ProgramaPolític CUP Capgirem Barcelona EnRevisioOrt

CUP CAPGIREM BARCELONA

Programa electoral de laCUP Capgirem Barcelona pera les eleccions municipals del

24 de maig de 2015

1/05/2015

Esborrany en revisi

Programa electoral de la CUP-Capgirem Barcelona. Eleccions municipals 2015

Document en revisi ortogrfica i de format 2

NDEX

0. INTRODUCCI: SOBIRANIA DE CLASSE I DRETS SOCIALS, RUPTURA ANTICAPITALISTA,MUNICIPALITZACI, FEMINISME I PASOS CATALANS

0B. ESTRUCTURACI DEL DOCUMENT

1. SERVEIS PBLICS I DRETS SOCIALS

1.1. INTRODUCCI: SERVEIS PBLICS VINCULATS ALS DRETS SOCIALS

1.1.1. Drets socials i serveis pblics..............................................................................................................161.1.2. El serveis pblics locals a Barcelona..................................................................................................161.1.3. Neoliberalisme contra els serveis pblics i els drets socials........................................................161.1.4. Sobirania de classe en l'administraci i serveis pblics.................................................................171.1.5. Idees fora................................................................................................................................................18

1.2. MUNICIPALITZAR PER CAPGIRAR L'ADMINISTRACI

1.2.1 Diagnosi............................................................................................................................................... ....191.2.1.1. Trencant la polito-tecnocrcia............................................................................................191.2.1.2. Capgirar la tecnocrcia gerencial i directiva....................................................................191.2.1.3. Corrupci i gesti indirecta................................................................................................201.2.1.4. Acabar amb la lliure designaci.........................................................................................201.2.1.5. Cap als Consells Collectius de Serveis i equipaments pblics...............................201.2.1.6. Capgirant el neoliberalisme el retorn a la gesti directa.............................................201.2.1.7. Capgirant la desregulaci privatitzadora cap a la simplificaci i transparncia......21

1.2.2. Mesures .................................................................................................................................................. ....21

1.3. CAPGIRANT CAP ALS SERVEIS PBLICS

1.3.1. Els serveis pblics locals de Barcelona .......................................................................................... 241.3.1.1. Estructura de serveis........................................................................................................... 241.3.1.2. Problemtica a Barcelona .................................................................................................. 26

1.3.2. Objectius................................................................................................................................................ 281.3.3. Mesures .................................................................................................................................................. 281.3.4. Mesures de transici ........................................................................................................................... 331.3.5. Mesures de rupture ............................................................................................................................. 33



1.4. SERVEIS SOCIALS

1.4.1. Argumentari, idees fora i dades de la situaci actual ................................................................. 341.4.2. Els Serveis Socials............................................................................................................................... 361.4.3. Les externalitzacions de serveis socials .......................................................................................... 371.4.5. Idees fora.............................................................................................................................................. 381.4.6. Mesures .................................................................................................................................................. 39

1.5. EDUCACI

1.5.1. Situaci dels serveis pblics deducaci i antecedents............................................................... 431.5.2. Problemtica.......................................................................................................................................... 441.5.3. Retallades, prdua de qualitat i prdua de condicions labora .................................................. 451.5.4. Com es gestionen els centres educatius a barcelona................................................................. 451.5.5. Els mbits d'actuaci del Consorci.................................................................................................. 461.5.6. Com funciona el consorci?................................................................................................................. 481.5.7. Quines sn les competncies actuals de l'ajuntamende barcelona ......................................... 481.5.8. Mesures .................................................................................................................................................. 49

1.6. HABITATGE

1.6.1. Barcelona, habitatge i classes populars........................................................................................... 541.6.2. Neoliberalisme i habitatge .................................................................................................................. 541.6.3. Mesures .................................................................................................................................................. 56

1.6.3.1. Mesures d'aplicaci immediata......................................................................................... 5616.4. Mesures de ruptura............................................................................................................................... 5916.5. Annex : Proposta d'ordenana ........................................................................................................... 59

1.7. SALUT

1.7.1. Idees fora per un model de salut al servei del poble treballador dels PPCC ....................... 711.7.2. Objectius................................................................................................................................................ 731.7.3. Poltiques generals a desenvolupar ................................................................................................ 741.7.4. Mesures .................................................................................................................................................. 74

1.7.4.1. Immediates............................................................................................................................ 741.7.4.2. Mesures de programa de transici ................................................................................. 76

1.7.5. Propostes per un programa en defensa dun model de salut i sanitat 100% pblics,equitatius i de qualitat.................................................................................................................................... 78

1.8. DRETS SOCIALS: INFNCIA I ADOLESCNCIA

1.8.1. Diagnosi................................................................................................................................................... 801.8.2. Concepci Poltica De linfant | ladolescent I Les Famlies | Persones Cuidadores ............ 811.8.3. Desenvolupament Propostes De linfncia I Adolescncia......................................................... 82

1.8.3.1. La Participaci Socio-Poltica ........................................................................................... 821.8.3.2. Salut De La Infncia I Adolescncia I De Les Famlies | Persones Cuidadores .. 821.8.3.3. Educaci ............................................................................................................................... 82



1.8.3.4. Cultura................................................................................................................................... 831.8.3.5. Lluita Contra Els Factors De Vulnerabilitat De La Infncia I Adolescncia I LesFamlies (Trencament De La Reproducci De La Pobresa)..................................................... 841.8.3.6. Urbanisme............................................................................................................................. 841.8.3.7. Salvaguarda De Drets........................................................................................................ 84

1.9. JOVENTUT

1.9.1. Poscionament ideolgic ...................................................................................................................... 861.9.2. Detecci dels temes prioritaris a treballar...................................................................................... 86

1.9.2.1. Espais i model de socialitzaci ......................................................................................... 861.9.2.2. Treball i precaritzaci laboral ............................................................................................ 871.9.2. 3. Habitatge i emancipaci................................................................................................... 871.9.2.4. Drets sexuals i rols de gnere ......................................................................................... 88

1.9.3. Mesures .................................................................................................................................................. 88

1.10. GENT GRAN

1.10.1. Diagnosi................................................................................................................................................. 941.10.2. Exclusi residencial ............................................................................................................................ 951.10.3. Propostes............................................................................................................................................. 96

2. PODER POPULAR I DEMOCRCIA DIRECTA

2.1. Democrcia segrestada .................................................................................................................................. 982.2. La participaci poltica com a motor del canvi social............................................................................... 982.3. Cap a la democrcia directa. Propostes. ................................................................................................... 992.4. Retribucions institucionals, transparncia i retorn social ...................................................................... 1002.5. Gesti pblica .................................................................................................................................................. 1072.6. Comunicaci popular i dret a la informaci................................................................................................ 108

3. TREBALL I PRODUCCI

3.1. Introducci ......................................................................................................................................................... 1103.2. Treball. Potenciar l'ocupaci, lEconomia solidria i les condicions laborals dignes ....................... 1113.3. Reduccio de jornada sense reduccio salarial i ocupacio publica .......................................................... 1123.4. Poltica fiscal progressiva............................................................................................................................... 1133.5. Creaci dempreses municipals en els sectors estratgics .................................................................. 1143.6. Reforar el comer de proximitat................................................................................................................. 1153.7. El turisme massiu, la nova bombolla............................................................................................................ 116

3.7.1. La planificaci del turisme i el Dret a la ciutat................................................................................ 1193.7.2. Qu proposem?................................................................................................................................... 120

4. CULTURA

4.1. La cultura en la seva globalitat social........................................................................................................... 124



4.2. Cultura i poltica ............................................................................................................................................... 1254.3. Barcelona des de la cultura ........................................................................................................................... 1254.4. La cultura en l'Ajuntament neoliberal de Barcelona................................................................................. 1264.5. Cultura precria i mercantilitzada................................................................................................................. 1264.6. Objectius ........................................................................................................................................................... 1274.7. Eixos del model cultural i el sistema cultural catal i de PPCC............................................................ 1284.8.Mesures .............................................................................................................................................................. 128

5. ENTORN URB

5.1. MODEL ENERGTIC I TERRITORIAL. MEDI, RESIDUS, ENERGIA, AIGUA I CONTAMINACI

5.1.1. Introducci.............................................................................................................................................. 1465.1.2. Aigua........................................................................................................................................................ 1515.1.3. Recuperem laire de la ciutat: pla de xoc contra la contaminaci atmosfrica ...................... 1535.1.4. Residus municipals: cap al residu zero............................................................................................ 1565.1.5. Parcs i jardins: per un servei pblic de jardineria de gesti collectiva ................................... 1635.1.6. Quin model energtic volem? .......................................................................................................... 1695.1.7. Espais naturals i biodiversitat .................................................................................................................. 1715.1.8. Litoral.........................................................................................................................................................175

5.2. MODEL URB

5.2.1. Model urbanstic de la ciutat de Barcelona.......................................................................................1785.2.2. Pla dOrdenaci Urbana Municipal (POUM), una eina de panificaci a mig i llarg termini quehem de saber aprofitar......................................................................................................................................1835.2.3. La poltica de sl pblic: equipaments, zones verdes i el dret a lhabitatge............................1835.2.4. Equipaments............................................................................................................................................185

5.3. TRANSPORT I MOBILITAT

5.3.1 Control popular de les empreses de transport pblic municipal..................................................1875.3.2. Autobs urb i interurb...................................................................................................................1875.3.3. Metro i Renfe Rodalies..........................................................................................................................1895.3.4. Tramvia......................................................................................................................................................1905.3.5. Sistema tarifari.........................................................................................................................................1915.3.6. Itineraris urbans, lharmonitzaci de la urbanitzaci compacta.....................................................1915.3.7. Nous problemes: DUM (Distribuci Urbana de Mercaderies).....................................................1925.3.8. Nous conceptes de la mobilitat: Park & Ride i CarSharing..........................................................1935.3.9. rea Verda..............................................................................................................................................1935.3.10. La mobilitat obligada: responsabilitat de les empreses i transport als centres deTreball...................................................................................................................................................................1945.3.11. Perspectives integradores. Conceptes transversals....................................................................194



5.4. DIVERSITAT FUNCIONAL I SALUT MENTAL

5.4.1. Canvi de Paradigma: DIVERSITAT FUNCIONAL I DISSENYUNIVERSAL......................................................................................................................................................1955.4.2.1. Salut.....................................................................................................................................................1965.4.2.2. Dret a lEducaci / Formaci.........................................................................................................1965.4.2.3 Habitatge............................................................................................................................................1975.4.2.4. La Creaci dOcupaci, Lluita contra latur i la precarietat i la Renda BsicaUniversal............................................................................................................................................................1975.4.2.5. Urbanisme Sostenible i Dret a lAccessibilitat i a lamobilitat.............................................................................................................................................................1975.4.2.6. Lleure Inclusiu...................................................................................................................................1985.4.2.7. Campanyes de sensibilitzaci (Responsabilitat social)...........................................................198

5.5. PATRIMONI

5.5.1.Introducci..............................................................................................................................................1985.5.2. Idees fora............................................................................................................................................202

6. CIUTAT FEMINISTA I LGTBI6.1.Per una ciutat lliure de violncies masclistes................................................................................................2026.2.Corresponsabilitat i renda social pels treballs reproductius i de cures.................................................2046.3.Serveis socials universals i que vetllin per lautonomia de les persones...............................................2046.4.Per una ciutat coeducativa que fomenti els valors feministes i la lluita contra la discriminaci degnere i lgtbi als centres educatius.......................................................................................................................2066.5.Per una ciutat inclusiva i un urbanisme amb perspectiva de gnere: per laccs de les dones a totsels espais, sense discriminacions...........................................................................................................................2076.6.Visualitzaci de la memria histrica feminista i lgtbi al nomencltor de la ciutat i abolicic de lesimatges sexistes dels espaispblics..........................................................................................................................................................................2086.7.Consells executius de dones als barris i corepresentaci a tots els rgans i crrecs de la ciutat..2086.8.Garantir els drets a la salut sexual i reproductiva de totes les dones en la seva diversitat i la nodiscriminaci per ra didentitat o orientaci sexual i de gnere.....................................................................2106.9.Per una ciutat a favor de les treballadores sexuals.......................................................................................2116.10.Contra la discriminaci de gnere i LGTBI en lmbit

laboral...............................................................................................................................................................................215

7. EXCLUSI EN LA CIUTAT CAPITALISTA I JUSTCIA SOCIAL

7.1. Introducci............................................................................................................................................................2197.2. Capgirar la situaci de les persones que estan patint la pobresa i lexclusi social..........................2197.3. Immigraci...........................................................................................................................................................2267.4. Llibertats i antirepressi...................................................................................................................................2297.5. Memria...............................................................................................................................................................230



7.6. Drets animals no humans.................................................................................................................................232

8. BARCELONA INTERNACIONALISTA I PPCC

8.1. Barcelona internacionalista...............................................................................................................................2398.1.1. Propostes d'acci poltica..................................................................................................................239

8.2. Cap a la ruptura democrtica i la independncia dels Pasos Catalans................................................2438.2.1. La construcci nacional dels pasos catalans com a instrument per a la transformacisocial..................................................................................................................................................................2438.2.2. El cam i lobjectiu de la independncia: la ruptura democrtica i el nucli essencial dedignitat..............................................................................................................................................................246

8.3. Lactivaci dun procs constituent per a canviar-ho tot.........................................................................248

9. UNA CIUTATDESCENTRALITZADA:PER UNA BARCELONADELS BARRIS

9.1. Ciutat Vella...........................................................................................................................................................2509.2. Eixample...............................................................................................................................................................2579.3. Sants-Montjuc...................................................................................................................................................2669.4. Les Corts..............................................................................................................................................................2719.5. Sarri-Sant Gervasi...........................................................................................................................................2749.6.Grcia....................................................................................................................................................................3039.7. Horta-Guinard...................................................................................................................................................3139.8. Nou Barris............................................................................................................................................................3179.9. Sant Andreu........................................................................................................................................................3209.10. Sant Mart..........................................................................................................................................................334

EPLEG: COM S'HA CONSTRUT EL PROGRAMA



0. INTRODUCCI: SOBIRANIA DE CLASSE I DRETS SOCIALS, RUPTURAANTICAPITALISTA, MUNICIPALITZACI, FEMINISME I PASOS CATALANS

La CUP Capgirem Barcelona ha decidit presentar-se a les eleccions municipals de Barcelona del'any 2015. I ho ha fet malgrat que, cada any, la crida a participar electoralment acaba justificantunes poltiques que ens sobrepassen i que afermen el projecte neoliberal (ara tamb d'austeritati retallades de condicions de vida) de precaritzaci laboral, privatitzacions de drets socials i deserveis pblics, prdua de llibertats i prdua de renda a favor de les elits burgeses.

La instituci electoral en la nostra societat capitalista i patriarcal ha funcionat histricament, ifunciona, amb mecanismes al servei d'aquests grups socials dominants, i poc marge ens donena la classe treballadora: ens enfrontem a un finanament de les campanyes del tot desigual, i aun domini dels mitjans de comunicaci i una hegemonia ideolgica treballada pels poders poltici econmic durant dcades a sang i foc, per tamb a ploma i fibra ptica.

Des del 1979 amb els governs municipals formalment progressistes (PSC-ICV-ERC) oconservadors (CiU), la classe treballadora ha perdut en totes les sobiranies. La continutat enrelaci amb molts elements provinents de la dictadura (el "desarrollismo" per exemple) ha estatmolt ms rellevant que les virtuts constitucionals idealitzades reiterativament.

Els governants municipals han seguit supeditant la ciutat als interessos ms especulatius(continuant el model Porcioles) i ja en les darreres dcades de l'economia financera han fetencara ms evident el capital fictici implicat. Han supeditat tota la poltica municipal als gransmacroesdeveniments-negoci (Jocs Olmpics de Barcelona'92, Frum de les Cultures'04 ) perimplantar el nucli de la bombolla immobiliria especuladora, i una poltica de l'espectacle queintroduia un patriotisme barcelon per diluir la conscincia crtica en el model de la ciutatburgesa (sovint substitutiu del procs catal de lluita anticolonial), tot plegat al servei de lasuposada competitivitat de Barcelona.

Aquests governants han venut tot el sl pblic que han pogut, primer han especulat amb labombolla immobiliria al servei dels interessos dels bancs, i un cop implantat aquest cicle queens ha expulsat dels nostres barris o que ens hi ha deixat precaritzats i endeutats fins al coll,han obert un nou escenari d'espoli urb tot instrumentalitzant el turisme en benefici de laindstria i de reduits sectors socials. Aix, han convertit la ciutat en un parc temtic. En altresfronts, el projecte burgs de Barcelona ha posat el carrer al servei de l'automoci i de lamercantilitzaci. Ha supeditat tamb l'urbanisme a aquests factors, ha menyspreat la classetreballadora i ha fardat internacionalment dels baixos salaris oferint la ciutat com un parads per aexecutius i grups empresarials vids de beneficis.



Poca sobirania hem pogut exercir en aquestes condicions, quan els governants municipalsdeixaven tot l'espai urb a la intemprie del mercat i els capitals. Han sacrificat tot el patrimonide bagatge i combat poltics que pogus quedar de la Barcelona revolucionria i de lluitaantifranquista, tot plegat a canvi d'un projecte modernitzador que ha imposat la ideologianeoliberal per sobre de qualsevol altre projecte collectivista i de ruptura. D'aquesta manera, s'haacabat consolidant i modernitzant el patriarcat en el mateix paquet hegemnic.

La Barcelona continuada pel rgim del 1978 ha estat un frau enorme, amb l'objectiu de mantenirel joc capitalista i de superar la reorganitzaci treballadora i les nostres lluites. Parallelament,sha mantingut un dels estats centralistes i opressors de pobles ms totalitaristes d'Europa. Ialhora, s'ha prets allunyar de les nostres representacions i anhels la forma ms natural dereorganitzaci collectiva d'un poble, aquella que coincideix amb el territori colonitzat, els PasosCatalans.

Llargs processos de privatitzaci dels serveis pblics municipals s'han portat a terme per alguany d'una minoria social, i tamb per desfer les conquestes socials i els drets socialsconsolidats. En aquest context, els nostres enemics de classe volen que comencem de zero. Elmunicipalisme s l'eina de confrontaci contra un capital que, ara ms que mai, aspira a unamajor concentraci de la riquesa i del poder de decisi. Per aix el nostre projecte parteix ambl'objectiu de remunicipalitzar-ho tot: all que han privatitzat, per tamb all privat que mai hohauria d'haver-ho estat. Creiem fermament en una societat i una Administraci pblicaconstruda des de baix, des dels municipis i els barris, i sotmesa a una democrcia directa iplenament desenvolupada que ens faci recuperar les prctiques collectives i collectivitzadoresal servei de la majoria social treballadora. Una ciutat construda des de baix, carrer a carrer, barria barri. La democrcia no es pot delegar, sha dexercir. I aquest exercici noms s possible desde la proximitat. Els vens han de controlar democrticament els seus barris (serveis,equipaments, infraestructures ...) i llur planificaci. Han de poder decidir el present i el futur. Pertant defensem una ciutat oberta i descentralitzada. En aquest cam sha de reformar el sistemaelectoral per assolir una millor representaci directa. Cal enfrontar-nos als nous espolis socials iecolgics que es legalitzen amb el TTIP, al pagament obligat del deute i al segrest democrticde la UE. Plantegem aixecar una barricada contra el neoliberalisme que tot ho mercantilitza, unabarricada fonamentada en la municipalitzaci, en la gesti directa i pblica total, sense cap tipusd'externalitzaci. Plantegem recuperar i impulsar els drets laborals i de la classe treballadora desde l'Ajuntament, boicotejant les reformes laborals vigents i la precaritzaci, mentre defensemuna Barcelona que redueixi la jornada laboral significativament per a redistribuir el treball i larenda i perqu siguem ms sobirans sobre el nostre temps.

Des de la CUP Capgirem Barcelona no idealitzem les eleccions municipals. No pretenemguanyar les eleccions, sin transformar la ciutat sencera. Sabem que la transformaci il'emancipaci de classe, feminista i ecologista no vindr de la m d'unes eleccions, sin de lamobilitzaci collectiva i les lluites de classe (socialistes-comunistes), feministes i ecologistes, i



tamb de la m de l'antiautoritarisme i l'emancipaci llibertria, contra les eines delsdominadors: els estats d'all i d'aqu. Tot plegat demana l'organitzaci revolucionria de lescollectivitats en lluita i dels moviments socials en la Unitat Popular.

Si veiem la necessitat d'assolir la nostra presncia a l'Ajuntament de Barcelona s perquaspirem, sense embuts, a retroalimentar i impulsar aquesta Unitat Popular en formaci, i deposar-hi regidors i regidores crtics i combatius al seu servei.

Hem perdut massa i per aix ho volem tot, la qual cosa inclou totes les sobiranies: la de classe,la de gnere, la de poble davant de qualsevol colonitzaci, sigui del capital o d'un estatopressor, i la del marc conseqent en el qual construir un projecte alliberador per als PasosCatalans.



0B. ESTRUCTURACI DEL DOCUMENT

El present document recull el programa d'acci poltica de la CUP Capgirem Barcelona amb elque es presenta a les eleccions municipals de la ciutat de Barcelona de l'any 2015.

El programa s'ha dividit en 8 blocs que responen a una classificaci poltica dels marcs de vidade les persones a la ciutat capitalista. El primer s el de serveis pblics i drets socials, on rereuna denncia neta de les privatitzacions de drets i serveis pblics apuntem a com haurem derecuperar all privat i privatitzat en un perode immediat i com ho haurem d'organitzar en unfutur a mig termini.

El segon punt s la democratitzaci de la ciutat, on la participaci d'arrel i el control collectiusen sn la clau de volta, per tamb de la m de mesures de transparncia i auditoria, aix comreivindicant el dret a la informaci amb una comunicaci popular.

La lgica productiva, amb especial accent sobre el treball que produeix bens i serveis s eltercer punt. Parlem de sectors productius a la ciutat i destaquem el monocultiu del turisme. Lestasques de cures i reproducci formen, per nosaltres, part de l'eix productiu de la societat, i peraix en parlem en clau feminista en aquest punt.

La cultura,. entesa en la seva globalitat social, t el seu captol especfic dedicat ms alsubmbit de la producci, distribuci i conservaci de bns purament simblics, s a dir elsentit ms clssic de cultura. Per considerant la cultura indestriable de les consicions materialsde vida i producci social, les consicions de gnere, laborals, d'habitatge i vida al barri, laborals iproductives : considerem els captols ms socials del programa els que realment snestratgics per a una poltica cultural efectiva, destacant com les millors mesures de polticacultural per exemple: la reducci de la jornada de treball sense prdua salarial i l'eliminaci de laprecarietat laboral i en l'habitatge mitjanant la redistribuci de la renda i l'eliminaci de lesreformes laborals.

L'entorn urb s l'espai de trobada i interacco de la ciutadania. Per aix t diversos subeixos idiferenciats: el model energtic i territorial que va de la remunicipalitzaci de la producci idistribuci energtica fins a l'anlisi de contaminaci del medi, el model urbanstic de la ciutat, eltransport (pblic, privat i de persones amb mobilitat reduda) i la consideraci i recuperaci delpatrimoni popular de la ciutat. Apostem per la superaci estructural de la precarietat urbana coml'nic cam realment efica per a una salut collectiva fsica i mental .

Considerem que les propostes de la ciutat feminista i LGTBI sn i han de ser transversals alllarg del programa, ja que no noms les dones sn ms de la meitat de la poblaci i estanpresents a tots els mbits, sin que fugim de la prctica d'encabr els drets de les dones a un



dels mbits dels drets socials. Per al mateix temps creiem que per ser un aspecte de la lliutainvisibilitzat, li donem un punt propi on es repliquen i s'expliquen de manera conjunta totes lespropostes que estan, a la vegada, afegides a cada punt del programa.

La justicia social s la pedra angular de la denuncia del model capitalista. Preferim parlar delmnim punt de partida que s la justcia social, abans que posicionar-nos en clau incusi oexplusi social. El plantejament rau en la denuncia que en la gnesi de la ciutat capitalista hi hala interioritzaci d'una norma i al voltant d'ella es defineixen els collectius exclosos.

Finalment, definim com ha de ser la ciutat en la lgica interna i exterior en clau de construccinacional, per a viure en una Barcelona internacionalista i als Pasos Catalans lliure decolonialismes espanyols, nordamericans, de la UE i del capital.



1. SERVEIS PBLICS I DRETS SOCIALS


1.1.1 Drets socials i serveis pblics

1.1.2 El serveis pblics locals a Barcelona

1.1.3 Neoliberalisme contra els serveis pblics i els drets socials

1.1.4 Sobirania de classe en l'administraci i serveis pblics

1.1.5 Idees fora


1.2.1. Diagnosi1.2.2. Trencant la polito-tecnocrcia1.2.3. Capgirar la tecnocrcia gerencial i directiva1.2.4. Corrupci i gesti indirecta1.2.5. Acabar amb la lliure designaci1.2.6. Cap als Consells Collectius de Serveis i equipaments pblics1.2.7. Capgirant el neoliberalisme el retorn a la gesti directa1.2.8. Capgirant la desregulaci privatitzadora cap a la simplificaci i transparncia

1.2.2. Mesures


1.3.1. Els serveis pblics locals de Barcelona1.3.1.1. Estructura de serveis1.3.1.2. Problemtica a Barcelona

1.3.2. Objectius1.3.3. Mesures1.3.4. Mesures de transici1.3.5. Mesures de rupture

1.4. SERVEIS SOCIALS



1.4.1. Argumentari, idees fora i dades de la situaci actual1.4.2. Els Serveis Socials1.4.3. Les externalitzacions de serveis socials1.4.5. Idees fora1.4.6. Mesures

1.5. EDUCACI

1.5.1. Situaci dels serveis pblics deducaci i antecedents1.5.2. Problemtica1.5.3. Retallades, prdua de qualitat i prdua de condicions labora1.5.4. Com es gestionen els centres educatius a barcelona1.5.5. Els mbits d'actuaci del Consorci1.5.6. Com funciona el consorci?1.5.7. Quines sn les competncies actuals de l'ajuntamende barcelona1.5.8. Mesures

1.6. HABITATGE

1.6.1. Barcelona, habitatge i classes populars1.6.2. Neoliberalisme i habitatge1.6.3. Mesures

1.6.3.1. Mesures d'aplicaci immediata1.6.3.2. Mesures de ruptura

16.4. Annex : Proposta d'ordenana

1.7. SALUT

1.7.1. Idees fora per un model de salut al servei del poble treballador dels PPCC1.7.2. Objectius1.7.3. Poltiques generals a desenvolupar1.7.4. Mesures

1.7.4.1. Immediates1.7.4.2. Mesures de programa de transici

1.7.5. Propostes per un programa en defensa dun model de salut i sanitat 100% pblics,equitatius i de qualitat

1.8. DRETS SOCIALS: INFNCIA I ADOLESCNCIA

1.8.1. Diagnosi



1.8.2. Concepci Poltica De linfant | ladolescent I Les Famlies | Persones Cuidadores1.8.3. Desenvolupament Propostes De linfncia I Adolescncia

1.8.3.1. La Participaci Socio-Poltica1.8.3.2. Salut De La Infncia I Adolescncia I De Les Famlies | Persones Cuidadores1.8.3.3. Educaci1.8.3.4. Cultura1.8.3.5. Lluita Contra Els Factors De Vulnerabilitat De La Infncia I Adolescncia I LesFamlies (Trencament De La Reproducci De La Pobresa)1.8.3.6. Urbanisme1.8.3.7. Salvaguarda De Drets

1.9. JOVENTUT

1.9.1. Poscionament ideolgic1.9.2. Detecci dels temes prioritaris a treballar

1.9.2.1. Espais i model de socialitzaci1.9.2.2. Treball i precaritzaci laboral1.9.2. 3. Habitatge i emancipaci1.9.2.4. Drets sexuals i rols de gnere

1.9.3. Mesures

1.10. GENT GRAN

1.10.1. Diagnosi1.10.2. Exclusi residencial1.10.3. Propostes




1.1.1. DRETS SOCIALS I SERVEIS PBLICS

Els serveis pblics locals de la ciutat de Barcelona sn la materialitzaci dels drets socials conqueritsa fora de lluites i mobilitzacions socials , i tamb reflecteixen la necessitat de la poblacibarcelonina com qualsevol societat al llarg de la histria d'organitzar collectivament funcionsurbanes imprescindibles, d'administrar-les.

Malauradament l'administraci pblica i els serveis pblics han patit la distorsi del domini de lesclasses burgeses i de l'Estat que els ha acceptat noms a la fora i que promou sempre que pot laseva desaparici i privatitzaci. En el cas barcelon es parteix d'un model que ha sigut histricamentconstruit sobre la limitaci sistemtica de l'administraci local i la seva supeditaci al poder del nuclide l'Estat Espanyol. La perpetuaci d'un escadusser i nefast finanament local n's una de lesherncies ms clares d'aquest model.

1.1.2. EL SERVEIS PBLICS LOCALS A BARCELONA

Barcelona pateix l'absoluta elititzaci i estatitzaci municipal durant el franquisme queprcticament evitava la creaci de serveis pblics i els pocs existents els externalitzava, manteniauna funci pblica limitada al mnim i la sotmesa a un rigors sistema clientelar d'adscripci familiari ideolgica i la seva corrupci conseqent . Enlloc d'una administraci pblica local , feia servirl'Ajuntament per a una extensi en clau de poder local de l'Estat opressor. I malgrat tot perfuncionar no va poder evitar mantenir o fins i tot crear alguns serveis pblics bsics .

La transici democrtica , va significar en un primer moment una possibilitat de canvi a tenor del'impuls de les lluites dels barris i el fort moviment veinal dels anys 70's que al final del franquismeva tenir un paper tant rellevant, amb la coneguda paradoxa del darrer alcalde franquista aplicant unprograma poltic provinent en bona part del fort moviment popular veinal. Un moviment urb quedemanava serveis i equipaments en uns barris absolutament depauperats per anys d'espoli intensiude la dictadura franquista i de les seves classes dominants barcelonines.

Aquest impuls inicial va fer municipalitzar alguns serveis pblics privatitzats (per ex. Parcs i Jardins)fer creixer altres com serveis socials , urbanisme, etc. Tamb es van comenar a crear sistemes deprovisi de llocs amb orientaci objectiva .

1.1.3. NEOLIBERALISME CONTRA ELS SERVEIS PBLICS I ELS DRETS SOCIALS



Per l'impuls municipalitzador va durar poc i aviat es va imposar una nova poltica de dissoluci iprivatitzadora de la ma del neoliberalisme i de la financiaritzaci econmica provinent en aquellmoment de la versi peninsular de la socialdemocrcia , que va fonamentar l'Ajuntament al serveide l'especulaci, primer amb la bombolla immobiliria i desprs amb la turstica. Per a consolidaraquest procs en una situaci de renncia a la ruptura amb l'infrafinanament local es va optar perl'especulaci dels grans esdeveniments (Olimpiades'92, Frum de les Cultures) i a la continuitat dela supeditaci de la ciutat als interessos del poder (bancs, grans empreses, etc).

En el terreny organitzatiu l'Ajuntament va tornar al clientelisme absorvint en crrecs poltics deconfiana i tcnics a bona part dels membres provinents del moviment veinal i de les forcespoltiques que els van impulsar o promovent les externalitzacions a entitats ciutadanes que sovintvan acabar passant definitivament a empreses.

Aquest retorn del clientelisme va suposar un del pitjors obstacles per a la necessria ruptura ireforma de l'Ajuntament i es van continuar reproduint i enfortint dinmiques elitistes i nepotistes isobretot el retorn de les privatitzacions i de la cultura purament mercantilista. La recuperaci del'Ajuntament de Porcioles va comportar fins i tot la revisi histrica positiva del paper d'aquestpersonatge franquista.

El neoliberalisme ha estat installat a l'Ajuntament de Barcelona i la religi dels models de gesticada cop ms empresarials ha substituit a la funci i dedicaci pblica. Els objectius puramentinstrumentals: com privatitzar i disoldre els serveis pblics i com afavorir el negoci privat hansubstituit una necessria planificaci amb particpaci i control democrtics collectius per a satisferles necessitats de la majoria.

La repercussi social d'aquest model , ha estat un recolzament del projecte neoliberal europeu queha ests l'atur i la precarietat a la vegada que s'introduien les darreres onades d'innovacitecnolgica i com a resultat es disparaven els ndex de productivitat de tal manera que tota ladisminuci de temps de treball per a produir el mateix (i de fet molt ms) s'ha fet servir perestratificar a la classe treballadora entre aturats i precaris enlloc de per al repartiment del treball i lariquesa.

1.1.4. SOBIRANIA DE CLASSE EN L'ADMINISTRACI I SERVEIS PBLICS

Capgirar l'Ajuntament de Barcelona vol dir recuperar la sobirania de les classes populars enl'administraci local i per tant posar-la al servei dels drets socials i de les classes populars. Lavinculaci als drets socials comporta un Ajuntament dedicat als serveis pblics, que abandona elparadigma neoliberal i mercantilitzant i que construeix una administraci pblica basada en lademocrcia directa i el control collectiu.



La sobirania de classe vol dir sumar l'administraci local a un projecte emancipador ms ampli: elmunicipalisme rupturista .

Aquest projecte , t un dels seus principals objectius en la recuperaci , consolidaci i creixementdels serveis pblics tot aplicant la gesti directa i el rebuig de les externalitzacions , i en unainstituci atravessada pel control democrtic directe de la collectivitat i en especial de les classespopulars i treballadores.

Per el nostre programa va molt ms enll i vol fer crixer la municipalitzaci sota control collectiuper a extendres a totes aquelles rees en les quals la poblaci cregui necessari convertir en serveispblics municipals (encara que ara siguin mbits privats de producci o servei). Amb la nicalimitaci d'aquells serveis pblics que es basin en una redistribuci solidria de la renda disponiblesd'mbit superior al municipi com poden ser els grans mbits de la sanitat, el transport i del'educaci. I tot i aix no rebutja tampoc poder exercir una control collectiu d'aquests serveis des dela proximitat de districtes i barris tot respectant la seva titularitat d'mbit territorial ms ampli.

1.1.5. IDEES FORA

Fer desapareixer el neoliberalisme de les poltiques urbanes i de l'administracipblica a Barcelona.

Erradicaci de la precarietat en el treball i en la vida , erradicant l'atur mitjanant elrepartiment del treball per reducci de la jornada laboral

Model social i econmic fonamentat en els drets laborals, de les classes populars itreballadores, en la orientaci socialista cap a la collectivitaci de tota l'economia perpart de les prpies treballadores.

Tamb en uns serveis pblics forts,de gesti plenament directa i municipalitzats (sino sn d'mbit solidari territorial superior) promovent la democratitzaci laboralinterna i el seu control collectiu mitjanbant la democrcia directa de la poblaci.

El desenvolupament del control collectiu , en especial de les classes populars ,mitjanant l'assemblearisme i la democrcia directa , de l'adminstraci pblica i tambde l'economia privada i del medi ambient urb.




1.2.1. DIAGNOSI

1.2.1.1. TRENCANT LA POLITO-TECNOCRCIA

En el cas de la ciutat de Barcelona, en 8 de les 9 vegades anteriors ha estat formant part del governsi ms no una candidatura que cada vegada s'ha presentat recollint en el seu programa la majoriade les aspiracions populars dels assalariats, de la gent dels barris, dels joves, dels pensionistes, de lapoblaci en risc d'exclusi social... Cada vegada hi ha hagut alg al govern municipal que s'hapresentat amb el comproms de buscar i aplicar solucions als problemes d'habitatge, als problemesde medi ambient, que ha presentat entre les seves prioritats el provement d'un sistema detransport sostenible, eficient i a preus populars.

Quan parlem de capgirar l'administraci municipal trencant la polito-tecnocrcia i subordinant lesdecisions estratgiques a la democrcia directa, estem posant de relleu que si no assumim latransformaci de l'administraci i l'organitzaci de l'Ajuntament com una prioritat irrenunciable,qualsevol altra prioritat directament i rellevantment urgent tamb naufragar.

1.2.1.2 CAPGIRAR LA TECNOCRCIA GERENCIAL I DIRECTIVA

Molts de nosaltres, encara ara, quan parlem de l'administraci municipal parlem de participar en lesdecisions de l'Ajuntament, reclamem que l'Ajuntament ens escolti, que negoci amb les entitats icollectius, que tingui en compte les nostres propostes. I s que estem acostumats i donem per fetque el disseny i la inspiraci de les poltiques municipals efectives no neixen a les reunions delConsell Plenari ni en els Consells de Districte. En realitat, tampoc neixen a les diferents comissionsdel Consell Plenari, i fins i tot, tampoc a la Comissi de Govern. Sn algunes desenes de gerents i unscentenars de directors els que nominalment inspirats en unes consignes genriques determinen l'sefectiu dels recursos pblics organitzant programes, repartint subvencions, adjudicantcontractacions i redactant ordenances i reglaments que obedientment aprovar el Consell Plenari.

Certament, aquests gerents i directors no sn independents del poder poltic, per la sevadependncia es basa noms en el fet que han estat nomenats per l'Alcalde o per algun dels regidorsdel seu govern, i aquesta s una mena de dependncia fatalment contaminada per les fidelitatspersonals en comptes de ser-ho pel sentit del deure envers el servei pblic. s per aix queinevitablement els gerents i els directors dissenyen, inspiren i executen les poltiques que millorserveixen als interessos dels seus patrocinadors i no als interessos dels representats. O pitjor encara



i en el marge que poden, es fan servei a si mateixos superant o no la frontera de la corrupcitipificada per les lleis.

1.2.1.3. CORRUPCI I GESTI INDIRECTA

I ja que parlem de corrupci, cal denunciar d'una vegada que en la gran majoria dels casos estlligada a la contractaci pblica i a la concessi de subvencions, dues activitats indissociables de laque coneixem com gesti pblica indirecta. Es podenrevisar els molt abundants casos que esconeixen i s'han conegut durant tot aquest temps i comprovar-ho. I sent aix, les mesures bsiquespressupostries, de personal i de gesti pblica que emanen del govern de l'Estat i de la UniEuropea avoquen a totes les administracions (de bona gana, s'ha de dir) a expandir l'mbit de lagesti pblica indirecta i alguna nominalment directa per que realment no ho s: per ex. Consorcis

1.2.1.4 ACABAR AMB LA LLIURE DESIGNACI

Noms hi ha una manera de trencar aquest estat de coses, i no ho farem tot simplement movent lespersones de les cadires. El que cal fer s implantar una renovada tica de la funci pblica en la qualels funcionaris noms hagin de respondre de la seva actuaci directament davant dels ciutadans id'acord amb les lleis i normes democrtiques vigents. Reservem la lliure designaci nicament algerent municipal i que aquesta designaci la faci el Consell Plenari entre candidats convenientmentqualificats ja integrats prviament a la mateixa administraci i amb una trajectria de compromsprofessional amb el servei pblic.

1.2.1.5 CAP ALS CONSELLS COLLECTIUS DE SERVEIS I EQUIPAMENTSPBLICS

Naturalment, amb aix no hi ha prou. Hem de crear consells collectius (on ciutadans de les classespopulars i treballadores tinguin garantida la seva cabuda) per a cada equipament i servei pblic pertal que les decisions pel que fa la programaci, modalitats d's, prioritzaci, etc. es recuperin per alcontrol collectiu. Les entitats i collectius venals no necessiten fer les compres de material d'oficinani pintar les parets dels equipaments, el que han de poder fer s decidir que se'n fa delsequipaments i demanar explicacions a l'administraci pel que fa al seu suport material i logstic. Noa l'inrevs.

Aquesta lgica aplicada a la gesti dels equipaments tamb s'ha de traslladar al conjunt dels serveispblics: les poltiques municipals d'habitatge, els plans d'usos, els serveis socials, els espais pblics,la mobilitat... consells ciutadans de cada mbit i territori han de poder auditar l'actuaci del'administraci municipal tant com la representaci poltica, i si s el cas censurar als seusresponsables.



1.2.1.6 CAPGIRANT EL NEOLIBERALISME EL RETORN A LA GESTI DIRECTA

En un altre ordre de coses, hem de ser conscients del pes directe de l'administraci municipal enl'economia de la ciutat. En dades del 2010, el pressupost global de l'Ajuntament de Barcelona varepresentar ms del 4% del PIB de tota la ciutat, sense comptar les aportacions pressupostries aconsorcis, fundacions i entitats metropolitanes controlades per l'Ajuntament i que fan altresadministracions com la Diputaci de Barcelona, la Generalitat, el govern de l'Estat o altres municipisde la regi metropolitana. A tothom el preocupa el dest d'aquests recursos i d'aix parlem iparlarem a bastament, per no s trivial considerar l'impacte sobre la distribuci de la riquesa i ladesigualtat social que t la forma de gesti d'un pressupost tan gran.

No s difcil adonar-se que quan, per exemple, es contracta una gran empresa de jardineria pelmanteniment d'un parc, s'estan generant beneficis per aquesta empresa que segurament esliquidaran lluny de Barcelona, mentre que per fer possible aquells beneficis els treballadors itreballadores que realitzaran de forma directa el servei hauran de suportar condicions salarials i detreball ms dures. En contrast, la gesti directa assegura que si hi ha estalvis per millores enl'eficincia, aquests estalvis retornaran al pressupost municipal per a la seva reutilitzaci, alhora quees garanteix que no es generaran rendes personals injustificadament desiguals per la gesti d'aquestservei.

La gesti pblica directa afavoreix com cap altra la redistribuci i la conservaci de la riquesa enl'mbit territorial de l'administraci i s l'nica que est en condicions de mantenir a llarg termini laqualitat i la dignitat dels llocs de treball dels treballadors i treballadores dels serveis pblics.

1.2.1.7 CAPGIRANT LA DESREGULACI PRIVATITZADORA CAP A LASIMPLIFICACI I TRANSPARNCIA

Per acabar, cal simplificar i introduir transparncia a l'administraci municipal, actualment formadaper una constellaci d'instituts, agncies, patronats, consorcis, fundacions, empreses pbliques iparticipades, entitats metropolitanes, etc. (no menys de 60!). Avui dia no existeix cap font pblicad'informaci que permeti analitzar l's del pressupost final de tot aquest entramat, i encara que lainformaci fos accessible de forma pblica caldria dedicar moltssimes hores a analitzar-la pertreure'n conclusions. No hi ha autntiques necessitats o convenincies de gesti que justifiquinaquest fraccionament de l'administraci que no sigui el trencament de les plantilles de treballadors,la generaci d'opacitats en la gesti i la multiplicaci de crrecs directius amb els quals mantenir ipremiar als fidels.

Desfem la teranyina d'interessos foscos que impedeix una gesti dels serveis pblics municipals eninters i en favor de la ciutadania.



1.2.2 MESURES

CREAR CONSELLS POPULARS AMB CAPACITAT DECISRIA PER A CADASERVEI I EQUIPAMENT PBLIC

Per tal que les decisions pel que fa la programaci, modalitats d's, prioritzaci, etc. esrecuperin per al control i el benefici com.

1. DONAR ALS CONSELLS POPULARS AUTORITAT PER AUDITAR I SI SNECESSARI CENSURAR L'ACTUACI DE L'ADMINISTRACI I REVOCARELS SEUS CRRECS,

Als quals podran requerir sempre que calgui per donar explicacions de la seva actuaci. Percapgirar la lgica del control i que sigui l'administraci la que doni explicacions als ciutadans ino a l'inrevs.

2. FACILITAR ESPAIS A LES INICIATIVES D'AUTOGESTI I NOOBSTACULITZAR-LES. SENSE QUE AIX SUPOSI MAI CAPEXTERNALITZACI.

3. FER REVISAR ELS NOMENAMENTS DELS CRRECS DIRECTIUS DEL'ADMINISTRACI MUNICIPAL

Per assegurar la seva neutralitat i l'objectiva acreditaci dels mrits necessaris per ocuparcada lloc. Per avortar el nepotisme, el clientelisme i el mercadeig d'influncies que s'hanapoderat de l'administraci.

4. RENUNCIAR A IMPOSAR NOMENAMENTS DE CRRECS DIRECTIUS ENL'ADMINISTRACI MUNICIPAL D'ACORD AMB CRITERIS D'AFINITATPOLTICA O EN LA PERSONA DE PROFESSIONALS PRVIAMENT ALIENSA L'ADMINISTRACI.

nicament el crrec de gerent municipal es podr decidir afegint criteris de confiana alsimprescindibles de perfil professional i pertinena prvia a l'Administraci. Assegurar elcompliment estricte de les normes ms severes d'incompatibilitat. Per evitar convertir-nosen all que condemnem.



5. EL GERENT MUNICIPAL HAUR DE DONAR COMPTES DE LA SEVAACTUACI SI MS NO DOS COPS A L'ANY I SEMPRE QUE SE'LREQUEREIXI EN SESSI DEL CONSELL PLENARI.

Perqu el control poltic sobre l'administraci municipal s'ha de fer en sessi pblica i no enels despatxos.

6. RECENTRALITZAR L'ORGANITZACI MUNICIPAL, REINTEGRANTPLANTILLES I FUNCIONS

D'organismes autnoms, empreses municipals i, sempre que sigui possible, eliminarpatronats, fundacions, consorcis i entitats metropolitanes. Tamb municipalitzar lesplantilles de les empreses contractades per l'administraci municipal. Tot aix amb l'objectiude recuperar plena transparncia pel que fa a l's dels recursos pblics i de suprimirestructures organitzatives innecessries.

7. TREBALLAR PER AVANAR EN L'EQUIPARACI DE DRETS LABORALS,RETRIBUTIUS, SOCIALS I SINDICALS DE TOTS ELS TREBALLADORS ITREBALLADORES DELS SERVEIS PBLICS.

Sigui quina sigui la modalitat actual de vinculaci amb l'Ajuntament. Per garantir que no esfaci servir mai l'organitzaci de la gesti pblica amb l'objectiu de retallar despeses a costadels drets dels treballadors i treballadores.

8. TRASLLADAR ALS ORGANISMES SUPRAMUNICIPALS TOTES LESPROPOSTES ANTERIORS.




1.3.1. ELS SERVEIS PBLICS LOCALS DE BARCELONA

1.3.1.1. ESTRUCTURA DE SERVEIS

La ciutat de Barcelona malgrat el seu creixement exponencial al llarg del segle XX , va veureestancada l'evoluci de les seves administracions pel doble efecte del carcter ranci i retrogratde l'Estat Espanyol i diguem-ne de la "formaci sociopoltica histrica" espanyola i per altra delcarcter colonial que l'Estat espanyol exercia sobre Barcelona en tan en quant capital "de facto"de la naci sotmesa : els Pasos Catalans.

Producte del propi context capitalista l'Ajuntament de Barcelona va estar durant llargs periodesde temps sotms als interessos immediats i directes de les lits locals. Per tamb resultat deldoble efecte de l'estat especialment centralista i el colonialisme van provocar que la ciutat i itot el territori catal veiessin bloquejats per part de l'estat el desenvolupament lgic d'unesadministracions pbliques bsiques.

Com ja hem dit els serveis i l'administraci pblica tenen una font natural d'existncia que s lanecessitat de resoldre collectivament molts elements de la vida urbana i social que fins i tot enel capitalisme ms competitiu s necessari que tinguin natura pblica. Aquest fet combinat vaportar a que l'Ajuntament hagus d'assumir programes i serveis administratius que en altresciutats del mn es reservaven per administracions d'mbit estatal o regional. El resultatparadoxal de tot plegat s que Barcelona la tradici municipalitzadora es va desenvoluparmalgrat l'Estat per necessitat de solventar serveis i programes que en Estats ms "sensibles" ales mesures democrtiques oferirien altres administracions. Per aix hi ha centres educatius isanitaris municipals .

L'estructura dels serveis pblics locals a Barcelona abasta practicament totes les categoriescontemplades per la legislaci , tot i que ni molt menys totes les necessitats socials .

Les tendncies neoliberals i empresarials de gesti de l'Ajuntament van fer implantar un sistemabasat en una doble estructura de poder : l'estructura poltica (rgans de govern) i l'estructura"executiva" ( l'equivalncia de l'empresariat per en realitat una polito-tecnocrcia)

Aquestes dues estructures estan molt bn definides. En realitat l'estructura "executiva" s igualde poltica que la de govern, per de carcter obertament antidemocrtic, nepotista i clientelar.Aquesta polito-tecnocrcia s'exten i penetra ms enll del que es deixa veure en l'altraestructura municipal la "productiva" la que produeix els serveis i programes: el conjunt de



treballadores, equips i equipaments que realment "produeixen" l'administraci i els serveispblics.

Per desgrcia aquesta estructura que realment produeix i provisiona l'acci municipal estabsolutament invisibilitzada com a tal en el seu conjunt i est gestionada de manera ques'esquartera i es divideix entre dependncies i rgans municipals que es descriuenpressupostriament com despeses de personal i de bens i serveis i tota una srie d'ens"instrumentals", molts ens que tamb tenen despeses de personal i de bens i serveis i quecosten molt ms de ser transparents i que tenen tamb una estructura polito-tecnocrticainterna apart de la general.

Podem contar pel cap baix entre els "ens instrumentals":

- 9 organismes autnoms locals

- 4 Entitats Pbliques Empresarials

- 10 Societats mercantils

- 9 Consorcis

- 4 Fundacions

- Molts ms ens

Les dimensions urbanes de Barcelona i l'orgen divers en si mateix de les rees i barris de laciutat ha portat a l'existncia d'una estructura desconcentrada de Districtes que inicialment esvan dotar d'una desconcentraci tamb de serveis i programes i que en l'actualitat hainvolucionat a una reconcentraci centralitzada . Aquesta estructura mai ha estat plenamentdesenvolupada ni a nivell electoral.

Els pressupostos, memries i eines descriptives del funcionament municipal tendeixen amostrar la realitat municipal amagant la natura i dimensi real dels serveis pblics locals que esprodueixen , que podem descriure com:

- Els serveis pblics finals (l'expansi avanada dels sistemes universals i distribuits): aquellsque produeixen un serveis o provisionen un equipament o programa que repercuteixdirectament en la poblaci : serveis socials, educatius, equipaments, salut, neteja , cultura, etc

- Els serveis pblics operatius (valor i potencialitats): aquells que sn necessaris per a lesdinmiques socials o el funcionament urb encara que aparentment no sn tan visibles , podenser igualment molt directes : urbanisme, planificaci, logstica, etc.



- Els serveis administratius (valor i inters): menyspreats i ridiculitzats a l'extrem com l'essenciafuncionarial , anomenats despectivament burocrcia, el cert s que sn molt necessaris per aque tot funcioni1.

Els 3 mbits de serveis pblics sn imprescindibles i depenents els uns dels altres

Finalment cal distingir una mena de serveis que no es poden considerar pblics :

- Els serveis d'Estat: anomenem aix aquells serveis que estan al servei de l'Estat ents com lainstituci que garanteix el domini d'una classe social. Podem incloure aqu els serveis dedicats afer d'inteligncia o comunicaci ideolgica burgesa i neoliberal, els serveis dedicats a lapromoci de l'empresa i dels interessos dels sectors dominants , els que es dediquen al fomentde l'especulaci urbana, els que actuen com a repressi social2 , la prpia polito-tecnocrciahauria d'estar en aquest apartat.

1.3.1.2. PROBLEMTICA A BARCELONA

La paradoxa de la sociovergncia s que tant els governs de bipartit i tripartit (PSC, ERC,ICV) iels de CiU han coincidit en els plantejaments neoliberals, empresarials i de democrcia limitada.Han privatitzat i externalitzat i s'han dedicat durant anys a objectius "instrumentals" (comexternalitzar) ms que no pas a objectius relacionats amb els interessos i necessitats. Un delsexemples ms clars d'aquesta coincidncia programtica real ms enll de la posada en escena ,s que la pujada al govern municipal per part de CiU es va produir en la prctica en un pacte demanteniment de la vella estructura polito-tecnocrtica provinent sencera dels partits anteriors ,per perfectament encaixable en els nous governants.

La fagocitaci centralitzadora (concentraci en termes geogrfics) s un dels resultats delsplantejaments burgesos i neoliberals a l'Ajuntament , es deriva de la necessitat de jerarquitzar iconcentrar poder poltic i de la manca de convicci democratitzadora. En resulta unfuncionament que dificilment pot gaudir del control collectiu i en especial de les classessubalternes que sn les que tenen menys temps i recursos per a fer-se escoltar.

1 Qualsevol acci humana necessita ser administrada en algun punt, i com ms complexa sigui ms administrada necessita ser.L'administraci existeix en qualsevol mbit i activitat la tenen les empreses i la pateixen els treballadors autnoms que se l'han de ferells mateixos . Malgrat la informatitzaci l'administraci segueix sent necessria i es dona que com ms privatitzaci i "ensinstrumentals" enlloc de gesti directa , molt ms complexa es torna la tasca administrativa.

2 Aix ens faria contemplar un debat sobre si volem policia armada i repressiva amb el trist historial que coneixem o per exemple unagurdia urbana desarmada , sense cossos repressius orientada al suport hum immediat al carrer i completament despoliciada idesmilitaritzada



El projecte i l'onada neoliberal s la causant de les principals disbauxes i mancances enl'administraci i els serveis pblics locals , va potenciar la divisi i desmantellament de serveispblics en una miriada "d'ens instrumentals" , principalment per evitar el control pblic de lagesti i fer-lo prcticament impossible i de pas desmantellar i dividir els drets laborals per aixen diem "desregulaci" per que l'objectiu principal d'aquestes poltiques s trencar les reglesque permeten el scontrol i la transparncia pblics o els drets laborals. . La reversi d'aquestadinmica s fonamental per a la millora dels serveis pblics i dels drets socials.

El gerencialisme , la imposici de la figura polito-tecnocrata mxima, l'equivalent de "l'empresari"s el cncer que el neoliberalisme ha injectat en l'adm inistraci per a reventar els serveispblics, precaritzar el treball i privatitzar-los en favor de grups d'inters determinats.

En definitiva la polito-tecnocrcia , lluny de ser un empresariat real ,s en realitat una estructurapoltica oculta al servei d'interessos privats , sense cap control democrtic i amb una dinamicaprpia lluny de la necessria transparncia d'una administraci pblica.

Les externalitzacions sn a l'odre del dia de la gesti neoliberal , enloc de proveir serveis pblicsdes d'una base pblica i de treballadotres amb el seu ofici i drets laborals que puguin tenir unaautonomia dels interessos del mercat , es fan conecssions a empreses o associacions per a laprovisi dels serveis que resulten ser ms cares que la gesti directa i que comporten prduade control de la qualitat de servei.

La sofisticaci de les formes de privatitzaci ha portat a la generaci d'un catleg de "Models degesti" veritable carta de desregulaci i d'increment del descontrol empresarial. Alguns snobertament frmules de gesti externa "indirecta" , per altres com els Organismes Autnoms ,les Entitats Pbliques Empresarials o els Consorcis, sobre el paper sn "gesti directa" quan enrealitat fan servir dinmiques desreguladores i neoliberals que els converteixen en instrumentsprivatitzadors de primer ordre (el cas dels consorcis s molt conegut pels estralls que produeixen els serveis pblics de Sanitat).

El neoliberalisme que ha patit l'Ajuntament de Barcelona de la ma dels seus governants , persovint sobretot executat per la seva polito-tecnocrcia , ha comportat una paulatina eliminacide drets laborals i professionals, a fora d'implantar sistemes de discrecionalitat , de manca depoltica de personal interna, de la imposici d'un model de gesti per projectes que converteixen temporal i efmer qualsevol programa i servei. Tamb mitjanant la imposici de ladiscrecionalitat i la gesti per confiana que ha aplicat la polito-tecnocrcia enlloc de seguir lafunci pblica i l'inters general.

Una segona onada de retrica neoliberal provinent per igual de les estratgies neoliberals nord-americanes i en especial del laborisme britnic de Toni Blair a finals dels 90's va ser el de la"governana", que va apostar per continuar amb la poltica externalitzadora i de dissoluci delsserveis pblics per vestint-la amb un rostre ms assumible (la societat civil) per sobretot



cercant la complicitat de nous sectors socials en el desmantellament pblic. Aquesta onadasitua en el centre del discurs (ms que no pas de la realitat) - la participaci del tercer sector enles externalitzacions i privatitzacions. En el cas de l'Ajuntament de Barcelona l'Ajuntament delPSC i ICV la va adoptar sense oposici en la Carta Municipal en forma de "Gesti ciutadana" i jatenia carta de naturalesa , en els intents des del 1979 de cooptar associacions en la gestid'equipaments i serveis pblics.

Finalment els darrers anys d'austericidi han comportat en parallel al desmantellament delsserveis pblics i de les retallades pbliques , el reforament ms descarat del serveis d'Estat.En el cas de Barcelona, aix ha estat visible amb la provisi unicament de noves places detreball per a la Gurdia Urbana i sobretot en el reforament del seu carcter repressiu i policialen lloc del d'urb, tamb en en les apostes millonries en macro-projectes especulatius: novesolimpiades d'hivern, installaci de casinos, el Mobile World Congress (MWC).

1.3.2. OBJECTIUS

1. Generar una estructura politico-administrativa, local i territorial que disposi dmpliescompetncies, capacitat financera, dun serveis pblics forts i potents i que canvi lesdinmiques clientelars i privatitzadores per una radicalitzaci de tots els mecanismes departicipaci democrtica directa i control collectius.

2. Assolir una superaci del paradigma d'Ajuntament neoliberal, en tots els ordres i promoure lamunicipalitzaci i remunicipalitzaci de tots els serveis privatitzats, el pas a formes de gestirealment directes per a superar la desregulaci interna , i promoure a la ciutat tamb un projectecollectivista, i cooperatiu, ecolgic i feminista de la ciutat, el seu funcionament i la i la sevaeconomia que l'acosti al socialisme antiautoritari .

1.3.3. MESURES

REMUNICIPALITZACI I GESTI DIRECTA REAL IMMEDIATA D'AIGUA, SALUT,SANITAT, SERVEIS SOCIALS, RESIDUS, ESC. BRESSOL I TRANSPORT

Per qu

Com a serveis pblics bsics sn considerats de primera necessitats i no poden estar a mansde l'especulaci dels mercats privats

Com



En general promovent ja el pas a dependncia directa municipal (serveis socials , salut, sanitat,esc. Bressol, etc.) , en alguns casos en primer pas en empresa pblica , per a passar de formagradual a la dependncia directa real.

REMUNICIPALITZACI PROGRESSIVA I RPIDA DE:, NETEJA VIRIA,ENLLUMENAT PBLIC, CLAVEGUERES, PAVIMENTACI I CONSERVACI DELES VIES PBLIQUES, XARXES PRPIES DE TELECOMUNICACIONS I LARESTA DE SERVEIS PRIVATITZATS

Per qu

Deturar l'especulaci i sobrecost i la precaritzaci que la seva gesti privada comporten.Recuperar l'orientaci de servei pblic i lligat a les necessitats de les classes populars

Com

Pas inicial a empreses 100% municipals, i passos posteriors a dependncia de gesti directa.

PROGRAMA SISTEMTIC DE REVERTIR TOTES LES EXTERNALITZACIONS ENLA FUNCI I EL TREBALL PBLICS.

Per qu

Les externalitzacions sn la forma predilecta en que el neoliberalisme ha desmantellats elsserveis pblics, en eliminar la funci pblica introdueix la precaritzaci laboral i la degradaci delservei.

Com

Primer identificar totes les externalitzacions. Segon vincular-les al servei pblics corresponent.Tercer pas a la forma de gesti directa ms indicada. Mesures de reconeixement dels collectiuslaborals precaritzats durant molt de temps que sn de fet plantilla estructural. Especialrecuperaci de les categories laborals ms baixes ja perdudes completament: neteja,consergeria, auxiliars...

GESTI DIRECTA REAL SUBSTITUINT TOTES LES FORMES DESREGULADES

Per qu



Les formes de desregulaci que 30 anys de neoliberalisme salvatge han anat imposant snmolt elaborades , suposades formes de gesti directa com Org autnoms i Entitats pbliquesempresarials, sn veritables privatitzacions de la gesti i precaritzacions laborals

Com

Identificaci de les desregulacions "directes" Realitzant els estudis preceptius necessaris. Pas aformes reals de gesti directa. Contractaci directa de personal. Especial atenci a laturexistent.

SUPRESSI DEL SISTEMA GERENCIALISTA MUNICIPAL.

Per qu

s un frau de poltica encoberta i de potenciaci excessiva dels poders de l'executiu

Com

Tots els llocs poltics encoberts o suprimits o a elecci democrtica amb programa declaratpblicament i sense personalismes. Creaci de llocs de coordinaci no gerencials , superacidels sistemes unipersonals , consells tcnics amb particpaci de les assemblees tcniques . Elque sigui poltic ha ser debatut i sota control popular i el que s tcnic fora dels rgans poltics itreballat des de l'horitzontalitat .

INTRODUCCI DE L'AUTOORGANITZACI TREBALLADORA DINSL'AJUNTAMENT EN COMBINACI AMB EL CONTROL POPULAR

Per qu

La autorganitzaci progressiva de les treballadores pbliques tamb pel que fa a la sevaproducci de servei , per sempre supeditada i en harmonia al desenvolupament del controlcollectiu per part de la poblaci sobre els mateixos serveis i produccions , s una passanecessria en el cam cap a una societat i una economies d'horitz collectivista d'autogestitreballadora des de cada lloc de treball. Per amb la conscincia de que no ser autogestiplena fins que els propis serveis pblics estiguin integrats en una economia federativa decollectivitats

Com

Mesures de transparncia i gesti objectiva: creaci i desenvolupament d'una Relaci de Llocsde treball completa amb organigrames i sistemes de provisi, pblica, amb participaci de lesparts socials i reconeixement dels llocs de treball existents. Retirada del SOM i correcci de lesseves conseqncies durant els anys d'aplicaci. Promoci de sistemes efectius de control



assembleari popular dels serveis pblics, i tamb de l'autoorganitzaci tcnica i horitzontal per aproduir el servei en un marc de gesti participada i cooperaci del personal municipal. Creacid'assemblees tcniques de treballadores i de les seves comissions derivades . Creaci deformes de coordinaci i dileg entre les assemblees tcniques de treballadores i els Consellscollectius (assemblees) d'usuaries i venes .

DESCONCENTRACI DELS SERVEIS PBLICS, QUE SIGUI POSSIBLE TRACTARCOM DE PROXIMITAT. SENSE DESCUIDAR EL CONTROL COLLECTIUASSEMBLEARI DE CIUTAT DELS SERVEIS DE CIUTAT. DESCONCENTRACICERCANT EL NIVELL DE BARRI NATURAL NO NOMS EL DE DISTRICTE

Per qu

La proximitat efectiva , fsica i organitzativa dels serveis pblics permet aplicar la democrciadirecta i el seguiment proper de les classes populars que no tenen tant temps ni recursos comper a fer seguiments complexos.

Com

Aplicant les mesures perfectament possibles i ja "legals" de desconcentraci administrativa enel territori, fer els estudis previs necessaris per sobretot amb el seguiment de les assembleespopulars de districte i de barri. En cap cas la seva desconcentraci comportar la sevaexternalitzaci ni la dissoluci de la funci treball pblics

GESTI DELS SERVEIS PBLICS DEFINIDA EN LES FORMES DEDEMOCRCIA DIRECTA I ELS DRETS SOCIALS , DESENVOLUPAMENT IREFORAMENT GENERALS D'AQUESTS SERVEIS

Per qu

Per que l'organitzaci municipal si es vol transformar en un sentit allunyat del poder de l'estat iel capitals ha de fer-ho potenciant aquella component que es deriva dels drets socials o de lesnecessitats comunes que cal atendre collectivament, aix sn els serveis pblics

Com

Repensant tota la organitzaci des del ROM (Regl.Org.Mun.) fins al PAM (Pla Act. Mun.) desdel punt de vista dels serveis pblics , , situant en el centre el seu reforament i ampliaci talcom permetia la llei abans de la LRSAL . Per tant cal enderrocar aquesta llei o deixar-la senseefecte als PPCC i a Barcelona.



SERVEIS PBLICS ORIENTATS AL FEMINISME, LECOLOGIA I COMPROMESOSAMB LA CLASSE TREBALLADORA .

Per qu

Cal que els serveis pblics estiguin imbricats en les base de l'emancipaci , aix vol dir com amnim aquests eixos

Com

No noms com serveis en si mateixos, si no en el moll de l'os de la gesti i producci delspropis serveis siguin de l'mbit que siguin

En una programaci i una poltica de personal i organitzativa que garanteixi la superaci de lesprctiques i cultura patriarcals i homfobes que puguin existir. En la producci de serveis ,projectes i programes , incloure de forma efectiva criteris ecolgics (no cosmtics) . En la gestide personal i contractaci considerar els drets laborals en tot moment , fomentar una gesti depersonal allunyada de clientelismes i politiqueries .

IDENTIFICACI DELS SERVEIS D'ESTAT I DESMANTELLAMENT IMMEDIAT PER AREVERTIR POSITIVAMENT EN LA RESTA DE SERVEIS PBLICS

Per qu

Per a abandonar serveis i programes que noms serveixen al capital i a l'estat , en definitiva a leselits econmiques i les classes dominants .

Com

Identificant els programes i serveis reaccionaris i especulatius . I simplement suprimint aquestprogrames i transferint els seus recursos ALS VERITABLES SERVEIS PBLICS

PER UNA PROVISI DE SERVEIS PBLICS LLIURE DE PRECARIETAT EN ELMARC D'UNA BARCELONA DE LES TREBALLADORES LLIURES

Per qu

La provisi de serveis pblics ha de ser la primera lnia de la desprecaritzaci laboral de laciutat. Aquesta desprecaritzaci interna s necessria per a promoure-la en l'mbit del'economia privada de la ciutat

Com



Mesures immediates i generals d'identificaci dels llocs de treball estructurals reals del'Ajuntament .

Dimensionament i desenvolupament d'una autntica relaci de llocs de treball pblica.Abandonament de les poltiques de subcontractaci de llocs i serveis estructurals.

Reversi de privatitzacions i qualsevol forma d'externalitzaci. Cap contracte de serveis amborganitzacions que no demostrin drets laborals i sindicals en perfecte funcionament .

Autntica fiscalitzaci contra les formes de precaritzaci de qualsevol organitzaci. Emmarcat enuna poltica de ciutat per a declarar Barcelona lliure de precarietat .

Fent servir els Plans d'usos dels districtes i les llicncies d'activitats , primer per a defensaropcions d'activitat privada que respecti els drets socials i laborals, amb producci ecolgica ,que presenti bons convenis laborals, sense violncia de gnere ni homofbia, , apostant per lesopcions on la orientaci de l'empresa sigui ms demtica i cooperativa . En segon terme i jams avanat prioritzar les activitats productives que es basin en l'estatut collectivitzador desupressi de la propietat privada i de comproms amb un projecte socialista d'economiafederativa.

1.3.4. MESURES DE TRANSICI

AFAVORIMENT DE LES EMPRESES COLLECTIVITZADES EN LESCONTRACTACIONS I RELACIONS EXTERNES I TAMB DE LES COOPERATIVESSENSE NIM DE LUCRE.

Per qu

L'horitz de consolidaci i generalitzaci dels drets socials com a base de la societatnecessiten apart dels serveis pblics una ciutat que evolucioni cap a un socialismecollectivitzador des de baix

Com

Campanyes de foment cultural de l'autoorganitzaci combativa del treball i la collectivitzacidins les empreses privades per a superar l'opressi capitalista, en barris i sectors econmics.

Desenvolupament d'estudis i programes d'actuaci.

Mesures d'afavoriment del marc reglamentari i legal local cap a les collectivitzacions i lasuperaci de la propietat privada dels mitjans de producci



1.3.5. MESURES DE RUPTURA

CONSOLIDACI DE L'AUTOORGANITZACI TCNICA INTERNA DEL TREBALLA L'AJUNTAMENT . PASSES DECIDIDES CAP A UNA COLLECTIVITZACI DELTREBALL PBLIC. FUNCIONAMENT EFECTIU ENTRE ASSEMBLEES TCNIQUESDE TREBALLADORS I ASSEMBLEES DE BARRIS, DISTRICTES I CIUTAT

Per qu

Cal aprofundir els processos d'autoorganitzaci tcnica i de control popular dels serveis pblicsper assolir quotes de canvi social que garanteixin la consolidaci i el creixement dels dretssocials i obrin cam a la collectivitzaci un cop assolidaaquesta , l'autogesti dels seveis pblistamb. El desenvolupament de les poltiques d'autoorganitzaci i horitzontalitat en el treballpblic han d'anar supeditades en els ritmes i les fases a la implantaci del control popularsefectiu d'aquests serveis

Com

Eliminant de forma molt avanada les jerarquies internes de funcionament i aprofundint el pes deles Assemblees tcniques de treballadores i de les seves comissions especifiques supeditadesi revocables . Posant sempre per endavant les mesures d'increment de la democrcia directa icontrol collectiu de la poblaci abans de donar el segent pas autoorganitzatiu.

Establiment de federacions entre els sectors econmics collectivitzats i els serveispblics municipals

Per qu

La federaci de collectivitzacions consolidar els serveis pblics en un marc de produccicollectivitzada i planificada de forma federativa . L'extensi dels drets socials est lligada a ladesaparici del seu principal antagonista la propietat privada dels mitjans de producci il'economia de mercat cal donar passes fermes en aquesta lnia en una fase de transici .

Com

Combinant les mesures institucionals, amb un programa assumit ampliament per les classespopulars i amb mobilitzaci popular massiva.



1.4. UNS SERVEIS SOCIALS QUE CAPGIRIN L'EXPLOTACI SOCIAL

1.4.1. ARGUMENTARI, IDEES FORA I DADES DE LA SITUACI ACTUAL

No podem dissenyar els serveis socials sense tenir una poltica per resoldre les causes. Seria seguirfent el que han fet els tri (PSC-ERC-ICV) i bi-partits (PSC-ICV-EUiA) aquests 30 anys, el quesanomena poltica de final de canonada. Per tant, cal abordar treball/atur/precarietat donat elttol que va prendre aquest eix, contra els qui opinvem havia de ser de Serveis Socials-,interpretant que treballs dignes sn un be social.

Tenim un 17% de poblaci aturada (2n trimestre 2014, Ajuntament de Barcelona): ms del dobleentre els joves de 16 a 24 anys (38,3%). Segons el darrer informe del Consell Econmic Social deBarcelona, entre 2008 i 2013, shan destruit a la ciutat 131,2 milers de llocs de treball net. Aix sms que el que creixement de latur (75,5), ja que 55,6 milers de persones han deixat de buscarfeina retribuda.

Aquesta pobresa que genera latur no est uniformement distribuida (No tots els aturats snpobres. s el 30,3% dells i elles, concentrat en les classes ms pobres que no tenen coix. El perfildaquestes persones en risc respon majoritriament al dun home, dorigen immigrant, de ms de 45anys i amb una qualificaci baixa). Va dun mxim del 19,7% de la Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuic) al 4.4% de Vallvidrera (St. Gervasi). Els barris que presenten taxes superiors al 15% son,per ordre, Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Vallbona, Torre Bar, Trinitat Vella i Guineueta. Cap delsbarris de Nou Barris baixa del 12,3%, ni cap dels de Sant Gervasi supera el 7,8%.

Per les xifres totals de pobresa diuen ms. A Pedralbes la renda familiar s d'un 240,7 (Barcelona=100), seguit de Tres Torres, mentre a Ciutat Meridiana s d'un 37,5. En aquest segon grup, hi ha 23barris es situen per sota del 75% de la renda mitja i dells 14% per sota del 66% que podriarepresenta la lnia convencional de pobresa relativa. Al final de tot hi ha quatre barris amb unarenda inferior al 50% de la mitjana: Verdum, Trinitat Nova i Ciutat Meridiana, a Nou Barris i laMarina del Prat Vermell a Sants-Montjuic. Les diferncies entre atur i pobresa marquen un altrendex: els de qui tenint feina amb sous baixos i precarietat-, no poden sortir de la pobresa, o delsqui ja, obertament, han optat pel treball irregular.

Per tant, atur, precarietat i condicions salarials han de ser la primera problemtica a abordar (el17,3% dels qui tenen feina, estan en risc de pobresa segons el CTSC). No perqu responguin a lesnecessitats del 99%, sin a les diferncies de classe. Hem de ser la veu a linstituci dels barrisobrers als qui no sha datendre des de lassistencialisme dels SS, sin des de la dignitat degarantir llocs de treball i condicions dignes.



Una conseqncia directa datur i precarietat son els desnonaments. No ho toquem ja que hi ha eixespecfic, per cal assenyalar com a font de problemes que es tracten de resoldre des dels ServeisSocials, quan no hauria de ser aix. Igualment, esperem all sincloguin els pisos pblics per a jovesper a que es puguin emancipar des del 16 anys.

La pobresa no s noms producte econmic, sin tamb social de situacions com ara el patriarcat(p.ex en la pobresa femenina, no s perqu colpegi amb ms fora latur: hi ha 700 dones msaturades que homes sobre el total de 101 mil aturats de juny 2014, sobre una poblaci en que ladona representa el 52,6%) entre daltres tractat a leix corresponent?-. Lenvelliment de lapoblaci, amb un 20,8% amb 65 anys o ms (ms de la meitat amb ms de 75 amb clara majoria dedones), concentrant quasi la

ProgramaPolític CUP Capgirem Barcelona EnRevisioOrt

Documents

Transcript of ProgramaPolític CUP Capgirem Barcelona EnRevisioOrt