Programació Aula

33
La programació a l’aula amb IM i CCBB Colegi Santo Ángel Gavà 3 de març de 2010

Transcript of Programació Aula

Page 1: Programació Aula

La programació a l’aula amb IM i CCBB

Col·legi Santo Ángel Gavà

3 de març de 2010

Page 2: Programació Aula

Construcció de conceptes

Competències, una qüestió de grau… a llarg termini.

Page 3: Programació Aula

Què és ensenyar? Què és aprendre?

Page 4: Programació Aula

Considerar les competències bàsiques com a eix del procés educatiu

modificar les programacions dels centres

canviar metodologies

rol del professorat

manera d’aprendre de

l’alumnat

a l’aula:continguts de les àrees o matèries

altres espais

altres temps escolars.

implica

canvi de

implica

per

recollir els mètodes de treball amb les competències bàsiques

Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009

Page 5: Programació Aula

l’alumnat pugui aprendre i gaudir amb aquests aprenentatges

què, com i per què s’ensenya

NO comporta modificar NO ha de desestimar

Tot el que s’ha fet fins ara

Modificar les programacions dels centres

actualitzar el desplegament

curricular

millorar les propostes, activitats i estratègies

didàctiques

SÍ és una oportunitat per

revisar el projecte educatiu del centre

perquè

Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009

Page 6: Programació Aula

SELECCIÓ DELS CONTINGUTS

problemes socials

Interessos alumnat

Enfocament disciplinar

És recomenble que la presentacióI el disseny dels continguts

es contextualitzi es problematitzi

es pot fer

a partir de a partir desegons

però

peròperò

Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009

Page 7: Programació Aula

Característiques de les bones preguntes

No es poden contestar cercant a Internet

No es poden contestar amb un sí/no.

Lligades a la vida real o bé al coneixement epistemològic

Contenen problemes socials rellevants

Requereixen el treball en grup

Són productives i no reproductives

S’han d’evitar les preguntes que no generin un dubte real

S’han de pensar preguntes per cada moment de la seqüència didàctica

Font: Guida Al·lès.Preguntes que fan pensar. Agost 2009

Page 8: Programació Aula

EXEMPLES DE PREGUNTES

Quines van ser les causes de la guerra civil?

Classifica

Fareu un debat en el qual cada grup defensarà una

interpretació diferent

Preguntes que exerciten la memòria o bé el raonament?

Quines de les causes que menciona el llibre consideres

més importants i per què?

Dos autors enumeren unes causes diferents.

Quins són els punts forts i dèbils si els comparem?

Font: Guida Al·lès.Preguntes que fan pensar. Agost 2009

Page 9: Programació Aula

Quines són les característiques de la civilització i del sistema polític econòmic o social que es va desenvolupar a Grècia?

Per què els grecs van arribar a les costes de l’Empordà? De què en som deutors? Quina ha estat la seva herència?

Sobre la Revolució Francesa:

R. Quins drets va proclamar la Revolució Francesa?

P. Què va suposar la Revolució Francesa en la història dels drets humans?

P. Quina relació hi ha entre els objectius de la Revolució Fransesa i de la Revolució Botxevic?

P. Actualment, en quins aspectes es considera que cal reformular els drets de la Revolució Francesa? (llibertat/ equitat)

Neus Sanmartí, agost 2009

Quina d’aquestes preguntes és reproductiva i quina productiva?

Page 10: Programació Aula

Llegirem o elaborarem un còmic (poema o novel·la) amb el transfons històric que estudiem

Farem estudis estadístics i elaborarem gràfics i mapes conceptuals

SOCIALS

Com relacionar el coneixement històric amb el d’altres matèries?

Farem una maqueta sobre el tema

Cercarem diferents músiques i melodies del període treballat

Dibuixarem còmics i pintarem quadres de l’època

Page 11: Programació Aula

Exemples (Educació primària)

Com vivien les nostres avis/àvies quan eren petits?

Per què serveix el cor al cervell?

En què hem de pensar o observar per saber si un animal és vertebrat o és un invertebrat?

Exemples de preguntes curtes

Justifica perquè un arbre que fa 10 anys pesava 10 Kg i ara en pesa 100.

Per què les geleres de les muntanyes estan retrocedint?

Neus Sanmartí, agost 2009

http://phobos.xtec.cat/xarxacb/intranet/

Les pertorbacions en el medi: el cas dels incendis forestals

Page 12: Programació Aula

Projectes interdisciplinaris que dissenyen els equips docents de Primària

• 1r. Curs: Projecte: Què mengen els peixos?

• 4t. Curs: Projecte: Com vivien els nostres avis i àvies quan eren infants?

• 6è Curs: Projecte: Els missatges “sms” són un abona manera d’escriure?

Page 13: Programació Aula

Projectes interdisciplinaris que dissenyen els equips docents d’ESO

• 1r. Curs: Projecte que tingui com a centre d’interès les ciències socials, per exemple, EL PAISATGE

– Interdisciplinarietat amb: llengua, ciències naturals, EVP, i tecnologia.

• 2n. Curs: Projecte que tingui com a centre d’interès les ciències naturals, per exemple, L’ALIMENTACIÓ

– Interdisciplinarietat amb llengua, matemàtiques, i tecnologia.

• 3r Curs: Projecte que tingui com a centre d´interès la tecnologia, per exemple, L’HABITATGE

– Interdisciplinarietat amb llengua, anglès, matemàtiques i EVP.

Ref: R. Canals

Page 14: Programació Aula

Llocs on trobar bones preguntes

Thinking Allowed

Projectes interdisciplinaris Preguntes bones i dolentes (BIE)

Lesson Plans del NEW YORK TIMES-Education

http://sp.pbl-online.org/driving_question/dqexplore/dqexplore3.htm

http://sp.pbl-online.org/driving_question/dqexplore/dqexplore2.htm

http://projectesinterdisciplinaris.wordpress.com/2009/09/24/bones-preguntes-de-ciencies-naturals-neus-sanmarti-2/

Font: Guida Al·lès.Preguntes que fan pensar. Agost 2009

Page 15: Programació Aula

Revisió reflexió

Perquè això sigui possible:

1. Caldrà comptar amb una organització de centre que faciliti

la trobada dels equips docents i dels departaments didàctics

per reflexionar i debatre sobre els aspectes de la proposta

curricular competencial

2. Caldrà conèixer els documents de referència i

consensuar les fites que el centre preveu assolir i els

terminis que s’imposa per assolir-les

La revisió del desenvolupament curricular hauria de ser cosa de tot el claustre.

Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009

Page 16: Programació Aula

Aspectes organitzatius

1. Constituir una comissió pedagògica o grup de treball que dinamitzi

els debats i fixar-ne els components, la periodicitat de les reunions i

les prioritats anuals plantejades.

2. Donar a conèixer al claustre els documents de referència de

l’ordenació curricular.

3. Promoure el debat al si dels departaments didàctics i dels equips

docents sobre les implicacions de la proposta curricular competencial

Per organitzar la reflexió del centre i la presa de decisions en

relació amb el model curricular competencial, caldria:

Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009

Page 17: Programació Aula

Aprenentatge competencial

• Permet la participació de tothom i la inclusió en el grup• Dóna resposta a un repte, un dubte, un conflicte, un fet sobrevingut

• Promou la presa de decisions.• Afavoreix la interacció entre iguals i l’aprenentatge col·laboratiu• Dinamitza opinions, coneixements, idees, estratègies…• Afavoreix l’autoregulació i el desenvolupament d’actituds socials• Integra sabers, procediments, i actituds en una mateixa activitat• Motiva la resposta activa la implicació en el propi aprenentatge• Permet la reflexió posterior i fa visible el procés d’aprenentatge• Estimula l’autoconsciència i la millora personal• Mostra elements d’eficàcia i eficiència educativa

Page 18: Programació Aula

El currículum prescritNormativa LOE Decrets 142 /143

IDEES CLAU SOBRE LA CONSTRUCCIÓDEL CONEIXEMENT

MOTIVACIÓSIGNIFICATIVITAT

PARTICIPACIÓ ACTIVA

FUNCIONALITAT

INTERACCIÓ ENTRE IGUALS

GLOBALITZACIÓ DELS APRENENTATGES

Page 19: Programació Aula

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Comunicatives 1.Competència comunicativa lingüística i audiovisual.2.Competència artística i cultural.

Metodològiques 3.Competència en el tractament de la informació i competència digital.4.Competència matemàtica.5.Competència d’aprendre a aprendre.

Personals 6.Autonomia i iniciativa personal.

Conviure i habitar el món

7.Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.8.Competència social i ciutadana.

Page 20: Programació Aula

Dialogar

Generar idees

Expressar sentiments

Emocions

Vivències i opinions

Gaudir llegint

Raonar

Argumentar

Expressar i comunicar

Interpretar

Cercar

Seleccionar

Registrar

Tractar

Analitzar

LA INFORMACIÓ

Processar i gestionar

Apreciar i gaudir amb l’art

Treballar la creativitat

Participar en la vida cultural

Page 21: Programació Aula

Identificar preguntes

Obtenir conclusions

Percebre l’espai físic

Construir, acceptar i practicar normes de

convivència

Valorar interessos personals i

grupalsExpressar idees

Comprendre diferents punts de

vista

Resoldre problemes

Plantejar-se preguntes

Autoavaluar-se

Ser conscient de les pròpies capacitats

ResponsabilitatPerseverança

Autoconeixement

Aprendre dels errors

Adquirir criteris propis

Page 22: Programació Aula
Page 23: Programació Aula

Algunes idees al voltant de les CB

El desenvolupament competencial implica la capacitat d'utilitzar

els coneixements i habilitats –de manera transversal i

interactiva– en contextos i situacions que requereixen la

intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, la qual

cosa implica la comprensió, la reflexió i el discerniment en

cada situació, tenint en compte sempre la dimensió social

Font: Dir General d’Educació Bàsica i Batxillerat del Departament d’Educació. Orientacions per al desplegament del Curríulum. Juny 2009

Page 24: Programació Aula

Criteris metodològicsSIGNIFICATIUS

FUNCIONALS

CONTEXTUALITZATSFER PREGUNTES

MOTIVADORSAGRUPAMENTS

Page 25: Programació Aula

Aprenentatges actius: Treball per projectes

Es proposen diferents activitat per a l’elaboració d’un producte final

El producte final ha de tenir projecció fora de l’aula (exposicions a alumnat d’altres aules, revista centre, pàgina web, presetacions multimèdia, informes,

dramatitzacions, simulacions …

Afavoreix la motivació i l’aprenentatge de l’alumnat

Es té en compte els interesos, estils d’aprenentatge i totes les intel·ligències

L’alumnat és el protagonista del seu aprenentatge

Page 26: Programació Aula

MÈTODES D’AVALUACIÓ AUTENTICAObservació del professor/aElaboració de projectesExperimentsDemostracionsProductes escritsRecerquesDebats Revisió i discusió de documentsObservació directa de l’aplicació dels coneixementsValoració del treball fetAutoavaluacióRúbrica d’avaluacióExamen oralValoració del dossierPortfoli

Page 27: Programació Aula

Construcció cognitiva a partir l’experiència personal

Què creus que vas demostrar…? a) Coneixements b) Procediments c) Actituds personals d) Valors compartits

Quina era la situació, activitat?

Què vas fer?

Com et vas sentir? Per què?

Quin ha estat el moment en que t’has sentit més eficient, millor professional, més identificat amb la tasca docent i en consonància

amb la finalitat de la teva feina educativa?

Page 28: Programació Aula

Constructivisme pràctic en l’aprenentatge dialògic

concret

abstracte

SIMPLE COMPLEX

Font: JORBA, J. I CASELLES, E. (1996) La regulació i autoregulació dels aprenentatges ICE-UAB

Exploració d’idees prèvies

1

Estructuració dels aprenentatges en interacció

3

Aplicació dels aprenentatges i pràctica competencial

4

Introducció de nous conceptes o procediments

2

Page 29: Programació Aula

Concret

SimpleComplex

1.Exploració idees prèvies

2.Integració nous continguts

3. Estructuració coneixements

4. Aplicació del coneixement.

Abstracte

FASES D’ENSENYAMENT APRENENTATGE CIÈNCIES SOCIALS

(Activitats orals en grup gran)Idees prèvies.Diàleg obert o dirigit amb recursos diversificats.Suport textual audiovisual,esquemes,presa d’apunts

(Activitats orals i escrites individual o en grup petit).Mètodes expositius, activitats escrites amb suport textual i audiovisual.Habilitats comunicatives del professorat i capacitat d’estructuració del discurs.Atenció de l’alumnat.Construcció d’un discurs compartit

(Sistematització de la informació)Elaboració de mapes conceptualsTextos expositius,exposicions oralsAmb suports audiovisuals, murals.Estructuració i reelaboració d’apunts

(Desenvolupament de les competències)Resolució de situacions pràctiques i en contextos diferents.Mètodes interactius, cooperatius, interdisciplinars, globalitzadors, participatius, etc.

Page 30: Programació Aula

Un projecte interdisciplinari és un treball que parteix d’un context i que requereix l'aplicació de coneixements de diverses àrees. La seva metodologia facilita l’adquisició de competències bàsiques donat que prioritza la construcció del propi coneixement, incentiva processos d’investigació, potència el treball cooperatiu i facilita la comunicació i el diàleg.

1. Títol i justificació del projecte2. Objectius generals3. Objectius competencials dels àmbits o de les matèries4. Continguts mínims per matèries5. Competències transversals6. Temporització7. Activitats d'ensenyament-aprenentatge8. Metodologia9. Avaluació10. Bibliografia, recursos didàctics i ús de les TIC

PROJECTE INTERDISCIPLINAR

Page 31: Programació Aula

Precisió en l’ús dels termes lingüístics o matemàticsAdquisició de vocabulari específic de la matèriaResolució de problemes senzillsComprensió de les expressions dels altresFluidesa i expressió oral correctaArgumentació correctament les ideesSelecció, registre i tractament de la informacióSaber elaborar esquemes, resums, mapes conceptuals, mapes mentals, ...Comprendre la realitatPrendre decisionsEsperit críticIniciativa, cooperacióCreativitat, imaginacióAutonomia en el treballExpressió corporalCoordinació psicomotriuExpressió artísticaFormular preguntesDisculpar-seParticipació i col·laboració en treball grupalIdentificar i expressar emocionsPensament causal ( determinar i diagnosticar l’origen del problema)Pensament alternatiu (trobar el màxim nombre d’alternatives i generar solucions)

Concentació en la tasca, estudiFixar-se objectius.Atenció, memòria, motivacióSaber escoltar AutocontrolBuscar, recopilar i processar informacióLlegir comprensivament, velocitat lectoraUtilitzar i relacionar nombres, operacions bàsiques i símbols.Raonament matemàtic.Interpretar DeduirCalcularComprendre successosPredir conseqüènciesIndagació científicaObservació directaExpressar les pròpies ideesSaber dialogar, responsabilitatPlanificar, organitzarApreciar, disfrutar de les manifestacions artístiquesContinuar aprenent, autonomia, esperit de superació, perseverànciaExtraure conclusions

Habilitats a treballar amb CB

Page 32: Programació Aula

Narracions orals de contes o històries.Activitats de biblioteca.Activitats d’escriptura: diari personal.Debat a classe: argumentacions.Entrevistes: amb gravacions.Programes de ràdio.RevistesCantar: el tema a treballarTocar instruments.Assistir a concertsCrear acompanyaments, melodies conceptuals.Identificar sons ambientals.Música que treballa estats d’ànim.Expressar sentiments musicalsDramatitzacions: el teatre de la classe.Pensament manual: aprendre mitjançant la manipulació d’objectes; plastilina.Conceptes cinètics: expressar amb mímica.Fabricació de materials: dominó, cartes d’aprenentatge, trencaclosques.Jocs a l’aula: jocs dels plats de paper.

L’expressió corporalUtilització de visualitzacions i senyals de color pels aprenentatge.Creació de còmics, videos o pel·licules.Murals visuals.Mapes mentals.Panells didàctics.Símbols gràficsActivitats a l’entorn natural.Plantes i mascotes a l’aula.Centres d’aprenentatge naturalistes.Diaris d’observacions.Projectes d’investigació.Organitzar col·leccions.Aplicació personal de l’aprenentatge.Autoavaluació.Destreses de concentració.Diaris personals.Portfolis: reflexióProjecte de futur.Educació emocional: autoestima i gestió d’emocions i sentiments

Estratègies d’aprenentatge amb CB

Page 33: Programació Aula

En relació amb les activitats plantejadesResponen a una seqüència didàctica lògica?Les situacions d’aprenentatge es plantegen amb preguntes o com a problemes a resoldre?Els continguts treballats es relacionen amb fets reals o problemes quotidians?Suposen aplicar coneixements adquirits i fer nous aprenentatges?Es permet la relació de coneixements de diferents àrees i/o matèries?Es preveuen tasques que comportin l’ús d’habilitats cognitives de complexitat variada?L’alumnat coneix l’objectiu de les tasques?En relació amb l’ús de recursos i materialsS’utilitzen recursos i materials diversos?Estimulen la curiositat i la creativitat en l’alumnat?Connecten amb els seus interessos i/o motivacions?En relació amb l’organització social de l’aulaEs fomenta l’autonomia?S’intervé amb preguntes adequades més que amb explicacions?Es complementa el treball individual amb el col·lectiu?En relació amb l’atenció a la diversitatEs respecten els diferents ritmes i estils de treball de l’alumnat?Es preveuen activitats multinivell?Es preveu diferents activitats per a treballar totes les intel·ligències?En relació amb l’avaluacióEs preveu un temps per reflexionar sobre els aprenentatges?S’utilitzen diferents instruments d’avaluació?Es té en compte l’avaluació del procés i no únicament dels resultats finals?L’alumnat coneix com serà avaluat?