PROGRAMACIÓ DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ FÍSICA 2011/12 · allò que fa referència a l’activitat...

PROGRAMACIÓ DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ FÍSICA 2011/12

ÍNDEX:

1. INTRODUCCIÓ...................................................................................................................Pag2 2. ESPECIFICACIONS PER L’ÀREA D’ EDUCACIÓ FÍSICA: 2.1. Contribució de l àrea o matèria a les competències bàsiques........................................Pag3 2.2. Adequació i seqüència dels objectius.............................................................................Pag6 2.3. Selecció i seqüència dels continguts...............................................................................Pag10 2.4. Enfocaments metodològics:............................................................................................Pag21-26

2.4.1 Criteris per al disseny de les activitats amb atenció als diferents nivells d’aprenentatge. 2.4.2. Criteris per a l’organització del temps i dels espais. Formes d’organització de l’aula.

2.4.3.Materials i recursos didàctics. Activitats complementàries.

2.5. Avaluació:.......................................................................................................................Pag27-35 2.5.1.Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació. 2.5.2. Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de l’aprenentatge de l’alumnat. 2.5.3. Avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge. 2.6. Mesures de reforç i suport. Criteris per elaborar les adaptacions per a l’alumnat amb NESE.

Pla de treball del programa de reforç...........................................................................Pag36 2.7.Tractament de la lectura, les TIC i l’educació en valors................................................Pag37


Página de 37 2

1-INTRODUCCIÓ

La societat actual és conscient de la necessitat d’una pràctica motriu regular i de qualitat. És funció,

per tant, dels estaments educatius incloure en el seu currículum l’assignatura d’EF. En aquest context serà

un element més que contribuirà al desenvolupament personal dels alumnes, a més de responsabilitzar-se de

millorar les seves capacitats dins de l’àmbit motor, millorar els seus nivells de salut, incrementar el

coneixement d’ell/a mateix, fer que l’activitat física es converteixi per l’alumnat en un fet quotidià que li

serveixi per gaudir dels seus beneficis.

Les principals funcions del moviment són:

Millorar el coneixement d’un/a mateix i de l’entorn.

Incrementar la pròpia capacitat motriu en diferents situacions i amb diferents objectius.

Estètica i expressiva.

Comunicativa i de relació.

Higiènica i de millora de la salut.

Agonística.

Catàrtica i hedonista, ja que el exercici es una bona forma d’alliberar tensions i gaudir del moviment.

Compensatòria del sedentarisme habitual de la societat actual.

L’EF a l’ESO ha de promoure i facilitar que cada alumne arribi a comprendre el seu cos i les seves

possibilitats i a conèixer i dominar un nombre variat d’activitats corporals i esportives de manera que, en el

futur, pugui escollir les més convenients per al desenvolupament personal, ajudant-li a adquirir els

coneixements, destreses, actituds i hàbits que li permetin millorar les seves condicions de vida i de salut, així

com gaudir i valorar les possibilitats del moviment com a mitjà d’enriquiment personal i de relació amb els

demés.

Un cop acabat l’ensenyament obligatori, el primer curs de batxillerat representa, per una part una

alternativa de continuïtat respecte de l’etapa anterior i, per l’altra, un curs finalista, ja que és l’últim curs on,

de moment, l’educació física és impartida dins el sistema educatiu a les Illes Balears.

Aquestes dues fites ens situen a l’hora d’establir el currículum acadèmic, ja que determinen la

permanència del caire formatiu que l’àrea té a primària i secundària, i ens obliguen a fer dins aquest curs una

mena de “conclusió” o de recull de tot el que de transcendent té l’educació física per a la formació de la

persona.

Atenent el caràcter finalista del batxillerat, el currículum ha de permetre dotar l’alumnat d’unes eines i

uns coneixements, dins el que és l’activitat física, que li permetin prendre decisions de forma encertada en tot

allò que fa referència a l’activitat corporal, els esports, ocupació del temps de lleure, els lligams amb la salut,

la possible sortida professional vinculada amb el món de l’activitat física i la salut i la incidència de l’estil de

vida que adopti en el futur en la seva qualitat de vida en general. És, per tant, aquest nivell, un marc idoni per

dur a terme una reflexió en tots aquests aspectes.

L’alumnat de primer de batxillerat és ja molt a prop de la vida adulta, de la majoria d’edat i, per tant,

del moment en què haurà de començar a prendre decisions i escollir una forma i estil de vida. Aquest fet

determinarà la priorització d’uns objectius i continguts per sobre d’uns altres, com també d’un estil

d’ensenyament que afavoreixi l’autonomia per sobre de la dependència. El paper del professorat consistirà a

conduir un procés en el qual l’alumne/a ha d’assolir el màxim protagonisme.

La major maduresa personal i intel·lectual de l’alumne/a obliga a aprofundir dins el que anomenem

“aprenentatge conscient”, que consisteix a saber el “perquè” de tota l’activitat que es desenvolupa.

La proximitat de la vida adulta abans esmentada ens servirà per introduir conceptes com l’estrès i tot

el que de negatiu hi va associat i de motiu per reflexionar sobre la importància del paper que l’activitat física

pot representar per combatre’n els efectes, com també el seu paper compensatori enfront del sedentarisme

que ens imposa la vida del segle XXI.


Página de 37 3

Cal també fer que l’alumnat conegui les possibilitats que li ofereix el seu entorn immediat: espais,

equipaments i instal·lacions per a la pràctica d’activitat física, com també l’entorn natural de la nostra

Comunitat com a marc idoni per a l’exercici físic, fent un especial esment a la protecció i conservació que hi

són tan necessàries i qüestionant aquelles activitats físiques i esportives que hi causen qualsevol tipus de

deteriorament o contaminació. Aprofitarem també l’entorn que ens envolta, gaudint de la natura pròpia de

Menorca, que molts d’ells i d’elles desconeixen.

La motivació ha de ser un dels eixos sobre els quals s’ha de produir aquesta reflexió proposada a

primer de Batxillerat, i, per aconseguir-la, els aspectes lúdic i recreatiu que té l’activitat física intrínsecament

s’han de veure potenciats en les activitats programades, dins el que és l’interès abans esmentat per fer

palesa la importància de l’activitat física en l’ocupació del temps d’oci.

2- ESPECIFICACIONS PER A L’ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA 2.1 CONTRIBUCIÓ DE L’ÀREA O MATÈRIA A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Les competències bàsiques són aquells coneixements que es consideren imprescindibles per aplicar els sabers que han segut adquirits, aquells que cal que l’alumnat hagi adquirit i sigui capaç de desenvolupar al finalitzar l’ensenyament obligatori per exercir una ciutadania activa i poder portar a terme una vida adulta de manera satisfactòria. Aquestes competències són:

1. Competència en comunicació lingüística. 2. Competència matemàtica. 3. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic. 4. Tractament de la informació i competència digital. 5. Competència ciutadana i social. 6. Competència cultural i artística. 7. Competència per aprendre a aprendre. 8. Autonomia i iniciativa personal.

L’àrea d’educació física contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques, essencialment a la de coneixement i interacció amb el món, mitjançant la interacció del propi cos i l’espai determinat, el coneixement, la pràctica i la valoració de l’activitat física per preservar la salut. També contribueix essencialment en la competència social i ciutadana, ja que ajuda a aprendre a conviure, acceptar les regles per al funcionament col·lectiu, la participació i el respecte envers les diferències i conèixer les possibilitats i limitacions pròpies i alienes. Contribueix al reconeixement i l’apreciació de les manifestacions culturals específiques de la motricitat humana col·labora amb la competència cultural i artística. Els intercanvis comunicatius i la valoració crítica dels missatges i estereotips referits al cos procedents dels mitjans d’informació i comunicació, contribueixen al desenvolupament de la competència comunicativa i al tractament de la informació i competència digital. El coneixement d’un mateix o mateixa i de les pròpies possibilitats i carències, l’autosuperació, perseverança i actitud positiva, i l’organització individual i col·lectiva contribueixen a la competència aprendre a aprendre i a l’autonomia i iniciativa personal. I realitzant una ampliació de les Competències anteriorment citades podem dir que l’E.F. també pot aportar en uns altres aspectes no escrits al DOGC. L’Educació Física pot ser una eina fonamental a les escoles per treballar temes relacionats amb el sexisme, la superació de les frustracions, el respecte per les persones d’altres cultures o d’un altre sexe diferent, la col·laboració entre companys i el respecte mutu. A la societat on vivim actualment, el respecte, la col·laboració i la interacció amb el món són força importants, per conviure amb harmonia i pau. Mitjançant l’assignatura d’E.F. tenim l’oportunitat d’ajudar a assolir competències relacionades amb la interacció amb el món físic, la convivència i l’expressió del cos.

Desenvolupant en els alumnes, habilitats socials que els permetin arribar a ser persones autònomes i

tolerants amb la resta de membres d’aquesta societat que ens envolta. Hem de ser conscients, dels valors


Página de 37 4

que es poden transmetre mitjançant els jocs o els esports. Sabem també de la importància de la col·laboració entre companys a les classes d’E.F. i de les relacions que s’hi estableixen. Són així, aquestes unes altres aportacions que pot fer l’àrea d’E.F. col·laborant en la consecució de les Competències bàsiques.

A continuació es presenta un quadre resum de la contribució de l’àrea a les competències bàsiques


Página de 37 5

Competències Dimensions de les competències EF

C1 Competència Lingüística

Competència general Saber fer X

Saber ser X

Competències lingüístiques comunicatives

Discursives X

Lingüístiques

Sociolingüístiques

C2 Competència matemàtica Pensar, raonar i argumentar

Utilitzar el llenguatge tècnic, formal i simbòlic i els diferents sistemes de representació

Utilitzar i construir models matemàtics

Plantejar i resoldre problemes de la vida quotidiana i del món laboral X

Utilitzar els procediments matemàtics bàsics i les eines i els instruments de suport X

C3 Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Interactuar amb l’espai físic x

Valorar i aplicar el pensament científico-tècnic

Posar en pràctica els processos propis de la indagació científica

Actuar per millorar i preservar les condicions de vida pròpia, dels altres i de tots els éssers vius X

C4 Tractament de la informació i competència digital

Conèixer i aplicar les eines TIC

Disposar d’habilitats per cercar, obtenir, processar i comunicar informació

Transformar la informació en coneixement X

C5 Competència social i ciutadana Comprendre la realitat social

Conèixer i comprendre els trets i els valors del sistema democràtic X

Exercir la ciutadania activa X

Utilitzar el judici ètic per prendre decisions X

C6 Competència cultural i artística Apreciar i gaudir amb l’art i amb les manifestacions artístiques X

Reflexionar i analitzar críticament l’entorn artístic

Emprar recursos artístics per expressar-se i per comunicar-se X

C7 Competència per aprendre a aprendre

Reconèixer les pròpies capacitats, intel·lectuals, emocionals i físiques X

Disposar d’un sentiment de competència general X

Adquirir autonomia en l’aprenentatge X

Organitzar i planificar els aprenentatges i la pròpia feina X

C8 Autonomia i iniciativa personal Adquirir i aplicar valors i actituds personals X

Transformar les idees en accions X

Liderar projectes X


Página de 37 6

2.2 ADEQÜACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS OBJECTIUS

ESO: Tenint en compte el D.73/2008, de 27 de juny, pel qual s'estableix el currículum de l'educació secundària

obligatòria a les Illes Balears. L’Educació Física té com a objectius contribuir a desenvolupar en l'alumnat les següents capacitats:

1. Participar, amb independència del nivell d’habilitat assolit, en jocs i esports (convencionals, recreatius

i populars), col·laborar en la seva organització i desenvolupament, valorar-ne els aspectes de relació

que fomenten i mostrar habilitats i actituds socials de tolerància i d’esportivitat per damunt de la recerca

desmesurada del rendiment.

2. Conèixer i valorar els efectes beneficiosos, riscos i contraindicacions que l’activitat física té en la

salut individual i col·lectiva, i per al desenvolupament personal i la qualitat de vida, mitjançant la pràctica

habitual i sistemàtica d’activitats físiques.

3. Augmentar les pròpies possibilitats de rendiment motor mitjançant el condicionament i la millora de

les capacitats físiques, i el perfeccionament de les funcions d’ajust, domini i control corporal, així com

desenvolupar actituds d’autoexigència i superació.

4. Millorar les capacitats d’adaptació motriu a les exigències de l’entorn i a la variabilitat d’aquest.

(C3,7,8)

5. Planificar activitats que permetin satisfer les necessitats personals, prèvia valoració de l’estat de les

capacitats físiques i habilitats específiques pròpies.

6. Dissenyar i realitzar tasques dirigides a la millora de la condició física, mitjançant un tractament

diferenciat de les diverses capacitats implicades.

7. Mostrar una actitud crítica davant els models corporals i de salut, així com davant les manifestacions

fisicoesportives com a fenòmens socioculturals, i instaurar hàbits saludables

8. Valorar i utilitzar el cos com a mitjà d’expressió i comunicació, mitjançant el disseny i la pràctica

d’activitats expressives amb i sense una base musical adequada.

9. Reconèixer les possibilitats del medi natural de les Illes Balears, com a espai idoni per a la activitat

física, i discriminar les pràctiques que poden causar-hi qualsevol tipus de deteriorament.

10. Recuperar i comprendre el valor cultural del jocs i esports populars recreatius de les Illes Balears,

com a elements característics de la nova cultura que és necessari preservar; practicar-los amb

independència del nivell d’habilitat personal i col·laborar en l’organització de campionats i activitats de

divulgació.

11. Mostrar habilitats i actituds socials de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en

activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat.

12. Conèixer les possibilitats que l’entorn ofereix per a la pràctica de l’activitat física esportiva.

13. Conèixer i aplicar tècniques bàsiques de respiració i relaxació com a mitjà per assolir el benestar,

reduir desequilibris i alleugerir tensions produïdes durant l’activitat quotidiana i /o en la pràctica

d’activitats físiques esportives.

14. Conèixer i practicar modalitats esportives individuals, col·lectives i d’adversari, aplicant els

fonaments reglamentaris, tècnics i tàctics en situacions de joc.


Página de 37 7

15. Utilitzar les tecnologies de la informació i comunicació, i la lectura com font de consulta i com recurs de

suport per a l’assoliment dels aprenentatges.

El següent quadre mostra la relació dels objectius amb les competències bàsiques:

C. BÀSICA OBJECTIUS ESO

C1 Lingüística 14. Utilitzar les tecnologies de la informació i comunicació, i la lectura com font de consulta i com recurs de suport per a l’assoliment dels aprenentatges

C2 Matemàtica 4.Planificar activitats que permetin satisfer les necessitats personals, prèvia valoració de l’estat de les capacitats físiques i habilitats específiques pròpies.

C3 Interacció amb el món físic

2.Conèixer i valorar els efectes beneficiosos, riscos i contraindicacions que l’activitat física té en la salut individual i col·lectiva, i per al desenvolupament personal i la qualitat de vida, mitjançant la pràctica habitual i sistemàtica d’activitats físiques. 3. Augmentar les pròpies possibilitats de rendiment motor mitjançant el condicionament i la millora de les capacitats físiques, i el perfeccionament de les funcions d’ajust, domini i control corporal, així com desenvolupar actituds d’autoexigència i superació. 4.Millorar les capacitats d’adaptació motriu a les exigències de l’entorn i a la variabilitat d’aquest. 5.Planificar activitats que permetin satisfer les necessitats personals, prèvia valoració de l’estat de les capacitats físiques i habilitats específiques pròpies. 6.Dissenyar i realitzar tasques dirigides a la millora de la condició física, mitjançant un tractament diferenciat de les diverses capacitats implicades. 9. Reconèixer les possibilitats del medi natural de les Illes Balears, com a espai idoni per a la activitat física, i discriminar les pràctiques que poden causar-hi qualsevol tipus de deteriorament. 12. Conèixer les possibilitats que l’entorn ofereix per a la pràctica de l’activitat física esportiva.

C4 Tractament de la informació i C.digital

15. Utilitzar les tecnologies de la informació i comunicació, i la lectura com font de consulta i com recurs de suport per a l’assoliment dels aprenentatges.

C5 Social i ciutadana

1.Participar, amb independència del nivell d’habilitat assolit, en jocs i esports (convencionals, recreatius i populars), col·laborar en la seva organització i desenvolupament, valorar-ne els aspectes de relació que fomenten i mostrar habilitats i actituds socials de tolerància i d’esportivitat per damunt de la recerca desmesurada del rendiment. 7.Mostrar una actitud crítica davant els models corporals i de salut, així com davant les manifestacions fisicoesportives com a fenòmens socioculturals, i instaurar hàbits saludables 11.Mostrar habilitats i actituds socials de respecte, treball en equip i esportivitat en la participació en activitats, jocs i esports, independentment de les diferències culturals, socials i d’habilitat. 14.Conèixer i practicar modalitats esportives individuals, col·lectives i d’adversari, aplicant els fonaments reglamentaris, tècnics i tàctics en situacions de joc.

C6 Cultural i artística

8.Valorar i utilitzar el cos com a mitjà d’expressió i comunicació, mitjançant el disseny i la pràctica d’activitats expressives amb i sense una 10. Recuperar i comprendre el valor cultural del jocs i esports populars recreatius de les Illes Balears, com a elements característics de la nova cultura que és necessari preservar; practicar-los amb independència del nivell d’habilitat personal i col·laborar en l’organització de campionats i activitats de divulgació base musical adequada. 14. Conèixer i practicar modalitats esportives individuals, col·lectives i d’adversari, aplicant els fonaments reglamentaris, tècnics i tàctics en situacions de joc.

C7 Aprendre a aprendre

1. Participar, amb independència del nivell d’habilitat assolit, en jocs i esports (convencionals, recreatius i populars), col·laborar en la seva organització i desenvolupament, valorar-ne els aspectes de relació que fomenten i mostrar habilitats i actituds socials de tolerància i d’esportivitat per damunt de la recerca desmesurada del rendiment. 3. Augmentar les pròpies possibilitats de rendiment motor mitjançant el condicionament i la millora de les capacitats físiques, i el perfeccionament de les funcions d’ajust, domini i control corporal, així com desenvolupar actituds d’autoexigència i superació. 5.Planificar activitats que permetin satisfer les necessitats personals, prèvia valoració de l’estat de les capacitats físiques i habilitats específiques pròpies. 6.Dissenyar i realitzar tasques dirigides a la millora de la condició física, mitjançant un tractament diferenciat de les diverses capacitats implicades. 8.Valorar i utilitzar el cos com a mitjà d’expressió i comunicació, mitjançant el disseny i la pràctica d’activitats expressives amb i sense una base musical adequada. 13. Conèixer i aplicar tècniques bàsiques de respiració i relaxació com a mitjà per assolir el benestar, reduir desequilibris i alleugerir tensions produïdes durant l’activitat quotidiana i /o en la pràctica d’activitats físiques esportives

14. Conèixer i practicar modalitats esportives individuals, col·lectives i d’adversari, aplicant els

fonaments reglamentaris, tècnics i tàctics en situacions de joc.


9

C. BÀSICA OBJECTIUS ESO

C8 Autonomia i iniciativa personal

3. Augmentar les pròpies possibilitats de rendiment motor mitjançant el condicionament i la millora de les capacitats físiques, i el perfeccionament de les funcions d’ajust, domini i control corporal, així com desenvolupar actituds d’autoexigència i superació. 5. Planificar activitats que permetin satisfer les necessitats personals, prèvia valoració de l’estat de les capacitats físiques i habilitats específiques pròpies. 6. Dissenyar i realitzar tasques dirigides a la millora de la condició física, mitjançant un tractament diferenciat de les diverses capacitats implicades.

10. Recuperar i comprendre el valor cultural del jocs i esports populars recreatius de les Illes Balears,

BATXILLERAT:

Tenint en compte el D. 82/2008, de 25 de juliol, pel qual s’estableix l’estructura i el currículum del

batxillerat a les Illes Balears. L’ensenyament de l’educació física en l’etapa de batxillerat tindrà com a

objectius el desenvolupament en l’alumnat les capacitats següents:

1. Conèixer i valorar els efectes positius de la pràctica regular de l’activitat física en el desenvolupament

personal i social, facilitant la millora de la salut i la qualitat de vida.

2. Elaborar i posar en pràctica un programa d’activitat física i salut, incrementant les capacitats físiques

implicades, a partir de l’avaluació de l’estat inicial.

3. Organitzar i participar en activitats físiques com a recurs per ocupar el lleure i el temps d’oci, valorant els

aspectes socials i culturals que duen associades.

4. Resoldre situacions motrius esportives, donant prioritat a la presa de decisions i utilitzant elements

tècnics apresos en l’etapa anterior.

5. Realitzar activitats físiques esportives en el medi natural, demostrant actituds que en contribueixin a la

conservació.

6. Adoptar una actitud crítica davant les pràctiques socials que tenen efectes negatius per a la salut

individual i col·lectiva.

7. Dissenyar i practicar, en petits grups, composicions amb o sense base musical, com a mitjà d’expressió i

de comunicació.

8. Utilitzar de forma autònoma l’activitat física i les tècniques de relaxació com a mitjà de coneixement

personal i com a recurs per a reduir desequilibris i tensions produïdes en la vida diària.

OPTATIVA TALLER DE TEATRE (2n i 3r d’ESO)

El desenvolupament d’aquesta matèria ha de contribuir a que els alumnes assoleixin les següents objectius:

1. Elevar l'Autoestima i Autoconfiança en els Alumnes.

2. Crear en el Taller un marc de convivència agradable entre els companys i entre aquests i el

professor.

3. Fomentar hàbits de conducta que potenciïn la socialització, tolerància i cooperació entre companys.

4. Fer sentir als Alumnes la necessitat de sotmetre's a una disciplina necessària en tot grup.

5. Crear responsabilitat en la concreció del Projecte.

6. Sembrar inquietuds Intel·lectuals perquè els Alumnes gaudeixin de l'Estudi i Investigació.

8. Conèixer el cos com a instrument per a l’expressió i la comunicació.

9. Comunicar-se amb els altres per mitjà del llenguatge corporal, emprant elements espai temporals i

emocionals.

10. Augmentar el control i el domini del cos en diferents manifestacions expressives, actuant amb

flexibilitat mental, espontaneïtat, imaginació i creativitat.


10

2.3 SELECCIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CONTINGUTS

1er ESO:

CONDICIÓ FÍSICA I SALUT

SABER

- L’escalfament. Concepte. Fases. La tornada a la calma.

- Condició física. Concepte. Capacitats físiques relacionades amb la salut.

- Higiene postural. Concepte

SABER FER

- Pràctica d’exercicis l’escalfament general i tornada a la calma elaboració individual.

- Pràctica de carrera contínua, jocs, exercicis dinàmics de força general i estiraments. Aplicació periòdica de

tests i proves.

SABER SER

- Valoració dels efectes positius de l’escalfament, de la tornada a la calma i de la realització correcta de

l’exercici físic per prevenir lesions.

- Disposició positiva cap a la pràctica de l’activitat física com a millora de la salut i la qualitat de vida.

- Valoració d’hàbits i conductes positives i discriminació de les negatives

JOCS I ESPORTS. Qualitats motrius personals.

SABER

- L’esport individual i col·lectiu com a fenomen sociocultural.

- Classificació dels jocs esportius: convencionals, tradicionals i recreatius.

- El sentit de les normes per configurar els jocs

SABER FER

- Pràctica de jocs reglats i adaptats que faciliten l’aprenentatge dels fonaments tècnics i tàctics, comuns als

esports individuals i/o col·lectius.

- Realització de gestos tècnics bàsics i identificació d’elements reglamentaris d’un esport individual.

SABER SER

- Participació activa en els diferents jocs i activitats esportives.

- Acceptació dels nivells d’habilitat propis com a pas previ a la superació personal.

- Valoració de les activitats esportives com a manera de millorar la salut.

EXPRESSIÓ CORPORAL

SABER

- El temps i el ritme.

SABER FER

- Experimentació d’activitats en les quals es combinen ritmes diferents.

- Pràctica de jocs i danses com a mitjà per interioritzar les bases del ritme i del ball.

SABER SER

- Disposició favorable a la desinhibició.

- Valoració de la capacitat i dels usos expressius i comunicatius del cos.


11

ACTIVITATS EN EL MEDI NATURAL

SABER

- Coneixement de les normes per a la conservació i millora del medi urbà i natural.

SABER FER

- Identificació de senyals de rastreig i realització d’un recorregut pel centre i les rodalies, marcat prèviament.

SABER SER

- Acceptació i respecte de les normes per a la conservació i millora del medi urbà i natural.

CURS CONTINGUTS UNITATS DIDÀCTIQUES CB

1r

ESO

BLOC 1

CFS

- Condició física. QFB

relacionades amb la salut

- Escalfament (Coneixements,

fases)

- Estiraments

- Higiene postural.

- Efectes de l’AF sobre la salut:

beneficis i riscos

1. CF. i Salut: Com

comencem el curs?

2. L’escalfament i el

refredament.

3. CF i salut: Com ens han

sentat les vacances??

4. Darrer test. Com acabem

el curs?

- C.Interacció amb

el món físic.

- C.Autonomia i

iniciativa

personal.

- C. Aprendre a

Aprendre.

BLOC 2

J i E

- Habilitats motrius bàsiques

(córrer, saltar, girar, llançaments,

recepcions).

- Habilitats gimnàstiques globals.

- Tècnica i tàctica comú dels

esports col·lectius.

- Estratègies d’atac i defensa dels


- Equilibri i agilitat.

- Pràctica de jocs reglats i

adaptats.

5.Aprenem amb l’atletisme

6. Quantes voltes podem fer?

Les habilitats

gimnàstiques!

7. Un esport agressiu?? No

ho crec: El rugbi

8. Formem part d’un circ: els

malabars.

- C.Social i

ciutadana

- C. Aprendre a

Aprendre.

- C.Autonomia i

iniciativa

personal.

BLOC 3

EC

- Cos com a instrument

d’expressió i comunicació (el

ritme i la dansa)

9. Anem a ballar!! - C. Cultural i

artística.

BLOC 4

AMN

- Orientació: Els punts cardinals.

Orientació en la natura. 10 On som??? L’orientació!

- C.Interacció amb

el món físic.

- C.Autonomia i

iniciativa

personal.

- C. AA.

1r d’ ESO

UNITATS DIDÀCTIQUES

1ª Avaluació

1. CF. i Salut: Com comencem el curs?

2. L’escalfament i el refredament.

3. Aprenem amb l’atletisme

4. Quantes voltes podem fer? Les habilitats gimnàstiques!

2ª Avaluació

5. CF i salut: Com ens han sentat les vacances??

6. Anem a ballar!!

7. Un esport agressiu?? No ho crec: El rugbi

3ª Avaluació

8. Darrer test. Com acabem el curs?

9. Formem part d’un circ: els malabars.

10. On som??? L’orientació!


12

2nESO


SABER

- Tipus d’escalfament. L’escalfament general i específic. Objectius. Pautes per preparar-lo.

- Condició física i salut. Capacitats físiques relacionades amb la salut. Resistència aeròbica i flexibilitat.

- Control de la intensitat de l’esforç mitjançant la freqüència cardíaca. Presa de pulsacions i càlcul de la zona

d’activitat.

SABER FER

- Elaboració individual de diverses formes d’escalfament general. Pràctica autònoma d’exercicis de tornada

a la calma.

- Condicionament de la resistència aeròbica. Carrera contínua, entrenament total, entrenament en circuit i

jocs.

- Condicionament de la flexibilitat. Treball estàtic i dinàmic.

- Pràctica i aplicació de les tècniques bàsiques dels diferents tipus de respiració: toràcica i abdominal.

- Aplicació periòdica de tests i proves funcionals.

SABER SER

- Valoració dels efectes positius d’una correcta higiene postural en activitats quotidianes i en la pràctica de

l’activitat física com a mitjà de prevenció.

- Valoració dels fenòmens socioculturals de l’entorn associats a les activitats físiques, i el desenvolupament

d’una actitud crítica.

- Valoració positiva del fet de tenir una bona condició física com a mitjà per assolir un nivell més alt de

qualitat de vida i salut.


SABER

- El joc com a marc d’aprenentatge i desenvolupament personal.

- Els esports d’adversari com a fenomen social i cultural.

- Característiques bàsiques i comunes de les habilitats esportives: normes, regles, aspectes tècnics i tàctics.

SABER FER

- Execució de diferents combinacions d’habilitats gimnàstiques i acrobàtiques.

- Realització de jocs i activitats dirigides a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, principis tàctics bàsics i

reglamentaris d’un o diversos esports col·lectius.

- Pràctica d’activitats esportives individuals i col·lectives, de lleure i recreació.

- Pràctica de jocs tradicionals i esports autòctons de les Illes Balears i valoració com a part del patrimoni

cultural.

- Realització de jocs i activitats de lluita per a l’aprenentatge dels fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris

dels esports d’adversari amb contacte.

SABER SER

- Autocontrol, cooperació, tolerància i esportivitat en les diverses funcions i situacions per desenvolupar en la

pràctica de les activitats esportives.

- Valoració de les possibilitats lúdiques del joc i l’esport per a la dinamització de grups i el gaudi personal.

- Respecte i acceptació de les normes dels esports de lluita/adversari i de les establertes pel grup.


13

EXPRESSIÓ CORPORAL

SABER

- El cos i el ritme.

SABER FER

- Combinació de moviments de diferents segments corporals amb desplaçaments seguint una seqüència

rítmica.

- Creació i pràctica de coreografies.

SABER SER

- Valoració dels balls i danses com a mitjà d’expressió i comunicació.

- Acceptació de les diferències individuals i respecte davant les execucions dels altres.


SABER

- Identificació i prevenció de les contingències pròpies del medi natural.

SABER FER

- Activitats senzilles d’orientació.

SABER SER

- Presa de consciència dels usos i abusos que es fan del medi urbà i natural en l’actualitat.

- Posada en pràctica de normes bàsiques de protecció i millora del medi ambient pròxim.


2n

ESO

BLOC 1

CFS

-Escalfament: Tipus

d’escalfament Pautes per

preparar-lo.

-Capacitats físiques relacionades

amb la salut: Resistència

aeròbica i flexibilitat. Control de la

intensitat de l’esforç mitjançant la

F.C. Presa de pulsacions i càlcul

de la zona d’activitat.

1. C.F. (escalfament,

repàs capacitats

físiques bàsiques, els

tests).

2. C.F. (la resistència,

flexibilitat i respiració).

- C.Interacció amb el

món físic.

- C.Autonomia i

iniciativa personal.

- C. Aprendre a

Aprendre.

- C.Matemàtica.

- C.Lingüística

BLOC 2

J i E

-Habilitats gimnàstiques i

acrobàtiques.

-Esports d’adversari: iniciació a la

lluita.

- Jocs tradicionals i autòctons de

les Illes Balears.

- Esports col·lectius, aprenentatge

fonaments tècnics, tàctics i

reglamentaris.

3. Handbol.

4. Acrosport

5. Jocs populars

6. Iniciació esports de lluita

7. Beisbol

8. Esports amb raquetes.

- Promoció rugbi tag

- C.Social i ciutadana

- C. Aprendre a

Aprendre.

- C.Autonomia i


BLOC 3

EC

- Combinació de moviments de

diferents segments corporals amb

desplaçaments seguint una

seqüència rítmica.

- Creació i pràctica de

coreografies.

4. Acrosport

- C. Cultural i

artística.

- C.Autonomia i



14

2n d’ ESO

UNITATS DIDÀCTIQUES D’EDUCACIÓ FÍSICA

1ª Avaluació

1. C.F. (escalfament, repàs capacitats físiques bàsiques, els tests).

2. C.F. (la resistència, flexibilitat i respiració).

3. Promoció Rugbi tag.

4. Handbol.

5. Acrosport 1

2ª Avaluació

6. Acrosport 1

7. Jocs populars

8. Iniciació esports de lluita

3ª Avaluació 9. Beisbol.

10. Esports amb raquetes.

3erESO:


SABER

- L’escalfament general i específic. Efectes.

- Capacitats físiques relacionades amb la salut i la pràctica física esportiva. Resistència i flexibilitat.

Classificació i mètodes d’entrenament.

- La força. Generalitats. Classes. La velocitat. Generalitats. Classes.

- Alimentació i activitat física.

SABER FER

- Aplicació de tècniques generals de relaxació i treball compensatori.

- Aplicació sistemàtica de tests i proves funcionals.

- Exercicis bàsics d’iniciació al treball de la velocitat de reacció i desplaçament.

- Exercicis bàsics d’iniciació al treball de la força.

- Aplicació de sistemes específics d’entrenament de la resistència aeròbica (carrera contínua uniforme i

variable, entrenament total, entrenament en circuit i jocs), la flexibilitat (treball estàtic i dinàmic). Efectes

sobre la salut.

SABER SER

- Valoració de l’alimentació com a factor decisiu en la salut personal.

- Reconeixement de l’efecte positiu que la pràctica d’activitat física té sobre l’organisme.

- Coneixement de les seves limitacions i possibilitats.


SABER

- Aspectes tècnics, tàctics i reglamentaris dels esports que es practicaran.

- Els mecanismes de percepció, decisió i execució.

SABER FER

- Pràctica d’activitats encaminades a l’aprenentatge i/o consolidació d’un o diversos esports individuals o

d’adversari.

- Realització d’activitats cooperatives i competitives dirigides a l’aprenentatge dels fonaments tècnics i tàctics

d’un o diversos esports col·lectius.

- Pràctica de jocs i esports autòctons de les Illes Balears.

- Experimentació de noves habilitats específiques de caràcter recreatiu i alternatiu.


15

SABER SER

- Assumpció de responsabilitat individual en una activitat col·lectiva, com a condició indispensable per a la

consecució d’un objectiu comú.

- Disposició favorable cap a l’autoexigència i la superació de les pròpies limitacions.

- Valoració del joc i l’esport com a marc de relació amb les altres persones.

- Tolerància i esportivitat per damunt de la recerca desmesurada de resultats.

EXPRESSIÓ CORPORAL

SABER

- Balls i danses: aspectes culturals en relació a l’expressió corporal.

SABER FER

- Execució de balls de pràctica individual, per parelles o col·lectiva.

- Realització d’activitats rítmiques, fent incidència en el valor expressiu.

SABER SER

- Valoració de les danses com a part del patrimoni cultural i com a element de relació amb la resta.


3r

ESO

BLOC 1

CFS

- L’escalfament específic. Efectes.

Elaboració i posada en pràctica

d’escalfaments.

- La Resistència i flexibilitat.

Classificació i mètodes

d’entrenament.

- Iniciació al treball de la velocitat

de reacció i desplaçament.

- Alimentació i activitat física.

1. Escalfament específic.

3. Nutrició.

4. C.F i salut: Resistència i

flexibilitat: Tipus i

mètodes d’entrenament

9. C.F i salut: la velocitat i

els seus tipus.


món físic.

- C.Autonomia i


- C. Aprendre a

Aprendre.

- C.Matemàtica.

- C.Lingüística

BLOC 2

J i E

- Aspectes tècnics, tàctics i

reglamentaris dels esports

col·lectius que es practicaran.

- Pràctica de jocs autòctons de

les illes balears.

2. Esport col·lectiu:

Voleibol.

5. Acroesport 2

6. Joc Balear: Dins i Fora.

7. Esport col·lectiu: Hoquei

10.Esport col·lectiu: Futbol

sala.


- C. Aprendre a

Aprendre.

- C.Autonomia i


BLOC 3

EC

- Balls i danses: aspectes

culturals en relació a l´expresió

corporal.

- Cos com a instrument

d’expressió i comunicació (el

ritme i la dansa)

5. Acroesport 2

8. Danses i balls.

- C. Cultural i

artística.

- C.Autonomia i



16

3er d’ ESO


1ª Avaluació

1. Escalfament específic.

2. Esport col·lectiu: Voleibol.

3. Nutrició.

4. C.F i salut: Resistència i flexibilitat: Tipus i mètodes d’entrenament.

2ª Avaluació

5. Acroesport 2

6 Joc Balear: Dins i Fora.

7 Esport col·lectiu: Hoquei

3ª Avaluació

8 Danses i balls.

9 C.F i salut: la velocitat i els seus tipus.

10 Esport col·lectiu: Futbol sala.

4t ESO:


SABER

- L’escalfament específic. Característiques i pautes per a la seva elaboració.

- Capacitats físiques relacionades amb la salut: força i resistència muscular. Tipus de contraccions

musculars i exercicis.

- La velocitat. Manifestacions de la velocitat i el seu desenvolupament.

SABER FER

- Aplicació de sistemes específics d’entrenament de la força. Efectes per a la salut.

- La velocitat. Pràctica d’exercicis.

- Aplicació sistemàtica de tests i proves funcionals.

- Aplicació de tècniques generals i específiques de relaxació

SABER SER

- Apreciació i acceptació dels valors estètics de la pròpia imatge i valoració crítica dels models corporals i de

salut vigents.

- Valoració dels efectes negatius de determinats hàbits (fumar, beure, sedentarisme) sobre la condició física i

la salut. Actitud crítica.

- Apreciació de les repercussions que la pràctica habitual de l’activitat física té sobre la salut i la qualitat de

vida.

- Riscos que té l’activitat física, prevenció i seguretat. Primeres actuacions davant les lesions més comunes

que poden manifestar-se en la pràctica de l’activitat física i esportiva.


SABER

- El joc i l’esport en el temps de lleure.

SABER FER

- Realització d’activitats encaminades a l’aprenentatge i perfeccionament d’un o diversos esports individuals

o d’adversari.

- Realització d’activitats encaminades a l’aprenentatge i perfeccionament d’un o diversos esports col·lectius.

- Pràctica d’activitats esportives individuals i col·lectives de lleure i recreació.

SABER SER

- Anàlisi crítica d’esdeveniments i manifestacions esportives i les seves relacions com a fenòmens

socioculturals.

- Valoració del joc i l’esport com a mitjà d’aprenentatge i desenvolupament de qualitats físiques, psicomotrius

i socioafectives.


17

EXPRESSIÓ CORPORAL

SABER

- Adquisició de directrius per al disseny de composicions coreogràfiques.

SABER FER

- Creació d’una composició coreogràfica col·lectiva amb suport d’una estructura musical que inclogui els

diferents elements: espai, temps i intensitat.

- Pràctica d’activitats rítmiques amb una base musical.

SABER SER

- Participació i aportació al treball en grup en diverses activitats rítmiques.


SABER

- Perfeccionament i aprofundiment de tècniques d’orientació.

SABER FER

- Realització de recorreguts d’orientació amb localització de controls, d’acord amb la simbologia

internacional.

SABER SER

- Presa de consciència de l’impacte que tenen algunes activitats fisicoesportives en el medi natural. Adopció

de mesures pràctiques.

- Valoració del patrimoni natural com a font de recursos per a la pràctica d’activitats físiques i recreatives.

- La seguretat com a premissa en la pràctica d’activitats en el medi natural: materials i elements tècnics.


4t

ESO

BLOC 1

CFS

-L’escalfament específic.

Característiques i pautes per a la

seva elaboració.

- Capacitats físiques relacionades

amb la salut: força i resistència

muscular.

-Anàlisi i presa de consciència de

la postura corporal en activitats

quotidianes.

- Aplicació de tècniques generals i

específiques de relaxació

1. L' escalfament específic.

2. La condició física.

4. Tècniques posturals i de

relaxació.


món físic.

- C.Autonomia i


- C. Aprendre a

Aprendre.

- C.Matemàtica.

- C.Lingüística

BLOC 2

J i E

- Realització d’activitats

encaminades a l’aprenentatge i

perfeccionament d’un o diversos

esports individuals o d’adversari.

- Realització d’activitats

encaminades a l’aprenentatge i

perfeccionament d’un o diversos


- El joc i l’esport en el temps de

lleure. Pràctica d’activitats

esportives individuals i

col·lectives de lleure i recreació.

3. El bàsquet.

6. Handbol

9. L'atletisme.

10.Els jocs recreatius


- C. Aprendre a

Aprendre.

- C.Autonomia i



18

BLOC 3

EC

- Creació d’una composició

coreogràfica col·lectiva amb

suport d’una estructura musical

que inclogui els diferents

elements: espai, temps i

intensitat.

7. Activitats coreogràfiques

- C. Cultural i

artística.

- C.Autonomia i


BLOC 4

AMN

- Perfeccionament i

aprofundiment de tècniques

d’orientació. Realització de

recorreguts d’orientació amb

localització de controls, d’acord

amb la simbologia internacional.

8. L’orientació.

- C.Matemàtica.


món físic.

-C.Autonomia i


-C. Aprendre a

Aprendre.

4t ESO

UNITATS DIDÀCTIQUES D’EDUCACIÓ FÍSICA

1ª Avaluació

1.L' escalfament específic.

2. La condició física

3. El bàsquet.

4. Tècniques posturals i de relaxació.

2ª Avaluació 6. Handbol

7. Activitats coreogràfiques

3ª Avaluació 8. La orientació, el senderisme i els primers auxilis

9. L'atletisme.

10. Els jocs recreatius

1er BATXILLER I BAD:

ACTIVITAT FÍSICA I SALUT

CONEIXEMENTS

- Beneficis de la pràctica d’una activitat física regular i valoració de la seva incidència en la salut.

DESTRESES

- Realització de proves d’avaluació de la condició física saludable.

- Execució de sistemes i mètodes per al desenvolupament de la condició física.

- Planificació del treball de les capacitats físiques relacionades amb la salut.

- Elaboració i posada en pràctica, de manera autònoma, d’un programa personal d’activitat física i salut,

atenent a la freqüència, la intensitat, el temps i el tipus d’activitat.

ACTITUDS

- Acceptació de l’autonomia i la responsabilitat en el manteniment i/o millora de la condició física.

- Anàlisi de la influència dels hàbits socials positius: alimentació adequada, descans i estil de vida actiu.

- Anàlisi i influència dels hàbits socials negatius: sedentarisme, drogoaddicció, alcoholisme, tabaquisme,

etcètera.


19

ACTIVITAT FÍSICA, ESPORT I LLEURE

CONEIXEMENTS

- L’esport com a fenomen social i cultural.

- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’ampliació de coneixements relatius a la

matèria.

DESTRESES

- Progrés en els fonaments tècnics i principis tàctics d’algun dels esports practicats en l’etapa anterior.

- Realització de jocs i esports, amb maneig d’un implement.

- Organització i participació en torneigs esportiu recreatius dels diferents esports practicats.

- Realització d’activitats físiques, utilitzant la música com a suport rítmic.

- Elaboració i representació d’una composició corporal individual o col·lectiva.

ACTITUDS

- Valoració dels aspectes de relació, treball en equip i joc net en les activitats físiques i esports.

- Reconeixement del valor expressiu i comunicatiu de les activitats practicades.

CURS CONTINGUTS

1r

Batxillerat I

BAD

ACTIVITAT

FÍSICA I

SALUT

- Beneficis de la pràctica d' una activitat física regular i valoració

de la seva incidència en la salut.

- Acceptació de l’autonomia i la responsabilitat en el

manteniment i/o millora de la condició física.

- Realització de proves d’avaluació de condició física saludable.

- Planificació del treball de les capacitats físiques bàsiques

relacionades amb la salut.

- Elaboració i posada en pràctica, de manera autònoma, de un

programa personal d’activitat física i salut, atenent a la freqüència, la

intensitat, el temps i el tipus d’activitat.

- Anàlisi de la influència dels hàbits socials positius: alimentació

adient, descans i estil de vida actiu.

- Anàlisi i influència dels hàbits socials negatius: sedentarisme,

drogoaddicció, alcoholisme, tabaquisme, etcètera.

- Aplicació de diferents mètodes i tècniques de relaxació.


20

ACTIVITAT

FÍSICA,

ESPORT I

LLEURE

- L’esport com a fenomen social i cultural.

- Progrés en els fonaments tècnics i principis tàctics d’algun dels esport

practicats en l’etapa anterior.

- Realització de jocs i esports, amb maneig d’un implement.

- Organització i participació en torneig esportius recreatius del diferents

esports practicats.

- Valoració dels aspectes de relació, treball en equip i joc net en les

activitats físiques i esport.

- Realització d’activitats físiques, utilitzant la música com a suport rítmic.

- Elaboració i representació d’una composició corporal individual o

col·lectiva.

- Reconeixement del valor expressiu i comunicatiu de les activitats

practicades.

- Col·laboració en l’organització i realització de activitats en el medi

natural.

- Anàlisi de les sortides professionals relacionades amb l’activitat física i

l’esport.

- Ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la

ampliació de coneixements relatius a la matèria.

1r de Batxillerat


1a Avaluació

1. Activitat física i salut: Avaluació inicial.

2. Activitat física, esport i lleure: ESPORTS: Rugbi

3. AERÒBIC

4. Activitat física, esport i lleure: ESPORTS: Pales

2a Avaluació 5. Activitat física i salut: PREPARACIÓ d’un PLA DE MILLORA

3a Avaluació 6. Activitat física,esport i lleure: Balonkorf

7. Activitat física,esport i lleure: LES COMPETICIONS


21

2.4 ENFOCAMENTS METODOLÒGICS

El paper del professorat en l’educació secundària obligatòria és el d’orientar el procés d’aprenentatge de

l’alumnat, d’ajudar a trobar respostes al: per què fem això?, per què ens serveix? com podem millorar? etc.

Per l’estudiant de secundària la EF ja no té aquell component exclusivament lúdic, sinó que veu en ella

una manera de millorar la seva imatge corporal, trobar-se a gust amb sí mateix relacionar-se amb els altres

etc. Això fa que ens tinguem que plantejar altres estratègies com la autoavaluació, coavaluació etc. S’ha

d’aconseguir que desenvolupin uns hàbits bàsics de treball que puguin emprar durant tota la vida. Han de ser

autònoms davant la pràctica motriu.

És imprescindible connectar l’assignatura amb les altres àrees de coneixement perquè reflexionin damunt

la complexitat del ésser humà i de la seva dimensió corporal i motora. En tot moment tindrem present la

importància d’una actitud positiva i oberta envers l’activitat física prenent com a base l’aprenentatge

significatiu.

L’aplicació individualitzada de les diferents tasques d’aprenentatge, i l’utilització d’una pedagogia activa

afavoriran la consecució dels objectius plantejats. S’ha de donar pas a l’anàlisi i a la reflexió com a elements

quotidians del procés d’ensenyament - aprenentatge.

En el batxillerat, a nivell metodològic, hem de tenir en compte que l’alumne i els diferents enfocaments

del Batxillerat, marcaran certes diferències respecte de la ESO. En aquestes edats comencen a fer-se més

evidents les diferències quant a les motivacions de l’alumnat envers l’activitat física. Les tècniques

d’ensenyament actives i participatives ja s’estan consolidant en l’ensenyament. Hem d’aconseguir que

l’alumnat funcioni autònomament.

Com aconseguir els nostres objectius en metodologia.

Objectius en metodologia Com els podem aconseguir

Mostrar la vinculació dels

continguts de les àrees amb la

realitat.

Mitjançant la pràctica d’activitat física en el medi natural, exercicis físics, activitats d’expressió corporal, jocs i activitats esportives.

Partir de les característiques i la realitat pròpies de cada alumne.

Mostrar la vinculació dels continguts de les unitats didàctiques amb l’entorn de l’alumnat.

Integrar els aprenentatges de les

diverses àrees.

Posar en comú, mitjançant reunions periòdiques entre els departaments afins com per exemple, ciències naturals, educació plàstica i visual, música, tecnologia i matemàtiques, i els equips de professors del nivell educatiu, la distribució i el tractament dels continguts.

Dissenyar situacions

d'aprenentatge de tipus complex o

integrador (tasques)*.

Mitjançant el disseny d’una tasca a cada nivell. A 1rESO fer materials autoconstrucció per utilitzar-los a la unitat didàctica. A 2n ESO, preparació d’una coreografia d’acrosport que es mostrarà a la resta dels grups. A 3er ESO, preparació del viatge a la neu i 4t ESO realització d’una cursa d’orientació de tots els grups al medi natural.

Fomentar el treball en equip de

l'alumnat

A cada nivell s’establiran treballs grupals que fomentaran el treball en equip de l’alumnat, ja sigui mitjançant preparacions de coreografies, exercicis físics, participació als partits dels esports col·lectius, entre altres formes de treballar en grup.


22

Utilitzar recursos diversos Des de la nostra àrea s’empraran una diversitat de recursos didàctics per desenvolupar el procés d’ensenyança-aprenentatge. Entre els recursos didàctics farem ús dels apunts teòrics elaborats per a cada nivell per el departament, fitxes pràctiques, fitxes d’autoavaluació i coavaluació i utilitzarem els recursos informàtics de la xarxa com, consulta d’enllaços d’interès, creació de blocs...

Entre els recursos material, farem ús de les instal·lacions esportives del centre i del poliesportiu de Maò, així com també del material del departament.

Fer activitats diverses al llarg del

curs

A cada nivell realitzem activitats tant lectives, complementaries com extraescolars relacionades amb els quatre blocs de continguts el currículum oficial tant per educació secundaria obligatòria com per batxiller.

Afavorir la progressiva autonomia

de l'alumnat

Proposar activitats on l'alumne participi i reflexioni sobre el seu propi procés d'aprenentatge.

Pautar una sèrie d'activitats, que a primer i a segon poden ser guiades i a tercer i a quart ja no tant, sinó més progressives.

Propiciar els mecanismes d’autoavaluació i coavaluació.

Tenir en compte la diversitat.

Procurar el desenvolupament de

totes les capacitats

cognitives dels alumnes: (atenció,

percepció, memòria,

imaginació, creativitat, pensament

divergent,

pensament per analogies,...

la realització de tasques.

Donada les característiques de la nostra àrea, a totes les unitats didàctiques inclourem tasques o activitats d’aplicació real, on els alumnes hauran de demostrar la adquisició de totes les capacitats. Per exemple, cursa d’orientació al medi natural, preparació de coreografies, aplicació dels aspectes tècnics, tàctics, reglamentaris en situació real de joc...

2.4.1 CRITERIS PER AL DISSENY DE LES ACTIVITATS AMB ATENCIÓ ALS DIFERENTS NIVELLS

D’APRENENTAGE.

En l’actual currículum de la LOE, que aborda l'aprenentatge des del constructivisme, tal com ja ens

acostava Festinger (1957) en la seva Teoria de la dissonància cognitiva, s'advoca per la utilització en major

grau de tècniques d'ensenyament com el descobriment guiat o la resolució de problemes.

Què es pretén amb açò? Es pretén desenvolupar una conducta motriu autònoma i creativa a través d'una

metodologia el més flexible, activa, emancipadora i realista possible procurant així que sigui el propi

alumne qui construeixi els seus aprenentatges, i per tant esdevingui una persona competent.

Tenint això en compte, no hem d’oblidar que en l'ensenyament de l'Educació Física hi ha diversos tipus

d'aprenentatges motrius que exigeixen diferents formes d'ensenyament en funció de les distintes tasques

motrius. Per un altra banda, recordar que l'alumnat te diferent bagatge pel que fa a coneixements, capacitats

físiques, interessos, motivacions i diferents estils d'aprendre. Per consegüent, des del departament

d’educació física, aplicarem diferents estils segons l'anàlisi prèvia de la situació, de les característiques de

l'alumnat, continguts d'ensenyament, disponibilitat de material i instal·lacions, i sobretot, objectius educatius i

competències bàsiques que es pretenguin assolir


23

Intentant seguir tot el que hem comentat abans, en centrem a mencionar alguns criteris per dissenyar les

activitats amb atenció als diferents nivells d’aprenentatge:

1) S'organitza les classes de manera que possibilitem al màxim la participació activa i efectiva de

l'alumnat.

2) Per plantejar les activitats, partir del coneixements previs dels alumnes mitjançant proves d’avaluació

inicial.

3) Les activitats i exercicis plantejades han d’estar d’acord amb les possibilitats dels nostres alumnes

4) Els feedback que proporcionem a l'alumnat contenen components de motivació cap a la pràctica.

5) En línies generals, s'opta per un plantejament d'ensenyament global.

6) Tractament de la diversitat a l'alumnat amb algun tipus de discapacitat o incapacitat funcional.

7) Adaptació al nivell de coneixements i desenvolupament de l'alumnat, plantejant activitats

significatives.

8) Foment de la participació agradable buscant el gust per l'activitat física saludable i la seva translació

al temps lliure.

9) Plantejament d’activitats integradores que fomenten les relacions socials entre els alumnes.

10) Les normes d'higiene estan sempre presents i s'han de complir.

El nostre paper com a professors no ha de limitar-se a enfocar les activitats d'ensenyament–aprenentatge

conforme a un model explicatiu predeterminat, sinó que, sempre que els continguts ho permetin, hem de fugir

d'aquests plantejaments directius i emprar models que fomenten la reflexió i la recerca, per a arribar a

l'aprenentatge, sent la nostra labor d'orientació i ajuda.

2.4.2 CRITERIS PER L’ORGANITZACIÓ DEL TEMPS I DELS ESPAIS. FORMES D’ORGANITZACIÓ DE

L’AULA

Organització dels espais

Cal indicar que coincidim en quasi totes les hores lectives 2 professors al mateix temps, per tant, ens hem d’organitzar i compartir els espais segons els continguts que hem d’impartir cadascú. També hem hagut d’establir un ordre en la disponibilitat del gimnàs ja que les dimensions del mateix no permet la coincidència de dos grups alhora.

Quan fa mal temps un dels professors/es realitza la classe al gimnàs i l’altre utilitza el saló d’actes o la

modular numero 6. També utilitzem estos dos espais quan coincidim amb continguts d’expressió corporal.

Organització del grup

Formes d’organització: individual, parelles, petits i grans grups, sempre condicionat per la metodologia d’ensenyament i per la disponibilitat del material.

Organització de les sessions Serà normalment la següent:

- Informació inicial: passar llista, indicar els objectius a treballar durant la sessió. - Escalfament: que serà general o específic, tradicional o lúdic, en funció de l’objectiu de la sessió i el

nivell dels alumnes. - Part principal: on es treballaran els objectius de la sessió. - Tornada a la calma : disminució dels paràmetres fisiològics per aconseguir l’estat de repòs i realització

de feedbacks avaluadors, per resoldre dubtes, aclarir conceptes,... - Recollir el material i tenir cura dels hàbits higiènics.


24

Organització del temps

És important intentar que el temps de pràctica de les activitats sigui el màxim possible i que el temps d’espera entre activitats sigui el menor possible i més encara considerant que el temps total de les sessions d’educació física és de 55 minuts.

El temps de la sessió quedarà distribuït de la següent manera:

- Arribar al gimnàs i canvi de roba 5 minuts. - Informació inicial, dedicarem 5 minuts aproximadament. - Escalfament: la seva durada depèn del contingut i de l’època de l’any. Aproximadament serà entre 7 i 10

minuts. - Part principal: depenent de la durada d’escalfament, aquesta part on es tracta els objectius principals de

la sessió, tindrà una durada entre 25 i 30 minuts. - Tornada a la calma, recollir el material i tenir cura dels hàbits higiènics, disposaran entre 5 i 10 minuts.

Haurem d’incidir en la puntualitat dels alumnes a l’hora de classe i en que es canviïn ràpidament per

aprofitar al màxim el temps de la sessió.

Cal considerar també que el material a utilitzar haurà d’estar previst i a punt abans d’iniciar la sessió. Tant el repartiment, com la recollida d’aquest ha de ser àgil i ha d’anar a càrrec dels alumnes que d’aquesta manera es responsabilitzen del material.

2.4.3 MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS. ACTIVITATS COMPLEMENTARIES.

a) INSTAL·LACIONS

Els espais interiors que disposem són: una pista d’handbol, una pista d’atletisme de 200m aproximadament, tres pistes de bàsquet i dos de voleibol. Com espais interiors, tenim un gimnàs de reduïdes dimensions amb columnes per mig que dificulta dur a terme la pràctica. També tenim la possibilita d’utilitzar les instal·lacions del poliesportiu de Maó.

b) MATERIAL

Material mòbil:

DESCRIPCIÓ QUANTITAT DESCRIPCIÓ QUANTITAT

Bat BS Foam+Fusta

7+2 (fusta) Pilotes Bàsquet 23

Làmina esquelet 50 x 60

1 Pilotes Handbol (cuir) 10

Pastilla Hoquei 75diam

5 Pilotes Handbol (Foam) 11

Làmina musculatura 50 x 60

1 Volants Bàdminton 28

Pales (PVC):shuteball, platja 23+10 Volants Shuteball 11

Maletí Orientació 1 Mocadors 90*64*64 9

Pales 2 + volant gegant 1 Stick Hoquei PVC 1m - reforçat - 2colors 11 vermells 10 blaus

Pilotes Hoquei amb forats 5 Ulleres opaques 10

Piques (PVC, fusta) 30+18 Petos colors (Blaus, vermells, reversibles, verds)

11 +5 +10+ 8

Xarxa 8 pilotes 1 Pilotes Futbol Cauxo 7

Xarxa porteria 3x2 (2) 1 Pilotes Rugbi 10

Pilotes malabars de punt - Lot 3 1 Pilotes Tennis 14


25

Testigs (relleus atletisme) 7 Llibre "Técnico avanzado" 1

Indiakes 14 LLIBRE "Manual básico de orientación" 1

Plinton 2 Llibre "Aprender Orientación" 1

Raquetes Badminton 25 Tanques atletisme (2 altures) 6

Agulles rosca ampla 10 unitats 1 Bandes elàstiques densitat mitjana 28

Cinta elastica (xarxa) 1 Esterilles blues 29

Cèrcols plans 36diam. 17 Bancs suecs 11

Cèrcols plans 61diam. 11 Minitramps 2

Cinturó tag rugbi (grogs, blaus) 13+12 Recursos audiovisuals: 1 ordinador, 1

radiocassets, 1 ordinador portàtil.

Cordes rítmica (3m) POLIPROPILENO 29 Cons (xinos, esfèrics i piramidals) 41+37+23

Pilotes medicinals de 5 kg 10 Quitamiedos i colxonetes 2+7

Pilotes medicinals de 3 kg 8 Freesbies 10

Pilotes medicinals de 2 kg 4 Xarxa badminton 4

Pilotes voleibol (cuir, esponja) 16+7 Xarxa voleibol 2

Guants “joc maonès” 20 parells Cinta mètrica 1

També disposem de material fabricat per els alumnes a determinades unitats didàctiques com malabars,

lacrosse.

Material fix: Hi han dos porteries de handbol ubicades al pati sud, sis cistelles de bàsquet al pati nord. Al gimnàs

trobem espatlleres i una pissarra per les explicacions teòriques, que es va col·locar a una de les parets del gimnàs.

c) RECURSOS DIDÀCTICS:

Per alumnat:

A cada una de la unitats didàctiques es lliuraran i explicaran a l’alumnat els objectius de la unitat, els criteris i activitats d'avaluació, així com també un dossier amb diversos apunts sobre el tema si fora

necessari. Si es dona el cas de fer un treball teòric, proporcionem una fitxa explicativa sobre els punts a desenvolupar, els criteris d’avaluació a avaluar i la puntuació dels diferents apartats del treball.

A més també, segons els contingut treballat proporcionem als alumnes fitxes pràctiques per assignar les

tasques pràctiques corresponents. Disposem de material audiovisual, per si es creu convenient passar-lo als alumnes per facilitar la

comprensió dels continguts i utilitzar-lo com eina de reforç. Contem amb una bona dotació bibliogràfica al departament que està a disposició de l’alumnat per que

puguin consultar i/o ampliar els coneixements. El centre compta amb diverses aules d’informàtica amb possibilitat d’accés a Internet i a la pàgina

”intraweb” del centre. Els alumnes podran fer ús d’aquesta per cercar informació i, fins i tot, per elaborar els distints treballs proposats pel professor.


26

Per professorat:

Pel que fa a l’ús informàtic, disposem d’un ordinador amb connexió a Internet, d’on podrem treure to ta la

informació necessària per al disseny de la programació. A més, amb la intenció d’estalviar paper i de fer

servir les noves tecnologies, tenim l’opció d’utilitzar el Moodle), com a plataforma que recull tots els

documents, apunts i informacions necessàries per els alumnes, els qual es poden comunicar entre ells i amb

el professor a través del fòrum.

Un altre possible recurs es la creació d’un bloc per nivells que ens podria servir per tenir un major

contacte amb el alumnat al mateix temps que ens facilita fer arribar la informació als alumnes.

També disposem de diferents apariés tecnològics com radiocasset, radio-CD, equip de música, projector,

aules amb televisió, vídeo i DVD que fem servir com material audiovisual.

El departament ha elaborat un quadern de professor comú per registrar els diferents aspectes del procés

d’ensenyança-aprenentage i el seguiment de la programació. Un altre recurs que utilitzem per avaluar als

alumnes són les rubriques que ens ajuden a saber les competències i el nivell assolit per els alumnes a

l’àrea.

d) ACTIVITATS COMPLEMENTARIES I EXTRAESCOLARS:

Participar en el programa de promoció del rugbi a les escoles (recolzat pel Consell Insular).

Participar en el programa de promoció de judo.

Participar en el programa de promoció d’atletisme.

Miniolimpiada amb els 1r ESO al final del primer trimestre.

Torneig esportiu amb els 4ts ESO al final del primer trimestre.

Organitzar el viatge d’activitats en la Natura per a 3r ESO, a la neu.

Sortida en bicicleta amb 3r ESO al final del segon trimestre.

Sortida cursa d’orientació a 4t ESO a Cala Rafalet, per donar a conèixer l’entorn natural.

Elaboració i participació en conjuntament amb altres departaments.

Sortides al poliesportiu de Maó per completar el contingut d’alguna unitat didàctica.


27

2.5 AVALUACIÓ

Prenent com a base les Teories Constructivistes de l’aprenentatge, proposem i plantegem l’avaluació com

un instrument que ens proporciona informació per ajustar la intervenció didàctica. Ens ha de servir, no tant

sols per avaluar el progrés de l’alumnat, sinó també perquè pugui reflexionar i, en el seu cas, reorientar el

procés d’ensenyament.

2.5.1 ADEQÜACIÓ I SEQÜÈNCIA DELS CRITERIS D’AVALUACIÓ

CRITERIS AVALUACIO 1r d’ESO COMPETENCIA BÀSICA

1. Conèixer, recopilar i practicar exercicis i activitats aplicats a l’escalfament

general.



2. Utilitzar la freqüència cardíaca i la respiració com a mitjà de control de la

intensitat de les diverses activitats fisicoesportives.


C2 Matemàtica


C8 Autonomia i iniciativa

personal

3. Reconèixer i desenvolupar les capacitats físiques bàsiques relacionades

amb la salut i millorar-les respecte al nivell inicial.

C3 Interacció amb el món físic C7 Aprendre a aprendre C8 Autonomia i iniciativa personal.

4. Identificar els hàbits higiènics i posturals saludables relacionats amb

l’activitat física i amb la vida quotidiana.

C3 Interacció amb el món físic C7 Aprendre a aprendre C8 Autonomia i iniciativa personal

5. Fer ús de les habilitats específiques apreses, amb atenció especial als

elements perceptius i d’execució.

C7 Aprendre a aprendre C8 Autonomia i iniciativa personal

6. Practicar, en situacions facilitades, tècniques i estratègies bàsiques de

jocs i activitats esportives.


7. Mostrar actituds de cooperació, tolerància i esportivitat en la pràctica

d’activitats fisicoesportives, així com respecte a la utilització de material i

instal·lacions.


8. Elaborar missatges, tant de manera individual com col·lectiva, mitjançant

tècniques com el mim, el gest, la dramatització o la dansa, i comunicar-ho a

altres o a la resta de grups.




personal.

9. Seguir les indicacions dels senyals de rastreig en un recorregut pel centre

i els seus voltants.


C2 Matemàtica


personal

10. Mostrar actituds de respecte i valoració davant les realitzacions dels

altres.


11. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a recurs de

la matèria.

C1 Lingüística

C4 Trac.informació digital.

CRITERIS AVALUACIO 2n d’ESO COMPETENCIA BÀSICA


28

1. Confeccionar i utilitzar, de manera autònoma, un repertori d’exercicis

aplicats a l’escalfament general.




personal

2. Utilitzar les modificacions de la freqüència cardíaca i la respiració com a

indicadors de l’adaptació de l’organisme a l’esforç físic i interpretar les

pautes correctes de la seva aplicació.


C2 Matemàtica



personal

3. Incrementar les capacitats de resistència aeròbica, força general i

flexibilitat, millorant-les respecte al nivell inicial, i controlar la seva evolució a

través de tests bàsics.

C3 Interacció amb el món físic C2 Matemàtica C7 Aprendre a aprendre C8 Autonomia i iniciativa

personal.

4. Adquirir i valorar hàbits higiènics saludables i actituds posturals

adequades en les diverses activitats físiques.

C3 Interacció amb el món físic C7 Aprendre a aprendre C8 Autonomia i iniciativa

personal

5. Millorar les habilitats específiques apreses, incidint en el perfeccionament

dels mecanismes de percepció, decisió i execució.


6. Conèixer, aplicar i practicar, en situacions reals, jocs i esports; els

fonaments tècnics, elaborar estratègies bàsiques d’atac i defensa, i posar en

pràctica el reglament.

C7 Aprendre a aprendre C5 Social i ciutadana C8 Autonomia i iniciativa

personal

7. Mostrar autocontrol en l’aplicació de la força i en la relació amb l’adversari,

davant situacions de contacte físic en jocs i activitats de lluita.


C3 Interacció amb el mon físic C7 Aprendre a aprendre

8. Mostrar actituds de cooperació, tolerància i esportivitat, tant en qualitat de

practicant com d’espectador en les activitats fisicoesportives.


9. Descriure i posar en pràctica, de manera autònoma, tècniques de

desenvolupament en el medi natural, aplicar normes de seguretat i

conservació durant el desenvolupament d’activitats fisicoesportives, valorant-

ne l’impacte.


C2 Matemàtica


personal


10. Crear i posar en pràctica una seqüència harmònica de moviments

corporals a partir d’un ritme escollit.

C6 Cultural i Artística


personal


altres.


CRITERIS AVALUACIO 3r d’ESO COMPETENCIA BÀSICA

1. Posar en pràctica escalfaments generals i específics adaptats a diverses

activitats fisicoesportives.




personal

2. Identificar i aplicar mètodes de treball de la condició física, orientats a una

millora de la salut i de la pràctica fisicoesportiva.




personal


29

3. Analitzar el grau d’implicació de les diferents capacitats físiques, tant en

activitats quotidianes com fisicoesportives. (C3,7,8)


personal.

4. Prendre consciència del desenvolupament i evolució de la pròpia condició

física, i incrementar les capacitats amb efectes beneficiosos per a la salut


personal

5. Reflexionar sobre la importància que té per a la salut una alimentació

equilibrada a partir del càlcul de la ingesta i la despesa calòrica, partint de

les racions diàries de cada grup d’aliments i de les activitats realitzades.

C7 Aprendre a aprendre C8 Autonomia i iniciativa

personal C3 Interacció amb el món físic C2 Matemàtica.

6. Realitzar exercicis de condicionament físic atenent a criteris d’higiene

postural com a estratègia per a la prevenció de lesions.


personal C3 Interacció món físic.

7. Emprar tècniques bàsiques de relaxació i treball compensatori com a mitjà

per alleugerir tensions produïdes en la vida quotidiana.


personal.

C3 Interacció amb el mon físic C7 Aprendre a aprendre

8. Conèixer els fonaments tècnics, tàctics i reglamentaris de diversos

esports, i aplicar les habilitats específiques adquirides a situacions reals de

pràctica esportiva i recreativa, amb manifestació d’actituds cooperatives i

tolerants.



personal.


9. Analitzar críticament, de manera global, els factors socioculturals que

condicionen les activitats físiques i esportives.

C6 Cultural i Artística


personal


10. Realitzar balls per parelles o en grup, indistintament, amb qualsevol

membre d’aquest, tot mostrant respecte i desinhibició.



11. Valorar els balls i danses folklòriques, els jocs tradicionals i els esports

autòctons, com a mitjà de gaudi, comunicació i coneixement del patrimoni

cultural.


12. Posar en pràctica tècniques bàsiques d’orientació en el medi natural, i

aplicar amb autonomia les normes de seguretat i conservació del medi

ambient.

C2 Matemàtica. C3 Interacció món físic. C7 Aprendre a aprendre. C8 Autonomia i iniciativa

personal.

13. Identificar i valorar les possibilitats recreatives que ofereix el medi

natural.

C3 Interacció món físic.


altres.



la matèria.

C1 Lingüística

C4 Trac.informació digital

CRITERIS AVALUACIO 4t d’ESO COMPETENCIA BÀSICA

1. Elaborar i posar en pràctica, de manera autònoma, escalfaments

específics i adaptar-los a les activitats fisicoesportives que es realitzaran.




personal


30

2. Utilitzar mètodes de desenvolupament de les diverses capacitats físiques,

d’acord amb els principis bàsics de la planificació, per incrementar aquelles

capacitats més relacionades amb la salut.




personal

3. Dissenyar i dur a terme un pla de treball d’una capacitat física relacionada

amb la salut per incrementar el nivell inicial propi, a partir del coneixement de

sistemes i mètodes d’entrenament.


personal.

4. Adquirir hàbits i tècniques orientades a la consecució d’una higiene

postural correcta.

C3 Interacció amb el món físic C7 Aprendre a aprendre

5. Utilitzar els tipus de respiració i les diverses tècniques de relaxació com a

preparació per a la posada en pràctica d’altres activitats físiques, i com a

mitjà per a la reducció de desequilibris i tensions produïdes en la vida

quotidiana.


personal C3 Interacció amb el món físic

6. Fer una valoració crítica dels models estètics i de salut vigents i prendre

consciència de la pròpia imatge corporal. (C3, 6)


C6 Cultural i Artístic

7. Practicar amb autonomia esports individuals i col·lectius, mitjançant

l’aplicació de les regles, i les habilitats tècniques i tàctiques específiques

amb actituds cooperatives i tolerants. Participar en l’organització i posada en

pràctica de torneigs.


personal.


8. Analitzar críticament diversos factors socioculturals que condicionen les

activitats físiques i esportives i, en particular, les pràctiques i valoracions que

es fan de l’esport i del cos en els mitjans de comunicació.


C4 Trac. Informació digital

9. Resoldre supòsits pràctics sobre les lesions que es poden produir en la

vida quotidiana, en la pràctica de l’activitat física i en l’esport, aplicant

primers auxilis i ajuts.



personal


10. Participar de manera desinhibida i compromesa en la creació i realització

d’activitats expressives col·lectives amb suport musical, valorant el ball i la

dansa com a mitjà de gaudi, comunicació i coneixement intercultural.



11. Participar activament en la planificació, organització i realització

fisicoesportives i recreatives en el medi natural, i aplicar normes de protecció

i respecte a l’entorn. (C3,7,8)

C3 Interacció món físic. C7 Aprendre a aprendre C8 Autonomia i iniciativa pers

12. Utilitzar tècniques avançades d’orientació i desenvolupament del medi

natural, amb el compromís de tenir-ne cura i conservar-lo.

C2 Matemàtica. C3 Interacció món físic. C7 Aprendre a aprendre. C8 Autonomia i iniciativa

personal.


altres



la matèria.

C1 Lingüística

C4 Trac.informació digita

1r BATXILLERAT i BAD:

1. Elaborar propostes coherents en matèria d’activitats físiques, salut i qualitat de vida (blocs 1 i 2).

Amb aquest criteri es pretén comprovar si l’alumnat ha desenvolupat una actitud crítica respecte als aspectes

socials de les activitats físiques, i són capaços de passar a la pràctica dissenyant i formulant suggeriments

per a la millora de les possibilitats de dur a cap activitats físiques en el seu entorn.

2. Elaborar propostes crítiques sobre les pràctiques amb efectes negatius per a la salut individual i col·lectiva

(blocs 1 i 2).


31

Es tractarà de comprovar si l’alumnat és capaç de valorar críticament els diversos aspectes dels hàbits

socials (referits fonamentalment a consum d’alcohol, tabac, drogues socialment acceptades, hàbits

negatius...), hàbits esportius (intolerància, violència, sexisme, xenofòbia...) i mediambientals (pol·lució,

contaminació, neteja...) i realitza accions per a adoptar mesures que millorin aquesta situació en el seu

entorn.

3. Emprar tècniques de relaxació i d’autocontrol, de manera autònoma, com a mitjà de millora de la salut i de

la qualitat de vida (blocs 1 i 2).

Aquest criteri centra l’atenció a observar si l’alumnat té una disposició favorable a l’ús de tècniques de

relaxació i demostra una autonomia plena, basada en els coneixements adquirits i en el reconeixement de la

seva funcionalitat.

4. Avaluar les seves capacitats físiques com a requisit previ a la planificació ajustada a les seves pròpies

necessitats (bloc 1).

Mitjançant aquest criteri es pretén comprovar que l’alumnat és capaç d’avaluar per si mateix el seu nivell de

condició física inicial, fonamentalment en aquelles capacitats físiques directament relacionades amb la salut,

és a dir resistència aeròbica, força-resistència i flexibilitat. L’alumnat prepararà cada prova, l’executarà i

registrarà el resultat, obtenint així la informació necessària per a iniciar el seu propi programa d’activitat física

i salut.

5. Realitzar de manera autònoma un programa d’activitat física i salut, utilitzant les variables de freqüència,

intensitat, temps i tipus d’activitat (bloc 1).

A través d’aquest criteri s’avaluarà l’elaboració d’un programa d’activitat física per a la millora de la condició

física, organitzant els components de volum, freqüència i intensitat de forma sistemàtica durant un període de

temps, i adaptant-los al tipus d’activitat física triada. D’aquesta manera, es comprovarà l’increment del nivell

de la condició física respecte a l’estat de forma inicial i també el procés que ha dut a la millora. Així mateix,

es podrà valorar en el programa l’ús autònom de tècniques de relaxació.

6. Dissenyar una dieta equilibrada en funció de la despesa energètica (bloc 1).

En aquest criteri, es tracta de comprovar si l’alumnat coneix que l’alimentació diària està intrínsecament

relacionada amb l’esforç de la vida diària i el realitzat durant l’exercici de la pràctica esportiva.

7. Organitzar activitats físiques utilitzant els recursos disponibles en el centre i en els seus voltants (bloc 2).

Aquest criteri permet valorar la participació en l’organització d’activitats físiques atenent a criteris

organitzatius bàsics, com ara la utilització racional de l’espai, l’ús del material i el seu control, la partici

8. Demostrar domini tècnic i tàctic en situacions reals de pràctica en l’esport individual, col·lectiu o d’adversari

seleccionat (bloc 2).

A través d’aquest criteri es constatarà si és capaç de resoldre situacions motrius en un context competitiu,

utilitzant de manera adequada els elements tècnics i tàctics propis de cada disciplina esportiva.

9. Elaborar composicions corporals col·lectives, tenint en compte les manifestacions de ritme i expressió, i

cooperant amb els companys (bloc 2).

L’objectiu d’aquest criteri és avaluar la participació activa en el disseny i l’execució de composicions corporals

col·lectives, en les quals es valorarà l’originalitat, l’expressivitat, la capacitat de seguir el ritme de la música,

el compromís, la responsabilitat en el treball en grup i el seguiment del procés d’elaboració de la composició.

10. Realitzar, en el medi natural, una activitat física de baix impacte ambiental, col·laborant-hi en

l’organització (bloc 2).

Amb aquest criteri es valoraran dos aspectes complementaris. D’una banda, l’alumnat realitzarà una activitat

física en el medi natural, preferentment fora del centre, aplicant les tècniques d’aquesta activitat. D’altra

banda, identificarà els aspectes necessaris per a portar-la a terme, com la recollida d’informació sobre

l’activitat (lloc, durada, preu, clima…), el material necessari o el nivell de dificultat

pació activa, el disseny de normes i el seu compliment o la conducció de les activitat.


32

2.5.2 PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ I CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L’APRENENTATGE DE

L’ALUMNAT

L’avaluació és un procés que no s’ha de reduir a una prova final. És fonamental obtenir informació abans,

durant i després del procés educatiu.

L’avaluació inicial la fem en començar el curs en general (més bé és una pluja d’idees sobre els

aspectes a tractar aquest any i una bateria de preguntes sobre els hàbits esportius) i a l’inici de cada unitat

didàctica on a banda d’aquest recull teòric, en la majoria, fem una activitat pràctica. Aquesta avaluació inicial

ens proporciona informació de quin és el nivell inicial de l’alumnat i ens permet d’adaptar la nostra tasca a la

realitat del grup.

Com ja s’ha especificat en el punt dels instruments, l’alumnat està sotmès a una avaluació diària. Elles i

ells en són conscients i aquesta nota els ajuda a saber i afirmar quines classes els van millor i quines pitjor.

Es veu reflectit el seu treball en una nota, aspecte que els suposa un punt extra de motivació. I ja, al final de

la unitat didàctica es fa l’examen teòric i/o pràctic, excepte d’aquelles en les que no és necessari, per

exemple en la de relaxació.

Per establir la qualificació de l’alumnat, el departament ha marcat els següents criteris de qualificació:

1er CICLE ESO

ÀMBITS INSTRUMENTS C.BÀSIQUES QUALIFICACIÓ

COGNITIU

(Saber)

- Exàmens - Treballs escrits. - Treballs (exposició oral)

-Treballs de manualitats

(murals…)

C.Lingüística.

C.Interacció amb el món físic.

C.Cultural i artística.

C.Aprendre a aprende.

25%

FÍSIC-MOTRIU

(Saber fer)

- Proves pràctiques

-Graelles d’ observacions

periòdiques (diari).

- Autoavaluació/coavaluació




C.Autonomia i iniciativa

personal.

35%

P.Pràctiques:

50%

Observ.diaria:

50%

AFECTIU-SOCIAL

(Saber ser)

-Graelles d’ observacions

periòdiques (diari)

C.Social i ciutadana.




personal.

35%

AUTOAVALUACIÓ

- Qüestionari autoavalució - Les competències treballades. 5%

2n CICLE ESO

ÀMBITS INSTRUMENTS C.BÀSIQUES QUALIFICACIÓ

COGNITIU

(Saber)

- Exàmens - Treballs escrits. - Treballs (exposició oral)

-Treballs de manualitats

C.Lingüística.




30%


33

(murals...)

FÍSIC-MOTRIU

(Saber fer)


-Graelles d' observacions







personal.

35%

P.Pràctiques:

50%

Observ.diaria:

50%

AFECTIU-SOCIAL

(Saber ser)



C.Social i ciutadana.




personal.

30%

AUTOAVALUACIÓ

- Qüestionari autoavalució - Les competències treballades. 5%

1er BATXILLERAT

ÀMBITS INSTRUMENTS QUALIFICACIÓ

COGNITIU

(Saber)

- Exàmens. - Treballs escrits. - Treballs (exposició oral)

-Treballs de manualitats (murals...)

35%

FÍSIC-MOTRIU

(Saber fer)


-Graelles d' observacions periòdiques (diari)


40%

P.Pràctiques:

50%

Observ.diaria:

50%

AFECTIU-SOCIAL

(Saber ser)


periòdiques/mensuals ( Full de control

actitudinal)

20%

AUTOAVALUACIÓ

- Qüestionari autoavalució 5%

El valor proporcional d’aquests percentatges pot variar, per exemple, en aquelles unitats en les quals la

càrrega teòrica és tan reduïda que aplicar-la en la proporció establerta seria sobrevalorar aquest apartat

conceptual.

Per aprovar l’assignatura els alumnes hauran d’obtindre una qualificació d’un cinc com a mínim, a

cadascun dels tres àmbits. El fet de suspendre qualsevol dels tres àmbits, ens pot indicar que l’alumne no

arribat assolir alguna competència bàsica.

Recuperació:

Per als alumnes que han suspès algun trimestre hauran de recuperar els àmbits suspesos de la

següent manera:


34

- Àmbit cognitiu: Realitzarà un examen de recuperació dels continguts suspesos i/o haurà de refer el

treball, afegint les correccions del professor/a.

- Àmbit fisic-motriu: Haurà de fer un examen pràctic dels continguts suspesos. Aquest examen

s’adaptarà segons les circumstancies i el contingut treballat.

- Àmbit Afectiu-Social: Es recuperarà si aprova l’apartat altitudinal de la següent avaluació.

Per als alumnes que tenen pendent l’assignatura del curs o cursos anteriors:

- Si aproven les dos primeres avaluacions del curs següent recuperarien l’assignatura pendent, en

cas de no ser així hauran de realitzar els treballs proposats per el professor/a.

2.5.3 AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT

Què avaluarem?

En termes generals podem dir que avaluem cada unitat didàctica de nou, punt per punt. Reflexionem

sobre els objectius, els continguts, la metodologia, les activitats, les adaptacions curriculars i el sistema

d’avaluació i qualificació. Però el més important d’aquest punt no és què avaleu, sinó com i qui ho fa. La

pròpia reflexió sobre la pràctica docent és important alhora que necessària; ningú millor que el professors/res

poden justificar allò que fan i de la manera en què ho fan. Però al punt de vista subjectiu li falta un suport

objectiu de la mateixa manera que a la crítica interna li fa falta una d’externa.

Com avaluarem?

Així, l’avaluació del procés ve marcada per:

1. Seguiment de la programació, amb tots els ítems sobre els que hem de reflexionar. Els models per

poder fer aquests seguiments venen determinats pel sistema de qualitat.

2. Avaluació de la unitat didàctica per l’alumnat.

3. Avaluació del professor/a per part de l’alumnat.

4. Autoavaluació i coavaluació per part de l’alumnat.

5. Autoavaluació del professor/a, les quatre darreres es realitzen emplenant una graella amb ítems.

Una bona crítica i reflexió sobre els resultats de tot açò proporciona informació molt valuosa al professorat

per adaptar i millorar allò que tenia programat de cara a futures aplicacions, sempre considerant que les

característiques específiques d’un grup són irrepetibles.

Quan avaluarem?

Gràcies al sistema de control de la qualitat que, com ja s’ha comentat en la introducció, s’està aplicant al

centre. Cada departament realitza, com a mínim, dos seguiments de la programació en cada trimestre.

Aquest fet implica que cada dia s’ha de reflexionar sobre la pràctica i prendre nota d’aquells fets més

rellevants, per poder-ho deixar després per escrit. És per açò que, el professorat avalua cada dia la seua

programació didàctica, però tant l’avaluació de la unitat didàctica com del professorat per part de l’alumnat, i

l’autoavaluació del professorat, se passen al final de cada unitat didàctica.


35

L’autoavaluació per part del alumnat es realitzarà al final de cada trimestre, en canvi la coavaluació es

durà a terme en aquelles unitats didàctiques que fomenten el treball grupal.

2.6 MESURES DE REFORÇ I SUPORT. CRITERIS PER ELABORAR LES ADAPTACIONS PER

L’ALUMNAT AMB NESE. PLA DE TREBALL DE REFORÇ.

L’atenció a la diversitat consisteix a trobar la metodologia, les estratègies i l’organització adient perquè

l’accés al currículum es pugui donar de forma satisfactòria per a tothom. L’atenció a la diversitat consisteix

en una estratègia general dirigida a construir una pràctica docent que s’ajusti a les necessitats de

l’alumnat, facilitant una ensenyança personalitzada i individualitzada.

Segons l’article 13.2 del decret 67/2008 de 6 de juny, s’entén per alumne NESE:

Alumnat amb necessitats educatives especials (ANEES): Aquest alumnes requereixen

determinats suports i atencions educatives, durant un període o durant tota l’escolarització, pel fet de

tenir discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, o per manifestar greus trastorns de la personalitat o

la conducta.

Alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge causades per trastorns de

l’aprenentatge, trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat i trastorns greus del

llenguatge.

Alumnat amb altes capacitats intel·lectuals: en el cas de tenir un alumne amb aquest necessitat,

no es contempla en la part pràctica de l’assignatura però si es podria fer ampliació de material per

aprofundir en els continguts teòrics.

Alumnat amb un desfasament curricular de dos o més cursos per condicions personals greus

de salut o historia escolar per factors socials, econòmics, culturals, geogràfics i ètnics. El simple

fet de treballar amb adolescents, hem de tenir present que a nivell afectiu-social, segons PIAGET,

destaquen per la variabilitat en el seu estat emocional, la qual cosa pot conduir cap a absentisme,

conductes agressives i/o dificultats d’adaptació. De totes maneres els casos que es puguin presentar,

són analitzats i conduïts pel departament d’orientació del centre. Ho tenim en compte en les meves

classes, plantejant activitats integradores i de relació social, afavorint vincles d'interrelació personal.

Alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu. Alumnat extraure que fa menys de dos anys

que resideix a l’estat espanyol.

Les mesures adoptades pel departament per aquells alumnes amb NESE són les següents:

- Respecte als continguts:

1. Adaptar de manera equilibrada els diferents tipus de continguts en la planificació i

desenvolupament de les unitats didàctiques a les característiques individuals dels alumnes.

2. Identificar els aspectes més rellevants del contingut sota el punt de vista dels objectius i assegurar

l’aprenentatge per part de tot l’alumnat.

3. Realitzar modificació pertinents en els continguts a treballar en les unitats didàctiques, tenint en

compte la informació obtinguda mitjançant activitats més o menys específiques de l’avaluació

inicial.

- En la metodologia s’adopten les següents mesures:


36

1. Per a totes les unitats que és possible es dissenyen un ventall d’activitats d’ampliació i reforç i és

l’alumnat qui tria en cada situació la corresponent al seu nivell, deixant clar quin és el mínim que

s’ha d’assolir per aprovar l’unitat .

2. Es cerca progressivament el nivell d’autonomia més alt de l’alumnat en la resolució de les tasques

programades.

- Les mesures en relació amb l’avaluació consisteixen a:

1. Obtenir informació el més variada i completa possible sobre l’aprenentatge a partir de l’observació

directa i diària.

2. Diversificar els moments d’avaluació dins de cada unitat didàctica.

3. Diversificar també les situacions i els instruments d’avaluació.

4. Fomentar la implicació i participació de l’alumnat en la seva avaluació.

5.

2.7. TRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I L’EDUCACIÓ EN VALORS.

Tractament de la lectura:

Des de la nostra àrea també es pretén fomentar la lectura als nostres alumnes. Pensant en tot això, hem

desenvolupat diferents propostes que suposin una extensió de la matèria, aprofitant continguts molt relacionats amb la lectura com és l'expressió corporal, però també amb uns altres que no ho poguessin semblar tant, com pot ser l'atletisme. Així mateix, s'ha tractat d'amenitzar aquesta part que menys els agrada, com són els apunts de la matèria que desenvolupen els continguts teòrics.

Les propostes que plantegem queden presentades en tres apartats, relacionats en tots els blocs de continguts d'Educació Física. Aquestes són:

1. Lectura de relats i fragments literaris i la seva representació. Relacionat amb el bloc de continguts d’expressió corporal.

2. Lectura d’articles relacionats amb la temàtica esportiva, salut i cura del medi ambient. Relacionat principalment amb els blocs de condició física i salut, jocs i esports i activitats en el medi natural.

3. Utilització d’apunts teòrics que introdueixin aspectes interessants. Relacionats amb tots els blocs de continguts.

L’ús de les TIC:

L'ús de les TIC dins l’aula d’educació física té com objectiu principal millorar les pràctiques educatives

per aconseguir un major desenvolupament de les competències bàsiques de l’alumnat. Així, els principals

recursos que utilitzarem seran els següents:

- Utilització del moodle o de un blog personalitzat com instrument d’informació contínua a l’alumnat

(esdeveniments, apunts, calendari...)

- Utilització de recursos informàtics per a la realització de treballs escrits (recerca d’informació en

internet, utilització de l’ordinador per redactar els treballs, etc...)

- Utilització de recursos audiovisuals: realització de fotografies per part de l’alumnat, (les quals

s’inclouran en un apartat dels diferents treballs), grabació d’un vídeo com a part d’un treball, etc...

- Utilització del projector per part del professorat per facilitar el desenvolupament de les sessions

teòriques.


37

Educació en valors:

La nostra matèria és un espai a on existeixen moltes interrelacions entre els alumnes, de naturalesa prou

diferent a les que habitualment es produeixen dins l’aula. Aquesta situació es propicia per a dissenyar activitats que ens permetin treballar des d’una perspectiva holística, és a dir contemplant l’aspecte físic, cognitiu , afectiu i social de la persona.

Els valors no cal dir per tant que són presents cada dia en les nostres sessions: valors que es manifesten en els jocs, en els espais oberts, en les activitats en equip, en situacions de relaxació, en situacions de competició, en el medi natural...

Aprofitant aquest fet fem una relació de valors que s’ inclouen en la concreció curricular i envers els quals

mostrem el nostre compromís:

- El valors lligats a la consolidació d’hàbits saludables. - L’adquisició a través del cos i el moviment de competències de caràcter afectiu i de relació,

necessàries per a la vida en societat. - La preparació dels ciutadans més joves per a viure en una societat diversa i plural, on la tolerància i

la solidaritat siguin peces claus. - Reforçar la consciència personal, l’autoestima, l’equilibri emocional dels postres alumnes - Afavorir el respecte cap als companys, amics, professors i cap a l’entorn

Final i breument, remarcar que la forma de treballar aquests valors es fonamenta:

1) Amb el treball del dia a dia, per tant podem dir que els treballem transversalment. En aquesta direcció intentarem sempre garantir un bon clima en l’aula i fomentar els sentiment de grup. Només mitjançant el treball cooperatiu es poden plantejar metes col·lectives que necessitaran: la reflexió col·lectiva i l’ajuda mútua, la necessitat de la distribució de tasques, funcions i responsabilitats , la creació d’un clima d’acceptació i de cooperació que afavoreixi les relacions socials i contribueixi al desenvolupament de valors socials i de ciutadania. S’ha d’incidir aquí en el respecte a les instal·lacions i el material comú per part de l’alumnat, així com en la seva participació a l’hora de treure i recollir el material a cada sessió.

2) Activitats específiques que directament treballen un determinat valor:

Per exemple: les activitats contra el tabaquisme , recopilació fotogràfica de valors, el joc net en els esports alternatius, conscienciació ambiental envers la construcció de material esportiu de reciclatge...


38

PROGRAMACIÓ DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ FÍSICA 2011/12 · allò que fa referència a l’activitat...

Documents

Transcript of PROGRAMACIÓ DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ FÍSICA 2011/12 · allò que fa referència a l’activitat...