1. Programari lliure, patrimoni de la humanitat Francesc Busquets (fbusquets@xtec.cat) Basat en part en un documentd'Albert Mart Foto (CC)http://www.flickr.com/photos/mnadi

2. Societat del coneixement Les TIC, un instrument imprescindible a la societat del coneixement 3. Com funcionen les TIC?

El processador s el cor de l'ordinador

4. Els processadors executen instruccions molt simples 5. El programari est format per seqncies d'instruccions 6. Programaci

Elsllenguatges de programacipermeten escriure les aplicacions a partir d'instruccions i estructures complexes

C, C++, C#, Basic, Java, Mono, Ruby, PHP, Logo...

Compilaci

Pas decodi fontacodi executable

7. Procs (gaireb) irreversible 8. Codi font?

El codi font s la recepta d'un programa informtic

9. Tipus de programari

Programari privatiu

Freeware(gratut)

10. Shareware(compartit) 11. Demos i programes de prova 12. Programari comercial Programari lliure 13. Codi obert ( open source )

OSI: Open Source Initiative

http://www.opensource.org/

14. 10 condicions per a ser OSI

Redistribuci lliure

15. Codi font 16. Obres derivades 17. No discriminaci envers persones i usos 18. Neutralitat tecnolgica 19. ... 50 llicnciesOSI-Compatible 20. Programari lliure ( Free software )

Free Software Foundation

http://www.gnu.org/

21. Moviment creat a principis dels 80 per Richard Stallman Ms enll dels aspectes purament tcnics o legals, el moviment del programari lliure es planteja lesrepercussions tiques i socialsderivades de l'adopci d'un determinat model de creaci, distribuci i s del programari. 22. Programari lliure 23. Les quatre llibertats

Richard Stallman defineix el programari lliure com aquell que garanteix simultniamentquatre llibertats :

• La llibertat d usar-loamb qualsevol finalitat

24. La llibertat destudiar com funciona i, si escau,adaptar-loa les nostres necessitats.

25. La llibertat deredistribuircpies del programari a tercers. 26. La llibertat dintroduir-himilloresi de fer-les pbliques a fi que sen benefici tota la comunitat. 27. Tipus de programes segons la llicncia 28. Qui fa el programari lliure?

Empreses i fundacions

Sun, Novell, Apache, Canonical, IBM, Intel...

Universitats, algunes vegades amb finanament d'empreses

Universitat de Berkeley (FreeBSD), UPC...

Governs

Junta d'Extremadura, Ajuntament de Mnic, Govern del Brasil, Generalitat de Catalunya...

Grups de voluntaris

Debian, GNU, Mozilla... i moltssims ms!

29. Portals de desenvolupament (I)

PlataformesGForge

Descrrega de fitxers

30. Accs al codi font. Control de versions 31. Seguiment d'errades i suggeriments de millora 32. Tasques 33. Documentaci 34. Frums i llistes de correu 35. Portals de desenvolupament (II)

Equips de:

Desenvolupament

36. Traducci 37. Disseny grfic 38. Documentaci 39. Promoci... Exemples:

http://www.sourceforge.net/(>100.000 projectes)

40. http://lafarga.upc.edu/ 41. http://projectes.lafarga.cat/ 42. Llicncies PL (I)

La llicncia s un document on s'especifiquen les condicions d's, cpia, modificaci i redistribuci del programari.

43. Llicncies ms usades:

GNU Public License(GPL) Clusula vrica

44. Lesser GNU Public License(LGPL) Emprada sobretot a biblioteques 45. BSD License, MIT License... 46. Mozilla, Apache, Sun Public License... 47. Llicncies PL (II)

Compatibilitat amb els principis del programari lliure

48. Els dubtes en l'aplicabilitat de les llicncies dels EUA als diversos corpus legals europeus han dut a la formulaci de l'European Union Public License (EUPL) 49. El problema de les patents de programari 50. Estndards oberts (I)

Els programes acostumen a generar documents, que s'escriuen sempre en un determinatformat .

Formats tancats

No plenament documentats

51. Poden estar subjectes a patents 52. Subjectes a canvis arbitraris 53. Poden donar lloc a falsos estndards de facto Formats oberts

Regits per estndards pblics

54. De lliure s 55. Definici inicial i evoluci regides democrticament 56. Estndards oberts (II)

L's dels estndards oberts s fonamental per:

Garantir la interoperabilitat dels sistemes

57. Garantir la llibertat d'elecci dels usuaris 58. Permetre la innovaci i la millora del programari 59. Garantir l'accessibilitat Internet, impensable sense estndards

TCP-IP, HTTP, HTML, FTP, POP, SMTP...

60. Continguts lliures (I)

Aplicaci dels principis del programari lliure a altres produccions culturals: texts, msica, vdeos, fotografies, llibres de text, materials didctics...

61. Creative Commons

http://www.creativecommons.org/

62. Moviment internacional que impulsa l'intercanvi de continguts lliures 63. Copyleft 64. Continguts lliures (II)

Variables de les llicnciesCreative Commons

Permetre o no l's comercial

65. Permetre o no modificacions a l'obra 66. Reconeixement de l'autoria Moviments parallels: Cincia lliure, enginyeria lliure, arquitectura lliure... 67. Moviments parallels a CC

Science Commons

68. CC International 69. CC Learn 70. Per qu programari lliure?

Perqu es fonamenta en valors tics de collaboraci i participaci democrtica

71. Perqu ens dna llibertat i independncia 72. Perqu s ms segur 73. Perqu el podem traduir a les nostres llenges 74. Perqu el podem adaptar i millorar 75. Perqu el podem donar a qui vulguem 76. Perqu facilita el manteniment 77. Perqu s ms econmic 78. Els nostres projectes PL 79. Els problemes del PL

Desconeixement

80. Dificultats d'adaptaci d'alguns usuaris 81. Projectes bons, regulars i dolents 82. Compatibilitat de maquinari 83. Interoperabilitat amb els falsos estndards de facto 84. Rigor en les poltiques de seguretat 85. Formaci dels tcnics de suport 86. Interessos econmics 87. Preguntes per al debat

A l'escola, s indiferent fer les coses amb PL o PP si s'aconsegueixen els mateixos objectius?

88. L'elecci entre l's de PL o PP s noms una qesti de gustos personals del professorat? 89. L'opci pel PL de les institucions (escoles, governs, empreses, universitats...) va en contra de la llibertat personal? 90. La installaci illegal de PP s tolerable a l'escola perqu no hi ha nim de lucre? 91. Cal renunciar a l'adopci de solucions basades en PL a les escoles catalanes per disposar de programari comercial en catal? 92. Learn from yesterday, live for today, hope for tomorrow. The important thing is not to stop questioning. Albert Einstein