Programació ciències de la naturales. Aula oberta IES Puig i Ferater

Ciències de la Naturalesa - Programació d’aula – 3r i 4t ESO Aula Oberta - IES Joan Puig i Ferreter - Curs 2008/2009

2

Ciències de la Naturalesa 3r i 4t ESO Aula Oberta

Programació d’aula

IES Joan Puig i Ferreter Curs 2008/2009


3

Índex

Introducció ............................................................................................................. 2

Competències bàsiques ........................................................................................ 3

Unitats didàctiques ................................................................................................ 5

L’Univers i el Sistema Solar .................................................................................. 6

L’estructura de la Terra ......................................................................................... 10

El relleu de la Terra ............................................................................................... 15

Contaminació i degradació del medi ..................................................................... 20

Annex 1a ............................................................................................................... 45

Annex 1b ............................................................................................................... 55

Annex 2a ............................................................................................................... 57

Annex 2b ............................................................................................................... 65

Annex 3a ............................................................................................................... 69

Annex 3b ............................................................................................................... 96

Annex 3c ............................................................................................................... 98

Annex 3d ............................................................................................................... 104

Annex 3e ............................................................................................................... 106

Annex 4a ............................................................................................................... 112

Annex 4b ............................................................................................................... 117


4

Introducció

Aquesta programació està pensada per a alumnes d’Aula Oberta de 3r i 4t d’ESO, tots ells amb un elevat grau d’objecció escolar: rendiment acadèmic molt baix durant tota la secundària, sense hàbit d’estudi i amb problemes per adaptar-se a les normes bàsiques de convivència del centre (en alguns cas, fins i tot, amb greus problemes de conducta). A això s’afegeix el fet de què es tracta d’alumnes desmotivats i amb un fort dèficit d’autoestima i confiança en el seu potencial, la qual cosa es tradueix, entre d’altres, en una baixa capacitat de resistència a l’esforç en matèria acadèmica.

Les diferents unitats didàctiques no segueixen cap llibre de text en particular, basant-se en una sèrie de fitxes amb activitats elaborades específicament per a aquesta programació (veure annexos), en diverses activitats pràctiques (veure annexos) i en un recull de materials audiovisuals diversos.

Totes les activitats d’ensenyament-aprenentatge programades es desenvoluparan dintre de l’horari escolar, sense que els alumnes hagin de realitzar cap tipus de tasca fora d’aquest. Només una d’aquestes activitats està previst tingui lloc fora del centre (Sortida a la muntanya: unitat 3, sessió 28), encara que la seva durada (unes sis hores) està pensada per poder completar-se dins l’horari escolar.

Per la seva banda, algunes activitats han estat programades per ser portades a terme de forma coordinada amb altres matèries, incloent-se l’avaluació de les mateixes dins la programació d’aquestes altres assignatures quan la major part de les hores que s’hi destinen hi pertanyen. D’aquesta manera, establint connexions entre matèries, es pretén dotar d’un major grau de continuïtat a tot el treball dels alumnes dins l’Aula Oberta, tractant de contribuir així a l’adquisició per part seva d’un compromís global per a la superació dels seus nous reptes acadèmics.

La programació consta de 4 unitats didàctiques organitzades en 95 sessions d’una hora de durada cadascuna, aproximadament:

L’Univers i el Sistema Solar (19 sessions).

L’estructura de la Terra (24 sessions).

El relleu de la Terra (31 sessions).

Contaminació i degradació del medi (21 sessions).

El sistema de treball a cadascuna de les unitats serà sempre el mateix. En diverses sessions, els alumnes hauran d’anar elaborant els seus propis apunts mitjançant la resposta a una sèrie de preguntes, extraient informació de pàgines web proposades a tal efecte. Aquest treball individual serà posat en comú i corregit en altres sessions, les quals seran aprofitades pel professor per tal d’anar introduint i clarificant els continguts de la unitat. Paral·lelament, es projectaran pel·lícules i s’aniran desenvolupant activitats de tipus pràctic amb la intenció de contribuir a la consolidació dels continguts. Finalment, els alumnes hauran de realitzar una sèrie de fitxes i participaran en activitats de repàs com a preparació per a l’examen.

La nota final de l’assignatura s’obtindrà fent la mitjana ponderada (segons el nombre de sessions dedicades) de les notes de cadascuna de les unitats didàctiques de la programació.


5

Competències bàsiques

Amb les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquestes unitats es pretén contribuir a l’assoliment d’una sèrie de competències bàsiques, les quals es llisten a continuació.

COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC

Reconèixer la Terra com un planeta dins del Sistema Solar i, per extensió, de la Via Làctia, en interacció amb altres cossos celests com estrelles, planetes, satèl·lits, meteorits, cometes, asteroides, els quals són responsables de molts dels fenòmens que hi tenen lloc.

Conèixer l’existència de les plaques tectòniques i comprendre el mecanisme pel qual aquestes es mouen, així com les implicacions que el seu moviment té pel que fa al modelat de la superfície terrestre i a l’aparició de fenòmens com els terratrèmols i les erupcions volcàniques.

Comprendre quin paper juga l’atmosfera en el manteniment de les actuals condicions de vida a la Terra.

Conèixer l’origen dels materials que trobem a la superfície terrestre i comprendre els mecanismes d’origen extern responsables del seu modelat.

Interpretar mapes topogràfics.

Ser conscient de quins impactes negatius sobre el medi ambient genera l’activitat humana i conèixer quines mesures poden contribuir a minimitzar els seus efectes.

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

Expressar idees i raonaments oralment i per escrit.

Comprendre informació transmesa oralment i per escrit.

Fer ús de terminologia científica.

Relacionar termes i expressions col·loquials amb el lèxic científic.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

Realitzar càlculs basats en magnituds físiques.

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL

Desenvolupar estratègies de cerca d’informació a Internet.

Interpretar informació transmesa en forma simbòlica i gràfica.

Organitzar i conservar material imprès.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA

Alliberar-se de prejudicis sense fonament científic.

Reflexionar sobre fenòmens i problemàtiques de tipus social i mediambiental.

Desenvolupar una consciència ecològica i de respecte vers el medi natural.

Respectar les normes bàsiques de seguretat i higiene que afecten, tant la persona, com el col·lectiu.

COMPETÈNCIA PER APRENDRE A APRENDRE

Perseverar en la realització d’una tasca i en la recerca de la solució d’un problema.

Fomentar l’esperit de crítica davant fets i idees acceptades socialment.

Establir connexions entre coneixements teòrics adquirits i fets quotidians.


6

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA

Valorar la qualitat estètica i la creativitat en la presentació de treballs.

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL

Organitzar les feines proposades per tal de respectar els terminis de presentació fixats.

Conèixer les pròpies capacitats i limitacions.

Relacionar-se amb l’entorn acadèmic de forma serena i confiada.

Valorar l’esforç per desenvolupar les pròpies capacitats com a motor per la millora i l’assoliment dels objectius personals.

Reconèixer el valor de la perseverança i l’excel·lència en la millora de la qualitat de vida individual i col·lectiva.

Assolir nivells d’autoestima que permetin afrontar els reptes quotidians amb determinació i confiança.


6

1 L’Univers i el Sistema Solar

OBJECTIUS DIDÀCTICS

Descriure de manera general com explica la teoria del Big Bang l’origen de l’Univers.

Diferenciar els conceptes d’estrella, planeta i satèl·lit.

Conèixer el concepte d’òrbita.

Reconèixer el Sol com l’estrella més propera a la Terra i la Lluna com el seu satèl·lit.

Conèixer el concepte de galàxia i identificar-ne els diferents tipus.

Reconèixer la Via Làctia com la galàxia a la qual pertany el Sistema Solar.

Identificar els vuit planetes del Sistema Solar.

Diferenciar els moviments de rotació i translació d’un planeta, relacionant-los amb la durada del dia i de l’any, respectivament.

Diferenciar els conceptes d’asteroide, meteorit i cometa.

Comprendre el concepte d’any llum i fer-se una idea de la magnitud del Sistema Solar, la Via Làctia i l’Univers.

Reconèixer les diferents fases de la Lluna i conèixer el seu perquè.

Descriure com es produeixen els eclipsis de Sol i de Lluna.

Comprendre per què hi ha estacions a la Terra i descriure les principals característiques dels solsticis i dels equinoccis.

Conèixer el concepte de constel·lació.

CONTINGUTS

L’origen de l’Univers: el Big Bang.

Estrelles, planetes i satèl·lits. Concepte d’òrbita. El Sol i la Lluna.

Les galàxies. Concepte. Tipus. La Via Làctia. L’any llum.

El Sistema Solar. Planetes. Localització. La unitat astronòmica.

Moviments de rotació i translació. Durada del dia i de l’any d’un planeta.

Asteroides, meteorits i cometes.

Les fases de la Luna.

Els eclipsi.

Les estacions. Causa. Solsticis i equinoccis.

Les constel·lacions.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Comprovar que l’alumne és capaç de descriure de manera general com explica la teoria del Big Bang l’origen de l’Univers.

Constatar que l’alumne sap diferenciar els conceptes d’estrella, planeta i satèl·lit.

Verificar que l’alumne coneix el concepte d’òrbita.

Comprovar que l’alumne sap reconèixer el Sol com l’estrella més propera a la Terra i la Lluna com el seu satèl·lit.

Constatar que l’alumne coneix el concepte de galàxia i identificar-ne els diferents tipus.

Verificar que l’alumne sap reconèixer la Via Làctia com la galàxia a la qual pertany el Sistema Solar.

Observar que l’alumne és capaç d’identificar els vuit planetes del Sistema Solar.


7

Observar que l’alumne és capaç de diferenciar els moviments de rotació i translació d’un planeta, així com de relacionar-los amb la durada del dia i de l’any, respectivament.

Constatar que l’alumne sap diferenciar els conceptes d’asteroide, meteorit i cometa.

Verificar que l’alumne comprèn el concepte d’any llum i es fa una idea de la magnitud del Sistema Solar, la Via Làctia i l’Univers.

Comprovar que l’alumne sap reconèixer les diferents fases de la Lluna i conèixer el seu perquè.

Verificar que l’alumne és capaç de descriure com es produeixen els eclipsis de Sol i de Lluna.

Observar que l’alumne comprèn per què hi ha estacions a la Terra i coneix les principals característiques dels solsticis i dels equinoccis.

Comprovar que l’alumne coneix el concepte de constel·lació.

ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE

Nuclis d’activitat.

Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a set nuclis d’activitat:

Elaboració dels apunts de la unitat (sessions 1, 2, 4, 6 i 10).

Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 3, 5, 7, 13 i 14).

Elaboració d’un model a escala del Sistema Solar (sessió 8).

Elaboració d’unes fitxes dels planetes del Sistema Solar (sessió 9).

Projecció de pel·lícules (sessions 11, 12 i 15).

Realització de fitxes (sessió 16).

Activitats de repàs (sessions 17 i 18).

Seqüència i descripció.

Sessió 1.

Avaluació inicial (5-10 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria (com es va formar l’Univers, què és la Via Làctia, quins són els planetes del Sistema Solar, com es produeix un eclipsi, etc.).

Elaboració dels apunts de la unitat. Els alumnes iniciaran el procés de recerca d’informació a Internet intentant respondre a les preguntes proposades al dossier d’apunts (Annex 1a).

Sessió 2.

Elaboració dels apunts de la unitat. Els alumnes continuaran el procés de recerca d’informació a Internet intentant respondre les preguntes proposades al dossier d’apunts. Al final de la sessió, els alumnes hauran d’imprimir les preguntes de la 1 a la 11 i el professor les recollirà per posar-hi nota.

Sessió 3.

Introducció dels continguts. El professor lliurarà als alumnes les preguntes que va recollir la sessió anterior i, entre tota la classe, es corregiran. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda del programa informàtic se simulació en 3D Celestia i d’imatges projectades, presentar la teoria del Big Bang i introduir els conceptes d’estrella, planeta, satèl·lits i òrbita, parant especial atenció als exemples representats pel Sol i la Lluna.

Sessió 4.



8

Sessió 5.

Introducció dels continguts. El professor lliurarà als alumnes les preguntes que va recollir la sessió anterior i, entre tota la classe, es corregiran. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda del programa informàtic Celestia i d’imatges projectades, introduir el concepte de galàxia i presentar els seus tipus, parant especial atenció a l’exemple representat per la Via Làctia. També s’haurà d’introduir el concepte d’any llum.

Sessió 6.


Sessió 7.

Introducció dels continguts. El professor lliurarà als alumnes les preguntes que va recollir la sessió anterior i, entre tota la classe, es corregiran. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda del programa informàtic Celestia i d’imatges projectades, presentar el Sistema Solar amb els seus planetes i introduir el concepte d’unitat astronòmica, així com el de moviment de rotació i moviment de translació d’un planeta.

Sessió 8.

Elaboració d’un model a escala del Sistema Solar. Els alumnes hauran d’elaborar, amb fusta, filferro i suro, un model a escala amb els vuit planetes del Sistema Solar. Per fer-ho, els alumnes disposaran de vàries sessions, estant només inclosa la primera d’elles dintre de l’horari de l’assignatura de Ciències de la Naturalesa; la resta ho estarà dintre del de l’assignatura de Tecnologia. En aquesta primera sessió, el professor presentarà als alumnes el treball i els alumnes hauran de realitzar una recerca a Internet per tal d’obtenir informació sobre els diàmetres i les òrbites de cadascun dels planetes.

Sessió 9.

Elaboració d’unes fitxes dels planetes del Sistema Solar. Fent servir el processador de textos, els alumnes elaboraran una fitxa per a cadascun dels planetes del Sistema Solar, les quals hauran de recollir-ne una sèrie d’imatges representatives, així com les següents dades: radi mitjà, massa, densitat, gravetat mitjana, durada del dia, durada de l’any, temperatura mitjana, nombre de satèl·lits, distància mitjana al Sol i origen del seu nom. Per fer-ho, els alumnes disposaran de vàries sessions, estant només inclosa la primera d’elles dintre de l’horari de l’assignatura de Ciències de la Naturalesa; la resta ho estarà dintre del de l’assignatura d’Informàtica. En aquesta primera sessió, el professor presentarà als alumnes el treball i els alumnes hauran de realitzar una recerca a Internet per tal d’obtenir les imatges i dades que necessitaran.

Sessió 10.

Elaboració dels apunts de la unitat. Els alumnes finalitzaran el procés de recerca d’informació a Internet intentant respondre les preguntes proposades al dossier d’apunts. Al final de la sessió, els alumnes hauran d’imprimir les preguntes de la 31 a la 47 i el professor les recollirà per posar-hi nota.

Sessió 11.

Projecció d’una pel·lícula de ciència ficció. Es projectarà la pel·lícula de ciència ficció Planeta rojo (98’), la qual situa la seva acció en el marc d’una expedició científica a Mart. Durant la projecció el professor aprofitarà per plantejar preguntes i comentar aspectes de la pel·lícula relacionats amb els continguts de la unitat.

Sessió 12.

Projecció d’una pel·lícula de ciència ficció. S’acabarà de projectar la pel·lícula Planeta rojo. Durant la projecció el professor aprofitarà per plantejar preguntes i comentar aspectes de la pel·lícula relacionats amb els continguts de la unitat.

Sessió 13.

Introducció dels continguts. El professor lliurarà als alumnes les preguntes que va recollir la sessió 10 i, entre tota la classe, es corregiran de la 31 a la 37. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda del programa informàtic Celestia i d’imatges projectades, introduir els conceptes d’asteroide, meteorit i cometa. A més, es presentaran les fases de la Lluna i els diferents tipus d’eclipsi, explicant el seu perquè.


9

Sessió 14.

Introducció dels continguts. Entre tota la classe, es corregiran les preguntes de la 38 a la 47. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda del programa informàtic Celestia i d’imatges projectades, explicar la causa de què hi hagin estacions a la Terra, així com què són els solsticis i els equinoccis i quines són les seves principals característiques. També s’introduirà el concepte de constel·lació.

Sessió 15.

Projecció d’una pel·lícula documental. Es projectarà el capítol En busca de vida extraterrestre (44’) de la sèrie de televisió El Universo, al qual es reflexiona sobre les diferents possibilitats de trobar vida extraterrestre que la comunitat científica considera actualment. Durant la projecció el professor aprofitarà per plantejar preguntes i comentar aspectes de la pel·lícula relacionats amb els continguts de la unitat.

Sessió 16.

Realització de fitxes. Els alumnes hauran de resoldre les diferents qüestions plantejades a les fitxes (Annex 1b). El seu treball serà individual, encara que podran consultar els seus apunts i preguntar el professor. Al final de la sessió, aquest recollirà totes les fitxes per corregir-les.

Sessió 17.

Repàs. Sense lliurar-les als alumnes, es corregiran les activitats de les fitxes, aprofitant aquest procés per, amb l’ajuda del programa informàtic Celestia i d’imatges projectades, repassar els continguts més importants de la unitat com a preparació per a l’examen.

Sessió 18.

Concurs. Com a activitat de repàs i preparació per a l’examen, s’organitzarà un concurs on els alumnes (organitzats en parelles) es faran preguntes els uns als altres relacionades amb els continguts treballats a classe. Els estarà permès consultar les seves fotocòpies i apunts. Segons la puntuació assolida, obtindran una determinada nota.

MATERIAL I RECURSOS

Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de vídeos i imatges. Aquest ordinador, a més, haurà de tenir instal·lat una versió recent del programa informàtic Celestia, el qual pot descarregar-se gratuïtament a la pàgina web: www.shatters.net/celestia/index.html. Per a les sessions 1, 2, 4, 6, 8, 9 i 10 serà necessari que cada alumne pugui disposar d’un ordinador amb connexió a Internet i amb accés a una impressora.

Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliurarà el dossier d’apunts (en forma de fitxer informàtic) amb les preguntes proposades, així com les fitxes amb les activitats que han de realitzar.

AVALUACIÓ

Al final de cada sessió, el professor valorarà l’actitud i el grau de treball de cada alumne, assignant-li una nota del 0 al 10. El pes d’aquesta qualificació a la nota global de la unitat serà del 20%.

La nota mitjana del dossier d’apunts i les fitxes tindrà un pes del 25% a la nota global de la unitat.

La nota mitjana del concurs tindrà un pes del 5% a la nota global de la unitat.

Al final de la unitat, els alumnes hauran de realitzar un examen (1 hora de duració) amb preguntes molt semblants a les plantejades a les fitxes. La nota d’aquest examen tindrà un pes del 50% a la nota global de la unitat.

L’activitat d’elaboració d’un model a escala del Sistema Solar s’avaluarà com a part de l’assignatura de Tecnologia.

L’activitat d’elaboració d’unes fitxes dels planetes del Sistema Solar s’avaluarà com a part de l’assignatura d’Informàtica.

http://www.shatters.net/celestia/index.html


10

2 L’estructura de la Terra


Conèixer les diferents capes de la part no gasosa de la Terra, així com el seu gruix i la seva composició bàsica.

Conèixer l’existència de les plaques tectòniques i comprendre el mecanisme pel qual aquestes es mouen.

Diferenciar els diferents tipus de límits que poden existir entre plaques tectòniques.

Comprendre que la posició i forma actual dels continents ha anat evolucionant al llarg de la història degut al moviment de les plaques tectòniques.

Conèixer el concepte de volcà i identificar-ne les seves parts.

Descriure com es produeixen els terratrèmols i com es mesuren.

Conèixer el concepte d’hidrosfera i diferenciar com es distribueixen l’aigua salada i l’aigua dolça per la superfície terrestre.

Conèixer les diferents capes de l’atmosfera, així com el seu gruix i la seva composició bàsica.

Comprendre quin paper juguen les diferents capes de l’atmosfera en el manteniment de les actuals condicions de vida a la Terra.

Descriure el fenomen de l’efecte hivernacle i comprendre les seves implicacions pel que fa al manteniment de les actuals condicions de vida a la Terra.

CONTINGUTS

Les capes no gasoses de la Terra. L’escorça. El mantell superior. El mantell inferior. El nucli extern. El nucli intern.

La litosfera. Les plaques tectòniques. Dinàmica de plaques. Límits entre plaques: convergents, divergents i transcorrents. La Pangea.

Els volcans. Concepte. Localització. Parts d’un volcà. El magma. Les erupcions volcàniques.

Els terratrèmols. Causes. Hipocentre i epicentre. Els maremots. L’escala Richter i els sismògrafs.

La hidrosfera. Concepte. Distribució de l’aigua salada i l’aigua dolça a la superfície terrestre.

L’atmosfera. Concepte. Composició. Capes de l’atmosfera. La troposfera. L’estratosfera i la capa d’ozó. La termosfera o ionosfera. Variacions de la pressió i la temperatura de l’atmosfera amb l’altura. L’efecte hivernacle.


Comprovar que l’alumne coneix les diferents capes de la part no gasosa de la Terra, així com el seu gruix i la seva composició bàsica.

Constatar que l’alumne coneix l’existència de plaques tectòniques i comprèn el mecanisme pel qual aquestes es mouen.

Verificar que l’alumne sap diferenciar els diferents tipus de límits que poden existir entre plaques tectòniques.

Comprovar que l’alumne comprèn que la posició i forma actual dels continents ha anat evolucionant al llarg de la història degut al moviment de les plaques tectòniques.

Constatar que l’alumne coneix el concepte de volcà i identificar-ne les seves parts.

Observar que l’alumne és capaç de descriure com es produeixen els terratrèmols i com es mesuren.

Verificar que l’alumne coneix el concepte d’hidrosfera i diferencia com es distribueixen l’aigua salada i l’aigua dolça per la superfície terrestre.

Comprovar que l’alumne coneix les diferents capes de l’atmosfera, així com el seu gruix i la seva composició bàsica.


11

Observar que l’alumne comprèn quin paper juguen les diferents capes de l’atmosfera en el manteniment de les actuals condicions de vida a la Terra.

Comprovar que l’alumne és capaç de descriure el fenomen de l’efecte hivernacle i comprèn les seves implicacions pel que fa al manteniment de les actuals condicions de vida a la Terra.



Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a set nuclis d’activitat:

Elaboració dels apunts de la unitat (sessions 1, 2, 4, 9, 13 i 15).

Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 3, 5, 10, 14, 18 i 19).

Projecció de pel·lícules (sessions 6, 7, 8, 16, 17 i 20).

Elaboració d’un model a escala d’un volcà (sessió 11).

Elaboració d’una presentació amb diapositives (sessió 12).




Sessió 1.

Avaluació inicial (5-10 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria (què són les plaques tectòniques, com es produeixen els terratrèmols, en què consisteix l’efecte hivernacle, etc.).


Sessió 2.


Sessió 3.

Introducció dels continguts. El professor lliurarà als alumnes les preguntes que va recollir la sessió anterior i, entre tota la classe, es corregiran. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques projectades, presentar les diferents capes de la part no gasosa de la Terra, així com el seu gruix i la seva composició bàsica.

Sessió 4.

Elaboració dels apunts de la unitat. Els alumnes continuaran el procés de recerca d’informació a Internet intentant respondre les preguntes proposades al dossier d’apunts. Al final de la sessió, els alumnes hauran d’imprimir les preguntes de l’11 a la 21 i el professor les recollirà per posar-hi nota.

Sessió 5.

Introducció dels continguts. El professor lliurarà als alumnes les preguntes que va recollir la sessió anterior i, entre tota la classe, es corregiran. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda de fotografies i d’imatges esquemàtiques projectades, introduir el concepte de litosfera i placa tectònica, per passar tot seguit a descriure el procés que permet el moviment de les plaques. També es presentaran els diferents límits que poden existir entre plaques tectòniques. Finalment, es parlarà de la Pangea i de com la posició i forma actual dels continents ha anat evolucionant al llarg de la història degut al moviment de les plaques tectòniques.


12

Sessió 6.

Projecció d’una pel·lícula de ciència ficció. Es projectarà la pel·lícula de ciència ficció El núcleo (121’), la qual narra l’aventura d’una expedició científica-militar que ha de viatjar fins el nucli terrestre per tal d’aconseguir que aquest, de nou, torni a girar i es reactivi el camp magnètic del planeta. Durant la projecció el professor aprofitarà per plantejar preguntes i comentar aspectes de la pel·lícula relacionats amb els continguts de la unitat.

Sessió 7.

Projecció d’una pel·lícula de ciència ficció. Es continuarà projectant la pel·lícula El núcleo. Durant la projecció el professor aprofitarà per plantejar preguntes i comentar aspectes de la pel·lícula relacionats amb els continguts de la unitat.

Sessió 8.

Projecció d’una pel·lícula de ciència ficció. S’acabarà de projectar la pel·lícula El núcleo. Durant la projecció el professor aprofitarà per plantejar preguntes i comentar aspectes de la pel·lícula relacionats amb els continguts de la unitat.

Sessió 9.


Sessió 10.

Introducció dels continguts. El professor lliurarà als alumnes les preguntes que va recollir la sessió anterior i, entre tota la classe, es corregiran. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda de fotografies i d’imatges esquemàtiques projectades, introduir el concepte de volcà i presentar-ne les parts. Seguidament, s’introduiran els conceptes de magma i erupció volcànica i se’n presentaran les principals característiques.

Sessió 11.

Elaboració d’un model a escala d’un volcà. Els alumnes hauran d’elaborar, amb fusta, filferro, paper de diari, cola i pintura, un model a escala d’un volcà, etiquetant clarament cadascuna de les seves parts. Per fer-ho, els alumnes disposaran de vàries sessions, estant només inclosa la primera d’elles dintre de l’horari de l’assignatura de Ciències de la Naturalesa; la resta ho estarà dintre del de l’assignatura de Tecnologia. En aquesta primera sessió, el professor presentarà als alumnes el treball i els alumnes començaran el procés de construcció de la maqueta.

Sessió 12.

Elaboració d’una presentació amb diapositives. Fent servir algun programa informàtic d’edició de diapositives, els alumnes elaboraran una presentació sobre vulcanisme, amb imatges i textos que il·lustrin sobre els diferents tipus de volcans, les grans erupcions volcàniques al llarg de la història i els principals volcans de Catalunya, Espanya i el món. Per fer-ho, els alumnes disposaran de vàries sessions, estant només inclosa la primera d’elles dintre de l’horari de l’assignatura de Ciències de la Naturalesa; la resta ho estarà dintre del de l’assignatura d’Informàtica. En aquesta primera sessió, el professor presentarà als alumnes el treball i els alumnes hauran de realitzar una recerca a Internet per tal d’obtenir les imatges i dades que necessitaran.

Sessió 13.


Sessió 14.

Introducció dels continguts. El professor lliurarà als alumnes les preguntes que va recollir la sessió anterior i, entre tota la classe, es corregiran. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda de fotografies i d’imatges esquemàtiques projectades, introduir el concepte de terratrèmol i presentar les seves causes. Seguidament, s’explicarà com es mesuren els terratrèmols mitjançant l’escala Richter.


13

Sessió 15.


Sessió 16.

Projecció d’una pel·lícula de ciència ficció. Es projectarà la pel·lícula de ciència ficció Un pueblo llamado Dante’s Peak (98’), la qual, inspirant-se en la devastadora erupció del volcà Saint Helens al 1980, situa la seva acció a un petit poble situat als peus d’un volcà durant els dies previs a una inesperada i violenta erupció d’aquest. Durant la projecció el professor aprofitarà per plantejar preguntes i comentar aspectes de la pel·lícula relacionats amb els continguts de la unitat.

Sessió 17.

Projecció d’una pel·lícula de ciència ficció. S’acabarà de projectar la pel·lícula Un pueblo llamado Dante’s Peak. Durant la projecció el professor aprofitarà per plantejar preguntes i comentar aspectes de la pel·lícula relacionats amb els continguts de la unitat.

Sessió 18.

Introducció dels continguts. El professor lliurarà als alumnes les preguntes que va recollir la sessió 15 i, entre tota la classe, es corregiran de la 42 a la 46. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda de gràfics i de fotografies projectades, introduir el concepte d’hidrosfera i mostrar com es distribueixen l’aigua salada i l’aigua dolça per la superfície terrestre.

Sessió 19.

Introducció dels continguts. Entre tota la classe, es corregiran les preguntes de la 47 a la 59. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda de gràfics i fotografies projectades, introduir el concepte d’atmosfera, explicant la seva composició i com es divideix en una sèrie de capes. Seguidament, es presentarà quin paper juga cadascuna d’aquestes capes en el manteniment de les actuals condicions de vida a la Terra, així com la forma en què varien la pressió i la temperatura de l’atmosfera amb l’altura. Finalment, es descriurà el fenomen de l’efecte hivernacle, intentant cridar l’atenció sobre les seves implicacions pel que fa al manteniment de les actuals condicions de vida a la Terra.

Sessió 20.

Projecció d’una pel·lícula documental. Es projectarà el capítol Anillo de fuego (37’) de la sèrie documental IMAX - El mundo, al qual es parla dels volcans existents al voltant de l’oceà Pacífic. Durant la projecció el professor aprofitarà per plantejar preguntes i comentar aspectes de la pel·lícula relacionats amb els continguts de la unitat.

Sessió 21.


Sessió 22.

Repàs. Sense lliurar-les als alumnes, es corregiran les activitats de les fitxes, aprofitant aquest procés per, amb l’ajuda de gràfics, de fotografies i d’imatges projectades, repassar els continguts més importants de la unitat com a preparació per a l’examen.

Sessió 23.



14

MATERIAL I RECURSOS

Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de vídeos i imatges. Per a les sessions 1, 2, 4, 9, 11, 12, 13 i 15 serà necessari que cada alumne pugui disposar d’un ordinador amb connexió a Internet i amb accés a una impressora.


AVALUACIÓ


La nota mitjana del dossier d’apunts i les fitxes tindrà un pes del 25% a la nota global de la unitat.



L’activitat d’elaboració d’un model a escala d’un volcà s’avaluarà com a part de l’assignatura de Tecnologia.

L’activitat d’elaboració d’una presentació amb diapositives s’avaluarà com a part de l’assignatura d’Informàtica.


15

3 El relleu de la Terra


Diferenciar els conceptes de mineral i roca.

Conèixer com es classifiquen les roques segons el seu origen.

Conèixer com es formen els diferents tipus de roques sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques.

Classificar segons el seu origen, a partir de fotografies, les roques més representatives.

Conèixer què és un agent geològic extern i enumerar-ne els principals.

Diferenciar els conceptes de meteorització, erosió i sedimentació.

Descriure els principals processos de meteorització mecànica, química i biològica.

Conèixer com es formen els sòls i com aquests s’estructuren per capes.

Descriure els principals processos d’erosió i sedimentació eòlica, fluvial, glacial i marina.

Identificar, a partir de fotografies, l’origen de formacions del relleu terrestre representatives.

Comprendre el concepte de corba de nivell, interpretar mapes topogràfics i elaborar-ne perfils topogràfics.

CONTINGUTS

Concepte de mineral. Classificació químic-estructural dels minerals. Concepte de roca. Roques sedimentàries. Roques ígnies o magmàtiques. Roques metamòrfiques. Distribució del diferents tipus de roques a la superfície de l’escorça a Espanya.

Els agents geològics externs. La meteorització. Meteorització mecànica, meteorització química i

meteorització biològica.

El procés de formació d’un sòl: l’edafogènesi. Capes d’un sòl característic. Factors dels que depèn la formació d’un sòl.

Erosió, transport i sedimentació. Erosió i sedimentació eòlica. Desert rocós i muntanyós, desert pedregós i desert arenós. Processos de desertificació. Erosió i sedimentació fluvial: curs alt, curs mitjà i curs baix. Erosió i sedimentació glacial: circ, llengua i zona d’ablació. Erosió i sedimentació marina.

Corbes de nivell. Concepte i utilitat. Interpretació de mapes topogràfics. Elaboració d’un perfil topogràfic.


Comprovar que l’alumne sap diferenciar els conceptes de mineral i roca

Constatar que l’alumne coneix com es classifiquen les roques segons el seu origen.

Comprovar que l’alumne coneix com es formen els diferents tipus de roques sedimentàries, magmàtiques i metamòrfiques.

Observar que l’alumne és capaç de classificar correctament segons el seu origen, a partir de fotografies, les roques més representatives.

Verificar que l’alumne coneix què és un agent geològic extern i sap enumerar-ne els principals.

Comprovar que l’alumne diferencia els conceptes de meteorització, erosió i sedimentació.

Observar que l’alumne és capaç de descriure els principals processos de meteorització mecànica, química i biològica.

Constatar que l’alumne coneix com es formen els sòls i com aquests s’estructuren per capes.

Comprovar que l’alumne pot descriure els principals processos d’erosió i sedimentació eòlica, fluvial, glacial i marina.

Verificar que l’alumne identifica correctament, a partir de fotografies, l’origen de formacions del relleu terrestre representatives.

Constatar que l’alumne comprèn el concepte de corba de nivell, sap interpretar mapes topogràfics i és capaç d’elaborar-ne perfils topogràfics.


16



Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a vuit nuclis d’activitat:

Elaboració dels apunts de la unitat (sessions 1, 2, 5, 9, 12, 16, 18 i 20).

Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 3, 6, 10, 13, 17, 19, 21 i 24).

Elaboració d’unes fitxes de minerals (sessió 4, 7, 11 i 14).

Elaboració d’un joc elèctric d’identificació de minerals (sessió 15).

Projecció de pel·lícules (sessions 8 i 23).

Realització de fitxes (sessió 25, 26 i 27).

Sortida a la muntanya (sessió 28).



Sessió 1.

Avaluació inicial (5-10 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria (què es un mineral, com es formen les roques volcàniques, com es forma un delta, etc.).


Sessió 2.


Sessió 3.

Introducció dels continguts. El professor lliurarà als alumnes les preguntes que va recollir la sessió anterior i, entre tota la classe, es corregiran. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques i fotografies projectades, introduir el concepte de mineral, presentant com es classifiquen els minerals des d’un punt de vista químic-estructural. Seguidament, s’introduirà el concepte de roca i es presentarà la seva classificació segons el seu origen. Finalment es descriuran els processos de formació dels diferents tipus de roques sedimentàries.

Sessió 4.

Elaboració d’unes fitxes de minerals. Seguint el model proposat (Annex 3c), els alumnes iniciaran el procés d’elaboració de fitxes per a una sèrie de minerals representatius, les quals hauran de recollir-ne una sèrie d’imatges representatives, així com les següents dades: classificació químic-estructural, composició química i utilitat. Les imatges i la informació necessària l’obtindran mitjançant la recerca a Internet.

Sessió 5.


Sessió 6.

Introducció dels continguts. El professor lliurarà als alumnes les preguntes que va recollir la sessió anterior i, entre tota la classe, es corregiran. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques i fotografies projectades, presentar com es formen els diferents tipus de roques magmàtiques. El mateix es farà amb les roques metamòrfiques. Finalment, es descriurà com es distribueixen els diferents tipus de roques a la superfície de l’escorça a Espanya.


17

Sessió 7.

Elaboració d’unes fitxes de minerals. Els alumnes continuaran el procés d’elaboració de les fitxes dels minerals.

Sessió 8.

Projecció d’una pel·lícula documental. Es projectarà el documental Gea y la formació de las rocas (28’), produïda per l’Instituto Geológico y Minero de España i a la qual s’exposen els conceptes bàsics relacionats amb la formació de les roques als principals ambients geològics de la Península Ibèrica. Durant la projecció el professor aprofitarà per plantejar preguntes i comentar aspectes de la pel·lícula relacionats amb els continguts de la unitat.

Sessió 9.


Sessió 10.

Introducció dels continguts. El professor lliurarà als alumnes les preguntes que va recollir la sessió anterior i, entre tota la classe, es corregiran. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda de fotografies projectades, introduir el concepte d’agent geològic extern i presentar-ne els principals. Seguidament, s’explicarà què és la meteorització i se’n descriuran els diferents tipus.

Sessió 11.

Elaboració d’unes fitxes de minerals. Els alumnes continuaran el procés d’elaboració de les fitxes dels minerals.

Sessió 12.


Sessió 13.

Introducció dels continguts. El professor lliurarà als alumnes les preguntes que va recollir la sessió anterior i, entre tota la classe, es corregiran. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques i de fotografies projectades, descriure el procés de formació d’un sòl, així com les capes en què s’hi organitzen els materials i els factor dels quals depèn. Seguidament, s’introduiran els conceptes d’erosió i sedimentació, intentant remarcar la diferència de la primera amb la meteorització.

Sessió 14.

Elaboració d’unes fitxes de minerals. Els alumnes finalitzaran el procés d’elaboració de les fitxes dels minerals. Al final de la sessió, els alumnes imprimiran els seus treballs i el professor els recollirà per corregir-los.

Sessió 15.

Elaboració d’un joc elèctric d’identificació de minerals. Els alumnes hauran d’elaborar, amb una base de fusta, un joc que tingui com a objectiu endevinar el nom d’uns determinats minerals a partir de la seva fotografia, encenent-se un llum cada cop que el jugador encerti. La llista de minerals serà la mateixa que la de les fitxes que van acabar a la sessió anterior. Per fer aquest treball, els alumnes disposaran de vàries sessions, estant només inclosa la primera d’elles dintre de l’horari de l’assignatura de Ciències de la Naturalesa; la resta ho estarà dintre del de l’assignatura de Tecnologia. En aquesta primera sessió, el professor presentarà als alumnes el treball i els alumnes començaran el procés de construcció del joc.

Sessió 16.



18

Sessió 17.

Introducció dels continguts. El professor lliurarà als alumnes les preguntes que va recollir la sessió anterior i, entre tota la classe, es corregiran. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques i de fotografies projectades, descriure els diferents processos d’erosió i sedimentació eòlica, així com les formacions del relleu que en són característiques.

Sessió 18.


Sessió 19.

Introducció dels continguts. El professor lliurarà als alumnes les preguntes que va recollir la sessió anterior i, entre tota la classe, es corregiran. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques i de fotografies projectades, descriure els diferents processos d’erosió i sedimentació fluvial, així com les formacions del relleu que en són característiques.

Sessió 20.


Sessió 21.

Introducció dels continguts. El professor lliurarà als alumnes les preguntes que va recollir la sessió anterior i, entre tota la classe, es corregiran de la 58 a la 64. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda de fotografies projectades, descriure els diferents processos d’erosió i sedimentació glacial, així com les formacions del relleu que en són característiques.

Sessió 22.

Introducció dels continguts. Entre tota la classe, es corregiran les preguntes de la 65 a la 70. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques i de fotografies projectades, descriure els diferents processos d’erosió i sedimentació marina, així com les formacions del relleu que en són característiques.

Sessió 23.

Projecció d’una pel·lícula documental. Es projectarà el documental La erosión y sus agentes (29’), el qual tracta dels processos de meteorització, erosió i sedimentació. Durant la projecció el professor aprofitarà per plantejar preguntes i comentar aspectes de la pel·lícula relacionats amb els continguts de la unitat.

Sessió 24.

Introducció dels continguts. Amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques projectades, s’introduirà el concepte de corba de nivell, així com els principis bàsics per a la interpretació de mapes topogràfics. Seguidament, es mostrarà a la pissarra, mitjançant algun exemple, com elaborar un perfil topogràfic. Al final de la sessió, es lliurarà a cada alumne un full (Annex 3d) amb una breu explicació del procés d’elaboració d’un perfil topogràfic.

Sessió 25.

Realització de fitxes. Fent servir paper mil·limetrat, els alumnes hauran d’elaborar una sèrie de perfils topogràfics (Annex 3e). El seu treball serà individual, encara que podran consultar els seus apunts i preguntar el professor.

Sessió 26.

Realització de fitxes. Fent servir paper mil·limetrat, els alumnes finalitzaran la tasca d’elaboració dels perfils topogràfics proposats. El seu treball serà individual, encara que podran consultar els seus apunts i preguntar el professor. Al final de la sessió, aquest recollirà tots els treballs per corregir-los.


19

Sessió 27.


Sessió 28.

Sortida a la muntanya. Tot el grup realitzarà un recorregut caminant per la muntanya, realitzant el circuit Vilaplana – La Mussara – Vilaplana. Abans d’iniciar el trajecte, es deixaran clares quines normes de seguretat i comportament bàsiques s’han de respectar a la muntanya (no separar-se del grup, no llençar escombraries, respectar la fauna i la flora, així com les diferents formacions del relleu, etc.). Durant el trajecte (unes sis hores, tenint en compte el temps per esmorzar i dinar), el professor aprofitarà les característiques dels materials i el modelat del terreny per tal de repassar els continguts treballats a classe.

Sessió 29.


Sessió 30.


MATERIAL I RECURSOS

Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció de vídeos i imatges. Per a les sessions 1, 2, 4, 5, 7, 9, 11, 12, 14, 16, 18 i 20 serà necessari que cada alumne pugui disposar d’un ordinador amb connexió a Internet i amb accés a una impressora. Durant la sessió 28, els alumnes, lògicament, hauran d’anar equipats amb roba i calçat adequat per caminar per la muntanya.

Pel que fa als alumnes, al començament de la unitat, se’ls lliurarà el dossier d’apunts (en forma de fitxer informàtic) amb les preguntes proposades i un full amb una breu explicació del procés d’elaboració d’un perfil topogràfic, així com les fitxes amb les activitats que han de realitzar. També rebran un fitxer informàtic amb la plantilla per fer les fitxes dels minerals.

AVALUACIÓ


La nota del dossier d’apunts tindrà un pes del 7,5% a la nota global de la unitat.

La nota de les fitxes tindrà un pes del 12,5% a la nota global de la unitat.

La nota de les fitxes dels minerals tindrà un pes del 5% a la nota global de la unitat.



L’activitat d’elaboració d’un joc elèctric d’identificació de minerals s’avaluarà com a part de l’assignatura de Tecnologia.


20

4 Contaminació i degradació del medi


Descriure el fenomen de l’efecte hivernacle i comprendre la seva influència sobre la temperatura a la Terra.

Reconèixer la relació entre l’increment de les emissions de CO2 degut a l’activitat humana i l’augment de la temperatura de la Terra.

Conèixer les conseqüències d’un canvi climàtic associat a l’escalfament global i les possibles solucions.

Diferenciar les energies renovables de les no renovables i conèixer-ne les principals.

Comprendre del paper protector que juga la capa d’ozó.

Conèixer com afecten les emissions de CFC a la destrucció de la capa d’ozó.

Conèixer com contribuir a minimitzar el problema de la destrucció de la capa d’ozó.

Conèixer les fonts humanes de contaminació de l’aigua dolça, així com els seus efectes nocius i les formes de minimitzar-la.

Comprendre el concepte de biodiversitat i conèixer quins factors la posen en perill.

CONTINGUTS

L’efecte hivernacle. Concepte. L’efecte hivernacle i la temperatura terrestre. Gasos d’efecte hivernacle. Augment de les emissions de CO2 i escalfament global. Causes de l’augment de les emissions de CO2. Canvi climàtic: conseqüències i possibles solucions.

Les energies renovables: concepte i principals fonts d’energia renovable. Les energies no renovables: concepte i principals fonts d’energia no renovable

La capa d’ozó. Funció. Els forats a la capa d’ozó. Els CFC. Fonts d’emissió de CFC. El problema de la destrucció de la capa d’ozó: conseqüències i possibles solucions.

La contaminació de aigua dolça. Contaminació tèrmica. Eutrofització Abocaments tòxics. Mesures que poden ajudar a millorar la qualitat de les aigües de rius, llacs i embasaments.

Ecosistema i biodiversitat. Importància de mantenir la biodiversitat. Activitats humanes que suposen una amenaça per al manteniment de la biodiversitat.


Comprovar que l’alumne sap el fenomen de l’efecte hivernacle i comprendre la seva influència sobre la temperatura a la Terra.

Verificar que l’alumne reconeix la relació entre l’increment de les emissions de CO2 degut a l’activitat humana i l’augment de la temperatura de la Terra.

Constatar que l’alumne coneix les conseqüències d’un canvi climàtic associat a l’escalfament global i les possibles solucions.

Comprovar que l’alumne diferencia les energies renovables de les no renovables i en coneix les principals.

Observar que l’alumne comprèn el paper protector que juga la capa d’ozó.

Comprovar que l’alumne coneix com afecten les emissions de CFC a la destrucció de la capa d’ozó.

Verificar que l’alumne coneix formes de contribuir a minimitzar el problema amb la capa d’ozó.

Constatar que l’alumne coneix les fonts humanes de contaminació de l’aigua dolça, així com els seus efectes nocius i les formes de minimitzar-la.

Observar que l’alumne comprèn el concepte de biodiversitat i coneix quins factors la posen en perill.


21



Les activitats d’ensenyament-aprenentatge d’aquesta unitat s’agrupen entorn a sis nuclis d’activitat:

Elaboració dels apunts de la unitat (sessions 1, 2 i 4).

Introducció dels continguts teòrics de la unitat (sessions 3, 5, 7, 8 i 15).

Realització d’una presentació oral (sessions 11, 12, 13 i 14).

Projecció de pel·lícules (sessions 6, 9, 10, 16, 17 i 18).




Sessió 1.

Avaluació inicial (5-10 minuts). Es plantejaran una sèrie de preguntes als alumnes per poder tenir una idea del seu grau de coneixement de la matèria (en què consisteix l’efecte hivernacle, on es localitza el forat de la capa d’ozó, quantes espècies en perill d’extinció coneixen, com poden estalviar energia durant la seva activitat quotidiana, etc.).


Sessió 2.


Sessió 3.

Introducció dels continguts. El professor lliurarà als alumnes les preguntes que va recollir la sessió anterior i, entre tota la classe, es corregiran. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques projectades, descriure en què consisteix l’efecte hivernacle, assenyalant quins són els principals gasos que el provoquen. Seguidament, mitjançant la projecció de gràfics com els que hom pot trobar a la pàgina web http://www.globalwarmingart.com, es mostrarà la relació que existeix entre l’increment de les emissions de CO2 a l’atmosfera i l’escalfament del planeta, així com quines són les principals causes d’aquest augment. Finalment, s’exposaran les possibles conseqüències d’un canvi climàtic degut a l’escalfament global i es farà un llistat de mesures a prendre per tal de minimitzar i corregir els seus efectes.

Sessió 4.


Sessió 5.

Introducció dels continguts. El professor lliurarà als alumnes les preguntes que va recollir la sessió anterior i, entre tota la classe, es corregiran de la 10 a la 14. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques i fotografies projectades, introduir els conceptes d’energia renovable i energia no renovable, enumerant les més importants.

Sessió 6.

Projecció de reportatges. Es projectaran els reportatges La revolución del oro verde - Informe Semanal - TVE (12’) y Biocombustibles (6’), els quals plantegen arguments a favor i en contra dels biocombustibles. Tot seguit, es promourà un debat sobre la conveniència o no d’estendre l’ús dels biocombustibles com a forma de lluitar contra l’escalfament del planeta.

http://www.globalwarmingart.com/


22

Sessió 7.

Introducció dels continguts. Entre tota la classe, es corregiran les preguntes de la 15 a la 21. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques projectades, introduir el concepte de capa d’ozó, insistint en el seu paper protector. Seguidament, es descriurà el fenomen dels forats a la capa d’ozó, amb la influència de les emissions de clor (CFC) en el seu progressiu increment, i s’enumeraran les principals fonts emissores de CFC. Finalment, s’exposaran les possibles conseqüències d’un creixement excessiu dels forats a la capa d’ozó i es farà un llistat de mesures a prendre per tal de minimitzar i corregir els seus efectes.

Sessió 8.

Introducció dels continguts. Entre tota la classe, es corregiran les preguntes de la 22 a la 26. S’aprofitarà el procés de correcció per, amb l’ajuda d’imatges esquemàtiques i fotografies projectades, es descriuran tres tipus de contaminació de l’aigua dolça deguda a l’acció de l’home (contaminació tèrmica, eutrofització i abocaments tòxics) i es farà un llistat de mesures per contribuir a evitar la contaminació de rius, llacs i embasaments.

Sessió 9.

Projecció d’una pel·lícula documental. Es projectarà el documental Una verdad incómoda (93’), que tracta d’advertir dels perills associats a l’escalfament global degut a l’increment de les emissions de CO2 d’origen humà en l’últim mig segle.

Sessió 10.

Projecció d’una pel·lícula documental. Es continuarà projectant el documental Una verdad incómoda. Al final de la pel·lícula, s’organitzarà una breu discussió sobre els seus aspectes més destacats.

Sessió 11.

Realització d’una presentació oral. Cada alumne haurà d’escollir una espècie amenaçada o en perill d’extinció i preparar una presentació, fent servir un programa d’edició de diapositives, que reculli dades característiques (nom científic i comú, zones on viu, de què s’alimenta, hàbits reproductius, costums, curiositats, etc.) i imatges de l’espècie al seu hàbitat natural, així com els principals factors que amenacen la seva supervivència. L’elecció de l’espècie serà lliure, tot i que es proposarà una llista inicial de possibilitats (llop, linx ibèric, ós bru, ós polar, àliga imperial, goril·la, ximpanzé, tigre, vell marí i elefant africà). Per elaborar la presentació, els alumnes hauran d’extreure tota la informació d’Internet, per a la qual cosa disposaran de 4 sessions, 1 de les quals s’inclourà dintre de l’horari de l’assignatura de Llengua Catalana, amb la intenció que puguin treballar aspectes gramaticals, ortogràfics i d’expressió oral. Un cop les presentacions estiguin enllestides, es destinarà una sessió a què els alumnes en facin les respectives exposicions orals. En aquesta primera sessió, el professor presentarà als alumnes el projecte i aquests començaran la recerca d’informació i l’elaboració de les diapositives.

Sessió 12.

Realització d’una presentació oral. Els alumnes continuaran amb la preparació de la presentació oral.

Sessió 13.

Realització d’una presentació oral. Els alumnes finalitzaran el procés de preparació de la presentació oral.

Sessió 14.

Realització d’una presentació oral. Els alumnes presentaran el treball sobre l’espècie que van escollir davant el professor i la resta de companys. Cada alumne disposarà d’un màxim de cinc minuts per fer-ho.

Sessió 15.

Introducció dels continguts. Entre tota la classe, es corregiran les preguntes de la 27 a la 30. S’aprofitarà el procés de correcció per introduir els conceptes d’ecosistema i biodiversitat i, fent servir exemples concrets, donar arguments a favor de la seva preservació. Finalment, s’enumeraran aquelles activitats humanes que suposen una amenaça per al manteniment de la biodiversitat.


23

Sessió 16.

Projecció d’una pel·lícula de ciència ficció. Es projectarà la pel·lícula de ciència ficció El día de mañana (111’), la qual planteja la possibilitat de l’inici d’una nova era glacial degut al canvi climàtic. Durant la projecció el professor aprofitarà per plantejar preguntes i comentar aspectes de la pel·lícula relacionats amb els continguts de la unitat.

Sessió 17.

Projecció d’una pel·lícula de ciència ficció. Es continuarà projectant la pel·lícula El día de mañana. Durant la projecció el professor aprofitarà per plantejar preguntes i comentar aspectes de la pel·lícula relacionats amb els continguts de la unitat.

Sessió 18.

Projecció d’una pel·lícula de ciència ficció. S’acabarà de projectar la pel·lícula El día de mañana. Durant la projecció el professor aprofitarà per plantejar preguntes i comentar aspectes de la pel·lícula relacionats amb els continguts de la unitat.

Sessió 19.


Sessió 20.


Sessió 21.


MATERIAL I RECURSOS

Serà imprescindible disposar d’un ordinador connectat a un projector per a la projecció d’imatges, fotografies, gràfics, pàgines web, diapositives i vídeos. Per a les sessions 1, 2, 4, 10, 11 i 12 serà necessari que cada alumne pugui disposar d’un ordinador amb connexió a Internet i amb accés a una impressora.


AVALUACIÓ


La nota del dossier d’apunts tindrà un pes del 6,5% a la nota global de la unitat.

La nota de les fitxes tindrà un pes del 12,5% a la nota global de la unitat.

La nota de la presentació oral tindrà un pes del 6% a la nota global de la unitat.




5

Unitats didàctiques


24

Annex 1a


31

L’Univers i el Sistema Solar.

1. Com es diu la teoria més acceptada que tracta d’explicar l’origen de l’Univers?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Univers ]

2. Què diu aquesta teoria? [ http://www.xtec.cat/~rmolins1/univers/cat/origen.htm ]

3. Quina seria l’edat, doncs, de l’Univers?

4. Què és una estrella? [ http://www.xtec.cat/~rmolins1/univers/cat/estels.htm ]

5. Quin és l’estel més proper i més important per a nosaltres? Busca una imatge seva i enganxa-la.

[ http://es.wikipedia.org/wiki/Disco_solar ]

6. Què és un planeta?

[ http://www.cientec.or.cr/astronomia/articulos/sistemasolar.html ]

7. Què és un satèl·lit natural?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_natural ]

8. Quina diferència hi ha entre un satèl·lit natural i un d’artificial?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_natural ]

9. Quin és l’únic satèl·lit natural de la Terra? Busca una imatge seva i enganxa-la.

[ http://www.xtec.cat/~rmolins1/solar/cat/lluna.htm ]

10. Busca una imatge d’un satèl·lit artificial i enganxa-la.

11. Què és una òrbita?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92rbita ]

Alumne:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Univers

http://www.xtec.cat/~rmolins1/univers/cat/origen.htm

http://www.xtec.cat/~rmolins1/univers/cat/estels.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Disco_solar

http://www.cientec.or.cr/astronomia/articulos/sistemasolar.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_natural

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sat%C3%A8l%C2%B7lit_natural

http://www.xtec.cat/~rmolins1/solar/cat/lluna.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%92rbita


31

12. Què és una galàxia?

[ http://www.xtec.cat/~rmolins1/univers/cat/galaxies.htm ]

13. Segons la seva forma, quants tipus de galàxies distingim? Busca imatges representatives de cadascun d’aquests tipus i enganxa-les.

[ http://es.wikipedia.org/wiki/Galaxia ]

14. Com es diu la galàxia a la qual pertany el nostre planeta? Busca una imatge seva i enganxa-la.

[ http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADa_L%C3%A1ctea ]

15. Observa la imatge anterior. Segons la seva forma, quin tipus de galàxia diries que és?

16. Quantes estrelles formen part, aproximadament, de la nostra galàxia?

[ http://www.xtec.cat/~rmolins1/univers/cat/vialact.htm ]

17. Quin és el diàmetre aproximat de la nostra galàxia?

[ http://www.xtec.cat/~rmolins1/univers/cat/vialact.htm ]

18. Què és un any llum?

[ http://es.wikipedia.org/wiki/A%C3%B1o_luz ]

19. A quants quilòmetres equival?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Any-llum ]

20. Per tant, quants quilòmetres de diàmetre té, aproximadament, la nostra galàxia?

21. Què és el Sistema Solar?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_solar ]

http://www.xtec.cat/~rmolins1/univers/cat/galaxies.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Galaxia

http://es.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADa_L%C3%A1ctea

http://www.xtec.cat/~rmolins1/univers/cat/vialact.htm

http://www.xtec.cat/~rmolins1/univers/cat/vialact.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/A%C3%B1o_luz

http://ca.wikipedia.org/wiki/Any-llum

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_solar


31

22. A continuació, tens una imatge que representa, a escala, els vuit planetes del Sistema Solar. Etiqueta’ls correctament.

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_solar ]

23. De les tres imatges següents, indica quina et sembla que assenyala correctament la localització del Sistema Solar dins la Via Làctia?

24. Què és el moviment de rotació d’un planeta?

[ http://www.xtec.cat/~rmolins1/solar/cat/planetes.htm ]

25. Què és el moviment de translació d’un planeta?

[ http://www.xtec.cat/~rmolins1/solar/cat/planetes.htm ]

26. Què és una unitat astronòmica (UA)?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/UA ]

27. Ordena els planetes del Sistema Solar, de més gran a més petit, segons la durada del dia.1

28. Ordena els planetes del Sistema Solar, de més gran a més petit, segons la durada de l’any.

Sol

1 2 3

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sistema_solar

http://www.xtec.cat/~rmolins1/solar/cat/planetes.htm

http://www.xtec.cat/~rmolins1/solar/cat/planetes.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/UA


31

29. Indica si les següents afirmacions són falses (F) o certes (V).

V F

El Sol és un planeta.

Mercuri és el planeta més allunyat del Sol.

A Venus, l’any dura menys que el dia.

La Terra té dos satèl·lits naturals: la Lluna i Plutó.

Mart es coneix com el planeta vermell.

Júpiter és el planeta més gran del Sistema Solar.

Saturn té uns anells visibles amb telescopi des de la Terra.

El dia a Urà dura menys que a la Terra.

Neptú és conegut com el planeta groc.

30. Troba el nom de deu elements del Sistema Solar a la següent sopa de lletres.

S F B A T U Z H S J

A O N C S P O K U L

T U L A S O G P N X

U T J Q U Y I A E O

R G M A L T R A V K

N F T L E U U L I U

V Y U R B Q C C M T

R N R D A P R J A P

A A N R V M E W I E

E H P E R O M D E N

31. Què és un asteroide?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Asteroide ]

32. Què és un meteorit?

[ http://www.ciencia-ficcion.com/glosario/m/meteorit.htm ]

33. Què és un cometa?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Cometa ]

34. Ordena, de més gran a més petit, els següents elements: planeta, univers, estrella, satèl·lit, galàxia.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Asteroide

http://www.ciencia-ficcion.com/glosario/m/meteorit.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cometa


31

35. Ordena les següents imatges de la Lluna respectant la seqüència cronològica.

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Fase_lunar ]

Lluna plena Quart minvant

Lluna nova Quart creixent

36. Col·loca les imatges del Sol, la Terra i la Lluna en una disposició que fes possible un eclipsi de Sol.

[ http://www.ieec.fcri.es/eclipsi-3oct/quees.php ]

37. Col·loca les imatges del Sol, la Terra i la Lluna en una disposició que fes possible un eclipsi de Lluna.

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Eclipsi_de_Lluna ]

38. Per què hi ha estacions?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3_de_l%27any ]

39. Quins esdeveniments astronòmics marquen l’inici i el final de cada estació?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3_de_l%27any ]

40. Quan tenen lloc, respectivament, el solstici d’estiu i el solstici d’hivern?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Solstici ]

41. Quan tenen lloc, respectivament, l’equinocci de tardor i l’equinocci de primavera?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Equinocci ]

42. Quina és la principal característica, respectivament, del solstici d’estiu i del solstici d’hivern?

[ http://www.clubdelamar.org/solsticio.htm ]

43. Quina és la principal característica dels equinoccis?

[ http://www.zonalibre.org/blog/zahir/archives/059454.html ]

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fase_lunar

http://www.ieec.fcri.es/eclipsi-3oct/quees.php

http://ca.wikipedia.org/wiki/Eclipsi_de_Lluna

http://ca.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3_de_l%27any

http://ca.wikipedia.org/wiki/Estaci%C3%B3_de_l%27any

http://ca.wikipedia.org/wiki/Solstici

http://ca.wikipedia.org/wiki/Equinocci

http://www.clubdelamar.org/solsticio.htm

http://www.zonalibre.org/blog/zahir/archives/059454.html


31

44. Per tant, assenyala quina de les següents imatges correspon al solstici d’estiu, quina al solstici d’hivern i quina als equinoccis de primavera i tardor.


V F

A l’estiu fa més calor perquè la Terra és més a prop del Sol.

El solstici d’estiu és el dia més curt de l’any.

Al l’estiu, el sol està més alt que no pas a l’hivern.

A l’equinocci de tardor, el dia dura igual que la nit.

A la tardor, el sol està més baix que no pas a l’hivern.

El solstici d’hivern és el dia més curt de l’any.

A l’hivern, el sol està més alt que no pas a la primavera.

A l’equinocci de primavera, el dia dura igual que la nit.

A la primavera, el sol està més alt que a l’estiu.

Les estacions coincideixen als dos hemisferis.

46. Què són les constel·lacions?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Constel%C2%B7laci%C3%B3 ]

47. Enumera dos exemples de constel·lacions, busca una imatge de cadascuna d’elles i enganxa-les.

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Constel%C2%B7laci%C3%B3 ]

http://ca.wikipedia.org/wiki/Constel%C2%B7laci%C3%B3

http://ca.wikipedia.org/wiki/Constel%C2%B7laci%C3%B3


31

Annex 1b


31

L’Univers i el Sistema Solar.

1. Quin nom té la teoria més acceptada que tracta d’explicar l’origen de l’Univers? ..............................

2. L’estel més proper a nosaltres és ..............................

3. Una .............................. és una acumulació enorme d’estels, gasos i pols.

4. La Via Làctia té un diàmetre aproximat de ........................................

5. De les tres imatges següents, indica quina et sembla que assenyala correctament la localització del

Sistema Solar dins la Via Làctia?

6. A quin planeta dura més el dia? ..............................

7. Un meteorit...

a) És un objecte compost majoritàriament de roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

b) És un cos constituït per gel i roques que orbita al voltant del Sol seguint òrbites molt el·líptiques.

c) És un cos de petita grandària que, atret per la gravetat, cau sobre un astre més gran.

8. Durant un eclipsi de Sol...

a) La Lluna s’interposa entre la Terra i la llum del Sol.

b) La Terra s’interposa entre la Lluna i la llum del Sol.

c) El Sol s’apaga durant uns instants.

9. Quan tenen lloc, respectivament, l’equinocci de tardor i l’equinocci de primavera?

Equinocci de primavera: ............................................................

Equinocci de tardor: ............................................................

10. La següent imatge correspon...

a) A l’equinocci de primavera.

b) Al solstici d’estiu.

c) Al solstici d’hivern.

Alumne:

2 1 3


31

11. La teoria del Big Bang suposa que...

a) En un principi, tota la matèria i la energia estaven escampades per l’Univers, fins que van acabar per concentrar-se en un sol punt.

b) En un principi, tota la matèria i la energia de l’Univers estaven concentrada en un punt de l’espai i que, després d’una explosió, van sortir impulsades en totes direccions.

c) En un principi, només havia unes quantes estrelles i poc a poc van començar a formar-se els planetes i les galàxies.

12. Els planetes giren al voltant dels ..............................

13. A quin tipus pertany cadascuna de les següents galàxies?

14. Un any llum...

a) És la distància que la llum recorre en un any.

b) És el temps que triga la llum en arribar del Sol a la Terra.

c) És el temps que triga la llum en recórrer distàncies molt grans.

15. El moviment de rotació d’un planeta és...

a) El gir al voltant del seu estel.

b) El gir al voltant del seu propi eix.

c) El gir al voltant del seu satèl·lit.

16. A quin planeta dura més l’any? ..............................

17. Un cometa...




18. Durant un eclipsi de Lluna...

a) La Lluna s’interposa entre la Terra i la llum del Sol.

b) La Terra s’interposa entre la Lluna i la llum del Sol.

c) La Lluna s’atura i deixa de girar durant uns instants.

19. El solstici d’estiu coincideix amb el dia més .................... de l’any.

20. A l’estiu, el Sol està més .................... que no pas a l’hivern.


31

21. Segons la teoria del Big Bang, l’Univers es va formar fa uns ............................................................ d’anys.

22. Els satèl·lits giren al voltant dels ..............................

23. El nostre planeta pertany a una galàxia anomenada ...................................

24. Un any llum equival a una distància de .............................. km.

25. El moviment de translació d’un planeta és...

a) El gir al voltant del seu estel.

b) El gir al voltant del seu propi eix.

c) El gir al voltant del seu satèl·lit.

26. Quin és el planeta més gran del Sistema Solar? ..............................

27. Una unitat astronòmica (UA)...

a) És la distància mitjana entre la Terra i la Lluna.

b) És la distància que la llum recorre en un any.

c) És una unitat de longitud, aproximadament igual a la distància mitjana entre el Sol i la Terra.

28. Per què a l’estiu fa més calor que no pas a l’hivern?

a) Perquè a l’estiu el Sol està més baix.

b) Perquè l’eix de gir terrestre està inclinat.

c) Perquè a l’estiu la Terra està més a prop del Sol.

29. El solstici d’hivern coincideix amb el dia més .................... de l’any.

30. A l’hivern, el Sol està més .................... que no pas a l’estiu.


31

31. Els estels...

a) Són planetes que han crescut moltíssim.

b) Són grans masses de metall i roca que emeten llum fruit de reaccions nuclears.

c) Són grans masses de gas que emeten llum fruit de reaccions nuclears.

32. Com es diu el satèl·lit natural de la Terra? ..............................

33. Segons la seva forma, quin tipus de galàxia és la Via Làctia? ..............................

34. El Sistema Solar...

a) És el conjunt de tots els planetes que hi ha a la Via Làctia.

b) És el conjunt de tots els astres que orbiten al voltant del Sol.

c) És el conjunt de tots els satèl·lits que orbiten al voltant del Sol.

35. El moviment de rotació d’un planeta...

a) En determina la durada del dia.

b) En determina la durada de l’any.

c) En determina la durada de les estacions.

36. Quin és el nom del planeta que apareix a la següent imatge? ..............................

37. Ordena, de més petit a més gran, els següents elements: planeta, univers, estrella, satèl·lit, galàxia.

..................................................................................................................................................................

38. Completa adequadament la següent taula.

Inici Final

Estiu Solstici d’estiu

Tardor Solstici d’hivern

Hivern Solstici d’hivern

Primavera Solstici d’estiu

39. Als equinoccis de tardor i primavera, el dia i la nit ........................................

40. Les estacions coincideixen als dos hemisferis. Veritat o fals? ....................


31

41. Els estels...

a) S’encenen i s’apaguen segons sigui de dia o de nit.

b) No brillen el mateix a la nit que al dia.

c) Tenen una brillantor que no depèn de si a la Terra és de dia o de nit.

42. Una .............................. és el camí que un objecte recorre a l’espai al voltant d’un altre objecte.

43. La Via Làctia conté, aproximadament, ............................................................ d’estels.

44. Ordena els planetes del Sistema Solar, de més llunyà a més proper, segons la seva distància del Sol.

45. El moviment de translació d’un planeta...

a) En determina la durada del dia.

b) En determina la durada de l’any.

c) En determina la durada de les estacions.

46. Un asteroide...




47. A quina fase lunar corresponen cadascuna de les següents imatges?

48. Quan tenen lloc, respectivament, el solstici d’estiu i el solstici d’hivern?

Solstici d’estiu: ............................................................

Solstici d’hivern: ............................................................

49. La següent imatge correspon...

a) A l’equinocci de tardor.

b) Al solstici d’estiu.

c) Al solstici d’hivern.

50. Una constel·lació...

a) És un conjunt de galàxies.

b) És un fenomen meteorològic.

c) És un conjunt d’estels fixos, sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari.


37

Annex 2a


37

L’estructura de la Terra.

1. Quin és el diàmetre de la Terra? I el seu radi?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Terra ]

2. Etiqueta correctament les diferents capes de la Terra que apareixen a la següent imatge.

[ http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2ESO/tierrin/contenidos1.htm ]

3. Quina és la composició de l’escorça?


4. Quin és el gruix de l’escorça terrestre?

[ http://es.wikipedia.org/wiki/Estructura_interna_de_la_Tierra ]

5. De què està format, bàsicament, el mantell?

[ http://es.wikipedia.org/wiki/Estructura_interna_de_la_Tierra ]

6. Fins a quina profunditat hi arriba?


Alumne:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Terra

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2ESO/tierrin/contenidos1.htm


http://es.wikipedia.org/wiki/Estructura_interna_de_la_Tierra

http://es.wikipedia.org/wiki/Estructura_interna_de_la_Tierra



37

7. De què està compost el nucli?


8. En quin estat es troben els materials del nucli extern: sòlid, líquid o gasós?


9. I els del nucli l’intern?


10. A quina temperatura aproximada es troba el nucli intern?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Estructura_interna_de_la_Terra ]

11. La litosfera està formada per...

[ http://www.explora.cl/otros/librotierra/placas.html ]

12. I es divideix en...

[ http://almez.pntic.mec.es/~jmac0005/ESO_Geo/TIERRA/Html/Oceanos.htm ]

13. Quantes plaques tectòniques existeixen? Enumera’n les set principals.

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Tect%C3%B2nica_de_plaques ]

14. Busca una imatge on apareguin les diferents plaques tectòniques i enganxa-la.

15. Com es mouen les plaques tectòniques?

[ http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/earth/interior/how_plates_move.sp.html ]

16. Busca una imatge que il·lustri com es mouen les plaques tectòniques i enganxa-la.

[ http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/earth/interior/how_plates_move.sp.html ]

17. Segons sigui el moviment de les plaques en contacte, distingim tres tipus de límits de placa:

[ http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1bachillerato/estrucinternatierra/contenido5.htm ]

18. Explica breument en què consisteix cadascun d’aquests tres tipus de placa i quins altres noms reben.

[ http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1bachillerato/estrucinternatierra/contenido5.htm ]

19. Per a cadascun dels tipus de placa anteriors, busca una imatge representativa i enganxa-la.




http://ca.wikipedia.org/wiki/Estructura_interna_de_la_Terra

http://www.explora.cl/otros/librotierra/placas.html

http://almez.pntic.mec.es/~jmac0005/ESO_Geo/TIERRA/Html/Oceanos.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tect%C3%B2nica_de_plaques

http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/earth/interior/how_plates_move.sp.html

http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/earth/interior/how_plates_move.sp.html

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1bachillerato/estrucinternatierra/contenido5.htm

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1bachillerato/estrucinternatierra/contenido5.htm


37

20. Què és la Pangea?

[ http://es.wikipedia.org/wiki/Pangea ]

21. Busca una imatge de la Pangea i enganxa-la.

22. Què és un volcà?

[ http://centros3.pntic.mec.es/cp.valvanera/volcanes/queson/queson.html ]

23. On és més fàcil trobar els volcans?


24. Quines parts podem distingir en un volcà?

[ http://www.xtec.es/centres/a8019411/volcans/volc_que.htm ]

25. Busca una imatge que mostri les parts d’un volcà i enganxa-la.

26. Què és el magma?


27.▪ Què és una erupció volcànica?

[ http://es.wikipedia.org/wiki/Erupci%C3%B3n_volc%C3%A1nica ]

28. Segons la seva grandària, els productes sòlids d’una erupció volcànica es classifiquen en tres grups:


29. El conjunt de materials fosos producte d’una erupció volcànica rep el nom de...


30. Quins són els gasos més abundants en una erupció volcànica? [ http://patagoniaaustral.idoneos.com/index.php/Patagonia_volc%C3%A1nica#Gases_emitidos_por_los_volcanes ]

31. Troba una imatge de cadascun dels següents volcans i enganxa-les: Teide, Fuji, Etna, Vesubi, Krakatoa i Mauna Loa.

32. Què és un terratrèmol?

[ http://estaticos.elmundo.es/elmundo/2003/graficos/jun/s2/terremotos_1.swf ]

http://es.wikipedia.org/wiki/Pangea

http://centros3.pntic.mec.es/cp.valvanera/volcanes/queson/queson.html


http://www.xtec.es/centres/a8019411/volcans/volc_que.htm


http://es.wikipedia.org/wiki/Erupci%C3%B3n_volc%C3%A1nica



http://patagoniaaustral.idoneos.com/index.php/Patagonia_volc%C3%A1nica#Gases_emitidos_por_los_volcanes

http://estaticos.elmundo.es/elmundo/2003/graficos/jun/s2/terremotos_1.swf


37

33. Per què es produeixen els terratrèmols?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Ona_s%C3%ADsmica ]

34. Busca una imatge que mostri els llocs on es produeixen terratrèmols més freqüentment i enganxa-la.

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Terratr%C3%A8mol ]

35. Què és l’hipocentre d’un terratrèmol?

[ http://es.wikipedia.org/wiki/Hipocentro ]

36. I l’epicentre?

[ http://www.salonhogar.com/ciencias/naturaleza/terremotos/informacion.htm ]

37. Busca una imatge que mostri la diferència entre hipocentre i epicentre i enganxa-la.

38. Què és l’escala Richter? [ http://www.eitb24.com/noticia/es/B24_61888/internacional/Que-es-la-escala-Richter/ ]

39. Què és un sismògraf?

[ http://xtec.net/~ftrillo/sismograf.htm ]

40. Busca una imatge d’un sismògraf i enganxa-la.

41. Què és un maremot o tsunami?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Tsunami ]

42. Què és la hidrosfera?

[ http://es.wikipedia.org/wiki/Hidrosfera ]

43. Quin percentatge de la superfície terrestre està recoberta d’aigua? [ http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1ESO/hidrosfe/molecula.htm ]

44. Quin percentatge de la hidrosfera està constituït per aigua dolça? [ http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1ESO/hidrosfe/molecula.htm ]

45. Dintre de l’aigua dolça, quin percentatge suposen les aigües subterrànies, quin l’aigua de rius i llacs i quin l’aigua en forma de gel o neu? [ http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1ESO/hidrosfe/molecula.htm ]

46. Formen part de la hidrosfera els oceans, els rius, els llacs, les aigües subterrànies, les glaceres, la neu de les muntanyes, el gel de l’Antàrtida i els núvols. Busca imatges de cadascun d’ells i enganxa-les.

47. Què és l’atmosfera?

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ona_s%C3%ADsmica

http://ca.wikipedia.org/wiki/Terratr%C3%A8mol

http://es.wikipedia.org/wiki/Hipocentro

http://www.salonhogar.com/ciencias/naturaleza/terremotos/informacion.htm

http://xtec.net/~ftrillo/sismograf.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Tsunami

http://es.wikipedia.org/wiki/Hidrosfera


37

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Atmosfera_d%27un_cos_celest ]

48. Quins són els seus cinc principals components? Ordena’ls de més a menys abundant.

[ http://www.ecuadorciencia.org/articulos.asp?id=5677 ]

49. L’atmosfera es divideix en quatre capes. Indica quines són i fins a on arriba cadascuna.

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Atmosfera_terrestre ]

50. En quina capa es produeixen els fenòmens meteorològics (pluja, vent, neu, etc.)?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Troposfera ]

51. Què és la capa d’ozó?

[ http://es.wikipedia.org/wiki/Ozonosfera ]

52. Per a què serveix la capa d’ozó?

[ http://www.xtec.net/~gbermell/meteoeduca/ozo_est.htm ]

53. En què consisteix l’efecte hivernacle?

[ http://es.wikipedia.org/wiki/Efecto_invernadero ]

54. Busca una imatge que il·lustri l’efecte hivernacle i enganxa-la.

[ http://www.bellera.cat/sost/problemas/Webs/efectehivernacle.htm ]

55. Quins són els principals gasos d’efecte hivernacle?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Efecte_hivernacle ]

56. Què passaria si no hi hagué efecte hivernacle a la Terra?


57. Quina tasca positiva per a la Terra desenvolupa la termosfera o ionosfera.

[ http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/energia_externa/ampliaradiacion.htm ]

58. Com varien la densitat i la pressió atmosfèrica amb l’altura?

[ http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1ESO/atmosfera/contenidos2.htm ]

59. Busca una imatge que mostri com varia la temperatura de l’atmosfera amb l’altura i enganxa-la.

[ http://meteo.maicas.net/circula.html ]

http://ca.wikipedia.org/wiki/Atmosfera_d%27un_cos_celest

http://www.ecuadorciencia.org/articulos.asp?id=5677

http://ca.wikipedia.org/wiki/Atmosfera_terrestre

http://ca.wikipedia.org/wiki/Troposfera

http://es.wikipedia.org/wiki/Ozonosfera

http://www.xtec.net/~gbermell/meteoeduca/ozo_est.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Efecto_invernadero

http://www.bellera.cat/sost/problemas/Webs/efectehivernacle.htm

http://ca.wikipedia.org/wiki/Efecte_hivernacle


http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/energia_externa/ampliaradiacion.htm

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1ESO/atmosfera/contenidos2.htm

http://meteo.maicas.net/circula.html


43

Annex 2b


43

L’estructura de la Terra.

1. Etiqueta correctament les diferents capes de la Terra que apareixen a la següent imatge.

2. Els materials del nucli intern es troben en estat sòlid, mentre que els del nucli extern es troben en estat

gasós i per això poden girar. Veritat o fals? ....................

3. Les plaques tectòniques es mouen mitjançant un patró anomenat...

a) Cèl·lula de conducció.

b) Cèl·lula de subducció.

c) Cèl·lula de convecció.

4. Quin nom rep el supercontinent format per la unió de tots els continents actuals i que es creu que va

existir durant les eres Paleozoica i Mesozoica? ..............................

5. El magma està format per materials sòlids, líquids i gasosos. Veritat o fals? ....................

6. Els gasos més abundants en una erupció volcànica són .............................., .............................. i

...............................

7. Etiqueta adequadament les parts assenyalades a la següent imatge.

Alumne:


43

8. El conjunt d’aigües que podem trobar sota i sobre la superfície terrestre rep el nom ...............................

9. Assenyala quins dels següents elements pertanyen a la hidrosfera.

Els oceans.

El gel de l’Antàrtida.

Els peixos.

Els esculls coral·lins.

Les glaceres.

Les granotes.

Els rius.

Els núvols.

Les aigües subterrànies.

La neu de les muntanyes.

Les pedres que hi ha als rius.

Els llacs.

10. Etiqueta adequadament la imatge amb el nom de les diferents capes de l’atmosfera.


43

11. Relaciona adequadament cada capa terrestre amb la seva composició.

12. El nucli intern es troba a una temperatura aproximada de 3000 ºC. Veritat o fals? ....................

13. Segons sigui el moviment de les plaques en contacte, distingim tres tipus de límits de placa:

.............................., .............................. i ...............................

14. Un .............................. és un punt de la superfície terrestre per on són expulsats materials de l’interior de

la terra a elevades temperatures.

15. Una .................................................. és una emissió més o menys violenta a la superfície terrestre de

materials procedents de l’interior d’un volcà.

16. Un .............................. és una vibració que sacseja l’escorça terrestre.

17. Què mesura l’escala Richter?

a) La durada dels terratrèmols.

b) La distància que hi ha entre l’epicentre i l’hipocentre d’un terratrèmol.

c) La violència dels terratrèmols.

18. Quin percentatge de la superfície terrestre està recoberta d’aigua?

a) El 75%, aproximadament.

b) El 95%, aproximadament.

c) El 5%, aproximadament.

19. Què és una glacera?

a) Un territori de grans dimensions tot cobert de gel.

b) Un riu de lava.

c) Un riu de gel.


V F

Els fenòmens meteorològics es produeixen a la troposfera.

La capa d’ozó forma part de la mesosfera.

La capa d’ozó filtra part de la radiació ultraviolada que arriba del Sol.

La termosfera o ionosfera absorbeix les radiacions gamma i els rajos X procedents del Sol.

21. L’escorça terrestre té un gruix de...

Escorça

Mantell

Nucli

Està compost d'un aliatge de ferro i níquel

Està composta per basalt en les conques oceàniques i per granit en els continents

Està compost per roques silícies, més riques en ferro i magnesi que no pas l’escorça


43

d) Entre 50 i 700 km.

e) Entre 5 i 70 km.

f) Entre 5 i 700 m.

22. La litosfera està formada per...

a) L’escorça i la part més externa del mantell.

b) L’escorça i tot el mantell superior.

c) L’escorça i la part més externa del nucli.

23. Relaciona adequadament cada límit de placa amb les altres denominacions que pot rebre.

24. On és més fàcil trobar els volcans?

a) Als límits de les plaques.

b) Als països on fa més calor.

c) A l’interior de les plaques.

25. Segons la seva grandària, els productes sòlids d’una erupció volcànica es classifiquen en tres grups:

a) Cendres, lava i roques.

b) Cendres volcàniques (petits), lapilli (mitjans) i bombes volcàniques (grans).

c) Lapilli (petits), cendres volcàniques (mitjans) i bombes volcàniques (grans).

26. Els terratrèmols es produeixen quan, degut al moviment de les .................................................., es

produeix algun trencament als materials de l’interior terrestre, la qual cosa origina pertorbacions en

forma ................................

27. L’aparell que es fa servir per enregistrar els moviments sísmics rep el nom de ...............................

28. Quin percentatge de la hidrosfera està constituït per aigua dolça?

a) Més o menys la meitat.

b) El 95%, aproximadament.

c) El 5%, aproximadament.

29. Què és l’atmosfera?

a) És la capa de gasos que envolta la Terra.

b) És la capa d’aigua que envolta la Terra.

c) És l’aire que respirem.

Límit divergent

Límit convergent

Límit transcorrent

Zona de dorsal o límit constructiu

Zona de falla transformant

Zona de subducció o límit destructiu


43


V F

Gràcies a l’efecte hivernacle alguns gasos atmosfèrics retenen part de l’energia que emet la superfície terrestre quan aquesta és escalfada per la radiació solar.

Els principals gasos d’efecte hivernacle són el vapor d’aigua, el diòxid de carboni i l’ozó.

Si no hi hagués efecte hivernacle, la temperatura a la Terra seria més elevada.

Ciències de la naturalesa · Aula Oberta · Curs 2008/2009

50

Annex 3a


51

El relleu de la Terra.

1. Què és un mineral?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Mineral ]

2. Com es classifiquen els minerals des d’un punt de vista químic-estructural?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Mineral ]

3. Què és una roca?

[ http://es.wikipedia.org/wiki/Roca ]

4. Segon el seu origen, quins tipus de roques distingim?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Roca ]

5. Com es formen les roques sedimentàries?

[ http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1ESO/corteza/contenidos9.htm ]

6. Dintre de les roques sedimentàries, distingim tres tipus:

[ http://www.monografias.com/trabajos17/litosfera/litosfera.shtml ]

7. Explica breument com es formen les roques sedimentàries detrítiques i com es classifiquen segons la grandària dels sediments que les formen.


8. Explica breument com es formen les roques sedimentàries químiques i anomena’n alguns exemples.


9. Explica breument com es formen les roques sedimentàries orgàniques i anomena’n alguns exemples.

[ http://www.monografias.com/trabajos17/litosfera/litosfera.shtml ]

10. Com es formen les roques ígnies o magmàtiques?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Roques_%C3%ADgnies ]

11. Segons quin hagi estat el seu procés de refredament, distingim dos tipus de roques ígnies o magmàtiques. Anomena’ls i posa’n exemples de cadascun, explicant breument com és el seu procés de refredament.

[ http://www.astromia.com/tierraluna/rocas.htm ]

Alumne:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mineral

http://ca.wikipedia.org/wiki/Mineral

http://es.wikipedia.org/wiki/Roca

http://ca.wikipedia.org/wiki/Roca

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1ESO/corteza/contenidos9.htm

http://www.monografias.com/trabajos17/litosfera/litosfera.shtml



http://www.monografias.com/trabajos17/litosfera/litosfera.shtml

http://ca.wikipedia.org/wiki/Roques_%C3%ADgnies

http://www.astromia.com/tierraluna/rocas.htm


52

12. Com es formen les roques metamòrfiques?

[ http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2ESO/materiales_terrestres/contenidos8.htm ]

13. Quin processos poden ser responsables de la formació de roques metamòrfiques?


14. Anomena alguns exemples de roques metamòrfiques.

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Roca_metam%C3%B2rfica ]

15. Com es distribueixen els diferents tipus de roques a la superfície de l’escorça a Espanya? Busca una imatge que serveixi per a il·lustrar aquesta distribució i enganxa-la.


http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/2ESO/materiales_terrestres/contenidos8.htm


http://ca.wikipedia.org/wiki/Roca_metam%C3%B2rfica



53

16. Completa adequadament l’esquema que se’t presenta a continuació.


54

17. Busca imatges representatives d’exemples de cadascun dels diferents tipus de roques que apareixen al següent esquema.


55



56



51

20. Què són els agents geològics externs?

[ http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/Agentes_1/index.htm ]

21. Quins són els principals agents geològics externs?

[ http://www.supercable.es/~jacedo/Agentes%20geologicos.htm ]

[ http://web.educastur.princast.es/proyectos/biogeo_ov/4a_ESO/01_relieve/lecturas/0_lectura1.htm ]

22. Què és la meteorització? [ http://www.wikilearning.com/curso_gratis/meteorizacion_suelos_y_modelado_de_las_vertientes-meteorizacion/1918-1 ]

23. Quina és una de les principals característiques de la meteorització i que la diferencia de l’erosió?

[ http://es.geocities.com/cienciesterra/tema5/CTMA05_02.html ]

24. Enumera quines formes de meteorització distingim.

[ http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1bachillerato/petrogeneticos/contenido6.htm ]

25. Explica breument en què consisteix la meteorització mecànica. Busca també imatges que il·lustrin aquest fenomen i enganxa-les.


26. Explica breument en què consisteix la meteorització química. Busca també imatges que il·lustrin aquest fenomen i enganxa-les.


27. Explica breument en què consisteix la meteorització biològica. Busca també imatges que il·lustrin aquest fenomen i enganxa-les.


28. Com es formen els sòls?

[ http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/modpais1/contenido4.htm ]

29. Com es diu el procés de formació i evolució d’un sòl?

[ http://www.enciclonet.com/documento/edafogenesis ]

30. Un sòl característic presenta una estructura organitzada en una sèrie de capes anomenades horitzons. Fes un llistat d’aquests horitzons amb una breu explicació de les seves característiques més importants.

[ http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/modpais1/contenido4.htm ]

[ http://es.wikipedia.org/wiki/Suelo ]

31. Busca una imatge que serveixi per a il·lustrar l’estructura de capes del sòl i enganxa-la.

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/Agentes_1/index.htm

http://www.supercable.es/~jacedo/Agentes%20geologicos.htm

http://web.educastur.princast.es/proyectos/biogeo_ov/4a_ESO/01_relieve/lecturas/0_lectura1.htm

http://www.wikilearning.com/curso_gratis/meteorizacion_suelos_y_modelado_de_las_vertientes-meteorizacion/1918-1

http://es.geocities.com/cienciesterra/tema5/CTMA05_02.html

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/1bachillerato/petrogeneticos/contenido6.htm




http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/modpais1/contenido4.htm

http://www.enciclonet.com/documento/edafogenesis

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/modpais1/contenido4.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Suelo


51

32. Què és l’humus?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Humus ]

33. Enumera els factors dels quals depèn la formació dels sòls.


34. Què és l’erosió?

[ http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/Agentes_1/contenidos1.htm ]

35. Com és produeix aquest desgast?


36. Quines diferències fonamentals existeixen entre erosió i meteorització?


37. Què és la sedimentació?


38. Quin nom rep l’erosió causada per l’acció del vent?

[ http://espanol.answers.yahoo.com/question/index?qid=20080407175115AABV04O ]

39. A què es deguda l’erosió eòlica? [ http://www.kalipedia.com/ciencias-tierra-universo/tema/modelado-relieve/formas-erosion-eolica.html?x=20070417klpcnatun_138.Kes&ap=1 ]

40. L’acció del vent produeix tres tipus característics de paisatge. Enumera’ls.


41. Descriu breument les principals característiques del tipus de desert rocós i muntanyós. Busca’n imatges il·lustratives i enganxa-les.


42. Descriu breument les principals característiques del tipus de desert pedregós. Busca’n imatges il·lustratives i enganxa-les.


43. Descriu breument les principals característiques del tipus de desert arenós. Busca’n imatges il·lustratives i enganxa-les.


44. Quin paper juga la vegetació en relació amb l’acció erosiva del vent i els processos de desertificació?

[ http://espanol.answers.yahoo.com/question/index?qid=20080407175115AABV04O ]

http://ca.wikipedia.org/wiki/Humus


http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/Agentes_1/contenidos1.htm




http://espanol.answers.yahoo.com/question/index?qid=20080407175115AABV04O

http://www.kalipedia.com/ciencias-tierra-universo/tema/modelado-relieve/formas-erosion-eolica.html?x=20070417klpcnatun_138.Kes&ap=1





http://espanol.answers.yahoo.com/question/index?qid=20080407175115AABV04O


51

45. L’acció dels rius sobre el relleu terrestre depèn de la part del seu curs en la qual ens fixem. En distingim tres. Quines són?


46. Com és la velocitat de l’aigua d’un riu en el seu tram alt?


47. Quina és l’activitat més important que realitza un riu en el seu tram alt?


48. Descriu breument com es produeix l’acció erosiva d’un riu durant el seu tram alt i quines són les seves formes característiques. Busca’n imatges il·lustratives i enganxa-les.


49. Com és la velocitat de l’aigua d’un riu en el seu tram mitjà?


50. Quina és l’activitat principal que realitza un riu en el seu tram mitjà?


51. Descriu breument com es produeix l’acció erosiva d’un riu durant el seu tram mitjà i quines són les seves formes característiques. Busca’n imatges il·lustratives i enganxa-les.


52. Com és la velocitat de l’aigua d’un riu en el seu tram baix?


53. Quina és l’activitat predominant que realitza un riu en el seu tram baix?


54. Descriu breument les característiques del paisatge que envolta el tram baix d’un riu.


55. Quins dos tipus bàsics de desembocadura d’un riu es poden trobar?


56. Descriu breument com es forma un delta i anomena’n algun exemple. Busca’n imatges il·lustratives i enganxa-les.















51

57. Descriu breument com es forma un estuari i anomena’n algun exemple. Busca’n imatges il·lustratives i enganxa-les.


58. Què és una glacera?

[ http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/agentes_2/contenidos3.htm ]

59. Quines parts es poden distingir en les glaceres?


60. Explica breument què és el circ d’una glacera i quin tipus d’erosió hi té lloc.


61. Explica breument què és la llengua d’una glacera i quin tipus d’erosió hi té lloc.


62. Explica breument què és la zona d’ablació d’una glacera i quin tipus de sedimentació hi té lloc.


63. Busca una imatge on es puguin veure amb claredat les diferents parts d’una glacera i enganxa-la.

64. Busca imatges il·lustratives de glaceres i enganxa-les.

65. El mar erosiona les costes a causa de tres factors. Quins són?


66. L’impacte de l’aigua del mar sobre la costa provoca dos efectes que originen la seva erosió. Quins són?

[ http://www.kalipedia.com/ciencias-tierra-universo/tema/modelado-relieve/formas-erosion-marina.html?x=20070417klpcnatun_132.Kes&ap=0 ]

67. Enumera les principals formes d’erosió de les costes degut a l’acció del mar. Busca’n una imatge il·lustrativa i enganxa-la. [ http://www.kalipedia.com/ciencias-tierra-universo/tema/modelado-relieve/formas-erosion-marina.html?x=20070417klpcnatun_132.Kes&ap=0 ]

68. Busca imatges il·lustratives dels efectes erosius de l’acció del mar sobre les costes i enganxa-les.


http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/agentes_2/contenidos3.htm






http://www.kalipedia.com/ciencias-tierra-universo/tema/modelado-relieve/formas-erosion-marina.html?x=20070417klpcnatun_132.Kes&ap=0

http://www.kalipedia.com/ciencias-tierra-universo/tema/modelado-relieve/formas-erosion-marina.html?x=20070417klpcnatun_132.Kes&ap=0


51

69. El mar transporta materials que sedimenten a les costes formant dipòsits. Quins són els principals tipus d’aquests dipòsits que podem distingir? Busca’n una imatge il·lustrativa i enganxa-la. [ http://www.kalipedia.com/ciencias-tierra-universo/tema/modelado-relieve/accion-geologica-sedimentaria-mar.html?x=20070417klpcnatun_136.Kes ] [ http://www.kalipedia.com/ciencias-tierra-universo/tema/modelado-relieve/formaciones-propias-costas-bajas.html?x1=20070417klpcnatun_134.Kes&x=20070417klpcnatun_136.Kes ]

70. Busca imatges il·lustratives dels diferents tipus de dipòsits marins a les costes i enganxa-les.

http://www.kalipedia.com/ciencias-tierra-universo/tema/modelado-relieve/accion-geologica-sedimentaria-mar.html?x=20070417klpcnatun_136.Kes

http://www.kalipedia.com/ciencias-tierra-universo/tema/modelado-relieve/formaciones-propias-costas-bajas.html?x1=20070417klpcnatun_134.Kes&x=20070417klpcnatun_136.Kes


74

Annex 3b


74


1. Assenyala quines de les següents característiques són aplicables al concepte de mineral: sòlid, dur,

homogeni, gasós, natural, rocós, heterogeni, verd, estructura interna i composició pròpies, rugós,

metàl·lic, artificial, pesat.

2. Relaciona adequadament cada tipus de roca amb el procés mitjançant el qual es formen.

3. Assenyala quins dels següents elements són agents geològics externs.

Els volcans L’efecte hivernacle

El vent Les glaceres

La vegetació Les roques

La pluja Els canvis de temperatura

La humitat Els animals

Els planetes L’ésser humà

Els rius Els torrents

L’oxigen Els minerals

El mar El diòxid de carboni

Les aigües subterrànies Les plaques tectòniques

Alumne:

Sedimentàries

Magmàtiques

Metamòrfiques

Per acumulació de materials sobre la superfície terrestre, seguida de la compactació i la cementació dels mateixos

A partir del refredament d’un magma

A partir de qualsevol tipus de roca, quan aquestes es transformen, sense arribar a fondre’s, en veure’s

sotmeses a grans pressions i temperatures


74

4. Assenyala quines de les següents imatges corresponen a processos de meteorització (M), quines corresponen a processos d’erosió (E) i quines a processos de sedimentació (S).


74

5. El residu generat a partir de la descomposició de restes orgàniques animals i vegetals sota l'acció

d'organismes vius com bacteris, fongs i artròpodes rep el nom de ................................

6. Relaciona adequadament cadascun dels trams d’un riu amb les seves característiques.

7. Els estuaris se solen formar quan les aigües d’un riu...

d) Un riu que porta molta velocitat desemboca a un mar poc actiu.

e) Un riu que porta poca velocitat desemboca a un mar poc actiu.

f) Un riu que porta molta velocitat desemboca a un mar molt actiu.

8. A continuació, tens una imatge d’una glacera. Marca-n’hi clarament el circ, la llengua i la zona d’ablació.

9. Els minerals es classifiquen en...

Tram alt

Tram mitjà

Tram baix

La velocitat de l’aigua és elevada

Predomina l’erosió

El llit del riu té forma de “V”

L’aigua circula lentament

La velocitat de l’aigua disminueix

Predomina la sedimentació

La vall del riu és molt oberta, quasi una plana

Predomina el transport

La vall del riu agafa forma d’artesa


74

d) Fases.

e) Classes.

f) Sedimentaris, magmàtics o metamòrfics.

10. Completa adequadament el següent esquema amb la classificació de les roques.

11. Relaciona adequadament cada procés geològic amb les seves característiques.

12. Quines formes de meteorització distingim?

a) Marina, fluvial i glacial.

b) Mecànica, erosiva i animal.

c) Mecànica, química i biològica.

13. Quin nom rep l’erosió causada per l’acció del vent? .................................................

14. Associa correctament cadascuna de les següents formacions geològiques amb el tram del riu del qual

són característiques: congost, meandre, plana d’inundació, gorg, barranc, delta, marmita de gegant, estuari.

Tram alt Tram mitjà Tram baix

Meteorització

Erosió

La roca és desgastada

Els materials de la roca són transformats

Els fragments de roca pateixen un transport


74

15. Assenyala quines de les següents imatges corresponen a un delta (D) i quines a un estuari (E).

16. El mar erosiona les costes a causa de tres factors:

a) Les marees, els corrents i, sobre tot, les onades.

b) Els peixos, el vent i les onades.

c) Els huracans, els ciclons i els tifons.


74

17. Els minerals estan constituïts per una o més roques cohesionades. Veritat o fals? ....................

18. Etiqueta adequadament cada roca amb algun dels noms de la següent llista: marbre, granit, guix, pedra

calcària, carbó, pissarra, conglomerat.

19. Assenyala quins dels següents agents geològics produeixen meteorització (M) i quins erosió (E).

Els canvis de temperatura Les glaceres Els rius

El vent La humitat El mar

La vegetació Els animals El diòxid de carboni

20. El sòl es una barreja de...

a) Roca, matèria orgànica, aigua i aire.

b) Roca i minerals.

c) Sorra, pedres, pols i matèria orgànica.

21. Assenyala quines de les següents imatges corresponen a un tipus de desert rocós i muntanyós (RiM),

quines a un de pedregós (P) i quines a un d’arenós (A).


74

22. Assenyala quines de les següents imatges són característiques del tram alt d’un riu (TA), quines del tram mitjà (TM) i quines del tram baix (TB).

23. Escriu el nom d’algun delta que coneguis: ................................................


74

24. Assenyala clarament la plataforma d’abrasió del penya-segat que es mostra a la següent imatge.


74

Annex 3c


74

Minerals (fitxes).

Aluminita

Classificació químic-estructural:

Composició química:

Utilitat:

Ambre



Utilitat:

Aragonita



Utilitat:

Bòrax



Utilitat:

Alumne:


74

Calcita



Utilitat:

Cinabri



Utilitat:

Cuprita



Utilitat:

Diamant



Utilitat:


74

Galena



Utilitat:

Grafit



Utilitat:

Guix



Utilitat:

Halita



Utilitat:


74

Moscovita



Utilitat:

Or



Utilitat:

Pirita



Utilitat:

Plata



Utilitat:


74

Quars



Utilitat:

Sofre



Utilitat:

Talc



Utilitat:

Turquesa



Utilitat:


80

Annex 3d


80


82

Annex 3e


82


▪ Fes una representació del perfil del terreny en el recorregut AB.

▪ Fes una representació del perfil del terreny en el recorregut XY.

Alumne:

X

Y


82

▪ Uns excursionistes volen recórrer el camí representat al mapa entre els punts O i F. Fes una representació del perfil del terreny que trobaran durant el seu recorregut.

O

F


82

▪ En els propers dies, amb la teva classe, realitzaràs una sortida a la muntanya per realitzar el recorregut Vilaplana - La Mussara - Vilaplana. Fes una representació del perfil del terreny que hi trobareu.

500

400

900


83

Annex 4a


84

Contaminació i degradació del medi.

1. En què consisteix l’efecte hivernacle?

[ http://es.wikipedia.org/wiki/Efecto_invernadero ]

2. Busca una imatge que il·lustri l’efecte hivernacle i enganxa-la.

[ http://www.bellera.cat/sost/problemas/Webs/efectehivernacle.htm ]

3. Quins són els principals gasos d’efecte hivernacle?


4. Què passaria si no hi hagués efecte hivernacle a la Terra?


5. Busca un gràfic que mostri l’evolució de la temperatura terrestre i de la concentració de CO2 atmosfèric durant els darrers 1000 anys i enganxa’l.

[ http://es.wikipedia.org/wiki/Calentamiento_global ]

6. Busca un gràfic que mostri com han anat evolucionant les emissions de CO2 a l’atmosfera degut a l’activitat industrial en els darrers dos segles.

[ http://www.globalwarmingart.com/wiki/Image:Global_Carbon_Emission_by_Type_png ]

7. Busca un gràfic que mostri com es distribueixen les emissions de CO2 d’origen industrial segons les diferents zones del planeta i enganxa’l.

[ http://www.globalwarmingart.com/wiki/Image:Carbon_Emission_by_Region_png ]

8. Fes una llista de les conseqüències negatives que podrien derivar-se d’un canvi climàtic associat a l’escalfament global.

[ http://www.nrdc.org/laondaverde/globalwarming/fcons.asp ]

9. Quines mesures poden ajudar a reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera?

[ http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/hiverna.htm ]

10. Què són les energies renovables?

[ http://es.wikipedia.org/wiki/Energ%C3%ADa_renovable ]

11. Quines són les principals energies renovables?


Alumne:

http://es.wikipedia.org/wiki/Efecto_invernadero

http://www.bellera.cat/sost/problemas/Webs/efectehivernacle.htm



http://es.wikipedia.org/wiki/Calentamiento_global

http://www.globalwarmingart.com/wiki/Image:Global_Carbon_Emission_by_Type_png

http://www.globalwarmingart.com/wiki/Image:Carbon_Emission_by_Region_png

http://www.nrdc.org/laondaverde/globalwarming/fcons.asp

http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/hiverna.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Energ%C3%ADa_renovable



85

12. Quines són les principals energies no renovables?


13. Quins són els anomenats combustibles fòssils? [

http://www.eumed.net/libros/2008a/380/CUALES%20SON%20LOS%20COMBUSTIBLES%20FOSILES.htm ]


http://www.eumed.net/libros/2008a/380/CUALES%20SON%20LOS%20COMBUSTIBLES%20FOSILES.htm

http://www.eumed.net/libros/2008a/380/CUALES%20SON%20LOS%20COMBUSTIBLES%20FOSILES.htm


86



86

15. Què és la capa d’ozó?

[ http://es.wikipedia.org/wiki/Ozonosfera ]

16. Per a què serveix la capa d’ozó?

[ http://www.xtec.net/~gbermell/meteoeduca/ozo_est.htm ]

17. Què és un forat a la capa d’ozó?

[ http://es.wikipedia.org/wiki/Agujero_de_ozono ]

18. Quines substàncies químiques fabricades per l’home es consideren les principals responsables de l’augment dels forats a la capa d’ozó?

[ http://www.atmosphere.mpg.de/enid/2__Agujero_de_la_capa_de_ozono/-_el_agujero_de_ozono_y_los_CFC_34n.html ]

19. Per a què s’han fet servir els CFC?

[ http://www.edunet.ch/activite/wall/encyclopedie/pagozono/cfcs.htm ]

20. Fes una llista de les conseqüències negatives que podrien derivar-se d’un augment excessiu dels forats a la capa d’ozó.

[ http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/ozo.htm ]

21. Quines mesures poden ajudar a reduir l’augment excessiu dels forats a la capa d’ozó?

[ http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/ozo.htm ]

22. Com es produeix la contaminació tèrmica de les aigües?

[ http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/dol%E7a2.htm ]

23. En què consisteix el procés d’eutrofització de les aigües?

[ http://www.ecologiaverde.com/eutrofizacion/ ] [ http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/dol%E7a2.htm ]

24. Quina és la causa més important d’eutrofització de rius, llacs i embasaments?


25. Quines conseqüències negatives poden tenir els abocaments tòxics a rius, llacs i embasaments?


26. Quines mesures poden ajudar a millorar la qualitat de les aigües de rius, llacs i embasaments?


27. Què entenem per biodiversitat?

[ http://www.biomuseopanama.org/es/biodiversity/index.html ]

http://es.wikipedia.org/wiki/Ozonosfera

http://www.xtec.net/~gbermell/meteoeduca/ozo_est.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Agujero_de_ozono

http://www.atmosphere.mpg.de/enid/2__Agujero_de_la_capa_de_ozono/-_el_agujero_de_ozono_y_los_CFC_34n.html

http://www.edunet.ch/activite/wall/encyclopedie/pagozono/cfcs.htm

http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/ozo.htm

http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/ozo.htm

http://www.xtec.es/~mferna99/projecte/dol%E7a2.htm

http://www.ecologiaverde.com/eutrofizacion/





http://www.biomuseopanama.org/es/biodiversity/index.html


86

28. Què és un ecosistema?

[ http://ca.wikipedia.org/wiki/Ecosistema ]

29. Per què és important mantenir la biodiversitat? [ http://www.repsol.com/es_es/todo_sobre_repsol_ypf/responsabilidad_corporativa/medio_ambiente_seguridad_y_calidad/biodiversidad/la_biodiversidad/amenazas_para_la_biodiversidad/ ]

30. Quines activitats humanes suposen una major amenaça per al manteniment de la biodiversitat.

[ http://www.tecnun.es/ASIGNATURAS/ECOLOGIA/HIPERTEXTO/12EcosPel/123BiodivPelig.htm ]

http://ca.wikipedia.org/wiki/Ecosistema

http://www.repsol.com/es_es/todo_sobre_repsol_ypf/responsabilidad_corporativa/medio_ambiente_seguridad_y_calidad/biodiversidad/la_biodiversidad/amenazas_para_la_biodiversidad/

http://www.tecnun.es/ASIGNATURAS/ECOLOGIA/HIPERTEXTO/12EcosPel/123BiodivPelig.htm


92

Annex 4b


92

Contaminació i degradació del medi.

1. L’efecte hivernacle és el resultat...

a) De la calor que la capa de plàstic que envolta la Terra no deixa escapar a l’espai.

b) De la calor que alguns gasos de l’atmosfera no deixen escapar a l’espai.

c) De la calor que s’acumula a l’estiu i que serveix per escalfar la Terra a l’hivern.

2. Actualment, les tres regions que generen més emissions de CO2 a l’atmosfera degut a l’activitat

industrial són, de major a menor quantitat d’emissions: ................................, ................................ i

.................................

3. La capa d’ozó...

d) Forma part natural de l’atmosfera terrestre.

e) És producte de les emissions de gasos generada per l’acció de l’home.

f) Es forma a partir de l’ozó que arriba del Sol.

4. Quines substàncies químiques fabricades per l’home es consideren les principals responsables de l’augment dels forats a la capa d’ozó?

a) Els FCF.

b) Els TFT.

c) Els CFC.

5. El concepte d’ecosistema comprèn...

a) Tots els animals d’un territori, així com les relacions que s’hi estableixen.

b) Una comunitat d’éssers vius i tot allò que els envolta, així com les relacions que s’hi estableixen.

c) Tots els vegetals i els animals d’un territori, exceptuant l’home.


Alumne:


92

7. Observa atentament els següents gràfics i comenta’ls breument.

Temperatura mitjana a la Terra

Concentració de CO2 a l’atmosfera


92

8. L’efecte hivernacle...

a) És un fenomen necessari per a la vida a la Terra, donat que evita que la seva temperatura baixi massa.

b) És un fenomen totalment neutre, que tan se val si té lloc com si no.

c) És un fenomen indesitjable i que hauríem d’intentar fer desaparèixer.

9. La capa d’ozó...

a) És mol beneficiosa per a nosaltres, donat que filtra part de la radiació ultraviolada que ens arriba del Sol.

b) És un problema molt greu que els humans haurem de resoldre si volem seguir vius.

c) Protegeix la Terra dels impactes dels meteorits.

10. De la següent llista, assenyala correctament aquells materials, utensilis i substàncies per a la

fabricació dels quals s’han fet servir CFC: una taula de fusta, un líquid refrigerant, gasolina amb plom,

un desodorant, un aïllant tèrmics, formigó, una memòria RAM, un insecticida per a la llar.

11. La desaparició d’espècies animals o vegetals dintre d’un ecosistema...

a) No és un problema greu si es tracta d’animals o plantes de grandària petita.

b) Genera desequilibris que el poden fer deixar de generar serveis i recursos de gran importància.

c) Hi genera desequilibris que, amb el temps, sempre acaben per corregir-se.

12. Associa correctament cadascun dels següents fenòmens amb la problemàtica ambiental de la qual és conseqüència.

Escalfament global

Augment del forat de la capa

d’ozó

Contaminació de l’aigua

dolça

Pèrdua de biodiversita

t Augment del nivell del mar i desaparició de zones de costa.

Augment dels problemes a la pell (càncer, cremades greus, etc.).

Deteriorament de molts materials de construcció que es troben a l'aire lliure.

Augment dels períodes de sequera i del risc de focs arrasadors.

Mort de peixos i altres espècies d’aigua dolça.

Desglaçament del gel de les glaceres i dels casquets polars.

Infeccions i malalties gastrointestinals i de tot tipus.

Augment de la intensitat i del poder destructiu de les tempestes tropicals.

Augment de les patologies oculars (cataractes, ceguesa, etc.).

Aparició de malalties tropicals a zones com Europa.

Augment de la freqüència de les onades de calor.

Emissió de males olors.

Pèrdua de serveis i recursos proporcionats per animals i plantes (aliments, medicaments i fibres tèxtils).

Enterboliment de l’aigua degut al creixement excessiu d’algues.

Disminució de les nostres defenses davant certes malalties.

Augment del risc de pluges torrencials.


92

13. El CO2 és un contaminant. Veritat o fals? ....................

14. Ordena adequadament els següents fets que descriuen el procés d’eutrofització.

1 Moltes algues moren donat que l’aliment comença a esgotar-se i no els arriba la llum solar.

2 Els microorganismes anaerobis desprenen metà, àcid sulfúric i altres substàncies que provoquen males olors.

3 Les aigües s’enterboleixen i es posen d’un color verdós.

4 La quantitat d’oxigen que contenen les aigües es redueix molt.

5 Algues i plantes mortes serveixen d’aliment a microorganismes descomponedors.

6 Es produeix un abocament incontrolat de fosfats i nitrats procedent de fertilitzants, detergents o purins.

7 La llum del Sol gairebé no pot travessar la superfície de l’aigua.

8 Molts peixos i altres animals aquàtics moren degut a la manca d’oxigen.

9 Es multipliquen els microorganismes anaerobis que descomponen la matèria orgànica sense necessitat d'oxigen.

10 El microorganismes descomponedors consumeixen gran quantitat de l’oxigen dissolt a l’aigua.

11 Es produeix un creixement excessiu d’algues i plantes aquàtiques que cobreixen la superfície de l’aigua.

6


92

15. Els principals gasos responsables de l’efecte hivernacle són:

a) Oxigen, sofre i CO2.

b) Ozó, CO2 i nitrogen.

c) CO2, ozó i vapor d’aigua.

16. Els arbres i les plantes poden ajudar a combatre l’escalfament global degut a què...

a) Són consumidors nets de CO2.

b) Consumeixen CFC.

c) Ajuden a regenerar la capa d’ozó.

17. El gruix de la capa d’ozó sobre l’Antàrtida i l’Àrtic...

a) Disminueix i torna a recuperar-se cada any, de forma natural.

b) Es mantindria sempre estable si no fos per l’acció de l’home.

c) No para d’augmentar, degut a la contaminació d’origen industrial.

18. Associa correctament cadascun dels següents factors amb la problemàtica ambiental a la qual contribueix.

Escalfament global


d’ozó


dolça


t Ús de desodorants amb CFC.

La introducció de noves espècies per part de l’home en determinats ecosistemes.

Emissions de les centrals tèrmiques de fuel.

Abocament d’aigua calenta procedent dels sistemes de refrigeració de les indústries a rius, llacs i embassaments.

Ús de líquids refrigerants d’aparells d’aire condicionat amb CFC.

Emissions dels motors dels automòbils.

Abocament incontrolat de detergents a les aigües.

Ús d’escumes pel cabell amb CFC.

Abocaments industrials i urbans de substàncies tòxiques a les aigües.

Emissions dels motors de les aeronaus.

Ús excessiu de fertilitzants sintètics.

Ús d’aerosols insecticides per a la llar amb CFC.

Emissions de les centrals tèrmiques de carbó.

La cacera indiscriminada de determinades espècies.

Ús excessiu de plaguicides sintètics.

Emissions de les centrals tèrmiques de biomasa.

Ús excessiu i abocament incontrolat de purins.

Desforestació.

Ús de líquids refrigerants per a frigorífics amb CFC.

Emissions de les centrals tèrmiques de gas natural.


92

19. Els abocaments d’aigua calenta als rius, llacs i embassaments procedents de les indústries provoquen

una disminució de la concentració ....................................... a l’aigua, la qual cosa pot donar lloc

...................................................................................................................

20. Durant l’últim any, en un llac han començat a proliferar les algues, l’aigua s’ha enterbolit, tornant-se

d’un color verdós, i molts peixos han començat a aparèixer morts a la superfície. A més, l’olor a prop del llac s’ha tornat insuportable. Molt a prop del llac, aigües amunt hi ha una gran plantació d’agricultura ecològica. A uns quaranta quilòmetres, també aigües amunt, hi ha una granja de porcs, no massa gran. A uns cinc quilòmetres, aigües avall, fa un any que van inaugurar una fàbrica de detergents. Imagina que pertanys al cos d’inspectors del Departament de Medi Ambient de la

Generalitat de Catalunya i que t’han encarregat que investiguis la raó de la mort dels peixos. Amb la informació de què disposes, quines causes descartaries i per què?

I quina creus que és la causa del mal que ha patit la fauna del llac? Descriu el procés que creus pot haver tingut lloc al llac i que ha culminat amb la mort dels peixos.

Quin és el terme que es fa servir per referir-se a aquest tipus de processos?

x

x

x


92

21. Els combustibles que suposen la principal font d’emissió de CO2 a l’atmosfera degut a l’activitat

humana són, de major a menor quantitat d’emissions: ................................, ................................ i

.................................

22. Diem que una energia és renovable...

g) Quan depèn de recursos que no es poden esgotar.

h) Quan depèn de recursos que s’acabaran esgotant.

i) Quan la podem canviar per una altra.

23. En les últimes dècades, però, el gruix de la capa d’ozó a l’Antàrtida...

a) Ha arribat a màxims molt preocupants.

b) Ha arribat a mínims molt preocupants.

c) Ha desaparegut completament.

24. La biodiversitat d’un determinat ecosistema inclou...

a) El conjunt de les seves espècies animals, vegetals i minerals.

b) El conjunt de les seves espècies animals i vegetals.

c) El conjunt de les seves espècies animals.

25. Relaciona els següents tipus de centrals de producció elèctrica amb l’activitat que s’hi desenvolupa i amb el tipus d’energia (renovable o no renovable) que fan servir.

ENERGIA

RENOVABLE

ENERGIA NO

RENOVABLE

CENTRAL EÒLICA

CENTRAL HIDROELÈCTRICA

CENTRAL NUCLEAR

CENTRAL GEOTÈRMICA

CENTRAL FOTOVOLTAICA

CENTRAL TÈRMICA

CENTRAL MAREOMOTRIU

APROFITA LA CALOR DE L’INTERIOR TERRESTRE PER OBTENIR ELECTRICITAT

APROFITA L’ENERGIA DEL VENT PER PRODUIR ELECTRICITAT

APROFITA L’ENERGIA DE L’AIGUA QUE CAU PER PRODUIR ELECTRICITAT

OBTÉ ELECTRICITAT APROFITANT EL MOVIMENT DE LES ONADES

OBTÉ ELECTRICITAT A PARTIR DE L’ENERGIA QUE ARRIBA DEL SOL

OBTÉ ELECTRICITAT A PARTIR DE LA FISSIÓ DE L’URANI

ES CREMA COMBUSTIBLE (FÒSSIL O BIOCOMBUSTIBLE) PER GENERAR ELECTRICITAT


92

26. Associa correctament cadascuna de les següents mesures amb la problemàtica ambiental que poden ajudar a solucionar.

Escalfament global


d’ozó


dolça


t Tancar els llums quan no siguin necessaris.

Fer servir bombetes de baix consum.

No comprar frigorífics ni aparells d’aire condicionat que facin servir CFC.

Plantar més arbres.

Desenvolupar motors que no funcionin amb combustibles fòssils.

Evitar l’ús excessiu de purins com a fertilitzant.

Manifestar-se contra la tala indiscriminada d’arbres.

Evitar la utilització de detergents rics en fosfats.

Aprofitar i desenvolupar més els sistemes renovables d’obtenció d’energia (eòlica, solar, mareomotriu, geotèrmica, etc.).

No abusar de la calefacció i l’aire condicionat.

Exercir més control sobre la caça furtiva.

Consumir fruita i verdura d’agricultura ecològica.

Eliminar la tala indiscriminada de boscos i selves tropicals.

No fer ús excessiu de productes tòxics de neteja (amoníac, lleixiu, etc.).

Utilitzar electrodomèstics de baix consum.

Vigilar i denunciar els abocaments industrials i agrícoles incontrolats.

Fer ús del transport públic i de les bicicletes.

No comprar pells ni consumir carn d’espècies amenaçades.

Prendre mesures per evitar els incendis forestals.

No fer servir aerosols insecticides que continguin CFC.

Depurar totes les aigües industrials i urbanes abans d’abocar-les als rius.

Instal·lar finestres de doble vidre als habitatges.

No comprar mobles fets de fusta d’arbres de selves tropicals.

Fomentar la creació d’àrees protegides (reserves naturals, parcs nacionals, etc.).

No abusar dels fertilitzants i els plaguicides sintètics.

Vetllar per l’acompliment dels tractats internacionals que limiten l’ús industrial dels CFC.

A la indústria, reutilitzar l’aigua procedent dels sistemes de refrigeració i no abocar-la directament.

Evitar comprar desodorants, laques, escumes, etc. que continguin CFC.

No abocar directament a l’aigüera pintures i olis (millor portar-los a la deixalleria).

Exercir més control sobre les zones on s’implanten construccions humanes.

Fer servir paper reciclat.

Programació ciències de la naturales. Aula oberta IES Puig i Ferater

Documents

Transcript of Programació ciències de la naturales. Aula oberta IES Puig i Ferater