Programa Santa Cecília 2015

Festa a Santa Cecília 2015Associació Unió Musical Bocairent

1

2

Gràcies a este conjunt abnegatde músics bocairentinsla música s’ou pels confi nsamb la seua majestat.

Gràcies a estos gegantsde les corxeres i notes fi nespodem oir sonatinesi les obres dels músics grans.

Gentilment ells ens donenun tresor que no té preu. No busquen profi ts ni ambicionenrecompenses de cap preu.

Ells amb modesta galaniai serenor obstinatomplint l’ambient d’alegriareblint-lo de majestat.

Del treball i el sacrifi ci fan art. Disfruten i fan disfrutar. i han sabut amb dignitat fer la música un altar.

A ells se’ls deu un homenatge, perquè són honradamentl’expressió pura en imatgede la cultura en Bocairent.

Música. (fragment).Manuel Santonja, 28 de Novembre 1976.

Presentació V Diada - Plaça Ajuntament. Després de realitzar la presentació, estrenant “Bekirent Fanfàrria” de Jose Rafael Pas-cual-Vilaplana, es va tornar a tocar en una plaça plena de gom a gom. Un dia que encara molts es posen la pell de gallina recor-dant-ho. 1 de Maig del 1995. Arxiu de l’AUMBocairent.


3

Salutació del PresidentSaluda de l’Ajuntament de BocairentSalutació del DirectorSalutació del Director de la Banda JoveClavari 201525 Anys de MúsicsNous MúsicsAnuari 2014-2015

·Santa cecília 2014·De nou al mestalla·Concert fester 2015·Un concert ple d’emocions en agraïment a Jose Moltó·Un estiu de concerts.·Imatges per un resum de l’any.

·Banda Jove·Crònica de l’any·Els educands de la SIM Alfafara s’integren en la Ban-da Jove de Bocairent

Qüestionari a Enrique AlborchHistòria

·Manueles y Fajardos vs. Mahomet·Certamen música Alacant 1990·Fotos amb història

L’humor de MereDibuix de PereConcurs de Dibuix infantilMembres AUM BocairentJunta directiva i Quadre d’honorPrograma d’actesPrograma Concert Santa CecíliaVols fer-te soci/a?Guia comercial

4679

11131416162022232628303032

3336364042444546485051525354

ÍNDEX

Coordinació i redacció AUM Bocairent (Víctor Vanyó)

Col·laboracióLaia Molina

Col·laboradors fotogràfi csArxiu AUM BocairentBlai VanyóMariano FerreRafa MolinaEduardo VañóJose Maria Cabanes Francès

Disseny de portada i cartellJosep Genís Sanz Rabadan

Disseny gràfi c i maquetacióLiglú Estudi Creatiu (Ramon Llop i Beneyto)

ImprimeixMarí Montañana Gràfi ques

4 SALUTACIÓ DEL PRESIDENT

J. DAMIÁN SILVESTRE VAÑÓ Una vegada fi nalitzades les actuacions de la Banda als mesos d’ estiu i tardor, arreu d’ alguns pobles del voltant, ens trobem ja immersos en la preparació de la festa a Sta. Cecília.

Des que vàrem accedir als nous càrrecs de Junta Di-rectiva a principis de Març fi ns avui, l’ activitat de la Banda ha anat succeint-se de manera frenètica. Vàrem començar amb els preparatius per al concert

d’ acomiadament de José Vte. Moltó García al que, des d’ ací, vull agrair-li la tasca desenvolupada en aquesta Associació durant els últims 7 anys. Con-tinuarem amb l’ intercanvi de Bandes Joves (Aie-lo-AUMB). De seguida ens vingué l’ensemble amb la Societat Musical Ruperto Chapí de Villena i el Concert Fester del Panellet de la Junta de Festes per fi nalit-zar, com he dit a la introducció, amb les actuacions estivals i tardorenques. A més a més, sense oblidar l’ activitat diària que comporta una Associació com aquesta amb l’Escola de Música, Socis Protectors, Banda Jove i Banda.

Pensar i posar-te a escriure un tema per a aquest Saluda no és una tasca fàcil però, si hi ha res sobre el que m’agradaria parlar és de la paraula Unió, la qual està inclosa dins la denominació d’ aquesta Associació. Si bé la paraula Associació té unes connotacions molt més formals i legals, és la paraula Unió la que em por-ta a refl exionar sobre com fer més gran, participativa i oberta aquesta Associació. Si fa 91 anys, amb la convulsa situació social, econòmica i política que es vivía (període entre guerres), van haver persones ca-paços de fer una Unió, amb les difi cultats que allò su-posaria, avui en dia ho tenim tot a favor per poder-la enfortir, si cal, un poc més. És evident que, un dels pilars fonamentals per a poder créixer és fomentar la base, és a dir, l’ escola de música i la Banda Jove. Ja des de xicotets els hem de deixar descobrir els avan-tatges que comporta iniciar-se amb la música. A més dels coneixements personals que s’ adquireixen, hem d´ aprofundir sobretot en valors fonamentals com el companyerisme, el respecte als demés i l’ estima per aquesta Associació. Entre tots els que formem part d’ aquesta gran família, amb la diversitat d’ opinions, caràcters i formes de veure les coses, hem d’ acon-seguir un clima de convivència que ens unisca (ma-jors-xiquets, músics-socis, simpatitzants-familiars,…), que ens engrandisca com a Associació i que ens enfor-tisca encara més com a Unió.


5

Si hi ha un càrrec en la banda que tot músic espera amb impaciència a que li arribe el torn, és sense dubte el de Clavari. Per això encete aquest apar-tat de felicitacions donant-li l’ enhorabona al Clavari 2015 En Jose Miguel Calatayud Colomer i també a l’entrant Na Patricia Vanyó Vanyó, així com a les res-pectives famílies. Felicitats a Antonio Alcaraz Borrell i família, pels seus 25 anys de músic. Enhorabona també als nous músics Pablo, Clara, Laia, Andreu, Ferran, Benjamín, Pablo, Neus, Alba i Elena i feli-citacions a les seues famílies per haver-los inculcat aquesta afi ció per la música. Com no, felicitats a Mariano, el nou Paperer-Banderer el qual dia a dia va guanyant-se l’ estima de la resta dels músics. Agraïments també a Damián Molina Beneyto per la seua llavor en els dos concerts que ens va diri-gir (ensemble Villena-Bocairent i concert fester del panellet de la Junta de festes). Ja per fi nalitzar, do-nar-li la benvinduga al nou director Enrique Alborch Tarrassó amb el que esperem pugam recórrer junts un camí llarg i exitós.

M’acomiade convidant a socis, familiars, simpatit-zants i poble en general a assistir als actes de la nos-tra festa: concert de la Banda Jove, replegada músics nous i missa, passacarrer, concert de la Banda i tras-llat de la Santeta al nou Clavari. Desitge a tots els músics una bona festa de Sta. Cecília.

President AUM Bocairent

6 SALUTACIÓ DE L’ AJUNTAMENT DE BOCAIRENT

La dècada del cinquanta del segle XIX degué ser un moment de gran efervescència social en el nostre poble. Així, en l’àmbit fester, pocs dies després de les patronals de 1852, un grup de joves van crear una companyia de “moros”, llavor de l’actual comparsa de “moros vells”, mentre que a fi nals del 1859 l’Ajuntament local, amb el beneplàcit de les “fi laes”, va organitzar i reglamentar els Moros i Cristians locals, tot i que des de prou abans ja devia fer-se la funció i les representacions.

De manera paral·lela, fou també un període d’eclosió musical. El 19 de juliol de 1857 vint-i-nou socis van aprovar els capítols fundacionals de la “Nueva Sociedad Filarmónica de Banda Militar” de Bocairent, popularment coneguda com “La Nova”. Probablement esperonats pel fet anterior, el 18 d’abril de l’any següent, els músics de “La Primitiva” local, vulgarment

dita “La Vella”, van signar un conveni amb una sèrie de veïns, una mena de socis protectors, que regulava les obligacions mútues i signifi cava un impuls nou per a l’antiga agrupació musical.Sembla, per tant, que l’esperit modern associacionista pogué lligar les nostres festes amb les nostres bandes, creant una simbiosi indissoluble. Eixa relació encara es manté, però les bandes, perdut ja el caràcter militar, són societats que abasten un ventall més ampli d’activitats: escola de música, desfi lades, concerts de tota mena d’estils, activitats lúdiques i culturals... De tot això, és testimoni fefaent la quantitat d’actes que la “Unió Musical” fa cada any i que culminen en la festa a Santa Cecília.

Per això, la nostra enhorabona a José Miguel Calatayud Colomer, el clavari que simbolitza tot el que enguany és la celebració, i a Antonio Alcaraz Borrell, pels seus vint-i-cinc anys com a músic. I, a més, als deu adolescents que engrandeixen la banda i garanteixen el futur: Benjamín Álvarez, Clara Blasco, Andreu Cantó, Pablo Castelló, Neus Espinós, Ferran Mestre, Laia Molero, Alba Molina, Pablo Pardo i Elena Silvestre. És, per tant, un any fructífer i il·lusionant, que es completa amb el guardó individual a Damián Molina en el Premis “9 d’octubre” per la seua trajectòria com a músic, director i compositor. Felicitats a tots i a totes.

És, a més, un any de canvis: nou president, nova junta, nou abanderat, nou director... El meu reconeixement sincer a l’equip coordinat per Blai Molina i a tots els que acaben; el meu suport i ànims al dirigit per J. Damián Silvestre i a tots els que comencen. Permeteu-me, però, que tanque amb un record afectuós per a José Vicente Moltó. La seua tasca com a director ja la valorareu els músics; concediu-me sols que ressalte la seua bonhomia i la integració en el nostre Bocairent. Que gaudiu de la vostra festa!


7SALUTACIÓ DEL DIRECTOR

UNA GRAN OPORTUNITAT

Si alguna cosa m’agrada de la meua feina com a músic que intenta donar classes, dirigir i, de volta en quan, composar és la possibilitat de conèixer gent. I ara tinc l’oportunitat de conèixer una nova banda, noves persones que dediquen el temps que poden a fer música i treballar per la cultura d’un poble.

Però el vostre poble i la A.U.M. Bocairent no és del tot desconegut per a mi. Aquesta banda ja fa anys que em porta molts bons records... Comencem pel principi:

En 1997, a instàncies d’un bon amic percussionista del meu poble que col·laborava habitualment amb la banda vaig presentar al concurs de música feste-ra la meua primera marxa cristiana, “Cavallers de l’Ofra”, que després portaria a la banda a tocar per a eixa fi là del meu poble, Castelló de Rugat, un bon grapat d’anys. La marxa va obtenir el 2on premi de la mà d’un jurat de luxe, els mestres Aman-do Blanquer, Rafael Alcaraz i Joan Enric Canet. Allò va ser una gran empenta per a mi per a continu-ar atrevint-me a escriure música. En eixe mateix concert em varen presentar al director de la banda d’aleshores i que després seria el meu mestre de direcció, José Rafael Pascual-Vilaplana. En octubre d’eixe mateix any vaig començar les classes amb el mestre murer a les aules de la banda de Bocai-rent i en l’estiu de 1998 també vaig participar al curs de direcció amb Jan Cober. Anys després, un altre concurs de composició em va portar a Bocai-rent. En 2001 es va celebrar el II Simposium de la Música Festera i la meua marxa “La Victòria”, que va ser interpretada per la banda sota la batuta del mestre Milanés, va obtenir l’Accèssit. Més recent-ment, en 2012, la banda tornava a estrenar música meua. Esta volta es vàreu encarregar de l’estrena

8

al carrer d’“Alíkh-Gasbà” en l’entrada mora d’Onti-nyent. Aquesta mateixa marxa també la varem fer sonar quatre bandes juntes en la Diada de 2014 que vàreu organitzar aprofi tant el 90 aniversari de la banda.

Estic molt agraït a la Junta Directiva de l’AUM Bocai-rent per haver-me confi at la direcció musical de la banda. Vos assegure que és una etapa en la meua vida professional com a director que encete amb tota la il·lusió del món. Espere que siga una etapa fructífera per a les dos parts, per a la banda i per a mi, i que durarà allò que estimem convinent entre tots. En una banda, per a que les coses funcionen com cal es necessiten tres elements fonamentals que estiguen ben coordinats entre ells: la Junta, els Músics i el Director. De la Junta que m’ha escollit per a treballar en vosaltres només puc dir que m’ha fet molt bona impressió, per les ganes de treballar i la bona organització. Dels Músics pense que és una banda amb molta tradició i amb una plantilla amb grandíssimes possibilitats i amb un bon ambient social. Espere que jo puga ser eixe tercer element necessari, que junt als altres dos, porte a l’AUM Bo-cairent a seguir treballant i evolucionant dia a dia.

En ple S. XXI, on la vida cada cop és més individu-alista i cadascú va “a la d’ell”, les bandes són tot un tresor que hem d’estimar i cuidar. Allí, a la banda, s’ajuntem gent de diferents edats, diferents pen-saments polítics i, fi ns i tot, persones de diferents preferències futbolístiques amb uns objectiu comú: passar-ho d’allò més be fent música, fent cultura. No sé el futur de les bandes per on caminarà, no sé si algun dia assajarem cadascú des de casa amb una bona connexió wi-fi ... Però de moment, mentre això aplega... o no, anem a gaudir de juntar-se, de riure, de patir perquè eixe fragment no acaba d’eixir, d’emocionar-se perquè aquella obra ens en-canta, d’eixe nuguet a l’estomac perquè hui tinc

un solo... En fi , del treball en comú per la música. Anem també entre tots, Músics, Junta i Director a vore poc a poc quins nous reptes i projectes ens plantegem per a la banda. Anem a motivar, a tre-ballar, a col·laborar i a fer més gran, si pot ser, l’AUM Bocairent que, a poc a poc però sense parar, camina cap al seu Centenari.

Ja sols em queda desitjar-vos a totes i tots unes bones celebracions de Santa Cecília 2015. Felicitar al Clavari 2015 desitjant-li que gaudisca d’aquestos dies i també donar l’enhorabona i la benvinguda a tots els nous músics que enguany passen a formar part d’aquesta gran família que és la Associació Unió Musical Bocairent.

Enrique Alborch TarrasóCastelló de Rugat – La Pobla del Duc, Setembre de 2015


9SALUTACIÓ DEL DIRECTOR DE LA BANDA JOVE

20 ANYS DE BANDA JOVE!

Enguany la banda jove celebrarà 20 anys desde la seua fundació o posada en marxa. Són 20 anys d’ac-tivitat quasi ininterrumpuda i en la qual han par-ticipat diversos companys d’afi cció-professió en el projecte, com ara Vicent Enguix, Manuel Bonache-ra, Norman Milanés, Damián Molina, José Francis-co López, Luis Silvestre o Hermenegildo Sempere. No voldria deixar-me tampoc a totes les persones que tinc constància que han estat responsables de banda jove, com ara Marcos Asensio, Rubén Molina, Robert Francés, Víctor Vanyó, Vicent Francés, Sergi Vanyó, Sara Francés, Paula Gisbert, Míriam Vañó o Ana Vañó .

Però en vint anys els temps, el món, la vida o fi ns I tot Bocairent. Les perspectives de l’any 1995 no són les mateixes del 2015. Fa 20 anys les coses eren bastant diferent; no hi havia tanta oferta d’entre-

teniment ni de formació com ara hom pot trobar. Ara pots estudiar a qualsevol poble anglés, pots fer ballet, futbol, pintura… i evidentment la música queda com una cosa més dins de tot un panorama d’extraescolars o activitats variades. Evidentment els que som músics no ho vegem així. La música o estudiar música desde xiquet és quasi com anar a escola. I quan tens fi lls pràctiment des de que naix ja consideres apropiat que estudie i que siga músic. En canvi, i no per menysprear cap forma d’educar, els pares que no han estat músics ho veuen diferent o almenys jo ho considere així.

Recorde també els fans que ha tingut la banda jove. Tots sabem que la banda jove té un fan o seguidor que malgrat el pas del temps continua com a fan de la banda jove. Ell és el nostre abanderat, Pere. Re-corde com al principi de ser director m’explicava que havia de donar-li la mà abans de pujar al pòdium. És un crack! Que us he de dir. Altre fan era Hilario

10

i recorde la omnipresència als concerts de la banda jove. A Hilario tots els concerts de la banda jove recorde que venia a dir-me la seua opinió. Qui no recorda Hilario! Però també he observat altres fans, aquells que acostumen a no predres cap concert de la banda jove, com ara José Miguel Calatayud o José Molina Perigüell, Quino… i evidentment, tots els pa-res que no se’n perden cap!

Les coses han canviat, canvien i canviaran. Ara la forma de comunicació en la banda jove ja no és només les reunions d’inici de curs, les programa-cions d’assajos o el telèfon. Ara també tenim el whatsapp i els e-mail. Evidentment no cal dir que són formes de comunicar-se però moltes vegades no depén del mitjà en el qual ens comuniquem, sino en la voluntat de comunicar-se. Gràcies que gene-ralment a Bocairent i en concret a la banda jove hi ha eixe mínim de compromís i seriositat que són indispensables per garantir eixa voluntat de comuni-car-se. Això no ho oblideu que és un tresor.No podría acabar aquest saluda sense anomenar als motors de la banda jove. Voldria donar les gràcies per tot el treball fet a Vicent Francés i Sara Fran-cés pels anys de treball, dedicació i atenció per la banda jove. Tots sabem les difi cultats de dur enda-vant qualsevol càrrec a una societat cívica. També destacar el treball impecable que fi ns ara han fet Paula Gisbert i Míriam Vañó han fet desde febrer al capdavant de la banda jove. Són com ja he dit, els motors, Les persones que fan que la nau funcione. Només aconsellar-les perquè continúen fent el que fan sense, si pot ser, patir.

Enguany cal destacar la incorporació de nous músics a la banda jove provinents d’Alfafara. La seua apor-tació a la plantilla de la banda jove és benvinguda i tots esperem que el benefi ci siga en aquest cas recíproc.

També vull aprofi tar aquest oportunitat per felicitar a tots/es els pares i mares dels membre de la ban-da jove. La seua col·laboració és sempre important. Donar la benvinguda al nou director, En Enrique Al-borch Tarrassó, al qual li desitge una etapa produc-tiva al davant de la direcció artística de la AUM Bo-cairent. Felicitar al clavari d’enguany En Juan Miguel Calatayud Colomer, per tots conegut com a ‘Quelo’. De segur que com és habitual sabrà cumplir amb el càrrec encomanat i com no, als nous músics. La seua entrada a la banda és necessària per a la cons-tant regeneració.

Desde la distància que hem suposa no ser músic de la banda, amb el pas del temps he de dir-vos que ser músic d’aquesta banda et fa ser bo. Perquè molts dels valors que es poden apreciar dins la banda, in-dependentment de la ideologia o afi nitat dins la ban-da, són valors que ja voldrien tindres a altres llocs.

Res més, desitjar-vos bones festes de Santa Cecília

José Fermín Blay PonsDirector de la Banda Jove de la AUM Bocairent


11SALUTACIÓ DEL CLAVARI 2015

JOSÉ MIGUEL CALATAYUD COLOMER.

Estimats companys, s’apropa la festa dels músics, la festa a Santa Cecília. Festa que tots els músics vivim i gaudim de forma molt intensa. Des de mesos en-rere ja es percep una motivació i implicació extra als corredors de l’ assaig. Aquest any, tinc el privilegi de ser el Clavari. No puc evitar que em còrrega pel cos un cert nerviosisme, ja que mai he tingut un esde-veniment d’aquest tipus i sempre he viscut aquesta celebració com a un músic més. Ha estat tot un plaer per a mi i també per a la meua família custodiar i mimar la nostra “santeta”. Ha sigut una més de casa, ens ha acompanyat al nostre menjador i de veritat, la trobarem molt en falta. Des del primer moment, no li han faltat les carícies i els besets de la nostra fi lla.Li vam explicar que no era com els seus ninos, sinó que es tractava d’una imatge molt important i per tant, havíem de cuidar-la.

Tornant la vista enrere, la meua passió per la música comença de ben menut. El meu referentBha sigut mon pare. Tinc molts records amb ell acompanyant-lo als assajos, desmuntant l’instrument després d’un pas-sacarrer o quan acabava l’assaig i em deixava fer so-nar el saxo amb una condició: que anara amb compte amb la canya i no li la trencara. Recorde quan els meus pares em van apuntar a música a casa Manolo Bernat “Manolito” . Teníem el famós mètode Eslava. Encara de tant en tant, recordem de memòria i ento-nem alegrement algunes de les lliçons. Després vaig continuar a l’assaig i més endavant, al Conservatori d’Ontinyent. Durant aquestos anys, em vaig introduir a la banda duent els papers i arrossegant els timbals. Per a mi en aquella època era una satisfacció eixir amb la banda a fer entrades pels pobles del voltant i anar familiaritzant-me amb els companys.

L’any 1992 vaig entrar a formar part de l’Associació Unió Musical. Tenia catorze anys. Als meustios Pepe,

12

Miguel i Amparo els feia moltíssima il.lusió rega-lar-me un saxo, per a quan el “xic”, com ells em dien, entrara a la banda. I així ho van fer. Recorde eixe dia amb molta estima, amb mon pare, ma mare i les meues germanes molt il.lusionats i jo amb molts ner-vis. Vaig tindre la sort que m’acompanyaren tots els meus tios i com no els meus amics. Des d’aleshores he viscut moltes experiències i anècdotes que m’han fet créixer com a músic i com a persona. Gràcies a la banda he tingut l’oportunitat de fer bones i grans amistats, les quals a dia d’avui són molt importants i formen part de la meua vida.

Guarde molts bons records de la meua experiència com a president des de l’any 2007 fi ns al 2011 . Quan estàs al capdavant, és quan te n’ adones que les co-ses no es fan soles i es necessita la col.laboració de tots i totes per realitzar totes les activitats de la nos-tra banda i que així siguen més amenes i menys cos-toses. Per això, voldria agrair a les juntes anteriors i a l’actual la seua tasca desinteressada pel creixement i la millora de la nostra banda així com a tots els di-rectors que ens han ajudat amillorar com a músics.

M’agradaria acabar felicitant al meu amic Tony pel seu 25é aniversari i que en vinguen molts més , als nous músics i a les seues famílies donar-vos l’enho-rabona. A la meua amiga Patri, Clavari 2016, per tot un any per davant ple d’alegries i emocions i a tots els companys i companyes a seguir gaudint del que més ens agrada, fer música.

Que la música no deixe mai de sonar a les nostres vides!!!


1325 ANYS DE MÚSICS

ANTONIO ALCARAZ BORRELL

Aquest any tinc la satisfacció de celebrar els meus primers 25 anys de músic, un temps que ha donat per a molt: actuacions a molts llocs, concerts, di-versos directors, assajos… Una activitat, pràctica-ment, diària a la que dediquem gran part del nostre temps lliure , compaginant feina, família i música. Pense que si he aguantat tot aquest temps es per una raó ben senzilla: ÉS UN PLAER immens que tómpli i et fa sentir-te bé.

Em venen a la memòria els començaments. L’es-cola de música era prou diferent a la dára. En aquella, anàvem a donar solfa amb músics de la banda que compartia els seu coneixement i temps amb nosaltres. Parle d’Antonio Calatayud , Paco “el trompa”, Rafa Vilares, Mere, Hilario o Damián. L’ensenyament de la música sempre acabava per adaptar-se als espais que oferia la banda a cada moment. Això si, quan arribàvem a poder cursar els nivells al Conservatori, teníem que desplaçar-se fi ns Ontinyent com podíem.

Del primer concert ofi cial tinc molt bon record. Va ser un concert que es celebrava a lésglésia en Setmana Santa, Dissabte Sant, on vaig debutar amb el bon amic Toni ”Calores”. Recorde el dia, la gent que estàvem damunt léscenari, les obres que tocarem. Les quals quan es tornem a posar al fa-ristol, sempre em venen al cap les sensacions del primer concert. Després ja van vindre les primeres eixides, actuacions i moltes experiències noves.

M’agradaria, en primer lloc, donar la benvingu-da a Enrique Alborch, el nou director, que amb la seua il·lusió i gana de treballar, de segur, ens farà gaudir de bons moments. En segon lloc, donar la benvinguda també als nous membres que conti-nuen engrandint esta gran família. En tercer lloc,

donar lénhorabona, per suposat, a Quelo i a la seua família. Espere que el CLAVARI dáquest any que gaudisca del seu any com l’ocasió mereix. En darrer lloc, com no, a Patri, la CLAVARI (-a,-essa… o com es diga ) entrant. Desitge que l’any que ara comença siga igual de feliç que en l’anterior estàn-cia de la Santeta a la seua llar.

En defi nitiva, a tota la gent (amics, família, compan-ys de faristol, companys en general…) que m’han acompanyat en aquesta societat que tant estimem durant estos 25 anys : MOLTISIMES GRACIES.

BONES FESTES A TOTS/ES!!!!!VISCA SANTA CECILIA!!!!

14 NOUS MÚSICS

Hola a tots i a totes!

És un orgull per a nosaltres formar part de l’Asso-ciació Unió Musical Bocairent. Ha merescut la pena tot l’esforç que hem fet per arribar fi ns ací, i estem satisfets d’haver-ho aconseguit.

Estem molt agraïts de l’acolliment que hem rebut als primers assajos per part de la junta, del nou director Enrique Alborch i en general de tots els membres. Donem les gràcies a tots els professors i professores, què ens han ensenyat i animat en tot moment. Com no, agrair a la família i amics el recolzament que hem rebut quan ho hem necessitat. Esperem gaudir d’aquesta nova etapa que ens espera i gaudir-la al màxim.

GRÀCIES A TOTES I TOTS!

Una abraçada de part de : ELENA, LAIA, NEUS, ALBA, CLARA, BENJAMIN, PABLO, ANDREU, FERRAN, PABLO I MARIANO.

Mariano Ferre Silvestre54 anys • Abanderat

Andreu Cantó Belda12 anys • Percussió

Alba Molina Puerto13 anys • Clarinet


15

Elena Silvestre Asensio12 anys • Trompa

Pablo Pardo Puerto15 anys • Saxo Tenor

Pablo Castelló Molina13 anys • Fagot

Benjamín Álvarez Sanchis12 anys • Trompeta

Neus Espinós Bodí13 anys • Saxo Alt

Laia Molero Beneito13 anys • Flauta

Clara Blasco Cantó13 anys • Flauta Travessera

Ferran Mestre Tormo12 anys • Percussió

16 ANUARI 2014-2015

SANTA CECÍLIA 2014.

A la festa del patró: repicar, coets, música i ser-mó (dita popular)

La festa a Santa Cecília és clau per a la banda ja que és l’inici i fi nal del nostre particular curs. Però, i per què fem la festa? Santa Cecília (Cecília de Roma) fou una noble romana martiritzada per haver-se con-vertit al cristianisme. Es diu què, quan estava mo-rint-se, li cantava a Déu. Per això, uns segles més tard la varen proclamar patrona de la música. Com no podia ser d’altra forma, l’Associació Unió Musical Bocairent dedica una part important de la seua acti-vitat a celebrar la festa de la patrona de la música. La festa posa de manifest tot allò que es genera durant l’ any al voltant de l’AUMBocairent: amistat, compa-nyerisme, alegria, música, diversió, esforç, supera-ció, joventut, etc.

L’any 2014 el vam tancar amb la festa a la patrona els dies 15, 22, 23, 29 i 30 de Novembre. Tres caps de setmana on van participar tant els propis mem-

bres de l’AUMBocairent com els de la Banda Jove i l’escola de música. Això sí, sempre ben acompanyats pels familiars, socis, amistats i del veïnat de Bocai-rent. L’edició del 2014, va ser el tret fi nal dels actes commemoratius del noranta aniversari, el qual havia estat objecte de nombrosos i variats actes organit-zats durant tot l’any.

La festa començava amb el ja tradicional dinar de cassola al forn on, d’una manera més familiar, sol fer-se l’entrada a la banda dels nous músics davant de la resta. La vesprada, abans d’anar a casa del Cla-vari 2014, Rafael Colomina i Beneyto, es va anar a


17

l’arreplegada dels nous músics. Al capdavant, l’ales-hores president Blai Molina Calatayud i el director, Jose Vte Moltó Garcia, van guiar la comitiva cap a les cases dels músics en el següent ordre:

Neus Llinares Belda amb la fl auta. Marc Francés Llobregat amb la trompetaMa Amparo Molina Molina amb el clarinetVicent Colomer Beneyto amb la percussió.

Des d’ací, anàrem a pel Clavari 2014 Rafael Co-lomina i Beneyto, músic des de 1992 amb el càrrec d’Abanderat. Amb tot uns seguit de peces per ame-nitzar l’àpat que ens havia oferit Rafa, la banda es va dirigir cap a la tradicional missa a l’Església en memòria i record dels músics, socis i familiars que ja no estan amb nosaltres. Al fi nalitzar la missa, anàrem cap a la seu social per deixar la Santeta i concloure el primer dia amb el “sopar dels músics”. Un sopar on totes i tots solen passar-ho d’allò més

18 ANUARI 2014-2015

bé gràcies, entre d’altres, al concurs de disfresses. L’endemà pel matí, la banda realitzà un passacarrer des de la casa del Clavari fi ns la seu social. Després de la fotografi a de rigor davant de la seu, es va donar pas al dinar de germanor amb la presència dels músics, familiars, autoritats i convidats. En el mateix, a banda dels reconeixements als nous mú-sics i clavari, se li va retre un especial homenatge a Daniel Belda Espinós pels seus 25 anys com a músic. Per últim, es va oferir un detall a la disse-nyadora del cartell anunciador de la festa, Montse Blasco Torró.

Superat el primer cap de setmana, la banda s’en-carà cap a un dels moments més especials per als músics: el concert extraordinari a Santa Cecilia. Un concert on músics, familiars, socis i amants de la

música, solen assistir per gaudir de la música i tot allò que transmet. El concert presentat per Francisco Belda Pastor , amb la batuta del director En Jose Vte Moltó i Garcia, va constar de dos parts. La primera part va començar amb el pasdoble “ Agüero” de José Franco Ribate, per seguir amb l’ “Andante Cantàbi-le de la 5a Simfónia” de I.Tchaikowsky i el “Principe Igor” del també rus, A. Borodin. Durant el descans del mateix, des de la banda es va otorgar un detall a les associacions locals, així com les de fora del poble, que havien contat amb nosaltres als darrers anys. D’altra banda, la segona part va tenir el moment més àlgid tant amb les dos parts de “Gilgamesh” de Bert Appermont com “Libertadores” d’Òscar Navarro, peça que ens transporta al Certamen de Torrevella al 2011.


19

El dia va fi nalitzar amb el sopar de germanor i acompanyats per la “Lira de Quatretonda”. Per un moment, tota la banda gaudeix de la música escol-tant-la i vivint-la. La Santa Cecília 2014 es va tancar al dia següent, un matí plujós que no va provocar que el nou clavari entrant, Jose Miguel Calatayud Co-lomer, perdera el somriure en tot moment. La “San-teta” va acabar aquell mati en la casa del Clavari 2015, per encarar un nou curs musical baix el res-guard de Jose Miguel.

20 ANUARI 2014-2015

DE NOU AL MESTALLA

16 anys després, vam tornar al Mestalla. Aquell 2 de Gener del 1999, la banda va tocar en un partit del València CF de Claudio Raineri contra la Reial So-cietat. Vam veure com els locals guanyaren 2 a 0 amb gols de Claudio López i Stefan Schwarz. L’inici del 2015 doncs, va suposar tornar a posar la banda

sonora a un partit. La sort va deparar que la banda anara al partit contra el Reial Madrid el passat 4 de gener del 2015. Fou el colofó ideal per a la celebra-ció del 90 aniversari sent els encarregats d’estrenar l’any al Mestalla. Vam tocar primerament en l’arriba-da de l’equip a l’estadi des de la façana de l’Avinguda Suècia. Després, abans d’entrar al camp en la “Fan zone” i en la mateixa grada del camp durant el partit.


21

L’ambient que va rodejar el partit va ser fabulós, màgic, intents. Era una gran pujada d’adredalina es-tar tocant mentre hi havia tanta gent. De fet, des del propi club deien que “L’arribada del València CF a Mestalla abans del partit amb el Reial Madrid ha sigut una de les més sonades de la història. Milers d’afi ci-onats han animat a l’equip amb la banda sonora que ha posat l’Associació Unió Musical de Bocairent que també ha fet ballar als assistents a la VCF FANZONE”.

A més a més, vam tenir la responsabilitat de po-sar una xicoteta mostra de la força cultural del poble tocant “Fonda” , marxa cristiana de Damián Molina,

i el pasdoble “Febrer” de Juan Calatayud. Totes dos peces les vam interpretar en la Fan Zone així com pels voltants del Mestalla, juntament amb el pasdo-ble “Juanito el Jarri”. La marxa mora “Roperia Ximo” va ser la peça per al concurs que hi havia entre les bandes participants. El València CF, amb Juan Sol al capdavant, va rebre a Blai Molina Calatayud, presi-dent de l’AUMBocairent, així com a Antonio Santonja, representants de l’Ajuntament de Bocairent.

Al remat, la victòria de 2 a 1 del València va fer que la tornada a casa fora molt dolça, sobretot per als valencianistes.

22 ANUARI 2014-2015

CONCERT FESTER 2015

Si obríem l’any amb la visita al Mestalla, a Bocairent el vam obrir amb música festera. Com deia l’amic i director de Muro, Jose V. Moltó: a Bocairent els Nadals els acompanyem amb música festera i no amb nadales. L’arribada de l’inici de l’any és sempre l’anunci ideal per recordar que les festes de Moros i Cristians estan al caure.

El Concert Fester va continuar celebrant-se amb la mateixa dinàmica que els anteriors anys: el dissabte anterior a la Publicació. El 72è concert va estar pre-sentat per Amparo Puerto Juan ja que era la Filà dels Contrabandistes l’encarregada de portar la relíquia. Com de costum, el concert incorporà una caracterís-tica local important ja que hi ha un bon grapat de pe-ces dedicades als càrrecs de cada comparsa. A més a més, moltes d’aquestes estan composades per au-tors de la pròpia banda o de la localitat. Cal destacar que un dels atractius del concert, almenys per a la banda, és conèixer de primera mà els motius i les sensacions que han motivat al compositor fer l’obra. A vegades, són els mateixos compositors els que la dirigeixen al concert. Com a directors convidats van estar aquest any: Francesc Nadal, Juan Calatayud, Vicent Enguix, Damian Molina, Ernesto Garcia, Carlos Pellicer i Enrique Alborch. La resta de peces, van es-tar dirigides per Jose Vicente Moltó Garcia.

En aquesta edició, el concert va mesclar les pe-ces d’autors locals com Loreto Belda, Francesc Na-dal, Juan Calatayud, Vicent Enguix i Damián Molina ( els tres darrers, membres de la banda) amb autors punters del panorama musical actual com Enrique Al-borch, Jose Vicente Egea o Carlos Pellicer. Per últim, es donà la coincidència que en el mateix concert, di-rigiren la banda tres directors que han estat al cap-davant en aquest any: Jose V Moltó, Damián Molina i Enrique Alborch. A continuació nomenem les obres

interpretades al concert:

1a part·ROSA, ROSAEpasdoble de Loreto Belda Pérez dedicat a la capitana dels Estudiants Amparo Vañó Beneyto.·ESTHERmarxa mora de Francesc Nadal Canales·LURDES PALAOmarxa cristiana de Juan Calatayud Castelló dedicada a la capitana dels Suavos Lurdes Palao Belda.·L’ALPADULLmarxa mora de Vicent Enguix Vañó dedicada al capità dels Moros Vells Ramon Micó Colomer·ALOIRAMmarxa cristiana de Damián Molina Beneyto dedicada a la capitana dels Espanyoletos Mariola Molina Beneyto.

2a partIN MEMORIAMpasdoble de Francisco Esteve PastorCAVALL I NAVAIXAfantasia contrabandista d’Ernesto García Cortés.HAISSANmarxa mora de Carlos Pellicer AndrésSIBILA DE FORTIÁmarxa cristiana d’Enrique Alborch Tarrasó.EL CAMINOpasdoble de Jose Vicente Egea InsaPACO VERDÚmarxa mora d’Amando Blanquer Ponsoda.


23

UN CONCERT PLE D’EMOCIONS EN AGRAÏMENT A JOSÉ MOLTÓ

El dissabte 16 de Maig l’AUMBocairent va realitzar el Concert de Primavera 2015. Un concert molt emo-tiu ja que, es tractava del dia en que José Vicen-te Moltó Garcia fi nalitzaria com a director de l’AUM Bocairent. Set anys al capdavant de la banda han

donat per a veure com la relació existent anava més enllà de la musical. Un viatge que va començar en la festa a Santa Cecília del 2008 i va portar a la banda a acudir de nou a Certàmens (3r Premi a Torrevella 2011, 3r Premi i Premi a la millor desfi lada a Cu-llera al 2013), gravacions de discos ( Mosqueters i Contrabandistes de Bocairent pel seu 150 Aniversari i “De Fang” de Jose R. Pascual), viatge a Holanda per a participar de la gala d’inauguració del WMC de Kerkrade al 2009, concurs de pasdobles pel 150 ani-versari de les festes de Moros i Cristians a Bocairent i tot un seguit de concerts amb un repertori variat ( Musicals, Disney, Sarsuela, Música Americana, etc) o la XXIV Diada Musical organitzada l’any passat en motiu del 90 aniversari de la banda.

La Plaça de l’Ajuntament fou l’escenari escollit en una vesprada primaverenca que va convocar a un bon grapat de gent. El concert començà puntual amb la presentació de Conso Moltó Valiente, fi lla del director, que va fer una presentació a l’altura de la

24 ANUARI 2014-2015

fi gura de son pare. Amb sentiment i professionalitat va poder presentar a Jose tant com el veien la fa-mília com la mateixa banda. La presentació va anar

acompanyada amb allò més important que s’havia realitzant cada any. La primera part es va interpre-tar les tres peces dels seus primers anys: “Orient


25

Express” de Philip Sparke,” Tom Sawyer” de Franco Cesarini i “Miss Saigon” de Claude Michel Schön-berg. Començaren a dibuixar les melodies i afl orar records dels moments passats.

La llum del Sol anava amagant-se poc a poc i la temperatura començava a refrescar la plaça. “La Boda de Luis Alonso” de Gerónimo Giménez, va obrir la segona part amb la col·laboració a les castanyoles de Conso Moltó Valiente. Tot seguit, “A mi Madre” de Roque Baños,” Pompa i Circumstància” d’Edward Elgar i “La conga de Fuego Nuevo” d’Arturo Már-quez, ens portaren al fi nal del concert. La peça de cloenda era l’Obertura Solemne “1812” de Peter I. Tchaikowsky. La qual va comptar amb els voltejos

de les campanes del campanar de l’Església al fi nal. A més, podríem apuntar que aquesta peça va ser especial pel mestre. Des del primer dia tenia il·lusió de fer-la a la plaça i amb les campanes.

Després d’un magnífi c concert, la banda va en-tregar a Jose una sèrie de detalls, mitjançant Jose Miguel Calatayud i Blai Molina, antics presidents de la banda. L’actual president, J. Damián Silvestre, va concedir la insígnia d’or de la banda al director per la seua gran tasca i els anys viscuts al capdavant. Amb les paraules de Jose, i un detall que va tenir també per a la banda, es va donar pas a la peça de regal que va comptar amb la presència dels mem-bres de la Banda Jove. Una vesprada plena d’emo-cions i música on es va tenir sempre en ment agrair al director de Muro tot el que havia viscut i fet amb la banda.

Jose, ens va dedicar aquestes paraules plenes de sentiment un dia després del concert:

Dissabte vaig viure un dels dies més bonics de la meua vida. Totes les mostres d’estima que vaig re-bre m’omplin de gom a gom l’esperit. Estic i sempre estaré molt orgullós d’aquesta etapa amb vosaltres. Moltes gràcies a tots i per tot el que m”heu donat. Moltes gràcies poble de

26 ANUARI 2014-2015

UN ESTIU DE CONCERTS.

Amb el comiat a Jose Vicente Moltó Garcia, Damián Molina Beneyto es va fer càrrec de l’AUMBocairent fi ns l’Agost. Amb els mesos que va estar al capda-vant, la banda, entre d’altres, va participar en la XXV Diada a Alfarrasí o va estrenar el pasdoble “Miri” de Joaquin Silvestre Galiana, dedicat a Míriam Silvestre Galiana, el dia de la proclamació com a Clavariessa a meitat juliol. A l’estiu vam realitzar dos concerts baix la seua direcció.

En primer lloc, l’11 de Juliol vam realitzar un en-semble musical format juntament amb la Societat Musical Ruperto Chapí de Villena. Un concert extraor-dinari on la música dels més de 120 músics varen aconseguir que l’hora i mitja del concert fora un au-tèntic refrigerant. El públic assistent a la Plaça de Bous, tant de Bocairent com de Villena, va gaudir de totes les obres interpretades per les dos societats musicals. Adelaida Ferre, la presentadora, donava inici al concert amb la seua presentació on va marcar el camí musical per on anirien les dos bandes.


27

La banda resultant garantia una gran sonoritat. Gràcies a Damian Molina, què va treure el millor de les dos bandes amb el treball previ al concert, va aconseguir que l’ensemble mostrara totes les sono-ritats possibles. “La Revoltosa”, “Folk Dances” o “La Divina Comèdia” exemplifi cant el gran treball i posa-da en escena de tot el programa del concert. El fi nal del concert, amb la coneguda “Tico Tico” va provocar que el somriure i l’alegria s’apodera de tothom. El concert va acabar per deixar un bon regust de boca tant als músics com als assistents.

En segon lloc, el diumenge 26 de Juliol es va realit-zar el LXXII concert de música festera “Retrobem la Nos-tra Música”. En una Plaça de Bous de nou plena, el con-cert va començar després que la pre-sentadora Silvia Calatayud donara pas a la música. El públic assistent al concert va poder combatre el calor gràcies a la música festera. La primera part començà amb el pasdoble “Tayo”, del compositor Francisco Es-teve Pastor, del qual s’ha celebrat el centenari del seu naixement. La marxa mora “Rifeño” d’Ignacio Sánchez Navarro, el pasdoble “Tersa Silvestre” de Mario Roig Vila o la marxa cristiana de Pedro Joaquín Francés Sanjuan, “Oblitis”, donaren pas al ballet de Joan Enric Canet i Todolí: “Tonatiuh”. Una peça plena d’efectes i gran qualitat musical, segell característic del mestre Canet.

La segona part, la banda continuà amb més força iniciant-la amb el pasdoble “L’alcàsser Conestà” de Jose Fco Molina Perez. La segona marxa mora que va sonar va ser “Aladins” de Daniel Ferrero Silvaje, el qual es trobava entre el públic assistent al concert. “Pep el Roig”, pasdoble composat per Damian Molina i dedicat a un bon amic de Fontanars dels Alforins de la Filà dels Contrabandistes i amant del mític pasdo-ble “Churrumbelerias”. Per fi nalitzar, la marxa cristia-

na “Tibi Mariae” de Ramon García i So-ler, sent una de les peces més aplau-dides juntament amb el pasdoble del mestre Damián. Per últim, la potència musical de la “Dan-za Colorista” de Rafael Mullor Grau traslladà als assis-tents a una entra-da on el ballet sol fer la seua aparició prèvia al capità.

Un concert com aquest, no es podia concloure sinó amb

la marxa mora eterna “Tardes de Abril” d’Amando Blanquer. Enguany, com bé va apuntar Damián, feia 10 anys del seu adéu i es volia retre un homenat-ge a un dels grans protagonistes durant 20 anys del concert del Panellet a Bocairent. Sense més, i amb un regal que va agradar a tota la plaça, es donava per conclòs el concert fester. La banda tancava així un curs musical marcat pels canvis, emplaçant-se al setembre per iniciar el nou curs musical.

28 ANUARI 2014-2015

Diana Sant Agustí 2015. El 28 d’Agost acompanyem als Cabolos i als Majorals durant la Diana pels carrers del poble que anuncia amb la música i els trons, que la festa al patró ha arribat.

Tornem a Elx. El diumenge 29 de Març i el 3 d’Abril, l’AUM Bocairent, vam tornar a participar en la Setmana Santa d’Elx amb la Cofaria “Conversión de la Mujer Samaritana por Nuestro Señor” després de 6 anys. Una Cobrada que l’any passat va celebrar el seu 150 aniversari. Setmana Santa 2015.

Proclamació 2015. Una nit especial per a Míriam Silvestre Galiana, membre de la banda, on va ser proclamada envoltada d’amics, familiars i la banda. Aquell mateix dia, es va estrenar la peça “ Miri”, pasdoble de Joaquin Silvestre Galiana. 18 de Juliol 2015.

Eixida en Bici a Potries ’15. Músics i amics compartint l’afi cció per la bicicleta i la natura, van realitzar la ruta de la Via Verda per on passava el Xixarra. 12 de Juliol del 2015.

Sant Agustí Musical. Amb un programa atractiu i alguna sorpresa musical, aquest trio format per Noelia Balaguer amb el cello, Paul Montenegro al piano i Kiko López al clarinet, membre de l’AUMBocairent, ens faran gaudir d’un passeig per la història de la música amb obres de Beethoven, Brahms, Glinka i Paquito de Rivera.

Entrada a Muro d’Alcoi. Darrera eixida el carrer amb Jose Vte Moltó al capda-vant acompanyant als amics dels Maseros (Muro, 9 Maig 2015)


29

Nits Musicals 2015. María Cabanes (clarinet) i Elena Ferre (piano) i per Neus Molero (clarinet) i Eduard Gisbert (bombardí), protagonistes de les Nits de Musical 2015 el passat de Juliol. Van deixar bocabadats al públic assistent al Teatre Avenida. 31 de Juliol 2015.

Eduard Gisbert Vañó obté el 1r Premi al V Concurs de tubes de la Vila Joiosa. El passat dissabte 16 de maig, el jove músic obtenia el primer premi amb la màxima puntuació de la seua categoria.

Eduard Gisbert i Marc Francés, seleccionats en la Banda Jove de vora 150 músics. La banda jove s’ha format en motiu del 150 aniversari del periòdic “LAS PROVINCIAS”. A l’estiu es celebrà una colonia musical que es culminà amb un concert en Octubre al Palau de la Música.

Sergi Vanyó toca en Califòrnia amb la WYWO. Entre el 12 i el 18 de juliol va tindre lloc a la ciutat californiana de San José, el congrés mundial de ban-des organitzat per la WASBE (World Association Symphonic Bands and En-sembles). Sergi va tocar en una banda internacional de joves, la Wasbe Youth Wind Orchestra, la qual estava dirigida pel director honorífi c Jose Rafael Pas-cual-Vilaplana.

Damián Molina Beneyto – Premi 9 d’Octubre. El passat 27 de Juliol, el Consell de Cultura Municipal, el va proclamar Premi 9 d’Octubre en l’apartat in-dividual. A proposta nostra, el mestre i músic de l’AUMBocairent ha obtingut un reconeixement a tota la seua gran tasca cultural i social amb la música.

Agost ple de Festes. Com els darrers anys, posem la banda sonora al Gentils de Cocentaina i als Cavallers del Cid de Xixona durant les seues festes de Moros i Cristians. Ens sentim com a casa cada agost.

XXV Diada Musical a Alfarrasí. La nostra participació baix la direcció d’En Da-mián Molina Beneyto, interpretàrem el pasdoble “Dels Vilars al Riberet” del mes-tre Antonio Calatayud. Menció especial d’aquesta peça és el gran solo de clarinet que hi ha al “trio”, on els músics Ivan Campos i Kiko López el van interpretar amb gran soltura i defi nició. 23 de Maig del 2015.

30 BANDA JOVE

CRÒNICA DE L’ANY Tots sabem que els més menuts tenen energia i ga-nes a cabassos. Enguany, els membre de la banda jove no han parat!

Van ser els primers en celebrar la Santa Cecília 2014 al seu concert tradicional. Tot seguit va vindre el concert de Nadal. Un concert especial, baix el títol “Un dia en el circ”. Els músics van interpretar, entre altres, l’obra del mateix nom. Amb l’ajuda d’alguns membres de la banda van realitzar un espectacle que va divertir a tots els assistents: lleons i domadors, acròbates, pallassos, fi ns i tot l’home bala! Un con-cert diferent i ple d’emocions.

Per no perdre el ritme, i mai millor dit, varem conti-nuar amb el Concert de Primavera. I al mateix més d’abril es va celebrar el Concert de la Mare de Déu

dels Desemparats, en el que compartirem escenari amb la Banda Jove de la Unió Musical d’Aielo. Ja arri-bat l’estiu varem rebre la invitació dels nostres amics d’Aielo per a participar en l’Encontre de Bandes Joves que organitzaven a la seua localitat. Amb la Banda Juvenil Villa de Membrilla i la Banda Jove local, els xiquets van compartir dos dies plens d’activitats, piscina i d’assajos. Aquestos útims van tenir el seu fruit al concert que van oferir les tres bandes, posant punt i fi nal a una experiència enriquidora. Els xiquets van quedar satisfets i amb ganes de repetir. El darrer concert del curs va ser en la clausura del curs amb el Concert de Joves Intèrprets. En aquell concert van fer un recull d’allò que han treballat durant el curs

Després de repassar l’activitat frenètica cal parar i felicitar a la persona que està al capdavant de tots aquests futurs músics. A la persona que fa possi-


31

ble que tot acabe per portar-se a terme. Parlem del nostre director: En José Fermin Blay i Pons. Cal destacar que el passat mes de Febrer va complir 10 anys com a director de la Banda Jove de l’Associació Unió Musical Bocairent. Molts músics que hui formen part de la “banda gran”, han estat baix les ordres de Fermin. En tot moment sap guiar als que comencen amb la música i els fa créixer, tant com a músics com a persones. Moltes gràcies i enhorabona per tot el treu treball.

Per acabar, cal parlar del nou curs que acabem de començar ja que ha estat ple de noves incorporacions a la nostra banda jove. Nous xiquets i xiquetes que volen viure la música des de dins i passen a formar part d’una societat musical. Amb l’arribada dels nous músics, cal sumar l’arribada també de més membres

gràcies a la col·laboració amb la Societat Instruc-tiva Musical d’Alfafara. Els seus educants han co-mençat a assajar amb nosaltres. Com que a Alfafara no tenien una formació per als seus educants amb una Banda Jove pròpia, hem fet lloc en la nostra per a ells. Des d’ara participen com uns membres mes de la Banda Jove. Esperem que siga una relació llarga i plena d’alegries.

Com poden observar, ha sigut un any ple d’acti-vitats, experiències i molta música. Esperem que el nou any musical es plene tant com el passat, o més, ja que ens toca celebrar els 20 anys de la Banda Jove. Ara bé, tot el que ha de vindre ho hem de viure i ja ho contarem a la pròxima crònica. Fins l’any que ve.

Ana i Paula

32 BANDA JOVE

ELS EDUCANDS DE LA SIM ALFAFARA S’INTEGREN EN LA BANDA JOVE DE BOCAIRENT

La música és un dels trets més representatius de la identitat cultural del poble valencià. No debades, to-tes –o gairebé totes –les localitats, grans o menu-des, tenen la seua banda de música, i algunes lo-calitats grans en tenen més d’una, a jutjar pel que diuen les dades: la C. Valenciana compta amb 542 municipis i, a la FSMCV (Federació de Societats Mu-sicals de la Comunitat Valenciana), hi consten 538 bandes federades. A més a més, per a la majoria de municipis, la seua banda de música ( o les seues, en aquells que en tenen més d’una) sol esdevenir un estendard representatiu i promocional del poble allà on actua: bé interpretant un concert, bé amenitzant unes festes locals. Per aquest motiu, el sosteniment de les bandes o societats musicals i el foment de la formació musical de la gent són dos aspectes que els propis músics i les pròpies bandes s’han de prendre seriosament, i que les autoritats i institucions muni-cipals, provincials o autonòmiques no poden menys-tenir perquè tots ens hi juguem molt, com a col·lec-tivitat, en aquest assumpte.

Tenint en consideració el que hem exposat ante-riorment, des de la Societat Instructiva Musical d’Al-fafara, valorem molt positivament l’oferiment que se’ns va fer, fa uns mesos, per part de la Directiva de l’AUM Bocairent, per tal que els educands SIM Al-fafara s’integraren i hi participaren com a membres de la Banda Jove de l’AUM. Bocairent en les activitats formatives i culturals que aquesta organitza. Si de fomentar la col·laboració entre bandes, per preservar l’objectiu comú de dignifi cació i engrandiment de la cultura musical entre la gent, es tractava, res podem trobar més encertat que eixa invitació. Per això l’hem acceptada ja que, per les característiques demogrà-fi ques de la nostra localitat i de la nostra banda (poc

més de quatre-cents habitants, vora a 50 músics i al voltant de 15 educands en formació), resultava pràc-ticament impossible crear-ne una de pròpia.

Les bandes joves són fonamentals per a la formació del músic i per a la pervivència de la banda. El músic, des dels estadis inicials de la seua formació, necessi-ta aprendre a treballar en grup, a estar tant atent a la batuta del director com a la lectura de la partitura, a perdre la vergonya a l’hora de mostrar els progres-sos de la seua interpretació instrumental i a sentir el suport del públic quan actua. Tot això li ho brinda la Banda Jove: motiu de més per haver acceptat la invi-tació i per congratular-nos per l’oferiment.

La SIM d’ Alfafara és una societat musical cen-tenària que, des de la seua creació, l’any 1903, ha funcionat com a banda i s’ha nodrit de músics del po-ble, amb èpoques més o menys glorioses, i superant tots els daltabaixos amb què s’ha trobat. Però, fi ns i tot, abans del seu naixement com a Societat Ins-tructiva Musical, hi ha constància de l’existència de músics al nostre poble: si més no, des del segon terç del segle XIX. Quan eren un nombre sufi cient de mú-sics locals, formaven una banda; quan per qualsevol vicissitud no n’eren prou, s’integraven com a mem-bres de la banda de Bocairent. Ara, la història es repeteix en la Banda Jove. Congratulem-nos, doncs, perquè coses com la bona sintonia col·laborativa que hi ha entre l’AUM Bocairent i la SIM Alfafara, i el fet que el director de la nostra banda ho siga també de la Banda Jove de l’AUM Bocairent, hagen propiciat aquesta repetició de la història. Crec que tots n’eixim guanyant. Ànims a tots els que ho fem possible i que siga per molts anys!

Josep Vañó i Tudela(Secretari de la SIM Alfafara)


33QÜESTIONARI A ENRIQUE ALBORCH

QÜESTIONARI BREU A ENRIQUE ALBORCH.

Quin és el teu primer record relacionat amb la música? —Recorde, com molts xiquets, anar darrere de la banda en passacarrers i altres actes al meu poble Castelló de Rugat. També recorde assistir als concerts que la banda feia a l’església, ja que aleshores no hi havia Auditori.

Per què vas començar a estudiar música?—A la banda tocaven i toquen prou familiars meus. Al-guns avantpassats, tios i cosins han sigut i són mem-bres de la Unió Musical Benicadell. Però em vaig apun-tar a “solfa”, com es deia abans, perquè un dels meus millors amics es va apuntar i jo... Amb ell. Per als meus pares va ser tota una il·lusió, ja que mon pare va in-tentar ser músic, aplegà a fer “solfa”, però per diferents motius no va començar l’estudi de cap instrument.

Estàs d’acord amb això de què «La gent que toca la trompeta... és gent molt atrevida» ?—No sé, pense que cada instrument té un caràcter o personalitat pròpies. Potser la trompeta siga un instru-ment “atrevit”, pel seu timbre, per la seua presència i pel paper destacat que fa normalment a la banda o a

l’orquestra. La persona que està darrere no té perquè ser com aparenta l’instrument. Jo em considere una persona relativament tímida en el terreny personal, però que a la meua feina, amb una bona preparació, no em fa por cap repte... Noves agrupacions que dirigir, noves partitures que afrontar o qualsevol altra cosa per a la que em puga considerar capacitat.

Com va ser això de començar a dirigir? Algun re-ferent que et motivara a fer-ho? —Allà per l’any 1997, el meu camí musical estava en-carat a la trompeta. Havia acabat el Grau Mitjà i anava a cursar els estudis superiors. Aleshores vaig fer unes proves i vaig començar a assajar en una orquestra de ball. Però aquell mateix estiu, un bon amic també em va comentar que hi havia “un xicon de Muro” que do-nava classes de direcció i que seria molt interessant conèixer-lo. El “xic de Muro” podeu imaginar qui és... I ell, José Rafael, em va introduir al món de la direcció i em va transmetre la passió per aquest ofi ci. Estic molt orgullós de dir que sóc del segon grup d’alumnes que ell ha tingut, i varem ser els primers en completar els 3 cursos amb ell i rebre titulació de l’Escola Comar-cal. Després he seguit amb altres mestres que també m’han aportat moltes coses, però de volta en quan tor-

34 QÜESTIONARI A ENRIQUE ALBORCH

ne a ell, perquè mai deixes d’aprendre d’una persona com Jose. Amb només uns mesos de classe, la junta de la banda de la Pobla del Duc em va proposar dirigir-los, i després de pensar-m’ho bé, vaig deixar l’orquestra sense aplegar a “debutar” i em vaig posar a la feina amb 21 anys al capdavant de la banda de la Pobla.

Quin es el primer record que tens de Bocairent? —Recorde anar a Bocairent de ben jovenet a fer algu-na entrada, però he anat poc i mai a tocar a les festes completes, perquè en aquells anys tenia molta relació amb la banda de la Pobla, i primer com a músic i des-prés com a director ens tocava anar a les festes de Sax, que coincidien en dates amb les vostres festes. Però el primer record “potent” que tinc de Bocairent és del dia del Concurs de Composició de Música Festera. En l’estiu de 1997 la meua marxa cristiana “Cavallers de l’Ofra” (la 3a peça per a banda que escrivia) va obtenir el 2on Premi i per a mi va ser tota una empenta per a seguir composant. Recorde que en aquell concert a la plaça de bous em varen presentar a José Rafael, amb el que uns mesos després començaria les classes de direcció a les aules de la AUM Bocairent.

Tens algun ritual a l’hora de dirigir? I de com-posar? —Crec que no... Intente tindre el màxim control sobre la partitura i el gest, per a després deixar-me portar per la música. El dia que tinc concert procure estar ben descansat per a afrontar l’esdeveniment. Intente sem-pre transmetre confi ança, seguretat i passió als músics per a que puguen gaudir d’allò que fan. No sé si sempre ho aconseguim, però eixa és la intenció.

La composició és secundària per a mi. Compose quan puc o quan m’abelleix... Primer la docència i la direc-ció, i després la composició. Solc portar sempre una llibreteta de pentagrames per escriure qualsevol idea que em vinga al cap, i després si tinc alguna peça entre mans, es tracta de tirar-li hores i treballar eixes idees que has anotat a la llibreta. A l’hora de composar in-

tente ser molt honest amb el que faig, escric fi ns on apleguen els meus coneixements, sent coherent amb el meu estil, però a la volta intentant que cada peça tinga personalitat pròpia, que siga diferent. A més sempre pense en que tots els músics, toquen el paper que to-quen, tinguen moments “interessants” a la peça. I si és un encàrrec fester, també intente posar-me al lloc del fester per donar-li (dins del meu estil) allò que espera d’una peça per al carrer.

Com veus a la música festera en l’actualitat? —Pense que ara hi ha més gent que mai que escriu música festera. Els programes d’ordinador han facilitat molt la llavor compositiva i això té una part bona i altra no tant... La bona és que, ara més que mai, hi ha un repertori en constant renovació i d’on podem triar en-tre infi nitat de peces que es creen cada any. La no tan bona és que, de vegades, la qualitat de la música no està a l’alçada que s’hauria de demanar a un gènere que ens defi neix com a poble i que tant estimem ací, a les comarques centrals. A més, potser la música festera (parlant de les marxes) beu massa de les fonts de la música per al cinema, i moltes d’eixes peces són tan semblants que costa identifi car els autors. Costa trobar compositors amb un estil “propi”. També ens passa a les bandes que tendim a posar al faristol “lo últim de lo últim”, programant sempre peces acabades de compo-sar i deixant de banda autors clàssics de música festera que tots els músics i festers haurien de conèixer. Pense que el secret està en l’equilibri i és llavor nostra, dels músics, donar a conèixer al públic fester tot el ventall de possibilitats i autors importants que han dedicat part de la seua creació a la música per a la festa.

Si no hagueres tocat la trompeta, quin instru-ment tocaries?—La veritat és que hui en dia no imagine la meua vida de músic sense una trompeta, o un fi scorn. Però quan vaig començar “solfa” jo volia tocar el saxo... Però un dia, mon “tio”, que “donava lliçó” a la banda va vindre


35

a casa amb un fi scorn, que és el que necessitava la banda en aquella època perquè saxos hi havia prou... I amb ell em vaig quedar, passant després a la trompeta i des d’aleshores tocant els dos instruments. Hui en dia, si haguera de triar altre, potser triaria la trompa. És un instrument que m’encanta.

Quina peça de banda és la teua preferida? —És difícil i injust dir una sola preferència, perquè tots estem infl uenciats per diversitat de gèneres i estils en tot allò que fem artísticament. A més, al llarg de la vida els nostres gustos i preferències van canviant. Però in-tentaré donar una sola resposta, segur que “no estan tots/es els que haurien de ser, però si que son tots els que estan”. ABSTRACTIONS, del compositor belga Marcel Pee-ters. La vaig tocar per primera vegada amb l’Orquestra de Vents “Filharmonia”. És una obra de 1994. Em va captivar tot el tema d’instrumentació, tractament de l’articulació i l’harmonia. A més, en ella, qualsevol ele-ment que apareix està després aprofi tat al màxim. És una peça de gran difi cultat que vaig portar com a obra lliure al Certamen Internacional de València en 2006 amb l’Ateneu Musical de Cocentaina. Quina peça de música festera és la teua pre-ferida? —KATARSIS, marxa cristiana (1982) de l’autor contestà Josep Vicent Egea. Es tracta d’una obra de joventut, ja que la va escriure amb només 21 anys, però al mateix temps es tracta d’una de les composicions més revolu-cionàries i atrevides de la història de la música festera.

És la teua cançó preferida? I Grup? —Ací hi ha menys dubtes... Tot i que m’agraden molts grups i escolte música de quasi tot tipus, un grup que m’acompanya des de l’adolescència es QUEEN, i tot i que és difícil triar una cançó entre tants grans temes com tenen, escolliré PRINCES OF THE UNIVERSE, cançó que va ser utilitzada per a la banda sonora de la

pel·lícula “Los Inmortales”.

Són els teus referents alhora de composar? I dirigir? —Sens dubte a l’hora de dirigir, el principal, el meu mestre JOSÉ RAFAEL PASCUAL-VILAPLANA, però els mestres Sanz-Espert, Garcia Asensio o Ferrer Fer-ran, amb els que (entre altres) he estudiat també m’han aportat coneixements i fi losofi es molt útils. I dels clàssics, n’admire a molts, però per citar-ne a dos dels que més: Carlos Kleiber i Leonard Bernstein. En la composició, potser els que més admire siguen els russos Tchaikovsky i Shostakovich i en la música per a banda Alfred Reed o Wagnein. En la música festera, el mestre Amando Blanquer o Francisco Esteve.

Quina peli ens recomanaries? —Últimament només veiem pel·lícules de dibuixos ani-mats a casa o al cinema (coses que passen quan tens fi lls menuts), però per triar una: SEVEN, del 1995 amb Brad Pitt i Morgan Freeman em va impactar moltíssim. Ja avise que no té un fi nal feliç...

I llibre? —No tinc massa temps de llegir, i quan ho faig, qua-si sempre son lectures al voltant de la música. Reco-manaria “El Maestro Invita a un Concierto” de Leonard Bernstein. Es tracta d’una transcripció de 15 dels pro-grames per a televisió que el director nord-americà va fer entre 1958 i 1972. Uns programes anomenats “Concierto para Jóvenes” on explica de manera clara i brillant molts aspectes relacionats en la música. Pense que és genial.

Alguna frase que t’agrade molt al voltant de la música? —“LA VERITAT ÉS QUE, SI NO FORA PER LA MÚSICA, HI HAURIA MÉS RAONS PER TORNAR-SE BOIG”Piotr Ilyich Tchaikovsky (1840-1893).

36 HISTÒRIA

MANUELES Y FAJARDOS VS MAHOMET

Aquest podria ser el titol del combat del segle, i en raó pot ser el combat del segle, però del S.XIX.És el combat per ser el primer pasdoble per a la festa dels Moros i Cristians.Fins ara i segons algunes teories, Mahomet s’endú l’honor1, tot i que hi ha d’altres que ho dubten2.

El que es preten en aquest article és mostrar la infor-mació i la historia de MANUELES I FAJARDOS, arran d’una entrevista que vaig tindre amb el mestre José Mª Valls Satorres al gener de 2014 a Alcoi, per tal de vore la disponibilitat d’acordar una xarrada.Allí va eixir esta discussió, en la que com a bon alcoià Valls Satorres tenia ben clar quin era el primer pas-doble i perquè. Ja que fa uns anys va estar al nostre arxiu buscant i investigant.

Amb algunes referències que em va facilitar vaig co-mençar a buscar dades i informació.Julian Calvo García composa Manueles y Fajardos al 1880 i s’estrena segons Antonio José Juan Guill (Vo-cal-asesor d’informació i documentació de la UNDEF) en les festes de Bocairent d’aquell any3. Cosa que no pot ser certa ja que les festes del 1880 serien de l’1 al 6 de febrer i el pasdoble es va com-posar per al Certamen Musical que es va celebrar en la fi ra de Juliol de 1880 a València organitzat per la Sociedad Recreativa El Iris4.

Manueles y Fajardos obtenía en la secció 8a de l’es-mentat Certamen la medalla de plata.

Calvo Garcia naix a Murcia i presenta un pasdoble a València, pel que tot fa pensar que no té cap relació amb la festa dels Moros i Cristians, però si atenem al titol del pasdoble, Manueles y Fajardos fa referencia a dos llinatge nobiliaris que es van enfrontar pel con-trol del poder polític al regne castellà de Murcia entre


37

els segles XIII y XV.Tal vegada la inspiració la trobara en els episodis d’estes disputes entre els dos llinatges una vegada feta la reconquesta cristiana de les terres dominades pels musulmans.

Dubte com he dit abans, que Ma-nueles y Fajardos s’estrenara en les festes a Sant Blai del 1880 ja que en la segona de les condicions del concurs s’adverteix que les compo-sicions haurien de ser innèdites.No he trobat cap documentació que prove que el pasdoble s’estrena-ra en algun dels actes de les festes d’eixe any, però tamb-é és cert que en aquella època no crec que s’ha-gueren adonat o haguera arribat al cap i casal la noticia que el pasdoble ja havia segut interpretat amb an-terioritat.

Revista Semanal y Biblioteca Musical Crónica de la música.-Madrid 23-9-1880- nº 105

Julian Calvo García

38 HISTÒRIA

Per contra Mahomet és califi cat com el primer pasdo-ble escrit per a la festa de Moros i Cristians.Juan Cantó Francés el va composar al 1882 inter-pretant-se a la entr-da cristiana d’aquell any a Alcoi. Dada que tampoc está provat en cap document que ho acredite.Més quan Juan Cantó havia composat l’any 1880 el pasdoble La Primera Diana. El ti-tol pareix fer més re-ferència a la festa, en concret a la diana que té lloc al matí del dia de l’entrà.

El que té de caracte-rístic Mahomet, se-gons alguns escrits (sense aportar documentació) és el tempo metronòmic de 80 a 100 M/M per auns i de 85 a 95 M/M per a altres.Si atenem a que fi ns aleshores s’utilitzaven marxes militars per a les desfi lades amb un tempo metronò-mic de 105 M/M aproximadament, si no tenim en compter l’opció que Manueles y Fajardos ja s’haguera interpretat o La Primera Diana tinguera aquest tempo.

Ens deixa que les dos coses característiques de Ma-homet són:

a) Que estiga escrit expresament per a la festa, cosa que no he trobat documentada.b) Que el tempo fora més relaxat que les marxes militars i/o pasdobles utilitzats fi ns aleshores.

Atenent a esta segona característica, en el guió no indica cap tempo metronòmic i pensant amb la melo-día, instruments i instrumentistes de l’època, cabria la

possibilitat que per a poder interpretar correctament el segon tema (Tema B) del pasdoble s’haguera adap-tat el tempo a les capacitats tècniques d’aquell temps.

TEMA B

Per tant les dos característiques están prou buides de pes com per a afi rmar-les tant rotundament al meu pareixer.Tampoc queden d’acord els escrits vinguts des del Serpis en determinar a quin tipus de pasdoble per-tany Mahomet, alguns el clasifi quen en “pasdoble sentat” i altres en “dianero”L’Associació Sant Jordi el classifi ca en “dianero”5, mentre que Ana María Botella Nicolás, diferència en-tre pasdoble sentat i dianer, classifi cant a Mahomet com a sentat i citant a José Espí Ulrich i el seu pasdo-ble Anselmo Aracil com a exemple de pasdoble dianer composat al 1891.6

I com a última dada curiosa, anecdòtica, … i que deixa vore que “l’honor” de Mahomet per ser el pri-mer pasdoble per a la festa sols serveix per a fi gurar


39

en paper, és que en el CD gravat per la Nova d’Alcoi per conmemorar el 1r Centenari de la Música Festera Alcoiana7, ni tant sols fi gura entre les peces escolli-des i gravades!!

Blai Molina Calatayud

1. Festershttp://www.festers.net/docs/Conferencia_text.pdf“El compositor Juan Cantó Francés (1856-1903) fue pionero en este sentido al escribir, ex profeso para la Fiesta, un pa-sodoble en el año 1882 que titula Mahomet; Cantó Francés marca un hito al escribir esta original pieza con ese aire mo-derado, brillante y elegante, concebida para Las Entradas y que es el inicio y el verdadero arranque de la Música Festera de Moros y Cristianos.”

Ana María Botella NicolásEstudio y análisis musical de Mahomet (1882): Pri-mer pasodoble de la historia de la música de Moros y Cristianos “Mahomet es el primer pasodoble escrito exprofeso para la Fiesta de Moros y Cristianos, interpretado en la Entrada Cristiana y no en la Mora a pesar de que su título tiene sabor árabe. Esto es así porque su autor lo compuso para la Entra-da Cristiana, pues hasta entonces ambos bandos desfi laban con la música de la época: mazurcas, valses, habaneras, polcas, etc.”

2. Blog elorejonvillenahttp://elorejonvillena.blogspot.com.es/2013/08/mar-chas-moras-y-cristianas-un-invento.html“En temas de música festera siempre se han atribuido la invención del primer pasodoble puramente festero, “Maho-met” de 1882, cuando ese título lo ostentan en realidad los de Bocairente con “Manueles y Fajardos”, premiado ya en 1880 y que curiosamente hace referencia más bien a nues-tra historia que a la suya (la casa Manuel de Villena y sus líos con los Fajardos del sur).”

3. Aculliberhttp://www.aculliber.com/v3/index.php?id=950&p=4&-q=2004&nr=10&v=lista&cl=&i=Documentos&si=AnyoAlgunas consieraciones sobre la música en las fi estas de Moros y Cristianos.Autor: Antonio José Juan Guill

“Realizar un comentario sobre la música en la fi esta, no tie-ne ninguna difi cultad; lo que sí es complicado, es hacer un análisis completo desde sus orígenes; considerar que una u otra pieza musical es anterior o posterior a otra en sus ini-cios, allá por la mitad del siglo XIX, es complejo. Algunos se empeñan en indicar que fue Mahomed allá por el año 1882, el primer pasodoble festero, pero según se pudo ver en el Primer Congreso de la UNDEF celebrado en Villena en 1974, no es cierto que lo se, pues hay un grupo de piezas musica-les que son anteriores; es el caso del pasodoble “Manueles y Fajardos” estrenado en las fi estas de Moros y Cristianos de Bocairent en 1880.”4. Biblioteca Digital Hispánica - Biblioteca Nacional de España“CUMPLIENDO esta Sociedad uno de los principales objetos de su institución, cual es el fomento de las Bellas Artes, ofrecerá a los Señores Profesores de Música un certamen artístico bajo el siguiente PROGRAMA”.

5. Associació Sant Jordi (Alcoi) http://www.associaciosantjordi.org/es/fonoteca.html “Alcoy ha sido la creadora de la música para las fi estas de moros y cristianos: el primer pasodoble dianero Mahomet de Juan Cantó Francés data de 1882;”

6. Ana María Botella NicolásEstudio y análisis musical de Mahomet (1882): Pri-mer pasodoble de la historia de la música de Moros y Cristianos “siendo el maestro Juan Cantó Francés (1856-1903) pione-ro en este sentido al escribir, ex profeso para la fi esta, un pasodoble en el año 1882 que titula Mahomet –la composi-ción objeto de análisis del presente trabajo–. Nace así el pa-sodoble sentat, es decir, “el pasodoble de corte moderado, reposado, elegante y señero”.

7. Ja Baixen volum 3http://www.jabaixen.com/ja-baixen.htmlMás o Menos (pd) Godofredo GarriguesCampanario de mi pueblo (pd) José Carbonell GarcíaAls Berebers (mm) José Pérez VilaplanaMari-Laura (pd) Enrique Castro Guillermon (pd) Julio Laporta HellínKat-Ha-Chan (pd) Evaristo Pérez MonllorAlmogavar y Alcoia (mc) José Mª Valls SatorresEls Maseros (pd) Miguel Vilar SatorresNo ho faré més (mm) Vicente Catalá PérezPepe Perico (pd) Enrique Torró InsaJavier Carlos (pd) Miguel Juan MascarellEl president (mm) Miguel Picó Biosca

40 HISTÒRIA

EL CERTAMEN DE MÚSICA D’ALACANT DEL 1900

El 10 d’agost del 1900 es va celebrar a la ciutat d’Ala-cant un certamen de bandes en el que va participar la banda. El 5 d’agost d’aquell any “El Diario de Mur-cia” se’n feia ressò de les bandes que s’havien inscrit en el certamen: “Ha espirado el plazo de inscripción de bandas para el próximo certámen musical de Ali-cante, habiendo presentado solicitudes con este fi n, las de Cehegin (Murcia), Crevillente, Elda, Novelda, Muchamiel y Bocairente”. El 9 d’agost el també murcià “Las Provincias de

Levante” ampliava la informació sobre aquest esdeveniment musical, recollint a les seues pàgines l’aplegada a la ciutat del eminent professor de música Federico Pedrell, provinent de Madrid, i que presidiria el jurat. Continuava referint les bandes participants al certamen: “En dicho certámen tomarán parte las bandas civiles de Cehegín, Novelda, Elda, Muchamiel y Bocairente”. Per tant, no participaria fi nalment la banda de Crevillent. El certamen se celebraria a la plaça de bous, “[...] que estará adornada profusamente con banderas, galllardetes y escudos con los nombres de los músicos más eminentes”. Finalment afegia que el tema obligat seria “[...] la fantasía de la ópera ̀ `Otello´´ de Verdi, ejecutándose


41

además otra pieza de libre elección”.

L’11 d’agost el mateix periòdic publicava un breu re-sum del certamen, en el que es va proclamar gua-nyadora la banda d’Elda i es va declarar desert el segon premi, “[...] habiéndose además acordado do-nar 1.000 pesetas en concepto de tercer premio á las bandas de Cehegín, Bocairente, Novelda y Muc-hamiel. El importe del segundo premio era de 2.000 pesetas y el tercero de 1.000, de modo que han au-mentado otras 1.000 para repartir las 4.000 entre las cuatro bandas citadas”. Però la decisió del jurat no va estar exempta de polèmica, almenys per al rotatiu murcià, que potser agranava cap a casa al afi rmar: “En todas partes se comenta el fallo del Jurado, en sentido no muy favorable, pues la banda de Cehegín ha tocado magistralmente el tema obligado y la pieza de libre elección”.

Tampoc “El Diario de Murcia” estava d’acord amb el resultat fi nal del certamen, deixant caure que s’havia afavorit a les bandes de la província alacantina. Així, el 12 d’agost publicava a les seues pàgines l’aplegada de la banda de Cehegín a terres murcianes, afi rmant que “No vuelven en verdad satisfechos, sin duda por-que no saben lo que ya dijo Cervantes, que el primer premio se dá al favor y el segundo á la justicia”. I encara que intentava llevar-li ferro al assumpte, afi r-mava que el favor del públic havia fet força en la decisió fi nal, “[...] porque, al fi n y al cabo, la banda de Cehegín era forastera en Alicante y no llevó, como otras, á todo un pueblo, que comunica naturalmente su entusiasmo y que, en igualdad de circunstancia, decide por los suyos”.

El “Heraldo de Murcia” publicava el 14 d’agost una crònica més ampla, on hi havia més informació i menys opinió. Primer ens indicava l’aspecte que presentava la plaça, on “[...] numerosa concurren-cia ocupaba todas las localidades, y los palcos, lu-

josamente adornados, esteban repletos de belleza y encanto”. A les quatre de la vesprada va començar el certamen, sent la banda de Mutxamel la primera a participar, seguida per les de Bocairent, Cehegín, Novelda i Elda. A més, ens detalla les peces de lliure elecció interpretades per cada banda: “La de Mucha-miel ``Estradella´´ overtura del maestro Floton; la de Bocairente ``La tumbale d’argent´´ del maestro Saint Saenis, la de Cehegín ``Ecos andaluces´´ del maestro Lamo; la de Novelda ``Fantasía española´´ del maestro G. Vaert; y la de Elda ``Sinfonía de la Ópera Guillermo Tell´´”.

Però no va acabar ací el dia de música. Així, “El des-fi le de las músicas por las calles que median desde la plaza de toros á la esplanada de España, fué un acto digno de presenciarse por el entusiasmo del pueblo vitoreando a las bandas al paso de estas”. Per la nit va haver-hi revetlla en l’Esplanada, “[...] siendo la concurrencia tan en extremo numerosa que era de todo punto imposible pasear por ninguna de las tres espaciosas calles de dicho paseo”. Algunes de les bandes van tocar a diferents templets ubicats a l’Es-planada: “En el templete central del mismo, tocaba la banda premiada con el primer premio, ondeando la bandera que el Ayuntamiento dedicó al expresado premio. En otros tres diferentes templetes contruidos al extremo de la Explanada, tocaban las músicas de Cehegín, Novelda y Bocairente, amenizando más y más la vida y entusiasmo que en el paseo reinaban”.

Jairo Vañó Reig

42 FOTOS AMB HISTÒRIA

Festes a Alcoi 1965. Foto el dia de l’entrada Mora amb ( dalt d’esquerra a dreta ) Jose Miguel Calatayud, Gabrel Calabuig i José Crespo, ( baix d’esquerra a dreta) Arnelio Cuerda, Felipe Belda i Hilario Belda. (Foto cedida per Arnelio Cuerda)

Viatge Bèlgica 1995. Música sense fronteres. Tota l’expedició de la banda, juntament amb els belgues es van fotografi ar junts abans de tornar cap a Bocairent. Una experiència inoblidable que enguany ha fet vints anys. La banda, baix la batuta de Jose Rafael Pascual-Vilaplana i amb José Molina Perigüell com president, van realitzar un viatge a Opdorp on realitzaren un concert a la mateixa localitat i a Bruges.


43

Associació Unió Musical Bocairent 1981. Foto de tota la banda al capdavant de l’Arc. Destaca que aquest any la banda va estrenar uniforme de músic.

Santa Cecília 1995. Un any esplèndid, V Diada i viatge a Bèlgica, es va tancar amb una altre concert dels que tothom a la banda encara re-corda. Un concert amb les BSO de les pel·lícules més emblemàtiques de la història. Els dies abans del concert es van projectar algunes de les pel·lícules que es van poder escoltar al concert: Indiana Jones, Cabaret, Bailando con Lobos, etc.

44 L’HUMOR DE MERE


45EL DIBUIX DE PERE

46 CONCURS DE DIBUIX INFANTIL 2015

Iniciació: Saúl Cerdá Belda 1er Llenguatge Musical: Clara Perigüell Silvestre


47

3er / 4rt Llenguatge Musical: Marc Silvestre Baldó

Cartell de Santa Cecília de 1990

48 MEMBRES AUM BOCAIRENT

Antonio M. Colomina Beneyto PercussióJoan Albert Albero Mascarell PercussióJosé Antonio Cantó Vañó PercussióJuan Antonio Tomás Vañó PercussióFernando Vañó Fuster PercussióCristina Pérez Castelló PercussióJoan Castelló Cantó PercussióAndreu Vañó Sempere PercussióToni Calabuig Belda PercussióJosep Gandía Micó PercussióSergio Bernat Silvestre PercussióToni Puerto Sempere PercussióVicent Colomer Beneyto PercussióFerrán Mestre Tormo PercussióAndreu Cantó Belda PercussióJosé Molina Perigüell BaixJuan Calatayud Castelló BaixJavier Molina Calatayud BaixSergi Vañó Peidro BaixAbel Mataix Pascual BaixHermenegildo Sempere Belda BombardíJoaquín Silvestre Galiana BombardíEduard Gisbert Vañó BombardíAna Vañó Juan FagotPablo Castelló Molina FagotRafael Silvestre Puerto TrompaVicent Crespo Calatayud TrompaJoan Albert Silvestre Cerdà TrompaSergio Silvestre Asensio TrompaElena Silvestre Asensio TrompaFrancisco Sanz Luna TrombóDaniel López Herrero TrombóDaniel Belda Espinós TrombóFrancisco Molina Molina TrombóEli Llop i Beneyto TrombóJoaquim Molina Huerta Trombó

Fernando Vañó Garcia TrombóVicent Francés Galiana TrombóVictor Silvestre Vicedo TrombóJosep Vañó Bodí TrombóMarcos Asensio Sanz FliscornJoaquín Silvestre Puerto TrompetaJoan Perigüell Sempere TrompetaBlai Molina Calatayud TrompetaJosé Fco. Molina Belda TrompetaSantiago Beneyto Gisbert TrompetaRobert Francés Galiana TrompetaVíctor Vañó Peidro TrompetaSergio Carrion Calatayud TrompetaIsaac Colomina Belda TrompetaJordi Sanjuan Silvestre TrompetaAngel Castelló Cantó TrompetaMarc Francés Llobregat TrompetaBenjamín Álvarez Sanchis TrompetaAmparo Bodí Belda Saxo AltJosé Miguel Calatayud Colomer Saxo AltLuis Silvestre Cerdá Saxo AltDamian Calabuig Albero Saxo AltMiriam Vañó Rico Saxo AltEsperanza Sanchis Gómez Saxo AltClara Carbonell Jornet Saxo AltLidia Carbonell Beneyto Saxo AltPablo Santonja Beneyto Saxo AltNeus Espinós Bodí Saxo AltJuan Vañó Sempere Saxo TenorJavi Belda Botella Saxo TenorLourdes Vañó Sempere Saxo TenorPablo Pardo Puerto Saxo TenorJosé Molina Martínez Saxo BarítonMarisa Bosch Vilaplana VioloncelDamián Molina Beneyto ClarinetJosé Fco. López Herrero Clarinet

123456789

101112131415161718192021222324252627282930313233343536

373839404142434445464748495051525354555657585960616263646566676869707172


49

Fco. Javier Francés Perigüell ClarinetAntonio Alcaraz Borrell ClarinetPatricia Vanyó Vanyó ClarinetLaura Gómez Ortega ClarinetPilar Gisbert Solbes ClarinetJoan Vañó Doménech ClarinetCarmina Crespo Sanz ClarinetMª Isabel Botella Beneyto ClarinetIván Campos Rodríguez ClarinetHugo Beneyto Belda ClarinetJoana Silvestre Vañó ClarinetLaia Molina Huerta ClarinetMarina Silvestre Vañó ClarinetLledó Vañó Sempere ClarinetMarc Puertes Puerto ClarinetSara Francés Beneyto ClarinetMireia Cerdà Galindo ClarinetMaria Cabanes Sanchis ClarinetCarmina Tortosa Cerdá ClarinetNeus Molero Beneito ClarinetVictor Sanz Sanchis ClarinetMª Amparo Molina Molina ClarinetAlba Molina Puerto ClarinetJosep Lluís Pascual i Soler Clarinet BaixEnrique Ribera Gisbert RequintJ. Damián Silvestre Vañó FlautaOlga Vanyó Vanyó FlautaLlucia Reig Cerdá FlautaRosa Mª Pascual Soler FlautaMaria Micó Beneyto FlautaRubén Molina Belda FlautaElena Ferre Sanjuan FlautaPaula Gisbert Vañó FlautaAida Carbonell Jornet FlautaNeus Llinares Belda FlautaLaia Molero Beneito Flauta

Clara Blasco Cantó FlautaMiriam Silvestre Galiana OboéLaura Ferre Sanjuan OboéAraceli Llinares Belda OboéPaola Satorres Prats OboéMariano Ferre Silvestre AbanderatPere Gómez Tormo Abanderat

737475767778798081828384858687888990919293949596979899

100101102103104105106107108

109110111112113114115

50 JUNTA DIRECTIVA I QUADRE D’HONOR

JUNTA DIRECTIVAPRESIDENTJ. Damián Silvestre Vañó

VICE-PRESIDENT I CRONISTAVíctor Vanyó i Peidro

TRESORERJavier Belda Botella

SECRETÀRIA I LOTERÍAMíriam Silvestre Galiana

RESPONSABLES DE CONTRACTESLuis Silvestre CerdáJoan Castelló CantóMarc Puertes Puerto

RESPONSABLES ESCOLA MÚSICAPili Gisbert SolbesJosep Lluís Pascual i Soler

RESPONSABLES BANDA JOVEPaula Gisbert VañóMíriam Vañó RicoAnna Vañó Juan

RESPONSABLE ARXIUJoan Perigüell Sempere

RESPONSABLE INSTRUMENTS/LOCALFco. Javier Francés Perigüell

DIRECTOREnrique Alborch Tarrasó

DIRECTOR BANDA JOVEFermín Blay Pons

QUADRE HONORDIRECTORS HONORÍFICSNorman Milanés MorenoJosé Rafael Pascual-Vilaplana

MEDALLA D’ORJosé Vicente Moltó Garcia

MÚSICS D’HONOR Francisco Carbonell MolinaJosé Perigüell SantonjaJose Miguel Calatayud Cabanes

SOCIS D’HONORAjuntament De Bocairent Caixa OntinyentVicente Colomer BoronatVicente Colomer MolinaVicente Vicedo Domínguez


51PROGRAMA D’ACTES

FESTA A SANTA CECÍLIA ‘ 15

DISSABTE 14 DE NOVEMBRE A les 19.30h al Saló d’Actes de Patronato a Alfafara, concert de la Banda Jove de l’AUMBocairent. Dirigit per Fermín Blay Pons.

DISSABTE 21 DE NOVEMBRE Pel matí es disputarà el tradicional partit de futbol entre els membres de la banda. Seguidament, tindrà lloc el dinar de “Cassoleta al forn” entre els partici-pants i seguidors/es.

A les 16.30h desfi lada des la Seu Social, al C/ Music Bernat, per tal d’iniciar l’arreplegada als nous músics, amb el següent ordre: Laia Molero Beneito, Pablo Pardo Puerto, Clara Blasco Cantó, Neus Espinós Bodí, Pablo Castelló Molina, Ferran Mestre Tor-mo, Mariano Ferre Silvestre, Benjamín Álvarez Sanchis, Andreu Cantó Belda, Elena Silvestre Asensio i Alba Molina Puerto.

Finalment ens dirigirem cap a casa del Clavari 2015, En Jose Miguel Calatayud Colomer (C/Azorin). Des de sa casa farem el trasllat de la imatge de San-ta Cecilia fi ns l’Església on tindrà lloc una missa en sufragi dels músics i socis que ja no hi són entre no-saltres. Al fi nalitzar-la, realitzarem el trasllat de la imatge cap a la Seu Social. A les 22.00h sopar de germanor al Maset dels Contrabandistes.

DIUMENGE 22 DE NOVEMBRE. A les 11.30h del matí, PASSACARRER a càrrec de la banda, començant des de casa del Clavari 2015, En Jose Miguel Calatayud Colomer, al Carrer Azorín i fi nalitzant a la Seu Social.

A les 14.00h es farà el Dinar de Germanor que congregarà a músics, familiars i convidats al Maset dels Contrabandistes.

DISSABTE 28 DE NOVEMBRE A les 18.30h, al Teatre Avenida, amb l’Associació Unió Musical Bocairent:

CONCERT EXTRAORDINARI A “SANTA CECILIA” Dirigit per: En Enrique Alborch Tarrasó Presentat per: En Jairo Vañó Reig

A les 22.00h, sopar de músics i acompanyants al Maset dels Contrabandistes.

DIUMENGE 30 DE NOVEMBRE. A les 12.00h trasllat de la imatge de Santa Ce-cília des de la Seu Social fi ns casa de la Clavari en-trant, Na Patrícia Vanyó i Vanyó (Carrer Pintors Cris-tòfol Llorenç).

Bocairent, novembre del 2015Cartell i Portada: Josep Genís Sanz Rabadan

52 PROGRAMA CONCERT

DISSABTE 28 DE NOVEMBRE 18.30H TEATRE AVENDA

I PARTFANFÀRRIA DE L’ANIVERSARI ··································· Ernesto Garcia Climent

PEER GYNT ···························································· Edward GriegAdap: D. Martín (I – IV) I Van Mever (V – VI)

Conte Simfònic de Carmen Santonja basat en l’obra de Henrik Ibsen, adaptat i traduït al valencià per Enrique Alborch.

NARRADOR: Fernando Vañó Fuster

I. El MatíII. En la Cova del Rei de la MuntanyaIII. La mort d’AseIV. La Dansa d’AnitraV. El Retorn de Peer GyntVI. La Cançó de Solveig

II PART

RIVERDANCE ·························································· Bill WhelanArr: Gert Buitenhuis

VASA ····································································· José Suñer Oriola

LOS ANILLOS DE SATURNO ······································· Salvador Lujan

Director: En Enrique Alborch TarrasóPresentador: En Jairo Vañó Reig


53


VOLS SEGUIR-NOS? VOLS ASSABENTAR-TE DE TOT ALLÒ QUE FEM?VOLS SENTIR-TE PARTICEP DE LA NOSTRA BANDA? TANT SOLS HAS D’EMPLENAR LA SOL·LICITUD D’INSCRIPCIÓ DE SOCI/A PROTECTOR/AASSOCIACIÓ UNIÓ MUSICAL BOCAIRENT

JO:AMB DATA DE NAIXEMENT: ADREÇA:POBLACIÓ: C.P.: TELF.:E-MAIL:APORTE LA QUANTITAT DE:(marqueu amb una X el que corresponga)

15€ (Quota mínima anual)Altra Quantitat

Aquesta quota es cobrarà en un rebut anual EN CONCEPTE DE: SOCI PROTECTOR DE L’ASSOCIACIÓ UNIÓ MUSICAL DE BOCAIRENT.

DOMICILIACIÓ BANCARIACAIXA/BANC:ADREÇA: C.P.: POBLACIÓ.:NOM I ADREÇA DEL TITULAR DEL COMPTE:

Els pregue que fi ns nova ordre carreguen al compte que s’indica, el rebut que L’ASSOCIACIÓ UNIÓ MUSICAL DE BOCAIRENT els lliurarà anualment.

Compte client/a: ENTITAT OFICINA D.C. NÚM. COMPTE.

Atentament: data:

Signatura del titular:

Una vegada completat:· Ens el podeu enviar per correu electrònic ([email protected])· Per correu postal a : AUM Bocairent – C/ Músic Bernat s/n – Bocairent (València) 46880· Veniu a la seu social i ens el doneu a la junta directiva.

JO:AMB DATA DE NAIXEMENT:ADREÇA:POBLACIÓ: C.P.: TELF.:E-MAIL:

CAIXA/BANC:ADREÇA: NOM I ADREÇA DEL TITULAR DEL COMPTE:

Atentament:

C.P.:

data:

POBLACIÓ.:

SANTA CECÍLIA 2015GUIA COMERCIAL

PUBLICITATS EMPRESES COL·LABORADORES

L’Associació Unió Musical Bocairent agraeix la col·laboració a tots els comerços i empreses que han fet possible l’edició del programa de Santa Cecília 2015.


55

CRISTALERIA BLAIBLAI VAÑÓ BENEYTO

ESTANC Nº1

TELF: 96 290 50 [email protected]

avd. San Juan de Ribera, 646880 BOCAIRENT

VALÈNCIA

GESPRO ASSESSORS S.L.Batalla de Lepanto, 8

Telf.: 962 905 359 - Fax: 962 351 29946880 Bocairent

ESTANC DE LA PLAÇAPlaça de l’Ajuntament,16 Bocairent - Tel. 96 235 13 54

PELUQUERIA MARGAC/ José Puig, 2 Baix. Bocairent. Tel. 658015928

VICENTET CERVESERIA CAFETERIAC/ València, 1 Bocairent. Tel. 647 16 56 55

Associació Unió Musical BocairentC/ Músic Bernat 28 - 46880 Bocairent - tel. 96 290 50 60 - www.aumbocairent.com - [email protected]

fb.com/aumusboc @aumbocairent @aumbocairent AUMBocairent

Programa Santa Cecília 2015

Documents

Transcript of Programa Santa Cecília 2015