Programa Municipals 2015 ICV-EUiA-E

62
LA TEVA VEU, LA NOSTRA FORÇA! PROGRAMA ELECTORAL ICV-EUiA-E MUNICIPALS 2015

description

Programa electoral per les Eleccions Municipals del mes de maig 2015

Transcript of Programa Municipals 2015 ICV-EUiA-E

  • LA TEVA VEU,

    LA NOSTRA

    FORA!

    PROGRAMA ELECTORAL ICV-EUiA-E

    MUNICIPALS 2015

  • MUNICIPALS 2015

    INTRODUCCI La nostra coalici fa pals que la situaci econmica que deixa l'actual Govern municipal s molt delicada i fa impossible continuar treballant en la mateixa lnia. Els anys de bonana econmica dels que ha gaudit la nostra ciutat no han servit per crear una situacin de major qualitat de vida a la ciutadania, al contrari, la pressi fiscal no ha parat de crixer i els serveis a les persones han estat marginats pressupost rere pressupost. Ms que mai, la poltica social ha de ser un eix bsic de l'actuaci del govern municipal. La poltica social s'ha de fer de forma transversal, des de totes les rees del consistori, amb un treball i una gesti en xarxa amb la comarca, la ciutat de Barcelona i les administracions pbliques superiors. Ara, quan la situaci no permet els malbarataments, cal una forma imaginativa de gestionar els recursos pblics. Els nostres companys i companyes van governar Montcada durant els primers anys de la democrcia, anys que van ser molt durs i prcticament sense recursos economics; tot i aix, amb idees innovadores, originals i sobretot, amb participaci de la ciutadania en les decisions, es va tirar Montcada endavant. Cal vertebrar noves formes de participaci, comptant amb les AAVV, les associacions i la ciutadania, promovent referndums per prendre decisions de ciutat i fent s actiu de les tecnologies de la informaci. Creiem que hi ha una altre manera de gestionar els recursos pblics, donant prioritats a les persones i obrint lAjuntament a les idees i a la participaci de la ciutadania.

  • MUNICIPALS 2015

    CIUTATS I POBLES SENSE POBRESA NI EXCLUSIONS Per viure amb DIGNITAT: Pla de Rescat Social ICV-EUIA-Eapostem per un Pla de Rescat Social que doni resposta a lemergncia social que es viu a les ciutats i pobles de Catalunya. El rescat social ha destar acompanyat de les oportunitats per a tothom de fer front a totes les cares de la pobresa. Leducaci, la salut, la cultura estructuren individualment i social coneixements, valors i actituds per superar la desigualtat. Un Pla que garanteixi la cobertura de totes les dimensions bsiques de les necessitats humanes, que rescati les condicions materials de vida vinculades a la dignitat de les persones. Un Pla que concreti i faci realitat el Mnim Vital Garantit, que freni lincrement de la vulnerabilitat, que eviti que ms ciutadanes i ciutadans quedin en situaci dexclusi. Per tot aix plantegem: Impulsar un Pla dEmergncia contra latur amb recursos municipals i supramunicipals. Pla de xoc contra latur juvenil i el de majors de 45 anys. Poltiques actives dinserci i itineraris de suport integral a persones i col.lectius amb dificultats altes dinclusi laboral. Creaci dun sistema dorientaci laboral permanent, de suport a les persones en un marc de canvis constants en el mercat de treball. Programes mixtos de formaci i ocupaci dacord amb el teixit empresarial. Desenvolupament de Plans Municipals dOcupaci articulats atravs dacords socials i territorials que concretin nous models de desenvolupament i creaci docupaci de qualitat. Programes de suport a leconomia social i solidria. Suport a lemprenedoria collectiva. Creaci directa docupaci en leconomia verda (energies renovables, mobilitat sostenible...) i en latenci a les persones. Creaci docupaci per mitj de plans de reindustrialitzaci, suport a sectors emergents i al teixit comercial -urb. Plans de millora urbana i rehabilitaci de barris i edificis i alliberar de crrega combustible els nostres boscos com a espais de creaci docupaci. GARANTIR EL MNIM VITAL Garantia dingressos mnims per prevenir situacions de pobresa. Exigim el reconeixement del dret a accedir a una renda garantida de ciutadania (art. 24.3 EAC). Cal la superaci de la Renda Mnima dInserci (RMI) per una veritable Renda Garantida de Ciutadania, on els serveis municipals tinguin una capacitat dimplicaci i de gesti molt rellevant.

  • MUNICIPALS 2015

    Garantir lautonomia alimentria. Garantirem el dret a lalimentaci bsica de totes les persones, una dret que cal incloure dins la cartera de serveis socials i que cal desenvolupar des de serveis i prestacions municipals pbliques i de qualitat. Garantia de subministraments bsics. Promourem Plans contra la pobresa energtica que estableixi mnims de consum energtic garantits per les persones i famlies alhora que fomentem i potenciem la rehabilitaci dhabitatges. La rehabilitaci s la via ms adequada des del punt de vista econmic i de sostenibilitat (reducci de despesa energtica i emissions). Cap infant en la pobresa. Crearem plans i programes municipals per donar resposta urgent a totes les situacions de pobresa infantil. En aquest marc, caldr enfortir els serveis municipals dinfncia i les prestacions socials a les famlies amb infants, aix com recuperar i ampliar les prestacions autonmiques. Lluitarem contra la feminitzaci de la pobresa amb programes i prestacions socials que vetllin per laccs als drets i subministraments bsics i atenguin, les situacions de risc social des duna perspectiva de prevenci i emancipaci. Dotarem de recursos econmics un programa especfic de prestacions socials adreat a les famlies monomarentals amb fills i filles a crrec en situaci datur o precarietat laboral. Dotarem de recursos les prestacions socials per abordar les situacions de pobresa de les dones grans i impulsarem programes dacompanyament i voluntariat. CIUTATS I POBLES LLIURES DE DESNONAMENTS. Governs municipals implicats contra els desnonaments. Incrementarem el suport jurdic i la intermediaci hipotecria. Ampliarem els recursos municipals adreats al suport i orientaci jurdica de les famlies que pateixen procesos de desnonaments i incrementarem la intermediaci municipal en els procesos dexecusi hipotecria. Plans de manteniment de lhabitatge i prevenci de desnonaments. Apostem per la recuperaci i lenfortiment dels programes de prestacions pbliques adreades al pagament del lloguer o la hipoteca de l'habitatge habitual. El dret al lloguer just. Enfortirem els programes municipals dajuts socials al manteniment de lhabitatge. Situarem com a prioritries les poltiques de prevenci de tots els desnonaments, per fer possible el principi de cap desnonament per causes econmiques sobrevingudes. Dret a lhabitatge en situaci demergncia. Per mitj de programes municipals i supramunicipals, garantirem el dret al reallotjament pblic, digne i estable en cas de prdua de lhabitatge. Construirem poltiques dhabitatges demergncia, daccs gil i com a dret social.

  • MUNICIPALS 2015

    Pla de mobilitzaci urgent dhabitatge pblic: Mitjanant els plans locals dhabitatge, amb especial atenci a les persones i famlies que han patit desnonaments o viuen en infrahabitatge, la gent jove amb dificultats demancipaci i la gent gran amb manca dautonomia;

    Parc de lloguer social amb els habitatges pblics ja existents i ampliar-lo pressionant a les entitats financeres i la Sareb per posar els seus habitatges buits a disposici del municipi.

    Sancionant als bancs que mantinguin pisos buits per tal destimular la seva sortida al mercat i recrrec de lIBI per immobles que desprs dna execuci hipotecria es trobin desocupats permanentment

  • MUNICIPALS 2015

    UN NOU ESTAT DE BENESTAR DE PROXIMITAT Els Pobles i Ciutats i els seus Ajuntaments han esdevingut la primera, i sovint la nica, trinxera en la lluita contra els efectes de la crisi i en la defensa dels drets socials i la dignitat de les persones. No ens resignem, i lluitarem per una implicaci efectiva de totes les institucions pbliques en la defensa dels drets socials de la gent de Catalunya. Un Estat de Benestar de proximitat, com a espai de realitzaci de drets i construcci de bens comuns.

    Per tot aix, plantegem:

    Aprofitar la xarxa de Centres Cvics del municipi per atenci i informaci puntual als barris.

    Treball conjunt dels Serveis Socials i Promoci Ocupacional, per tal de formar adequadament al personal necessari.

    Impulsar la creaci de Serveis Mancomunats (Montcada, Cerdanyola i Ripollet) que complementin les necessitats dels Serveis Socials com una Unitat Central de Gesti.

    Potenciar els centres oberts per la infncia, guiats per Educadors Socials, com una acci preventiva.

    Adoptar espais i serveis pblics per evitar les barreres arquitectniques i facilitar aquesta adaptaci tamb als serveis privats.

    Millorar la transparncia en latorgament i increment de les prestacions socials municipals.

    Promoure lelaboraci i lexecuci de Plans Locals dInclusi Social (Plans pobresa 0)

    Millorar els serveis municipals de promoci de lautonomia personal, suport a la vida quotidiana de la gent gran i/o dependent.

    Promoure programes dhabitatges amb serveis per garantir lautonomia personal.

    Impulsar poltiques dinfncia veritablement preventives. Volem la integraci dels serveis datenci a la infncia en uns serveis socials municipals.

    Apostar per poltiques de prevenci del risc social que prioritzin la intervenci des

  • MUNICIPALS 2015

    de l'entorn proper a l'infant i la famlia.

    Apostar per Programes datenci social i promoci integral de les famlies en situaci de pobresa, atents a les necessitats dels infants i garantint l'acci de les administracions locals.

    Desenvolupar programes i serveis especialitzats de prevenci i suport a situacions de risc i desavantatge social adreats als infants de 0 a 3 anys i a les seves famlies.

    Implementar programes de suport a l'escolaritzaci i contra l'absentisme escolar.

  • MUNICIPALS 2015

    PER UN SITEMA SANITARI PROPER, EQUITATIU I SOSTENIBLE

    La Salut s un dret fonamental de les persones. Es tracta duna condici bsica del benestar i la qualitat de vida. Lajuntament ha de treballar en una planificaci de la ciutat i de la seva organitzaci urbana que possibiliti la major qualitat de vida i salut per a tots.

    El desenvolupament econmic i el creixement demogrfic augmenten els factors de risc per la salut, derivats de la producci excessiva de sorolls, dels mals estils dalimentaci del sedentarisme, o del vessament de substncies contaminants a latmosfera, al terra o a laigua.

    L'atenci Sanitria s, per nosaltres, una preocupaci prioritria, independentment de que les competncies exclusives siguin de la Generalitat. Es necessria una total transparncia i participaci en les poltiques de salut, tant a nivell preventiu com assistencial i de rehabilitaci.

    En aquests moments el servei durgncies est per sota de les necessitats de la nostra Ciutat el tancament nocturn del Cap s inadmissible. En aquest sentit, des d ICV-EUiA-E volem aprofitar per lloar la tasca admirable dels vens i venes que porten 4 anys manifestant-se per la reobertura del Servei nocturn durgncies en el municipi.

    Per tot aix, plantegem:

    Exigirem a la Generalitat la Reobertura del servei nocturn durgncies ats que tant per la disgregaci dels barris com per la quantitat dhabitants, considerem inadmissible que Montcada no tingui aquest servei.

    Millorar la xarxa de transport pblic per facilitar l'accs als ambulatoris a tots els vens del municipi, siguin del barri que siguin.

    Continuar treballant per dotar d'atenci de qualitat especialitzada en tots dos CAPs i als centres assistencials del municipi, fent especial mfasi en els serveis de pediatria i de ginecologia.

    Treballar per ampliar lassistncia domiciliaria dels serveis socials a persones malaltes.

    Instar a la Generalitat de Catalunya a que posi en funcionament el ms aviat possible el nou hospital comarcal, insistint en que el model de gesti del mateix ha de ser cent per cent pblic.

    Controlar de forma efectiva les installacions en risc de produir legionella, fomentant els mecanismes d'autocontrol dels sistemes de producci de qualsevol

  • MUNICIPALS 2015

    producte i de la eliminaci i sanejament de residus.

    Fomentar el control de plagues urbanes (rates, insectes, etc...) mitjanant mtodes de lluita integrada i l's de plaguicides: per part dels particulars en els seus domicilis i als centres laborals, i per part de l'administraci a tots els espais, equipaments i vials d's pblic.

    Ser molt exigents en l'aplicaci al municipi de les normatives de control ambiental per la protecci de la salut, especialment en les relatives al trnsit i a la velocitat dels vehicles, a les normes industrials de producci i sanejament, i en les activitats humanes, comercials i industrials productores de sorolls i radiacions.

    Informar i educar per prevenir els accidents domstics, molt especialment als vens i venes arribats d'altres cultures i costums, tamb al jove, a la gent gran i a les persones que viuen soles.

    Ajudar a la gent gran a envellir amb bona salut i qualitat de vida, creant i promovent espais i serveis per l'activitat psquica i l'exercici fsic, intervenint directa o indirectament en la millora de les condicions daccessibilitat. Al domicili, en la mobilitat i en la prestaci de serveis adequats al domicili.

    Potenciar activitats dirigides a les famlies que aportin elements que millorin el creixement saludable dels seus fills, els seus estils de convivncia, respecte i solidaritat, especialment en la adolescncia.

    Proposar la creaci d'una plataforma d'ajuda als drogodependents per tractar-se d'un collectiu molt oblidat al que no podem donar l'esquena. Potenciarem els colloquis informatius sobre prevenci, actuaci, terpia i desintoxicaci. Ajudarem a la inserci laboral en el municipi dels ex-drogodependents.

    Prestarem atenci a aquelles persones que pateixen altres tipus d'addiccions com l'alcoholisme, el tabaquisme o ludopatia, creant els serveis d'ajuda que siguin necessaris.

    Promoure la creaci d'un servei d'ajuda a les persones que pateixen anorxia o bulmia, facilitant informaci, ajuda psicolgica, orientaci i creen programes d'entorn per aquestes i altres malalties mentals.

    Vetllar per la qualitat diettica i la seguretat dels aliments. Els ajuntaments que tenen atribudes competncies de carcter obligatori en aquesta matria, han de potenciar aquests serveis i bones prctiques, per tal de disminuir els riscos derivats del consum daliments en mal estat i/o contaminats, i han de ser ben actius en la promoci dun s adient i mesurat dels aliments.

    Tenir sempre present que la salut mental s el b ms preuat de tots i totes, que t la seva expressi en lestabilitat emocional de les persones i dels collectius i en

  • MUNICIPALS 2015

    la possibilitat de fer front a les situacions ms adverses.

    EDUCACI: EQUITAT, DIVERSITAT I QUALITAT

    El context de crisi econmica situa leducaci ms que mai com lespai en el qual conflueixen dos objectius fonamentals: reduir les desigualtats i canviar el model productiu.

    Les dades de fracs escolar i abandonament prematur dels estudis ja eren preocupants abans desclatar la crisi, ara amb uns nivells d'atur escandalosament alts que afecten sobre tot al jovent de menor formaci, s de vital importncia acompanyar-los en la tria ditineraris formatius i ms que mai lluitar contra labandonament i generar poltiques encaminades a la consecuci de lxit escolar per a tothom.

    ICV-EUiA-E considera com a premissa:

    Leducaci com un treball compartit i corresponsable entre famlia, escola i entorn, per la qual cosa, potenciarem el concepte de Montcada Ciutat Educadora.

    Que lAjuntament t un paper clau en la formaci dadults, integrant les diferents perspectives de la formaci permanent (educaci bsica, educaci per al treball i cultural o per a la ciutadania).

    La lluita per lxit escolar per a tothom, un comproms i un esfor en tres grans mbits: la detecci de situacions de risc a la petita infncia, lafavoriment duna escolaritzaci equilibrada en el moment de laccs a una plaa escolar i durant tot el procs educatiu mitjanant el desenvolupament duna poltica pblica local dacompanyament a l'escolaritat.

    Per tot aix, plantegem:

    Abordar el procs formatiu al llarg de tota la vida, per aquest motiu desenvoluparem un pla local de formaci permanent, que inclogui la formaci bsica per persones adultes, cursos de catal, formaci per el treball amb collaboraci amb les rees de Promoci Econmica i amb el SOC, formaci cultural i artstica i formaci per al desenvolupament personal, per a la participaci i la ciutadania fent especial atenci a les TIC.

    Donar serveis d'informaci i assessorament, seguiment i acompanyament als i les joves que acaben l'ESO, per tamb per a tots els que no l'acaben, afavorint la inclusi dels nens amb discapacitat i tamb d'aquells amb sobre-dotaci.

  • MUNICIPALS 2015

    Desenvolupar programes de transici escola-treball, donarem suport als dispositius d'inserci laboral com el DILTET, a la Plataforma Local del DILTET i als programes de qualificaci professional inicial que sestan iniciant aquest any (PQPI) a La Salle per implementar-los en altres centres, implicant al sector econmic i social.

    Impulsar ladequaci del mapa escolar, ja que es preveu que els anys vinents el nmero d'alumnes a secundria augmenti considerablement. s molt important que es millori l'oferta a tots els centres, millorant igualment les seves installacions i els recursos, planificant l'augment de l'oferta educativa, adequant-la a l'oferta del mercat productiu amb criteri de xarxa.

    Dissenyar un Pla que coordini les tres poltiques prioritries per una educaci inclusiva: escoles bressol, escolaritzaci equilibrada i acompanyament a l'escolaritat.

    Plantejar un acord entre tots els agents implicats, que garants lescolaritat dels nens amb discapacitat al llarg de la seva etapa educativa en primria i secundria, i amb els recursos disponibles per a cada nen dacord amb el principi bsic de que les persones amb discapacitats no siguin excloses del sistema general deducaci per raons de discapacitat.

    Instar al Departament dEnsenyament a que implanti a Montcada el Pla d'acci de l'educaci inclusiva amb el objectiu de que l'alumnat amb necessitats educatives vinculades a la discapacitat estigui escolaritzat en centres ordinaris. Aix com l implantaci dun aula USEE de secundaria.

    Potenciar i donar difusi activa de la Comissi de Necessitats Educatives Especials davant de tota la comunitat educativa: professors, famlies i alumnes i professionals.

    Exigir la construcci i reubicaci dels instituts IES Montserrat Mir i IES La Ribera.

    Impulsar la creaci de l'Oficina Municipal d'Escolaritzaci com instrument del que disposar per tal d'afavorir l'escolaritzaci equilibrada, procurant una distribuci de l'alumnat amb necessitats educatives especfiques que ens permeti la integraci, faciliti la cohesi social i afavoreixi una qualitat educativa adequada per tota la poblaci escolar.

  • MUNICIPALS 2015

    Donar suport a la funci educativa de les famlies com les AMPA i FAMPA (garantint l'estabilitat d'una estructura de treball en xarxa) recolzant i facilitant les seves propostes i iniciatives i fent difusi de l'experincia.

    Vetllar perqu el PEC estigui en sintonia i coherncia amb els altres documents estratgics sectorials del municipi, com els plans locals de joventut, els d'esports, els de cultura, etc. Incidirem en els valors de la coeducaci, treballarem l incorporaci de la discapacitat com a eix transversal i definirem els camins escolars adequats, segurs i amables i/o adequarem el transport a la mobilitat escolar del municipi.

    Impulsar la creaci d'un Centre Cultural i de Lleure, destinat principalment a la infncia i les seves famlies i que tindr com a objectiu intervenir en l'educaci dels ms petits, a travs del joc amb diferents espais (ludoteca, sala de lectura, etc.).

    Treballar per enfortir la comunitat educativa del municipi, donant suport a les AMPA, i a la FAMPA, fomentant la participaci de lalumnat, donant rellevncia als consells escolars de centre, i promovent la informaci de les activitats de la comunitat educativa del municipi als mitjans de comunicaci local.

    Fomentar la reutilitzaci dels llibres de text.

    Garantir el bon funcionament del Consell Escolar Municipal i les seves comissions de treball.

    Potenciar ls dels centres educatius fora del horari escolar, obrin patis, biblioteques i aules dinformtica, tant pels nens com per la ciutadania ms propera, actuant com un veritable equipament municipal.

    Donarem suport a la comunitat educativa en totes aquelles accions de carcter reivindicatiu i de desobedincia a la LOMCE que tinguin per objectiu garantir l'educaci pblica, de qualitat i en catal.

  • MUNICIPALS 2015

    CULTURA PER UNA CIUTAT CREATIVA I INCLUSIVA Com diu el poeta qui perd els orgens

    perd identitat, i la cultura s el que defineix la identitat dels ciutadans i ciutadanes de

    Montcada. El dret a la cultura s bsic . La democrcia cultural ens ha de permetre garantir i

    desvetllar les potencialitats de la ciutadania implicant-la en el desenvolupament cultural;

    una cultura comunitria que ens ha de situar la cultura en el vell mig de lacci social

    inclusiva i, alhora, garantir l'ampliaci de pblics, nous pblics i nous agents actius.

    Durant molts anys hem treballat de forma intensa en la tasca de recuperar les activitats culturals del municipi, en potenciar les capacitats creatives dels nostres ciutadans i ciutadanes arribant a uns nivells molt destacats en el foment, la promoci i la difusi de l'activitat cultural de Montcada, La fundaci Mas Oliver, el Premi Nacional de Pintura, la Escola Municipal de Pintura, Premi d'Investigaci, lEscola Municipal de Talla, etc. Sn noms un petit exemple. Montcada i Reixac sempre s'ha caracteritzat per el seu dinamisme i la participaci dels diferents collectius relacionats amb la cultura.

    Per tot aix, plantegem:

    Proposar laplicaci de la tarifaci social, un model de preus pblics des de la perspectiva de quotes socials, equitatives i inclusives, des del principi de la solidaritat, en els serveis culturals que garanteixi i afavoreixi el dret a la cultura per a tothom.

    Facilitar i fomentar noves maneres de fer i d'entendre la producci cultural, com crear les Jornades de la cultura i les arts de Montcada, on totes les entitats i persones que desenvolupen una labor cultural puguin exhibir i promocionar la seva obra. Entenem la cultura tamb com a generadora de riquesa.

    Elaborar un pla per crear, gestionar i mantenir el patrimoni artstic, cientfic, tecnolgic, industrial, natural i documental de la ciutat.

    Oferir als creadors/es el programa masoveria de la creaci, borsa de lloguer d'espais de creaci compartit amb mediaci de les administracions que contemplin les residncies amb projectes pedaggics arrelats al territori.

    Ens posicionem per una modificaci de l'actual legislaci de la propietat intellectual des del reconeixement dels drets dels creadors/es i autors/es en equilibri amb laccs a la cultura; amb la supressi del cnon digital indiscriminat, aplicaci duna taxa a les operadores, gesti pblica i correcci de les quanties aportades per les activitats amb finalitats pbliques.

    Exigir el retorn dels pagaments realitzats per lajuntament en concepte de cnon digital.

  • MUNICIPALS 2015

    Elaborar un pla de turisme cultural, des d'una perspectiva patrimonial i de desenvolupament econmic sostenible.

    Implementar plans d'ocupaci i formaci pel tercer sector.

    Estudiar lnies financeres (convenis, sobre tributs,) pel tercer sector cultural i l'associacionisme.

    Fomentar la cultura als mitjans de comunicaci local i en la xarxa (TDT locals), garantint la presncia dels sectors culturals locals.

    Fomentar la internacionalitzaci i la relaci amb d'altres territoris.

    Crearem el Consell de Cultura i de les Arts, on totes les disciplines artstiques del municipi puguin discutir les seves inquietuds i aix crear espais comuns i oberts als ciutadans.

    Reforar els diferents grups culturals, que son en realitat el motor de la nostra dinmica cultural, una poltica de subvencions que apliqui criteris clars i que recolzi les iniciatives: exposicions, representacions, publicacions, conferncies, etc. Sempre amb l'objectiu de millorar la qualitat dels artistes locals i donar-los a conixer.

    Plantejar la creaci d'una aula de teatre al municipi, un espai de creaci, formaci i intercanvi entre els diferents grups i companyies locals.

    Promoure escoles de msica i/o arts, que facilitin la formaci i activitats musicals i/o artstiques de tos els pblics i totes les edats, incorporant el conjunt dequipaments cvics i culturals i el conjunt dentitats o agents musicals i/o artstics del municipi.

    Establir convenis de collaboraci amb les escoles de dansa del municipi, per intentar crear una programaci estable i variada, que pugui donar sortida al nombrs collectiu que representen les escoles de dansa a Montcada.

    Convenis de collaboraci amb companyies professionals de teatre i dansa, tant de Barcelona com de la resta de Catalunya, per rendibilitzar i dinamitzar el nou Teatre Municipal i els nous espais que s'han creat al llarg d'aquests ltims anys.

  • MUNICIPALS 2015

    Amb les entitats com la Fundaci Cultural o els Amics del Museu les Malesses tamb establirem convenis de collaboraci que els permetin continuar amb la gran labor de difusi cultural que porten a terme i incls reforar la difusi de les seves activitats. Entitats com la Uni de Mas Rampinyo o l'ABI tamb son dinamitzadores culturals, per tant, proposarem restablir acords econmics per poder donar sortida a totes les seves iniciatives.

    Continuarem vetllant pel funcionament de la Fundaci Joan Capella, tant el manteniment com la difusi de la seva obra ha de ser el major estmul per la creaci dels nostres artistes locals.

    Ajudar als artistes locals amb projecci nacional i internacional a que puguin mostrar la seva obra per tot el mn, establint els contactes necessaris amb institucions supramunicipals.

    Cal destacar la tasca desenvolupada pel Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

    i lexecuci de Plans Locals dAcolliment Lingstic. Cal, per, que la immigraci

    sigui assumida com un fenomen estructural, amb programes ordinaris per

    lensenyament del catal a la nova ciutadania.

  • MUNICIPALS 2015

    ESPORT PER A TOTHOM

    L'esport es un drets dels ciutadans i ciutadanes que forma part de la qualitat de vida i que ha de ser fomentat per l'Administraci Local.

    Els recursos pblics destinats a l'esport s'han d'invertir de forma prioritria a l'mbit educatiu del temps lliure i a la salut, on s'ha de garantitzar que les activitats desenvolupades estiguin al servei d'una educaci igualitria, contemplin la diversitat de gnere i de cultures, i l'atenci a les persones amb necessitats especfiques.

    L'Ajuntament ha de facilitar els instruments necessaris per que a Montcada tots puguin practicar esport, tenint cura de les mesures de sostenibilitat i el respecte pel medi ambient en els espais utilitzats tant en les installacions com al medi natural.

    Per tot aix plantegem:

    Cal que l'Ajuntament, amb el suport de la Generalitat, garanteixi els recursos i infraestructures que es necessitin per complir amb les obligacions estatutries amb l'esport.

    Proposar que la Generalitat articuli la transferncia de les competncies i dels mitjans econmics per tal de desenvolupar els Jocs Escolars Esportius de Catalunya, ja que els Ajuntaments desenvolupen un paper fonamental.

    Potenciar lesport escolar no competitiu amb valors de solidaritat i companyerisme.

    Fomentar l'associacionisme esportiu de base, intentant que la seva tramitaci segueixi la frmula ms simple possible. Tenint en compte en els programes d'actuaci la igualtat d'oportunitats i la integraci esportiva dels collectius o grups socials amb majors problemes d'integraci.

    Garantir l'accs a la prctica esportiva dels ciutadans i ciutadanes, independentment de les seves limitacions socials, culturals o fsiques.

    Regular i facilitar l's de les pistes escolars en horari extraescolar i caps de setmana per cobrir la falta d'espai per practicar esport no competitiu.

    Coordinar Clubs, AMPAS i Ajuntament a lhora de programar les competicions escolars, i trobar solucions i finanament que permeti que els clubs formin monitors titulats que treballin amb les escoles i desprs continun la seva labor als clubs.

  • MUNICIPALS 2015

    Promoure la prctica esportiva i lactivitat fsica entre la Gent Gran.

    Promoure que les entitats com el CIM i el CEAV continun realitzant les activitats

    que realitzen fins ara dotant-los dels recursos necessaris.

    Aprofitar la riquesa natural del municipi pel foment i la prctica d'esports de

    natura i la introducci d'esports extrems i altres activitats esportives d'altres

    cultures o alternatives.

  • MUNICIPALS 2015

    JOVENTUT

    Lactual generaci de joves esta durament atacada perla crisi econmica, les xifres datur entre els joves son realment esferedores.

    Dels joves sen parla molt en termes de futur, per, moltes vegades no son considerats interlocutors alhora de participar en la presa de decisions i no es fcil llur participaci activa al municipi.

    Cal evitar una poltica de plantejaments falsament paternalistes, que condemnen a la joventut a un paper merament passiu.. Es necessari incorporar-los al procs participatiu, escoltar la seva veu i facilitar la presa de decisions en atenci a les seves necessitats i reivindicacions.

    Actualment, per als joves es cada dia ms difcil emancipar-se. La profunda crisis econmica ha fet encara ms difcil als joves el aconseguir una feina digna i l'accs a l'habitatge. Cal una nova poltica que faciliti els lloguers baixos per joves i cal facilitar l'accs al mon laboral per proporcionar unes condicions de vida dignes a la joventut.

    Montcada, avui dia, no disposa d'infraestructures per recolzar als joves en el seu desenvolupament personal laboral i social. No hi ha suficients equipaments com pot ser un buc d'assaig, una sala de concerts, espais de formaci no reglada, tallers artstics, escola de msica municipal, etc.. de per poder desplegar la creativitat de molts joves del nostre municipi, sense impediments econmics.

    El Pla Local de Joventut fa pals que el nostre municipi no disposa d'una oferta d'oci suficient i els nostres joves s'han de desplaar habitualment a altres municipis del voltant per poder accedir a ofertes interessants, cosa que augmenta el risc daccidents. Sha dapostar per un pla local doci nocturn, que proporcioni als joves espais nocturns dactivitats, vigilant en gran mesura la facilitat que ofereix el transport a altres municipis on loferta nocturna noms es redueix a locals nocturns i alcohol, integrant hbits no saludables a la vida dels joves. La idea s oferir activitats alternatives com: esport nocturns, teatre, concerts, tallers, etc. oferint un model dinmic i alternatiu de les nits pels joves. Cal facilitar, per tant, l'accs dels joves a la feina, l'habitatge, la cultura, l'oci alternatiu i al transport nocturn amb municipis com Cerdanyola.

    Per tot aix, plantegem:

    Plantejar l'accs dels joves a l'habitatge mitjanant programes que propicin lloguers adaptats a llurs possibilitats, aix com la millora dels serveis datenci al jove.

    Potenciar la inserci laboral dels joves mitjanant la formaci professional i ocupacional. Recolzarem les seves iniciatives ocupacionals, exigint a les administracions competents els recursos necessaris. En combinaci amb els departaments deducaci es potenciar la reintroducci al sistema educatiu de la

  • MUNICIPALS 2015

    gent sense el GESO (graduat ESO) aix com una campanya de sensibilitzaci sobre la necessitat de la preparaci per la recerca de feina

    Estimular i ajustar la oferta de PQPI, els programes de qualificaci professional inicial per alumnes que no acrediten lESO, al nostre municipi.

    Encara que creiem que el Casal de joves Can Tauler porta a terme una labor molt positiva de cara a la formaci i participaci activa dels joves a la vida del nostre municipi, creiem que la falta de promoci per part dels mitjans locals ha acabat en una clara infraexplotaci d'aquest espai. Des d ICV-EUiA-E creiem que es necessari donar un gran impuls a Can Tauler i crear nous equipaments als barris, evitant la centralitzaci dels equipaments i intentant arribar a tots els barris amb activitats per els joves, creant ms oferta jove als centres cvics com a espais tamb juvenils.

    Crear un nou espai a Montcada per a que els joves puguin desenvolupar els seus talents musicals d'una forma econmica, amb assessorament professional i al mateix municipi. Aix implicar la construcci d'uns nous bucs d'assaig per als grups de msica locals, acompanyats d'una sala per a concerts. Als bucs d'assaig disposarien de tcnics de so i msics professionals per assessorar als grups locals.

    Fer un estudi per introduir programari lliure a les installacions juvenils ( casal, punt informaci juvenil, etc.. ) de forma professional, oferint un servei de qualitat sense pagar llicncies draconianes, encarint els pressupostos locals.

    Volem una Festa Major ms popular. La joventut ha de tenir un paper estrella en molts actes de la mateixa i s'ha de programar de forma participativa i atenent loferta diversificada (la tipologia social juvenil s molt variada a MiR amb moltes i diferents sensibilitats).

    Recolzar les iniciatives independents que es proposin des de els collectius de joves per la realitzaci de tot tipus d'actes al nostre municipi, ja siguin de carcter formatiu, reivindicatiu, cultural o ldic. Oferir un espai clar de participaci activa als grups no formals de joves.

    Millorar el transport pblic en autobs fins a la UAB, ja que s la universitat que absorbeix en gran mesura els alumnes del nostre municipi, ja que des de certs llocs del municipi s difcil accedir a Renfe.

    Plantejar la creaci i/o modificaci de les lnies d'autobusos nocturns els caps de setmana, per a que els joves del nostre municipi puguin desplaar-se amb facilitat entre Montcada, Cerdanyola i Ripollet, per tal de facilitar l'accs al oci d'altres municipis.

    Mantenir la xarxa d'accs gratut a Internet amb la xarxa WiFi des dels equipaments pblics del nostre municipi.

    Potenciar els serveis d'assessorament i orientaci als joves des de lOficina d'Informaci Juvenil, amb serveis d'informaci de viatges, estudis, defensa dels drets de l'estudiant, objecci, etc. Els serveis datenci als joves han de tenir un

  • MUNICIPALS 2015

    pes important en la formaci no formal dels mateixos.

    Crear una taula sectorial municipal sobre joventut, on altres regidories presentin al servei dinformaci i als tcnics municipals adients les activitats, actuacions que afecten als joves per implementar de forma transversal les lnies de treball en les poltiques de joventut locals.

    Dotar de recursos, promoci i poder de decisi el Consell Municipal de la Joventut per tal de fer-lo operatiu.

    Continuar posant especial atenci als aspectes de prevenci (sexualitat, drogodependncies, accidents, etc.) amb programes especfics. Especial atenci a lactual situaci dalt consum de cnnabis entre la poblaci juvenil de ms curta edat ( 14-18 anys)

    Fer ms permeables les poltiques i actuacions juvenils del municipi a les idees concretes dels joves.

    En definitiva, en la mesura que la situaci intoxicada de l economia ho permeti, la inversi en el desenvolupament dun programa clar i potent de les activitats i programes de joventut, en el marc dun actual espai inert en quant a la inversi directe i la poca programaci dactivitats adreades a la poblaci juvenil de ms de 16 anys en el nostre municipi s una fita prioritria.

    El teixit social que entenem com jove no troba a Montcada i Reixac la soluci a la majoria dels seus problemes o inquietuds, i aix s aix per dos aspectes claus:

    No coneixen les actuals eines de les que disposen: casal de joves, punt informaci etc. i les possibilitats que els hi ofereixen els serveis.

    Manquen espais de relaci juvenil, espais doci, espais de cultura juvenil, on un jove de Montcada pugui desenvolupar-se sense impediments econmics o socials.

  • MUNICIPALS 2015

    DRET A LHABITATGE

    L'actual crisi ha impactat de manera dramtica en la vida de milers de persones, que a causa de dificultats econmiques sobrevingudes no poden cobrir les seves necessitats ms bsiques. Aquesta situaci ha portat a milers de famlies a la impossibilitat de fer front a les quotes hipotecries. Aquesta situaci sha tradut en estat milers de desnonaments a tot l'Estat Espanyol i centenars de milers de persones que han vist vulnerat el seu dret a un habitatge digne, enfrontant-se a situacions de greu vulnerabilitat, precarietat extrema, pobresa, i exclusi social, econmica i residencial. Lhabitatge s, sens dubte, un dels problemes ms grans dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya i de Montcada. Les vctimes ms destacades de laugment dels preus de compra i lloguer sn joves, famlies monoparentals, immigrants i sectors socials de rendes ms baixes. Des d ICV-EUiA-E insistim especialment en la generaci de sl pblic i privat per a la producci dhabitatge protegit en compra i en lloguer, en la rehabilitaci de lhabitatge, en la regeneraci urbana i en la intermediaci pel lloguer. Tamb creiem prioritari lelaboraci dun cens de pisos buits a Montcada i que lAjuntament realitzi una mediaci efectiva per aconseguir ocupar-los, alhora que es garanteixen condicions de seguretat als propietaris. Hi ha per tamb tot un univers d'actuacions municipals en matria d'habitatge que podem concretar bsicament en:

    l'ajut a l'accs, la promoci del registre pblic de sollicitants

    la potenciaci de loficina d'habitatge local que faciliti la rehabilitaci del parc d'habitatges per tal d'eliminar barreres arquitectniques,

    la millora de l'habitabilitat eliminant patologies estructurals o d'humitats i impermeabilitzaci, i millorant la seva eficcia trmica.

    En definitiva unes eines que, en temps de crisi, sn essencials per afrontar el repte de l'accs universal a un habitatge digne recollit a lArticle 47 de la Constituci Espanyola. Per altra part, hi ha poltiques d'habitatge vinculades a la situaci de crisi que no es poden obviar i on els ajuntaments poden fer el seguiment, la prevenci i la intervenci de suport a les persones afectades: prevenir i corregir el mal s de l'habitatge amb excs d'ocupants (sobre ocupaci), abusos en els preus del lloguer o la venda en relaci a l'habitabilitat (entesa com a qualitat, equipament o dimensi de l'habitatge). I ms recentment, la detecci i prevenci de casos de desnonaments per situacions

  • MUNICIPALS 2015

    hipotecries d'abs; on la mediaci en base a la primacia del dret a domicili enfront del dret a la propietat bancria o hipotecria hauria de prevaldre.

    Per aix ICV-EUiA-E ha votat sempre a favor de les mocions on sacordava instar al govern per que prengus els acords necessaris per introduir la daci en pagament com a forma de liquidaci del deute hipotecari i totes aquelles mesures necessries per recolzar a les famlies afectades a superar aquesta greu situaci. La nostra proposta s fer efectiu el dret a un habitatge digne. s fonamental un planejament que garanteixi el dret a lhabitatge, desplegant tots els potencials de la Llei pel Dret a lHabitatge, la qual va ser aprovada pel Govern desquerres de la Generalitat amb limpuls dICV-EUiA des de la conselleria de Medi Ambient i Habitatge. Per tot aix, plantegem:

    Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a reobrir les lnies dajuts per als barris i les urbanitzacions amb dficits, ats que subsisteixen molts nuclis urbans amb necessitats no resoltes i els municipis no disposen de prou mitjans per resoldre-les.

    Que les promocions dhabitatge pblic basin laccs en frmules de dret temporal de manera que els ajuntaments mantinguin sempre la propietat i, aix, seviti la despatrimonialitzaci dels ens locals. Aquesta temporalitat ha de ser prou heterognia per donar resposta a les demandes duna societat on lestructura familiar tradicional conviu amb daltres tipus de vincles: lloguers de curta, mitjana i llarga durada, concessions, drets de superfcie, cooperatives ds, etc.

    Els aprofitaments derivats del planejament shan de destinar a la creaci dhabitatge protegit.

    Reestudiar el PAUM (Programa d'Actuaci Urbanstica Municipal) per tal d'actualitzar els plans generals urbanstics en matria de concertaci de poltiques d'habitatge amb la Generalitat de Catalunya i l'establiment dels espais on situar els habitatges socials, dotacionals per a joves o gent gran, o els habitatges amb protecci oficial.

    Consolidar el parc dhabitatge pblic de Montcada, fent que la nova oferta dhabitatges de protecci oficial vagi destinada al lloguer o a models de cessi de ls de lhabitatge que mantinguin la propietat pblica.

    Reforar loficina dhabitatge local

    Promoure el registre de solars buits per la seva utilitzaci pblica.

  • MUNICIPALS 2015

    Garantir ladjudicaci de les promocions dhabitatge pblic amb concursos transparents.

    Elaborar el mapa de necessitats de rehabilitaci, per activar-ne el seu mercat; incorporant en aquest pla integral de rehabilitaci mesures decoeficincia.

    Promoure la installaci dascensors i leliminaci de barreres arquitectniques. Laccessibilitat s un element bsic en lestratgia de regeneraci de barris. La gent gran i les persones amb problemes de mobilitat sn vctimes de labsncia dascensors i daltres entrebancs.

    Promoure la formaci professional especialitzada i de qualitat en el sector de la rehabilitaci.

    Ajudar a la reconversi d'empreses de construcci en empreses de rehabilitaci.

    Fer reserva per a la construcci dallotjaments collectius protegits, adreats a collectius que necessiten allotjament transitori o tutelat.

    Atendre la problemtica especfica de les dones. Les famlies monoparentals, majoritriament a crrec de dones, i les dones maltractades han de ser objecte de propostes concretes dadjudicaci dhabitatge protegit en compra, en lloguer o assistit.

    Exigir el manteniment de prestacions socials pel que fa als ajuts al lloguer que gestiona el Govern de la Generalitat i impulsar un programa dajudes a les famlies que tenen dificultats per pagar les mensualitats.

    Impulsar una xarxa informativa per compartir pis, incentivant l'intercanvi entre diferents sectors de la poblaci, com seria el cas d'estudiants i gent gran.

    Crear un cens de pisos desocupats i mediar activament per part de l'Ajuntament amb particulars i entitats financeres per tal de incorporar-los a la oferta de lloguer del municipi, perseguint els lloguers fraudulents i la sobre ocupaci de pisos.

    Explorar les frmules alternatives per penalitzar amb un IBI ms elevat als

    habitatges desocupats que no compleixin la seva funci social.

  • MUNICIPALS 2015

    PER LA PLENA CIUTADANIA.

    Montcada i Reixac: una ciutat de treballadors i treballadores

    La immigraci no pot ser mai una arma electoral: no canviarem drets per vots.

    Una de les ms greus conseqncies de la crisis s la manca de treball, lEstat espanyol te la taxa datur ms alta de la Uni Europea, que sagreuja ms entre els/les joves, les dones i les persones migrades.

    Les nostres actuacions han estat sempre encaminades a aconseguir que la pluralitat i la diversitat han estat son seran un factor bsic de convivncia, de creaci de noves oportunitats i de transformaci constant de la nostra ciutat. Canvi que ha de promoure la cohesi social de tota la classe treballadora en el conjunt de la societat. Avui el nostre lema dels anys setanta Es catal qui viu i treballa a Catalunya caldria actualitzar-lo i que fos Es catal qui viu, treballa o vol treballar a Catalunya

    Considerem que s important que la societat civil, les organitzacions socials i els representants institucionals treballem plegats en la construcci duna societat justa i inclusiva.

    Per tot aix, plantegem:

    Crear un Pla de formaci i de sensibilitzaci ciutadana sobre el fet migratori que inclogui la participaci del propi collectiu.

    Crear el Consell de la Diversitat Municipal amb la incorporaci del teixit associatiu.

    Reforar lOficina dAtenci al Ciutad per exercir funcions bsiques de primera acollida. Impulsarem els mecanismes daccs a la informaci sobre els diferents drets.

    Empadronament actiu de totes les persones que viuen al municipi (revisi dofici als 2 anys)

    Garantir laccs pblic i gratut a oficines dinformaci i assessorament jurdic destrangeria, i el trasps dinformaci sobre drets i deures laborals.

    Endegar cursos dacollida i de bon funcionament al sistema de salut.

  • MUNICIPALS 2015

    Establir un pla dacollida per als pares i mares de nens i nenes migrats a les escoles i AMPAs.

    Afavorir programes oficials de coneixement de la llengua catalana

    Millorar la guia dacollida.

    Garantir lacollida i derivaci planificada dels/es menors no tutelats.

    Activar un protocol davant els casos de dones migrades maltractades i endegarem poltiques actives de sensibilitzaci.

    Promoure Plans de mediaci i participaci ciutadana per tal que les persones migrades sincorporin a les associacions.

    Potenciar campanyes de sensibilitzaci a la participaci electoral dels/les nous votants.

    Incloure les noves expressions culturals existents a la poblaci en les festes locals. Que la Festa Major sigui el punt culminant de lexpressi plural i diversa pel que fa a loci.

    A Montcada volem treballar la migraci com un tema transversal.

  • MUNICIPALS 2015

    CONSUM CRTIC I RESPONSABLE Lactual crisi es fruit dun sistema econmic que es basa en el pensament neoliberal de lliure mercat que ha estat potenciat pels grups de pressi de les grans corporacions, molt especialment des del sector financer. Aquest sistema potencia el consum indiscriminat com al seu mxim exponent. Com a conseqncia es produeix una redistribuci desigual de la riquesa, la transferncia dels guanys del treball cap al capital, i l'intercanvi comercial injust i desigual. Tamb produeix un saqueig dels recursos naturals, el desmantellament de la protecci social i la privatitzaci dels serveis pblics, especialment la salut i leducaci.

    En aquest sentit des de ICV-EUiA-E apostem per construir un model de relacions econmiques i socials just, a travs diniciatives ciutadanes amb un ampli suport del teixit associatiu i moviments socials. Es tracta doncs de propostes tils basades en el suport social mutu i en la collaboraci entre iguals, no en la competncia desfermada i lexplotaci. Front al que representen les grans superfcies defensem el comer de proximitat que permet les relacions personals i socials entre els habitants de Montcada.

    Per tot aix, plantegem:

    Donar suport al comer just a travs de les diferents actuacions de la poltica municipal en especial sensibilitzant a la ciutadania del seu impacte favorable.

    Donar suport a projectes que recolzin cooperatives que reforcin les capacitats de producci i comercialitzaci de petits productors.

    Potenciar la venda de productes de Comer Just al Municipi. Celebrar a Montcada la Festa del Comer Just que ja es realitza a gaireb 100 municipis catalans al mes de maig al voltant del dia Internacional del Comer Just.

    Promoure ladhesi dels centres educatius a la Xarxa descoles pel Comer Just. Es tracta de crear conscincia entre els ms petits i les seves famlies de l impacte favorable que amb el consum responsable.

    Impulsar l'adhesi a la Xarxa Catalana per a la Compra Pblica tica, iniciativa dadministracions pbliques catalanes que t com a finalitat contribuir a prendre mesures per lluitar contra lexplotaci laboral de treballadors i treballadores dels pasos empobrits a travs del seu consum i de les seves compres.

    Promoure el dileg i acompanyar a les diverses empreses provedores de Montcada en un procs de millora de la seva prpia responsabilitat social. Creiem

  • MUNICIPALS 2015

    que aquest model, basat en el dileg i suport, garanteix a mig i llarg termini una major sensibilitzaci i implantaci daquests criteris en el mxim dempreses possibles.

    Difondre el valor de la contractaci pblica tica entre la ciutadania i els treballadors i treballadores municipals.

    Incorporar criteris tics i socials en els regals o premis de la Corporaci.

    Promoure empreses que centrin la seva producci vers un mercat local.

    Promoure el comer de proximitat.

    Prioritzar els circuits curts, els serveis de proximitat i totes les formes que afavoreixin el consum crtic i local.

    Donar suport i defensar el comer tradicional de barri en contraposici a les grans cadenes de distribuci i restauraci..

    Operar bancriament des de lAdministraci Municipal amb entitats que treballin amb criteris de la banca tica.

    Donar suport a aquelles iniciatives socials i solidries que sorgeixen del conjunt de la societat (entitats dinserci social, cooperatives de treballadors, etc).

    Recolzar la creaci de cooperatives de consum.

  • MUNICIPALS 2015

    SOSTENIBILITAT

    Lactual crisi ha posat en evidncia que el model productiu existent s socialment injust de una manera flagrant a ms decolgicament insostenible. Es un model que no t en compte ni els costos socials ni medi ambientals que genera.

    La crisi ecolgica i el canvi climtic, avui en dia, ja no son qestionats per ning, ni tant sols aquells que fins fa poc els negaven. Per palliar els seus efectes cal modificar els nostres costums i fer-los ms sostenibles, transformant aquest sistema econmic que est posant en perill la salut ambiental del planeta i de les generacions futures. La sortida a la crisi no es pot solucionar amb velles receptes. La nova economia haur de tenir en compte la sostenibilitat dels recursos.

    La contaminaci per dixid de nitrogen s especialment forta a la nostra Ciutat. Aquestes emissions sn emeses per la indstria, el trnsit i les calefaccions, i contribueixen a desenvolupar problemes dasma i cardiovasculars, cncer de pulm o morts prematures segons la Uni Europea

    Per tot aix, plantegem:

    Iniciar de forma urgent, converses entre representants de la Generalitat de Catalunya i de lAjuntament de Montcada i Reixac, amb la finalitat dacordar amb la societat Lafarge Cementos, SA, el futur que hauria de tenir la fbrica de Montcada i Reixac a curt, mig i llarg termini, tal i com va acordar el Ple Municipal.

    La nostra coalici porta anys defensant la necessitat de posar a sobre la taula el tancament de la fbrica Lafarge, pel seu efecte sobre la contaminaci atmosfrica i acstica a un municipi prou castigat medi ambientalment per ser la sortida nord de Barcelona. Per aix, el nostre suport a la Plataforma Anti-incineraci per totes les accions dutes a terme.

    Crear la Agencia Local destalvi energtic i per la Sostenibilitat, formada pels representants de tots els partits poltics amb representaci municipal, associacions venals, associacions ecologistes i tcnics medi ambientals, que fomenti i impulsi la realitzaci duna auditoria energtica i medi ambiental anual.

    Impulsar la implantaci denergies renovables i deficincia i estalvi energtic a tots els serveis i dependncies municipals.

    Fomentar la mobilitat sostenible, mitjanant el reforament dels sistemes pblics collectius de transport, ls de la bicicleta, recolzant els vehicles que menys contaminen i els cotxes elctrics. Buscarem formules, consensuades amb lAgencia Local dEstalvi Energtic i per la Sostenibilitat, per acabar amb els vehicles ms contaminants i poc eficients medi ambientalment.

  • MUNICIPALS 2015

    Buscar mides destalvi daigua i aprofitament de les aiges depurades pels parcs i jardins i el rec pblic, dins del marc de la nova cultura de laigua.

    Treballar per lestalvi de lenllumenat pblic, mitjanant la implantaci de sistemes deficincia energtica.

    Assessorar i donar suport a travs dels serveis tcnics municipals dels ajuts i subvencions establertes per les administracions per lhabitatge de segona ma que incorporen mides destalvi i eficincia energtica.

    Establir descomptes i avantatges fiscals als comeros i les empreses que facin servir energies netes i renovables als seus locals i sistemes de producci.

    Donar coneixement a la fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme de totes les situacions que puguin causar un deteriorament de la salut medi ambiental de Montcada, denunciant als responsables.

    Potenciar la neteja de crrega combustible dels nostres boscos amb Plans Municipals dOcupaci.

    RESIDUS

    El darrer Govern dICV-EUiA va apostar per lEcoparc que va substituir la planta incineradora de Montcada, s un model dequipament urb sostenible que hauria de complementar-se amb una millor i ms complerta educaci ambiental que ens porti a la minimitzaci dels residus i a una ms efectiva recollida selectiva.

    Per tal que sigui un model dequipament sostenible, shauria de garantir el ser correcte funcionament, per aix:

    Exigirem totes les mides necessries per garantir que el model Ecoparc a Montcada sigui eficient i no generi problemes a la poblaci.

    Desenvoluparem campanyes deducaci ambiental, mitjanant xerrades, difusi de dptics o altres mitjans sobre la recollida selectiva i el correcte tractament dels residus urbans, fomentant jornades de portes obertes a lEcoparc, on sexpliqui el funcionament i laprofitament dels residus un cop tractats, aix com les avantatges socials i medi ambientals pot arribar a suposar.

    Obrirem un debat amb la ciutadania sobre la necessitat de la Taxa descombreries i com gestionar ls daquests recursos. Els ingressos derivats de lEcoparc han de revertir en aspectes medi ambientals i de reducci de limpost de residus.

    Proposarem mides destalvi a lenvasat dels productes, fomentant ls denvasos reutilitzables, reciclables i sostenibles.

    Introduirem el reciclatge i leco disseny com a manifestaci econmica i cultural.

  • MUNICIPALS 2015

    AIGUA

    Laigua s un b escs al que hem de protegir i per tal que la seva utilitzaci sigui racional, s necessari lesfor diari i s necessria implantar la nova cultura de laigua i que sigui compresa per la ciutadania.

    Per aix:

    Crearem un foro de debat conformat pels partits poltics amb representaci municipal, associacions venals, tcnics i experts, per estudiar ls de la mateixa i proposar frmules que permetin minimitzar el cost del rebut daigua i lestudi dels recrrecs i impostos que gravin el rebut i que no tenen res a veure amb el seu cost i tractament.

    Fomentarem i proposarem poltiques destalvi del consum daigua, tant per ladministraci, com pel comer, la indstria i els habitatges particulars, aix com la reutilitzaci daiges depurades pels carrers, parcs i jardins.

    Exigirem que sajustin a la realitat els mnims pel consum a les persones i famlies amb una baixa capacitat econmica.

    Exigirem que les empreses o activitats que ms contaminen i les ms deficients medi ambientalment seguin les que ms paguin per la depuraci de les aiges.

    REDUCCI DE LA CONTAMINACI ATMOSFRICA I EL SOROLL AMBIENTAL

    La situaci geogrfica de Montcada i Reixac, sortida nord de Barcelona, fa que els seus ndex de contaminaci siguin superiors a la mitjana de la Regi Metropolitana.

    Per aix:

    Exigim el tancament de la fbrica de ciment per les molsties que ocasiona no noms de contaminaci ambiental sin a ms en tant que sorolls a la poblaci del barri de Can Sant Joan.

    Exigim a la Generalitat una Auditoria Medi ambiental anual per conixer tots els aspectes que influeixen en els nivells de contaminaci dins el nostre municipi (qualitat de laigua, soroll, polluci atmosfrica...). Que els resultats de lauditoria siguin la pauta per a fixar les correccions a realitzar i les recomanacions o sancions a aplicar. A partir de les conclusions de lauditoria proposarem un Pla dactuaci que presentarem a la Generalitat.

    Crearem els mecanismes per tal que les revisions siguin constants i peridiques, mitjanant la installaci de sensors o detectors que actuen en temps real, daquelles empreses susceptibles per la seva activitat demetre partcules a

  • MUNICIPALS 2015

    latmosfera o als llocs on pugui haver soroll per sobre del perms a la normativa local, imposant les mides correctores i sancions necessries i establertes a la llei.

  • MUNICIPALS 2015

    EL MUNICIPI COM REACTIVADOR DE LECONOMIA Volem que els municipis siguin agents actius en el desenvolupament local amb una poltica transversal en ocupaci, desenvolupament local, indstria, formaci, comer. Les circumstncies de l'estructura productiva i del mercat de treball han variat substancialment, sense que ho hagin fet en igual mesura les poltiques docupaci. Cal transitar de les poltiques docupaci a la dinamitzaci i el desenvolupament socioeconmic local del territori. Cal desenvolupar una visi emprenedora de les poltiques docupaci que posi accents, tamb, en la promoci econmica, en la creaci i consolidaci dempreses, en la cultura emprenedora, en lemprenedoria social, en la responsabilitat social, en poltiques de conciliaci i nous usos del temps, en la millora i revaloritzaci de polgons dactivitat econmica, en el suport a noves iniciatives.

    Montcada i Reixac mai ha estat una ciutat dormitori, el treball i els treballadors han estat la realitat de la ciutat empreses i treballadors han conviscut, no sense dificultats, al municipi. Un de les pitjors efectes de la crisi es latur, cal mantenir i potenciar aquesta doble faceta de la nostra ciutat on la oferta de ma dobra i de llocs de treball es desenvolupi. Calen noves poltiques docupaci que evolucionin amb les noves circumstncies de lestructura productiva i del mercat de treball. El municipi ha estat i es el millor espai per detectar les necessitats i les oportunitats, tant de lactivitat econmica, com del mercat de treball.

    Cal anar de les poltiques docupaci a la dinamitzaci i el desenvolupament socioeconmic local del territori. Cal desenvolupar una visi emprenedora de les poltiques docupaci que posi accents, tamb, en la promoci econmica, en la creaci i consolidaci dempreses, en la cultura emprenedora, en lemprenedoria social, en la responsabilitat social, en poltiques de conciliaci i nous usos del temps, en la millora i revaloritzaci de polgons dactivitat econmica, en el suport a noves iniciatives.

    Per tot aix, plantegem:

    Cal avanar cap una progressiva descentralitzaci de la gesti de les Poltiques Actives dOcupaci.

    Potenciar poltiques dorientaci i inserci laboral amb itineraris professionals en funci de cada collectiu.

    Promoure aliances estratgiques del sector de leconomia social amb els ens locals, en particular en les poltiques creaci docupaci i empreses.

    Itineraris formatius en collaboraci amb empreses, sindicats i ajuntament per la formaci de Tcnics en Medi Ambient i Prevenci de Riscos Laborals que donin

  • MUNICIPALS 2015

    serveis mancomunats a les industries del municipi.

    Desenvolupar estratgies daprenentatge i de formaci, per millorar la capacitat dels treballadors/es i garantir recursos per aquestes poltiques, aix com la tutoria i el seguiment des de el mon local.

    Impulsar la utilitzaci de les clusules socials com a poltica docupaci en les licitacions pbliques.

    Promoure la igualtat de oportunitats en el treball de les persones amb especials dificultats.

    Revisar i adequar la planificaci dusos urbans per aconseguir un model de ciutat que comptabilitzi les activitats industrials i comercials amb la residncia i lhabitatge.

    Exigir a l rea Metropolitana que ats el context de crisi que estem passant, flexibilitzi ls de sol i dactivitat de tots els polgons industrials de Montcada que ara estan sotmesos al Pla General Metropolit.

    Fomentar lactivitat i la cultura emprenedora, amb la tasca dels serveis locals de suport a nous emprenedors/es.

    Enfortir la importncia de leconomia sostenible com a motor de creixement econmic i docupaci.

    Promoure el Consell de Formaci Professional, per coordinar i promocionar accions entre els agents econmics i socials, en camps com el de la promoci de lFP, de les prctiques en empreses, de la transici escola-treball, de les escoles tallers, etc. per connectar amb el mon laboral actual.

    Identificar punts forts i febles de loferta comercial del municipi i lestructura de la demanda, aix com lencaix dels eixos comercials, per fomentar la compra al municipi.

    Collaborar amb les associacions locals de comer i en totes les iniciatives orientades a millorar la imatge i la oferta del nostre comer.

    Estimular una major presncia de productes de proximitat, locals i ecolgics i de comer just, ja que comporta beneficis socials, econmics i medi ambientals.

    Facilitar la mobilitat dels ciutadans i ciutadanes, fent ms fcil el desplaament per les compres, millorant els accessos, habilitant zones blanques de prquing, optimitzaci de les lnies dautobusos, etc.

  • MUNICIPALS 2015

    Plantejar la celebraci de jornades de comer local on sanalitzin aquest i altres problemes de lactivitat comercial, com la necessitat o no de recuperar el Mercat Municipal com a motor de potenciaci.

    Flexibilitzar, recolzar i ajudar als nous emprenedors que vulguin obrir comeros al municipi agilitzant tamb la concessi de les llicncies.

    Assessorar als nous comeros, amb l'objectiu d'assolir un comer de qualitat i innovador que sigui referent a tota la comarca.

    Crear les infraestructures i serveis necessaris per la installaci d'empreses TIC, aprofitant la nostra proximitat i bona comunicaci amb Barcelona.

    Creaci dEscoles- Taller com instrument per fomentar la inserci laboral dels joves menors de 25 anys mitjanant lalternana de formaci i prctiques professionals.

    Revisar/ actualitzar el Pla de Formaci per persones aturades per ajustar-lo als models productius actuals i a les necessitats reals del mercat laboral.

  • MUNICIPALS 2015

    UN URBANISME DE VALORS

    Al 2007 diem: Front a qui defensa un creixement sense lmits per a Montcada, convenuts que aix facilita la especulaci i lauge dels seus propis negocis, o

    simplement per creure que una ciutat s ms important si t ms habitants, ICV-EUIA-E

    defensa que una ciutat s ms important en la mida que augmenta la qualitat de vida

    pels seus ciutadans i ciutadanes, s per aix que continuarem defensant un creixement

    harmnic i controlat dels nostres barris, que generi trama urbana que equilibri el

    territori i que serveixi per teixir la nostra dispersi territorial. Plantegem evitar al nostre

    municipi les edificacions de ms de 5 alades, per evitar els monstres de ciment i

    aconseguir millorar la qualitat de vida per tothom

    Malauradament hem dinsistir en aquest aspecte ja que durant els darrers anys la poltica de creixement de la nostra ciutat ha estat contrria a les nostres postures. Sha promogut la construcci de grans edificis (alguns ja fets i altres aprovats) front al desenvolupament sostenible de la ciutat. La cohesi s el motor del progrs, i a Montcada no noms ha d'haver una cohesi social, sin tamb territorial, atesa la seva configuraci.

    El desenvolupament urbanstic de la nostra ciutat no ho poden dissenyar noms els poltics, s'ha de consensuar amb la poblaci, per aix la nostra coalici, al igual que amb la resta daspectes que plantegem al programa, creiem necessria la implicaci dels ciutadans i ciutadanes en el model de ciutat a dissenyar. ICV-EUIA-E posar en marxa els mecanismes necessaris per democratitzar lrea dUrbanisme de Montcada.

    Proposem la creaci dun Consell Consultiu Local dUrbanisme, previst en la legislaci de Catalunya.

    EQUIPAMENTS

    Durant els darrers anys les actuacions del govern sociovergent de Montcada han estat improvisades i sense planificaci, sense una avaluaci realista de la seva sostenibilitat social i econmica. La darrera mostra ha estat el nou Teatre, que no podem inaugurar per falta de recursos econmics pel seu manteniment. La despesa en llum de la nova biblioteca ha disparat alarmantment la despesa ordinria del nostre consistori....

    Nosaltres proposem lelaboraci, mitjanant un debat amb les associacions venals, culturals, esportives i altres collectius com AMPAS, un Pla dequipaments que permeti racionalitzar les necessitats real del nostre municipi i prioritzar-ho amb un Pla dEtapes. No realitzarem cap nova actuaci fins que no es realitzi aquest debat sobre prioritats, necessitats i sostenibilitat dels equipaments, deixant enrere les poltiques dimprovisaci i de resposta puntual.

    Considerem que el punt de partida del Pla d'Equipaments deu ser l'elaboraci d'un

  • MUNICIPALS 2015

    mapa de serveis existents, d's i viabilitat i l'actualitzaci, consensuada, d'all que hem de considerar o no com a equipament.

    El Pla d'equipaments s'elaborar amb la participaci activa i real de les associacions venals, culturals, esportives i altres collectius interessats, en totes les fases del procs: diagnstic de les necessitats, debat sobre els rtios, en el disseny i en la implantaci del Pla d'Equipaments.

    Per tot aix, plantegem:

    Els equipaments contindran criteris de sostenibilitat i equilibri territorial, constituint espais d'inclusi, evitant generar desigualtats, espais segregats i circuits parallels para determinats collectius.

    Garantir el seu carcter pblic, independentment del tipus de gesti i vetllarem perqu regeixin els principis d'universalitat, equitat, accessibilitat, participaci, comproms i transparncia, havent de recollir les noves activitats aix com les antigues, flexibilitzant l's i els objectius per adaptar-los als canvis.

    El Pla d'Equipaments inclour un programa d'avaluaci i s'asseguraran els mecanismes de participaci dels usuaris i del teixit social.

    Els sistemes d'adjudicaci d'equipaments i serveis inclouran clusules especfiques evitant la precarietat laboral de les persones que treballen en els mateixos.

    Situarem espais pblics, oberts i amb equipaments esportius on es pugui practicar esport lliure, per a s general de la ciutadania.

    SERVEIS MUNICIPALS

    Els ajuntaments son els facilitadors duna srie de serveis que fan la vida ms fcil, ms digna, ms agradable o ms saludable, com son lenllumenat pblic, el servei de neteja viria, lexistncia als carrers de papereres, de bancs on asseure's, de fonts, darbres que purifiquin laire i millorin el paisatge o un bon estat del clavegueram

    Per tot aix, plantegem:

    Lluitarem contra lexternalitzaci de serveis municipals que ha estat portant a terme PSC-CiU en els darrers anys. Estudiarem la situaci de tots els contractes a empreses externes per renegociar concessions amb la finalitat danar

  • MUNICIPALS 2015

    recuperant el mxim de serveis possibles.

    Prioritzar l'arranjament de les voreres, vorades i paviment del municipi, elaborant un Pla per a la seva restauraci peridica i adequant les actuacions a les persones discapacitades. s realitzar un pla dactuaci que marqui lordre de prioritats.

    Assegurar l'eficcia en la conservaci i el manteniment dels Parcs i Jardins que tenim als nostres diferents barris.

    Crear nous parcs urbans, all on sigui possible i d'acord amb les venes i vens dels barris dels mateixos.

    Impulsar la poltica de renovaci de passejos i de parc i jardins, sobre la base de la ms estreta collaboraci i participaci de les venes i vens del barri. Importantssim el desenvolupament de lespai que quedar alliberat desprs del soterrament dels lnies ferroviries. Aquests espais han dajudar a cohesionar els barris i crear equipaments pblics. Sha de portar a la mnima expressi la construcci dhabitatges en aquests espais.

    TRANSPORTS

    El nostre model de ciutat denominat es basa en que la ciutat lAjuntament i els seus empleats han d'estar al servei de les persones i molt especialment quan aquestes persones son vianants. Cal prioritzar el vianant sobre la bicicleta, aquesta sobre el vehicle privat.

    Per tot aix, plantegem:

    Fomentar la mobilitat sostenible, fomentant l's del transport pblic collectiu.

    Elaborar un Pla de Mobilitat Sostenible, obrint un debat amb la ciutadania, perqu a partir del funcionament de les actuals lnies d'autobusos que recorren els nostres barris, modifiquem els mateixos, adequant els recorreguts, la freqncia i els horaris a les necessitats actuals, estudiant la possibilitat d'implantaci de carrers per a s exclusiu d'autobusos, replantejant-nos el nombre i tipus d'autobusos necessaris d'alguna de les lnies del Municipi, la coordinaci entre lnies, el recorregut actual i negociant els canvis amb l Entitat Metropolitana del Transport.

    Negociar amb lEntitat Metropolitana del Transport que tots els autobusos que circulen per Montcada, donat la gran contaminaci atmosfrica que patim, siguin de gas natural que sn menys contaminen.

  • MUNICIPALS 2015

    Promoure la correcta ubicaci, el bon manteniment de les marquesines i la installaci de panells d'informaci sobre temps d'espera en les parades dels autobusos.

    Negociar amb la Generalitat que exigeixi a ADIF que millori totes les estacions de tren i els seus accessos a Montcada, dotant-les de marquesines, seients i panells d'informaci sobre temps d'espera dels trens.

    Exigir a la Generalitat la implantaci del tramvia entre els barris del Nord de Barcelona amb Montcada, Cerdanyola i Ripollet, en ser el mitj de transport ms ecolgic actualment.

    Exigir que es compleixin els terminis i els acords per al soterrament de la lnia de Frana al seu pas per Montcada. La nostra coalici coincideix plenament amb els plantejaments de la Plataforma pel Soterrament. No podem permetre que s'acabi la construcci de l'AVE sense soterrar la lnia de Frana.

    Seguir el procs de soterrament de la lnia de ferrocarril a la zona de Mas Rampinyo, que permetr connectar la part alta del barri amb la part baixa.

    Fomentar l's de la bicicleta amb nous itineraris i augmentant els seus aparcaments, consensuant tot aix amb les associacions venals de les zones proposades.

    Crear nous aparcaments dissuasius en les proximitats de les estacions de tren, per facilitar a la ciutadania l's del transport pblic, aix com, on aix sigui possible, aparcaments pblics per descongestionar les voreres dels carrers i que puguin ser usades les mateixes amb comoditat pels vianants.

    Estudiar la implementaci de zones d'aparcament lliure de temps limitat per generar la mobilitat de vehicles, en contraposici a l'actual model de zones blaves.

    Implementar aquelles activitats que fomentin ls compartit del vehicle privat.

    URBANISME SOSTENIBLE

    L'arribada dels Ajuntaments democrtics va comportar, en bona part, un esfor d'ordenament dels barris aixecats sense elements urbanstics bsics o que es trobaven en estat molt precari. Feia falta asfaltar, voreres, clavegueram, illuminaci i zones verdes, tot aix, s'ha realitzat en la dcada dels 80, quedant pendent algunes zones de com la Zona 21, el Gurug

    Des d'ICV-EUiA-E manifestem la necessitat que el Govern de la Generalitat mantingui les

  • MUNICIPALS 2015

    lnies d'ajuda per als barris i urbanitzacions amb dficit, ats que subsisteixen nuclis urbans amb necessitats no resoltes i que els Municipis no disposen dels mitjans necessaris per resoldre-ho.

    Ms enll de consideracions demogrfiques o de l' impacte de la crisi sobre el sector immobiliari la sostenibilitat exigeix que les borses de sl urbanitzable es vagin reduint en benefici de la preservaci del sl no urbanitzable i que els plans urbanstics se centrin en la millora del sl urb que ha envellit i refer els barris degradats per dotar-los de nous serveis i d'espais pblics.

    L'urbanisme ha estat una matria opaca per a la poblaci ja que a causa de la capacitat que t de generar plusvlues en propietats privades, s susceptible de generar males prctiques. La percepci de corrupci, en alguns casos fomentada per intervencions de la justcia, ha de ser eliminada per sanejar la democrcia. El marc normatiu ha de garantir perodes d'informaci pblica, millorats amb l'aplicaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

    Sobre l'urbanisme ha girat la fiscalitat en aquest Ajuntament i desgraciadament ha estat la principal font d'ingressos de les arques municipals. L'impost d'increment de valors de terrenys de naturalesa urbana (plusvlues), l'IBI, l'impost de construccions, installacions i obres i les taxes associades a les llicncies urbanstiques, la venda de patrimoni del sl provinent de les cessions obligatries de sl edificable (aprofitament mitj) han representat bona part del finanament municipal. Aix ha donat una falsa imatge de prosperitat en les arques de l'ajuntament que ara amb la crisi s'ha acabat.

    Per tot aix, plantegem:

    Exigir al Govern de Catalunya mantenir el finanament de la Llei de Barris i impulsarem en el marc de Plans de millora de Barris de la Generalitat de Catalunya la finalitzaci del pla d'habitatges Grup Valentine al barri de la Ribera, la realitzaci de les obres previstes en el sector de la montanyeta de Can Sant Joan i presentarem un pla de rehabilitaci per al sector de la Font Pudenta.

    Buscar formules de consens amb els vens per desenvolupar el Pla d'Ordenaci de la zona 21 i 15 de Terra Nostra, no realitzant cap acci fins a aconseguir el consens suficient.

    Establir els mecanismes i el consens necessari per tal de tractar de donar soluci als problemes pendents del Bosc del Vilar.

    Es far el planejament de Vallensana Baixa- zona del Club de Tenis Reixac i Can Pomada.

  • MUNICIPALS 2015

    Elaborar un Pla Integral d'Habitatge Local que permeti planificar en funci de la realitat local, les previsions de futur en habitatge social i habitatge protegit, per facilitar l'accs a les mateixes a la poblaci amb majors dificultats econmiques i especialment als ms joves.

    Elaborar un Programa d'Habitatge amb serveis i amb la figura de l'assistent personal a fi de garantir l'autonomia personal.

    Oferir l'assessorament necessari per a l'ajuda que la ciutadania necessiti en la rehabilitaci d'edificis i desenvoluparem un Pla de Rehabilitaci adoptant mesures ecoeficients i sostenibles d'habitatges de 2 m, en el marc del previst en el Decret 187/2010 de la Generalitat de Catalunya.

    Reduirem el temps de cessi de les llicncies dobres menors.

    Crearem el Consell Local dUrbanisme per consensuar amb la ciutadania les prioritats i totes les accions a realitzar.

    Un urbanisme de valors en contraposici a lurbanisme especulatiu que sha vingut portant a terme fins ara. Les decisions urbanstiques no poden ser preses unilateralment per lequip de govern de torn, sha dobrir lrea Territorial a la ciutadania per a qu pugui decidir quin model de ciutat vol.

    En resum, cal un planejament i Gesti del Territori de:

    1. LESPAI EDIFICAT, DELS IMMOBLES PRIVATS.

    Incentivar la millora de la imatge dels edificis, potenciant lagilitat dels trmits, dobtenci de llicencies i la rebaixa de taxes i impostos lligats a la llicncia, aix com estudiar possibilitats de finanament de les mateixes.

    La millora de la imatge dels edificis, implica la millora de la imatge de la nostra ciutat, tamb les intervencions daquest tipus impliquen una intervenci en la durabilitat de les edificacions, allargant la seva vida til i introduint factors de sostenibilitat, en la majoria dels casos, s mes econmic mantenir i amortitzar que substituir.

    Cal vetllar per ladequaci i modernitzaci per a una millora de la seva eficincia.

    La poltica dintervenci en la reducci de consums, reducci demissions, millora de laccessibilitat, han dsser els eixos directors duna poltica de millora medi-ambiental en el camp de les edificacions, aix com un mecanisme dintroducci de criteris de sostenibilitat. Sens dubte, tamb en aquest cas, aquestes operacions de millora han danar acompanyades de mecanismes de millora de lagilitat en el trmit i flexibilitat impositiva

  • MUNICIPALS 2015

    2- DELS IMMOBLES PBLICS

    De leficient gesti del patrimoni edificat

    La gesti del patrimoni municipal ha dsser eficient i sostenible per lAjuntament i en definitiva pel ciutad, cal preveure operacions de manteniment peridiques estudiades, enteses com mecanisme de gesti eficient. Qui preveu, economitza. Sens dubte que lelaboraci, previsi i seguiment de Pla de Manteniment, comportaria una millora en la gesti econmica de les edificacions.

    Tamb en aquest estadi, caldr incentivar una poltica controlada i ajustada a llei de cessions ds per tal de fer efectiva i rendible una participaci ciutadana en la utilitzaci daquests.

    Cal tamb desenvolupar una correcta GESTI DEL PATRIMONI MUNICIPAL DEL SL.

    Esdev una de les poltiques dintervenci municipal en la regulaci del preu del sl i de lhabitatge. La generaci dhabitatge assequible, pels ciutadans amb menys recursos o en estadis de singularitat, desnonats, famlies amb tots els membres a latur o sense subsidis, s un dels gran reptes no resolts en lactualitat i el passat recent, cal incentivar noves poltiques dintervenci, aix com noves propostes de models dhabitatges ajustats a les noves necessitats i a aquelles que el futur ens depara. Cal potenciar lhabitatge en lloguer assequible, tutelat i/o dotacional, lhabitatge adaptat a les persones amb discapacitat tant fsica com psquica. Aquestes han de comptar, sens dubte, de la decidida intervenci pblica i si pot ser del recolzament privat, estudiant els mecanismes adients per a una gesti eficient i ajustada a llei.

  • MUNICIPALS 2015

    MEDI NATURAL I AGRICULTURA. DEFENSA DELS ANIMALS

    RECUPERACI DEL MEDI NATURAL

    En nom del progrs shan coms excessos contra la natura. Montcada s un exemple palpable amb el gran nombre dinfraestructures i la desaparici de mig Tur en mans de les fbriques productores de ciment.

    La contaminaci dels nostres rius, autentiques clavegueres a l'aire lliure en poques recents, ha estat un dels exemples ms clars d'aband i barbaritats comeses. Les lluites dels nostres conciutadans i dels partits d'esquerra han portat a grans transformacions. A la darrera etapa de ICV-EUiA es va fer la recuperaci del riu Bess. La depuraci biolgica i les inversions fetes pel consorci del Bess integrat per Montcada, Santa Coloma, Sant Adri i Barcelona, van transformar en el seu moment la visi negativa que la ciutadania tenia sobre el Riu Bess.

    Per tot aix, plantegem:

    Potenciar i valoritzar el mitj natural i rural com un ben que posseeix la poblaci i que pot ser utilitzat pel gaudi de la ciutadania.

    Crear Parcs Fluvials en els marges del Riu Bess.

    Exigir que continun les inversions en la llera i marges del Bess riu amunt.

    Donar suport i participar de les iniciatives que tenen com a objectiu recuperar la llera del Riu Ripoll i la riera de Sant Cugat, fins als seus orgens.

    Potenciar el Consorci de la Serralada de Marina (Vallensana-Reixac),

    Restaurar el patrimoni d'inters pblic: Reixac, Mes Oliver, Torre Na Joana. per a la seva posterior utilitzaci com a equipaments al servei de la ciutadania, o el poblat Ibric com a part del patrimoni cultural de la ciutat.

    Repoblar forestal amb espcies autctones prpies de la Mediterrnia, mitjanant plans especfics, per aix compensar les emissions de CO2 i altres gasos d'efecte hivernacle.

    Impulsar la recuperaci de la tradici del pags, amb agricultura ecolgica i horts comunitaris. Revisarem el projecte dHorts Socials desenvolupat per PSC-CiU amb els que no estem dacord ja que sallunyen del que per ICV-EUiA-E hauria de ser un hort veritablement social.

    Definir, amb els vens, les lnees bsiques i usos que cal recollir al Pla Especial d'ordenaci del Tur de Montcada.

  • MUNICIPALS 2015

    Exigir incrementar i accelerar les inversions en restauraci, prioritriament, en el sector de pedra calcria (Tur), per a una vegada recuperat, posar-ho al servei de la ciutadania.

    Crear una comissi de seguiment i control per verificar el farciment de les pedreres de pedra calcria del Tur.

    Recolzar a ADENC (Associaci per la Defensa i lEstudi de la Natura) en la defensa del Parc Agrcola del Valls, i en les accions que desenvolupa per al manteniment i valoraci dels espais agro-naturals que caracteritzen la plana del Valls, salvaguardant-los del procs urbanitzador.

    Ens adherirem a la Carta de l'Agricultura Periurbana.

    Elaborar un Pla Especial de Protecci del Patrimoni Natural, amb la participaci de propietaris, ADF (Agrupaci de Defensa Forestal), bilegs i naturalistes, que permeti realitzar actuacions de millorar de lentorn natural.

    Realitzar campanyes de promoci i conscienciaci de la importncia de tenir espais naturals protegits.

    Posar de relleu la tasca feta per la ADF, voluntariat i altres collectius en la protecci i el manteniment del medi natural i en la prevenci d'incendis forestals.

    Informar i assessorar sobre com aconseguir explotacions ms sostenibles i certificades ecolgicament en els horts urbans i explotacions agrries.

    Vetllar per la defensa del Parc de la Llacuna per tal de garantir la seva preservaci i bon manteniment del mateix per aconseguir que sigui un veritable espai per gaudir en famlia de la natura.

  • MUNICIPALS 2015

    INTRODUCCI El projecte dICV-EUiA-E s un projecte municipalista. Cal afirmar-ho amb ms fora que mai. Hem estat, des de sempre, una fora municipalista, compromesa amb la vida quotidiana com a espai tangible de transformaci social, i amb les poltiques de proximitat com a eines de construcci de dignitat, igualtat i sostenibilitat. Des dels Ajuntaments, des dels barris, a peu de carrer, hem fet una aportaci cabdal al procs de millora de les condicions de vida de les persones al llarg de les ltimes dcades. I al procs de construcci nacional de Catalunya com un sol poble. El municipalisme democrtic i transformador impulsat per ICV-EUiA-E colze a colze amb la ciutadania i el teixit social, amb la comunitat, ha estat un factor clau per avanar cap a ciutats i viles ms habitables i inclusives, cap a entorns sostenibles de quotidianitat, cap a barris amb convivncia en la diversitat. No ha estat fcil. Hem treballat sovint en contextos poltics adversos i regles del joc injustes, amb problemes estructurals persistents (fragilitat financera, feblesa competencial) i lluitant contra lgiques dexclusi i precarietat generades en mbits globals, per amb expressions vitals, locals i quotidianes. El cam fet s llarg, apassionant, amb contradiccions i positiu. Lactual crisi, fruit dun sistema especulatiu i moltes vegades corrupte, ataca de manera molt especial a les classes populars i treballadores. Locupaci a pesar del que diu el PP no es recupera i la societat del benestar minva grcies a la poltica de Convergncia i Uni amb el vistiplau dEsquerra Republicana. ICV-EUiA-E posa sobre la taula la delicada situaci financera que deixa l'actual Govern municipal que fa impossible continuar treballant en la mateixa lnia. Els anys de creixement econmic no han servit per crear una ciutat amb una major qualitat de vida, al contrari, la pressi fiscal no ha parat de crixer i els serveis a les persones han estat marginats pressupost rere pressupost. En aquests moment de crisi on latur la precarietat laboral i els baixos sous son una constant, la poltica social ha de ser un eix bsic de l'actuaci del govern municipal. Els ciutadans de Montcada tenim dret a una poltica social que sigui contemplada amb una visi de conjunt i aplicada des de totes les rees del consistori. El ciutad es el mateix independentment del departament amb el que es relaciona. Cal aprofundir tamb el treball i la gesti en xarxa amb la comarca, la ciutat de Barcelona i les administracions pbliques superiors. La situaci actual, no permet menys que mai el malbaratament del recursos per la qual cosa cal potenciar limaginaci a la vegada que leficincia i leficcia en la gesti dels recursos pblics. Els nostres companys i companyes que van governar Montcada durant els primers anys de la democrcia, van marcar el cam a seguir, a pesar de que van ser anys molt durs i prcticament sense recursos econmics per treballar. Tot i aix, amb idees innovadores,

  • MUNICIPALS 2015

    originals i sobretot, amb participaci dels vens i de les venes en la presa de decisions, es va tirar Montcada endavant. Cal vertebrar noves formes de participaci, comptant amb les AAVV, les associacions i la ciutadania, promovent consultes per prendre decisions de ciutat i fent s actiu de les tecnologies de la informaci. Defensem que hi ha una altre manera de gestionar els recursos pblics, donant prioritats a les persones i obrint lAjuntament a les idees i a la participaci de la ciutadania.

  • MUNICIPALS 2015

    COMUNICACI I SOCIETAT: PROXIMITAT I PARTICIPACI.

    Les xarxes socials han revolucionat la manera de veure i interpretar el que passa. El mn local no s ali a aquests canvis i cal incorporar- aquests canvis a la manera de comunicar. Donat que, no tothom t accs a lanomenada comunicaci 2.0, cal evitar trencaments socials i fer de la comunicaci una eina accessible.

    Una bona comunicaci ha darribar a tothom i adaptar-se als principis de servei pblic. Han de ser vera, objectiva, equilibrada i plural. Ha de facilitar la promoci activa de la convivncia cvica, el desenvolupament plural i democrtic de la societat; la igualtat entre dones i homes; la difusi del coneixement, de la cultura i de la llengua, aix com el refor de la identitat nacional i ciutadana com un procs integrador, en evoluci constant i obert a la diversitat.

    La millora de l'accs als serveis de comunicacions i, d'una manera especial l'accs a la banda ampla, s un aspecte cabdal per a l' impuls de la Societat de la Informaci. La millora del desplegament de les xarxes de telefonia mbil s important tant pels serveis de veu com de dades.

    Per tot aix, plantegem:

    Crear les estructures de participaci ciutadana en els rgans de comunicaci pblica del municipi.

    Des de ICV-EUiA-E apostem per potenciar el paper del Consell Municipal de la Comunicaci, per tal de garantir uns mitjans de comunicaci de titularitat pblica, que siguin rigorosos, plurals i independents,

    Obrir Montcada Comunicaci a les entitats, associacions i collectius, cedint-los els seus propis espais atenent a criteris de qualitat, pluralitat i inters pblic.

    Impulsar l'acord entre els interessos pblics i privats i garantint els drets dels ciutadans/es amb el compliment de les normatives medi ambientals i una acurada vigilncia de les emissions radioelctriques i atenci als casos d'hipersensibilitat electromagntica.

    Implementar els serveis en lnia de forma que permeti la realitzaci ntegra dels trmits, incloent-hi la possibilitat de pagament en lnia i la presa de decisions en temps real.

    Procurar que cada ciutad/na i cada treballador/a pblic disposi duna identitat digital jurdicament vlida per accedir i actuar a Internet de forma segura.

    Apostar per l impuls del vot electrnic i les consultes en lnia a tots els centres de decisi ciutadana com a mecanisme daprofundiment democrtic i exemple de

  • MUNICIPALS 2015

    creaci de comunitat ciutadana i cultura de la participaci.

    Defensar que l'Ajuntament utilitzi exclusivament estndards oberts.

    Exigir el retorn dels pagaments efectuats per l'ajuntament en concepte de cnon digital, dacord amb la sentncia del Tribunal de Justcia Europeu.

    Posar en domini pblic i publicar en llicncies lliures tots els continguts creats des de les administracions o finanats amb fons pblics.

  • MUNICIPALS 2011

    48

    FINANCES LOCALS, SOCIALMENT I AMBIENTALMENT SOSTENIBLES

    Lactual equip municipal ha posat les finances de Montcada i Reixac en una situaci de gran risc. Lexecuci de la sentncia per la que sobliga al Consistori a expropiar i pagar un solar de cap utilitat ni valor pel municipi ha estat la gota que fa vessar el got. Ja vrem tenir el fams cens emfitutic( frmula de crdit encobert) que, a pesar del nostre advertiment basat en la doctrina de la Sindicatura de Comptes, va ser signat. Una possible tutela per part de la Intervencin General del Estado s possible. En definitiva lactual equip ha actuat a la lleugera amb els nostres diners,