PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA EDUCACIÓ FÍSICA 2010-11 · Saber posar-se en el lloc de l’altre,...

1

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA EDUCACIÓ FÍSICA

2010-11 • 1º revisió juny 2011

2

CEIP XALOC ÍNDEX

1. Contribució de l’àrea a les competències bàsiques...........................3 2. Adequació i seqüència dels objectius per cicles..............................12

3. Selecció i seqüència dels continguts............................................ 17

4. Enfocaments metodològics.........................................................23

5. Avaluació.................................................................................31

6. Mesures de reforç i suport. Criteris per elaborar les adaptacions

necessàries per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu...................................................................................34

7. Tractament de la lectura, de les tecnologies de la informació i la

comunicació i de l’educació en valors...........................................36

8. Avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge........................38

3

1- Contribució de l'àrea a les competències bàsiques Als currículums oficials de cada àrea s’indica de manera molt general quina és la seva contribució a l’adquisició de les competències bàsiques. En la Concreció curricular del centre s’explicita la relació de l’àrea o matèria amb els trets distintius de cada una de les competències bàsiques. En la programació didàctica els equips docents han de tenir en compte aquesta contribució per tal de concretar i assegurar el treball de les competències bàsiques al llarg de tota l’etapa. La relació entre objectius i competències és molt estreta; ambdós elements del currículum responen a la pregunta de què volem aconseguir, a la finalitat que perseguim amb l’ensenyament. A continuació dins l'àrea d'Educació Física mostram en un quadre la relació de cada un dels objectius d’etapa de l’àrea, amb les seves respectives competències (o les dimensions de cada competència). Això permet posar de manifest aquesta estreta connexió i serveix per establir un marc general per formular els objectius per cicles o cursos en clau de competències.

OBJECTIUS DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA DIMENSIONS DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES RELACIONADES Eliminar estereotips i expressions sexistes de la pròpia parla i expressió escrita. Establir relacions d’igualtat entre sexes, llengües, ètnies i qualsevol altre tipus de diferència. Posar-se en el lloc de l’altre: escoltar, analitzar i tenir en compte opinions diferents de la pròpia. Organitzar i autorregular les pròpies accions

Generar idees.

Adoptar decisions sobre les pròpies produccions.

Resoldre conflictes a través del diàleg.

1

Seguir processos de pensament inductiu-deductiu. 2

Adoptar hàbits de consum responsable en la vida quotidiana. 3 Mostrar una actitud crítica i reflexiva en la valoració de la informació disponible, contrastant-la quan sigui necessari.

4

1-Conèixer i valorar el propi cos i l’activitat física com a mitjà d’exploració i gaudir de les seves possibilitats motrius, de relació amb els altres i com a recurs per organitzar el temps lliure.

Mostrar un comportament coherent amb els valors democrà tics

5

4

Aplicar habilitats de pensament divergent i de treball cooperatiu

6

Iniciar-se en el coneixement de les pròpies possibilitats, dificultats i mancances del que es pot fer sol o amb ajuda. Aplicar els nous coneixements i capacitats a situacions semblants i contextos diversos. Aprendre de i amb els altres.

7

Reelaborar els plantejaments previs o elaborar noves idees. Identificar i assolir objectius.

Relacionar-se, cooperar i treballar en equip de manera cooperativa i flexible. Saber posar-se en el lloc de l’altre, dialogar i negociar.

Saber organitzar el temps i les tasques.

8

Respectar les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions.

1

Valorar la resolució de situacions basada en el respecte i el gust per la certesa i en base al raonament.

2

Conèixer i valorar els elements clau que milloren la qualitat de vida de les persones. Adoptar actituds favorables al manteniment d’una vida física i mental saludable. Considerar la doble dimensió individual i col.lectiva de la salut i adoptar actituds de responsabilitat i respecte cap els altres i cap un mateix.

3

Treballar en entorns col.laboratius ampliant els entorns de comunicació per participar en comunitats d’aprenentatge formals i informals.

4

Ser conscient dels valors de l’entorn, avaluar-los i reconstruir-los afectivament i racionalment per crear un sistema de valors propi.

2- Apreciar l’activitat física per al benestar, manifestant una actitud responsable cap a un mateix i cap a les altres persones i reconeixent els efectes de l’exercici físic, de la higiene, de l’alimentació i dels

hàbits de postura sobre la salut.

Construir, acceptar i practicar normes de convivència d’acord amb els valors democràtics.

5

5

Percebre, comprendre i enriquir-se amb diferents realitats i produccions del món de l’art i de la cultura.

Disposar d’habilitats de cooperació per contribuir a la consecució d’un resultat final en treballs col·lectius.

6

Aprendre de i amb els altres. Relacionar els continguts que s’han d’aprendre amb els aprenentatges previs i amb l’experiència personal.

7

Ser capaç d’imaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals i col·lectius.

8

Moure’s en l’espai i resoldre situacions en què intervenen objectes i la seva posició. Tenir consciència i control del propi cos. Plantejar hipòtesis o solucions temptatives i dissenyar maneres de contrastar-les

3

Utilitzar les TIC com a eina per organitzar la informació, processar-la i orientar-la, per aconseguir objectius i finalitats d’aprenentatge, de feina i d’oci prèviament establerts.

4

Tenir consciència dels propis pensaments, valors, sentiments, emocions i accions, controlar-los i autoregular-los.

5

Tenir iniciativa, imaginació i creativitat per expressar-se a través dels codis artístics. Disposar d’habilitats de cooperació per contribuir a la consecució d’un resultat final en els treballs col.lectius.

6

Aplicar els nous coneixements i capacitats a situacions semblants i contextos diversos.

7

Analitzar possibilitats i limitacions pròpies i dels projectes. Afrontar problemes, trobar-hi solucions i dur-les a la pràctica.

3-Utilitzar les seves capacitats físiques, habilitats motrius i el seu coneixement de l’estructura i del funcionament del cos per adaptar el moviment a les circumstàncies i condicions de cada situació.

Conèixer, respectar i complir les normes de seguretat i manteniment.

8

4-Adquirir, elegir i aplicar principis i regles per resoldre problemes motors i actuar de manera eficaç i

Generar idees

6

Adoptar decisions sobre les pròpies construccions.

Emprar recursos per aconseguir produccions correctes i qualitat estètica en l’expressió

1

Fer prediccions i inferències Obtenir, interpretar i avaluar resultats.

3

Treballar en entorns col.laboratius ampliant els entorns de comunicació per participar en comunitats d’aprenentatge formals informals.

4

Prendre decissions en els distints nivells de la vida comunitària valorant conjuntament els interessos individuals i els del grup.

5

Aplicar habilitats de pensament divergent i de treball cooperatiu.

Valorar la realització d’experiències artístiques compartides. 6

Desenvolupar estratègies que facilitin la comprensió, l’expressió, l’atenció, la concentració, la memorització, el raonament i la motivació. Aprendre de i amb els altres.

7

Saber organitzar el temps i les tasques. Relacionar-se, cooperar i treballar en equip de manera cooperativa i flexible.

problemes motors i actuar de manera eficaç i autònoma, desenvolupant la iniciativa individual i l’hàbit de treball en equip en la pràctica d’activitats físiques, esportives i artísticoexpressives.

Comunicar els altres les pròpies idees i decisions així com valorar les idees dels altres.

8

Generar produccions responsables i creatives. 4 Responsabilitzar-se de les eleccions i les decisions adoptades. Resoldre els conflictes amb actitud constructiva.

5

Trobar fonts, formes i vies d’expressió personal. 6 Tenir confiança en sí mateix i perspectives d’èxit.

5-Realitzar de forma autònoma activitats físicoesportives que exigeixin esforç, habilitat o destresa, posant l’èmfasi en l’esforç per a l’autosuperació.

Tenir voluntat per superar els obstacles i per afrontar nous reptes d’aprenentatge.

7

Plantejar-se fites assolides a curt, mitjan i llarg termini, i acomplir-les.

Elevar els objectius d’aprenentatge de forma progressiva i realista.

Acceptar els errors i aprendre d’ells.

Manifestar interès per aprendre.

7

Ser conscient de la necessitat d’actuar amb creativitat, responsabilitat i perseverança i de demorar la necessitat de satisfacció immediata. Adquirir confiança en un mateix i autoestima.

Exercir l’autocrítica i el control emocional.

8

Ser conscient dels processos i de les estratègies necessàries per desenvolupar les pròpies possibilitats. Desenvolupar hàbits d’esforç i responsabilitat en la feina.

7

Adquirir confiança en un mateix i autoestima. 8 Organitzar i autoregular el propi pensament, les emocions i la conducta.

1

Interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions que contenen elements matemàtics, dades i expressions matemàtiques.

2

Saber utilitzar les tècniques i els procediments matemàtics bàsics per comptar, operar, mesurar, situar-se a l’espai i organitzar i analitzar dades.

2

Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com a eina per organitzar la informació, processar-la i orientar-la, per aconseguir objectius i finalitats d’aprenentatge, de feina i d’oci prèviament establerts.

4

Responsabilitzar-se de les eleccions i les decisions adoptades 5

6-Regular i dosificar l’esforç, arribant a un nivell d’autoexigència d’acord amb les seves possibilitats i la naturalesa de la tasca.

Tenir consciència i control del propi cos 3 Acceptar i realitzar crítiques amb esperit constructiu. Resoldre conflictes a través del diàleg.

7-Desenvolupar actituds de tolerància i respecte i acceptar les possibilitats i les limitacions dels altres i d’un mateix.

Respectar les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions.

1

8

Valorar la resolució de situacions basada en el respecte i el gust per la certesa i en base al raonament.

2

Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com a eina per organitzar la informació, processar-la i orientar-la, per aconseguir objectius i finalitats d’aprenentatge, de feina i d’oci prèviament establerts

4

Realitzar raonaments crítics sobre situacions reals i dialogar per millorar col·lectivament la comprensió de la realitat Mostrar un comportament coherent amb els valors democràtics. Practicar el diàleg i la negociació per arribar a acords com a forma de resoldre els conflictes, tant en l’àmbit personal com en el social. Valorar les diferències i reconèixer la igualtat entre els distints col·lectius, i en particular entre homes i dones Saber posar-se al lloc dels altres i comprendre el seu punt de vista. Saber posar-se al lloc dels altres i comprendre el seu punt de vista Construir, acceptar i practicar normes de convivència d’acord amb els valors democràtics Mostrar un comportament coherent amb els valors democràtics.

5

Aprendre dels altres i amb els altres 7 Exercir l’autocrítica i el control emocional 8

d’un mateix.

Considerar la doble dimensió -individual i col·lectiva- de la salut i adoptar actituds de responsabilitat i respecte cap als altres i cap a un mateix.

3

Generar idees. Adoptar decisions sobre les pròpies produccions.

1

Seleccionar tècniques adequades per representar i interpretar la realitat segons les situacions i els objectius.

2

8-Utilitzar els recursos expressius del cos i del moviment, de forma estètica, creativa i autònoma,

Percebre l’espai físic des de l’entorn immediat fins a gran escala.

3

9

Saber comunicar-se en distints contextos, expressar les idees pròpies i escoltar les dels altres Tenir consciència dels propis pensaments, valors, sentiments, emocions i accions, controlar-los i autoregular-los.

5

moviment, de forma estètica, creativa i autònoma, comunicant sensacions, emocions i idees.

Adoptar actituds favorables al manteniment d’una vida física i mental saludable.

3

Respectar les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions. Establir relacions d’igualtat entre sexes, llengües, ètnies i qualsevol altre tipus de diferència. Acceptar i realitzar crítiques amb esperit constructiu.

1

Aplicar procediments i elements de la lògica per identificar la validesa dels raonaments i valorar el grau de certesa associat als resultats que en deriven.

2

Construir, acceptar i practicar normes de convivència d’acord amb els valors democràtics. Exercitar els drets i els deures cívics, les llibertats i les responsabilitats.

5

Aprendre dels altres i amb els altres.

Iniciar-se en el coneixement de les pròpies possibilitats, dificultats i mancances, del que es pot fer sol o amb ajuda.

7

Entendre que les posicions personals no són ètiques si no estan basades en el respecte als principis i als valors universals

5

Relacionar-se, cooperar i treballar en equip de manera cooperativa i flexible Comunicar als altres les pròpies idees i decisions així com valorar les idees dels altres. Saber posar-se al lloc de l’altre, dialogar i negociar.

8

9-Participar en activitats físiques compartint projectes, establint relacions de cooperació per assolir objectius comuns, resolent, mitjançant el diàleg, els conflictes que puguin sorgir i evitant discriminacions per qüestions personals, de gènere, socials i culturals.

Conèixer i valorar els elements clau que milloren la qualitat de vida de les persones.

3

10

Seleccionar tècniques adequades per representar i interpretar la realitat segons les situacions i els objectius.

2

Organitzar i autoregular les pròpies accions 1 Estimar, jutjar i comunicar la lògica i la validesa d’argumentacions

2

Conèixer, respectar i complir les normes de seguretat i manteniment.

8

Adoptar actituds favorables al manteniment d’una vida física i mental saludable.

3

Saber que els conflictes de valors i interessos formen part de la convivència. Resoldre els conflictes amb actitud constructiva. Prendre decisions amb autonomia usant una escala de valors construïda amb reflexió crítica i diàleg. Saber que els conflictes de valors i interessos formen part de la convivència

10-Respectar i acceptar les normes del joc.

Prendre decisions amb autonomia usant una escala de valors construïda amb reflexió crítica i diàleg.

5

Adoptar actituds favorables al manteniment d’una vida física i mental saludable. Considerar la doble dimensió -individual i col·lectiva- de la salut i adoptar actituds de responsabilitat i respecte cap als altres i cap a un mateix. Ser conscient de la influència que té la presència de l’espècie humana sobre el medi, les modificacions que hi introdueix i els paisatges que en resulten. Analitzar la influència de les diferents activitats humanes sobre el món físic.

11-Conèixer i valorar la diversitat d’activitats físiques, lúdiques i esportives com a elements culturals, mostrant una actitud crítica tant des de la perspectiva de participant com d’espectador.

Conèixer i valorar els elements clau que milloren la qualitat de vida de les persones.

Interpretar la informació que es rep per predir i prendre decisions amb autonomia i iniciativa personal.

3

11

Emprar tècniques i estratègies diverses per accedir a la informació d’acord amb la font i el suport que s’utilitzi (oral, imprès, audiovisual, digital o multimèdia) i en situacions i contextos diversos. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació com a eina per organitzar la informació, processar-la i orientar-la, per aconseguir objectius i finalitats d’aprenentatge, de feina i d’oci prèviament establerts. Organitzar la informació, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i fer inferències i deduccions de diferent nivell de complexitat.

4

13-Utilitzar recursos de recerca i d’intercanvi d’informació relacionada amb l’àrea (lectura,

tecnologies de la informació i la comunicació, mitjans audiovisuals, etc.).

Utilitzar diverses habilitats per obtenir informació i transformar-la en coneixement propi

7

Mostrar interès per participar en la vida cultural. 14-Valorar i practicar jocs tradicionals de les Illes Balears, com a elements de la història i dels costums.

Mostrar interès per contribuir a la conservació del patrimoni cultural i artístic de la pròpia comunitat i d’altres llocs.

6

2- Adequació i seqüència dels objectius per cicles

12

A partir dels objectius generals per a l’etapa de l’àrea, definits als currículums oficials, en les programacions didàctiques hem distribuït els objectius per a cada cicle. En el moment de fer aquesta concreció s'ha tengut en compte les relacions establertes en el punt anterior entre les competències bàsiques i dels objectius, de manera que en la redacció dels objectius per cicle quedin així unificats els dos referents curriculars.

ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA O.G.E. OBJECTIUS AL 1r CICLE OBJECTIUS AL 2n CICLE OBJECTIUS AL 3r CICLE

1

1.1. Reconéixer cada una de les parts del cos i el seu caràcter global. 1.2. Interioritzar la mobilitat, tant de l'eix corporal com dels diferents segments en posicions diferents. 1.3. Incrementar el coneixement de les possibilitats corporals, i desenvolupar-les i enriquir-les en funció de les relacions amb els altres i l'entorn. 1.4. Consolidar la lateralitat. 1.5. Valorar el propi cos i l'activitat física.

1.1. Reconéixer cada una de les parts del cos i el seu caràcter global. 1.2. Interioritzar la mobilitat, tant de l'eix corporal com dels diferents segments en posicions diferents. 1.3. Incrementar el coneixement de les possibilitats corporals, i desenvolupar-les i enriquir-les en funció de les relacions amb els altres i l'entorn. 1.4. Consolidar la lateralitat. 1.5. Valorar el propi cos i l'activitat física.

1.1. Conéixer cada una de les parts del cos i valorar l'activitat física com a mitjà d'exploració i gaudir de les possibilitats motrius. 1.2. Conéixer les possibilitats corporals, i desenvolupar-les i enriquir-les com a mitjà de relació amb els altres i amb l'entorn. 1.3. Valorar el propi cos i acceptar la pròpia identitat física.

2

2.1. Desenvolupar les possibilitats de control postural i respiratori. 2.2. Progressar en la consolidació d'hàbits higiènics, alimentaris, posturals, d'exercici físic i saludables en general. 2.3. Desenvolupar una actitud responsable cap al propi cos i el dels altres.

2.1. Desenvolupar les possibilitats de control postural i respiratori. 2.2. Consolidar hàbits higiènics, alimentaris, posturals i d'exercici físic saludables. 2.3. Desenvolupar hàbits per a la prevenció d'accidents.

2.1. Desenvolupar les possibilitats de control postural i respiratori. 2.2. Consolidar hàbits higiènics, alimentaris, posturals i d'exercici físic saludables. 2.3. Desenrotllar una actitud responsable cap al propi cos i el dels altres. 2.4. Desenvoluparr hàbits per a la prevenció d'accidents. 2.5. Sistematitzar els aprenentatges de cicles anteriors pel que fa als hàbits alimentaris i higiènics i a les mesures de seguretat.

13

3

3.1. Adequar el propi moviment en l'espai en funció del moviment col·lectiu. 3.2. Sincronitzar el moviment corporal amb estructures rítmiques senzilles i col·lectives.

3.1. Adequar el moviment a l'espai, individual i col·lectivament. 3.2. Sincronitzar el moviment corporal amb estructures rítmiques senzilles, individual i col·lectivament. 3.3. Desenvolupar la destresa aparença-manual. 3.4. Desenvolupar la mobilitat corporal, independitzant segments superiors i inferiors de l'eix corporal.

3.1. Adequar el moviment en l'espai, individual i col·lectivament. 3.2. Sincronitzar el moviment corporal amb estructures rítmiques individuals i col·lectives. 3.3. Desenvolupar la destresa visomanual. 3.4. Prendre consciència del to, la relaxació i l'equilibri estàtic i dinàmic en diferents situacions. 3.5. Apreciar adequadament diferents trajectòries de mòbils en situacions de joc. 3.6. Adaptar les capacitats físiques bàsiques i destreses motores a mitjans no coneguts. 3.7. Desenvolupar la mobilitat corporal, independitzant segments superiors i inferiors de l'eix corporal.

4

4.1. Prendre consciència de l'espai en què es viu, desplaçant-se per ell en totes direccions i utilitzant nocions topològiques bàsiques. 4.2. Percebre amb precisió les distàncies i els obstacles en recorreguts cada vegada més complexos.

4.1. Prendre consciència de l'espai en què es viu, desplaçant-se per ell en totes direccions i utilitzant nocions topològiques bàsiques. 4.2. Percebre amb precisió les distàncies i els obstacles en recorreguts cada vegada més complexos. 4.3. Utilitzar un repertori motor adequat per a la resolució de problemes que impliquen una correcta percepció espai-temporal.

4.1. Percebre amb precisió les distàncies i els obstacles en recorreguts cada vegada més complexos. 4.2. Utilitzar un repertori motor adequat per a la resolució de problemes que impliquen una correcta percepció espai-temporal. 4.3. Apreciar les distàncies, el sentit i la velocitat en els desplaçaments d'objectes i persones en moviment. 4.4. Resoldre problemes d'estructuració espai-temporal seleccionant els moviments, executant-los de manera satisfactori prèvia avaluació de les seues possibilitats. 4.5. Reconéixer i valorar la capacitat de resoldre problemes motors d'un mateix i dels companys.

14

5

5.1 Valoració de l'esforç i l'habilitat per a la realització de les activitats fisicoesportives.

5.1. Valorar l'interés i l'esforç personal per damunt de l'èxit o dels resultats obtinguts. 5.2. Dosificar l'esforç segons la naturalesa de la tasca que es realitza. 5.3. Participar amb grat en l'activitat física, independentment de la seva capacitat.

5.1 Valoració de l'esforç i l'habilitat per a la realització de les activitats fisicoesportives.

6

6.1. Valorar l'interés i l'esforç personal per damunt de l'èxit o dels resultats obtinguts. 6.2. Dosificar l'esforç segons la naturalesa de la tasca que es realitza. 6.3. Participar amb grat en l'activitat física, independentment de la seua capacitat.

6.1. Valorar l'interés i l'esforç personal per damunt de l'èxit o dels resultats obtinguts. 6.2. Dosificar l'esforç tenint en compte la naturalesa de la tasca que es realitza. 6.3. Desenrotllar l'autoestima a partir de la valoració de l'esforç necessari en l'activitat física. 6.4. Adoptar una bona disposició cap a qualsevol tipus d'activitat física.

6.1. Valorar l'interés i l'esforç personal per damunt de l'èxit o dels resultats obtinguts. 6.2. Dosificar l'esforç tenint en compte la naturalesa de la tasca que es realitza. 6.3. Desenrotllar l'autoestima a partir de la valoració de l'esforç necessari en l'activitat física. 6.4. Adoptar una bona disposició cap a qualsevol tipus d'activitat física.

7

7.1. Tenir actituds de respecte i de tolerància en la pràctica esportiva. 7.2. Acceptar les limitacions i les possibilitats de si mateix i dels altres.



8

8.1. Desenvolupar la creativitat interpretativa per mitjà de l'activitat física i l'expressió corporal. 8.2. Reproduir estructures rítmiques a través del moviment corporal. 8.3. Mostrar la desinhibició i la seguretat en si mateix, necessàries per a expressar-se corporalment.

8.1. Desenvolupar la creativitat interpretativa per mitjà de l'activitat física i l'expressió corporal. 8.2. Reproduir estructures rítmiques a través del moviment corporal. 8.3. Reconéixer sensacions, idees i estats d'ànim en altres companys, a través del gest i del moviment. 8.4. Transmetre diferents sensacions i estats d'ànim, utilitzant els recursos expressius del cos.

8.1. Desenvolupar la creativitat interpretativa per mitjà de l'activitat física i l'expressió corporal. 8.2. Imitar moviments amb un cert grau de complexitat a partir de models establerts. 8.3. Reproduir estructures rítmiques a través del moviment corporal. 8.4. Reconéixer sensacions, idees i estats d'ànim en altres companys, a través del gest i del moviment. 8.5. Transmetre diferents sensacions i estats d'ànim, utilitzant els recursos

15

expressius del cos. 8.6. Practicar ritmes i balls populars dissociant diferents segments corporals.

9

9.1. Participar en jocs i activitats físiques col·lectives. 9.2. Relacionar-se amb els altres, compartir jocs i activitats físiques, i respectar les normes i regles que els regeixen. 9.3. Evitar comportaments agressius i actituds violentes en els jocs i activitats físiques competitives.

9.1. Participar en jocs i activitats físiques col·lectives, manifestant solidaritat i camaraderia. 9.2. Relacionar-se amb els altres, compartir jocs i activitats físiques i respectar les normes i regles que els regeixen. 9.3. Conéixer les estratègies bàsiques dels jocs. 9.4. Evitar comportaments agressius i actituds violentes en els jocs i activitats físiques competitives, així com la discriminació dels companys o companyes per raons d'índole personal o social. 9.5. Participar en jocs populars tradicionals i en els d'exploració i aventures. 9.6. Acceptar de bon grau el paper que li correspon exercir en qualsevol tipus de joc.

9.1. Participar en jocs i activitats físiques col·lectives, manifestant solidaritat i camaraderia. 9.2. Relacionar-se amb els altres, compartir jocs i activitats físiques i respectar les normes i regles que els regeixen. 9.3. Conéixer les estratègies bàsiques dels jocs. 9.4. Evitar comportaments agressius i actituds violentes en els jocs i activitats físiques competitives, així com la discriminació dels companys o companyes per raons d'índole personal o social. 9.5. Participar en jocs populars tradicionals i en els d'exploració i d'aventures. 9.6. Acceptar de bon grau el paper que li correspon exercir en qualsevol tipus de joc. 9.7. Conéixer els esports que millor se li adapten segons les seues característiques. 9.8. Desenvolupar la competència motora en jocs, esports i la resta d'activitats físiques.

10

10.1. Acceptació i respecte cap a les normes, regles, estratègies i persones que participen en el joc.

10.1. Tenir una actitud d'acceptació i respecte cap a les normes, regles, estratègies i persones que participen en el joc.

10.1. Acceptació i respecte cap a les normes, regles, estratègies i persones que participen en el joc.

11 11.1. Participar en activitats físiques i esportives organitzades en el centre.

11.1. Conèixer i practicar activitats físiques i esportives habituals en el seu

11.1. Conèixer i practicar activitats físiques i esportives habituals en el seu

16

esportives organitzades en el centre. 11.2. Utilitzar de forma adequada i respectuosa el material amb què es realitzen les activitats físiques i esportives, cuidant l'espai on es duen a terme. 11.3. Conèixer i practicar activitats físiques del seu entorn habitual.

físiques i esportives habituals en el seu entorn. 11.2. Participar en activitats físiques i esportives organitzades en el centre.

físiques i esportives habituals en el seu entorn. 11.2. Participar en activitats físiques i esportives organitzades en el centre. 11.3. Utilitzar de forma adequada i respectuosa el material amb què es realitzen les activitats físiques i esportives, cuidant l'espai on es duen a terme. 11.4. Col·laborar en l'organització de diferents activitats físiques i esportives, ocupant-se de disposar el material necessari per a la seva realització.

12

12.1. Realitzar activitats en el medi natural de forma creativa i responsable, coneixent el valor del medi natural i la importància de contribuir a la seva protecció i millora.



13

13.1. Buscar i intercanviar informació, fent ús de les tecnologies de la informació i la comunicació com a recurs de suport a l'àrea.



14

14.1. Conéixer i practicar jocs i activitats esportives tradicionals, fent especial insistència en els propis de les Illes Balears, valorant la seva pràctica i la necessitat la seva conservació.



3- Selecció i seqüència dels continguts

17

En el currículum oficial s’especifiquen per cada àrea o matèria els continguts, agrupats en diferents blocs, distribuïts per cicles. Aquest agrupament no suposa, en cap cas, una seqüència determinada. En la programació didàctica de les diferents àrees del CEIP Xaloc aquests continguts s’han de seleccionat i seqüenciat per a cada nivell, tot tenint en compte que es tracta d’una divisió que es realitza només a efectes pràctics i que ha de ser considerada de forma flexible, ja que la unitat final de programació és el cicle. Cal tenir present que els continguts són un mitjà per arribar a l’assoliment de les competències bàsiques i que no tots els continguts tenen la mateixa rellevància. A continuació mostram en un quadre la sequenciació per nivells dels continguts dels diferents cicles:

ÀREA:EDUCACIÓ FÍSICA CURSOS

1R CICLE 1r 2n BLOC I:EL COS:IMATGE I PRECEPCIÓ

1. Representa el seu propi cos x x 2. Identifica i coneix les principals parts del seu cos x x 3. Reacciona corporalment davant diferents estimuls (oïda, vista, tacte) donant respostes

motrius x x

4. Experimenta diferents postures corporals x x 5. Experimenta diferents situacions d'equilibri estàtics x 6. Experimenta diferents situacions d'equilibri dinàmics sense objectes, amb objectes i

portants objectes en situacions simples x

7. S'orienta a l'espai respecte a ell mateix emprant nocions topològiques bàsiques x

8. S'orienta a l'espai situant diferents objectes respecte a ell mateix emprant nocions topològiques bàsiques x

9. Segueix un ritme senzill adaptant el seu cos a la velocitat, durada i intensitat x 10. Segueix una seqüència temporal adaptant-se a diferents situacions controlant el ritme

d'execució de la tasca x

11. Iniciar el coneixement de la part dreta i de l'esquerra del nostre cos x 12. Afirmació de la lateralitat corporal x

18

13. Accepta i valora el seu propi cosmostrant confiança, autonomia i autoestima x x BLOC 2: HABILITATS MOTRIUS

14. Experimenta les diferents formes d'execució i control de les habilitats motrius bàsiques: desplaçaments, bots, girs, llançaments i recepcions

x x

15. Soluciona problemes motors senzills en el maneig d'objectes x x 16. Participa en les activitats físiques acceptant les diferències en el nivell d'habilitat

x x

BLOC 3: ACTIVITATS FÍSIQUES ARTÍSTIQUES I EXPRESSIVES 17. Identifica les diferents possibilitats expressives del cos i del moviment x x 18. Imita personatges, objectes i situacions x x 19. Valora els recursos expressius i comunicatius del propi cos i dels companys x x

BLOC 4: ACTIVITAT FÍSICA I SALUT

20. Identifica i fa bon ús dels hàbits d'higiene personal i corporal x x 21. Identifica i fa bon ús dels hàbits posturals x x 22. Identifica i fa bon ús dels hàbits saludables alimentaris x x 23. Valora normes d'ús de materials i espais establint mesures de seguretat i prevenció

d'accidents x x

BLOC 5: JOCS I ACTIVITATS ESPORTIVES 24. Identifica i compren les normes i les regles dels jocs x x 25. Realitza diferents jocs lliures i organitzats a on s'utilitzin les habilitats bàsiques x x

26. Accepta els diferents rols als jocs x x 27. Mostra actitud de col·laboració, tolerància i no discriminació durant els jocs x x 28. Practica diferents jocs populars i tradicionals de la localitat x x 29. Resol conflictes de forma pacífica en els jocs i activitats esportives x x

ÀREA EDUCACIÓ FÍSICA: 2n CICLE CURSOS

ÀREA:EDUCACIÓ FÍSICA 3r 4t

19

BLOC I:EL COS:IMATGE I PRECEPCIÓ

1. Percepció i interiorització de la independència i la relació existent entre els segments

corporals x

2. Representació del propi cos i del dels altres. x x

3. Realització de tasques que impliquen coordinació dinàmica general i segmentària x x

4. Descobriment dels elements orgànicofuncionals relacionats amb el moviment. x

5. Consolidació de la lateralitat i la seva projecció a l’espai x x

6. Experimentació de situacions d’equilibri i desequilibri estàtic i dinàmic: x x

7. Adequació de la postura a les necessitats expressives i motrius x

BLOC 2: HABILITATS MOTRIUS

8. Millora de les qualitats físiques bàsiques de manera genèrica i orientada a l’execució motriu. x

9. Utilització eficaç de les habilitats bàsiques en medis i situacions estables i conegudes. x x

10. Disposició favorable a participar en activitats diverses, acceptant les diferències individuals

del nivell d’habilitat i valorant l’esforç personal x x

BLOC 3: ACTIVITATS FÍSIQUES ARTÍSTIQUES I EXPRESSIVES

11. Utilització del cos i del moviment com a instruments d’expressió i comunicació, així com

treball de l’exploració i experimentació de les possibilitats i els recursos expressius del propi

cos, tenint en compte les seves parts, els sentits, el ritme i l’espai

x x

12. Optimització de l’espontaneïtat i de la creativitat en el moviment expressiu, i adequació del

moviment a estructures espaciotemporals i execució de balls i coreografies simples. x x

13. Participació i respecte davant situacions que suposin comunicació corporal, valorant i

veient enm positiu les diferències en la manera d’expressar-se com una autèntica

manifestació de diversitat cultural

x x


14. Adquisició d’hàbits de postura i alimentaris saludables relacionats amb l’activitat física i el

treball intel·lectual que es realitza diàriament a l’aula, col.lateralment al procés de la

consolidació d’hàbits d’higiene corporal.

x x

20

15. Foment d’una actitud favorable cap a l’activitat física en relació amb la salut. x x

16. Consciència vers l’adopció de mesures de seguretat en la pròpia pràctica de l’activitat

física, com l’escalfament, la dosificació de l’esforç i la relaxació. x x

17. Ensenyament de l’us correcte i respectuós d’instal·lacions, espais i materials. x x

BLOC 5: JOCS I ACTIVITATS ESPORTIVES

18. Reconeixement del joc i de l’esport com a elements de la realitat social i consolidació

mitjançant la participació en jocs i iniciació a la pràctica d’activitats esportives. x

19. Descobriment teòric i actiu de les estratègies bàsiques de joc relacionades amb la

cooperació, l’oposició i la cooperació/oposició x

20. Respecte, tolerància i col·laboració amb les persones que participen en el joc i treball de

consciència envers la inadequació dels comportaments antisocials. x x

21. Participació en jocs i esports tradicionals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears des

de la comprensió d’informació sobre jocs, tradicionals o actuals, instruccions, esports, etc., en

textos escrits o a través dels mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la

comunicació.

x x

22. Descobriment i valoració col.lectiva del joc com a mitjà de plaer, de relació, i de valoració

de l’ús del temps de lleure i de l’esforç als jocs i a les activitats esportives. x

EDUCACIÓ FÍSICA: 3r CICLE

CURSOS ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA

5è 6è BLOC I:EL COS:IMATGE I PRECEPCIÓ

21

1. Utilització, representació, interiorització del propi cos :estructuració de l´ esquema corporal.

X

2. Assoliment d´ equilibri estàtic i dinàmic en situacions complexes. X X

3. Realització de tasques que suposen una correcta coordinació dinàmica general . X

4. Realització de tasques que suposen una correcta coordinació dinàmica segmentària. X

5. Execució de moviments de certa dificultad amb els segments corporals no dominants X X

6. Percepció i estructuració espaciotemporal en accions i situacions motrius complexes X

7. Valoració i aceptació de la pròpia realitatcorporal i dels altres X X

BLOC 2: HABILITATS MOTRIUS

8. Control i manipulació correcta dóbjectes propis dels esports i entorn escolar en situacions estàtiques.

X

9. Control i manipulació correcta dóbjectes propis dels esports i entorn escolar en situacions dinàmiques.

X

10. Domini motor i corporal mitjançant els mecanismes de decisió i control X X

11. Condicionament físic orientat a la millora de léxecució en les habilitats motrius bàsiques

X

12. Condicionament físic orientat a la millora de léxecució en les habilitats motrius específiques.

X

13. Disposició a participar en activitats individuals o en grups, acceptant les diferències en el nivell dáctivitat.

X X

BLOC 3: ACTIVITATS FÍSIQUES ARTÍSTIQUES I EXPRESSIVES

14. Exploració i consciència de les possibilitats i els recursos del llenguatge corporal mostrant espontaneïtat i creativitat.

X X

15. Composició de moviments a partir déstímuls rítmics i musicals. X

16. Composició de moviments a partir déstímuls rítmics i musicals. Elaboració de balls i coreografies simples.

X

17. Participació i respecte davant de situacions que suposin comunicació corporal. X X

22


18. Millora De la condició física incrementant globalment les capacitats físiques bàsiques dácord amb el moment de desenvolupament motriu

X X

19. Adquisició d´hàbits de postura, alimentació i higiene corporal. X X

20. A plicació de mesures de prevenció de lesions: escalfament, dosificació de lésforç i la necessitat de la recuperació i relaxació.

X X

21. Valoració de láctivitat física com a alternativa als hàbits nocius per a la salut. X X

BLOC 5: JOCS I ACTIVITATS ESPORTIVES

22. Iniciació a lésport adaptat a léspai, al temps i als recursos. X

23. Acceptació i respecte cap a les normes, regles, estratègies i persones que participen en el joc

X X

24. Acceptació del paper que correspongui exercir com a jugador dins léquip, independentment de la seva capacitat motriu

x X

25. Ús adequat de les habilitats i les estratègies bàsiques de joc relacionades amb la cooperació, lóposició i la cooperació/ oposició.

X

26. Recerca, comprensió i selecció dínformació sobre esports, regles de joc i altres temes relacionats amb l´àrea en textos escrits , en suport audiovisual o amb l´ús de les tecnologies de la informació.

X X

4- Enfocaments metodològics ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA a) Criteris per al disseny de les activitats amb atenció als diferents nivells d’aprenentatge.

23

Els blocs de continguts d’educació física a primària es distribueixen al llarg dels 3 cicles, sempre tenint en compte el moments del curs i la progressió natural dels aprenentatges.

Assenyalar que el bloc de jocs, decideixo tractar-lo no com a bloc independent sinó com a eix de tota fonamentació pedagògica de la meva programació, per això el contingut del bloc de jocs estarà present a totes i cada una de les sessions,ja que està demostrat que el joc resulta motivant, atractiu i divertit pel nis/es. A més de ser una forma d’aprenentatge natural de tots els alumnes i no només d’aprenentatges motors sinó també socials, cognitius i afectius. De la mateixa manera el bloc de continguts de la salut corporal estarà implícit a totes les sessions,afavoreixen l’adquisició d’hàbits saludables. Per una altra banda una intervenció educativa adequada fa necessari que el mestre determini les possibilitats motrius, perceptius, expressius, etc... dels alumnes per poder partir així del seu nivell de desenvolupament. Per a que l’aprenentatge sigui significatiu s’haurà de seleccionar aprenentatges que siguin clarament funcionals, aquest requisit és imprescindible per a la motivació, j que si les activitats no tenen un nivell d’exigència adequat no resultaran atractius pels alumnes, bé perquè no suposen un repte, bé perquè les veuen inassolibles. En tot el procés d'Ensenyança-Aprenentatge, la interacció amb els altres serà molt important pel seu poder motivador, per afavorir valors com la cooperació, el respecte pels altres, etc... La metodologia aplicada a aquesta àrea ha de tenir en compte els següents principis: Les sessions hauran de ser flexibles: s’ajustaran les activitats al grup-classe, tenint en compte les característiques de l’alumnat i dels materials. No es faran distincions per raó de sexe o per la condició física. Les sessions hauran de ser actives. L’alumne és el protagonista de la seva activitat física. Les activitats no hauran de ser repetitives i han de portar l’alumne cap a l’obtenció dels objectius proposats. Les sessions hauran de ser participatives. S’haurà d’aconseguir que tots els alumnes participin i es trobin a gust amb l’activitat. S’utilitzaran materials adequats pel desenvolupament dels aspectes a tractar. Les sessions hauran de ser motivadores. Condició necessària per a el procés educatiu. Així emprarem propostes variades en forma de joc i de curta duració, (la majoria de vegades) de manera que les sessions resultin dinàmiques. Les sessions hauran de ser lúdiques. Tindrem com a punt de partida el joc,, i mitjançant aquesta premissa anirem cercant l’aprenentatge concret i més tècnic. Les tècniques d’ensenyança-aprenentatge que emprarem seran variades, però els estils predominants seran el descobriment guiat i la resolució de problemes. Cal dir que durant totes les unitats didàctiques dels curs els estils, depenent dels tipus de continguts a tractar, seran molt diversos ( instrucció directa, resolució de problemes,

24

descobriment guiat...). En definitiva les tècniques que emprarem seran aquelles que ajudin a l’alumne a descobrir la solució als seus obstacles motrius i a experimentar la seva acció motriu en tots els camps possibles. PAUTES D’ACTUACIÓ

• Al principi de cada sessió, el mestre explicarà detalladament les activitats a realitzar. En acabar, es farà també un breu resum de les activitats realitzades i es demanarà a l’alumnat les seves impressions sobre el treball realitzat.

• L’alumne no ha de limitar-se a realitzar els exercicis proposats pel mestre sinó que és imprescindible que comprengui el per què, i els relacioni amb els seus coneixements teòrics sobre el propi cos, el seu funcionament i les seves possibilitats.

• El mestre farà una tasca de dinamització i d’informació, ajudant a l’alumnat a descobrir les noves possibilitats d’activitat física, garantitzant sempre la seguretat física de l’alumnat.

• A les sessions haurà d’haver interacció. En els aprenentatges motrius es produeix la interacció del nin amb ell mateix, amb l’entorn, els companys i el mestre. Es potenciarà el treball en equip intentant que sempre hagi un 50% d’alumnes de cada sexe( coeducació )

• Les activitats proposades hauran d’implicar un repte i un esforç adequat a les capacitats pròpies de cada alumne. La funció del mestre serà la d’orientar, suggerir, estimular, aportar idees i controlar el desenvolupament de les activitats físiques, tenint en compte que el nin/a és el principal protagonista de la seva activitat motriu. A més el treball suposarà un esforç progressivament major, adequant-se contínuament al grau de desenvolupament dels nostres alumnes.

• Donarem a conèixer que qualsevol activitat física duu un risc intrínsec i per tant s’han de prendre les mesures oportunes per evitar en lo possible aquest riscos.

• Conjuntament al desenvolupament de les capacitats motrius de l’alumnat, des de l’àrea d’educació física se l’ha d’ensenyar a cuidar la seva higiene personal, a tenir una alimentació sana i equilibrada, a adoptar postures corporals correctes i a adquirir bons hàbits esportius

• L’espai ha de tenir un paper important a l’activitat motriu. L’alumnat acostuma a identificar amb aquesta activitat un espai molt determinat. A l’escola l’espai serà la sala de psicomotricitat o el pati. També és important duu l’activitat motriu a altres espais i llocs que normalment no s’identifiquin com específics de l’àrea. D’aquesta manera l’alumne/a ha de tenir contacte amb la naturalesa i aprendre a respectar-la i a disfrutar d’ella, creant al mateix moment hàbits d’activitat física en llocs i medis diversos.

• A les sessions hem d’evitar en la mesura de lo possible els temps morts i d’espera. Ja que hem d’augmentar al màxim el temps d’experiència motriu a les sessions d’educació física, tenint sempre en compte els temps adequats per la recuperació.

25

• Per una altra banda hem de garantitzar el manteniment correcte de les instal·lacions, del material d’educació física així com també del medi ambient.

• Es deuen treballar constantment els temes transversals, especialment la pau, la igualtat entre els sexes i sobretot la salut.

• Anomenarem un delegat d’Educació Física per curs que realitzarà diverses activitats. Aquest anirà rotant durant l’any per a que tot els nins/es del curs ho puguin ser.

• Emprarem durant el curs un diari d’”educació física” per curs on descriurem totes les activitats que es duen a terme a les sessions d’educació física. Dins aquest diari també trobarem un full de registre mensual on destacarem els factors més importants (absències, no ha duit la roba esportiva, observacions...). Aquest diari l’omplirà diàriament el delegat d’educació física

• Finalment s’atendrà a mantenir constantment un principi de flexibilitat a les normes d’actitud i comportament. És a dir que siguin per a tots, fetes i compreses per tots però no contra ningú ni contra res en concret.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Per atendre convenientment a la diversitat dels alumnes que ens trobam a les aules, no hem d’oblidar les característiques fisiològiques, morfofuncionals, de maduració, .. que ens podem trobar a les sessions. Després de detectar en una exploració inicial les diferències individuals, aquestes s’hauran de tenir en compte en el plantejament de les activitats. Així seguirem les següents consideracions:

• Les activitats seran a la majoria de les ocasions progressives i amb diferents nivells de consecució, de manera que no obliguin a l’alumne/a a afrontar riscs considerables.

• Partiran de lo global cap a lo específic adequant el criteri de diversitat al d’especialització • Tindran la possibilitat d’adaptació per a que es puguin desenvolupar el major numero possible d’alumnes

sense que sigui necessari l’elaboració d’ACIs. • No deuen suposar plantejaments discriminatoris, pretenent la integració de tots els alumnes en els seus

diferents grups,així com la participació en grups mixtes. Per determinar les necessitats educatives especials més aparents, es donarà a principi de curs a les famílies un qüestionari on descriuran les mancances més importants que tenen els seus fills/es. D’aquest primer anàlisi s’anirà ampliant la informació damunt les característiques de les necessitats que ens permetin adequar el programa a les necessitats de cada alumne/a. A més de les aportacions del tutor/a i orientador/a del centre si fossin necessari.

26

Es consideraran, a més, diferents estratègies de reforç per aquells alumnes que presentin majors dificultats de comprensió, execució i aprenentatge:

• Atenció individualitzada tant en la informació inicial com el coneixement de la execució i dels resultats. • Major utilització de reforçador positius • La col·laboració entre els companys del seu propi grup. • Facilitació de tasques mitjançant ajudes verbals i tàctils • Utilització de materials adaptats • Col·laboració del monitor, mestre de pedagogia terapèutica

L’objectiu ha de ser proporcionar a cada alumne la resposta que necessita en funció de les necessitats i també dels seus límits, tractant sempre de que la resposta ‘allunyi els menys possible de les que són comuns per la resta de l’alumnat. Els alumnes amb necessitats educatives especials es beneficiaran d’un tractament individualitzat mitjançant les següent adaptacions curriculars:

• Canvis metodològics • Prioritat en alguns objectius i continguts • Modificació en el temps de consecució dels objectius • Adaptació dels materials • Adequacions en els criteris d’avaluació en funció de les seves necessitats específiques.

b) Criteris per a l’organització del temps i dels espais. Formes d’organització de l’aula. a) PARTS DE LA UNITAT DE PROGRAMACIÓ Totes les unitats didàctiques presentades tenen la mateixa estructura, aquesta està pensada per, sent el màxim de concís possible, oferir tot el marc necessari per al posterior desenvolupament a l’escola. Títol, Inclou el número de la unitat i el nom de la mateixa, el qual ja ens donarà una idea del tema que tracta la unitat.

27

Justificació, Breu explicació del motiu del treball de la unitat en qüestió. Ubicació temporal, Determina en quantes sessions es desenvoluparà la unitat. Objectius Didàctics, Són un dels elements referencials de la unitat, ja que són els objectius avaluables de la unitat, allò que assoliran o no , al finalitzar la unitat. Continguts, Compren els procediments; fets, conceptes i fets conceptuals, i actituds valors i normes, que haurà de desenvolupar la unitat per mitjà de les sessions. Criteris d’avaluació, com durem a terme el procés avaluatiu, les activitats, que seran semblades o iguals a les d’ensenyament-aprenentatge, els procediments (tipus d’avaluació) i els instruments (eines per avaluar). Tan la seqüència d’activitats com el procediment d’avaluació seran referents, podent-los modificar quan calgui en funció del desenvolupament de la unitat i de les necessitats dels nens. b) ESTRUCTURA DE LES SESSIONS La sessió és la base de qualsevol unitat de programació, en la qual es realitza el procés d’ensenyament-aprenentatge, destinat a produir un canvi dinàmic en els individus. És l’eina que transforma la teoria pedagògica en una pràctica vivenciada. Sessió La sessió tindrà 5 parts diferenciades, les quals no seran imprescindibles en totes elles, ja que poden esdevenir situacions en que alguna de les parts no sigui indispensable.

• Fase d’informació, donarem la informació dels objectius i les activitats a desenvolupar a la sessió, ho farem de manera breu, senzilla i clara.

• Fase inicial o d’adaptació, aquí cal predisposar els aspectes motors, cognitius i social, a la pràctica esportiva i focalitzar-la cap al tema principal de la sessió.

• Part principal o central, desenvolupament de les activitats centrals, tenim un ampli ventall de possibilitats, des de proposar les activitats tancades a partir del objectius didàctics, fins a deixar que els alumnes actuïn lliurement plantejant i reconduint situacions d’aprenentatge aconseguint igualment els objectiu plantejats.

• Tornada a la calma, preparar el cos per a l’activitat posterior a l’E.F., deixar el cos tal i com el teníem avanç de la sessió, intentant eliminar el grau d’excitació del nens.

• Valoració i anàlisis dels resultats, des de un comentari a una valoració escrita, tenim un ampli ventall de possibilitats, el més important es que els nens siguin conscients de que estan treballant, com ho estan fent i que estiguin motivats de cara a les següents sessions, alhora al mestre ens dona la valoració de l’alumne/a del procés dissenyat.

28

Com apunt final, cal explicar amb deteniment l’estructura de la sessió als alumnes, per tal d’optimitzar el temps de la sessió. Val la pena dedicar-hi, si cal, una sessió sencera. c) Materials i recursos didàctics. Activitats complementàries.

L’àrea d’educació física posseeix unes connotacions en quant al desenvolupament de la pràctica que la fan diferent a la resta. És per això que pel correcte desenvolupament de l’àrea es donarà a l’alumnat una sèrie de recomanacions que esperam que incideixin tant a les costums familiars com a la nostra àrea. Aquestes recomanacions són les següents:

• Quant ens desplacem pels passadissos i escales hem de guardar silenci per a no molestar a la resta de

companys que es troben a les aules. • Hem de respectar a tots els companys. Realitzarem les activitats d’educació física sense empènyer, colpejar

o molestar a ningú. • Donarem més importància en divertir-nos que en competir. • Quan es diguin les instruccions dels jocs o les activitats, guardarem silenci per poder entendre-les millor. • Les classes d’educació física es realitzen normalment al pati. Cal dir , que no és el temps d’esbarjo, per això

a les sessions no es pot menjar res, ja que entre d’altres coses perjudica el nostre exercici immediat, atragantaments, possibles asfixies...

• Per poder participar en el desenvolupament de les sessions cal dur roba esportiva còmoda: camiseta, sabatilles esportives, calcetins i calçons d’esport.

Quan l’alumne no vagi vestit adequadament el mestre podrà apartar-lo de la sessió i atendre a la seva ensenyança a través de tasques escrites, treballs d’observació i ajuda ... ,ja que per motius de salut i higiene, un calçat i roba inadequades poden ocasionar greus trastorns en l’alumnat, tals com: rosadures, torcedures, patinades, fongs problemes de pell, etc. En cas de que aquestes conductes es realitzin de forma reiterada, serà un criteri a tenir en compte a l’avaluació. • Es recomana no dur a les classes d’educació física polseres, anells, cadenes, etc... per evitat possibles mals. • Cuidarem el material del col·legi com si fos nostre. • Durant les sessions d’educació física es faran els descans necessaris per poder beure aigua, o anar al bany.

Al pati no es podrà baixar la botella d’aigua. Aquesta quedarà a la classe, ja que al pati tenim el bevedor d’aigua potable.

• Ningú podrà anar al banys sense haver demanat permís al mestre. • Es recomana a l’alumnat que empri bé el temps final de la sessió per la higiene personal. Caldrà que dugui

una tovallola i podrà duu de forma voluntària allò que necessiti per la seva higiene personal

29

• Si qualque alumne es troba incapacitat temporalment per l’activitat física (malaltia o lesió), abans de començar la classe, haurà de comunicar-ho al mestre d’educació física.

En aquest cas l’alumne haurà d’estar amb la resta del grup classe, per col·laborar amb el mestre o per les activitats que ell pugui fer. En cas de que sigui un impediment molt important l’alumne quedarà a una aula amb un tutor.

AROS GRANDES 19 NEUMATICS 8 AROS PEQUEÑOS 3 GLOBUS 100 BANCOS SUECOS 3 CINTA AILLANT 2 CISTELLES BASQUETBALL 1 TIZA 1 CAPSA BATE FOAM 1 PAÑUELOS 20 INFLADOR DE PEU 2 PERIÓDICOS SI CADIRES 2 POTS DE IOGURT 30 BOLLES 1 CAPSA TABLES DE FUSTA 23 MATALASSOS GRANS 4 INDIAKAS 13 CONOS 12 BOLOS / BOTELLES 17/5 CONOS PETITS 30 BATES DE BEISBOL 3 CORDA GRAN 1 RAQUETES POM-POM 15 CORDES 15 PILOTES POM-POM 10 ESCALA HORITZONTAL 2 RAQUETES SHUTTEBALL 19 ESPALDERAS 6 PILOTES SHUTTEBALL 9 CONOS FORADATS 10 VALLES 6 FREESBE BLANDO 13 PELOTAS TENNIS BOT-FOAM 9 FREESBE DURO 11 PILOTA TENNIS PLATJA 25 SAQUETS D’ARENA 10 RAQUETES MÀ 20 PILOTES HANDBOL 25 XARXA-LLANÇADERA 6 PILOTES COMETA 7 CHAPAS 1 CAPSA PILOTES MULTIBALL 17 TABLÓN ANUNCIOS 1 JUMPING / MINITRAMP 2 TAULES 2

INVENTARI DEL MATERIAL

30

PILOTES MEDICINALS 9 PILOTES FORATS FLOORBAL 21 PALAS PLAYA 30 PILOTES PLANES FLORBAL 15 PETANCA 7 ULLERES CEC 10 POTRO 2 PILOTES DE VOLEI 16 PETOS 20 RED DE PORTERÍA 2 PILOTES PETITES 20 RED DE VOLEI 2 PILOTES FOAM ZANCOS PETITS 18 PILOTES DE TENNIS 20 PIQUES 30 PLINTON 1 QUITAMIEDOS 2 RADIO CD 1 MATALAS VERDS 18 PALS DE VOLLEY 2 GOMA ELÀSTICA 5 PILOTES DE RUGBY 6 MESURADORS D’ALTURA 2 SACS 5 PILOTES DE PLATJA 4 STICKS 23

5- Avaluació

L’avaluació constitueix un element essencial en la gestió dels aprenentatges de l’alumne: permet prendre les decisions oportunes per ajustar l’adequació dels alumnes als objectius prefixats, des d’una concepció formativa, que valora l’error com a font d’aprenentatge per a l’alumne i com a font d’informació per al professorat. Cal compartir amb l’alumnat el procés d’avaluació, hem de fomentar la responsabilitat de l’alumnat fent-lo protagonista del seu propi procés d’aprenentatge, fer que sigui conscient del que aprèn o de les dificultats que te per tal de poder superar-les i avançar en l’aprenentatge. Tant els criteris d’avaluació com els procediments i criteris de qualificació de l’aprenentatge de l’alumnat s’han de donar a conèixer als alumnes i a les seves famílies.

31

a) Adequació i seqüència dels criteris d’avaluació dins cada cicle

ÀREA: EDUCACIÓ FÍSICA.

CRITERIS D’AVALUACIÓ AL 1r CICLE CRITERIS D’AVALUACIÓ AL 2n CICLE CRITERIS D’AVALUACIÓ AL 3r CICLE

1. Reaccionar corporalment davant estímuls visuals, auditius i tàctils, donant respostes motrius que s’adaptin a les característiques dels estímuls esmentats.

1. Desplaçar-se i saltar, combinant ambdues habilitats de forma coordinada i equilibrada, adaptant els moviments corporals a diferents canvis de les condicions de l’activitat.

1. Adaptar els desplaçaments i salts en diferents tipus d’entorns que puguin ser desconeguts i presentin cert grau d’incertesa.

2. Desplaçar-se, girar i saltar de manera diversa, variant punts de suport, amplituds i freqüències, amb coordinació i bona orientació a l’espai.

2. Llançar, passar i rebre pilotes o altres mòbils sense perdre’n el control i adequant els moviments a les trajectòries.

2. Llançar, passar i rebre pilotes o altres mòbils, sense perdre el control d’aquests en els jocs i activitats motrius que ho requereixin, amb una adaptació correcta a la situació, al terreny de joc, a les distàncies i a les trajectòries.

3. Realitzar llançaments, recepcions i altres habilitats que impliquin maneig d’objectes, amb coordinació dels segments corporals i situant el cos de forma apropiada.

3. Girar sobre l’eix longitudinal i transversal, diversificant les posicions segmentàries i millorant les respostes motrius en les pràctiques corporals que ho requereixin.

3. Actuar de forma coordinada i cooperativa per resoldre reptes o per oposar-se a un o diversos adversaris en un joc col·lectiu, ja sigui com a atacant o com a defensor.

4. Equilibrar el cos adoptant diferents postures, amb control de la tensió, la relaxació i la respiració.

4. Actuar de forma coordinada i cooperativa per resoldre reptes o per oposar-se a un o diversos

4. Identificar, com a valors fonamentals dels jocs i de la pràctica d’activitats esportives,

32

adversaris en un joc col·lectiu.

l’esforç personal i les relacions que s’estableixen amb el grup i actuar d’acord amb aquests valors.

5. Participar i gaudir de jocs ajustant la seva actuació, tant referent a aspectes motors com a aspectes de relació amb els companys.

5. Participar del joc i les activitats esportives amb coneixement de les normes i mostrant una actitud d’acceptació vers els altres.

5. Opinar coherentment i críticament amb relació a les situacions conflictives sorgides en la pràctica de l’activitat física i l’esport.

6. Reproduir corporalment o amb instruments una estructura rítmica.

6. Proposar estructures rítmiques senzilles i reproduir-les corporalment o amb instruments.

6.Mostrar conductes actives per incrementar globalment la condició física, adaptant la seva actuació al coneixement de les pròpies possibilitats i limitacions corporals i de moviment

7.Simbolitzar personatges i situacions mitjançant el cos i el moviment amb desinhibició i facilitat en l’activitat

7. Utilitzar els recursos expressius del cos i implicar-se en el grup per a la comunicació d’idees, sentiments i representació de personatges i històries, reals o imaginàries.

7.Construir composicions en grups en interacció amb els companys, emprant els recursos expressius del cos i partint d’estímuls musicals, plàstics o verbals.

8.Millorar, de manera global, les capacitats físiques bàsiques.

8. Mantenir conductes actives d’acord amb el valor de l’exercici físic per a la salut, mostrant interès en la cura del cos.

9. Identificar algunes de les relacions que s’estableixen entre la pràctica correcta i habitual de l’exercici físic i la millora de la salut i actuar-hi d’acord.

9.Mostrar interès per complir les normes referents a la cura del cos amb relació a la higiene i a la consciència del risc en l’activitat física.

10. Participar activament en les activitats de l’àrea, acceptant i complint les normes establertes.

33

b) Procediments d’avaluació i criteris de qualificació de l’aprenentatge de l’alumnat A la programació didàctica explicitarem els procediments que es duran a terme per avaluar els aprenentatges dels alumnes. Aquests instruments d’avaluació hauran de ser variats, i hauran de dirigir-se tant als resultats com al procés. Aquests seran els següents:

- Full de control de compliment d’hàbits.( tovallola, indumentària) - Llistes de control d’assistència. - Registre de conducta. - Treballs de recerca voluntaris. - Registres qualitatius de realització de circuïts i proves. - Registres de dinàmica grupal en jocs cooperatius-competitius.

Finalment, definirem els criteris de qualificació que se seguiran per determinar el resultat de l’avaluació de l’àrea al llarg del curs i, en particular, de la qualificació final ordinària Aquests seran els següents:

-Respectar els companys i el mestre. Tenir cura dels materials , seguir les normes de seguretat, i fer un us adequat de les instal.lacions. -Col.laborar de forma autònoma en les rutines de classe. -Participar activament en les activitats i tenir una actitud positiva. -Afrontar de forma madura les modificacions de pla que es puguin produir a fi d’aprofitar la sessió. -Assimilar de conceptes teòrics i patrons de moviment. -Interioritzar les regles dels diferents jocs i entendre l’activitat física com una oportunitat per conèixer els companys, aprendre d’ells i compartir. -Mostrar una voluntat decidida a l’horas d’emprendre treballs voluntaris d’investigació. -Col.laborar amb els companys NESE i assistir-los en el seu creixement exercint un guiatge i un modelat.

34

6- Mesures de reforç i suport. Criteris per elaborar les adaptacions necessàries per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. La programació ha de respondre a les necessitats de tot l’alumnat, el que implica preveure activitats amb diferent grau de complexitat i que s’adaptin als diferents ritmes i característiques de l’alumnat, permetent diversos nivells de resolució, d’acord amb els objectius pretesos. Per atendre convenientment a la diversitat dels alumnes que ens trobam a les aules, no hem d’oblidar les característiques fisiològiques, morfofuncionals, de maduració, .. que ens podem trobar a les sessions. Després de detectar en una exploració inicial les diferències individuals, aquestes s’hauran de tenir en compte en el plantejament de les activitats.

35

Així seguirem les següents consideracions:

• Les activitats seran a la majoria de les ocasions progressives i amb diferents nivells de consecució, de manera que no obliguin a l’alumne/a a afrontar riscs considerables.

• Partiran de lo global cap a lo específic adequant el criteri de diversitat al d’especialització • Tindran la possibilitat d’adaptació per a que es puguin desenvolupar el major numero possible d’alumnes

sense que sigui necessari l’elaboració d’ACIs. • No deuen suposar plantejaments discriminatoris, pretenent la integració de tots els alumnes en els seus

diferents grups,així com la participació en grups mixtes. Per determinar les necessitats educatives especials més aparents, es donarà a principi de curs a les famílies un qüestionari on descriuran les mancances més importants que tenen els seus fills/es (anex 1) . D’aquest primer anàlisi s’anirà ampliant la informació damunt les característiques de les necessitats que ens permetin adequar el programa a les necessitats de cada alumne/a. A més de les aportacions del tutor/a i orientador/a del centre si fossin necessari. Es consideraran, a més, diferents estratègies de reforç per aquells alumnes que presentin majors dificultats de comprensió, execució i aprenentatge:

• Atenció individualitzada tant en la informació inicial com el coneixement de la execució i dels resultats. • Major utilització de reforçador positius • La col·laboració entre els companys del seu propi grup. • Facilitació de tasques mitjançant ajudes verbals i tàctils • Utilització de materials adaptats • Col·laboració del monitor, mestre de pedagogia terapèutica

L’objectiu ha de ser proporcionar a cada alumne la resposta que necessita en funció de les necessitats i també dels seus límits, tractant sempre de que la resposta allunyi els menys possible de les que són comuns per la resta de l’alumnat. Els alumnes amb necessitats educatives especials es beneficiaran d’un tractament individualitzat mitjançant les següent adaptacions curriculars:

• Canvis metodològics • Prioritat en alguns objectius i continguts

36

• Modificació en el temps de consecució dels objectius • Adaptació dels materials • Adequacions en els criteris d’avaluació en funció de les seves necessitats específiques.

7- Tractament de la lectura, de les tecnologies de la informació i la comunicació i de l’educació en valors En les programacions didàctiques s’han de contemplar els acords recollits en la Concreció curricular del centre dirigits a estimular l’interès i l’hàbit de lectura, la competència lectora i a millorar l’expressió oral i escrita juntament amb el desenvolupament de la capacitat per dialogar i expressar-se en públic. Igualment, s’han de tenir en compte les mesures acordades sobre el tractament de les tecnologies de la informació i la comunicació per a l’aprenentatge de les disciplines , així com el tractament dels valors que el centre hagi planificat.

37

1- El tractament de la lectura anirà enfocat en la incardinació dels temes nuclears dintre de l'objectiu que perseguirem amb les tasques. Serà básicament el treball d'una lectura comprensiva i analítica vers la localització dels elements centrals: Què volem aconseguir amb la tasca? Quines competències són presents implicitament dintre del discurs? Quin registre és el més adequat a l'hora de plantejar les lectures i quin sistema de transmissió de la informació considerarem més apropiat? L'objectiu essencial és fer de la lectura un hàbit constant en les rutines de l'alumnat no tan sols a l'escola sinó en l'extensió a la vida quotidiana com un mode manifest d'ampliar el coneixement. Un altre nucli sòlid de la filosofia a la nostra escola ha estat reforçar el funcionament de la biblioteca habilitant espais temporals dintre de l'horari perquè els alumnes puguin accedir als materials. 2- El centre compta amb la instal.lació xarxipèl.lag que centralitza tots els equips en un servidor que permet accedir a cada usuari a la seva zona particular de registre així com a les seccions comuns de treball que són en suma les zones d'interacció professor-professor. Tenim un aula d'informàtica que complementa amb els equips informàtics la feina habitual de classe amb aplicacions concretes de recerca, tot plegat amb l'objectiu de consolidar els temes. Programes clic, internet i els propis programes d'Office així com l'aproximació al seu entreteniment i maneig. La página web de l'escola ha ampliat l'últim mes la seva capacitat d'emmagatzament. Per a la informació de tota la Comunitat educativa inclou seccions perquè les famílies estiguin puntualment informades de totes les propostes, lleis educatives circulars. També hi ha una secció habilitada amb continguts perquè els alumnes puguin ampliar coneixements des de casa, espai útil sobretot en períodes vacacionals. 3- Quant al tractament dels valors es destacaran dins el desenvolupament de cada tasca, els valors que es prediquen implicitament del treball de cada competència de la manera que l'alumnat les pugui interpretar en el context total de la situació que la tasca proposa resoldre. Distingim diversos tipus de valors: a) Valors humans: afecten a la sensibilitat i a tota la condició d'ésser en tot el sentit, des de la dimensió individual fins la col.lectiva-interactiva. b) Valors operatius: estan relacionats amb les accions positives que es relacionen tant amb l'autonomia de l'individu com en la facció cooperativa.

38

Àmbues classes de valors no són tan sols imprescindibles sinó complementàries: el que significam i el terreny coherent d'aquests valors dintre del marc de les nostres accions. El conjunt de valors que configuren el paradigme d'alumnat que perseguin es troba al PEC. 8- Avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge Les programacions didàctiques han d’incloure els procediments que s’utilitzen per avaluar el procés d’ensenyament–aprenentatge. En aquest sentit cal establir com es du a terme aquest seguiment, especialment pel que fa a les estratègies metodològiques, per tal de millorar l’eficàcia de tot el procés.

Tot procés d´ avaluació requereix una informació que toqui molts matisos, molt més enllà dels que es toquen amb els examens tradicionals, d´ aquí que en el contexte d´ una avaluació diagnòstica o una avaluació formativa, aquests resultin insuficients.

39

L´ avaluació per competències ens marca els límits on s´ ha de desenvolupar la recollida d´ informació, i també ens marca les condicions prèvies per a que es pugui fer.

En primer lloc s´ han de determinar els criteris d´ avaluació que es consideren vàlids per a cada competència, i que aquests criteris expressin els comportaments que han de manifestar els alumnes en desenvolupar determinades tasques.

En segon lloc , determinar amb claretat les tasques que proporcionaran a l´ alumnat les capacitats que s´ avaluaran.

Aquestes condicions són prèvies al procés de recollida d´ informació.

Així doncs en l´ avaluació de competències la nostra atenció ha d´ estar centrada en la realització de tasques que fan possible que en el domini del seu contingut es transformi en competència.

Les tasques són el centre de l´ avaluació,i en conseqüència és necessari identificar clarament el treball que hi realitza l´ alumnat i associar l´ èxit en aquestes tasques als criteris d´ avaluació definits a cada àrea curricular.

La realització de tasques i els productes que elles ens proporcionen són una de les fonts més importants en l´ avaluació de les competències bàsiques, i per fer una correcta avaluació hem de definir molt bé les matrius de criteris o rúbriques que ens permetran valorar láprenentatge ,els coneixements i/o les competències.Les rúbriques ens permetran conèixer els aspectes per avaluar les distintes competències, l´ escala de qualificació dels distints nivells de resolució de la tasca.

El professorat avaluarà els aprenentatges de lálumnat en relació a lássoliment de les competències bàsiques tenint en compte els criteris dávaluació fent en primer lloc un anàlisi de cada una de les competències bàsiques per identificar els comportaments que expressin el nivell de domini adquirit. En segon lloc relacionant els possibles comportaments amb els objectius i criteris d´ avaluació de cada àrea(concrecció curricular).En tercer lloc establim la relació entre competències i criteris d´ avaluació , fixant el domini propi de cada cicle i/o nivell, que ens servirà de guia per elaborar les matrius de valoració o rúbriques.En quart lloc, seleccionar adequadament els instruments d´ obtenció de dades que ens ofereixin una major validesa per a la identificació dels aprenentatges adquirits en la resolució d´ una tasca.

41

C.P. XALOC

C/Palmira s/n

07160 PEGUERA (Balears)

Tl.971 687864 Fax. 971687853

Email: [email protected]

Alumne:_______________________________ Curs:______________

Benvolguts pares i mares pel bon funcionament de l’Àrea d’Educació Físical’Àrea d’Educació Físical’Àrea d’Educació Físical’Àrea d’Educació Física i per motius educatius i de salut, els informam que el seu fill/a haurà d’assistir a les classes equipat amb roba esportiva (ample)roba esportiva (ample)roba esportiva (ample)roba esportiva (ample): sabates esportives, calcetins, calçons curts o llargs d’esport i una camiseta de màniga curta o llarga còmoda, segons el temps que faci.

Es necessari que portin una bossa de higiene personalbossa de higiene personalbossa de higiene personalbossa de higiene personal on els nins/es duguin una tovallola petita, i si volen, també altres objectes de higiene ( per exemple una pinta ).

Un altre aspecte a tenir en compte i que ens serà de gran utilitat pel desenvolupament de les classes d’Educació Física al llarg del temps en que el seu fill/a es trobi a l’etapa d’Educació Primària és conèixer si el seu nin/a pateix alguna malaltia o deficiència que li pugui impedir parcial o totalment la pràctica esportiva. En cas de que necessites un tractament específic quan aparegués la crisi ( com per exemple epilèpsia, al·lèrgies, asma...) caldria també que ens informassin de com actuar.

Descripció de la malaltia o deficiències: ........................................................................... ......................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................... Actuacions a realitzar en cas de manifestació d’una crisi ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

Si durant el curs escolar el nin patis qualque incidència que no li permetés realitzar les classes d’educació física agrairíem que es dirigissin a comunicar-lo al tutor o al mestre d’educació física.

Salutacions del Mestre d’Educació Física

Signat el Pare / Mare

Anexe: Fitxa mèdica dels alumnes

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA EDUCACIÓ FÍSICA 2010-11 · Saber posar-se en el lloc de l’altre,...

Documents

Transcript of PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA EDUCACIÓ FÍSICA 2010-11 · Saber posar-se en el lloc de l’altre,...