balears instin el Govern central a la re-gulació de la jubilació anticipada dels autònoms que pertanyin a un sector declarat en reconversió i la dels autònoms a temps parcial, especialment els que comencen a desenvolupar una activitat professional o empresarial.

058.- Donar accés preferent a les línies de crèdit impulsades des del Govern de les Illes Balears per als treballadors autònoms que demostrin que tenen problemes en la seva activitat per problemes de circulant.

059.- Destinar fons propis per poder adaptar la formació ocupacional i contínua a les possibilitats dels autònoms.

060.- Crear el Consell Balear del Treball Autònom.

061.- Impulsar campanyes d’inspecció de treball per garantir la voluntarietat del TRADE i els seus drets.

4. Política fiscal.

A les Illes Balears, la major part de la càrrega fiscal recau sobre la classe mitjana i sobre el teixit productiu, bàsicament format per petites i mitjanes empreses. Per això, des del PSM-INICIATIvA-vERDS-ENTESA volem:

062.- Garantir que no s’incrementi el tipus d’IvA en la modalitat general i reduïda.


PENSA DIFERENT 15076.- Reordenar el mapa competencial dels governs locals i adequar-lo al model de finançament, eliminant les competències impròpies.

077.- Identificar les competències i despeses municipals que estalvien doblers d’altres adminis-tracions, per recuperar-ne el cost de les despeses, de forma immediata, i mentre no es reordena el model de finançament.

078.- Reclamar una reforma de la llei estatal d’hisendes locals que permeti assegurar la participació dels municipis en els ingressos estatals, com a mínim, amb la fórmula “1 euro x habitant x dia” – o el que és el mateix 365 € anuals per habitant- en subvencions no finalistes.

079.- Augmentar la quantia de les transferències corrents als ajuntaments (subvencions no finalistes del Govern de les Illes Balears i els consells) enfront de les subvencions específiques que limiten l’autonomia financera dels governs municipals i els fa dependre de les decisions de les altres admi-nistracions.

Ús dels recursos públics.

080.- Aplicar el concepte de pressuposts transparents, que permeti que qualsevol ciutadà, sense te-nir coneixements jurídics o comptables, pugui conèixer on es destinen els doblers públics, tant en el moment d’aprovar el pressupost, com, i això és fonamental, en el de retre comptes amb la liquidació trimestral corresponent.

081.- Introduir pressupostos participatius, de forma que els ciutadans puguin influir en com es gas-ten els recursos que han aportat.

082.- Sol·licitar a l’administració estatal l’increment de recursos humans i econòmics per a les fis-calies anticorrupció.

083.- Reforçar el control dels ingressos i el patrimoni dels càrrecs públics, per a obtenir una major transparència.

084.- Endurir el règim d’incompatibilitats (fent-lo extensiu a cònjuges i parelles dels càrrecs, a més d’alguns tècnics) i donar caràcter públic a les declaracions de béns i patrimonis.

085.- Modificar la Llei de finançament dels partits. Prohibir les donacions d’empreses de qualsevol tipus i reduir el límit de 100.000 € anuals per persona establert a la llei actual.

086.- Adoptar com a reglament orgànic municipal el Codi ètic i de bon govern local aprovat per la FEMP, que entre altres mesures estableix la participació de la ciutadania en les reformes del plane-jament urbanístic, reglaments, pressuposts, etc., la publicació del patrimoni dels càrrecs públics, i les bones pràctiques en l’exercici del càrrec i de la gestió dels doblers públics.

d.- La resta es destina a finançar les activitats de la comunitat autònoma i els consells insulars.

e.- D’aquesta manera es compleixen altres dos principis, la transparència fiscal (tothom sap a què es dediquen els seus imposts, clarament, i qui i com els utilitza), i la corresponsabilitat, de forma que qui posi més recursos per generar riquesa i per gestionar bé la recaptació, obtindrà més finançament per a fer actuacions en favor del seu país.

071.- Garantir determinats aspectes, de manera transitòria, mentre es negocia el Concert econòmic solidari:

a.- Les inversions anuals de l’Estat a les Illes Balears han d’ésser equivalents a l’aportació del PIB balear al conjunt de l’Estat.

b.- S’ha de reconèixer la sobirania fiscal plena de les Illes Balears, en el marc de les harmo-nitzacions europees.

c.- S’ha d’establir una relació d’estricta bilateralitat amb l’Estat.

d.- S’ha de traspassar tota la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de l’IRPF i l’IvA.

e.- L’obligació d’actualitzar anualment la balança fiscal de les Illes Balears amb l’Estat, calcu-lada amb un grup d’experts independents.

Finançament de la Unió Europea.

072.- Assignar els fons FEDER amb altres criteris a més del PIB per càpita. Cal tenir en compte els desavantatges geogràfics específics, tal com ja s’ha fet en el cas de les illes i regions ultraperifè-riques. En aquest sentit, és necessari que la UE asseguri el criteri de continuïtat territorial: aquells territoris que no formen part del continent europeu, han de tenir dret a una major inversió pública europea per tal de compensar els inconvenients que això implica.

073.- Assegurar la participació permanent de les Illes Balears a la REPER (Representació espanyola permanent a la UE). Exigir la participació i consulta prèvia obligatòria del Govern de les Illes Bale-ars, juntament amb el Govern central, en totes les polítiques europees que afectin les competències pròpies de les Illes i en tot allò que fa referència a les polítiques comunitàries, impossibles d’aplicar o de difícil execució, als territoris insulars.

074.- Garantir l’accés automàtic de les Illes Balears al fons de cohesió. Un dels principals objectius d’aquest fons és millorar les xarxes transeuropees de transport i aquest és un dels elements claus de les Balears. Per tant, aquest fons s’ha d’assignar amb independència del grau de riquesa per càpita i s’ha de fer en funció de la situació estructural geogràfica.

075.- Reivindicar el reconeixement de les illes europees com a zona transfronterera de la UE. Cal que als arxipèlags de la UE se’ls reconegui la seva condició de regió transfronterera: la mar és la frontera natural de les illes amb altres estats. Aquest reconeixement implicaria un major finançament europeu en infraestructures públiques.

Finançament local.

Perquè els ajuntaments puguin complir adequadament la seva funció, necessiten comptar amb els recursos adients. També si volen incidir en el seu propi territori, amb les seves finances públiques, han de comptar amb recursos suficients, preferiblement propis, tot i que també compartits amb programes d’altres administracions, o compartir projectes amb altres interlocutors socials del seu municipi.


PENSA DIFERENT 17

SECTORS PRODUCTIUS

6. Turisme.

Hem de donar suport a aquesta activitat econòmica perquè continuï essent un gran motor – però no l’únic - de l’economia de les Illes. Per això cal un canvi pactat de l’actual model turístic de les Illes Ba-lears. De cara a millorar la competitivitat d’aquest sector i donar-li un nou i renovat impuls, proposam:

087.- Impulsar un Pacte per la millora turística. És important un pacte entre totes les organitzacions, empreses i institucions implicades en la gestió de la destinació turística. El sector públic s’ha de compro-metre a un suport actiu cap al sector, mentre que el sector empresarial és necessari que reconegui que es tracta d’una activat econòmica que consumeix molts de recursos i amb importants impactes ambientals, socials i culturals: empresaris i empreses turístiques s’han de comprometre no tan sols a tenir en compte el seu benefici privat, sinó que cal que tenguin en compte els efectes negatius en les àrees citades.

088.- Reforçar la transparència, la participació i l’acord social per abordar els canvis necessaris per millorar la qualificació turística, els processos de reconversió, l’estabilitat laboral i la millora del capital humà.

089.- Aprovar una nova Llei general turística que simplifiqui i modernitzi la legislació bàsica turística en consonància amb les competències dels consells insulars que s’han de transferir amb celeritat. La nova LGT ha d’incloure la regulació de la qualificació de les instal·lacions d’allotjaments turístics tenint en compte, entre altres factors, els paràmetres de qualitat dels materials d’alimentació i begu-des (food & beverage), percentatges de personals per plaça i serveis complementaris.

090.- Gravar de forma proporcionada els impactes ambientals que genera l’activitat turística. Adop-tar el concepte de capacitat d’acollida turística i fer-ne les corresponents estimacions per tal de no congestionar el territori els mesos de més afluència turística.

091.- Reconvertir determinades zones turístiques, amb copagament del sector privat. Pla de recon-versió integral per a aquelles zones especialment deteriorades: prioritat per a les 170.000 places que tenen més de 20 anys (d’un total de 410.000 a Balears). Establiment de la incompatibilitat de rebre doblers públics per reconversió de negoci hoteler en immobiliari.

092.- Suprimir les places no reconvertides i ja obsoletes.

093.- Implantar una moratòria de creació i construcció de més places turístiques.

094.- Diversificar el producte turístic ofert actualment, però amb una orientació respectuosa de l’en-torn natural: enfront del turisme de golf i/o nàutic, el turisme ornitològic, cultural, gastronòmic, de congressos, d’equitació, senderisme o cicloturisme són alternatives reals i factibles.

095.- Impulsar un programa de turisme d’hivern que permeti oferir les zones turístiques de Mallorca com a zones d’entrenament d’equips esportius.

096.- Crear línies d’ajudes especials i bonificacions per a aquells comerços, finques o allotjaments que es trobin dins zones naturals protegides.

097.- Crear un instrument de crèdit i aval (CREDITURISME) adaptat a les necessitats específiques de les petites empreses del sector. La línea de crèdit obert ha d’estar destinada a la modernització i potenciació de la qualitat d’establiments i infraestructures turístiques.

098.- Impulsar una fiscalitat desestacionalitzadora en el sector turístic.


SECTORS PRODUCTIUS


PENSA DIFERENT 19111.- Afavorir la disponibilitat de finançament de les empreses. Millorar la disponibilitat del líquid circulant: el Govern ha d’incrementar la dotació de capital de l’ISBA, perquè aquest disposi de més capital per prestar.

112.- Exigir una nova orientació de l’ICO. L’Instituto de Crédito Oficial ha d’abandonar la seva men-talitat centralista i treure línies d’ajuda més adaptades a les necessitats econòmiques i empreses de cada territori: calen línies d’ajuda específiques per a les demandes de l’activitat econòmica de les Balears.

113.- Continuar amb la direcció començada amb el Pla d’indústria impulsat aquesta legislatura amb la finalitat que tengui més dotació financera per tal de donar suport a iniciatives com les incubadores d’empreses, spin-off (empreses que normalment sorgeixen d’universitats o centres públics d’investigació: permeten transferir el coneixement i la investigació científica cap al món empresarial).

114.- Impulsar una Mesa socioeconòmica de la indústria com a marc permanent de diàleg social, per consensuar iniciatives com ara la d’alguns districtes industrials, programes de formació per a la indústria, i l’aplicació de les normatives i ajuts estatals en matèria socio-laborals.

115.- Aprovar un Pla d’ajuda específica per a la promoció de la qualitat i productes d’alt valor afegit, innovació, qualitat, millora constant i internacionalització.

116.- Impulsar una política de captació de la inversió estrangera. Cal fer un esforç per atraure capital de fora per invertir a les Illes Balears.

117.- Aconseguir una millora en els costos de subministrament de matèria primera i d’exportació de la producció final, amb compensacions pels costos d’insularitat.

118.- Fomentar la creació d’instituts mixtos d’innovació universitat-empresa, a fi d’afavorir la trans-ferència tecnològica, la creació de nous centres de recerca i de nous parcs tecnològics i del conei-xement.

119.- Generar programes d’assessorament i reorientació estratègica entre les PIME de les Illes Bale-ars, com a instrument per a la creació de nous models de negoci i accés a les polítiques d’innovació i internacionalització, tal com s’ha començat a fer a través de l’IDI.

120.- Fomentar la indústria de la recuperació i el reciclatge. Ajudes específiques (formació, bonifica-cions, línees d’ajudes, etc.) per a la creació d’indústries que permetin la creació de productes nous a partir de plàstic recuperat, la transformació de les bateries de cotxes, pneumàtics, etc.

121.- Regular que fabricants i distribuïdors recullin els envasos buits dels productes que venen.

122.- Donar suport a les activitats d’electricitat relacionades amb la restauració i el turisme (cuina, combinació de fred-calor, etc.), producció industrial, i instal·lacions en general:

a.- Facilitar la capacitat d’accés a les noves tecnologies existents.

b.- Incrementar l’oferta formativa, ara pràcticament inexistent.

123.- Impulsar el sector nàutic i les subactivitats derivades de manteniment, restauració, construc-ció, a partir d’una major oferta de formació de professionals per treballar en aquesta àrea.

124.- Establir línies especials de finançament per als projectes industrials en els sectors mediambi-entals i energètics.

099.- Promoure la qualitat de l’oferta de comerç i la restauració turística a través de l’elaboració i distribució de guies de comerços, bars i restaurants de qualitat, reconeguts amb el distintiu impulsat pel Govern de les Illes Balears.

100.- Donar una nova orientació a la promoció turística, respectant les competències dels consells, de manera que no tengui un caire tan institucional i que doni a conèixer les modalitats complemen-tàries al sol i platja abans esmentades.

101.- Potenciar les marques Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera com a destinació turística que es distingeix per la qualitat i la multiplicitat d’ofertes, paisatges i activitats.

102.- Promocionar la marca Illes Balears en els mercats emergents (països de l’Est, Brasil, Índia, Pròxim Orient, Xina).

103.- Realitzar controls de qualitat en totes les parts i atributs de l’oferta turística (des de l’allotja-ment fins al transport, passant per les platges). El seguiment i la mesura de la satisfacció del turista també s’ha de realitzar de manera sistemàtica.

104.- Regular l’oferta del tot inclòs amb una normativa més restrictiva que, en el marc d’una nova LGT, exigeixi uns paràmetres molt més elevats als establiments turístics que la practiquin (més metres de sales d’oci, zones enjardinades, piscina, gimnàs, menjador, zones esportives...). Estudiar la possibilitat de la seva limitació quan una zona turística sobrepassi un determinat percentatge de places en aquesta modalitat.

105.- Promoure acords entre hotelers i altres sectors perquè es fomenti el tot inclòs sinèrgic de qua-litat i que vagi més enllà del que són les instal·lacions únicament hoteleres.

106.- Impulsar el turisme basat en la identitat i la cultura, com a element diferenciador de les principals destinacios de sol i platja. Aquesta serà la principal tasca d’un renovat Consell Assessor de Turisme de les Illes Balears, que ha de tenir un fort impuls. El turisme cultural permet desestaci-onalitzar l’activitat turística. Cal posar en valor el nostre patrimoni cultural: arqueològic, gòtic, àrab, jueu, modernista, contemporani...

107.- Promocionar les Illes Balears en el seu conjunt com a destinació turística LGTB a fires turís-tiques internacionals i a la web de la Conselleria de Turisme. Fomentar l’edició d’una guia-agenda LGTB amb informació sobre esdeveniments culturals, esportius, locals d’oci, comerços, espectacles, empreses, etc. destinats als visitants LGTB i LGTB friendly.

108.- Potenciar la formació dels treballadors del sector turístic, amb formació teòrica i pràctica a tots els nivells. En aquest sentit és bàsic seguir amb les millores de l’Escola de Hoteleria de les Illes Balears i la potenciació del Centre de Referència Nacional de Turisme de caràcter estatal i que té la seu a Mallorca.

109.- Reclamar al Govern de l’Estat una inversió anual per a la millora i creació del producte turístic.

7. Indústria.

El nostre objectiu és el de tenir un sector industrial més competitiu. Per aconseguir-ho, cal incidir en els factors que serveixen per millorar la productivitat: finançament, formació, regulació, etc.

110.- Establir una línia de microcrèdits impulsada des del Govern. Cal promoure convenis entre el Govern i les entitats financeres, de manera que el Govern avali els préstecs demanats i que subven-cioni el tipus d’interès.


PENSA DIFERENT 21

9. Construcció.

El sector de la construcció no pot pretendre que la situació econòmica i financera millori per tornar als vells esquemes de grans construccions d’habitatges unifamiliars d’alt preu, alt consum de territori i alts beneficis per als especuladors. Cal canviar de paradigma, i cercar la qualitat i la sostenibilitat, un cop sobrepassats els límits de construcció extensiva.

140.- Redirigir el sector cap a la rehabilitació d’habitatges, especialment els de protecció oficial, i a la creació d’actius públics i socials, tal com: infraestructures públiques de mobilitat (trens, tramvies, eliminació de punts negres viaris, carrils-bici), sanitàries i educatives, i de rehabilitació del patrimoni historicoartístic –entre ells, camins públics (que suposa un incentiu per al turisme de qualitat).

141.- Impulsar una nova normativa de control que impliqui unes construccions sostenibles medi-ambientalment i un mínim de consum territorial. Incentius i/o obligatorietat per a instal·lació de plaques solars, circuits d’estalvi d’aigua, etc. Implantar un Pla d’ajudes a les empreses del ram per a l’aplicació de tecnologies que afavoreixen la innovació i la investigació en el sector.

142.- Incrementar el parc d’habitatges públics en règim de lloguer, en detriment de la construcció de més habitatges de protecció oficial.

143.- Dinamitzar el mercat d’habitatge usat, buit i de lloguer. Implantar un registre obligatori d’im-mobles desocupats i establiment d’ajudes i avals públics per tal que els propietaris d’habitatges buits puguin fer front a impagaments i/o deteriorament, per tal d’afavorir la seva sortida al mercat. Gravar fiscalment els habitatges buits.

10. Innovació, recerca i societat de la informació.

Aquesta legislatura s’ha donat un important impuls a la recerca i la innovació de les Illes Balears, amb experiències reeixides com el Parc Bit i l’impuls a determinats clústers. Però les Illes Balears han d’avançar molt més en innovació, recerca i noves tecnologies i ha d’ocupar un lloc de referència a la Mediterrània en matèria de recerca i innovació.

144.- Impulsar una política de beques, ajuts i préstecs als estudiants perquè puguin disposar de les mateixes oportunitats per estudiar i formar-se, sense discriminació de les seva situació socioeconò-mica.

145.- Dissenyar beques de mobilitat internacional. A partir dels 18 anys, i un cop completat l’en-senyament obligatori, els joves que ho desitgin han de poder gaudir d’una beca que els cobreixi les despeses bàsiques i de formació pel fet d’estudiar anglès a un país de parla anglesa. El cobrament de la beca ha d’estar lligat al seu rendiment individual anual.

146.- Aprovar una Llei de recerca de les Illes Balears, que fixi els objectius d’assolir un 3% del PIB de despesa en R+D+I, tal com fixa l’Estratègia 2020 de la Comissió Europea.

147.- Creació de l’Agència de Recerca de les Illes Balears: a través d’una única direcció política per a la millora de l’efectivitat i l’impacte de la recerca a les Illes Balears.

148.- Crear instruments de suport a la carrera investigadora, per tal de consolidar el personal inves-tigador postdoctoral. Cal apostar pel creixement del col·lectiu d’investigadors per tal de crear una comunitat d’investigadors potent i estable, a través de la potenciació de la seva figura contractual a la Universitat i entre el personal de la CAIB.

8. Comerç.

El PSM-INICIATIvAvERDS-ENTESA aposta pel foment dels petits i mitjans establiments que s’ubi-quen a l’interior dels nuclis urbans, i que són la garantia del dinamisme econòmic, social i de relació cultural que es respira a places i carrers.

125.- Regular els horaris comercials, en especials els dies i els horaris d’obertura, per facilitar la compatibilitat entre l’activitat laboral dels treballadors dels comerços i els consumidors.

126.- Millorar la regulació de la venda no sedentària, establint instal·lacions i serveis bàsics a dis-posició dels paradistes dels mercats. S’establiran criteris generals per accedir a les autoritzacions disponibles i de qualitat de les parades.

127.- Establir protocols de suport als comerços afectats per les obres de llarga durada i mesures de compensació per les pèrdues econòmiques.

128.- Promoure la consolidació dels eixos comercials urbans:

a.- Millorant accessos, senyalització i informació

b.- Creant una línia de crèdit per a la compra i el lloguer de locals buits en els centres urbans per implantar-hi petits establiments de comerç i serveis.

129.- Dissenyar una línia d’ajuts per contribuir al coneixement i l’ús de la llengua catalana per part de les persones que atenen els establiments comercials.

130.- Augmentar substancialment el nombre d’inspectors i inspectores de comerç que vetllen pel compliment de la normativa que regula el comerç per evitar situacions de competència deslleial. Millorar la coordinació de tots els cossos d’inspecció: Govern, consells i ajuntaments.

131.- Donar suport als mercats municipals com a model de referència de centre comercial especia-litzat en producte fresc i de proximitat.

132.- Incrementar la formació dels comerços i comerciants: per vendre, de disseny d’interiors, etc.

133.- Impulsar l’e-comerç com una oportunitat de negoci obert al món.

134.- Donar suport a l’aprenentatge d’oficis vinculats a les activitats de comerç o serveis, a través d’escoles dels gremis i associacions i/o a través de la Universitat.

135.- Garantir la convocatòria d’ordres d’ajudes per garantir la modernització i capacitat de compe-tència dels comerços.

136.- Donar suport al comerç just i a les cooperatives de consum.

137.- Assegurar la formació dels artesans, bé als tallers de mestres artesans o a través de les escoles d’art i l’Escola Superior de Disseny, mitjançat més suport públic a les persones que hi participin.

138.- Fomentar la comercialització dels productes artesans a través d’una xarxa de comercia-lització dels nostres productes artesans, que establirà vincles entre productors i comerciants per poder-los vendre, com són les rutes d’artesania o les fires oficials (locals, internacionals, tradicionals).

139.- Impulsar polítiques de certificació del producte artesà. D’aquesta manera, l’empresa certifica-dora premia aquells que han fabricat el producte a través d’un procés d’elaboració artesanal.


PENSA DIFERENT 23159.- Identificar i calcular econòmicament les possibles fórmules de contraprestacions als professi-onals pagesos i ramaders de les externalitats socioambientals que genera el sector agropecuari.

160.- Promoure la producció agrària pròpia amb campanyes per fomentar-ne el consum. De manera prioritària, es consolidaran com a marques comercials de qualitat les denominacions d’origen i les indicacions geogràfiques protegides.

161.- Implantar sistemes de traçabilitat de la producció agrària i ramadera per tal que, en tot mo-ment, els consumidors puguin conèixer l’origen, l’explotació i l’escorxador del producte, per tal de donar la màxima confiança als consumidors i reduir la competència il·lícita envers els productes propis.

162.- Crear els dinamitzadors de l’alimentació. Estratègia d’impuls de l’alimentació sana i ecològica, amb aliments locals i de qualitat. A través de la figura de dinamitzadors de l’alimentació, aquest ha de promoure el consum d’aliments locals i sans i ha de fer campanyes sobre aquest consum per sensibilitzar escoles, mercats i associacions de veïns.

163.- Establir una quota de consum mínim de producció local i ecològica en escoles, residències de gent gran i hospitals. A més, aquestes institucions han de comprar, en la mesura que sigui possible, directament al productor.

164.- Dissenyar un pla de formació per als professionals agraris. Facilitar l’obtenció de titulacions acadèmiques de Formació Professional, així com la formació als joves per incentivar una diversifica-ció de l’economia rural que doni resposta a la creixent demanda turística i de serveis mediambientals.

165.- Promoure el contacte directe entre productor i consumidor. Impulsar agrupació d’ambdues figures, de manera que el productor pugui adaptar-se a la demanda del client.

166.- Incentivar el sector de la restauració perquè a la carta de restaurants hi hagi un mínim de productes locals, agrícoles, ramaders i pesquers.

167.- Impulsar l’agricultura ecològica. Aplicar més recursos econòmics, línies d’ajuda i personal necessari per facilitar la reconversió dels pagesos cap a aquesta agricultura. A les finques públiques, la producció ha de ser ecològica.

168.- Desenvolupar un programa de recuperació i promoció de varietats i races autòctones:

a.- Fomentar les marques de garantia territorials per als productes de la terra, amb ajuts a l’elaboració d’estudis de mercat, reglaments i disseny de marca.

b.- Dissenyar plans de protecció dels productes de la terra en perill d’extinció.

169.- Impulsar un pla d’agrobotigues o botigues de cooperatives agràries, que ajudi a optimitzar l’ex-pansió i l’acció conjunta per mitjà de centrals de compra i la creació d’una marca distintiva comuna com a fórmula de distribució comercial.

170.- Crear un banc de terres com a servei de mediació de lloguer de terres de conreu a on el Govern i els consells facin d’intermediaris entre propietaris de finques i nous agricultors.

171.- Promoure un pla d’ infraestructures: regadius amb aigües depurades, escorxadors, mercats locals i municipals.

172.- Limitar l’activitat extractiva pesquera a un ritme estable, sostenible i ordenada. Eliminar pràc-tiques no desitjables que provoquin sobrepesca o posin en perill els recursos marins.

173.- Subvencionar la renovació i modernització de la flota pesquera i el combustible.

149.- Dissenyar un pla estratègic de transferència dela recerca a les empreses, així com d’incorpora-ció del doctorats investigadors al mercat públic o privat de recerca i innovació.

150.- Implantar un programa d’incentius fiscals i subvencions per fomentar R+D+I dins les empreses.

151.- Redactar un llibre blanc per a la divulgació científica i donar a conèixer els diversos agents involucrats i els seus resultats.

152.- Fomentar el clúster informàtic i les activitats de programari destinat al turisme. Cal incidir en la formació i generació de tècnics en aquesta àrea. El clúster informàtic ha de permetre convertir-nos en generadors de tecnologia en lloc de consumidors; invertir en coneixement i no en papers i llicèn-cies; apostar pels estàndards universals i la independència tecnològica; i donar suport a la indústria local davant les multinacionals estrangeres.

153.- Promoure l’ús del programari de codi obert. Incentivar el programari de codi obert, especi-alment a l’administració pública i en concret a l’educació, com a forma de rompre dependències i facilitar la implantació d’indústries desenvolupadores pròpies del nostre país.

154.- Potenciar la indústria audiovisual (aprofitant paisatge i un clima benigne i les més de les bones comunicacions aèries). Cal una política més activa cap al clúster audiovisual: el Govern ha d’entrar dins la xarxa de film commissions, amb la finalitat de captar productores i empreses perquè venguin a rodar a les Illes Balears. Cal aplicar una fiscalitat reduïda a les empreses que vénen a fer rodatges al nostre territori, tal com ja fan altres països.

155.- Assegurar que la ciutadania disposi de recursos formatius i oportunitats per accedir a la soci-etat de la informació i que hi participi activament.

11. Agricultura, ramaderia i pesca.

El sector primari representa menys del 2% del PIB de les Illes. Això implica, òbviament, una extrema dependència exterior. En el marc de la globalització, som consumidors de productes de l’agricultura i la ramaderia altament industrialitzades, basades en la utilització intensiva de biocides que contami-nen els pagesos, els aliments, l’aigua. El sector es troba, a més a més, amb deficiències estructurals diverses, tals com la rururbanització del sòl rústic, la segmentació del territori, la sobreexplotació dels recursos hídrics, la disminució i envelliment de la població activa, o l’escassa comercialització interna i participació amb altres sectors (per exemple, participació del sector turístic en l’agrari i pesquer).

Des del PSM-INICIATIvAvERDS-ENTESA entenem que cal un compromís per la revitalització del camp, que ha de servir per millorar l’equilibri del nostre model econòmic i per millorar la qualitat, la seguretat i la sobirania alimentària.

156.- Desenvolupar un pla de desburocratització i simplificació de la gestió de l’administració agrà-ria, així com la incorporació progressiva de serveis i tràmits en línia. Aplicarem un sistema telemàtic de gestió de documents que eviti tornar a presentar els documents que l’administració ja té.

157.- Activar el procés de traspàs de competències en agricultura al Consell de Mallorca, recuperant la Conselleria d’Agricultura del Govern de les Illes Baleara perquè dugui a terme les funcions que li són pròpies de defensa i impuls del sector.

158.- Establir processos de diàleg i consulta permanent i fluida amb el sector i la indústria agroali-mentària.

24174.- Incrementar el control contra la sobreexplotació i pesca furtiva: dotar de més recursos la vigi-lància contra la pesca furtiva, especialment les flotes estrangeres d’altura. És necessari una millor coordinació entre agents implicats en la vigilància.

175.- Ampliar l’extensió de reserves de pesca existents i crear-ne de noves.

176.- Estimular a través de les confraries de pescadors, l’agrupació de les diferents pesqueries en associacions i cooperatives per d’aconseguir la màxima implicació dels professionals en l’explotació sostenible del sector.

177.- Augmentar els ajuts compensatoris durant les parades estacionals biològiques per a la pesca marítima destinades a conservar i protegir els recursos pesquers de la Mediterrània, i fer-los compa-tibles amb la realització d’activitats turístiques durant el període de veda.

PROGRAMA ELECTORAL Govern i Consell 2011/20158 Programa electoral 2011/2015 I Govern i Consell PENSA...

Documents

Transcript of PROGRAMA ELECTORAL Govern i Consell 2011/20158 Programa electoral 2011/2015 I Govern i Consell PENSA...