PROJECTE “ CASES D’INFANTSfasi.cat/castellano/casas-ninos/pdf/cases-infants.pdf ·...

PROJECTE “CASES D’INFANTS“.v2

Amb el suport de

Projecte Marc pel desenvolupament de les Cases d’Infants v.2

Amb el suport de

2 2

Autors :

Araceli Bescós

Ricard Calvo

Joan Mayoral

Professionals que hi han col·laborat:

Anna Avellaneda Jordi Bach

Carmina Cánovas Josep Cullell

Araceli Lázaro Mª Àngels Llupià

Carme Fernández David Ruiz

Laura Coco

Sandra Jaramillo

Barcelona, 1 de desembre de 2010


Amb el suport de

3 3

PRESENTACIÓ :

El programa que aquí us presentem crec que constitueix el paradigma del

que demana la nova Llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència: oferir oportunitats.

Els quatre projectes de què consta es relacionen entre si amb un mateix objectiu: garantir que tot infant que en una etapa de la seva vida es troba

en situació de risc, sigui atès de manera integral, treballant conjuntament amb la seva família i amb la participació d’ell mateix, per evitar la institucionalització. I, si aquesta es produeix, que la seva durada sigui

mínima per no desarrelar-lo del seu entorn habitual.

Penso que és important que, a pocs mesos de l’aprovació de la nova llei, sorgeixi dins de la col·laboració público-privada un projecte com aquest

que, aprofitant l’expertesa d’uns i altres, sigui innovador. És aquesta expertesa i aquest no començar de zero, el que en garantirà l’èxit.

És de justícia ressaltar el lideratge del Secretari General del DASC per aconseguir l’aposta ferma d’aquesta col·laboració. Així com el convenciment

i la generositat de la Fundació Acció Social Infància en compartir el risc que representa engegar un projecte tan ambiciós i tan integral com aquest.

Des de la SIA, ens omple de satisfacció i d’agraïment veure el compromís de bona part d’agents privats, fins ara aliens al sector, treballant al costat

de l’administració pública per a un col·lectiu tan sensible i a vegades tan desconegut com són els nens i nenes, nois i noies de casa nostra quan es troben amb dificultats o problemes. I això no és retòrica, sinó creació de

valor públic.

Finalment, crec que si hi sumem els dos ingredients que resten, en primer lloc, la ductilitat d’anar incorporant noves línies, nous agents, noves experiències que arrodoneixin i perfilin el projecte i el converteixin en

dinàmic, i, en segon lloc, l’imprescindible treball en xarxa des del convenciment i la professionalitat, tenim l’èxit plenament garantit.

Imma Pérez Rovira Secretaria d’Infància i Adolescència

Departament d’Acció Social i Ciutadania


Amb el suport de

4 4

Un projecte que il·lusiona

La Fundació Acció Social Infància és un nou operador d’infància a Catalunya,

que neix a partir de la col·laboració entre el sector públic i el sector privat. Concretament, els ajuntaments i consells comarcals juntament amb el tercer sector i el sector mercantil, han unit esforços per fer front al repte de

donar més i millor atenció a molts infants de casa nostra. En les circumstàncies actuals a la nostra societat es generen més situacions de risc

i de dependència, però tots els governs públics tenen grans dificultats per assumir els costos d’aquestes noves situacions. La crisi econòmica que ens toca viure actualment està dificultant molt la posta en marxa de projectes

innovadors o transformadors. És per això que des de molts sectors es defensa la necessitat de potenciar la col·laboració público-privada en tots

els àmbits, també en els serveis socials. Una col·laboració, que en el cas de la Fundació Acció Social Infància, ha de permetre dues millores

substancials. En primer lloc, millorar el model tècnic d’atenció als infants. I en aquest

sentit, els responsables tècnics de la Fundació i del Departament d’Acció Social i Ciutadania han treballat en un model de gestió i d’intervenció que

ha de permetre, sobretot, reduir el període mitjà d’estada dels infants en les cases intensificant el treball preventiu. Aquest document que teniu a les mans aprofundeix especialment en aquesta millora.

I el segon objectiu ha de ser accelerar la obertura de nous centres, per

poder assumir la demanda de noves places arreu del país. I en aquí, l’experiència, el coneixement i la capacitat d’inversió del sector privat pot permetre avançar molt més ràpidament.

Aquest és un projecte que tot just s’inicia i que necessita cert temps per

consolidar-se, corregint allò que calgui i millorant a partir del dia a dia. Per això comptem amb la participació de tots els responsables polítics i tècnics del Departament d’Acció Social i Ciutadania i de tots els Ajuntaments,

Consells Comarcals i Consorcis Comarcals. I també obrim la nostra organització a les entitats de Catalunya que des de fa anys treballen en

aquest àmbit, perquè puguem créixer i millorar conjuntament. No voldria acabar sense agrair al Departament d’Acció Social i Ciutadania, i

en especial a la Honorable Consellera i al Secretari General, la confiança que han mostrat en tot moment en la Fundació Acció Social Infància. I com

no, agrair sincerament a la Fundació “la Caixa” el seu recolzament, sense el qual no hauria estat possible arrencar aquest projecte amb els estàndards de qualitats i exigència que tots volíem. Només espero que tots plegats us

il·lusioneu en aquest projecte amb la mateixa intensitat que ho estem tot l’equip de la Fundació Acció Social Infància.

Joan Castells President de la Fundació Acció Social Infància


Amb el suport de

5 5

ÍNDEX

1. ANTECEDENTS

2. PROGRAMA DE SUPORT A LES FAMÍLIES AMB INFANTS I ADOLESCENTS EN SITUACIÓ DE RISC I DESEMPARAMENT

2.1 Justificació del Programa

2.2 Dimensió estratègica del Programa

QUÈ volem aconseguir? COM ho volem fer?

2.3 Àmbit d’actuació del Programa: territori i població destinatària

2.4 Projectes del Programa

3. PROJECTE “Cases d’Infants”

3.1 Línies d’intervenció

3.2 Eixos transversals del projecte

4. MESURA I POBLACIÓ

4.1 Guarda

4.2 Procediment de constitució

4.3 Població

5. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEL PROJECTE “CASES

D’INFANTS”

5.1 Model de relació (DASC-Fundació-Administració local) 5.2 Model organitzatiu de les Cases d’Infants

5.2.1 Característiques singulars de la infraestructura 5.2.2 Característiques singulars del servei


Amb el suport de

6 6

6. RECURSOS HUMANS

6.1 Equip Educatiu 6.1.1 Director/a de la Unitat Territorial (tres Cases d’Infants)

6.1.1.1 Funcions 6.1.2 Educador /a

6.1.2.1 Funcions 6.1.3 Tècnics en Treball Familiar 6.1.3.1 Formació

6.1.3.2 Funcions

6.2 Equip d’Intervenció Familiar 6.2.1 Funcions del psicòleg/loga

6.2.2 Funcions del pedagog/a 6.2.3 Funcions del treballador/a social

6.3 Horari Marc del personal

7. PROCÉS D’INGRÉS

8. RECURSOS TÈCNICS DE L’EQUIP EDUCATIU

8.1 Eines documentals

8.2 Sistema de Coordinació. Reunions

9. ORGANITZACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ I DINÀMICA DELS

INFANTS I JOVES DINS LES CASES D’INFANTS

9.1 Assemblea d’Infants

9.2 Horaris generals dels infants i adolescents de la Casa

9.3 Relació amb l’entorn

10. FACTORS FACILITADORS DE L’ÈXIT DEL PROJECTE

11. PLA DE MILLORA CONTÍNUA. PLANIFICACIÓ I AVALUACIÓ


Amb el suport de

7 7

1. ANTECEDENTS

La Convenció sobre els Drets de l’Infant adoptada per les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, ara fa vint anys, parteix d’una

evidència: la família és el grup fonamental de la societat i el medi natural per al creixement i el benestar de tots els seus membres, i

particularment dels infants; per la qual cosa ha de rebre la protecció i assistència necessàries per poder assumir plenament les seves

responsabilitats.1

Conseqüentment, la Convenció estableix el principi general que els infants no han de ser separats contra la seva voluntat de les seves

famílies (article 9.1) i desenvolupa l’especial protecció de la família com a medi natural de l’infant al llarg del seu articulat (articles 5, 18

o 27).

En aquesta mateixa línia, la Llei 14/2010, de 27 de maig, dels drets i

les oportunitats en la infància i l’adolescència, promou la família com a espai on han de ser satisfetes les necessitats dels infants i

adolescents, i fomenta el suport, la protecció i l’assistència a les famílies com a forma de garantir el benestar dels infants i

adolescents. Concretament, impulsa nous mecanismes i mesures d’atenció social i educativa (orientació, assessorament i ajuda a la

família, intervenció familiar, ajuda a domicili, acompanyament de la persona infant o adolescent...) davant les situacions que perjudiquin

el desenvolupament i el benestar de les persones infants i adolescents.

Tal i com recull el preàmbul de la Llei 14/2010, cal esmentar aquí

-per la importància que tenen- alguns dels conceptes emprats per aquesta llei, més enllà de l’estricta definició jurídica. Al llarg del text,

s’utilitzen repetidament els conceptes de promoció, prevenció, atenció, protecció i participació de l’infant i l’adolescent.

“La promoció és el conjunt d’actuacions socials que es desenvolupen “encara que res vagi evidentment malament”, perquè obeeixen a objectius de millora social i responen a anhels o aspiracions col·lectius,

particularment als d’un benestar personal i social més gran.

La prevenció és el conjunt d’actuacions socials destinades a preservar l’infant o l’adolescent de les situacions que són perjudicials per al seu sa desenvolupament integral o per al seu benestar.

1 Paràgraf cinquè del seu preàmbul.


Amb el suport de

8 8

L’atenció és el conjunt d’actuacions socials per a “quan les coses comencen a anar malament” o per a quan només van “una mica

malament” i existeix la probabilitat, i no la certesa, que el desenvolupament integral de l’infant o l’adolescent en pot resultar afectat negativament. La conseqüència jurídica d’aquests casos és la

declaració de risc.

La protecció és el conjunt d’actuacions socials reservades per a “quan les coses van malament”, quan el desenvolupament integral de l’infant o l’adolescent sembla clar que resulta seriosament afectat, en vista dels

coneixements científics actuals. Una de les seves conseqüències jurídiques és la declaració de desemparament.

El concepte de participació de l’infant o l’adolescent en tot el que l’afecta

és el que en configurarà l’estatus de ciutadà o ciutadana. És inimaginable el disseny de polítiques públiques en qualsevol àmbit elaborat d’esquena als ciutadans afectats. La llei ofereix la promoció

d’òrgans de participació per tal que els infants i els adolescents puguin participar activament en la vida pública. El concepte de prevenció

resulta transversal a aquests tres tipus d’actuacions socials: si bé, en primera instància, té molt a veure amb l’atenció i la promoció, en darrera instància persegueix evitar haver de recórrer a la declaració de

situacions de desemparament, però també a la promoció del benestar de tot aquest conjunt de població.”

Aquesta realitat, que la normativa esmentada ha transformat en

mandat, obliga la Secretaria d’Infància i Adolescència del DASC a promoure les polítiques i les mesures necessàries per a donar-hi

resposta, coordinant els recursos públics implicats.


Amb el suport de

9 9

2. PROGRAMA DE SUPORT A LES FAMÍLIES AMB INFANTS I

ADOLESCENTS EN SITUACIÓ DE RISC I DESEMPARAMENT

El projecte “Cases d’Infants” s’emmarca dins el Programa de suport a

les famílies amb infants i adolescents en situació de risc i desemparament.

Aquest programa consta de quatre projectes, un dels quals és el

projecte “Cases d’Infants”.

2.1 Justificació del Programa

Destaquem cinc raons rellevants que justifiquen aquest programa i

que demostren la seva necessitat i la urgència de la seva posada en funcionament:

- El creixement desmesurat de les tuteles administratives2 i, dins d’aquestes, dels acolliments institucionals com a mesura de

protecció.3

- L’insuficient treball amb les famílies i excessiva duració dels internaments.4

2 En deu anys (1999/2009) hi ha hagut un increment de les tuteles d’un 54,92%, passant de 5.064 infants i adolescents tutelats a 7.845. Tanmateix, s’ha produït un acusat increment de les tuteles en proporció del nombre d’expedients dels EAIA (l’any 1999 només 1/2 de les

persones infants o adolescents ateses per l’EAIA estava sota tutela, mentre que l’any 2008 més de 2/3 de les persones infants o adolescents atesos estaven sota tutela).

3 El nombre d’infants i adolescents acollits en centres ha incrementat prop d’un 50% en sis anys, passant de 1.822 infants o adolescents internats en centres l’any 2003 (29,77% dels infants i adolescents sota tutela) a 2.659, l’any 2009 (33,78% dels infants i adolescents sota tutela), invertint clarament la tendència iniciada els anys 80 de desinstitucionalització. 4 Respecte al temps d’estada en el centre, reproduïm les dades de TORRALBA ROSELLÓ, JOSEP

MARIA i C. BOSCH, JOSEP-LLUÍS (col·laborador estadístic); Els infants en els centres residencials d’acció educativa: protegits o estigmatitzats?, Barcelona: 2006, pàg. 55-56 (les negretes són nostres):

...el percentatge més elevat correspon a un any d’estada en el centre (32,3% dels casos). És

significatiu el 21,7% dels casos que perllonguen l’estada fins als dos anys. I també el 12,4% que hi estaran fins a tres anys. Els casos que no arriben a l’any d’estada al centre només suposen el 13% del total. La mitjana d’estada al centre és de 2,28, la desviació típica és de 2,06 i la variància és de 4,23.


Amb el suport de

10 10

- La tendència excessivament coercitiva de la intervenció

administrativa protectora que no fomenta la participació i

col·laboració de l’infant i adolescent ni de la seva família per resoldre les dificultats.5

- La insuficient definició, finançament i desenvolupament de les

mesures i serveis per donar suport a les famílies i a les persones infants i adolescents en el medi.6

- L’estancament de la mesura d’acolliment en família extensa i la

debilitat del seu suport. Això no obstant, els indubtables avantatges de la mesura d’acolliment en família extensa

respecte a la resta, és quantitativament la que a més infants

Freqüències del temps d’estada en el centre per anys:

Percentatge Total

0,00 1,00 2,00 3,00 4,00 5,00

6,00

7,00 10,00 11,00 Total (n=161)

13,0 32,3 21,7 12,4 6,2 5,6

5,0

1,9 1,2 0,6 100,0

13,0 45,3 67,1 79,5 85,7 91.3

96,3

98,1 99,4 100,0

No obstant això, és difícil determinar quin ha de ser el temps d’internament que hem de considerar excessiu; ni tots els casos i circumstàncies, ni tots els infants, ni totes les edats són iguals. Es podria considerar excessiu el temps superior a un any amb caràcter general. Un altre criteri podria ser el que utilitzen LÓPEZ LÓPEZ, MÒNICA; DEL VALLE, JORGE F.; MONTSERRAT

BOADA, CARME i BRAVO ARTEAGA, AMAIA a: Niños que esperan. Estudio sobre los casos de larga estancia en acogimiento residencial (en premsa), que és el de considerar llarga estada (en el

cas d’infants menors de 12 anys) aquells que porten un temps superior a un terç de la seva edat acollits en centres i més de quatre mesos en els casos de menors d’un any.

5 Un exemple d’aquesta tendència el trobem en l’oblit, pràcticament total, de la guarda

administrativa voluntària, forma d’intervenció administrativa que respectava la voluntat dels progenitors o guardadors i el manteniment de la potestat parental.

6 L’aplicació de l’anàlisi de Pareto a l’atenció als infants en situació de risc o desemparament,

quantitativament, no deixa espai al dubte. El Diagrama de Pareto es fonamenta, sobre la base d’un coneixement empíric, en l’observació que un 20% de les accions produeixen un 80% dels efectes, mentre que el 80% restant només origina el 20% dels efectes. Si per a realitzar la comparació classifiquem aquests elements o factors en dues categories: els elements o recursos molt importants per la seva contribució al resultat (nombre infants atesos) i els elements o recursos molt importants per la seva quantia, però quantitativament d’escassa repercussió pel nombre d’infants atesos, veiem que la institucionalització absorbeix

el 80% de recursos, però només dóna resposta a un 20% de les persones infants o adolescents en situació de risc o desemparament.


Amb el suport de

11 11

dóna protecció i també és aquella mesura a la qual es destinen

menys recursos.7

7 La mesura de protecció més important des del punt de vista quantitatiu i qualitatiu és l’acolliment amb família extensa. L’acolliment de l’infant en família extensa és la mesura que millor substitueix el nucli familiar primari. Com assenyala CASAS (en el pròleg a MONTSERRAT

BOADA, C. Infants i adolescents acollits pels seus familiars: què en sabem, què en coneixem? Barcelona: 2007), l’acolliment en família extensa pot ser, en molts casos i sota un seguiment professional adequat, la solució més satisfactòria fins ara coneguda. Com recorda MONTSERRAT (op. cit.), tradicionalment, en la majoria de cultures els familiars

són els que assumeixen la criança dels infants en absència dels seus progenitors. El fet que els avis, els oncles o els germans grans es facin càrrec dels infants quan els progenitors no

poden constitueix un patró cultural en la majoria de les societats. El que és nou i recent és el fet que algunes d’aquestes situacions han passat a formar part dels sistemes de protecció dels infants. La importància d’aquests acolliments dins del sistema ressalta enfront dels pocs recursos i la poca atenció que se’ls proporciona.

Evolució dels acolliments amb família extensa:

2003 2004 2005 2006 2007 2008

Ac. F. extensa 2.392 2.322 2.307 2.355 2.482 2.477

Total mesures 6.119 6.128 6.498 7.018 7.313 7.450

Percentatge % 39,2 37,9 35,5 33.5 33.9 33,25

Els aspectes positius dels acolliments amb família extensa, davant de la resta de mesures són molts i és concreten en una millor relació cost/benefici, que s’expressa en dos aspectes: - És la mesura que amb diferència té un cost més baix: El cost directe mitjà d’un infant sota

mesura d’acolliment en família extensa és d’uns 12,5 euros/dia, deu vegades menys que el

cost mínim de l’acolliment d’un infant en centre. - La mesura d’acolliment en família extensa, adequadament realitzada, té uns bons i estables resultats respecte a la millora del benestar de l’infant (per contra, per exemple, dels riscos que comporta la institucionalització o atenció residencial dels infants), així com efectes positius podem destacar que: permeten que els infants visquin amb persones a qui ja coneixen i en les quals confien, reforcen la transmissió de la identitat de la família biològica

de l’infant, reforcen la seva identitat cultural i ètnica, afavoreixen la relació amb germans i germanes i fomenten la construcció i solidificació dels vincles afectius amb els membres de la família extensa. Certament s’han produït accions, com l’equiparació formal de les prestacions que reben per l’acolliment les famílies extenses i les famílies alienes (Llei 13/2007, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic. Aquesta equiparació és formal perquè si bé la

regulació vigent de les prestacions parteix d’aquesta, es mantenen per acord de govern complements que en molts casos incrementen notablement els imports en determinats supòsits que, tot i estar justificats, no han estat incorporats als supòsits d’acolliment en famílies extenses) o el foment d’alguns programes d’àmbit municipal o comarcal per al seguiment i suport d’aquestes famílies.

Malgrat això, aquestes accions han estat poc planificades i insuficients, com ho demostra l’estancament en el nombre global d’infants sota aquesta mesura (entre l’any 2003 i l’any

2008 només ha crescut un 3,55% davant el 21,75% que han crescut les tuteles durant el mateix període) i el descens del percentatge que representa respecte al total d’infants sota mesures de protecció produït durant el període 2003-2008 de més d’un 5% (veg. Taula). En definitiva, és necessari impulsar aquesta mesura de protecció que, tot i ser quantitativament aquella que a més infants dóna protecció, és també quantitativament aquella a la qual es destinen menys recursos (protegeix quasi 1/3 dels infants sota tutela i comporta menys d’1/10 de la despesa directament destinada als infants o als serveis que els

protegeixen).


Amb el suport de

12 12

El present projecte pretén desenvolupar aquests principis impulsant

un model d’atenció a la infància i l’adolescència que redueixi la seva

institucionalització, que no desapoderi l’infant i adolescent ni la seva família en el cas que aquesta institucionalització sigui necessària i que

redueixi la seva temporalitat. S’ha d’evitar, tant com sigui possible, el maltractament institucional que pot suposar una durada excessiva de

l’internament, així com afavorir al màxim l’eficàcia dels recursos ja existents.

La seguretat és essencial en l’atenció als infants i adolescents i la

situació més segura per a un infant o adolescent és aquella que requereix el menor nombre possible d’intervencions administratives

(és evident la relació entre menor temps d’institucionalització, menor risc).

És un error pensar que l’infant institucionalitzat és un infant segur.

Tota intervenció administrativa en la vida privada de la persona infant

comporta algun tipus de risc, tant per a l’infant com per a la seva família.

Per aquesta raó, és necessari fer tot el possible perquè el creixement

de l’infant es desenvolupi de la manera més espontània i natural possible, i que la intervenció administrativa, quan sigui necessària,

sigui al mínim imprescindible.

Per això, és necessària una nova visió de la família amb infants o adolescents en situació de risc o desemparament, centrada en les

seves capacitats i no en les seves limitacions. Cal apoderar l’infant i l’adolescent, que tingui suficient grau de maduresa, i la seva família,

per la qual cosa cal partir de les seves capacitats per tirar endavant i crear les condicions necessàries perquè participin activament amb el

seu esforç i la seva implicació per sortir-se’n.

2.2 Dimensió estratègica del Programa

QUÈ volem aconseguir?

- Incrementar i optimitzar els recursos per atendre les situacions de risc per tal de reduir el nombre de persones infants i

adolescents sota tutela administrativa.

- Reduir el nombre de persones infants i adolescents institucionalitzades.


Amb el suport de

13 13

- Reduir la temporalitat de la institucionalització quan aquesta

sigui necessària.

- Donar resposta al nou marc generat amb l’aprovació de la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i

l’adolescència.

COM ho volem fer?

- Millorant i impulsant la creació d’un servei que no impliqui la separació de la persona infant o adolescent de la seva família.

- Establint un nou servei residencial amb un model d’intervenció

global infant-família que permeti reduir les temporalitats de la institucionalització i propiciï al màxim els retorns al nucli

familiar.

- Fomentant la mesura de guarda administrativa temporal com a

marc jurídic que promou la participació activa de la família i de l’infant o adolescent en la millora de la seva situació.

- Reduint l’impacte de la institucionalització amb processos

progressius d’internament i desinternament.

- Reforçant el treball amb la xarxa de manera coordinada amb els serveis socials especialitzats i bàsics, integrant l’EAIA i el

professional referent de Serveis socials en els espais de deliberació i valoració.

- Creant serveis d’intervenció familiar com a complement i suport

a la tasca que desenvolupen els EAIA i la resta d’equips tècnics (tractament abusos sexuals, teràpia familiar...).

- Millorant el suport a les famílies extenses (avis, oncles, germans...) per incrementar el seu pes com a recurs alternatiu

als progenitors quan és necessària la separació.

- Desenvolupant iniciatives de gestió del canvi: compromís/lideratge i comunicació, formació, adaptació als

canvis organitzatius, seguiment i suport.

- Garantint una gestió transparent i de qualitat tenint en compte la satisfacció dels infants i les seves famílies.


Amb el suport de

14 14

- Superant el paradigma paternalista i definint una comunicació i

circuits basats en els serveis públics com a responsabilització mútua.

- Promovent la participació de l’infant o adolescent en l’elaboració

dels objectius del seu projecte educatiu individual.

- Vetllant perquè l’infant o adolescent acollit pugui tenir les mateixes oportunitats, en condicions d’igualtat, respecte a la

infància del nostre país.

2.3 Àmbit d’actuació del Programa

Territori: Tot Catalunya.

Població destinatària: Infants o adolescents en situació de risc o desemparament i les seves famílies.

2.4 Projectes del Programa

1. Projecte “Serveis d’atenció social i educativa davant de les situacions de risc”. Que té per objectiu específic

promoure la creació dels serveis que han de donar resposta a les situacions de risc per evitar la separació de la persona infant

o adolescent de la seva família.

2. Projecte “Serveis de tractament especialitzat de suport als EAIA”. Que té per objectiu específic promoure una

intervenció basada en restaurar la capacitat d’atenció i protecció de la família facilitant en tot el territori els

tractaments o intervencions especialitzats necessaris de suport

als EAIA.

3. Projecte “Promoció de les famílies extenses”. Que té per objectiu específic incrementar el percentatge de persones

infants i adolescents sota tutela amb mesura d’acolliment en família extensa (avis, oncles, germans...) i millorar el suport

que aquesta família extensa rep.

4. Projecte “Cases d’Infants”.


Amb el suport de

15 15

3. PROJECTE “Cases d’Infants”

L’objectiu específic d’aquest projecte és posar en marxa un servei residencial temporal que -partint de l’apoderament de les persones

infants i adolescents i les seves famílies- treballi específicament, però de manera coordinada amb els Serveis Socials Bàsics i els EAIA, la

millora de les capacitats de l’ infant i adolescent i de la seva família per possibilitar el seu retorn o la seva emancipació.

El projecte “Cases d’Infants” és un servei pilot, per la qual cosa la

seva tipologia no es descriu a l’Annex del Decret de 23 de juliol de 1996 ni en la Cartera de Serveis Socials.

Es desenvolupa sobre:

3.1 Línies d’intervenció

Treball familiar. Es planteja una intervenció global infant-

família. La intervenció s’orientarà en treballar tots els aspectes preservats, així com en l’estimulació de les pròpies capacitats

de les famílies.

Intervenció Especialitzada. De forma transversal, tots els infants atesos i les seves famílies podran disposar de suport

social, psicològic i pedagògic complementari. Aquest es materialitzarà en sessions individuals de reforç escolar,

d’estratègies relacionals, assessorament a l’equip educatiu, orientació familiar, suport individual a les funcions parentals,

sessions in situ per orientar les dinàmiques familiars, acompanyaments, organització de tasques i deures, presència i

acompanyament en reunions de la família amb professionals, suport en la realització de tasques (compres, organització de la

llar...).

Llar de convivència. Es pretén crear equipaments que tinguin

capacitat com a màxim de 8 places amb pernocta continuada. El nombre de places resulta important ja que permet generar

dinàmiques molt més normalitzades i naturalitzades. L’atenció a grups reduïts permet millorar la qualitat de les interaccions

entre els mateixos infants i entre els infants i l’equip educatiu. Es preservarà la diversitat en quan a les edats. Es vol aprofitar

tota l’experiència acumulada en l’acolliment residencial a Catalunya per completar-lo i millorar-lo en aquells aspectes


Amb el suport de

16 16

sobre els quals no es podia incidir suficientment des del model

actual, potenciant la participació de la família en les dinàmiques

de vida quotidiana dins la Casa i en el procés global d’intervenció (escola, CAP, ...)

Estades intermitents. Des de cadascuna de les Cases d’Infants

es podrà atendre 2 infants o adolescents i les seves famílies en situació de risc. Aquest infants poden realitzar pernoctes no

continuades a la Casa. Seran infants i famílies derivades bé per Serveis Socials amb caràcter preventiu o fruit d’un

desinternament o altres situacions que així o aconsellin. Es desenvoluparà el mateix tipus d’intervenció familiar.

Places de Suport : Des de cadascuna de les Cases d’Infants es

podrà atendre 2 infants o adolescents i les seves famílies en situació de risc. Aquesta intervenció es realitzarà per part de

l’Equip Educatiu i/o per part de l’Equip d’Intervenció Familiar.

No es contempla la pernocta tot i que a valoració de la Direcció es pot considerar de manera molt puntual. Majoritàriament son

joves en procés d’autonomia i/o emancipació que requereixen recolzament en diferents aspectes de la seva vida. Es

contempla també casos de retorn al nucli familiar que requereixin d’un seguiment o intervenció molt puntual.

3.2 Eixos transversals del projecte

- Temporalitat.8 Només ha de durar el temps necessari per dur a terme el treball amb l’infant i adolescent i la seva família per

superar les causes que motiven la intervenció. Cal remarcar que temporalitat no vol dir anar amb preses i no tenir paciència

8 La temporalitat és precisament un dels elements que permet distingir la figura de la tutela administrativa de la institució de la guarda assistencial o administrativa. En aquest sentit, PALMA DEL TESO, ÁNGELES, a: Administraciones Públicas y Protección de la Infància. En especial, estudio de la tutela administrativa de los menores desamparados, INAP: 2006, pàg. 224-225: “En conseqüència, el caràcter transitori o provisional de la situació que impedeix als

pares, tutors o guardadors prestar al menor l’assistència necessària, és un element essencial de la guarda administrativa. En canvi, entre els factors que determinen el desemparament no concorreria aquesta nota de provisionalitat. La situació que determina el desemparament no és merament transitòria o circumstancial. Per això, en el supòsit que l’Administració hagués assumit la guarda institucional a sol·licitud dels pares o tutor i, no obstant això, aquests es desentenguessin del menor o la situació inicialment reversible es prolongués indefinidament en el temps, l’Administració hauria de declarar al menor desemparat i

assumir la seva tutela.”. En aquest sentit, també abunda el tractament del canvi de circumstàncies i la seva limitació a un any prevista en l’article 115 de la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència.


Amb el suport de

17 17

per saber esperar si la situació ho precisa. Tampoc vol dir

urgència.

- Unitats reduïdes configurades com a habitatges familiars amb

espai suficient, que permetin una intervenció personalitzada dins d’un entorn normalitzat i naturalitzat.

- Implicació de l’infant o adolescent i de la seva família en el

procés d’intervenció i en la presa de decisions, la qual cosa suposa un treball més directe i constant amb les famílies.

- Orientació cap a les capacitats i potencialitats dels infants i

adolescents en situació de risc o desemparament i de les seves famílies, més que a les dificultats o mancances.

- Intervenció en tot el conjunt familiar. Complementarietat del

treball amb els infants i adolescents i amb les seves famílies,

evitant l’abordatge dels infants i adolescents i de les seves famílies com a unitats independents.

- Orientació clara en la reintegració familiar. L’estada al recurs ha de

ser mínima i cal garantir la revisió de la mesura d’ingrés per reduir-ne el temps facilitant al màxim el retorn de l’ infant amb

la família.

- Proximitat. Les famílies derivades seran de zones properes a l’emplaçament de la Casa, facilitant que l’ infant no abandoni el

seu entorn. Es treballarà amb el territori l’acceptació i vivència positiva del recurs.

- Treball en xarxa. Integrant els Serveis Socials, EAIA i DGAIA en

la valoració, seguiment i proposta, per tal de garantir un procés d’ingrés, d’estada i de retorn o emancipació coordinat i

consensuat.


Amb el suport de

18 18

4. MESURES PROTECTORES I POBLACIÓ

4.1 Guardes administratives voluntàries9 o situacions assimilables (tuteles administratives en les quals consti la voluntarietat

d’acollir-se al programa per part dels progenitors o persones que ostentin la tutela o la guarda de la persona infant o

adolescent i d’aquest si té més de 12 anys, o situacions en les quals existeixi un bon pronòstic de recuperabilitat).10

La guarda protectora es aquella guarda en que l’Administració

de la Generalitat mitjançant la DGAIA assumeix, a sol·licitud dels progenitors o tutors quan, per circumstàncies involuntàries

i temporals, aquests no poden exercir-la.

Característiques de la guarda protectora:

- les causes de la situació han de ser, essencialment,

involuntàries.

- Ha de ser una situació transitòria, provisional o temporal, per tant, reversible, sent previsible la recuperabilitat per part

dels progenitors o tutors.

- L’administració assumeix la guarda, els progenitors o tutors conserven la potestat parental o la tutela.

4.2 Procediment per constituir la guarda.

a) Sol·licitud dels progenitors o de les persones titulars de la

tutela.

Requisit imprescindible és que existeixi sol·licitud dels

progenitors o tutors en la qual ha de constar:

- Causes que els impedeixen complir temporalment les funcions de guarda.

- Petició dirigida a la DGAIA perquè assumeixi la guarda.

9 L’article 119 de la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència estableix la figura de la Guarda protectora, que té un caràcter clarament temporal i requereix la petició les progenitors o persones titulars de la tutela.

10 L’article 107 de la Llei 14/2010 dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència preveu el procediment simplificat d’assumpció de la tutela administrativa quan existeix la voluntarietat del progenitors o titulars de la tutela.


Amb el suport de

19 19

- Temps estimat de duració.

- Actuacions que portaran a terme per recuperar la guarda.

- Coneixement de les seves obligacions i de les conseqüències possibles de no modificar les causes que motiven la guarda.

La sol·licitud ha de ser efectuada per tots dos progenitors. En

cas de separació, divorci o nul·litat també és necessària la sol·licitud de tots dos progenitors, amb indepèndencia de qui

tingui atribuïda la guarda. En principi, únicament es podria acceptar la sol·licitud d’un dels progenitors quan aquest

justifiqui que té el consentiment de l’altre, quan l’altre estigui privat de la potestat parental, o sigui impossible aconseguir el

consentiment per malaltia, absència i ignorat parador o en situacions d’urgent necessitat.

La sol·licitud haurà d’estar acompanyada de la documentació que acrediti la relació amb l’ infant o adolescent (llibre de

família, sentència judicial de separació, nul·litat o divorci...) i, en la mesura del possible, l’existència de la situació de

desemparament transitori i les seves circumstàncies.

La sol·licitud es pot presentar davant del Serveis Socials Bàsics, davant dels EAIA o davant de la DGAIA, sense perjudici de la

seva derivació a l’EAIA competent.

La sol·licitud no es pot condicionar a la designació de persones o serveis concrets per exercir la guarda.

b) Intervenció dels equips de serveis socials bàsics i dels equips

tècnics competents.

La constitució de la guarda protectora requereix la proposta

prèvia de l’equip tècnic competent (EAIA) que valorarà la concurrència dels requisits de la guarda protectora i,

especialment, el pla de millora on es recullin els elements a modificar per possibilitar el retorn de l’ infant o adolescent amb

els seus progenitors o tutors. També haurà de efectuar la proposta de mesura (acolliment en centre o familiar) i la

temporalitat prevista de la guarda.

L’equip tècnic ha d’escoltar l’adolescent sempre i a l’ infant si té prou coneixement.


Amb el suport de

20 20

En el cas que un equip de serveis socials bàsics tingui

coneixement d’una possible situació susceptible de constituir una guarda protectora, haurà de coordinar-se i derivar el cas a

l’ EAIA.

c)Resolució de guarda protectora.

Únicament mitjançant resolució de la DGAIA es pot constituir la guarda protectora, que prèviament haurà d’haver incoat el

corresponent procediment o obert l’expedient de guarda.

La resolució que acordi l’acceptació de la guarda protectora haurà de d’establir la forma d’exercici, mitjançant l’acolliment

en un centre (Cases d’Infants, en quant a les vuit places residencials, és una tipologia de centre) o per una persona o

família.

Atès que la guarda protectora és una institució essencialment

temporal, la resolució haurà d’establir la duració de la guarda, sense perjudici de què posteriorment pugui ser prorrogada. La

resolució s’haurà de notificar als progenitors, tutors, adolescent i comunicar al Ministeri fiscal.

d)Efectes de la constitució de la guarda protectora.

Els progenitors mantenen les seves obligacions com a titulars

de la potestat parental amb l’excepció de l’obligació de tenir als seus fills en la seva companyia i aquells derivats estrictament

de la seva atenció diària. Per tant, mantenen les obligacions que no derivin directament de l’exercici de la guarda, com per

exemple procurar vestit als infants o adolescents, vetllar per la seva educació i formació, atenció sanitària, i representar als

seus fills en aquells actes que sigui necessari o administrar els

seus béns.

La resta de parents de l’infant o adolescent sota guarda protectora també mantenen les seves obligacions i deures

preexistents (per exemple, deure d’aliments entre parents).

Una de les formes específiques que preveu la LDOIA pel compliment de les seves obligacions per part dels progenitors o

altres parents és la de la contribució al sosteniment de l’infant o adolescent en els termes que s’estableixin reglamentàriament,


Amb el suport de

21 21

però mentre no existeixi aquest desenvolupament

reglamentària no serà possible la seva exigència. No obstant,

això no és obstacle perquè els progenitors hagin de fer front a aquelles despeses que es deriven de la seva condició de titulars

de la pàtria potestat que ja hem comentat (vestit, educació, salut...).

L’Administració de la Generalitat assumeix la guarda disposant

el seu exercici per un servei residencial o per una persona o família, el seguiment de la guarda l’efectuarà l’EAIA amb la

coordinació que sigui necessària amb els serveis socials bàsics. L’Administració de la Generalitat assumirà el finançament del

servei de guarda protectora com a serveis social especialitzat (Servei de guarda protectora que caldrà incloure en la propera

Carteres de serveis).

La guarda protectora i el compliment de la seva finalitat també

fa necessari que les administracions públiques implicades estableixin mesures de suport a la família durant la guarda i

garanteixin les mesures necessàries per donar el suport necessària a la família un cop hagi finalitzat la guarda.

e)Finalització de la guarda protectora.

La guarda protectora ha de finalitzar:

- per sol·licitud dels progenitors o titulars de la tutela.

- pel compliment del termini fixat en la resolució.

- per la resolució que declari assolits els objectius inclosos en

el pla de millora que comportin la desaparició de desprotecció transitòria.

- per la declaració de desemparament de l’ infant o adolescent.


Amb el suport de

22 22

4.3 POBLACIO

El projecte s’adreça principalment a infants d’ entre 4 i 18 anys

en situació de risc o desemparament i a les seves famílies. La comissió d’assignació vetllarà per tal que les edats dels infants

acollits a cada Casa sigui diversa per facilitar un ambient el més pròxim a una família.

De forma preferent, el servei va dirigit a aquells infants,

especialment grups de germans, amb un pronòstic de recuperabilitat* alt i residents al mateix municipi. Els

adolescents que s’acullin faran constar la seva voluntarietat de forma expressa.

Les Cases d’Infants no són un servei d’urgència, per la qual

cosa únicament podran ser atesos aquells casos valorats i

acceptats per la Comissió tècnica d’assignació i seguiment corresponent.

També es preveu que aquells casos d’infants desemparats que

estiguin acollits en un Centre d’Acollida o en un Centre Residencial d’Acció Educativa que presentin una bona evolució

familiar, un pronòstic elevat de recuperabilitat i uns indicadors de millora favorables, puguin ser atesos a la Casa d’Infants.

La tipologia de les Cases d’Infants no permeten atendre:

Infants o joves amb dependència a tòxics (alcohol i/o altres

drogues) o a alguna altra addicció amb necessitat d’un abordatge especialitzat.

Infants o joves amb trastorns de conducta.

Infants o joves que protagonitzin fets delictius o predelictius greus vers la pròpia institució, companys, veïnatge i/o comunitat.

Infants amb greus discapacitats físiques i/o psíquiques que li

impedeixin el treball educatiu dins el recurs.

Malalties mentals greus: psicosi, autisme, esquizofrènia (diagnosticades i no abordables des d’un tractament

ambulatori).


Amb el suport de

23 23

* Pronòstic de recuperabilitat : Aquest terme apareix com a eix

central en la definició de les famílies que poden ser ateses pel

Projecte. Dita definició és complexa i s’acorda la següent a tall explicatiu més que no definitori. A més cal destacar que

l’experiència i treball del professional referent serà un dels principals avaladors d’aquesta valoració. Podrem considerar que la

família presenta un bon pronòstic o una recuperabilitat alta quan els elements que generen la intervenció per part dels professionals

tenen una previsió de resolució a curt temps, existint una implicació i responsabilització de la família. No existeixen

indicadors de cronificació dels fets que han generat la situació de risc i es mantenen conductes de protecció i vinculació vers els

infants.

5. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DEL PROJECTE “CASES D’INFANTS”

Per acomplir satisfactòriament els objectius plantejats és necessària la creació d’una estructura, els components de la qual treballin

coordinadament.

El funcionament adequat de l’estructura organitzativa i el dels nivells bàsics, com a xarxa, són claus per a l’èxit del projecte.

No obstant això, no cal oblidar que el projecte s’articula inicialment

com un servei especialitzat, depenent i finançat per la DGAIA. Per constituir els acolliments institucionals, ja sigui en la forma de tutela

o guarda administrativa, cal seguir el procediment administratiu corresponent i que la DGAIA dicti la necessària resolució

administrativa.


Amb el suport de

24 24

5.1 Model de relació (DASC-Fundació-Administració local)

Comitè de Direcció (Secretaria SIA, Director General DGAIA, Sotsdirector DGAIA,

Director Fundació) Temporalitat: semestral.

Funcions: planificació i decisions estratègiques.

Comitè de Seguiment (Responsable Programa DGAIA, Director Fundació, Sotsdirector

DGAIA, Representant SS, Representant EAIA, Representant CSSBcn) Temporalitat: bimensual.

Funcions: planificació operativa, presa de decisions relatives a plans de contingència, mesures necessàries per impulsar les iniciatives

adoptades pel Comitè de Direcció, preparació i aprovació dels documents i/o circuits, seguiment i avaluació del projecte.

Comitès Territorials (tants com territoris) (Responsable SSTT, Coordinador EAIA Territori,

Coordinador SS Territori, Director Fundació, Direcció Cases d’Infants Territori, Representant CSSBCN a Barcelona ciutat)

Temporalitat: bimensual. Funcions: seguiment continu de l’avanç i l’evolució del projecte en el

seu territori, del compliment de les fites principals i dels seus objectius.

Comissió d’Assignació i Seguiment de casos*:

(Tècnic DGAIA, Tècnic SS Territori, Tècnic EAIA, Direcció Casa d’Infants, Representant CSSBcn a Barcelona Ciutat )

Temporalitat:mínim mensual. Funcions: assignació, valoració i seguiment dels casos.

*Funcionament de la comissió: S’estableix que els possibles derivants (

SS,EAIA,ASJT,DGAIA ) faran arribar, una setmana abans de la reunió, la

proposta de cas al tècnic de la EFI corresponent. Aquest el penjarà al Sini@.

Prèviament s’haurà obert perfil de consulta per a tots els membres de la

comissió. Durant la reunió es farà la presentació del cas per part de derivant,

aquest pot venir acompanyat pel referent del cas. Un cop fetes totes les

presentacions es reuneixen els membres per tal de valorar l’acceptació o no dels

casos. Es pot sol·licitar ampliació de la documentació per una posterior

valoració. Els casos s’acceptaran per consens amb l’acceptació explicita de la

direcció de la Casa. En aquesta mateixa reunió es pacten les temporalitats i la

modalitat de plaça. La reunió també revisarà l’evolució dels casos així com les

propostes que se’n derivin. La data d’ ingrés de l’ infant a la Casa es pactarà a

la reunió de coordinació amb el servei derivant.


Amb el suport de

25 25

5.2 Model organitzatiu de les “Cases d’Infants”

5.2.1 Característiques singulars de la infraestructura

Cada Casa d’Infants està ubicada en una infraestructura que ha de reunir unes característiques determinades. La distribució preferible

serà:

Menjador – sala d’estar – espai TIC, amb capacitat perquè tots els

usuaris i l’educador de torn facin els àpats o bé servir de sala, simultàniament. És recomanable una zona de la sala o una estança

que disposi d’ordinadors amb connexió a la xarxa Internet. Superfície útil mínima de 20 m2. Es garantirà la inscripció d’un quadrat de

2,40x2,40 m i no s’admet estrangulaments inferiors a 1,40 m. Estaran dotats de ventilació i il·luminació directes.

Opció A) 5 dormitoris dobles amb llits individuals o lliteres que

disposin de tauleta i armari individual (obligatòriament) i escriptoris (recomanable). Superfície mínima de 10 m2. Disposarà de 80 cm

lliures a un costat dels llits i als peus d’aquests. Les obertures garantiran una superfície de ventilació mínima de 0,40 m2.

Opció B) 3 dormitoris dobles i 2 dormitoris individuals, que disposin

de tauleta i armari (obligatòriament) i escriptoris (recomanable).

Superfície mínima 6 m2 (recomanable 8 m2). Disposarà de 80 cm lliures a un costat dels llits i als peus d’aquests. Les obertures

garantiran una superfície de ventilació mínima de 0,20 m2. Una de les habitacions disposarà d’un espai de maniobra lliure d’1,5 m de radi.

Un despatx per a la direcció del centre (només en 1 de cada 3 cases)

amb connexions a xarxa i amb telèfon, fax i impressora. Amb un espai per a arxiu o bé en una estança annexa. Superfície mínima de 6

m2.

Un despatx per als educadors amb connexions a xarxa i telèfon. Superfície mínima 6 m2.

Una cuina adequada per a preparar els àpats de tota la llar

simultàniament, cuina domestica potència inferior a 20 kW. Superfície

mínima 5 m2 (recomanable 8 m2). Rebost comunicat amb la cuina.

Zona de bugaderia amb rentadora i assecadora. És convenient que disposi d’un espai arrecerat per a estendre la roba.


Amb el suport de

26 26

2 banys complets, rentamans, wàter i dutxa. Un d’ells amb les

característiques d’adaptat (que permeti inscriure un cercle lliure d’1,5m, rentamans sense peu, etc.). 1 bany reduït, rentamans i wàter

per als treballadors del centre.

Les zones de circulació interior seran d’1 m d’amplada mínima. Davant de les portes del bany adaptat i de l’habitació adaptada, es

permetrà la inscripció d’un cercle lliure d’1,2 m.

5.2.2 Característiques singulars del servei

Cada Casa d’Infants disposa, en principi, de 8 places residencials , 2 places per a estades intermitents (alguns dies a la setmana) i 2

places d’intervenció en suport.

Cada Casa d’Infants disposa d’un equip educatiu (5 educadors/es i 2

treballadors/es familiars).

Cada 3 Cases d’Infants constituiran una Unitat Territorial. Aquestes han d’estar en zones properes i ben comunicades. En total, cada

unitat suposa 24 places residencials , 6 places per a estades intermitents i 6 d’intervenció en suport. Cada Unitat Territorial

disposa d’un director.

Cada 6 Cases d’Infants constituiran una Unitat Supraterritorial que disposarà d’un Equip d’Intervenció Familiar format per 1

psicòleg/oga, 1 pedagog/a i 1 treballador/a social.


Amb el suport de

27 27

3 CASES = Unitat Territorial

(a la mateixa zona i properes entre elles)

Usuaris/es

- 24 places residencials

- 6 places d’estades intermitents

- 6 seguiments d’intervencions de suport

3 Equips educatius

1 Director

6 CASES = Unitat Supraterritorial

(dues zones territorials vinculades )

Usuaris/es


- 12 d’estades intermitents

- 12 seguiments d’intervencions de suport

6 Equips educatius

2 directors

1 Equip d’Intervenció Familiar

1 Llicenciat en psicologia

1 Llicenciat en pedagogia

1 Diplomat en treball social

CASA D’INFANTS

Usuaris/es


- 2 places d’estades intermitents

- 2 seguiments d’intervenció en suport

Equip educatiu

5 educadors/es

2 treballadors/es familiars


Amb el suport de

28 28

6. RECURSOS HUMANS

6.1. Equip Educatiu

6.1.1 Director/a de la Unitat Territorial (tres Cases d’Infants)

La direcció de la Unitat Territorial és designada per la Fundació i és la màxima responsable del funcionament del servei en totes les seves

vessants. La titulació requerida haurà de ser d’educador, treballador social,

psicòleg o pedagog.

6.1.1.1 Funcions

Han de coincidir amb les definides en l’Acord aprovat en data 28 de

gener de 2101 pel Comitè d’experts en formació de recursos humans en l’àmbit dels serveis socials.

És responsable de l’acompliment de les funcions encomanades a les

Cases. Ha de:

Garantir un funcionament òptim del Servei d’acord amb els objectius recollits al PEC, al RRI i als criteris proporcionats per la Fundació i la

Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència.

Assumir la guarda dels infants.

Representar el servei tècnicament davant les institucions i organismes que ho requereixin.

Assumir les funcions de cap de personal.

Garantir un bon estat de les instal·lacions del Servei.

Promoure millores del Servei.

Garantir la qualitat de tota la documentació i l’arxiu del servei.

Garantir l’acompliment de la partida pressupostària assignada a cada CASA.

Garantir els terminis de presentació de la documentació del servei,

així com la qualitat i la rigorositat d’aquesta.


Amb el suport de

29 29

Garantir l’acompliment i aplicació adequats de la normativa del

servei.

Liderar i garantir la cohesió de l’equip.

Garantir una coordinació àgil i fluida amb el conjunt de professionals

que intervenen amb els infants.

Realitzar l’acollida inicial de la família i l’infant al recurs informant-los del funcionament i els seus drets i deures.

Mantenir un canal de comunicació directe amb les famílies, posant-se

a la seva disposició per a qualsevol tema que sorgeixi.

Mantenir un canal de comunicació fluid amb l’Equip d’Intervenció Familiar.

Participar en les reunions de la comissió d’assignació i seguiment.

Traslladar les propostes d’ingrés, presentar-les a la reunió d’Equip Educatiu.

Establir un nexe amb les famílies que permeti avaluar la seva

evolució i la del pla de treball.

Sol·licitar documentació referent al derivant o directament a la família.

Garantir la confidencialitat i la fiabilitat de la informació entorn dels

infants i les seves famílies d’acord amb la Llei de protecció de dades.

Atendre, com a representant institucional, la família i l’infant o jove, en relació a les visites, trucades, etc.

Vetllar per l’aplicació rigorosa del projecte, la seva avaluació conjunta i aportació d’indicadors de valor.

6.1.2 Educador/a

Un dels Educadors serà el Referent per cada Casa. Aquest formarà

part de l’Equip d’Intervenció Familiar.

6.1.2.1 Funcions


Amb el suport de

30 30

Han de coincidir amb les definides en l’Acord aprovat en data 14

d’octubre de 2005 pel Comitè d’experts en formació de recursos

humans en l’àmbit dels serveis socials.

a) Específiques per l’Educador Referent :

Coordinar-se amb el servei derivant per establir les pautes de la seva intervenció educativa i aportar a l’equip i a la família estratègies de

millora.

Informar l’infant o l’adolescent i la família del funcionament del servei i dels seus drets i deures.

Exercir el rol d’educador de referència dels infants i adolescents que li

siguin assignats, dissenyant i presentant el PEIF (Projecte Educatiu i d’ Intervenció Familiar) a l’equip.

Com a membre de l’Equip d’Intenvenció Familiar dissenyar, executar, avaluar i fer el seguiment del PEIF emmarcat en el pla educatiu

d’intervenció elaborat pel servei derivant.

b) Equip Educatiu

Afavorir les condicions que garanteixen l’acollida de l’infant i l’adolescent en un ambient d’afecte, comprensió i seguretat

emocional i material.

Cobrir les necessitats bàsiques de l’infant i l’adolescent i atendre especialment aquelles en què s’observa més mancança.

Exercir el rol d’educador coreferent dels infants i adolescents que li

siguin assignats, redactant el PEIF (Projecte Educatiu i d’Intervenció Familiar) sota les directrius de l’educador referent.

Observar de manera àmplia la família, l’infant i l’adolescent en els aspectes emocionals, relacionals, de conducta, d’hàbits... per tal de

conèixer-lo i comprendre’l.

Facilitar un marc de referència que estructuri, contingui emocional i educativament, permetent interioritzar les normes de convivència.

Establir els vincles afectius i de confiança amb l’infant i l’adolescent

en el grau i mesura òptims per afavorir el seu creixement integral.


Amb el suport de

31 31

Atendre les carències afectives de l’infant i adolescent per tal que

pugui adquirir l’equilibri emocional.

Fomentar l’adquisició d’hàbits positius i saludables, i promoure la

modificació d’aquells que poden incidir negativament en el seu desenvolupament.

Transmetre els valors ètics, socialment reconeguts, de solidaritat,

respecte, llibertat, dignitat, convivència, autonomia, responsabilitat, igualtat de gènere i d’oportunitats.

Treballar el conflicte, prevenir-lo i abordar-lo amb finalitats

educatives atenent a les necessitats de l’infant i jove, en el seu procés personal, les seves característiques individuals i del grup

d’iguals del centre.

Fomentar habilitats socials per afavorir l’autonomia i la socialització a

partir de la vida quotidiana i a partir de la participació en recursos i activitats del nostre entorn.

Fomentar la integració i la convivència, un entorn acollidor de

respecte i d’afecte, afavorint el sentiment de pertinença, un tracte igualitari amb tot el grup, per tal que l’infant i l’adolescent es pugui

projectar cap a àmbits socials més amplis.

Motivar la necessitat d’aprenentatge de caire acadèmic, formatiu i laboral facilitant els recursos adients.

Participar conjuntament amb l’infant i jove en les activitats de la vida

quotidiana, tasques domèstiques... com a eina educativa per a l’adquisició d’hàbits.

Propiciar les condicions per aconseguir el consentiment de la família

per facilitar el treball educatiu amb l’infant i l’adolescent, establint

una col·laboració en la mesura de les seves possibilitats.

Informar la família del procés de l’infant i adolescent sempre que sigui possible.

Implicar la família en tot el procés evolutiu del seu fill, potenciant

l’assumpció del màxim de tasques en aquest sentit.

Motivar i acompanyar la família en tot el seu procés de millora, recolzant-la de manera activa en totes les accions pertinents.


Amb el suport de

32 32

Acompanyar la família en les accions de la vida quotidiana que així ho

requereixin.

Treballar les habilitats, estratègies relacionals i dinàmiques familiars establertes entre els diferents membres per permetre un millor

funcionament familiar.

Potenciar els diferents membres referents de la família, vetllant pel manteniment dels vincles significatius.

Implicar i valorar la famílies en totes les accions possibles vers els

seus infants.

Valorar activament els aspectes preservats de la família.

Observar la relació entre l’infant o jove i la seva família de referència.

Fer un seguiment del seu pla de millora.

6.1.3 Tècnics en Treball Familiar

Els treballadors i treballadores familiars formen part de l’Equip

Educatiu i contribueixen al desenvolupament dels projectes educatius individuals i als plans de treball familiars.

Acompanyen en els processos de vida quotidiana del servei des d’una

perspectiva de suport a la tasca de l’educador/a.

Acompanyen els processos de millora de la famílies des d’una posició de recolzament i ajuda.

6.1.3.1 Formació

Formació especifica homologada en Treball Familiar avalada per l’Associació Catalana de Treball Familiar.

6.1.3.2 Funcions

Assumir els aspectes materials de la CASA quant a preparació i

elaboració dels àpats, neteja, manteniment i compres.

Responsabilitzar-se de la intendència seguint les directrius de la direcció.


Amb el suport de

33 33

Assumir les responsabilitats de les funcions educatives que es deriven

de la seva tasca.

Acompanyar les famílies en l’adquisició d’habilitats que permetin gestionar la seva vida quotidiana amb qualitat i saber fer.

Recolzar la família en aquells aspectes més mancats de la seva

autonomia.

Mantenir la persona relacionada amb el medi social, tractant de garantir un nivell de relació que impedeixi el seu aïllament.

Ajudar les persones a mantenir o recuperar la seva autoestima i

valors propis, recolzant les iniciatives personals i els guanys assolits en resolucions de situacions.

Orientar la persona malalta a seguir els processos sanitaris que requereixi, per mantenir o recuperar la salut, potenciant el desig de

superar la situació.

Recolzar en el seguiment de tractaments mèdics.

Abordar les dificultats de relació i les personals en el pla emocional de l'usuari, dins de la seva vida quotidiana.

Potenciar les actituds positives encaminades a la promoció personal.

Atendre els nuclis familiars que els falti l'atenció necessària en

situacions de crisi o risc com a conseqüència de problemes familiars.

Afavorir el diàleg i la comunicació amb l'usuari de manera que pugui verbalitzar els seus problemes i inquietuds.

6.2 Equip d’Intervenció Familiar

L’Equip d’Intervenció Familiar ha d’executar aquells aspectes o àrees

del Pla de millora que li corresponguin d’acord amb el Pla de treball elaborat per l’Equip derivant i orquestrar la realització d’aquest

conjuntament amb l’equip educatiu de la CASA.

Està format per un professional de la Psicologia, un de la Pedagogia , un del Treball Social i l’Educador Referent de cada Casa.


Amb el suport de

34 34

Cada professional de l’Equip d’Intervenció Familiar serà referent dels

casos juntament amb l’educador referent. Es tindrà en compte a l’hora d’adjudicar els casos les necessitats específiques de cada

família mantenint en tot cas una repartició equitativa. L’adjudicació serà consensuada amb la Direcció.

L’horari flexible de l’Equip d’Intervenció familiar permetrà als

professionals donar resposta a les necessitats de les famílies dins i fora de la Casa.

6.2.1 Funcions del psicòleg/loga

Coordinar-se amb el servei derivant per establir les pautes de la seva

intervenció per millorar la situació psicològica de l’infant o adolescent

i del seu entorn familiar.

Coordinar-se amb les resta de professional de l’EIF per l’elaboració del pla del PEIF.

Intervenir segons el pla de treball amb els infants que presentin

dificultats en l’ àmbit relacional.

Intervenir segons el pla de treball amb les famílies o membres parentals que presentin dificultats dins l’àmbit relacional.

Coordinar-se amb la Xarxa de Salut Mental en aquells casos que hi

estiguin essent atesos. La intervenció del psicòleg de la Casa no serà de l’ordre clínic, derivant i coordinant-se amb el CSMIJ per possibles

casos amb medicació i/o patologia no relacional.

Fer un acompanyament d’ordre relacional a l’educador/a en la revisió

i/o planificació de les seves intervencions.

Assessorar l’Equip Educatiu en qüestions relatives a aspectes psicològics-relacionals del cas.

Acompanyar la família en el seu procés de recuperació.

Aportar estratègies que facilitin la recuperació de les habilitats

parentals.


Amb el suport de

35 35

Realitzar sessions conjuntes d’intervenció familiar, des de la

quotidianitat, de manera consensuada amb els altres agents

implicats, amb els infants i la seva família.

Avaluar el desenvolupament de les sortides, visites o trobades familiars fora de la CASA.

Coordinar-se amb la resta de professionals que intervenen en el

treball amb la família.

Establir acords, pautes o estratègies amb la família per facilitar la relació i reintegració de l’infant al seu nucli familiar, sempre en

coordinació amb l’equip derivant.

Dur a terme actuacions en el domicili familiar que permetin una millora en la consecució del Pla de treball i en la dinàmica relacional

de la família.

6.2.2 Funcions del pedagog/a

Coordinar-se amb el servei derivant per establir les pautes de la seva

intervenció per millorar el nivell educatiu i aportar a l’equip i a la família estratègies de millora.

Coordinar-se amb les resta de professionals de l’EIF per l’elaboració

del pla del PEIF.

Intervenir amb els infants que ho requereixin. reforç escolar, reeducació.

Desenvolupar la programació de les Aules TIC de cada Casa.

Intervenir amb les famílies o membres parentals que ho requereixin.

Coordinar-se amb la xarxa educativa per establir-hi sinèrgies i evitar solapaments.

Realitzar l’acompanyament d’ordre pedagògic a l’educador en la

revisió i/o planificació de les seves intervencions.

Oferir assessorament pedagògic a l’Equip Educatiu en qüestions relatives a aspectes educatius del cas.


Amb el suport de

36 36

Acompanyar la família en el seu procés de recuperació de les seves

funcions educatives.


parentals.

Realitzar sessions conjuntes d’intervenció educativa amb els infants i els seus pares.



Establir acords, pautes o estratègies amb la família per facilitar la relació i reintegració de l’infant al seu nucli familiar, sempre en

coordinació amb l’EAIA.

Dur a terme actuacions en el domicili familiar que permetin una

millora en la consecució del Pla de treball i en la dinàmica relacional de la família.

6.2.3 Funcions del treballador/a social

Coordinar-se amb l’EAIA per establir les pautes de la seva intervenció

per millorar la situació sociofamiliar de l’infant o adolescent.

Coordinar-se amb les resta de professional de l’EIF per l’elaboració del pla del PEIF.

Coordinar-se amb la xarxa de serveis socials per establir-hi sinèrgies i

evitar solapaments.

Realitzar l’acompanyament d’ordre sociofamiliar a l’Educador en la revisió i/o planificació de les seves intervencions.

Realitzar l’acompanyament d’ordre pràctic a la família en el seu procés de recuperació socioeconòmic i laboral.


parentals.

Realitzar sessions conjuntes d’intervenció familiar amb els infants i els seus pares.


Amb el suport de

37 37

Avaluar el desenvolupament de les sortides, visites o trobades

familiars fora de la Casa.



Dur a terme actuacions en el domicili familiar que permetin una millora en la consecució del Pla de treball i en la dinàmica relacional

de la família.

6.3 Horari Marc del personal

Aquest horari es planteja com a Marc, susceptible de les possibles modificacions i/o

ajustaments que requereixi en funció del conveni vigent, necessitats concretes del

recurs i altres elements que puguin sorgir.

T.F 1 Direccio T.Social

TF 2 Psicòleg Pedagog

diss diu

7.30

8.30

9.00

9.30

10..00

10.30

11.30

12.00

12:30

13.00

13.30

14.00

14.15

14.30

15.00

16.45

17.30

18.30

19.00

19.30

20.00

20.30

21.00

22.00

dilluns dimarts dijousdimecres divendres


Amb el suport de

38 38

SETMANA 1

NIT (00h a 09h)

MATÍ (10h a 22h)

TARDA (15h a 23h)

(16h a 22h)

NIT (22.45h a 00h)

SETMANA 2

NIT (00h a 09h)

MATÍ (10h a 22h)

TARDA (15h a 23h)

(16h a 22h)

NIT (22.45h a 00h)

SETMANA 3

NIT (00h a 09h)

MATÍ (10h a 22h)

TARDA (15h a 23h)

(16h a 22h)

NIT (22.45h a 00h)

SETMANA 4

NIT (00h a 09h)

MATÍ (10h a 22h)

TARDA (15h a 23h)

(16h a 22h)

NIT (22.45h a 00h)

DISSABTE DIUMENGEDILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

DIJOUS DIVENDRES DISSABTE

DILLUNS DIMARTS DIMECRES

DILLUNS DIMARTS DIMECRES

DIJOUS

DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIUMENGEDILLUNS DIVENDRES DISSABTE

DIUMENGE

DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE


Amb el suport de

39 39

7. PROCÉS D’INGRÉS

Comissió Assignació

PROPOSTA D’ATENCIÓ

ATENCIÓ

ESTADES

INTERMITENTS

INTERVENCIÓ

DE

SUPORT

ATENCIÓ

UNITAT

RESIDENCIAL

AVALUACIÓ DE LA INTERVENCIÓ I PROPOSTA CONSENSUADA AMB COMISSIÓ ASSIGNACIÓ I SEGUIMENT

Baixa, retorn al

nucli familiar

Derivació a

estades

intermitents

Derivació a

intervenció de

suport

Altres (acolliment

familiar, etc.)

Canvi de recurs

Baixa, seguiment

serveis socials

(expedient de risc

lleu o moderat)

Derivació a

intervenció de

suport

Derivació a unitat

residencial

Derivació a CRAE

Derivació a

recursos ASEJET

Emancipació

Derivació a altres

recursos

Retorn a recurs

residencial

EQUIP EDUCATIU

EQUIP

INTERVENCIÓ FAMILIAR

PROJECTE EDUCATIU INDIVIDUAL

PLA DE TREBALL FAMILIAR

PLA DE TREBALL GLOBAL

Unitats residencials:

Procediment

administratiu de

desemparament o

de guarda

Resolució

administrativa DGAIA

Estades

intermitents/suport:

Expedient de risc

Compromís

socioeducatiu

EAIA

Coordinació i tramitació amb les unitats corresponents (DGAIA, EAIA, ASJET…)


Amb el suport de

40 40


Amb el suport de

41 41


Amb el suport de

42 42

Una vegada la Comissió d’Assignació de Casos ha considerat que el

cas reuneix els requisits enumerats en el programa de Cases

d’Infants i s’accepta , la direcció i el tècnic referent de l’Equip d’Intervenció hauran de:

Concertar entrevista amb el servei derivant per tal de fer el

traspàs d’informació.

Consensuar el pla de treball amb el servei derivant.

Marcar quins són els objectius que es treballaran des de la

Casa d’Infants.

Acordar la estratègia a seguir i els recursos comunitaris i

especialitzats que seran necessaris.

La família visitarà la Casa d’Infants abans de l’ ingrés, per tal de conèixer les instal·lacions i els professionals que hi treballen. El dia de

l’arribada de la família a la Casa d’Infants la direcció realitzarà la benvinguda en la qual:

Es presentarà a l’educador/a referent de la Casa d’Infants.

Es presentarà a la família i el infant/jove el pacte de

convivència de la Casa per tal de que tots els membres de la

família en siguin coneixedors.

En la reunió i poden assistir membres de la família extensa

si es considera oportú.

El dia de l’arribada de l’infant/adolescent la família estarà el

màxim de temps a la Casa per tal d’ajudar als infants a fer

l’adequació en el nou entorn (posar la seva roba a l’armari,

fer un àpat amb ells, conèixer la casa i els professionals.....)

S’informarà al servei derivant i referent del cas de l’ inici de

la intervenció.

L’educador/a referent de la Casa d’Infants desenvoluparà tasques de referent de tots els infants que ocupin plaça residencial. La resta dels

educadors/es seran coreferents de dos famílies i referents d’un dels

casos d’atenció intermitent o d’autonomia. En el cas de germans es propiciarà que tinguin el mateix coreferent.

Pel que fa l’equip d’intervenció familiar cada família tindrà un

referent, assignat prèviament per la direcció. Aquest tècnic treballarà conjuntament amb l’educador/a referent en el disseny i execució dels

objectius i alhora de fer el seguiment i avaluació d’aquests.


Amb el suport de

43 43

TIPOLOGIA DELS SERVEIS DE LES CASES D’INFANTS

Intervenció en places residencials. Es tracta d’infants i

joves la situació dels quals requereix una separació temporal de la família i, per tant, s’ha declarat la situació de

desemparament o de guarda protectora. La intervenció en aquests casos anirà adreçada a plantejar la institucionalització

com una ajuda i caldrà dissenyar el projecte d’intervenció de la família, que integrarà el Pla de treball de l’EAIA. La intervenció

s’orientarà a la recuperabilitat de l’entorn familiar per fer viable un retorn ràpid al seu nucli familiar. La previsió de retorn no

pot ser més gran d’un any. Aquest retorn es podrà fer de forma més o menys progressiva en funció de l’evolució del cas. Així

doncs, en funció de l’evolució de l’infant i l’evolució familiar es podran fer diferents propostes:

Retorn al nucli familiar sense o amb seguiment de

serveis socials (situació de risc lleu o moderat) o EAIA (situació de risc greu amb compromís

socioeducatiu). Retorn al nucli familiar amb atenció a la unitat

d’estades intermitents del projecte Casa. Derivació al servei de suport del projecte Casa.

Canvi de recurs (si no hi ha millora a la família): CRAE. Acolliment familiar, acolliment pre-adoptiu,

etc.

Intervenció en places d’estades intermitents. Es tracta d’infants i adolescents en situació de risc greu i que, per tant,

no requereix una separació total de la família, però cal una intervenció especialitzada i preventiva. En cada cas es valorarà

la necessitat o no de pernoctes. Aquesta intervenció suposa que l’infant o adolescent resideixi principalment fora de la CASA, tot

i que hi pugui pernoctar puntualment. La intervenció anirà

encaminada a la millora de les habilitats parentals i/o assolir una autonomia adequada de l’adolescent. En funció de

l’evolució dels plans de treball es plantejarà:

una baixa del servei una proposta d’intervenció en la unitat residencial

una proposta d’intervenció de suport un altre recurs


Amb el suport de

44 44

Intervenció de suport. Es tracta d’un suport especialitzat per

part de l’Equip d’intervenció familiar a joves en situació de risc

greu per evitar la separació de la família, el seu ingrés en el recurs o per facilitar el procés de sortida als infants o

adolescents. Pot realitzar alguna pernocta en casos que la Direcció ho valori necessari.

8. RECURSOS TÈCNICS DE L’EQUIP EDUCATIU

8.1 Eines documentals

- Projecte Educatiu de la Casa d’Infants

El projecte Educatiu de cada Casa d’Infants s’emmarca dins els paràmetres establerts en el Projecte Marc de Cases d’Infants.

Tal i com descriu el present document, les Cases d’Infants s’organitzen en Unitats Territorials i Unitats Supraterritorials.

Cada casa tindrà el seu propi Projecte educatiu, que estarà format

per diversos blocs :

a) Casa d’Infants: Serà un bloc propi i específic on es definiran les particularitats territorials, infraestructurals, d’entorn i

característiques pròpies de cada Casa.

b) Unitat Territorial: Serà on s’especificarà la relació i els nexes entre les 3 cases que formen la unitat, línees de treball

conjuntes, direcció conjunta i s’incorporarà el paper dels Equips d’Intervenció Familiar.

c) Unitat Supraterritorial: Serà on s’incorporarà la feina des de la

Direcció de la Fundació, amb un Equip composat pels directors

de les diferents cases. A més del treball supracomarcal realitzat per l’Equip d’Intervenció Familiar.


Amb el suport de

45 45

- Protocol d’Observació

El Protocol d’Observació de cada infant té per objectiu plasmar la

situació en el moment d’arribada de l’infant al servei, en base a les observacions que fan cadascun/a dels membres de l’equip educatiu i

la contrastació amb les dades que en teníem anteriorment, amb la finalitat de proporcionar una visió global de l’infant o jove.

Constitueix, juntament amb el Projecte Educatiu de la CASA, la base a partir de la qual s’elaborarà el Projecte Educatiu Familiar, per la

qual cosa, el protocol abastarà les mateixes àrees d’observació. El és el responsable d’anar recollint la informació aportada per totes les

persones implicades, també de l’infant o jove, així com de la resta de professionals que hi intervenen (professionals externs).

- Projecte Educatiu i d’Intervenció Familiar (PEIF)

L’educador referent, a partir de la recollida d’informació de tots els agents implicats i de manera conjunta amb l’equip d’intervenció familiar és el

responsable del disseny dels objectius de treball que es visualitzaran al PEIF. La confecció pràctica, la portarà a terme l’educador coreferent en els

espais reservats a aquest efecte. Serà presentat conjuntament a la

resta de l’equip en reunió d’equip. Es preveu que es redacti durant els primers 45 dies d’estada de l’infant a la casa.

Representa l’adaptació i una major concreció del Pla de Treball (

elaborat per l’equip derivant ) adaptant-lo a la realitat del servei. Implica els infants i adolescents en el propi procés educatiu, en la

mesura de les seves possibilitats i a les famílies.

El PEIF s’elabora anualment i dibuixa el mapa d’objectius a treballar durant el curs i concreta les seves estratègies, actuacions, recursos

materials i humans, que permeten l’acció educativa a tots els professionals del servei. En funció de l’avaluació continuada (ISEF),

ens permetrà fer un seguiment del procés i, si cal, reformular nous objectius.

El PEIF constituirà la nostra principal eina de referència a l’hora de fer el seguiment, confeccionar els informes i avaluar.

- Informes de Seguiment Educatiu i Familiar (ISEF)


Amb el suport de

46 46

Descriuen la situació actual de l’infant, se’n valora l’evolució,

principalment en base als objectius del PEIF, i finalment s’enuncia la

proposta que fa l’Equip educatiu en vista a continuar la intervenció en la direcció que creu més adequada i amb les eines que calguin.

És un instrument per avaluar trimestralment, o quan la situació ho

requereixi, el moment personal familiar del menor. L’avaluació s’ha de correspondre amb el PEIF. No se n’elabora un cada vegada, sinó

que s’actualitza, l’anterior avaluant-ne els indicadors i aportant-hi les noves informacions.

Un canvi de situació jurídica, un desinternament, un acolliment

familiar, un retorn amb la família biològica, el pas a un recurs de l’Àrea del Jove o la derivació a un recurs més específic o protegit

comportarà adjuntar a l’informe una proposta per part de l’Equip. Aquesta proposta, serà consensuada amb l’Equip derivant (EAIA o

Serveis Socials) en el marc de les reunions de la Comissió

d’Assignació i Avaluació.

- Reglament de Règim Intern (RRI)

El Reglament de Règim Intern de la Casa d’Infants, el podem definir com un conjunt de criteris i normes que n’asseguren la bona

organització i el bon funcionament en tots els aspectes.

El Servei de Casa d’Infants està regulat a través d’un contracte amb l’Administració referent. El RRI està condicionat per les diferents

clàusules del present contracte, aquest possibilita el ple exercici dels drets i deures que recull la legislació vigent, reconeixent els diferents

membres de la Casa, garantint l’exigència en el compliment de les funcions pròpies de cada persona i/o òrgan de la Casa.

La recent aprovació pel Parlament de Catalunya de la Llei 14/2010 de

27 de maig dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència

fa que el present RRI sigui un complement de tot el que disposa aquesta llei pel que fa als Drets, Deures i Règim Sancionador que és

d’aplicació a la Casa d’Infants, tant pel que té a veure amb els propis infants com amb els professionals que hi treballen.

El RRI té una vigència de tres anys. A més de regular la normativa

educativa, pròxima, real i eficaç, la possibilita en facilitar i completar la seva aplicació, així com també la realització del Projecte Educatiu

de la Casa d’Infants. D’aquesta manera es constitueix l’expressió


Amb el suport de

47 47

pràctica i aplicada dels principis i valors que presideixen la vida de la

Casa, el caràcter i estil propis.

Aquest reglament podrà ser revisat en qualsevol dels seus termes per

l’Equip Educatiu de la Casa, a proposta de qualsevol dels seus membres, per la Direcció, per la Fundació i/o per l’Administració,

essent competència seva, l’aprovació o no de les propostes de revisió.

- Pacte de Convivència (Normativa )

En el moment d’entrar a la Casa d’Infants, la direcció explica el document (Pacte de Convivència ) on s’exposa la normativa bàsica i

el funcionament de la Casa i proposa la seva signatura a la família i als majors de 12 anys.

- Memòria anual

Conté una síntesi del desenvolupament del Projecte –bàsicament, a través de la Programació i dels PEIF– durant l’any en qüestió, així

com dels resultats avaluats per l’Equip educatiu.

Ha de contenir propostes realitzades per l’equip que possibilitin la següent programació anual.

- Programació anual

La Programació anual de cada casa s’elabora anualment i consisteix

en la planificació i la concreció, en el terreny pràctic i en un espai de temps determinat, de les accions mitjançant les quals es

desenvoluparà la vida quotidiana al servei. S’intentaran assolir els objectius del Projecte Educatiu de cada Casa, així com els objectius

previstos en els PEIF.

La programació parteix de la valoració i propostes de la Memòria i de

l’anàlisi del moment i situació de la Casa.

- Agenda/Diari

Constitueix una de les eines més importants de comunicació interna entre els diferents torns de treball de l’equip educatiu.

L’agenda funciona com a tal; tots els membres de l’Equip hi anoten allò que cal recordar o dur a la pràctica en un dia i/o moment

concret.


Amb el suport de

48 48

El Diari és una eina bàsica en tant que no es limita a recollir i

transmetre informació sobre els esdeveniments, sinó que pretén ser

també un espai on es recullin observacions, impressions i idees per part de l’equip educatiu en relació a la seva tasca i als infants i

adolescents acollits o les seves famílies.

És susceptible de ser analitzat, discutit i treballat posteriorment, tant de manera individual i amb una finalitat pràctica concreta –com seria

el fet de recollir observacions per a l’elaboració d’un informe– com en les reunions d’equip o en la supervisió. S’hi escriu cada dia i en cada

torn de treball.

Consta d’apartats generals i d’altres dedicats a cadascun/a dels acollits/des.

Es tracta d’un document d’ús intern estrictament confidencial.

- Comunicat d’incidències

Es comunicaran els incidents greus i/o incidències sanitàries urgents, tant al Tutor, familiars com agents tècnics que intervenen en el cas.

S’exposarà l’incident i la relació dels fets, les intervencions que s’han dut a terme i l’avaluació, seguint els criteris de la DGAIA.

- Compareixença

A petició de la DGAIA/EAIA, o per decisió de l’Equip de la Casa es pot

prendre una compareixença a l’infanti/o família. Aquesta s’utilitza per tal que l’infant exposi per escrit aquelles demandes o necessitats de

les quals ha de quedar constància.

- Sistemes d’Informació (Sini@)

Les Cases d’Infants són un servei especialitzat per a infants i

adolescents en situació de risc greu o de desemparament, per la qual cosa, i de conformitat amb l’article 25 de la Llei 14/2010, la seva

informació i gestió ha d’estar integrada en el sistema d’informació i gestió en infància i adolescència (Sini@).

8.2 Sistemes de Coordinació – Reunions

- Reunió d’Equip Educatiu


Amb el suport de

49 49

Cada Casa portarà a terme de manera setmanal una reunió d’equip

dinamitzada per l’educador referent, previ consens amb la Direcció.

Cada EIF es reunirà setmanalment juntament amb la Direcció de les Cases.

- Reunions de Professionals

Es realitzaran les reunions corresponents amb els agents o tècnics

implicats en cada cas.

9. ORGANITZACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ I DINÀMICA DELS

INFANTS I JOVES DINS LES CASES D’INFANTS

9.1 Assemblea d’Infants

L’assemblea ha de ser un dels vehicles que possibilita als infants i

joves la participació real en l’organització i dinàmica de cada Casa d’Infants, en temes relatius al funcionament de la vida quotidiana i

organització que afectin el grup i que no entrin en contradicció amb la normativa establerta, ni amb els PEC i PEIF. Les propostes, idees,

queixes i altres es podran presentar a l’equip educatiu, així com peticions i suggeriments pel que fa a la modificació de qüestions

relatives a la dinàmica quotidiana de la Casa, de manera puntual o permanent. Tots els nois i noies assistents hi tindran veu i vot. Es

preveuen com a temes habituals de debat l’organització i presa de responsabilitats envers les tasques domèstiques, els menús, els

conflictes interns, les propostes d’activitats...

Sense perjudici d’això s’haurà de constituir el Consell de Participació, de conformitat amb el Decret 202/2009 dels òrgans de participació i

de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials.

9.2 Horaris generals dels infants i adolescents de la Casa

L’horari de vida quotidiana és un element clau per a l’organització, ens aporta ordre i ens ajuda en l’estructura del dia a dia, prenent

especial èmfasi en aquells infants o joves que estan greument mancats d’elements estructurants.


Amb el suport de

50 50

L’horari que s’estableix s’adapta a les necessitats i interessos dels

infants en els diferents períodes o dies concrets: escola, vacances,

dies de festa o d’activitats extraordinàries.

Vetllem perquè aquest horari respecti sempre:

Les necessitats biològiques dels infants, fonamentalment pel que fa a l'alimentació, la higiene i el repòs.

Les necessitats formatives-escolars, establint temps per a l’estudi

i/o el reforç escolar.

Les necessitats lúdiques i d’esbarjo, dedicades a jugar i a relacionar-se.

La necessitat d’espais per a la relació quotidiana, infants i joves ,

família i equip educatiu.

Pel fet d’acollir infants i adolescents d’edats diverses, preveiem la

conveniència d’establir més d’un ritme horari de vida quotidiana. En tot cas, vetllarem perquè l’horari es respecti sempre.

A tall d’orientació és proposa l’horari següent:

Llevar-se, higiene

personal, endreça d’habitacions i esmorzar

06.30h - 08.45h

(depenent de l’horari d’entrada en el recurs)

Dinar, serveis i higiene

personal

13.00h - 14.45h

(depenent de l’horari d’entrada i sortida del recurs)

Berenar i estudi 17.00h - 19.00h (depenent de l’hora de sortida del recurs,

de les necessitats d’estudi i de les

activitats extraescolars)

Dutxes 19.00h - 20.00h

Sopar, serveis i higiene personal

20.30h - 21.30h (depenent del recurs extraescolar i/o

laboral)

Dormir 21.30h - 23.00h (depenent de l’edat de l’infant i del recurs

extraescolar i/o laboral)

Els caps de setmana, festius i períodes de vacances , es podran llevar

o anar a dormir més tard, depenent de la seva edat, actitud i projecte


Amb el suport de

51 51

individual. Es preveu que la majoria dels infants no resti a la Casa

durant els caps de setmana o festius.

Les activitats que s’organitzin durant aquests períodes tindran en

compte el fet de possibilitar al màxim el contacte entre els infants i les seves famílies i s’organitzaran a aquest efecte, convidant o

implicant els familiars en la participació d’aquestes.

9.3 Relació amb l’entorn

Un dels trets principals que vol potenciar la posada en marxa de les

Cases d’Infants és que el fet d’estar temporalment acollit en un recurs de protecció no li generi també un trencament amb l’entorn.

Es potenciarà que l’infant resti al més a prop possible del seu territori, intentant conservar la mateixa escola, servei de lleure,

esports o altres recursos dels quals l’infant gaudia.

La relació amb l’entorn comprèn des de les relacions amb el veïnat, amistats, assistència a l’escola, a l’esplai, a la consulta mèdica, a les

botigues, a les reunions de pares, de l’associació de veïns ...

De la mateixa manera es posa a l’abast i es treballa perquè els infants i joves coneguin els recursos de la xarxa pública i quins

circuits hi ha establerts.

El servei Cases d’Infants ha de possibilitar que les persones usuàries acollides s’integrin en l’entorn social a partir de l’adquisició de pautes

culturals de relació i de participació en els serveis i recursos que ofereix l’entorn immediat, per tant es vetlla perquè coneguin i

participin dels diferents recursos i espais de la ciutat.

Des de la Casa es programen les activitats externes i de lleure dels

caps de setmana i dels períodes de vacances per a tots els infants i joves que resten al centre tractant sempre que es desenvolupin

juntament amb les famílies.

Tant en la programació anual com en cada PEIF es programen les activitats extraescolars i de lleure segons els interessos més

significatius de cada infant o jove, i segons el moment evolutiu en què es troba.


Amb el suport de

52 52

Les activitats organitzades per les diferents entitats externes al servei

són un recurs útil, una eina que facilita la socialització i que ajuda a l’educació integral dels infants i joves; també dóna l’oportunitat de

conèixer persones amb diferents característiques, participant de les motivacions de les persones que integren un grup heterogeni.

Aquestes activitats poden ser per al noi/a una eina terapèutica,

alhora que li donen l’oportunitat de potenciar habilitats i conèixer un entorn diferent. Es tractarà sempre d’implicar a la família en el

seguiment i desenvolupament de les mateixes.

10. FACTORS FACILITADORS DE L’ÈXIT DEL PROJECTE

Els factors que poden marcar l’èxit del projecte Casa, són múltiples:

- La territorialitat. Cal aconseguir la proximitat de la Casa al domicili familiar, per tal de facilitar la tasca amb les famílies i el derivant,

poder establir un treball de proximitat més acurat i afavorir la relació familiar.

-Col·laboració amb les famílies. Un dels elements essencials per a la nostra tasca, és la col·laboració de les famílies. Afavorirem de manera

positiva aquesta col·laboració, establint un clima de confiança mutu. Al llarg del procés, hi ha d’haver ponts de diàleg i de comunicació

constants. Canvi del paradigma de control pel de suport i acompanyament.

- Participació dels infants i adolescents. En tot el que té a veure amb

el seu futur i vinculació familiar. Espais d’escolta, apropament familiar. Recerca de motivacions i expectatives.

- Treball en xarxa. Que generi un flux d’informació constant entre

tots els agents participants, evitant les trobades presencials, utilitzant

les noves tecnologies per al traspàs d’informació. Informant puntualment de les evolucions de cada cas, demanant conformitats i

implicació de tots els professionals. Recollint documentalment les accions i traslladant-les a cada equip implicat.

- Implicació de tots els serveis socials. Mantenir el contacte directe

amb tots els equips, recollint acords per escrit i signant conjuntament els plans de treball. Flux d’informació a tots els agents. Establiment

de calendaris amb indicadors de tasques i resultats.


Amb el suport de

53 53

- Implicació global i coordinada de tots els agents socials, tant els de

la comunitat educativa, com les institucions, les famílies i la societat

en general. Difusió del projecte, conceptualització i trasllat de la informació a tots els esglaons que intervenen en el procés de millora

del cas. Realització de reunions informatives per professionals implicats directa o indirectament. Publicació del projecte i difusió

d’aquest.

-El lideratge del projecte ha de ser compartit, promogut des de l’Administració, però recau en cada un dels agents i organismes que

hi intervenen la responsabilitat de la difusió, promoció i potenciació d’aquest. Caldrà, doncs, que tots sentim que el projecte és nostre i

que respon a necessitats pròpies i no alienes.

11. PLA DE MILLORA CONTINUA. PLANIFICACIÓ I AVALUACIÓ

La millora constant de les actuacions, per tal de donar una resposta ajustada a les necessitats del projecte, parteix d’una metodologia de

planificació i avaluació sistematitzada.

Les diferents actuacions seran el resultat d’una planificació que serà

avaluada periòdicament per tornar a ajustar una nova planificació de les accions.

L’avaluació és el sistema que preveu la revisió sistemàtica de l’evolució de la implementació de la planificació i mesura,

constantment, l’impacte dels canvis que va requerint el desplegament de les actuacions.

Per tal de poder avaluar, cal establir uns indicadors que permetin

anar ajustant les estratègies, les actuacions i els recursos a la consecució dels objectius. Així doncs, per a aquest projecte s’ha

establert un sistema de monitoratge d’indicadors que permetran anar avaluant el grau d’assoliment dels diferents objectius que s’han

prioritzat. 11.1 Objectius a mesurar en el Projecte Marc Cases d’Infants

Objectiu general: Millorar la intervenció amb els infants i adolescents i les seves famílies per reduir les temporalitats de la institucionalització i promoure el retorn al nucli familiar o l’emancipació.


Amb el suport de

54 54

Objectius específics:

- Potenciar les capacitats que existeixin en els infants i adolescents i les seves famílies.

- Mantenir, en la mesura del possible, l’infant o l’adolescent en el seu entorn i xarxa socials.

- Implicar els progenitors, tutors, guardadors o família extensa en el procés d’intervenció i en la presa de decisions.

- Promoure la participació de l’infant o l’adolescent en l’elaboració dels objectius del seu projecte educatiu individual, en el procés d’intervenció i en la presa de decisions.

- Fomentar la guarda protectora com a mesura que fomenta la participació activa de la família i de la persona infant o adolescent en la millora de la seva situació.

- Afavorir el retorn al nucli familiar. - Reduir la temporalitat de la institucionalització. - Promoure la capacitat d’autonomia i emancipació dels adolescents

atesos.


Amb el suport de

55 55

11.2 Sistema d’indicadors. Quadre de Comandament

Objectiu Indicador Estàndard Periodicitat Mesos

L’estada no superi l’any

N infants amb estada inferior a 1 any / total nens atesos que finalitzin segons pla de treball

70% semestral

Retorn al nucli familiar

N infants que retornen al NF / total de nens atesos amb referents familiars

50% semestral

Infants amb mesura de guarda

N infants amb mesura de guarda / total de nens atesos pel projecte

>25% semestral

Increment autonomia adolescents

N adolescents que assoleixen objectius del seu PEIF/ total adolescents atesos

>50% semestral

Increment capacitats de les famílies

N famílies que compleixen amb objectius del Compromís socioeducatiu / total casos amb possibilitats de treball familiar

>50% semestral

Manteniment infant en el seu entorn social

N infants que mantenen la seva xarxa social / total nens atesos

>80% semestral

Màxima rendibilitat del servei

N infants ingressats mensualment / total de places del servei

90% mensual-ment

Nombre de menors que retornen al sistema de protecció.

N infants que retornen al sistema de protecció desprès d’una estada a la Casa d’Infants

<25% anual


Amb el suport de

56 56

11.3 Fitxes de cada indicador

DESENVOLUPAMENT D’INDICADORS

Nom de l’indicador

Temporalitat de la institucionalització

Dimensió

Temporalitat del projecte

Justificació

Com a recurs temporal, és important que l’estada no excedeixi d’un any.

Fórmula

N. Infants i adolescents amb estada inferior o igual a 1 any / total nens atesos pel Projecte Cases d’Infants que finalitzen segons el Pla de Treball establert.

Explicació de termes

Comença a comptar a partir del dia de l’ingrés, fins al dia que consta a la Resolució de tancament.

Població

Tots els nens atesos pel Projecte Cases d’Infants que finalitzen segons el Pla de Treball establert.

Tipus

Procés

Font de dades

Sini@

Estàndard

70%

Periodicitat

6 mesos, a mesurar a partir del primer any des que s’obri el recurs.

Comentaris


Amb el suport de

57 57



Retorn al Nucli Familiar

Dimensió

Reintegració familiar

Justificació

L’objectiu general és el retorn al Nucli Familiar

Fórmula

N. Infants i adolescents que han retornat al NF / total nens atesos pel Projecte Cases d’Infants amb referents familiars.


S’entén retorn al NF quan l’infant o adolescent retorna al seu nucli familiar després del treball fet amb ells.

Població

Tots els nens atesos pel Projecte Cases d’Infants amb referents familiars.

Tipus

Resultat

Font de dades

Sini@

Estàndard

50%

Periodicitat

6 mesos

Comentaris


Amb el suport de

58 58



Infants sota mesura de Guarda Protectora

Dimensió

Acompliment de la mesura.

Justificació

La LDOIA estableix que la Guarda Protectora té caràcter temporal, per tant els nens amb aquesta mesura són candidats al Projecte Cases d’Infants.

Fórmula

N. Infants i adolescents sota Guarda Protectora / total nens atesos pel Projecte Cases d’Infants


Tenen Guarda Protectora quan tenen Resolució Administrativa.

Població

Tots els nens atesos pel Projecte Cases d’Infants.

Tipus

Activitat

Font de dades

Sini@

Estàndard

> 25%

Periodicitat

6 mesos

Comentaris


Amb el suport de

59 59



Ocupació del servei

Dimensió

PROJECTE Cases d’Infants Ocupació

Justificació

Cal que el servei suposi el màxim de rendibilitat pel major nombre de nens i adolescents que ho precisin.

Fórmula

N. Infants i adolescents ingressats mensualment/ total places del servei


Ocupació: una plaça es considera ocupada sempre que s’adscrigui a un nen/a donat d’alta en el recurs, independentment que aquest dormi o no alguna nit fora del servei.

Població

Places del servei

Tipus

Estructura

Font de dades

Estades mensuals

Estàndard

90%

Periodicitat

Mensualment

Comentaris


Amb el suport de

60 60



Manteniment de l’infant o adolescent en el seu entorn o xarxa social

Dimensió

Proximitat, socialització.

Justificació

La Llei 14/2010 parla de la necessitat d’intervenció en l’entorn del nen o adolescent. L’objectiu de reintegració al nucli familiar implica mantenir les relacions socials de l’infant o adolescent.

Fórmula

N. Infants i adolescents que mantenen la seva xarxa social anterior a l’ingrés / total nens atesos pel Projecte Cases d’Infants


Per manteniment en el seu entorn o xarxa social entenem la proximitat (mateixa població o comarca) i el manteniment dels serveis i recursos previs utilitzats per l’infant o adolescent (escola, CDIAP, CSMIJ...).

Població

Tots els nens atesos pel Projecte Cases d’Infants.

Tipus

Estructura

Font de dades

Relació de nens i adolescents ingressats, lliurat a l’Entitat / Sini@?

Estàndard

> 80%

Periodicitat

6 mesos

Comentaris


Amb el suport de

61 61



Increment de les capacitats de les famílies

Dimensió

Capacitats i potencialitats de la família.

Justificació

La institucionalització ha de ser mínima i cal garantir la reintegració familiar, ja que són casos amb pronòstic de recuperabilitat.

Fórmula

N. famílies que compleixen amb els objectius del compromís socioeducatiu / total casos ingressats amb possibilitat de treball amb la família


Compromís Socioeducatiu: Definit a la Llei 14/2010 del 27 de maig dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. S’assoleixen els objectius quan ho valoren positivament l’equip tècnic del servei i l’EAIA.

Població

Tots els casos amb família amb pronòstic de recuperabilitat.

Tipus

Resultat

Font de dades

Compromís Socioeducatiu / Sini@?

Estàndard

> 50% dels objectius

Periodicitat

6 mesos

Comentaris


Amb el suport de

62 62



Increment de la capacitat d’autonomia dels adolescents

Dimensió

Capacitats i potencialitats adolescent.

Justificació

Un dels objectius del projecte és potenciar les capacitats de l’adolescent a atendre per a la seva emancipació.

Fórmula

N. adolescents que assoleixen els objectius del seu Projecte Ed. Ind. / total adolescents atesos pel Projecte Cases d’Infants


Assoleixen els objectius del seu Projecte un cop l’equip educatiu ho avalua mitjançant informe, en les reunions d’equip, trimestralment. PEIF: definir a partir d’un model o circular

Població

Tots els adolescents atesos pel Projecte CASA.

Tipus

Resultat

Font de dades

PEIF

Estàndard

> 50% dels objectius

Periodicitat

6 mesos

Comentaris


Amb el suport de

63 63

PROJECTE “ CASES D’INFANTSfasi.cat/castellano/casas-ninos/pdf/cases-infants.pdf ·...

Documents

Transcript of PROJECTE “ CASES D’INFANTSfasi.cat/castellano/casas-ninos/pdf/cases-infants.pdf ·...