Programa per a l’itinerari de Filosofia i Humanitats 2017/2018 · PDF...

Programa per a l’itinerari de Filosofia i Humanitats 2017/2018

Filosofia i Humanitats

1 Servei d’Extensió Universitària- Universitat de València

ASSIGNATURES TRONCALS

PRIMER QUADRIMESTRE HISTÒRIA I 30660 2 crèdits

o L’Edat antiga: Egipte, Orient pròxim, Creta i

Grècia antiga, Grècia clàssica i Hel·lènica, la República romana, l’Imperi romà.

o Edat mitjana: l’Època medieval, l’Alta Edat Mitjana, economies, societats, Església i cultures alt medievals entre 500 i 1000. La plena edat mitjana, el naixement polític d’Europa i el seu entorn (segles XI-XIII). Feudalisme i ciutats: economies i societats (1000-1300). La baixa edat mitjana (segles XIV i XV): El naixement dels estats. Crisi i transformacions feudals. Economia i societat baix medieval. Crisi de l’Església i canvis culturals en els segles XIV i XV.

o Edad Antigua: Egipto, Oriente Próximo, Creta y Grecia Antigua, Grecia Clásica y Helenística, la República Romana, el Imperio Romano.

o Edad Media: La época medieval: Oriente y Occidente (ss. V-XV). La Alta Edad Media: evolución política (siglos V-X). Economías, sociedades, Iglesia y culturas altomedievales entre 500 y 1000. La Plena Edad Media: El nacimiento político de Europa y su entorno (siglos XI-XIII). Feudalismo y ciudades: economías y sociedades. La cultura medieval (1000-1300). La Baja Edad Media (siglos XIV y XV): El nacimiento de los estados. Crisis y transformaciones feudales. Economía y sociedad bajomedieval. Crisis de la Iglesia y cambios culturales en los siglos XIV y XV.

FONAMENTS DE LA FILOSOFIA 30661 3 crèdits

• Veritat i Argumentació. • Coneixement i Escepticisme. • El problema ment-cos. • Arguments per a l’existència de Déu. • Propietats primàries i secundàries. • Identitat Personal. • El lliure albir. La naturalesa del bé moral.

• Verdad y Argumentación. • Conocimiento y Escepticismo. El problema

mente-cuerpo. • Argumentos para la existencia de Dios. • Propiedades primarias y secundarias. • Identidad Personal. • El libre albedrío. La naturaleza del bien moral.

TALLER DE LITERATURA I

PENSAMENT 30662 3 crèdits

El taller de literatura i pensament és un taller de lectura comprensiva. El professor proposarà als estudiants unes lectures a realitzar, de clàssics contemporanis, que seran analitzades en classe des del punt de vista del seu emplaçament en la Història de les Idees

El taller de literatura y pensamiento es un taller de lectura comprensiva. El profesor propondrá a los estudiantes un elenco de lecturas a realizar, de clásicos contemporáneos, que serán analizadas en clase desde el punto de vista de su emplazamiento en la Historia de las Ideas.




PENSAMENT CRÍTIC I

ARGUMENTACIÓ 30665 2 crèdits

Què significa pensar críticament? L’ús d’arguments en el pensament crític. Classes d’arguments: arguments deductius i inductius. Anàlisi i avaluació d’arguments. “Bones” raons i “males” raons . Tipus de fal·làcies. El pensament crític i la filosofia: Descartes, Kant, Russell. El pensament crític i la ciència: Popper.

¿Qué significa pensar críticamente? El uso de argumentos en el pensamiento crítico. Tipos de argumentos: argumentos deductivos y argumentos inductivos. Análisis y evaluación de argumentos. “buenas” y “malas” razones. Tipos de falacias. El pensamiento crítico y la filosofía: Descartes, Kant , Russell. El pensamiento crítico y la ciencia: Popper.

SEGON QUADRIMESTRE GRANS OBRES DE LA LITERATURA I 30663 2 crèdits

Què és un clàssic?. La literatura medieval. Els Segles d’Or. De la il·lustració al Romanticisme. Algunes propostes de la primeta meitat del s. XX.

¿Qué es un clásico? La literatura medieval Los Siglos de Oro. De la Ilustración al Romanticismo. Algunas propuestas de la primera mitad del s. XX.

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA I 30664 3 crèdits

Introducció a l’estudi del pensament filosòfic en l’Antiguitat. Es presenten els principals problemes que incidiren en el desenvolupament de la filosofia grega i els autors i escoles més rellevants. El pensament pre-filosòfic grec. Els filòsofs presocràtics. Els sofistes. La filosofia grega en l’època clàssica. La filosofia Hel·lenística-romana

Introducción al estudio del pensamiento filosófico en la Antigüedad. Se presentan los principales problemas que incidieron sobre el desarrollo de la filosofía griega y los autores y escuelas más relevantes. El pensamiento prefilosófico griego. Los filósofos presocráticos. Los sofistas. La filosofía griega en la época clásica. La filosofía Helenístico-romana.

PRIMER QUADRIMESTRE HISTÒRIA DE L’ART I 30666 2 crèdits

Art Antic: Art Clàssic. Concepte, extensió

cronològica, fons i bibliografia. Els precedents: Art Egeu, Minoic i Micènic. Art grec, períodes Geomètric i Arcaic. Art grec del període Clàssic. Art del període Hel·lenístic. L'Occident i centre de la Mediterrània davant

de l'influx Oriental i Clàssic. Art a la Roma republicana. Art durant l'Alt i el

Baix Imperi. Roma a Hispània. Art paleocristià. Art Medieval: Introducció, concepte, extensió,

cronologies, fonts. Art bizantí. Art de les invasions bàrbares.

Arte Antiguo. Arte clásico: concepto, extensión cronológica, fuentes y bibliografía. Los precedentes: Arte Egeo, Minoico y Micénico. Arte griego, periodos Geométrico y Arcaico. Arte griego del periodo Clásico. Arte del periodo Helenístico. El Occidente y el

Centro del Mediterráneo ante el influjo Oriental y Clásico. Arte en la Roma republicana. Arte durante el

Alto Imperio. Arte durante el Bajo Imperio. Roma en Hispania. Arte paleocristiano. Arte Medieval: Introducción, concepto,

extensión, cronologías, fuentes. Arte bizantino.




Art cristià en Occident. Art islàmic. Art a l’Espanya cristiana. Art romànic. Art gòtic.

Arte de las invasiones bárbaras. Arte cristiano en Occidente. Arte Islámico. Arte en la España cristiana. Arte románico. Arte Gótico.

TALLER DE TEXTOS FILOSÒFICOS 30668 3 crèdits

La importància de l’escriptura en la nostra cultura. Què és un text. Els textos filosòfics. Tipus. Característiques. Tècniques per al comentari de textos en filosofia. Elecció i comentari d’un text filosòfic concret

La importancia de la escritura en nuestra cultura. Qué es un texto. Los textos filosóficos. Tipos. Características. Técnicas para el comentario de textos en filosofía. Elección y comentario de un texto filosófico concreto.

SEGON QUADRIMESTRE

FILOSOFIA MORAL 30667 3 crèdits

o I: L’àmbit de la filosofia moral: Objecte i

mètode de l’Ètica. En què consisteix la qüestió moral? Les classificacions ètiques.

o II: Diferents models de fonamentació de la qüestió moral. Argumentació moral i la fonamentació ètica. L’Eleuteronomia. Varietats de l’utilitarisme. L'ètica dels valors. L'ètica del discurs. L’Ètica Hermenèutica

o III: Societats moralment pluralista: pluralisme moral i ètica cívica. Arrels ètiques de la democràcia. Naixement i l'estatus de les ètiques aplicades.

o IV: L’efecte de les ètiques aplicades: Bioètica i ètica ecològica. Neuro-ètica: bases cerebrals de la moral. La urgència de l’ètica del desenvolupament humà. Ètica econòmica i empresarial. Ètica dels mitjans de comunicació. Ètica i religió. Ètica pública, drets humans i cosmopolitisme.

o I: El ámbito de la filosofía moral: Objeto y métodos de la ética. ¿En qué consiste lo moral? Las clasificaciones éticas.

o II: Distintos modelos de fundamentación de lo moral. Argumentación moral y fundamentación ética. La Eleuteronomía. Variedades del utilitarismo. La ética de los valores. La ética del discurso. Las éticas hermenéuticas.

o III: Sociedades moralmente pluralistas: Pluralismo moral y ética cívica. Raíces éticas de la democracia. Nacimiento y estatuto de las éticas aplicadas

o IV: El efecto de las éticas aplicadas: Bioética y ética ecológica. Neuroética: las bases cerebrales de la moral. La urgencia de la ética del desarrollo humano. Ética económica y empresarial. Ética de los medios de comunicación. Ética y religión. Ética pública, derechos humanos y cosmopolitismo.

ESTÈTICA 30669 2 crèdits

Presentació. -La bellesa. El banquet de Plató. -La imitació. La poètica d'Aristòtil. -Projecció d'Èdip Rei. -La creativitat. Art i malenconia. -Art i Gust. L'Enciclopèdia.

Presentación. -La belleza. El banquete de Platón. -La imitación. La poética de Aristóteles. -Proyección de Edipo Rey. -La creatividad. Arte y melancolía. -Arte y Gusto. La Enciclopedia.




-Art i Gust. L'Enciclopèdia. -Projecció: La passió del Rei. -El sublim natural. -Projecció de Remant al vent. -Baudelaire. El pintor de la vida moderna. -El sublim abstracte. -Recapitulació.

-Arte y Gusto. La Enciclopedia. -Proyección: La pasión del Rey. -Lo sublime natural. -Proyección de Remando al viento. -Baudelaire. El pintor de la vida moderna. -Lo sublime abstracto. -Recapitulación.

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA II 30670 3 crèdits • Caracterització del pensament medieval. La

modernitat com a procés de racionalització (Weber).

• El Renaixement. Busca d’una nova cosmovisió. • Crisi del coneixement: l’escepticisme de

Montaigne. • Superació cartesiana de l’escepticisme. Kant.

• Caracterización del pensamiento medieval. La modernidad como proceso de racionalización (Weber).

• El Renacimiento. Búsqueda de una nueva cosmovisión.

• Crisis del conocimiento: el escepticismo de Montaigne.

• Superación cartesiana del escepticismo. Kant.

INTRODUCCIÓ A L’ANTROPOLOGIA 29169 2 crèdits

L'objectiu de l'assignatura és desenvolupar certes nocions bàsiques d'Antropologia, descrivint el seu objecte d'estudi i les seves principals eines conceptuals i qüestions crítiques. Una vegada establerts els rudiments de les coordenades metodològiques i conceptuals de l'àrea de coneixement, presentarà, des d'un punt de vista històric i filosòfic, algunes de les concepcions antropològiques, sorgides en diverses èpoques i cultures, més influents al llarg de la història del pensament en la comprensió de l'ésser humà sobre si mateix i sobre l'univers.

El objetivo de la asignatura es desarrollar ciertas nociones básicas de Antropología, describiendo su objeto de estudio y sus principales herramientas conceptuales y cuestiones críticas. Una vez establecidos los rudimentos de las coordenadas metodológicas y conceptuales del área de conocimiento, presentará, desde un punto de vista histórico y filosófico, algunas de las concepciones antropológicas, surgidas en varias épocas y culturas, más influyentes a lo largo de la historia del pensamiento en la comprensión del ser humano sobre si mismo y sobre el universo.

PRIMER QUADRIMESTRE

TALLER: CINEMA I PENSAMENT 30672 3 crèdits Presentació del curs. Què significa pensar críticament? ( Els cavallers de la taula quadrada, de M. Python). La dimensió religiosa de l’ésser humà (La Paraula de C. Th. Dreyer). Observació, raó, deducció (La finestra indiscreta de A. Hitchcock.). l llenguatge i els seus límits (L’últim de F W Murnau).

Presentación del curso. ¿Qué significa pensar críticamente? (Los caballeros de la mesa cuadrada, de M. Python). La dimensión religiosa del ser humano (La palabra, de C. Th. Dreyer). Observación, razón, deducción (La ventana indiscreta, de A. Hitchcock). El lenguaje y sus límites (El último, de F. W. Murnau).




La representació de la realitat ( El lladre de bicicletes, de V. de Sicca). La raó i la passió (Un home per a l’eternitat de F. Zinemann). L’angoixa de la mort (El seté segell de I. Bergman). Política i pensament (Z de K Costa-Gavras). Ciència, tecnologia i societat (Temps Moderns de Ch. Chaplin). El valor de l’art (El boig dels cabells vermells de Vincente Minelli.

La representación de la realidad (El ladrón de bicicletas, de V. de Sicca). La razón y la pasión (Un hombre para la eternidad, de F. Zinemann). La angustia de la muerte (El séptimo sello, de I. Bergman). Política y pensamiento (Z, de K. Costa-Gavras). Ciencia, Tecnología y Sociedad (Tiempos modernos, de Ch. Chaplin). El valor del arte (El loco de pelo rojo, Vincente Minelli).

GRANS OBRES DE LA LITERATURA II 30674 3 crèdits

Visió general de les literatures francesa, anglesa, alemanya i italiana, i l’estudi particular d’una selecció de les seues obres, amb especial atenció a la seua representació en les diferents tradicions de les literatures ibèriques. Partirem del comentari dels textos seleccionats, que s’oferiran als estudiants com a ocasions de debat i reflexió al voltant dels temes i motius explorats.

Visión general de las literaturas francesa, inglesa, alemana e italiana, y el estudio particular de una selección de sus obras, con especial atención a su recepción en las diferentes tradiciones de las literaturas ibéricas. Se partirá del comentario de los textos seleccionados, que se ofrecerán a los estudiantes como ocasiones de debate y reflexión en torno a los temas y motivos explorados.

GRANS TEMES D’ÈTICA 30677 2 crèdits

Plató: La busca del fonament de l’amistat. Aristòtil: Formes de l’amistat i felicitat. Ciceró: Amistat i benevolència. Sèneca: La vertadera amistat. Epictet: Sobre l’amistat. Elredo de Rieval: Amistat amb Déu. Michel de Montaigne: De l’amistat. David Hume: Amistat i amor propi. Claude-Adrien Helvétius: amistat i interessos.

Adam Smith: Amistat i simpatia. Immanuel Kant: Amistat com màxim de

reciprocitat. Arthur Schopenhauer: Amistat i egoisme. Friedrich Nietzsche: L’amistat com

pressentiment del superhome. Georg Simmel: Sociologia de l’amistat. Carl Schmitt: Amic i enemiga. Jacques Derrida: Polítiques de l’amistat. Hans-Georg Gadamer: Amistat i solidaritat. Michael Sandel: Amistat i justícia. Nancy Sherman: Amistat i empatia.

Platón: La búsqueda del fundamento de la amistad.

Aristóteles: Formas de la amistad y felicidad. Cicerón: Amistad y benevolencia. Séneca: La verdadera amista. Epicteto: Sobre la amistad. Elredo de Rieval: Amistad con Dios. Michel de Montaigne: De la amistad. David Hume: Amistad y amor propio. Claude-Adrien Helvétius: Amistad e intereses. Adam Smith: Amistad y simpatía. Immanuel Kant: Amistad como máximo de

reciprocidad. Arthur Schopenhauer: Amistad y egoísmo. Friedrich Nietzsche: La amistad como

presentimiento del superhombre. Georg Simmel: Sociología de la amistad. Carl Schmitt: Amigo y enemiga. Jacques Derrida: Políticas de la amistad. Hans-Georg Gadamer: Amistad y solidaridad. Michael Sandel: Amistad y justicia. Nancy Sherman: Amistad y empatía.




SEGON QUADRIMESTRE

HISTÒRIA II 30675 2 crèdits

El programa inclou quatre unitats didàctiques que presenten els elements més significatius del procés històric mundial durant els segles que componen el període de l’Edat Moderna. La primera unitat aborda qüestions conceptuals i presenta les característiques generals d’este període, en els aspectes culturals, socials i econòmics. Les següents unitats es dediquen de manera monogràfica a cada un dels tres segles, XVI, XVII i XVIII. Vista la major incidència d’Europa en el context mundial, així com el pes específic de la Monarquia Hispànica en el transcurs d’este període, sembla recomanable una major dedicació a la seua evolució històrica.

El programa se compone de cuatro unidades didácticas que presentan los elementos más significativos del proceso histórico mundial durante los siglos que componen el período de la Edad Moderna. La primera unidad aborda cuestiones conceptuales y presenta las características generales de este período, en los aspectos culturales, sociales y económicos. Las siguientes unidades se dedican de modo monográfico a cada uno de los tres siglos, XVI, XVII y XVIII. No obstante, dada la mayor incidencia de Europa en el contexto mundial, así como el peso específico de la Monarquía Hispánica en el transcurso de este período, parece recomendable una mayor dedicación a su evolución histórica.

HISTÒRIA DE L’ART II 30673 2 crèdits

El Renaixement: Introducció i característiques

generals. La Itàlia del Quattrocento. La Itàlia del Cinquecento.

L'Art Barroc: El Barroc a Itàlia: Tenebrisme davant classicisme. L'arquitectura de Borromini i Bernini. L'escultura de Bernini. El Barroc a Espanya: Particularitats de l'arquitectura hispànica. El mite de la pintura espanyola del Segle d'Or La imatgeria barroca.

L'Art del segle XVIII: Els inicis del rococó i la consolidació de les acadèmies a Europa. Els inicis del classicisme: David.

Del Romanticisme i els inicis de l'art anti-acadèmic: El debat línia-color: Ingres-Delacroix. La crítica d'art i els inicis del Saló dels Rebutjats. L'arquitectura romàntica.

L'art del segle XX: La configuració dels diversos "ismes". La Bauhaus i l'arquitectura del segle XX.

1. El Renacimiento: Introducción y características generales. La Italia del Quattrocento. La Italia del Cinquecento.

El Arte Barroco: El Barroco en Italia: Tenebrismo frente a clasicismo. La arquitectura de Borromini y Bernini. La escultura de Bernini. El Barroco en España: Particularidades de la arquitectura hispánica. El mito de la pintura española del Siglo de Oro. La imaginería barroca.

El Arte del siglo XVIII: Los inicios del rococó y la consolidación de las academias en Europa. Los inicios del clasicismo: David.

Del Romanticismo y los inicios del arte anti-académico: El debate línea-color: Ingres-Delacroix. La crítica de arte y los inicios del Salón de los Rechazados. La arquitectura romántica.

El arte del siglo XX: La configuración de los diversos “ismos”. La Bauhaus y la arquitectura del siglo XX.




CORRENTS ACTUALS DE LA

FILOSOFIA 30676 3 crèdits

La culminació de la filosofia moderna en les obres de Kant i Hegel: l’autoconsciència de la racionalitat moderna. El món humà com a construcció racional. La reacció antihegeliana. Positivisme, historicisme i materialisme racional. La reacció antihegeliana II: Les “filosofies de la sospita”: el pessimisme de A. Schopenhauer, l’“angoixa” de S. Kierkegaard i la definició del nihilisme en Nietzsche. El desvetllament d’allò altre dins de la raó: l’inconscient (S.Freud). L’auge de les ciències positives i l’estatut del discurs filosòfic: La fenomenologia de E. Husserl, el neopositivisme lògic i la filosofia analítica. El pragmatisme americà. L’impacte de la Primera Guerra Mundial: la crítica de la raó occidental i la decadència d’Occident: O. Spengler. La renovació del marxisme en A. Gramsci. Lukács i E. Bloch. L’existencialisme i el pensament postmetafísic: Heidegger, Jaspers, Sartre. L’impacte del nacionalsocialisme i de la Segona Guerra Mundial: La teoria crítica de l’Escola de Frankfurt. La dissolució del subjecte modern: Estructuralisme i postestructuralisme. La recuperació de la tradició i pensament hermenèutic. La vindicació de la política en H. Arendt, J. Habermas i J. Rawls.

La culminación de la filosofía moderna en las obras de Kant y Hegel: la autoconciencia de la racionalidad moderna. El mundo humano como construcción racional. La reacción antihegeliana: Positivismo, historicismo y materialismo histórico. La reacción antihegeliana II: Las “filosofías de la sospecha”: el pesimismo de A. Schopenhauer, la “angustia” de S. Kierkegaard y la definición del nihilismo en Nietzsche. El desvelamiento de lo otro de la razón: el inconsciente (S.Freud). El auge de las ciencias positivas y el estatuto del discurso filosófico: La fenomenología de E. Husserl, el neopositivismo lógico y la filosofía analítica. El pragmatismo americano. El impacto de la Primera Guerra Mundial: la crítica de la razón occidental y la decadencia de Occidente: O. Spengler. La renovación del marxismo en A. Gramsci, G. Lukács y E. Bloch. El existencialismo y el pensamiento postmetafísico: Heidegger, Jaspers, Sartre. El impacto del nacional-socialismo y de la Segunda Guerra Mundial: La teoría crítica de la Escuela de Frankfurt. La disolución del sujeto moderno: Estructuralismo y postestructuralismo. La recuperación de la tradición y el pensamiento hermenéutico. La vindicación de la política en H. Arendt, J. Habermas y J. Rawls.

Programa per a l’itinerari de Filosofia i Humanitats 2017/2018 · PDF...

Documents

Transcript of Programa per a l’itinerari de Filosofia i Humanitats 2017/2018 · PDF...