Programes Programes dd’’atenciatencióó i i promocipromocióó de la de la salutsalut delsdels professionalsprofessionals sanitarissanitaris

Hospital St. Joan de Reus, 12 de novembre de 2009

ÍÍndexndex

• Per què han d’existir programes assistencials i de promoció de la salut dels professionals sanitaris?

• Programes assistencials: PAIMM-RETORN

• Programes de promoció de la salut:Fundació Galatea

Bruguera M et alii. Med Clín 2001;117;13; 487:494

Possibles factors que influeixen en lPossibles factors que influeixen en l’’actitud actitud dels professionals sanitaris respecte a la seva dels professionals sanitaris respecte a la seva

pròpia salutpròpia salut

• Coneixement expert de les patologies i dels mitjans diagnòstics i terapèutics a l’ús.

• Coneixement de l’ambient i funcionament dels centres sanitaris.

• Consciència dels límits dels seus coneixements.• Facilitat per automedicar-se.• Por a la mort.• Durant les carreres no es planteja mai el tema.• En l’ambient sanitari, tan sols poden estar

malalts els pacients.

Bruguera M et alii. Med Clín 2001;117;13; 487:494

Mal Mal úús dels serveis sanitaris quan els s dels serveis sanitaris quan els professionals accedeixen al sistema de salut professionals accedeixen al sistema de salut

per rebre ajudaper rebre ajuda

• Consultes de passadís o per telèfon.• Parlar d’un tercer en lloc d’un mateix. • No seguir els circuits administratius ordinaris. • No seguir les indicacions terapèutiques rebudes. • Automedicar-se. • No suportar les sales d’espera per por a perdre el

prestigi professional. • No semblar dèbil davant dels companys.

Bruguera M et alii. Med Clín 2001;117;13; 487:494

Exemples dExemples d’’inadequada resposta dels inadequada resposta dels metges consultats per altres professionalsmetges consultats per altres professionals

• No citar al metge consultant al seu despatx, quan son abordats al passadís o per telèfon.

• No obrir una Historia Clínica del cas. • No derivar el cas a un altre metge quan són

amics o parents propers. • No apercebre al pacient quan aquest no

segueix les indicacions terapèutiques. • No explicitar lo inadequat de la seva actitud

com pacient i el risc que això pot comportar.

Bruguera M et alii. Med Clín 2001;117;13; 487:494

Consideracions falses sobre lesConsideracions falses sobre lesmalalties mentals i addictivesmalalties mentals i addictives

• Existeixen molt pocs tractaments eficaços. • Les pateixen persones que no tenen voluntat per

guarir-se.• Les depressions les pateixen persones dèbils i

pusil·lànimes. • Els addictes ho son perquè volen. • Els addictes recauen contínuament. • Les addicions no són malalties, són vicis.

RCP, RCPL and BMA. Council Report CR91, 2001

Factors que dificulten el tractament Factors que dificulten el tractament del professional de la salut malaltdel professional de la salut malalt

• Prepotència terapèutica. “Jo ja sé el que he de fer, jo ho controlo”.

• Mecanismes de negació i racionalització. • Por a ser reconegut i a perdre la credibilitat i

reputació professional. Terror a la sala d’espera.• Por a perdre la feina, i fins i tot, a no poder

tornar a exercir. • Ocultació del problema per part de la família i,

moltes vegades, dels companys. La conspiraciódel silenci.

Bruguera M et alii. Med Clín 2001;117;13; 487:494

Efectes negatius en lEfectes negatius en l’à’àmbit laboral al no mbit laboral al no tractar als professionals de la salut malalts tractar als professionals de la salut malalts

• Baixes laborals de llarga durada. • Incapacitats permanents i inhabilitacions

professionals. • Denúncies per mala praxi i judicis.• Deteriorament del clima laboral i conflictes

laborals. • Ús indegut dels recursos sanitaris.

Firth-Cozens J. Depression in doctors. John Wiley & Sons Ltd.; New York. 1997

Per quPer quèè es crea el es crea el PAIMMPAIMM??

• El 1996, es detecta que hi ha metges denunciats per mala praxis, que presenten problemes de salut mental o addiccions.

• Nova consciència: superar la cultura de conspiració del silenci

• Modificació del codi deontològic (1997)

• S’elabora un projecte per atendre aquestes situacions basat en models existents a altres països: PAIMM

ComCom es crea el PAIMM?es crea el PAIMM?

• Conveni (9/1998):– Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya– COMB

• Immediatament després el va assumir el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.

• Programa RETORN per als professionals d’infermeria (9/2000).

• Nou Conveni (2002):– Departament de Salut, – CatSalut i – Fundació Galatea del Consell de Col·legis de Metges de

Catalunya.

DefiniciDefinicióó• El PAIMM és un programa per atendre els metges

amb desordres mentals i/o addiccions a l’alcohol i/o altres drogues, incloent psico-fàrmacs.

• El RETORN és un programa per atendre els professionals d’infermeria en les mateixes situacions.

• Els programes existeixen perquè aquests professionals malalts amaguen les seves malalties i no van al sistema públic a demanar ajuda, com la resta de la població, de manera que podrien perjudicar la salut dels seus pacients.

• Al mateix temps, el PAIMM-RETORN assegura als ciutadans que els professionals estan capacitats per exercir la medicina amb totes les garanties necessàries.

FilosofiaFilosofia

• No persecutòria.

• No punitiva (si no és absolutament essencial).

• Accés voluntari.

• Preventiu.

• Promou la rehabilitació: “Recuperar bons professionals”

Qui Qui éés un professional malalts un professional malalt

• Metge/infermera que pot veure afectada

negativament la seva pràctica mèdica per

causa de problemes psíquics i/o conductes

addictives a l’alcohol i/o a d’altres drogues,

inclosos els psicofàrmacs.

• Que necessita rebre tractament especialitzat.

CaracterCaracteríístiques del stiques del PAIMMPAIMM--RETORNRETORN

• Atenció integral. • Confidencialitat. Unitat de Tractament

específica. • Serveis especialitzats i personalitzats. • Serveis gratuïts per als professionals en

exercici.• Gestionat per la Fundació Galatea del CCMC.• Finançat: 80% DS i 20 % COM’s/COIB.• Pioner a Europa i reproduït en un 70% de les

províncies espanyoles.

Els tres eixos del Els tres eixos del PAIMMPAIMM--RETORNRETORN• Col·legial

– Accés i acollida– Casos difícils: via compulsatòria i/o Contracte

Terapèutic• Clínica

– Exclusivament assistencial.– Equilibri entre els riscos i l’adherència al tractament.– La voluntat del pacient és imprescindible.

• Avaluadora– Presenta o no símptomes i/o signes de malaltia.– Pot treballar o no, i segons en què, com, etc.

Requeriments per accedir al Requeriments per accedir al ProgramaPrograma

• Estar en possessió del títol de Medicina/Infermeria.• Estar col·legiat en el Col·legi de Metges/Infermeria

respectiu. Els serveis son gratuïts pels col·legiats.• Estar en actiu. No per professionals jubilats o que

gaudeixin d’una invalidesa.• Patir una malaltia mental i/o trastorn addictiu a

l’alcohol i/o altres substàncies, incloent els psicofàrmacs.

Vies dVies d’’accaccéés al Programa (I)s al Programa (I)

• Denúncia formal. • Comunicació confidencial :

– El MM accedeix al Programa desprès d’haver estat citat per un membre, habitualment el Secretari, del seu Col·legi de Metges, degut a una informacióprèviament contrastada.

– Abans un company o familiar ha intentat adreçar al MM al PAIMM sense èxit.

– Hi ha sospita de risc de malapraxis.

Comunicació Confidencial

El MM no reconeix la seva malaltia Sospita de risc de malapraxi

NormalAccepta tractament

Informació per escrit al Secretari del Col·legi

El MM es citatpel Secretari Rebuig del tractament

Peritació psiquiàtrica

Accés al PAIMM

Patològica

Rebuig del tractament

Restricció o suspensió de l’exercici

Vies dVies d’’accaccéés al Programa (II)s al Programa (II)

• Demanda voluntària:– Espontània: el MM reconeix

clarament el seu problema i decideix demanar ajuda.

– Induïda: el MM demana ajuda per la pressió d’algú amb ascendència i/o autoritat sobre ell (superior, col·lega o familiar) .

Vies dVies d’’accaccéés al Programa (III)s al Programa (III)

4%1%

11%

84%

Demanda Voluntària espontaneaDemanda voluntària induïdaComunicació confidencialDenúncia

ConfidencialitatConfidencialitat

• A través d’un telèfon directe per les primeres trucades i les comunicacions confidencials.

• La trucada es atesa per un professional sotmès a criteris de confidencialitat.

• Canvi de nom.• Accés restringit a l’adreça de la Unitat

de tractament.

Entrevista dEntrevista d’’acollidaacollida

• Obtenció de dades per confirmar la col·legiaciódel pacient.

• Obtenció d’informació del problema perquèaixò permetrà:– Dirigir al pacient al terapeuta més adient

pel seu tipus de patologia.– Una millor orientació del terapeuta en el

seu primer contacte amb el MM.

Motius dMotius d’’accaccéés al Programa s al Programa

11%21%

68%

Trastorn mentalConducta addictiva a l'alcoholConducta addictiva a altres drogues

El Contracte TerapEl Contracte Terapèèutic (I) utic (I)

• Es un compromís pel acompliment del tractament entre les parts implicades: MM, terapeuta, tutor i representant del Col·legi de Metges corresponent.

• L’objectiu del mateix es assolir la recuperaciódel pacient.

• S’utilitza en casos de risc per la praxi i quan el MM nega o minimitza el seu problema.

El Contracte TerapEl Contracte Terapèèutic (II)utic (II)

• Habitualment els signants són el MM, el terapeuta, el Secretari del COMB i un tutor.

• Duració: entre 6 mesos i un any.• Passat aquest temps es procedeix a la revisió

del mateix i, o bé es dóna per finalitzat o se’n signa un de nou, moltes vegades no per fracàs terapèutic sinó per una millor consolidació de l'èxit del procés.

• De vegades comporta una restricció temporal o parcial de l’exercici de la pràctica mèdica.

Unitat clUnitat clíínicanica

• Unitat clínica específica ubicada a Barcelona.

• Amb serveis: ambulatoris, residencials i d’hospital de dia.

• Staff: 7 psiquiatres, 5 psicòlegs, 1 internista, 6 infermeres, 4 auxiliars.

• 22 habitacions individuals amb bany i TV.

Alguns resultats del PAIMMAlguns resultats del PAIMM(fins a 30 setembre 2009)(fins a 30 setembre 2009)

• 1.465 metges atesos.• 1.156 metges catalans atesos.• 761 metges atesos a la unitat clínica:

– Catalunya: 438– Resta d’Espanya: 319– Europa: 4

• 122 contractes terapèutics.• Accés: Més del 96% accedeixen

voluntàriament.

• Després de 3 anys de PAIMM i RETORN…

– Focus assistencial, no en prevenció.– Necessitat de canviar l’actitud dels metges

cap a la seva salut.– Existència de grups de risc que demanen ser

atesos.– Necessitat d’un marc des d’on gestionar els

programes assistencials i de promoció de la salut.

Per quPer quèè es crea?es crea?

• Promoure estils de vida saludables entre els professionals de la salut.

• Fomentar estratègies de prevenciódavant dels riscos d’exercir la professió.

• Procurar que els professionals malalts rebin l'assistència adequada PAIMM-RETORN

MissiMissióó

Institucions representades en el Patronat de la Fundació

• 4 Col·legis de Metges de Catalunya• Col·legi d’Infermeria de Barcelona• Departament de Salut: DG Salut Pública i

Institut d’Estudis de la Salut• Mutual Mèdica de Catalunya i Balears• Assistència Sanitària Col·legial

Entitats col·laboradores

• Laboratoris Almirall• Glaxo Smith Kline• Merck, Sharp & Dhome• Mutual Mèdica de Catalunya i Balears• Assistència Sanitària Col·legial

Com influir en els professionals de la salut

• Definint el problema: Revisions bibliogràfiques, grups assessors, estudis.

• Difusió dels resultats i conclusions entre professionals, polítics, gestors i opinió pública.

• Elaboració de recomanacions.• Tallers per prevenir i gestionar el malestar.• Organització de sessions informatives.• Lideratge a Espanya i Europa.

Programes de promoció de la salut

• La salut de l’estudiant de medicina • La salut del metge resident• Salut, gènere i exercici professional• La salut del metge jubilat• La salut de les infermeres

• Publicacions:

La salut del MIR: Accions realitzades

Guia per a tutors i professionals dels centres sanitaris docentsGuies i manualsCatalà, gener 2007 Castellà, gener 2008

Estudi sobre la salut dels residents a CatalunyaInformes i estudisCatalà, abril 2008 Castellà, març 2009

Què em convé saber ara que començo la residència?TrípticCatalà, abril 2008 Castellà, octubre 2008

Guia per als serveis de prevenció de riscos laboralsGuies i manualsCatalà, maig 2009 Castellà, novembre 2009

• Estudi:

Salut, gènere i exercici professional: Accions realitzades

Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de CatalunyaInformes i estudisCatalà, novembre 2007Castellà, novembre 2007

• Estudi:

La salut del metge jubilat: Accions realitzades

Estudi de necessitats dels professionals de la medicina relacionades amb el moment de la jubilacióInformes i estudisCatalà, desembre 2006

Pla de treball 2009-2012 Projectes en curs

La salut de l’estudiant

Estudi sobre la salut de l’estudiant de medicina a CatalunyaInformes i estudis

Objectius:- La descripció dels hàbits i l’estat de salut general dels estudiants de medicina a Catalunya.- La determinació dels factors que s’associen a la presència de malestar psicològic.

Metodologia:- Estudi transversal als estudiants de 4rt de carrera.

• Estudi

• Tallers per a un exercici professional més saludable

- Tallers per a residents- Tallers per a tutors- Tallers per als serveis de prevenció de riscos

laborals

La salut del MIR

• DVD “Què em convé saber?”

Presentació de 15-20 minuts en DVD sobre “Què em convé saber?”, per passar en les jornades d’acollida, congressos, tallers, penjar a la web, etc.

Salut, gènere i exercici professional

• Taller de prevenció i gestió del malestar laboral

Adreçat a:Professionals del sistema sanitari en situació de malestar laboral.

Objectius:Adquirir eines i habilitats individuals i grupals per prevenir i fer front al malestar laboral

Contingut:Funcionament de les organitzacions i els equips de treball; actituds i dinàmiques laborals que dificulten la realització de la feina i generen malestar i les eines per fer-hi front. Casos pràctics.

• Estudi:

La salut del professional d’infermeria

Estudi Salut, estils de vida i condicions laborals de les infermeres de Catalunya

Objectiu: Obtenir periòdicament informació respecte a la salut, els hàbits i conductes relacionats amb la salut, la utilització dels serveis sanitaris i medicaments, i els treballs (remunerat i domèstic) de les infermeres de Catalunya, per a la planificació d’accions de prevenció i promoció de la salut d’aquestes professionals, i en la comparació amb la població general.

Moltes gràcies per la seva atenció

www.fgalatea.org