Programació Caixa Forum Tarragona gener - abril 2010

2 | CAIXAFORUM TARRAGONA - GENER - ABRIL 2010 CAIXAFORUM TARRAGONA - GENER - ABRIL 2010 | 3

Alphonse Mucha 1860-1939 Seducció, modernitat i utopiaFins al 10 de gener

Exposicions

Alphonse Mucha és molt conegut per la seva aportació a l’Art Nouveau internacional. A la fi del segle XIX, i a partir de la seva relació amb la famosa actriu Sarah Bernhardt, va esdevenir cèlebre pel seus cartells de teatre, publicitaris i decoratius, d’una gran bellesa i inventiva gràfica. També va crear joies i mobles, i va difondre repertoris de disseny que han estat molt influents i copiats. La seva obra pictòrica no és tan coneguda, especialment la que va crear durant la seva maduresa com a aportació a la nació txeca i als pobles eslaus, amb un esperit humanista. Tampoc no ho és la seva excepcional obra fotogràfica. Aquesta exposició ens permetrà conèixer millor totes aquestes facetes. L’obra i les aspiracions de Mucha, exuberants, ens duen a una reflexió sobre les noves funcions i formulacions de l’art en la modernitat.

Visites comentades per al públic generalCatalàDijous, dissabtes i diumenges, a les 18.00 hCastellàDissabtes i diumenges, a les 19.00 h

Visites per a grupsReserves al telèfon 977 249 871

Activitats per a la gent granCafè-tertúlia amb les arts Visita a l’exposició, presentació audiovisuali tertúlia amb caféReserves al telèfon 977 249 871

Activitats familiars

L’obra d’Alphonse Mucha és, encara avui, extremadament seductora. En el seu cas, aquesta qualitat respon a una virtut ètica i estètica. Mucha fou un creador visionari, d’esperit humanista i universal i, alhora, implicat en el projecte nacional txec. A París, des de la seva emergència enlluernadora amb el cartell de Gismonda el 1894, per a Sarah Bernhardt, les imatges creades per l’artista van proliferar i van marcar l’època i l’estil de l’Art Nouveau internacional. Mucha va esdevenir creador d’un estil i va establir una iconografia eficaç lligada a la modernitat publicitària. Aquesta exposició vol oferir-ne una nova lectura que permeti apreciar diferents matisos i dimensions de la seva obra.

Detall: Cartell per a Medea, 1898 Detall: Maragda, 1900Esbòs a escala natural per al cartell de Hemlet, 1899

Activitat gratuïta


Charles Spencer Chaplin (1889-1977) ha estat, sens dubte, una de les figures més rellevants de l’art cinematogràfic del segle xx i un nom indissoluble del cinema mut. La trajectòria d’aquest actor, director de cinema, guionista i compositor de la música dels seus films abraça més de cinquanta anys, des de les primeres pel·lícules de 1914 fins a A Countess from Hong Kong (La comtessa de Hong Kong), que va rodar l’any 1967 amb Marlon Brando i Sofia Loren. Nascut a Londres, fill d’una família de comediants, el 1910 va arribar als Estats Units i va treballar al costat de Mack Sennett a la companyia Keystone. El primer Charlot era una personatge interessat, sense gaires escrúpols, que treia profit de les oportunitats que li oferia la vida. No obstant això, en poc temps, el seu vagabund es va humanitzar i va passar a representar l’home corrent, la persona del carrer enfrontada als poders que dominen el món. Alhora, va aprofitar les seves extraordinàries qualitats d’actor per crear, a partir dels gestos quotidians, unes coreografies de gran efecte còmic.

Chaplin va tenir la capacitat de veure més enllà de l’èxit momentani que li havien proporcionat els seus primers films,

Chaplin en imatges

i l’any 1919 va crear els seus propis estudis cinematogràfics, la United Artists Film Corporation. Va començar a dirigir les seves pel·lícules, i a realitzar llargmetratges com ara The Kid (El xicot, 1921), The Gold Rush (La quimera de l’or, 1925) o The Circus (El circ, 1928) que van tenir un impacte fabulós. Chaplin va esdevenir aleshores un personatge aclamat per un públic multitudinari i venerat per artistes com Fernand Léger, que va convertir Charlot en una icona de l’art d’avantguarda. A partir de 1930 les seves pel·lícules comencen a introduir reflexions sobre el món contemporani. A Modern Times (Temps moderns, 1936) critica el sistema de vida americà i al final de The Great Dictator (El gran dictador, 1940) llança un gran discurs a favor de l’harmonia universal que transcendeix el temps i l’espai. Comença aleshores un període de relacions conflictives amb les autoritats nord-americanes que culmina l’any 1952 amb la retirada del seu visat d’entrada als Estats Units.

Chaplin en imatges reuneix al voltant de 200 documents, principalment fotografies, pòsters, material documental i extractes de pel·lícules, alguns dels quals són inèdits, per oferir una visió global de l’artista i de la seva obra. Alhora, amb l’exposició es vol remarcar la universalitat del personatge de Charlot i la importància del cinema en el desenvolupament de la sensibilitat i de l’imaginari col·lectiu de milions de persones.

Visites comentades per al públic generalCatalàDijous, dissabtes i diumenges, a les 18.00 h CastellàDissabtes i diumenges, a les 19.00 h

Visites per a grupsReserves al telèfon 977 249 871(màxim recomanat: 30 persones)

Activitats per a gent granCafè-tertúlia amb les artsVisita a l’exposició, presentació audiovisuali tertúlia amb caféReserves al telèfon 977 249 871

Visites per a grups escolarsReserves al telèfon 977 249 871


Coordinació i conferències a càrrecd’Ángel Quintana

Activitats al voltant de l’exposició Chaplin en imatges

Activitats gratuïtes

Activitat gratuïta

Charles Chaplin, The Rink (1916)© Bubbles Inc., cortesia de NBC Photographie, París

Charlot posant (c. 1915)© Bubbles Inc., cortesia de NBC Photographie, París

Del 10 de febrer al 18 d’abril

Charles Chaplin. Més enllà de l’iconaQuan es pregunta als nous espectadors del segle XXI qui va ser Charles Chaplin, generalment la resposta no fa més que reproduir una icona. Charles Chaplin va ser Charlot, l’homenot que amb un barret, bigoti i sabates grosses. Chaplin és per a molta gent una icona, una imatge que remet cap un vell mo-del de cinema en blanc i negre que sembla haver estat ente-rrat amb els temps. Aquesta operació de reducció de Chaplin


Dijous 18 de febrer Conferència I 19.00 h

“Els mecanismes del gag en el cinema de Charles Chaplin”Projecció I 19.30 h

El Circo (The Circus, 1928)

Dijous 25 de febrer Conferència I 19.00 h

“Entre humor i drama: dualitats de Charles Chaplin”Projecció I 19.30 h

Luces de ciudad (City Ligths, 1931)

Dijous 4 de marçConferència I 19.00 h

“Chaplin i la consciència del seu temps”Projecció I 19.30 h

Candilejas (Limelight, 1952)

Activitats al voltant de l’exposició Chaplin en imatges

Charlot posant (c. 1915)© Bubbles Inc., cortesia de NBC Photographie, París

Charles Chaplin, The Champion (1915)Dels arxius de Roy Export Company Establishment, cor-tesia de NBC Photographie, París

Activitat gratuïta

a una icona, ha fet que moltes vegades s’oblidés pel camí la força de les seves pel·lícules. Charles Chaplin no va ser no-més un pioner del cinema i de la creació d’Hollywood, sinó un cineasta autènticament modern que amb un sentit màgic del gag va saber construir en les seves pel·lícules un veritable catàleg de les contradiccions humanes. Chaplin va passar de la incorrecció del sàtir al humanisme més tendre, d’establir una mirada cap a l’absurd del món a commoure per la seva lluita en front de la llibertat individual. Per anar més enllà de la icona, només cal recuperar les seves pel·lícules. És per aquest motiu que de forma paral·lela a l’exposició Chaplin en imatges hem programat tres projeccions de tres clàssics, que estaran comentades i analitzades.

Humanitats

Matinals de cinema

CIClE DE PRojECCIoNs amB PREsENtaCIó I Col·loquI Del 12 de gener al 21 d’abril

Presentació i col·loqui Marcel·lí Borrell,pedagog i crític de cinema

Dimarts 12 de gener | 10.30 h Borrachera de poder (L’ivresse du pouvoir)Director: Claude ChabrolFrança, 2006, 110 min, VDE

Esclata un escàndol financer i una jutgessa s’aplica a perseguir sense pietat els encausats i les seves ramificacions polítiques.

Dimarts 2 de febrer | 10.30 h El último viaje del juez Feng (Mabei shang de fating)Director: Liu JieXina, 2006, 101 min, VDE

El veterà jutge Feng fa el viatge anual per impartir justícia en els perduts pobles de la muntanya de Yunan, acompanyat d’un jove ajudant. Junts viuran situacions compromeses.

Dimarts 9 de març | 10.30 hCerezos en flor (Kirschblüten - Hanami)Director: Doris DörrieAlemanya-França, 2007, 127 min, VDE

Trudi és informada que el seu marit pateix una malaltia terminal, però prefereix que ell no ho sàpiga. Se’n van a veure els fills a Berlín. Sobtadament Trudi es mor i, assabentat que ella desitjava anar al Japó, ell se n’hi va.

Dimecres 21 d’abril | 10.30 h La edad de la ignorancia (L’Âge des ténèbres)Director: Denys Arcand Canadà-França, 2007, 109 min, VDEUn trist funcionari estatal s’inventa fantasies medievals per tirar endavant en la seva avorrida vida, però la realitat és tossuda.

Borrachera de poder

Cerezos en flor

Places limitadesActivitat gratuïta


CoordinacióFran Benavente i Glòria Salvadó, professors de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra

PresentacióJosetxo Cerdán, professor de la unitat predepartamental de Comunicació Audiovisual, Publicitat i Periodisme de la URV

D+D: documental més debatCIClE DE PRojECCIoNs I DEBatDel 18 de gener al 26 d’abril

El cicle de cinema D+D (documental + debat) vol donar a conèixer els millors documentals nacionals i internacionals de l’actualitat. Per la seva naturalesa, el cinema documental apareix com a manifestació privilegiada de la realitat i ens permet ser testimonis directes dels problemes que afecten la societat a la qual pertanyem. El film documental esdevé una eina fonamental per confrontar-nos amb l’altre –aquell que és diferent de nosaltres–, ens ensenya a veure la realitat des d’angles nous, posa en circulació universos humans extraordinaris, ens exposa a l’exercici de la memòria i ens obre al coneixement de la història. La finalitat que persegueix aquest tipus de cinema és permetre’ns veure més i millor. Només d’aquesta manera podem prendre una posició crítica, interrogar la realitat i discutir visions del món. Justament, mostrar i qüestionar, veure i debatre pel·lícules és l’objectiu d’aquest cicle de documentals amb vocació cinèfila, social i pedagògica.

Dilluns 18 de gener | 19.00 hProjeccióFixer. The taking of Ajmal NaqshbandiIan Olds, Estats Units, 2009, 84 min

Fixer és un llargmetratge documental que narra la relació entre l’intèrpret afganès i el seu client, el periodista nord-americà Christian Parenti. El que havia de ser un retrat íntim entre dos col·legues es torna inesperadament dramàtic quan Ajmal és segrestat amb un periodista italià. La situació va empitjorant: el govern afganès, pressionat internacionalment per cercar una solució ràpida, topa amb el constant espectre del poder talibà. El resultat és una història tràgica d’un home oblidat enmig d’un foc creuat: una brutal al·legoria de la terra orgullosa i la desventura perillosa que és avui l’Afganistan.

Col·loquiEduard Sanjuán, corresponsal a l’Afganistan per TV3

Dilluns 22 de febrer | 19.00 hProjeccióElogio de la distanciaFelipe Vega /Julio Llamazares, Espanya, 2009, 80 min

Documental que descriu un any en la vida dels habitants de la zona de Fonsagrada (Lugo). De la primavera a l’estiu, de la tardor a l’hivern, assistim als canvis en el paisatge i els hàbits d’una comunitat que viu allunyada del temps urbà, en el seu propi temps. A prop i lluny de la nostra anomenada “civilització”. Un elogi de la distància com a forma de vida: senzilla, digna, oblidada.

Col·loquiFelipe Vega, realitzador del documental

Dilluns 22 de març | 19.00 hProjecció

Últimos testigosLuís López Linares / Martín Cuenca, Espanya, 2008, 163 min

Últimos testigos és una obra cinematogràfica formada per dos documentals diferents basats en un mateix concepte, realitzats sobre dos dels líders polítics més significatius de la segona meitat del segle xx, i amb la seva participació: Manuel Fraga i Santiago Carrillo. La història contemporània d’Espanya a través de la privilegiada visió dels seus últims grans testimonis.

Col·loqui Andreu Mayayo, historiador

Dilluns 26 d’abril | 19.00 hProjecció MàscaresElisabet Cabeza / Esteve Riambau, Espanya, 2009, 90 min

Els actors, com els mags, no revelen els seus trucs. Josep Maria Pou ha fet una excepció i ha permès que una càmera filmés el procés de preparació d’una obra en la qual interpreta Orson Welles.

Col·loquiEsteve Riambau, realitzador del documental


Elogio de la distancia

Fixer. The taking of Ajmal Naqshbandi

Últimos testigos

Màscares


Aprofitant el bicentenari del naixement de Jaume Balmes i els centenaris de la Setmana Tràgica, de la mort de Joan Maragall i del naixement de Jaume Vicens Vives, CaixaForum proposa una relectura d’alguns dels principals pensadors o agitadors intel·lectuals de la catalanitat contemporània. Es tracta de dilucidar què en resta, de la visió de Catalunya que van contribuir a conformar i si cal o no, per tant, redefinir la visió de Catalunya en aquest moment actual, tan complex i confús.

Dimecres 20 de gener I 19.00 hLerrouxisme, 100 anys després de la Setmana TràgicaJosé Álvarez Junco, escriptor i catedràtic d’Història a la Universitat Autònoma de Madrid

Dimecres 27 de gener I 19.00 hEncara som (i hem de ser) pactistes, els catalans?Centenari de Jaume Vicens VivesMontserrat Duch, vicerectora de Postgrau i Relacions Internacionals de la Universitat Rovira i Virgili

Dimecres 3 de febrer I 19.00 hCatalunya, gra fèrtil o bord de l’espiga d’Espanya?Centenari de Joan MaragallToni Sala, escriptor

Dimecres 10 de febrer I 19.00 hBalmes o la tradició catalana i espanyolaJosep M. Fradera, professor d’Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra

Pensadors catalans

CIClE DE CoNFERÈNCIEsDel 20 de gener al 10 de febrer

Coordinació Antoni Puigverd, llicenciat en Filologia Hispànica, periodista i escriptor

PresentacióMontserrat Duch, vicerectora de Postgrau i Relacions Internacionals de la Universitat Rovira i Virgili

CoordinacióFrancesc Casadesús, professor titular de Filosofia Grega de la Universitat de les Illes Balears

PresentacióJoaquin Ruiz de Arbulo, professor titular d’Arqueologia de Grècia i Roma de la Universitat de Lleida

Des dels seus orígens, la cultura grecollatina ha estat font d’inspiració de diverses manifestacions artístiques. Entre aquestes sobresurten nombroses creacions iconogràfiques que han esdevingut emblemàtiques i han estat models reproduïts en totes les èpoques per múltiples artistes. Aquest cicle de conferències oferirà, de la mà dels millors especialistes, una panoràmica introductòria d’alguns dels aspectes més representatius de l’art grecollatí per analitzar d’aquesta manera, a partir d’imatges d’obres d’art universals, la representació artística de diversos temes: filosòfics, poètics i mitològics, des de l’antiguitat fins als nostres dies.

Dilluns 8 de febrer | 19.00 h Un monument excepcional: el Panteó de Roma Antonio Alvar, catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat d’Alcalá de Henares

Dilluns 15 de febrer | 19.00 h Temes del cicle èpic en la iconografia grega Alberto Bernabé, catedràtic de Filologia Grega de la Universitat Complutense de Madrid

Dilluns 1 de març | 19.00 h Iconografia d’Orfeu: el poder encisador de la música i la paraula Francesc Casadesús, professor titular de Filosofia Grega de la Universitat de les Illes Balears

Dilluns 8 de març | 19.00 h L’art a l’Atenes de Pericles Paloma Cabrera, conservadora en cap del Departament d’Antiguitats Gregues i Romanes del Museu Arqueològic Nacional

Dilluns 15 de març | 19.00 h Asklepios o Serapis? Una nova interpretació iconogràfica de la gran escultura emporitana Joaquin Ruiz de Arbulo, professor titular d’Arqueologia de Grècia i Roma de la Universitat de Lleida

Art i antiguitat grecollatina

CIClE DE CoNFERÈNCIEsDel 8 de febrer al 15 de març

Places limitadesActivitat gratuïta Places limitades

Activitat gratuïta

Venus de milo


Mozart, perfil d’un geni musicalsEmINaRI D’hIstòRIa DE la músICa. quatRE sEssIoNsDel 3 al 24 de març

L’itinerari vital i artístic de Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) va estar marcat per l’apassionant transformació que va viure l’Europa musical del seu temps sota l’estètica musical del classicisme. Des de la seva infància com a nen prodigi fins als seus últims anys a Viena, ciutat on va morir als 35 anys, l’obra del genial compositor salzburguès segueix un camí d’ampliació i perfecció en tots els gèneres que va treballar, des de la música instrumental i de càmera fins al repertori de concerts, les simfonies i l’òpera, especialment a partir de la seva trilogia amb el llibretista Lorenzo da Ponte (La nozze di Figaro, Don Giovanni i Cossi fan tutte) i del ric univers de La flauta màgica. El curs pretén aproximar a l’espectador les claus del llenguatge mozartià a través de les seves grans obres mestres. Les il·lustracions audiovisuals seleccionades resumeixen diverses dècades de la millor interpretació mozartiana.

Dimecres 3 de març | 19.00 hMozart, un músic viatger Els continus viatges defineixen l’existència de Mozart, des de la seva infància, quan el petit Amadeus, sota la severa disciplina del seu pare, Leopold Mozart, va començar a sorprendre com a nen prodigi en les principals corts d’Europa, fins a la seva primera maduresa. Els anys a Salzburg i la difícil relació amb l’arquebisbe Colloredo. El triomf d’Idomeneu a Munic.

Dimecres 10 de març | 19.00 hMozart a Viena: un compositor independent Després de la ruptura amb la cort salzburguesa, Mozart arriba a Viena amb la seva llibertat estrenada. Els primers èxits: El rapte del serrall. Un compositor a la recerca del públic: els concerts per a piano. Les noces amb Constanze Weber. Les penalitats econòmiques i familiars. El relatiu èxit vienès de La nozze di Figaro i el triomf a Praga.

Coordinació i conferències a càrrec deJavier Pérez-Senz, escriptor i crític musical

Dimecres 17 de març | 19.00 hLes claus del llenguatge mozartiàMozart no incorpora elements revolucionaris ni les seves troballes són fruit de l’experimentació, sinó que brollen al servei d’una raó expressiva, d’una manera prodigiosament natural i, per això, tremendament comunicativa. La seva originalitat és la de l’artista que, sense trencar llaços amb la tradició, la renova i li aporta originalitat i perfecció. La claredat i la transparència, virtuts definitòries de l’estil clàssic, són consubstancials al pensament mozartià i es mantenen al llarg del seu apassionant recorregut pels gèneres camarístic, simfònic i operístic.

Dimecres 24 de març | 19.00 h1791: darrer any de la seva vida El declivi i l’abandó del públic. L’últim concert públic: el Concert per a piano núm. 27 K595. L’encàrrec del Rèquiem. L’última òpera seriosa: La clemenza di Tito. Els problemes de salut. La flauta màgica, última òpera acabada i estrenada del músic: veritable testament de Mozart, al·legoria maçònica i cant a la fraternitat universal.


manuscrit de La flauta màgica


CoordinacióCristina Morató, escriptora i vicepresidenta de la Sociedad Geográfica Española

Dones viatgeres a l’Orient

En el passat, un bon nombre d’aristòcrates britàniques, cultes i aventureres, van abandonar el confort de les seves mansions, atretes per la lectura de Les mil i una nits. En una Anglaterra victoriana marcada per una rígida moralitat, l’Orient dels harems, els coloristes basars, les caravanes de camells i els nòmades beduins del desert els va despertar el neguit viatger. Al començament del segle xix, viatjar més enllà del Caire o Istanbul era una aventura perillosa. Aquestes intrèpides ladies, algunes vestides a la moda amb les seves cotilles i faldilles llargues, es van enfrontar amb gran valor a una travessia carregada de perills, per regions inexplorades. Ni les epidèmies ni el pillatge o la duresa dels recorreguts pel desert les van desanimar.

Aquest cicle repassa les extraordinàries vides d’un grup de dones rebels i emprenedores que van deixar la seva empremta al Pròxim Orient. Dones com Lady Mary Montagu, esposa de l’ambaixador anglès a l’antiga Constantinoble i la primera occidental que va accedir a l’interior dels harems otomans; o la gran Amelia B. Edwards, mecenes i pionera en el camp de l’egiptologia. Més avançat el segle xx, descobrim altres audaces exploradores, arqueòlogues i espies al servei de l’Imperi Britànic, com ara Gertrude Bell que, en qualitat de secretària per a Orient va ajudar a traçar les fronteres de l’actual Iraq, o la comtessa basco-francesa Marga d’Andurain que, l’any 1933, després de casar-se amb un beduí i convertir-se a l’islam, es va proposar ser la primera occidental que entrés a la ciutat prohibida de La Meca. Totes van abandonar Europa atretes per la cultura àrab i la possibilitat de dur una vida nòmada i salvatge, lluny dels convencionalismes socials. A Orient van trobar la seva raó d’existir.

Dimarts 30 de març | 19.00 hLady Mary Montagu (1689-1762): una anglesa a l’haremPatrícia Almarcegui, arabista i professora de Literatura Comparada de la Universitat Internacional de Catalunya

Lady Mary Montagu, esposa de l’ambaixador britànic a Istanbul l’any 1716, va ser una gran viatgera i pionera a l’Orient Mitjà. Aquesta aristòcrata britànica, rebel i apassionada, va ser la primera occidental que va visitar l’interior d’un harem otomà i va gaudir de l’ambient relaxat d’un bany turc, o hammam. Durant la seva estada a la capital otomana (en ple regnat del soldà Ahmet lll), aquesta escriptora brillant i ardent feminista va enviar als seus familiars i amics d’Anglaterra un seguit de cartes on descrivia amb tot realisme aquests ambients carregats d’exotisme i sensualitat. L’any 1763, un any després de la seva mort, es va publicar el seu llibre Cartes des d’Istanbul, una obra que va entusiasmar Voltaire i va influir en artistes de la talla d’Ingres. La seva particular mirada femenina, les seves crítiques vivaces cap a les dones europees de la seva època i les seves agudes reflexions sobre la vida “oculta”, darrere d’un vel, de les dones otomanes la converteixen en una persona avançada per a la seva època.

Dimecres 7 d’abril | 19.00 hAmelia B. Edwards (1831-1892): la gran dama d’EgipteRosa Pujol, egiptòloga

Amelia B. Edwards (1831-1892) va ser un personatge fascinant que va saber deslligar-se de les rígides normes socials que l’Anglaterra victoriana imposava a les dones. Les seves ànsies de cultura i independència devien resultar molt censurables al segle xix, però, malgrat això, i gràcies a la seva tenacitat i intel·ligència, va aconseguir fer-se un lloc en el món de l’egiptologia, tradicionalment tan masculí. Gairebé per casualitat va viatjar a Egipte, i aquest primer i únic contacte amb la civilització faraònica la va deixar tan

CIClE DE CoNFERÈNCIEsDel 30 de març al 28 d’abril


amelia B. Edwards

lady mary montaguCristina morató


subjugada que l’egiptologia va passar a ocupar completament la resta de la seva vida. La seva passió la va dur a dedicar-se a la investigació i divulgació de la cultura egípcia. Fins i tot va arribar a deixar la seva fortuna personal per fundar una càtedra que havia de dur el seu nom. I que encara el du avui: Càtedra Edwards de Filologia i Arqueologia Egípcia de l’University College, a Londres.Amelia Edwards està considerada la primera dona que es va dedicar a l’egiptologia professionalment i la seva figura ocupa un lloc d’honor entre noms com els de Petrie, Maspero, Mariette i altres grans egiptòlegs del segle XIX.

Dimecres 14 d’abril | 19.00 hUna viatgera modernaAna María Briongos, escriptora

Ana Briongos va estudiar literatura a la Universitat de Teheran i durant més de deu anys va treballar a l’Iran i l’Afganistan d’assessora i intèrpret. Aquesta incansable viatgera catalana i reconeguda escriptora de viatges –autora, entre altres títols, dels llibres Negro sobre negro o Un invierno en Kandahar–-, va descobrir el 1968 l’encant de l’antiga Pèrsia i, des d’aquell moment, no ha deixat de recórrer aquest país fascinant, bressol de grans civilitzacions. Testimoni privilegiat dels extraordinaris canvis que s’han succeït en aquesta conflictiva regió –abans i després de la caiguda del Xa– l’autora ens convida a recórrer l’Iran a través de la seva pròpia experiència, fugint dels tòpics i seguint les passes d’altres cèlebres viatgeres-escriptores del passat, com ara Ella Maillart o Annemarie Schwarzenbach.

Dimecres 21 d’abril | 19.00 hGertrude Bell (1868-1926): la reina sense corona d’IraqMaria Dolors García Ramón, catedràtica de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona

Gertrude Bell, nascuda l’any 1868 a Anglaterra, va passar la major part de la seva vida a l’Orient Mitjà, on va treballar

d’arqueòloga, lingüista, escriptora, fotògrafa, diplomàtica i espia. Cap dona del seu temps no va arribar a assolir tant de poder com ella ni a relacionar-se amb personatges tan influents, des de diplomàtics fins a governadors o reis. La seva llarga relació amb els països àrabs i el profund coneixement que en va adquirir van culminar amb el seu nomenament com a secretària per a Orient, un lloc clau del Servei d’Intel·ligència Britànic. Després de la Primera Guerra Mundial, aquesta extraordinària dama anglesa va ajudar a traçar les fronteres de l’actual Iraq i va utilitzar tot el seu poder per col·locar el rei Faisal al tron d’aquest país. Li van arribar a posar el sobrenom de “Lawrence d’Aràbia femenina”, però aquesta enèrgica diplomàtica i soltera empedreïda va tenir molta més autoritat a la zona que el seu cèlebre i cinematogràfic amic T.E. Lawrence.

Dimecres 28 d’abril | 19.00 hMarga d’Andurain (1893-1948): espia i aventurera a l’OrientCristina Morató, escriptora i vicepresidenta de la Sociedad Geográfica Española

La comtessa Marga d’Andurain va protagonitzar una vida pròpia de la millor novel·la d’aventures. Nascuda al si d’una família de la burgesia basco-francesa, va ser una dona avançada per al seu temps, rebel i apassionada que, des de la seva Baiona natal, va viatjar a ciutats llegendàries com el Caire, Beirut, Damasc o el Tànger d’entreguerres, on va dur a terme increïbles proeses. Va espirar per als britànics, va regentar un hotel al desert sirià i, l’any 1933, va voler visitar la ciutat prohibida de La Meca. Per aconseguir-ho, es va casar amb un beduí i es convertir a l’islam. El seu viatge al cor d’Aràbia va ser un autèntic malson, ja que la van recloure en un harem i, més tard, va ser empresonada en la terrible presó de Yidda. Quan va abandonar Síria es va dedicar al tràfic d’opi al París ocupat pels nazis i va acabar els seus dies tràgicament, a Tànger. La premsa francesa, enlluernada per les seves temeràries aventures, la va qualificar de “la reina de Palmira” o “la Mata-Hari del desert”.

Dones viatgeres a l’Orient

CiCle de ConferènCiesDel 30 de març al 28 d’abril

marga d’andurain al cor d’aràbia

marga d’andurain amb nens a l’orient

la comtessa marga d’andurain posant

l’escriptora ana maría Briongos

Gertrude Bell a orient mitjà


Temporada musicalMúsica

CoNCERts Del 5 de febrer al 16 d’abril

Divendres 5 de febrer l 20.00 h Marta Almajano, soprano Luca Pianca, arxillaüt Vittorio Ghielmi, viola de gamba

Per un bacio. Obres de B. Strozzi, C. Monteverdi i G. Frescobaldi, entre d’altresPer un bacio és el títol d’una cançó de Barbara Strozzi i, també, el del disc que Marta Almajano i els seus excel·lents acompanyants van enregistrar l’any 2005 per al segell Harmonia Mundi. Ara ens en proposen una nova lectura, amb un deliciós repertori de cançons i cantates de cambra d’autors italians del segle XVII que, concebudes com a vehicle idoni de la poesia, mostren amb un gran sentiment els plaers i les crueltats de l’amor. Marta Almajano accentua el sentit de les paraules amb la bellesa i el virtuosisme de la seva veu.

Divendres 5 de març l 20.00 h Quartet AlbadaFarran James, violí IAlba Roca, violí IIElizabeth Gex, violaJames Bush, violoncel

Els orígens del quartet de corda. Obres de J. Haydn i W.A. Mozart, entre d’altresFundat l’any 2001, el Quartet Albada és un dels conjunts emergents de música de cambra amb instruments originals més celebrats de casa nostra. Els músics de diferents nacionalitats que l’integren comparteixen una passió comuna per la interpretació històrica i formen part de prestigioses formacions de música antiga. Especialitzat en la música del classicisme i també en l’època barroca i els períodes preromàntic i romàntic, el quartet ja ha rebut les millors crítiques per l’energia i la frescor que impregnen les seves acurades versions.

Diumenge 16 d’abril | 20.00 h Horacio Icasto i Antonio Águila Ruiz, pianos

Recordant George GershwinDos pianistes excepcionals s’apleguen per retre homenatge a un dels autors més influents de la història de la música i el jazz. Horacio Icasto –reconegut intèrpret i compositor que ha col·laborat amb alguns noms mítics del jazz i d’altres músiques– i el seu amic i antic deixeble Antonio Águila Ruiz ens ofereixen un apassionat recorregut per la música de Gershwin, amb un programa que inclourà obres com ara Rhapsody in Blue, Summertime (de Porgy and Bess) o les seves conegudes variacions sobre I Got Rhythm.

Preu per concert: 4 €

la soprano marta almajano

quartet albada

quartet albada

Recordant George Gershwin

Places limitades


Músiques de l’Àsia Central

Amb la col·laboració de

Durant l’era soviètica, les tradicions de nombroses repúbliques de l’Àsia Central es van diluir en l’homogeneïtat cultural i artística imposada des de Moscou. Gran part de les músiques tradicionals d’aquestes cultures es van perdre, o bé van patir modificacions substancials per adaptar-se als gustos i models occidentals. A partir del 1991, però, amb la dissolució de la Unió Soviètica, els músics d’aquests països van iniciar un camí de retorn cap a les seves arrels més antigues, amb l’objectiu de recuperar, preservar i difondre els tresors del seu patrimoni musical. Coproduït per l’Aga Khan Trust for Culture i el Center for Folklife and Cultural Heritage de la prestigiosa Smithsonian Institution, el cicle presenta alguns dels principals exponents de diferents tradicions musicals de l’Àsia Central, a través d’uns documentals de gran qualitat que exploren les vides, el treball i les fonts d’inspiració d’una nova generació de músics que, amb un gran talent i amb idees innovadores, han revitalitzat aquest llegat. Uns retrats íntims, i de vegades commovedors, que ens conviden a conèixer amb una mica més de profunditat unes cultures fascinadores que encara romanen pràcticament desconegudes als nostres ulls.

Dimarts 27 d’abril l 19.00 hTengir-Too: Mountain Music from Kyrgyztan (Tengir-Too: música de les muntanyes del Kirguizistan)

Smithsonian Folkways Recordings 2005, 24 min, VOSE

La música del Kirguizistan sorgeix de la sensibilitat dels pobles nòmades que viuen enmig d’un paisatge espectacular de muntanyes, prades i llacs, on l’energia dels elements de la natura, la ubiqüitat dels animals i les llegendàries proeses dels herois han inspirat un art musical tan notable com sorprenent. Fundat i dirigit per Nurlanbek Nyshanov, el conjunt Tengir-Too recupera la màgia d’aquesta música mitjançant un valuós treball d’investigació que combina, alhora, el domini de la tradició amb un esperit constant d’innovació.

Invisible face of the Beloved: Classical Music of the Tajiks and Uzbeks (El rostre invisible de l’Estimat: música clàssica dels tadjiks i uzbeks)


Entre les mesquites i els minarets de Samarcanda i Bukhara, a l’Uzbekistan, nombroses generacions de vocalistes tadjiks i uzbeks s’han basat en els versos místics sufís dels poetes clàssics per crear melodies de gran lirisme, amb un art musical i espiritual de gran refinament i bellesa anomenat Shashmaqâm, nom amb què es coneix la música clàssica de l’Àsia Central. Amb l’objectiu d’estudiar, ensenyar i revitalitzar aquesta tradició, Abduvali Abdurashidov va fundar a Duixanbe, la capital del Tadjikistan, l’Acadèmia de Maqâm.

Dijous 29 d’abril l 19.00 h Homayun Sakhi: The Art of the Afghan Rubab (Homayun Sakhi: l’art del rubâb afganès)


Des de Kabul fins a Califòrnia –on es va establir a la ciutat de Fremont–, Homayun Sakhi és admirat com un dels intèrprets més destacats de rubâb, un tipus de llaüt característic de l’Afganistan. A més d’un dels músics més brillants de la seva generació, Homayun també és un virtuós instrumentista que ha explorat al màxim els límits i les possibilitats d’aquest instrument. La seva història personal il·lustra les difícils condicions en les quals ell i altres músics afganesos van haver de treballar per desenvolupar el seu art.

Bardic Divas: Women’s Voices in Central Asia (Dives bàrdiques: veus femenines de l’Àsia Central)


Aquest documental es centra en la música contemporània de les dones i bards de l’Àsia Central, interpretada per

músICa FIlmaDaDel 27 al 30 d’abril

homayoun sakhi. Foto de sebastian schutyser

Badakhshan Ensemble. Foto de sebastian schutyser

AGA KHAN TRUST FOR CULTURE

Music Initiative in Central Asia

Places limitades


algunes de les principals cantants de la regió. Ofereix una àmplia panoràmica que mostra la rica diversitat de gèneres vocals i tradicions d’un territori que compta amb les intèrprets femenines més extraordinàries. Algunes d’aquestes tradicions són específicament femenines i inclouen cançons líriques de sublim bel canto, poesia oral dels nòmades, peces humorístiques i commovedors laments d’amor.

Divendres 30 d’abril l 19.00 h Badakhshan Ensemble: Song and Dance from the Pamir Mountains (Badakhshan Ensemble: cançons i danses de les muntanyes del Pamir)


Al Badakhshan, una regió autònoma del Tadjikistan que s’estén entre les profundes valls i majestuoses muntanyes del Pamir –sovint anomenades “el sostre del món”–, un conjunt de músics conserva els secrets d’una antiga cultura que, per les seves condicions geogràfiques particulars, ha sobreviscut aïllada durant segles. Allà s’han preservat fins a set llengües diferents, a més d’un ric llegat de melodies i ritmes que es caracteritzen per l’estreta relació entre música, poesia clàssica i misticisme religiós.

Més informació al web de l’Obra Social: www.laCaixa/ObraSocial.es

Músiques de l’Àsia Central Música FilMadaDel 27 al 30 d’abril

Dijous 25 de març I 20.00 h Divendres 26 de març I 20.00 hDissabte 27 de març I 20.00

Alim and Fargana Qasimov: Spiritual Music of Azerbaijan (Alim i Fargana Qasimov: música espiritual de l’Azerbaidjan)


L’Azerbaidjan és històricament una cruïlla de cultures i tradicions diverses, entre les quals destaquen especialment les influències turques i iranianes. En aquest context, la música ocupa un lloc privilegiat. Per ser un músic autèntic, però, “s’ha de posseir un foc ardent dintre d’un mateix”, afirma Alim Qasimov, un dels cantants més estimats i valorats de l’Azerbaidjan. Amb la seva consumada mestria musical, i acompanyat pel talent i l’energia de la seva filla Fargana, ens mostra la profunda espiritualitat que emana d’aquesta tradició.

Festival Dixieland

Badakhshan Ensemble. Foto de sebastian schutyser


Els vespres de la ciència

Dimarts 23 de febrer | 19.00 hEl significat biològic de l’art

Luis Martínez, investigador del Laboratori de Neurociències Visuals, Institut de Neurociències d’Alacant, Consell Superior d’Investigacions Científiques, Universitat Miguel Hernández

Fa mig segle, el científic i novel·lista britànic C.P. Snow va generar un acalorat debat amb la seva conferència titulada “Les dues cultures i la revolució científica”, en què es lamentava del creixent abisme que separa els intel·lectuals “humanistes” dels “científics”. El més dolorós d’aquesta fractura és que, en molts casos, allò que s’està separant són camps del saber tan estretament relacionats entre si que comparteixen, fins i tot, l’objecte d’estudi. Semir Zeki, el conegut neurocientífic britànic, sol afirmar que els artistes visuals són, en realitat, neurocientífics que estudien el sistema visual del nostre cervell aplicant unes tècniques que els són exclusives. I té tota la raó. En el procés de plasmar en dues dimensions la seva experiència perceptiva, única i complexa, la seva particular “visió” del món, han desenvolupat unes estratègies que incrementen amb molta eficàcia la capacitat evocadora de la seva obra. Evidentment, aquestes estratègies han de basar-se en el funcionament del nostre cervell, però el més sorprenent és que, en molts casos, tant les regles, és a dir la “lògica” funcional, com el substrat neuronal que explica aquestes estratègies encara no han estat descoberts per la ciència.

Avui, l’art visual s’ha convertit en una eina poderosa per a una nova generació de neurocientífics que escodrinyen les obres de pintors i artistes de tots els temps, cercant-hi claus sobre la percepció visual i, de manera més general, sobre com funciona el cervell. Al llarg d’aquesta xerrada presentaré alguns exemples d’aquesta nova convergència entre ciència i art extrets del nostre treball i del d’altres col·legues d’arreu del món. Tal com deia Leonardo da Vinci, al capdavall, l’ull obté de la bellesa pintada el mateix plaer que obté de la bellesa real.

Dimarts 16 de març | 19.00 hComputació quàntica: noves tecnologies per al segle XXI

Ignacio Cirac, director de l’Institut Max Planck d’Òptica Quàntica, Alemanya

Dimarts 20 de abril | 19.00 hAventures arqueològiques al Pròxim Orient: de Tutmosis III a la costa de Tir

Myriam Seco, arqueòloga

Amb aquesta presentació volem transmetre les experiències adquirides durant aquests 15 anys d’anar i tornar de l’extrem més oriental del Mediterrani. Després d’experimentar amb missions de molts països, treballar en nombrosos projectes rellevants, tant d’Egipte com del Líban, i adquirir experiència, sorgeix la possibilitat d’invertir aquests coneixements en l’execució de projectes propis, que neixen com una idea i que, amb la il·lusió i el temps, es fan realitat. Així, parlarem dels descobriments recents al temple funerari de Tutmosis III a Luxor, pertanyent a un dels faraons més important de la XVIII dinastia, conegut com el Napoleó egipci. La tasca de documentar, excavar, restaurar i valoritzar aquest jaciment és una missió feixuga i, alhora, apassionant. D’aquí passarem a l’antiga Fenícia i ens deturarem a les costes de l’antiga ciutat de Tir per contemplar els tresors que encara s’amaguen al fons d’aquest mar. Exposarem els treballs duts a terme recentment per a la recuperació d’un carregament d’estàtues de terracotes fenícies enfonsades a 34 metres de profunditat, davant la costa de Tir. Tots dos són projectes emocionants en aquesta zona del món que va ser el bressol de la civilització.

Acreditatiu dins del Pla de Formació Permanent del Departament d’Educació de la Generalitat de CatalunyaAssistència mínima a 10 conferències

La inscripció al curs inclou l’entrada gratuïta al museu De l’11 de febrer al 18 de març

CoNFERÈNCIEsDel 23 de febrer al 20 d’abril

Ciència


Equip de nateja arqueològica


Cooperació internacional

Trobades amb compromísActivitats familiars

Arts escèniques i espectacles

En aquest nou cicle assistirem al testimoni de periodistes, cooperants i altres professionals compromesos amb els més vulnerables que, a causa de la seva feina, coneixen de primera mà el dia a dia de països amb una realitat molt diferent de la nostra.

Divendres 19 de febrer | 19.00 h El repte de contar la veritat en plena guerra

Jon Lee Anderson, periodista de ‘The New Yorker’

Jon Lee Anderson és escriptor i periodista especialitzat en zones de conflicte. Ha escrit molt sobre països llatinoamericans i, més recentment, sobre les guerres posteriors als atemptats de l’11 de setembre, com les d’Iraq i Afganistan. Col·labora habitualment amb la prestigiosa revista setmanal The New Yorker, escrivint articles d’investigació. Ha obtingut, entre altres guardons, el premi Reporteros del Mundo, 2005. En aquesta conferència ens parlarà dels desafiaments ètics dels periodistes de guerra.

Dijous 22 d’abril | 19.00 hÀfrica oblidada

José Cendón, fotoperiodista

José Cendón és un fotoperiodista que s’ha especialitzat en la conflictiva regió africana dels grans llacs: Rwanda, República Democràtica del Congo, Burundi i Uganda. Ha rebut prestigiosos premis, com el World Press Photo i Pictures of the Year (2007). En aquesta conferència ens parlarà de les seves experiències a l’Àfrica i de l’oblit al qual els mitjans de comunicació han sotmès aquest continent.

Diumenge 3 de gener | 18.00 h

Le stagioni di pallina +3Autors i actors: Darío Moretti i Cristina CazzolaDurada: 40 minuts

Una immersió en el laboratori d’un pintor. Com és un dibuix? Al principi, triar el color o la forma convenients, a distància. I després només haurà d’esperar que la història prengui vida per si mateixa.

Ens endinsarem en el taller d’un pintor, on una actriu ens explica una història senzilla, embolcallada per la música i per les formes i els colors que van prenent vida a escena. L’actriu balla es un espai on un artista va creant les imatges que es projecten en un teló de fons de tul blanc. La música es combina amb les imatges i la veu es converteix en una guia en el món de les formes i els colors creats per Darío Moretti.

L’espectacle està inspirat en un passatge d’un poema d’Emily Dickinson i ha estat dissenyat i creat pensant en l’interès del públic al qual s’adreça.

Preu per sessió: 3 €

Imatge de ludwig Richter

CIClE DE CoNFERÈNCIEsDel 19 de febrer al 22 d’abril

EsPECtaClEs

Places limitades


Foto de Gervasio sànchez

Foto de josé Cendón

Mites i tradició oral: Els mites clàssics Els grecs i els romans ens van deixar un conjunt de mites que us volem oferir de forma dinàmica i instructiva. Mites útils per enfrontar-se a algunes preguntes essencials. Com ha sorgit el món?, per exemple, i d’altres sobre el destí, l’amor, els herois, els sentiments, la guerra... Mites clàssics molt coneguts en la nostra cultura occidental, escenificats amb amenitat. Temes universals, com els amors mitològics d’Orfeu i Euridice, Eco i Narcís, Filemó i Baucis, i el fil del mite: el Minotaure, Teseu i Ariadna, Dédal i Ìcar.


Concerts Del 31 de gener a l’11 d’abril

Diumenge 31 de gener | 18.00 h

The Blackbirds Espirituals negres +5Jordi Boltes, baix Cisco Villas, baríton Francesc Pagès, tenor Jordi Vallespí, tenor

Als Estats Units d’Amèrica, a les acaballes del segle XVlll i principis del XlX, molts esclaus negres, portats presoners de l’Àfrica per treballar als camps de cotó, acudien obligats a les esglésies on escoltaven i cantaven psalms propis de la litúrgia protestant. De la barreja de la religió i la música cristianes amb els seus cants i creençes tribals africanes sorgiren els espirituals negres. El grup vocal The Blackbirds intenta transmetre el missatge actual de soledat, anhels, tristeses i alegries que amaguen aquestes melodies, i us presenta un concert auster, elegant i participatiu a través de la intensitat i el color de les seves quatre veus, al més pur estil dels mítics Golden Gate Quartet!”

Diumenge 28 de febrer | 18.00 h

Un te a la menta. Músiques del Magrib +5 Orquestra Àrab de BarcelonaJordi Vallespí, director artístic i musicalMarc Hervàs, director d’escena i escenografia Mohamed Soulimane, violí, kàrkares i veuMohamed Ayoub, veu i udAziz Khodari, darbuka, daf, riq, bendirSaid Elhrizi, tabal, karkabes, guembriJoan Rectoret, baix elèctricLluís Pinyot, flauta dolça, banjo, guitarra


Arts escèniques i espectaclesEspEctaclEs


Places limitades

un te a la menta. músiquesdel magrib

Autor dels textos i selecció de mites: Antonio Alvar, Catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat d´Alcalá de Henares i President de la Societat Espanyola d´Estudis Clàssics Direcció dramatúrgia i adaptació textos : Jordi Prat i Coll Disseny d’escenografia i vestuari: Ricard Prat i Coll Música: Mario Mas (guitarra)

Diumenge 24 de gener | 18.00 h Diumenge 7 de març | 18.00 h

Els mites clàssics: el fil del mite +6Intèrprets: Fiona Rycroft, Mireia Piferrer i José Pedro García

Diumenge 21 de febrer | 18.00 h Diumenge 28 de març | 18.00 h

Els mites clàssics: amors mitològics +6Intèrprets: Carme González, Agustí Farré i Carles Alcoy

Dissabte 20 de març | 18.00 hDiumenge 21 de març | 18.00 h

Contes a la vora del foc Companyia KarromatoEspectacle de titelles i ombres

Espectacle que ressalta la importància dels contes explicats a la vora del foc, recordant els temps en què els avis transmetien als més petits la seva saviesa, d’una manera fabulosa, narrant màgics rituals d’iniciació que tenien com a escenari el bosc i els castells.


Un te a la menta se centra en les músiques d’una àrea cultural amb la qual mantenim vincles molt importants, però que encara ens resulta força desconeguda: el Magrib. Viatjarem al nord d’Àfrica, on descobrirem la gran riquesa musical dels diferents pobles que conformen la part occidental del món islàmic: escoltarem els cants i ritmes dels berbers o amazics (els habitants originaris del Magrib), dels gnaua (descendents d’esclaus negres) i dels sufís (branca mística de l’islam). Recordarem la important influència de la música àrab a la península Ibèrica amb temes araboandalusís, i també descobrirem estils moderns com el chaâbi o el rai.

Diumenge 11 d’abril | 18.00 h

Los Moussakis. Música dels Balcans dins d’una maleta +5Los MoussakisAlbert Gumí, direcció musicalXavier Erra, direcció artísticaBranislav Grbic, violíTal Ben Ari, veuAlán Chehab, llaüt i sazIvan Ilic, guitarraGoran Slavic, contrabaixMarko Jelaca, bateria i percussions

Tal com han fet sempre els músics ambulants, el grup Los Moussakis, procedents de la zona dels Balcans, ha recuperat la vella tradició d’acompanyar amb la seva música els grans esdeveniments de la vida: balls festes, bodes, batejos o funerals. Dins les seves maletes hi trobarem música klezmer i sefardita dels jueus, l’esclat d’energia dels nòmades gitanos; cançons populars i melodies provinents de Turquia, Grècia, Macedònia, Sèrbia o Bulgària... Amb ells i el seu espectacle brindarem tots junts en un gran dinar a la riba del Danubi. Hi sou convidats!

Tallers familiars

Diumenges 3 i 10 de gener I 12.00 h

L’art d’anunciar +5Taller al voltant de l’exposició “Alphonse Mucha 1860-1939”És sorprenent observar com s’assembla la publicitat actual als dissenys que Mucha va crear fa més d’un segle. Els seus cartells van marcar un estil que continua estant de moda. Quin és el seu secret? En aquest taller el descobrireu!

Diumenges 14, 21 i 28 de febrer, 7, 14, 21 i 28 de març i 11 i 18 d’abril I 12.00 h

Imatges en moviment +5Taller al voltant de l’exposició “Chaplin en imatges”Heu provat mai de donar vida a imatges que estan fixes? I heu provat mai de convertir el moviment en una seqüència d’imatges fixes? En aquest taller us convidem a fer-ho utilitzant tècniques i jocs semblants als que es feien servir en l’inici del cinema, i inspirant-nos en el personatge de Charlot, amb els seus gestos, les seves expressions i la seva particular manera d’anar vestit.

Nens i nenes a partir de 5 anys, acompanyats d’un adult

Concerts Del 31 de gener al 11 d’abril


Places limitades

los moussakis

32 | CAIXAFORUM TARRAGONA - GENER - ABRIL 2010

Multimèdia

Canal Visual

Del 10 de febrer al 10 d’abril

Outsiders

Sèrie sobre artistes catalans que resideixen a ciutats estrangeres com ara París, Londres, Berlín i Nova York, on desenvolupen la seva obra. Cada capítol mostra com viuen i com es relacionen amb l’entorn aquests artistes, entre els quals hi ha el músic de jazz Alexis Cuadrado, l’escultora Ester Partegàs o l’actor Carlos Romero.


Programació Caixa Forum Tarragona gener - abril 2010

Documents

Transcript of Programació Caixa Forum Tarragona gener - abril 2010