1

Projecte Alícia

Menú Teatral

2

I n d e x:

LA COMPANYIA pag.3 EL PROJECTE pag.7 ESCENIFICACIÓ pag.9 DRAMATÚRGIA pag.11 FITXA ARTÍSTICA pag.14 CALENDARI pag,19 REQUERIMENTS TECNICS pag.20

Contacte pag.21

3

1.Companyia

Menú Teatral neix el 2013 de la mà de David Maqueda, Marina Mulet, Aïda

Bellet, Alba Duñó i Núria Montes. Actors formats a l’Institut del Teatre de Barcelona.

Tenen la necessitat d’explorar nous codis teatrals que apropin el teatre a la gent, i

donar una sortida a propostes innovadores de diferents formats que revisin els

conceptes clàssics i convencionals.

La Pista va ser el primer espectacle de la companyia. Però veiem que el projecte

requereix de més actors i d’altres col·laboradors per poder assolir els reptes que

planteja i fins al moment això també forma part del nostre segell. Per a cada espectacle

agafem artistes que vinguin de diverses disciplines de les arts escèniques per aportar

nous ingredients a Menú Teatral.

4

1.1 Currículum de la companyia

9 de Maig de 2013:

Menú Teatral participa en el projecte “Interacció” impulsat des del Centre d’Estudis i

Recursos Culturals de Diputació de Barcelona. Vam participar fent un tastet de les

diverses obres que oferim, i vam omplir el pati de l’edifici del CERC de personatges i

Teatre.

http://interaccio.diba.cat/documents/programa-de-les-jornades-interaccio

26 d’Octubre de 2013

Menú Teatral organitza el seu primer Festival de mini Teatre a l’Auditori Can Palots a

Canovelles on diverses companyies de diferents àmbits de les arts escèniques oferien

peces d’uns 20 minuts a diferents espais de l’Auditori.

http://www.canovelles.cat/actualitat/noticies/2013/10/29/exit-de-public-al-festival-de-

microteatre-de-can-palots.

25 d’Abril de 2015

Fa la segona edició d’aquest Festival amb noves companyies o nous espectacles.

El 25 de Juny de 2015

Estrena de La Pista, primer espectacle de la companyia, a la Sala Àtrium de Barcelona

dins el Cicle DespertaLab 2015.

Espectacle Guanyador del Primer Premi Beca DespertaLab 2015, rebent un suport a

la creació de la Nau Ivanow , Sala Àtrium i aPortada.

La Pista ha estat programada del 25 de Juny al 6 de Juliol de 2015 a la Sala Àtrium

dins del Cicle DespertaLab2015 i al Teatre Gaudí, el qual va assumir la producció del

projecte, del 9 de Juliol al 9 d’Agost de 2015.

5

27 de novembre de 2015

Bolo de la Pista al teatre Comunal d’Andorra la Vella.

http://www.agenda.ad/activitat/andorra-la-vella/teatre-i-dansa/temporada-de-teatre-

la-pista

11 de febrer de 2016:

Bolo de la Pista a la sala petita de la Kursaal de Manresa.

http://www.kursaal.cat/index.php/acts/show/11-02-2016-0900h-la-pista

20 de febrer de 2016:

Bolo de la Pista al Teatre Auditori de Can Palots a Canovelles.

http://www.canovelles.cat/actualitat/noticies/2016/02/15/david-maqueda-porta-quot-

la-pista-quot--a-can-palots

18, 19 i 20 de març del 2016:

Bolo de La Pista al Teatre de l’Aurora d’Igualada.

http://www.teatreaurora.cat/ca/programacio/view/594

6

El 3 d’abril de 2016

Tercera edició del festival MicroTeatre a la Biblioteca Tirant Lo Blanc de Montgat

http://www.montgat.cat/actualitat/noticies/nou-festival-de-micro-teatre-a-montgat.html

CRITIQUES I ANUNCIS DE L’ESPECTACLE ANTERIOR LA PISTA:

Anunci de Recomana 33 emès a Tv3 i canal 33 :

https://www.youtube.com/watch?v=2G45ADHY33

Algunes crítiques:

http://www.recomana.cat/RECFIT.ASP?IDOBRE=1991

http://espectaculosbcn.com/critica-la-pista-teatro-en-barcelona/

http://voltarivoltar.com/2015/07/22/teatre-la-pista-

%F0%9F%90%8C%F0%9F%90%8C%F0%9F%90%8C%F0%9F%90%8C-

%F0%9F%90%9A-teatre-gaudi-18072015/

Reportatge Plan B de la Pista:

https://www.youtube.com/watch?v=z2FMmg1qrnE

ENREGISTRAMENT D’ALTRES ESPECTACLES

Enllaç a l’enregistrament complet de La Pista:

https://www.youtube.com/watch?v=EITCcDEZ4Ag

Teaser promocional de la Pista:

https://www.youtube.com/watch?v=QjabMdJhOFk

7

2. El projecte

Projecte Alícia neix de la necessitat de fer un espectacle on tothom

s’hi pugui sentir identificat. Volíem trobar un referent de la cultura popular o de la

literatura universal que pogués apel·lar de seguida l’imaginari de l’espectador.

Al retrobar les aventures d’Alícia al país de les meravelles i Alícia a través del mirall,

vam veure que teníem davant nostre un material molt conegut que podíem relacionar

amb molts altres temes: el món dels somnis, la psicodèlia, els món dels objectes i del

teatre visual, la dansa, el teatre de l’absurd i sobretot, les nombroses teories que

l’home té sobre el cervell, la memòria, l’Alzheimer i les nombroses malalties

degeneratives del cervell.

Alícia per a nosaltres és un viatge a través de totes les preguntes que qualsevol

persona pot tenir sobre la seva identitat o sobre el seu lloc al món. És per això que

tant la dramatúrgia com l’espai seran clau per transportar l’espectador al món dels

somnis i enviar-lo a un món on les coses no són el que semblen. Volem arribar a un

públic adult, volem que connectin amb el nen que porten a dins i que gaudeixin de

formats teatrals diversos. EL nostre objectiu amb aquest espectacle és que el públic

tingui la sensació d’haver estat en un somni.

8

Sinopsi:

Com en un estat alterat de la consciència, l’espectador s’endinsarà en el món

d’Alícia. L’Alicia fa un viatge d’iniciació a través de replecs i racons de les

diferents formes del pensament: Des dels impactes que reben els sentits des

del mon exterior i la seva immediata resposta emocional fins a l’anul·lació de la

lògica que suposa el nonsense.

Tema:

L’alteració de la lògica establerta.

Preguntes:

On són els límits de la realitat?

En què es basa la nostra percepció de realitat?

Què passa quan perdo el sentit de la identitat?

Com es fa possible l’impossible?

Com jutgem el que ens envolta?

Son necessaris els judicis per mesurar la realitat?

9

10

3. Escenificació

L’escenificació està íntimament lligada a la lògica de Lewis Carrol. A la

pregunta de com portem el text d’Alícia a l’escenari, l’única resposta que

nosaltres hem trobat possible és transportar el non-sense a l’estructura de

l’espectacle, alterant l’espai, el temps i la identitat.

Les claus per interpretar l’univers de Carroll:

Personatges líquids:

Tots els intèrprets poden ser un o altre personatge al llarg de la peça, com si el

personatge fos en realitat un fluid.

Això ens permet que l’espectador no associï un personatge a un actor, sinó que estigui

en la constant sorpresa de que “tot és possible!”.

Loops i simultaneïtat d’escenes:

Volem jugar amb el fet que aquesta obra és coneguda per la majoria dels espectadors.

El que proposem és jugar amb la seva imaginació i desordenar la forma episòdica que

té Carroll d’explicar Alícia.

L’espectador té una memòria global de la peça, esta preparat per reconèixer tots els

episodis de forma simultània. Volem despertar l’interès del públic activant la memòria

dormida i reclamant la capacitat de cada espectador a l’hora de reconstruir la totalitat

dels episodis.

Resignificació de l’objecte: Utilitzem els diferents significats que pot adquirir un

objecte per suggerir aquest món oníric on les coses no son el que semblen.

11

Espai sonor.

L’espai sonor es basa en l’alteració de la lògica del so:

Hi ha alguna possibilitat que una música trascendixi la realitat si les notes, per elles

mateixes, defugen allò que és real?

Proposem un univers de sonoritats reals capaç d’aportar-nos, d’alguna manera, el

record d’una musicalitat victoriana i, també, l’aparició d’una musicalitat absurda.

Espai escènic

L’espai escènic comença com hauria d’acabar. Després d’un recorregut sempre

deixem un rastre. En aquest cas el rastre hi és des del principi i a mesura que anem

avançant anem descobrint el que ja s’havia abocat.

12

4. Dramaturgia

El fet és que cal no oblidar que les obres de Lewis Carrol es van publicar

el 1865 (Alícia al país de les meravelles) i el 1871 (Alícia a través del mirall)

i que els 150 anys que ens separen de la primera data han transformat radicalment la

significació del nonsense victorià sobre el qual es construeix la narració.

En aquest sentit, cal no passar per alt els corrents de pensament que han marcat

aquest segle i mig, com el simbolisme, Freud, el moviment dadà, el surrealisme,

l'expressionisme, etc.

Tot això forma part, inevitablement, d'una concepció moderna del conte d'Alícia.

La paraula, tal i com succeeix en l’obra original, genera moviment i espai. Per tant, en

la dramatúrgia del nostre espectacle, serà la paraula dita la que dibuixarà els espais

en què passa l’acció i finalment la imaginació de l’espectador la que completarà el

viatge.

Per últim, cal afegir que la dramatúrgia ha anat ( des de bon començament ) de la mà

del treball d’exploració amb els actors i la recerca d’aquests anomenats personatges

líquids. Per tant, el text resultant és la suma d’un respecte màxim sobre el text original

més la flexibilitat necessària per al constant moviment energètic que la peça requereix.

Una dramatúrgia per a Alícia

Realitzar una dramatúrgia sobre les Alícies de Carroll (… al País de les Maravelles i

… a través del mirall) vol dir, fonamentalment, apostar per una idea. ¿És un conte

infantil? Realment, no. ¿Es una història d'aventures? Sí, però només mentals. ¿Es un

conte del segle XIX? Potser caldria dir que és una anticipació d'un pensament molt

més avançat. ¿És per a tots els públics? Sí, però només en la mesura que cada

espectador (per edat, per formació) capta allò que és capaç d'entendre. ¿És divertit?

Sí, perquè es dedica a posar cap per avall els fonaments de la nostra idea del món: el

llenguatge, la lògica, les matemàtiques, la realitat dels sentits, la certesa de que el

món és com és...

13

La nostra idea d'una Alícia és, doncs, un espectacle per a adults (cosa que,

paradoxalment, no vol dir que exclogui els nens), ple d'aventures mentals (i només

mentals), instal·lat en les preocupacions del segle XXI (especialment les modernes

investigacions sobre el cervell), per a tots els públics (que tinguin ganes de jugar a

aquest joc) i molt divertit (hem conservat i concentrat els millors moments de Carroll).

Però si alguna cosa és la nostra Alícia és que és radicalment fidel a l'esperit i la lletra

de Lewis Carroll. Cosa que vol dir no només que les paraules que es diuen són, la

majoria, estrictament pròpies del mateix Carroll, sinó també que hem intentat aplicar

els mètodes transgressors de Carroll sobre el llenguatge a tots els altres llenguatges

que formen part del fet escènic. En aquest sentit, cal dir que la dramatúrgia ha anat

sorgint lentament dalt l'escenari, en un procés d'investigació amb el director i els actors

que ens ha permés anar construint una lògica paral·lela.

Per exemple, hem descobert el concepte de personatge líquid, cosa que vol dir que

Alícia ja no serà un personatge que es passeja per l'escenari disfressat com els

dibuixos que acompanyen l'obra de Carroll (i que el mateix Carroll odiava). Tant Alícia

com la resta de personatges són interpretats en tot moment per tots els actors, cosa

que fa que els personatges apareguin i desapareguin amb la facilitat amb què ho fa el

Gat de Cheshire. Però no només els actors esdevenen personatge, també els objectes

estan viu, i la llum, i les ombres, i l'espai, i la música... tot està viu, de la mateixa

manera que estan vius els pensaments.

L'objectiu últim de la dramatúrgia sobre les Alícies de Carroll ha estat, però, mantenir

íntegra la sensació fascinació que genera el text original. Una fascinació pròpia dels

nens que descobreixen, de sobte, que una bona part de les coses que estudien a

l'escola són decididament absurdes. I és des d'aquí que volem que sorgeixi la rialla,

el riure infantil que es, al final de tot, el veritable objectiu d'aquesta Alícia.

Pablo Ley

14

15

5. Fitxa Artística:

Nom del projecte: Projecte Alícia

Direcció:

David Maqueda

David s’ha format com a actor a l’Institut del Teatre i al Col.legi del Teatre de

Barcelona- Ha treballat amb la companyia La Brochette amb l’espetacle Improfoof, representat al teatre

Llantiol el 2012. Amb la compnyia Nariarnanti ha representat els espectacles Ijamina’t, al Teatreneu el

2008 i Fashion Feeling Music a la Sala Muntaner el 2010 (dirigida per Ivan Lavanda) També ha fet de

professor i director amb tres companyies: Mea Culpa, TéARte i Cumunulimbus. Amb aquestes

companyies ha dirigit els següents espectacles: Crim i crit, Desperta, Elles maten, Nascuts culpables.

El 2015 va dirigir l’espectacle La Pista de Menú Teatral. Actualment és Ajudant de direcció de la

companyia de teatre visual i gestual Cero en Conducta.

Dramatúrgia:

Pablo Ley Fancelli

Barcelona en 1961. Llicenciat en Història de l'Art. Ha estat crític teatral (El País

1995-2004). És professor de Literatura Dramàtica a Eòlia i a l'Institut del Teatre

(des del 2004). És autor de dramatúrgies d'espectacles com F@ust versió 3.0

(Goethe, La Fura dels Baus, Teatre Nacional de Catalunya, 1998); La ópera de cuatro cuartos (Bertolt

Brecht, dir. Calixto Bieito, Teatre Grec, 2002); Comedias Bárbaras (Valle Inclán, dir. Bigas Luna, La

Nave de Sagunto, 2003); Homage to Catalonia (George Orwell, dir. Josep Galindo, Teatre Romea, West

Yorkshire Playhouse de Leeds, Northern Stage de Newcastle y MC93 Bobigny, 2004), Celebració (dir.

Josep Galindo, Teatro Romea, 2005), 2666 (Roberto Bolañó, dir. Alex Rigola, Teatre Lliure, 2007), Don

Quixote (Cervantes, dir. Josep Galindo, West Yorkshire Playhouse de Leeds, 2007), L'auca del senyor

Esteve (Santiago Rusiñol, dir. Carme Portaceli, Teatre Nacional de Catalunya, 2010), Prometeo

encadenado (Heiner Müller, dir. Carme Portaceli, Teatre Grec – Festival Grec 2010). El 2008 funda,

amb Josep Galindo, la companyia Projecte Galilei, amb la qual ha realitzat, entre d'altres, les

16

dramatúrgies de La Maternitat d'Elna (Assumpta Montellà, dir. Josep Galindo, Temporada Alta 2008,

Teatre Capitol 2009, Teatre Lliure 2017), Alícia ja no viu aquí - La dona a Espanya 1939-1981 (dir.

Josep Galindo, Temporada Alta 2009 i Teatre Tantarantana, 2010 i 2011), La bella dorment del bosc

(dir. Josep Galindo, Mercat de les Flors, 2010) i Digue'm la veritat (dir Josep Galindo, Festival Grec

2015). És autor, entre d'altes d'obres com Paisaje sin casas (dir. Aleix Faurò, Teatre Eòlia i Espai Lliure

2013) i Joana 2015 Batalla Campal (dir. Esther

Actors:

Aïda Bellet

Barcelona. Comença els seus estudis d’art dramàtic el 2004 amb l’Helena

Munné a la seva escola Helena Munné Estudi de Teatre. El 2011 accedeix a

l’Institut del Teatre on té l’oportunitat de treballar amb gent com Mercè Managuerra, Muntsa Alcañiz,

Txiki Berraondo, Lluïsa Sala, Juanjo Cuesta, Pablo Ley, Ramon Vila o Clara Segura. Li interessa també

la dansa i fa classes amb Natàlia Viñas, Xaro Campo o Lipi Hernández. Participa en un workshop amb

Kari Margolis. El 2014 té l’oportunitat d’assistir a una masterclass amb Declan Donnellan. Dins del marc

de FactoriaIT ha participat en muntatges com La ràbia al cos, de John Osbourne, dirigit per Txiki

Berraondo,; Dansa d’agost, de Brian Friel, dirigit per Clara Segura, fent el personatge d’Agnes; Maria

Estuard, de Friedrich Schiller, dirigit per Frederic Roda, fent el personatge de Burleigh; o L’instant, de

Jean Marie Piemme, dirigit per Ramon Vila i fent el personatge de Dona de Cabells Verds. A més a

més participa en Broken Barbies, adaptació teatral de la pel·lícula What ever happened to Baby Jane,

de Robert Aldrich, feta per Meritxell Rodríguez, fent el personatge de la veïna. A part d’això, ha estrenat

un espectacle sobre desnonaments anomenat Des...què? el juny del 2013. I actualment treballa per

tirar endavant la companyia de Menú Teatral.

Boris Cartes

Andorra. Actualment estudia Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona.

Durant la seva formació ha estat dirigit per Josep Maria Mestre, Mercè Mariner i Carme Portacceli. Ha

participat del muntatge de Cuques, de la companyia a Aquatremans estrenats a la Nau Ivanow, també

ha participat de la lectura dramatitzada Max Frisch, dirigida per Ester Nadal, dins la programació de

l’Escena Nacional Andorrana- Fa d’actor a l’obra l’Onada, al Teatre Lliure, l’any 2013, i també en Café

del Sol, de Blanca Bardagil. L’últim que ha fet es El Somni d’una nit d’estiu, amb la companyia

17

McGregor, en el Up All Night –festival. Ha realitzat el teaster de Generació perduda . Té estudis de

solfeig, piano, harmonia i saxo. El 2006 va fer un stage amb Blue Lake Orchestra de Michigan

Eleazar Masdeu

Nascut a Barcelona el 1988 i graduat en interpretació de text per l'Institut del Teatre

(2011-2016). També es forma com actor al Col·legi de Teatre (2008-2011) i a

l'Atelier Barcelona (2007-2008). Reb classes de diferents estils de dansa (ritmes

llatins, balls de saló, jazz, contemporani i clàssic). Treballa en muntatges com Up all night (Festival

Shakespeare 2014, Almagro Off 2015, Mostra de Teatre de Barcelona 2015) i Ròmul, el gran, dirigit per

Marta Domingo amb la companyia Els McGregor Teatre. Forma part dels muntatges musicals Pedra i

sang (Dir. Dolors Vilarasau), L'aneguet lleig, un viatge interactiu musical(Companyia T-Gràcia),

Shakespeare on the beat (dIR. Moisès Maicas) i Geronimo Stilton i la volta al mon en 80 dies (Dir. Enric

Llort) entre d'altres. També ha participat en diferents curtmetratges (Joaquim Oristrell o Juncal Trenco) i

videoclips (Jordi Figueras o Marc Pallarès), així com en la pel·lícula de TV3 i Canal Sur Ebre, del bressol a

la batalla, de Roman Parrado. Durant la seva formació ha rebut classes d'interpretació de text, gestual i

musical amb Agustí Estadella, Xavier Ruano, Montse Bonet, Jordi Arús, Jordi Godall, Pep Pla, Thomas

Sauerteig, Pau Miró, Jorge Vera, Muntsa Alcañiz, Lluís Graells, Txiki Berraondo, Raimon Molins, Pau

Monterde, Ramon Vila, Isabel Soriano i Joan Maria Segura, entre molts d'altres.

Alba Duñó

Alba Duñó s'ha format com a actriu a L'Institut del Teatre de Barcelona i a la

Casona de Barcelona. Ha participat en diversos seminaris a altres escoles

(Txiki Berraondo, Esteve Rovira, Pau Freixa...) Ha col·laborat com a actriu amb la Fura dels Baus i ha

tingut la seva pròpia companyia Ha col·laborat en diverses ocasions amb l'escola de Cinema de

Barcelona i amb l'ESCAC i ha estat actriu de repartiment del llargmetratge DVA, de Manuel Mira. També

ha estat, durant més de 5 anys, professora d'interpretació de l'escola la Bobina. Ha estrenat Des..què?,

espectacle de creació, amb la seva pròpia companyia Dos.sis i ha participat a l'acte del Centenari del

Institut del Teatre, dirigit per Joan Ollé al teatre Lliure de Barcelona. Ha realitzat Traïció de Harold Pinter

dirigida per Jordi Rubio. Ha fet d’Olaf a el Temps i l’habitació, de Butho Strauss, dirigits per Raimon

Molins, de la Dona del Diari a Instants, dirigit per Ramon Vila, i de Amanda, dirigit per Glòria Balaña, tot

dins el programa formatiu de l’Institut del Teatre. El 2015 forma part de l’equip de La Pista de Menú

Teatral i fa d’assistent d’ajudant de direcció a Ghost de Constanza Macras, estranada a Shaubhüne de

Berlin. Actualment també forma part del procés de creació de Little Girl Blue.

18

Núria Montes

Núria Montes s’interessa pel teare des de molt petita. Comença els seus primers

passos a l’aula de Teatre i Dansa del Comú d’Andorra la Vella. Posteriorment

amplia la seva formació a l’Institut del Teatre de Barcelona amb professionals com Txiki Berraondo,

Juanjo Cuesta, Mercè Managuerra, Carlota Subirós, Pablo Ley, entre altres.

Ha treballat en diferents projectes cinematogràfics, com el rodatge de la primera temporada de la sèrie

Hipsterland, creada per Marc Sarrats i Ivan Panisello, i també ha treballat en diversos muntatges

teatrals. És cofundadora de la companyia Menú Teatral que va estrenar La Pista, espectacle guanyador

de la Beca DespertaLab 2014, a la Sala Atrium i al Teatre Gaudí, que a més a més va assumir la

producció de l’espectacle.

Música:

Jorge de la Torre

Grau en Jazz i Música Moderna a l’ESEM Taller de Músics de Barcelona.

Pianista a diversos projectes amb la Big Band del Taller de Músics i grups de diferents estils

dins ’àmbit musical barceloní, gravant per a varis artistes. Pianista col·laborador de l’escola

d’art dramàtic Eòlia. Han gravat temes seus Ángela Furquet (de Sol a Son, 2015) i Clara

Sallago (Cantos de Hidra, 2015). Compositor de la música en projectes d’arts

escèniques, destacant “El Viatge d’Orfeu” (2014/2015), en col.laboració amb Pablo Ley

i Josep Galindo

Assistent de manipulació d’objectes:

Marina Mulet

Pedreguer 1989. Llicenciada en Art Dramàtic per L'Institut del Teatre de

Barcelona. Ha cursat també el Postgrau de Teatre i Educació a l’Institut

del Teatre de Vic i s’ha format al Col·legi de Teatre de Barcelona. Té el

Grau Elemental de Llenguatge. Va participar en la sèrie de televisió “Més Dinamita” de TV3 dirigida

per Paco Mir. Ha actuat al Teatre Grec, fent l’obra Bartolomé Encadenado de Sanchis Sinisterra,

dirigida per Antonio Simón, dins del Festival Grec 2014; al MACBA, fent Bats & Clubs; al Teatre Gaudí

i Versus, fent Oceà (adaptació de la novel·la d’Alessandro Baricco), dirigida per Ivan Padilla. Al Teatre

Lliure, fent un recital en homenatge a Salvador Espriu, en la commemoració del centenari de l’Institut

del Teatre, amb direcció de Joan Ollé. Al CCCB, fent el recital COS, en homenatge a Vicent Andrés

Estellés, dramatúrgia d’Albert Roig i direcció d’Albert Roig, Hector Móra i Valeria Villar en 2013.

19

També treballa fent contacontes i animacions en fires medievals amb la companyia Cofundadora de la

companyia Menú Teatral

Escenografia: Toni Giró

Especialista en llum negra: Dani Gener

20

6. Calendari

Juny 2015

Juliol/Agost/ Setembre 2015

Plantejament del projecte

Recerca d’informació d’Alícia

Octubre 2015

Novembre/ Desembre/Gener 2015-2016

Definir l’equip i treball de taula

Desenvolupament de tot el treball corporal, fase laboratori, improvisació amb els materials trobats i treball de taula.

Febrer/Març 2015

Abril/Maig/Juny

Laboratori amb la primera versió del text. Manipulació d’objectes.

Laboratori amb la primera versió del text i experimentar amb altres formes i corporalitats.

Juliol: Reunions de direcció, dramatúrgia, vestuari i espai sonor per acabar de definir les línies de direcció.

Agost/Setembre/Octubre 2016

Intensius diaris.

Novembre 2016 Assajos generals i estrena.

21

7. Requeriments tècnics

ESPAI

Mínim 6X5

Característiques de l'espai: Escenari a la italiana o dues bandes i caixa negra.

IL·LUMINACIÓ

L’espai lumínic definitiu encara no és concret. Tot i això, pensem que dins l’espectacle podria tenir-hi cabuda la llum negra.

SO

P.A adequat a les característiques de la sala Equip d'amplificació o caixa amplificada Taula de so Cable rca o jack a mini jack L'espectacle es realitza amb un sofware tipus QLAB ( que posa la companyia ) Si l'espai és de grans dimensions, microfonia de suport

22

8. Dades del projecte

NOM DE LA COMPANYIA: MENÚ TEATRAL

TÍTOL DEL PROJECTE: PROJECTE ALÍCIA

DISCIPLINA: TEATRE

CONTACTE:

E-MAIL: teatralmenu@gmail.com

David.maqueda@hotmail.es (director)

Dunyo.alba@gmail.com (responsable de producció)

TELÈFON:

ALBA DUÑÓ 610938937

DAVID MAQUEDA 687672293 https://www.youtube.com/watch?v=QjabMdJhOFkhttps://www.youtube.com/watch?v=Qjab

MdJhOFk