Programa PIDCES 06-07 Formació de dinamitzadors/res ...Sistema Educatiu de Catalunya Programa...

Sistema Educatiu de Catalunya

Programa PIDCES 06-07 Formació de dinamitzadors/res

Oficina del Pla Jove

ÍNDEX

1. Educació Secundària Obligatòria

2. Programes de Garantia Social

3. Batxillerat

4. Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Mig

5. Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Superior

6. PAU

7. Universitat

8. Cicles Formatius d’Arts plàstiques i disseny Grau Mig

9. Cicles Formatius d’Arts plàstiques i disseny Grau Superior

10. Idiomes

11. Conservació i Restauració de Bens Culturals

12. Art Dramàtic

13. Dansa

14. Música

15. Cicles Formatius Grau Mitjà. Accés sense els requisits acadèmics

16. Cicles Formatius Grau Superior. Accés sense els requisits acadèmics

17. Cicles Formatius de Grau Mitjà d’arts plàstiques i disseny. Accés sense els requisits

acadèmics

18. Cicles Formatius de Grau Superior d’arts plàstiques i disseny. Accés sense els requisits

acadèmics

19. Ensenyaments d’esports

1. Educació Secundària Obligatòria

Què és?

L’Educació Secundària Obligatòria pretén que l’alumne/a consolidi els continguts de l’anterior

etapa educativa per poder iniciar-los en altres camps de coneixement. S’estableixen les bases i

es dóna l’orientació necessària per a continuar estudiant o incorporar-se a la vida professional.

Aquests ensenyaments consten de dos cicles de dos cursos cadascun.

Primer cicle Segon cicle

1er. Curs (12-13 anys) 3er. Curs (14-15 anys)

2n. Curs (13-14 anys) 4rt. Curs (15-16 anys)

Els ensenyaments d’ESO tenen una part comuna i una part diversificada. La primera part serà

igual per a tots els alumnes, mentre que la part diversificada serà triada per cadascun d’ells en

funció de la oferta del centre.

Què s’Estudia?

Els ensenyaments d’Educació Secundària Obligatòria estan organitzats en crèdits. El Crèdit és

una unitat de programació que concreta l’aprenentatge que ha de realitzar l’alumne durant un

període d’unes 35 hores.

Hi ha tres tipus de crèdits:

Crèdits comuns.- corresponen als ensenyaments comuns i obligatoris per a tot l’alumnat.

Crèdits Variables.- ensenyaments de tipus optatiu

• Crèdits d’ampliació, aprofundeixen en continguts dels crèdits comuns

• Crèdits d’iniciació i orientació, comprenen continguts no desenvolupats en crèdits comuns,

amb especial atenció als de caràcter professional

• Crèdits de reforç, dissenyats, amb continguts dels crèdits comuns, per facilitar a l’alumnat

la superació de dificultats i la consecució dels objectius que es consideren bàsics.

L’oferta de crèdits variables depèn de cada centre. Tot i que el Departament d’Ensenyament té

un grapat de crèdits variables anomenats tipificats que els facilita a tots els centres.

Crèdits de Síntesi.- l’alumne ha de realitzar un crèdit de síntesi cada curs per comprovar si

s’han assolit els continguts del curs, mitjançant la realització d’activitats que relacionaran

continguts de diverses àrees. Aquest crèdit es durà a terme en un període intensiu.

Durant el crèdit de síntesi l’alumne/a ha de mostrar capacitat suficient en l’organització del seu

treball individual, i en grup.

Crèdits Comuns Primer Cicle

Llengua Catalana i Literatura 6 Crèdits

Llengua Castellana i Literatura 6 Crèdits

Llengües Estrangeres 6 Crèdits

Ciències de la Naturalesa 6 Crèdits

Ciències Socials 6 Crèdits

Educació Física 4 Crèdits

Tecnologia 4 Crèdits

Educació Visual i Plàstica 2 Crèdits

Música 2 Crèdits

Matemàtiques 6 Crèdit

Religió/Activitats Alternatives 2 Crèdits

Tutoria 2 Crèdits

Crèdits de Síntesi 2 Crèdits

Crèdits Variables 15 Crèdits

Crèdits Comuns Segon Cicle

Llengua Catalana i Literatura 6 Crèdits

Llengua Castellana i Literatura 6 Crèdits

Llengües Estrangeres 6 Crèdits

Ciències de la Naturalesa 6 Crèdits

Ciències Socials 6 Crèdits

Educació Física 4 Crèdits

Tecnologia 4 Crèdits

Educació Visual i Plàstica 2 Crèdits

Música 2 Crèdits

Matemàtiques 6 Crèdits

Tutoria 2 Crèdits

Crèdits de Síntesi 2 Crèdits

Crèdits Variables 21 Crèdits

2. Programes de Garantia Social Davant la realitat evident que molts joves no assoleixen els continguts formatius de l’ESO i per

tant no rebran el Certificat en Educació Secundària, la comunitat educativa a posat en marxa

aquests programes. Aquesta formació més flexible tracta de facilitar als joves una nova

oportunitat d’assolir les capacitats bàsiques necessàries per a possibilitar la seva inserció

laboral o el retorn a l’ensenyament reglat.

Destinataris A aquests programes poden accedir els alumnes més grans de 16 anys que no hagin obtingut

una titulació de Graduat en Educació Secundària. Un cop finalitzat aquest programa l’alumne/a

rebrà un certificat en el qual constarà el nombre total d’hores cursades i els continguts

desenvolupats.

Què són? D’una banda, en el nou sistema educatiu l’accés a la formació professional reglada està

condicionat a la prèvia obtenció del graduat en ESO.

Els PGS (dins de la formació no reglada) tracten de donar als alumnes una nova oportunitat per

assolir les capacitats bàsiques necessàries per a possibilitar la inserció laboral o el retorn a

l’ensenyament reglat, Cicles Formatius de Grau Mitjà.

D’altra banda, cal dir que es tracta d’un ensenyament no obligatori i que, per tant, els joves

poden exercir el seu dret a rebre aquesta formació de manera lliure i voluntària.

Per últim, els PGS són un camí de transició al món del treball. Per tant, el contingut és

bàsicament professionalitzador i el seu enfocament metodològic, fonamentalment pràctic.

La durada dels PGS dependrà de les necessitats de cada col·lectiu d’alumnes i dels objectius

que pretenguin, però generalment està compresa entre les 600 i les 750 hores.

Objectius

Proporcionar una formació bàsica i professional que permeti la incorporació a la vida activa o la

continuació dels estudis, especialment, en la Formació Professional Específica de Grau Mitjà, a

través de la prova d’accés als Cicles Formatiu.

Dotar als alumnes d’unes capacitats professionals en un camp concret que els permeti

desenvolupar activitats laborals de complexitat limitada.

Augmentar el grau de maduresa de l’alumne, principalment per que fa a l’autoestima, la

valoració de l’esforç i la superació de les dificultats, la participació en activitats de grup,

l’actuació amb iniciativa i autonomia, i l’assumpció de responsabilitats socials i l’autocontrol.

Què s’estudia?

El Departament d’Ensenyament preveu que els PGS estiguin estructurats en els següents

àmbits:

Àrea de Formació Professional Específica (entre un 50% i un 70% de curs)

La finalitat d’aquesta àrea és donar a l’alumne una formació professional bàsica que els permeti

ocupar un lloc de treball. Aquesta àrea inclou pràctiques.

Àrea de Formació i Orientació Laboral (entre un 10% i un 20% del curs)

Tracta de donar a l’alumne/a la informació bàsica sobre el marc legal, les condicions de treball,

i les relacions laborals de l’àmbit professional i orientar al jove en la recerca d’un lloc de treball.

Àrea de Formació Bàsica (entre un 10% i un 30% del curs)

Ofereix als alumnes la possibilitat d’adquirir els coneixements bàsics impartits a l’ESO per tal de

facilitar la seva continuació dins del sistema educatiu.

Tutoria: la seva funció és realitzar el seguiment dels alumnes i facilitar el normal

desenvolupament de totes les activitats del programa. També ha d’afavorir en el grup la

consecució d’hàbits social i donar informació i orientació als alumnes per a la seva inserció

laboral.

Oferta de programes

PTT Programes de Trànsit al Treball, A Catalunya, els PGS estan gestionats pel Departament

d’Educació i Universitats, el de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya i l'ajuntament o

el consell comarcal del lloc on es realitza el programa.

Aquest programa, té una durada de 9 mesos, consta de dues fases de formació i una

d’acompanyament a la inserció amb una durada de 12 mesos.

És un model de programa que integra orientació, formació bàsica i professionalitzadora i

acompanyament a la inserció. En cada cas, per definir els perfils professionalitzadors, es

compta també amb la participació de les empreses de l’entorn social.

Programes de formació en tècniques agropecuàries;

Aquests s’organitzen des del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, i s’adrecen a

joves majors de 16 anys del sector agrari que es trobin sense el graduat en Educació

Secundària i tinguin ganes de formar-se en un ofici per accedir a un lloc de treball o

reincorporar-se al sistema educatiu.

Programa Cases d’Oficis, Són programes de formació ocupacional, organitzats pel

Departament d’Educació i Universitats amb col·laboració amb el Servei d’Ocupació de

Catalunya (SOC) de la Generalitat de Catalunya i amb el suport del Fons Social Europeu.

Aquest és un projecte de formació per a la inserció professional dels joves i es desenvolupa a

les instal·lacions d’alguns instituts d’educació secundària (IES). El projecte té un any de durada

i s’adreça a nois i noies d’entre 16 i 24 anys que estiguin en atur.

Durant els primers 6 mesos és realitza formació teoricopràctica per adquirir les competències

bàsiques en una especialitat professional els altres 6 mesos restants el Departament contracta

els joves participants per dur a terme tasques de millora i el manteniment a les instal·lacions

dels instituts d’educació secundària de Catalunya.

Programes de l’Administració Local, Són programes gestionats per les administracions locals

més adients, pels seus objectius, al col·lectiu de joves destinataris dels PGS. Poden ser

desenvolupats, i de fet ho són habitualment, en col·laboració amb d’altres administracions,

entitats o institucions. Un cop avaluada favorablement la sol·licitud dels gestors dels

programes, el Departament d’Educació i Universitats autoritzarà cada actuació formativa com a

PGS i en farà la seva difusió als centres docents.

Programes d’altres institucions i Entitats

Programes d'altres entitats

Aquest són programes gestionats per diferents institucions, centres o entitats públiques o

privades, adreçats a joves majors de 16 anys sense el graduat en Educació Secundària

Obligatòria.

Aquests programes estan dissenyats i aplicats amb els objectius i els criteris metodològics

establerts des del Departament d'Ensenyament.

Com s’ensenya i com s’aprèn?

El contingut professionalitzador d’aquests programes i les característiques dels joves que

normalment hi accedeixen, recomanen la utilització d’una metodologia didàctica qualitativament

diferent a la de l’ensenyament reglat que l’alumne no ha aconseguit superar.

Per tant, es recomana un enfocament fonamentalment pràctic i amb la suficient flexibilitat,

perquè cada jove pugui trobar una resposta a les necessitats i interessos.

Com s’avalua?

És molt important que es faci un seguiment individualitzat de cadascun dels alumnes al llarg de

tot el curs, per la qual cosa resulta imprescindible que l’avaluació tingui un caràcter continu i

permanent.

El professor que imparteix el programa compondrà la junta d’avaluació, la qual estarà

coordinada pel docent que actuï de tutor del grup d’alumnes.

Finalment, cal dir que els centres autoritzats a impartir PGS facilitaran als alumnes la

certificació acreditativa de la formació rebuda.

3. Batxillerat

Què és?

El Batxillerat s’ubica dintre del novell d’ensenyament secundari (etapa post-obligatòria) i està

constituït per un únic cicle de dos cursos, dels 16 als 18 anys.

Es tracta d’estudis polivalents, integradors, flexibles i orientadors que pretenen garantir la

formació integral de l’alumnat en una societat culturalment i tècnicament canviant.

El Batxillerat proporciona una maduresa intel·lectual i humana, i també els coneixements i les

habilitats que permetran dur a terme en el futur les funcions acadèmiques, professionals i

socials amb responsabilitat i competència.

Què s’estudia?

Els estudis de batxillerat estan estructurats en una part comuna, formada per les matèries

comunes, i una part diversificada, formada per les matèries pròpies de cada modalitat, les

matèries optatives i el treball de recerca. Els alumnes tindran també la Tutoria.

A cada crèdit se li assignen 35 hores lectives. El mateix centre docent distribueix les diferents

matèries entre els dos cursos acadèmics. Els estudis de Batxillerat ocupen unes 30 hores

setmanals als alumnes.

El Batxillerat té 4 modalitats diferents per tal de donar una preparació especialitzada que

permeti la incorporació a estudis posteriors o a la vida activa.

Arts

Ciències de la Naturalesa i de la Salut

Humanitats i Ciències Socials

Tecnologia

Matèries comunes (30 crèdits)

Educació Física* 2 Crèdits Llengua i literatura castellana 6 Crèdits

Filosofia 6 Crèdits Llengua i literatura catalana 6 Crèdits

Història 4 Crèdits Religió (Voluntària) 2 Crèdits

Llengua estrangera 6 Crèdits

* Només en règim diürn.

La Tutoria, amb 2 Crèdits, contribueix a desenvolupar i potenciar capacitats bàsiques dels

alumnes i a orientar-los per tal d’aconseguir la seva maduració i autonomia.

Matèries de Modalitat i Optatives (30 crèdits) Donen una formació especialitzada a l’alumnat.

L’alumne, en començar el batxillerat ha de triar una de les quatre modalitat i preveure quines

sis matèries d’aquesta modalitat voldrà cursar durant els dos cursos.

Les matèries optatives són aquelles que trien els alumnes bé d’altres modalitats que no són la

seva, bé del conjunt de matèries que oferta en centre a títol propi. Cal assenyalar que tots els

alumnes hauran de presentar un treball de recerca per poder obtenir el títol de batxillerat.

Matèries de modalitat

Modalitat d’Arts Modalitat de Ciències de la naturalesa i de la salut

Dibuix artístic* 6 c

Dibuix tècnic* 6 c

Fonaments del disseny 3 c

Història de l’Art 3 c

Imatge 3 c

Tèc. d’exp. gràfico-plàstiques 3 c

Volum 3 c

Matemàtiques* 6 c

Biologia* 6 c

Física* 6 c

Química* 6 c

CC de la terra i del medi ambient* 6 c

Dibuix tècnic* 6 c

Modalitat d’Humanitats i CC Socials Modalitat de Tecnologia

Llatí* 6 c

Mate. aplicades a les cc socials* 6 c

Economia i organit. d’empresa* 6 c

Economia 3 c

Geografia 3 c

Grec* 6 c

Història de l'art 3 c

Històr. del món contemporani

Història de la música 3 c

Literatura castellana 3 c

Literatura catalana 3 c

Física* 6 c

Matemàtiques* 6 c

Tecnologia Industrial* 6 c

Dibuix Tècnic* 6 c

Electrotècnia 3 c

Mecànica 3 c

Química* 6 c

*Es computen com a dues matèries

Canvi de matèries i modalitat

Si en finalitzar el primer any l’alumne decidís canviar de modalitat, el centre podrà modificar-li el

currículum assegurant-se que l’alumne haurà cursat, en acabar el cicle, almenys quatre

matèries pròpies d’aquesta nova modalitat.

Les matèries de Matemàtiques i Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials es

consideraran equivalents a efectes de canvis de modalitat.

Els alumnes que hagin superat el Batxillerat i vulguin afegir alguna matèria de modalitat al seu

currículum com a requisit per accedir a estudis superiors (per a determinats cicles formatius de

grau superior o per a presentar-se a una opció diferent de les PAU) poden matricular-se

d'’questes noves matèries.

Treball de recerca

Tots els/les alumnes han de realitzar, preferentment el darrer curs, un treball de recerca, al qual

s’assignaran 2 crèdits.

Posar l’alumnat en una situació en què ha de fer servir tot un conjunt de coneixements adquirits

des de diferents matèries cursades al llarg de l’etapa.

Avaluació

Accés al 2n curs de batxillerat

Al final del primer any, la junta d’avaluació, alhora que realitza la tercera avaluació trimestral, ha

de valorar si cada alumne/a està en condicions de cursar el segon any o bé ha de tornar a

cursar el primer. Per poder cursar el segon curs de batxillerat caldrà haver rebut qualificació

positiva de totes les matèries de primer curs, amb dues excepcions com a màxim.

L’alumne que no accedeixi a segon curs haurà de tornar a cursar totalment el primer curs.

L'alumne que accedeixi a 2n curs amb una o dues matèries pendents tindrà una convocatòria

extraordinària mentre cursa el 2n.

LA PERMANÈNCIA EN EL BATXILLERAT EN RÈGIM ESCOLARITZAT SERÀ DE QUATRE

ANYS COM A MÀXIM I SIS A NOCTURN.

Titulació

En acabar aquests estudis, els alumnes que els hagin cursat satisfactòriament, en qualsevol de

les seves modalitats, rebran el títol de batxiller.

Accés a la Universitat

L’alumne/a que expressa els seus interessos en la tria de matèries de modalitat ha de

considerar la possibilitat de prosseguir estudis universitaris i preveure que les matèries que triï

facilitin l’accés a aquells o aquelles àrees de coneixement en què s’agrupen els estudis

universitaris i que es concreten en les opcions de les PAAU següents:

Modalitat de Batxillerat Opció de Selectivitat

Tecnologia Científico-Tècnica (1)

CC Natura i de la Salut Ciències de la Salut (2)

Humanitats i CC Socials Humanitats (3)

Arts CC Socials (4)

Arts (5)

4. Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Mig

La Formació Professional comprèn un conjunt d’ensenyaments que capaciten per a l’exercici

qualificat de diverses professions i proporcionen a l’alumne la formació necessària per a

adquirir la competència professional característica de cada títol, a més de comprendre

l’organització i les característiques del sector corresponent.

Què són? Els Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Mitjà (CFGM) són un conjunt

d’ensenyaments que tenen l’objectiu de formar als alumnes per accedir al món laboral amb una

qualificació mitjana. La superació d’un cicle de Grau Mitjà donarà dret a l’obtenció del títol de

Tècnic en la professió corresponent.

Els CFGM tenen una durada variable, entre les 1300 i les 2000 hores:

De 1300 a 1400 hores 1 curs acadèmic*

De 1400 a 2000 hores 2 cursos acadèmics

*Els centres poden desenvolupar el pla d’estudis d’aquest cicle en dos anys.

Accés als CFGM Els CFGM estan dirigits als alumnes que obtinguin el títol de Graduat en ESO i que no vulguin

adreçar-se cap al Batxillerat. També poden accedir-hi les persones que tinguin els següents

ensenyaments:

• Tinguin aprovats 1r i 2n de BUP

• Tinguin aprovat el 1r Grau de Formació Professional

• Hagin superat els 3 cursos comuns d’Arts aplicades i Oficis Artístics

Què s’estudia? Els CFGM estan organitzats en diferents famílies professionals. Les famílies professionals

poden definir-se com conjunts de professions organitzades, segons criteris d’afinitat formativa.

Cada família té diferents especialitats o diferents cicles formatius que preparen per a la

realització d’una activitat laboral concreta.

Composició dels cicles Als CFGM no hi ha assignatures de caràcter general com ara matemàtiques o història, sinó

mòduls que tracten competències professionals concretes. El terme mòdul pot considerar-se

equivalent a altres, com ara matèria o àrea. N’hi ha diferents tipus de mòduls:

• Específics de la professió

• Formació i orientació laboral

• Formació en centres de treball

Avaluació L’avaluació dels CFGM ha de ser continuada i anar dirigida a comprovar si l’alumne:

• Es capaç d’obtenir i utilitzar la informació i documentació adreçada al mòdul.

• Si coneix, interpreta, raona i aplica els conceptes propis de cada àrea.

• Si té una visió del perfil tècnic que ha d’assolir.

• Si integra els coneixements rebuts significativament.

Per superar un cicle formatiu és necessari obtenir una avaluació positiva en tots els mòduls que

el componen.

5. Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Superior

La Formació Professional comprèn un conjunt d’ensenyaments que capaciten per a l’exercici




Què són? Els Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Superior (CFGS) són un conjunt


qualificació superior. La superació d’un cicle de Grau Superior donarà dret a l’obtenció del títol

de Tècnic Superior en la professió corresponent.

Els CFGS tenen una durada variable, entre les 1300 i les 2000 hores:




Accés als CFGS Els CFGS estan dirigits als alumnes que obtinguin el títol de Batxillerat i que no vulguin

adreçar-se cap a la universitat. També poden accedir-hi les persones que tinguin els següents

ensenyaments:

• Tinguin aprovat el COU.

• Tinguin aprovada la Formació Professional de segon grau.

• Tinguin aprovat un MP3.

• Batxillerat.

• Curs de Promoció (Experimental).

Què s’estudia? Els CFGS estan organitzats en diferents famílies professionals. Les famílies professionals

poden definir-se com conjunts de professions organitzades segons criteris d’afinitat formativa.



Composició dels cicles Als CFGS no hi ha assignatures de caràcter general com ara matemàtiques o història, sinó


equivalent a altres, com ara matèria o àrea. N’hi ha diferents tipus de mòduls:



• Formació en centres de treball

Avaluació L’avaluació dels CFGS ha de ser continuada i anar dirigida a comprovar si l’alumne:




• Si integra els coneixements rebuts significativament


el componen.

I després què? Obtenint el títol de tècnic superior en la professió corresponent es pot accedir a la universitat o

al món laboral.

6. PAU

Aquestes proves tenen com a objecte valorar la maduresa acadèmica dels estudiants i

comprovar l’adquisició de coneixements en el Batxillerat. Per això planteja exàmens que

permeten mostrar habilitats acadèmiques bàsiques i, en general, la formació adquirida tant en

les matèries comunes com en les de modalitat.

Estructura de les proves Tenen una durada de tres dies, amb un màxim de quatre hores i mitja diàries i constarà de

dues parts.

Matèries comunes del Batxillerat Llengua catalana.- Anàlisi i comprensió d’un text en llengua catalana i resposta a qüestions

de llengua i literatura relacionades amb el text.

Llengua castellana.- Anàlisi i comprensió d’un text en llengua castellana i resposta a

qüestions de llengua i literatura relacionades amb el text.

Llengua estrangera.- Anàlisi d’un text en la primera llengua del currículum.

Història o Filosofia.- Composició d’un text sobre un tema o qüestió de tipus històric o

filosòfic.

Matèries de Modalitat

Cada estudiant haurà d’escollir una via d’accés (opcionalment dues) de les cinc següents.

L’estudiant s’haurà d’examinar necessàriament de les matèries vinculades a la via d’accés , i

n’haurà d’elegir una tercera entre les de modalitat cursades.

L’estudiant que vulgui presentar-se a dues vies d’accés haurà d’examinar-se de les quatre

matèries obligatòries de les dues vies.

Via Cientifico-Tècnica (1) Física, Matemàtiques

(Modalitat Tecnologia)

Dibuix Tècnic

Electrotècnia

Mecànica

Tecnologia Industrial

Química

(Modalitat C. Nat. I Salut)

Dibuix Tècnic

Química

Biologia

CC terra i Medi ambient

Via de Ciències de la Salut (2) Biologia, Química

Via d’Humanitats (3) Llatí, Història de l’Art

Matèries de modalitat a triar

Física

Matemàtiques

C. terra i medi ambient

Dibuix tècnic

Matèries de modalitat a triar

Mat. Aplicades a les cc socials

Economia i org. D’empresa

Economia

Geografia

Grec

Història del món contemporani

Literatura catalana

Literatura castellana

Via de Ciències Socials (4) Matemàtiques aplicades a les CC socials,

Geografia

Via d’Arts (5) Dibuix artístic, Història de l’Art

Llatí

Economia i org. D’empresa

Economia

Grec

Història de l’Art

Història del món contemporani

Literatura catalana

Literatura castellana

Dibuix tècnic

Fonaments del disseny

Imatge

Volum

Tècniques d’expressió gràfico-plàstiques

7. Universitat

Els estudis universitaris s’estructuren en cicles, i prenen com a mesura de la càrrega lectiva el

crèdit. El crèdit és la unitat de mesura de l’estudi. Mesura des de les assignatures fins als

treballs realitzats pels estudiants dins o fora de la universitat. Un crèdit correspon a 10 hores

d’ensenyament teòric, pràctic o dels seus equivalents.

Els estudis universitari s’estructuren de la manera següent:

Estudis de 1r. Cicle: Són estudis terminals, i la seva superació dóna dret a l’obtenció dels

títols de Diplomat, Mestre, Arquitecte Tècnic o Enginyer Tècnic.

La seva càrrega lectiva global no pot ser inferior a 180 crèdits, repartits en tres acadèmics.

La superació d’aquests estudis dóna dret a l’accés a estudis de segon cicle, sempre i quan

aquests s’ajustin a les ordres d’accés determinades a tals efectes.

Estudis de 1r i 2n cicle: La seva superació dóna dret a l’obtenció dels títols de Llicenciat,

Arquitecte o Enginyer.

La seva càrrega lectiva global no pot ser inferior a 300 crèdits, repartits en quatre o cinc anys

acadèmics, excepte en aquells estudis pels que existeixin directius comunitàries que indiquin

altres criteris.

La superació del primer cicle de qualsevol d’aquests estudis no comporta l’obtenció de cap

titulació ofical, però pot ser vàlida per a la incorporació a uns altres estudis de 2n cicle.

Els plans d’estudi dels títols oficials i homologats contenen:

Matèries troncals, que són les que vénen marcades per les directrius generals pròpies.

Matèries obligatòries, que són, com el seu nom indica, d’obligat compliment per a

l’estudiant, segons el criteri de cada universitat.

Matèries optatives, que l’estudiant tria lliurement entre les diverses matèries que li ofereix

aquella titulació en la qual s’ha matriculat.

Matèries de lliure elecció, que són les que tria l’estudiant sense cap condicionant. Aquestes

darreres poden cursar-se en el centre universitari on s’està matriculat o en qualsevol altre

centre de la mateixa universitat. També es poden cursar en empreses amb les quals

existeixin programes de col·laboració, en altres universitat on s’hagi establert conveni o en

d’altres centres.

Títols propis

Les universitats, en exercici de la seva autonomia, poden impartir ensenyaments conduents a

l’obtenció de diplomes i títols de caràcter no oficial, és a dir, propis de la universitat. Aquests

ensenyaments, per la seva naturalesa, ofereixen una bona alternativa o bé un complement a

l’oferta de títols oficials a Catalunya. Els títols propis tenen la mateixa estructura que els estudis

oficials. Això vol dir que hi ha títols propis de 1r cicle, de 1r i 2n cicle i de 2n cicle. Atès que no

tenen la consideració de títols universitaris oficials i homologats, no faculten per accedir al 2n i

3r cicle d’estudis universitaris oficials.

8. Cicles Formatius d’Arts plàstiques i disseny Grau Mig

Els Cicles Formatius d’Arts Plàstiques i Disseny estan inclosos dins dels ensenyaments de

Règim Especial. Estan formats per un conjunt d’ensenyaments que capaciten per a l’exercici




Què són? Els Cicles Formatius d’Arts Plàstiques i Disseny de Grau Mitjà (CFGM) són un conjunt


qualificació mitjana. La superació d’un cicle de Grau Mitjà donarà dret a l’obtenció del títol de

Tècnic en la professió corresponent.

Els CFGM tenen una durada variable, entre les 1300 i les 2000 hores:




Accés Per accedir als cicles formatius de Grau Mitjà cal estar en possessió d’alguns d’aquests títols:

• Graduat en Educació Secundària

• Tinguin aprovats 1r i 2n de BUP

• Tinguin aprovat el 1r Grau de Formació Professional

• Hagin superat els 3 cursos comuns d’Arts aplicades i Oficis Artístics.

i superar una prova, regulada pel Departament d’Ensenyament.

Objectius i composició de la prova L’objectiu d’aquesta prova és valorar la sensibilitat, la creativitat i el domini de l’expressió

gràfica i plàstica, per cursar amb aprofitament els ensenyaments del cicle de formació

específica al qual s’opta.

La prova específica d’accés consisteix a resoldre dos exercicis corresponents a objectius

terminals de l’àrea d’Educació visual i plàstica de l’ESO.

Què s’estudia? Els CFGM estan organitzats en diferents famílies professionals. Les famílies professionals

poden definir-se com conjunts de professions organitzades segons criteris d’afinitat formativa.



El currículum inclou ensenyaments teoricopràctics en centres educatius, una fase de formació

pràctica en empreses, estudis o tallers i una obra final.

L’Obra final, té un caràcter global i integrador, demostra l’assoliment del domini dels

coneixements, els processos i les tècniques exigibles per a l’exercici professional en

l’especialitat corresponent.

Als CFGM no hi ha assignatures de caràcter general com ara matemàtiques o història, sinó


equivalent a altres com ara matèria o àrea. N’hi ha diferents tipus de mòduls:



• Formació en tallers

Avaluació L’avaluació dels CFGM ha de ser continuada i anar dirigida a comprovar si l’alumne:






el componen.

9. Cicles Formatius d’Arts plàstiques i disseny Grau Superior Els Cicles Formatius d’Arts Plàstiques i Disseny estan inclosos dins dels ensenyaments de

Règim Especial. Estan formats per un conjunt d’ensenyaments que capaciten per a l’exercici




Què són? Els Cicles Formatius d’Arts Plàstiques i Disseny de Grau Superior (CFGS) són un conjunt


qualificació superior. La superació d’un cicle de Grau Superior donarà dret a l’obtenció del títol

de Tècnic Superior en la professió corresponent.

Els CFGS tenen una durada variable, entre les 1300 i les 2000 hores:




Accés

Per accedir als cicles de formació específica d’Arts Plàstiques i Disseny de grau superior, cal

estar en possessió d’alguns d’aquests títols:

• Batxillerat

• Cou

• Fp2

i superar una prova, regulada pel Departament d’Ensenyament.

Objectius i composició de la prova

L’objectiu d’aquesta prova és valorar la sensibilitat, la creativitat i el domini de l’expressió

gràfica i plàstica, per cursar amb aprofitament els ensenyaments del cicle al qual s’opta.

Aquesta prova de caràcter específic constarà de tres exercicis corresponents a continguts de

les matèries següents de la modalitat d’arts del batxillerat: Fonaments de disseny, Dibuix tècnic

o artístic, Tècniques d’expressió graficoplàstiques i Volum.

Qui hagi cursat amb aprofitament, al Batxillerat, l’assignatura de fonaments de disseny i dues

matèries més concordants amb els estudis als quals es vol ingressar no tindrà que presentar-se

en aquesta prova.

Què s’estudia?

El CFGS estan organitzats en diferents famílies professionals. Les famílies professionals poden

definir-se com conjunts de professions organitzades segons criteris d’afinitat formativa. Cada

família té diferents especialitats o diferents cicles formatius que preparen per a la realització

d’una activitat laboral concreta.

Composició

Als CFGS no hi ha assignatures de caràcter general com ara matemàtiques o històrics, sinó


equivalent a altres, com a matèria o àrea. N’hi ha diferents tipus de mòduls:

• Específics de la professió.

• Formació i orientació laboral.

• Formació en tallers.

Avaluació L’avaluació dels CFGS ha de ser continuada i anar dirigida a comprovar si l’alumne::






el componen.

10. Idiomes

Els ensenyaments especialitzats d’idiomes a les Escoles Oficials d’Idiomes s’imparteixen en 5

cursos d’una durada de 130 hores cadascun, distribuïts en dos cicles:

• Cicle Elemental de 3 cursos

• Cicle d’Aptitud de 2 cursos

La titulació a les Escoles Oficials d’Idiomes, correspon als dos cicles:

• Certificació de Cicle Elemental, expedida per l’EOI

• Certificat d’Aptitud, expedit pel Departament d’Ensenyament

Ambdós poden obtenir-se en règim lliure

Requisits d’accés:

• Haver cursat el primer cicle de l’ESO o

• Tenir el títol de Graduat Escolar, o

• Tenir el certificat d’Escolaritat o d’Estudis Primaris

Els alumnes oficials, presencials i a distància (That’s English), es consideren automàticament

matriculats a les proves de Certificat en el moment de fer efectiva la matrícula oficial del curs

corresponent.

• L’objectiu de les proves per a l’obtenció dels Certificats de Cicle Elemental i d’Aptitud és

acreditar la capacitat d’ús de l'idioma com a vehicle de comunicació general a nivell

elemental i a nivell superior. La capacitació per aquest ús efectiu de l’idioma constitueix la

finalitat dels ensenyaments d’idiomes de règim especial impartits a les Escoles Oficials

d’Idiomes.

Les proves de Certificat de Cicle Elemental i de Certificat d’Aptitud per a Alemany, Anglès,

Català, Espanyol per a Estrangers, Francès i Italià, i les de Certificat de Cicle Elemental de

Rus, les elabora el Departament d’Ensenyament i s’administren a totes les Escoles oficials

d’Idiomes de Catalunya en una única convocatòria tant a alumnes oficials, presencials i a

distància, com a alumnes lliures.

Per avaluar la competència comunicativa de cada candidat, les proves s’estructuren en cinc

parts, que avaluen diferents aspectes:

• Comprensió Oral

• Comprensió Escrita

• Competència Gramatical

• Expressió Escrita

• Expressió Oral

Certificat d’Aptitud

El Certificat de Cicle d’Aptitud acredita el nivell de competència lingüística comunicativa

corresponent al cicle superior descrit en el currículum de les Escoles Oficials d’Idiomes.

En el cicle superior es consoliden els coneixements i destreses adquirits en el cicle elemental i

s’assoleixen els objectius següents:

Utilitzar la llengua objecte d’aprenentatge amb eficàcia, de forma fluïda i amb un grau elevat de

precisió, com a mitjà de comunicació en un ventall més ampli de situacions de la vida

quotidiana, en situacions d’aprenentatge i d’altres, i com a mitjà d’expressió personal, mostrant

un domini dels seus aspectes formals i discursius, un grau elevat d’adequació del discurs a la

situació comunicativa i una riquesa lèxica i estilística.

Comprendre les idees principals i extreure informació específica de textos d’àmplia tipologia,

tant orals com escrits, mostrant sensibilitat per les diferències d’estil i figures retòriques, i, en el

cas de l’oral, superant dificultats derivades de condicions d’audició poc favorables.

Reconèixer diferents varietats de la llengua i mostrar-ne comprensió

Haver desenvolupat la capacitat de prolongar l’aprenentatge de la llengua objecte d’estudi (i,

fins i tot, d’altres llengües) de forma autònoma un cop acabats els estudis d’aquest cicle.

11. Conservació i Restauració de Bens Culturals

La tasca de conservació i restauració (que consisteix en l’examen, la diagnosi i l’actuació

restauradora sobre béns culturals) exigeix de les persones que hi actuen professionalment una

preparació acurada en atenció a la responsabilitat que implica l’actuació directa sobre objectes

insubstituïbles de gran valor, i una formació completa i multidisciplinari, atesos els diversos

camps que aquestes persones han d’abraçar en fer les propostes de tractament. Per tant, la

finalitat d’aquesta formació és la de preparar personal qualificat professionalment, competitiu i

capaç de realitzar de forma argumentada intervencions complexes de conservació-restauració,

servint-se de tota documentació i informació, a fi i efecte de desenvolupar amb la màxima

eficiència l’activitat de conservació-restauració.

Accés

Amb el títol de Batxillerat del nou sistema educatiu o el COU, i la superació d’una prova d’accés

o directament sense prova d’accés des d’un cicle formatiu de grau superior d’arts plàstiques i

disseny.

Prova d’Accés

Per iniciar els estudis, cal seguir els tràmits següents:

Efectuar la inscripció a la prova d’accés a la secretaria del centre, durant els dies establerts

(normalment el mes de maig).

Realitzar la prova d’accés indicada (generalment el mes de juny).

Superada la prova d’accés, s’ha de formalitzar la matrícula a la secretaria del centre, en el

termini i hores que siguin indicats en el tauler de comunicacions de l’escola.

Estructura de la prova;

Exercici 1.- Maduresa i formació (escrit 20%)

Anàlisi i comentari crític d’un text relacionat amb els béns culturals. Es valoren la comprensió

de conceptes, la utilització del llenguatge i la capacitat de síntesi i relació, així com la formació

general.

Exercici 2.- Coneixements específics (escrit 20%)

Versarà sobre dues de les següents matèries del nivell educatiu precedent a escollir per

l’alumne:

a) Història

b) Història de l’Art

c) Física i química

d) Biologia

Exercici 3.- Aptitud plàstica (pràctic 60%)

a) Dibuix: Del natural de caire mimètic. Amb model exempt i inanimat. Es valorarà la fidelitat

en la representació, la qualitat del grafisme, la precisió i l’acabat.

b) Color: Realització d’un treball referent a la representació del color. Es consideraran la

correcta utilització de les tècniques emprades i el grau de comprensió dels valors i qualitats

del color.

c) Aptitud: Realització d’un treball pràctic per a la valoració de les aptituds específiques que

requereixen els estudis de conservació i restauració de béns culturals. Es consideraran

l’habilitat manual, la meticulositat i la pulcritud en la realització del treball.

Aquests ensenyaments tenen una durada de tres anys, el primer curs és comú, i el segon i

tercer l’alumne/a tindrà que triar una d’aquestes especialitats:

• Document gràfic

• Escultura

• Arqueologia

• Pintura

Els estudis corresponents a l’especialitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals,

tindran consideració d’estudis superiors. Els alumnes que superin dits estudis obtindran el Títol

de Conservador i Restaurador de Béns Culturals, que serà equivalent, a tots els efectes, al Títol

de Diplomat Universitari.

12. Art Dramàtic

Aquests ensenyaments tenen una durada de quatre cursos.

Especialitats que es poden cursar

• Direcció escènica i Dramatúrgia.

• Interpretació.

• Escenografia.

Titulació

Aquesta titulació és equivalent, a tots els efectes, al títol de Llicenciat Universitari.

Accés

Per accedir s’ha de tenir el títol de Batxillerat del nou sistema educatiu o el COU, i la superació

d’una prova d’accés.

La prova constarà de dues parts: Els/les aspirants hauran d’haver llegit algunes obres, els títols dels quals poden passar a

recollir per l'institut.

La primera, que serà escrita i comuna a totes les especialitats, consistirà en un qüestionari

tipus test i en un comentari escrit. El qüestionari inclourà aspectes de cultura general i aspectes

concrets referits a les obres llegides. El comentari serà un exercici d’expressió escrita relacionat

amb les lectures (anàlisi, tema, resum....).

La segona part tindrà un caràcter pràctic i serà específica de cada especialitat.

El desenvolupament d’aquest exercici es realitzarà en diverses fases, amb una durada màxima

total de dues setmanes.

Aspirants que no compleixin els requisits

En cas de tenir 20 anys complerts i no haver superat el Curs d’Orientació Universitària o

estudis equivalents, s’habilitarà una prova diferent que permeti demostrar la possessió

d’aptituds i habilitats específiques, en una amplia, rigorosa i contrastada experiència

professional.

Aquesta prova consistirà en l’exposició oral dels treballs i activitats realitzats en relació a l’àrea

de l’especialitat escollida. Prèviament a la seva celebració, els/les aspirants hauran d’aportar

una Memòria justificativa dels treballs realitzats. En cas de superar-la, hauran de seguir el

procediment habitual: prova d’accés.

13. Dansa

Els centres d’ensenyament de Dansa, a partir de la nova ordenació, poden ser de:

Titularitat pública: escoles de dansa (ensenyaments no reglats) o conservatoris (ensenyaments

reglats).

Titularitat privada: escoles de dansa (ensenyaments no reglats) o centres autoritzats

(ensenyaments reglats)

Estructura

Nivell elemental .- El nivell elemental d’aquests ensenyaments s’imparteix a a les escoles de

dansa i al CEPA Oriol Martorell, escola que integra ensenyaments de primària i artístics. La

durada d’aquests ensenyaments la defineixen els mateixos centres a partir del projecte

curricular. En acabar aquests ensenyaments, el centre pot expedir els diplomes corresponents

sense validesa acadèmica oficial ni professional.

Grau mitjà .- Des del curs 1996-97 s’ha iniciat la implantació de la nova ordenació en aquest

grau estructurat en tres cicles de dos cursos acadèmics cadascun.

Accés-

Es podrà accedir al grau mitjà amb la superació d’una prova d’accés.

Aquesta prova consta de diverses parts que inclou qüestions referides a objectius terminals del

currículum de grau elemental de les assignatures de Dansa clàssica, Dansa creativa, Dansa

espanyola i/o Danses folklòriques, i Música.

El currículum del grau mitjà d’ensenyaments de dansa es configura amb les especialitat

següents:

Dansa clàssica

Dansa contemporània

Dansa espanyola

Les assignatures que configuren l’especialitat són de dos tipus:

Obligatòries.- són les assignatures que s’han de cursar dintre d’una determinada

especialitat.

Optatives.- són les assignatures que l’alumne pot escollir, previ assessorament de la

persona tutora, amb la finalitat de potenciar la diversitat de perfils professionals abastats per a

l’especialitat o assolir en alguna de les matèries bàsiques el nivell necessari per continuar amb

aprofitament els estudis.

Titulació

La superació del tercer cicle del grau mitjà dóna dret al títol professional corresponent a

l’especialitat cursada i a obtenir el títol de Batxiller, si se superen les matèries comunes del

Batxillerat.

Grau Superior

Els ensenyaments de Dansa de Grau Superior s’imparteixen a l’institut del Teatre des del curs

2001-2002.

S’ agrupen en un cicle, tenen una durada de quatre cursos, amb la càrrega lectiva de 300

crèdits.

La titulació que s’obté en acabar aquests estudis és equivalent, a tots els efectes, al títol de

Llicenciat universitari.

Accés-

Els requisits que s’han de reunir per accedir a aquests estudis són;

Estar en possessió del títol de Batxillerat o de qualsevol altra titulació o estudis equivalents.

Tenir aprovat el Tercer cicle de Grau Mitjà d’ensenyaments de Dansa.

També s’hi pot accedir, com ja s’ha dit, mitjançant la superació d’una prova d’accés a

l’especialitat que s’opti.

Avalant una experiència com a professional de la dansa on garanteixi les capacitats

necessàries per al treball a realitzar.

També es possible accedir a aquests estudis sense complir els apartats anteriors sempre que

l’aspirant demostri tenir els coneixements i aptituds pròpies del grau mitjà de dansa, i superant

la prova específica.

El currículum del grau superior d’ensenyaments de dansa es configura amb les especialitats

següents:

Pedagogia de la Dansa

Coreografia i tècniques d’interpretació de la Dansa

En l’especialitat de Pedagogia de la Dansa s’orienta a la formació de futurs docents tant per

escoles de dansa professionals com no.

En l’especialitat de Coreografia i Tècniques d’interpretació de la Dansa està orientada tant a la

formació de futurs coreògrafs i creadors escènics, com a la dels investigadors de les tècniques

de moviment i la seva expressió artística des de la perspectiva de l’estudi de la dansa com a fet

artístic i escènic.

Les assignatures que configuren l’especialitat són de tres tipus;

Obligatòries, opcionals i de lliure elecció, a més del projecte final de carrera. S’han de cursar 300 crèdits, (1 crèdit equival a 10 hores lectives).

14. Música

La nova ordenació dels ensenyaments musicals preveu una nova tipologia de centres:

Escoles de música; -Els ensenyaments impartits en aquestes escoles no comporten l’obtenció

de títols amb validesa acadèmica o professional. No obstant això, aquestes escoles poden

preparar els alumnes per a l’accés a nivells professionalitzadors.

Aquests centres poden ser tant de titularitat pública com privada, han d’incloure en la seva

oferta formativa, entre d’altres programes possibles, un de general, que tingui, com a mínim,

llenguatge musical, instrument, pràctica vocal i instrumental de grup.

Conservatoris; - Són centres públics que imparteixen ensenyaments musicals conduents a

titulacions amb validesa acadèmica oficial.

Centres privats autoritzats.- Són centres de titularitat privada que imparteixen ensenyaments

musicals conduents a titulacions amb validesa acadèmica oficial.

Estructura

Nivell elemental.

A partir de la implantació de la nova ordenació acadèmica, el nivell elemental d’aquest

ensenyament s’imparteix a les escoles de música i al CEPA Oriol Martorell, escola que integra

ensenyaments de primària i artístics.

La durada d’aquests estudis, la defineixen els mateixos centres a partir del projecte curricular i

dels propis objectius. En acabar aquests ensenyaments, el centre pot expedir els diplomes

corresponents sense validesa acadèmica oficial ni professional.

Grau Mitjà

Els alumnes que estiguin realitzant estudis de Música de grau mitjà segons el pla de 1966

podran continuar la seva formació dintre d’aquest pla fins al curs 2000-2001. Els anys 2002-

2003 es convocaran proves extraordinàries per a aquells alumnes que els hagin quedat

assignatures pendents.

Currículum

El currículum del grau mitjà d’ensenyaments musicals podrà referir-se a les especialitats

següents:

Acordió

Arpa

Baix Elèctric

Cant

Clarinet

Clavicèmbal

Contrabaix

Fagot

Flabiol i tamborí

Flauta de bec

Flauta travessera

Guitarra

Harmònium

Instruments de pua

Instruments de corda polsada del

Renaixement i del Barroc

Oboè

Orgue

Percussió

Piano

Saxòfon

Tenora

Tible

Trombó

Trompa

Trompeta

Tuba

Viola

Viola de gamba

Violí

Violoncel

Les assignatures que configuren l’especialitat són de dos tipus:

Obligatòries.- són les assignatures que s’han de cursar dintre d’una determinada especialitat

instrumental. Tots els alumnes han de fer dos cursos de cant coral, de 45 hores cadascun, com

a assignatura obligatòria d’un dels cicles de grau mitjà. A més podrà escollir en qualsevol dels

quatre cursos restants.

Optatives.- Són les assignatures que l’alumne pot escollir, amb l’assessorament del tutor, amb

la finalitat de potenciar la diversitat de perfils professionals abastats per l’especialitat.

Accés

La normativa vigent no estableix limitació d’edat per a la inscripció als centres d’ensenyaments

musicals de grau mitjà.

El 1r. curs s’efectua mitjançant la superació d’una prova específica, que té per objectiu verificar

la possessió d’aptituds i habilitats específiques i valorar qualitativament i quantitativament la

maduresa i la capacitat per a iniciar els estudis.

Titulació

La superació del tercer cicle donarà dret al títol professional corresponent a l’especialitat

cursada i a obtenir el títol de Batxiller, si se superen les matèries comunes de Batxillerat.

Grau Superior

Durant el curs 2001-2002 es va iniciar la implantació d’aquesta nova titulació en aquest grau

que està estructurat en 1 cicle de 4 cursos (5 en algunes especialitats)

La titulació que s’obté en acabar aquests estudis és equivalent, a tots els efectes, al títol de

Llicenciat universitari.

Accés Per accedir a aquest Grau Superior calen els següents requisits:

Estar en possessió del títol de Batxillerat o de qualsevol altra titulació o estudis equivalents.

Tenir aprovat el Tercer cicle de Grau Mitjà d’ensenyaments de Música.

També s’hi pot accedir mitjançant la superació d’una prova d’accés a l’especialitat que

s’opti.

Superant la prova d’accés, que consta d’un sol exercici que compren tres parts, aquests

estudis estan organitzats en 10 àmbits:

1ª part; Interpretació d’un repertori prèviament preparat.

A més:

Per a l’àmbit de pedagogia, modalitat pedagogia per a la formació musical bàsica i general es

farà una interpretació vocal.

2ª part; Reconeixement i anàlisi musical.

Per a l’àmbit de pedagogia, en la modalitat de Pedagogia per a la Formació Musical Bàsica i

General es farà una composició d’un passatge amb caràcter didàctic.

3ª part; Lectura a Vista només pels àmbits següents;

Instruments de la Música Clàssica i Contemporània, excepte Orgue, Instruments de la Música

Antiga, excepte Clavicèmbal, i de Pedagogia la modalitat de Pedagogia de l’Instrument.

D’altra banda, el Tribunal mantindrà una entrevista amb els candidats per a que presentin i

argumentin els treballs aportats.

Currículum

El currículum del grau superior d’ensenyaments musicals podrà referir-se a les especialitats

següents;

-Instruments de Música Clàssica i

Contemporània

-Instruments de Música Antiga

-Composició

-Sonologia

-Promoció i Gestió

-Instruments de Jazz i Música Moderna

-Instruments de Música Tradicional

-Direcció

-Musicologia

-Pedagogia

Cada àmbit consta de modalitats diferents, que estan orientades cadascuna d’elles a la interpretació d’un instrument diferent

15. Cicles Formatius Grau Mitjà. Accés sense els requisits acadèmics

Tenir 17 anys, o bé complir-los durant l’any de realització de la prova

Composició Aquesta prova constarà de 7 parts:

• Llengua

• Llengua estrangera

• Matemàtiques

• Tecnologia

• Ciències de la naturalesa

• Ciències socials

• Educació visual i plàstica

16. Cicles Formatius Grau Superior. Accés sense els requisits acadèmics

Tenir 20 anys, o bé complir-los durant l’any de realització de la prova

i

• Acreditar sis mesos d’experiència laboral, o

• Haver superat un CFGM, o

• Haver superat una FP1, o

• Posseir la declaració legal de disminució

i superar una prova d’accés que es convoca cada any

També es podran presentar: Els que tinguin 18 anys, o bé els compleixin durant l’any de realització de la prova, i tinguin el

títol de tècnic de la mateixa família professional.

COMPOSICIÓ DE LES PROVES D’ACCÉS Una part comú.- serà comuna per a tots el cicles formatius. En aquesta prova els aspirants

han de demostrar la maduresa acadèmica en els continguts del Batxillerat.

• Llengua catalana

• Llengua castellana

• Llengua estrangera

• Història

Una Part específica.- en funció del cicle formatiu que és vulgui cursar.

42

17. Cicles Formatius de Grau Mitjà d’arts plàstiques i disseny. Accés sense els requisits acadèmics Tenir complerts els 17 anys, o bé complir-los durant l’any de realització de la prova

L’objectiu d’aquesta prova és acreditar haver assolit la maduresa en relació als objectius de

l’Educació Secundària Obligatòria els coneixements i habilitats, per cursar amb aprofitament els

ensenyaments del cicle al qual s’opta.

COMPOSICIÓ DE LA PROVA Una de caràcter general.- On es valora el domini de la comprensió i expressió lingüística, del

raonament i dels continguts fonamentals dels ensenyaments de l’Educació Secundària

Obligatòria.

Una de caràcter específic.- On es comprova les destreses, les aptituds i els coneixements

necessaris per cursar amb aprofitament el cicle on es vol accedir.

43

18. Cicles Formatius de Grau Superior d’arts plàstiques i disseny. Accés sense els requisits acadèmics ACCÉS SENSE LA TITULACIÓ REQUERIDA Per accedir als cicles formatius d’Arts Plàstiques i Disseny de grau superior, sense tenir els

requisits acadèmics establerts, s’haurà de superar una prova regulada pel Departament

d’Ensenyament. En aquest cas l’aspirant haurà de tenir complerts els 20 anys l’any de realitzar

la prova.

L’objectiu d’aquesta prova és acreditar haver assolit la maduresa en relació als objectius del

Batxillerat, els coneixements i les habilitats, per cursar amb aprofitament els ensenyaments del

cicle al qual s’opta.

COMPOSICIÓ DE LA PROVA

Una de caràcter general.- on es valora el domini de la comprensió i expressió lingüística, del

raonament i dels continguts fonamentals dels ensenyaments del Batxillerat.

Una de caràcter específic.- on es comprova les destreses, les aptituds i els coneixements

necessaris per cursar amb aprofitament el cicle de formació específica on es vol accedir.

44

19. Ensenyaments d’esports

Els ensenyaments de règim especial que condueixen a les titulacions de tècnics d’esport i

tècnics superior d’esport donen a l’alumnat la formació necessària per adquirir la competència

professional característica de cada títol, alhora que el capacita per exercir professionalment la

matèria esportiva en la modalitat i especialitat cursada.

Aquests ensenyaments s’ordenen en dos graus:

- Grau mitjà, que alhora està format per dos nivells de formació (primer nivell i segon nivell) i

proporciona el títol de tècnic d’esport en una especialitat esportiva, i

- Grau superior, que proporciona el títol de Tècnic superior d’esport en una especialitat

esportiva.

Fins ara hi ha definits els títols de les especialitats esportives corresponents a les modalitats

següents: esports d’hivern, esports de muntanya i escalada, bàsquet, atletisme, futbol i futbol

sala i handbol.

Aquests ensenyaments s’imparteixen en centres autoritzats pel Departament d’Ensenyament, i

la formació, que és de caràcter teòric pràctica, es desenvolupa tant al centre docent, com a les

instal·lacions, equipaments esportius i/o medi natural propis de l’especialitat.

La durada dels ensenyaments és variable depenent de cada títol i preveu la formació de

caràcter científic, tècnic i pràctic de l’especialitat.

Els ensenyaments de cada nivell i grau s’estructuren en quatre blocs formatius:

- Un bloc comú i bloc complementari, que contenen un conjunt de crèdits comuns a totes les

modalitats i especialitats esportives.

- Un bloc específic, amb els crèdits propis de l’especialitat esportiva.

- Un bloc de formació pràctica que es farà en centres de treball i/o entitats o institucions on es

portin a terme activitats corresponents a les competències professionals de títol.

Grau mitjà Accés als ensenyaments de grau mitjà

Per accedir a aquests ensenyaments cal estar en possessió de la titulació que es detalla i

superar una prova de caràcter específic.

Requeriments acadèmics

- Graduat en Educació Secundària

- La superació del segon cicle d’ensenyament secundari experimental (14-16)

- Tècnic auxiliar (FP-1) o equivalent

- La superació d’un mòdul professional 2 experimental

- La superació íntegra dels dos primers cursos del Batxillerat Unificat Polivalent o equivalent.

Les persones que no disposin de cap de les titulacions anteriors i tinguin 18 anys d’edat, o bé

els facin durant l’any natural, podran cursar aquests ensenyaments mitjançant la superació

d’una prova de caràcter general que es convoca anualment.

45

Requeriments fisicoesportius

Per accedir al primer nivell de formació de qualsevol de les tres modalitats esportives caldrà

superar una prova de caràcter específic en què s’avaluaran les capacitats físiques i tècniques

de l’especialitat esportiva corresponent. Per la modalitat d’esports de muntanya i escalada, a

més, hi haurà una prova específica per accedir a la segon nivell de formació.

Accés a altres estudis

Els alumnes que superin els ensenyaments de grau mitjà corresponents a qualsevol

especialitat de qualsevol modalitat esportiva podran accedir a qualsevol modalitat del

batxillerat.

Organització i durada dels ensenyaments de grau mitjà

Aquests ensenyaments s’estructuren en dos nivells. Un primer nivell, amb el qual s’obté el

certificat de primer nivell en l’especialitat.

Un segon nivell de formació, que permet obtenir el títol de tècnic d’esport en l’especialitat

corresponent.

Grau superior Accés als ensenyaments de grau superior

Per accedir al grau superior d’una determinada especialitat, cal:

- estar en possessió del títol de Tècnic de la mateixa especialitat,

- estar en possessió del títol de Batxillerat; si no es té aquest títol, es pot fer una prova d’accés

general,

- complir els requisits esportius,

- en alguns casos, superar una prova d’accés específica.

Els títols de grau superior es troben encara en procés de regulació.

Programa PIDCES 06-07 Formació de dinamitzadors/res ...Sistema Educatiu de Catalunya Programa...

Documents

Transcript of Programa PIDCES 06-07 Formació de dinamitzadors/res ...Sistema Educatiu de Catalunya Programa...