PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA. VALENCIÀ IES ... · domini bàsic de...

PROGRAMACIÓDIDÀCTICA

DEPARTAMENT DELLENGUA I LITERATURA.

VALENCIÀ

IES SANT VICENTCURS 2014-2015

IES Sant VicentProgramació didàcticaDepartament de llengua i literatura. ValenciàCurs 2014-2015

ÍNDEX

1.INTRODUCCIÓ............................................................................................................3

a) Justificació de la programació.b) Contextualització.

2. OBJECTIUS..................................................................................................................4

a)Objectius generals de l'etapa i cicle.

b) Objecyius específics de l'àrea o matèria.

3. COMPETÈNCIES BÀSIQUES. RELACIONS ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I ELS OBJECTIUS DE L'ÀREA O MATÈRIA I ELS CRITERIS D'AVALUACIÓ................................................................................................................65

4. CONTINGUTS.ESTRUCUTRA I CLASSIFICACIÓ...........................................105a) Organització de les unitats didàctiques.b) Distribució temporal de les unitats didàctiques.

5. UNITATS DIDÀCTIQUES........................................................................................157a) Organització de les unitats didàctiques.b) Distribució temporal de les unitats didàctiques

6. METODOLOGIA.ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES..........................................266a) Metodologia general i específica de la matèria.b) Activitats i estratègies d'ensenyança i aprenentatge.

7. AVALUACIÓ................................................................................................................272a) Criteris d'avaluació.b) Instruments d'avaluació.c) Tipus d'avaluació.d) Criteris de qualificació.e) Activitats de reforç i ampliació.f) Avaluació del procés d'ensenyança i aprenentatge.

8. MESURES D'ATENCIÓ A L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA....................................................................................................................291

9. FOMENT DE LA LECTURA....................................................................................29410. UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ.............................................................................................................29611. RECURSOS DIDÀCTIS I ORGANITZATIUS......................................................297

12.ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES....................................................................298

1


1. INTRODUCCIÓ

El departament de Llengua i Literatura. Valencià està format pel següent professorat:

Joan Ramon GuijarroPerfecte RipollSílvia PastorCèsar MorenoNoèlia SoldevilaMaria RoigAntonio CutillasCristina

a) Justificació

En començar aquest curs ens plantejam una sèrie d’objectius fonamentals com són: fomentar eldomini bàsic de l'ús oral habitual del valencià entre l'alumnat de tota l'etapa i el gust per la lectura,tasca que ens sembla imprescindible per aconseguir l'assoliment dels coneixements fonamentalsrelacionats amb la llengua que s'haurà d'haver obtingut en finalitzar l'Educació SecundàriaObligatòria, la qual cosa no vol dir que deixem de banda els aspectes de la llengua escrita, comveurem més endavant.

És per aquesta raó que consideram primordial el fet d’insistir en l'aspecte de la llengua oral al 1rcicle, a fi que en arribar al 2n cicle puguem aprofundir en altres aspectes lingüístics i ens puguemdedicar a corregir i perfeccionar l'ús de la llengua escrita. En aquest sentit cobren una importànciacabdal les proves orals a nivell de departament i fora de l’aula que l’any passat ja iniciàrem (senseobviar les diferents activitats d’avaluació oral que ja es fan dins de l’aula).

Pel que fa a la lectura, element de pràctica habitual a classe, serà també objecte de treball individualde l'alumnat, ja que els oferirem la possibilitat d'escollir entre algunes obres, sempre adequades acada curs, a l'hora de realitzar les lectures obligatòries o voluntàries i els treballs corresponents; aixífomentarem el criteri personal a l'hora de comentar el tipus de literatura que els sembla mésinteressant, afavorint així l'intercanvi d'opinions i el debat sobre el tema.

Així mateix, la lectura serà un instrument interessant per treballar els temes de lèxic, també inclososen el nostre currículum.

També cal destacar la introducció, a diferent nivell en tota l'etapa, de qüestions de tipus

2


sociolingüístic, dialectològic i històric, per tal que l'alumnat entenga l'origen del valencià i el sàpigasituar, com una llengua més, dins el context lingüístic europeu.Aquest és un aspecte molt important per poder combatre tot tipus de prejudicis lingüístics i perquècomprenguen la necessitat i la utilitat de dominar la pròpia llengua o, si més no, la llengua del llocon viuen; i més si tenim en compte que el nostre centre té una gran part d’alumnes novalencianoparlants i cada any rep una allau de nouvinguts de diferents punts del món que noconeixen la nostra realitat.

Per aconseguir tots aquests objectius, consideram que és molt útil que els professors de llengua femfeina de manera coordinada, si més no en el tractament igual de l’ortografia i la importància de lalectura per al desenvolupament intel·lectual de l’alumne/a.

b) Contextualització

L’IES Sant Vicent està ubicat a la població de Sant Vicent del Raspeig amb uns 50.000 habitants, ésel primer dels cinc instituts que exixteixen a la localitat, i el que únicament hi havia a l’antic plad’estudis, on es podia estudiar BUP i COU. Aquest fet ha creat una tendència per part de lesfamílies a voler inscriure els seus fills al nostre centre. Malgrat tot, tenim adscrits tres col·legis de primària: CEIP Bec de l’Àguila, CEIP, Raspeig i CEIPMiguel Hernández.El primer i l’últim porten dues línies d’ensenyament, pel que fa al programa lingüístic, PEV i PIP;el CEIP Raspeig aporta dues aules de PIP.De moment, el nostre institut és l’únic que continua amb la línia de PEV, fet important per alposterior desenvolupament de la nostra matèria: als alumnes de PEV el nivell de llengua és més altque als de PIP, per tant, haurem de tenir-ho present a l’hora de marcar uns objectius i usar unametodologia.L’extracte social dels nostres alumnes es podria catalogar en un nivell mitjà, la qual cosa ésrellevant perquè una majoria tenen un ventall cultural molt ampli i els facilita l’adquisició de moltsconeixements.Aquest any també s'han incorporal alumnes de L'Almàssera, nou col·legi d'on eixien 5 grups de siséi no tots cabien en el centre adscrit, molts d'ells van voler triar el nostre.Aquesta escola porta alumnes de PEV i PIP, s'han distribuït en les aules corresponents, atenent a laseua modalitat lingüística.

3


2.OBJECTIUS

a).Distribució per cicles dels objectius generals d’etapa

OBJECTIUS GENERALSDE L’ESO

PRIMER CICLE SEGON CICLE

1.Comprendre i produirmissatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en valencià i en castellà, i almenys en una llengua estrangera, utilitzant-los per a comunicar-se i per a organitzar els propis pensaments i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge i alhora respectar les distintes formes d’expressió.

1.1.Comprendre i produir missatges oralsi escrits amb propietat iautonomia tant en valencià com en castellà, i almenys en una llengua estrangera, utilitzant-los com a vehicle de comunicaciói d’organització del propi pensament i com a vehicle de comunicació i obertura a altres cultures.1.2.Reconéixer el contingut explícit i implícit en missatges orals i escrits d’ús habitual.1.3.Reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge que permeten la comunicació i el respecte a altres formesd’expressió.

1.1.Comprendre i produir missatges orals iescrits amb propietat, autonomia i creativitat en valencià, en castellà, i almenys en una llengua estrangera, utilitzant-los per a comunicar-se, organitzarel propi pensament, coma instrument d’adaptaciósocial i com a vehicle decomunicació i obertura a altres formes d’entendre la realitat.1.2.Interpretar el contingut explícit i implícit en missatges orals i escrits d’ús habitual.1.3.Reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge i en els mecanismes de la llengua que permeten la comunicació i el respecte a distintes formes d’expressió.

2.Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, científics

2.1.Interpretar i produiramb propietat i autonomia missatges que utilitzen codis artístics, científics i

2.1.Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, científics

4


i tècnics, per tal d’enriquir les seues possibilitats de comunicació i reflexionar sobre els processos implicats en elseu ús.

tècnics, per a assimilar l’entorn de manera reflexiva i crítica, i enriquir les possibilitats de comunicació.2.2.Distingir els trets propis dels llenguatges que s’utilitzen en diferents situacions comunicatives.2.3.Analitzar la realitat de manera reflexiva i adoptar una postura crítica.

i tècnics, per a desenvolupar l’actitud reflexiva i el sentit crític, i enriquir la competència comunicativa.2.2.Distingir els trets propis de diferents llenguatges i de les situacions en què s’esdevenen per a produir-ne.2.3.Analitzar la realitat de manera reflexiva i sistemàtica per adoptar una postura crítica.

3.Obtenir i seleccionar informació utilitzant les fonts adequades disponibles, tractar-la de manera autònoma i crítica, amb una finalitat prèviament establida i transmetre-laals altres de manera organitzada i intel·ligible.

3.1.Obtenir la informació necessària per a allò que es desitja en les fonts habituals, analitzar-la de manera crítica i seleccionar-la per a la finalitat establida.3.2.Transmetre la informació elaborada de manera

3.1.Obtenir i seleccionar la informació utilitzant lesfonts habituals on es troba disponible, analitzar-la críticament, valorant l’adquisició de coneixements com a enriquiment personal i amb repercussions socials.

rigorosa, organitzada i intel·ligible.

3.2.Utilitzar els coneixements adquirits, les tècniques de selecciói tractament de la informació en l’organització, elaboració i presentació de les informacions i elsmissatges de manera intel·ligent.

4.Elaborar estratègies d’identificació i resolució de problemes en els diversos camps del coneixement i l’experiència,

4.1.Elaborar estratègies d’identificació i resolució de problemes, situats en contextos propers a l’alumne i quetinga possibilitat

4.1.Elaborar estratègies d’identificació i resolució de problemes,situats en contextos mésallunyats de l’alumne, en els diversos camps

5


mitjançant procediments intuïtius i de raonament lògic, contrastant-les i reflexionant sobre el procés seguit.

d’experimentar en els diversos camps del coneixement i l’experiència, utilitzant procediments intuïtius i de raonament lògic senzills, destacant els aspectes interpretatius que permeten desenvolupar estratègiespersonals per a resoldre problemes.4.2.Fomentar la sistematització en la revisió i el contrast de les diferents possibilitats i en la reflexió sobre el procés seguit en la resolució deproblemes.

del coneixement i l’experiència, utilitzant procediments intuïtius i de raonament lògic, destacant els aspectes constructius i formals, que desenvolupen estratègies més rigoroses per a analitzari resoldre problemes.4.2.Fomentar l’exhaustivitat i la precisió en la revisió i el contrast de les diferents possibilitats i en la reflexió sobre el procés seguit en la resolució de problemes.

5.Formar-se una imatgeajustada de si mateix, tenint en compte les seues capacitats, necessitats i interessos per a prendre decisions, valorant l’esforç necessari per a la superació de les dificultats.

5.1.Formar-se una imatge ajustada de si mateix tenint en compte les pròpies capacitats i limitacions i les opinions dels altres; acceptant positivament i constructivament els canvis físics i emocionals que travessa.5.2.Desenvolupar les activitats habituals de manera autònoma i equilibrada; conscienciar-se de la necessitat de l’esforç personal i manifestar interés per superar les dificultats, com a elements bàsics per a lamaduració i formació de la personalitat.

5.1.Formar-se una imatge ajustada de si mateix, de les seues característiques i possibilitats, consolidant l’autoestima i afavorint el desenvolupament de criteris personals i la implicació responsable en l’activitat quotidiana.5.2.Desenvolupar activitats de manera autònoma, amb equilibrientre la immediatesa i l’actuació amb mètode, valorant de manera positiva l’esforç personal i adquirir una actitud perseverant davant de les dificultats,confiant en la pròpia capacitat per a fer un

6


treball ben fet.

6.Adquirir i desenvolupar hàbits de respecte i disciplina coma condició necessària per a una realització eficaç de les tasques educatives i desenvolupar actituds solidàries i tolerants davant les diferències socials,

6.1.Relacionar-se amb altres persones de manera sincera, respectuosa i receptiva,establint relacions d’amistat i participant en activitats de grup, acceptant la diversitat d’opinions, i acceptant positivament les valoracions

6.1.Relacionar-se amb altres persones, valorar la importància de la pau, la tolerància, i la sinceritat en la convivència humana. Participar en activitats de grup valorant el treball en equip com a mitjà per

religioses, de gènere i deraça superant els prejudicis amb esperit crític, obert i democràtic.

crítiques sobre les pròpies actuacions.6.2.Identificar els usos socials i estereotips queimpliquen actituds de marginació, rebutjar-los i evitar qualsevol tipus de discriminació; oferir alternatives solidàries i tolerants.

aconseguir una major objectivitat i eficàcia, per la seua contribució a l’enriquiment personal i social.6.2.Desenvolupar actituds solidàries i tolerants, adquirint compromisos personals de rebuig a qualsevol forma de marginació o discriminació i donant suport a aquelles iniciatives que afavorisquen la convivència pacífica.

7.Conéixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostra tradició valorant-los críticament.

7.1.Conéixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostra tradició i patrimoni cultural, mostrar inquietud per informar-se, respectar-los i adoptar una posturacrítica sobre aquests.7.2.Respectar les persones i institucions que transmeten les creences, actituds i valors bàsics de la nostra tradició i

7.1.Conéixer les creences, les actituds i els valors bàsics de la nostra tradició i patrimoni cultural, identificar-los en les seues manifestacions quotidianes i apreciar l’herència cultural rebuda i mantenir-la.7.2.Escollir de manera coherent aquelles opcions que propicien millor el desenvolupament

7


patrimoni cultural, així com les altres cultures com a mostra de la varietat existent.

integral com a persones,i respectar altres manifestacions legítimes distintes.

8.Analitzar els mecanismes i valors queregeixen el funcionament de les societats, en especial els relatius a drets i deures dels ciutadans i adoptar judicis i actituds personals respecte a aquests.

8.1.Assabentar-se dels drets i deures socials dels ciutadans i prendreconsciència de la responsabilitat individual i social que implica assumir-los peral correcte funcionament de la societat.8.2.Valorar els avantatges que implica la participació en les decisions democràtiques.

8.1.Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de la societat, en especial els relatius a drets i deures, que permeten a l’alumne participar de manera responsable en la convivència democràtica.8.2.Elaborar judicis i criteris personals que permeten participar, amb autonomia, coherència i iniciativa, en l’anàlisi i resolució de problemes socials.

9.Analitzar les lleis i els processos bàsics que regeixen el funcionament de la natura, valorar les repercussions positives i negatives que hi tenen les activitats humanes i contribuir a la seua conservació i millora.

9.1.Reconéixer els efectes directes i indirectes que l’acció humana fa sobre el medi, i aprendre a evitar-los i a buscar les opcions alternatives.9.2.Assumir la defensa,conservació i millora del medi físic com a element determinant dela qualitat de vida.

9.1.Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen el funcionament del medi físic i les agressions que rep per tal d’evitar-les i corregir els desequilibris mediambientals.

2.Prendre consciència de la seua responsabilitat individual i col·lectiva en problemes mediambientals que afecten la qualitat de vida i donar suport a les iniciatives de persones i institucions que defensen la seua millora i conservació.

10.Valorar el desenvolupament científic i tecnològic i laseua incidència en el medi físic i social.

10.1.Conéixer i valorarel desenvolupament científic i tecnològic, interessar-se per les contínues innovacions i

10.1.Conéixer i valorar el desenvolupament científic i tecnològic com un procés en contínua evolució i que

8


obrir-se a la seua utilització en l’activitat quotidiana i com a contribució positiva pera l’obtenció d’una major qualitat de vida.10.2.Analitzar amb sentit crític la incidència negativa que l’ús incorrecte del desenvolupament científic i tecnològic pot generar sobre les persones i el medi ambient.

requereix un mètode de treball i investigació constant que pot servir per a potenciar les aptituds intel·lectuals i el model d’aprenentatge.10.2.Distingir els aspectes positius i les possibles repercussions negatives que impliquen els descobriments científicsper a la humanitat.

11.Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos d’ensenyament-aprenentatge.

11.1.Incorporar les tecnologies de la informació al procés d’ensenyament-aprenentatge, tot fent-ne un ús adequat.11.2.Valorar els aspectes positius i negatius de les noves tecnologies.

11.1.Utilitzar les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el propiprocés d’ensenyament-aprenentatge.11.2.Valorar l’aportacióde les noves tecnologiesa la societat actual.

12.Conéixer i apreciar el patrimoni cultural i lingüístic i contribuir a la seua conservació i millora; desenvolupant una actitud d’interés i respecte envers la dimensió pluricultural iplurilingüística entesa com un dret dels poblesi dels individus.

12.1.Conéixer els elements que configuren el patrimonicultural, apreciar-los, defensar-los, i conservar-los com a mostra de la riquesa cultural.12.2.Entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i dels individus i desenvolupar actituds de respecte envers la diversitat i interés per conéixer els elements culturals que

12.1.Conéixer i situar en el context històric, social i cultural el patrimoni cultural, valorar-lo com a element definidor de la identitat dels pobles i mantenir-lo.12.2.Entendre la diversitat lingüística i cultural com un dret i undeure dels pobles i dels individus; valorar-la com un element enriquidor que permet l’intercanvi amb persones que pertanyen a altres cultures i

9


impliquen. llengües i col·laborar en el seu manteniment.

13.Conéixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural de la Comunitat Valenciana, dins del context històric,social i lingüístic propi.

13.1.Conéixer i situar en el context històric, social i lingüístic els elements que configuren el patrimoninatural, social i culturalde la nostra comunitat, apreciar-los, defensar-los, i conservar-los com a mostra de la riquesa cultural.

13.1.Conéixer i situar enel context històric, sociali lingüístic el patrimoni natural, social i cultural de la nostra comunitat, valorar-lo com a elementdefinidor de la identitat del poble valencià i mantenir-lo.

14.Conéixer els diferents elements bàsics del cos humà i comprendre’n el funcionament, així comles conseqüències de l’exercici

14.1.Conéixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propicos i les relacions entrefuncionament i salut.

14.1.Conéixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos, analitzar les seues funcions i les seues relacions amb els

físic, la higiene, l’alimentació i la vida sana per a la salut.

14.2.Valorar els beneficis de l’exercici físic, de la higiene i d’una alimentació equilibrada sobre la pròpia imatge i la salut;analitzar les actituds que no col·laboren al desenvolupament de la salut, raonant les causes que les expliquen i plantejar alternatives per a una vida sana.

hàbits d’higiene i alimentació.14.2.Fomentar i consolidar els hàbits d’exercici, higiene i alimentació per a ser responsable del propi cos i aconseguir una major qualitat de vida i rebutjar les pressions publicitàries despersonalitzadores del’aspecte i estil de vida propis.

10

b). Distribució per cicles dels objectius generals d’àrea

L’adequació dels objectius generals de l’àrea a les característiques dels cicles es presentaescrita a dues columnes en les pàgines següents. Els objectius generals de l’àrea hiapareixen en la columna de l’esquerra i en la columna de la dreta s’expressa l’adequacióde cadascun dels objectius a les característiques de cada cicle.

b.1. Distribució dels objectius generals d’àrea en el primer cicle

OBJECTIUS GENERALS D’ÀREAOBJECTIUS ESPECÍFICS DE PRIMER

CICLE D’ESO

1.Comprendre discursos orals i escrits reconeixent-ne les diferentsfinalitats i les situacions de comunicació en què es produeixen.

1.1.Comprendre discursos senzills orals i escrits, amb una forma narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa, argumentativa, conversacional i poètica, reconeixent les seues finalitats diferents i les característiques més generals de les diverses situacions de comunicació en què es produeixen.

2.Expressar-se oralment i per escrit amb coherència i correcció, d’acord amb les diferents finalitats i situacions comunicatives i adoptant un estil expressiu propi.

2.1.Expressar-se oralment i per escrit respectant els principis de coherència (versemblança i no-contradicció), relacionant les distintes parts del text mitjançant l’ús correcte de connectors, procurant la unitat semàntica del mateix text mitjançant procediments de cohesió textual, utilitzant les formes lingüístiques més adequades per a la consecució de la intenció comunicativa i adoptant un estil expressiu propi.

3.Conéixer i valorar la realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i les variants de cada llengua, considerant els problemes que plantegen les llengües en contacte.

3.1.Conéixer la realitat plurilingüe d’Espanya i de la societat i les variants de cada llengua.

4.Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat culturali mitjà irrenunciable per a entendrela realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.

4.1.Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística,la necessitat de recuperar l’ús normalitzat del valencià en tots els àmbits.

11

5.Conéixer i utilitzar en les pròpies produccions les normes lingüístiques, amb especial atencióa les ortogràfiques.

5.1.Conéixer les normes ortogràfiques, queindiquen els continguts del primer cicle d’ESO5.2.Aplicar les normes ortogràfiques en les produccions personals.5.3.Valorar positivament la importància quetenen les normes ortogràfiques per a regularl’ús de la nostra llengua en tots els àmbits.

6.Reconéixer i analitzar els elements i les característiques delsmitjans de comunicació, desenvolupar actituds crítiques davant dels seus missatges, valorant la importància de les seues manifestacions en la cultura contemporània.

6.1.Reconéixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació, en les seues seccions, programes o espais més senzills, des del punt de vista del contingut, forma i context de producció, amb la finalitat d’ampliar les destreses discursives i desenvolupar actituds crítiques davant dels missatges, reconeixent la importànciade les seues manifestacions en la cultura contemporània.

7.Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i de l’escriptura com a formes de comunicació i com a fonts d’enriquiment cultural i de plaer personal.

7.1.Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i l’escriptura de textos adequats a les característiques evolutives del cicle (pel que fa als interessos i coneixements propis de l’edat), escrits en forma narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa, argumentativa i poètica; com a formes de comunicació i com a fonts d’enriquiment cultural i de plaer personal.

8.Conéixer i diferenciar els principals gèneres de la tradició literària occidental. Les característiques de les principals èpoques (artístiques i literàries), i els autors i les obres més representatius de cadascuna.

8.1.Conéixer els principals gèneres de tradició literària: rondalles, contes, novel·les, poemes, textos dramàtics i assagístics.8.2.Diferenciar les característiques dels principals moviments artístics i literaris.8.3.Identificar alguns autors destacats de lanostra literatura, i de la literatura universal,així com les obres més representatives.8.4.Gaudir de la lectura de textos adequatsa les característiques textuals de cada curs.

9.Interpretar i produir textos literaris i d’intenció literària, oralsi escrits, des de postures personals crítiques i creatives, valorant les obres rellevants de la tradició literària com a mostres destacadesdel patrimoni cultural, amb especial incidència en les literatures presents en l’entorn.

9.1.Interpretar i produir textos literaris orals i escrits que pertanyen als gèneres narratiu, poètic i dramàtic, des de posturespersonals crítiques i creatives.

12

10.Conéixer i analitzar les unitats i els mecanismes de la llengua en els plans fonològic, morfosintàctic,lexicosemàntic i textual, i les seuesestructures discursives, amb la finalitat de desenvolupar la capacitat per a regular les pròpies produccions.

10.1.Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua en els seus plans:

a)fonològic: reconeixent el valor significatiu dels sons o fonemes i la seua funció dins de la llengua.b)morfosintàctic: coneixent la forma i funció dels fets lingüístics que donen lloc a l’oració gramatical simple, a les oracions gramaticals compostes i a les relacions de coordinació i juxtaposició.c)lexicosemàntic: coneixent les relacions existents entre les paraules que constitueixen famílies lèxiques i camps semàntics.d)textual: coneixent les propietats formals del text (cohesió, connexió i mitjans lingüístics d’ús més comú per aarticular i proporcionar unitat als textos), els principis de coherència, de versemblança i no-contradicció, així com les condicions de producció dels missatges en els contextos socials de comunicació pròxims a l’experiència de l’alumnat.

Tot açò amb la finalitat de desenvolupar lacapacitat per a regular les pròpies produccions.

11.Analitzar i jutjar críticament els diferents usos socials de les llengües, evitant els estereotips lingüístics que comporten judicis de valor, mitjançant el reconeixement del contingut ideològic del llenguatge pel que fa especialment al fenomen social, a la llengua que es parla i a les consideracions racistes i classistes.

11.1.Identificar i jutjar críticament els usossocials de les llengües que suposen judicisde valor i prejudicis (classistes, racistes, sexistes…) que denoten rebuig o menyspreu pels valors objectius d’una societat democràtica (respecte, tolerància, acceptació de les diferències, igualtat de drets…).

12.Utilitzar la llengua com un instrument per a l’adquisició de nous coneixements i per a aprendre i utilitzar tècniques senzilles d’ús de la informació a través dels mitjans tradicionals i de la tecnologia informàtica.

12.1.Utilitzar la llengua com un instrument per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i anàlisi de la realitat, per a la fixació i el desenvolupament del pensament i per a la regulació de la pròpia activitat, mitjançant la consulta de fonts de documentació i mitjançant l’elaboració de guions, resums,esquemes, mapes conceptuals, agenda d’activitats…

13

b.2. Distribució dels objectius generals d’àrea en el segon cicle

OBJECTIUS GENERALS D’ÀREAOBJECTIUS ESPECÍFICS DE SEGON

CICLE D’ESO

1.Comprendre discursos orals i escrits reconeixent-ne les diferentsfinalitats i les situacions de comunicació en què es produeixen.

1.1.Comprendre discursos complexos orals i escrits, amb una forma narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa, argumentativa, conversacional i poètica, reconeixent les seues diferents finalitats i les característiques més específiques de les diferents situacions de comunicació en què es produeixen.

2.Expressar-se oralment i per escrit amb coherència i correcció, d’acord amb les diferents finalitats i situacions comunicatives i adoptant un estil expressiu propi.

2.1.Expressar-se oralment i per escrit respectant els principis de coherència textual (versemblança, no-contradicció, represa i progressió temàtica), relacionant les distintes parts del text mitjançant l’ús correcte i variat de connectors, procurant la unitat semàntica del mateix text mitjançant procediments variats de cohesió textual, utilitzant les formes lingüístiques més adequades per a la consecució de la intenciócomunicativa i adoptant un estil expressiu propi.

3.Conéixer i valorar la realitat plurilingüe i pluricultural de l’Estat espanyol i les variants de cada llengua, considerant els problemes que plantegen les llengües en contacte.

3.1.Conéixer i valorar la realitat plurilingüe d’Espanya i de la societat i les variants de cada llengua, superant estereotips sociolingüístics i considerant els problemes que plantegen les llengües en contacte.

4.Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística, la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat culturali mitjà irrenunciable per a entendrela realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.

4.1.Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingüística,la necessitat de recuperar un ús normalitzat del valencià, símbol d’identitat cultural i mitjà irrenunciable per a entendre la realitat de l’entorn i accedir al patrimoni cultural propi.

5.Conéixer i utilitzar en les pròpies produccions les normes lingüístiques, amb especial atencióa les ortogràfiques.

5.1.Conéixer les normes ortogràfiques, que indiquen els continguts de tercer i quart curs d’ESO.5.2.Aplicar les normes ortogràfiques en les produccions personals.5.3.Valorar positivament la importància que tenen les normes ortogràfiques per a regular l’ús de la nostra llengua en tots els àmbits.

14

6.Reconéixer i analitzar els elements i les característiques delsmitjans de comunicació, desenvolupar actituds crítiques davant dels seus missatges, valorant la importància de les seues manifestacions en la cultura contemporània.

6.1.Reconéixer i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació, en les seues seccions, programes o espais més complexos, des del punt de vista del contingut, forma i context de producció, amb la finalitat d’ampliar les destreses discursives i desenvolupar actituds crítiques davant dels missatges, reconeixent la importànciade les seues manifestacions en la cultura contemporània.

7.Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i de l’escriptura com a formes de comunicació i com a fonts d’enriquiment cultural i de plaer personal.

7.1.Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura i l’escriptura de textos adequats a les característiques evolutives del cicle (pel que fa als interessos i coneixements propis de l’edat), escrits en forma narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa, argumentativa i poètica; com a formes de comunicació i com a fonts d’enriquiment cultural i de plaer personal.

8.Conéixer i diferenciar els principals gèneres de la tradició literària occidental, les característiques de les principals èpoques (artístiques i literàries), i els autors i les obres més representatius de cadascuna.

8.1.Conéixer els principals gèneres de tradició literària: contes, novel·les, poemes, textos dramàtics i assagístics.8.2.Diferenciar les característiques dels moviments artístics i literaris des dels orígens de la nostra llengua i literatura finsa l’actualitat.8.3.Identificar autors destacats de la nostraliteratura, i de la literatura universal, així com les obres més representatives.8.4.Gaudir de la lectura de textos representatius de la història de la literatura.

9.Interpretar i produir textos literaris i d’intenció literària, oralsi escrits, des de postures personals crítiques i creatives, valorant les obres rellevants de la tradició literària com a mostres destacadesdel patrimoni cultural, amb especial incidència en les literatures presents en l’entorn.

9.1.Interpretar i produir textos literaris orals i escrits que pertanyen als gèneres narratiu, poètic, dramàtic i assagístic des de postures personals crítiques i creatives, valorant les obres rellevants de la tradició literària com a mostres destacades del patrimoni cultural.

15

10.Conéixer i analitzar les unitats i els mecanismes de la llengua en els plans fonològic, morfosintàctic,lexicosemàntic i textual, i les seuesestructures discursives, amb la finalitat de desenvolupar la capacitat per a regular les pròpies produccions.

10.1.Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua enels seus plans: a) fonològic: reconeixent el valor

significatiu dels sons o fonemes i la seua funció dins la llengua.

b) morfosintàctic: coneixent la forma i funció dels fets lingüístics que donen lloc a les oracions gramaticals complexes i a les relacions de subordinació.

c) lexicosemàntic: coneixent els mecanismes de la llengua i les fonts lèxiques per a la creació de paraules, diferenciant els conceptes d’homonímia, polisèmia, antonímia i sinonímia, i reconeixent els modismes, locucions i frases fetes quepuguen trobar-se en determinats contextos verbals.

d) textual: coneixent les propietats formals del text (cohesió, connexió i mitjans lingüístics d’ús més comú per a articular i proporcionar unitat als textos), els principis de coherència, deversemblança, no-contradicció, represa i progressió temàtica, així comles condicions de producció dels missatges en els contextos socials de comunicació menys familiars a l’experiència de l’alumnat.

Tot açò amb la finalitat de desenvolupar la capacitat per a regular les pròpies produccions.

11.Analitzar i jutjar críticament els diferents usos socials de les llengües, evitant els estereotips lingüístics que comporten judicis de valor, mitjançant el reconeixement del contingut ideològic del llenguatge pel que fa especialment al fenomen social, a la llengua que es parla i a les consideracions racistes i classistes.

11.1.Analitzar i jutjar críticament els usossocials de les llengües que suposen judicis de valor i prejudicis (classistes, racistes, sexistes…) que denoten rebuig omenyspreu pels valors objectius d’una societat democràtica (respecte, tolerància,acceptació de les diferències, igualtat de drets…) i reconéixer-hi el contingut ideològic dels seus missatges.

16

12.Utilitzar la llengua com un instrument per a l’adquisició de nous coneixements i per a aprendre i utilitzar tècniques senzilles d’ús de la informació a través dels mitjans tradicionals i de la tecnologia informàtica.

12.1.Utilitzar la llengua com un instrument per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i l’anàlisi de la realitat, per a la fixació i el desenvolupament del pensament i per a la regulació de la pròpia activitat, mitjançant la consulta de fonts de documentació i mitjançant l’elaboració de guions, resums,esquemes, mapes conceptuals, agenda d’activitats, diagrames, taules de dades, plans de treball…

BATXILLERAT

Reproduïm tot seguit alguns dels objectius generals de l’etapa que afecten directamento indirecta la dinàmica del procés ensenyament-aprenentatge de l’assignatura Valencià:llengua i literatura:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir unaconsciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola aixícom pels drets humans, que fomente la coresponsabilitat en la construcció d’unasocietat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de formaresponsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldrepacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones,analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la nodiscriminació de les persones amb discapacitat.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicionsnecessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà dedesenvolupament personal.

e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, iconèixer les obres literàries més representatives escrites en ambdues llengües.fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així com la diversitat lingüística icultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.

f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeresobjecte d’estudi.

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i lacomunicació.

h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar leshabilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i tècniques.

i) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seusantecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar, de formasolidària, el desenvolupament i millora del seu entorn social.

j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació idels mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència ila tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com afermar la sensibilitat i elrespecte cap al medi ambient.

k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat,iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, coma fonts de formació i enriquiment cultural.

17

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=i

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenvolupamentpersonal i social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària i dela salut laboral.

o) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de laComunitat Valenciana i la resta de les comunitats autònomes d’Espanya i contribuir a laseua conservació i millora.

p) Participar de forma activa i solidària en el desenvolupament i millora del’entorn social i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat,especialment els desenvolupat pels joves.

OBJECTIUS GENERALSDE L’ÀREA

PRIMER CURS SEGON CURS

1. Comprendre diferentstipus de textos, orals iescrits, i les seuesdistintes estructuresformals, i, especialmenten l’àmbit acadèmic i enels mitjans decomunicació, posaratenció en els elementsdel context que encondicionen unaadequada interpretació

1.1. Comprendrediscursos orals del’àmbit literariatenent els elementsdel context deproducció i recepció.

1.2. Comprendrediscursos escrits del’àmbit literariatenent els elementsdel context deproducció i recepció.

1.1. Comprendre discursosorals i escrits socialmentsignificatius, propis del’àmbit acadèmic, delsdiscursos orientadors del’opinió i la conducta(mitjans de comunicació,àmbit institucional i àmbitpublicitari), aquells queregulen la vida social(àmbit administratiu) ipropis del discurs literari.

2. Expressar-se oralment iper escrit, especialmenten l’àmbit acadèmic,per mitjà de discursosadequats, coherents,cohesionats i correctes,sabent utilitzar i valorarla llengua oral i lallengua escrita com amitjans eficaços per a lacomunicacióinterpersonal,l’adquisició deconeixements nous, lacomprensió i anàlisi dela realitat il’organització racionalde l’acció.

2.1. Produir textos oralsi escrits amb intencióliterària fent ús, encada cas, de lavarietat lingüísticaadequada al projectecreatiu.

2.1. Produir textos orals iescrits propis de l’àmbitacadèmic, periodístic,publicitari i administratiu,utilitzant les normeslingüístiques isociocomunicativesadequadament.

3. Conéixer la realitatplurilingüe ipluricultural del mónactual, especialment dela ComunitatValenciana, de l’Estatespanyol i d’Europa i

3.1. Conéixer i valorar larealitat pluridialectalde l’àmbit lingüísticpropi.

3.2. Conéixer elsdiferents momentshistòrics que han

3.1. Conéixer i valorar larealitat pluridialectal del’àmbit lingüístic propi.

3.2. Conéixer i valorar larealitat plurilingüe del’Estat espanyol amb lafinalitat de superar

18

dels estats americanscastellanoparlants,valorant la diversitatlingüística com amanifestació de lanaturalesa social de lesllengües i afavorint unaactitud respectuosa capa totes les llengües i elsseus parlants, coneixentels distints orígens ihistòries, i valorantespecialment, laimportància de lanormalització delvalencià per aaconseguir la seua plenaincorporació en tots elsàmbits d’ús.

condicionat laconfiguració interna iexterna de la llengua iles seuesmanifestacionsliteràries.

3.3 Valorar laimportància de lanormalització delvalencià com asímbol d’identitatcultural i mitjà per aentendre la realitat iper a accedir alpatrimoni culturalpropi.

prejudicis relatius a lesllengües i evitar actitudsdiscriminatòries envers elsseus parlants.

3.3. Respectar la diversitatplurilingüe i pluricultural.

3.4 Conéixer els diferentsmoments històrics que hancondicionat laconfiguració interna iexterna de la llengua.

3.5 Valorar la importància dela normalització delvalencià com a símbold’identitat cultural i mitjàper a entendre la realitat iper a accedir al patrimonicultural propi.

4. Adquirir unsconeixementsgramaticals,sociolingüístics idiscursius per a serutilitzats en lacomprensió, l’anàlisi i elcomentari de textos i enla planificació, lacomposició i la correccióde les pròpiesproduccions.

4.1. Sistematitzar elconeixement reflexiude l’estructura internade la llengua i de lesseues condicions d’úsen funció delsdiscursos relacionatsamb l’àmbit literari.

4.2. Aplicar aquestareflexió lingüística ala producció de textosrelacionats ambl’àmbit literari.

4.1. Ampliar i sistematitzar elconeixement reflexiu del’estructura interna de lallengua i de les seuescondicions d’ús en funciódels diferents tipus detextos objecte d’estudid’aquest curs.

4.2. Aplicar aquesta reflexiólingüística a la produccióde textos propisrelacionats amb els àmbitsacadèmic, el propi delsmitjans de comunicació –periodístic i publicitari– il’administratiu.

5. Analitzar críticamentels discursosorientadors de l’opinió iels discursos reguladorsde la vida social, ivalorar la importànciade l’apropament alsdiscursos per alconeixement de larealitat.

5.1. Analitzarcríticament discursosprocedents de l’àmbitliterari.

5.2. Analitzarcríticament els tòpicsliteraris universals.

5.1. Analitzar críticamentdiscursos procedents del’àmbit dels mitjans decomunicació: notícia,editorial, article d’opinió,cròniques, reportatges,publicitat…

5.2. Analitzar críticamentdiscursos propis de l’àmbitadministratiu, tant elsprocedents del’administració com elsproduïts pels ciutadans:lleis, Decrets, instàncies,resolucions, reglaments…

5.3. Valorar la importànciadel coneixement dels dostipus de discursos

19

esmentats.5.4. Valorar la importància

d’assolir la capacitatcrítica suficient davantd’aquests discursos per ainterpretar adequadamentla realitat.

6. Utilitzar adequadamentla llengua com ainstrument per al’adquisició deconeixements nous i pera produir i interpretartextos propis de l’àmbitacadèmic, obtenint,interpretant i valorantinformacions dediferents tipus iprocedències, sent capaçd’emprar tècniques debusca, elaboració ipresentació de lainformació, utilitzant,amb autonomia i esperitcrític, mitjanstradicionals i les novestecnologies.

6.1. Fer serviradequadament lallengua com ainstrument per al’adquisició de nousconeixements,especialment elsreferits a l’àmbitliterari.

6.2. Produir i interpretartextos orals i escritsrelacionats ambl’àmbit literari: críticaliterària, comentari detextos literaris,recensions,ressenyes…

6.3. Emprar tècniques derecerca i tractamentde la informació, tanttradicionals comprocedents de lesnoves tecnologies.

6.1. Fer servir adequadamentla llengua com ainstrument per al’adquisició de nousconeixements.

6.2. Interpretar textos orals iescrits propis de l’àmbitacadèmic.

6.3. Produir textos orals iescrits propis de l’àmbitacadèmic: planificar i dur aterme treballs monogràficsorals o escrits; emprarprocediments per a obtenir,emmagatzemar ireformular informació;elaborar esquemes, resums,recensions, comentariscrítics de textos…

7. Interpretar i valorarcríticament les obresliteràries a partir delconeixement de les seuesformes convencionalsespecífiques (gèneres,procediments retòrics,etc.) i de la informaciópertinent sobre elcontexthistoricocultural deproducció, així comsobre les condicionsactuals de recepció, idels trets identificadorsdels grans períodes envalencià i castellà, aixícom d’obres i autorssignificatius, utilitzantde manera crítica lesfonts bibliogràfiques idocumentals adequadesper al seu estudi.

7.1. Conéixer lescaracterístiques delsdiferents gèneresliteraris.

7.2. Conéixer elsprocediments retòricsi altres recursosd’anàlisi literàriapresents en el discursliterari.

7.3. Conéixer lainformació pertinentsobre el contexthistoricocultural deproducció i recepcióde les obres literàries.

7.4. Reflexionar sobreles condicions actualsde recepció de lesobres literàries.

7.5. Interpretar i valorarcríticament les obresliteràries.

7.1. Conéixer lescaracterístiques peculiarsdel discurs assagístic.

7.2. Reflexionar sobre lescondicions actuals derecepció dels textosassagístics.

7.3. Interpretar i valorarcríticament els textospropis del discursassagístic a partir delsconeixements adquiritssuara esmentats.

7.4. Conéixer els tretsdefinidors dels gransperíodes de la nostraliteratura al llarg del segleXX: modernisme,noucentisme,avantguardes, període depostguerra i literaturaactual.

7.5 Utilitzar de manera crítica

20

7.6 Conéixer els tretsidentificadors delsgrans períodes de lanostra literatura desdels inicis fins elsegle XIX.

7.7 Conéixer els autors iles obres méssignificatives de cadaperíode

7.8 Utilitzar les fontsbibliogràfiques idocumentals sobreperíodes, autors iobres amb la finalitatd’ampliar lainformació literàriaadequada alsobjectius del curs id’augmentar lacapacitat crítica.

7.9 Gaudir de la lecturadels grans autors iobres del segle XX.

les fonts bibliogràfiques idocumentals per tald’ampliar la informaciósobre autors i obres mésrellevants del gènere.

8. Llegir i valorar les obresliteràries com a manerad’enriquiment i detrobar plaer, com amanifestacions de lasensibilitat artística del’ésser humà i com aexpressió de la identitatcultural dels pobles,apreciant el que el textliterari té derepresentació iinterpretació del món

8.1. Valorar les obresliteràries com a mitjàd’aprofundimentintel·lectual i com aaproximació amúltiplesperspectivesd’observació irecreació de larealitat.

8.2. Valorar les obresliteràries com adiscursospotenciadors de lasensibilitat i com afactor, alhora,d’enriquimentpersonal.

8.3. Valorarpositivament lesobres literàriesproduïdes en la nostrallengua com apatrimoni culturalpropi i com a símbold’identitat col·lectiva.

8.1. Llegir i valorar les obresliteràries com a mitjàd’enriquiment personal:mitjà d’aprofundimentintel·lectual id’aproximació a múltiplesperspectives d’observacióde la realitat.

8.2. Llegir i valorar les obresliteràries com a discursospotenciadors de lasensibilitat artística.

8.3. Llegir i valorarpositivament les obresliteràries produïdes en lanostra llengua com apatrimoni cultural propi icom a símbol d’identitatcol·lectiva.

9. Analitzar críticament elsusos socials de lesllengües i evitar, en les

9.1. Analitzarcríticament, i evitaren les pròpies

9.1. Analitzar críticament, ievitar en les pròpiesproduccions, els usos de la

21

produccions pròpies,aquells que manifestenactitudsdiscriminatòries od’abús de poder, evitantestereotips lingüísticsque suposen judicis devalor o prejudicis.

produccions, els usosde la llengua quemanifesten actitudsdiscriminatòries od’abús de poder enrelació amb el gèneresocial, amb la llenguaque es parla o ambgrups socialsmarginats en el nostreentorn.

llengua que manifestenactituds discriminatòries od’abús de poder en relacióamb el gènere social, ambla llengua que es parla oamb grups socialsmarginats en el nostreentorn.

PQPI-2

1. Desenrotllar actituds i conductes de valor social i solidari que

permeten a l’alumnat assumir els seus deures i drets, així com exercir-los amb

responsabilitat en l’àmbit familiar, social i laboral.

2. Enfortir les capacitats afectives personals de l’alumnat afavorint

conductes racionals que possibiliten el rebuig de la violència, els

prejudicis, els comportaments sexistes i que resolguen pacíficament els conflictes.

3. Desenrotllar hàbits d’estudi i de superació personal com a condició primera perquè

l’alumnat realitze els aprenentatges de forma correcta i com a base per a una formació

permanent.

4. Promoure el coneixement i la utilització de forma correcta de

la llengua castellana i de la valenciana, desenrotllant en l’alumnat les capacitats de

comprendre i expressar missatges orals i escrits que li permeten integrar-se en la

societat, exercir un treball i utilitzar la informació en la vida diària.

5. Promoure el coneixement, la valoració i el respecte dels aspectes

fonamentals i bàsics de la geografia, la història i la cultura pròpia

i dels altres, iniciant així mateix l’alumnat en la valoració personal de

les diferents manifestacions artístiques.

6. Promoure el coneixement dels aspectes fonamentals i bàsics de

les matemàtiques i de les ciències naturals perquè l’alumnat siga capaç d’aplicar els

seus mètodes en la identificació i resolució de problemes relacionats amb la professió i

la vida diària.

7. Promoure el coneixement, la valoració i el respecte de la naturalesa i el medi ambient

desenrotllant en l’alumnat conductes adequades que col·laboren a la seua conservació i

millora tant en la vida diària com en l’exercici de la professió.

8. Conéixer i utilitzar correctament les noves tecnologies per a

l’obtenció i l’anàlisi de la informació necessària per al desenrotllament personal, social i

22

laboral.

9. Conéixer els seus drets i deures com a treballadors, desenrotllant

actituds i conductes que afavorisquen la seua inserció i la seua

promoció laboral.

10. Afavorir l’esperit emprenedor promovent valors, actituds i

conductes que col·laboren a això generant autoconfiança, sentit i discurs crític i

iniciativa, tant individual com col·lectiva o d’equip.

11. Conéixer i previndre els factors i conductes de risc en el desenrotllament de la seua

professió.

12. Valorar i reconéixer la formació i orientació laboral amb vista

al futur professional.

23


PROGRAMACIÓ DE L'ASSIGNATURA OPTATIVA TALLER DE TEATRE.CURS 3r D'ESOL'activitat dramàtica és un procés artístic que proporciona als alumnes lapossibilitat d'analitzar, comprendre i comunicar idees i sentiments que ells mateixospoden expressar amb gran varietat de formes simbòliques.

b) OBJECTIUS

El desenvolupament d'aquesta matèria ha de contribuir a que els alumnes adquirisquen les següents capacitats:- Integrar de forma activa en un grup de treball- Analitzar conceptes, temes i esdeveniments de l'entorn personal a través de la projecció de la personalitat en papers i personatges.- Interpretar, coneixent i practicant de forma sistemàtica, tècniques de representació que suposen, fonamentalment, el control del gest i la veu.- Generar, desenvolupar i estructurar idees de forma coherent respecte a un conflicteentre personatges en un lloc i temps determinats.- Conèixer i utilitzar textos de la literatura per analitzar i comprendre la seva estructuraformal i els seus continguts temàtics.- Integrar de forma harmònica altres llenguatges artístics associats al teatre (música,dansa, mímica, expressió plàstica ...)- Valorar la importància del treball col.lectiu en produccions d'animació omuntatge d'un espectacle.- Participar en els espectacles teatrals gaudint i valorant els diversoselements que constitueixen la representació.- Conèixer tècniques tant pel que fa a la interpretació,com al muntatge o posada en escena i escriptura dramàtica, per aprendre a "moure's" dins del fet teatral.- Fomentar la comunicació oral i expressiva (des dels postulats de la retòrica) i el treball en equip, més enllà de la creació artística.

2. COMPETÈNCIES

Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiquesLa inclusió de la pràctica teatral concebuda com a manifestació literària i de creació expressiva en el tercer curs de l'Educació Secundària Obligatòria, adquireix especial rellevància per ser una excel. lent activitat formadora de l'individu, tant a través dels textos, com en les diferents circumstàncies que concorren en la posada en escena.El currículum d'aquesta matèria, en tenir com a finalitat el desenvolupament de la capacitat per a interactuar de forma competent mitjançant la utilització del llenguatge com instrument de comunicació oral, contribueix a la competència en comunicació lingüística en permetre que l'alumne pugui arribar a comprendre, compondre i utilitzar textos diferents amb una intenció comunicativa: La de saber representar la realitat, organitzar el propi pensament i, alhora, aprendre.La matèria contribueix a la competència cultural i artística, igual que la resta deles formes d'expressió, en possibilitar que l'alumne es familiaritzi amb una àmplia varietat de manifestacions artístiques i culturals, tant del passat com del present, així com que s'iniciï en el coneixement dels principals materials, tècniques i recursos del llenguatge teatral. Alhora, li exigeix

54


iniciativa, imaginació i creativitat en la realització d'experiències artístiques compartides.El teatre, com la resta de les formes d'expressió, té una sèrie de característiques pedagògiques que ofereixen a l'alumne un eficaç instrument de treball per a la seua formació integral com a persona i això contribueix la competència d'autonomia i iniciativa personal, en ajudar els alumnes a establir compromisos de treball cooperatiu i desenvolupar habilitats relacionades amb el lideratge de projectes, que inclouen la confiança en un mateix, l'esperit de superació o l'assumpció de riscos per a la realització d'un treball ben fet, i l'apreciació de les contribucions alienes.El resultat final del treball realitzat pels alumnes és, d'una banda, aparador deel realitzat a l'aula, però ajuda també a la creació de nous i millorsespectadors. La difusió dins i fora del centre dels espectacles teatrals delsalumnes ajuda a projectar una imatge activa i variada de la nostra educació i cultura, contribuint aixía la competència social i ciutadana.

3. CONTINGUTS

Es poden agrupar en els següents epígrafs, tenint en compte els elementsbàsics de l'acció teatral:Personatge: Cos i moviment.Conceptes: El cos, la relaxació (respiració), l'observació, el cos enmoviment, la postura i el gest, l'emissió de so, la construcció del personatge,el ritme, el tempo, la màscara.Procediments: Jocs (salts, curses, tombarelles) jocs de concentració, memòriasensorial, imitació de gestos, sonorització d'ambients.Actituds: Desinhibició i espontaneïtat de gestos, veu i moviment; valoració delmón interior com a lloc de reconeixement d'un mateix; valoració del propicos; comprensió i respecte pels altres, valoració de la interpretació com untreball sistemàtic, creatiu i agradable.

Espai: Grup

Conceptes: Desplaçaments: el moviment com a resultat de la intenció i delcaràcter del personatge, el recorregut (ritmes); la trobada (adaptació i conflicte), la planificació del desplaçament; l'objecte (relació amb l'objecte); determinació del lloc, l'espai (el cercle, l'escenari)Procediments: Jocs (execucions ràpides de moviments, caminar, córrer,representació de personatges), improvisacions (creació de personatges, manipulació d'objectes, evocació d'emocions), tècnica (entrades i sortides, parades, trobades), elaboració d'esquemes de escenografies, treballs de recerca.Actituds: Interés per organitzar l'espai d'acord amb unes necessitats específiques, participació activaen activitats, interès per organitzar activitats teatrals.Acció: Improvisació i interpretació

Conceptes: Temps (ritme, acceleracions, pauses), temps simbòlic; conflicte (acció-reacció ,desig i negació)Procediments: Jocs (elaboració en grup d'accions seqüenciades, realització dejocs, ús de recursos espacials, corporals i sonors, elaboració de propostes,

55


realització de quadres escènics a partir d'una proposta gestual. Improvisació:desenvolupament d'un conflicte (protagonista-antagonista), cerca d'accions que donen sentit al text.Actituds: Sensibilització i vivència temporal, valoració del sentit del ritme comexperiència interna o com a estímul extern, disposició oberta davant de qualsevol proposta, valoració d'una obra teatral a partir del ritme de desenvolupament del conflicte plantejat.

Text: So. Veu. Text teatral

Conceptes: La veu: la seva producció. La respiració com a aparell productor de la major part dels sons. Qualitats dels sons (volum, registre, matís).Reconeixement de sons. Articulació. Declamació. Recitació.Argument (gènesi d'idees, guions), tema (anàlisi de l'estructura, anàlisi de lesmotivacions dels personatges, anàlisi del llenguatge)Procediments: Jocs fonètics. Embarbussaments. Lectura i recitació de textospoètics i dramàtics. Jocs (desenvolupament de l'argument d'una història), tècnica (Guions, lectures de textos, anàlisi d'un text dramàtic, creació d'escenes o d'una obra teatral), improvisació (recreació de textos dramàtics), treballs de recerca (Temes de literatura dramàtica)Actituds: Valoració de la veu com a mitjà de comunicació de sentiments osensacions. Valoració de l'expressió com a vehicle d'interacció amb el medi,anàlisi crítica dels processos socials, predisposició per prendre en consideració la representació teatral.

Mitjans expressius no específics: llum i so

Conceptes: El visual (plàstica de l'espectacle), la llum, la imatge, el so (música,coreografia), altres processos.Procediments: Tècnica: dibuix d'esquemes, ús de materials per a realitzar elements de caracterització, improvisació o muntatge d'escenes, elaboració demodels escenogràfics, elaboració d'escenografies, realització de treballs deil luminació, enregistraments, creació de cançons. Treballs de recerca:recopilació de material gràfic i audiovisual.Actituds: Valoració del fet teatral com a procés interdisciplinari, valoració de lespossibilitats estètiques que els recursos tecnològics ofereixen, recerca de possibilitats expressives.

Muntatge:

Conceptes: El grup (cohesió del grup), rotació de funcions, la idea (anàlisi,assaigs, la mostra, el públic)Procediments: Jocs (dinàmica grupal). Improvisació (assaigs de situacions ipersonatges del guió). Tècnica: discussió en grup de les necessitats del muntatge, elaboració en grupde l'espai escènic i de la il luminació, so, etc. Realització de cartells, anuncis i programes.Actituds: Constància en la participació en les tasques cooperatives; anàlisi crítica del propi treball i del dels altres; valoració de les representacions com a producte de l'esforç de tot un equip, respecte i

56


compromís pels terminis d'execució d'un treball.

4. ARTICULACIÓ I DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS

Dues hores lectives setmanals.Els continguts es distribueixen en sis blocs, però s'intentarà treballar sempresobre els tres primers blocs de contingut en cada classe. Els continguts s'aniranintegrant en els següents, de manera que en les sessions es treballen els continguts ja assimilats i els nous.

5. METODOLOGIA.

El treball s'ha d'orientar cap a activitats lúdiques, improvisacions, tècniques derepresentació i treballs de recerca. Lògicament, la representació d'una obradramàtica pot ser tasca fonamental, però no és l'objectiu d'aquest taller: l'objectiu és dominar més elcos, la veu, l'espai, el grup, els objectes, el ritme ... entrenar i desenvolupar les tècniques teatrals i no teatrals més interessants per millorar com a persona, com ser expressiu. El professor ha d'exercir un paper dinamitzador i negociador. No es tracta de buscar actors, sinó que ha d'existir un camí intermedi entre la iniciació i l'especialització. El desenvolupament de les capacitats individuals i grupals és tan important com la representació teatral.

6. CRITERIS D'AVALUACIÓ.

1. Aplicar tècniques d'expressió relacionades tant amb la veucom amb el cos.2. Conèixer els elements que formen part d'una posada en escenai adquirir criteris per valorar-la.3. Dominar l'espai en les improvisacions i en els jocs escènics.4. Ser capaç de construir una escena dramàtica (en l'escriptura,en la interpretació i en el muntatge escènic).5. Ser capaç de comunicar vivències interiors amb l'entorn (L'altre personatge i els espectadors) a través de les tècniques adquirides.6. Analitzar un text teatral literari des de la seva estructura teatral (No l'estil literari sinó els conflictes, les accions, les tensions, la progressió dramàtica, etcètera).7. Interpretar els textos proposats d'acord amb les tècniques de representació estudiades.8. Realitzar correctament la lectura dramatitzada dels textos proposats.9. Utilitzar altres llenguatges teatrals per complementar vel lingüísticen la dramatització.10. Integrar de forma activa en el grup.

L'avaluació serà contínua. La valoració del procés d'aprenentatge es centrarà en el seguiment d'actituds, interessos, hàbits de treball i grau de participació iadquisició de destreses específiques de l'activitat. També ha de ser valorat el nivell de responsabilitat de cada alumne i del grup. La valoració de la qualitat

57


interpretativa no estarà subjecta a referents externs que funcionen com a models, sinó que atendrà a l'increment progressiu del grau de desinhibició i adquisició de nous recursos a l'hora de projectar en papers i cear personatges, o d'utilitzar de forma expressiva la veu i el gest.

7. CRITERIS DE QUALIFICACIÓEs consideren instruments de qualificació:• Les fitxes d'avaluació individualitzades, ja que permeten el seguiment del procés de cada alumne, el seu grau de participació i superació

Unitat:

Alumne/a:

Elements que

cal observar

Trets Rarament A

vegades

Sovin

t

Quasi

sempre

Sempre

Cos Es mou amb

desimboltura

Es mou de formes

diferents

Veu Utilitza la seua veu

sense inhibicions

Utilitza la seua veu

de formes diferents

Espai Es desplaça

fluidament

Es desplaça de

formes diferents

58


Objectes Utilitza els objectes

amb espontaneïtat

Utilitza els objectes

de formes distintes

Improvisacions

no verbals

Utilitza postures,

gestos, moviments:

• per expressar

sensacions,

emocions, idees

(relacionades amb la

consigna; tot

enriquint la consigna

amb elements

personals)

• amb la intenció de

comunicar-se (tot

prenent la iniciativa

de la comunicació;

reaccionant a la

iniciativa dels altres i

observant-los)

59


Improvisació

verbal

Utilitza les paraules:

• per expressar

sensacions,

emocions, idees


consigna; tot


amb elements

personals)


comunicar-se (tot


de la comunicació;

reaccionant a la


observant-los)

60


Improvisació no

verbal i gestual

Utilitza

simultàniament la

veu, la paraula, el

moviment, els gestos

i les postures:

• per expressar

sensacions,

emocions, idees


consigna; tot


amb elements

personals)


comunicar-se (tot


de la comunicació;

reaccionant a la


observant-los)

Creació

individual i

col·lectiva

Utilitza

adequadament

diferents formes

d’expressió:

• per expressar

sentiments

• per comunicar-te

amb el grup i amb

les persones externes

al grup-classe

Unitat:

Alumne/a:

61


Molt bé Bé Passable Malament

Participació en el joc

Respecte de les consignes

Escolta activa dels altres

Atenció i constància durant la sessió

Satisfacció personal

· Els treballs d'expressió escrita (guions, informes crítics, treballs monogràficsi bibliogràfics) realitzats individualment o pel grup. La seua valoració atendràals nivells d'adequació amb els objectius proposats, a la claredat argumental,maduresa i profunditat dels comentaris.

62


ÀREA LINGÜÍSTICA: VALENCIÀ

Objectius

1. Llegir, escriure i expressar oralment informacions, textos o qüestions senzilles procedents de

diferents situacions comunicatives sorgides en el desenrotllament de la vida quotidiana, i

interpretar oralment símbols i imatges senzilles.2. Consolidar el domini verbal i escrit del vocabulari bàsic dominant progressivament l’ordre

alfabètic en les diferents situacions que exigixen estes destreses.3. Superar esterotips i prejuís en relació amb les varietats dialectals d’una mateixa llengua i

respecte a la importància sociocultural de les diverses llengües.4. Desenrotllar la capacitat comunicativa comprenent i produint de forma ordenada i clara

missatges orals i escrits en distints contextos de comunicació i amb diferents intencions

expressives.5. Utilitzar la lectura com a font de gaudi, informació i aprenentatge i com a mitjà de

perfeccionament i enriquiment lingüístic, cultural i personal.6. Adquirir conceptes lingüístics generals a fi de consolidar la comprensió i l’expressió oral i

escrita.7. Conscienciar sobre el valor de la pròpia llengua com a vehicle d’identitat cultural i utilitzar-

la com a instrument per a l’adquisició de nous aprenentatges, el desenrollatment del

pensament i la comprensió i anàlisi de la realitat social, econòmica i cultural.8. Desenrotllar una actitud crítica cap als distints tipus de missatges gràfics, plàstics i visuals,

reconeixent i interpretant les seues formes d’expressió, distingint la seua adequació a les

necessitats expressives i reflexionant sobre la seua incidència en la vida quotidiana.9. Buscar, obtindre i utilitzar informació de forma autònoma i crítica, coneixent les formes en

què esta es troba disponible, seleccionant el pertinent per a una finalitat concreta i presentant

esta informació als altres de forma adequada.10. Desenrotllar la capacitat per a analitzar i regular les produccions lingüístiques, utilitzant les

pròpies idees i experiències en la producció de textos d’intenció creativa i literària.11. Interpretar i comparar les principals tècniques i llenguatges utilitzats en els mitjans de

comunicació social, a fi d’ampliar les habilitats discursives i de desenrotllar una actitud

crítica davant dels missatges procedents d’estos mitjans. 12. Obtindre un coneixement de la realitat lingüística espanyola a fi d’afavorir una actitud

d’interés i respecte per les realitats plurilingües.13. Comprendre la funció d ela literatura com a instrument de transmissió i creació cultural i

com a expressió historicosocial, mostrant una actitud crítica i descobrint que la seua lectura

63


pot ser font d’ampliació d’experiències, gaudi personal i estímul per a l’escriptura creativa.14. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constituïsquen un referent clau en la

història de l’art i la literatura i, els elements més destacats del context social i històric que

apareixen, valorant les obres rellevants com mo9stres destacades del patrimoni cultural.

FPB-FPQB

Els objectius van en relació als continguts, que són aquestos, segons el decret del currículum:

Utilització d'estratègies de comunicació oral en llengua castellana i valenciana:

Utilización de estrategias de comunicación oral en lengua castellana y valenciana:

- Textos orales.o Tipos y características.o Características de los reportajes.o Características de las entrevistas.- Aplicación de escucha activa en la comprensión de textos orales.o Memoria auditiva.o Atención visual.o Empatía.o Estrategias lingüísticas: parafrasear, emitir palabras de refuerzo o cumplido,resumir, entre otras- Pautas para evitar la disrupción en situaciones de comunicación oral.- El intercambio comunicativo.o Elementos extralingüísticos de la comunicación oral.o Usos orales informales y formales de la lengua.o Adecuación al contexto comunicativo.o El tono de voz.- Aplicación de las normas lingüísticas en la comunicación oral. Organización de lafrase: estructuras gramaticales básicas. Coherencia semántica.- Composiciones orales.o Exposiciones orales sencillas sobre hechos de la actualidad.o Presentaciones orales sencilla.o Uso de medios de apoyo: audiovisuales y TIC.Utilización de estrategias de comunicación escrita en lengua castellana y valenciana:- Tipos de textos. Características de textos de propios de la vida cotidiana y profesional.- Estrategias de lectura: elementos textuales.o Prelectura.o Lectura.o Postlectura.- Pautas para la utilización de diccionarios diversos.

64


o Tipos de diccionarios.o Recursos en la red y su uso.- Estrategias básicas en el proceso de composición escrita.o Planificación.o Textualización.o Revisión.o Aplicación en textos propios de la vida cotidiana, en el ámbito académico y en losmedios de comunicación.- Presentación de textos escritos en distintos soportes.o Aplicación de las normas gramaticales.o Aplicación de las normas ortográficas.o Instrumentos informáticos de software para su uso en procesadores de texto.- Textos escritos.o Principales conectores textuales.o Aspectos básicos de las formas verbales en los textos, con especial atención a losvalores aspectuales de perífrasis verbales.o Función subordinada, sustantiva, adjetiva y adverbial del verbo.o Sintaxis: enunciado, frase y oración; sujeto y predicado; complemento directo,indirecto, de régimen, circunstancial, agente y atributo.Lectura de textos literarios en lengua castellana y valenciana anteriores al siglo XIX:- Pautas para la lectura de fragmentos literarios.- Instrumentos para la recogida de información de la lectura de una obra literaria.- Características estilísticas y temáticas de la literatura en lengua castellana y valencianaa partir de la Edad Media hasta el siglo XVIII.o Literatura medieval.o Renacimiento.o El Siglo de Oro.o La literatura ilustrada.- La narrativa. Temas y estilos recurrentes según la época literaria.o Valoración de los recursos estilísticos y expresivos más significativos.o Pautas para la elaboración de pequeñas composiciones propias sobre temas deinterés.- Lectura e interpretación de poemas. Temas y estilos recurrentes según la épocaliteraria.o Valoración de los recursos estilísticos y expresivos más significativos.o Pautas para la elaboración de pequeñas composiciones propias sobre temas deinterés.- El teatro. Temas y estilos según la época literaria.

3.COMPETÈNCIES BÀSIQUES.RELACIÓ ENTRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES I

ELS OBJECTIUS DE L'ÀREA O MATÈRIA I ELS CRITERIS D'AVALUACIÓ.

1r ESOa) Competència en comunicació lingüística

- Conéixer el codi ortogràfic per a la utilització correcta de l’escriptura.

65


- Ser conscient de les convencions socials en les diferents situacions comunicatives (demanarla paraula, respectar el torn de paraula, escoltar els altres, etc.).

- Comprendre l’estructura dels textos narratius, descriptius i publicitaris.- Expressar gustos i preferències sobre temes diversos oralment i per escrit.- Exposar oralment un tema acadèmic preparat.

b) Competència matemàtica- Interpretar dades numèriques que tinguen relació amb la competència comunicativa.- Aplicar les estratègies de deducció, inferència i resolució de problemes matemàtics als

processos d’aprenentatge lingüístic.

c) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic- Respectar el medi natural més pròxim.- Valorar les tradicions culturals com a mostra de la història d’una col·lectivitat humana.

d) Tractament de la informació i competència digital- Ser conscient de la importància de les fonts d’informació virtuals.- Cercar informació adequada a cada situació comunicativa en fonts diferents.- Valorar la presentació acurada de treballs acadèmics.- Ser conscient de la importància de la correcció lingüística en l’elaboració de treballs

acadèmics.

e) Competència social i ciutadana- Comprendre les diferències que hi ha entre els individus i en les col·lectivitats humanes.- Valorar els hàbits culturals i gastronòmics com a signe de la diversitat humana.- Conéixer els jocs populars i tradicionals valencians.- Valorar la història del país com a conjunt de tradicions d’un poble.- Entendre la llengua com a signe identitat i per a la comunicació.

f) Competència cultural i artística- Ser conscient de la importància de la competència comunicativa en la llengua pròpia i/o en

la llengua segona.- Conéixer les característiques bàsiques dels gèneres literaris.- Valorar la diversitat cultural.- Recitar en veu alta poemes d’autors valencians.- Gaudir de la lectura en veu alta.

g) Competència per a aprendre a aprendre- Identificar la polisèmia i la sinonímia com a mecanismes per a la precisió lèxica.- Analitzar les categories gramaticals o classes de paraules.- Aplicar correctament la correspondència entre so i grafia del nostre sistema lingüístic.- Analitzar l’estructura de l’oració simple.- Aplicar els mecanismes de composició, les regles d’accentuació, d’apostrofació i de

contracció.

66


h) Autonomia i iniciativa personal- Valorar la capacitat d’expressar idees pròpies.- Ser capaç d’utilitzar autònomament les fonts d’informació.- Desplegar estratègies de socialització i de cooperació amb els altres.- Respectar les normes de comportament i relació amb els altres.

Adequació dels objectius generals

En acabar el curs els aprenents hauran d’haver assolit les capacitats següents expressades com aobjectius específics de cadascun dels blocs de continguts. Objectius específics de comunicació

1. Expressar oralment i per escrit gustos preferències sobre temes diversos.2. Distingir els elements que intervenen en la comunicació.3. Identificar el tipus de text que cal fer servir en diferents situacions comunicatives. 4. Identificar l’estructura de diferents tipus de textos orals i escrits.5. Interpretar i elaborar textos d’estructura narrativa i de gèneres com ara la notícia, la crònica

esportiva escrita i les retransmissions radiofòniques. 6. Interpretar i elaborar textos d’estructura descriptiva (retrats), argumentativa (publicitat) i

conversacional (qüestionaris, tests i enquestes). 7. Elaborar entrevistes amb preguntes pertinents les respostes de les quals faciliten dades

relacionades amb el perfil d’una persona (aspecte físic, manera de vestir, de pensar id’actuar).

8. Deduir, sintetitzar i verbalitzar informació sobre temes diversos a partir de dades rebudesoralment, escrites o a través d’una imatge.

9. Desplegar actituds positives que facen palés el grau de consciència ecològica. 10.Reconéixer les diferències que hi ha entre una descripció objectiva i una descripció

subjectiva. 11. Valorar positivament la bellesa interior de les persones i augmentar de manera saludable i

positiva el nivell d’autoestima personal. 12.Entendre els valors ètics de la bellesa i l’ús que en fan els mitjans de comunicació,

concretament, la publicitat com a objecte de consum. 13.Desenvolupar actituds positives cap a una alimentació saludable. 14.Desenvolupar actituds crítiques i analítiques entorn dels anuncis publicitaris.15.Realitzar de forma organitzada i coherent una exposició oral sobre temes diversos. 16.Reconéixer i valorar positivament les normes i els senyals de trànsit que conformen la

seguretat viària.

a) Objectius específics de llengua i societat 17.Ser conscient i respectar les diferències que hi ha entre els individus i entre les col·lectivitats

humanes. 18. Valorar els hàbits gastronòmics i alimentaris com un tret cultural i com a signe visible de la

diversitat humana. 19.Valorar la llengua com un dels trets culturals i identitaris més importants de les

col·lectivitats humanes.

67


20.Conéixer la diversitat lingüística de les comarques valencianes i, parcialment, d’Europa i delmón.

21.Valorar la història del país com a memòria de la identitat col·lectiva. 22.Valorar els costums i les tradicions com a manifestació de la diversitat humana i de la

identitat cultural. 23.Conéixer els costums i les tradicions valencianes més remarcables. 24.Valorar els esports i els jocs populars com a elements del patrimoni cultural i de la identitat

col·lectiva. 25.Conéixer els esports i els jocs populars valencians més remarcables. 26.Valorar els refranys i la literatura popular com a manifestació de la diversitat humana i de la

identitat cultural. 27.Conéixer refranys i elements de la nostra literatura popular.

b) Objectius específics de coneixement de la llengua 28. Identificar el concepte de polisèmia i fer servir la polisèmia com a mecanisme de precisió en

l’expressió. 29.Utilitzar el vocabulari bàsic relacionat amb els temes en contextos comunicatius reals o

versemblants. 30. Identificar i analitzar les categories gramaticals o classes de paraules. 31.Conéixer i utilitzar les lletres i els dígrafs com a elements bàsics per al coneixement del codi

escrit. 32.Valorar positivament la importància de l’aplicació correcta de les normes ortogràfiques com

a element d’integració social en una comunitat lingüística. 33.Explicar i aplicar el concepte de sinonímia regional com un fenomen habitual en totes les

llengües. 34.Utilitzar correctament els mecanismes morfològics més habituals per al canvi de gènere i

nombre dels substantius i dels adjectius. 35.Utilitzar correctament la correspondència entre so i grafia corresponent al nostre sistema

lingüístic.36.Aplicar mecanismes de correcció lèxica per evitar l’ús de barbarismes en situacions de

llengües en contacte. 37.Valorar i reconéixer els argots com un aspecte important de la variació lingüística. 38.Conéixer i utilitzar els numerals, els pronoms personals forts, els demostratius, els indefinits,

els topònims i gentilicis, els adverbis, les preposicions i totes les classes de paraules.39.Explicar el concepte de vulgarisme i la seua utilització d’acord amb la propietat textual de

l’adequació. 40.Valorar positivament l’ús dels topònims i dels gentilicis en la llengua pròpia minoritzada en

contextos de llengües en contacte i utilitzar-los.41.Conéixer i analitzar l’estructura de l’oració simple. 42.Conéixer els conceptes de síl·laba, diftong i hiat i les regles d’accentuació i aplicar

correctament les regles d’accentuació. 43. Identificar els constituents de l’oració simple i l’orde habitual (subjecte, predicat, nucli del

subjecte i nucli del predicat).

68


44.Utilitzar correctament els temps i els modes verbals de les conjugacions regulars encontextos donats.

45.Utilitzar correctament les normes d’apostrofació i de contracció.46.Conéixer i aplicar els mecanismes de formació dels diminutius i dels augmentatius. 47.Conéixer el concepte de mot compost i aplicar els mecanismes de construcció dels mots

compostos. 48.Conéixer el concepte d’onomatopeia i aplicar els mecanismes de creació de les

onomatopeies.

c) Objectius específics d’educació literària 49.Valorar i reconéixer la importància de la literatura en la condició humana. 50.Distingir les característiques més rellevants dels gèneres literaris: poesia, narrativa, teatre i

assaig. 51.Diferenciar el significat de termes literaris com: prosa, vers, còmput sil·làbic, rima... 52.Conéixer i utilitzar alguns dels recursos expressius del llenguatge literari, com ara l’adjectiu,

la comparació, la rima, la metàfora, la sinestèsia, la personificació i la hipèrbole.53.Redactar textos literaris basats en l’expressió de vivències personals fent servir els recursos

literaris. 54.Conéixer els diferents tipus de novel·la pel que fa a la temàtica. 55.Explicar el paper de la literatura com a peça clau del patrimoni cultural i factor identitari

fonamental. 56.Conéixer els nostres clàssics literaris antics i contemporanis. 57.Llegir, memoritzar i recitar de viva veu poemes d’autors com ara Miquel Martí i Pol, Miquel

Desclot i Vicent Andrés Estellés. 58.Valorar positivament el teatre com a fet literari i com a espectacle. 59.Conéixer alguns dels aspectes més destacats de la vida i de l’obra de Joan Fuster a partir de

la lectura, comprensió, recitació i dramatització d’alguns dels seus aforismes. 60.Elaborar aforismes sobre temes d’actualitat seguint l’estil dels treballats a classe com a

model

d) Objectius específics de tècniques de treball61.Aplicar estratègies de lectura adequades a cada situació comunicativa.62. Interpretar informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris, especialment

referits a les classes de paraules, a la sinonímia i a la normativa.63.Utilitzar la biblioteca escolar com a font d’informació.64.Cercar informació de forma guiada en diferents fonts, tant les convencionals com les

vinculades a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).65.Usar els diccionaris i les enciclopèdies, convencionals i digitals, com a instruments per a la

millora de les produccions orals i escrites.66.Presentar textos escrits de forma acurada i amb respecte de les normes gramaticals.

69


Concreció dels criteris d’avaluació de 1r curs d’ESO

Oferim en aquest apartat els criteris d’avaluació d’àrea de 1r curs d’ESO que estableix el decretcurricular (enunciat general) i tot seguit les concrecions que en fem al material curricular de primercurs (subapartats de cada criteri).

1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distintnivell de formalització, i reproduir el contingut en textos orals o escrits.

1.1 Distingir entre idees principals i secundàries en els textos orals de qualsevol gènere i deformalitats diferents.

1.2 Identificar la intenció comunicativa dels textos orals de qualsevol gènere i deformalitats diferents.

1.3 Aplicar el reconeixement d’idees essencials i les intencions comunicatives dels textosorals a la producció de textos orals i escrits.

2. Utilitzar el valencià [i el castellà] per a expressar-se oralment i per escrit de la formamés adequada en cada situació de comunicació.

2.1 Adaptar la competència comunicativa pròpia a contextos de comunicació diferents.2.2 Adequar la capacitat expressiva oral i escrita en funció dels interlocutors o destinataris,

del tema i del grau de formalitat.

3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normesde la comunicació: usar el torn de paraula, organitzar el discurs, escoltar i incorporarles intervencions dels altres.

3.1 Tenir en compte les intervencions dels interlocutors en la producció de discursosplanificats i espontanis.

3.2 Respectar les regles de comportament lingüístic que generen les diferents situacions decomunicació.

4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament ensituacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d'ús de lallengua, especialment a l'àmbit acadèmic, com a vehicle d'aprenentatge.

4.1 Conéixer l’ús del valencià als diferents àmbits de producció (interpersonal, acadèmic,administratiu, mitjans de comunicació, etc.).

4.2 Fer servir el valencià en tots els contextos de comunicació, tant formals com informals.4.3 Utilitzar el valencià com a llengua vehicular en l’adquisició de coneixements a l’àmbit

acadèmic.

5. Fer ús de la mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar coma intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa.

5.1 Conéixer els recursos de la llengua que asseguren l’eficàcia comunicativa.5.2 Emprar els recursos més adequats de la competència estratègica que permeten una

comunicació eficaç.5.3 Entendre i fer-se entendre en situacions de malentesos o d’interrupció de la

comunicació.

70


6. Reconéixer i ser capaç d'utilitzar els diferents tipus de textos i les seues estructuresformals. Conéixer els principis fonamentals de la gramàtica; reconéixer les diferentsunitats de la llengua i les seues combinacions.

6.1 Identificar les estructures formals dels diferents tipus de textos: expositius, narratius,descriptius i dialogats.

6.2 Produir textos orals i escrits que responguen a estructures expositives, narratives,descriptives i dialogades.

6.3 Conéixer l’organització del sistema lingüístic com a codi normatiu de la llengua.6.4 Conéixer i utilitzar les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.

7. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes de l'ús lingüístic per a solucionarproblemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composició i la revisiódirigida dels textos propis d'aquest curs.

7.1 Comprendre textos orals i escrits a partir dels coneixements lingüístics adquirits.7.2 Produir textos orals i escrits d’acord amb la normativa lingüística.7.3 Emprar tècniques adequades per a la revisió dels textos propis produïts.

8. Reconéixer el propòsit i la idea general en textos orals d'àmbits socials pròxims al'experiència de l'alumnat i de l'àmbit acadèmic; captar la idea global d'informacionssentides en ràdio o en televisió i seguir instruccions poc complexes per a realitzartasques d'aprenentatge.

8.1 Identificar la intenció comunicativa i la idea general dels textos i discursos de caràcterinterpersonal i de l’àmbit acadèmic.

8.2 Comprendre la informació global de textos produïts pels mitjans de comunicació orals iescrits.

8.3 Interpretar adequadament les instruccions per a la realització de tasques d’aprenentatgea l’àmbit acadèmic.

9. Realitzar oralment narracions d'experiències viscudes de manera ordenada, clara i benestructurada, a partir d'un pla o guió previ; seguir un orde lògic en la presentaciód'informacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la situaciócomunicativa, amb l'ajuda de mitjans audiovisuals; mantindre l'atenció del receptor.

9.1 Conéixer les regles de la planificació per a l’elaboració de textos i discursos: ordenació,claredat i bona estructuració.

9.2 Elaborar guions previs per a la producció de narracions d’acord amb les regles deplanificació.

9.3 Aplicar les regles d’ordenació lògica en la presentació d’informacions iargumentacions.

9.4 Emprar els recursos lingüístics més adequats per a la comunicació oral i escrita públicai efectiva, adequada als participants, al tema i al context de comunicació.

9.5 Fer servir els mitjans audiovisuals com a suport per a la producció de textos orals iescrits.

9.6 Aplicar les estratègies comunicatives adequades per a mantenir l’atenció del receptor.

71


10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius, identificar-ne lesintencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixer possiblesincoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.

10.1 Comprendre informacions donades mitjançant l’estructura dels textosexpositius.

10.2 Analitzar i sintetitzar la intenció comunicativa dels textos expositius.10.3 Identificar i resoldre adequadament les incoherències i ambigüitats de la

informació donada mitjançant textos expositius.10.4 Expressar opinions personals fonamentades sobre informacions donades

mitjançant textos expositius.

11. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d'elaborar untext de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vistatrobats com el punt de vista propi.

11.1 Cercar informació sobre un mateix tema en fonts d’informació diferents.11.2 Identificar els punts de vista dels emissors en informacions diferents sobre un

tema determinat.11.3 Sintetitzar informacions sobre un mateix tema procedents de fonts d’informació

diverses.11.4 Expressar el punt de vista propi sobre la informació obtinguda.

12. Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d'àmbitssocials pròxims a l'experiència de l'alumnat; seguir instruccions senzilles; identificar elsenunciats en què el tema general apareix explícit i distingir les parts del text. Aplicartècniques d'organització d'idees, com ara esquemes jeràrquics o mapes conceptuals.

12.1 Identificar informacions concretes i la intenció comunicativa de textos escrits del’àmbit interpersonal.

12.2 Aplicar ordes donades a partir d’instruccions senzilles.12.3 Identificar la idea general d’un enunciat i distingir-ne les parts.12.4 Emprar tècniques per a l’organització d’idees, fonamentalment esquemes i

mapes conceptuals.

13. Narrar, exposar i resumir en suport de paper i digital; usar el registre adequat;organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüències linealscohesionades; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica; valorar laimportància de planificar i revisar el text.

13.1 Produir per escrit, en paper i en suport digital, narracions, exposicions i resumsd’informacions.

13.2 Adequar el registre a cada situació de comunicació.13.3 Aplicar les estratègies adequades per a l’organització de les idees en un text.13.4 Emprar els connectors i mots d’enllaç més adequats per a la cohesió textual.13.5 Aplicar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica corresponent als

continguts dels curs.13.6 Valorar la planificació i la revisió dels textos com a fases de la producció

escrita.

72


14. Conéixer la diversitat lingüística d'Europa, la realitat plurilingüe i pluriculturald'Espanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar aquesta diversitat com un patrimonique ens enriqueix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen lesllengües en contacte.

14.1 Conéixer la diversitat lingüística i cultural d’Europa.14.2 Conéixer la realitat plurilingüística i pluricultural de l’Estat espanyol i de la

nostra comunitat autònoma.14.3 Valorar el patrimoni lingüístic i cultural propi com a forma d’engrandiment de

la diversitat cultural.14.4 Analitzar les situacions comunicatives que es produeixen als contextos de

llengües en contacte.

15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de lallengua, per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccions diverses.

15.1 Identificar les variacions dialectals i de registres.15.2 Analitzar contextos de comunicació reals amb presència de variació dialectal i

de registre.

16. Conéixer i utilitzar les normes lingüístiques, amb especial atenció a les ortogràfiques.16.1 Conéixer les normes bàsiques del sistema lingüístic: fonètic, ortogràfic,

morfològic, sintàctic, lèxic i semàntic.16.2 Aplicar les normes ortogràfiques.

17. Iniciar el coneixement d'una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexiósobre l'ús.

17.1 Identificar els termes metalingüístics bàsics corresponents a aquest primer curs.17.2 Aplicar els coneixements metalingüístics a la reflexió lingüística.17.3 Aplicar el coneixement terminològic per a la millora de l’ús lingüístic.

18. Conéixer i comprendre les principals formes i gèneres de la tradició literària.Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre unaopinió personal.

18.1 Conéixer les característiques formals i de contingut dels gèneres literaristradicionals.

18.2 Distingir els diferents gèneres literaris, l’estructura i els recursos lingüístics méshabituals.

18.3 Analitzar textos literaris i valorar-los.

19. Exposar una opinió sobre la lectura personal d'una obra completa adequada a l'edat;reconéixer-ne el gènere i l'estructura global; valorar de manera general l'ús delllenguatge; diferenciar contingut literal i sentit de l'obra; relacionar el contingut amb lapròpia experiència.

19.1 Comentar textos literaris diversos.

73


19.2 Analitzar el gènere literari, l’estructura, l’ús del llenguatge i la intenció literàriad’una obra completa adequada a l’edat.

19.3 Relacionar el contingut literari amb l’experiència pròpia.19.4 Valorar la lectura d’una obra literària completa.

20. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus ofragments, considerant els temes i motius de la tradició, les característiques bàsiquesdel gènere, els elements bàsics del ritme i l'ús del llenguatge, amb especial atenció a lesfigures semàntiques més generals.

20.1 Aplicar els coneixements literaris per a l’anàlisi de textos breus i fragments.20.2 Comprendre i valorar els temes, les característiques bàsiques, els elements del

ritme i l’ús del llenguatge en textos literaris.20.3 Valorar especialment les figures semàntiques dels textos literaris.

21. Compondre textos, en suport paper i digital, prenent com a model un text literari delsllegits i comentats en l'aula, o realitzar-hi alguna transformació senzilla.

21.1 Produir textos literaris o amb intenció literària en suports diversos a partir d’unmodel donat.

21.2 Aplicar tècniques de manipulació textual per a la producció de textos literaris oamb intenció literària.

21.3 Emprar mecanismes adequats per a la canalització de la creativitat en laproducció de textos literaris o amb intenció literària.

22. Incorporar la lectura i l'escriptura com a mitjans d'enriquiment personal.22.1 Promoure l’hàbit de la lectura com a forma d’adquirir coneixements nous

mitjançant una activitat intel·lectual engrescadora.22.2 Fomentar l’escriptura com a habilitat personal per a millorar l’autoestima

personal.

23. Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració ipresentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l'aplicació de les noves tecnologies.Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionarisespecialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d'investigació.Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzillsd'investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases dedades, CD-ROM, etc.).

23.1 Conéixer les tècniques tradicionals i de les TIC bàsiques per a la recerca,elaboració i presentació de la informació.

23.2 Consultar diccionaris generals i especialitzats i fonts d’informació diversa per al’elaboració de treballs d’investigació adequats a l’edat.

23.3 Emprar els processadors de textos per a la redacció de treballs d’investigacióadequats a l’edat.

23.4 Emprar les eines informàtiques més habituals per a la consulta de fonts digitals iper a l’elaboració de textos escrits.

74


24. Identificar en textos orals i escrits imatges i expressions que denoten alguna forma dediscriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús iutilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

24.1 Identificar les expressions lingüístiques, gràfiques i icòniques que denotenformes discriminatòries envers els dos sexes, envers els grups social o ètnics ilingüístics.

24.2 Emprar mecanismes lingüístics adequats per a esmenar la utilització defórmules discriminatòries.

24.3 Utilitzar el llenguatge com a mitjà per a la resolució de conflictes.

2n ESO

a) Competència en comunicació lingüística- Comprendre l’estructura dels textos narratius, predictius, descriptius, instructius i

argumentatius.- Elaborar descripcions de persones tant des del punt de vista objectiu com subjectiu.- Utilitzar els recursos expressius per a elaborar una biografia d’un personatge famós.- Analitzar i produir textos instructius com ara les receptes de cuina.- Expressar l’opinió pròpia sobre temes d’interés personal o social.- Valorar l’expressió oral en públic pròpia i dels altres.



c) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic- Assolir un esperit crític respecte a temes socials, culturals, lingüístics i de medi ambient. - Fer prediccions i valoracions sobre l’ús dels recursos naturals com a tema d’exposició.- Conéixer la relació entre llengua i territori i aplicar aquests conceptes a la nostra llengua.

d) Tractament de la informació i competència digital- Saber interpretar dades procedents de fonts d’informació diverses.- Saber utilitzar els cercadors a Internet.- Identificar la informació principal i la supèrflua en les fonts d’informació digitals.- Consultar fonts d’informació digital per a elaborar la biografia d’un personatge famós.- Elaborar treballs acadèmics escrits d’acord a un esquema donat.- Valorar positivament la presentació acurada de treballs acadèmics.

e) Competència social i ciutadana- Reconéixer les llengües com a manifestacions diverses del llenguatge.- Identificar la variació lingüística com a l’ús de llengua en funció dels parlants i en funció de

les situacions de comunicació.- Ser conscient de la importància de saber parlar bé en públic.

75


f) Competència cultural i artística- Ser conscient de la importància de la literatura com a manifestació cultural d’un poble.- Valorar positivament les produccions literàries elaborades en els diferents gèneres.- Explicar les característiques bàsiques de la narrativa, la poesia i el teatre.- Valorar el teatre com a gènere literari complex que combina el text escrit amb la

representació escènica.- Fruir de la lectura extensiva de textos en valencià com a forma de promoure el creixement

personal i l’autoestima.

g) Competència per a aprendre a aprendree) Aplicar el codi ortogràfic amb criteris de correcció.f) Aplicar els conceptes de sinonímia, polisèmia i monosèmia com a mecanismes per a l’augment

de la competència lèxica.g) Ser conscient de l’estructura oracional i de les funcions sintàctiques com a procés per al

desenvolupament de la competència sintàctica.h) Valorar positivament l’ús dels signes de puntuació com a elements de cohesió textual.i) Ser conscient de la importància de les tècniques de treball en l’elaboració de les produccions

lingüístiques.

h) Autonomia i iniciativa personal- Acceptar i relativitzar les limitacions personals pròpies en situacions comunicatives orals

determinades.- Ser conscient del treball en equip per a la resolució de tasques complexes relacionades amb

la producció lingüística.- Saber utilitzar les estratègies comunicatives orals i escrites més adequades per a cada

situació de producció.- Fomentar la iniciativa en l’expressió de l’opinió pròpia.- Saber utilitzar amb autonomia la biblioteca escolar, les fonts d’informació tradicionals i les

digitals.


En acabar el curs els aprenents hauran d’haver assolit les capacitats següents expressades com aobjectius específics de cadascun dels blocs de continguts. a) Objectius específics de comunicació

1. Interpretar i elaborar textos com ara fullets d'informació, programes d'activitats esportives,quaderns i relats de viatges.

2. Analitzar l'estructura de textos predictius, com ara els horòscops i els butlletins meteorològics.3. Descriure oralment i per escrit les característiques físiques i psicològiques (positives i

negatives) de persones. 4. Analitzar les marques lingüístiques del textos descriptius: el retrat.5. Distingir en el retrat la descripció objectiva, la caricaturesca i la idealitzada.6. Elaborar retrats segons el tipus de descripció.7. Conéixer i valorar el diari personal com a text personal i com a gènere literari.8. Identificar els elements lingüístics característics del diari personal.

76


9. Redactar un fragment d’un diari personal.10. Analitzar i caracteritzar la biografia com a gènere textual narratiu.11. Deduir, sintetitzar i verbalitzar informació partint de dades rebudes oralment, escrites o a

través d’una imatge. 12. Escriure la biografia d’algú a partir de l’obtenció de dades de fonts diverses.13. Conéixer les característiques de les receptes de cuina com a textos instructius: enumeració

d’ingredients i descripció del procés.14. Elaborar textos instructius com ara una recepta de cuina.15. Expressar l’opinió pròpia sobre temes d’actualitat i d’interés per als joves.16. Analitzar les característiques formals dels textos argumentatius com ara els articles d’opinió.17. Elaborar textos argumentatius sobre temes diversos.18. Observar i descriure la pròpia actuació oral en públic.19. Valorar la importància de l’expressió oral en públic.20. Expressar-se oralment en públic amb una consciència adequada i amb un control suficient

del llenguatge corporal.21. Avaluar la competència comunicativa de diferents parlants en situacions concretes

mitjançant l’aplicació d’una fitxa d’observació.

b) Objectius específics de llengua i societat 22. Reconéixer les diferències entre llenguatge i llengua.23. Analitzar diferents situacions comunicatives atenent els elements que participen en cada acte de

comunicació. 24. Conéixer els diferents tipus de variació lingüística: la variació geogràfica, la variació social, la

variació temporal o diacrònica i la variació funcional.25. Valorar positivament que les llengües, i especialment la nostra, són un conjunt de varietats

geogràfiques.26. Conéixer els territoris on es parla la nostra llengua. 27. Valorar la varietat estàndard de la llengua com a la varietat superadora de la variació

lingüística.

c) Objectius específics de coneixement de la llengua 28. Utilitzar el vocabulari relacionat amb els continguts temàtics de cada unitat didàctica. 29. Identificar els conceptes de polisèmia i monosèmia i aplicar-los en l’ús de la llengua.30. Identificar el concepte de sinonímia com a mecanisme per a enriquir la capacitat de

comunicació i de precisió en l’expressió i fer-lo servir en contextos donats.31. Aplicar mecanismes de correcció lèxica per a evitar la introducció de barbarismes en

contextos socials de minorització lingüística.32. Identificar i analitzar les categories gramaticals o classes de mots.33. Conéixer i analitzar els components de l’oració34. Identificar i analitzar les classes d’oracions35. Conéixer l’alfabet i distingir-hi les lletres, els dígrafs i les lletres compostes.36. Conéixer la correspondència entre el so i la grafia corresponent a les vocals i les consonants.37. Utilitzar els pronoms personals forts i febles.38. Utilitzar els interrogatius què, qui, quin, quina, quins, quines, quant (de), quanta, quants,

quantes, on, quan, com i per què.

77


39. Analitzar i utilitzar els complements verbals.40. Conéixer els conceptes de síl·laba, síl·laba àtona i tònica, diftong i hiat, les normes

d’accentuació i l’ús de la dièresi i aplicar-los d’acord amb les normes ortogràfiques.41. Aplicar les normes de l’apostrofació i la contracció.42. Utilitzar els adverbis i les locucions adverbials.43. Utilitzar les normes ortogràfiques del guionet.44. Utilitzar els fenòmens de fonètica sintàctica (els enllaços, els emmudiments i les

sonoritzacions).45. Sistematitzar l’ús de les formes del present d’indicatiu dels verbs irregulars, les formes del

passat46. Utilitzar els signes de puntuació (el punt, la coma, el punt i coma, els dos punt i els punts

suspensius; el parèntesi i el guió; la interrogació i l’exclamació).

d) Objectius específics d’educació literària 47. Distingir les característiques més rellevants dels gèneres literaris: poesia, narrativa, teatre i

assaig.48. Conéixer les característiques de diferents gèneres narratius: el conte, la novel·la, la faula i la

rondalla.49. Familiaritzar-se amb l'estructura narrativa de diferents tipus de contes: les rondalles o contes

tradicionals i els contes literaris o d'autor.50. Distingir entre poesia èpica i poesia lírica.51. Conéixer les característiques de la poesia narrativa en vers: la poesia èpica i els romanços.52. Identificar els principals recursos formals i tradicionals de la poesia lírica: les regles

mètriques, les estròfiques i les rítmiques.53. Conéixer i valorar la lírica popular valenciana com a part integrant de la cultura i la llengua

popular.54. Reconéixer el teatre com a obra literària que consta de text i d’espectacle.55. Elaborar peces teatrals a partir d’un guió donat.56. Conéixer l’evolució del teatre des dels orígens fins a l’actualitat.

e) Objectius específics de tècniques de treball57. Afavorir actituds positives cap a la investigació mitjançant l'accés a fonts de documentació

escrita i audiovisual.58. Utilitzar estratègies de lectura adequades.59. Fer servir les tècniques narratives en el quadern de viatge, el resum, la recerca d’informació, la

descripció objectiva i subjectiva, el retrat, la planificació del temps, l’entrevista i la biografia.60. Promoure l’expressió de l’opinió pròpia: ús d’arguments a favor i en contra com a estratègies

comunicatives.61. Presentar textos redactats correctament i amb un tractament informàtic adequat.

Concreció dels criteris d’avaluació de 2n curs d’ESO

Oferim en aquest apartat els criteris d’avaluació d’àrea de 2n curs d’ESO que estableix el decret

78


curricular (enunciat general) i tot seguit les concrecions que en fem al material curricular de segoncurs (subapartats de cada criteri).

1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i distintnivell de formalització, i reproduir-ne el contingut en textos orals o escrits. Utilitzar lallengua per a adquirir nous coneixements.




1.4 Emprar la llengua com a vehicle per a l’adquisició de coneixements.

2. Aplicar els coneixements sobre el valencià [i el castellà] i les normes de l'ús lingüísticper a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits i per a compondre irevisar, de manera progressivament autònoma, els textos propis d'aquest curs.


3. Participar en situacions de comunicació, dirigides o espontànies, respectant les normesde la comunicació: usar el torn de paraula; organitzar el discurs, escoltar i incorporarles intervencions dels altres.



4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament ensituacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d'ús de lallengua, especialment a l'àmbit acadèmic, com a vehicle d'aprenentatge.


4.2 Fer servir el valencià en tots els contextos de comunicació, tant formals com informals.4.3 Utilitzar el valencià com a llengua vehicular en l’adquisició de coneixements a l’àmbit

acadèmic.

5. Fer ús de la mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar coma intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa.Utilitzar la interpretació oral, fent resums de la llengua de l’emissor, quan el receptorno comprén el missatge original.

5.1. Conéixer els recursos de la llengua que asseguren l’eficàcia comunicativa.5.2. Emprar els recursos més adequats de la competència estratègica que permeten una

comunicació eficaç.

79


5.3. Entendre i fer-se entendre en situacions de malentesos o d’interrupció de lacomunicació.

6. Reconéixer en un text les diferents funcions del llenguatge.6.1. Conéixer les diferents funcions del llenguatge 6.2. Reconéixer les funcions del llenguatge en un text.

7. Reconéixer i ser capaç d'utilitzar els diferents tipus de textos (expositius, narratius,descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les seues estructures formals.

7.1 Identificar les estructures formals dels diferents tipus de textos: expositius, narratius,descriptius i dialogats.

7.2 Produir textos orals i escrits que responguen a estructures expositives, narratives,descriptives i dialogades.

8. Reconéixer, junt amb el propòsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants en textosorals d'àmbits socials pròxims a l'experiència de l'alumnat i de l'àmbit acadèmic;captar la idea global i la rellevància d'informacions sentides en ràdio o en televisió iseguir instruccions per a realitzar autònomament tasques d'aprenentatge.

8.1 Identificar la intenció comunicativa i la idea general dels textos i discursos de caràcterinterpersonal i de l’àmbit acadèmic.

8.2 Comprendre la informació global de textos produïts pels mitjans de comunicació orals iescrits.

8.3 Interpretar adequadament les instruccions per a la realització de tasques d’aprenentatgea l’àmbit acadèmic.

9. Fer exposicions orals senzilles sobre temes que tinguen interés per a l'alumnat i quesiguen pròxims al seu entorn, amb l'ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies dela informació i la comunicació, de manera ordenada i fluida, ajustant-se a un pla o guióprevi; seguir un orde lògic en la presentació d’informacions i arguments; adequar elllenguatge utilitzat al contingut i a la situació comunicativa; mantindre l'atenció delreceptor.

9.1 Conéixer el funcionament dels mitjans audiovisuals i de les TIC com a recursosauxiliars per a realitzar exposicions orals senzilles.

9.2 Elaborar guions previs per a la producció d’exposicions sobre un tema d’interés per al’alumnat.



9.5 Aplicar les estratègies comunicatives adequades per a mantenir l’atenció del receptoren una exposició.

10.Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius,identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundàries, reconéixerpossibles incoherències o ambigüitats en el contingut i aportar una opinió personal.

80


10.1. Comprendre informacions donades mitjançant l’estructura dels textosexpositius i argumentatius.

10.2. Analitzar i sintetitzar la intenció comunicativa dels textos expositius iargumentatius.

10.3. Identificar i resoldre adequadament les incoherències i ambigüitats de lainformació donada mitjançant textos expositius i argumentatius.

10.4. Expressar opinions personals fonamentades sobre informacions donadesmitjançant textos expositius i argumentatius.

11. Elaborar el resum d'una exposició o argumentació oral sobre un tema específic iconegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.

11.1. Identificar la informació essencial d’una exposició o argumentació oral.11.2. Resumir una exposició o argumentació oral sobre un tema específic i conegut

que reflectisca els arguments principals i els punts de vista dels participants.

12.Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d'elaborar untext de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i punts de vistatrobats com el punt de vista propi.

12.1 Cercar informació sobre un mateix tema en fonts d’informació diferents.12.2 Identificar els punts de vista dels emissors en informacions diferents sobre un tema

determinat.12.3 Sintetitzar informacions sobre un mateix tema procedents de fonts d’informació


13.Extraure informacions concretes i identificar el propòsit en textos escrits d'àmbitssocials pròxims a l'experiència de l'alumnat; seguir instruccions de certa extensió enprocessos poc complexos; identificar el tema general i els temes secundaris; i distingircom està organitzada la informació. Aplicar tècniques d'organització d'idees, com araesquemes jeràrquics o mapes conceptuals.

13.1. Identificar informacions concretes i la intenció comunicativa de textos escritsde l’àmbit interpersonal.

13.2. Aplicar ordes donades a partir d’instruccions senzilles.13.3. Identificar la idea general d’un enunciat i distingir-ne les parts.13.4. Emprar tècniques per a l’organització d’idees, fonamentalment esquemes i

mapes conceptuals.

14.Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar en suport de paper i digital; usar elregistre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüèncieslineals cohesionades; respectar les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.Valorar la importància de planificar i revisar el text. Redactar cròniques periodístiquesbreus organitzant la informació de manera jeràrquica.

14.1. Produir per escrit, en paper i en suport digital, narracions, exposicions, resums icomentaris d’informacions.

14.2. Adequar el registre a cada situació de comunicació.

81


14.3. Aplicar les estratègies adequades per a l’organització de les idees en un text.14.4. Emprar els connectors i mots d’enllaç més adequats per a la cohesió textual.14.5. Aplicar els criteris de correcció gramatical, ortogràfica i tipogràfica

corresponent als continguts dels curs.14.6. Valorar la planificació i la revisió dels textos com a fases de la producció

escrita.14.7. Elaborar cròniques periodístiques breus redactades amb una organització

jeràrquica de la informació.

15.Conéixer la diversitat lingüística d'Europa, la realitat plurilingüe i pluriculturald'Espanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar aquesta diversitat com un patrimonique ens enriqueix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions que plantegen lesllengües en contacte.

15.1. Conéixer la diversitat lingüística i cultural d’Europa.15.2. Conéixer la realitat plurilingüística i pluricultural de l’Estat espanyol i de la

nostra comunitat autònoma.15.3. Valorar el patrimoni lingüístic i cultural propi com a forma d’engrandiment de

la diversitat cultural.15.4. Analitzar les situacions comunicatives que es produeixen en els contextos de

llengües en contacte.

16.Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics de lallengua, per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccions diverses.

16.1. Identificar les variacions dialectals i de registres.16.2. Analitzar contextos de comunicació reals amb presència de variació dialectal i

de registre.

17.Conéixer una terminologia lingüística bàsica en les activitats de reflexió sobre l'ús.Conéixer i aplicar correctament les normes d'accentuació vigents. Conéixer l'estructurade l'oració i les diferents classes d'oració. Esbrinar les principals relacions de significat.

17.1. Identificar els termes metalingüístics bàsics corresponents a aquest segon curs.17.2. Aplicar els coneixements metalingüístics a la reflexió lingüística i a la millora

de l’ús lingüístic.17.3. Conéixer i aplicar les normes d’accentuació.17.4. Conéixer l’estructura de l’oració i les diferents classes oració.17.5. Esbrinar les diferents relacions de significat.

18. Incorporar la lectura i l'escriptura com a mitjans d'enriquiment personal.18.1. Promoure l’hàbit de la lectura com a forma d’adquirir coneixements nous

mitjançant una activitat intel·lectual engrescadora.18.2. Fomentar l’escriptura com a habilitat personal per a millorar l’autoestima

personal.19.Conéixer els gèneres literaris. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit

en la seua totalitat, reconéixer-ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de

82


recursos lingüístics i emetre una opinió personal. Aprendre a classificar els textos llegitsper gèneres literaris.

19.1. Conéixer les característiques formals i de contingut dels gèneres literaristradicionals.

19.2. Distingir els diferents gèneres literaris, l’estructura i els recursos lingüísticsmés habituals.

19.3. Analitzar textos literaris i valorar-los.19.4. Classificar els textos llegits segons els gènere literari corresponent.

20.Exposar una opinió sobre la lectura personal d'una obra completa adequada a l'edat;reconéixer l'estructura de l'obra i els elements del gènere; valorar l'ús del llenguatge i elpunt de vista de l'autor; diferenciar contingut literal i sentit de l'obra, i relacionar elcontingut amb la pròpia experiència.

20.1. Comentar textos literaris diversos.20.2. Analitzar el gènere literari, l’estructura, l’ús del llenguatge, el punt de vista de

l’autor i la intenció literària d’una obra completa adequada a l’edat.20.3. Relacionar el contingut literari amb l’experiència pròpia.20.4. Valorar la lectura d’una obra literària completa.

21.Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus ofragments, considerant els temes i motius de la tradició, la caracterització delssubgèneres literaris, la versificació, l'ús del llenguatge i la funcionalitat dels recursosretòrics en el text.

21.1. Aplicar els coneixements literaris per a l’anàlisi de textos breus i fragments.21.2. Comprendre i valorar els temes, la caracterització dels subgèneres literaris, la

versificació, l'ús del llenguatge i la funcionalitat dels recursos retòrics en textosliteraris.

22.Compondre textos, en suport de paper i digital, prenent com a model textos literarisllegits i comentats en l'aula, o realitzar-hi algunes transformacions. Conéixer el procésque porta del text dramàtic a la representació teatral.

22.1. Produir textos literaris o amb intenció literària en suports diversos a partir d’unmodel donat.

22.2. Aplicar tècniques de manipulació textual per a la producció de textos literaris oamb intenció literària.

22.3. Emprar mecanismes adequats per a la canalització de la creativitat en laproducció de textos literaris o amb intenció literària.

22.4. Conéixer les característiques literàries de les produccions dramàtiques com atextos literaris que es representen damunt un escenari.

23.Aprendre i utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: busca, elaboració ipresentació, amb ajuda dels mitjans tradicionals i l'aplicació de les noves tecnologies.Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la consulta de diccionarisespecialitzats i obres de consulta diverses, en el marc de treballs senzills d'investigació.Utilitzar els processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills

83


d'investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases dedades, CD-ROM, processadors de textos, etc.).

23.1. Conéixer les tècniques tradicionals i de les TIC bàsiques per a la recerca,elaboració i presentació de la informació.

23.2. Consultar diccionaris generals i especialitzats i fonts d’informació diversa per al’elaboració de treballs d’investigació adequats a l’edat.

23.3. Emprar els processadors de textos per a la redacció de treballs d’investigacióadequats a l’edat.

23.4. Emprar les eines informàtiques més habituals per a la consulta de fonts digitalsi per a l’elaboració de textos escrits.

24.Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma dediscriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús iutilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

24.1. Identificar les expressions lingüístiques, gràfiques i icòniques que denotenformes discriminatòries envers els dos sexes, envers els grups social o ètnics ilingüístics.

24.2. Emprar els mecanismes lingüístics més adequats per a esmenar la utilització defórmules discriminatòries.

24.3. Utilitzar el llenguatge com a mitjà per a la resolució de conflictes.

3r ESO

a) Competència en comunicació lingüística- Comprendre l’estructura dels textos descriptius, narratius, expositius i argumentatius.- Ser conscient de la diversitat textual que generen les tecnologies de la informació i la

comunicació (TIC).- Fomentar l’esperit crític en l’ús de les TIC com a eina per a la comunicació interpersonal i

per a la formació acadèmica.- Participar activament en situacions acadèmiques de comunicació planificada com ara la

taula redona.- Utilitzar els recursos expressius més adequats per a l’elaboració de textos en gèneres

diferents, de formalitats diverses i amb intencions comunicatives diferents.



c) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic- Assolir un esperit crític respecte a temes socials, culturals, lingüístics i de medi ambient. - Valorar el territori valencià com a espai cultural.- Valorar la llengua com a element emprat per a interpretar el món.- Conéixer l’estructura comarcal del territori valencià.- Valorar l’ús de la toponímia en valencià com a mostra d’identificació entre llengua i

84


territori.

d) Tractament de la informació i competència digital- Promoure la recerca d’informació en fonts d’informació tradicionals i en les digitals per a

l’elaboració de treballs acadèmics.- Conéixer la necessitat d’elaborar treballs acadèmics segons uns guions i models donats.- Fomentar l’esperit crític en l’ús de les TIC com a eina formativa.- Interessar-se per la presentació informatitzada, correcta i acurada dels treballs acadèmics.- Utilitzar les TIC per a l’intercanvi d’informació en l’elaboració de treballs acadèmics.

e) Competència social i ciutadana- Valorar la diversitat lingüística com a forma cultural de manifestar la diversitat humana.- Fomentar l’esperit crític davant els prejudicis lingüístics.- Identificar les conseqüències socials de situacions de contacte de llengües.- Valorar el valencià i el castellà dins una situació de llengües en contacte.- Ser conscient de l’evolució de les llengües, dels canvis en la nostra llengua i dels fenòmens

produïts per la interferència lingüística.

f) Competència cultural i artísticac) Establir relacions entre el context històric i les produccions literàries de cada època i de cada

autor.d) Conéixer les obres i els autors més importants en la nostra llengua des de l’Edat Mitjana fins al

segle XVIII.e) Valorar positivament la literatura popular com a mostra d’expressió cultural d’un poble.f) Conéixer les tècniques literàries relacionades amb cada gènere com a forma de gaudir en la

lectura de textos.g) Promoure inquietuds estètiques davant les produccions literàries vinculades a unes èpoques i a

uns esdeveniments històrics determinats.

g) Competència per a aprendre a aprendre- Aplicar les estratègies més adequades per a l’ampliació del vocabulari bàsic i especialitzat.- Fomentar l’autonomia en l’elaboració de les tasques acadèmiques.- Adquirir estratègies per a la utilització de les tècniques de treball en funció dels objectius

del treball acadèmic i segons les necessitats comunicatives.- Conéixer l’estructura sintàctica de l’oració composta, dels pronoms febles, de les

preposicions i del sistema verbal.- Aplicar correctament els aspectes bàsics i les excepcions de l’ortografia i la fonètica.

h) Autonomia i iniciativa personal- Promoure la diversitat d’interaccions en l’àmbit acadèmic en situacions de formalitat

mitjana o mitjana-alta.- Promoure la participació en activitats en grups i la presa de decisions responsables.- Ser conscient de la planificació individual del treball en la realització d’activitats en

grup.- Saber consultar les fonts d’informació amb autonomia i criteri de selecció en funció dels

85


objectius previstos.- Fomentar la iniciativa personal en l’expressió de l’opinió sobre temes d’interés grupal.- Aplicar l’autoavaluació com a mecanisme que permeta realitzar canvis en la conducta i

l’aprenentatge.


En acabar el curs els aprenents hauran d’haver assolit les capacitats següents expressades com aobjectius específics de cadascun dels blocs de continguts. a) Objectius específics de comunicació

1. Analitzar les marques lingüístiques de textos descriptius: el retrat físic i psicològic.2. Elaborar descripcions orals i escrites de persones.3. Analitzar i escriure textos expositius, com ara fullets turístics.4. Analitzar i interpretar els símbols iconogràfics convencionals i llegendes propis dels

croquis i dels mapes de les guies de senderisme.5. Valorar positivament el coneixement de la realitat geogràfica, natural i cultural valenciana.6. Identificar els textos instructius i els elements gramaticals que els caracteritzen.7. Redactar textos instructius.8. Identificar l’estructura de la narració.9. Diferenciar entre contes populars i contes d’autor.10. Identificar les característiques del reportatge com a gènere periodístic.11. Deduir, sintetitzar i verbalitzar informació partint de dades rebudes oralment, escrites o a

través d’una imatge.12. Elaborar un reportatge a partir de l’obtenció de dades de diverses fonts.13. Aplicar els esquemes textuals que generen les TIC (correu electrònic, missatges de

telèfon mòbil, xats, fòrums, blogs o blocs, etc.).14. Reconéixer les marques lingüístiques de textos argumentatius, concretament, en l'article

d'opinió.15. Elaborar textos argumentatius.16. Conéixer les formes de la comunicació planificada: la taula redona.

b) Objectius específics de llengua i societat 1. Reconéixer les diferències entre llenguatge i llengua.2. Conéixer la diferència entre comunitats lingüístiques i fronteres politicoadministratives a

Europa.3. Valorar positivament la realitat plurilingüe a Europa i, especialment, a Espanya.4. Identificar els factors que condicionen la tria del registre lingüístic adequat.5. Valorar positivament l'ús adequat dels registres lingüístics en determinats àmbits d'ús.6. Identificar i analitzar els prejudicis lingüístics més habituals en la societat.7. Desplegar actituds positives entorn de les llengües.8. Analitzar i valorar les causes que originen els prejudicis lingüístics.9. Assolir una actitud crítica davant valoracions poc rigoroses sobre les llengües basades en

idees preconcebudes.10. Conéixer els conceptes de bilingüisme, conflicte lingüístic i procés de normalització

lingüística.

86


11. Analitzar i interpretar diverses situacions de llengües en contacte.12. Valorar positivament el procés de normalització lingüística de les llengües minoritzades,

especialment del valencià. 13. Situar la nostra llengua dins el conjunt de les llengües romàniques.14. Explicar la realitat lingüística valenciana com a resultat d’uns fets històrics concrets.15. Conéixer les llengües que han influït sobre la nostra i algunes de les seues aportacions,

fonamentalment lèxiques.

c) Objectius específics de coneixement de la llengua 1. Conéixer i utilitzar el vocabulari relacionat amb el camps semàntics dels continguts tractats

en cada tema.2. Distingir els conceptes préstec i barbarisme lingüístics.3. Explicar la relació que hi ha entre llengua minoritzada i penetració de barbarismes.4. Entendre el concepte d’interferència lèxica i aplicar criteris de correcció coherent per

esmenar els barbarismes.5. Sistematitzar l’ús de les tres conjugacions regulars.6. Utilitzar les perífrasis verbals d’obligació i de probabilitat. 7. Sistematitzar l’ús dels verbs irregulars fer, tenir (o tindre), venir (o vindre), anar i eixir.8. Descriure i caracteritzar els verbs velaritzats.9. Sistematitzar l’ús dels verbs velaritzats i dels irregulars com meréixer.10. Discriminar fonèticament els sons vocàlics tònics i els sons vocàlics àtons i fer la

correspondència ortogràfica que se’n deriva.11. Conéixer i utilitzar les formes i les funcions dels pronoms febles.12. Aplicar el procediment bàsic per a la combinació de dos pronoms febles.13. Discriminar fonèticament els sons consonàntics i fer la correspondència ortogràfica que

se’n deriva.14. Utilitzar l’accent i la dièresi en contextos donats.15. Fer servir les preposicions en contextos donats.16. Entendre el concepte de sinonímia parcial i aplicar-lo en contextos donats. 17. Diferenciar entre oració simple i composta.18. Fer servir els connectors o conjuncions de coordinació en la construcció d’oracions

compostes coordinades. 19. Entendre el concepte d’oració composta subordinada i distingir entre els diferents tipus

d’oracions subordinades.20. Fer servir els connectors o conjuncions de subordinació en la construcció d’oracions

compostes subordinades.

d) Objectius específics d’educació literària 1. Identificar les característiques dels quatre gèneres literaris: poesia, narrativa, teatre i assaig.2. Analitzar les característiques d'un text poètic, de la lírica trobadoresca i del context

sociocultural de l'Edat Mitjana.3. Conéixer alguns aspectes de la vida i de l'obra d'Ausiàs Marc com a escriptor medieval i

universal.4. Reconéixer el valor històric de les Quatre Grans Cròniques medievals i els regnats que

abasten.

87


5. Conéixer aspectes bàsics de la història de la corona catalanoaragonesa en l’Edat Mitjana.6. Analitzar les característiques literàries de les Cròniques.7. Conéixer les dades bàsiques de Tirant lo Blanc (autor, tema, context, etc.).8. Valorar la novel·la Tirant lo Blanc com una de les grans obres de la nostra literatura.9. Explicar l’aportació de Jaume Roig i d’Isabel de Villena a la nostra literatura.10. Identificar les característiques argumentals, textuals i escèniques del Misteri d’Elx.11. Analitzar les causes que van provocar la decadència de la literatura culta en valencià.12. Valorar el paper realitzat per la literatura popular en l’època moderna de la nostra

literatura.13. Diferenciar manifestacions diverses de literatura popular.

e) Objectius específics de tècniques de treball1. Fer servir l’atles visual com a tècnica d’estudi i de treball acadèmic.2. Interpretar i sintetitzar documents que contenen informació sobre rutes, viatges i espais

naturals.3. Obtenir informació de diverses fonts mitjançant entrevistes a institucions o persones

especialitzades en la promoció turística dels nostres espais naturals.4. Comprendre textos acadèmics amb la finalitat d’elaborar-ne d’altres de més complexos.5. Utilitzar autònomament els diccionaris, enciclopèdies i altres fonts d’informació en format

paper i en suport digital.6. Presentar la informació obtinguda mitjançant tractament informàtic.Mostrar interés per la presentació acurada dels treballs acadèmics

Concreció dels criteris d’avaluació de 3r curs d’ESO

Oferim en aquest apartat els criteris d’avaluació d’àrea de 3r curs d’ESO que estableix el decretcurricular (enunciat general) i tot seguit les concrecions que en fem al material curricular de tercercurs (subapartats de cada criteri).

1. Captar les idees essencials de textos orals, de diferent tipus i distint nivell deformalització i reproduir el contingut en textos escrits.




1.4 Emprar la llengua com a vehicle per a l’adquisició de coneixements.

2. Aplicar els coneixements sobre el valencià [i el castellà] i les normes de l'ús lingüísticper a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composiciói la revisió dirigida dels textos propis d'aquest curs.


88




3.2 Intervenir en situacions d’intercanvi d’informació respectant les normes decomunicació


4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament ensituacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d'ús de lallengua, especialment a l'àmbit acadèmic com a vehicle d'aprenentatge.


4.2 Fer servir el valencià en tots els contextos de comunicació, tant formals com informals.4.3 Emprar el valencià com a llengua per a l’adquisició de coneixements a l’àmbit

acadèmic.

5. Fer ús de la mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar coma intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa.Utilitzar la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums iparàfrasis de la llengua de l’emissor quan el receptor no comprén el missatge original.


comunicació eficaç.5.3 Intervenir en les situacions comunicatives com a mediador lingüístic.5.4 Facilitar la interpretació de missatges a persones que desconeixen la llengua.

6. Entendre instruccions i normes donades oralment; extraure idees generals iinformacions específiques de reportatges i entrevistes; seguir el desenrotllament depresentacions breus relacionades amb temes acadèmics i plasmar-ho en formad'esquema i resum.

6.1 Comprendre ordes i normes vehiculades pel canal oral.6.2 Aplicar les estratègies de comprensió lectora que permeten la identificació de les idees

generals i específiques dels reportatges i les entrevistes.6.3 Esquematitzar i resumir presentacions breus relacionades amb temes acadèmics.

7. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits narratius, descriptius i dialogats,de diferent tipus (incloent-hi els propis de la premsa escrita) i distint nivell deformalització; identificar-ne les intencions; diferenciar les idees principals isecundàries; reconéixer-hi possibles incoherències o ambigüitats en el contingut;aportar una opinió personal.

89


7.1 Comprendre informacions donades mitjançant l’estructura dels textos narratius,descriptius i dialogats de tipus i formalitat diferents.

7.2 Analitzar i sintetitzar la intenció comunicativa dels textos narratius, descriptius idialogats de tipus i formalitat diferents.

7.3 Distingir les idees principals i les secundàries.7.4 Identificar i resoldre adequadament les incoherències i ambigüitats de la informació

donada mitjançant textos narratius, descriptius i dialogats de tipus i formalitat diferents.7.5 Expressar opinions personals fonamentades sobre informacions donades mitjançant

textos narratius, descriptius i dialogats de tipus i formalitat diferents.

8. Fer explicacions orals senzilles sobre fets d'actualitat social, política o cultural, quesiguen d'interés per a l'alumnat, de manera ordenada, ajustant-se a un pla o guió previ,amb l'ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i lacomunicació; adequar el tema a la situació comunicativa; mantindre l'atenció delreceptor.

8.1 Conéixer el funcionament dels mitjans audiovisuals i de les TIC com a recursosauxiliars per a realitzar explicacions orals senzilles sobre fets d’actualitat.

8.2 Elaborar guions previs per a la producció d’exposicions sobre un tema d’interés per al’alumnat.



8.5 Aplicar les estratègies comunicatives adequades per a mantenir l’atenció del receptoren una exposició.

9. Elaborar el resum d'una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut;reflectir els principals arguments i punts de vista dels participants.

9.1 Identificar la informació essencial d’una exposició o debat oral.9.2 Resumir una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut que reflectisca

els arguments principals i els punts de vista dels participants.

10. Extraure i contrastar informacions concretes i identificar el propòsit en els textos escritsmés usats per a actuar com a membres de la societat; seguir instruccions en àmbitspúblics i en processos d'aprenentatge d’una certa complexitat; inferir el tema general iels temes secundaris; distingir com s'organitza la informació.

10.1 Identificar informacions concretes i la intenció comunicativa de textos escritsde l’àmbit interpersonal.

10.2 Aplicar ordes donades en àmbits públics i en processos d’aprenentatgecomplexos.

10.3 Inferir el tema principal i els secundaris d’un text escrit.10.4 Emprar tècniques de treball per a l’organització de la informació.

11. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius i dialogats) en suport depaper i digital; adequar el registre a la situació comunicativa; utilitzar-ne l’estructura

90


organitzativa per a ordenar les idees amb claredat; enllaçar els enunciats en seqüèncieslineals cohesionades; respectar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica, amb unvocabulari ric i variat; respectar els criteris de correcció gramatical, ortogràfica itipogràfica. Valorar la importància de planificar i revisar el text.

11.1 Produir per escrit, en paper i en suport digital, narracions, descripcions idiàlegs.

11.2 Adequar el registre a cada situació de comunicació.11.3 Aplicar les estratègies adequades per a l’organització de les idees en un text.11.4 Emprar els connectors i mots d’enllaç més adequats per a la cohesió textual.11.5 Fer servir un vocabulari ric i variat en la producció de textos.11.6 Aplicar els criteris de correcció gramatical, ortogràfica i tipogràfica

corresponent als continguts dels curs.11.7 Valorar la planificació i la revisió dels textos com a fases de la producció

escrita.

12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi d'elaborar untext de síntesi en què es reflectisquen tant les informacions principals i els punts de vistatrobats com el punt de vista propi.




13. Comprendre l'origen i evolució [del castellà i] del valencià, identificar i localitzar elsfenòmens de contacte entre les distintes llengües constitucionals i conéixer lescaracterístiques fonamentals del bilingüisme.

13.1 Conéixer l’origen històric i l’evolució del valencià.13.2 Conéixer els fenòmens de contacte de llengües aplicades especialment al

context valencià, especialment les interferències lingüístiques.13.3 Conéixer les característiques fonamentals del bilingüisme.

14. Conéixer la diversitat lingüística d'Europa, d'Espanya i de la Comunitat Valenciana;valorar aquesta diversitat com un patrimoni que ens enriqueix a tots i a totes.


nostra comunitat autònoma.14.3 Valorar el patrimoni lingüístic i cultural propi com a forma d’engrandiment de

la diversitat cultural.14.4 Véncer prejudicis envers la diversitat lingüística.14.5 Promoure actituds positives cap a l’ús del valencià en tots els àmbits de

comunicació

91


15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics delvalencià [i del castellà], per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccionsdiverses.

15.1 Identificar les variacions dialectals i de registres.15.2 Analitzar contextos de comunicació reals amb presència de variació dialectal i

de registre.

16. Conéixer la terminologia lingüística necessària per a la reflexió sobre l'ús.16.1 Identificar els termes metalingüístics bàsics corresponents a aquest segon curs.16.2 Aplicar els coneixements metalingüístics a la reflexió lingüística i a la millora

de l’ús lingüístic.

17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, larelació entre aquestes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i lesnormes de l'ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals iescrits, i per a compondre i revisar els textos de manera progressivament autònoma.

17.1 Identificar les unitats fonètiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques isemàntiques de la llengua, les seues combinacions i la relació de significats.

17.2 Comprendre textos orals i escrits a partir dels coneixements lingüísticsadquirits.

17.3 Produir textos orals i escrits d’acord amb la normativa lingüística.17.4 Emprar tècniques adequades per a la revisió autònoma dels textos propis.

18. Exposar una opinió sobre la lectura personal d'una obra completa, adequada a l'edat irelacionada amb els períodes literaris estudiats; avaluar l'estructura i l'ús dels elementsdel gènere, l'ús del llenguatge i el punt de vista de l'autor; situar bàsicament el sentit del'obra en relació amb el seu context i amb la pròpia experiència.

18.1 Comentar textos literaris diversos.18.2 Analitzar el gènere literari, l’estructura, l’ús del llenguatge, el punt de vista de

l’autor i la intenció literària d’una obra completa adequada a l’edat.18.3 Relacionar l’obra literària en el context històric de producció.18.4 Relacionar el contingut literari amb l’experiència pròpia.18.5 Valorar la lectura d’una obra literària completa.

19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus ofragments, considerant la presència de certs temes recurrents, el valor simbòlic delllenguatge poètic i l'evolució dels gèneres, de les formes literàries i dels estils.

19.1 Aplicar els coneixements literaris per a l’anàlisi i valoració de textos breus ifragments.

19.2 Comprendre i valorar els temes, el valor simbòlic del llenguatge poètic il'evolució dels gèneres, de les formes literàries i dels estils en textos literaris.

20. Mostrar el coneixement de les relacions entre les obres llegides i comentades, el contexten què apareixen, i les autores i els autors més rellevants de la història de la literatura;

92


fer un treball personal d'informació i de síntesi, o d'imitació i recreació, en suport depaper i digital.

20.1 Conéixer el context històric de producció de les obres literàries més rellevant dela nostra literatura.

20.2 Relacionar el context històric amb l’estil i les característiques dels autors iautores.

20.3 Elaborar un treball d’investigació a partir d ela recerca d’informació endiferents fonts d’informació de caire tradicional i digital.

2221. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat. Reconéixer-

ne els elements estructurals bàsics, els grans tipus de recursos lingüístics i emetre unaopinió personal. Utilitzar aquests coneixements en la producció de textos d'intencióliterària.

21.1 Identificar el gènere d’obres literàries completes.21.2 Analitzar i valorar fragments i textos literaris complets.21.3 Produir textos literaris o amb intenció literària d’acord amb els coneixements

adquirits.

22. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constitueixen un referent clau enla història de la literatura fins al segle XVIII –incloent-hi els de les llengüesconstitucionals- i els elements més destacats del context cultural, social i històric en quèapareixen.

22.1 Relacionar les produccions literàries pròpies amb les literatures veïnes.22.2 Analitzar la relació entre la pertinença a una comunitat lingüística determinada i

la percepció d’un mateix context històric viscut.

23. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fontsd'informació tant en suports tradicionals (per mitjà de l’ús d'índexs, de fitxes i d’altressistemes de classificació de fonts), com els que proporcionen les tecnologies de lainformació i la comunicació, en el marc de treballs senzills d'investigació. Utilitzar elsprocessadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzills d'investigació, fent úsdels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, DVD,etc.).

23.1 Aplicar, individualment i en grup, les tècniques tradicionals i de les TICbàsiques per a la recerca, elaboració i presentació de la informació.


23.3 Emprar els processadors de textos per a la redacció de treballs d’investigacióadequats a l’edat.

23.4 Emprar les eines informàtiques més habituals per a la consulta de fonts digitalsi per a l’elaboració de textos escrits.

24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma dediscriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús iutilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.

93



24.2 Emprar els mecanismes lingüístics més adequats per a esmenar la utilització defórmules discriminatòries.


25. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a elaborar idifondre informacions i opinions.

25.1 Conéixer els mecanismes de producció dels diferents gèneres periodístics.25.2 Analitzar els recursos que fan servir els mitjans de comunicació per a elaborar i

difondre informacions i opinions.25.3 Analitzar críticament els missatges publicitaris com a produccions lingüístiques

portadores de valors explícits i implícits.

4t ESO

a) Competència en comunicació lingüística- Comprendre l’ús de les estructures expositives i argumentatives en contextos donats.- Aplicar l’ús dels gèneres corresponents als textos expositius i argumentatius,

fonamentalment el treball acadèmic expositiu i l’article d’opinió.- Conéixer el paràgraf com a unitat textual bàsica per a l’estructuració de les idees en els

textos expositius i argumentatius.- Distingir els tipus d’arguments i incloure’ls en els textos que expressen l’opinió de l’autor.- Utilitzar recursos expressius adequats a textos expositius i argumentatius.- Saber adequar els recursos argumentatius orals en l’expressió de l’opinió pròpia.



c) Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic- Consolidar l’esperit crític respecte a temes socials, culturals, lingüístics i de medi ambient. - Valorar la llengua com a element emprat per a la interpretació del món.- Conéixer la relació entre la variació dialectal i la diversitat territorial.

d) Tractament de la informació i competència digital- Ser conscient de la necessitat d’ús de les TIC en l’àmbit acadèmic com a instrument per a la

millora de la competència comunicativa.- Aprofundir en l’ús de les tècniques digitals de recerca d’informació.- Afavorir l’ús i el coneixement del funcionament dels traductors automàtics en la redacció

de treballs acadèmics.- Aprofundir en l’ús dels diccionaris d’especialitat.

94


- Afavorir l’ús de diferents fonts d’informació, tradicionals i digitals, per a l’elaboració detextos acadèmics.

- Afavorir l’esperit crític en l’ús de les TIC.- Promoure l’elaboració informàtica dels treballs acadèmics.- Despertar l’interés a presentar els treballs acadèmics de forma acurada i correcta

lingüísticament.

e) Competència social i ciutadana- Ser conscient de la necessitat de fomentar actuacions cíviques per a la inclusió de grups

socials marginals, marginats o minoritzats.- Promoure l’acceptació de les diferències entre les persones com a tret enriquidor de la

diversitat humana.- Valorar positivament la diversitat lingüística del món, d’Europa i de l’Estat espanyol.- Valorar positivament la història de la nostra llengua.- Conéixer la variació dialectal de la nostra llengua.- Valorar la varietat estàndard com a varietat supradialectal i necessària en qualsevol llengua

que tinga accés a tots els àmbits de comunicació.

f) Competència cultural i artística- Establir relacions entre el context històric i les produccions literàries de cada època i de

cada autor.- Conéixer les obres i els autors més representatius en la nostra llengua des del segle XIX

fins als nostres dies.- Conéixer les tècniques literàries relacionades amb cada gènere com a forma de gaudir de la

lectura de textos.- Analitzar críticament els prototips culturals que promouen els missatges publicitaris.- Gaudir amb la lectura extensiva de textos literaris.- Promoure inquietuds estètiques en les produccions lingüístiques amb intenció literària.

g) Competència per a aprendre a aprendre- Aplicar les estratègies més adequades per a l’ampliació del vocabulari bàsic i especialitzat.- Fomentar l’autonomia en l’elaboració de les tasques acadèmiques.- Adquirir estratègies per a la utilització de les tècniques de treball en funció dels objectius

del treball acadèmic i segons les necessitats comunicatives.- Conéixer l’estructura sintàctica de l’oració composta, dels pronoms relatius, dels pronoms

febles i del sistema verbal.- Aplicar les normes d’estil de les abreviatures, els acrònims, les sigles, els símbols i dels

tipus de lletra.- Valorar positivament la necessitat de la correcció lingüística, tant l’ortogràfica, com la

fonètica i la lèxica i semàntica.- Conéixer els procediments per a la generació de neologismes i per a les construccions

semàntiques genuïnes, especialment les solidaritats lèxiques.

h) Autonomia i iniciativa personal- Saber consultar les fonts d’informació amb autonomia i criteri de selecció en funció dels

95


objectius previstos.- Estimular l’autonomia en la recerca d’informació per a l’elaboració de treballs acadèmics.- Assimilar l’ús de les tècniques de treball per a la realització de tasques de recerca i

investigació individuals.- Realitzar activitats que permeten la presa de decisions consensuades entre els membres

d’un equip de treball.- Conéixer tècniques específiques per a la preparació i la realització d’exàmens.- Utilitzar estratègies orals adequades en les exposicions i argumentacions realitzades davant

el públic.


En acabar el curs els aprenents hauran d’haver assolit les capacitats següents expressades com aobjectius específics de cadascun dels blocs de continguts.

3. Objectius específics de comunicació 1. Conéixer les característiques dels textos expositius acadèmics (esquemes, resums, exàmens,

etc.).2. Conéixer diferents gèneres del text expositiu (l'entrada o article d'un diccionari, la pàgina de

crèdits i l'índex d'un llibre, documents explicatius d'Internet, gràfics, etc.).3. Realitzar exposicions orals sobre temes treballats en les unitats.4. Conéixer les característiques dels textos expositius acadèmics (esquemes, resums, exàmens,

etc.) 5. Conéixer l’estructura i la presentació d’un text expositiu acadèmic: el treball de classe.6. Valorar i identificar l’estructura del paràgraf com a unitat significativa dins dels textos

expositius.7. Escriure paràgrafs expositius sobre una idea donada.8. Conéixer les formes de la comunicació planificada: l’exposició oral.9. Elaborar per escrit i exposar oralment un text expositiu de caràcter acadèmic.10. Reconéixer les marques textuals i lingüístiques i l’estructura del text argumentatiu.11. Analitzar i escriure textos argumentatius.12. Conéixer les marques textuals d’un article d’opinió (estructura, expressions de

modalització, marcadors lògics).13. Elaborar articles d’opinió relacionats amb el tema de la unitat.14. Valorar amb actitud crítica i creativa el món de la publicitat.15. Analitzar críticament els estereotips culturals que promou la publicitat.16. Elaborar textos publicitaris.17. Valorar positivament els debats com l’argumentació oral per excel·lència.18. Conéixer i participar en la preparació i l’execució d’un debat.19. Expressar l’opinió pròpia sobre temes d’actualitat.

4. Objectius específics de llengua i societat 20. Desenvolupar una actitud crítica positiva entorn de la realitat plurilingüe i cultural del

planeta i de l’Estat espanyol.

96


21. Conéixer la pluralitat lingüística de l'Estat espanyol a partir de la lectura d'articlesconstitucionals i de textos en cadascuna de les diferents llengües.

22. Conéixer la localització, l'extensió, l'origen i el parentiu de les diferents llengüesromàniques que es parlen a la península Ibèrica.

23. Conéixer l'extensió territorial i l'origen de les diferents llengües romàniques o neollatinesaixí com el lloc que hi correspon a la llengua catalana.

24. Conéixer els fets més rellevants que caracteritzen l'origen i l'evolució de la nostra llengua. 25. Conéixer els factors que posen de manifest el procés de minorització lingüística del

valencià: exclusió dels àmbits de prestigi, augment de les diferències dialectals,disminució del nombre de parlants i interferència del castellà.

26. Conéixer els factors que concorren en un procés de minorització lingüística, iespecialment, en el valencià.

27. Valorar positivament i críticament el procés de normalització lingüística del valencià.28. Identificar els principals trets fonètics dels blocs dialectals i d’altres característiques

secundàries de la variació geogràfica dels nostres parlars.29. Conéixer la realitat lingüística valenciana on conviuen dues llengües oficials, repartides

de manera diversa, i les subvarietats del valencià.30. Valorar positivament la varietat estàndard com a vehicle de comunicació interdialectal.

5. Objectius específics de coneixement de la llengua 31. Utilitzar el vocabulari relacionat amb els continguts tractats en cada tema. 32. Identificar i fer servir els sinònims de verbs d’ús bàsic.33. Utilitzar el gènere dels substantius i dels adjectius.34. Fer servir les perífrasis verbals d’obligació i diferenciar l’obligació personal i la

impersonal; les perífrasis de probabilitat i les d’imminència.35. Analitzar l’orde dels components de l’oració i la concordança.36. Distingir i utilitzar tan i tant; quan i quant; si no i sinó; si, sí i s’hi; per i per a; doncs i

perquè; perquè, per què i per a què. 37. Discriminar fonèticament les consonants i aplicar les regles ortogràfiques corresponents.38. Entendre el concepte de sinonímia i aplicar-lo en verbs que tenen un significat pròxim fent

servir el diccionari.39. Conéixer els vocabularis d’especialitat.40. Distingir l’oració simple i la composta i conéixer els diferents tipus d’oracions

compostes.41. Analitzar sintàcticament les oracions simples i compostes (coordinades, subordinades

substantives, de relatiu i adverbials).42. Distingir i utilitzar sistemàticament les normes d’accentuació –especialment les no

coincidents entre valencià i castellà- les de la dièresi i de l’hiat.43. Utilitzar els pronoms relatius, el relatiu possessiu i el relatiu neutre.44. Conéixer i aplicar les regles gramaticals sobre l’ús de les lletres majúscules i minúscules.45. Conéixer i aplicar les regles gramaticals sobre l’ús de les abreviatures, els acrònims, les

sigles i els símbols com a procediment d’abreviació46. Sistematitzar l’ús de les conjugacions verbals regulars i irregulars.47. Utilitzar les formes i les funcions dels pronoms febles i sistematitzar-ne la combinació.

97


48. Utilitzar els procediments onomasiològics (la derivació, la composició, la siglació i elsmanlleus) i semasiològics (la metàfora) per a generar neologismes.

49. Utilitzar les unitats fraseològiques com a construccions semàntiques genuïnes,especialment les solidaritats lèxiques.

50. Fer servir les recomanacions sobre els tipus de lletra redona, cursiva i negreta.

6. Objectius específics d’educació literària 51. Identificar els elements més destacats del context cultural, social i històric dels segles XIX,

XX i XXI.52. Distingir les característiques més rellevants del Romanticisme i de la Renaixença com a

moviments literaris del s. XIX.53. Conéixer els aspectes més destacats de la vida i de l'estil literari d'autors com Jacint

Verdaguer, Teodor Llorente i Àngel Guimerà a partir de la lectura, comprensió, recitació idramatització de fragments de les seues obres.

54. Diferenciar les característiques dels principals gèneres literaris: l'assaig, la narració, lapoesia i el teatre.

55. Conéixer les característiques més rellevants del Realisme-Naturalisme com a movimentsliteraris del s. XIX a partir de la lectura d’autors com Narcís Oller i Eduard Escalante.

56. Reconéixer les característiques del sainet com a gènere teatral que reflecteix aspectesimportants de les classes populars i de la vida quotidiana de la València del segle XIX.

57. Conéixer les característiques i els autors més rellevants del Modernisme i del Noucentisme.58. Conéixer les característiques dels moviments artisticoliteraris que s’engloben sota

l’epítet “les avantguardes” de principis del s.XX.59. Explicar l’aportació de Vicent Andrés Estellés, Salvador Espriu, Joan Brossa i Maria

Mercè Marçal a la nostra literatura.60. Conéixer les característiques més rellevants de la narrativa de postguerra i d’autors

representatius com Mercè Rodoreda i Enric Valor a partir de la lectura de fragments deles seues obres

61. Conéixer les característiques generals i les dificultats de la literatura assagística a casanostra.

62. Reconéixer i valorar l’obra assagística de Joan Fuster.

7. Objectius específics de tècniques de treball63. Elaborar esquemes utilitzant correctament els elements gràfics pertinents, com ara lletres

majúscules i minúscules, claus, fletxes, abreviatures, números, parèntesis, guionets, etc.64. Familiaritzar-se amb adreces electròniques relacionades amb vocabularis especialitzats.65. Utilitzar els diferents tipus de diccionaris (generals, bilingües, de barbarismes, etc.) i els

correctors informàtics com a eines de correcció lèxica.66. Afavorir la necessitat de recórrer a diverses fonts d'informació per a l'elaboració de textos

expositius sobre un tema específic, interpretant correctament les referències bibliogràfiquestradicionals i de tecnologia informàtica (diccionaris, manuals enciclopèdies, premsa escrita,recursos audiovisuals i multimèdia).

67. Afavorir actituds positives per a la recerca d’informació en fonts tradicionals i entecnologies d’informació i comunicació (TIC) en l’elaboració de treballs d'investigació.

98


68. Valorar la necessitat de recórrer als esquemes i als resums com a tècniques d'estudiindispensables en la preparació d'un examen.

69. Afavorir actituds positives cap a treballs d'investigació sobre la recerca de materialrelacionat amb temes diversos.

Concreció dels criteris d’avaluació de 4t curs d’ESO

Oferim en aquest apartat els criteris d’avaluació d’àrea de 4t curs d’ESO que estableix el decretcurricular (enunciat general) i tot seguit les concrecions que en fem al material curricular de quartcurs (subapartats de cada criteri).

1. Captar i extraure les idees essencials, les intencions i les dades rellevants de textos orals,de diferent tipus i distint nivell de formalització, com ara presentacions d'una certaextensió o conferències no massa extenses; identificar el propòsit, la tesi i els argumentsde declaracions o de debats públics en mitjans de comunicació o en el marc escolar;reproduir-ne el contingut en textos escrits.

1.1 Distingir entre idees principals i secundàries en els textos orals de gèneres diferents i degraus de formalitat divers.

1.2 Identificar la intenció comunicativa, la tesi i els arguments dels debats públics.1.3 Aplicar el reconeixement d’idees essencials, les intencions comunicatives la tesi i els

arguments dels textos orals a la producció de textos orals i escrits.

2. Aplicar els coneixements sobre el valencià [i el castellà] i les normes de l'ús lingüísticper a solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits, i per a la composiciói la revisió autònoma dels textos.

2.1 Comprendre textos orals i escrits a partir dels coneixements lingüístics adquirits.2.2 Produir textos orals i escrits d’acord amb la normativa lingüística.2.3 Emprar tècniques adequades per a l’autorevisió de les produccions textuals pròpies.



3.2 Intervenir en situacions d’intercanvi d’informació respectant les normes decomunicació


4. Valorar el valencià com a vehicle de comunicació i usar-lo progressivament ensituacions formals i informals. Incorporar el valencià a tots els àmbits d'ús de lallengua, especialment a l'àmbit acadèmic com a vehicle d'aprenentatge.

99



4.2 Fer servir el valencià en tots els contextos de comunicació, tant formals com informals.4.3 Emprar el valencià com a llengua per a l’adquisició de coneixements a l’àmbit

acadèmic

5. Fer ús de la mediació per a assegurar l'èxit de la comunicació oral i escrita. Actuar coma intermediari entre els interlocutors que no poden comprendre's de manera directa.Utilitzar la interpretació oral i la traducció escrita, així com saber fer resums iparàfrasis de la llengua de l’emissor quan el receptor no comprén el missatge original.Utilitzar els elements no verbals de la comunicació per a la comprensió perfecta dequalsevol interlocutor.


comunicació eficaç.5.3 Intervenir en les situacions comunicatives com a mediador lingüístic.5.4 Facilitar la interpretació de missatges a persones que desconeixen la llengua.5.5 Fer servir els elements de comunicació no verbal com a suport per a resolució de

problemes de comprensió d’una llengua.

6. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits, de diferent tipus i distint nivell deformalització, identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i lessecundàries, reconéixer-hi possibles incoherències o ambigüitats en el contingut, iaportar una opinió personal.

6.1 Comprendre informacions donades mitjançant qualsevol tipus de text de nivells deformalitat diferents.

6.2 Analitzar i sintetitzar la intenció comunicativa de qualsevol tipus de text.6.3 Distingir les idees principals i les secundàries de qualsevol tipus de text.6.4 Identificar i resoldre adequadament les incoherències i ambigüitats de la informació.6.5 Expressar opinions personals fonamentades sobre informacions donades mitjançant

textos de tipus i formalitat diferents.

7. Elaborar el resum d'una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut;reflectir els principals arguments i punts de vista dels participants.

7.1 Identificar la informació essencial d’una exposició o debat oral.7.2 Resumir una exposició o debat oral sobre un tema específic i conegut que reflectisca

els arguments principals i els punts de vista dels participants.

8. Fer presentacions orals clares, ordenades i ben estructurades, sobre temes relacionatsamb l'activitat acadèmica o l'actualitat social, política o cultural, que admeten diferentspunts de vista i diverses actituds sobre aquests, amb l'ajuda de mitjans audiovisuals i deles tecnologies de la informació i la comunicació. Ajustar-se a un pla o guió previ, seguirun orde lògic en la presentació de les informacions i arguments. Adequar el llenguatgeutilitzat a la situació comunicativa i al contingut, i mantindre l'atenció del receptor.

100


8.1 Conéixer el funcionament dels mitjans audiovisuals i de les TIC com a recursosauxiliars per a realitzar explicacions orals clares, ordenades i ben estructurades, sobretemes relacionats amb l'activitat acadèmica o l'actualitat social, política o cultural.

8.2 Elaborar guions previs per a la producció d’exposicions sobre un tema determinat.8.3 Aplicar les regles d’ordenació lògica en la presentació d’informacions i

argumentacions.8.4 Emprar els recursos lingüístics més adequats per a la comunicació oral i escrita pública

i efectiva, adequada als participants, al tema i al context de comunicació.8.5 Aplicar les estratègies comunicatives adequades per a mantenir l’atenció del receptor

en una exposició.

9. Identificar i contrastar el propòsit en textos escrits de l'àmbit públic i dels mitjans decomunicació; comprendre instruccions que regulen la vida social i processosd'aprenentatge complexos; inferir el tema general i els temes secundaris; distingir coms'organitza la informació; contrastar explicacions i arguments i valorar l'eficàcia delsprocediments lingüístics usats.

9.1 Identificar informacions concretes i la intenció comunicativa de textos escrits del’àmbit públic i dels mitjans de comunicació.

9.2 Conéixer les instruccions més habituals que regulen la vida social i els processosd’aprenentatge complexos.

9.3 Inferir el tema principal i els secundaris d’un text escrit.9.4 Emprar tècniques de treball per a l’organització de la informació.9.5 Valorar l’eficàcia de les argumentacions emprades en les produccions lingüístiques.

10. Elaborar missatges en què s'integren el llenguatge verbal i llenguatges no verbals(icònic, gestual i musical), tenint en compte la situació de comunicació i comparar elsprocediments expressius d’aquests llenguatges.

10.1 Integrar el llenguatge verbal i el no verbal en la producció de missatges.10.2 Produir missatges que barregen el llenguatge verbal i el no verbal i que

s’adapten a la situació de comunicació.10.3 Analitzar i comparar els procediments expressius del llenguatge verbal i del no

verbals11. Identificar, en textos orals i escrits de distint tipus, imatges i expressions que denoten

alguna forma de discriminació (sexual, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.);explorar alternatives que eviten aquest ús i utilitzar-les en les produccions pròpies.


11.2 Emprar les alternatives més adequades per a esmenar la utilització de fórmulesdiscriminatòries.


12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, amb la finalitatd’elaborar un text de síntesi en què es reflectisquen tant les principals informacions ipunts de vista trobats com el punt de vista propi.

101





13. Crear textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius iargumentatius), en suport de paper i digital; adequar el registre a la situaciócomunicativa; utilitzar-ne l’estructura organitzativa per a ordenar les idees ambclaredat i de manera coherent; enllaçar els enunciats en seqüències lineals cohesionades,amb un vocabulari ric i variat; respectar els criteris de correcció gramatical iortogràfica. Valorar la importància de planificar i revisar el text.

13.1 Produir textos escrits de tipus diferent, en paper i en suport digital: narracions,descripcions, exposicions i argumentacions.

13.2 Adequar el registre a cada situació de comunicació.13.3 Aplicar les estratègies més adequades per a l’organització de les idees en un

text.13.4 Emprar els connectors i mots d’enllaç més adequats per a la cohesió textual.13.5 Fer servir un vocabulari ric i variat en la producció de textos.13.6 Aplicar els criteris de correcció gramatical i ortogràfica corresponent als

continguts dels curs.13.7 Valorar la planificació i la revisió dels textos com a fases de la producció

escrita.

14. Conéixer la diversitat lingüística d'Europa, d'Espanya i de la Comunitat Valenciana;valorar aquesta diversitat com un patrimoni que ens enriqueix a tots i a totes.Identificar i localitzar les varietats dialectals actuals [del castellà (incloent-hi l'espanyold'Amèrica) i] del valencià. Identificar i localitzar les llengües constitucionals.


nostra comunitat autònoma.14.3 Valorar el patrimoni lingüístic i cultural propi com a forma d’enriquiment de la

diversitat cultural.14.4 Véncer prejudicis envers la diversitat lingüística.14.5 Promoure actituds positives cap a l’ús del valencià en tots els àmbits de

comunicació.14.6 Identificar i localitzar les varietats dialectals de la nostra llengua.14.7 Identificar i localitzar les llengües constitucionals.

15. Identificar els trets lingüístics propis de distints usos geogràfics, socials i estilístics delvalencià [i del castellà,] per mitjà de l'observació directa i la comparació de produccionsdiverses.

15.1 Identificar les variacions dialectals i de registres.

102


15.2 Analitzar contextos de comunicació reals amb presència de variació dialectal ide registre.

16. Conéixer i usar una terminologia lingüística adequada en les activitats de reflexió sobrel'ús.

16.1 Identificar els termes metalingüístics bàsics corresponents a aquest segon curs.16.2 Aplicar els coneixements metalingüístics a la reflexió lingüística i a la millora

de l’ús lingüístic.

17. Reconéixer les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions i, si és el cas, larelació entre aquestes i els seus significats. Aplicar els coneixements sobre la llengua i lesnormes de l'ús lingüístic per a resoldre problemes de comprensió de textos orals iescrits, i per a compondre i revisar els textos de manera autònoma.

17.1 Identificar les unitats fonètiques, morfològiques, sintàctiques i lèxiques isemàntiques de la llengua, les seues combinacions i la relació de significats.

17.2 Comprendre textos orals i escrits a partir dels coneixements lingüísticsadquirits.

17.3 Produir textos orals i escrits d’acord amb la normativa lingüística.17.4 Emprar tècniques adequades per a la revisió autònoma dels textos propis.

18. Identificar el gènere a què pertany un text literari llegit en la seua totalitat; reconéixer-ne els elements estructurals bàsics i els grans tipus de recursos lingüístics; emetre unaopinió personal; utilitzar aquests coneixements en la producció de textos d'intencióliterària.

18.1 Identificar el gènere d’obres literàries completes.18.2 Analitzar i valorar fragments i textos literaris complets.18.3 Produir textos literaris o amb intenció literària d’acord amb els coneixements

adquirits.

19. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus ofragments, amb especial atenció a les innovacions dels gèneres i de les formes (en laversificació i en el llenguatge) en la literatura contemporània.

19.1 Aplicar els coneixements literaris per a l’anàlisi i valoració de textos breus ifragments.

19.2 Comprendre i valorar especialment les innovacions en els gèneres i en lesformes de la literatura contemporània.

19.3 Aplicar els coneixements adquirits en la producció de textos literaris o ambintenció literària.

20. Exposar una opinió ben argumentada sobre la lectura personal de relats d’una certaextensió i de novel·les des del segle XIX fins a l'actualitat; avaluar-ne l'estructura i l'úsdels elements del gènere, del llenguatge, del punt de vista i de l'ofici de l'autora o autor;relacionar el sentit de l'obra amb el seu context i amb la pròpia experiència.

20.1 Valorar críticament textos literaris narratius des del segle XIX fins a l’actualitat.

103


20.2 Analitzar l'estructura i l'ús dels elements del gènere, del llenguatge, del punt devista i de l'ofici de l'autora o autor.

20.3 Relacionar l’obra literària en el context històric de producció.20.4 Relacionar el contingut literari amb l’experiència pròpia.

21. Explicar relacions entre les obres llegides i comentades, el context històric i literari enquè apareixen i les autores i els autors més rellevants des del segle XIX fins al'actualitat, per mitjà d’un treball personal d'informació i de síntesi, en què s’exposeuna valoració personal, o d'imitació i recreació, en suport de paper i digital.

21.1 Conéixer el context històric de producció de les obres literàries més rellevant dela nostra literatura des dels segle XIX fins a l’actualitat.

21.2 Relacionar el context històric amb l’estil i les característiques dels autors iautores.

21.3 Elaborar un treball d’investigació a partir d ela recerca d’informació endiferents fonts d’informació de caire tradicional i digital.

22. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i la valoració de textos breus ofragments, atenent especialment a les innovacions dels gèneres i de les formes (en laversificació i en el llenguatge) en la literatura contemporània.

22.1 Comprendre i valorar l’evolució de les noves produccions literàries, sobretotpel que fa a les innovacions formals i en el llenguatge.

22.2 Aplicar els coneixements literaris per a l’anàlisi i valoració de textos breus ifragments, especialment les produccions literàries més innovadores de la literaturacontemporània.

23. Establir relacions entre obres, autores i autors, i moviments que constitueixen unreferent clau en la història de la literatura dels segles XIX i XX –incloent-hi els de lesllengües constitucionals i de la literatura occidental– i els elements més destacats delcontext cultural, social i històric en què apareixen.

23.1 Relacionar les produccions literàries pròpies des del segle XIX fins als nostresdies amb les literatures veïnes.

23.2 Analitzar la relació entre la pertinença a una comunitat lingüística determinada ila percepció d’un mateix context històric viscut.

24. Planificar i dur a terme, individualment i en equip, la consulta de diverses fontsd'informació, per mitjà de l’ús d'índexs, de fitxes i de diversos sistemes de classificacióde fonts, aplicant mitjans tradicionals i noves tecnologies de la informació i lacomunicació, en el marc de treballs d'investigació. Utilitzar els principis fonamentalsdel funcionament dels processadors de textos i ser capaç d'aplicar-los a treballs senzillsd'investigació, fent ús dels mitjans informàtics complementaris (Internet, bases dedades, CD-ROM, DVD, etc.).

24.1 Aplicar, individualment i en equip, les tècniques tradicionals i de les TIC per ala recerca, elaboració i presentació de la informació.


104


24.3 Emprar els processadors de textos per a la redacció i la revisió de treballsd’investigació adequats a l’edat.

24.4 Emprar les eines informàtiques més habituals per a la consulta de fonts digitalsi per a l’elaboració de textos escrits.

25. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna forma dediscriminació (de gènere, social, relacionada amb el grup ètnic, etc.), evitar-ne l’ús iutilitzar el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes.


25.2 Emprar els mecanismes lingüístics més adequats per a esmenar la utilització defórmules discriminatòries.

25.3 Utilitzar el llenguatge com a mitjà per a resoldre conflictes.

26. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a elaborar idifondre informacions i opinions.

26.1 Conéixer els mecanismes de producció dels diferents gèneres periodístics.26.2 Analitzar els recursos que fan servir els mitjans de comunicació per a elaborar i

difondre informacions i opinions.26.3 Analitzar críticament els missatges publicitaris com a produccions lingüístiques

portadores de valors explícits i implícits.

4.CONTINGUTS.ESTRUCTURA I CLASSIFICACIÓ.

4.1. Continguts de primer curs

4.1.1. La comunicació

Elements de la comunicació.a) Elements lingüístics de la situació de comunicació:

17 Emissor i destinatari.18 Lloc i temps de la comunicació lingüística.

b) Elements contextuals:19 Emissor-destinatari.20 Temps i lloc de la comunicació lingüística.

c) Elements informatius:21 Domini referencial (persones, objectes, fets, història, conceptes…).22 Temes i subtemes.23 Coherència del contingut informatiu.

d) Les funcions del llenguatge.24 La intenció comunicativa: informar, explicar, persuadir, prescriure, predir, qüestionar,

divertir, recrear, expressar-se…

105


Comprensió i producció de textos que pertanyen a les tipologies textuals narrativa,descriptiva i conversacional.a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius.

25 La narració en els gèneres literaris:i) en vers: poesia narrativa.j) en prosa: llegenda, rondalla, conte i novel·la.

26 La narració en els gèneres no literaris:k) àmbit privat: la carta, l’avís, el relat de fets…l) àmbit públic: la notícia, l’anunci…

b) Els gèneres descriptius. Característiques generals. Tipus de textos descriptius.27 La descripció en la narració:

m) en vers: poesia naturalista, endevinalla…n) en prosa: conte, rondalla, novel·la…

28 La descripció en els textos dialogats:o) el teatre: caracterització de personatges, d’ambients…p) l’acudit, el còmic, els jocs populars…

c) Els gèneres conversacionals. Característiques generals. Tipus de textos conversacionals.29 La conversació escrita:

q) en vers: poesia dialogada, textos dramàtics en vers…r) en prosa: conte, rondalla, novel·la, acudit…s) en teatre: comèdia, tragèdia, drama…t) amb imatges: auca, còmic…

30 La conversació oral:u) la conversa cara a cara, telefònica…

4.1.2. Llengua i societat

La varietat lingüística. Usos formals i informals de la llengua.21.4 La variació lingüística.21.5 La lleialtat lingüística.21.6 La normalització lingüística.21.7 La riquesa de la llengua.21.8 La varietat popular.21.9 La varietat literària.21.10 La varietat estàndard.21.11 Els barbarismes i els estrangerismes.21.12 El valencià als mitjans de comunicació orals i escrits.21.13 Els registres lingüístics.21.14 El valencià a les institucions.21.15 La diversitat lingüística.

Els usos discriminatoris de la llengua.21.16 El sexisme lingüístic.21.17 Alternatives davant els temes i les formes d’expressió en els usos discursius

verbals i no verbals que denoten discriminació social, racial, sexual…

106


4.1.3. Estudi de la llengua

Fonètica i ortografia. Sons i grafies. L’alfabet i els dígrafs. Nocions bàsiquesd’accentuació i puntuació. L’apòstrof.Normes ortogràfiques. Ortografia del discurs. Ortografia de l’oració. Ortografia de la paraula.21.18 Pronúncia i escriptura.21.19 L’alfabet.21.20 Les vocals.21.21 Els diftongs.21.22 La síl·laba.21.23 L’hiat.21.24 L’accent tònic i l’accent gràfic.21.25 L’accent diacrític.21.26 La dièresi.21.27 L’apostrofació.21.28 Les contraccions.21.29 Els dígrafs.21.30 Els fonemes /p/ i /b/, /t/ i /d/ i /k/ i /g/.21.31 Els fonemes /b/ i /v/.21.32 Els fonemes /s/ i /z/.21.33 Les grafies g, j, tg, tj, x, tx i ig.21.34 Les grafies l, ll i l·l.21.35 Les grafies m, n i l’aplec mp.21.36 Ús del guionet.21.37 Ús del punt.21.38 Ús de la coma.21.39 Ús del punt i coma, dels dos punts i dels punts suspensius.21.40 Ús dels signes d’interrogació i d’exclamació.21.41 Ús de les majúscules.21.42 La correcció ortogràfica.

Morfosintaxi. Classes de paraules. Els determinants, el gènere i el nombre. Estructurade l’oració simple. La concordança.21.43 L’oració: categories, estructures i funcions.21.44 El substantiu (I): classificació.21.45 El substantiu (II): formació del femení i del plural.21.46 L’adjectiu (I): els graus.21.47 L’adjectiu (II): formació del femení i del plural.21.48 Els determinants referidors (I): articles i demostratius.21.49 Els determinants referidors (II): els possessius.21.50 Els determinants quantitatius (I): els indefinits.21.51 Els determinants quantitatius (II): els numerals.21.52 El verb (I): els verbs regulars.21.53 El verb (II): els verbs irregulars.

107


21.54 El verb (III): els temps verbals.21.55 La preposició (I): les preposicions febles.21.56 La preposició (II): les proposicions fortes.21.57 Les conjuncions coordinants.21.58 Les conjuncions subordinants.21.59 L’adverbi (I): els adverbis de manera.21.60 L’adverbi (II): els adverbis de lloc.21.61 L’adverbi (III): els adverbis de temps.21.62 L’adverbi (IV): els adverbis d’afirmació, de negació i de dubte.21.63 Les locucions adverbials.21.64 Els pronoms personals (I): forts.21.65 Els pronoms personals (II): febles.21.66 L’oració simple.21.67 Tipus d’oracions simples.21.68 La concordança.

Lèxic. Estructura de la paraula. Vulgarismes i barbarismes.21.69 L’estructura dels mots: arrel i morfemes.21.70 La derivació (I): els prefixos.21.71 La derivació (II): els sufixos.21.72 Les sigles.21.73 La composició.21.74 Les locucions.21.75 Les frases fetes.21.76 Les onomatopeies.21.77 Els castellanismes.21.78 Els barbarismes.21.79 Els neologismes.21.80 Topònims i gentilicis.21.81 La sinonímia.21.82 L’antonímia.21.83 La monosèmia.21.84 La polisèmia.21.85 L’homonímia.21.86 Els camps semàntics.21.87 Hipònims i hiperònims.21.88 Ús de: avant, abans, avanç/ aparat, aparell/ sobre tot, sobretot/ medi, mig, mitjà/

data, dada/ metge, mèdic/ només, no més/ quan, quant/ perquè, per què, per a què/ conte,compte, comte/ potser, pot ser/…

21.89 El diccionari de definicions.21.90 El diccionari de sinònims.

Text. Les propietats textuals en la narració, la descripció i la conversació.

TEXT NARRATIUEstructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps, dins deldomini cognitiu dels fets.

108


a) Forma d’expressar els elements que configuren l’acció narrativa:31 Línia argumental.32 Personatges: tipus i caracterització.33 Lloc dels fets narrats.34 Època dels fets narrats.35 Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura narrativa (descripcions, diàlegs…).

b) Tècniques narratives:36 Tipus de narrador.37 El temps de l’acció narrada.

c) El gènere narratiu (I): l’auca.38 Característiques. Tipus.39 Estructura.40 Recursos visuals i recursos textuals (la rima, els redolins, les figures retòriques…).41 L’ús de l’auca.

d) El gènere narratiu (II): la rondalla.42 Característiques. Tipus.43 Estructura.44 Recursos textuals (fórmules d’inici i tancament, la veu del narrador, l’ordre dels fets,

locucions, frases fetes, expressions col·loquials, la personificació…).45 La rondalla com a eina de transmissió de valors.46 Autors i títols de rondalles.

e) El gènere narratiu (III): el conte47 Característiques. Tipus.48 Estructura interna i externa.49 Recursos textuals (l’època i la durada, l’ordre dels fets, tipus de personatges i d’espais, tipus

de narrador…).50 Autors de contes.

f) Característiques de morfosintaxi:51 Classes de paraules predominants i la seua funció.52 Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (enunciatives, interrogatives, exclamatives,

imperatives, dubitatives, desideratives, afirmatives, negatives).53 Funció dels signes de puntuació en el relat: el punt, la coma, els dos punts, els guionets…54 Els temps verbals: els pretèrits i el futur.

g) Característiques del vocabulari:55 Els camps semàntics dels tipus de contes i rondalles.56 Les qualitats dels personatges.57 Ús dels augmentatius i diminutius. Les comparacions.

TEXT DESCRIPTIUEstructura descriptiva: assenyalar les característiques dels objectes, dels llocs o de lespersones en la seua dimensió i situació espacial.a) La descripció:

58 La descripció física i psíquica de persones.59 La descripció d’objectes. Usos, funcions i localització.60 La descripció d’espais. Elements centrals i complementaris.

b) La descripció en:

109


61 La narració.62 Els textos teatrals.63 Els anuncis.64 Els llibres de viatges.

c) Estructura del gènere descriptiu:65 Parts del text.66 Ordre en què es presenten els elements i les seues característiques.67 Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura descriptiva (nucli, elements bàsics,

complementaris…).d) Tècniques descriptives:

68 L’ordre en la presentació dels elements.69 La fitxa descriptiva. Banc de dades.70 La descripció en la narració i en la poesia.

e) Tipus de descripcions:71 General / detallada.72 Objectiva / subjectiva.73 Realista / deformada (caricatura, ironia, paròdia…).74

f) Característiques de morfosintaxi:75 Identificació dels mots clau.76 L’adjectivació.77 El sintagma preposicional.78 L’aposició.79 L’oració subordinada adjectiva.80 Recursos literaris: la comparació, la metàfora, l’enumeració (asíndeton i polisíndeton).81 Els connectors espacials, enumeratius i d’ordre.82 Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (enunciatives, afirmatives, negatives).83 Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes…

g) Característiques del vocabulari:84 Els camps lèxics: els colors, les formes, els materials…85 Trets semàntics de les paraules (associacions de significats, connotacions sensorials).86 Significat de determinades paraules en funció del context.87 Els vocabularis especialitzats.

TEXT DIALOGATEstructura conversacional: establir relacions entre els participants, la seua intenciócomunicativa i el tema sobre el qual es parla.a) Forma d’expressar els elements que configuren l’acció dialogada:

88 Els elements de la comunicació.89 Els textos orals i escrits.90 Els textos dialogats literaris i no literaris.91 Les converses en la narració i els textos teatrals.

b) Tècniques per a expressar els diàlegs:92 La conversa oral i escrita.93 L’estil directe i l’indirecte.

c) El gènere dialogat (I): el còmic

110


94 Característiques. Tipus.95 Estructura.96 Recursos: el llenguatge textual (les bafarades i el cartutx, les onomatopeies).97 Llenguatge icònic (vinyetes, enquadraments i perspectives; detalls; joc de llums i ombres;

caracterització de personatges).98 Llenguatge topogràfic (mida dels quadres, del text del narrador, disposició de les bafarades

per a la seua lectura).99 Llenguatge tipogràfic (rètols, mides de lletra).100 Procediments retòrics de la imatge (repetició, hipèrbole…).101 La descripció de personatges, d’espais i de conflictes en un còmic.102 Autors de còmics.

d) El gènere dialogat (II): la conversa.103 Característiques.104 Tipus de converses: preparada i improvisada, monogràfica i especialitzada, directa i

telefònica, pública i privada, formal i informal.105 Estructura: les parts d’una conversa.106 Recursos de l’estil directe i de l’indirecte.

e) El text dialogat (III): el text teatral.107 Característiques.108 Tipus de textos: el monòleg, la comèdia, la tragèdia i el drama.109 Estructura.110 Recursos:

v) Pla textual: diàlegs, rèpliques.w) Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d’actuació.x) Pla de representació: actes i escenes.

111 La retòrica de la dramatització (onomatopeia, exageració, contrast, exclamació,interrogació…).

112 Autors i obres de teatre.f) Característiques de morfosintaxi:

113 Tipus de preguntes d’una conversa: obertes, hipotètiques i tancades.114 Tipus d’oracions interrogatives: directes / indirectes, generals / parcials.115 Classes de paraules predominants i la seua funció (pronoms interrogatius,

conjuncions…).116 Funció dels signes d’interrogació, admiració, els guionets i les cometes.

g) Característiques del vocabulari:117 Fórmules d’inici, manteniment i tancament d’una conversa (oral i escrita).118 Significat de determinades paraules en funció del context verbal.119 Els mots crossa, els vulgarismes, els préstecs…120 Llenguatges específics (identificar els llenguatges d’algunes activitats socials que

puguen aparéixer en el text).121 Llenguatge verbal oral (ús dramàtic: entonació, veu).122 Llenguatge verbal escrit (títol, diàlegs, acotacions…).123 Llenguatge mimicogestual (gestos, posicions…).124 Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge musical (ràdio,

muntatges audiovisuals, dramatització, cançons).

111


4.1.4. Tècniques de treball

Iniciació a l’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta.a) Situació de lectura funcional:

125 Per a extraure informació sobre un tema determinat.126 Per a confrontar dades.

b) Situació de lectura recreativa:127 Lectura amb finalitat recreativa.

c) Iniciació a l’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta:128 La localització de la informació.129 La identificació dels llibres.130 La classificació de llibres en una biblioteca.131 La identificació de l’autor d’un llibre.132 El diccionari.133 Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases fetes, de

barbarismes i de refranys.134 El vocabulari.

Tècniques de treball (I). Anàlisi (lectura i anotacions). Síntesi (esquemes i resums).135 Paraules clau.136 El subratllat.137 Idees principals i secundàries.138 L’exemple.139 L’esquema.140 El resum.141 L’examen.142 La memorització.

4.1.5. Literatura

Introducció als gèneres literaris mitjançant la lectura de fragments representatius.Anàlisi dels seus trets més característics.

143 Els gèneres literaris.144 La narrativa juvenil: els protagonistes.145 La descripció en la narració. Jesús Cortés.146 Els diàlegs en la novel·la. Joan Pla147 Les rondalles. Enric Valor.148 El paisatge en la narració. Josep Franco.149 Les faules. Isop i La Fontaine.150 El conte literari. Ernest Martínez Ferrando.151 La poesia. Teodor Llorente.152 El teatre. Pasqual Alapont. El Misteri d’Elx.

El llenguatge literari. Recursos lingüístics més importants.153 Els versos. Mètrica i rima.154 En la paraula (onomatopeia, al·literació).155 En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora).

112


156 De canvi de sentit (comparació, metàfora).157 De pensament (lítote, hipèrbole).158 Accent rítmic (ritme del vers).159 Pla textual: diàlegs, rèpliques.160 Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d’actuació.161 Pla de representació: actes.

Viure la literatura.162 La biblioteca.163 Presentació d’un escriptor.164 Personatges de pel·lícula.165 Fitxar un conte.166 Els llibres per fora.167 La biblioteca pública.168 La Fira del Llibre.169 La Biblioteca Valenciana.170 El teatre religiós: el Misteri d’Elx.

4.2. Continguts de segon curs


Elements de la comunicació.a) Elements lingüístics de la situació de comunicació:

171 Emissor i destinatari.172 Lloc i temps de la comunicació lingüística.

b) Elements contextuals:173 Temps i lloc de la comunicació lingüística.

c) Elements informatius:174 Domini referencial (persones, objectes, fets, història, conceptes…).175 Temes i subtemes.176 Coherència del contingut informatiu.

d) Les funcions del llenguatge.177 La intenció comunicativa: informar, explicar, persuadir, opinar, convéncer,

prescriure, predir, qüestionar, divertir, recrear, expressar-se…

Comprensió i producció de textos que pertanyen a les tipologies textuals narrativa,explicativa i argumentativa.a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius.

178 La narració en els gèneres literaris:y) en vers: poesia narrativa.z) en prosa: novel·la.

179 La narració en els gèneres no literaris:aa) àmbit privat: la carta.

113


bb) àmbit públic: l’anunci.b) Els gèneres explicatius. Característiques generals. Tipus de textos explicatius.

180 L’explicació en els textos expositius: el mural.181 L’explicació en els textos instructius: les regles d’un joc.182 L’explicació en els textos predictius: l’horòscop i la predicció meteorològica.183 L’explicació en els textos literaris i científics.

c) Els gèneres argumentatius. Característiques generals. Tipus de textos argumentatius.184 La carta de protesta.185 La venda per telèfon.186 L’assemblea i l’acta de reunió.187 L’assaig.


La família romànica.21.91 Les llengües romàniques.

La varietat lingüística. La llengua i els dialectes.21.92 Les varietats orientals i occidentals.21.93 Les característiques del valencià.21.94 Els subdialectes del valencià.

La variació lingüística. Usos formals i informals de la llengua.21.95 Els registres lingüístics.21.96 El llenguatge estàndard.21.97 La varietat popular: el llenguatge col·loquial.21.98 El llenguatge tècnic o científic.21.99 El llenguatge literari.

La situació lingüística del valencià.21.100 El valencià i la societat valenciana del segle XX

21.101 Situació del valencià abans de la Guerra Civil.21.102 Les Normes Ortogràfiques de Castelló, 1932.21.103 El valencià durant la postguerra.21.104 El valencià a les institucions.21.105 L’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

114


Fonètica i Ortografia. Sons i grafies. Principals normes fonètiques iortogràfiques (I). Ús de l’accent gràfic i de la dièresi en combinacionsvocàliques. La puntuació. El guionet.21.106 Pronúncia i escriptura. L’ortografia.21.107 L’alfabet.21.108 Les vocals.21.109 Els diftongs i els triftongs.21.110 L’accent tònic i l’accent gràfic.21.111 L’apòstrof.21.112 L’accent diacrític.21.113 La dièresi.21.114 Lletres i dígrafs21.115 La separació de síl·labes.21.116 Els fonemes /b/ i /p/.21.117 Els fonemes /t/ i /d/.21.118 Els fonemes /k/ i /g/.21.119 Els fonemes /s/ i /z/.21.120 Les grafies g, j, tg, tj, x, tx, ig.21.121 Les grafies l, ll.21.122 Les grafies r, rr.21.123 Les grafies m, n, ny i l’aplec mp.21.124 La grafia h.21.125 Ús del guionet.21.126 Ús del punt. Ús dels signes d’interrogació i d’exclamació.21.127 Ús de la coma.21.128 Ús del guió, les cometes i els parèntesis.21.129 Ús del punt i coma, dels dos punts i dels punts suspensius.21.130 Ús de les majúscules.21.131 Ús de les abreviatures més freqüents.21.132 La correcció ortogràfica.

Morfosintaxi. Pronoms personals tònics. Interrogatius. El adverbi. L’oraciósimple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes d’oracions.21.133 Les categories gramaticals.21.134 Els pronoms personals tònics.21.135 Els pronoms febles.21.136 La combinació de pronoms febles.21.137 L’adverbi (I): els adverbis de manera.21.138 L’adverbi (II): els adverbis de lloc.21.139 L’adverbi (III): els adverbis de temps.21.140 L’adverbi (IV): els adverbis d’afirmació, de negació i de dubte.21.141 El verb (I): els verbs regulars.21.142 El verb (II): els temps verbals (l’infinitiu, el gerundi i el participi).21.143 El verb (III): els temps verbals (el present, l’imperfet, el futur i el

condicional).21.144 El verb (IV): els verbs irregulars.21.145 La preposició (I): les preposicions febles.21.146 La preposició (II): les preposicions fortes.21.147 L’oració: categories, estructures i funcions.21.148 L’oració simple.21.149 L’estructura del subjecte.

115

21.150 L’estructura del predicat.21.151 L’atribut.21.152 El predicat verbal.21.153 El complement directe i l’indirecte.21.154 El complement circumstancial.21.155 El complement de règim verbal. Canvi i caiguda de les proposicions.21.156 La modalitat de l’oració (I): les oracions actives i passives.21.157 La modalitat de l’oració (II): les oracions atributives i predicatives.21.158 La modalitat de l’oració (III): les oracions negatives i interrogatives.21.159 La modalitat de l’oració (IV): les oracions imperatives i exclamatives.

Lèxic. Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia. Dialectalismes.21.160 La polisèmia21.161 Els mots contraris.21.162 Adjectius amb contraris diferents per a cada accepció.21.163 Els homònims.21.164 Els diversos significats d’un mot: les accepcions.21.165 El context: selecció d’un dels significats d’un mot.21.166 Sentit propi i sentit figurat.21.167 Els mots sinònims.21.168 La precisió del significat21.169 Sinonímia i antonímia.21.170 Els sinònims dialectals.21.171 L’argot i el llenguatge especialitzat.21.172 L’argot i els grups socials.21.173 Hiperonímia i hiponímia.21.174 Els camps lèxics.21.175 Endevinalles, refranys i frases fetes.21.176 Mots tècnics.21.177 Diccionaris especialitzats.21.178 La derivació: els prefixos.21.179 La derivació: els sufixos.21.180 Els diccionaris de definicions.21.181 Els diccionaris d’equivalències, de sinònims i antònims.

Text. Les propietats textuals en la narració, l’exposició i l’argumentació.

TEXT NARRATIUEstructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps,dins del domini cognitiu dels fets.

a) Característiques.188 El tema, les idees secundàries o subtemes.189 L’argument. 190 Tipus de narrador (intern i extern).191 Punt de vista del narrador.192 Els personatges. Tipus i caracterització.

b) El gènere narratiu literari en prosa (I): la novel·la 193 Característiques. Tipus.194 Estructura externa i interna.195 El temps narrat i el temps narratiu.196 L’espai real i l’espai imaginari. 197 Tipus de novel·les.198 Autors de novel·les.

c) El gènere narratiu (II): les cartes.

116

199 Característiques. 200 La carta formal i la carta informal:

cc) Estructura.dd) Recursos.ee) Les abreviatures i les sigles.

201 Les cartes i la literatura. ff) El gènere epistolar.gg) Les cartes i els diaris personals.hh) Les cartes i la novel·la.ii) Les cartes i la poesia.

202 Autors de textos que incloguen cartes: Agustín Fernández, GlòriaLlobet, Ovidi Montllor…

d) El gènere narratiu literari en vers (III): el poema.203 Característiques. Tipus.204 Poemes i cançons.205 Estructura interna i externa.206 La mesura dels versos.207 La rima. 208 Les figures retòriques.209 Autors de poemes: Miquel Duran, Carles Salvador, Pere Quart, Vicent

Andrés Estellés, Josep Ballester… 210 Autors de cançons: Rafael Estrada, Ovidi Montllor, Al Tall, Serrat…

e) Característiques de la morfosintaxi:211 Classes d’oracions utilitzades i la seua funció. 212 Els connectors. Tipus i funcions.213 Tipus de registres utilitzats pels personatges en cada situació de

comunicació.214 Coherència, cohesió i adequació del text a la situació de comunicació.

f) Característiques del vocabulari:215 Els camps semàntics.216 Llenguatges específics propis de cada situació i nivell de llengua.

TEXT EXPOSITIU Estructura expositiva: mostrar i explicar els continguts, les funcions i lescaracterístiques de temes diversos.a) L’explicació en un text expositiu: el mural.

217 Estructura.218 Recursos gràfics i textuals.219 L’esquema.220 Els mots clau.221 Els signes gràfics.222 El mapa conceptual.

b) L’explicació en un text instructiu: les instruccions d’un joc223 Característiques.224 Estructura.225 Recursos lingüístics: ordres i prohibicions.226

c) L’explicació en un text predictiu:227 Les prediccions en la narració.228 La predicció científica: l’informe meteorològic.229 La predicció fantàstica: l’horòscop.

d) Característiques de morfosintaxi:230 La nominalització.

117

231 Les perífrasis d’obligació, imminència i probabilitat.232 Els connectors explicatius, enumeratius i d’ordre.233 Les oracions imperatives i dubitatives.

e) Característiques del vocabulari:234 Monosèmia i polisèmia.235 Els neologismes.236 La derivació i la composició.237 Els camps semàntics.238 Els diccionaris de sinònims, especialitzats, ideològics…239 TEXT ARGUMENTATIU

Estructura argumentativa: establir relacions entre conceptes, les manifestacions de l’emissor sobre els esmentats conceptes i els arguments que donen suport a les manifestacions. a) Els textos i la situació de comunicació:

240 Relació existent entre els interlocutors.241 Tipus de canal i de codi.242 Tipus de textos argumentatius.243 L’adequació del text a la situació de comunicació: formal i informal.

b) Característiques de l’argumentació:244 Tesi i arguments.245 Ordenació dels arguments.246 Idea principal o tema.247 Idees secundàries.248 Contingut ideològic.249 La conclusió.

c) El text argumentatiu escrit: La carta d’opinió.250 Característiques.251 Estructura.252 La lletra argumentativa d’una cançó.

d) El text argumentatiu oral: la venda per telèfon253 Característiques.254 Arguments i contraarguments.255 Recursos lingüístics i no lingüístics.

e) El text argumentatiu oral i escrit: l’acta de reunió.256 Característiques.257 Estructura.258 Documents expositius administratius.259 Els nivells de llengua formal i informal.260 Tipus d’actes de reunió.261 La síntesi o el resum.

f) L’argumentació i la literatura:262 L’assaig.263 L’aforisme.264 Autors de textos assagístics: Joan Fuster, Joan Francesc Mira…

g) Característiques de la morfosintaxi:265 Classes de paraules predominants i la seua funció (verbs, substantius,

adjectius…).266 La dixi de persona (pronoms, possessius, morfema verbal…).267 Les fórmules de tractament.268 Els connectors per ordenar idees i relacionar-les.269 Els connectors causals i explicatius.270 Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (simples, juxtaposades,

coordinades i subordinades).

118

271 Les preguntes retòriques.272 Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes.

h) Característiques del vocabulari:273 Llenguatges específics (identificar els llenguatges de la varietat

d’activitats socials que puguen aparéixer en el text: llenguatge dels oficis, del’administració, del comerç…).

274 Recursos gràfics en la publicitat (tipus de lletra, color, transgressions deles normes ortogràfiques…).


L’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta.a) Situació de lectura funcional:

275 Per a extraure informació sobre un tema determinat.276 Per a confrontar dades.

b) Situació de lectura recreativa:277 Lectura amb finalitat recreativa.

c) Ampliació de l’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta:278 La localització de la informació.279 El diccionari.280 Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases

fetes, de barbarismes, refranys, especialitzats (de novel·la negra, mèdic,informàtica, etc.).

281 L’enciclopèdia.282 El corrector de textos i els programes multimèdia d’aprenentatge de la

llengua.283 Introducció a Internet.

Tècniques de treball (II). Anàlisi. Síntesi. Ampliació.284 El subratllat.285 Idees principals i secundàries.286 L’exemple.287 L’esquema.288 Tipus d’esquema.289 El mural290 El mapa conceptual.291 El resum.292 L’examen.293 La memorització.294 El treball monogràfic.295 Organització d’una explicació.296 Presentació d’instruccions.297 Presentació d’opinions.298 Prendre notes i apunts.

4.2.5. Literatura

Introducció als gèneres literaris mitjançant la lectura de fragmentsrepresentatius. Anàlisi dels seus trets més característics.a) Els gèneres literaris.

299 Concepte de discurs literari en forma narrativa.300 Els gèneres literaris.301 Orígens dels gèneres literaris.302 Els gèneres literaris actuals.

119

b) La narrativa: estructura. L’èpica, el conte i la novel·la.303 Subgèneres narratius.304 Elements constitutius del gènere (tema, argument, personatges,

accions, lloc i temps de l’acció).305 Les tècniques narratives:

jj) Tipus de narrador (narrador extern, narrador protagonista, narrador personatge menor).kk) L’espai narratiu (obert, tancat…).ll) El temps de l’acció narrada.

306 Obres destacades del gènere narratiu.307 La narrativa: la novel·la i el conte.308 Autors de narrativa.309 La novel·la negra.310 La novel·la romàntica.311 El romanticisme a Europa.312 La novel·la d’aventures. Antecedents. Protagonistes. Temes. Autors.

c) La poesia.313 Concepte de discurs literari en forma poètica.314 La poesia lírica i la poesia èpica.315 La poesia social. Autors.316 Obres destacades del gènere líric.317 Estructures formals de la poesia: el vers, l’estrofa, el poema.

mm) Idea expressada en cada part o estrofa. nn) Versos que expressen la idea principal i versos que la desenvolupen. oo) Accent rítmic.pp) Ritme del vers.qq) Repeticions d’estructures morfosintàctiques en llocs equivalents.rr) Combinacions de paraules atenent l’accent rítmic.

318 El llenguatge literari: trets creatius.319 Procediments retòrics i estilístics:

ss) En la paraula (onomatopeia, rima, al·literació).tt) En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora).uu) De canvi de sentit (comparació, metàfora).vv) De pensament (hipèrbole).ww) La cançó. La Nova Cançó. Cantautors.

d) L’assaig.320 L’assaig. Característiques.321 Estructura del text assagístic.322 Autors.323 Els aforismes. Joan Fuster.

e) El teatre.324 Concepte de discurs literari en forma dramàtica.325 Origen del teatre. Aspectes de la tragèdia i de la comèdia.326 Elements constitutius del gènere:

xx) Pla textual: diàlegs, rèpliques.yy) Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d’actuació.zz) Pla de la representació: actes.

327 L’espectacle teatral:aaa) L’escenografia (decorats, objectes, mobles, vestuaris, efectes lluminosos,

efectes sonors).bbb) Procediments retòrics de la representació dramàtica (onomatopeia, contrast,

exageració).328 La tragèdia: característiques, autors.

120

329 La comèdia: característiques, autors.330 Obres destacades del gènere dramàtic.

4.3. Continguts de tercer curs


Els mitjans de comunicació escrits: la premsa.a) Components situacionals del mitjà:

331 Tipus d’emissor (particular, estatal).332 Característiques de l’emissor (sociològiques, culturals i ideològiques).333 Tipus de destinatari (plural i indefinit).334 Circumstàncies de lloc i de temps.

b) Funcions dels mitjans de comunicació social (informar, formar, entretenir, interpretar i transmetre models culturals).

c) La premsa en valencià.d) La premsa escrita:

335 Les parts d’un diari.336 La notícia. Característiques, estructura i recursos.337 El llenguatge periodístic.338 Llenguatges en interacció (verbal, escrit, icònic, topogràfic i

tipogràfic).339 Funció del llenguatge icònic respecte del llenguatge verbal escrit

(subratllar, completar, suggerir, simbolitzar).340 Funció del llenguatge verbal escrit respecte del llenguatge icònic (fixar

significats, interpretar).Comprensió i producció de textos que pertanyen als gèneres narratius (conte,

novel·la, notícia, etc.), descriptius (descripció científica, literària, etc.) iconversacionals (entrevista, enquesta, teatre, etc.).a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius.

341 La narració en els gèneres literaris:ccc) en vers: poesia èpica, poesia narrativa, l’auca…ddd) en prosa: conte, llegenda, rondalla, novel·la…

342 La narració en els gèneres no literaris:eee) didàctica: carta literària, assaig, epístola…fff) història: biografia, crònica, memòria…ggg) periodisme: article, crònica, entrevista, reportatge…

b) Els gèneres descriptius. Característiques generals. Tipus de textos descriptius.343 La descripció en la narració:

hhh) en vers: poesia íntima, naturalista, èpica…iii) en prosa: conte, rondalla, novel·la…

344 La descripció en l’exposició:jjj) la carta, l’informe, l’examen, l’anunci…kkk) text científic, normes i reglaments…

345 La descripció en els textos dialogats:lll) el text teatral.mmm) el guió cinematogràfic.nnn) l’entrevista, la tertúlia, la publicitat radiofònica…

c) Els gèneres conversacionals. Característiques generals. Tipus de textos conversacionals. 346 La conversació escrita:

121

ooo) en vers: textos dramàtics, sarsuela…ppp) en prosa: conte, rondalla, novel·la…qqq) en teatre: comèdia, tragèdia, drama…rrr) en els mitjans audiovisuals: el guió radiofònic, el guió el cinematogràfic i el còmic.

347 La conversació oral:sss) l’entrevista, la tertúlia, el debat, l’enquesta…ttt) la conversa cara a cara, la conversa telefònica, la videoconferència…uuu) els diàlegs teatrals i radiofònics.


Origen i evolució de la llengua.348 Les llengües romàniques: enumeració, distribució geogràfica i

relacions.349 L’enorme importància del món romà.350 El llatí vulgar.351 La influència dels visigots i del món àrab.352 La llengua dels segles XII-XV.353 La Cancelleria Reial.354 La llengua dels segles XV-XIX.355 La substitució lingüística.356 La castellanització.357 Les llengües en contacte.358 La situació lingüística actual.359 El procés de normalització lingüística: etapes.

Els fenòmens de contacte de les llengües.360 Classificació administrativa de les llengües.361 Característiques sociològiques i socioculturals de les llengües en

contacte.362 Conceptes bàsics sobre bilingüisme, diglòssia, normalització,

minorització lingüística, desaparició de llengües.363 Monolingüisme i plurilingüisme.364 Els nivells d’ús de la llengua: estàndard, col·loquial, tècnic i literari.365


Fonètica i ortografia. Sons i grafies. Principals normes fonètiques iortogràfiques. L’accentuació diacrítica. Ortografia dels mots compostos. Lapuntuació: el parèntesi, el guió, les cometes.

366 El codi gràfic.367 Dificultats en la pronúncia i l’escriptura de les vocals.368 L’elisió i la sinalefa.369 L’accentuació fònica i gràfica.370 L’accent diacrític.371 L’apostrofació.372 La dièresi.373 La síl·laba.374 Separació de síl·labes.375 Els dígrafs.376 L’escriptura dels fonemes /s/ i /z/.377 Les grafies g, j, tg i tj.378 Les grafies x, ix i ig.379 Els signes de puntuació: el parèntesi, el guió, les cometes.

122

380 Ús de les majúscules.381 Les abreviacions: abreviatures, sigles i símbols.382 Pronúncia i escriptura dels noms derivats i dels noms compostos.

Morfosintaxi. El verb. Les perífrasis verbals. Els pronoms personals. Lespreposicions. Les conjuncions. L’oració composta: coordinació isubordinació.

383 Les preposicions.384 Les conjuncions.385 Els verbs regulars i irregulars.386 Els pronoms febles.387 Combinacions de pronoms.388 L’oració: estructures i funcions.389 El sintagma nominal.390 El sintagma verbal.391 El sintagma adjectival.392 El sintagma adverbial.393 El sintagma preposicional.394 Les proformes i l’el·lipsi.395 El subjecte i el predicat.396 El complement directe. 397 El complement indirecte. Les preposicions per i per a.398 El complement de règim verbal. Canvi i caiguda de les preposicions.399 L’atribut i el complement predicatiu. 400 El complement circumstancial.401 La modalització de l’enunciat (I): la possibilitat i la probabilitat. Les

perífrasis.402 La modalització de l’enunciat (II): la necessitat, la voluntat i

l’obligació. Les perífrasis.403 L’oració composta: les oracions coordinades i juxtaposades.404 L’oració complexa (I): l’oració substantiva.405 L’oració complexa (II): l’oració adjectiva.406 L’oració complexa (III): oracions adverbials de lloc, temps, mode i

quantitat.407 L’oració complexa (IV): oracions adverbials causals i finals.408 L’oració complexa (V): oracions adverbials consecutives, condicionals

i concessives.Lèxic. Processos fonamentals en la formació de paraules: derivació i

composició. Els neologismes.409 L’estructura d’un mot: morfemes i afixos.410 La sufixació: formació de noms, adjectius i verbs.411 La composició: substantius, adjectius i verbs compostos.412 L’habilitació.413 Els topònims i els gentilicis.414 Els mots tabú.415 Els eufemismes.416 Els manlleus d’altres llengües. Préstecs i barbarismes.417 Els arcaismes.418 Els neologismes.419 Les onomatopeies.420 Les taxonomies: els hipònims i els hiperònims.421 Les locucions i les frases fetes.422 Els refranys.423 Els sinònims i els antònims.

123

424 Els diccionaris de llengua: de definicions, d’equivalències, de sinònimsi antònims, ideològics, especialitzats…

425 Ús de: tastar, provar, emprovar / muscle, múscul / espatla, esquena /aleshores, a les hores / perquè, per què, per a què / quan, quant / tan, tant / sinó,si no / medi, mig, mitjà /…

El text. Les propietats textuals en la narració, la descripció i la conversació.


426 El tema.427 Idea principal o tema.428 Idees secundàries o subtemes.429 L’argument.430 Forma d’expressar els elements que configuren l’acció narrativa.431 Argument.432 Línia argumental (nuclis, subnuclis i relacions entre ambdós).433 Les tècniques narratives.434 Tipus de narrador (intern i extern).435 Punt de vista del narrador (coneix la història des de fora o des de dins:

en sap més, igual, menys que els seus personatges).436 Actitud del narrador respecte dels fets narrats (objectiva, subjectiva,

humorística, irònica, crítica, respectuosa…).437 Els personatges.438 Tipus i caracterització (pel que fan, diuen, senten, pensen).439 L’evolució psicològica dels personatges.440 La presentació dels personatges en el relat.441 Les funcions dels personatges en el desenvolupament de l’acció.442 El lloc dels fets narrats.443 Tipus d’espais (reals, evocats, imaginaris…).444 La descripció d’ambients.

a) El temps de l’acció i el temps de la narració.445 L’època dels fets narrats (ambientació històrica).446 Continguts circumstancials (informació històrica, artística, política…).447 L’ordre en què es desenvolupen els esdeveniments (cronològic i no

cronològic).448 La durada dels fets (resum, el·lipsi i extensió).

b) El gènere narratiu (I): la notícia de premsa.449 Característiques. Tipus.450 Estructura externa: les parts de la notícia.451 Estructura interna: l’ordre dels fets.452 Recursos textuals: models de redacció de titulars i peus de foto, la

síntesi de l’entrada o lead, la distribució de la informació, l’ordre dels fets, lessis preguntes bàsiques del periodisme, les declaracions, la coreferència.

453 La premsa: les seccions d’un diari.454 La premsa en valencià.

c) El gènere narratiu (II): el conte.455 Característiques. Tipus.456 Estructura interna.457 Recursos textuals: les veus de la narració. Tipus de narrador. L’ordre de

contar els fets. Narració interna i externa. Els nivells de llengua.458 Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura narrativa

(descripcions, diàlegs…).

124

459 Diferents versions d’un conte.460 Autors de contes.

d) El gènere narratiu (III): la novel·la.461 Característiques. Tipus.462 Estructura interna.463 Recursos textuals: Tipus de personatges. Tipus d’espais. Història,

trama, tema i argument. 464 L’ordre i la durada dels fets.465 Autors de novel·les.

e) Característiques de la morfosintaxi:466 Classes de paraules predominants i la seua funció (verbs, substantius,

adjectius…).467 Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (enunciatives,

interrogatives, exclamatives, imperatives, dubitatives, desideratives,afirmatives, negatives).

468 Enunciats no oracionals (interpretació de girs, modismes…).469 Trets morfosintàctics del llenguatge oral reflectits en les seqüències

dialogades (oracions sense verb conjugat, el·lipsis, paraules de suport).470 Tipus de registres utilitzats pels personatges en cada situació de

comunicació.471 Els connectors. Tipus i funcions.472 Coherència, cohesió i adequació del text a la situació de comunicació.473 Funció dels signes de puntuació: el punt, la coma, els dos punts, els

parèntesis, els punts suspensius, els guionets, les cometes…f) Característiques del vocabulari:

474 Trets semàntics de les paraules (associacions de significats,connotacions sensorials).

475 Significat de determinades paraules segons el context verbal.476 Llenguatges específics (identificar els llenguatges de la varietat

d’activitats socials que puguen aparéixer en el text: llenguatges dels oficis i deles professions, llenguatge de l’esport, de la tècnica, de la ciència, llenguatgeburocràtic, llenguatge de les finances, llenguatge jurídic…).

477 Usos socials del llenguatge presents en el text.g) El llenguatge literari: trets creatius i estètics.

478 Procediments retòrics i estilístics del text narratiu i descriptiu:vvv) En la paraula (onomatopeia, al·literació).www) En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, inversió,

paral·lelisme, estil directe i indirecte…).xxx) De canvi de sentit (comparació, metàfora, sinestèsia, metonímia, sinècdoque,

símbol…).yyy) De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi, al·legoria…).

TEXT DESCRIPTIUEstructura descriptiva: assenyalar les característiques d’objectes, de llocs, desentiments i de processos en la seua dimensió i situació espacial.a) La descripció de:

479 Objectes.480 Llocs.481 Sentiments.482 Processos.

b) Tipus de descripcions:483 General /detallada.484 Objectiva/ subjectiva.

125

485 Realista/ deformadac) Tècniques per a descriure:

486 La narració.487 El text teatral.488 L’anunci de premsa, ràdio i televisió.489 El text científic.490 El poema.491 Les cançons, els jocs populars, les endevinalles…

d) Estructura del gènere descriptiu:492 Els mots clau.493 L’ordre en què es presenten els elements.494 Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura descriptiva (nucli,

elements bàsics, complementaris…).e) Característiques de morfosintaxi:

495 El substantiu. Tipus.496 L’adjectivació.497 El sintagma preposicional.498 L’aposició.499 La nominalització.500 L’oració subordinada adjectiva.501 Els temps verbals: l’indicatiu.502 Els connectors espacials, enumeratius i d’ordre.503 Les oracions adjectives, substantives i adverbials.504 Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les

cometes…505 Recursos literaris:

zzz) En la paraula (onomatopeia, contrast, exageració).aaaa) En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, estil directe i

indirecte…).bbbb) De canvi de sentit (comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque, símbol).cccc) De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi…).

f) Característiques del vocabulari:506 Monosèmia i polisèmia.507 Topònims i gentilicis.508 Hipònims i hiperònims.509 Les sigles.510 Els neologismes.511 Els cultismes.512 La derivació i la composició.513 Els camps semàntics.514 Els diccionaris de sinònims, especialitzats, ideològics…

TEXT DIALOGATEstructura conversacional: establir relacions entre els participants, la seua intenció comunicativa

515 Elements lingüístics de la situació de comunicació:516 Elements contextuals:

dddd) Característiques psicològiques i sociològiques de l’emissor i destinatari.eeee) Relació existent entre els interlocutors (segons edat, coneixement mutu,

determinats rols socials).ffff)Temps i lloc de la comunicació lingüística.gggg) Coherència del contingut informatiu.hhhh) Tipus de canal i de codi.

126

iiii) La situació de comunicació: formal i informal.jjjj) Els registres lingüístics.

a) Tècniques per a expressar els diàlegs:517 La conversa oral i escrita.518 L’entrevista.519 El text teatral.520 L’acudit.521 La narració.

b) El gènere dialogat (I): l’entrevista escrita.522 Característiques.523 Tipus d’entrevista.524 Estructura. Parts.525 Diferències entre l’entrevista oral i escrita.526 El rol de l’entrevistador.527 Característiques de morfosintaxi:

kkkk) Tipus de preguntes d’una entrevista: obertes, hipotètiques i tancades.llll) Tipus d’oracions interrogatives: directes / indirectes, generals/ parcials.mmmm) Funció dels signes d’interrogació, d’admiració, dels guionets i de les cometes.

c) El gènere dialogat (II): el guió cinematogràfic.528 Característiques.529 El guió cinematogràfic: el guió tècnic, el guió literari i l’storyboard.530 Estructura del text:

nnnn) Pla de la representació: parts del text (actes, situacions, escenes).oooo) Elements comuns i elements diferents en les parts del text.pppp) Pla textual (diàlegs, rèpliques, monòlegs…).qqqq) Elements tècnics del llenguatge iconogràfic (color, il·luminació, angulació,

enquadrament, moviments de càmera…).rrrr) Llenguatge verbal oral (ús dramàtic, entonació, veu, gestos, accions…).ssss) Llenguatge musical i sorolls.tttt) L’articulació del llenguatge verbal i no verbal: el muntatge (tècniques d’enllaçament

cinematogràfic).uuuu) L’el·lipsi com a procediment d’economia discursiva.vvvv) Procediments retòrics utilitzats pels llenguatges verbals i no verbals (repetició,

contrast i hipèrbole, símbol…) i la seua funció en l’assoliment de la intenciócomunicativa.

531 L’adaptació de narració a cinema.532 Relació entre novel·la i cinema.533 Formes adoptades pel discurs cinematogràfic (narrativa, descriptiva,

literària…).534 El cinema en valencià.

d) El gènere dialogat (III): el text teatral.535 Característiques. Estructura.536 Tipus de textos teatrals: la comèdia, la tragèdia i el drama.537 Recursos:

wwww) Pla textual: diàlegs, rèpliques, monòleg i veu coral.xxxx) Pla escènic: acotacions escèniques i d’interpretació.yyyy) Pla de representació: actes i escenes.

538 Autors de teatre i obres.539 L’espectacle teatral: del llibre a la representació.540 Instruccions per a actuar i ser un bon espectador.

e) Característiques de morfosintaxi:541 Oracions sense verb conjugat.542 Enunciats no oracionals (interpretació de girs, modismes…).

127

543 Les oracions enunciatives, exclamatives, interrogatives, dubitatives,desideratives, imperatives, afirmatives, negatives.

544 Els temps verbals: imperatius i perífrasi d’obligació.545 Les formes no personals: infinitius, gerundis i participis.546 Els connectors expositius i explicatius.547 Funció dels signes d’interrogació, d’exclamació i del guionet.

f) Característiques del vocabulari:548 Llenguatges específics de la varietat d’activitats socials que puguen

aparéixer en el text: dels oficis, de les professions, de l’esport, de la tècnica, dela ciència, jurídic, de diferents classes i grups socials, èpoques…).

549 Fórmules d’inici, manteniment i tancament d’una entrevista escrita iuna conversa.

550 Els mots crossa, els vulgarismes, els préstecs…551 Llenguatge verbal oral (ús dramàtic: entonació, veu).552 Llenguatge verbal escrit (títol, diàlegs, acotacions…).553 Llenguatge mimicogestual (gestos, posicions…).554 Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge

musical (sarsuela, cançons, playback…).555 Procediments retòrics i estilístics de l’obra dramàtica:

zzzz) En la paraula (onomatopeia, contrast, exageració).aaaaa) En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, estil directe i

indirecte…).bbbbb) De pensament (hipèrbole, ironia, antítesi).


Tècniques de recerca d’informació en suports tradicionals.556 Situació de lectura funcional:557 Per a extraure informació sobre un tema determinat.558 Per a confrontar dades.559 Situació de lectura recreativa:560 Lectura amb finalitat recreativa (obres literàries, històries d’humor…

adequades als interessos dels lectors).561 Localitzar la documentació que es necessite per a fer una tasca

determinada o un projecte de treball en relació amb un tema concret: consultade fitxers.

562 Localitzar en l’esmentada documentació la informació buscada.563 Recopilar la informació imprescindible i relacionar-la amb el tema de

la tasca o del projecte de treball (elaborar fitxes i ordenar-ne la informaciósegons uns criteris determinats).

564 Utilitzar la documentació eficaçment atenent la finalitat de la tasca odel projecte de treball que es desitja elaborar.

565 Les fitxes: autors, obres, temes.566 Localització d’informació en una biblioteca.567 Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases

fetes, de barbarismes, de dubtes, de llatinismes i expressions clàssiques,especialitzat (de refranys, dret, administratiu, ciències, literatura).

568 Prendre notes i apunts.

Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (I).569 La transmissió de la informació: claredat i correcció.570 Els correctors de textos.571 Programes informàtics de traducció.572 Recursos informàtics per a l’aprenentatge de la llengua.

128

573 Introducció als recursos ortotipogràfics.

4.3.5. Literatura

Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de laliteratura occidental.a) La literatura medieval.

574 Característiques generals.575 Ramon Llull. 576 Les quatre grans cròniques.577 La literatura doctrinària: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm

Turmeda.578 La poesia: dels trobadors a Ausiàs March.

b) El Segle d’Or.579 Característiques generals.580 Ausiàs March.581 Roís de Corella.582 La prosa humanista: Bernat Metge.583 La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa. Tirant lo Blanc.584 La misogínia medieval: Jaume Roig, Isabel de Villena.

c) Els segles XVI, XVII i XVIII.585 Característiques generals.586 La Decadència587 Renaixement i Barroc.588 Les cançons populars: Romanç de cec.589 El teatre (Lluís Milà i Joan Ferrandis d’Herèdia), la poesia (Pere Serafí

i Joan de Timoneda), la narrativa (Cristòfor Despuig).590 La Il·lustració.591 La literatura popular.592 El teatre medieval: el Misteri d’Elx.

4.4. Continguts de quart curs


Els mitjans de comunicació audiovisuals: ràdio i televisió.- Manifestacions del llenguatge de la imatge en interacció amb el llenguatge

verbal (cartell, premsa, televisió, mapes, publicitat, cinema, dibuixos,diagrames).

- Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge musical(televisió, publicitat, dramatitzacions, recital de poemes i cançons).

a) Llenguatges en interacció:593 Llenguatge verbal escrit (títol, text del narrador, diàlegs).594 Llenguatge icònic (fotografies, enquadraments i perspectives; detalls;

joc de llums i ombres; caracterització de personatges).b) Funció del llenguatge verbal respecte dels llenguatges no verbals (fixar

significats, interpretar).595 Llenguatge iconogràfic (enquadrament, angulació, il·luminació).596 Llenguatge verbal oral (ús dramàtic; entonació, veu).597 Llenguatge musical i sorolls.

c) La televisió i la ràdio:598 Canal (so, imatge).

129

599 Llenguatges en interacció (verbal oral i escrit, musical, icònic,tipogràfic).

600 Subgèneres informatius (el reportatge, la crònica, l’enquesta, elcomentari, la crítica, els col·loquis, les tertúlies i els debats).

d) La publicitat gràfica i la publicitat audiovisual.601 Tipus d’imatges (fixes, mòbils).602 Elements tècnics (enquadrament, color, angulació, moviment,

il·luminació).603 Llenguatge topogràfic (mida dels anuncis, disposició del text denotatiu

i connotatiu, l’eslògan, logotips) 604 Llenguatge tipogràfic (rètols, mides de lletra).605 Procediments retòrics de la imatge (repetició, contrast, hipèrbole,

metonímia, sinècdoque, paral·lelisme, analogia, metàfora, símbol).606 L’articulació del llenguatge verbal i no verbal: el muntatge.607 L’el·lipsi com a procediment d’economia discursiva.

e) Components situacionals del mitjà:608 Tipus d’emissor (particular, estatal).609 Característiques de l’emissor (sociològiques, culturals i ideològiques).610 Tipus de destinatari (plural i indefinit).611 Circumstàncies de lloc i de temps.

f) Funcions dels mitjans de comunicació social (informar, formar, entretenir, interpretar i transmetre models culturals).

Comprensió i producció de textos pertanyents als gèneres narratius (conte,novel·la, assaig, cartes, diari personal, etc), expositius (exàmens, treballsd’investigació, exposicions orals, memòries, etc.) i argumentatius (debats,articles d’opinió, reclamacions, etc.).a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius.

612 La narració en els gèneres literaris:ccccc) en vers: poesia lírica, poesia narrativa, la cançó, el cal·ligrama, la poesia

visual…ddddd) en prosa: conte, novel·la, diari personal…eeeee) en teatre: diàlegs, monòlegs, converses (acudit, xat, conversa…)

613 La narració en els gèneres no literaris:fffff) didàctica: carta literària, assaig, aforisme…ggggg) història: biografia, memòria…hhhhh) periodisme: article, carta al director, reportatge…

b) Els gèneres expositius. Característiques generals. Tipus de textos expositius.614 La descripció en l’exposició:

iiiii) la carta, l’examen, el treball d’investigació, l’anunci…jjjjj) text científic especialitzat i divulgatiu.kkkkk) el fullet informatiulllll) l’exposició oral, la conferència i la ponència.

615 El text instructiu:mmmmm) les normes i els consells.nnnnn) les regles de joc i de funcionament.

616 El text predictiu:ooooo) les hipòtesis i les prediccions.ppppp) la predicció en la narració, en el diàleg i en l’exposició.

c) Els gèneres argumentatius. Característiques generals. Tipus de textos argumentatius.

qqqqq) la carta al director, l’escrit de protesta, les reclamacions, el pamflet, la

130

pancarta… rrrrr) l’anunci publicitari (gràfic, àudio, audiovisual).sssss) el debat, l’assemblea, el fòrum, el simposi, el col·loqui…ttttt) el text literari: l’assaig, l’aforisme, l’article d’opinió, el dietari…


Situació actual del valencià.617 La llengua del 1900 al 1975.618 Situació legal del valencià actualment.619 Els mitjans de comunicació audiovisuals i la normalització lingüística.620

Trets principals de les varietats lingüístiques.621 La divisió dialectal (oriental i occidental).622 Les varietats geogràfiques.623 Les característiques del valencià.624 El valencià septentrional i el castellonenc.625 El valencià aptixat.626 El valencià meridional i l’alacantí.627 La varietat central.628 Les varietats balear i nord-occidental.629 El valencià i les institucions.630 El valencià, llengua de present i de futur.


Fonètica i ortografia. Abreviatures, acrònims i sigles. Ús de correctorsortogràfics en processadors de textos.

631 Les unitats de la llengua.632 El sistema vocàlic.633 Les vocals e i o obertes.634 El sistema consonàntic.635 Els fonemes oclusius.636 Fenòmens consonàntics.637 L’escriptura dels numerals.638 Els signes de puntuació (II): ús de la barra obliqua, els claudàtors,

l’asterisc…639 Ús de les majúscules i les minúscules.640 Les abreviacions: abreviatures, sigles i símbols.641 Pronúncia i escriptura dels noms derivats i dels noms compostos.642 Ortografia dels homòfons.643 Indicadors microtipogràfics: negreta, cursiva, majúscules i versaletes.644 Indicadors macrotipogràfics: sagnat, títols, subtítols, alineació,

compaginació…

Morfosintaxi. Els relatius. Els pronoms personals àtons (II). Principalsproblemes morfològics i sintàctics. La concordança i l’ordre.

645 Les oracions compostes. Classificació.646 Les oracions subordinades substantives.647 Les oracions subordinades adjectives.648 Les oracions subordinades adverbials.649 Les oracions de gerundi i de participi.650 Els pronoms relatius.651 Els pronoms febles. Combinacions de pronoms.

131

652 La substitució de sintagmes per pronoms febles.653 Ús i caiguda de preposicions.654 La concordança i l’ordre.

Lèxic. Formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs, neologismes. Locucionsi frases fetes.

655 Les locucions.656 Les frases fetes.657 Els refranys.658 Monosèmia i polisèmia.659 L’homonímia.660 Les abreviatures.661 Les sigles, els acrònims i els símbols.662 La sinonímia i l’antonímia.663 Elements lèxics grecollatins.664 Les interferències amb altres llengües.665 La precisió del significat.666 Els nivells de llengua i de parla.667 Els diccionaris de llengua: de definicions, d’equivalències, de sinònims

i antònims, ideològics, especialitzats…

Text. Les propietats textuals en la narració, en l’exposició i en l’argumentació(II).Trets lingüístics.


a) Característiques.668 El tema, les idees secundàries o subtemes.669 L’argument. Línia argumental (nuclis, subnuclis i relacions entre

ambdós).670 Tipus de narrador (intern i extern).671 Punt de vista del narrador.672 Els personatges. Tipus i caracterització.673 L’espai i el temps dels fets narrats.674 Continguts circumstancials (informació històrica, artística, política…).

b) El gènere narratiu literari en prosa (I): el diari personal.675 Característiques. Tipus.676 Estructura externa i interna.677 Recursos narratius.678 Recursos temporals:679 L’ordre en què es desenvolupen els esdeveniments (cronològic i no

cronològic).680 La durada dels fets (resum, el·lipsi i extensió).681 Autors de diaris personals i dietaris.

c) El gènere narratiu literari dialogat (III): el teatre.682 Característiques. 683 La conversació escrita:

uuuuu) en vers: textos dramàtics.vvvvv) en prosa: conte, novel·la, acudit, xat…wwwww) en teatre: comèdia, tragèdia, drama…xxxxx) en els mitjans audiovisuals: el guió radiofònic, el còmic.

684 La conversació oral:yyyyy) la tertúlia, el debat, l’enquesta…

132

zzzzz) els diàlegs teatrals685 Estructura interna.686 Recursos textuals: estil directe i estil indirecte. 687 Autors de teatre.

d) El gènere narratiu literari en vers (III): el poema.688 Característiques. Tipus.689 Poemes i cançons.690 Estructura interna i externa.691 Recursos: les persones gramaticals.692 Recursos: les figures retòriques:

aaaaaa) El gènere epistolar.bbbbbb) En la paraula (onomatopeia, al·literació).cccccc) En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, inversió,

paral·lelisme…).dddddd) De canvi de sentit (comparació, metàfora, sinestèsia, metonímia, sinècdoque,

símbol…).eeeeee) De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi, al·legoria…).

693 Autors de poemes i de cançons.

e) Característiques de la morfosintaxi:694 Classes d’oracions utilitzades i la seua funció. 695 Els connectors. Tipus i funcions.696 Trets morfosintàctics del llenguatge oral reflectits en les seqüències

dialogades.697 Tipus de registres utilitzats pels personatges en cada situació de

comunicació.698 Coherència, cohesió i adequació del text a la situació de comunicació.

f) Característiques del vocabulari:699 Trets semàntics de les paraules.700 Llenguatges específics propis de cada situació i nivell de llenguatge.

TEXT EXPOSITIU Estructura expositiva: mostrar i explicar els continguts, les funcions i lescaracterístiques de temes diversos.a) L’explicació de processos, fenòmens, projectes., instruccions i conflictes.b) Tipus d’explicacions:

701 General / detallada.702 Objectiva / subjectiva.703 Divulgativa / especialitzada.704 Científica / no científica o fantàstica.

c) L’explicació en la narració:705 L’anunci de premsa, ràdio i televisió.706 El text científic.707 El fullet informatiu.708 L’exposició oral.709 La ponència.710 La conferència.

d) L’explicació en les instruccions:711 Les regles.712 Les normes, els consells, les lleis.

e) L’explicació en les prediccions:713 Les prediccions en la narració.714 Les hipòtesis.

133

715 La predicció científica: l’informe meteorològic.716 La predicció fantàstica: l’horòscop.

f) Estructura del gènere expositiu:717 La jerarquització de la informació.718 L’ordre en què es presenten els elements. 719 Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura expositiva (nucli,

elements bàsics, complementaris…).g) Característiques de morfosintaxi:

720 La nominalització.721 La no-reiteració.722 Les perífrasis d’obligació, imminència i probabilitat.723 Expressió de la condició.724 Els connectors explicatius, lògics, enumeratius i d’ordre.725 Les oracions subordinades adjectives, substantives i adverbials.

h) Característiques del vocabulari:726 Monosèmia i polisèmia.727 Les sigles, les abreviatures, els acrònims i els símbols.728 Els neologismes.729 Els cultismes.730 La derivació i la composició.731 Els camps semàntics.732 Els diccionaris de sinònims, especialitzats, ideològics…733 TEXT ARGUMENTATIU

Estructura argumentativa: establir relacions entre conceptes, les manifestacions del’emis-sor sobre els esmentats conceptes i els arguments que donen suport a lesmanifestacions.a) Els textos i la situació de comunicació:

734 Procés de legitimització de l’emissor.735 Presència del receptor del text.736 Relació existent entre els interlocutors.737 Coherència del contingut argumentatiu.738 Tipus de canal i de codi.739 L’adequació del text a la situació de comunicació: formal i informal.740 Els registres lingüístics.

b) Característiques de l’argumentació:741 Tesi i arguments.742 Ordenació dels arguments.743 Estructures textuals diverses al servei de l’argumentació.744 Idea principal o tema.745 Idees secundàries o subtemes.746 Contingut nocional i circumstàncies (informació històrica, artística,

científica, política…).747 Contingut ideològic.748 Estructura seqüencial dominant.749 Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura seqüencial

dominant.c) Estructura de l’argumentació:

750 Assumpte.751 Introducció (exordium).752 Exposició dels fets (narratio).753 Exposició dels arguments (argumentatio).754 Conclusió (peroratio).

d) Tipus d’arguments:

134

755 Identificació de situacions.756 De causa / de conseqüència.757 Fal·làcies.758 Arguments amagats: sobreentesos i pressuposicions.

e) Característiques de la morfosintaxi:759 Classes de paraules predominants i la seua funció (verbs, substantius,

adjectius…).760 La dixi de persona (pronoms, possessius, morfema verbal…).761 Les fórmules de tractament.762 La impersonalització.763 La modalització.764 La interrogació retòrica.765 Els connectors per a ordenar idees i relacionar-les.766 Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (simples, juxtaposades,

coordinades i subordinades).767 Oracions adjectives especificatives i explicatives: valor

pressuposicional.768 Enunciats no oracionals (interpretació de girs, modismes…).769 Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, els guionets,

les cometes.f) Característiques del vocabulari:

770 Trets semàntics de les paraules (associacions de significats,connotacions sensorials).

771 Llenguatges específics (identificar els llenguatges de la varietatd’activitats socials que puguen aparéixer en el text: llenguatge dels oficis i deles professions, de la tècnica, de la ciència, llenguatge burocràtic, llenguatge deles finances, llenguatge jurídic…).

772 Usos lingüístics sexistes.773 Usos socials del llenguatge presents en el text.

g) Procediments retòrics i estilístics:774 Elements que apareixen en els textos connotatius i denotatius així com

en el llenguatge icònic de la publicitat gràfica, àudio i audiovisual (cartell,pancarta, pintada…).

775 Recursos gràfics en la publicitat (tipus de lletra, color, transgressions deles normes ortogràfiques…)

776 En la frase (enumeració, encadenament lògic, anàfora, el·lipsi,repetició, paral·lelisme,…).

777 De canvi de sentit (comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque,antítesi…).

778 De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi…).h) Models de textos per a expressar els arguments:

779 La conversa.780 L’assemblea.781 El debat.782 El fòrum.783 La carta de protesta.784 La carta al director.785 La carta de reclamació.786 La publicitat.787 L’assaig.788 L’aforisme.789 L’article d’opinió.

i) Autors de textos assagístics: Joan Fuster, Joan Francesc Mira, Josep Vicent

135

Marqués, Enric Sòria, Toni Mollà…


Tècniques d’estudi.790 El treball monogràfic.791 La biblioteca: fitxer d’autors i fitxer de matèries.792 Les fitxes: la fitxa bibliogràfica i la fitxa de contingut.793 L’estructura i presentació d’un treball escrit.794 El resum.795 El mapa conceptual.796 La lectura comprensiva.797 Test de velocitat lectora.

Tècniques de recerca d’informació en suports tradicionals.798 Situació de lectura funcional per a extraure informació sobre un tema i

per a confrontar dades.799 Situació de lectura amb finalitat recreativa (obres literàries, diaris…

adequades als interessos dels lectors).800 Localitzar la documentació que es necessite per a fer una tasca

determinada o un projecte de treball en relació amb un tema.801 Prendre notes i apunts.

Tècniques de recerca d’informació en suports informàtic (CD-ROM,Internet, etc.).

802 Utilització de processadors de textos.ffffff) El gènere epistolar.gggggg) En la producció i revisió dels propis escrits.hhhhhh) Per a transformar textos modificant-ne alguns dels elements: intenció

comunicativa, situació de comunicació, estructura seqüencial de base…iiiiii) Per a transportar textos…

803 Utilització de programes de disseny assistit per ordinador.jjjjjj) Per a elaborar esquemes, mapes conceptuals…kkkkkk) Per a maquetar.

804 Utilització de diccionaris generals de tipus lingüístic per a buscar-hiinformació ortogràfica, gramatical, etimològica, semàntica.

805 Utilització de diccionaris generals de tipus lingüístic i d’enciclopèdicsper a resoldre problemes relacionats, bé amb les característiques de la llengua,bé amb accepcions o conceptes.

806 Utilització de diccionaris especialitzats per a informar-se sobre un temadeterminat (diccionaris de dubtes, llatinismes i expressions clàssiques), ivocabularis especialitzats (ciències, administratiu, informàtic, literatura,comerç…).

807 Utilització del llenguatge escrit en la realització de tasquesd’aprenentatge: elaborar un guió previ a una exposició oral, a un comentarioral, a la redacció d’un treball.

808 Utilització de la tècnica del subratllat en la lectura personal, tot servint-se de signes per a diferenciar les idees principals de les secundàries, així comper a indicar dades concretes d’interés segons la finalitat de la lectura.

809 Utilització de la tècnica del resum per a expressar per escrit elcontingut d’un text oral prèviament escoltat, l’argument d’un conte, d’unanovel·la curta, d’un relat, així com la informació més important continguda entextos no literaris adequats a les pròpies capacitats de comprensió lectora.

136

810 Realització d’un esquema a partir d’un text llegit o escoltat, tot servint-se de claus i nombres per diferenciar les idees principals de les secundàries,distribuint adequadament l’espai.

811 Elaboració de mapes conceptuals, diagrames, taules de dades.812 Utilització del llenguatge escrit en la resolució de problemes

quotidians; redactar una instància, elaborar un curriculum vitae, fer unorganigrama que reflectisca una organització administrativa.

813 Utilització del llenguatge escrit en l’organització de la pròpia activitat.814 Preparar l’agenda d’activitats o tasques que s’han de fer cada dia.815 Elaborar un pla de treball (personal o d’equip) atenent la

temporalització, l’organització i els mitjans.816 Internet, CD-ROM, disquets i telefonia mòbil.

Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (II).817 Escriptura de dates, nombres i altres expressions numèriques.818 Indicadors microtipogràfics: negreta, cursiva, majúscules i versaletes.819 Indicadors macrotipogràfics: sagnat, títols, subtítols, alineació,

compaginació…820 El codi gràfic al servei de la comunicació.821 La representació de la realitat: dibuixos, icones i símbols.822 La presentació de dades: quadres, taules i gràfiques.823 La informació jerarquitzada: els diagrames.824 El treball monogràfic.825 La memòria.826 La ponència.827 L’exposició oral.

4.4.5. Literatura

Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de laliteratura occidental.a) La literatura del segle XIX:

828 Característiques generals.829 El romanticisme a Europa. 830 La Renaixença.831 Els Jocs Florals.832 Jacint Verdaguer.833 La Renaixença valenciana: postures renaixentistes (poetes de guant i

poetes d’espardenya). 834 La poesia: Teodor Llorente.835 El teatre culte: Frederic Soler.836 El teatre popular: Eduard Escalante.837 Àngel Guimerà.

b) El modernisme.838 Característiques generals.839 El modernisme a Europa.840 El modernisme: cronologia i característiques.841 Tendències modernistes.842 La narrativa modernista.843 El costumisme: Narcís Oller.844 Prudenci Bertrana.845 El teatre modernista a Europa: Henrik Ibsen.846 La poesia modernista: Joan Maragall.

137

847 La generació del 1909.848 L’Escola Mallorquina.849 El teatre modernista: el teatre regeneracionista i el teatre esteticista.850 Santiago Rusiñol.

c) La literatura del segle XX (I):851 El noucentisme.852 El dadaisme.853 El futurisme.854 Característiques generals.855 Els gèneres literaris. La poesia. Josep Carner. Carles Riba.856 L’avantguardisme. Joan Salvat-Papasseit.857 La generació del 1930. Carles Salvador.

d) La literatura del segle XX (II):858 La literatura i la societat durant la postguerra.859 La narrativa de postguerra.860 La novel·la psicològica: Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga. 861 La novel·la realista: Enric Valor.862 El conte: Pere Calders.863 La poesia de postguerra: la poesia de tradició simbolista. Salvador

Espriu.864 La poesia d’avantguarda: Joan Brossa.865 El realisme històric: Pere Quart. Miquel Martí i Pol.866 La poesia valenciana: Vicent Andrés Estellés.867 La Nova Cançó: Joan Manuel Serrat. Raimon. Al Tall.

e) La literatura del segle XX (III):868 Breu història de l’assaig.869 Josep Pla.870 Joan Fuster.871 Manuel Sanchis Guarner.872 Joan Francesc Mira.873 El teatre de postguerra. Samuel Beckett.874 Josep M. de Segarra. Salvador Espriu. Joan Oliver.875 El teatre valencià de postguerra: Martí Domínguez. Francesc de P.

Burguera.876 El teatre independent. Grups de teatre.877 Dramaturgs actuals: Manuel Molins, Rodolf i Josep Lluís Sirera,

Pasqual Alapont, Carles Alberola, Josep M. Benet i Jornet.

PQPI-2

138


Conceptes Procediments Actituds

• Característiques de lanovel·la.

• Classes de novel·les.• Estructures externa i interna

de la novel·la.• Elements que formen la

novel·la: personatges, espai,temps, trama i tema.

• Les paraules: lexemes imorfemes.

• Les categories gramaticals.• El verb.• Els temps de l’indicatiu (I).

Present i passat.• Les lletres de l’alfabet.• Els dígrafs i la separació

sil·làbica.• La lletra b.• La lletra v.• La sinonímia.• L’antonímia.• Les interferències

lingüístiques.• Les llengües romàniques.• Els gèneres literaris.• La novel·la fantàstica.

• Lectura de fragments dediverses novel·les.

• Identificació de lescaracterístiques dels textosnarratius novel·lats.

• Identificació de l’estructurade les paraules.

• Classificació de les paraulesper categories gramaticals.

• Ordenació alfabètica deparaules.

• Escriptura de paraules ambdígrafs.

• Aplicació de les reglesortogràfiques de la b i la v.

• Consideració semàntica desinònims i antònims, i de laprecisió lèxica.

• Consulta de diccionaris desinònims.

• Visita guiada a la biblioteca iles llibreries.

• Situació de les llengüesromàniques sobre un mapa.

• Identificació del gènereliterari d’un text.

• Valoració de les novel·les perles vivències que aporten desd’una anàlisi de la vidaquotidiana.

• Valoració de la creativitat apartir de la ficció novel·ladao de qualsevol gènere literari.

• Valoració positiva del fet decompartir un mateix origenlingüístic amb molts països.

• Presa de consciència de lesinterferències lingüístiquesamb el castellà i esforç perevitar-les.

• Foment de la lectura denovel·les de tot tipus.

139



• Característiques del conte.• Tipus de contes.• Estructura del conte.• Recursos emprats en la

narració breu.• El temps del discurs.• Els determinants.• El futur i el futur perfet

d’indicatiu.• El condicional i el

condicional perfetd’indicatiu.

• La separació de síl·labes.• Ortografia de les lletres m i n,

i de l’aplec mp.• Polisèmia i monosèmia.• Camp semàntic: els insectes i

els arbres. • Ús de: hem, ham, bé i ben.• Els dialectes.• Les varietats oriental i

occidental del català.• La novel·la romàntica.• El romanticisme.• Autors i títols de novel·les

romàntiques.

• Anàlisi de les característiquesi els elements d’un conte.

• Identificació de les parts d’unconte.

• Lectura i classificació decontes.

• Escriptura de contes a partirdels epílegs.

• Maneig dels diferentsrecursos lingüístics per apresentar l’ordre dels fets enun relat.

• Reconeixement i ús delsdeterminats.

• Conjugació dels futurs i elscondicionals de verbsregulars i irregulars.

• Classificació de paraulessegons el nombre desíl·labes.

• Separació de síl·labes atenentels casos particulars.

• Aplicació de la norma d’úsde les lletres m i n, i del’aplec mp.

• Ampliació del vocabularirelacionat amb insectes iarbres.

• Identificació de paraulespolisèmiques imonosèmiques.

• Identificació de les varietatsde la llengua a partir delstrets més significatius.

• Comentari de fragments de

• Sensibilització per llegir,escoltar i redactar contes.

• Importància de la lectura coma mitjà d’enriquiment culturali personal.

• Estima pels nostres autors iles seues obres.

• Valoració positiva del’originalitat per a presentarels fets d’un relat.

• Valoració del paisatge, lafauna i la flora de lescomarques valencianes.

• Actitud positiva per a usarcorrectament la llenguaescrita.

• Valoració de la lectura comun hàbit positiu i divertit.

• Respecte per les varietatsdialectals de la llengua.

• Promoció i participació enconcursos literaris.

140


novel·les romàntiques.


141


• Característiques de la carta.• Estructura de la carta formal

i informal.• Fórmules de cortesia:

salutacions iacomiadaments.

• Els pronoms febles:característiques i formes.

• La substitució delcomplement directe i elcomplement indirecte perpronoms febles.

• L’imperatiu.• Síl·laba tònica i àtona.

Regles de l’accent gràfic.• Les lletres p/b, t/d i c/g al

final de paraula.• Les abreviatures.• Ús de: aleshores, a les

hores, alhora i a l’hora.• El valencià: característiques.• Subdialectes del valencià.• Les comarques valencianes.• La novel·la de misteri i de

terror.• Autors de novel·les de

terror..

• Lectura i classificació de diferentstipus de carta.

• Redacció de diferents tipus decarta.

• Maneig dels recursos lèxics i gra-maticals que intervenen en laredacció d’una carta.

• Pràctiques de correspondènciaamb l’alumnat d’altres instituts.

• Escriptura correcta dels pronomsfebles, considerant-ne lescaracterístiques i les formes.

• Expressió oral i escrita d’ordres:l’imperatiu.

• Identificació de la síl·laba tònica.• Accentuació segons les regles.• Escriptura de p/b, t/d i c/g al final

de paraula.• Identificació i ús de les

abreviatures i de les sigles.• Reconeixement dels subdialectes

del valencià.• Elaboració d’un mapa de les

comarques valencianes: topònims.• Audició de textos i cançons en

diversos subdialectes valencians.• Lectura i comentari de novel·les

de misteri i de terror.• Projecció de pel·lícules basades en

novel·les de terror.

• Valoració de laimportància d’escriurecartes per a establir omantenir relacionspersonals, professionals oinstitucionals.

• Sensibilització perintegrar la carta com unrecurs literari i perdifondre el gènereepistolar.

• Conscienciació de laimportància d’emprar unnivell de llengua adequat,més o menys formal,segons el destinatarid’una carta.

• Valoració de lacomunicació epistolar enla nostra llengua i fomentde l’intercanvi decorrespondència entrel’alumnat de diferentscentres.

• Respecte per lacorrespondència i, mésencara, per la personal.

• Reconeixement de lesvarietats geogràfiques isocials d’una llengua.

• Valoració positiva de lalectura de novel·les deterror com a mitjà per adivertir-se i aprendre.

142



• El retrat: característiques• Tipus de descripció.• Recursos descriptius.• L’adjectiu.• Els graus de l’adjectiu.• L’oració copulativa.• La substitució de l’atribut per

pronoms febles.• La dièresi.• Ortografia de les lletres g i j, i

dels dígrafs tg i tj.• Hipònims i hiperònims.• Vocabulari de les parts del cos.• Diferències ortogràfiques i d’ús

entre que i què.• Els registres.• L’estàndard.• La novel·la històrica.• Autors i títols de novel·les

històriques.

• Lectura i anàlisi dedescripcions de persones.

• Realització de descripcions dediferents tipus.

• Distinció dels elements lèxicsque intervenen en la descripcióde persones.

• Maneig dels diferentsrecursos lingüístics en lacreació d’un retrat.

• Anàlisi d’oracions copulatives.• Substitució de l’atribut per

pronoms febles.• Reconeixement de les paraules

que fan la funció de predicatnominal.

• Escriptura de paraules amb lesconsonants g i j o els dígrafs tgi tj.

• Localització en textos deparaules i expressions pròpiesdel llenguatge col·loquial.

• Relació d’expressions en elnivell estàndard i en elcol·loquial.

• Classificació de paraules enhipònims i hiperònims.

• Treball amb diccionaris visuals,temàtics i generals.

• Lectura de fragments denovel·les històriques.

• Projecció de pel·lícules basadesen novel·les històriques.

• Valoració de laimportància de ladescripció de persones enla producció literària.

• Foment d’actituds en quèno s’empren descripcionsdiscriminatòries permotius de raça, cultura,sexe o religió.

• Valoració de laimportància de saberdescriure persones ambobjectivitat i correcció.

• Actitud positiva per aaprendre i usar el registreestàndard de la llengua.

• Ús del registre adequat acada situació decomunicació.

• Valoració de la lecturacom un hàbit positiu,divertit i enriquidor.

• Interés per conéixer obresrepresentatives de lanovel·la històrica.

143



• Característiques de ladescripció d’espais.

• Classes d’espais.• Recursos lingüístics emprats

en la descripció.• Estructura d’un text

descriptiu.• Les descripcions en la

narració.• Les preposicions.• Les oracions actives i

passives.• El present de subjuntiu.• Les oracions imperatives

negatives.• Els signes de puntuació: el

punt i la coma.• Ortografia d’x, ix, tx i ig.• Endevinalles, refranys i

frases fetes.• Ús de cap i cap a.• El llenguatge col·loquial.• La novel·la d’aventures.• Autors i titols de novel·les

d’aventures.

• Anàlisi de l’estructura d’un textdescriptiu.

• Lectura i anàlisi de diferents tipusde descripcions.

• Ús dels recursos lingüístics en ladescripció d’espais i d’objectes.

• Identificació de les preposicions.• Classificació de les preposicions i

les locucions preposicionals.• Anàlisi de l’estructura de les

oracions actives i passives.• Identificació de les oracions

imperatives negatives.• Conjugació del present de

subjuntiu de verbs de les tresconjugacions.

• Puntuació de textos segons laintencionalitat expressiva.

• Escriptura de paraules amb laconsonant x i els dígrafs tx i ig.

• Aprenentatge d’endevinalles iidentificació de refranys i frasesfetes.

• Identificació de frases fetesrepresentades amb fotografies.

• Localització en textos de paraulesi expressions pròpies delllenguatge col·loquial.

• Valoració positiva de lacapacitat per a descriureespais, objectes,persones, etc.

• Respecte cap a lesopinions d’altri.

• Sensibilització perdescriure d’una maneradetallada, imaginativa ieficaç.

• Valoració de la presa dedecisions, reflexionades iargumentades, ensituacions de conflicte.

• Valoració positiva de l’úsde refranys i frases com amostra de competèncialingüística.

• Ús d’un nivell de llenguaadequat al context i a laintencionalitat.

• Interés per viatjar com unmitjà d’enriquimentpersonal i professional.

• Foment de l’interés per lalectura de novel·lesd’aventures.

144



• La conversa.• Característiques i

estructura del textdialogat.

• Tipus de textos dialogats.• Els recursos lingüístics i

tipogràfics del textdialogat.

• Els pronomsinterrogatius.

• Les combinacionspronominals.

• Les oracionsjuxtaposades.

• Els signes de puntuació:dos punts, puntssuspensius i cometes.

• Ortografia de la essesorda i la esse sonora.

• Els barbarismes.• Ús de medi, mig i mitjà.

• Identificació dels procedimentsemprats en la descripció d’un espai.

• Identificació de les parts d’unaconversa.

• Anàlisi de l’estructura que presentaun text dialogat.

• Ús adequat dels recursos lingüísticsen l’elaboració de textos teatrals.

• Combinació correcta dels pronomsfebles.

• Reconeixement de les oracionsjuxtaposades.


• Coneixement i aplicació del’ortografia de la /s/ i de la /z/.

• Coneixement i identificació delsbarbarismes més freqüents, isubstitució per paraules normatives.

• Identificació del llenguatge literari.• Lectura i comentari de textos teatrals.

• Participació respectuosa iresponsable en conversesi dramatitzacions.

• Respecte per les normesque regeixen l’intercanvicomunicatiu basat endiferències de criteri.

• Valoració positiva de lalectura de textos teatrals.

• Potenciació del’assistència al teatre comun recurs per a gaudir iaprendre.

• Valoració de laimportància de respectarles normes que han deregir una conversa.

• Actitud crítica respecte al’ús generalitzat debarbarismes.

• Interés per l’ús del

145



• Les característiques deltext instructiu.

• La recepta de cuina.• L’estructura del text

instructiu.• Els recursos lingüístics

del text instructiu.• Les perífrasis

d’obligació.• L’adverbi.• Les locucions adverbials.• El complement

circumstancial.• Les substitucions

pronominals delscomplementscircumstancials.

• Les oracions coordinades.• Escriptura dels numerals.• Ortografia de r i rr.• La derivació: els

prefixos.

• Identificació de les característiques queapareixen en diferents textosinstructius.

• Anàlisi de l’estructura d’un textinstructiu.

• Ús adequat dels recursos lingüístics enl’elaboració de les instruccions, lesnormes i els consells.

• Elaboració de les instruccions d’un jocamb l’aplicació dels elementsinstructius necessaris.

• Reconeixement i ús dels adverbis i leslocucions adverbials.

• Identificació i ús dels complementscircumstancials.

• Substitució dels cc pels pronoms febles.• Redacció d’oracions coordinades.• Revisió de l’ortografia de la consonant

r. • Formació de paraules noves a partir de

prefixos amb un significat específic.• Identificació d’un text científic i el seu

• Valoració positiva de laclaredat i l’ordre enl’exposiciód’instruccions, ordres iconsells.

• Actitud crítica respecteal contingut d’algunsjocs electrònics.

• Valoració positiva de ladieta mediterrània ipromociód’alternatives al menjarpoc saludables.

• Valoració positiva delsrètols públics escritscorrectament envalencià.

• Interés per expressar-seoralment i per escritamb coherència,adequació i cohesió.

• Interés i admiració per

146


• Ús de: no més i només.• El llenguatge tècnic o

científic.• La poesia. Tipus.• Poetes actuals.

àmbit de coneixement.• Recitar poemes.• Escriure i escoltar poemes i cançons en

valencià.• Reconeixement del tipus de composició

poètica a partir d’un model o d’uncomentari crític.

la bellesa delllenguatge poètic.

• Valoració dels poemesi de l’estètica de laparaula.

• Interés per l’audició decançons i poemesmusicats.


• L’article d’opinió.• Característiques de

l’argumentació.• Estructura del text

argumentatiu.• Recursos lingüístics i no

lingüístics de l’argumentació.• L’anunci publicitari.• Les conjuncions coordinants.• Les conjuncions

subordinants.• Les oracion s subordinades

causals.

• Identificació del recursosemprats en un textargumentatiu oral i escrit.

• Lectura i anàlisi d’articlesd’opinió.

• Anàlisi dels recursoslingüístics i gràfics en unanunci.

• Elaboració d’un articled’opinió amb l’aplicació delselements argumentalsnecessaris.

• Identificació de les

• Participació lliure,responsable i respectuosa ensituacions de comunicació.

• Respecte per les opinionsd’altri.

• Respecte per les normes queregeixen l’intercanvicomunicatiu basat endiferències de criteri.

• Actitud crítica pel que fa a lesinformacions rebudes.

• Valoració de la presa dedecisions, reflexionades i

147


• Les oracions subordinadesfinals.

• L’ús de les majúscules.• Ortografia de l·l.• La derivació: els sufixos.• Hipònims i hiperónims.• El camp semàntic.• Ús de perquè i per què.• Les llengües en contacte:

bilingüisme i diglòssia.• Característiques de l’assaig.• Autors d’assaig: Joan Fuster.

conjuncions en textos.• Classificació de les

conjuncions.• Anàlisi d’oracions causals i

finals.• Compleció de paraules amb

l·l.• Ús de la majúscula.• Correcció de textos en què hi

ha un ús incorrecte de lesmajúscules.

• Classificació de paraules encamps semàntics.

• Consulta de diccionaristemàtics, visuals iespecialitzats.

• Formació de paraulesderivades amb sufixos.

• Comentari dels conflictes deles llengües en contacte.

• Recerca d’informació sobreassagistes.

• Treball amb textos assagísticsa fi d’identificar els elementsi els recursos propis d’aquestgènere.

argumentades, en situacionsde conflicte.

• Prevenció davant d’ofertes ipromocions comercials queinciten al consum.

• Valoració crítica de l’ús de laviolència.

• Interés per fomentar lacorrecció lèxica, gramatical iortogràfica.

• Foment de l’augment delvocabulari.

• Actitud positiva en la defensade l’ús de la nostra llengua enqualsevol situació.

• Valoració positiva de l’obradels nostres assagistes.

• Foment de l’interés perexpressar les opinions d’unamanera adequada.


148


• Característiques i classes detextos predictius.

• Recursos lingüístics delstextos predictius.

• Estructura del text predictiu.• Vocabulari relacionat amb la

meteorologia i les tècniquesendevinatòries.

• Les oracions impersonals.• Les oracions subordinades de

lloc, de temps i de manera.• El guionet i els pronoms

febles.• L’apòstrof i els pronoms

febles.• Les combinacions de

pronoms febles.• Ortografia de c, q i el dígraf

qu.• La composició.• Ús de fins i fins a.• El valencià i la societat

valenciana actual.• L’Acadèmia Valenciana de la

Llengua.• La cançó.• Els cantautors.

• Identificació de lescaracterístiques dels textospredictius.

• Anàlisi de l’estructura dediversos textos predictius.

• Reconeixement dels recursoslingüístics emprats en aquesttipus de text.

• Elaboració de prediccionscientífiques i no científiques.

• Jocs d’endevinalles.• Reconeixement i diferenciació

de les oracions segons el verbi el subjecte.

• Aplicació de l’ortografia deles lletres c i q, i del dígraf qu,en paraules amb el fonema /k/.

• Formació de paraulesmitjançant la composició.

• Reflexió sobre la situació delvalencià en l’ensenyament i lasocietat.

• Audició i comentari decançons.

• Traducció de cançons avalencià.

• Comentari de l’aportació delscantautors a la normalitzaciólingüística.

• Valoració de les prediccionsper a aconseguirdeterminades metes basadesen una programació d’ac-tivitats.

• Valoració dels textospredictius com a eina capaçd’aconseguir uns resultats apartir d’una recollida dedades.

• Presa de consciència de laimportància i el caràctercientífic que poden tenir lesprediccions si es basen endades objectives icomprovables.

• Anàlisi crítica de lesprediccions basades eninstruments i dades decaràcter populista i sense capsuport objectiu ni científic.

• Valoració de certesprediccions atenent només elcaràcter d’entreteniment quetenen.

• Interés per la lectura denovel·les i textos científicsque inclouen prediccions.

• Presa de consciència de lanecessitat de mantenir ifomentar l’ús del valencià enla cançó.

149


Bloc 1: Comunicació oral: usos i formes.

1. La llengua oral com a font d'informació, plaer, coneixement, manipulació, etc: reconeixement de les diferents intencions comunicatives en textos diversos: cartes, avisos, notícies ...)2. Reconeixement de la situació de comunicació que envolta al fet oral i els seus elements de la comunicació: emissor, missatge, receptor, codi, canal, context.3. Diferenciació i interpretació dels trets distintius de la llengua oral: fonètics, paralingüístics, prosòdics, etc.4. Comprensió de textos orals d'elaboració pròpia que reflecteixin situacions de relació social propisde la vida diària i de l'àmbit laboral.5. Ús de tipus i formes propis de la llengua oral: conversa, col.loqui, debat, entrevista, etc.6. Distinció, ús i reconeixement de argots i llenguatges professionals.7. Valoració de la diversitat lingüística i varietats dialectals de la llengua oral, ressaltant la varietat plurilingüe i pluricultural d'Espanya, els fenòmens de contacte entre diferents llengües i l'ús i difusió del valencià i del castellà dins i fora d'Espanya.

Bloc 2: Comunicació escrita: usos i formes.

1. La llengua escrita com a font d'informació, plaer, coneixement, manipulació, etc. reconeixement de les diferents intencions comunicatives en textos diversos: cartes, avisos, notícies ...)2. Ús de tipus i formes propis de la llengua escrita: narració, descripció, exposició, argumentació, etc.3. Utilització de la llengua escrita per a fins específics com la memòria, el resum, l'informe, etc.4. Ús d'elements gràfics i paratextuals (il lustracions, taules, gràfics, imatges, tipografia) en les pròpies creacions escrites.5. Comprensió de textos escrits d'elaboració pròpia que reflecteixin situacions de relació social propis de la vida diària i de l'àmbit laboral.6. Interès per l'atenció i presentació dels textos escrits i adequació dels mateixos a les normes ortogràfiques pròpies de la llengua utilitzada, reconeixent el seu valor per a la comunicació.7. Valoració de la diversitat lingüística i varietats dialectals de la llengua escrita, ressaltant la varietat plurilingüe i pluricultural d'Espanya, els fenòmens de contacte entre diferents llengües i l'ús i difusió del valencià i del castellà dins i fora d'Espanya.

Bloc 3: La llengua i la seva reflexió com a objecte de coneixement.

150


1. Reconeixement i utilització de categories: determinants, substantius, adjectius, verbs, pronoms, conjuncions, preposicions i adverbis.2. Reconeixement de relacions entre les paraules per la seva forma (famílies, lèxiques, sigles, derivació, etc.) I pel seu significat (sinonímia, antonímia, polisèmia, frases fetes, seximos, modismes, etc.).3. Reconeixement i distinció entre oració simple i oració composta, classificació dels tipus d'oracions i la seva funció: enunciativa, interrogativa, apelativa, etc.4. Ús d'enllaços entre paraules i oracions, així com la concordança nominal i verbal, per tal expressar finalitat, causa i conseqüència a l'hora de produir textos propis.5. Coneixement de la intenció comunicativa dels parlants mitjançant el coneixement de les modalitats de l'oració i del verb.6. Utilització i reconeixement d'estructures de diferent tipologia textual: narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa i argumentativa per a produir i comprendre textos.7. Ús i coneixement de les normes ortogràfiques bàsiques.

Bloc 4: La literatura.

1. Compressió del fet literari com a producte lingüístic i estètic.2. Coneixement de les principals obres i autors, així com la seva inclusió dins el període històric al qual correspon, propis de la llengua valenciana i castellana.3. Reconeixement i distinció dels gèneres literaris: l'èpica, la lírica, el dramàtic, l'assaig.4. Reconèixer i saber distingir en un text les principals figures estilístiques: anàfora, comparació, metàfora, hipèrbole, paral.lelisme, etc.5. Creació de textos literaris propis, buscant un estil propi d'expressió.

151


SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS DE 2n DE BATXILLERAT

1ª AVALUACIÓ4 LITERATURA

4.1 El context sociopolític de la postguerra fins als anys 70 i la producció narrativa de l’època.

4.2 L’obra literària d’Enric Valor.4.3 La producció literària de Mercè Rodoreda i la novel·la psicològica.4.4 La narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat.4.5 La narrativa curta de Quim Monzó i la societat contemporània.

5 COMUNICACIÓ23 El món fet amb paraules.24 Coherència i sentit del text25 Estructura externa i estructura interna. Tipus de text.

6 SOCIOLINGÜÍSTICA878El procés d’estandardització i de normativització.879El present de l’ús social de la llengua.

7 PARAULES8 Pronúncia dels sons vocàlics.9 Pronúncia de les consonants oclusives i [v] i [b].10 Morfologia. Formació de mots. Quantificadors. Preposicions (canvi i caiguda).11 Sintaxi. Sintagmes i combinacions. Combinació de pronoms febles. Oració simple i oració

composta (juxtaposició i coordinació).12 Lèxic. Els camps semàntics. Fraseologia. Sinonímia i antonímia. Barbarismes. Polisèmia i

homonímia.2ª AVALUACIÓ 1. LITERATURA

8. La poesia des de la postguerra fins a finals dels anys 70.9. Les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.10. Les característiques més importants de la producció poètica de salvador Espriu.11. Les característiques bàsiques de la poesia actual.12. La poesia de Miquel Martí i Pol i el seu ressò social.13. La renovació teatral des de la postguerra fins als anys 70.14. L’obra teatral de Manuel de Pedrolo.

2. COMUNICACIÓ24 Variació lingüística i adequació. Varietats lingüístiques. L’estàndard.25 Les veus del discurs. 3. SOCIOLINGÚÍSTICA26 La diversitat lingüística a Espanya i a Europa.

4. PARAULES27 Pronúncia de les consonants vibrants, nasals, alveolars fricatives i africades.28 Morfologia. Preposicions fins a, com a, per a. Conjugació verbal irregular. Usos de l’imperatiu. 29 Sintaxi. Oracions subordinades substantives. Subordinades adjectives.30 Lèxic. Etimologia. La interferència lingüística.3ª AVALUACIÓ

152


1. LITERATURA2 Les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.3 L’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.4 La repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.5 L’assaig de Joan Francesc Mira i la nostra realitat contemporània.

j) COMUNICACIÓ8 La cohesió textual.

1. Mecanismes de referència exofòrics i endofòrics.2. La connexió.3. La modalitat oracional.4. La modalització i la impersonalitat.5. Condensació i ampliació d’informació.6. Els temps verbals.

k) SOCIOLINGÚÍSTICA3 El canvi lingúístic i els neologismes.

l) PARAULES4 Pronúncia de les consonants laterals i palatals5 Morfologia. Infinitiu, gerundi i participi.Perífrasis verbals.6 Sintaxi. Les oracions subordinades adverbials.7 Lèxic. Fraseologia. Terminologia.

153


PROGRAMACIÓ VALENCIÀ LLENGUA I LITERATURA 1R BATXILLERAT CURS 2014/2015

UNITAT

HISTÒRIA DE LA LITERATURA

TÈCNIQUES DE TREBALL

LLENGUA I CONTEXT

NORMATIVA

1R T

RIM

ES

TR

E

1

La prosa medieval Recerca d’informacióLa XLPV

La comunicació Funcions del llenguatgeLa llengua com a sistema

Obertura de les vocalsL’articleAlguns indefinits, prou i bastant.Verbs irregularsNexes: i i o.Els derivats cultes

2

Entre el medievalisme i els nous temps

Àmbits d’ús, gèneres discursius i registres lingüístics.

La separació sil·làbicaEls possessius i els numerals.L’imperfet en –eiaFormes verbals acabades en –am i –au.Incorreccions en la causalitat.Composició de mots.

3

Dels trobadors a Ausiàs March

Anàlisi poètica

Els dialectes geogràficsCaracterització del valenciàL’origen del valencià

Geminacions, apostrofació i contracció.Res, gens i cap.Segona conjugació.Perquè, per què i per a què.Cultismes, neologismes i arcaismes.

2N T

RIM

E

4

La narrativa de cavallers FonologiaMorfologia

L’accentuacióL’article neutre.Els verbs cloure i fondre.Partícules adversatives.Vulgarismes.

154


5

Renaixement, Barroc i neoclassicisme.

Comentari de teatre

Nivells i disciplines lingüístics.

L’accent diacrític.La dièresi.Els pronoms febles enho i hi.Els verbs pondre, posar i els acabats en –soldre.Que i què.Coherència lèxica dels derivats.

6

La tradició teatral Comentari de narrativa

La formació i la creació de paraules.

b/v, -b/-p, -t/-d.Pronoms febles de CD i CIVerbs acabats en –metre i –cebre.Com a , per a, fins a, des de i cap a.

Semblants però diferents.

3R T

RIM

ES

TR

E

7

La Renaixença Textos crítics: ressenya i dissertació.

Sintaxi -c/-g, cu/-qu/k.El CD i la preposició a.Verbs velaritzats.Les preposicions a i en locatives.Expressions genuïnes amb preposicions.

8 Primer terç del s. XX Propietats textuals.Modalització i impersonalització.

Z, s, ss, c, ç.El CD i el participi.Verbs acabats en –eixer.Les preposicions a i en temporals.Locucions adverbials.

9 La literatura de postguerra Sociolingüística.Contacte de llengües .Actituds lingüístiques.

Grafies palatals.Adverbis en –ment.Els verbs de la terceraconjugació.Preposicions per a expressar la localització vertical.Coherència lèxica interna.

155


156


5. UNITATS DIDÀCTIQUES

24 Organització de les unitats didàctiques

1r ESO

OBJECTIUS

19 Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris i no literaris.20 Reconéixer els textos segons l’àmbit d’ús.21 Reconéixer textos de la vida quotidiana, cartes, avisos…22 Relacionar els àmbits d’ús amb la diversitat lingüística.23 Entendre el concepte de llengua com a codi verbal.24 Conéixer les llengües d’Europa i les de l’Estat espanyol.25 Comprendre la noció de varietat diafàsica o registre, i també les diferències entre els registres

col·loquial, formal, parlat i escrit.26 Produir cartes escrites a partir de models i de pautes.27 Identificar les particularitats de les lletres del nostre l’alfabet i reconéixer els dígrafs.28 Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i

propietat.

CONTINGUTS

Conceptes

8 Els textos de la vida quotidiana.9 Les classes de textos segons l’àmbit d’ús.10 La carta personal.11 Notes, avisos, instruccions i normes.12 La diversitat lingüística.13 El llenguatge i les llengües.14 Les llengües d’Espanya.

96

UNITAT 1


15 Els registres lingüístics. El registre col·loquial. El registre formal. Usos orals i escrits.16 L’alfabet i els dígrafs.

Procedimentsf) Comprensió de textos orals.g) Lectura, audició, anàlisi i interpretació de textos de la vida quotidiana.h) Elaboració de resums de textos i identificació de l’àmbit d’ús corresponent.i) Elaboració de cartes personals a partir de pautes.j) Identificació de l’estructura de textos de la vida quotidiana.k) Identificació dels registres emprats en un text.l) Producció de textos a partir de models.

Actituds - Interés i gust per la lectura de textos literaris.- Valoració de la injustícia que suposa la desigualtat per raons de sexe.- Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement.- Respecte per les llengües com a patrimoni de les diferents cultures.- Valoració de la diversitat lingüística com a riquesa.- Respecte per l’ús correcte de les normes ortogràfiques.

CONTINGUTS TRANSVERSALS

Educació moral i cívicaEn l’activitat 19 de la pàgina 10 es planteja una situació de desigualtat a partir d’una fraseextreta del text d’Elias Cannetti. Es tracta que els alumnes reflexionen sobre aquest tema, és adir, sobre la injustícia d’aquestes situacions de desigualtat, i també sobre els drets de les dones.

Els continguts de la diversitat lingüística i el reconeixement de les diferents llengües d’Espanyapoden ajudar els alumnes a estimar la pluralitat i a reconéixer els drets lingüístics de totes lescultures.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

m) Comprén textos de diferents àmbits d’ús.n) Identifica textos de la vida quotidiana.o) Produeix cartes personals a partir de models i de pautes.p) Reconeix els àmbits d’ús i la diversitat lingüística corresponent.q) Explica el concepte de llengua com a codi verbal.r) Coneix les llengües d’Espanya.s) Distingeix els diferents tipus de registres lingüístics: col·loquial i formal, parlat i escrit.t) Coneix la correspondència entre sons i lletres en el nostre alfabet.u) Usa correctament les lletres de l’alfabet i reconéixer els dígrafs.

97


v) Comprén textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia ipropietat.

98


COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS

En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, lainterrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i lesdiferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:

COMPETÈNCIESBÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERISD’AVALUACIÓN

ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüística Ser conscient delsprincipals tipusd’interacció verbal.

1, 2, 6, 7 p. 7: 1, 2; p. 9: 1-12; p. 10: 13-19;

p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 12: 6,7; 13: 10, 11, 12;

p.14: Taller d’escriptura; p. 17: 9, 10

Ser progressivamentcompetent en l’expressió ila comprensió delsmissatges orals ques’intercanvien ensituacions comunicativesdiverses.

1, 2, 6, 7 p. 7: 1, 2, 4; p. 9: 1-12

Adaptar la comunicació alcontext.

1, 2, 7 p. 7: 2, 4; p. 9: 1-12; p. 10: 13-19; p. 11: 4, 5;

p. 12: 6, 7, 8, 9; p. 13: 10, 11, 12;

p. 14: Taller d’escriptura; p. 17: 9, 10; Aval. p. 21: 2

Utilitzar d’una maneraactiva i efectiva codis ihabilitats lingüístiques i nolingüístiques i les reglespròpies de l’intercanvicomunicatiu en diferentssituacions.

1, 2, 3, 4, 10 p. 7: 1-4; p. 9:1-12; p. 10: 13-19; p. 12: 6, 7, 8,

9; p. 17: 9, 10

Buscar, recopilar iprocessar informació.

1, 3, 4, 5, 6, 7, 10 p. 11: 3; p. 15: 1, 2, 3; p. 16: 5; p. 18: 2, 3, 4, 5, 6

Comprendre, estructurar iutilitzar distints tipus detextos amb intencionscomunicatives diverses.

1, 2, 3, 4, 8, 9, 10 p. 7: 1-4; p. 9: 1-12; p. 11: 3, 5; p.12: 6, 7, 8, 9;13: 10, 11, 12; p. 16: 6, 7,

8; p. 17: 9; p. 18: 1, 2, 5, 7;Aval. p. 21: 2

99


Conservar i millorar lacompetència comunicativaemprant la lectura com afont de plaer, dedescobriment d’altresentorns, idiomes i cultures,de fantasia i de saber.

1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10 p. 7: 1-4; p. 9: 1-12; p. 11: 1, 5; p. 16: 6, 7, 8; p. 17: 9; p. 18: 1, 2, 5, 7

Fer servir els procedimentslinguüístics per arepresentar, interpretar icomprendre la realitat.

1, 4, 5, 6, 7, 10 p. 10: 13-19; p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p.14: 1-9; p. 17: 9, 10; p. 19: 1, 2,

3, 4Emprar els procedimentslingüístics per a organitzari autoregular elconeixement i l’acció.

5, 6, 7 p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 16: 7,8; p. 17: 9, 10

100


Conéixer reflexivament elfuncionament i les normesd’ús del llenguatge.

7, 8, 9, 10 p. 20: 1-4; p. 18: 6;p. 19: 1, 2, 3, 4

Considerar el llenguatgecom un objected’observació i anàlisi.

1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10 p. 10: 13-19; p. 20: 1-4; p. 19: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8,

9, 10; Aval. p. 21: 1, 2, 4, 5,6

Conéixer i aplicar demanera efectiva les reglesde funcionament delsistema de la llengua.

8, 9 p. 7: 1-4; p. 9: 1-12; p. 11: 1, 2, 3, 4, 5;

p. 19: 1, 2, 3, 4

Conéixer i aplicar d’unamanera efectiva lesestratègies necessàries pera interactuarlingüísticament d’unamanera adient.

1, 2, 4, 5, 8, 10 p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 16: 6,7, 8; p. 17: 9, 10

Ser conscient de lesconvencions socials, delsvalors i els aspectesculturals i de la versatilitatdel llenguatge segons elcontext i la intenciócomunicativa.

1, 2, 5, 7, 8 p. 16: 6, 7, 8; p. 17: 9, 10

Tenir en compte opinionsdiferents de la pròpia ambsensibilitat i un esperitcrític.

1, 2, 5, 7, 8, 10 p. 15: 4; p. 16: 8; p. 17: 10

Expressar adequadament—quant al fons i a la forma— les idees i les emocionspersonals.

1, 2, 5, 7, 8, 10 p. 15: 4; p. 16: 8; p. 17: 10

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físicComprendre i prendredecisions sobre el mónfísic: ús de recursosnaturals, preservació delmedi ambient i proteccióde la salut social iindividual.

1, 5 p. 11: 3; p. 14: 6, 7

Tractament de la información i competencia digitalComprendre i integrar la 1, 2 Investigació p. 9: I-II;

101


informació en els esquemesprevis de coneixement.

p. 10: 16; p. 15: 1, 2, 3; p. 21: 6-10; Aval. p. 21: 7

Utilitzar les tecnologies dela informació i lacomunicació com ainstrument de treballintel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.

1, 2 Investigació p. 9: I; p. 11: 3; p. 12: 9;

p. 15: 1, 2, 3; p. 21: 6-10

Dominar llenguatgesespecífics bàsics (textual,numèric, icònic, visual,gràfic i sonor) i les pautesde descodificació itransferència d’aquestsllenguatges.

1, 2 p. 21: 6-10

Emprar les TIC com a einaen l’ús de models deprocessos matemàtics,físics, socials, econòmics oartístics.

1, 2 p. 21: 6-10

102


Comprendre la naturalesa ila manera d’operar delssistemes tecnològics, i del’efecte que aqueixoscanvis tenen en el mónpersonal i sociolaboral.

1, 2 p. 12: 9

Competència social i ciutadanaUtilitzar el coneixementsobre l’evolució il’organització de lessocietats i sobre els trets iels valors del sistemademocràtic per acomportar-se socialment.

1, 5 p. 10: 19; p. 11: 1

Utilitzar el juí moral per atriar i prendre decisions iexercir d’una maneraactiva i responsable elsdrets i els deures de laciutadania.

1, 5 p. 10: 19; p. 14: 6, 7

Demostrar comprensió del’aportació que lesdiferents cultures han fet al’evolució i al progrés de lahumanitat sense que aixòimplique la pèrdua de laidentitat local.

6 p. 15: 1, 2, 3, 4; p. 16: 5, 6, 7, 8

Acceptar que tant elsconflictes com els valors iels interessos formen partde la convivència, iresoldre’ls amb una actitudconstructiva.

1, 5 p. 11: 1

Saber comunicar-se endistints contextos,expressar les ideespersonals i escoltar lesalienes.

p.14: Taller d’escriptura

Competència cultural i artísticaConéixer, comprendre,percebre i valorar diferentsexpressions culturals i

6 p. 15: 1, 2, 3, 4; p. 16: 5, 6, 7, 8

103


artístiques, utilitzar-lescom a font d’enriquiment igaudi i considerar-les comuna part del patrimoni delspobles.

Competència per aprendre a aprendreSer conscient d’allò que sesap i d’allò que calaprendre, de com s’aprén, ide com es gestionen i escontrolen d’una maneraeficaç els processosd’aprenentatge,optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectiuspersonals.

1, 4 p. 15: 1; p. 21: 6-10

Conéixer els diferentsrecursos i fonts per a larecollida, la selecció i eltractament de lainformació, inclosos elsrecursos tecnològics.

1, 2 Investigació p. 9: I-II

104


Ser capaç d’obtenirinformació —ja sigaindividualment o encol·laboració— itransformar-la enconeixement propi,integrant-la amb elsconeixements previs i ambl’experiència personal isabent aplicar els nousconeixements i lescapacitats adquirides ensituacions semblants icontextos diversos.

1, 4 Investigació p. 9: I-II; p. 21: 6-10

Autonomía i iniciativa personalPoder transformar les ideesen accions, és a dir,proposar-se objectius,planificar projectes i dur-los a terme.

p.14: Taller d’escriptura

Dur endavant les accionsnecessàries per adesenvolupar les opcions iels plans personals —en elmarc de projectesindividuals o col·lectius—responsabilitzant-se’n, tanten l’àmbit personal comsocial i laboral.

1, 5 p.12: 9; p. 14: 5, 6, 7

105


OBJECTIUS

26 Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits de l’àmbit periodístic.27 Familiaritzar-se amb l’estructura i els continguts d’un diari.28 Caracteritzar la notícia i identificar-ne els elements essencials.29 Caracteritzar els mitjans de comunicació social i classificar-ne els diferents tipus.30 Escriure notícies a partir de pautes o models.31 Comprendre el concepte de substantiu.32 Identificar les característiques morfològiques dels substantius.33 Classificar els substantius.34 Identificar els diftongs i el hiat. Descompondre una paraula en les síl·labes corresponents.35 Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i

propietat.

CONTINGUTS

Conceptes

17 La premsa escrita i els mitjans de comunicació audiovisuals.18 Les seccions d’un diari.19 La notícia.20 Concepte de substantiu.21 Gènere i nombre del substantiu.22 Classes de substantius.23 La síl·laba.24 Els diftongs i el hiat. El triftong.

Procedimentsm) Lectura, anàlisi i interpretació de textos periodístics.n) Anàlisi de les seccions d’un diari.o) Identificació de les parts d’una notícia.p) Elaboració de notícies a partir de pautes.q) Localització d’exemples de les diferents classes de substantius.r) Anàlisi morfològica dels substantius.s) Identificació dels diftongs i del hiat.t) Separació de les síl·labes de les paraules.

Actituds

106

UNITAT 2


- Interés per la lectura de la premsa escrita.- Interés per la reflexió lingüística.

107



Educació per a la salutEl text Alarma urgent! de la pàgina 24 pot servir per a plantejar una reflexió sobre elssímptomes d’algunes malalties importants i sobre la influència dels productes d’alimentació enla propagació d’algunes d’aquestes malalties.

Educació moral i cívicaEl text Orson Welles i el poder dels mitjans de comunicació de la pàgina 27 es pot utilitzar pera plantejar un debat a l’aula sobre la influència dels mitjans de comunicació en la societatactual.


- Comprén textos de l’àmbit periodístic.- Distingeix els continguts de les seccions d’un diari.- Distingeix una notícia i n’identifica els elements essencials.- Coneix els mitjans de comunicació social i els classifica en els diferents tipus.- Redactar notícies a partir de pautes o models.- Identifica els substantius d’un text.- Identifica les característiques morfològiques dels substantius.- Classifica els substantius.- Identifica els diftongs i el hiat i descompon una paraula en les síl·labes corresponents.- Comprénre textos de diferents tipus i sap expressar-se oralment i per escrit amb

coherencia i propietat.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüísticaSer conscient delsprincipals tipusd’interacció verbal.

1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 1; p. 30: 1-7

Ser progressivament 1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 1; p. 30: 1-7

108


competent en l’expressió ila comprensió delsmissatges orals ques’intercanvien ensituacions comunicativesdiverses.Adaptar la comunicació alcontext.

1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 3; p. 26: 17; p. 30: 1-7

109



1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 3; p. 25: 1-8; p. 30:1-7


10 p. 25: 1-8


1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 1; p. 25: 1-8; p. 27:1-4; p. 30: 1-7; p. 36: 1-6


1, 2, 3, 4, 10 p. 28: 5-8; p. 29: 9-12; p. 30: 1-7; p. 36: 1-6


1, 2, 3, 4, 10 p. 26: 10-16; p. 28: 5-8; p. 29: 9-12; p. 30: 1-7


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10 p. 26: 10-16; p. 31: 1-4; p. 32: 5-11;

p. 33: 12- 17; p. 34: 2- 9; p. 35: 1- 5; p. 36: 1-6; Aval.

p. 37: 1-6Expressar adequadament—quant al fons i a la forma— les idees i les emocionspersonals.

10 p. 37: 10

Tractament de la información i competencia digitalComprendre i integrar lainformació en els esquemesprevis de coneixement.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 10 p. 25: 1-8; Investigació p. 25: 1-3; p. 26: 10-16; p. 28: 58; p. 29: 9-12; p. 36: 1-6;

Aval. p. 37: 1-6Utilitzar les tecnologies dela informació i lacomunicació com ainstrument de treballintel·lectual per a informar-

10 Investigació p. 25: 1-3

110


se, aprendre i comunicar-se.Dominar llenguatgesespecífics bàsics (textual,numèric, icònic, visual,gràfic i sonor) i les pautesde descodificació itransferència d’aquestsllenguatges.

10 p. 25: 8

Competència social i ciutadanaComprendre de maneracrítica la realitat sentconscient de les diversesperspectives en analitzar-lai emprant el diàleg per amillorar-ne col·lectivamentl’enteniment.

1 p. 27: 1-4

111


Competència cultural i artísticaConéixer, comprendre,percebre i valorar diferentsexpressions culturals iartístiques, utilitzar-lescom a font d’enriquiment igaudi i considerar-les comuna part del patrimoni delspobles.

10 p. 37: 7-9

Expressar-se mitjançantcodis artístics i disposard’habilitats de cooperacióper a contribuir a laconsecució d’un resultatfinal, i ser conscient de laimportància de donarsuport i valorar lesiniciatives i lescontribucions alienes.

1, 2 p. 23: 2

Conéixer, d’una manerabàsica, les tècniques, elsrecursos i les convencionsprincipals dels diferentsllenguatges artístics, itambé de les obres i lesmanifestacions mésdestacades del patrimonicultural.

1, 2, 10 p. 23: 2; p. 37: 7-9


1, 2, 3, 4, 5, 6, 10 p. 23: 3; Investigació p. 25: 1-3; p. 26: 10-16; p. 30: 1-7;

p. 36: 1-6; Aval. p. 37: 1-7

Conéixer els diferentsrecursos i fonts per a larecollida, la selecció i el


112


tractament de lainformació, inclosos elsrecursos tecnològics.Ser capaç d’obtenirinformació —ja sigaindividualment o encol·laboració— itransformar-la enconeixement propi,integrant-la amb elsconeixements previs i ambl’experiència personal isabent aplicar els nousconeixements i lescapacitats adquirides ensituacions semblants icontextos diversos.


113


Valorar l’aprenentatge comun element que enriqueixla vida personal i social ique és, per tant,mereixedor de l’esforç querequereix i de laperseverança en aquestesforç.


Autonomía i iniciativa personalTriar amb criteri propi. 1, 2 p. 23: 2

OBJECTIUS

llllll) Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris i no literaris.mmmmmm) Distingir narracions literàries i no literàries i identificar l’estructura d’un text

narratiu.nnnnnn) Reconéixer i identificar el narrador com a element fonamental dels textos narratius.oooooo) Analitzar els personatges, l’espai i el temps d’una narració.pppppp) Comprendre el concepte d’adjectiu.qqqqqq) Identificar les característiques morfològiques dels adjectius.rrrrrr) Classificar els substantius.ssssss) Assimilar les regles de l’accentuació gràfica.tttttt) Identificar els diferents graus d’obertura de les vocals.uuuuuu) Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb

coherència i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes

25 La narració: concepte i estructura.26 La narració literària. El narrador.27 Els personatges, l'espai i el temps.28 L’adjectiu qualificatiu: concepte.29 El gènere i el nombre de l'adjectiu.30 El grau de l'adjectiu.

114

UNITAT 3


31 Classes d'adjectius.32 L’accentuació.33 L’obertura de les vocals.

Procedimentsu) Comprensió de textos orals.v) Lectura, anàlisi i interpretació de textos narratius.w) Elaboració de resums de textos narratius.x) Identificació del narrador en un text.y) Caracterització dels elements de la narració: personatges, espai, temps.z) Elaboració de textos narratius a partir de pautes.aa)Localització d’exemples de les diferents classes d’adjectius.bb)Anàlisi morfològica dels adjectius.cc) Dictats.dd)Exercicis d’audició per a reconéixer els diferents graus d’obertura de les vocals.

Actituds - Interés i gust per la lectura de textos literaris.- Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement.- Interés per la reflexió lingüística.

115



Educació per a la salutLa biografia de Miquel Martí i Pol, que es reprodueix en la pàgina 39, es pot emprar per aplantejar les diverses reaccions que es poden tenir davant d’una malaltia greu, i també laimportància de la força de voluntat i de l’ajuda dels familiars en aquests casos.

Educació moral i cívicaEl text de Jesús Cortés reproduït en la pàgina 40 pot servir de punt de partida per a plantejar undebat sobre les relacions entre les diferents generacions, concretament entre avis i néts.

El text de Roald Dahl que figura en la pàgina 46 es pot utilitzar per a plantejar un debat sobre lainjustícia d’unes situacions determinades, en què una persona es nega a comprendre els gustos iels punts de vista d’una altra.


25 Comprén i produeix textos de caràcter narratiu.26 Classifica raonadament una narració en literària o no literària, i n’analitza l’estructura.27 Identifica el tipus de narrador d’un text i en transforma la persona narrativa.28 Localitza en un text narratiu les indicacions de l’espai i del temps.29 Identifica els adjectius.30 Identifica les característiques morfològiques dels adjectius.31 Classifica els adjectius.32 Aplica correctament les regles de l’accentuació gràfica.33 Reconeix els diferents graus d’obertura de les vocals.34 Comprén textos de diferents tipus i sap expressar-se oralment i per escrit amb coherencia i

propietat.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüísticaSer progressivamentcompetent en l’expressió i

1, 2, 3, 4, 10 p. 39: 1-3; p. 41: 1-7; p. 42: 9-12; p. 43: 1-2;

116


la comprensió delsmissatges orals ques’intercanvien ensituacions comunicativesdiverses.

p. 44: 4-7; p. 45: 9-13; p.46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53: 4;

Aval. p. 53: 1-4

117



1, 10 p. 42: 15

Produir textos oralsadequats a cada situació decomunicació.

1, 2, 3, 4, 10 p. 39: 4; p. 41: 1-7; p. 42: 8-12; p.43: 1-2; p. 44: 4-7; p. 45: 8-13;

p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53:4; Aval. p. 53: 1-4


1, 2, 3, 4, 10 p. 39: 4; p. 41: 1-7; p. 42: 8-14; p.43: 1-2; p. 44: 4-7; p. 45: 8-13;

p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53:4; Aval. p. 53: 1-4


10 p. 39: 4

Emprar els procedimentslingüístics per a organitzari autoregular elconeixement i l’acció.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 39: 1-3; p. 41: 1-7; p. 42: 8-12; p. 43: 1-2; p. 44: 4-7; p. 45: 8-13;

p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53:4; Aval. p. 53: 1-4


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 41: 1-7; p. 42: 8-12; p. 43: 1-2; p. 44: 4-7;

p. 45: 8-13; p. 45: 8-13; p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53:

4; Aval. p. 53: 1-7Considerar el llenguatgecom un objected’observació i anàlisi.

2, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 44: 3; p. 47: 1, 2, 3, 4, 5,6; p. 48: 7, 8, 9, 10; p. 49: 12, 13, 14, 15;

p. 50: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8; p. 51: 1, 2, 3, 4, 5;

Aval. p. 53: 1-7Conéixer i aplicar demanera efectiva les reglesde funcionament delsistema de la llengua.

6, 7, 8, 9, 10 p. 47: 1, 2, 3, 4, 5, 6; p. 48: 7, 8, 9, 10;

p. 49: 12, 13, 14, 15; p. 50: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;

p. 51: 1, 2, 3, 4, 5; Aval. p. 53: 1-7

Expressar adequadament 1, 10 p. 46: Taller d’escriptura

118


—quant al fons i a la forma— les idees i les emocionspersonals.


1, 10 p. 39: 1-3; p. 42: 13-14; p. 53: 5-10


1, 10 p. 39: 1-3; p. 42: 13-14; p. 53: 5-10

119



1, 10 p. 39: 1-3; p. 42: 13-14; p. 53: 5-10


1, 10 p. 53: 3; p. 46: Taller d’escriptura


1, 10 p. 46: Taller d’escriptura

Comprendre de maneracrítica la realitat sentconscient de les diversesperspectives en analitzar-lai emprant el diàleg per amillorar-ne col·lectivamentl’enteniment.

1, 10 p. 46: Taller d’escriptura

Competència cultural i artísticaConéixer, comprendre,percebre i valorar diferentsexpressions culturals iartístiques, utilitzar-lescom a font d’enriquiment igaudi i considerar-les comuna part del patrimoni delspobles.

2 p. 44: 3

Competència per aprendre a aprendreSer conscient d’allò que sesap i d’allò que calaprendre, de com s’aprén, ide com es gestionen i escontrolen d’una manera

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 53: 4; p. 42: 13-14; p. 53: 5-10; Aval. p. 53: 7

120


eficaç els processosd’aprenentatge,optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectiuspersonals.Ser conscient d’aquellescapacitats que entren en jocen l’aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim ipersonalitzat amb l’ajudade distintes estratègies itècniques.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 42: 13-14; p. 53: 5-10;Aval. p. 53: 7


1, 10 p. 42: 13-14; p. 53: 5-10

121


Ser capaç d’obtenirinformació —ja sigaindividualment o encol·laboració— itransformar-la enconeixement propi,integrant-la amb elsconeixements previs i ambl’experiència personal isabent aplicar els nousconeixements i lescapacitats adquirides ensituacions semblants icontextos diversos.

1, 10 p. 42: 13-14

Valorar l’aprenentatge comun element que enriqueixla vida personal i social ique és, per tant,mereixedor de l’esforç querequereix i de laperseverança en aquestesforç.

1, 10 p. 42: 13-14

OBJECTIUS

6 Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits de diferents classes.7 Reconéixer, comprendre i analitzar textos expositius.8 Identificar, comprendre i analitzar textos descriptius.9 Reconéixer els distints tipus de textos descriptius.10 Produir textos descriptius i expositius a partir de models i pautes.11 Identificar els determinants.12 Analitzar els tres morfològics dels determinants.13 Distingir els diferents tipus de determinants.14 Aplicar de manera adequada les regles generals de la dièresi.15 Comprendre textos orals i expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat.

122

UNITAT 4


CONTINGUTS

Conceptes

34 L’exposició: concepte.35 Fases en l’elaboració d’un text expositiu.36 L’exposició oral.37 La descripció: concepte. Classes de descripcions.38 Fases en l’elaboració d’un text descriptiu.39 Els determinants: concepte.40 Adjectius demostratius.41 Adjectius possessius.42 Adjectius numerals.43 Adjectius indefinits.44 Regles generals de la dièresi.

Procedimentsee)Audició i producció de textos orals de caràcter descriptiu i expositiu.ff) Lectura i interpretació de textos literaris.gg)Elaboració de resums.hh)Lectura comprensiva i anàlisi de textos descriptius i expositius.ii) Redacció de textos descriptius i expositius.jj) Localització de determinants.kk) Anàlisi morfològica de diferents tipus de determinants.ll) Comprovació de la concordança entre els determinants i els substantius que els

acompanyen.mm) Classificació dels determinants.nn)Aplicació de les normes de la dièresi.

Actituds - Interés i gust per parlar en públic i reconeixement de la importància d’expressar-se en un

registre adequat a la situació comunicativa.- Respecte per l’ús correcte de les normes ortogràfiques.


Educació moral i cívicaEl text El llenguatge dels colors de la pàgina 59 del llibre de text pot servir per a reflexionarsobre la diversitat de cultures.

El text L’equilibri de la naturalesa de la pàgina 61 del llibre de text pot servir per a reflexionarsobre els problemes del medi ambient.

123



- Comprén textos escrits de caràcter expositiu i descriptiu.- Identifica textos expositius i n’analitza l’estructura.- Reconeixr textos descriptius i n’indica el tipus.- Identifica les característiques lingüístiques pròpies dels textos descriptius i expositius.- Produeix textos descriptius i expositius a partir de models i pautes.- Localitza els determinants d’un text.- Identifica les característiques morfològiques dels adjectius determinatius, així com

també els substantius que acompanyen.- Classifica els determinants.- Aplica raonadament les regles de la dièresi.- Comprén i produeix textos orals adequats a la situació i a la finalitat comunicativa.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüísticaSer progressivamentcompetent en l’expressió ila comprensió delsmissatges orals ques’intercanvien ensituacions comunicativesdiverses.

1, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15


1, 10 p. 55: 4


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-6; p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;

p. 62: 1-9; p. 68: 1-6; p. 69: 7-10; p. 69:

Avaluació deconeixements, 1-6

124



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-6; p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;

p. 62: 1-9; p. 68: 1-6; p. 69: 7-10, p. 69:



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-6; p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;

p. 62: 1-9; p. 68: 1-6; p. 69: 7-10, p. 69:



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-6; p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;

p. 62: 1-9; p. 68: 1-6; p. 69: 7-10, p. 69:



2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 69: Avaluació deconeixements, 1-6


2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 69: Avaluació deconeixements, 1-6


2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 58: 8-14; p. 69:Avaluació de

coneixements, 1-6Conéixer i aplicar demanera efectiva les reglesde funcionament delsistema de la llengua.

1, 10 p. 58: 8-14


2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: Taller d’escriptura

Utilitzar les tecnologies dela informació i lacomunicació com ainstrument de treball


125


intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.Dominar llenguatgesespecífics bàsics (textual,numèric, icònic, visual,gràfic i sonor) i les pautesde descodificació itransferència d’aquestsllenguatges.




126



2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 59: 3-4; p. 62: 9; p. 69: Avaluació de

coneixements, 7

Ser conscient d’aquellescapacitats que entren en jocen l’aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim ipersonalitzat amb l’ajudade distintes estratègies itècniques.

2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 59: 3-4; p. 62: 9; p. 69:Avaluació de

coneixements, 7


2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9

Sentir curiositat perplantejar-se preguntes,identificar i manejar ladiversitat de respostespossibles davant d’unamateixa situació o unmateix problema utilitzantdiverses estratègies imetodologies que permetenfer front a la presa dedecisions, d’una maneraracional i crítica, amb lainformació disponible.

2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9

Ser capaç d’obtenirinformació —ja sigaindividualment o encol·laboració— itransformar-la enconeixement propi,

2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9

127


integrant-la amb elsconeixements previs i ambl’experiència personal isabent aplicar els nousconeixements i lescapacitats adquirides ensituacions semblants icontextos diversos.Valorar l’aprenentatge comun element que enriqueixla vida personal i social ique és, per tant,mereixedor de l’esforç querequereix i de laperseverança en aquestesforç.

2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9

128


Manejar de manera eficientun conjunt de recursos itècniques de treballintel·lectual ambmanifestació de pensamentestratègic.

2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9

129


OBJECTIUS

62. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris.63. Distingir textos literaris i no literaris.64. Reconéixer en un text literari l’ús de llenguatge figurat.65. Conéixer les figures retòriques principals.66. Reconéixer els pronoms.67. Conéixer els pronoms personals.68. Distingir els distints tipus de pronoms.69. Produir textos literaris a partir de models o pautes.70. Aplicar correctament l’apòstrof.71. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i

propietat.

CONTINGUTS

Conceptes

45 El text literari.46 El llenguatge literari.47 Les figures retòriques.48 El pronom.49 Pronoms demostratius i possessius.50 Pronoms numerals i indefinits.51 Pronoms personals (febles).52 L’apostrofació.

Procedimentsoo)Lectura, anàlisi i interpretació de textos literarispp)Identificació dels elements de ficció i dels recursos artístics d’un text.qq)Lectura, anàlisi i interpretació de textos amb llenguatge figurat.rr) Identificació dels recursos estilístics emprats en textos diversos.ss) Producció de textos literaris a partir de models.tt) Reconeixement dels pronoms en un text o oració.uu)Classificació dels pronoms.vv) Identificació del substantiu a què fa referència un pronom.ww) Distinció entre articles i adjectius determinatius i pronoms.

130

UNITAT 5


xx) Reconeixement del gènere, nombre o persona dels pronoms.yy) Aplicació de les regles de l’apostrofació.

Actituds - Interés i gust per la lectura de textos literaris.- Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement.- Valoració d’utilitzar correctament les normes ortogràfiques.- Interés per la reflexió lingüística.

131



Educació moral i cívicaEl text Pete va a la universitat, reproduït en la pàgina 74 es pot fer servir per a plantejar unareflexió sobre la manera de relacionar-se amb els altres en l’àmbit escolar.

Els textos i les activitats reproduïts en les pàgines 86 i 87 es poden utilitzar per a fer un debatsobre el paper que la lectura acompleix en la vida dels alumnes.

Educació ambientalEls poemes que es reprodueixen en la pàgina 79 tenen com a tema fonamental el paisatgemediterrani. A partir d’aquests poemes es pot plantejar una reflexió sobre les característiquesdel paisatge del nostre entorn, el seu grau de conservació, etcètera.


3 Es capac de comprendre textos literaris.4 Justifica el caràcter literari d’un text i distingeix els textos literaris dels no literaris.5 Identifica i explica l’ús de recursos del llenguatge figurat en textos literaris.6 Coneix i identifica les figures retòriques principals.7 Reconeix els pronoms en un text o en una oració.8 Coneix i fa servir els pronoms personals adequadament.9 Classifica els distints tipus de pronoms.10 És capac de produir textos literaris a partir de pautes.11 Aplica correctament les regles de l’apostrofació.12 Comprén textos de diferents tipus i sap expressar-se oralment i per escrit amb coherencia i

propietat.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüísticaSer progressivamentcompetent en l’expressió ila comprensió dels

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 p. 73: 1, 2, 4; p. 75: 1-7; p. 76: 10-15; p. 77: 1-3; p. 78: 5-8; p. 79: 9-10;

132


missatges orals ques’intercanvien ensituacions comunicativesdiverses.

p. 80: 1-5; p. 86: 1-4; p. 87: 6, Avaluació de

coneixements 1-6

Adaptar la comunicació alcontext.

1, 10 p. 73: 2, 4

133



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 p. 73: 2, 4; p. 75: 1-7; p. 76: 10-15; p. 77: 1-3; p. 78: 5-8; p. 79: 9-10; p. 80: 1-5; p. 86: 1-4; p. 87: 6, Avaluació de

coneixements 1-6


1, 10 p. 73: 2, 4


1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2; p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 p. 73: 1; p. 75: 1-7; p. 76: 10-15; p. 77: 1-3; p. 78: 5-8; p. 79: 9-10;

p. 80: 1-5; p. 85:5; p. 86: 1-4; p. 87: 6, Avaluació de

coneixements 1-6Conservar i millorar lacompetència comunicativaemprant la lectura com afont de plaer, dedescobriment d’altresentorns, idiomes i cultures,de fantasia i de saber.

5, 6, 7 p. 84: 1


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 75: 1-7; p. 76: 10-15; p. 77: 1-3; p. 78: 5-8;

p. 79: 9-10; p. 80: 1-5, Taller

d’escriptura; p. 81: 1, 2, 3;p. 82: 4,5,6;

p. 83: 7,8,9,10; p. 84: 2, 3, 4, 5, 6, 7;

p. 85: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 86: 1-4; p. 87: 6,

Avaluació de coneixements1-6


5, 6, 7, 9 p. 81: 1, 2, 3; p. 82: 4,5,6, p. 83: 7,8,9,10;

p. 84: 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 85: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7;

p. 87: Avaluació deconeixements 3-6

Expressar adequadament 1, 8, 9, 10 p. 73: 3; p. 76: 16;

134


—quant al fons i a la forma— les idees i les emocionspersonals.

p. 80: Taller d’escriptura; p. 87: 10

MatemàticaInterpretar i expressar ambclaredat i precisióinformacions, dades iargumentacions

10 p. 87: 7

Conéixer i manejar elselements matemàtics bàsicsen situacions, reals osimulades, de la vidaquotidiana.

10 p. 87: 7

135



1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2; p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9


1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2; p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9


1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2; p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9


1, 10 p. 73: 2, 4


10 p. 87: 5


10 p. 87: 5

Comprendre de maneracrítica la realitat sentconscient de les diversesperspectives en analitzar-lai emprant el diàleg per a

10 p. 87: 5

136


millorar-ne col·lectivamentl’enteniment.


1, 10 p. 73: 2, 4


1, 2, 3, 4, 10 p. 73: 2, 4; p. 75: 1-7; p. 76: 1-2; p. 77: 3; p. 80:6-7; p. 87: Avaluació de

coneixements, 7

137



1, 2, 3, 4, 10 p. 73: 2, 4; p. 75: 1-7; p. 76: 1-2; p. 77: 3; p. 80:6-7; p. 87: Avaluació de

coneixements, 7

OBJECTIUS

i) Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris.j) Distingir els tres grans gèneres literaris.k) Identificar els trets característics de cada gènere en textos literaris.l) Distingir el verb de la resta de categories gramaticals.m) Conéixer les formes no personals del verb.n) Reconéixer el nombre i la persona de les formes verbals personals.o) Distingir entre formes verbals simples i compostes.p) Produir textos literaris pertanyenys als disferents gèneres a partir de models o pautes.q) Aplicar correctament les grafies b/v.r) Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i

propietat.

CONTINGUTS

Conceptes

53 Els gèneres literaris.54 La narrativa.55 La poesia.56 El teatre.57 El verb. Concepte de verb.58 La forma del verb.59 Formes verbals simples i compostes.60 Verbs regulars i verbs irregulars.61 Les grafies b / v.

Procedimentszz) Lectura, anàlisi i interpretació de textos literaris.

138

UNITAT 6


aaa) Lectura, anàlisi i interpretació de textos pertanyents als diferents gèneres literaris.bbb) Identificació dels trets formals característics dels tres grans gèneres literaris.ccc) Redacció de textos literaris.ddd) Localització de les formes verbals d’un text.eee) Identificació del nombre i de la persona verbal.fff) Classificació de les formes verbals segons distints criteris: formes simples o compostes,

personals o no personals.ggg) Aplicació de les normés d’ús de les grafies b/v.

Actituds - Interés i gust per la lectura de textos literaris.- Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement.- Valoració de la correcció ortogràfica.- Interés per la reflexió lingüística.


Educació moral i cívicaEl text Roma vista des d’un avió, de Gaziel, reproduït en la pàgina 90, pot servir per a plantejarla relació entre el present i el passat històric tal com es viu en l’actualitat. Es pot fer servirtambé per a reflexionar sobre l’impacte que té l’activitat turística a les nostres ciutats i espaisnaturals.

Educació ambientalEl text En un lloc solitari d’Agustín Fernández Paz, reproduït en la pàgina 99, es pot utilitzarper a plantejar en l’aula l’impacte humà en els espais naturals i la dificultat de trobar enl’actualitat espais naturals on puguem estar sols.


5 Comprén textos literaris de diferents gèneres.6 És capaç de raonar l’adscripció genèrica d’un text literari.7 Identifica en un text literari els trets propis del gènere a què pertany.8 Sap localitzar les formes verbals d’un text.9 Reconeix, identifica i classifica les formes non personals del verb.10 Determina el nombre i la persona de les formes verbals personals.11 Classifica les formes verbals segons siguen formes simples o compostes.12 És capaç de produir textos literaris a partir de pautes de manera que respecten les convencions

de presentació dels diferents gèneres literaris.13 Aplica correctament les regles d’ortografia de la b i la v.14 Comprén textos de diferents tipus i saber expressar-se oralment i per escrit amb coherencia i

propietat.

139





SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüísticaBuscar, recopilar iprocessar informació.

p. 89: 1-5; p. 91: 1-12;p.92: 13-17; p. 93: 1-2; p.94: 3-7; p. 95: 8-11; p. 96:1-6; p. 100: 1; p.102: 1-3;

p. 103 Avaluació: 1-7Comprendre, estructurar iutilitzar distints tipus detextos amb intencionscomunicatives diverses.

p. 89: 1-5; p. 91: 1-12;p.92: 13-17; p. 93: 1-2; p.94: 3-7; p. 95: 8-11; p. 96:

1-6;p. 100: 1, 2, 3, 4;p.102: 1-3; p. 103: 4-7; p.

103 Avaluació: 1-7

140



p. 93: 1-2


p. 89: 1-5; p. 91: 1-12;p.92: 13-18; p. 93: 1-2; p.94: 3-7; p. 95: 8-11; p. 96:

1-6; p.102: 1-3; p. 103: 4-7;p. 103 Avaluació: 1-7 p.

103 Avaluació: 1-7Considerar el llenguatgecom un objected’observació i anàlisi.

4, 5, 6, 9, 10 p.92: 13-17; p. 95: 8-11; p.97: 1, 2, 3, 4; p. 98: 5, 6, 7,

8; p. 99: 9, 10, 11, 12; p.100: 4,5, 6, 7, 8, 9.; p. 101:

1, 2; 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9; p.103: 4-7; p. 103 Avaluació:

1-7Conéixer i aplicar d’unamanera efectiva lesestratègies necessàries pera interactuarlingüísticament d’unamanera adient.

p. 91: 1-12; p.92: 13-17


p.92: 18

Acceptar i fer crítiquesamb un esperit constructiu.

p. 103: 10


p. 93: 1-2


1, 2, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9

Utilitzar les tecnologies de 1, 2, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9

141


la informació i lacomunicació com ainstrument de treballintel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.Dominar llenguatgesespecífics bàsics (textual,numèric, icònic, visual,gràfic i sonor) i les pautesde descodificació itransferència d’aquestsllenguatges.

1, 2, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9


1, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9

142


Aprofitar la informació queproporcionen les TIC ianalitzar-la d’una maneracrítica mitjançant el treballpersonal autònom i eltreball col·laboratiu, tanten el vessant sincrònic comdiacrònic, coneixent irelacionant-se amb entornsfísics i socials com mésamplis millor.

p.91: I-III; p.103: 8-9


p. 103: 10


p. 103: 10


p. 103: 10

Competència per aprendre a aprendreSer conscient d’allò que sesap i d’allò que calaprendre, de com s’aprén, ide com es gestionen i escontrolen d’una maneraeficaç els processosd’aprenentatge,optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius

p.91: I-III; p. 96: 1-6;p.102: 1-3; p.103: 8-9; p.

103 Avaluació: 1-7

143


personals.Ser conscient d’aquellescapacitats que entren en jocen l’aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim ipersonalitzat amb l’ajudade distintes estratègies itècniques.

p.91: I-III; p. 96: 1-6;p.102: 1-3; p.103: 8-9; p.

103 Avaluació: 1-7

OBJECTIUS

- Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits.- Reconéixer, caracteritzar i interpretar relats mítics.- Distingir els principals déus i herois de la mitologia grega.- Conéixer els episodis més destacats de la mitologia hebrea.- Diferenciar els temps i modes verbals, i utilitzar-los correctament.- Reconéixer i utilitzar de manera correcta formes d’expressar el mandat.- Fer servir adequadament formes verbals irregulars.- Produir textos narratius a partir de pautes o models.- Usar correctament les grafies p / b, t / d, i c / g.- Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes

62 El mite.63 La funció dels mites.64 Els mites grecs.65 La mitologia hebrea.66 El mode indicatiu: formes simples i formes compostes.67 El mode subjuntiu: formes simples i formes compostes.68 El mode imperatiu.69 Els verbs irregulars.70 Les lletres p / b, t / d, i c / g.

Procediments

144

UNITAT 7


hhh) Elaboració de treballs, textos narratius i exposicions orals sobre els mites grecs ihebreus.

iii) Lectura, anàlisis i interpretació de narracions mítiques.jjj) Identificació de les funcions dels relats mítics.kkk) Caracterització dels déus i herois d’un mite.lll) Reconeixement de les formes verbals en un text.mmm) Identificació de la persona, el nombre, el temps i el mode de les formes

verbals d’un text o oració.nnn) Conjugació de formes verbals, pertanyents a verbs regulars i irregulars, en distints

temps i modes.ooo) Aplicació de les normes d’ús de les lletres p / b, t / d, i c / g.

Actituds - Valoració de les aportacions culturals del passat i de la seua importància en la

conformació de la nostra visió del món.- Estima pels textos narratius com a font de plaer i de coneixement.- Respecte per l’ús correcte de las normes ortogràfiques.

145



Educació per a la pauLa menció a Odisseu que vol tornar a casa després de la guerra en el tex L’Odissea explicadaals infants de la pàgina 106 pot servir per a argumentar a classe sobre la inutilitat de totes lesguerres.


31 Comprén textos literaris en què es narre un mite.32 Identifica funcions i trets característics dels relats mítics.33 Coneix els principals personatges i episodis de les mitologies clàssica i hebrea.34 Localitza els verbs d’una oració o d’un text.35 És capaç d’dentificar la persona, el nombre, el temps i el mode d’una forma verbal.36 Utilitza de manera correcta el verb en oracions exhortatives de caràcter imperatiu.37 Conjuga correctament els verbs irregulars d’ús freqüent.38 És capaç de produir textos narratius a partir de pautes o models.39 Utilitza de manera raonada les lletres p / b, t / d, i c / g.40 Produeix i comprén textos expositius orals i escrits.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


1, 2, 3 p. 105: 1-4

Utilitzar d’una maneraactiva i efectiva codis ihabilitats lingüístiques i nolingüístiques i les regles

1, 2, 3 p. 105: 1-4

146


pròpies de l’intercanvicomunicatiu en diferentssituacions.Comprendre, estructurar iutilitzar distints tipus detextos amb intencionscomunicatives diverses.

1, 2, 3 p. 105: 1-4


1, 2, 3 p. 105: 1-4

147



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 105: 1-4; p. 107: 1-9; p. 108: 10-18; 109: 1-2; p. 110: 3-5; p. 112: 1-5; p. 113:1-5; p. 114: 6-10;

p. 115: 11-13; p. 116: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9; p. 118: 1-4; p. 119: 5-9


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 105: 1-4; p. 107: 1-9; p. 108: 10-18; 109: 1-2; p. 110: 3-5; p. 111: 6, 7; p. 112: 1-5; p.113: 1-5;

p. 114: 6-10; p. 115: 11-13; p. 116: 2, 3, 5, 7, 9;

p. 117: 1-6; p. 118: 1-4; p. 119: 5-9


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 105: 1-4; p. 107: 1-9; p. 108: 10-18; 109: 1-2; p. 110: 3-5; p. 111: 6-7; p. 112: 1-5; p. 113: 1-5;

p. 114: 6-10; p. 115: 11-13; p. 116: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9; p. 117: 1-6; p. 118: 1-4;

p. 119: 5-9Expressar adequadament—quant al fons i a la forma— les idees i les emocionspersonals.

8, 10 p. 119: 10


5, 7 p. 105: 1-4; p. 116: 8; p.111: 7; p. 112: 6; p. 119 Avaluació deconeixements: 1-7


5, 7 p. 105: 1-4

Dominar llenguatgesespecífics bàsics (textual,numèric, icònic, visual,gràfic i sonor) i les pautes

5, 7 p. 105: 1-4

148


de descodificació itransferència d’aquestsllenguatges.

Competència per aprendre a aprendreManejar de manera eficientun conjunt de recursos itècniques de treballintel·lectual ambmanifestació de pensamentestratègic.

5 p. 116: 8

149


OBJECTIUS

7 Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits.8 Reconéixer, caracteritzar i interpretar llegendes populars i literàries.9 Conéixer els principals personatges llegendaris de la literatura universal.10 Distingir els diversos tipus de llegendes.11 Identificar i classificar adverbis.12 Distingir els adverbis de quantitat dels adjectius determinatius.13 Reconéixer i usar correctament les preposicions i les conjuncions.14 Produir textos de caràcter narratiu a partir de pautes o models.15 Usar correctament les grafies per a representar la essa sorda i la essa sonora els escrits propis.16 Comprendre textos orals i expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i

propietat.

CONTINGUTS

Conceptes

71 Les llegendes. Concepte.72 Tipus de llegendes.73 Les llegendes literàries.74 Les paraules invariables.75 Els adverbis.76 Les preposicions i les conjuncions.77 La essa sorda i la essa sonora.

Procedimentsppp) Elaboració de treballs i exposicions orals sobre personatges llegendaris.qqq) Lectura, anàlisi, interpretació i classificació de llegendes.rrr) Identificació de les característiques de les llegendes.sss) Producció de textos narratius que continguen una llegenda.ttt) Comprovació de la invariabilitat de l’adverbi.uuu) Localització i classificació d’adverbis.vvv) Diferenciació entre adverbis de quantitat i adjectius determinatius.www) Reposició de les preposicions d’un text o oració.xxx) Aplicació de les normes d’ús de les grafies per a representar la essa sorda i la essa

sonora.

150

UNITAT 8


Actituds - Interés i gust per la lectura de textos literaris.- Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement.- Valoració de la correcció ortogràfica.- Interés per la reflexió lingüística.

151



Educació moral i cívicaLa llegenda d’El Pardal de Sant Joan, reproduïda en la pàgina 126, es pot utilitzar per plantejarun debat en classe entorn del treball en molts països del món. La de Robin Hood, per a discutirles formes de lluita contra l’opressió i la injustícia.

Educació per a la igualtat d’oportunitats per als dos sexesLa llegenda del cor menjat, reproduïda en la pàgina 127, pot servir de motiu inicial per aplantejar un debat sobre la violència de gènere.


8 Comprén textos literaris en què es narre una llegenda.9 Identific els trets característics de les llegendes.10 Coneix els principals personatges llegendaris de la literatura universal.11 Classifica correctament una llegenda en funció dels tipus estudiats.12 Sap reconéixer i classificar els adverbis presents en un text o en una oració.13 Distingeix raonadament els adverbis dels adjectius determinatius en un context donat.14 Localitza les preposicions i les conjuncions d’un text, i les usa correctament.15 És capaç de produir textos narratius a partir de pautes o models.16 Aplica de manera raonada les regles d’ús de les grafies per a representar la essa sorda i la essa

sonora en la producció de textos.17 Comprén textos orals adequats a la situació i a la finalitat comunicativa i és capaç de produir-ne.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüísticaSer progressivamentcompetent en l’expressió ila comprensió delsmissatges orals ques’intercanvien ensituacions comunicatives

8, 10 p. 121: 2

152


diverses.Produir textos oralsadequats a cada situació decomunicació.

8, 10 p. 121: 2


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4; p. 132: 10; p. 134: 1-4;

p. 135: 5-7; p. 135.Avaluació de

coneixements: 1-6

153



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;

p. 132: 1; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7; p. 135

Avaluació deconeixements: 1-6


p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 910; p. 128: 1-4; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;

p. 135 Avaluació deconeixements: 1-6


p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 910; p. 128: 1-4;

p. 134: 1-4; p. 135: 5-7; p.135 Avaluació deconeixements: 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;

p. 129: 1, 2, 3, 4,5; p. 130: 6, 7, 8, 9;

p. 131: 10, 11, 12, 13; p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;

p. 133: 1, 2, 3, 4, 6; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;

p. 129: 1, 2, 3, 4, 5; p. 130: 6, 7, 8, 9;

p. 131: 10, 11, 12, 13; p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;

p. 133: 1, 2, 3, 4, 6; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;


Considerar el llenguatgecom un objecte

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8;

154


d’observació i anàlisi. p. 127: 9-10; p. 128: 1-4; p. 129: 1, 2, 3, 4, 5; p. 130: 6, 7, 8, 9;

p. 131: 10, 11, 12, 13; p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;

p. 133: 1, 2, 3, 4, 6; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;


155



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-8; p. 127: 910; p. 128: 1-4;

p. 129: 1, 2, 3, 4, 5; p. 130: 6, 7, 8, 9;

p. 131: 10, 11, 12, 13; p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;

p. 133: 1, 2, 3, 4, 6; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;



1, 2, 3, 8, 10 p. 124: 18; p. 127: 12; p.135: 9-10


1, 2, 3, 5, 7, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 4; p. 132: 10; p. 127: 11; p. 135: 8


1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 4; 127: 11; p. 135: 8


1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 4; 127: 11; p. 135: 8


1, 2, 3, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 4; 127: 11; p. 135: 8

Competència per aprendre a aprendreSer conscient d’allò que sesap i d’allò que calaprendre, de com s’aprén, i

1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 5; p. 128: 5; p. 135:

7

156


de com es gestionen i escontrolen d’una maneraeficaç els processosd’aprenentatge,optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectiuspersonals.Ser conscient d’aquellescapacitats que entren en jocen l’aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim ipersonalitzat amb l’ajudade distintes estratègies itècniques.

1, 2, 3, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 5; p. 128: 5; p. 135:

7



7

157




7

OBJECTIUS

- Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits.- Conéixer, comprendre i interpretar faules i contes populars.- Reconéixer els elements característics dels contes populars i distingir contes populars i

contes literaris.- Reconéixer els trets propis de les faules.- Distingir paraules d’una família lèxica i identificar-ne el lexema.- Separar paraules senzilles en lexema i morfemes.- Conéixer els principals procediments de formació de paraules.- Produir textos narratius a partir de pautes o models.- Utilitzar correctament les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.- Comprendre textos orals i expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes

78 El conte. Concepte de conte.79 Els contes populars.80 Les rondalles.81 Les faules.82 L’estructura de la paraula.83 Família lèxica.

158

UNITAT 9


84 Lexemes i morfemes.85 Formació de paraules.86 Ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.

Procedimentsyyy) Narració oral de contes i faules.zzz) Lectura, audició, anàlisi i interpretació de contes i faules.aaaa) Identificació dels motius característics dels contes populars en textos pertanyents a

aquest subgènere narratiu.bbbb) Reconeixement dels elements propis de la faula.cccc) Aplicació d’una moralitat a situacions concretes de la vida quotidiana.dddd) Elaboració de resums de contes i faules.eeee) Producció de contes i faules a partir de pautes o models.ffff) Organització de paraules en famílies lèxiques.gggg) Creació de paraules usant els procediments comuns de formació.hhhh) Aplicació de les normes d’ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.

Actituds - Valoració del patrimoni cultural que constitueix el patrimoni de faules i de contes

populars.- Interés per les obres literàries com a font de coneixement.- Interés per la correcta aplicació de les normes ortogràfiques.

159



Educació moral i cívicaLa majoria dels contes i faules que es reprodueixen en aquesta unitat, com ara El lleó i el ratolí(pàgina 140), La gallina dels ous d’or (pàgina 143), El lleó malalt, el llop i la rabosa i Latortuga i la llebre (pàgina 145) poden servir per comentar en l’aula diversos valors morals icívics.

Educació per a la salutEl text d’Agustín Fernández Paz, Escriure com a teràpia, reproduït en la pàgina 150, planteja laimportància d’acarar els propis problemes per mitjà de l’escriptura com un procediment permillorar l’equilibri personal. Es pot demanar als alumnes que plantegen per escrit algunproblema, siga personal o no, que els preocupa especialment.


9 Comprén textos literaris en què es narre un conte o una faula.10 Analitza en contes i faules els elements de la narració, els comprén i els interpreta.11 Identifica en un conte els motius propis d’aquest subgènere i diferencia contes populars i

literaris.12 És capaç de reconéixer els trets propis de la faula.13 Identifica les paraules d’una família lèxica i construeix famílies lèxiques a partir d’un terme

determinat.14 Localitza el lexema d’una paraula i separa en lexema i morfemes paraules senzilles.15 Reconeixe i utilitza els procediments bàsics de formació de paraules.16 Crea textos narratius a partir de pautes o models.17 Aplica raonadament les regles d’ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.18 Comprén i produeix textos orals adequats a la situació i a la finalitat comunicativa.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüísticaProduir textos oralsadequats a cada situació de

10 p. 139: 5

160


comunicació.Buscar, recopilar iprocessar informació.

1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-5:

p. 144: 6; p. 145: 8-9; p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;


161



1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-5:

p. 144: 6; p. 145: 8-9; p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;



1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-5:

p. 144: 6; p. 145: 8-9; p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;



1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-5:

p. 144: 6; p. 145: 8-9; p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;



1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-5:

p. 144: 6; p. 145: 8-9; p. 146: 1-4; p. 152: 1-5;



1, 4, 5, 6, 7, 8, 9 p. 147: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 148: 8, 9; 10, 11, 12, 13 p. 149: 14, 15, 16, 17, 18,19; p. 150: 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9


1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 147: 1, 2, 3, 4,5,6,7; p. 148: 8, 9; 10, 11, 12, 13. p. 149: 14, 15, 16, 17, 18,19; p. 150: 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 p. 141: 11; p. 144: 7; p. 145: 10;

p. 146: Taller d’escriptura; p. 147: 1, 2, 3, 4, 5, 7;

p. 148: 8, 9; 10, 11, 12, 13; p. 149: 14, 15, 16, 17, 18,19; p. 150: 2, 3, 5, 6, 7; p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8

Conéixer i aplicar d’una 1, 2, 3, 4 p. 141: 11; p. 1464: 7;

162


manera efectiva lesestratègies necessàries pera interactuarlingüísticament d’unamanera adient.

p. 145: 10; p. 146: Taller d’escriptura


1, 2, 3, 4, 6, 7 p. 139: 4; p. 141: Investigació I-II;

p. 146: 5; p. 150: 7; p. 153: 6-10; p. 153:

Avaluació de coneixements7

163



1, 2, 3, 4 p. 139: 4; p. 141: Investigació I-II; p. 146: 5; p. 153: 6-10;

p. 153: Avaluació deconeixements 7








1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5


1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5


1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5

Demostrar comprensió del’aportació que lesdiferents cultures han fet a

1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5

164


l’evolució i al progrés de lahumanitat sense que aixòimplique la pèrdua de laidentitat local.Acceptar que tant elsconflictes com els valors iels interessos formen partde la convivència, iresoldre’ls amb una actitudconstructiva.

1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5




165











166


OBJECTIUS

22 Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora.23 Reconéixer, interpretar, caracteritzar i recitar textos lírics.24 Fer el còmput sil·làbic dels versos d’un poema.25 Identificar el tipus de rima d’una composició.26 Produir textos lírics a partir de models.27 Identificar el nucli d’un sintagma.28 Distingir el subjecte i el predicat en una oració i els seus complements.29 Reconéixer el subjecte d’una oració.30 Utilitzar correctament el dígraf ela geminada.31 Expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes

87 La mesura dels versos. Fenòmens mètrics. Classes de versos.88 La rima consonant. La rima assonant. Los versos solts. El vers lliure. El vers blanc.89 El sintagma. Classes de sintagmes90 L’oració. El subjecte i el predicat.91 El sintagma nominal. El sintagma verbal.92 La concordança.93 La localització del subjecte.94 Subjecte omés95 Els complements del verb.96 El dígraf ela geminada.

Procedimentsiiii) Lectura, audició, anàlisis i interpretació de textos lírics.jjjj) Identificació dels temes tractats en un text líric.kkkk) Determinació del número de síl·labes dels versos d’una composició.llll) Classificació dels versos d’un poema.mmmm) Identificació del tipus de rima d’un poema.nnnn) Elaboració d’esquemes mètrics.oooo) Producció de textos lírics a partir de consignes.pppp) Localització del nucli de diversos sintagmes nominals i verbals.

167

UNITAT 10


qqqq) Elaboració de la prova de la concordança entre els nuclis dels sintagmes nominals iverbals.

rrrr) Canvi de número en substantius i verbs.ssss) Aplicació de les normes d’ús del dígraf ela geminada.

Actituds - Interés i gust per la lectura de textos lírics.- Valoració de la lírica com forma d’expressió de sentiments universals.- Respecte per l’ús correcte de les normes ortogràfiques.

168



Educació moral i cívicaEl poema de Vicent Andrés Estellés de la pàgina 156, permeten una reflexió sobre la identitatpersonal i el sentit de la vida i la condició humana així com els valors de la família i dels propisorígens.


13 Mostra una certa evolució per que fa a la comprensió tectora.14 És capaç de reconéixer, d’interpretar, caractaritzar i de recitar textos lírics.15 Fa el còmput sil·làbic dels versos d’un poema.16 Identifica el tipus de rima d’una composició.17 Produeix textos lírics a partir de models.18 Identifica el nucli d’un sintagma.19 Distingeix el subjecte i el predicat en una oració, i també els seus complements.20 Reconeix el subjecte d’una oració.21 Fa servir correctament el dígraf l·l.22 S’expressa oralment amb adeqüació, coherència i cohesió.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


6 p. 155: 4


6 p. 155: 4

Buscar, recopilar i 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11;

169


processar informació. p. 158: 13-19; p. 159: 1-3; p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; p. 167: 4;

p. 168: 1-5; p. 169: 5-8; p. 169: Avaluació de

coneixements 1-6Comprendre, estructurar iutilitzar distints tipus detextos amb intencionscomunicatives diverses.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; p. 158: 13-19; p. 159: 1-3; p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; p. 167: 1,2,3; p. 168: 1-5; p. 169: 5-8;


170



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-12; p. 158: 13-20; p. 159: 1-3;

p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;p. 162: 1-7; p. 168: 1-5;

p. 169: 58; p. 169:Avaluació de coneixements

1-6Fer servir els procedimentslinguüístics per arepresentar, interpretar icomprendre la realitat.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; p. 158: 13-19; p. 159: 1-3; p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; p. 168: 1-5;

p. 169: 58; p. 169:Avaluació de coneixements

1-6Emprar els procedimentslingüístics per a organitzari autoregular elconeixement i l’acció.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; p. 158: 13-19; p. 159: 1-3; p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;

p. 162: 1-7; p.163: 1, 2, 3; p. 164: 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10; p. 165: 11,12,13,14, 15, 16:

p. 166: 2, 3; p. 167: 1, 2, 3, 4, 5, 6;

p. 168: 1-5; p. 169: 5-8; p. 169: Avaluació de

coneixements 1-6Conéixer reflexivament elfuncionament i les normesd’ús del llenguatge.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; p. 158: 13-19; p. 159: 1-3; p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; .163: 1, 2,3; p. 164: 4,5,6,7,8,9,10;

p. 165: 11, 12, 13, 14, 15,16: p. 166: 2, 3;

p. 167: 1, 2, 3, 4, 5, 6;p. 168: 1-5; p. 169: 5-8;



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; p. 158: 13-19; p. 159: 1-3; p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;

p. 162: 1-7; p. 163: 1, 2, 3; p. 164: 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10; p. 165: 11, 12, 13, 14, 15,16: p. 166: 2, 3; p. 167: 3,4, 5, 6; p. 168: 1-5; p. 169:

171


5-8; p. 169: Avaluació de

coneixements 1-6Conéixer i aplicar demanera efectiva les reglesde funcionament delsistema de la llengua.

1, 6, 10 p. 163: 1, 2, 3; p. 164: 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10; p. 165: 11, 12, 13, 14, 15,

16: p. 166: 2, 3; p. 167: 2, 3, 4, 5, 6

Ser conscient de lesconvencions socials, delsvalors i els aspectesculturals i de la versatilitatdel llenguatge segons elcontext i la intenciócomunicativa.

1, 2, 3, 4, 5 p. 157: 12; p. 158: 20

172



p. 169: 10

Conéixer i manejar elselements matemàtics bàsicsen situacions, reals osimulades, de la vidaquotidiana.

p. 169: 10

Posar en pràctica elsprocessos de raonamentque ajuden a solucionar elsproblemes o a obtenir-neinformació.

p. 169: 10

Seguir cadenesargumentals identificant lesidees fonamentals

p. 169: 10


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 p. 155: 4; p. 157: Investigació I-III;

p. 167:6; p. 169: 9Utilitzar les tecnologies dela informació i lacomunicació com ainstrument de treballintel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.

1, 2, 3, 4, 5, 6, p. 155: 4; p. 157: Investigació I-III;

p. 169: 9


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 155:4; p. 157: Investigació I-III;

p. 167:6; p. 169: 9


1, 2, 3, 4, 5, 6 p. 155: 4; p. 157: Investigació I-III;

p. 169: 9

173



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 162: 8; p. 169: 10; p. 169: Avaluació de

coneixements: 7


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 162: 8; p. 169: 10; p. 169: Avaluació de

coneixements: 7

174



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 162: 8; p. 169: 10; p. 169: Avaluació de

coneixements: 7


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 162: 8; p. 169: 10; p. 169: Avaluació de

coneixements: 7

OBJECTIUS

18 Expressar-se per escrit amb coherència, correcció i propietat.19 Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora.20 Reconéixer els trets propis de la lírica.21 Conéixer els principals fenòmens mètrics.22 Conéixer els tipus d’estrofes.23 Identificar l’actitud del parlant en distintes oracions.24 Classificar oracions segons l’actitud identificada.25 Reconéixer els mecanismes lingüístics característics de cada modalitat oracional.26 Utilitzar correctament el punt i la coma.27 Produir missatges orals adequats a les diferents situacions comunicatives.

CONTINGUTS

175

UNITAT 11


Conceptes

97 L’estrofa.98 Poemes estròfics: el sonet.99 Poemes no estròfics: el romanc.100 Oracions enunciatives.101 Oracions interrogatives i exhortatives.102 Oracions exclamatives, dubitatives i desideratives.103 El punt i la coma.

Procedimentstttt)Lectura, audició, anàlisi i interpretació de textos lírics.uuuu) Producció de textos lírics a partir de pautes.vvvv) Mesura dels versos. Establiment de la rima d’un poema.wwww) Elaboració de l’esquema mètric d’un poema.xxxx) Identificació d’oracions enunciatives.yyyy) Localització de les marques de negació en les oracions enunciatives negatives.zzzz) Identificació d’oracions interrogatives i exhortatives.aaaaa) Formulació d’oracions exhortatives utilitzant distints procediments.bbbbb) Identificació d’oracions exclamatives, dubitatives i desideratives.ccccc) Formulació d’oracions dubitatives i exclamatives amb diferents procediments

lingüístics.ddddd) Puntuació d’un text.

Actituds - Interés i gust per la lectura de textos lírics.- Interés i gust per la lectura de textos lírics.- Valoració del text líric com a forma d’expressió de sentiments i emocions.- Valoració de la importància dels signes de puntuació en un text.

176



Educació moral i cívicaTant el poema de La rosa de paper, de Vicent Andrés Estellés, reproduït en la pàgina 178, comla ressenya de la pel·lícula Pa negre, reproduïda en la pàgina 184, es poden aprofitar per ferreflexionar els alumnes sobre la falta de llibertat i sobre situacions concretes en que s’haproduït aquesta falta de llibertat.

Educació per a la salutEls dos poemes de Martí i Pol que es reprodueixen en la pàgina 185 poden ser un motiu perparlar sobre l’alimentació i els seus efectes en la nostra salut.


13 S’expressa per escrit amb coherència, correcció i propietat.14 Mostra un desenvolupament significatiu de la capacitat de comprensió lectora.15 Es capac d’elaborar l’esquema mètric d’un poema.16 Coneix els principals fenòmens mètrics.17 Reconeix els tipus d’estrofes.18 Identifica l’actitud del parlant en distintes oracions.19 Es capac de classificar oracions segons l’actitud del parlant.20 Reconeix els mecanismes lingüístics distintius de les modalitats oracionals.21 Es capac de crear textos lírics per mitjà de pautes.22 Produeix missatges orals adients a les situacions comunicatives.




SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüísticaBuscar, recopilar iprocessar informació.

1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;

p. 185: 6-9; p. 185Avalulació de

177


coneixements: 1-6Comprendre, estructurar iutilitzar distints tipus detextos amb intencionscomunicatives diverses.

1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;


coneixements: 1-6

178



1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;


coneixements: 1-6Fer servir els procedimentslinguüístics per arepresentar, interpretar icomprendre la realitat.

1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;


coneixements: 1-6Emprar els procedimentslingüístics per a organitzari autoregular elconeixement i l’acció.

1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;


coneixements: 1-6Conéixer reflexivament elfuncionament i les normesd’ús del llenguatge.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 179: 1, 2, 3,

4; p. 180: 5, 6, 7, 8; p. 181: 9, 10, 11, 12; p. 182: 2, 3, 4, 5, 6;

p. 183: 1, 2, 3, 4, 6, 7; p. 184: 1-5; p. 185: 6-9;

p. 185 Avalulació deconeixements: 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 179: 1, 2, 3,

4; p. 180: 5, 6, 7, 8; p. 181: 9, 10, 11, 12; p. 182: 2, 3, 4, 5, 6;

p. 183: 1, 2, 3, 4, 6, 7; p. 184: 1-5; p. 185: 6-9;

p. 185 Avalulació deconeixements: 1-6

Conéixer i aplicar de 5, 6, 7 p. 179: 1, 2, 3, 4;

179


manera efectiva les reglesde funcionament delsistema de la llengua.

p. 180: 5, 6, 7, 8; p. 181: 9, 10, 11, 12; p. 182: 2, 3, 4, 5, 6; p. 183: 1, 2, 3, 4, 6, 7


1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10 p. 155: 4; p. 157: Investigació I-III;

p. 167: 6; p. 169: 9Utilitzar les tecnologies dela informació i lacomunicació com ainstrument de treballintel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.


p. 169: 9

180



1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 155:4; p. 157: Investigació I-III;

p. 167: 6; p. 169: 9



p. 169: 9


9, 10 p. 173: 11


9, 10 p. 173: 11


9, 10 p. 173: 11

Competència per aprendre a aprendreSer conscient d’allò que sesap i d’allò que calaprendre, de com s’aprén, ide com es gestionen i escontrolen d’una maneraeficaç els processosd’aprenentatge,optimitzant-los i orientant-

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 178: 6; p. 185: Avaluació de

coneixements 7

181


los a satisfer objectiuspersonals.Ser conscient d’aquellescapacitats que entren en jocen l’aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim ipersonalitzat amb l’ajudade distintes estratègies itècniques.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 178: 6; p. 185: Avaluació de

coneixements 7


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 178: 6; p. 185: Avaluació de

coneixements 7

182



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 178: 6; p. 185: Avaluació de

coneixements 7

OBJECTIUS

16 Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat.17 Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos orals i escrits.18 Comprendre textos literaris del gènere dramàtic.19 Reconéixer en un text dramàtic els seus principals elements.20 Identificar els signes no verbals de la representació.21 Justificar la coherència d’un text.22 Localitzar en un text els mecanismes de cohesió.23 Conéixer i utilitzar els principals connectors.24 Conéixer els signes de puntuació que hi ha en un diàleg.25 Produir textos dramàtics a partir de pautes o models.

CONTINGUTS

Conceptes

104 El teatre.105 El text teatral.106 Diàleg i monòleg.107 La representació.108 El text. Concepte de text.109 La cohesió textual.110 Els connectors.

183

UNITAT 12


111 La puntuació dels diàlegs.

Procedimentseeeee) Lectura, anàlisi i interpretació de textos dramàtics.fffff) Localització de les acotacions en un text.ggggg) Explicació dels signes no verbals.hhhhh) Identificació del monòleg en un text.iiiii)Resums de textos dramàtics.jjjjj) Identificació dels elements d’una representació a partir d’un text dramàtic.kkkkk) Identificació del substantiu a què fa referència un pronom.lllll)Localització de connectors en un text.mmmmm) Puntuació d’un text.

Actituds - Interés i gust per la lectura de textos dramàtics.- Valoració dels textos dramàtics com a forma d’expressió artística.- Valoració de la importància dels signes de puntuació d’un text.


Educació moral i cívicaEl fragment teatral de Sang i ceba, reproduït en la pàgina 194, planteja un tema de granactualitat: la corrupció de les institucions polítiques, la contracció d’obra pública a partird’interessos personals o de partit, etc.

Educació per a la igualtat d’oportunitats per als dos sexesEls fragments de Supertot, reproduïts en les pàgines 191 i 192 mostren de manera estereotipadaels rols tradicionals de l’home i de la dona. Pot ser una oportunitat per fer-ne un debat.


9 S’expressa oralment i per escrit amb coherència, adequació i cohesió.10 Comprén textos orals i escrits de distint tipus i és capaç de produir-ne.11 Comprén textos literaris del gènere dramàtic.12 Reconeix els elements principals d’un text dramàtic.13 Identifica els signes no verbals d’una representació.14 És capaç de justificar la coherència d’un text.15 Localitza els connectors utilitzats en un text.16 Fa servir els connectors d’una manera adient.17 Aplica raonadament les regles d’ús del guió, dels dos punts, i dels signes d’interrogació i

d’exclamació en un diàleg.18 Produeix textos dramàtics a partir de pautes.

184





SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüísticaProduir textos oralsadequats a cada situació decomunicació.

1 p. 187: 6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 200: 1-3;

p. 201: 5-7; p. 201:Avaluació de coneixements

1-6Comprendre, estructurar iutilitzar distints tipus detextos amb intencionscomunicatives diverses.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;

p. 194: 1-6; p. 198: 1;p. 200: 1-3; p. 201: 5-7;



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;

p. 194: 1-6; p. 198: 1; p. 200: 1-3; p. 201: 5-7;


185



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 200: 1-3;


1-6Emprar els procedimentslingüístics per a organitzari autoregular elconeixement i l’acció.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 195: 1, 2; p. 196: 3, 4; p. 197: 5, 6; p. 198: 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9,

10; p. 199: 6; p. 200: 1-3; p. 201: 5-7; p. 201:

Avaluació de coneixements1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 195: 1, 2; p. 196: 3, 4; p. 197: 5, 6; p. 198: 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9,

10; p. 199: 1, 2, 3, 4, 5, 6; p. 200: 1-3; p. 201: 5-7;



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 200: 1-3;


1-6Conéixer i aplicar demanera efectiva les reglesde funcionament delsistema de la llengua.

9 p. 189: 9; p. 190: 16


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 189: Investigació I-III; p. 198: 10; p. 200: 4;

p. 201: 8-10Utilitzar les tecnologies de 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 189: Investigació I-III;

186


la informació i lacomunicació com ainstrument de treballintel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.

p. 200: 4; p. 201: 8-10


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 189: Investigació I-III; p. 200: 4; p. 201: 8-10


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 189: Investigació I-III; p. 200: 4; p. 201: 8-10

187


Competència cultural i artísticaExpressar-se mitjançantcodis artístics i disposard’habilitats de cooperacióper a contribuir a laconsecució d’un resultatfinal, i ser conscient de laimportància de donarsuport i valorar lesiniciatives i lescontribucions alienes.

2, 3 p. 193: 13


3, 4, 5, 6, 7 p. 194: 7; p. 201: Avaluacióde coneixements 7





Sentir curiositat perplantejar-se preguntes,identificar i manejar ladiversitat de respostespossibles davant d’unamateixa situació o unmateix problema utilitzant

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 194: 7; p. 201: Avaluacióde coneixements 7

188


diverses estratègies imetodologies que permetenfer front a la presa dedecisions, d’una maneraracional i crítica, amb lainformació disponible.

2n ESO

Unitat 1: I tu, què lliges?A. Objectius didàctics

• Conéixer les característiques i els diferents tipus de novel·la, i també alguns autors.• Identificar l’estructura interna d’una novel·la i els elements que la formen.• Conéixer les categories gramaticals.• Reconéixer el substantiu i les classes de substantius.• Conjugar el present i els passats dels verbs regulars.• Conéixer l’alfabet valencià.• Reconéixer i separar els dígrafs.• Avançar en el coneixement i l’ús de l’ortografia de la b i la v.• Millorar els recursos lèxics mitjançant la sinonímia i l’antonímia.• Explicar la situació de la nostra llengua dins del context de les llengües romàniques.• Reconéixer les interferències lingüístiques amb el castellà.• Explicar els gèneres literaris principals i distingir-ne els trets bàsics.• Conéixer les característiques principals de la novel·la fantàstica i alguns autors.

B. Continguts


• Característiques de lanovel·la.

• Classes de novel·les.• Estructures externa i interna

• Lectura de fragments dediverses novel·les.

• Identificació de lescaracterístiques dels textos

• Valoració de les novel·les perles vivències que aporten desd’una anàlisi de la vidaquotidiana.

189


de la novel·la.• Elements que formen la

novel·la: personatges, espai,temps, trama i tema.

• Les paraules: lexemes imorfemes.

• Les categories gramaticals.• El verb.• Els temps de l’indicatiu (I).

Present i passat.• Les lletres de l’alfabet.• Els dígrafs i la separació

sil·làbica.• La lletra b.• La lletra v.• La sinonímia.• L’antonímia.• Les interferències

lingüístiques.• Les llengües romàniques.• Els gèneres literaris.• La novel·la fantàstica.

narratius novel·lats.• Identificació de l’estructura

de les paraules.• Classificació de les paraules

per categories gramaticals.• Ordenació alfabètica de

paraules.• Escriptura de paraules amb

dígrafs. • Aplicació de les regles

ortogràfiques de la b i la v.• Consideració semàntica de

sinònims i antònims, i de laprecisió lèxica.

• Consulta de diccionaris desinònims.

• Visita guiada a la biblioteca iles llibreries.

• Situació de les llengüesromàniques sobre un mapa.

• Identificació del gènereliterari d’un text.

• Valoració de la creativitat apartir de la ficció novel·ladao de qualsevol gènere literari.

• Valoració positiva del fet decompartir un mateix origenlingüístic amb molts països.

• Presa de consciència de lesinterferències lingüístiquesamb el castellà i esforç perevitar-les.

• Foment de la lectura denovel·les de tot tipus.

C. Criteris d’avaluació

• Saber reconéixer les característiques de la novel·la.• Reconéixer l’estructura d’una novel·la.• Identificar els elements que formen una novel·la.• Analitzar correctament l’estructura de les paraules.• Classificar les paraules segons la categoria gramatical a què pertanyen.• Separar el lexema i els morfemes de les paraules.• Conjugar els temps de present i de passat dels verbs regulars.• Ordenar paraules alfabèticament.• Reconéixer síl·labes amb dígrafs.• Escriure correctament paraules amb b o v.• Enriquir i/o modificar el lèxic d’un text amb l’ús de sinònims i antònims.• Distinguir les interferències lingüístiques.• Identificar i situar les llengües romàniques més conegudes.• Reconéixer el gènere literari d’una obra.• Enumerar les característiques de la novel·la fantàstica, i esmentar alguns autors i obres.

190


Unitat 2: compta amb miA. Objectius didàctics

• Conéixer les característiques i els elements principals d’un conte.• Reconéixer l’estructura d’un conte.• Identificar diferents tipus de contes. • Conéixer les diferents maneres de presentar l’ordre dels fets en una narració.• Conéixer i emprar els determinants.• Conéixer el futur i el condicional del verbs.• Distingir les síl·labes d’una paraula i separar-les.• Classificar les paraules segons el nombre de síl·labes.• Refermar l’ortografia de les lletres m i n, i de l’aplec mp.• Millorar la comprensió i l’expressió lèxica amb la polisèmia i la monosèmia.• Distingir hem, ham, bé i ben.• Adquirir un coneixement fonamentat de les variacions dialectals del català.• Distingir les característiques principals del romanticisme i de la novel·la romàntica.• Conéixer alguns autors de novel·les romàntiques.

B. Continguts


• Característiques del conte.• Tipus de contes.• Estructura del conte.• Recursos emprats en la

narració breu.• El temps del discurs.• Els determinants.• El futur i el futur perfet

d’indicatiu.• El condicional i el condicional

perfet d’indicatiu.• La separació de síl·labes.• Ortografia de les lletres m i n, i

de l’aplec mp.• Polisèmia i monosèmia.• Camp semàntic: els insectes i

els arbres. • Ús de: hem, ham, bé i ben.• Els dialectes.• Les varietats oriental i

occidental del català.• La novel·la romàntica.• El romanticisme.• Autors i títols de novel·les

• Anàlisi de les característiques iels elements d’un conte.

• Identificació de les parts d’unconte.

• Lectura i classificació decontes.

• Escriptura de contes a partirdels epílegs.

• Maneig dels diferentsrecursos lingüístics per apresentar l’ordre dels fets en unrelat.

• Reconeixement i ús delsdeterminats.

• Conjugació dels futurs i elscondicionals de verbs regulars iirregulars.

• Classificació de paraulessegons el nombre de síl·labes.

• Separació de síl·labes atenentels casos particulars.

• Aplicació de la norma d’ús deles lletres m i n, i del’aplec mp.

• Sensibilització per llegir,escoltar i redactar contes.

• Importància de la lectura com amitjà d’enriquiment cultural ipersonal.

• Estima pels nostres autors i lesseues obres.

• Valoració positiva del’originalitat per a presentar elsfets d’un relat.

• Valoració del paisatge, la faunai la flora de les comarquesvalencianes.

• Actitud positiva per a usarcorrectament la llengua escrita.

• Valoració de la lectura com unhàbit positiu i divertit.

• Respecte per les varietatsdialectals de la llengua.

• Promoció i participació enconcursos literaris.

191


romàntiques. • Ampliació del vocabularirelacionat amb insectes iarbres.

• Identificació de paraulespolisèmiques i monosèmiques.

• Identificació de les varietats dela llengua a partir dels tretsmés significatius.

• Comentari de fragments denovel·les romàntiques.


• Reconéixer les característiques del conte.• Conéixer l’estructura del conte.• Identificar els recursos emprats en un conte.• Aplicar els recursos per a presentar l’ordre dels fets.• Analitzar i classificar les paraules segons la categoria gramatical a què pertanyen.• Aplicar correctament l’ús dels determinants.• Separar síl·labes i classificar paraules d’acord amb el nombre de síl·labes.• Omplir buits de paraules amb m, n i mp.• Identificar l’accepció d’algunes paraules polisèmiques.• Diferenciar entre paraules polisèmiques i monosèmiques.• Emprar correctament hem, ham, bé i ben.• Distingir les varietats oriental i occidental del català a partir dels trets essencials.• Esmentar algunes característiques de la novel·la romàntica, alguns autors i algunes obres.

192


Unitat 3: Ha arribat el correu?

A. Objectius didàctics

• Conéixer l’estructura d’una carta.• Distingir entre una carta formal i una d’informal.• Utilitzar els recursos gramaticals per a redactar diferents tipus de carta.• Conéixer els pronoms febles.• Substituir complements per pronoms febles.• Conjugar l’imperatiu de verbs regulars i irregulars.• Accentuar gràficament les paraules d’un text.• Dominar l’ortografia de les consonants p/b, t/d i c/g al final de paraula.• Identificar les abreviatures i emprar-les.• Distingir aleshores, a les hores, alhora, i a l’hora.• Distingir els trets essencials del valencià i dels subdialectes valencians.• Conéixer les característiques de la novel·la de misteri i de terror.

B. Continguts


• Característiques de la carta.• Estructura de la carta formal i

informal.• Fórmules de cortesia:

salutacions i acomiadaments.• Els pronoms febles:

característiques i formes.• La substitució del

complement directe i elcomplement indirecte perpronoms febles.

• L’imperatiu.• Síl·laba tònica i àtona. Regles

de l’accent gràfic.• Les lletres p/b, t/d i c/g al final

de paraula.• Les abreviatures.• Ús de: aleshores, a les hores,

alhora i a l’hora.• El valencià: característiques.• Subdialectes del valencià.• Les comarques valencianes.• La novel·la de misteri i de

• Lectura i classificació de diferentstipus de carta.

• Redacció de diferents tipus de carta.• Maneig dels recursos lèxics i gra-

maticals que intervenen en laredacció d’una carta.

• Pràctiques de correspondència ambl’alumnat d’altres instituts.

• Escriptura correcta dels pronomsfebles, considerant-ne lescaracterístiques i les formes.

• Expressió oral i escrita d’ordres:l’imperatiu.

• Identificació de la síl·laba tònica.• Accentuació segons les regles.• Escriptura de p/b, t/d i c/g al final de

paraula.• Identificació i ús de les abreviatures

i de les sigles.• Reconeixement dels subdialectes

del valencià.• Elaboració d’un mapa de les

comarques valencianes: topònims.

• Valoració de la importànciad’escriure cartes per aestablir o mantenirrelacions personals,professionals oinstitucionals.

• Sensibilització per integrarla carta com un recursliterari i per difondre elgènere epistolar.

• Conscienciació de laimportància d’emprar unnivell de llengua adequat,més o menys formal,segons el destinatari d’unacarta.

• Valoració de lacomunicació epistolar en lanostra llengua i foment del’intercanvi decorrespondència entrel’alumnat de diferentscentres.

193


terror.• Autors de novel·les de terror..

• Audició de textos i cançons endiversos subdialectes valencians.

• Lectura i comentari de novel·les demisteri i de terror.

• Projecció de pel·lícules basades ennovel·les de terror.

• Respecte per lacorrespondència i, mésencara, per la personal.

• Reconeixement de lesvarietats geogràfiques isocials d’una llengua.

• Valoració positiva de lalectura de novel·les deterror com a mitjà per adivertir-se i aprendre.


• Conéixer les característiques de la carta formal i de la informal.• Analitzar com és una carta: estructura i recursos.• Redactar una carta amb coherència, cohesió i adequació.• Identificar el nivell de formalitat i informalitat en les cartes.• Usar en les cartes les fórmules de salutació i de comiat i les sigles i les abreviatures més usuals.• Aplicar els pronoms febles correctament.• Substituir el complement directe i el complement indirecte per pronoms febles.• Conjugar l’imperatiu de verbs regulats i irregulars.• Accentuar paraules gràficament.• Escriure correctament les consonants p/b, t/d i c/g al final de paraula.• Identificar les abreviatures.• Emprar correctament aleshores, a les hores, alhora, a l’hora.• Identificar els subdialectes del valencià.• Conéixer els elements d’una novel·la de misteri o de terror.• Esmentar autors i títols de novel·les de misteri o de terror.

194


Unitat 4: Jo et conec!


• Aprendre a descriure persones.• Conéixer els tipus de descripcións de les persones.• Conéixer l’estructura i els recursos lingüístics i gramaticals del retrat.• Identificar i emprar l’adjectiu en diferents graus.• Conéixer l’estructura de l’oració copulativa.• Aprendre a substituir l’atribut per un pronom feble.• Usar la dièresi adientment.• Aprendre i aplicar l’ortografia de les lletres g i j, i dels dígrafs tg i tj.• Distingir els hipònims i els hiperònims.• Distingir que i què.• Identificar les característiques del llenguatge estàndard.• Distingir els elements propis d’una novel·la històrica.

B. Continguts


195


• El retrat: característiques• Tipus de descripció.• Recursos descriptius.• L’adjectiu.• Els graus de l’adjectiu.• L’oració copulativa.• La substitució de l’atribut per

pronoms febles.• La dièresi.• Ortografia de les lletres g i j, i

dels dígrafs tg i tj.• Hipònims i hiperònims.• Vocabulari de les parts del cos.• Diferències ortogràfiques i d’ús

entre que i què.• Els registres.• L’estàndard.• La novel·la històrica.• Autors i títols de novel·les

històriques.

• Lectura i anàlisi de descripcionsde persones.

• Realització de descripcions dediferents tipus.

• Distinció dels elements lèxicsque intervenen en la descripcióde persones.

• Maneig dels diferentsrecursos lingüístics en la creaciód’un retrat.

• Anàlisi d’oracions copulatives.• Substitució de l’atribut per

pronoms febles.• Reconeixement de les paraules

que fan la funció de predicatnominal.

• Escriptura de paraules amb lesconsonants g i j o els dígrafs tg itj.

• Localització en textos deparaules i expressions pròpies delllenguatge col·loquial.

• Relació d’expressions en elnivell estàndard i en elcol·loquial.

• Classificació de paraules enhipònims i hiperònims.

• Treball amb diccionaris visuals,temàtics i generals.

• Lectura de fragments denovel·les històriques.

• Projecció de pel·lícules basadesen novel·les històriques.

• Valoració de la importànciade la descripció depersones en la produccióliterària.

• Foment d’actituds en quèno s’empren descripcionsdiscriminatòries per motiusde raça, cultura, sexe oreligió.

• Valoració de la importànciade saber descriure personesamb objectivitat icorrecció.

• Actitud positiva per aaprendre i usar el registreestàndard de la llengua.

• Ús del registre adequat acada situació decomunicació.

• Valoració de la lectura comun hàbit positiu, divertit ienriquidor.

• Interés per conéixer obresrepresentatives de lanovel·la històrica.


• Descriure una persona usant diversos recursos lingüístics.• Reconéixer els recursos emprats en un retrat.• Fer descripcions de diferents tipus.• Reconéixer les descripcions en textos orals i escrits.• Identificar l’adjectiu.

196


• Mostrar els graus d’un adjectiu.• Analitzar sintàcticament oracions copulatives.• Aplicar correctament l’ús dels pronoms personals febles en la substitució de l’atribut. • Omplir buits de paraules amb g i j o tg i tj.• Col·locar la dièresi adientment.• Reconéixer els hipònims i els hiperònims.• Completar textos amb hipònims i hiperònims.• Distingir l’ús de que i què.• Explicar què són els registres.• Identificar les característiques del registre estàndard.• Enumerar característiques de la novel·la històrica.• Esmentar autors i títols de novel·les històriques.

197


Unitat 5: Terra a la vista!


• Conéixer les característiques de la descripció d’espais i d’objectes.• Distingir els diferents tipus de descripció.• Saber emprar els recursos lingüístics en la descripció d’espais.• Conéixer i emprar les preposicions.• Distingir les oracions actives i les passives.• Conjugar i emprar el present de subjuntiu.• Usar els signes de puntuació –punt, coma, punt i coma– d’una manera adient.• Aprendre i aplicar l’ortografia de la lletra x, i dels dígrafs tx i ig, per a representar el so [ ]. • Identificar i emprar les endevinalles, els refranys i les frases fetes.• Distingir cap i cap a.• Identificar les característiques del llenguatge col·loquial.• Distingir els elements propis d’una novel·la d’aventures.

B. Continguts


198


• Característiques de ladescripció d’espais.

• Classes d’espais.• Recursos lingüístics emprats

en la descripció.• Estructura d’un text descriptiu.• Les descripcions en la

narració.• Les preposicions.• Les oracions actives i passives.• El present de subjuntiu.• Les oracions imperatives

negatives.• Els signes de puntuació: el

punt i la coma.• Ortografia d’x, ix, tx i ig.• Endevinalles, refranys i frases

fetes.• Ús de cap i cap a.• El llenguatge col·loquial.• La novel·la d’aventures.• Autors i titols de novel·les

d’aventures.

• Anàlisi de l’estructura d’un textdescriptiu.

• Lectura i anàlisi de diferents tipusde descripcions.

• Ús dels recursos lingüístics en ladescripció d’espais i d’objectes.

• Identificació de les preposicions.• Classificació de les preposicions i

les locucions preposicionals.• Anàlisi de l’estructura de les

oracions actives i passives.• Identificació de les oracions

imperatives negatives.• Conjugació del present de

subjuntiu de verbs de les tresconjugacions.


• Escriptura de paraules amb laconsonant x i els dígrafs tx i ig.

• Aprenentatge d’endevinalles i iden-tificació de refranys i frases fetes.

• Identificació de frases fetesrepresentades amb fotografies.

• Localització en textos de paraules iexpressions pròpies del llenguatgecol·loquial.

• Treball amb textos de novel·les

• Valoració positiva de lacapacitat per a descriureespais, objectes, persones,etc.

• Respecte cap a les opinionsd’altri.

• Sensibilització perdescriure d’una maneradetallada, imaginativa ieficaç.

• Valoració de la presa dedecisions, reflexionades iargumentades, ensituacions de conflicte.

• Valoració positiva de l’úsde refranys i frases com amostra de competèncialingüística.

• Ús d’un nivell de llenguaadequat al context i a laintencionalitat.

• Interés per viatjar com unmitjà d’enriquimentpersonal i professional.

• Foment de l’interés per lalectura de novel·lesd’aventures.


• Reconéixer les característiques d’una descripció.• Analitzar l’estructura d’un text descriptiu.• Redactar descripcions amb coherència, cohesió i adequació.• Emprar els recursos lingüístics necessaris en la descripció d’un espai i d’un objecte.• Conéixer i emprar les preposicions.• Conjugar el present de subjuntiu.• Identificar els components d’una oració activa i una de passiva.• Usar el signes de puntuació per a donar el significat adient a un text.• Aplicar les regles d’ús de les grafies x, tx i ig.• Conéixer endevinalles, frases fetes i refranys.• Emprar cap i cap a.• Identificar el registre col·loquial d’un text.

199


• Reconéixer les característiques de les novel·les d’aventures.• Esmentar autors de novel·les d’aventures i les seues obres.

200


Unitat 6: Parlant la gent s’entén


• Expressar oralment idees, sentiments i opinions.• Reconéixer les característiques pròpies dels textos dialogats.• Conéixer l’estructura del diàleg.• Identificar els recursos lingüístics que es fan servir en un text dialogat. • Saber emprar recursos lingüístics en l’elaboració de diàlegs teatrals.• Expressar-se oralment utilitzant les formes lingüístiques més adequades per a la consecució de la

intenció comunicativa.• Conéixer els pronoms interrogatius. • Aprendre a combinar els pronoms febles.• Identificar i emprar les oracions juxtaposades.• Usar els signes de puntuació –dos punts, punts suspensius, cometes– adientment.• Aprendre i aplicar l’ortografia de les lletres que representen els fonemes de la esse sorda i la esse

sonora.• Conéixer i evitar els barbarismes.• Distingir: medi, mig i mitjà.• Identificar les característiques del llenguatge literari.• Distingir les característiques del text teatral.• Conéixer alguns autors i obres de teatre de diferents èpoques, cultures i gèneres.

B. Continguts


201


• La conversa.• Característiques i

estructura del text dialogat.• Tipus de textos dialogats.• Els recursos lingüístics i

tipogràfics del textdialogat.

• Els pronoms interrogatius.• Les combinacions

pronominals.• Les oracions juxtaposades.• Els signes de puntuació:

dos punts, punts suspensiusi cometes.

• Ortografia de la esse sordai la esse sonora.

• Els barbarismes.• Ús de medi, mig i mitjà.• El llenguatge literari.• El teatre actual.• Gèneres teatrals.• Autors i companyies

• Identificació dels procedimentsemprats en la descripció d’un espai.

• Identificació de les parts d’unaconversa.

• Anàlisi de l’estructura que presenta untext dialogat.

• Ús adequat dels recursos lingüístics enl’elaboració de textos teatrals.

• Combinació correcta dels pronomsfebles.

• Reconeixement de les oracionsjuxtaposades.


• Coneixement i aplicació de l’ortografiade la /s/ i de la /z/.

• Coneixement i identificació delsbarbarismes més freqüents, isubstitució per paraules normatives.

• Identificació del llenguatge literari.• Lectura i comentari de textos teatrals.• Lectura i anàlisi de còmics.

• Participació respectuosa iresponsable en conversesi dramatitzacions.


• Valoració positiva de lalectura de textos teatrals.

• Potenciació de l’assistènciaal teatre com un recurs pera gaudir i aprendre.

• Valoració de la importànciade respectar les normes quehan de regir una conversa.

• Actitud crítica respecte al’ús generalitzat debarbarismes.

• Interés per l’ús delllenguatge literari.


• Analitzar l’estructura d’un text dialogat.• Reconéixer els elements propis dels actes comunicatius.• Reconéixer i emprar les característiques tipogràfiques dels textos dialogats teatrals.• Emprar els recursos lingüístics necessaris en l’elaboració d’un text dialogat.• Identificar els components i la funció de cada pronom feble en una combinació de pronoms.• Usar els signes de puntuació per a donar el significat adient a un text.• Aplicar les regles d’ús de la esse sorda i la sonora.• Reconéixer i usar eficaçment els pronoms interrogatius.• Reconéixer i usar alguns adjectius i adverbis que poden fer la funció d’un pronom interrogatiu.• Identificar la juxtaposició entre oracions.• Diferenciar els barbarismes dels préstecs lingüístics.• Emprar medi, mig i mitjà.• Conéixer les paraules adequades en valencià i evitar els barbarismes.• Reconéixer les característiques del llenguatge literari.• Esmentar algunes característiques del teatre actual.• Conéixer alguns dramaturgs i algunes obres de teatre actuals.

202


Unitat 7: Seguim les normes


• Reconéixer les característiques pròpies del text instructiu.• Conéixer l’estructura del text instructiu.• Identificar els recursos lingüístics que es fan servir en les instruccions.• Saber emprar aquests recursos per a elaborar ordres, instruccions i consells.• Conéixer els adverbis i les locucions adverbials, i emprar-los en diferents contextos de

comunicació.• Distingir el complement circumstancial de la resta de complements en l’estructura del predicat.• Reconéixer les oracions coordinades. • Saber escriure en lletra els numerals.• Aprendre i aplicar l’ortografia de r i rr.• Augmentar el cabal lèxic a partir de l’ús de prefixos.• Distingir entre: només i no més.• Identificar un text tècnic o científic i el camp semàntic a què pertany.• Identificar el llenguatge literari com un dels registres cultes de la llengua.• Identificar el tipus de poesia lírica i de poesia èpica.• Conéixer alguns poetes actuals.

B. Continguts


• Les característiques deltext instructiu.

• La recepta de cuina.• L’estructura del text

instructiu.• Els recursos lingüístics del

text instructiu.• Les perífrasis d’obligació.• L’adverbi.• Les locucions adverbials.• El complement

circumstancial.• Les substitucions

pronominals delscomplementscircumstancials.

• Les oracions coordinades.• Escriptura dels numerals.• Ortografia de r i rr.

• Identificació de les característiquesque apareixen en diferents textosinstructius.

• Anàlisi de l’estructura d’un textinstructiu.

• Ús adequat dels recursos lingüístics enl’elaboració de les instruccions, lesnormes i els consells.

• Elaboració de les instruccions d’un jocamb l’aplicació dels elements instructiusnecessaris.

• Reconeixement i ús dels adverbis i leslocucions adverbials.

• Identificació i ús dels complementscircumstancials.

• Substitució dels cc pels pronoms febles.• Redacció d’oracions coordinades.• Revisió de l’ortografia de la consonant r. • Formació de paraules noves a partir de

• Valoració positiva de laclaredat i l’ordre enl’exposiciód’instruccions, ordres iconsells.

• Actitud crítica respecteal contingut d’algunsjocs electrònics.

• Valoració positiva de ladieta mediterrània ipromoció d’alternativesal menjar poc saludables.

• Valoració positiva delsrètols públics escritscorrectament envalencià.

• Interés per expressar-seoralment i per escrit ambcoherència, adequació i

203


• La derivació: els prefixos.• Ús de: no més i només.• El llenguatge tècnic o

científic.• La poesia. Tipus.• Poetes actuals.

prefixos amb un significat específic.• Identificació d’un text científic i el seu

àmbit de coneixement.• Recitar poemes.• Escriure i escoltar poemes i cançons en

valencià.• Reconeixement del tipus de composició

poètica a partir d’un model o d’uncomentari crític.

cohesió.• Interés i admiració per la

bellesa del llenguatgepoètic.

• Valoració dels poemes ide l’estètica de laparaula.

• Interés per l’audició decançons i poemesmusicats.


• Reconéixer les característiques del text instructiu.• Analitzar l’estructura d’un text instructiu. • Emprar els recursos lingüístics necessaris en l’elaboració de textos instructius.• Emprar les perífrasis d’obligació en textos instructius, consells i ordres.• Identificar i usar els adverbis i les locucions adverbials.• Identificar els complements circumstancials.• Substituir els cc pels pronoms febles corresponents.• Identificar els diferents tipus d’oracions coordinades.• Escriure en lletra els numerals.• Aplicar les regles d’ús de r i rr.• Formar paraules amb prefix i classificar-les segons el significat.• Emprar només i no més.• Identificar les paraules científiques o tècniques.• Conéixer les característiques bàsiques d’un text científic.• Reconéixer les característiques de certes composicions poètiques.• Esmentar els tipus de poesia.• Esmentar poetes.

204


Unitat 8: Amb raó!


• Expressar oralment arguments i opinions.• Comprendre i produir discursos orals amb finalitat argumentativa.• Distingir les característiques pròpies dels textos orals produïts amb finalitat argumentativa.• Conéixer l’estructura d’un text argumentatiu.• Saber emprar els recursos lingüístics i no lingüístics necessaris en l’argumentació oral i en la

publicitat gràfica.• Conéixer i emprar les conjuncions.• Reconéixer les oracions subordinades causals i finals.• Escriure en majúscula les paraules que n’han de dur.• Aprendre i aplicar l’ortografia de la ele geminada.• Formar paraules derivades mitjançat sufixos.• Distingir per què i perquè.• Identificar els camps semàntics.• Conéixer les relacions que impliquen les llengües en contacte.• Distingir els elements propis de l’assaig.• Conéixer obres de Joan Fuster i d’altres assagistes actuals.

B. Continguts


• L’article d’opinió.• Característiques de

l’argumentació.• Estructura del text

argumentatiu.• Recursos lingüístics i no

lingüístics de l’argumentació.• L’anunci publicitari.• Les conjuncions coordinants.• Les conjuncions subordinants.• Les oracion s subordinades

causals.• Les oracions subordinades

finals.• L’ús de les majúscules.• Ortografia de l·l.• La derivació: els sufixos.• Hipònims i hiperónims.• El camp semàntic.• Ús de perquè i per què.• Les llengües en contacte:

• Identificació del recursosemprats en un textargumentatiu oral i escrit.

• Lectura i anàlisi d’articlesd’opinió.

• Anàlisi dels recursos lingüísticsi gràfics en un anunci.

• Elaboració d’un articled’opinió amb l’aplicació delselements argumentalsnecessaris.

• Identificació de les conjuncionsen textos.

• Classificació de lesconjuncions.

• Anàlisi d’oracions causals ifinals.

• Compleció de paraules amb l·l.• Ús de la majúscula.• Correcció de textos en què hi

ha un ús incorrecte de les

• Participació lliure, responsablei respectuosa en situacions decomunicació.

• Respecte per les opinionsd’altri.


• Actitud crítica pel que fa a lesinformacions rebudes.

• Valoració de la presa dedecisions, reflexionades iargumentades, en situacions deconflicte.

• Prevenció davant d’ofertes ipromocions comercials queinciten al consum.

• Valoració crítica de l’ús de laviolència.

• Interés per fomentar la

205


bilingüisme i diglòssia.• Característiques de l’assaig.• Autors d’assaig: Joan Fuster.

majúscules.• Classificació de paraules en

camps semàntics.• Consulta de diccionaris

temàtics, visuals iespecialitzats.

• Formació de paraules derivadesamb sufixos.

• Comentari dels conflictes deles llengües en contacte.

• Recerca d’informació sobreassagistes.

• Treball amb textos assagístics afi d’identificar els elements iels recursos propis d’aquestgènere.

correcció lèxica, gramatical iortogràfica.

• Foment de l’augment delvocabulari.

• Actitud positiva en la defensade l’ús de la nostra llengua enqualsevol situació.

• Valoració positiva de l’obradels nostres assagistes.

• Foment de l’interés perexpressar les opinions d’unamanera adequada.


• Reconéixer les característiques d’un text argumentatiu.• Analitzar l’estructura d’un text argumentatiu.• Redactar un text argumentatiu amb coherència, cohesió i adequació.• Identificar els recursos argumentatius en un anunci gràfic.• Conéixer i emprar les conjuncions coordinants.• Conéixer i emprar les conjuncions subordinants.• Distingir les oracions subordinades causals i les finals.• Escriure en majúscula les paraules que calga.• Aplicar les regles d’ús de la ele geminada.• Escriure paraules derivades mitjançant sufixos.• Conéixer el significat d’alguns sufixos.• Distingir els hipònims i els hiperònims.• Usar correctament per què i perquè.• Identificar els conflictes que generen les llengües en contacte.• Exposar les característiques de l’assaig.• Conéixer autors d’assaig actuals.

206


Unitat 9: Si l’encerte, l’endevine


• Expressar i raonar oralment qüestions relacionades amb les prediccions que es fan del futur.• Reconéixer les característiques i els recursos lingüístics dels textos predictius.• Identificar textos predictius inserits en narracions i explicacions.• Conéixer l’estructura dels horòscops i els butlletins meteorològics.• Elaborar textos predictius.• Reconéixer textos predictius inserits en novel·les i unes altres narracions.• Distingir les oracions impersonals.• Distingir les oracions subordinades de temps, de lloc i de manera.• Conéixer l’ús de l’apòstrof i del guionet en els pronoms febles.• Conéixer l’ortografia de c, q i el dígraf qu.• Millorar el cabal lèxic a partir de la composició de paraules.• Distingir fins i fins a.• Conéixer la situació actual de la nostra llengua.• Conéixer les característiques de la cançó.

B. Continguts


• Característiques i classes detextos predictius.

• Recursos lingüístics delstextos predictius.

• Estructura del text predictiu.• Vocabulari relacionat amb la

meteorologia i les tècniquesendevinatòries.

• Les oracions impersonals.• Les oracions subordinades de

lloc, de temps i de manera.• El guionet i els pronoms

febles.• L’apòstrof i els pronoms

febles.• Les combinacions de pronoms

febles.• Ortografia de c, q i el dígraf

qu.• La composició.• Ús de fins i fins a.• El valencià i la societat

valenciana actual.

• Identificació de lescaracterístiques dels textospredictius.

• Anàlisi de l’estructura dediversos textos predictius.

• Reconeixement dels recursoslingüístics emprats en aquesttipus de text.

• Elaboració de prediccionscientífiques i no científiques.

• Jocs d’endevinalles.• Reconeixement i diferenciació

de les oracions segons el verb iel subjecte.

• Aplicació de l’ortografia de leslletres c i q, i del dígraf qu, enparaules amb el fonema /k/.

• Formació de paraulesmitjançant la composició.

• Reflexió sobre la situació delvalencià en l’ensenyament i lasocietat.

• Audició i comentari de cançons.

• Valoració de les prediccionsper a aconseguir determinadesmetes basades en unaprogramació d’activitats.

• Valoració dels textos predictiuscom a eina capaç d’aconseguiruns resultats a partir d’unarecollida de dades.

• Presa de consciència de laimportància i el caràctercientífic que poden tenir lesprediccions si es basen endades objectives icomprovables.

• Anàlisi crítica de lesprediccions basades eninstruments i dades de caràcterpopulista i sense cap suportobjectiu ni científic.

• Valoració de certes prediccionsatenent només el caràcter d’en-treteniment que tenen.

• Interés per la lectura de

207


• L’Acadèmia Valenciana de laLlengua.

• La cançó.• Els cantautors.

• Traducció de cançons avalencià.

• Comentari de l’aportació delscantautors a la normalitzaciólingüística.

novel·les i textos científics queinclouen prediccions.

• Presa de consciència de lanecessitat de mantenir ifomentar l’ús del valencià en lacançó.


• Reconéixer les característiques dels textos predictius.• Identificar diferents tipus de text predictiu.• Analitzar l’estructura d’un text predictiu.• Elaborar un text predictiu a partir de les característiques i els recursos lingüístics necessaris.• Identificar les oracions impersonals.• Identificar i emprar les oracions subordinades adverbials de temps, de lloc i de manera.• Emprar l’apòstrof i el guionet en els pronoms febles.• Substituir complements per combinacions de pronoms febles.• Conéixer el lèxic de la meteorologia i unes quantes tècniques endevinatòries.• Escriure la grafia correcta per a representar el fonema /k/.• Formar paraules compostes i classificar-les segons la categoria.• Emprar correctament fins i fins a.• Reconéixer els factors que afecten la normalització de la nostra llengua.• Esmentar les característiques de la cançó en valencià i alguns autors.

3r ESO

208


UNITAT 1:Una finestra

oberta al món

CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS

209


COMUNICACIÓ

- El text descriptiu: ladescripció objectiva isubjectiva

- El retrat

- Elaboració de descripcions depersones

-

LLENGUA ISOCIETAT

- Diferència entrellenguatge i llengua

- Comparació entre els conei-xements i actituds previs del'alumnat sobre els conceptesde llenguatge i llengua i elsadquirits al llarg d'aquestaunitat temàtica

-

CONEIXEMENT DE LALLENGUA

- Sinonímia

- Derivats i modismes queexpressen sentiments

- Les tres conjugacionsregulars

- El sistema vocàlic iconsonàntic: el sistemavocàlic tònic

- Ús del diccionari de sinònims- Discriminació fonètica de

sons, ús de les convencionsortogràfiques, aplicació delscontinguts conceptuals encontextos comunicatius i enla producció de textos orals iescrits

-

-

TÈCNIQUESDE TREBALL

- La descripció objectiva isubjectiva

- El diccionari de sinònims

- Diferenciació entreobjectivitat i subjectivitat

- Producció de retrats- Ús del diccionari de sinònims

-

-

EDUCACIÓLITERÀRIA

- Els gèneres literaris

- L’Edat Mitjana. Líricatrobadoresca. Ausiàs Marc

- Distinció dels principalsgèneres literaris

- Lectura i comentari d’obresde la lírica medieval

-

-

210


UNITAT 2: Hemirat aquesta

terra


COMUNICACIÓ

70. Els textos expositius

71. Els fullets turístics

72. Les guies de senderisme

73. Interpretació de textosexpositius

74. Exposició oral d'un itinerariturístic prèviament preparat

75.

LLENGUA ISOCIETAT

76. Les llengües en contacte 77. Diferenciació entre comuni-tats lingüístiques i fronterespolíticoadministratives aEuropa

78.


79. Topònims

80. Mitjans de transport

81. Verbs irregulars: ser, estar,poder, voler, haver

82. Les preposicions (1): a/en

83. El subsistema vocàlic àton

84. Discriminació fonètica desons, ús de les convencionsortogràfiques, aplicació delscontinguts conceptuals encontextos comunicatius i en laproducció de textos orals iescrits

85.


86. Els mapes 87. Lectura comprensiva demapes: signes convencionals,llegendes, icones, etc.

88.

EDUCACIÓLITERÀRIA

89. La historiografia

90. El gènere literari narratiu

91. Les quatre gransCròniques medievals. LaCrònica de Jaume I oLlibre dels fets

92. Lectura i anàlisi de les ca-racterístiques i de la intenciócomunicativa de les cròniquesmedievals

93. Anàlisi dels elements delgènere narratiu

94. Producció de narracions

95.

96.

211


UNITAT 3: Unmunt demúsiques


COMUNICACIÓ

6 Els textos expositius periodístics 7 Anàlisi i elaboració de textosinstructius

8 Creació d’actituds comunicatives pera l’ús de l’esquema textual instructiu

LLENGUA ISOCIETAT

9 La variació funcional: els registreslingüístics

10 Adequació dels participants en lacomunicació a la situaciócomunicativa en la selecció delregistre

11 Valoració positiva de l'ús adequatdels registres lingüísvarietats de la llengua


12 Els registres lingüístics: ampliacióde vocabulari

13 Verbs irregulars (2): fer, tenir (otindre), venir (o vindre), anar,eixir

14 Les preposicions (2): a + CD

15 Pronoms febles (1): formes ifuncions

16 Les palatals africades

17 Les palatals fricatives

18 Elaboració d’un diccionari personal19 Discriminació fonètica de sons, ús de

les convencions ortogràfiques,aplicació dels continguts conceptualsen contextos comunicatius i en laproducció de textos orals i escrits

20 Valoració de l’adequació lingüística ala situació comunicativa

21 Actitud i valoració positiva de lesconvencions fonètiques, ores, morfosintàctiques ilexicosemàntiques


22 Redacció de textos expositiusperiodístics orals i escrits.

23 Els tipus de diccionaris

24 Ús de la memòria com a joc i per al’aprenentatge

25 Elaboració d’un diccionari visual

26 Valoració del desenvolupament de lacapacitat memorística

27 Presentació acurada de la informacióen un diccionari visual

EDUCACIÓLITERÀRIA

28 L’espai, el temps i els fets en lanarració

29 La literatura medieval: FrancescEiximenis i Vicent Ferrer

30 Ramon Llull

31 Lectura i comentari d’obres literàriesmedievals

32 Adquisició d’hàbits de lectura detextos literaris

33 Valoració de la literatura clàssica coma element identificador cultural d’unpoble

212


UNITAT 4:Conte contat,aquest contes’ha acabat


COMUNICACIÓ

- El text narratiu: el conte

- El conte d’autor i el contetradicional

- Les rondalles: Enric valor

- Anàlisi i elaboració de textosnarratius

-

-

LLENGUA ISOCIETAT

- Els prejudicis lingüístics(1)

- Anàlisi i valoració dels pre-judicis lingüístics del’alumnat

-


- La polisèmia

- Els verbs velaritzats (1)

- Les preposicions (2):en/amb

- Pronoms febles (2): CD iCI

- Les consonants fricativesalveolars [z] i [s]

- Discriminació fonètica desons, ús de les convencionsortogràfiques, aplicació delscontinguts conceptuals encontextos comunicatius i enla producció de textos orals iescrits

-


- L’enquesta

- Les fonts d'informaciótradicionals (biblioteques,especialistes, organismes iassociacions, revistesespecialitzades, ...) idigitals per a l'elaboracióde treballs d'investigació

- Realització d’enquestes

- Obtenció d'informació sobrela consciència ecològicapròpia

-

-

EDUCACIÓLITERÀRIA

- El narrador com a tècnicaliterària

- Els cavallers medievals

- Joanot Martorell i Tirantlo Blanc

- Anàlisi de la funció delscavallers medievals

- Lectura i comentari de Tirantlo Blanc

-

-

UNITAT 5: Un CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS

213


món perdut:els Tepuis

COMUNICACIÓ

22 Els textos narratius periodístics: elreportatge

23 Lectura i anàlisi de diversosreportatges

24 Elaboració de reportatges

25 Foment i creació d'hàbits de lecturacrítica de textos periodístics,especialment de reportatges

26 Valoració positiva del reportatge coma mitjà de coneixement del món

LLENGUA ISOCIETAT

27 Els prejudicis lingüístics (2) 28 Reflexió, anàlisi i valoració de lesprincipals causes que originen elsprejudicis lingüístics

29 Actitud crítica davant valopoc rigorobasades en idees pre


30 Semàntica (1): els mots sinònims

31 Els verbs velaritzats (2). Els verbsirregulars: meréixer, nàixer, etc.

32 Preposicions (4): cap/cap a

33 Pronoms febles (3): atribut ipredicatiu

34 Ortografia de [v] i [b]; Lesoclusives finals: [p], [t], [k] i [b][d], [g]

35 Discriminació fonètica de sons, ús deles convencions ortogràfiques,aplicació dels continguts conceptualsen contextos comunicatius i en laproducció de textos orals i escrits



37 Recerca d’informació per al’elaboració de reportatges

38 La recitació

39 Interpretació d’informacionsobtingudes a través de fonts diverses

40 Creació d’un recital poètic

41 Foment de la manipulació de textoscom a font per a la creació il’originalitat

42 Promoció d’activitats orals o per al’oralització amb intenció estètica

EDUCACIÓLITERÀRIA

43 El gènere líric o poesia (1)

44 Jaume Roig: l’Espill. Sor Isabelde Villena: Vita Christi

45 Lectura i comentari d’obres del segled’or

46 Anàlisi de la poesia satírica com aliteratura crítica del seu temps

47 Fruïció de la lectura de textos literaris

214


UNITAT 6: Lamàgia de la

memòria


COMUNICACIÓ

27 El s textos expositius: el mapavisual

28 El text instructiu

29 Lectura i anàlisi de mapes visuals30 Lectura i anàlisi de textos instructius

31 Creació d’actituds comunicatives pera l’ús de l’esquema textual instructiu

32 Promoció d’activitats que impliquenl’exposició d’un tema

LLENGUA ISOCIETAT

33 El conflicte lingüístic. Lasubstitució lingüística

34 Anàlisi i interpretació de diversessituacions de llengües en contacte

35 Actitud afavoridora del pronormalitzaminoritzades, especialment delvalencià


36 Semàntica (2): diferènciessemàntiques entre llengües

37 Les perífrasis d’obligació

38 Morfologia verbal: el passat

39 L’oració simple i la composta

40 Pronoms febles (4): CC

41 La síl·laba, diftongs i hiat; Lesconsonants geminades tl i l·l




44 La recitació 45 Anàlisi i interpretació de textospoètics

46 Fruïció del gènere poètic

EDUCACIÓLITERÀRIA

47 El gènere líric o poesia (i 2): lesfigures literàries

48 La literatura urbana: la ciutat deValència al segle XV. Joan Roísde Corella

49 Lectura i comentari d’obres literàries 50 Foment de l’interés per la lecturad’obres literàries clàssiques

UNITAT 7:Ei! [email protected]?


COMUNICACIÓ

13 Les noves modalitatscomunicatives: el correuelectrònic, els missatges detelèfon mòbil, etc.

14 Anàlisi i producció de novesmodalitats comunicatives vinculadesa la tecnologia digital

15 Foment de l'interés per l’anàlisi delcanvi en els sistemes de comunicació

LLENGUA I 16 L’evolució de les llengües 19 Anàlisi i valoració de l'evolució 20 Actitud crítica davant el procés

215


SOCIETAT 17 La nostra història lingüística

18 Les llengües romàniques

externa i interna de la llengua d'evolució de la llengua: equilibrientre genuïnitat de les formeslingüísticreació i/o incorpo


21 Semàntica (i 3): diferències entrellengües

22 Les perífrasis de probabilitat

23 Coordinació i juxtaposició:connectors

24 Pronoms febles (5): combinacióbinària

25 Accentuació i dièresi

26 Grups consonàntics cultes: MB,MP. MPT, MM, MF

27 Elaboració d’un diccionari personal28 Discriminació fonètica de sons, ús de

les convencions ortogràfiques,aplicació dels continguts conceptualsen contextos comunicatius i en laproducció de textos orals i escrits



30 La dramatització 31 Aprenentatge de diàlegs per a serinterpretats de forma dramàtica

32 Afavoriment d’actituds positives pera fer escenificacions,dramatitzacions, diàlegs en veu alta,etc.

EDUCACIÓLITERÀRIA

33 El teatre medieval: el Misterid’Elx

34 Manifestacions tradicionalsvalencianes

35 Lectura i comentari d’obres literàriesde caire religiós i popular

36 Assistència a la representació delMisteri d’Elx

37 Foment de l’interés per la lecturad’obres literàries clàssiques

38 Valoració del patrimoni de la humanitat i com apatrimoni valencià

216


UNITAT 8 :Temps d’oci,

temps de lleure


COMUNICACIÓ

- El text argumentatiu:l’article d’opinió

- La taula redona

- Lectura i anàlisi d’articlesd’opinió i de textospersuasius

-

-

LLENGUA ISOCIETAT

- La interferèncialingüística: préstecs ibarbarismes

- Identificació de préstecs iidentificació i substitució debarbarismes

-


- La interferència lèxica

- La subordinació:substantives, de relatiu iadverbials

- Pronoms febles (i 6):combinació binària (i 2)

- L’accent diacrític; la hac(h)

- Ús de recursos que eviten lesinterferències lingüístiques

- Elaboració d’un diccionaripersonal

- Discriminació fonètica desons, ús de les convencionsortogràfiques, aplicació delscontinguts conceptuals encontextos comunicatius i enla producció de textos orals iescrits

-


- La taula redona - Anàlisi i interpretació d'unataula redona

- Preparació i participació enuna taula redona

-

-

EDUCACIÓLITERÀRIA

- L’assaig

- La nostra literatura durantels segles XVI, XVII iXVIII.

- La literatura popular. Lacançó

- Anàlisi de textos de literaturapopular.

- Enregistrament i transcripciód'una cançó

-

217

4t ESO

UNITAT 1:Fantàsticaimaginació

CONCEPTES PROCEDIMENTS

COMUNICACIÓ

f) El text expositiu (1): estructura g) Identificació i producció de textosexpositius

h)

LLENGUA ISOCIETAT

i) Som iguals som diferents (1): ladiversitat lingüística

j) Anàlisi de la diversitat lingüística almón

k)


l) Lèxic del món fantàsticm) Els verbs d’ús bàsic i sinònims (1)n) El gènere: substantius i adjectiuso) Repàs morfologia verbal (1): el

passat perifràsticp) Les perífrasis d’obligacióq) L’oració (1): L’orde dels

components de l’oració i laconcordança

r) Tan/tants) Les oclusives finals

t) Ús del diccionari de sinònims

u) Discriminació fonètica de sons, ús deles convencions ortogràfiques,aplicació dels continguts conceptualsen contextos comunicatius i en laproducció de textos orals i escrits

v)

w)


x) La documentació i la recercad’informació

y) Ús autònom de les fontsd’informació tradicionals i de les TIC

z)

EDUCACIÓLITERÀRIA

aa) Els gèneres literaris

bb) El Romanticisme i la Renaixença

cc) Jacint Verdaguer, Teodor Llorente,Constantí Llombart, ÀngelGuimerà

dd) Diferenciació dels gèneres literaris ee) Lectura i anàlisi de textos del

Romanticisme i la Renaixença

ff)

gg)

hh)

13

UNITAT 2:Res no és elque sembla


COMUNICACIÓ

8 El text expositiu (2): fontsd’informació

9 Aplicació d’estratègies per a larecerca d’informació en fonts

LLENGUA ISOCIETAT

11 Som iguals som diferents (i2): la diversitat lingüística

12 Anàlisi de la diversitat lingüísticaa l’Estat espanyol


14 El lèxic de l’esport15 El vocabulari d’especialitat16 El nombre: substantius i

adjectius17 Repàs morfologia verbal (2):

passat perifràstic i passatsimple

18 Les perífrasis de probabilitat iimminència

19 L’oració (2): oració simple icomposta. Tipus decompostes. Anàlisi sintàctica

20 Quan / quant21 L’accentuació divergent;

dièresi i hiat

22 Interpretació d’informació delsvocabularis d’especialitat,sobretot en format digital

23 Discriminació fonètica de sons,ús de les convencionsortogràfiques, aplicació delscontinguts conceptuals encontextos comunicatius i en laproducció de textos orals i escrits


26 La recerca d’informació per al’elaboració de treballsacadèmics

27 Ús de tècniques de recercad’informació en fonts tradicionalsi TIC

EDUCACIÓLITERÀRIA

29 Els gèneres narratiu i el gèneredramàtic

30 El Realisme i el Naturalisme:Narcís Oller i EduardEscalante

31 El sainet

32 Anàlisi de les característiques delgènere teatral i del narratiu

33 Lectura i anàlisi de textos

14

UNITAT 3:Els moderns


COMUNICACIÓ

67.El text expositiu (3): esquemai resum

68.Elaboració d’esquemes i resums

LLENGUA ISOCIETAT

70.Les llengües romàniques 71. Identificació del valencià com allengua romànica


73.Lèxic de les arts74.Verbs d’ús bàsic (3)75.Repàs morfologia verbal (3):

present indicatiu i subjuntiu(1a conjugació)

76.Els pronoms relatius (1)77.L’oració (3): oracions

subordinades. Lessubordinades substantives

78.Si no/sinó79.Les majúscules i les

minúscules

80.Ampliació de la competèncialèxica especialitzada

81.Discriminació fonètica de sons,ús de les convencionsortogràfiques, aplicació delscontinguts conceptuals encontextos comunicatius i en laproducció de textos orals i escrits


84.L’esquema i el resum 85.Aplicació de l’esquema i elresum en l’elaboració de textosexpositius de l’àmbit acadèmic

EDUCACIÓLITERÀRIA

87.Els versos: síl·labes i rima

88.El Modernisme i elNoucentisme: Joan Maragall iEugeni d’Ors

89.Anàlisi de la rima i la mètrica 90.Lectura i anàlisi de textos

15

UNITAT 4:Allò que l’ull

no veu


COMUNICACIÓ

15. El text expositiu (i 4): elparàgraf

16. Elaboració de paràgrafs

17. Utilització de procediments per aredactar treballs classe i ferexposicions orals

LLENGUA ISOCIETAT

19. La història de la llengua (1):des dels orígens fins al segleXV

20. Anàlisi de la història de lallengua des dels orígens fins alsegle XV


22. El vocabulari patrimonial i elspréstecs

23. Els relatius (i 2): relatiupossessiu i neutre

24. Repàs morfologia verbal (4):la 2a conjugació

25. L’oració (4): subordinades derelatiu

26. Si / sí / s’hi27. L’abreviació (1): les

abreviatures28. Repàs de fonètica i

d’ortografia: j, g, tj, tg, x, tx,ig

29. Distinció entre lèxic patrimonial ipréstecs lingüístics o manlleus

30. Discriminació fonètica de sons,ús de les convencionsortogràfiques, aplicació delscontinguts conceptuals encontextos comunicatius i en laproducció de textos orals i escrits


33. L’exposició oral formal 34. Elaboració de textos expositiuscom a suport per a lesexposicions orals formals

EDUCACIÓLITERÀRIA

36. La metàfora i la comparació

37. Les Avantguardes

38. Identificació i aplicació de lestècniques de la metàfora i lacomparació

39. Lectura i anàlisi de textos

16

UNITAT 5:Colze a colze,

pas a pas


COMUNICACIÓ

14 El text argumentatiu (1):estructura

15 Els arguments. Tesi i antítesi

16 Identificació dels arguments i del’estructura argumentativa

17

LLENGUA ISOCIETAT

18 La història d ela llengua (2):segles XVI i XVII

19 Anàlisi de la història de la llenguadels segles XVI i XVII

20


21 Les interferències lèxiques isemàntiques

22 Els pronoms febles (1): el CD 23 Repàs morfologia verbal (5): la

tercera conjugació24 L’oració (5): les subordinades

adverbials circumstancials25 Per / per a26 L’abreviació (2): els acrònims 27 Repàs de fonètica i d’ortografia:

[z] i [s]

28 Ús de diccionaris convencionals idigitals en la correcció de treballsacadèmics


30

31


32 L’argumentació oral formal 33 Elaboració d’argumentacions per a ladefensa i refutació de temes diversos

34

EDUCACIÓLITERÀRIA

35 El ritme poètic

36 La poesia des de la Guerra Civilfins a l’actualitat: Vicent AndrésEstellés, Salvador Espriu, JoanBrossa i Maria Mercè Marçal

37 Anàlisi i producció de textos ambritme poètic


3940

41

17

UNITAT 6: Serjove, quina

moguda


COMUNICACIÓ

880El text argumentatiu (i 2): l’articled’opinió

881Anàlisi i producció d’articlesd’opinió

882

LLENGUA ISOCIETAT

883La història de la llengua (3): ss.XIX i XX

884Anàlisi de la història de la llenguadels ss. XIX i XX

885


886Els neologismes887Els pronoms febles (2): CI i la

combinació CD i CI (1)888Repàs morfologia verbal (6): els

verbs irregulars més freqüents(ser, estar, tenir, fer, voler, poder,anar, eixir i viure)

889L’oració (6): subordinadesadverbials finals, causal iconsecutives

890Doncs / perquè891L’abreviació (3): les sigles892Repàs de fonètica i d’ortografia: j,

tj, g, tg, ll, i

893Aplicació dels mecanismes decreació de mots nous

894Discriminació fonètica de sons, ús deles convencions ortogràfiques,aplicació dels continguts conceptualsen contextos comunicatius i en laproducció de textos orals i escrits

895

896


897Els diccionaris de neologismes 898Ús autònom de diccionarisconvencionals i de correctorslingüístics digitals com a instrumentsper a la correcció lingüística

899

EDUCACIÓLITERÀRIA

900Les veus de la narració

901La narrativa de postguerra: MercèRodoreda i Enric Valor

902Identificació i elaboració deseqüències textuals on apareixendiferent veus narratives

903Lectura i anàlisi de textos

904

905

906

18

UNITAT 7: Lapublicitat, una

qüestió dellengua iimatge


COMUNICACIÓ

5 El text publicitari: els argumentspersuasius

6 Anàlisi i producció d’anuncis id’eslògans

7

LLENGUA ISOCIETAT

8 La planificació lingüística 9 Anàlisi de la planificació lingüísticade les llengües minoritzades,especialment del valencià

10


11 La fraseologia (1): les solidaritatslèxiques; Verbs d’ús bàsic,antònims i sinònims

12 Els pronoms febles (3): elspronoms atribut i predicatiu.Combinació de pronoms (2)

13 Repàs morfologia verbal (7):derivats de batre, cloure, fondre,metre i rompre

14 L’oració (7): subordinadesadverbials condicionals iconcessives

15 Perquè/ per què/ per a què16 L’abreviació (i 4): els símbols 17 Repàs de fonètica: [λ]/[j];

ortografia: tl, tll, l·l, mb, mpt, mm,nn, nv

18 Aplicació d’estratègies de lectura demanuals de correcció lèxica isemàntica


20

21


22 El tractament de la informació: laprecisió lèxica i semàntica

23 Ús autònom de diccionaris desinònims i antònims, en formatconvencional i digital

24

EDUCACIÓLITERÀRIA

25 El text teatral: la representació

26 El teatre actual

27 Anàlisi de les tècniques derepresentació teatral

28 Lectura i anàlisi de textos teatrals

29

30

31

UNITAT 8:Un debat, de

bat a bat


COMUNICACIÓ

26 El debat: la refutació i laconcessió

27 Ús dels arguments per a rebatre irefutar opinions

28

LLENGUA ISOCIETAT

29 Unitat i diversitat: la variaciólingüística i l’estàndard

30 Identificació i ús de la variaciólingüística

31

19


32 La fraseologia (i 2): locucions irefranys

33 Els verbs de dicció: dir, parlar,etc.

34 Els pronoms febles (i 4): elspronoms CC i CR. La combinacióde pronoms (i 3)

35 Repàs morfologia verbal (i 8): lesformes no personals del verb

36 L’oració (i 8): subordinadesadverbials comparatives

37 L’ús de ser i estar endeterminacions circumstancials delloc

38 El tipus de lletra: redona, cursiva inegreta

39 Repàs de fonètica i d’ortografia:els sons de gendre i ioga

40 Aplicació d’estratègies de lectura demanuals de correcció lèxica isemàntica


42

43


32 El tractament de la informació: laprecisió lèxica i semàntica

33 Ús autònom de diccionaris delocucions i frases fetes i de refranys,en format convencional i digital

34

EDUCACIÓLITERÀRIA

44 Els subgèneres de l’assaig

45 L’assaig: Joan Fuster

46 Identificació dels subgèneres del’assaig


48

49

50

20

25 Distribució temporal de les unitats didàctiques

1r ESO

La distribució temporal prevista inicialment per a desenvolupar les 12 unitats en quès'ha organitzat el curs, d'acord amb els materials didàctics usats i a la càrrega lectivaassignada (3 hores setmanals), és la següent:

Primera avaluació: unitats 1 a 4Segona avaluació: unitats 5 a 8Tercera avaluació: unitats 9 a 12

2n ESO

En aquest curs es treballarà amb el llibre Valencià: Llengua i Literatura 2n ESO(Projecte ONA) de l’editorial Bromera i les unitats es dividiran de la següent manera:

1a avaluació: unitats 1, 2, 32a avaluació: unitats 4, 5, 63a avaluació: unitats 7, 8,9

3r ESOExpressem el temps dedicat als continguts d'una forma global; ho fem a partir de

l'organització del material curricular de 3r d'ESO en vuit unitats didàctiques.

UNITAT DIDÀCTICA TEMPORALITZACIÓ

Unitat 1: Una finestra oberta al món setembre-octubre

Unitat 2: He mirat aquesta terra! novembre

Unitat 3: Un munt de músiques desembre

Unitat 4: Conte contat, aquest conte s’ha acabat

gener

Unitat 5: Un món perdut. Els Tepuis febrer

Unitat 6: La màgia de la memòria. Te’n recordes?

març

Unitat 7: Ei!, KOM [email protected]? abril

Unitat 8: Temps d’oci, temps de lleure maig-juny

4t ESO

Expressem el temps dedicat als continguts d'una forma global; ho fem a partir del'organització del material curricular de 4t d’ESO en vuit unitats didàctiques.

Unitat Temps

Unitat 1: Fantàstica imaginació setembre-octubre

Unitat 2: Res no és el que sembla novembre

Unitat 3: Els moderns desembre

Unitat 4: Allò que l’ull no veu gener

Unitat 5: Colze a colze, pas a pas febrer

Unitat 6: Ser jove, quina moguda! març

Unitat 7: La publicitat, una qüestió de llengua i imatge

abril

Unitat 8: Un debat, de bat a bat maig-juny


TEMPORALITZACIÓ PQPI-21R TRIMESTRETEMA 1 L’alfabet. Els dígrafs. Els numerals. Els dies de la setmana,mesos i estacions.TEMA 2 La sil.laba i la separació sil.làbica. L’accentuació. L’accent diacríticTEMA 3 Accentuació de diftongs i hiats. La dièresi. L’oració: sintagma nominal i verbal2n TRIMESTRETEMA 4 L’apostrof. La contracció. La sinonímia i antonímia. Léxic: parts del cosTEMA 5 Les grafies p/b, t/d, c/g. B/V . Essa sorda i sonora.Léxic: casaTEMA 6 Les categories gramaticals. Les grafies g, j tg, tj. Gràfies x, tx, ig. Gràfies l, ll, l.l Léxic: carrer i esports.3r TRIMESTRETEMA 7 Els verbs: present i passat de l’indicatiu.La carta personal.TEMA 8 El futur i el futur perfet d’indicatiu. El currículum.TEMA 9 Verbs irregulars. Barbarismes.

30


6.METODOLOGIA.ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

a) Metodologia general i específica de l’àrea o matèria.

Quan arriba a l’ensenyament secundari, el nostre alumnat té ja conformats una sèrie d’esquemes apropòsit del fet lingüístic i del fet literari. Aquests esquemes poden estar constituïts per:

h) Coneixements implícits sobre el funcionament del codi lingüístic.i) Habilitats d’anàlisi i de comprensió de textos, frases, sintagmes i mots.j) Habilitats i destreses d’expressió oral i escrita.k) Valoracions i prejudicis sobre la llengua i la literatura.l) Coneixements sobre la situació en què es donen els missatges lingüístics.m) Consciència de la relació entre llengua i comunicació, etc.

Partint d’aquests esquemes previs, cal plantejar l’ensenyament-aprenentatge de la llenguad’acord amb un enfocament comunicatiu, és a dir, s’han de relacionar els mecanismes de la llenguaamb les condicions de producció i recepció de missatges. Per tant, caldrà tenir en compte:

a) L’apropiació dels paràmetres del context comunicatiu, tant físics (parlant, interlocutors, lloc itemps de l’enunciació) com socioinstitucionals, susceptibles de deixar empremta en l’enunciat,així com l’apropiació de les regles sociocomunicatives mitjançant les quals s’adequa el discursal context.

b) El coneixement i l’ús reflexiu del codi lingüístic, oral o escrit, pel que fa tant al pla oracional(regles morfosintàctiques i lexicosemàntiques) com al discurs (esquemes globals dels diferentstipus de textos i procediments de cohesió).

c) El desenvolupament d’actituds com la valoració de qualsevol llengua com a mitjà d’identitatcultural i de comunicació, la consideració de qualsevol llengua com a conjunt de varietats d’úsi la valoració i respecte d’aquestes varietats d’acord amb els paràmetres situacionals a quèresponen.

Però la competència comunicativa no és un saber que es puga transmetre des de fora, sinó queels parlants el construeixen moguts per la necessitat de comunicació mitjançant múltiples intercanvis alllarg de tota la vida. Aquest fet exigeix unes estratègies d’ensenyament obertes a la varietat d’estilsd’aprenentatge dels alumnes i a la diversitat de situacions de comunicació. En definitiva, el quel’escola ha de potenciar és l’autonomia de l’aprenent, la capacitat d’aprendre a aprendre.

Una metodologia com la que acabem d’esmentar es concreta en el terreny lingüístic en unaconcepció de l’aula com al marc per a la comunicació interactiva i on es facen arribar una grandiversitat de discursos que servisquen com a instruments pedagògics adients perquè la reflexió sobreels mecanismes de la llengua estiga integrada en les tasques d’anàlisi i producció del discurs.

Aquests aspectes són resolts, d’una banda, per la utilització d’una àmplia i variada gamma detextos i de seqüències textuals, i, de l’altra, per una programació basada en el treball per tasques o perprojectes que facilita la diversitat d’intercanvis comunicatius entre els alumnes, així com el vinclenecessari entre l’ús de la llengua i la reflexió metalingüística.

30


b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.

Les activitats i estratègies d’aprenentage i ensenyança es basen en els principis d’intervencióeducativa d’orientació constructivista i té com a element clau l’aprenentatge significatiu, un factorper a promoure la millora del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Fer un aprenentatge significatiu suposa establir una relació entre allò que s’aprén i algunelement ja existent en l’estructura cognitiva de l’individu i que és rellevant respecte al nou materialobjecte d’aprenentatge.

Segons la concepció constructivista de l’aprenentatge escolar, és l’alumne qui construeix elspropis esquemes de coneixement. Ara bé, perquè l’aprenentatge d’un contingut nou siga significatiu,cal que l’alumne relacione aquest contingut amb els conceptes que ja posseeix i les experiènciesprèvies. L’atribució de significat donada al material que és objecte d’aprenentatge té lloc a mesura quel’alumne va relacionant allò que aprén amb allò que ja sap i d’aquesta manera va construint,modificant i reelaborant els seus esquemes de coneixements.

Els avantatges inherents a l’aprenentatge significatiu, els podríem resumir de la manerasegüent:

n) El coneixement que s’obté significativament és retingut durant un període més llarg detemps, és a dir, es fixa de manera més estable en l’estructura cognitiva de l’alumne.

o) La informació que s’assimila significativament augmenta la capacitat d’aprendre altresconceptes que hi estan relacionats i en facilita l’aprenentatge.

p) La informació apresa, encara que s’oblide amb el temps, ja ha enriquit l’estructura cognitiva,perquè ha provocat l’ampliació, la diferenciació i la reestructuració de les idees rellevants del’alumne.

Per això, allò que de veritat interessa en l’acció docent del professorat és que l’aprenentatgeque els alumnes i les alumnes facen siga el més significatiu possible.

L’aprenentatge significatiu suposa, en l’alumnat:

q) L’assimilació activa del contingut de l’aprenentatge. És a dir, perquè el discentassimile els nous coneixements, cal que faça una activitat intensa per a establir relacions entreels nous coneixements i els ja existents en la seua estructura cognitiva.

r) La construcció de nous coneixements i la modificació dels que ja posseeix.s) La diferenciació progressiva dels continguts que va aprenent. A mesura que l’aprenentatge es

porta a terme, es produeix el desenvolupament i la reelaboració dels significats, ja que la informacióadquirida és modificada i, alhora, modifica els conceptes amb els quals es relaciona. Aquestdesenvolupament es facilita quan les idees més generals es presenten primer i es deixa per a desprésla diferenciació progressiva.

t) La reconciliació integradora dels continguts d’aprenentatge. Quan dos significats conceptualses presenten com a contradictoris, l’alumne/a experimenta un desequilibri cognitiu que el professoro la professora ha d’ajudar a superar.

31


b.1). L’aprenentatge significatiu i la funció del professorat

Aquest nou enfocament del procés d’ensenyament-aprenentatge haurà de modificar necessàriament lafunció del docent. La seua tasca no consistirà ja a transmetre coneixement, sinó a:

u) Descobrir els coneixements previs i els estadis evolutius de l’alumnat per a enfocar elsblocs temàtics des d’aquesta realitat.

v) Ser capaç de suscitar el conflicte cognitiu que provoque en l’estudiant la necessitat demodificar els esquemes mentals amb què es representava el món.

w) Ser capaç de proporcionar a l’alumnat un nou material d’informació que l’ajude a reequilibraraquests esquemes mentals que ell, intencionadament, ha tractat que entraren en conflicte.

El que acabem de dir significa que el professorat ha de conéixer i saber utilitzar,adequadament, no sols l’estructura lògica dels blocs temàtics, sinó també l’estructura psicològica del’alumnat.

b.2). L’aprenentatge significatiu i l’organització de les activitats d’ensenyament-aprenentatge

Pel que fa a l’organització de les activitats, convé assenyalar que el llibre de text de valencià per al’ESO les ha programades com a situacions en les quals l’alumnat siga capaç de:

x) «Sentir» la limitació dels seus sabers previs.y) «Experimentar» la inconsistència dels seus coneixements.z) «Descobrir» un nou esquema cognitiu més adequat per a comprendre la realitat.

Un altre aspecte important que cal destacar del nostre projecte és la programació en espiralque s’hi fa tant dels temes com de les activitats, de manera que aquells i aquelles alumnes quepuguen no acaben mai de caminar-hi.

32


7. AVALUACIÓ

a) Criteris d’avaluació.

Els criteris d'avaluació d'un curs mantenen una relació d'interdependència amb l'opció didàctica imetodològica i amb els objectius mínims fixats. Nosaltres partim ací dels criteris establits per laGeneralitat Valenciana en el currículum de l’educació secundària obligatòria per a la matèria Valencià:llengua i literatura.

L'avaluació d'una tasca -de qualsevol empresa- implica prendre en consideració tots elselements que hi intervenen, que en el cas de l'ensenyament serien els següents: l'objecte d'aprenentatge,l'aplicació metodològica d'aquest objecte, l'agent que l'aplica (el docent), el receptor-destinatari-participant (el discent), el material curricular, el mateix procés d'ensenyament-aprenentatge i fins i totels sistemes i el procés d'avaluació. Hi haurem de tenir present, per tant, que al llarg de tot el curs l'èxito el fracàs de la pràctica docent (el progrés en l'adquisició de la competència comunicativa en valenciàde l'alumnat) dependrà de molts factors, i que l'harmonia d'aquests factors és imprescindible per al'obtenció de resultats satisfactoris i eficaços.

b) Instruments d’avaluació.

Al llarg del curs es poden realitzar proves d'avaluació de tipus diferents:

a) Proves de diagnòstic: al principi de curs per a obtenir una informació mínima delsconeixements lingüístics previs i de la competència en valencià de cada alumne o alumna.b) Proves de progrés: exercicis de comprovació de coneixements orals i escrits sobre l'ús dellengua en un període determinat (en cada avaluació).d) Proves d'assoliment: exercicis orals i escrits per a la comprovació de l'adquisició de lacompetència comunicativa en valencià al final de cada nivell (juny i setembre).Les proves de recuperació es realitzaran al llarg del curs i tindran com a objectiu comprovar

l'assoliment dels objectius mínims previstos per a cada nivell. Al mes de setembre hi haurà programades proves específiques de recuperació per a tots els cursos de l’etapa

c) Tipus d’avaluació.

Normalment quan es parla d’avaluar, o de l’avaluació, es relaciona amb situacions de neguit, nervis:se sol pensar en els exàmens, les hores d’estudi, els temes que s’han de saber, les notes... Tots aquests conceptes formen part de l’univers de l’avaluació però l’enfocament i la importància que se li dóna a aquest procés pot fer que es visca com un fet angoixant i, per tant, avorrit i poc motivador o com una situació d’aprenentatge integrada en les pràctiques diàries de l’aula.

Tant des del punt de vista de l’estudiant com del professor, l’avaluació de l’aprenentatge dins l’àmbit educatiu es considera necessària i queda justificada per dues funcions:

33


- Per una banda s’avalua l’aprenentatge dels estudiants perquè el professor puga recollir evidències del seu progrés en el procés d’aprenentatge i puga, així, oferir ajudes molt ajustades a les seues necessitats. Aquesta funció és de tipus pedagògic.

- Per altra banda, s’avalua l’aprenentatge dels estudiants per comprovar que s’han assolit uns coneixements i certificar que es té un nivell de coneixement i que s'està en disposició de passar al nivell educatiu superior. Aquesta funció és de tipus acreditatiu.

Ambdues funcions posen de manifest l’avaluació entesa com un mecanisme que té com a darrera finalitat comprovar que s’estan assolint (o s’han assolit), i en quin grau, els objectius d’aprenentatgeplantejats a l’inici de l’activitat educativa. Aquest mecanisme permet valorar el procés d’aprenentatge introduint quan siga necessari mesures de millora.

Si es té en compte el moment dins el procés d’ensenyament-aprenentatge en què es duu a terme l’avaluació, es poden diferenciar tres tipus d’avaluació que responen a objectius diferents:

- Avaluació inicial (diagnòstica): com el mateix nom indica, aquest tipus d’avaluació es produeix a l’inici de l’assignatura, normalment durant la primera setmana de classe, i té com a principal objectiu identificar els coneixements previs dels estudiants vers els continguts d’aprenentatge.

- Avaluació formativa (continuada, processual): aquest tipus d’avaluació es dóna durant tota l’assignatura. L’objectiu és informar de l’evolució i progrés de l’aprenentatge dels estudiants per tal de poder oferir ajudes i flexibilitzar algunes decisions tenint en compte el ritme d’aprenentatge i les necessitats dels estudiants. Aquest tipus d’avaluació fomenta i potencia la regulació de l’aprenentatge dels estudiants.

- Avaluació final (sumativa): és l’avaluació que es produeix al final de l’assignatura (les avaluacionsparcials sovint es poden considerar avaluacions sumatives: tot depèn de com estiga configurat el sistema general d’avaluació de l’assignatura). Es proposa comprovar si els estudiants han realitzat l’aprenentatge que s’havia planificat i que s'esperava que assoliren.

Si es tenen en compte aquests tipus d’avaluació i l’objectiu que es proposen, es poden utilitzar diferents instruments d’avaluació. Així, per exemple, en l’avaluació inicial es poden fer servir qüestionaris, mapes conceptuals, preguntes obertes...

- En l’autoavaluació l’estudiant valora els coneixements que té o que ha adquirit en el procés d’aprenentatge. Ell mateix és el responsable d’avaluar-se i li serveix per conèixer quins temes té ben

34


preparats i quins ha de reforçar.

- L’avaluació entre iguals requereix de la participació de tots els estudiants (pot ser que estiguin agrupats o per parelles), que es converteixen en avaluadors dels treballs, proves escrites... dels seus companys. Els criteris d’avaluació poden ser decidits pel professor o pels mateixos estudiants. Aquest sistema d’avaluació permet a l’estudiant posar-se en el rol d’avaluador i conèixer què suposa corregir, valorar i comunicar els resultats a un company de l’aula.

L’avaluació, en l’àmbit educatiu, és una presa de decisions que té en compte uns objectius d’aprenentatge i que ha de partir d’uns criteris explicitats i coneguts tant per l’avaluador com per l’avaluat.

d) Criteris de qualificació

35


CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE 1r D'ESODEPARTAMENT DE VALENCIÀ.LLENGUA I LITERATURA

IES SANT VICENT CURS 2014-2015

1r curs d'ESO

CONCEPTES: 60%PROCEDIMENTS: 30 % ( 15% dels deures, treballs, activitats de classe,... i 15% del llibre de lectura)ACTITUDS: 10% ( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de classei que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient per suspendre l'avaluació)

La nota global de l'avaluació serà la suma de tots els apartats anteriors, sempre i quan estiguenaprovats, amb un mínim de 5, cadascun dels apartats anteriors (conceptes, procediments iactitud)

En cada avaluació es farà un examen per tema o cada dos temes, a criteri del professor, amb unmínim de 5 preguntes.

En cada examen de conceptes es farà obligatòriament una prova de dictat, que suposarà el 10%del valor total de la nota mitjana de l'avaluació. Es podrà incloure dins del mateix examen o enun altre moment, a criteri del professor/a. Llevarem 0'1 punts per cada errada i 0'05 per accent.

Control de la Matèria:1a Avaluació: dilluns 2 de desembre del 20132a Avaluació: dilluns 3 de març del 20143a Avaluació: dilluns 9 de juny del 2014

Les lectures obligatòries per a 1r ESO són:

1r trimestre. LLuna i la pluja, de Llucià Vallés, Editorial Brome2n trimestre: Joan el Cendrós, Carles Alberola, Editorial Bromera3r trimestre: L'ull de la mòmia, de Jesús Cortés, Editorial Bromera

Les lectures s'avaluaran a través d'una prova de tipus test, de múltiple elecció o de respostacurta, la qual tindrà un mínim de 10 preguntes . Cada 2 preguntes mal contestades, de les demúltiple elecció, descomptarem una bé. Les que es deixen en blanc no descomptaran i les deresposta curta tampoc. També es podrà avaluar de manera oral.

La nota final serà el resultat d'una avaluació contínua i s'obtindrà de la mitjana aritmètica de lestres avaluacions.

36


Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels ofertats pelprofessor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El màxim que es podrà apujar serà1 punt.

Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en la revista del'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5 punts.

Els alumnes que vagen a juliol hauran d'examinar-se de tots els continguts. L'examen serà igualque els realitzats durant el curs, també hi haurà un dictat. La prova inclourà 10 preguntes, 6referides als continguts impartits, un dictat i 3 relacionades amb els llibres de lectura obligatòriadurant el curs. Cada pregunta valdrà 1 punt, s'haurà de traure un 5 com a mínim per a consideraraprovada l'assignatura.

La nota màxima amb la que es qualificarà la prova de juliol serà un 5.

37


CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'ESODEPARTAMENT DE VALENCIÀ.LLENGUA I LITERATURA


2n d’ESO

CONCEPTES 60%PROCEDIMENTS 30 % ( 15% dels deures, treballs, activitats de classe,... i 15% del llibre de lectura)ACTITUDS 10%( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient per suspendre l'avaluació)

La nota global de l'avaluació serà la suma de tots els apartats anteriors, sempre i quan estiguen aprovats, amb un mínim de 5, cadascun dels apartats anteriors (conceptes, procediments i actitud)

En cada avaluació es farà un examen per tema o cada dos temes, a criteri del professor, amb un mínim de 5 preguntes.

En cada examen de conceptes es farà obligatòriamnet una prova de dictat, que suposarà el 10% del valor total de la nota mitjana de l'avaluació. Es podrà incloure dins del mateix examen o en un altre moment, a criteri del professor/a. Llevarem 0'1 punts per cada errada i 0'05 per accent.

Les lectures obligatòries per a 2n ESO són:(professor Antonio Cutillas)

a) 1r trimestre.Marina, Gemma Pasqual, de. Voramarb) 2n trimestre: Diari de la Neus Ed. Bromera

c)3r trimestre La mansió del terror Ed. Bromera

38


Lectures de segon d’Eso. Almenys una per trimestre: (professor Cèsar Moreno)

Quan un toca el dos, Anna-Greta Winberg, La Magrana. Dràcula, Bram Stoker, Bromera. Històries de por, Angela Sommer-Bodenburg, Bromera. Relats de terror, Edgar Allan Poe, Editorial. Bromera. Un estiu a Borneo, Pilar Garriga, Editorial Barcanova. El món sobre rodes, Albert Casals, Edicions 62.Rondalles, Enric Valor, Editorial Bullent. Nirvana, Pere Formiguera, Editorial Barcanova.

Les lectures s'avaluaran a través d'una prova de tipus test,de múltiple elecció o de resposta curta, la qual tindrà un mínim de 10 preguntes . Cada 2 preguntes mal contestades, de les demúltiple elcció,descomptarem una bé. Les que es deixen en blanc no descomptaran i les de resposta curta tampoc. També es podrà avaluar de manera oral.

La nota final serà el resultat d'una avaluació contínua i s'obtindrà de la mitjana aritmètica de les tres avaluacions.

Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El màxim que es podrà apujar serà 1 punt.

Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en la revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5 punts.

7 Els alumnes que vagen a juliol hauran d'examinar-se de tots els continguts. L'examen serà igual que els realitzats durant el curs, també hi haurà un dictat. La prova inclourà 10preguntes, 7 referides als continguts imaprtits i 3 relacionades amb els llibres de lectura obligatòria durant el curs. Cada pregunta valdrà 1 punt, s'haurà de traure un 5 com a mínim per a considerar aprovada l'assignatura.

8 La nota màxima amb la que es qualificarà la prova de juliol serà un 5.

Criteris per als alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO amb la matèria pendent de cursos anteriors.

Els alumnes que tinguen la matèria pendent de cursos anteriors podran superar-la atenent als següents criteris:

a)Si l'alumne/a aprova les dues primeres avaluacions del curs en el qual està, es considerarà la matèria pendent aprovada.b)Si no es dóna la condició anterior es farà una prova escrita de pendents a principis del mesde maig.

39


c)Si no supera tampoc la prova referida en el punt 2, ja haurà de presentar-se a les proves de setembre.

40




3r d’ESO

CONCEPTES 60%PROCEDIMENTS 35 % ( 15% dels deures, treballs, activitats de classe,... i 20% del llibre de lectura)ACTITUDS 5%( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient per suspendre l'avaluació)

15. La nota global de l'avaluació serà la suma de tots els apartats anteriors,sempre i quan estiguen aprovats, amb un mínim de 5, cadascun dels apartats anteriors (conceptes, procediments i actitud).

16. En cada avaluació es farà, com a mínim, un examen de conceptes, amb un mínim de 6 preguntes.

3. Es farà un control dels llibres de lectura i la qualificació d'APTE, mínim un 5, serà requisit imprescindible i necessari per tal d'aprovar la matèria en cada trimestre. L'alumne tindrà l'oportunitat de recuperar els controls de lectura, NO APTE, durant el tercer trimestre.

4. Les lectures per a 3r ESO són:(proessora Noèlia Soldevila)

Primer trimestre: Les urpes del diable, Silvestre Vilaplana, Bromera.

Segon trimestre: Xènia, tens un WhatsApp, Gemma Pasqual, Barcanova

Tercer trimestre: La fàbrica, Gemma Pasqual, Alfaguara Voramar.

El control de cada lectura es realitzarà:

Primer trimestre: 26 de noviembre (3r D/E) i 27 de noviembre (3r B).

Segon trimestre: 4 de març (3r D/E) i 5 de març (3r B).

Tercer trimestre: 20 de maig (3r D/E) i 21 de maig (3r B).

Professor Cèsar Moreno:

41


3r d’EsoLectures , almenys una per trimestre. Iqbal Masih, Miguel Griot, editorial Oxford.Contes d’amor, Hermann Hesse, editorial La Magrana. El vescomte migpartit, Italo Calvino, Edicions 62. Paraules que curen, Àlex Rovira, Plataforma Editorial.Joc brut, Manuel de Pedrolo, Edicions 62.Nirvana, Pere Formiguera, Edicions Barcanova. Rondalles valencianes, Enric Valor, Edicions del Bullent. (Triar un volum).Rondalles del Baix Vinalopó, Joaquim González i Caturla, Editorial Aguaclara.Rondalles de l’Alacantí, Joaquim González i Caturla, Editorial Aguaclara.Tirant lo Blanc, Joanot Martorell, Ed. BromeraLa saviesa de l’indi mericà, J. J. Olañeta Editor. Les meves paraules són com estrelles, Cabdill Seattle, Cabdill Joseph, Cabdill Casaca Roja, J. J. Olañeta EditorMare terra, pare cel, E. S. Curtis, J.E. Brown, J: J. Olañeta Editor. Saviesa Africana, Mariama Hima, J. J. Olañeta Editor. El cant del sol, Rumi, J. J. Olañeda Editor. El collar de la coloma, Ibn Azm de Córdoba, Edicions Bullent.

5. Les lectures s'avaluaran a través d'una prova de tipus test,de múltiple elecció, o de resposta curta, la qual tindrà 20 preguntes . Cada 2 preguntes de resposta múltiple mal contestades, descomptarem una bé. Les que es deixen en blanc no descomptaran i les de resposta curta tampoc. També es podrà avaluar de manera oral.

6. La nota final serà el resultat d'una avaluació contínua i s'obtindrà de la mitjana aritmètica deles tres avaluacions.

7. Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El màxim que es podrà apujar serà 1 punt, 0'5 cada treball,sempre i quan estiga l'avaluació amb un mínim de 5.

8. . Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en la revistade l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5 punts.

9. .Els alumnes que vagen a setembre amb els continguts i alguna o vàries lectures,s'aplicarà el següent criteri per tal de valorar la prova: 80% continguts i 20% lectures. Si, en un altre cas, només va a setembre amb les lectures o només amb els continguts , tant en una opció com en l'altra,l'examen valdrà el 100%. ës requisit imprescindible arribar a un 5 en les lectures i a

42


un 5 en la matèria, per poder aprovar, en cas contrari, no s'aplicaran els percentatges.

10. La nota màxima amb la qual es podrà qualificar a un alumne en la prova extraordinària de juliol serà un 5.


Els alumnes que tinguen la matèria pendent de cursos anteriors podran superar-la atenent als següents criteris:

1. Si l'alumne/a aprova les dues primeres avaluacions del curs en el qual està, es considerarà la matèriapendent aprovada.

2. Si no es dóna la condició anterior es farà una prova escrita de pendents a principis del mes de maig.3. Si no supera tampoc la prova referida en el punt 2, ja haurà de presentar-se a les proves

extraordinàries de juliol.

43




4t curs de l'ESO

48 CONCEPTES: 60%49 PROCEDIMENTS: 35 % ( 15% dels deures, treballs, activitats de classe,... i 20% del llibre

de lectura)50 ACTITUDS: 5% ( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de classe i

que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient per suspendrel'avaluació)

37 La nota global de l'avaluació serà la suma de tots els apartats anteriors, sempre i quanestiguen aprovats, amb un mínim de 5, cadascun dels apartats anteriors (conceptes,procediments i actitud)

38 En cada avaluació es farà, com a mínim, un examen de conceptes, amb un mínim de 6preguntes.

23 1a Avaluació: dimecre 26 de novembre del 201424 2a Avaluació: dimecres 4 de març del 201525 3a Avaluació: dimecres 20 de maig del 2015

39 Es farà un control dels llibres de lectura i la qualificació d'APTE, mínim un 5, serà requisitimprescindible i necessari per tal d'aprovar la matèria en cada trimestre. L'alumne tindràl'oportunitat de recuperar els controls de lectura, NO APTE, durant el tercer trimestre.

40 Si un alumne té la lectura suspesa, farà una recuperació al llarg de la tercera avaluació, per tal de poder aprovar l’apartat de lectures abans dels exàmens extraordinaris, ja que és requisit imprescindible tenir-le aprovades, per tal de superar l’assignatura.

41 Les lectures obligatòries per a 4t ESO són:

9071r trimestre. Terra baixa Àngel Guimerà, Editorial Teide907.1 Control: dimecres 29 d’octubre del 2014

9082n trimestre: Aloma , Mercé Rodoreda, Edicions 62908.1 Control: dimecres 28 de gener del 2015

9093r trimestre L'últim vaixell, Gemma Pasqual, Ed.: Voramar 909.1 Control: dijous 29 d’abril del 2015

RECUPERACIÓ DE LES LECTURES OBLIGATÒRIES:

. Dimecres 27 de maig del 201542 Les lectures voluntàries per a 4t ESO són:

44


23 1r trimestre: Simó, Isabel-Clara, Júlia, Editorial: Bromera24 2n trimestre:

24.1 Estellés, Vicent Andrés, 69 poemes d’amor, Editorial: Bullent24.2 Estellés, Vicent Andrés, 66 poemes imprescindibles, Tàndem

25 3r trimestre:25.1 Tusón, Jesús, Una imatge no val més que mil paraules, Empúries25.2 Fuster, Joan, Ser Joan Fuster. Antologia de textos fusterians, Bromera.

- Les lectures s'avaluaran a través d'una prova de tipus test, de múltiple elecció, o deresposta curta, la qual tindrà com a mínim 20 preguntes . Cada 2 preguntes de respostamúltiple mal contestades, descomptarem una bé. Les que es deixen en blanc nodescomptaran i les de resposta curta tampoc. També es podrà avaluar de manera oral.

- Aquell alumne que tinga 10 faltes d’assistència sense justificar de maneraadequada en una avaluació, tindrà l’actitud insuficient (-5 %), així com tambétindrà insuficient l’apartat de procediments en tot allò que es refereix al treball del’alumne en classe: deures, activitats diáries... (-15% de procediments). D’acordamb el que estipula el Reglament de Règim Intern del Centre les faltes a classehauran de ser justificades per part dels pares o tutors legals en el termini màxim detres dies des de la incorporació de l’alumne al Centre i si les faltes són previsibless’hauran de comunicar amb antelació als professors.

- La nota de l’avaluació final del curs serà la mitjana aritmètica dels conceptes,procediments i actitud de les tres avaluacions. Per tal de superar el curs per tant l’alumnehaurà d’haver aprovat totes les lectures, el resultat de la nota mitjana de l’apartat deconceptes ha d’aprovar-se i també s’ha de superar l’apartat d’actitud. La no suficiènciaen algun dels apartats esmentats anteriorment comportarà la INSUFICIÈNCIA enl’assignatura.

- Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels ofertatspel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El màxim que es podràapujar serà 1 punt, sempre i quan estiga l'avaluació amb un mínim de 5.

- Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en larevista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5 punts.

- Els alumnes que vagen a setembre amb els continguts i alguna o vàries lectures,s'aplicarà el següent criteri per tal de valorar la prova: 80% continguts i 20% lectures. Si,en un altre cas, només va a setembre amb les lectures o només amb els continguts , tanten una opció com en l'altra, l'examen valdrà el 100%. és requisit imprescindible arribara un 5 en les lectures i a un 5 en la matèria, per poder aprovar, en cas contrari, nos'aplicaran els percentatges.

- La nota màxima amb la qual es podrà qualificar a un alumne en setembre serà un 5.

45



Els alumnes que tinguen la matèria pendent de cursos anteriors podran superar-la atenent alssegüents criteris:

Si l'alumne/a aprova les dues primeres avaluacions del curs en el qual està, es considerarà lamatèria pendent aprovada.Si no es dóna la condició anterior es farà una prova escrita de pendents a principis del mes demaig.Si no supera tampoc la prova referida en el punt 2, ja haurà de presentar-se a les proves desetembre.

46


CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE PRIMER DE BATXILLERATDEPARTAMENT DE VALENCIÀ. LLENGUA I LITERATURA


CONCEPTES 70% ( 35% Literatura i 35 % Normativa –sempre inclourà un dictat)PROCEDIMENTS 25 %/(15% llibre de lectura i 10% deures, redacció i treball de classe)ACTITUD 5 %( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient per suspendre l'avaluació)

Els exàmens de continguts es faran un per avaluació de tipus test, dividint la matèria en dos proves d’un mínim de 20 preguntes cadascuna. Una prova correspon als apartats del llibre Història de la literatura i La llengua en el seu contex, i l'altra a l'apartat de Normativa –inclourà un dictat . Les preguntes seran de múltiple elecció o de contestar breument. Les de múltiple elecció que siguen contestades incorrectament, a efectes de la nota, descomptaran una bé cada dues mal. Les de resposta curta no. Les que queden en blanc tampoc descomptaran.

Control 1a Avaluació:dilluns 24 de novembre (Normativa)

Dilluns 1 de desembre (Literatura i Llengua)

Control 2a Avaluació: dilluns 2 de març (Normativa)Dilluns 9 de març (Literatura i Llengua)

Control 3a Avaluació:dilluns 18 de maig (Normativa)

Dilluns 25 de maig (Literatura i Llengua)

En cada examen de Normativa es farà obligatòriament una prova de dictat, que suposaràel 10% del valor total de la nota de Normativa. Es podrà incloure dins del mateix exameno en un altre moment, a criteri del professor/a. Es descomptarà 0,1 punts per cada errada i0,05 punts per cada falta d’accentuació (Amb 10 errades la puntuació del Dictat seria un0)

La nota de l'apartat de conceptes serà la suma de les dues proves, que tindran el mateix valor.

L'apartat de procediments queda dividit de la següent manera: 15 % al llibre de lectura obligatori i 10% a les redaccions, deures de casa que es demanen durant el curs i treball de classe.

Del llibre de lectura es farà una prova escrita tipus test, en la qual les preguntes contestades incorrectament descomptaran una bé cada dues que estiguen mal. Les que queden en blanc no descomptaran. Tindrà un mínim de 20 preguntes. És obligatori aprovar la lectura per poder aprovar l'avaluació.

Al llarg del trimestre es dedicarà, mínim una sessió, a fer una prova de redacció d’unes 200

47


paraules. Amb 20 faltes d’ortografia o més la nota global de la Redacció serà d’un 0. Per a la puntuació es tindrà en compte l’adequació, la coherència i la cohesió del text. Uns dies abans es farà saber el tema per a que l'alumne puga buscar idees i durant la sessió farà la prova sense capa material d'ajuda (diccionaris, gramàtiques,..). La nota formarà part del 10% de procediments.

Si un alumne té la lectura suspesa, farà una recuperació al llarg de la tercera avaluació, per tal de poder aprovar l’apartat de lectures abans dels exàmens extraordinaris, ja que és requisit imprescindible tenir-les aprovades, per tal de superar l’assignatura.

Si un alumne no assisteix el dia acordat per a realitzar la prova de lectura o qualsevol de les proves programades, haurà de justificar la falta degudament –certificat mèdic original- en el moment de la seua reincorporació a classe i el professor decidirà si és adequat realitzar-li la prova, o no.

Si un alumne falta a classe el dia de la prova de lectura, si així ho decideix el professor, la recuperació podrà fer-se a través d'una prova oral, on el docent li formularà diverses preguntes i l'examinand haurà de respondre adequadament i amb un nivell estàndard sense incorreccions, haurà de demostrar la capacitat comunicativa adient al nivell de 1r de batxillerat. Es valorarà la fonologia, elocució, lèxic, semàntica, morfologia i sintaxi. Valorarem amb 50% l'exposició oral i amb 50% els continguts.

Si un alumne falta a classe el dia de la prova de redacció o de dictat, se li aplicarà la mitjanaa les proves que tinga fetes, no podrà repetir-les. Si no en fa ninguna, pels motius que siguen, la nota no computarà dins l'avaluació.

Si un alumne falta a classe el dia de la prova de continguts, i justifica la falta degudament, siel professor creu oportú li repetirà la prova, però aquesta ja no serà obligatòriament tipus test, podrà fer el professor la prova que considere adequada.

La nota de l'avaluació serà el resultat de la suma de conceptes i procediments i l'actitud , sempre i quan estiguen tots els apartats aprovats.

Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada o realitzant una prova un dia concret. El màxim que es podrà apujar serà 1 punt, sempre i quan estiga l'avaluació amb un mínim de 5.

Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en la revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5 punts.

La nota de l’avaluació final del curs serà la mitjana aritmètica dels conceptes, procediments i actitud de les tres avaluacions. Per tal de superar el curs per tant l’alumne haurà d’haver aprovat totes les lectures, el resultat de la nota mitjana de l’apartat de conceptes ha

48


d’aprovar-se i també s’ha de superar l’apartat d’actitud. La no suficiència en algun dels apartats esmentats anteriorment comportarà la INSUFICIÈNCIA en l’assignatura.

Aquell alumne que tinga 10 faltes d’assistència sense justificar de manera adequada enuna avaluació, tindrà l’actitud insuficient (-5 %), així com també tindrà insuficientl’apartat de procediments en tot allò que es refereix al treball de l’alumne en classe:deures, activitats diáries... (-15% de procediments). D’acord amb el que estipula elReglament de Règim Intern del Centre les faltes a classe hauran de ser justificades perpart dels pares o tutors legals en el termini màxim de tres dies des de la incorporacióde l’alumne al Centre i si les faltes són previsibles s’hauran de comunicar ambantelació als professors.

Els alumnes que hagen de recuperar el curs mitjançant la realització d’una prova extraordinària, poden tenir sense superar:

Continguts i lectures: l'examen serà igual que els realitzats durant el curs, tipus test, amb un mínim de 20 preguntes d'Història de la literatura i La llengua en el seu context, i 20 de Normativa. A més d'un dictat, i dels llibres de lectura que no haja superat. La puntuació serà la següent: si té tres, dos o un llibre de lectura (conceptes 70%, lectures 20% i dictat 10%).Serà condició imprescindible per poder aprovar la matèria que l'alumne tinga les lectures aprovades, en cas contrari la qualificació, encara que els altres apartats estiguen aprovats, serà insuficient.

Continguts: l'examen serà igual que els realitzats durant el curs, tipus test, amb un mínim de 20 preguntes d'Història de la literatura i La llengua en el seu context, i 20 de Normativa. A més d' un dictat,( conceptes 80% dictat 20%).

Lectures: l'examen tindrà, com a mínim, 5 preguntes de cada lectura no superada.Cada lectura ha d'estar aprovada (amb un 5).Serà condició imprescindible per poder aprovar la matèria que l'alumne tinga totes les lectures aprovades, en cas contari la qualificació,encara que els altres apartats estiguen aprovats, serà insuficient.

La màxima nota amb la qual es podrà qualificar a la prova de setembre serà un 5.

Llibres de lectura obligatoris en 1r de Batxillerat

1r trimestre: El somriure del diable, Jordi Sierra i Fabra, Editorial BromeraControl: dilluns 20 d’octubre del 2014

2n trimestre L'estany de foc, Silvestre Vilaplana, Editorial BromeraControl: dilluns 26 de gener del 2015

c) 3r trimestre. Ací no paga ni Déu, Dario Fo, Editorial Bromera

Control: dilluns 4 de maig del 2015

49


RECUPERACIÓ DE LES LECTURES OBLIGATÒRIES:

. Dilluns 1 de juny del 2015

50


CRITERIS DE QUALIFICACIÓ 2n DE BATXILLERAT

CONCEPTES: 70% (EXAMEN)PROCEDIMENTS: 30% (20% COMENTARIS I EXERCICIS I 10% LECTURA)ACTITUD: l’ACTITUD (INCLOSA LA SOCIOLINGÜÍSTICA) PODRÀ AUGMENTAR OMINVAR FINS A UN 5% LA NOTA FINAL.

La nota global de l’avaluació serà la suma dels tres apartats anteriors.En cada avaluació es farà un examen l’estructura del qual serà la següent:

Comprensió del text (tema, parts, resum i qüestions relatives a la caracterització)Valoració: 3 punts sobre 10. les preguntes seran del tipus següent: Descriure el tema i les parts bàsiques del text. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen altext. Identificar el registre (formal / informal) o la varietat geogràfica (català central,valencià o balear) especificant els trets corresponents que apareixen al text. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia,hipèrbole, ús de la cursiva, del parèntesi, de les cometes, etc. Identificar les veus del discurs. Identificar i justificar les marques de modalització del text. Identificar i analitzar els mecanismes de referència externs i interns, connectors, etc.Anàlisi lingüística del text: identificació i anàlisi d’estructures gramaticals(pronúncia, sintaxi i lèxic). Valoració: 3 punts sobre 10. Expressió i reflexió crítica. Avaluació de la capacitat de l’estudiant d’elaborar dostextos en registre formal i de valorar críticament un text mitjançant senglesredaccions d’unes 150 paraules. La qüestió se centraràen la literatura contemporània i podrà tenir un dels 16 enunciats següents.1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la guerracivil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia delspersonatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració ? Explica per què.4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societatcontemporània i amb quins recursos ho fa.6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de lapostguerra fins a finals dels anys 70.7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de SalvadorEspriu.9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho iraona-ho.11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys

51


70.12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de pedrolo.13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el mónaudiovisual.15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitatcontemporània. Explica-ho.

En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran méspositivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees iconceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) idemostren un bon domini gramatical i de l’expressió lèxica.

Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0,05 puns per error. Lesfaltes repetides no es comptaran. El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta eldescompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.

LECTURESLes lectures, així com el comentari de text faran d’exercicis d’ensinistrament de cara a la provad’avaluació, per tant, contindran qüestions relacionades amb el model d’examen descrit.

1ª AVALUACIÓMercè RODOREDA, La plaça del diamant, Bromera.Enric VALOR, La idea del’emigrant, Tàndem.

2ª AVALUACIÓ Quim MONZÓ, Uf, va dir ell, Quaderns Crema.3ª AVALUACIÓ Joan Francesc MIRA, Una biblioteca en el desert. Bromera.

La nota global serà el resultat dels percentatges següents: 1ª avaluació (25%), 2ª avaluació (25%), 3ªavaluació (50%).

La prova extraordinària de juny / juliol respondrà a l’estructura i als criteris de l’examen descritsmés amunt.

Alumnes pendents amb la matèria de PRIMER DE BATXILLERAT

Tenen una hora de repàs els dimecres a cinquena hora. Se'ls dóna fitxes i apunts de repàs.

Tindran una prova el 21 de gener i una altra el 6 de maig, són eliminatòries.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ PQPI-2

Tot el curs depén d'uns mateixos procediments d'avaluació: per a comprovar el nivell de

52


competència en comunicació lingüística hem d'utilitzar els instruments d'avaluació al nostre abast i

promoure un aprenentatge significatiu i autònom. Per això, l'observació directa, la correcció

personalitzada i la comprovació de la naturalesa de la correcció realitzada pels alumnes es

convertixen en els principals procediments d'avaluació.

Açò és aplicable a les tasques que es realitzen al llarg de cada unitat, però també a la prova

de contingut, amb l'única excepció que la correcció en este últim cas la realitza el professor, no

l'alumne. No obstant això, eixe procés corrector no ha d'avaluar tan sols el resultat final, sinó el

procés en si. Per a avaluar el dit procés, les tasques proposades han d'estar encaminades a eixe

objectiu, no sols a demostrar uns coneixements teòrics. Com a resultat de totes les tasques que

realitza en l'activitat diària i en la prova d'avaluació al final de cada unitat, l'alumne ha de ser

qualificat amb una nota numèrica final de l'avaluació. Eixa nota numèrica dependrà del protocol de

qualificació adoptat per cada departament. En el nostre cas este protocol seguix les pautes següents:

a. 30 % controls b. 20 % Treball diari i deures

c. 10% Lectura

d. 20 % : treballs (redaccions, resums...) e. 20 % de l'actitud.

CRITERIS DE QUALIFICACIÍ FPB- FPQB

Tot el curs depén d'uns mateixos procediments d'avaluació: per a comprovar el nivell de

competència en comunicació lingüística hem d'utilitzar els instruments d'avaluació al nostre abast i

promoure un aprenentatge significatiu i autònom. Per això, l'observació directa, la correcció

personalitzada i la comprovació de la naturalesa de la correcció realitzada pels alumnes es

convertixen en els principals procediments d'avaluació.

Açò és aplicable a les tasques que es realitzen al llarg de cada unitat, però també a la prova

de contingut, amb l'única excepció que la correcció en este últim cas la realitza el professor, no

l'alumne. No obstant això, eixe procés corrector no ha d'avaluar tan sols el resultat final, sinó el

procés en si. Per a avaluar el dit procés, les tasques proposades han d'estar encaminades a eixe

objectiu, no sols a demostrar uns coneixements teòrics. Com a resultat de totes les tasques que

53


realitza en l'activitat diària i en la prova d'avaluació al final de cada unitat, l'alumne ha de ser

qualificat amb una nota numèrica final de l'avaluació. Eixa nota numèrica dependrà del protocol de

qualificació adoptat per cada departament. En el nostre cas este protocol seguix les pautes següents:

Exàmens: 30%Treballs: 20%Lectura: 20%Treball diari i deures: 10%Actitud: 20%

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'OPTATIVA DE TALLER DE DRAMATITZACIÓ I

TEATRE

APARTATS QUE ES VALORARAN:

A) PUNTUALITAT I ASSISTÈNCIA A CLASSE: 2 PUNTS

-Per cada dia de retard es lleven 0,5 punts. Les faltes no justificades a classe restaran també 0'5 punts.

B) DISCIPLINA I COMPORTAMENT A LES CLASSES: 2 PUNTS

-L'alumne ha de mostrar-se col·laborador i sempre ha d'estar pendent del seu treball i el delsseus companys. Cada vegada que interferisca negativament en el desenvolupament normal de la classe se li restaran 0'5 punts.

C) APORTACIÓ DE MATERIALS, VESTUARI I TREBALL DE DECORATS: 2 PUNTS

-Quan a un alumne se li propose aportar algun material que sol tenir a casa, bé refrit als decorats o vestuari i no siga dut en la data acordada, així com no col·labore eficaçment en la tasca encomanda per a la confecció de decorats o vestuari se li llevaran per cada falta comesa 0,5 punts.

D) REPRESENTACIÓ I POSADA EN ESCENA: 4 PUNTS

- El dia de la representació és molt important que l'alumne mantinga la disciplina i la concentració, així com una actitud madura i solidària amb tots els seus companys. Qualsevolfalta que impedisca la normalitat de la representació restarà 1 punt i la no assistència eixe dia, sense previ avís i amb causa justificada, comportarà la no superació de la matèria, i per tant, l'avaluació final de la mateixa serà insuficient.

54


NOTA DE LES DIFERENTS AVALUACIONS

-Si en la primera i segona avaluació no s'ha representat encara l'obra preparada la nota es farà sobre 6, és a dir sobre els apartats A), B) i C). Si l'alumne té un 6 se li posarà un 10 a l'avaluació. I quan es faça la representació ja es contaran tots els apartats .

És condició indispensable per a poder aprovar que l'alumne tinga tots els apartats aprovats, és a dir , un 1 ene ls apartats A), B), C) i un 2 a l'apartat D). En cas contrari la nota serà insuficient.

La nota final serà la mitjana aritmètica corresponent a les tres avaluacions.

PROVA DE JULIOL

- Si un alumne no supera la matèria farà un examen a juliol llegint tres obres de teatre, de diferent temàtica, i contestant preguntes sobre l'argument de les mateixes.La màxima nota que podrà aconseguir serà la mínima per aprovar: un 5.

8. MESURES D'ATENCIÓA L'ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.

55


8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORTEDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA.

Les necessitats educatives especials motivades per deficiències psíquiques o físiques greus d'algunalumne o alumna s’han de tenir en compte per a oferir-li la possibilitat d'assolir els objectius mínimsmitjançant unes altres vies previstes en aquesta programació. La planificació d'actuacions en aquestscasos requereixen un tractament coordinat amb la resta de departaments i molt especialment amb eld'Orientació. A partir de l'anàlisi de la situació concreta de l'alumne s’ha de programar, si és el cas, unaadequació curricular individual (ACI) on han de participar totes les àrees.

En la nostra àrea la diversitat és present com en la resta d'àrees. Aquesta diversitat, però, obeeixa raons diverses, i el seu tractament, per tant, també demana l'ús d'estratègies adequades en cada cas.

Pel que fa a la presència de la diversitat en la nostra àrea podem concretar-la en les situacionssegüents.

8.1 Incorporació tardana al sistema educatiu valencià

Es tracta d'alumnat que no ha cursat l'assignatura Valencià: llengua i literatura amb anterioritat. Aquestalumnat, tant si ha sol·licitat l'exempció de qualificació com si no ho ha fet, ha de rebre una atencióespecífica pel que fa al grau d'exigència i pel que fa al tipus d'activitats que haurà de realitzar a classe.En termes generals, l'alumnat que es troba en aquesta situació haurà de tenir una atenció individualit-zada mentre el seu grau de comprensió oral i escrita estiga per davall dels mínims, amb la intenció quepuga incorporar-se progressivament a la realització de les tasques proposades a la resta de la classe, sibé amb un grau d'exigència adaptat a les seues capacitats. Cada cas, però, necessita una atenció ques’haurà de concretar després de mantenir una entrevista amb l'alumne i els seus pares o tutors.

La millor forma d’oferir un tractament educatiu adequat a l’alumnat nouvingut és mitjançant unprograma de compensació educativa per desconeixement de les llengües oficials, la planificaciódidàctica del qual s’ha de fer en funció de l’anàlisi de la realitat de cada centre, de cada aula i fins i totde cada individu1. A més a més d’aquest programa, la Conselleria d’Educació ha dissenyat elprograma d’acollida al sistema educatiu (PASE), un programa temporal d’adaptació lingüística pera l’alumnat estranger de nova incorporació al sistema educatiu que desconeix la llengua base delprograma d’educació bilingüe (PEB) a què quede adscrit2. Així mateix, hi ha la possibilitat desol·licitar la participació en el programa d’acompanyament escolar i en el de suport i reforç (lafinalitat dels quals és millorar els aprenentatges i l’èxit escolar dels alumnes, propiciar la seuaintegració escolar i ampliar la participació de les famílies)3.

1 ORDRE de 4 de juliol de 2001, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es regula l’atenció a l’alumnatamb necessitats de compensació educativa (DOGV - Núm. 4.044, 17-07-2001) https://www.docv.gva.es/portal/portal/2001/07/17/pdf/doc/2001_6756.pdf 2 Programa PASE: RESOLUCIÓ de 15 d’abril de 2008, de la Direcció General d’Ordenació i Centres Docents, per laqual s’estableixen els criteris i el procediment per a l’autorització del funcionament durant el curs acadèmic 2008-2009,del Programa d’Acollida al Sistema Educatiu (PASE) en centres docents sostinguts amb fons públics que impartisqueneducació primària o educació secundària obligatòria(https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/28/pdf/2008_5175.pdf; DOCV núm. 5751, 28-04-2008).

3 Programa PAE i PSR: RESOLUCIÓ de 14 d’abril de 2008, de la Direcció General d’Ordenació i Centres Docents, perla qual s’estableixen els criteris i el procediment per a l’autorització del funcionament durant el curs acadèmic 2008-2009, del Programa d’Acompanyament Escolar en col·legis públics d’educació primària i en instituts d’educaciósecundària i del Programa de Suport i Reforç a instituts d’educació secundària.

46

https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/28/pdf/2008_5175.pdf

https://www.docv.gva.es/portal/portal/2001/07/17/pdf/doc/2001_6756.pdf


8.2 Adaptacions curriculars

En la nostra àrea, i especialment en determinats contextos sociolingüístics, és freqüent trobar-nos ambsituacions de diversitat quant al grau de competència comunicativa inicial, quant a la capacitat per aarribar a una competència mínima o quant a la capacitat per a relacionar-se comunicativament amb elgrup.

Després de fer una avaluació inicial, és molt probable que aquesta diversitat siga una realitat ique calga emprar adequacions específiques que asseguren l'assoliment dels objectius mínims. Per aixòproposem les adequacions següents:

9 Adequacions organitzatives: configuració de grups de treball heterogenis; treball per parelles ambun nivell d'interacció compensatori; tallers d'escriptura.

10 Adequacions didàctiques: recursos didàctics de reforçament; atenció individualitzada.

Si s’hi donaren les circumstàncies, el departament hauria d’elaborar i d’aplicar les adaptacionscurriculars significatives (ACIS) que hi corresponguessen. Aquestes adaptacions s'elaboraran a partird'una avaluació psicopedagògica i implicarien una adequació d'objectius i una modificació dels criterisd'avaluació.

En qualsevol cas és imprescindible preveure que aquestes situacions de diversitat (amb uníndex elevat d'estrangers, un percentatge considerable del qual pot tenir deficiències comunicatives envalencià, i alguns altres també en castellà) seran cada any més generalitzades. Això exigeix que des delpunt de vista organitzatiu -i pel que fa a la nostra àrea de forma particular- es formen grups d'atenció aaquestes persones. Les iniciatives del departament s’han d’emmarcar dins les propostes del programad’acollida del centre.

El desdoblament de grups és una forma de treballar més personalitzada amb l’alumnatd’incorporació tardana al sistema educatiu, si el centre no disposa del programa de compensacióeducativa. Hi treballaríem aspectes bàsics de la llengua, amb un tractament específic com a llenguasegona i/o com a llengua estrangera. Això demana que els continguts siguen els actes de parla, lesestructures lingüístiques necessàries per a la comunicació formal i informal, les situacionscomunicatives i sobretot l'aprenentatge de lèxic. La formació d'aquests grups de desdoblament esrealitzaria a partir d'una prova inicial de diagnòstic que serviria al professorat del departament perconéixer la competència inicial de l'alumnat, les mancances i les necessitats.

8.3 L'avaluació de les adaptacions curriculars

L'alumnat de cada grup d’ESO que necessite una adaptació curricular (majoritàriament perincorporació tardana al sistema educatiu valencià) obtindrà una valoració positiva en funció delsaspectes següents:

aa) La integració de l'alumne/a en la dinàmica general de funcionament del grup.bb) La resposta positiva a l'actitud cap a l'aprenentatge.cc) L’assoliment d'hàbits de treball bàsics.dd) L’assoliment de les capacitats bàsiques relacionades amb les habilitats de comprendre, llegir,

parlar i escriure que permetran la integració amb les màximes garanties d'èxit lingüístic i

(https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/28/pdf/2008_5176.pdf; DOCV núm. 5751, 28-04-2008)

47

https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/28/pdf/2008_5176.pdf


comunicatiu en valencià en cursos posteriors.

8.4 Alumnes amb la matèria pendent de cursos anteriors.Els alumnes que porten la matèria pendent de cursos anteriors la podran aprovar si superen les dues primeres avaluacions de l’assignatura del curs en el qual estan. La llengua té continuïtat a tota l’ESO i per tant es pot aplicar aquest criteri. El professor del curs actual serà l’encarregat de recordar-li-ho i de notificar al cap de departament si ha superat l’assignatura pendent o no.

Els alumnes pendents de primer de batxillerat faran una prova al mes de gener i una segona oportunitat al mes de maig.

9. FOMENT DE LA LECTURA

El Departament de valencià sempre ha considerat bàsic el fet que l’alumnat llija i a més és pilar bàsic en els seus criteris de qualificació, els objectius a aconseguir són:

11 Augmentar l’interés de l’alumnat per la lectura.12 Ampliar el lèxic ie l coneixement de la llengua.13 Estimular la capacitat creativa de l’alumnat.14 Contribuir a la millora de l’escriptura.15 Fer que descobrisquen en la lectura una font de gaudi personal.16 Fomentar una actitud reflexiva i crítica.17 Fomentar l’ús de la biblioteca per a l’aprenentatge.

Les propostes per a aconseguir-ho són:

-Valorar la possibilitat de poder apujar nota llegint llibres d’una sèrie que li proposa el/la professor/a, fins a un màxim de 1’5 punts (apareéis reflectit als criteris de qualificació)

- Participar en la revista del centre Ascla, incita els/les alumnes a llegir les publicacions dels seus companys/es.

- Fer que els alumnes es recomanen obres de caràcter literari. Convé fomentar la confiança en les seues recomanacions.

- Incidir en la importància del plaer de la lectura i, per tant, en el valor de les lectures no prescrites.

- Oferir lectures de temàtica diversa, amb el treball didàctic corresponent, perquè el professorat en faça la selecció que considere oportuna en cada trimestre.

- Anar a la biblioteca del centre o de la població i fer que els alumnes es recomanen els uns als

48


altres obres de LIJ.

- Lectura de textos de LIJ, per a después veure la pel·lícula, si és el cas.

- Reconéixer obres dels diferents gèneres literaris estudiats.

- Portar a classe antologies poètiques adequades a l’edat dels estudiants.

- Llegir una rondalla d’Enric Valor i completar-la en una excursió per a conéixer millor el paisatge descrit. A més a més, la riquesa lèxica que la caracteritza donarà peu a treballar el text des del punt de vista de la sinonímia.

49


10.UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA COMUNICACIÓ.

- Ús del CD d’àudio.

- Visita de pàgines web de biblioteques, com ara < http://xlpv.cult.gva.es/absysnetopac/vindex.htm>

- Consulta de diccionaris en línia.

- Consulta del material digital complementari al llibre de text. Farem ús de la pissarra digital.

- Visita de pàgines web sobre LIJ o d’autors de LIJ que continguen fòrums on puguen participar elsalumnes.

- Enregistrament de la lectura de poemes en veu alta per a promoure que els alumnes s’escolten amb actitud crítica i constructiva.

- Enregistrament d’una lectura dramatitzada amb l’objectiu de treballar els diàlegs i les diferents veus que apareixen en una narració.

- Els programes de presentacions digitals, com ara el Microsoft Power Point o l’Impress permeten elaborar mapes conceptuals. A banda, hi ha diferents aplicacions en línia dedicades a la creació d’aquesta mena d’esquemes, com ara Cmap Tools (http://cmap.ihmc.us/). L’ús d’aquestes eines habitualment és molt intuïtiu, tot i que estan en anglés.

- Ús del processador de textos per a elaborar diferents treballs.

- A partir del treball dut a terme ( podem haver enregistrat lectures dramatitzades del alumnes) podem plantejar la realització d’un esquetx per a enregistrar-lo en vídeo. Es pot prendre com a punt de partida qualsevol dels textos conversacionals que apareixen al llarg del llibre de text.

50

http://xlpv.cult.gva.es/absysnetopac/vindex.htm


11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS.1r ESOValencià. LLengua i literatura. Projecet Adarve. Editorial Oxford2n ESOValencià. LLengua i literatura. Projecet ONA. Editorial Bromera3r ESODiàlegs-3-. Editorial Marfil.4t ESODiàlegs-4. Editorial MarfilA més s’usaran aquells recursos que es creguen convenients en cada cas com per exemple: l’ús del diccionari, els llibres de lectura obligatoris que apareixen als criteris de qualificació, alguna projecció sobre temes explicats a classe,..També es podran reforçar molts continguts amb fitxes o fotocòpies que porte el professor.1r BATBatec 1, Ed. Bromera2n BATParaules i lletres, Ed. Marfil

51


12.ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.-Tenim previstes algunes eixides relacionades amb la matèria impartida, sobretot als cursos de 2n cicle de secundària: València (Fira del llibre, ciutat medieval...), Elx (Basílica de Santa Maria, banys àrabs...) Gandia (Palau ducal dels Borja, Monestir de la Valldigna...), Xàtiva (castell, nucli històric...) Alcoi (Cercle industrial, nucli històric...).

Les dates dependrien de les avaluacions i del temari.Tant per a 1r cicle com per al 2n cicle:

-Assistència a alguna obra de teatre programada per la UA.-Participar en la campanya Cinema en valencià organitzada per la UA-Promoure la participació en la revista del centre, la qual es publica íntegrament en valencià. -Possibles trobades amb autors d'alguna de les lectures plantejades. (A determinar amb les -editorial.-Viatges interdisciplinars amb els departament d'anglés(Londres).-Participació en concursos de relats i redacció que es programen per al llarg del curs (Sambori,- APA,etc.)- Per al 1r Cicle, és factible alguna eixida, relacionada amb la matèria, sense determinar encara, en la mesura que es vagen oferint per les diverses entitats o en la mesura de les nostres possibilitats. -Depenent de les ofertes culturals que es presenten en el curs, es realitzaran altres eixides o activitats amb la resta dels alumnes.-Assistència dels cursos de PEV a la Trobada de Secundària de la comarca de L’Alacantí.

CALENDARI DE REUNIONS DEL DEPARTAMENT

Les reunions del Departament de Valencià es duran a terme amb una periodicitat mensual i sempre que ho requerisquen les circumstàncies. Tenint en compte que són susceptibles de modificació, la periodicitat d'aquestes està prevista per als dijous de 15'00 a 15'50 hores,

52

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA. VALENCIÀ IES ... · domini bàsic de...

Documents

Transcript of PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA. VALENCIÀ IES ... · domini bàsic de...