1

Literatura i cultura en llengua italiana I (35687 - 35770)

1. FITXA IDENTIFICATIVA Dades de l’assignatura

Codi: 35687 - 35770

Nom: Literatura i cultura en llengua italiana I

Curs acadèmic: 2013-2014

Coordinació

Prof. Andrea Bombi

andrea.bombi@uv.es

Tutories Dimecres: 10-13 hores Divendres: 10-13 hores (Dept. Filologia francesa i italiana – despatx 36)

2. RESUM

L’assignatura “Literatura i cultura italiana I” s'imparteix en el segon quadrimestre de primer curs. Juntament amb l'assignatura “Introducció als textos literaris en llengua italiana” constituïx el primer acostament dels alumnes a la literatura italiana. L’assignatura s’impartirà en italià, adaptant-se en tot moment al nivell de competència dels alumnes previst (nivell A1 del marc MCER a conclusió del curs). El programa abasta des dels orígens en el segle XIII fins al segle XVI. Considerat globalment, aquest període revesteix una importància crucial en la història literària italiana perquè en ell es consoliden tots els elements clau de la producció literària fins al segle XIX: una llengua literària estesa en tota la península; les formes mètriques; el sistema dels gèneres literaris en vers i en prosa. En ell també van florir autors com Dante, Petrarca, Boccaccio, Machiavelli, Ariosto o Tasso, que van influenciar profundament −i en certa mesura encara influencien− la tradició literària, dins i fora d'Itàlia. Al llarg del curs s’oferirà una aproximació a productes literaris del període concebuda per a evidenciar les múltiples relacions entre els processos formatius del sistema literari i les transformacions històriques i culturals de l’època: a Itàlia, l'apogeu polític de les ciutats del centre-nord i la seua progressiva decadència al llarg dels segles XV i XVI, i la consolidació del Regne de Nàpols; al context europeu, la crisi final de les institucions medievals −Imperi i Església catòlica− i de l'afirmació de les monarquies a base nacional, i de la reforma protestant; al context cultural i artístic, l'afirmació del humanisme, un procés en el qual la literatura italiana va ocupar un paper fonamental.

Castellano

2

La asignatura “Literatura y cultura italiana I” se imparte en el segundo cuatrimestre de primer curso. Junto con la asignatura “Introducción a los textos literarios en lengua italiana” constituye el primer acercamiento de los alumnos a la literatura italiana. La asignatura se impartirá en italiano, adaptándose en todo momento al nivel de competencia de los alumnos previsto (nivel A1 del marco MCER a conclusión del curso). El programa alcanza desde los orígenes en el siglo XIII hasta el siglo XVI. Considerado globalmente, este periodo reviste una importancia crucial en la historia literaria italiana porque en él se consolidan todos los elementos clave de la producción literaria hasta el siglo XIX: una lengua literaria con difusión en toda la península; las formas métricas; el sistema de los géneros literarios en verso y en prosa. En él también florecieron autores como Dante, Petrarca, Boccaccio, Machiavelli, Ariosto o Tasso, que influenciaron profundamente −y en cierta medida todavía influencian− la tradición literaria, dentro y fuera de Italia. A lo largo del curso se ofrecerá una aproximación a productos literarios del periodo concebida para evidenciar las múltiples relaciones entre los procesos formativos del sistema literario y las transformaciones históricas y culturales de la época: en Italia, el apogeo político de las ciudades del centro y norte y su progresiva decadencia a lo largo de los siglos XV y XVI, y la consolidación del Reino de Nápoles; en el contexto europeo, la crisis final de las instituciones medievales −Imperio e Iglesia católica− y de la afirmación de las monarquías a base nacional, y de la reforma protestante; en el contexto cultural y artístico, la afirmación del humanismo, un proceso en el cual la literatura italiana ocupó un papel fundamental.

3. CONEIXEMENTS PREVIS No s’exigeix cap coneixement previ específic. 4. COMPETÈNCIES

Coneixement de la literatura en llengua italiana des del segle XIII fins al segle XVI inclusivament.

Competències comunicatives en llengua italiana.

Coneixement de la història i cultura italianes.

Coneixement i aplicació de tècniques y mètodes d’anàlisis de textos literaris en llengua italiana.

Posseir y comprendre els coneixements en el àrea d’estudis lingüístics, literaris y culturals.

Conèixer tecnologies de la informació i la comunicació, eines informàtiques en xarxa, i saber-les usar.

Capacitat de treball en equip y habilitats en les relaciones interpersonals.

Capacitat per a el treball individual, el aprenentatge autònom i la planificació y gestió del temps.

5. RESULTATS D'APRENENTATGE

Valencià

Coneixement dels principals moviments, obres i autors de la literatura italiana dels segles XIII a XVI. Capacitat per a llegir, interpretar i analitzar obres de la literatura italiana dels segles XIII a XVI en la seua llengua original. Capacitat per a desenvolupar per escrit en llengua italiana una reflexió crítica i sintètica sobre aspectes de la literatura estudiada. Reforç de les competències comunicatives en llengua B.

3

Castellano

Conocimiento de los principales movimientos, obras y autores de la literatura italiana de los siglos XIII a XVI. Capacidad para leer, interpretar y analizar obras de la literatura italiana de los siglos XIII a XVI en su lengua original. Capacidad para desarrollar por escrito en lengua italiana una reflexión crítica y sintética sobre aspectos de la literatura estudiada. Refuerzo de las competencias comunicativas en lengua B.

6. DESCRIPCIÓ DE CONTINGUTS

Núm. d'ordre: 1

Nom de la UT: La memòria cultural: llibres de família, cròniques municipals, narracions històriques

Nom de la UT: La memoria cultural: libros de familia, crónicas municipales, narraciones históricas

Nom de la UT: Cultural memory: family books, municipal chronicles and historical narratives

Descripció de continguts: Aquest tema proposa escriptures que constitueixen els primers vestigis d'una consciència cultural burgesa, i que resulten del creuar-se d'una varietat d'estímuls que no són solament pràctics. El seu estudi permet reconèixer la intersecció entre una visió de l'esdevenir històric des de la perspectiva particular, llibres de família, i des de la perspectiva municipal, les cròniques, i la seua possible evolució cap a una visió nacional, per tant europea (en la Storia d’Itàlia de Guicciardini). La selecció d'autors tots ells de Florència permetrà una iniciació en la prosa toscana del segle XIV, que es convertiria en model òptim en el segle XVI.

Descripció de continguts: Este tema propone escrituras que constituyen los primeros vestigios de una conciencia cultural burguesa, y que resultan del cruzarse de una variedad de estímulos que no son solamente prácticos. Su estudio permite reconocer la intersección entre una visión del devenir histórico desde la perspectiva particular, libros de familia, y desde la perspectiva municipal, las crónicas, y su posible evolución hacia una visión nacional, por tanto europea (en la Storia d’Italia de Guicciardini). La selección de autores todos ellos florentinos permitirá una iniciación en la prosa florentina del siglo XIV, que se convertiría en modelo óptimo en el siglo XVI.

Núm. d'ordre: 2

Nom de la UT: La transmissió dels sabers: textos didàctics i argumentatius

Nom de la UT: La transmisión de los saberes: textos didácticos y argumentativos

Nom de la UT: The transmission of knowledge: educational and argumentative texts

Descripció de continguts: Els textos didàctics en sentit ampli codifiquen i estabilitzen els sabers que fonamenten una tradició cultural, constituint per tant poderosos instruments de construcció identitària. Els textos agrupats sota aquest rètol pertanyen a gèneres diferents que precisament exemplifiquen diferents formes de codificació i transmissió del saber. En particular podran contrastar-se dos plantejaments: el comentari medieval, en la Rettorica de Brunetto Latini i en el Convivio de Dante; i el plantejament interlocutori del diàleg, que en època humanista es consolida com el gènere divulgatiu-formatiu per excel·lència, a partir d'exemples de Bembo, Castiglione y Tasso.

Descripció de continguts:

4

Los textos didácticos en sentido amplio constituyen poderosos instrumentos de construcción identitaria en cuanto codifican y estabilizan los saberes que fundamentan una tradición cultural. Los textos agrupados bajo este rótulo pertenecen a géneros diferentes que precisamente ejemplifican diferentes formas de codificación y transmisión del saber. En particular podrán contrastarse dos planteamientos: el comentario medieval, en la Rettorica de Brunetto Latini y en el Convivio de Dante; y el planteamiento interlocutorio del diálogo, que en época humanista se consolida como el género divulgativo-formativo por excelencia a partir de ejemplos de Bembo, Castiglione y Tasso.

Núm. d'ordre: 3

Nom de la UT: La narració en vers fins a Ariosto

Nom de la UT: La narración en verso hasta Ariosto

Nom de la UT: Verse narrative to Ariosto

Descripció de continguts: Juntament amb la temàtica amorosa, l'èpica constitueix el principal terreny de desenvolupament de

la poesia en vulgar. A diferència de la lírica, la narrativa literària en vers manté contactes sistemàtics

i funcionals amb la producció dels joglars–la tradició dels “cantari”– en la qual la matèria de

Bretanya o la carolíngia és desenvolupada i adaptada als gustos del públic urbà. És en aquest brou

de cultiu on maduraran les diferents experiències literàries exemplificades pels textos seleccionats.

Descripció de continguts: Junto con la temática amorosa, la épica constituye el principal terreno de desarrollo de la poesía en

vulgar. A diferencia de la lírica, la narrativa literaria en verso mantiene contactos sistemáticos y

funcionales con la producción de tipo juglaresco –la tradición de los “cantari”– en la que la materia

de Bretaña o la carolingia es desarrollada y adaptada a los gustos del público urbano. Es en este

caldo de cultivo donde madurarán las diferentes experiencias literarias ejemplificadas por los textos

seleccionados.

Núm. d'ordre: 4

Nom de la UT: La lírica des dels sicilians a Petrarca

Nom de la UT: La lírica desde los sicilianos a Petrarca

Nom de la UT: Lyric poetry from Sicilians to Petrarch

Descripció de continguts: En la seminal experiència dels provençals la centralitat del tema amorós implica la “colonització” literària d'un tema considerat marginal, quan no directament digne de censura, per la cultura eclesiàstica. Açò afavoreix el lliure desenvolupament d'un moviment poètic protagonitzat principalment per laics, que tradueix la matèria eròtica en els termes de l'experiència social feudal, metaforizada pel concepte de fin’amor. Trasplantada en el terreny de la cultura de les ciutats italianes gràcies a la mediació dels poetes sicilians, aquesta temàtica acabarà adquirint nous matisos, polítics i, sobretot, filosòfics –amb el “dolce stil novo” i amb Dante en particular– i morals –en Petrarca–. La matèria lírica adquireix d'aquesta forma un espessor cultural que –a partir de les premisses totalment diferents d'una cultura humanista madura– permetrà la seua revaloració en la decisiva experiència del petrarquisme renaixentista.

5

Descripció de continguts: En la seminal experiencia de los provenzales la centralidad del tema amoroso implica la “colonización” literaria de un tema considerado marginal, cuando no directamente censurable, por la cultura eclesiástica. Esto favorece el libre desarrollo de un movimiento poético protagonizado principalmente por laicos, que traduce la materia erótica en los términos de la experiencia social feudal, metaforizada por el concepto de fin’amor. Trasplantada en el terreno de la cultura de las ciudades italianas gracias a la mediación de los poetas sicilianos, esta temática acabará adquiriendo nuevos matices, políticos y, sobre todo, filosóficos –con el “dolce stil novo” y con Dante en particular– y morales –en Petrarca–. La materia lírica adquiere de esta forma un espesor cultural que –a partir de las premisas totalmente diferentes de una cultura humanista madura– permitirá su revalorización en la decisiva experiencia del petrarquismo renacentista.

7. VOLUM DE TREBALL

TIPUS D'ACTIVITATS NO PRESENCIALS Hores

Elaboració de treballs individuals 20

Estudi i preparació de classes 42

Estudio i preparació de exàmens 26

Assistència a tutories 2

TOTAL 90

8. METODOLOGIA DOCENT

alencià

Classes teòriques: L'assignatura s'estructura entorn a quatre hores de classe a la setmana, distribuïdes en dos dies en horari de vesprada. Les classes seran del tipus magistral participatiu. Els alumnes hauran de preparar la seua participació estudiant els materials proposats prèviament pel professor. Al pas que vagin familiaritzant-se amb la llengua i els continguts, se li demanarà una participació creixent destinada a culminar en la defensa oral dels treballs escrits d’avaluació.

Activitats pràctiques: Els alumnes hauran de realitzar activitats pràctiques en paral·lel amb el desenvolupament del programa, lligades a

reconeixement i descripció de les diferents formes mètriques proposades

atribució de textos a diferents gèneres literaris

lectura i comprensió de textos diferents dels comentats a classe

realització de cerques bibliogràfiques. Castellano

6

Clases teóricas: La asignatura se estructura en torno a cuatro horas de clase a la semana, distribuidas en dos días en horario por la tarde. Las clases serán del tipo magistral participativo. Los alumnos tendrán que preparar su participación estudiando los materiales propuestos previamente por el profesor. Al paso que vayan familiarizándose con la lengua y los contenidos, se le pedirá una participación creciente destinada a culminar en la defensa oral de los trabajos escritos de evaluación. Actividades prácticas: Los alumnos tendrán que realizar actividades prácticas en paralelo con el desarrollo del programa, ligadas a

reconocimiento y descripción de las diferentes formas métricas propuestas

atribución de textos a diferentes géneros literarios

lectura y comprensión de textos diferentes de los comentados a clase

realización de búsquedas bibliográficas.

9. AVALUACIÓ

Valencià

1) Realització de les activitats programades per al treball de classe Les activitats consisteixen en la lectura atenta i crítica dels textos assenyalats pel professor i que es comentaran en les classes. L'avaluació es realitzarà amb breus qüestionaris de comprensió (15’) al principi de cada classe.

Percentatge sobre la nota final: 25% 2) Exàmens parcials a conclusió de cada tema i prova final de conjunt En els exàmens parcials s'esbrinarà l'assimilació dels continguts generals (història, història literària i cultural) per mitjà de qüestionaris a respostes tancades. I les habilitats adquirides en la lectura de textos amb exercicis a realitzar sobre textos no coneguts prèviament. En l'examen final s'exigirà el comentari d'un text a escollir entre exemples dels diferent gèneres proposats en el curs. Els alumnes hauran de demostrar les seues capacitat de comprensió i crítica del text, enfocant-ho des de la perspectiva històric-literària proposta en el curs.

Percentatge sobre la nota final: 45% 3) Defensa oral d’un treball escrit sobre un text proposat pel professor A principi de curs cada alumne haurà d'escollir un text d'un llistat proposat pel professor. Al llarg del curs procedirà en el seu estudi, fins a produir un breu treball escrit centrat en la lectura del text (aspectes formals, estilístics i de contingut) i en la seua contextualització històrica.

Percentatge sobre la nota final: 30%

Criteris d’avaluació Els alumnes hauran de demostrar que han aconseguit els objectius del curs a nivell pràctic i teòric. Teoria: Hauran de conèixer els principals moviments, obres y autors de la literatura italiana dels segles XIII a XVI, en les seues relacions recíproques, i con el context polític i cultural en que es manifestaren. Pràctica: Hauran de poder llegir, interpretar i analitzar obres de la literatura italiana dels segles XIII a XVI en la seua llengua original. Coneixements lingüístics: ates el nivell d’eixida esperat −A1 del marc MCER−, es valoraran principalment les capacitats de comprensió i només secundàriament les capacitats de producció, en els mitjans oral i escrit. En tot cas, es valorarà la correcció ortogràfica i morfosintàctica dels treballs escrits així com la seua cohesió i coherència. Per aprovar el conjunt de l’assignatura és necessari 1) superar la prova final de conjunt, 2) aconseguir un mínim de 5 punts sobre 10 en el conjunt de proves d’avaluació.

7

Castellano

1) Realización de las actividades programadas para el trabajo de clase Las actividades consisten en la lectura atenta y crítica de los textos señalados por el profesor y que se comentarán en las clases. La evaluación se realizará con breves cuestionarios de comprensión (15’) a primeros de cada clase.

Porcentaje sobre la nota final: 25% 2) Exámenes parciales a conclusión de cada tema y prueba final de conjunto En los exámenes parciales se averiguará la asimilación de los contenidos generales (historia, historia literaria y cultural) por medio de cuestionarios a respuestas cerradas. Y las habilidades adquiridas en la lectura de textos con ejercicios a realizar sobre textos no conocidos previamente. En el examen final se exigirá el comentario de un texto a escoger entre ejemplos de los diferente géneros propuestos en el curso. Los alumnos tendrán que demostrar sus capacidad de comprensión y crítica del texto, enfocándolo desde la perspectiva histórico-literaria propuesta en el curso.

Porcentaje sobre la nota final: 45% 3) Defensa oral de un trabajo escrito sobre un texto propuesto por el profesor A principio de curso cada alumno tendrá que escoger un texto de un listado propuesto por el profesor. A lo largo del curso procederá en su estudio, hasta producir un breve trabajo escrito centrado en la lectura del texto (aspectos formales, estilísticos y de contenido) y en su contextualización histórica.

Porcentaje sobre la nota final: 30% Criterios de evaluación Los alumnos tendrán que demostrar que han conseguido los objetivos del curso a nivel práctico y teórico. Teoría: Tendrán que conocer los principales movimientos, obras y autores de la literatura italiana de los siglos XIII a XVI, en sus relaciones recíprocas, y cono el contexto político y cultural en que se manifestaron. Práctica: Tendrán que poder leer, interpretar y analizar obras de la literatura italiana de los siglos XIII a XVI en su lengua original. Conocimientos lingüísticos: ates el nivel de salida esperado −A1 del marco MCER−, se valorarán principalmente las capacidades de comprensión y sólo secundariamente las capacidades de producción, en los medios oral y escrito. En todo caso, se valorará la corrección ortográfica y morfosintáctica de los trabajos escritos así como su cohesión y coherencia. Para aprobar el conjunto de la asignatura es necesario 1) superar la prueba final de conjunto, 2) conseguir un mínimo de 5 puntos sobre 10 en el conjunto de pruebas de evaluación.

8

10. REFERÈNCIES 10.1 Referències bàsiques

Referència b1: Asor Rosa, Alberto: Storia europea della literatura italiana. Torino, Einaudi, 2009.

Tom 1er Le origini e il Rinascimento.

Referència b2: Ferroni, Giulio: L’esperienza letteraria in Italia. Torino, Einaudi Scuola, 2006.

Tom 1er Dalle origini al Cinquecento.

Referència b3: Brioschi, Franco i Di Girolamo, Costanzo: Manuale di letteratura italiana. Storia per generi e problemi. Torino, Bollati Boringhieri, 1996-1998.

Tom 1er Dalle origini alla fine del Quattrocento.

Tom 2onDal Cinquecento alla metà del Settecento .

10.2 Referències complementàries

Referència c1: Ferroni, Giulio: Prima lezione di letteratura. Bari, Laterza, 2009.

Referència c2: Gurevic, Aron J.: Le categorie della cultura medievale. Torino, Bollati Boringhieri, 1983.

Referència c3: Rico, Francisco: El sueño del humanismo (de Petrarca a Erasmo). Barcelona, Destino, 2002.