PROJECTE AULA OBERTA - ITACA

0

PROJECTE AULA OBERTA CURS 2008-2009

IES ÍTACA Cristina Ceide Ramírez

PROJECTE AULA OBERTA (2008-2009) IES ÍTACA 1

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ...............................................................................2

1.1 PROGRAMES DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR

1.2 COMPETÈNCIES BÀSIQUES

1.3 LA REALITAT DEL CENTRE

a. On estem

b. Què volem

c. Què necessitem

2. EL PROJECTE FORMATIU DE L‟AULA OBERTA 4t ESO .............11

a. Objectius generals

b. Objectius específics

c. El professorat

d. Criteris organitzatius

3. METODOLOGIA .............................................................................14

4. FONAMENTS PEDAGÒGICS DEL PROJECTE DE L‟AO..............15

5. AVALUACIÓ ...................................................................................19

6. ÀMBITS ...........................................................................................21

a. Àmbit lingüístic i social

b. Àmbit científic i tecnològic

c. Àmbit pràctic

7. RECURSOS I MATERIALS DIDÀCTICS ........................................24

a. Recursos i materials ordinaris

b. Materials didàctics multimèdia

8. ANNEXOS ......................................................................................34

a. Compromís-contracte programes de diversificació curricular

b. Guia i diccionari del viatge


1. INTRODUCCIÓ

1.1. PROGRAMES DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR

Les Aules Obertes (AO) es troben dintre dels programes de diversificació

curricular que es preveuen al desplegament del currículum de la Educació

Secundària Obligatòria (ESO) i tenen com a finalitat afavorir que l‟alumnat que

ho requereixi pugui assolir els objectius i les competències bàsiques de l‟etapa i

obtenir el títol de graduat en ESO mitjançant una organització de continguts i

matèries del currículum diferent a l‟establerta amb caràcter general i una

metodologia específica i personalitzada.

La participació en les activitats previstes en aquests programes s‟ha de

presentar als alumnes com una oportunitat per millorar els seus aprenentatges i

assolir les competències bàsiques i, per tant, s‟ha de requerir el compromís

d‟aprofitar l'oportunitat que se‟ls ofereix. A l‟IES Ítaca això ho fem amb un

contracte que han de signar els alumnes, la seva família i el professor/a

responsable, en el que cada part accepta uns compromisos a complir durant el

curs. El seu incompliment es valorarà per l‟equip docent del grup de l‟alumne i

la Comissió d‟Atenció a la Diversitat (CAD) i pot suposar l‟abandonament del

programa i la reincorporació a un grup ordinari (veure ANNEXOS - b.

Compromís-contracte programes de diversificació curricular).

Els centres organitzaran programes de diversificació curricular per a l‟alumnat

que necessiti una organització diferenciada de l‟establerta amb caràcter general

en el centre, pel que fa als continguts i als criteris d‟avaluació. L‟objectiu

d‟aquests programes és que assoleixin els objectius i competències bàsiques

de l‟etapa i, així, posar al seu abast l‟obtenció del títol de graduat en educació

secundària obligatòria.

Aquests programes comportaran una organització curricular diferent i,

eventualment, un horari de permanència al centre també diferent, ja sigui


perquè comparteixen l‟escolaritat ordinària amb altres activitats externes al

centre, o perquè els centres organitzen altres activitats en altres espais.

El que actualment es coneix amb el nom de Aules Obertes i Projectes

Singulars, s‟han de considerar formes organitzatives i metodològiques dels

projectes de diversificació curricular.

L‟AO de l‟IES Ítaca s‟organitza segons la Modalitat A d‟aquests programes de

diversificació curricular, ja que es desenvolupa en la seva totalitat en el centre

educatiu

Poden participar en aquests programes els alumnes que, pel fet de presentar

dificultats generalitzades d‟aprenentatge i un baix nivell de competències en la

majoria de matèries, tenen compromès l‟assoliment dels objectius de l‟etapa i

que reuneixen, a més, els requisits següents:

Alumnat a partir del tercer curs d‟ESO. Aquests alumnes podran

incorporar-se al programes de diversificació després de l‟oportuna

avaluació i a proposta de l‟equip docent una vegada escoltat el seu parer

i el dels seus pares o tutors legals.

Alumnat que, havent cursat, segon curs d'ESO, no està en condicions de

promocionar a tercer, i ja ha repetit un curs a l‟etapa. Aquests alumnes

podran incorporar-se als programes de diversificació prèvia avaluació i a

proposta de l‟equip docent, un cop escoltat el seu parer i el dels seus

pares o tutors legals.

L‟alumnat proposat per participar en aquests programes ha d‟haver estat abans

subjecte a altres mesures d‟atenció a la diversitat, l‟eficàcia de les quals ha

resultat insuficient per a ells.

La incorporació en un programa de diversificació curricular serà voluntària, per

la qual cosa requerirà l‟acceptació tant de l‟alumne/a com dels seus pares o

tutors legals. Això es fa mitjançant un compromís-contracte programes de

diversificació curricular, com hem explicat anteriorment.


Els centres dissenyaran els programes de diversificació curricular amb la

finalitat de facilitar l‟assoliment dels objectius i les competències bàsiques de

l‟etapa i l‟obtenció del graduat en educació secundària obligatòria. A aquesta fi

hauran d'aplicar una metodologia didàctica més funcional i una

organització dels continguts i les activitats d‟aprenentatge més globalitzada, així

com incorporar les TIC com a eina d‟aprenentatge de les matèries.

Es procurarà reduir el nombre de professors de tal manera que un mateix

professor imparteixi continguts de més d‟una matèria, si és possible, de forma

interdisciplinària i fomentant el treball cooperatiu. El professorat que imparteixi

els programes de diversificació curricular ha de ser prioritàriament professorat

amb experiència docent i destinació definitiva al centre.

Tots els programes de diversificació curricular han d'especificar:

Principis pedagògics, metodològics i d‟organització

Criteris i procediments d‟assignació de l‟alumnat

Criteris organitzatius (d‟agrupament d‟alumnes, espais, horaris i

utilització de recursos materials)

Programació didàctica dels àmbits

Programació didàctica de les matèries no integrades en àmbits

(concreció d‟objectius, continguts i criteris d‟avaluació)

Criteris d‟acreditació per a l‟alumnat

Criteris i procediments per a l‟avaluació i revisió del programa de

diversificació curricular

Els programes s‟estructuren en tres àmbits, que han d'incloure els aspectes

bàsics recollits al currículum ESO.

Àmbit de caràcter lingüístic i social: inclou els aspectes bàsics

corresponents a les matèries de ciències socials, geografia i història,

educació per a la ciutadania i els drets humans, llengua catalana,

llengua castellana i, en el seu cas, la primera llengua estrangera.


Àmbit científic i tecnològic: inclou els aspectes bàsics corresponents

a les matèries de matemàtiques, ciències de la naturalesa i

tecnologia.

Àmbit pràctic: consistent en activitats estructurades de caràcter

pràctic i funcional que promoguin l‟adquisició de les habilitats

personals necessàries per a la vida adulta i professional. Alhora es

desenvoluparan activitats que contribueixin a l‟orientació professional

dels alumnes. Inclourà activitats relacionades amb el currículum de

l‟ESO i específiques del programa.

Si bé els programes de diversificació curricular s‟estructuren en els àmbits

descrits anteriorment, es podran desenvolupar per mitjà de projectes

interdisciplinars que contemplin agrupaments de les diferents matèries.

La tutoria de l‟alumnat d‟aquest programa es planificarà i farà de manera

personalitzada i contínua i comptarà amb assessorament psicopedagògic

especialitzat. El tutor/a del grups en programes de diversificació curricular serà

un professor/a d‟atenció a la diversitat del centre, que és també membre de la

CAD. La CAD es reunirà setmanalment per fer un seguiment del programes de

diversificació curricular i de l‟alumnat amb necessitats educatives especials.

L‟avaluació dels alumnes que cursin un programa de diversificació curricular

tindrà com a referent el sentit general de la programació (les competències

bàsiques i els objectius de l‟educació secundària obligatòria), així com els

criteris d‟avaluació específics del programa.

L‟avaluació del procés d‟aprenentatge d‟aquest alumnat, com la de la resta

d‟alumnes del centre, serà contínua i, alhora, global i diferenciada segons els

diferents àmbits, projectes interdisciplinaris i matèries del programa. Quan el

progrés de l‟alumne no respongui als objectius previstos en el programa de

diversificació curricular corresponent, es prendran les mesures educatives

pertinents.

En qualsevol del dos cursos del programa de diversificació curricular els

alumnes podran realitzar activitats extraordinàries, destinades a possibilitar la


recuperació dels àmbits, projectes interdisciplinaris o matèries amb qualificació

negativa, i ho faran en els mateixos termes plantejats amb caràcter general.

L‟avaluació serà realitzada pel conjunt del professorat que imparteixi

ensenyaments a l‟alumnat del programa, coordinats per la persona responsable

de la tutoria. Les decisions derivades de l‟avaluació es prendran de forma

col·legiada, d‟acord amb allò que, per a aquests programes, es determini en el

projecte educatiu.

El professorat del programa haurà d‟aportar la informació corresponent a les

activitats que l‟alumne desenvolupi i el professorat dels grups ordinaris la

informació corresponent a les activitats que desenvolupi amb el seu grup

classe. El professorat del programa ha de fer un seguiment individualitzat de

l‟activitat de cadascun dels alumnes i disposar d‟un registre de l‟evolució dels

seus aprenentatges. Així mateix, atès el necessari compromís que s‟ha

d‟establir amb els alumnes en relació amb la seva participació en el programa

de diversificació curricular com una oportunitat per a la millora dels seus

aprenentatges i de les competències bàsiques, caldrà que l‟autoavaluació dels

alumnes mateixos esdevingui un element clau en el seu procés d‟avaluació.

Caldrà incidir especialment en hàbits i valors com l‟assistència regular a classe,

la puntualitat, la correcció en el tracte amb els altres, la responsabilitat, l‟ordre,

la constància i la iniciativa. El centre ha de determinar el professorat que farà el

seguiment de l‟alumnat que faci activitats pràctiques fora del centre.

L‟alumnat que en acabar el programa no estigui en condicions d‟obtenir el títol

de graduat en educació secundària obligatòria i compleixi els requisits d‟edat

establerts en l‟article 19 del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s‟estableix

l‟ordenació dels ensenyaments de l‟educació secundària obligatòria, podrà

romandre un curs més en el programa.

L‟alumnat obtindrà el títol de graduat en ESO si supera tots els àmbits i

matèries que integren el programa. Atès el caràcter global de l‟avaluació, també

podran obtenir aquest títol aquells alumnes que, havent superat els tres àmbits,

tinguin avaluació negativa d‟una o dues matèries, excepcionalment tres,


sempre que a criteri de l‟equip docent hagin assolit les competències bàsiques i

els objectius de l‟etapa.

A l‟IES Ítaca tenim una concepció comprensiva de l‟escola, que implica

l‟assumpció del principi de diversitat. Entenem per escola comprensiva aquella

que adopta un model curricular que contempla l‟accés igualitari a un currículum

comú i la diversificació d‟aquest currículum en funció de la diversitat de

necessitats educatives que presenten els alumnes. És integradora i té com a

finalitat proporcionar una educació basada en la igualtat d‟oportunitats de tot

l‟alumnat. Aquesta diversitat de necessitats es pot considerar des de diferents

punts de vista: socio-econòmics, culturals i d‟entorn, personals i psicològics i

finalment d‟aprenentatge.


1.2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Al currículum ESO s‟estableixen els objectius, competències bàsiques,

continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació d'aquest ensenyament.

Hi ha vuit competències que l'alumnat ha de desenvolupar a l‟educació bàsica i

que emmarquen el currículum. (Annex 1 del decret 143/2007). Els continguts

de les diferents matèries del currículum contribueixen a l‟adquisició d‟aquestes

competències bàsiques. Cadascuna de les matèries, per la disciplina que

comporta, té una o més competències que li són pròpies a les que contribuirà

amb major grau d'intensitat, però també ha de contribuir, encara que amb

menor mesura a l'adquisició de les altres competències

bàsiques.

A l‟apartat 6 – Àmbits s‟explica com es treballaran les diferents competències

bàsiques en els diferents àmbits (lingüístic i social, científic i tecnològic i pràctic)

en l‟Aula Oberta de l‟IES Ítaca.


1.3. LA REALITAT DEL CENTRE

L‟IES Ítaca és un centre d‟educació secundària amb tres línies d‟ESO i dues de

Batxillerat, en totes les especialitats excepte batxillerat artístic.

El nostre centre es troba a Sant Boi, a la comarca del Baix Llobregat. La

situació física del centre fa que reculli una població estudiantil caracteritzada

per un entorn socio-econòmic i cultural mig, amb presència d‟alumnat

castellano-parlant en la seva gran majoria, i amb un elevat percentatge

d‟alumnat immigrant .

El centre té un total de 50 professors/es incloent tres professors d‟atenció a la

diversitat, una aula oberta (4rt d‟ESO), un aula d‟acollida, un psicopedagog i un

professional de l‟EAP de la zona que dedica un matí setmanal al centre.

Per tal de donar resposta a les característiques de la població estudiantil que

configura el centre ha calgut una variabilitat de respostes d‟atenció a la

diversitat molt gran ,en un intent d‟adaptar-se a la variabilitat de les necessitats

del centre:

Desdoblaments en llengua catalana, castellana i anglesa.

Atencions individualitzades a alumnat nouvingut i amb Necessitats

Educatives Especials (NEE).

Grups d‟adaptació curricular a 2on i 3er d‟ESO.

La diversitat de l‟alumnat ha anat augmentant en els últims anys tan a nivell

acadèmic com d‟interessos, unit a una manca d‟hàbits bastant general. Això ha

fet que el professorat es replantegi la situació diària del procés ensenyament-

aprenentatge en tres punts ben diferenciats:


a) On estem:

Gran diversitat acadèmica

Diversitat d‟interessos

Manca d‟hàbits

Augment considerable del percentatge d‟alumnat que no tenen

superades les competències bàsiques de l‟educació primària

Augment del percentatge d‟alumnat nouvingut estranger

Augment de l‟absentisme escolar

Famílies desestructurades i desorientades

b) Què volem:

Crear un espai apropiat que permeti i faciliti les situacions

d‟ensenyament- aprenentatge per tal que:

o Els alumnes tinguin la necessitat d‟aprendre

o El professorat gaudeixi ensenyant

o Les famílies participin en la formació integral dels nois/es

o El centre educatiu sigui un espai de convivència i formació

o La immensa majoria del nostre alumnat aconsegueixi la graduació

c) Què necessitem:

Crear un espai amb materials i recursos apropiats

Tenir un professorat que treballi en equip i per tant que sigui coherent

en les i actuacions

Realitzar les adaptacions curriculars, metodològiques i avaluatives en

funció de les necessitats del grup classe

Treball sistemàtic d‟hàbits

Treballar paral·lelament la conflictivitat de l‟alumnat

Crear un clima de respecte en tota la comunitat educativa

Evitar la mobilitat constant de l‟alumnat


2. EL PROJECTE FORMATIU DE L’AULA OBERTA 4t ESO

L‟AO de l‟IES Ítaca la formen un grup de 12 alumnes de 4rt d‟ESO, que

segueixen un programa de diversificació curricular. És un grup d‟estudiants que

presenten unes mancances significatives en els seus aprenentatges, un baix

nivell d‟autoestima i desmotivació per l‟activitat i l‟ambient escolar. Per això

estructurem el projecte de l‟AO amb activitats d‟ensenyament-aprenentatge

variades i flexibles, adaptades a la realitat concreta del grup i de cada alumne

individualment, revisant constantment el mètode de treball per realitzar les

modificacions que siguin necessàries.

Es tracta d‟un grup que treballa amb un projecte, el viatge de final de curs, que

és l‟eix central de moltes de les activitats que es porten a terme. A més a més,

segueixen el currículum oficial de 4rt d‟ESO amb una adaptació curricular

grupal important.

En aquest projecte intervé professorat que imparteix classes al grup d‟AO.

Són quatre professors encarregats de les àrees de llengües (català, castellà i

anglès), matemàtiques i ciències socials.

Podeu consultar una presentació de diapositives que resumeix el projecte de la

nostra AO a Aula Oberta – IES Ítaca.

a. Objectius generals

Aconseguir que l‟alumnat recondueixi la seva actitud acadèmica i en

altres àmbits de la seva vida.

Assolir competències bàsiques que li permetin obtenir el graduat en

secundària obligatòria

Fer una funció orientadora i d‟acompanyament en el futur formador i

professional més immediat de l‟alumnat

Garantir en el màxim possible la coherència metodològica del

professorat

Crear i mantenir una dinàmica de grup enriquidora

http://www.bubbleshare.com/album/496069/


Mantenir l‟alumnat escolaritzat fins al final de l‟etapa

Proporcionar les expectatives de formació posterior

b. Objectius específics

Convertir l‟aula en un espai polivalent que proporcioni a l‟alumne/a

les oportunitats, que potser no té en el seu àmbit familiar i/o social

Utilització de les TIC com a sistema per adquirir i processar la

informació

Reduir la diversitat del professorat impartint cada docent més d‟un

àrea

Desenvolupar la llengua catalana tant a nivell oral com escrit per tal

que els alumnes facin un ús ordinari d‟ella.

Aconseguir que els alumnes siguin protagonistes del seu procés

d‟aprenentatge

Recuperar hàbits de treball perduts o no adquirits

Saber prendre decisions raonades un mateix o en grup

Aprendre a plantejar objectius i seguir els passos per aconseguir-los

Aprendre a fer reflexions i a expressar opinions amb diferents mitjans

Mantenir respecte envers un mateix i amb el grup

Fomentar la confiança en un mateix

Adquirir responsabilitats

Aprendre a ser autoexigent

Establir relacions socials satisfactòries

Fer ús de la capacitat d‟autoaprenentatge

c. El professorat

El docent de l‟AO ha de fer d‟intermediari entre els alumnes, els continguts o

activitats, i la planificació i implementació del projecte. El docent serà el nexe

d‟unió de tots aquests components i la seva tasca serà la d‟establir i controlar

aquests lligams, amb una funció de guia sobre el conjunt del procés


d‟ensenyament-aprenentatge. És important recollir tota la informació possible

sobre aquest procés per tal de adaptar-lo i millorar-lo constantment.

Respecte a les tasques del docent de l‟AO, es podrien resumir en les

següents:

Planificació: Està orientada cap a l‟alumne i ha de servir al professorat per

familiaritzar-se amb el projecte.

Presentació de la informació: El professor ha d‟ajudar i guiar els

estudiants en la selecció i el tractament de la informació que es presenta.

Participació: El docent és qui anima els estudiants a participar en les

activitats que formen part del projecte, procurant que siguin enriquidores.

Interacció: El docent ha de decidir el tipus d‟activitats que es faran i

gestionar l‟interacció entre alumnat, professorat i continguts.

Seguiment i avaluació: Han de ser continuats, i el professor ha d‟establir la

manera de registrar-ho, amb registres observacionals, proves, presentació

de feines escrites... És important reconèixer la participació dels alumnes en

les diferents activitats, quantitativa i qualitativament. I també es tasca del

docent explicar l‟alumnat els criteris de seguiment i avaluació.

Domini de la tecnologia: El professorat de l‟AO ha de conèixer diferents

eines TIC per poder informar, ajudar i orientar els seus alumnes.

Capacitat de resposta: Ha de ser ràpida i regular, especialment si ha

moments preestablerts per dur a terme les activitats.

Col·laboració docent: L‟AO és un projecte de caire col·laboratiu. És

convenient una col·laboració i coordinació molt acurada entre tot l‟equip

docent, idealment amb una reunió setmanal per tal de programar les

diverses activitats i comentar les relacions que estableix la dinàmica de grup

i els diversos aconteixements que es vagin succeint a efecte de millorar el

funcionament de tot el procés. Enguany, amb el canvi de currículum això no

ha estat possible.


d. Criteris organitzatius

A l‟IES Ítaca l‟assignació de l‟alumnat que participa en els programes de

diversificació curricular segueix uns criteris flexibles. Les propostes sorgeixen

dels equips docents del grups, del tutors/es o del la CAD. Es valoren aquestes

propostes i prèvia consulta i informació a la família, amb la signatura del

compromís-contracte programes de diversificació curricular, s‟adjudiquen els

programes als alumnes proposats. També es segueix procediment en el cas

que l‟equip docent, constituït en junta d‟avaluació, valorés insuficientment

l‟aprofitament del recurs per part de l‟alumne/a per tal de reincorporar-lo a un

grup ordinari.

Prioritzem l‟alumnat amb NEE en la incorporació a programes de diversificació

curricular com l‟AO.

3. METODOLOGIA

Es planteja un projecte de treball de caire transversal, on els diversos

procediments i continguts tinguin una funcionalitat per a l‟alumnat i siguin

percebuts com a quelcom que està relacionat.

Dins del desenvolupament del projecte es treballaran les competències

bàsiques amb l‟objectiu que l‟alumnat desenvolupi les capacitats necessàries

per donar resposta a qüestions complexes.

Algunes de les activitats dels àmbits lingüístic i social, científic i tecnològic, i

pràctic giren en torn de l‟eix del projecte del viatge de final de curs. S‟utilitzarà

el català i castellà per desenvolupar aspectes referents a la comprensió i

expressió escrita, i a l‟expressió oral. L‟àrea de matemàtiques i la de tecnologia

tenen un pes important en tot el que fa referència als càlculs, mesures,

proporcions, unitats de mesura. Les activitats estaran dissenyades en funció

del les necessitats del projecte en cada moment del curs. Per exemple, si

l‟alumnat necessita escriure una carta a una empresa per demanar un

pressupost del viatge, des de l‟àrea de llengües es treballarà aquest format per


tal que ho puguin fer correctament. Aquesta interdisciplinaritat implica un grau

elevat de coordinació entre el professorat de l‟Aula Oberta.

S‟utilitzaran diverses formes de treball: escoltar explicacions del professorat,

contestar individualment diferents qüestions, tant a nivell oral com escrit, lectura

comprensiva, recerca d‟informació en llibres, internet i altres.

Es considera oportú que, malgrat que aquest alumnat en molts casos té una

adaptació curricular important, portin llibres de text adequats i dossiers

preparats pels diferents departaments.

El seguiment tutorial és molt acurat, saber les seves opinions, vivències,

problemes... resulta primordial. Es farà dins la classe i també a nivell individual.

El seguiment amb la família serà molt estret, amb entrevistes individuals,

informes d‟avaluació, etc.

És important també fer una orientació acadèmica molt guiada, ja que una de les

nostres fites és que tot l‟alumnat de l‟AO obtingui el graduat d‟ESO i continuï la

seva formació en un Cicle Formatiu de Grau Mig. Per aconseguir-ho es faran

tot un seguit d‟activitats proposades per la coordinació pedagògica del centre:

xerrades, sortides, exposicions, visites a centre on s‟imparteixin CFGM...

4. FONAMENTS PEDAGÒGICS DEL PROJECTE DE L’AO

Pretenem que el procés d‟aprenentatge dels alumnes de la nostra AO sigui

significatiu, i per això ha de complir els següents requisits:

Procés actiu i intencional, que els ajudi a estar compromesos i ser

conscients dels nous coneixements que van adquirint.

Adaptació constructiva dels nous coneixements als que ja tenien.

Treball col·laboratiu que integri les competències i habilitats de la resta

de companys per construir el nou coneixement.

Procés social i conversacional en el que el grup es una part important en

la construcció del coneixement.


Contextualització de les tasques que es porten a terme per que els

alumnes hi trobin funcionalitat en el món real.

Reflexió sobre els processos i decisions que han permès que un

aprenentatge significatiu tingui lloc.

El model instruccional de la nostra AO es basa en la teoria constructivista, on

l‟alumnat aprèn mitjançant l‟experimentació, fent els seus propis descobriments

i conclusions, i construint el seu coneixement sobre aquell que ja posseïa; i el

professorat exerceix un paper de facilitador i guia, observant i determinant tot

el procés d‟ensenyament-aprenentatge i fomentant la col·laboració entre tots

els participants en aquest procés. Entenem l'aprenentatge com a construcció

del coneixement, i el paper dels docents com a dissenyadors d'aquest model

formatiu és el de crear un entorn que permeti la interacció de l'alumnat amb els

continguts, activitats i recursos que intervenen en el seu procés

d'ensenyament-aprenentatge. Per l'alumnat de l'AO, l'aprenentatge té lloc quan

ells mateixos treballen la seva pròpia comprensió, i aquest es construeix per

interacció social amb un seguit de tasques d‟aprenentatge autèntiques i molt

properes a la seva realitat, com és el cas del projecte amb el que treballem, el

seu propi viatge de final de curs, desenvolupat amb activitats molt funcionals.

Però també hi ha d‟altres teories didàctiques que es poden incloure a les bases

del disseny del programa de l'AO, com ara el aprenentatge per descobriment,

que creu que els alumnes aprenen més efectivament si fan servir un raonament

inductiu i van descobrint regles o principis que després interioritzaran, amb un

docent que organitza meticulosament tot el procés que guiarà els alumnes a

conclusions basades en les dades presentades.

El disseny del projecte de l‟AO no ha estat desenvolupat seqüencialment, totes

les fases del procés estan interrelacionades i anem passant de l‟una a l‟altre

constantment, en una revisió constant de la feina per part dels docents que

participem en ell.


La primera fase del procés de disseny del projecte de l‟AO és l‟anàlisi, que te

un caràcter avaluatiu, i ens servirà per descriure el curs que volem dissenyar

(alumnat, continguts i entorn educatiu) i detectar possibles problemes.

A la fase de disseny hem de decidir l‟enfocament didàctic general, el projecte

de l‟AO organitza els continguts en petites seccions que permeten l‟alumnat un

feedback constant. Els objectius de l‟AO són majoritàriament de caire

procedimental i actitudinal. En aquesta fase també prendrem decisions sobre

l‟avaluació, l‟entorn de treball, la seqüenciació dels continguts i les activitats, i

els materials i recursos que farem servir.

Sobre la fase de desenvolupament, és aquella en la que tot allò que hem

analitzat i dissenyat prèviament es posa en marxa, i tot els elements que hem

inclòs (materials, recursos, activitats...) interactuen. En aquesta fase, igual que

a totes les altres, és imprescindible la revisió constant. La informació que ens

proporciona aquesta revisió ens donarà elements per l‟adaptació del programa

per cursos posteriors. En el projecte de l„AO, ens hem adonat que la pàgina

web que fem servir per treballar el projecte del viatge de final de curs te un

interface poc atractiu per l‟alumnat, amb poques imatges i vídeos, i que algunes

de les activitats que planteja tenen massa text, que sovint l‟alumnat no acaba

de llegir. Els docents que estem dissenyant aquest programa haurem de tenir

aquesta informació en compte per tal de millorar aquest aspectes, si pot ser

aquest curs, o de cara a cursos posteriors.

Quan posem el programa en funcionament i apliquem els mètodes i mesures

necessàries per tal de portar-ho a terme ens trobem a la fase d‟implementació

del projecte didàctic. En el projecte de l‟AO ho fem amb la publicació dels

materials (viatge de final de curs, bloc de socials i català, bloc d‟anglès i blocs

personals dels alumnes), i amb l‟equip docent que s‟encarrega del seu

manteniment, administració i revisió. Això ens permet revisar constantment la

nostra feina i ser flexibles en quant a la distribució de les tasques,

temporalment i entre l‟equip docent que desenvolupa el projecte.

http://cristina.itaca.googlepages.com/


http://tino-aulaoberta.blogspot.com/

http://angles-aulaoberta.blogspot.com/


Construir models formatius que promoguin l‟aprenentatge significatiu

contribueix a un canvi conceptual i a desenvolupar nous models mentals

mitjançant la construcció, la manipulació i la comparació de la informació. Els

models mentals descriuen el que succeeix quan es produeix aquest

aprenentatge significatiu amb representacions del que s‟ha après, fent servir un

raonament causal. La construcció d‟aquests models de coneixement és

fonamental per desenvolupar la comprensió, el coneixement i l‟aprenentatge, i

en el cas de l‟AO l‟alumnat necessita ajuda i estimulació constant per fer-ho i

canviar, si és necessari, idees o creences prèvies.

Els estudiants construeixen models mentals relacionant aquest model amb el

fenomen que representa. Treballem per que l‟alumnat de l‟AO construeixi

models de sistemes que els ajudin a tenir una perspectiva global i integrada de

els seus coneixements, els nous i els previs; també models d‟experiències

basats en casos, reals o molt propers a la seva realitat, ja que moltes vegades

podem resoldre problemes nous basant-nos en experiències o històries

semblants; i models de pensament amb simulacions cognitives per

desenvolupar teories i representacions del coneixement.

El canvi conceptual és el procés evolutiu de construcció de models mentals,

que es pot portar a terme per instrucció o per descobriment. Amb ell els

estudiants canvien la seva manera d‟entendre els conceptes, adaptant allò que

ja sabien a noves i millors estructures de coneixement. Però aquest canvi

només serà significatiu si és intencional, es a dir, quan l‟estudiant s‟adona que

hi ha necessitat de canvi. En grups com l‟AO és complicat que l‟alumnat

prengui consciència d‟aquesta necessitat de canvi i de que el seu coneixement

és insuficient o erroni, per tal de portar a terme aquest canvi conceptual. És

difícil reorganitzar les seves estructures de coneixement i fomentar

l‟autorregulació i l‟anàlisi de noves informacions. En el nostre cas, l‟alumnat de

l‟AO té moltes mancances cognitives i actitudinals que fan complicat el canvi

conceptual, però aquest canvi és un dels eixos principals de treball del grup i

està a la base dels nostres objectius.


5. AVALUACIÓ

L‟avaluació del projecte de l‟AO és una de les funcions principals del docent, ja

que ens serveix per poder analitzar el funcionament del curs i del grup, millorar-

lo i adaptar-lo per anys posteriors.

En el procés d‟avaluació, entre d‟altres tasques, el docent ha de: validar i

contrastar la informació; controlar i discriminar els efectes de les activitats

d‟aprenentatge; constatar l‟eficiència de les estratègies d‟aprenentatge;

considerar els continguts actitudinals i procedimentals; mesurar el grau

d‟autonomia i autoaprenentatge dels alumnes; controlar que l‟estudiant sigui

sempre al centre del procés d‟ensenyament-aprenentatge; i mesurar

l‟aprofitament dels recursos. Són els departaments didàctics els que

estableixen els criteris d‟avaluació que es faran servir, primant els continguts de

caire procedimental, i els comunicaran a tots els membres de la comunitat

Amb l‟avaluació pretenem recollir informació de tot el procés d‟ensenyament-

aprenentatge, i poder aplicar les conclusions en l‟ajust i millora del programa. El

quadre “Avaluació Aula Oberta” descriu com tractem l‟avaluació en el nostre

model formatiu.


AVALUACIÓ AULA OBERTA

FASES D’AVALUACIÓ

TIPUS D’AVALUACIÓ

Avaluació inicial A començament del curs

Avaluació diagnostica Ens servirà per descobrir els nivells i necessitats del nostre alumnat i del nostre projecte.

Avaluació contínua Al llarg de tot el curs

Avaluació formativa Per detectar el progrés dels estudiants per tal d‟adaptar el programa i les activitats.

Avaluació final A final del curs i la etapa

Avaluació sumativa Recull de tota la informació recollida al llarg del curs sobre el procés d‟aprenentatge de l‟alumnat, respectant les seves individualitats.

Avaluació global i integradora

Es valoraran totes les activitats que es facin al llarg del projecte. L‟avaluació serà diversificada i valorarem els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals.

Autoavaluació Per comprovar si l‟alumnat ha après els continguts bàsics tractats, per tal de proporcionar feedback al propi alumnat, i per que el professorat pugui retroalimentar la seva pràctica docent i el procés d‟ensenyament-aprenentatge. Per tant, tindrà una funció sumativa (conèixer el que cada alumne/a ha après fins al moment) i formativa (introduir canvis i millores en la planificació i posada en pràctica de les activitats del projecte.

L‟avaluació serà continua, utilitzant registres escrits per part del professorat.

Cada dia es puntuarà l‟actitud, la quantitat i qualitat del treball realitzat (deures

escrits, recerca d‟informació, qüestions orals, treball a classe, sortides

pedagògiques, conducta, assistència...). També hi ha qualificacions en actituds,

valors i normes. Es realitzaran proves escrites amb elevada freqüència per tal

de minimitzar el volum de continguts.


6. ÀMBITS

El programa de l‟AO de l‟IES Ítaca es desenvolupa per mitjà d‟un projecte

interdisciplinar, el viatge de final de curs, i s‟estructura en tres àmbits que

inclouen els aspectes bàsics recollits al currículum ESO. En aquests àmbits

treballarem les competències bàsiques que s‟estableixen al currículum.

Àmbit lingüístic i social.

Àmbit científic i tecnològic.

Àmbit pràctic.

Les activitats que s‟inclouen dintre del projecte que desenvolupem es realitzen

al llarg de tot el curs escolar. A continuació incloem un quadre amb un resum

de la temporització, els continguts i algunes de les activitats que es porten a

terme.

ÀMBITS LINGÜÍSTIC I SOCIAL

ÀREES TEMPS CONTINGUTS ACTIVITATS (només hi ha alguns exemples de les que es porten a terme)

Anglès 45 hores

(15 hores cada trimestre)

Diccionari trilingüe (castellà – anglès – italià)

Investigació sobre l‟idioma italià.

Buscar diferents diccionaris de viatge.

Buscar en diccionaris on-line les traduccions a l‟italià i l‟anglès.

Editar el diccionari amb un processador de textos (formats, correctors...).

Fer la portada del diccionari.

Revisar tota la feina impresa.

Castellà 45 hores


Guia de viatge (recerca i processament d‟informació)

Introducció a la guia del viatge

Utilització de telèfons mòbils a l‟estranger (webquest). Recerca de tarifes telefòniques, segons la companyia que es faci servir, com trucar des de l‟estranger...

Gastronomia italiana

Fitxa dels hotels del viatge

Català i socials

90 hores


Guia de viatge (recerca i processament d‟informació)

Buscar diferents guies de viatge.

Buscar diferents mapes que ens ajudin a guiar l‟itinerari que es realitzarà.

Descripció de l‟itinerari i els llocs que es visitaran durant el viatge.

Buscar informació sobre Itàlia, la seva història, població, cultura, política... i d‟altres informacions d‟interès per anar de viatge.


ÀMBIT CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC


Matemàtiques

45 hores


Control de l‟economia i finançament del viatge

Contactar amb empreses potencialment organitzadores del viatge

Demanar pressupostos a les diferents empreses i comparar en base a preus i descomptes.

Elecció de la millor opció.

Elaboració de taules de dades de control de l‟economia individual de cada alumne així com dels documents que han de portar.

Control econòmic de les diferents activitats recaptatòries i de finançament del viatge.

ÀMBIT PRÀCTIC


Projecte de recerca

30 hores


Treball audiovisual

Realització d‟uns anuncis (TV, diaris i ràdio) per promocionar el viatge.

Preparació, gravació i muntatge d‟un curtmetratge sobre el viatge.

Interdisciplinari

45 hores


Transversals Fer la portada de la guia del viatge

Realització de fotografies i àlbums digitals.

Investigació sobre els mitjans de transport (autocar i vaixell).

Visita aeroport

Menjar italià: receptes, pressupost, compra i realització del dinar


a. Àmbit lingüístic i social

Aquest àmbit inclou els aspectes bàsics corresponents a les matèries de

ciències socials, geografia i història, educació per a la ciutadania i els drets

humans, llengua catalana, llengua castellana i, en el seu cas, la primera llengua

estrangera.

Dintre del projecte de la nostra AO treballem aquest àmbit des de les àrees de

llengua (català, castellà i anglès) desenvolupant les següents competències

bàsiques:

Aspectes a desenvolupar per l‟equip docent del grup durant el curs 2008-2009 b. Àmbit científic i tecnològic

L‟àmbit científic i tecnològic inclou els aspectes bàsics corresponents a les

matèries de matemàtiques, ciències de la naturalesa i tecnologia.

Al projecte del viatge de final de curs de l‟AO de l‟IES Ítaca es desenvolupa

aquest àmbit des de l‟àrea de matemàtiques.

Aspectes a desenvolupar per l‟equip docent del grup durant el curs 2008-2009

c. Àmbit pràctic

L‟àmbit pràctic consistent en activitats estructurades de caràcter pràctic i

funcional que promoguin l‟adquisició de les habilitats personals necessàries per

a la vida adulta i professional. Alhora es desenvoluparan activitats que

contribueixin a l‟orientació professional dels alumnes. Inclourà activitats

relacionades amb el currículum de l‟ESO i específiques del programa.

El projecte de la nostra AO treballa aquest àmbit transversalment i amb el

Projecte de Recerca.

Aspectes a desenvolupar per l‟equip docent del grup durant el curs 2008-2009


7. RECURSOS I MATERIALS DIDÀCTICS

a. Recursos i materials ordinaris

L‟AO de l‟IES Ítaca té un espai propi, un aula on tenim tots els materials

necessaris pel desenvolupament del nostre projecte. L‟aula té les taules i

cadires per 12 alumnes disposades en forma de U, i una taula pel professorat

al mig. També té 8 ordinadors en taules grans, al voltant de la classe,

connectats a internet, a una impressora i a un escàner. Els ordinadors tenen els

programari que necessitem per desenvolupar algunes de les activitats del

nostre projecte: processador de textos, programes pel tractament d‟imatges i de

vídeo...

Quan vam començar el projecte vam creure important, per les característiques

del nostre alumnat, tenir diferents materials que es poguessin necessitar en

armaris dintre de l‟aula. Actualment tenim tres armaris on es pot trobar:

Material fungible (retoladors, regles, tisores, cola, guix, paper,

grapadora...)

Llibres de text i lectura

Diccionaris

Reproductor CD

TV i DVD

Fitxes d‟autoaprenentatge

Material de l‟alumnat


A més a més d‟aquests materials, i com ja hem explicat abans, l‟alumnat de

l‟AO té llibres de text adequats o dossiers preparats pels diferents

departaments.

LLIBRES DE TEXT - CURS 2008-2009 4t ESO Aula Oberta

LL.CATALANA

T‟atreveixes amb el català? 4t ESO

ortografia

Ed. Mc graw hill

84-481-9867-0

LECTURES

CATALÀ

Camps de Maduixes

Ed. Cruïlla.

978-84-8286-302-3

El misteri de Quitaforca.

Ed. Barcanova.

84-489-1212-8

LL.CASTELLANA

Cuaderno de refuerzo 4

Ed. Teide

84-307-4916-X

ANGLÈS

Smart Move (activity book)

Ed. Oxford

978-0-19-4753098

CIÈNCIES SOCIALS

Polis 4 Quadern per a la

diversitat

Ed. Vicens Vives

MATEMÀTIQUES

Dossier

RELIGIÓ La Biblia Didàctica

Ed. Cruïlla 84-8286-139-5

ACTIVITATS ALTERNATIVES

Dossier

EDUCACIÓ ÉTICO-CÍVICA

Educació cívico-ética

Ed. Teide 978-84-307-8682-4

EDUCACIÓ

FÍSICA

Educació Física. Projecte Olímpia 4 i quadern de

treball

Ed. Serbal

84-7628-438-1

TECNOLOGIA

Tecnologia 4

Quadern

Ed. Mc Graw-Hill

Ed. Mc Graw-Hill

978-84-481-6258-0

978-84-481-6259-7

EDUCACIÓ VISUAL I

PLÀSTICA

CROMA 3/4

Ed. Casals

84-218-2585-2

b. Materials didàctics multimèdia

A la nostra l'Aula Oberta (AO) fem servir diferents Materials Didàctics

Multimèdia (MDM) que han estat dissenyats per l‟equip docent que intervé en

aquest grup, que també s‟encarrega del seu manteniment, administració i

revisió.


Els materials multimèdia són aquells que integren diferents mitjans de

comunicació en una única plataforma o xarxa interactiva i que es desenvolupen

mitjançant eines informàtiques, que permeten als usuaris crear, manipular i

extreure informació gràfica, visual i auditiva. És important definir i analitzar els

principis metodològics en els que es fonamenten els MDM que fem servir, ja

que la transmissió del coneixement es basa principalment en ells. Els materials

han d‟estructurar-se de manera interactiva, que faciliti el seguiment i la

comprensió de la informació per part dels estudiants i que els serveixin de guia

i estímul.

El punt de partida per elaborar MDM són sempre els objectius d'aprenentatge

(veure 2.a i 2.b), i el seu assoliment ens permet definir la seva idoneïtat.

En el tractament de les diferents àrees es fan activitats (individuals i en grup)

que combinen l‟ensenyament ordinari amb d‟altres que fan servir eines TIC.

L‟enfocament comunicatiu del nostre projecte fa que la comunicació constant

entre els diferents participants, alumnes i professors, els MDM ens ajuden a

poder establir una comunicació fluida en xarxa. Intentem promoure un

aprenentatge significatiu en el nostre alumnat fent servir les següents eines:

http://cristina.itaca.googlepages.com:

pàgina web on l‟alumnat pot trobar

totes les activitats referents al projecte

“Viatge de final de curs”. A més a més

des d‟aquesta web es pot accedir a

tots els altres MDM que fem servir en

aquest projecte i que s‟expliquen a

continuació.

http://angles-aulaoberta.blogspot.com:

bloc on l‟alumnat pot trobar les

activitats de l‟àrea d‟anglès.


http://angles-aulaoberta.blogspot.com/


http://tino-aulaoberta.blogspot.com:

bloc on l‟alumnat pot trobar les

activitats de les àrees de català i

socials.

http://www.espurna.cat/kampus: espai

de treball per l‟alumnat d‟AO de tota

Catalunya.

http://www.xtec.cat/iesitaca: des dels

enllaços de la pàgina web de l‟institut

(Aula Oberta) es pot accedir a tots els

MDM que formen part del projecte de

l‟AO.

Blocs de classe: Blocs individuals on cada alumne penja els seus treballs,

les seves valoracions i on els altres companys i professors poden deixar els

seus comentaris.

Correu electrònic: Mitjà de comunicació entre els diferents membres de

l‟AO, professors i estudiants. L‟alumnat té grups de contactes al seu compte

de correu per posar-se en contacte amb la resta de companys i professors.

També es poden trobar les adreces del professorat a la pàgina web del

projecte.

http://tino-aulaoberta.blogspot.com/

http://www.espurna.cat/kampus

http://www.xtec.cat/iesitaca

http://phobos.xtec.net/iesitaca/index.php?option=com_weblinks&catid=53&Itemid=37


Volem que tots aquests MDM estiguin relacionats i en xarxa, i des de tots ells

podem trobar accés directes als altres.

Seguidament farem una descripció dels principis metodològics que intervenen

en la planificació, disseny, implementació i avaluació dels MDM que fem servir

al model formatiu de l‟AO:

Simplicitat: “Més informació no significa més aprenentatge”, així que els

MDM han d‟incorporar únicament els elements precisos i significatius per

desenvolupar l‟aprenentatge, fugir d‟elements innecessaris i destacar la

informació més important, per tal de promoure eficaçment la interactivitat

entre la informació i els estudiants. En la pàgina web de l‟AO intentem que

les informacions siguin clares i breus (recordem que es tracta d‟un grup de

diversificació curricular), ja que d‟altre manera el nostre alumnat es perdria

en un mar d‟informació i acabaria per desistir de la seva tasca.

Didàctica: La part tècnica del MDM ha d‟estar al servei de la part didàctica,

i no ser un element distractor ni desmotivador pels estudiants. Cal garantir

un equilibri entre els diferents materials multimèdia que s‟incorporen (text,

gràfics, vídeo...). A la web de l‟AO hem procurat que no hi hagi elements

que provoquin el desinterès del nostre alumnat, però encara no hi ha

equilibri entre els materials multimèdia que hem incorporat: hi ha molt text,

algunes imatges i gràfics, però molt pocs o cap elements de àudio, vídeo o

animacions. Aquest és un aspecte clarament a millorar en aquests MDM.

Dinamicitat: Cal percebre els entorns d‟aprenentatge d‟una manera global,

dinàmica i facilitadora, amb elements que garanteixin la simplicitat i la

coherència, per tal que els MDM siguin atractius pels seus usuaris. Com ja

he dit abans, la manca d‟elements multimèdia fa que la web de l‟AO no sigui

tan dinàmica com hauria de ser per que els nostres alumnes poguessin

seguir amb més interès els seus continguts.

Llegibilitat: Cal que els estudiants percebin la informació dels MDM d‟una

manera clara i que puguin deduir que han de fer en cada moment. Per això

cal tenir en compte alguns factors com el tipus i mida de la lletra, la

distribució dels elements a la pàgina, els colors... La pàgina de l‟AO intenta

facilitar el nostre alumnat l‟accés a la informació que s‟ofereix, però ha estat


creada per l‟equip docent del grup (cap de nosaltres som dissenyadors

gràfics ni programadors informàtics) amb el programa de Google page

creator, que és molt senzill i intuïtiu de fer servir, però que té grans

mancances en quant al disseny gràfic i a les eines d‟edició de materials.

Interactivitat: Els usuaris de MDM han d‟estar implicats en el seu propi

procés d‟aprenentatge, i la interactivitat en xarxa ha de fomentar aquesta

implicació. A la pàgina web de l‟AO mirem de promoure aquesta

interactivitat i és el punt de trobada de la xarxa de recursos i persones que

participem en el projecte.

Hipertextualitat: Facilita que els usuaris es puguin moure pels documents i

la construcció significativa de nous documents pels estudiants. Ha de

propiciar la interacció i connexió entre els diferents elements que formen

part dels documents (text, so, imatges, vídeos...). Com ja hem comentat

abans, la manca d‟alguns d‟aquests elements fa que la web de treball de

l‟AO estigui mancada d‟hipertextualitat.

Flexibilitat: Possibilita un accés als continguts de manera interactiva,

depenent de la modalitat d‟aprenentatge i de les preferències de l‟alumnat.

La pàgina de l‟AO ha estat creada específicament per aquest curs, i tot i les

mancances que ja hem comentat anteriorment (i que esperem millorar),

creiem que s‟adapta a les característiques del nostre alumnat individualment

i en grup, i possibilita la interactivitat entre continguts, alumnes i professors.

Moltes de les mancances que hem detectat en analitzar els principis

metodològics que intervenen en el MDM que fem servir per desenvolupar el

projecte de l‟Aula Oberta es podrien solucionar amb un disseny més acurat,

tant en la part pedagògica com en la tècnica.

La part pedagògica dels materials l‟ha de desenvolupar un equip

multidisciplinar, que inclogui l‟equip docent del grup, la direcció del centre

educatiu, la comissió d‟atenció a la diversitat i d‟altres experts en els continguts

que es treballen. La seva tasca consistirà en la concreció dels objectius, la

revisió i selecció de continguts, destinataris i materials, la seqüènciació dels

continguts, i la presa de decisions sobre qualsevol altre aspecte pedagògic que

intervingui en el MDM.

http://www.googlepages.com/

http://www.googlepages.com/


Després de valorar el funcionament el curs anterior de la pàgina web que fem

servir per treballar el projecte del viatge de final de curs, vam veure que té una

interfície poc atractiva per l‟alumnat, amb poques imatges, vídeos i àudios, que

algunes de les activitats que planteja tenen massa text, que sovint l‟alumnat no

acaba de llegir (recordem que es tracta d‟un grup de diversificació curricular).

També hem vist que és un material que es podria millorar per tal de potenciar

més la interacció i la comunicació en xarxa. L‟equip docent que estem

dissenyant aquest programa i MDM haurem de tenir aquesta informació en

compte per tal de millorar aquest aspectes. És imprescindible aquesta revisió

constant dels MDM. La informació que ens proporciona aquesta revisió ens

donarà elements per la seva adaptació i reusabilitat en cursos posteriors.

Com que pensem que els MDM que fem servir són clarament millorables,

proposem uns guions que ens servirien redissenyar i reorganitzar els continguts

de la pàgina web del projecte:

Guió tècnic

Guió literari

o Guió pantalla inici

o Guió pantalles seccions

o Exemples de guions de pantalles-seccions (pantalles 9 i 10)



GUIÓ TÈCNIC


GUIÓ PANTALLA INICI

GUIÓ PANTALLES SECCIONS


GUIÓ PANTALLA SECCION 8 - TRANSPORT

GUIÓ PANTALLA SECCION 9 – TELÈFONS MÒVILS


8. ANNEXOS a. Compromís-contracte programes de diversificació curricular

COMPROMÍS - CONTRACTE PROGRAMES DE DIVERSIFICACIÓ CURRICULAR

En / Na ____________________________________________________________ amb DNI

____________________, com a tutor/a legal de l‟alumne

________________________________________ dono el meu consentiment perquè es

matriculi en el programa de diversificació curricular _________ .

Aquest consentiment implica:

1. La família es compromet a :

- Un seguiment constant de l’alumne/a en l’àmbit extra - escolar.

- Control de feines i dedicació diàries de l’alumne.

- Control de l’assistència i puntualitat de l’alumne.

- Disposició als requeriments del tutor/a del seu fill/a.

2. L’alumne es compromet a: - Mostrar una actitud responsable i participativa envers la proposta de treball.

- No faltar a classe i ser puntual.

- Respectar les normes de convivència del centre.

- Respectar professorat i companys.

- Treballar i estudiar cada dia a l’aula i a casa.

3. El centre es compromet a:

- Donar resposta educativa a les necessitats de l’alumne.

L’equip docent, constituït en junta d’avaluació, valorarà l’aprofitament del recurs

per part de l’alumne/a i, si és el cas, la reincorporació a un grup ordinari.

Signatura tutor/a legal Signatura alumne/a Signatura professor/a

Sant Boi de Llobregat, a de de 200

b. Guia i diccionari del viatge

Aquesta guia s‟inclourà al final del curs 2008-2009 amb els materials produïts pels alumnes de l‟Aula Oberta de l‟IES Ítaca.

PROJECTE AULA OBERTA - ITACA

Documents

Transcript of PROJECTE AULA OBERTA - ITACA