PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DE CONSTRUCCIÓ D’UNA … · 2011-09-19 · resum del pressupost...

PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DE CONSTRUCCIÓ D’UNA ESCULLERAI REHABILITACIÓ DE LA FONT DE PESSONADA

AJUNTAMENT DE CONCA DE DALT

Artur Juanmartí i Solé, Arquitecte

c/ Congost núm. 5, 2n - 1a25500 LA POBLA DE SEGUR - PALLARS JUSSÀ

Núm. de col.legiat 23606-3 del COACTel. 973 68 05 15

PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DE CONSTRUCCIÓ D’UNA ESCULLERA I REHABILITACIÓ DE LA FONTPromotor: AJUNTAMENT DE CONCA DE DALTArquitecte: ARTUR JUANMARTÍ i SOLÉ Octubre de 2.008

F:\DOCUME~1\2008\CONCAD~1\PROJEC~2\ESCULL~1\MEM-P-~1.WPD 2

PROMOTOR I PROPIETARI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . AJUNTAMENT DE CONCA DE DALTEMPLAÇAMENT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . c/ del Mirador i c/ del PortalMUNICIPI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25518 PESSONADA - MUNICIPI DE CONCA DE DALTCOMARCA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PALLARS JUSSÀ



1.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.1.- OBJECTE DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.2.- TÍTOL, AUTOR I PROMOTOR DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41.3.- SITUACIÓ DE L’ACTUACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51.4.- CONDICIONS URBANÍSTIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51.5.- SÒL AFECTAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51.6.- QUADRE DE SUPERFÍCIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51.7.- ANTECEDENTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51.8.- JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51.9.- TERMINI D’EXECUCIÓ I CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61.10.- RESUM DEL PRESSUPOST . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61.11.- CONDICIONS TÈCNIQUES, LEGALS I GENERALS D’EXECUCIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

2.- MEMÒRIA CONSTRUCTIVA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82.1.- REPLANTEIG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92.2.- ENDERROCS, DESMUNTATGES, EXCAVACIONS I MOVIMENT DE TERRES . . . . . . . . . . . 92.3.- ESCULLERA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92.4.- PAVIMENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92.5.- REFORMA DE LA XARXA DEL CLAVEGUERAM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102.6.- XARXA D’AIGUA POTABLE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112.7.- ADEQUACIÓ DE LA FONT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

3.- ANNEXES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123.1.- ANNEX 1. NORMATIVA TÈCNICA D’URBANITZACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133.2.- ANNEX 2. FITXA DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173.3.- ANNEX 3. FITXA TÈCNICA D’ACCESSIBILITAT A L’URBANISME . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183.4.- ANNEX 4. COMPLIMENT DECRET 201/1994 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213.5.- ANNEX 5. CONTROL DE QUALITAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 223.6.- ANNEX 6. JUSTIFICACIÓ DE PREUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

4.- ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

5.- PLEC DE CONDICIONS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 455.1.- PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 465.2.- PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

6.- PRESSUPOST . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 716.1.- AMIDAMENTS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 726.2.- QUADRE DE PREUS NÚMERO 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 736.3.- QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 746.4.- APLICACIÓ DE PREUS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 756.5.- RESUM DEL PRESSUPOST . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 766.6.- PRESSUPOST PER CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

7.- DOCUMENTACIÓ GRÀFICA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78



1.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA

1.1.- OBJECTE DEL PROJECTE

Aquest projecte es redacta per a poder determinar les característiques de l’ordenació, els treballs i les despesesque cal preveure per a poder construir una escullera i poder adequar la font localitzades ambdues actuacions alcostat del molí de Pessonada.

Les actuacions que es proposen en aquest projecte es realitzaran en àmbits que formen o han de formar part dela xarxa viària del nucli de Pessonada, al municipi de Conca de Dalt, a la comarca del Pallars Jussà.

L’objectiu prinicipal que pretén l’Ajuntament amb aquesta intervenció és adequar dos àmbits amb l’objectiu derevitalitzar-los, arranjar-los i millorar un dels llocs més cèntrics del poble facilitant la seva regeneració.

Actualment aquests dos espais es troben en unes condicions de conservació molt deficients i amb condicions deseguretat no massa correctes. D’altra banda es perseguexien els objectius de:

# Seguir les pautes d’urbanització iniciades en altres indrets de la població.

# Adequar els dos indrets per millorar el seu ús públic.

# Revitalitzar el teixit urbà existent a l’entorn facilitant la seva regeneració i revitalització.

El projecte no comportarà cap modificació d’alineacions de les actuals façanes de les edificacions i únicaments’adaptaran les rasants actuals a un millor traçat per adecuar les entrades i els desaigües necessaris. També esproduirà un eixamplament en el tram de carrer en què es construirà l’escullera.

Al voltant de la font es pretén pavimentar-la de nou i també s’adequaran els murs que l’envolten.

1.2.- TÍTOL, AUTOR I PROMOTOR DEL PROJECTE

Aquest projecte es redacta per qui subscriu, per encàrrec de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Sossís.

Títol del projecte:

PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DE CONSTRUCCIÓ D’UNA ESCULLERA I REHABILITACIÓ DELA FONT DE PESSONADA

Autor del projecte:

Artur JUANMARTÍ i SOLÉ, Arquitectec/ Congost, núm. 5, 2 n - 1a.25500 LA POBLA DE SEGUR (PALLARS JUSSÀ)Núm. Col·legiat 23.606 - 3 del C.O.A.C.Tel. 973 680 515

Promotor del projecte:

AJUNTAMENT DE CONCA DE DALTc/ Bellavia, núm. 32, 1r - 1a25500 LA POBLA DE SEGUR (PALLARS JUSSÀ)



1.3.- SITUACIÓ DE L’ACTUACIÓ

Les dues actuacions que s’han de dur a terme es localitzen prop del molí de Pessonada, l’escullera a migdia ila font al nord. En aquests indrets i circula tot el trànsit de l’accés inferior des de la carretera que prové de SantMartí de Canals.

1.4.- CONDICIONS URBANÍSTIQUES

Les actuacions que es contemplen en aquest projecte es realitzaran sobre àmbits que formen part del sistemade verd urbà o plaça, clau VU, o del sistema viari, clau AB, d’acord amb el plànol 5 d’ordenació i qualificacióurbanística del nucli de Pessonada, del refós de les normes subsidiàries del municipi de Conca de Dalt aprovadesdefinitivament 04/07/2001 per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida, i acordada la seva publicació aefectes d’executivitat el 15/05/2002.

Les obres que contempla aquesta memòria valorada no formen part de cap obra o servei inclosos en instrumentsd’actuació urbanística que els beneficiaris hagin de sufragar íntegrament.

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . SÒL URBÀORDENACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . SISTEMES VIARI I VERD URBÀ O PLAÇATIPUS D’OBRA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . D’URBANITZACIÓ - PAVIMENTACIÓ

- REHABILITACIÓ

1.5.- SÒL AFECTAT

La propietat dels terrenys on s’hauran d’executar les actuacions previstes en aquest projecte d’urbanització sónpropietat de:

Actuació de la font . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ajuntament de Conca de DaltActuació de l’escullera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Ajuntament de Conca de Dalt i

Hereus d’Antoni Gasa Canut

En aquest últim cas es veu afectada una porció de 28,50 m de superfície que actualment formen2

part de la parcel·la identificada amb la referència cadastral 6658703CG3775N0001WK de finquesurbanes del nucli de Pessonada, situada al carrer Mirador, s/n i amb una superfície de 3.203,86m els titulars de la qual són els hereus d’Antoni Gasa Canut.2

1.6.- QUADRE DE SUPERFÍCIES

ESCULLERASuperfície pavimentada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 250,00 m2

Volum de l’escullera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190,00 m3

REHABILITACIÓ DE LA FONTSuperfície pavimentada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60,00 m2

SUPERFÍCIE TOTAL D’ACTUACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 310,00 m2

1.7.- ANTECEDENTS

Amb anterioritat a aquest projecte, durant el mes de desembre de 2007, es va elaborar una memòria valoradaencarregada per l’Ajuntament de Conca de Dalt.

1.8.- JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

Es preveu que en l’actuació que es pretén dur a terme es pugui adequar un espai significatiu de Pessonada demanera que formi i completi la xarxa viària i de les zones d’esbarjo del nucli.



Les actuacions d’aquests dos àmbits cal emmarcar-les dins les diferents actuacions que s’han anat realitzant enel nucli de població. És per això que els criteris i materials escollits per a la concretització de l’actuació segueixenels mateixos patrons ja utilitzats en altres intervencions, homogeneitzant solucions constructives i harmonitzantles intervencions en el nucli de població.

Aquests treballs consistiran en:

Escullera

# Enderroc i excavació dels paviments existents sense afectar els serveis existents.# Excavació de les terres que permeti la construcció de l’escullera.# Instal·lació d’elements de protecció (barana).# Pavimentació del tram de carrer en el que es construirà l’escullera.

Font

# Enderroc i excavació dels paviments existents.# Construcció de la xarxa de desguassos# Construcció d’un nou accés al dipòsit de la font# Construcció d’un nou paviment al voltant de la font.# Adequació d’una part dels murs dels voltants de la font.

L’objectiu que es pretén es conseguir que aquests espais passin a forma part, en condicions adequades i demajor qualitat de l’estructura general dels espais públics de Pessonada formant part de l’espai lliure que es posaa disposició dels ciutadants de forma que en puguin gaudir incrementant les diverses àrees d’esbarjo i passeig.

Al mateix temps es transformarà un àmbit deteriorat millorant globalment la qualitat del nucli.

1.9.- TERMINI D’EXECUCIÓ I CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA

Es preveu que aquestes obres es puguin dur a terme amb un periode de DOS MESOS I MIG.

D’acord amb el que preveu el Reial Decret 1098/2001, de 12 d’octubre, pel que s’aprova el Reglament generalde la Llei de Contrates de les Administracions Públiques (BOE núm. 257, de 26 d’octubre de 2001; Correcciód’errors en el BOE núms. 303 de 19 de desembre de 2001 i 34 de 8 de febrer de 2002) es preveu que peraquesta obra es disposi com a mínim de la següent classificació del contractista:

Grup: GSubgrup: G-6Categoria: d)

1.10.- RESUM DEL PRESSUPOST

Es preveu que les obres obres contingudes en aquest projecte importin la quantitat de CENT DOS MIL TRES-CENTS VINT-I-SET EUROS I TRETZE CÉNTIMS (102.327,13 €).

1.11.- CONDICIONS TÈCNIQUES, LEGALS I GENERALS D’EXECUCIÓ

En la realització dels treballs que es contemplen en aquest projecte es tindran en compte les mateixes normesi disposicions legals que s’han seguit per la definició, tal com les promulgades pel Ministeri de Foment, comaquelles aprovades per la Generalitat de Catalunya; és per això que aquest projecte compleix les normatives iprescripcions tècniques legals vigents.

El contractista seguirà les normes de bona execució, encara que no s’hagi fet menció expressa en el projecte.S’haurà d’avisar a la direcció facultativa per a que es procedeixi al reconeixement de les obres ocultes, oberturade rases, armats, etc.

L’arquitecte podrà ordenar la demolició de l’obra defectuosa, així com la substitució dels elements deficients o



deteriorats,encara que estiguessin col·locats amb càrrec a la contractació.

Qualsevol dubte que es presenti en la interpretació del projecte o contradicció entre plànols i documents escritses solucionarà mitjatçant una consulta a la direcció facultativa.

Pessonada, municipi de Conca de Dalt, Pallars Jussà, Octubre de 2.008

Artur Juanmartí i SoléArquitecte



2.- MEMÒRIA CONSTRUCTIVA



2.1.- REPLANTEIG

Perque el projecte no presenti problemes es realitzarà un replanteig general de l’obra comprovant la disponibilitatdel terrenys de tota la zona d’actuació, la situació i cotes de connexió amb la vialitat existent, les sevesdimensions, les rasants amb els diferents edificis o parcel·les veïnes,

Es localitzaran, marcaran, protegiran, acondicionaran i senyalitzaran totes les instal·lacions preexistentssoterrades i aèries que transcorren per l’àmbit d’actuació (xarxa d'aigua, línies elèctriques de baixa i mitja tensió,canalitzacions o instal·lacions telefòniques, enllumenat públic, o de qualsevol altre tipus) i durant l’execució deles obres, així com els punts de desaigüe i l’existència d’elements existens que s’hagin de conservar o senyalitzar.

2.2.- ENDERROCS, DESMUNTATGES, EXCAVACIONS I MOVIMENT DE TERRES

S’inciaran els treballs amb l’enderroc de les parts que siguin necessaris dels paviments existents de pedra,formigó o terra. Es preveu que existeixin serveis soterrats (subministament d’aigua, clavegueram) que no han deresultar previsiblement afectats.

A continuació es realitzarà l’excavació que permetrà la construcció de l’escullera , prèvia neteja i esbroçada delterreny.

La caixa del paviment haurà de soportar el ferm format per les diferents seccions o perfils.

Es comprobarà la qualitat els sòl de la base evitant que contingui matèria orgànica, i netejant la terra vegetal deles zones on existeixi comprobant que les capes de coronació siguin de la qualitat adequada amb el graud’humitat corresponent d’acord amb la normativa vigent. es preveu que en una part de l’àmbit de l’actuació aflorila roca sobre la que s’assenta el nucli de Rivert; en aquests casos s’esplanarà i s’abocarà directament l’acabatdel paviment.

L’esplanada s’obtindrà excavant el terreny i deixant-lo apte per a les capes superiors o bé, aportant materialadequat i estenent-lo amb capes degudament compactades. L’esplanada agafarà una amplada mig metresuperior per cada costat a l’amplada del carrer. Es realitzarà el control d’acceptació de l’esplanada.

El Contractista executarà i acondicionarà, en el moment oportú, els passos i accessos provisionals pelsdesviaments que imposin les obres, en relació al tràfic general i als accessos dels confrontants i dels veïns a lesdiferents edificacions o parcel·les, d'acord amb el que es defineix al Projecte o amb les instruccions que es rebide la Direcció Facultativa.

Els materials i les unitats d'obra, que comporten les esmentades obres provisionals, acompliran totes lesprescripcions com si fossin obres definitives.

2.3.- ESCULLERA

Es repasarà i piconarà el sòl de rasa, amb mitjans mecànics i es compactarà al 95 % del Proctor Modificat. Acontinuació s’estendrà una cap de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó HM-20/P/40/I, deconsistència plàstica i grandària màxima del granulat 40 mm. Sobre aquesta es construirà el recolzament del’escullera amb una solera de formigó armat a base d’acer en barres corrugades B 500 S, de límit elàstic >= 500N/mm2, en barres de diàmetre com a màxim 16 mm i formigó HA-25/P/20/IIa de consistència plàstica i grandàriamàxima del granulat 20 mm.

Posterior ment es construirà l’escullera a base de blocs de pedra calcària de 400 a 800 kg de pes, col.locats ambpala carregadora i es reblirà el trasdossat amb graves per a drenatge, en tongades de 50 cm com a màxim

2.4.- PAVIMENTACIÓ

D’acord amb les seccions estructurals de ferms en nous sectors urbans es preveu que:

1.- Definició funcional de la via urbana: Vials mixtes peatonals i de vehicles



2.- Tipus d’esplanada: E2 10 < CBR < 20

3.- Tipus de paviment: Paviment de formigó i de pedra natural

Amb aquestes condicions s’ha projectat el ferm de l’àmbit a pavimentar a base de Tot-U natural de 15 cms degruix promig estés i piconat al 95% del Protor Modificat. Les matèries granulades a emprar per a la base ha decomplir tots els requisits establerts al Pliego de Condiciones Técnicas Generales PG3 de MOPU, i per tant, lacapacitat de suport (índex CBR) ha d’estar comprés entre 15 i 20. Les diferents tandes, seran compactades ihumidificades fins tenir una densitat igual, com a mínim, a la corresponent al assaig del Proctor Modificat.

Sobre aquesta sub-base s’ha previst la construcció d’una base de formigó HM-20/B/20/I, de consistència tovai grandària màxima del granulat 20 mm, de 15 cms de gruix.

El projecte pràcticament es resold a base d’un paviment de lloses pedra (sorrenca) del país, de gruixsensiblement igualat i no inferior a 8 cms, col·locades a truc de maceta amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obraamb formigonera de 165 litres i posterior rejuntat de les juntes amb el mateix morter garantint sensiblement laplaneitat del paviment.

En els carrers ja pavimentats que s’hagio d’intervenir per a la connexió dels diferents servies es restuirà elpaviment existent a base de formigó sense additius HM-30/B/10/I+E de consistència tova, grandària màxima delgranulat, 10 mm, escampat amb transport interior mecànic, estesa i vibratge manual i acabat remolinat manual.

En les zones indicades en el plànol d’ordenació es preveu la formació d'esglaons de directriu recta a based’esglaons de pedra del país de forma més o menys regular, de entre 15-16 cms d'alçada, amb un gruix mínimde 20 cms de la pedra col·locada a truc de maceta amb morter de ciment 1:6, amb junta rejuntada i raspatllada.

2.5.- REFORMA DE LA XARXA DEL CLAVEGUERAM

El nucli de Pessonada disposa d’una xarxa unitària per a la recollida de les aigües pluvials i brutes.

D’acord amb el mètode Racional s’estableix la relació entre la pluja caiguda i el cabal desaiguar que amb elscàlculs de les aigües negres a evacuar s’obte que amb un tub de PVC de 300 mm de diàmetre nominal deformació helicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment i unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà.

A aquesta s’hi connectarà les reixes interceptores que permetran l’evacuació de l’escorrentiu dels carrers per ondiscorren.

La connexió dels nous drenatges es realitzarà amb tubs de PVC de 160 mm de diàmetre, i recobert amb formigóamb un gruix de 10 cms., com a mínim per sobre del cap del tub i conduïdes fins la xarxa del clavegueram o reg.En els nous embornals o interceptors es construiran amb sifó en la pròpia caixa per evitar la sortida d’olors desde la xarxa del clavegueram.

Paral·lelament també s’hi connectaran els desguassos i baixants de cadascuna de les cases del carrer ques’urbanitza a base de tub de PVC de 200 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nervatexteriorment amb unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà.

Embornals

Aniran situats d’acord amb els plànols corresponent i es tindrà en compte com a regla general que no evacuaransuperfícies superiors a 100 m ni estaran separats a una una distància superior als 50 m.2

Es col·locaran embornals mixtes en els punts on es preveu més circulació d’aigua de pluja i seran sifònics ja quedesaigüen a una xarxa unificada del clavegueram connectant-se a la xarxa amb tub de PVC de 200 mm dediàmetre. La seva estructura serà de formigó o alternativament es poden fer “in-situ” o amb elements prefabricatsde formigó, amb parets i fons de 10 cms.

El bastiment i la reixa seran de fosa dúctil, abatible i amb tanca, per a embornal, de 750x285x100 mm, classeC250 segons norma UNE-EN 124 i 9 dm2 de superfície d'absorció.

Reixes interceptores



En els plànols corresponents s’ha previst la construcció de reixes interceptores a base de canals de formigópolímer, d'amplària interior 300 mm i 200 a 240 mm d'alçària, amb perfil lateral, amb reixa de fosa nervada classeD400 segons norma UNE-EN 124 fixada amb tanca a la canal i col·locades sobre base de formigó amb solerade 150 mm de gruix i parets de 150 mm de gruix.

Pous de registre

S’ha previst la construcció dels pous de registre necessaris en els creuaments i connexions de manera quefacilitin el seu registre a base de paret de pou circular de 100 cm, de diàmetre i 29 cm de gruix de maó calat,arrebossada i lliscada per dins amb morter mixt 1:2:10. Aquest es construirà sobre una solera de formigóHM-20/P/20/I de 20 cm de gruix i de planta 1,5x1,5 m. Finalment el pou disposarà d’un registre a base d’unbastiment circular de fosa dúctil i tapa recolzada i amb tanca, de pas lliure de 600 mm de diàmetre i classe D400segons norma UNE-EN 124, col·locada amb morter.

2.6.- XARXA D’AIGUA POTABLE

No s’actua.

2.7.- ADEQUACIÓ DE LA FONT

El paviment es construirà amb:

# Subbase de tot-u natural, amb estesa i piconatge del material al 98 % del PM

# Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra i manipulada a taller ME 20 x 20 D: 6- 6 B 500 SD 6 x 2,2, segons UNE 36092, pel control de la fissuració superficial en paviment o solera

# Base de formigó HM-20/P/40/I, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 40 mm, abocat ambtransport interior mecànic amb estesa i vibratge manual, amb acabat reglejat

# Paviment de lloses de pedra del pais, de gruix sensiblement igualat i no inferior a 8 cms, col·locades a trucde maceta amb morter mixt 1:2:10, i rejuntades amb el mateix morter garantint sensiblement la planeitat delpaviment.

S’adequaran els murs que envolten la font i es construirà una escala que permeti l’accés al nivell superior de lesfinques.

Finalment es sanejarà el dipòsit de la part posterior de la font de manera que permeti garantir la seva estanqueitati la seva regulació.

Pessonada, Municipi de Conca de Dalt, Pallars Jussà, Octubre de 2.008




3.- ANNEXES



3.1.- ANNEX 1. NORMATIVA TÈCNICA D’URBANITZACIÓ

GENERAL

# Decret 1/2005 pel que s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme(DOGC núm. 4436 de 28/07/2005)

# Decret 305/2006 pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme(DOGC núm. 4682 de 24/07/2006)

# Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis,complementaris de la NBE-CPI/91(DOGC núm. 1954 de 30/09/1994, correccions DOGC núm. 2005 de 30/01/1995)

# Real Decret 786/2001 por el que se aprueba el “Reglamento de Seguridad contra incendios enestablecimientos industriales” (BOE: núm. 181 de 30/07/2001, correccions BOE núm. 48 de 22/02/2002)

# Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. Capítol 1: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques(DOGC núm. 1526 de 4/12/1991)

# Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i de supressió debarreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. (Capítol 2: Disposicions sobre barreresarquitectòniques urbanístiques –BAU-) (DOGC núm. 2043 de 28/04/1995)

VIALITAT

# Ordre 2/07/1976, “PG-3/88, Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras”(BOE núm. 162 i 175 de 2/07/1976 i 7/07/1976 respectivament).

Posteriors modificacions:

Ordre Circular 292/86 T, de maig de 1986Ordre Ministerial 31/07/86 (BOE 5/09/86)Ordre Circular 293/86 T.Ordre Circular 294/87 T., de 23/12/87.Ordre Circular 295/87 TOrdre Ministerial de 21/01/88 (BOE 3/02/88) sobre modificació de determinats articles del Plec dePrescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts. (Modificació pasa a denominar-sePG-4)Ordre Circular 297/88 T., de 29/03/88.Ordre Circular 299/89.Ordre Ministerial de 8/05/89 (BOE 18/05/89), modificació de determinats articles del PG.Ordre Ministerial de 18/09/89 (BOE 910/89)Ordre Circular 311/90 , de 20 de març.Ordre Circular 322/97, de 24 de febrer.Ordre Circular 325/97, de 30/12/97.Ordre Ministerial de 27/10/99 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de PrescripcionsTècniques Generals per a obres de Carreteres i ponts en el relatiu a conglomerants hidràulics i lligantshidrocarbonats (BOE 22/1/2000).Ordre Ministerial de 28/10/1999 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de PrescripcionsTècniques Generals per a obres de Carreteres i ponts en el relatiu a senyalització, balissament isistemes de contenció de vehicles (BOE 28/01/2000).Ordre Circular 326/2000, de 17 de febrer.Ordre Circular 5/2001, de 24 de maig.Ordre Ministerial FOM/475/2002, de 13 de febrer, per la que s’actualitzen determinats articles del Plecde Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts relatius a formigons i acers.(BOE 6/03/2002)



Ordre Ministerial FOM 1382/2002, de 16 de maig, per la que se actualitzen determinats articles delPlec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i ponts relatius a la construcciód’explanacions, drenatges i fonaments (BOE, de l’11 de juliol).Ordre Circular 8/01.

# Ordre 27/12/1999, Norma 3.1-IC. "Trazado, de la Instrucción de carreteras”(BOE núm. 28 de 2/02/2000)

GENÈRIC D’INSTAL·LACIONS URBANES

# Decret 120/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya: Característiques quehan de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministraments públics quediscorren pel subsòl. (DOGC núm. 1606 de 12/06/1992)

Decret 196/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya pel que es modifical’apartat a) del preàmbul i el punt 1.2 de l’article 1 del Decret 120/1992. (DOGC núm. 1649 de 25/09/1992)

# Ordenança d’obres i d’instal·lacions de serveis en el domini públic municipal de la ciutat de Barcelona.(BOP núm. 122 de 22/05/1991)

# Especificacions Tècniques de les companyies subministradores dels diferents serveis.

XARXES DE PROVEÏMENT D’AIGUA POTABLE

# Llei 29/1985 de “Aguas”(BOE núm. 189 de 8/08/1985)

# Real Decret 1138/1990, “Aguas. Reglamentación Técnico – Sanitaria para el abastecimiento y control decalidad de las potables de consumo público”. (BOE núm. 226 de 20/09/1990)

# Real Decreto Legislativo 1/2001 de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de aguas.(BOE 24/07/01)

# Directiva 98/83/CE del Consejo, relativa a la qualitat de les aigües de consum humà.(DOCG de 5/12/1998)

# Ordre 28/07/1974, s’aprova el “Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de abastecimientode agua(BOE núm. 236 i 237 de 2/10/1974 i 3/10/1974 respectivament)

# Norma Tecnològica NTE-IFA/1976, “Instalaciones de fontanería: Abastecimiento”

# Norma Tecnològica NTE-IFR/1974, “Instalaciones de fontanería: Riego”

Hidrants d’incendi

# Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis,complementaris de la NBE-CPI/91(DOGC núm. 1954 de 30/09/1994, correccions DOGC núm. 2005 de 30/01/1995)

# Real Decret 2177/1996 pel que s’aprova la Norma Bàsica de l’Edificació “NBE-CPI/96: Condiciones deProtección contra Incendios en los edificios”(BOE núm. 261 de 29/10/1996. Apèndix 2 art. 2.4 )

# Real Decret 1942/1993 pel que s’aprova el “Reglamento de Instalaciones de Protección contra incendios”



(BOE núm. 298 de 14/12/1993)

XARXA DE SANEJAMENT

# Reial Decret-Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractamentde les aigües residuals urbanes.(BOE núm. 312 de 20/12/1995)

# Ordre 15/09/1986. “Tuberías. Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de Saneamientode Poblaciones”.(BOE núm. 228 de 23/09/1986)

XARXES DE DISTRIBUCIÓ DE GAS CANALITZAT

# Llei 34/1998 del Sector d’Hidrocarburs(BOE 7/10/1998)

# Decret 2913/1973 “Reglamento general del Servicio Público de Gases Combustibles”(BOE núm. 279 de 21/11/1973 i modificat per BOE 20/02/84)Decret 1091/1975: complementari art. 27 (competències i obligacions) (BOE núm. 121 de 21/05/1975)

# Ordre 18/11/1974 s’aprova el “Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos. Ordre de 26/10/1983 modifica la Ordre de 18/11/74, per la que s’aprova el “Reglamento de redes yacometidas de combustibles gaseosos”.(BOE núm. 267 de 8/11/1983)

Modificacions al “Reglamento de redes y acometidas de Combustibles Gaseosos” que afectan a susInstrucción Técnica Complementaria (ITC)

- Ordre 9/03/1994 es modifica l’apartat 3.2.1 de la ITC-MIG 5.1 (BOE núm. 68 de 21/03/1994)

- Ordre 29/05/1998 es modifiquen les ITC-MIG –R.7.1 i la ITC-MIG –R.7.2(BOE 11/06/1998)

# Real Decret 1085/1992, s’aprova el “Reglamento de la actividad de distribución de gases licuados delpetróleo”(BOE núm. 243 de 9/10/92)

# Ordre 29/01/1986, “Reglamento sobre instalaciones y almacenaje de gases licuados del petróleo endepósito fijo”(BOE núm. 46 de 22/02/1986 i correcció d’errors BOE núm. 138 de 10/06/1986)

XARXA DE DISTRIBUCIÓ ELÈCTRICA

Sector elèctric

# Llei 54/1997 del Sector elèctric

# Real Decret 1955/2000, pel que es regulen les activitats de transport, distribució comercialitzaciód’instal·lacions d’energia elèctrica. (BOE núm. 310 de 27/12/2000)

# Decret 329/2001, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de subministrament elèctric.(DOGC 18/12/2001)

Alta Tensió

# Decret 3151/1968 “Reglamento de líneas eléctricas aéreas de alta tensión”. (BOE núm. 311 de 27/12/1968, correcció d’errors BOE núm. 58 de 8/03/1969

# Circular 4/87 DGTSI “Aclariment dels articles 32 i 35 del Reglament de línies elèctriques aèries Reglamento



de líneas eléctricas aéreas de alta tensión en relació al seu pas per les proximitats d’edificis, construccionsi zones de risc específic”. (Barcelona 21/01/1987)

Baixa Tensió

# R.D. 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, ITC-BT-09Instalaciones de alumbrado exterior.(BOE núm. 224 18/09/2002)

# Decret 2431/1973, “Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, REBT. Instrucciones TécnicasComplementarias MIE BT 005, 006 i 007” (xarxes subterrànies per a distribució d’energia elèctrica).(BOE de 9/10/1973)

# Resolució de la DGI de 24/02/1983, per la qual s’aprova a les empreses FECSA, ENHER, HECSA iFHSSA, les normes particulars per a instal·lacions d’enllaç en el subministrament d’energia elèctrica enbaixa tensió. (DOGC 6/07/83)

Estacions Transformadores

# Real Decret 3275/1982, “Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centraleseléctricas y centros de transformación” (BOE núm. 288 de 1/12/1982, Correcció d’errors BOE núm. 15 de 18/01/83)

# Ordre de 6/07/1984, s’aprova les ”Instrucciones Técnicas Complementarias ITC-MIE-RAT, del Reglamentosobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación”(BOE núm. 183 de 01/08/1984)

# Resolució 19/06/1984: “Ventilación y acceso de ciertos centros de transformación”.(BOE núm. 152 de 26/06/1984)

Enllumenat públic

# Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi ambient(DOGC 12/06/2001)

# R.D. 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, ITC-BT-09Instalaciones de alumbrado exterior.(BOE núm. 224 18/09/2002)

# Resolució de 17/05/1989, de la Direcció General de Seguretat i Qualitat Industrial, per la qual s’aprova laInstrucció interpretativa de la MI BT 009, del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, relativa ainstal·lacions d’enllumenat públic.(BOE núm. 152 de 26/06/1984)

# Norma Tecnològica NTE-IEE/1978. “Instalaciones de electricidad: Alumbrado exterior”.

XARXA DE TELECOMUNICACIONS

# Especificacions tècniques de les Companyies:

- NP-PI-001/1991 C.T.N.E. “Redes Telefónicas en Urbanizaciones y Polígonos Industriales”.

- NT-f1-003/1986 C.T.N.E. “Canalizaciones subterráneas en urbanizaciones y polígonos industriales”.

- Acuerdo UNESA - C.T.N.E. del 19 d’abril de 1976

# Plec de Condicions de LOCALRET



3.2.- ANNEX 2. FITXA DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

El projecte compleix la normativa referent a la protecció contraincendis següent:

# Norma Bàsica de l’Edificació NBE-CPI-96 (RD 2177/1996) BOE 29 d’Octubre de 1996

# Decret 241/94 sobre condicions urbanístiques i de protecció contra incendis en els edificis (DOGC30.09.94).

# Legislació vigent en matèria de protecció contra incendis que li afecta pel seu emplaçament, tant sigui local,provincial com de la Generalitat de Catalunya.

El projecte preveu la instal·laicó d’un hidran soterrat a la part central del carrer “D”. Des d’aquesta situació cappunt d’aquest carrer es localitza a més de 100 m de l’hidrant. Pel que fa a la plaça de l’Església cal tenir encompte que es més accessible pels vehicles de bombers des de la mateixa carretera i també cal tenir en compteque ja existeix un hidrant al carrer de les Mines que es localitza a menys de 100 de la plaça.



3.3.- ANNEX 3. FITXA TÈCNICA D’ACCESSIBILITAT A L’URBANISME

DADES GENERALS

Projecte: PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ

Detall: CONSTRUCCIÓ D’UNA ESCULLERA I REHABILITACIÓ DE LA FONT DE PESSONADA

Carrer: CARRER DEL MIRADOR I DEL PORTAL

Codi Postal: 25518

Municipi: PESSONADA - MUNICIPI DE CONCA DE DALT

Província: LLEIDA

Arquitecte: ARTUR JUANMARTÍ i SOLÉ

ITINERARIS TIPUS Adaptats 1 2

Itinerari de vianants adaptats

- Amplada lliure mínima 0,90 m, alçada lliure d'obstacles 2,10 m. X X- En canvis de direcció, l'amplada lliure de pas permet inscriure un cercle d'1,50 m de diàmetre. X X- No inclou cap escala ni graó aïllat. X X- El pendent longitudinal no supera el 8%. X- El paviment és dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. Té un pendent transversal no superior al 2%.- Els elements d'urbanització i de mobiliari que formen part d'aquest itinerari són adaptats.

Itinerari mixt de vianants i vehicles adaptat

- Amplada lliure mínima de 3,00 m i alçada lliure d'obstacles en tot el recorregut de 3,00 m.

- Els espais per al gir de vehicles permeten el gir amb un radi mínim de 6,50 m respecte a l'eix de l'itinerari.

- No inclou cap escala ni graó aïllat.

- El paviment és dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. Té un pendent transversal no superior al 2%.

ELEMENTS D'URBANITZACIÓ ADAPTATS Adaptats 1 2

Paviments en espai d'ús públic

- Els elements d'urbanització i de mobiliari que formen part d'aquest itinerari són adaptats. X X- És dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces. S'admet, en parcs i jardins, paviment X Xde terres compactades amb un 90% PM (Pròctor modificat).

- Paviment amb textura diferenciada per tal de detectar els passos de vianants.

- Reixes i registres enrasats amb paviment circumdant. Obertures de reixes en itineraris de vianants amb dimensió que permet la inscripciód'un cercle de 3 cm. de diàmetre com a màxim. La disposició de l'enreixat es fa de manera que no hi puguin ensopegar persones que utilitzinbastó o cadira de rodes.

X X

Guals adaptats

- Amplada lliure mínima d'1,20 m.

- Vorera del gual enrasada amb la calçada. Cantells arrodonits o aixamfranats a 45 graus.

- Pendent longitudinal del gual inferior al 12%. Pendent transversal màxim 2%.

- Paviment del gual amb textura diferenciada.

- Pendent longitudinal de l'itinerari de vianants que travessa, inferior al 12%.

- Pendent transversal de l'itinerari de vianants que travessa, inferior al 2%.

1.- Marcar l'existència de l'element 2.- Marcar si compleix amb els requisits



Passos de vianants adaptats

- Gual de vianants adaptat en desnivell entre la vorera i la calçada.- Illot intermedi a calçada, retallada i rebaixada a nivell de calçada i amb amplada igual a la del pas de vianants. Paviment d'illot diferenciadorrespecte al de la calçada.- En pas de vianants a dos temps, illot amb llargada superior a 1,50 m, amplada igual a la del pas de vianants i paviment enrasat amb lacalçada en cas de longitud d'illot inferior a 4,00 m.

Escales adaptades

- Amplada útil de pas superior a 1,20 m. X X

- Graons: estesa mínima de 30 cm. I alçada màxima de 16 cm. En escales en projecció corba en planta o no recta, estesa superior a 30 cm. X X

- Nombre de graons seguits sense replà intermedi infeior a 12.

- Llargada mínima d'1,20 m. en la direcció de circulació en replans intermedis.

- Material superficial de l'estesa no lliscant i sense discontinuïtat en la unió amb l'alçària.- Les escales disposen de baranes que no poden ser utilitzades en els dos sentits de circulació. Alçada dels passamans en replans del'escala d'entre 0,90m. a 0,95 m. i en el tram de graons d'entre 0,80 m. a 0,85 m. Tenen un disseny anatòmic amb secció igual ofuncionalment equivalent a la d'un tub rodó de 3 a 5 cm. de diàmetre, a com a mínim 4 cm. dels paraments verticals. Els passamansperlloguen 0,30 m. com a mínim més enllà dels extrems a l'acabament de cada tram d'escala. El punt d'inflexió del passamà coincideix ambl'inici del tram d'escala.- Inici i final d'escala senyalitzat amb paviment diferenciat de la resta i amb un nivell d'il.luminació durant la nit de 10 lux com a mínim.

- Espais existents sota escales protegits per evitar accidents a persones amb visió parcial o ceguesa.

Rampes adaptades

- Amplada útil de pas superior a 0,90 m. - Pendents longitudinals: Trams de menys de 3 m. de llargada: pendent<=12% (recomanable 10%). Trams d'entre 3 i 10 m. de llargada:pendent<=10% (recomanable 8%). Trams de mé de 10 m. de llargada: pendent<=8% (recomanable 6%).- Pendent transversal inferior d'un 2%.

- Paviment de les rampes dur, no lliscant i sense regruixos diferents als propis del gravat de les peces.

- Llargada de tram de rampa inferior a 20 m. A la unió de trams de diferent pendent, hi ha replans intermedis.

- Llargada dels replans intermedis en la direcció de circulació superior a 1,50 m.

- A l'inici i final de tram de rampa, hi ha un replà de llargada superior a 1,50 m.una alçada de 10 cm. per sobre del paviment de la rampa. - Entre rampa i zona adjacent amb desnivell igual o superior a 0,20 m, es disposad'un element de protecció longitudinal amb - Les rampes disposen de baranes a ambdós costats, d'alçada entre 0,90 m. a 0,95 m. Passamans de la rampa amb disseny anatòmic quepermet d'adaptar la mà, amb una secció igual o funcionalment equivalent a la d'un tub rodó de 3 a 5 cm. De diàmetre, separat com a mínim4 cm. dels paraments verticals.- L'inici i final de rampa se senyalitza amb paviment diferenciat de la resta i disposa d'un nivell d'il.luminació mínim de 10 lux durant la nit.

Ascensors adaptats

- La cabina d'ascensor adaptat té unes dimensions superiors a 1,40 m. en el sentit de l'accés i d'1,10 m. en el sentit perpendicular.Passamans a una alçada entre 0,90 m. i 0,95 m. amb disseny anatòmic que permet d'adaptar la mà, amb una secció igual o funcinalmentequivalent a la d'un tub rodó de diàmetre entre 3 i 5 cm. i separat, com a mínim, 4 cm. dels paraments verticals.- Alçada de botoneres, de cabina i replà, entre 1,00 m. i 1,40 m. Botoneres amb numeració Braille o relleu.- Portes de cabina de recinte automàtiques, d'amplada superior de 0,80 m., i davant d'elles es pot inscriure un cercle d'un diàmetre d'1,50m.- Al costat de la porta de l'ascensor i a cada planta hi ha un número en alt relleu. Identifica la planta, amb dimensió mínima de 10x10 cm.i a una alçada d'1,40 m. des del terra.

1.- Marcar l'existència de l'element 2.- Marcar si compleix amb els requisits



Aparcaments adaptats

- Dimensions superiors de 3,30 m. x 4,50 m. en bateria i 2,00 m. x 4,50 m. en filera.

- Espai d'apropament comunicat amb itinerari de vianants adaptat. Permet la inscripció d'un cercle de diàmetre 1,50 m. davant la porta delconductor. En aparcaments en bateria aquest espai pot coincidir amb l'amplada de la plaça.

- Les places d'aparcament i l'itinerari d'accés a la plaça se senyalitzen amb el símbol d'accessibilitat a terra i un senyal verticalen un lloc visible, amb inscripció "reservat a persones amb mobilitat reduïda".

Serveis higiènics adaptats

- Amplada de portes superior a 0,80 m. i obertura cap a l'exterior.

- Entre 0 m. i 0,70 m. d'alçada respecte al terra, hi ha un espai lliure de gir i de maniobra de diàmetre superior a 1,50 m.

- Amplada de l'espai d'apropament lateral al wàter i frontal al rentamans superior a 0,80 m.

- Rentamans sense pedestal ni mobiliari inferior.

- Alçada de barres de suport entre 0,70 m. i 0,75 m., permet la transferència lateral al wàter. La barra és batent.

- Alçada màxima del cantell inferior dels miralls: 0,90 m.

- Alçada dels accessoris i mecanismes entre 0,40 m. i 1,40 m.

- Accionament d'aixetes i manetes de portes amb mecanismes de pressió o palanca.

- El paviment és no lliscant.

- Indicadors de serveis d'homes o dones amb lectura tàctil. Senyalització "Homes-Dones" sobre la maneta, "H" (homes) i "D"(dones) en alt relleu.

MOBILIARI URBÀ ADAPTAT Adaptats 1 2

Condicions generals

- Accessibles a través d'un itinerari adaptat.

- Banda de pas lliure d'obstacles de 0,90 m. d'amplada i 2,10 m. d'alçada.

- Elements sortints i/o volants supeiors a 15 cm. de vol limitants amb itineraris tenen, com a mínim, un element fix i perimetral entre 0 i 0,15cm. d'alçada perquè puguin ser detectats pels invidents, o bé a una alçada igual o superior a 2,10 m.

- Alçada d'elements accessibles manualment entre 1 m. i 1,40 m.

Elements de protecció i senyalització de les obres a la via pública

- Bastides, rases o qualsevol tipus d'obres a la via pública, senyalitzades i protegides amb barrats estables i continuats il.luminats tota lanit. X

- Col.locació d'elements de protecció i senyalització de forma que les persones amb disminució visual puguin detectar a temps l'existència de l'obstacle. X- No s'utilitzen cordes, cables o similars. X- Nivell d'il.luminació en obstacles o desnivells superior a 10 lux. X 1.- Marcar l'existència de l'element 2.- Marcar si compleix amb els requisits



3.4.- ANNEX 4. COMPLIMENT DECRET 201/1994 ENDERROCS I ALTRES RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

En compliment del Decret 201/1994 DOG: 8/8/94 de la Conselleria de Medi Ambient de la Generalitat deCatalunya, es fa constar en aquest document Annex a la Memoria de Projecte d'Execució el seguent:

Definicions:

# Productor del residu: El propietari o promotor del projecte.# Poseïdor del residu: El contratista que realitza les obres.# Gestor del residu: Els ajuntaments tenen la competencia de la seva gestió.

Els residus es lliuraran per part del productor poseïdor a un gestor autoritzat per al seu reciclatge o per a ladisposició del rebuig, i caldra abonar-li si s'escau el s costos de la seva gestió.

Es facilitarà, per part del productor poseïdor, a les Administracions competents en la materia tota la informacióque se'ls sol·liciti, i les actuacions d'inspecció que aquestes ordenin.

Caldra fiançar també per part del productor poseïdor en el moment d'obtenir la llicència els costos de gestió delresidu.

Compliment dels requeriment en el projecte tècnic

Evaluació i classificació del residus:

Enderrocs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61,00 m3

De la construcció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10,00 m3

D'excavació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 300,00 m3

A l'obra no es preveu cap operació de destriament o recollida selectiva a excepció del material derivat del PVC.

Els residus es lliuraran per part del productor, poseïdor a un gestor autoritzat per al seu reciclatge o per a ladisposició del rebuig, i caldrà abonar-li si s'escau les despeses de la seva gestió.



3.5.- ANNEX 5. CONTROL DE QUALITAT

Relació i definició de controls que s’han de fer d’acord amb el Decret 375/88 d’1 de desembre de 1988

3.5.1.- JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DEL DECRET 375/88

El plec de condicions que s’adjunta té la finalitat d’establir els criteris bàsics per al desenvolupament del projectede control de materials, a fi de complir el decret 375/88 d’1 de desembre de 1988 publicat en el DOGC amb data28/12/88, desenvolupat en l’Ordre de 13 de setembre de 1989 (DOGC 11/10/89) i ampliat per les Ordres de 16d’abril de 1992 (DOGC 22/6/92) i 29 de juliol de 1994 (DOGC 12/9/94).

L’arquitecte autor del projecte d’execució d’obres enumerarà i definirà dintre del plec de condicions els controlsde qualitat a realitzar que siguin necessaris per a la correcta execució de l’obra. Aquests control seran, com amínim, els especificats a les normes de compliment obligat, i en qualsevol cas tots aquells que l’arquitecteconsideri precisos per a la seva finalitat, podent en conseqüència establir criteris especials de control mésestrictes que els establerts legalment, variant la definició dels lots o el nombre d’assaigs i proves preceptius iordenant assaigs complementaris o l’aplicació de criteris particulars, els quals seran acceptats pel promotor, elconstructor i la resta de la Direcció Facultativa.

L’arquitecte tècnic o aparellador que intervingui en la direcció d’obres elaborarà dintre de les prescripcionscontingudes al projecte d’execució un programa de control de qualitat, del qual haurà de donar coneixement alpromotor.

En el programa de control de qualitat s’haurà d’especificar els components de l’obra que cal controlar, les classesd’assaig, anàlisis i proves, el moment oportú de fer-los i l’avaluació econòmica dels assaigs, anàlisis i proves quevagin a càrrec del promotor.

Opcionalment el programa de control de qualitat podrà preveure anàlisis i proves complementàries en funció delcontingut del projecte.

Aniran a càrrec del promotor/propietari les despeses del assaigs, anàlisis i proves fetes per laboratoris, personeso entitats que no intervinguin directament en l’obra, restant obligat aquell a satisfer-les puntualment en el momenten què es produeixi el seu acreditament.

El resultat de les proves encarregades haurà de ser posat a disposició de la Direcció Facultativa en el terminimàxim de ........ dies des del moment que es van encarregar. A tal efecte el promotor/propietari es comprometa realitzar les gestions oportunes i a complir amb les obligacions que li corresponguin per tal d’aconseguir elcompliment puntual dels laboratoris i d’altres persones contractades a l’efecte.

El retard en la realització de les obres motivat per la manca de disponibilitat dels resultats serà del risc exclusiudel promotor/propietari, i en cap cas imputable a la Direcció Facultativa, la qual podrà ordenar la paralització detots o part del treballs d’execució si considera que la seva realització, sense disposar de les actes de resultats,pot comprometre la qualitat de l’obra executada.

El constructor resta obligat a executar les proves de qualitat que li siguin ordenades en compliment del programade control de qualitat, restant facultat el propietari per rescindir el contracte en cas d’incompliment o complimentdefectuós comunicat per la Direcció Facultativa.

3.5.2.- AIGUA PER PASTAR

L’aigua que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó haurà d’estar sancionada per la pràctica i complirà lescondicions indicades a l’article 27 de la “Instrucción de Hormigón Estructural” (EHE). En cas de dubte, esrealitzarà el control de recepció i els assaigs pertinents, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE.

En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà elnombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:

CONTROLS EN EL MOMENT DE LA RECEPCIÓ

Documentals:



Es justificarà, per part del constructor, que l’aigua utilitzada compleix les condicions exigides en els articles 27i 81.2 de l’EHE (mitjançant assaigs de laboratori), o bé justificarà especialment que no altera perjudicialment lespropietats exigides al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.2 de l’EHE.

ASSAIGS DE LABORATORI

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratorihomologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació indicats als articles 27 i81.2.3 de l’EHE:

Determinació del pH (UNE 7234/71)Determinació de substàncies disoltes (UNE 7130/58)Determinació del contingut total de sulfats (UNE 7131/58)Determinació del Ió-clor (UNE 7178/60)Determinació d’hidrats de carboni (UNE 7132/58)Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235/71)

La presa de mostres es farà segons UNE 7236/71

3.5.3.- ÀRID PER ELABORAR FORMIGÓ

L’àrid que s’utilitzarà en l’elaboració del formigó complirà les condicions indicades a l’article 28 de l’EHE i tindràles característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols. És a dir:Mida mínima i màxima de l’àrid (EHE, art. 28.2):Quan no hi hagi experiència prèvia d’ús es realitzaran assaigs d’identificació, segons que s’indica a l’article 28.1de l’EHE i els corresponents a les condicions físico-químiques, físico-mecàniques i granulomètriques especificatsa l’article 28.3 de l’EHE.Esta prohibida l’utilització d’àrids que continguin sulfurs oxidables.Els àrids es transportaran i emmagatzemaran de manera que s’eviti la seva segregació i contaminació, i haurande mantindré les seves característiques gramulomètriques fins la seva incorporació a la mescla.Cada procedència diferent serà considerada com a lot independent.



Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà.Cada càrrega d’àrid anirà acompanyada d’un full de subministrament que estarà sempre a disposició de laDirecció d’Obra i en el que figuraran, com a mínim, les dades especificades a l’article 28.4 de l’EHE.

Es justificarà, per part del constructor, que l’àrid utilitzat compleix les condicions exigides en l’article 28 de l’EHE(mitjançant assaigs de laboratori o experiència prèvia) o bé justificarà explícitament que no altera especialmentles propietats exigibles al formigó, ni a curt ni a llarg termini, segons que s’indica a l’article 81.3.3 de l’EHE.

En cas d’utilitzar escòries siderúrgiques, es comprovarà que no contenen silicats inestables ni compostosferrosos, segons que s’indica a l’article 28.1 de l’EHE.

Operatius:

Es realitzarà la presa de mostres necessàries per a possibles comprovacions posteriors.


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratorihomologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en elsegons:

Estabilitat d’escòries siderúrgiques () (EHE, art. 28.1)



Mida màxima/mínima de l’àrid (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2)Contingut de fins (UNE 933-2/96) (EHE, art. 28.3.3)Coeficient de forma en graves (UNE 7238/71) (EHE, art. 28.3.3)Índex d’àrids laminars en graves (UNE 933-3/97) (EHE, art. 28.3.3)Compostos totals de sofre (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1)

# Sulfats solubles en àcids (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1)# Contingut de clorurs (UNE EN 1744-1/99) (EHE, art. 28.3.1)# Terrossos d’argila (UNE 7133/58) (EHE, art. 28.3.1)# Partícules toves (UNE 7134/58) (EHE, art. 28.3.1)# Partícules de baix pes específic (UNE 7244/71) (EHE, art. 28.3.1)# Contingut de matèria orgànica en sorres (UNE EN 1744-1/99) ( EHE, art. 28.3.1)# Equivalent de sorra EAV (UNE 83131/90) (EHE, art. 28.3.1)# Reactivitat amb els àlcalis del ciment (UNE 146507/99 EX i UNE 146508/99 EX) (EHE, art.

28.3.1)# Coeficient de friabilitat en sorres (UNE EN 1097-1/97) (EHE, art. 28.3.2)# Resistència al desgast en graves (UNE EN 1097-2/99) (EHE, art. 28.3.2)# Absorció d’aigua en sorres (UNE 83133/90) (EHE, art. 28.3.2)# Absorció d’aigua en graves (UNE 83134/90) (EHE, art. 28.3.2)# Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE EN 1367-2/99) (EHE, art. 28.3.2)

3.5.4.- CIMENT PER ELABORAR FORMIGÓ

El ciment que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plecde condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats en la “Instrucción para la recepción decementos” (RC-97) i complirà les condicions indicades a l’article 26 de l’EHE. Es a dir:

Tipus de ciment (RC-97, art. 8):Distintiu de qualitat:Altres característiques:

No s’utilitzaran lots de ciment que no vinguin acompanyats del certificat de garantia del fabricant, firmat per unapersona física (EHE, art. 81.1.1). Criteris de definició de remesa, lot i mostra (RC-97, art. 10 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic):



Documentals:

Es comprovarà que el ciment disposa de la documentació que acredita que està fabricat i comercialitzat demanera legal (RC-97, art. 10.b).

Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà ila documentació annexa, els quals contindran totes les dades indicades en l’article 9.b.1 de la RC-97.

Operatius:

Es comprovarà la temperatura del ciment de cada partida en el moment de l’arribada, segons l’article 26.2 del’EHE.

Es comprovarà, per a cada partida, que la forma de subministrament s’ajusti a les indicacions de l’article 26.2 del’EHE i de l’article 9 de la RC-97.

En cas de no disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, abans de començar les feinesde formigonat i sempre que variïn les condicions de subministrament, es realitzarà la presa de mostrescorresponent als assaigs de recepció previstos a la RC-97 (art. 10.d), als previstos al Plec de Prescripcions



Tècniques Particular i als necessaris per la determinació del contingut de clorurs (EHE, art. 81.1.2). En aquestcas, i com a mínim cada tres mesos d’obra, es comprovaran les següents especificacions: composició del ciment,principi i final d’adormiment, resistència a compressió i estabilitat de volum.

En cas de disposar d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, els assaigs de recepció podransubstituir-se per una còpia del corresponent certificat, segons s’indica als articles 10.b de la RC-97 i 81.1.2 del’EHE. En aquest cas, la direcció d’obra pot, mitjançant comunicació escrita, dispensar de la realització delsassaigs previstos al Plec de Prescripcions Tècniques Particulars, de la determinació del contingut de clorurs i deles comprovacions trimestrals esmentades al paràgraf anterior, que seran substituïdes per la documentaciód’identificació del ciment junt amb els resultats de l’autocontrol. (RC-97, art. 10.b; EHE, art. 81.1.2; Decret375/88, annex 1).

Es realitzarà una presa de mostres preventiva, segons s’indica en els articles 81.1.2 de l’EHE i 10.c de la RC-97.


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratorihomologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació especificats per a cadatipus de ciment a la RC-97 i/o especificats en el segon parèntesi:

Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96)Residu insoluble (UNE EN 196-2/96)Contingut de sulfats (UNE EN 196-2/96)Contingut de clorurs (UNE 80217/91) (EHE, art. 30.1)Putzolanicitat (UNE EN 196-5/96)Principi i final d’adormiment (UNE EN 196-3/96)Estabilitat de volum (UNE EN 196-3/96)Resistència a compressió (UNE EN 196-1/96)Composició potencial del clinker (UNE 80304/86)Calor d’hidratació (UNE 80118/86 EX)Índex de blancor (UNE 80117/87 EX)Alúmina (UNE 80217/91)Àlcalis (UNE 80217/91)Finor de molta (UNE 80122/91 o UNE 80108/86)Pes específic (UNE 80103/86)Superfície específica Blaine (UNE 80122/91)Humitat (UNE 80220/85)Òxid de calç lliure (UNE 80243/86)Titani (UNE 80228/88 EX)Composició i especificacions dels ciments comuns (UNE 80301/96)Composició i especificacions dels ciment resistents a sulfats i/o a l’aigua del mar (UNE 80303/96)Composició i especificacions dels ciments blancs (UNE 80305/96)Composició i especificacions del ciments de baix calor d’hidratació (UNE 80306/96)Composició i especificacions dels ciment per usos especials (UNE 80307/96)Composició i especificacions dels ciments d’aluminat de calci (UNE 80310/96)Fals adormiment (UNE 80114/96) (EHE, art. 26.2)

3.5.5.- ADDITIUS PER A FORMIGÓ

Els additius que s’utilitzaran en l’elaboració del formigó s’incorporaran en una proporció no superior al 5% del pesde ciment, segons l’article 29.1 de l’EHE i tindran les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec decondicions, pressupost i plànols. És a dir:

Tipus d’additiu:Proporció:

Esta prohibida l’utilització d’additius que continguin clorurs, sulfurs, sulfits o altres components químics que puguinproduir o afavorir la corrosió de les armadures.

En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà el



nombre, forma i freqüència necessaris per realitzar els controls següents:


Documentals:

Es controlarà, per a cada additiu diferent, la seva designació, segons s’indica a l’article 29.1 de l’EHE.

Es comprovarà el certificat d’assaigs previs per a cada additiu diferent, segons que s’indica a l’article 81.4.2 del’EHE.

Es comprovarà el certificat de garantia del fabricant, signat per persona física, per a cada additiu diferent agregaten les proporcions i condicions previstes, segons els articles 29.1 i 81.4 de l’EHE.

Es comprovarà el certificat de laboratori conforme l’additiu no conté compostos químics que puguin afavorir lacorrosió de les armadures, per a cada additiu diferent i segons l’article 81.4.2 de l’EHE.

Operatius:

En cas de formigó fet a l’obra, es comprovarà l’etiquetat en cada subministrament, segons que s’indica en elsarticles 29.1 i 81.4 de l’EHE.

Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors.


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratorihomologat i amb la metodologia referenciada entre parèntesi:

Anàlisi infraroig (UNE EN 480-6/97)Residu sec en additius líquids (UNE EN 480-8/97)Pèrdua de massa en additius secs (UNE 83206/85)Pèrdua per calcinació (UNE 83207/85)Residu insoluble en aigua destil•lada (UNE 83208/85)Contingut d’aigua no combinada (UNE 83209/86)Contingut d’halogenurs totals (UNE 8210/88 EX)Contingut de compostos de sofre (UNE 83211/87 EX)Pes específic en additius líquids (UNE 83225/86)Densitat aparent en additius sòlids (UNE 83226/86)Determinació del pH (UNE 83227/86)Determinació de la consistència mitjançant la taula de cops (UNE 83258/88 EX)Determinació del contingut d’aire inclòs (UNE 83259/88 EX)

La presa de mostres es farà segons UNE 83254/87 EX.

En el cas d’haver d’efectuar assaigs sobre mostres de formigó, aquestes es prepararan segons la UNE 480-1/98.

3.5.6.- ADDICIONS PER ELABORAR FORMIGÓ: CENDRES VOLANTS, FUM DE SÍLICE

L’utilització d’addiccions sols es podrà fer amb coneixement del sol•licitant del formigó i l’autorització expressade la direcció de l’obra. En qualsevol cas es compliran les condicions indicades a l’article 29.2 de l’EHE.

Percentatge de cendres volants respecte el pes de ciment:Percentatge de fum de sílice respecte el pes de ciment:

En cas d’utilitzar addicions en l’elaboració del formigó, es farà servir sempre ciment del tipus CEM I. A més, enestructures d’edificació, la quantitat de cendres volants no excedirà del 35% i la de fum de sílice del 10% del pesdel ciment.

Cal considerar que ambdues addicions poden produir una disminució del pH, accelerant la carbonatació si no es



protegeix el formigó.

Abans d’iniciar l’obra, i cada cop que es produeixi una modificació de les característiques de qualitat del producte,es realitzaran en un laboratori homologat els assaigs previstos a l’article 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tractide cendres volants o fum de sílice. La determinació de l’índex d’activitat resistent es farà amb ciment de lamateixa procedència que el previst per executar l’obra.

Per comprovar l’homogeneïtat del subministrament, com a mínim cada tres mesos, es determinarà per lescendres volants el contingut d’anhídrid sulfúric, la pèrdua al foc i la finor, i pel fum de sílice el contingut de clorursi la pèrdua al foc.



Documentals:

Es comprovarà el certificat de garantia, emès per un laboratori homologat, conforme l’addició no conté compostosquímics que puguin afectar la durabilitat del formigó o afavorir la corrosió de les armadures, i a més compleix lesespecificacions de l’article 29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice, d’acordamb les indicacions de l’article 81.4 de l’EHE.

Operatius:

Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors.


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratorihomologat, amb la metodologia referenciada entre parèntesi i els criteris d’acceptació que consten als articles29.2.1 ó 29.2.2 de l’EHE, segons es tracti de cendres volants o fum de sílice:

Contingut d’anhídrid sulfúric (UNE EN 196-2/96)Contingut de clorurs ( UNE 80217/91)Contingut d’òxid de calç lliure (UNE EN 451-1/95)Pèrdua al foc (UNE EN 196-2/96)Finor (UNE EN 451-2/95)Índex d’activitat resistent (UNE EN 196-1/96)Expansió (UNE EN 196-3/96)Contingut d’òxid de silici (UNE EN 196-2/96)

3.5.7.- FORMIGÓ FET A L’OBRA

El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra serà elaborat “in situ”, complirà les condicions indicades a l’article69.3 de l’EHE i i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost iplànols.

Element a construir:Tipus de formigó (en massa o armat, EHE, art. 39.2):Resistència (EHE, art. 39.2):Consistència (EHE, art. 30.6):Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2):Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2):Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2):Relació màxima aigua/ciment (EHE, art. 37.3.2):Altres característiques:Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3):Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88):



Criteri de divisió de lots (EHE, art. 88.4 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic):


CONTROL PREVI A L’INICI DE L’OBRA

En els casos previstos a l’article 37.3.2. (classes d’exposició III ó IV, o qualsevol classe específica d’exposició)i prèviament a l’inici de les operacions de formigonat caldrà comprovar el compliment de les especificacionsrelatives a la durabilitat del formigó, contingut mínim de ciment i relació màxima aigua/ciment, validant lesdosificacions proposades. Aquesta comprovació es farà mitjançant l’assaig de penetració d’aigua sota pressió(UNE 83309/90 EX) segons s’especifica a l’article 85.2 i amb els criteris d’acceptació que consten a l’article 85.3.de l’EHE.

Justificació per part del constructor (mitjançant experiència o assaigs previs) que el formigó resultant de lesdosificacions previstes compleix les condicions exigides en l’article 30 de l’EHE i en el plec de condicions, segonsel que s’indica a l’article 68 de l’EHE.


Documentals:

Es comprovarà mitjançant les anotacions al llibre registre de fabricació del formigó que aquest s’ha fabricatsegons les dosificacions previstes i prèviament acceptades per la direcció d’obra (EHE, art. 69.3).

Operatius:

Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE.

Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lots indicatanteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies.

Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE83300/84).

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col•locació en obra.


Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de lesnormes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de tolerància expressats en l’article 88 de l’EHE:

Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88)Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88)

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb lametodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesi:

Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2)Ió-clorur total (EHE, art. 30.1)Densitat (UNE 83317/91)Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89)Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)

3.5.8.- FORMIGÓ FABRICAT EN CENTRAL

El formigó que s’utilitzarà en l’execució de l’obra procedirà de central formigonera, complirà les condicionsindicades a l’article 69.2 de l’EHE i tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec decondicions, pressupost i plànols. És a dir: (veure EHE, art. 69.2.8)

Element a construir:



Designació del formigó per propietats:Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2):

Resistència (EHE, art. 39.2):Consistència (EHE, art. 30.6):Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2):Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2):

Designació del formigó per dosificació:Tipus (en massa, armat o pretesat, EHE, art. 39.2):Consistència (EHE, art. 30.6):Mida màxima del granulat (EHE, art. 28.2):Tipus d’ambient (EHE, art. 8.2):Contingut mínim de ciment (EHE, art. 37.3.2):

Designació, classe resistent i característiques addicionals del ciment (RC-97):Altres característiques:

Coeficient de minoració adoptat en el càlcul (EHE, art. 15.3):

Modalitat dels assaigs de control (EHE, art. 88):




Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà,signat per persona física, el qual contindrà totes les dades indicades en l’article 69.2.9.1 de l’EHE.

Es comprovarà el nivell d’homologació de la central productora, que pot ser un distintiu oficialment reconegut oun certificat CC-EHE (EHE, art. 81).

Operatius: Es comprovarà la consistència en la forma, freqüència i toleràncies indicades en l’article 83 de l’EHE.

Es realitzaran provetes segons l’article 88 de l’EHE, en el nombre necessari i amb el criteri de divisió de lotsindicat anteriorment, per tal de disposar de dades de resistència a compressió a 7 i 28 dies.

Es realitzarà la presa de mostres necessària per a possibles comprovacions posteriors (d’acord amb l’UNE83300/84).

En cas de formigons fabricats en una central que no disposi d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, es realitzaran els assaigs de recepció en obra dels components del formigó, segons que s’indica a l’article81 de l’EHE.

Sota l’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà aplicar una reducció en el nombre d’amassaments aassajar per cada lot segons s’estableix a l’apartat 3 de l’annex al Decret 375/88.

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i de la seva col•locació en obra.


Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb les indicacions de lesnormes referenciades entre parèntesi i amb els criteris de toleràncies expressats en l’article 88 de l’EHE:

Resistència a compressió als 7 dies (EHE, art. 88)Resistència a compressió als 28 dies (EHE, art. 88)



En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, amb lametodologia i els criteris d’acceptació referenciats entre parèntesi:

Mida màxima del granulat (UNE EN 933-2/96) (EHE, art. 28.2)Ió-clorur total (EHE, art. 30.1)Densitat (UNE 83317/91)Resistència als cicles glaç-desglaç (ASTM C-666/89)Penetració d’aigua sota pressió (UNE 83309/90 EX) (EHE, art. 85)

3.5.9.- RODONS D’ACER PER A FORMIGÓ

Els rodons d’acer per armar que s’utilitzaran en l’obra compliran les condicions indicades a l’article 31 de l’EHEi tindran les característiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols: És a dir:

Designació (EHE, art. 31):Diàmetres:Distintiu de qualitat (EHE, art. 31.5.1):Altres característiques:

No s’utilitzaran partides d’acer que no vinguin acompanyades del certificat de garantia del fabricant, firmat peruna persona física (EHE, art. 90.1).

Nivell de control (EHE, art. 90):


En cas que no quedi expressament indicat, l’aparellador o arquitecte tècnic responsable de l’obra establirà elnombre, forma, freqüència i toleràncies necessaris per realitzar els controls següents:


Documentals:

Es controlarà, per cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l’albarà i allò especificaten el projecte.

En el cas d’acers certificats, aquells que disposen d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE, essol•licitarà per cada partida l’acreditació d’aquest distintiu i el certificat de garantia del fabricant (EHE, art. 31.5.1).

Els acers no certificats aniran acompanyats, per cada partida, dels assaigs corresponents, fets en un laboratorihomologat, conforme compleixen les exigències establertes a l’EHE (EHE, art. 31.5.2).

En barres corrugades i malles electrosoldades es sol•licitarà, per a cada subministrador i tipus d’acer, el certificatespecífic d’adherència, segons que s’indica al article 31 de l’EHE.

Operatius:

Es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.2 i 90.3 de l’EHE, amb l’objecte deverificar que la secció equivalent compleix les especificacions de l’article 31.1 de l’EHE.

En barres corrugades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, segons l’article 90.3 de l’EHE, ambl’objecte de verificar que les característiques dels resalts s’ajusten a les variacions consignades obligatòriamenten el certificat específic d’adherència, segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE (control normal).

En barres corrugades i malles electrosoldades, es realitzaran les determinacions necessàries per lot, ambl’objecte de verificar el gravat de les marques d’identificació (tipus d’acer, país d’origen i marca del fabricant)segons que s’indica a l’article 31.2 de l’EHE.



Es comprovarà l’absència d’esquerdes en les zones de doblegat i ganxos d’ancoratge, mitjançant inspecció visual(control a nivell reduït) o després de l’assaig de doblegat - desdoblegat segons s’indica a l’article 31.2 de l’EHE(control a nivell normal).

En el cas d’existir unions per soldadura es comprovarà l’aptitud pel soldatge segons l’article 90.4 de l’EHE.

Com a mínim dos cops al llarg de l’obra es determinarà el límit elàstic, la carrega de trencament i l’allargamenten trencament en una proveta de cada diàmetre, tipus i subministrador d’acer, segons l’article 90.3 de l’EHE(control normal).

En el cas de les malles electrosoldades aquestes determinacions es faran sobre dos assaigs per cada diàmetreprincipal utilitzat, e inclouran l’assaig de resistència a l’arrencament del nus soldat (EHE, art. 90.3) (controlnormal).

Es realitzarà la presa de mostres necessària per a la possible realització de posteriors assaigs de comprovació.

En el cas d’acers certificats, que disposin d’un distintiu oficialment reconegut o un certificat CC-EHE i sotal’autorització expressa de la direcció d’obra es podrà deixar d’assajar l’acer en les condicions que estableixl’apartat 2 de l’annex al Decret 375/88.

Totes les provetes disposaran de marca identificativa del lot al qual pertanyen i la seva col•locació en obra.


Es realitzaran prescriptivament les següents determinacions en laboratori homologat, amb la metodologiareferenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon:

Límit elàstic (UNE, 7474-1/92) (EHE, art. 90.5)Càrrega de trencament (UNE 7474-1/92) (EHE, art. 90.5)Allargament en trencament (UNE 7474-1/92) (EHE, art. 90.5)Doblegat-desdoblegat (UNE 36068/94 i EHE, art. 31.2 i 31.3) (EHE, art. 90.5)Resistència a l’arrencament del nus soldat (UNE 36462/80) (EHE, art. 90.5)

En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratorihomologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon:

Soldatge (EHE, art. 90.4) (EHE, art. 90.5)Adherència (UNE 36740/98) (EHE, art. 31.2)

3.5.10.- ACER LAMINAT PER A ESTRUCTURES

L’acer que s’utilitzarà en l’execució de l’obra tindrà les característiques que s’especifiquen en la memòria, plecde condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Norma Básica de la Edificación.Estructuras de acero en edificación” (NBE-EA-95). És a dir:

Classe (NBE-EA-95, art. 2.1.1):Sèrie (NBE-EA-95, art. 2.1.6.1):Tipus i ubicació indicats als plànols.

Coeficient de majoració de càrregues adoptat en el càlcul (NBE-EA-95, art 3.1.5):

Criteri de divisió de lots (NBE-EA-95, art. 2.1.5.2 o a definir per l’aparellador o arquitecte tècnic):

S’identificarà sempre als plànols el lot al qual pertany cada perfil utilitzat.





Documentals:Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà.

Es controlarà la garantia del fabricant per a cada classe d’acer, segons que s’indica a l’article 2.1.5.1 de la NBE-EA-95.

Operatius:

Es comprovarà l’existència de la marca d’identificació, segons que s’indica a l’article 2.1.6.2 de la NBE-EA-95.

Es comprovarà que els possibles defectes superficials del producte s’ajusten al que s’indica a l’article 2.1.6.3 dela NBE-EA-95.

Es comprovarà que els possibles defectes dimensionals del producte s’ajusten al que s’indica a l’article 2.1.6.3de la NBE-EA-95.


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, en laboratorihomologat i amb les indicacions i criteris d’acceptació de les normes referenciades entre parèntesi:

Límit elàstic (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5)Resistència a tracció (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5)Allargament fins trencament (UNE 7474-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5)Doblegat sobre mandrí (UNE 7472/89) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5)# Resiliència (UNE 7475-1/92) (NBE-EA-95, art. 2.1.2 i 2.1.5)# Estat de desoxidació (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5)# Contingut de carboni en colada i producte (UNE 7014/50, UNE 7331/75, UNE 7349/76) (NBE-EA-95,

art. 2.1.3 i 2.1.5)# Contingut de fòsfor en colada i producte (UNE 7029/51) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5)# Contingut de sofre en colada i producte (UNE 7019/50) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5)# Contingut de nitrògen en colada i producte (UNE 36317-1/85) (NBE-EA-95, art. 2.1.3 i 2.1.5)# Contingut de silici en colada i producte (UNE 7028/1 R75) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.7)# Contingut de manganès en colada i producte (UNE 7027/51) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.7)# Duresa Brinell (UNE 7422/85) (NBE-EA-95, art. 2.1.5.8)

3.5.11.- MAONS AMB FUNCIÓ ESTRUCTURAL

Els maons s’utilitzaran en l’execució de l’obra tindran les característiques que s’especifiquen en la memòria, plecde condicions, pressupost i plànols, d’acord amb els criteris indicats a la “Norma Básica de la Edificación. Murosresistentes de fábrica de ladrillo” (NBE-FL-90) i en el “Pliego General de Condiciones para la recepción de ladrilloscerámicos en las obras de construcción” (RL-88) i que, en resum, són els següents:

Classe (vist o no vist: RL-88, apt. 3):Tipus (massís, calat o foradat: RL-88, apt. 2):Dimensions (RL-88, apt. 4):Resistència a compressió (NBE-FL-90, art. 2.2 i RL-88, apt. 4.2):Geladicitat (RL-88, apt. 4.2):Distintiu de qualitat, segell INCE o equivalent (RL-88, apt. 6.6): En el cas de que no es demani,indicació expressa en aquest sentit

La definició de “partida” i “mostra” es realitzarà segons els apartats 6.1 i 6.2 de la RL-88, identificant sempre elsubministrament amb el seu destí a l’obra.





Documentals:

Es controlarà, per a cada subministrament diferent, la correspondència entre la comanda, l’albarà i allò especificaten el projecte, segons les indicacions de l’apartat 5.2 de la RL-88.

Es sol•licitarà, per a cada subministrament i tipus de maó, el document de garantia del fabricant de la resistènciaa compressió, segons que s’indica a l’apartat 4.2 de la RL-88.

Si els maons no disposen de distintiu de qualitat, es comprovarà, per a cada subministrador i tipus de maó, lacertificació dels assaigs realitzats en laboratori, segons l’apartat 6.4 de la RL-88.

Si els maons tenen segell INCE o equivalent, es comprovarà, per a cada subministrador i tipus de maó, lavigència i documentació del distintiu de qualitat.

Operatius:

Es verificarà la correspondència entre la mostra de contrast i la partida subministrada, segons l’apartat 6.4 de laRL-88.

Es comprovarà la inexistència de fissures no tolerables, segons l’apartat 4.3 de la RL-88.Es comprovarà la inexistència d’exfoliacions, segons l’apartat 4.3 de la RL-88.Es comprovarà la inexistència d’escrostonats per pinyol, segons l’apartat 4.3 de la RL-88.


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents en laboratorihomologat, amb la metodologia referenciada en el primer parèntesi i els criteris d’acceptació indicats en el segon:

Dimensions i forma (UNE 67030/85) (RL-88, apt. 4.1)Resistència a compressió (UNE 67026/84) (RL-88, apt. 7.2)Eflorescència (UNE 67029/85) (RL-88, apt. 4.2)Succió (UNE 67031/85) (RL-88, apt. 4.2)Geladicitat (UNE 67028/84) (RL-88, apt. 4.2)Massa (RL-88, apt. 7.2) (RL-88, apt. 4.2)

3.5.12.- SISTEMES DE SOSTRES PREFABRICATS

Els sistemes de sostres (biguetes i peces d’entrebigat) que s’utilitzaran en l’execució de l’obra tindran lescaracterístiques que s’especifiquen en la memòria, plec de condicions, pressupost i plànols, d’acord amb elscriteris indicats a la “Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón armadoo pretensado” (EF-96) i “Instrucción de Hormigón Estructural” (EHE). És a dir:

Per les biguetes:Tipus (armada, pretesada, ...):Forma (semibigueta, ...):Cantell:Llum màxima:

Per les peces d’entrebigat:Tipus (resistent o no):Material (ceràmic, morter de ciment, ...):

Pel conjunt del sistema:Intereix:Distintiu de qualitat:

Coeficient de majoració de càrregues emprat en el càlcul (EF-96, art. 6.1 i EHE, art. 12):





Documentals:

Es controlarà la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació de l’albarà.

Es comprovarà, per a cada sistema de sostre, l’autorització d’ús, segons s’indica a l’article 10.1 de l’EF-96.

Es sol•licitarà, per a cada sistema de sostre, la justificació documental del fabricant garantitzant lescaracterístiques especificades a l’autorització d’ús, segons que s’indica a l’article 9.1 de l’EF-96. Aquestacomprovació no caldrà fer-la si el sistema de sostre te un distintiu de qualitat oficialment reconegut.

Operatius:

Es comprovarà el gravat del codi d’identificació de cada bigueta (fabricant i tipus), segons l’article 9.1 de l’EF-96.

Es controlarà el bon estat aparent de les peces d’entrebigat.

Es verificaran les característiques geomètriques i d’armat reflectides en l’autorització d’us del sistema de sostre,segons que s’indica a l’article 9.1 de l’EF-96.

Es comprovarà la compatibilitat entre biguetes i peces d’entrebigat, per a la seva utilització conjunta, d’acord ambl’article 4.1 de l’EF-96.


En cas de dubte raonable, la Direcció Facultativa es reserva el dret de fer els assaigs següents, d’acord ambl’article 9 de l’EF-96, en laboratori homologat i amb els criteris referenciats entre parèntesi:

Per les biguetes:Col·locació d’armadures (EF-96, art. 2 i EHE, art. 66, 67 i 37.2.4)Armadures passives (EF-96, art. 2.1 i EHE, art. 31)Armadures actives (EF-96, art. 2.2 i EHE, art. 32)Quantia mínima (EHE, art. 42.3)Armadura transversal (EHE, art. 44)Formigó (EHE, art. 30)Destesat i fissuració (EHE, art. 49)

Per les peces d’entrebigat:Càrrega (EF-96, art. 3.1).Resistència al foc (UNE 23727/90) (EF-96, art. 3.1).Resistència a compressió (EF-96, art. 3.2), en el cas d’entrebigats resistents.





3.6.- ANNEX 6. JUSTIFICACIÓ DE PREUS

PROJECTE BÀSIC I D´EXECUCIÓ DE CONSTRUCCIÓ D´UNA ESCULLERA I REHABILITACIÓ DE LA FONT DE PESSONADAPromotor: AJUNTAMENT DE CONCA DE DALTArquitecte: ARTUR JUANMARTÍ SOLÉData: OCTUBRE DE 2008 Arxiu:ESCULLERA-FONT

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 1

MÀ D'OBRA

CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€20,27h Oficial 1aA0121000

€20,27h Oficial 1a paletaA0122000

€20,27h Oficial 1a encofradorA0123000

€20,27h Oficial 1a ferrallistaA0124000

€20,27h Oficial 1a picapedrerA0126000

€20,27h Oficial 1a col.locadorA0127000

€20,27h Oficial 1a pintorA012D000

€20,59h Oficial 1a manyàA012F000

€20,94h Oficial 1a lampistaA012J000

€20,94h Oficial 1a muntadorA012M000

€20,27h Oficial 1a d'obra públicaA012N000

€17,98h Ajudant encofradorA0133000

€17,98h Ajudant ferrallistaA0134000

€17,98h Ajudant picapedrerA0136000

€17,98h Ajudant pintorA013D000

€18,04h Ajudant manyàA013F000

€17,95h Ajudant lampistaA013J000

€16,82h ManobreA0140000

€17,52h Manobre especialistaA0150000



MAQUINÀRIA


€16,61h Compressor amb dos martells pneumàticsC1101200

€68,41h Retroexcavadora amb martell trencadorC1105A00

€2,94h Dipòsit d'aire comprimit de 180 m3/hC110A0G0

€14,49h Equip de màquina de serra de disc de diamant per a tallarC110U070

€57,15h Pala carregadora mitjana sobre pneumàtics, de 117 kWC1311120

€80,01h Pala carregadora mitjana sobre erugues, de 119 kWC1311270

€178,43h Pala carregadora gran sobre erugues, de 119 kWC1311280

€43,12h Retroexcavadora petitaC1315010

€61,59h Retroexcavadora mitjanaC1315020

€58,09h Motoanivelladora petitaC1331100

€67,52h Corró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 tC13350C0

€8,52h Picó vibrant amb placa de 60 cmC133A0K0

€32,95h Camió per a transport de 7 tC1501700

€52,21h Camió per a transport de 20 tC1501900

€43,45h Camió cisterna de 8 m3C1502E00

€46,92h Camió gruaC1503000

€49,39h Camió grua de 5 tC1503500

€24,38h Dúmper d'1,5 t de càrrega útil, amb mecanisme hidràulicC1505120

€154,28h Camió amb bomba de formigonarC1701100

€1,76h Formigonera de 165 lC1705600

€4,91h Regle vibratoriC2005000

€3,05h MotoserraCRE23000



MATERIALS


€1,07m3 AiguaB0111000

€20,07t Sorra de pedrera de pedra granítica per a mortersB0312020

€16,64m3 Sauló sense garbellarB0321000

€18,78t Grava de pedrera de pedrera de pedra granítica, per a drensB0332020

€22,38m3 Tot-u naturalB0371000

€25,84m3 Pedra calcària per a maçoneriaB0432100

€232,86m3 Pedra llosenca calcària del país per a pavimentació.B043210Z

€12,69t Bloc de pedra per a formació d'esculleres de pedra calcàriade 400 a 800 kg de pes

B0442700

€103,68t Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segonsUNE-EN 197-1, en sacs

B0512401

€74,96t Ciment pòrtland amb escòria CEM II/B-S 32,5, en sacsB0514301

€119,90t Ciment pòrtland blanc compost BL II 22,5, en sacsB051E101

€0,09kg Calç aèria CL 90 per a construccióB0532310

€65,32m3 Formigó HM-20/P/20/I de consistència plàstica, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició I

B064300C

€63,67m3 Formigó HM-20/P/40/I de consistència plàstica, grandàriamàxima del granulat 40 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició I

B064500C

€83,08m3 Formigó HM-30/B/20/I+E de consistència tova, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició I+E

B064E26B

€77,14m3 Formigó HA-25/F/20/IIa de consistència fluida, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició IIa

B065960A

€74,24m3 Formigó HA-25/B/20/IIa de consistència tova, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició IIa

B065960B

€72,78m3 Formigó HA-25/P/20/IIa de consistència plàstica, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició IIa

B065960C

€44,39t Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), en sacs,de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2

B0710150

€40,62t Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), a granel,de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2

B0710250

€2,92kg Colorant en pols per a morterB0818110

€1,12kg Filferro recuit de diàmetre 1,3 mmB0A14200



MATERIALS


€1,02kg Filferro recuit de diàmetre 3 mmB0A14300

€1,17kg Clau acerB0A31000

€0,82kg Acer en barres corrugades B 500 S de límit elàstic >= 500N/mm2

B0B2A000

€1,89m2 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 20x20cm, D:6-6 mm, B 500 SD, 6x2,2 m, segons UNE 36092

B0B34254

€5,18m2 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 20x20cm, D:10-10 mm, B 500 SD, 6x2,2 m, segons UNE 36092

B0B34257

€0,46m Tauló de fusta de pi per a 10 usosB0D21030

€214,90m3 Llata de fusta de piB0D31000

€2,66m2 Tauler elaborat amb fusta de pi, de 22 mm de gruix, per a 5usos

B0D71120

€1,02m2 Plafó metàl.lic de 50x60 cm per a 50 usosB0D81380

€1,26u Motlle metàl.lic per a encofrat de caixa d'embornal de70x30x85 cm, per a 150 usos

B0DF6F0A

€0,20m FleixB0DZ4000

€2,32l DesencofrantB0DZA000

€0,22u Part proporcional d'elements auxiliars per a plafonsmetàl.lics, de 50x60 cm

B0DZP300

€0,33u Maó massís d'elaboració manual, de 290x140x40 mm,categoria I, HD, segons la norma UNE-EN 771-1

B0F11240

€0,26u Maó calat, de 290x140x100 mm, per a revestir, categoria I,HD, segons la norma UNE-EN 771-1

B0F1D2A1

€1,31kg Acer A/37-B, en perfils conformats sèrie L, U, C, Z, omega,treballat al taller i amb una capa d'imprimació antioxidant

B44Z205A

€0,91kg Acer A/42-B, per a reforç d'elements d'encastament,recolzament i rigiditzadors, en perfils laminats sèrie L, LD, T,rodó, quadrat, rectangular, planxa, treballat al taller i amb unacapa d'imprimació antioxidant

B44Z5A2A

€7,50m Bigueta de formigó pretesat de 17 a 18 cm d'alçària, ambarmadura activa de tensió superior a 131 kN

B4LF0404

€5,92m Revoltó industrialitzat de morter de ciment per a un intereixde 70 cm i alçària de 22 cm

B4LZ570N

€9,90kg Esmalt sintèticB89ZB000

€13,30kg Pintura partícules metàl.liquesB89ZM000

€12,74kg Pintura mineral al silicat d'un component, amb colord'intensitat forta, per a exteriors

B89ZNU40

€9,51kg Imprimació antioxidantB8ZAA000



MATERIALS


€10,22l Diluent de pintura mineral al silicat per a interiors i exteriorsB8ZAT030

€10,62kg Pintura de fons a base de silicats, per a exteriorsB8ZAT130

€65,69u Trapa practicable de planxa d'acer galvanitzat, per a un buitd'obra de 60x60 cm, amb bastiment de perfils laminatsgalvanitzats L 40+4 mm, amb frontisses, maneta, pany i clau

BADT1111

€78,87m2 Reixa amb bastiment perimetral de perfils L 30x30 mm,separadors de perfils T 30x30 mm, d'acer laminat, i plafonsde malla deploye 40x10 mm amb xapa d'1 mm de gruix,galvanitzada, superfície màxima plafó 2,5 m2

BB32U010

€63,92u Bastiment i reixa practicable per a embornal, de fosa grisa de800x364x50 mm exteriors i 52 kg de pes

BD5ZJJJ0

€8,59m Tub de PVC de 200 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, per anarformigonat amb unió elàstica amb massilla adhesiva depoliuretà

BD7F4570

€117,91u Bastiment circular i tapa circular de fosa dúctil per a pou deregistre, abatible i amb tanca, pas lliure de 600 mm dediàmetre i classe D400 segons norma UNE-EN 124

BDDZ6DD0

€112,40u Bastiment quadrat i tapa quadrada de fosa dúctil per a pericóde serveis, recolzada, pas lliure de 700x700 mm i classeB125 segons norma UNE-EN 124

BDKZHLB0



ELEMENTS COMPOSTOS


€77,60m3 Morter de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L i sorrade pedra granítica amb 250 kg/m3 de ciment, amb unaproporció en volum 1:6 i 5 N/mm2 de resistència acompressió, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

D0701641 Rend.: 1,000

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

17,52000/R 17,520001,000A0150000 =xManobre especialistah

Subtotal... 17,52000 17,52000Maquinària:

1,23200/R 1,760000,700C1705600 =xFormigonera de 165 lh

Subtotal... 1,23200 1,23200Materials:

0,214001,070000,200B0111000 =xAiguam332,7141020,070001,630B0312020 =xSorra de pedrera de pedra granítica per a morterst25,92000103,680000,250B0512401 =xCiment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segons

UNE-EN 197-1, en sacst

Subtotal... 58,84810 58,84810

COST DIRECTE 77,60010

77,60010COST EXECUCIÓ MATERIAL

€0,00M3 MORTER DE CIMENT PÒRTLAND AMB FILLER CALCARICEM II/B-L I SORRA DE PEDRA GRANÍTICA AMB 380KG/M3 DE CIMENT, AMB UNA PROPORCIÓ EN VOLUM1:4 I 10 N/MM2 DE RESISTÈNCIA A COMPRESSIÓ,ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L

D0701821 Rend.: 1,000

€101,59m3 Morter mixt de ciment pòrtland amb escòria CEM II/B-S, calçi sorra de pedra granítica amb 200 kg/m3 de ciment, ambuna proporció en volum 1:2:10, elaborat a l'obra ambformigonera de 165 l

D070A4D1 Rend.: 1,000






0,214001,070000,200B0111000 =xAiguam330,7071020,070001,530B0312020 =xSorra de pedrera de pedra granítica per a morterst14,9920074,960000,200B0514301 =xCiment pòrtland amb escòria CEM II/B-S 32,5, en sacst36,000000,09000400,000B0532310 =xCalç aèria CL 90 per a construcciókg

Subtotal... 81,91310 81,91310



ELEMENTS COMPOSTOS




€98,59m3 Morter mixt de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L,calç i sorra de pedra granítica amb 250 kg/m3 de ciment,amb una proporció en volum 1:1:7 i 5 N/mm2 de resistènciaa compressió, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

D070A6C1 Rend.: 1,000






0,214001,070000,200B0111000 =xAiguam330,1050020,070001,500B0312020 =xSorra de pedrera de pedra granítica per a morterst25,92000103,680000,250B0512401 =xCiment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segons


22,500000,09000250,000B0532310 =xCalç aèria CL 90 per a construcciókg

Subtotal... 78,73900 78,73900Altres:

% 0,1839618,396001,00A%AUX001 =S/Despeses auxiliars sobre la mà d'obra%

Subtotal... 0,18396 0,18396



€1,07kg Acer en barres corrugades elaborat a l'obra i manipulat ataller B 500 S, de límit elàstic >= 500 N/mm2

D0B2A100 Rend.: 1,000


0,10135/R 20,270000,005A0124000 =xOficial 1a ferrallistah0,08990/R 17,980000,005A0134000 =xAjudant ferrallistah


0,011421,120000,0102B0A14200 =xFilferro recuit de diàmetre 1,3 mmkg0,861000,820001,050B0B2A000 =xAcer en barres corrugades B 500 S de límit elàstic >= 500

N/mm2kg

Subtotal... 0,87242 0,87242Altres:




ELEMENTS COMPOSTOS

CODI UA DESCRIPCIÓ PREUSubtotal... 0,00191 0,00191



€2,23m2 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaboradaa l'obra i manipulada a taller ME 20 x 20 cm D: 6 - 6 mm B500 SD 6 x 2,2 m, segons UNE 36092

D0B34286 Rend.: 1,000




2,079001,890001,100B0B34254 =xMalla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 20x20cm, D:6-6 mm, B 500 SD, 6x2,2 m, segons UNE 36092

m2



Subtotal... 0,00153 0,00153



€5,97m2 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaboradaa l'obra i manipulada a taller ME 20 x 20 cm D: 10 - 10 mm B500 SD 6 x 2,2 m, segons UNE 36092

D0B3428A Rend.: 1,000




5,698005,180001,100B0B34257 =xMalla electrosoldada de barres corrugades d'acer ME 20x20cm, D:10-10 mm, B 500 SD, 6x2,2 m, segons UNE 36092

m2



Subtotal... 0,00268 0,00268




ELEMENTS COMPOSTOS

CODI UA DESCRIPCIÓ PREU5,96843COST EXECUCIÓ MATERIAL

€120,96m3 Pedra calcària carejada per a maçoneriaD6111211 Rend.: 1,000Unitats Preu Parcial Import€

Mà d'obra:60,81000/R 20,270003,000A0126000 =xOficial 1a picapedrerh26,97000/R 17,980001,500A0136000 =xAjudant picapedrerh


32,3000025,840001,250B0432100 =xPedra calcària per a maçoneriam3

Subtotal... 32,30000 32,30000Altres:


Subtotal... 0,87780 0,87780





PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€113,59m Barana d'acer A/37-B, amb passamà de tub de diàmetre 60mm i 4 mm de gruix, 3 travessers repartits de diàmetre 30mm i 3 mm de gruix i muntants cada 200 cm formats amb T80.80.9 mm, d'acord amb els plànols, de 100 cm d'alçària,ancorada amb fixacions mecàniques sobre el paviment,deixada perfectament muntada i acabada.

EB121AAZ Rend.: 0,800P- 1


12,66875/R 20,270000,500A0122000 =xOficial 1a paletah12,86875/R 20,590000,500A012F000 =xOficial 1a manyàh18,04000/R 18,040000,800A013F000 =xAjudant manyàh16,82000/R 16,820000,800A0140000 =xManobreh


32,750001,3100025,000B44Z205A =xAcer A/37-B, en perfils conformats sèrie L, U, C, Z, omega,treballat al taller i amb una capa d'imprimació antioxidant

kg

9,100000,9100010,000B44Z5A2A =xAcer A/42-B, per a reforç d'elements d'encastament,recolzament i rigiditzadors, en perfils laminats sèrie L, LD, T,rodó, quadrat, rectangular, planxa, treballat al taller i amb unacapa d'imprimació antioxidant

kg

1,01585101,585100,010D070A4D1 =xMorter mixt de ciment pòrtland amb escòria CEM II/B-S, calç isorra de pedra granítica amb 200 kg/m3 de ciment, amb unaproporció en volum 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonerade 165 l

m3

Subtotal... 42,86585 42,86585

COST DIRECTE 103,2633510,3263410,00%DESPESES INDIRECTES


€16,42m2 Demolició de paviment de formigó, de fins a 20 cm de gruix ifins a 0,6 m d'amplària, amb compressor i càrrega sobrecamió

F2194AJ1 Rend.: 1,000P- 2




3,87013/R 16,610000,233C1101200 =xCompressor amb dos martells pneumàticsh2,77155/R 61,590000,045C1315020 =xRetroexcavadora mitjanah



Subtotal... 0,12246 0,12246




PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU16,42131COST EXECUCIÓ MATERIAL

€5,34m2 Demolició de paviment de formigó, de fins a 20 cm de gruix imés de 2 m d'amplària amb retroexcavadora amb martelltrencador i càrrega sobre camió

F2194AL5 Rend.: 1,000P- 3

Unitats Preu Parcial Import€Maquinària:

4,17301/R 68,410000,061C1105A00 =xRetroexcavadora amb martell trencadorh0,68580/R 57,150000,012C1311120 =xPala carregadora mitjana sobre pneumàtics, de 117 kWh

Subtotal... 4,85881 4,85881

COST DIRECTE 4,858810,4858810,00%DESPESES INDIRECTES5,34469COST EXECUCIÓ MATERIAL

€4,59m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment enterreny de trànsit, amb mitjans mecànics

F221C620 Rend.: 1,000P- 4


0,16820/R 16,820000,010A0140000 =xManobreh


4,00050/R 57,150000,070C1311120 =xPala carregadora mitjana sobre pneumàtics, de 117 kWh



Subtotal... 0,00252 0,00252


€11,43m3 Excavació de rasa de fins a 4 m de fondària i fins a 2 md'amplària, en terreny de trànsit, amb mitjans mecànics icàrrega mecànica del material excavat

F2225622 Rend.: 1,000P- 5


0,16820/R 16,820000,010A0140000 =xManobreh


10,22394/R 61,590000,166C1315020 =xRetroexcavadora mitjanah

Subtotal... 10,22394 10,22394



PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREUAltres:


Subtotal... 0,00252 0,00252



€16,56m3 Excavació de rasa de fins a 4 m de fondària i fins a 2 md'amplària, en terreny roca, amb retroexcavadora ambmartell trencador

F2225870 Rend.: 1,000P- 6


15,05020/R 68,410000,220C1105A00 =xRetroexcavadora amb martell trencadorh

Subtotal... 15,05020 15,05020



€4,40m2 Repàs i piconatge de sòl de rasa d'amplària màxima 0,6 m,amb compactació del 95% PM

F227500F Rend.: 1,000P- 7


1,09330/R 16,820000,065A0140000 =xManobreh1,92720/R 17,520000,110A0150000 =xManobre especialistah


0,93720/R 8,520000,110C133A0K0 =xPicó vibrant amb placa de 60 cmh



Subtotal... 0,04531 0,04531


€1,46m2 Repàs i piconatge de caixa de paviment, amb compactaciódel 95% PM

F227T00F Rend.: 1,000P- 8

Unitats Preu Parcial Import€



PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREUMaquinària:

0,58090/R 58,090000,010C1331100 =xMotoanivelladora petitah0,74272/R 67,520000,011C13350C0 =xCorró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 th

Subtotal... 1,32362 1,32362


€22,69m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,6 m, ambmaterial tolerable de la pròpia excavació, en tongades degruix fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactaciódel 95 % PM

F228510F Rend.: 1,000P- 9




6,15900/R 61,590000,100C1315020 =xRetroexcavadora mitjanah4,68600/R 8,520000,550C133A0K0 =xPicó vibrant amb placa de 60 cmh

Subtotal... 10,84500 10,84500Altres:


Subtotal... 0,14454 0,14454



€33,61m3 Rebliment i piconatge de rasa de 0,60 m d'amplària, com amàxim, amb sauló sense garbellar per a protecció deconduccions, en tongades de 25 cm, com a màxim

F228U010 Rend.: 1,000P- 10




6,15900/R 61,590000,100C1315020 =xRetroexcavadora mitjanah1,70400/R 8,520000,200C133A0K0 =xPicó vibrant amb placa de 60 cmh


19,1360016,640001,150B0321000 =xSauló sense garbellarm3

Subtotal... 19,13600 19,13600



PARTIDES D'OBRA



Subtotal... 0,05256 0,05256



€2,68m3 Transport de terres dins de l'obra, carregat amb mitjansmecànics i temps d'espera per a la càrrega, amb dúmper

F2411220 Rend.: 1,000P- 11


2,43800/R 24,380000,100C1505120 =xDúmper d'1,5 t de càrrega útil, amb mecanisme hidràulich

Subtotal... 2,43800 2,43800


€8,34m3 Transport de terres a monodipòsit o centre de reciclatge,carregat amb mitjans mecànics i temps d'espera per a lacàrrega, amb camió de 7 t, amb un recorregut de més de 15 ifins a 20 km

F2R3423A Rend.: 1,000P- 12


7,57850/R 32,950000,230C1501700 =xCamió per a transport de 7 th

Subtotal... 7,57850 7,57850


€112,44m3 Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/B/20/IIa, deconsistència tova i grandària màxima del granulat 20 mm,abocat amb bomba

F31522H4 Rend.: 1,000P- 13


5,04600/R 16,820000,300A0140000 =xManobreh


15,42800/R 154,280000,100C1701100 =xCamió amb bomba de formigonarh

Subtotal... 15,42800 15,42800



PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREUMaterials:

81,6640074,240001,100B065960B =xFormigó HA-25/B/20/IIa de consistència tova, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició IIa

m3

Subtotal... 81,66400 81,66400Altres:


Subtotal... 0,07569 0,07569



€1,47kg Acer en barres corrugades B 500 S de límit elàstic >= 500N/mm2, per a l'armadura de rases i pous

F31B3000 Rend.: 1,000P- 14




0,005711,120000,0051B0A14200 =xFilferro recuit de diàmetre 1,3 mmkg1,065581,065581,000D0B2A100 =xAcer en barres corrugades elaborat a l'obra i manipulat a

taller B 500 S, de límit elàstic >= 500 N/mm2kg



Subtotal... 0,00398 0,00398


€31,30m2 Encofrat amb tauler de fusta per a rases i pous defonaments, per a deixar el formigó vist

F31DD120 Rend.: 1,000P- 15


12,16200/R 20,270000,600A0123000 =xOficial 1a encofradorh10,78800/R 17,980000,600A0133000 =xAjudant encofradorh


0,104041,020000,102B0A14300 =xFilferro recuit de diàmetre 3 mmkg0,175621,170000,1501B0A31000 =xClau acerkg



PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU1,379860,460002,9997B0D21030 =xTauló de fusta de pi per a 10 usosm0,23639214,900000,0011B0D31000 =xLlata de fusta de pim33,192002,660001,200B0D71120 =xTauler elaborat amb fusta de pi, de 22 mm de gruix, per a 5

usosm2

0,069602,320000,030B0DZA000 =xDesencofrantl



Subtotal... 0,34425 0,34425



€36,08m3 Subbase de tot-u natural, amb estesa i piconatge del materialal 98 % del PM

F921101J Rend.: 1,000P- 16


0,84100/R 16,820000,050A0140000 =xManobreh


2,03315/R 58,090000,035C1331100 =xMotoanivelladora petitah3,03840/R 67,520000,045C13350C0 =xCorró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 th1,08625/R 43,450000,025C1502E00 =xCamió cisterna de 8 m3h


0,053501,070000,050B0111000 =xAiguam325,7370022,380001,150B0371000 =xTot-u naturalm3

Subtotal... 25,79050 25,79050Altres:


Subtotal... 0,01262 0,01262



€94,46m3 Base de formigó HM-20/P/40/I, de consistència plàstica igrandària màxima del granulat 40 mm, abocat amb transportinterior mecànic amb estesa i vibratge manual, amb acabatreglejat

F9365M51 Rend.: 1,000P- 17




PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU3,24320/R 20,270000,160A012N000 =xOficial 1a d'obra públicah8,07360/R 16,820000,480A0140000 =xManobreh2,80320/R 17,520000,160A0150000 =xManobre especialistah


3,90080/R 24,380000,160C1505120 =xDúmper d'1,5 t de càrrega útil, amb mecanisme hidràulich0,78560/R 4,910000,160C2005000 =xRegle vibratorih


66,8535063,670001,050B064500C =xFormigó HM-20/P/40/I de consistència plàstica, grandàriamàxima del granulat 40 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició I

m3

Subtotal... 66,85350 66,85350Altres:


Subtotal... 0,21180 0,21180



€64,76m Formació d'esglaó amb pedra del pais de forma més omenys regular, de entre 15-17 cms d'alçada, amb un gruixmínim de 20 cms de la pedra cal·locada a truc de macetaamb morter de ciment 1:6, elaborat a a l'obra ambformigonera de 165 litres. S'inclou el rejuntat de juntes, laformació de pendents deixant la partida perfectamentacabada.

F9B112XZ Rend.: 0,983P- 18


10,31027/R 20,270000,500A0127000 =xOficial 1a col.locadorh8,55544/R 16,820000,500A0140000 =xManobreh


34,92900232,860000,150B043210Z =xPedra llosenca calcària del país per a pavimentació.m35,07926101,585100,050D070A4D1 =xMorter mixt de ciment pòrtland amb escòria CEM II/B-S, calç i

sorra de pedra granítica amb 200 kg/m3 de ciment, amb unaproporció en volum 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonerade 165 l

m3

Subtotal... 40,00826 40,00826





PARTIDES D'OBRA


€116,28m2 Paviment de lloses de pedra del pais, de gruix sensiblementigualat i no inferior a 8 cms, col·locades a truc de macetaamb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de165 litres i posterior rejuntat de les juntes amb el mateixmorter garantint sensiblement la planeitat del paviment.

F9B112ZZ Rend.: 1,000P- 19


20,27000/R 20,270001,000A0126000 =xOficial 1a picapedrerh32,43200/R 20,270001,600A012N000 =xOficial 1a d'obra públicah10,09200/R 16,820000,600A0140000 =xManobreh


0,107001,070000,100B0111000 =xAiguam334,92900232,860000,150B043210Z =xPedra llosenca calcària del país per a pavimentació.m3

0,2248874,960000,003B0514301 =xCiment pòrtland amb escòria CEM II/B-S 32,5, en sacst6,09511101,585100,060D070A4D1 =xMorter mixt de ciment pòrtland amb escòria CEM II/B-S, calç i


m3

Subtotal... 41,35599 41,35599Altres:

% 1,56225104,150001,50%AUX001 =S/Despeses auxiliars sobre la mà d'obra%

Subtotal... 1,56225 1,56225



€117,71m3 Paviment de formigó sense additius HM-30/B/20/I+E deconsistència tova, grandària màxima del granulat, 20 mm,escampat amb transport interior mecànic, estesa i vibratgemanual i acabat ratllat manual

F9G124F3 Rend.: 1,000P- 20


3,44590/R 20,270000,170A012N000 =xOficial 1a d'obra públicah8,74640/R 16,820000,520A0140000 =xManobreh2,80320/R 17,520000,160A0150000 =xManobre especialistah


3,90080/R 24,380000,160C1505120 =xDúmper d'1,5 t de càrrega útil, amb mecanisme hidràulich0,65303/R 4,910000,133C2005000 =xRegle vibratorih


87,2340083,080001,050B064E26B =xFormigó HM-30/B/20/I+E de consistència tova, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició I+E

m3



PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREUSubtotal... 87,23400 87,23400

Altres:% 0,2249314,995331,50A%AUX001 =S/Despeses auxiliars sobre la mà d'obra%

Subtotal... 0,22493 0,22493



€3,33m2 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaboradaa l'obra i manipulada a taller ME 20 x 20 D: 6 - 6 B 500 SD 6x 2,2, segons UNE 36092, pel control de la fissuraciósuperficial en paviment o solera

F9Z4M626 Rend.: 1,000P- 21




0,020611,120000,0184B0A14200 =xFilferro recuit de diàmetre 1,3 mmkg2,233532,233531,000D0B34286 =xMalla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada

a l'obra i manipulada a taller ME 20 x 20 cm D: 6 - 6 mm B500 SD 6 x 2,2 m, segons UNE 36092

m2



Subtotal... 0,01148 0,01148


€10,17m Tub de PVC de 200 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, per anarformigonat, unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà icol.locat al fons de la rasa

FD7F4575 Rend.: 1,000P- 22


0,35598/R 20,940000,017A012M000 =xOficial 1a muntadorh0,28594/R 16,820000,017A0140000 =xManobreh




PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU8,590008,590001,000BD7F4570 =xTub de PVC de 200 mm de diàmetre nominal de formació

helicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, per anarformigonat amb unió elàstica amb massilla adhesiva depoliuretà

m



Subtotal... 0,00963 0,00963



€291,49m Paret per a pou circular de D=100 cm, de gruix 14 cm demaó calat, arrebossada i lliscada per dins i esquerdejat perfora amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra ambformigonera de 165 l

FDD1A535 Rend.: 1,000P- 23


110,73501/R 20,270005,463A012N000 =xOficial 1a d'obra públicah91,88766/R 16,820005,463A0140000 =xManobreh


0,006421,070000,006B0111000 =xAiguam31,68998103,680000,0163B0512401 =xCiment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segons


31,187520,26000119,952B0F1D2A1 =xMaó calat, de 290x140x100 mm, per a revestir, categoria I,HD, segons la norma UNE-EN 771-1

u


m3

Subtotal... 59,32652 59,32652Altres:


Subtotal... 3,03934 3,03934



€239,56m Paret per a pou quadrat de 85x85 cm, de 14 cm de gruix demaó calat, arrebossada i lliscada per dins amb morter mixt1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

FDD26525 Rend.: 1,000P- 24




PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU87,24208/R 20,270004,304A012N000 =xOficial 1a d'obra públicah72,39328/R 16,820004,304A0140000 =xManobreh


0,007491,070000,007B0111000 =xAiguam31,79366103,680000,0173B0512401 =xCiment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segons


34,316880,26000131,988B0F1D2A1 =xMaó calat, de 290x140x100 mm, per a revestir, categoria I,HD, segons la norma UNE-EN 771-1

u


m3

Subtotal... 55,75443 55,75443Altres:


Subtotal... 2,39453 2,39453



€148,27u Bastiment circular de fosa dúctil per a pou de registre i tapaabatible i amb tanca, pas lliure de 600 mm de diàmetre iclasse D400 segons norma UNE-EN 124, col·locat ambmorter

FDDZ6DD4 Rend.: 1,000P- 25




1,4501340,620000,0357B0710250 =xMorter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), a granel,de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2

t

117,91000117,910001,000BDDZ6DD0 =xBastiment circular i tapa circular de fosa dúctil per a pou deregistre, abatible i amb tanca, pas lliure de 600 mm dediàmetre i classe D400 segons norma UNE-EN 124

u

Subtotal... 119,36013 119,36013Altres:


Subtotal... 0,22810 0,22810





PARTIDES D'OBRA


€142,58u Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó deserveis, recolzada, pas lliure de 700x700 mm i classe B125segons norma UNE-EN 124, col.locat amb morter

FDKZHLB4 Rend.: 1,000P- 26




0,2796644,390000,0063B0710150 =xMorter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), en sacs,de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2

t

112,40000112,400001,000BDKZHLB0 =xBastiment quadrat i tapa quadrada de fosa dúctil per a pericóde serveis, recolzada, pas lliure de 700x700 mm i classeB125 segons norma UNE-EN 124

u

Subtotal... 112,67966 112,67966Altres:


Subtotal... 0,25036 0,25036



€27,64m3 Enderroc de mur de contenció de pedra, amb compressor icàrrega manual i mecànica de runa sobre camió

G2135123 Rend.: 1,000P- 27


8,41000/R 16,820000,500A0140000 =xManobreh7,00800/R 17,520000,400A0150000 =xManobre especialistah


3,32200/R 16,610000,200C1101200 =xCompressor amb dos martells pneumàticsh6,15900/R 61,590000,100C1315020 =xRetroexcavadora mitjanah



Subtotal... 0,23127 0,23127





PARTIDES D'OBRA


€3,68m Tall amb serra de disc de paviment de mescles bituminoseso formigó, fins a una fondària de 20 cm

G219Q105 Rend.: 1,000P- 28


1,21620/R 20,270000,060A0121000 =xOficial 1ah1,05120/R 17,520000,060A0150000 =xManobre especialistah


0,17640/R 2,940000,060C110A0G0 =xDipòsit d'aire comprimit de 180 m3/hh0,86940/R 14,490000,060C110U070 =xEquip de màquina de serra de disc de diamant per a tallarh



Subtotal... 0,03401 0,03401


€45,82u Arrencada d'arbre existent, de qualsevol tipus, inclòs soca, icàrrega sobre camió

G21R1002 Rend.: 1,000P- 29


6,74991/R 20,270000,333A0121000 =xOficial 1ah5,60106/R 16,820000,333A0140000 =xManobreh5,83416/R 17,520000,333A0150000 =xManobre especialistah


5,73496/R 43,120000,133C1315010 =xRetroexcavadora petitah16,44687/R 49,390000,333C1503500 =xCamió grua de 5 th

1,01565/R 3,050000,333CRE23000 =xMotoserrah

Subtotal... 23,19748 23,19748Altres:


Subtotal... 0,27278 0,27278





PARTIDES D'OBRA


€13,61m3 Excavació de fonaments sense rampa d'accés, fins a 4 m defondària i més de 2 m d'amplària, en terreny de trànsit, ambmitjans mecànics, i càrrega sobre camió

G2223Q31 Rend.: 1,000P- 30


0,84100/R 16,820000,050A0140000 =xManobreh


11,52144/R 80,010000,144C1311270 =xPala carregadora mitjana sobre erugues, de 119 kWh

Subtotal... 11,52144 11,52144Altres:


Subtotal... 0,01262 0,01262



€3,74m2 Repàs i piconatge de sòl de rasa de de més de 2 md'amplària, amb mitjans mecànics i compactació del 95 %PM

G2242511 Rend.: 1,000P- 31


2,01840/R 16,820000,120A0140000 =xManobreh


1,35040/R 67,520000,020C13350C0 =xCorró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 th



Subtotal... 0,03028 0,03028


€0,63m2 Esbrossada del terreny de més de 2 m, amb mitjansmecànics i càrrega mecànica sobre camió

G22D3011 Rend.: 1,000P- 32



Subtotal... 0,57150 0,57150



PARTIDES D'OBRA



€13,47m3 Transport de material procedent d'excavació de roca, amb unrecorregut de fins a 20 km, amb camió de 20 t, carregat ambmitjans mecànics i dipòsit de la roca a l'obra

G2R42551 Rend.: 0,800P- 33


2,71463/R 57,150000,038C1311120 =xPala carregadora mitjana sobre pneumàtics, de 117 kWh9,52833/R 52,210000,146C1501900 =xCamió per a transport de 20 th

Subtotal... 12,24296 12,24296



€88,23m3 Formigó per a riostres i basaments, HA-25/P/20/IIa deconsistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm,abocat des de camió

G38515G1 Rend.: 1,000P- 34


5,88700/R 16,820000,350A0140000 =xManobreh


74,2356072,780001,020B065960C =xFormigó HA-25/P/20/IIa de consistència plàstica, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició IIa

m3

Subtotal... 74,23560 74,23560Altres:


Subtotal... 0,08831 0,08831



€1,50kg Acer en barres corrugades B 500 S, de límit elàstic >= 500N/mm2, en barres de diàmetre com a màxim 16 mm, per al'armadura de riostres i basaments

G38B3101 Rend.: 1,000P- 35




PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU0,14189/R 20,270000,007A0124000 =xOficial 1a ferrallistah0,14384/R 17,980000,008A0134000 =xAjudant ferrallistah


0,006721,120000,006B0A14200 =xFilferro recuit de diàmetre 1,3 mmkg1,065581,065581,000D0B2A100 =xAcer en barres corrugades elaborat a l'obra i manipulat a

taller B 500 S, de límit elàstic >= 500 N/mm2kg



Subtotal... 0,00429 0,00429


€18,49m2 Encofrat a una cara amb plafó metàl.lic, per a riostres ibasaments

G38D1001 Rend.: 1,000P- 36


7,09450/R 20,270000,350A0123000 =xOficial 1a encofradorh6,29300/R 17,980000,350A0133000 =xAjudant encofradorh


0,117821,170000,1007B0A31000 =xClau acerkg1,194160,460002,596B0D21030 =xTauló de fusta de pi per a 10 usosm0,40831214,900000,0019B0D31000 =xLlata de fusta de pim31,122001,020001,100B0D81380 =xPlafó metàl.lic de 50x60 cm per a 50 usosm20,040000,200000,200B0DZ4000 =xFleixm0,116002,320000,050B0DZA000 =xDesencofrantl0,220000,220001,000B0DZP300 =xPart proporcional d'elements auxiliars per a plafons

metàl.lics, de 50x60 cmu



Subtotal... 0,20081 0,20081





PARTIDES D'OBRA


€46,32m3 Escullera amb blocs de pedra calcària de 400 a 800 kg depes, col.locats amb pala carregadora

G3J22710 Rend.: 1,000P- 37


2,53375/R 20,270000,125A0121000 =xOficial 1ah


21,76846/R 178,430000,122C1311280 =xPala carregadora gran sobre erugues, de 119 kWh


17,7660012,690001,400B0442700 =xBloc de pedra per a formació d'esculleres de pedra calcàriade 400 a 800 kg de pes

t

Subtotal... 17,76600 17,76600Altres:


Subtotal... 0,03801 0,03801



€11,87m2 Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigóHM-20/P/40/I, de consistència plàstica i grandària màximadel granulat 40 mm, abocat des de camió

G3Z112Q1 Rend.: 1,000P- 38


1,52025/R 20,270000,075A0121000 =xOficial 1ah2,52300/R 16,820000,150A0140000 =xManobreh



m3



Subtotal... 0,06065 0,06065





PARTIDES D'OBRA


€98,30u Caixa per a embornal de 70x30x85 cm, amb parets de 15 cmde gruix de formigó HM-20/P/20/I sobre solera de 15 cm deformigó HM-20/P/20/I

GD5J6F0E Rend.: 1,000P- 39





m3

1,268821,260001,007B0DF6F0A =xMotlle metàl.lic per a encofrat de caixa d'embornal de70x30x85 cm, per a 150 usos

u

1,299202,320000,560B0DZA000 =xDesencofrantl

Subtotal... 32,88956 32,88956Altres:


Subtotal... 0,83453 0,83453



€85,14u Bastiment i reixa practicable per a embornal, de fosa grisa de800x364x50 mm exteriors i 52 kg de pes, col·locat ambmorter

GD5ZJJJ4 Rend.: 1,000P- 40




1,6248040,620000,040B0710250 =xMorter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), a granel,de designació (G) segons norma UNE-EN 998-2

t

63,9200063,920001,000BD5ZJJJ0 =xBastiment i reixa practicable per a embornal, de fosa grisa de800x364x50 mm exteriors i 52 kg de pes

u

Subtotal... 65,54480 65,54480Altres:


Subtotal... 0,17525 0,17525




PARTIDES D'OBRA


€15,28m Recobriment protector exterior per a clavegueres de tub deformigó de diàmetre 20 cm, amb 20 cm de formigóHM-20/P/20/I

GD955670 Rend.: 1,000P- 41





m3

Subtotal... 10,27484 10,27484Altres:


Subtotal... 0,05341 0,05341



€221,28u Desmuntatge de la instal·lació de reg existent amb el dipòsit ila tuberia superficial per a un posterior muntatge de lainstal·lació a la mateixa i aplec de materials per a la sevareutilització i muntatge posterior.

K21QU20Z Rend.: 1,000P- 42


40,54000/R 20,270002,000A0121000 =xOficial 1ah41,88000/R 20,940002,000A012J000 =xOficial 1a lampistah35,90000/R 17,950002,000A013J000 =xAjudant lampistah33,64000/R 16,820002,000A0140000 =xManobreh


46,92000/R 46,920001,000C1503000 =xCamió gruah

Subtotal... 46,92000 46,92000Altres:


Subtotal... 2,27940 2,27940




PARTIDES D'OBRA


€65,73m3 Neteja de l'interior del dipòsit de la font amb l'extracció de laterra que hi hagi, amb mitjans manuals i càrrega manualsobre camió o contenidor. S'inclou la part proporcional perexecutar la partida en condicions adequades de seguretat isalut.

K222121Z Rend.: 1,000P- 43


58,87000/R 16,820003,500A0140000 =xManobreh

Subtotal... 58,87000 58,87000Altres:


Subtotal... 0,88305 0,88305



€47,53m3 Rebliment del trasdossat de l'escullera amb graves per adrenatge, en tongades de 50 cm com a màxim

K2255H9Z Rend.: 1,000P- 44


0,33640/R 16,820000,020A0140000 =xManobreh




41,7291618,780002,222B0332020 =xGrava de pedrera de pedrera de pedra granítica, per a drenst

Subtotal... 41,72916 41,72916Altres:


Subtotal... 0,00505 0,00505



€113,38m3 Formigó per a sostre nervat unidireccional, HA-25/F/20/IIa,de consistència fluida i grandària màxima del granulat 20mm, abocat amb cubilot

K45A18J3 Rend.: 1,000P- 45




PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREUMà d'obra:

4,98642/R 20,270000,246A0122000 =xOficial 1a paletah16,55088/R 16,820000,984A0140000 =xManobreh


80,9970077,140001,050B065960A =xFormigó HA-25/F/20/IIa de consistència fluida, grandàriamàxima del granulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició IIa

m3

Subtotal... 80,99700 80,99700Altres:


Subtotal... 0,53843 0,53843



€7,74m2 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaboradaa l'obra i manipulada a taller ME 20x20 D: 10 - 10 B 500 SD6x2,2 m UNE 36092, per a l'armadura de sostres ambelements resistents

K4B9M6GG Rend.: 1,000P- 46




0,022401,120000,020B0A14200 =xFilferro recuit de diàmetre 1,3 mmkg5,968435,968431,000D0B3428A =xMalla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada

a l'obra i manipulada a taller ME 20 x 20 cm D: 10 - 10 mm B500 SD 6 x 2,2 m, segons UNE 36092

m2



Subtotal... 0,01549 0,01549


€443,15m3 Paredat de gruix variable de pedra calcària carejada, d'unacara vista col.locada amb morter mixt 1:1:7, elaborat a l'obraamb formigonera de 165 l

K4G211B9 Rend.: 1,000P- 47




PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREUMà d'obra:



29,6080798,594960,3003D070A6C1 =xMorter mixt de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L,calç i sorra de pedra granítica amb 250 kg/m3 de ciment,amb una proporció en volum 1:1:7 i 5 N/mm2 de resistència acompressió, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

m3

145,14936120,957801,200D6111211 =xPedra calcària carejada per a maçoneriam3

Subtotal... 174,75743 174,75743Altres:


Subtotal... 5,56350 5,56350



€30,99m2 Bigueta i revoltó per a sostre de 22+5 cm, amb revoltó demorter de ciment i biguetes de formigó pretesat de 17 a 18cm d'alçària, intereixos 0,7 m, llum < 5 m, de moment flectorúltim 62,5 kNm per m d'amplària de sostre

K4LF9475 Rend.: 1,000P- 48


2,81753/R 20,270000,139A0121000 =xOficial 1ah4,65914/R 16,820000,277A0140000 =xManobreh


11,261257,500001,5015B4LF0404 =xBigueta de formigó pretesat de 17 a 18 cm d'alçària, ambarmadura activa de tensió superior a 131 kN

m

9,247045,920001,562B4LZ570N =xRevoltó industrialitzat de morter de ciment per a un intereixde 70 cm i alçària de 22 cm

m

Subtotal... 20,50829 20,50829Altres:


Subtotal... 0,18692 0,18692





PARTIDES D'OBRA


€59,33m Ràfec, de volada >= 30 cm com a mínim, amb 3 fulls de maómassís d'elaboració manual de 290x140x40 mm, decalats 10cm, col.locat amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra ambformigonera de 165 l

K5ZEF32K Rend.: 1,000P- 49




14,520000,3300044,000B0F11240 =xMaó massís d'elaboració manual, de 290x140x40 mm,categoria I, HD, segons la norma UNE-EN 771-1

u


m3

Subtotal... 17,19169 17,19169Altres:


Subtotal... 0,89625 0,89625



€26,74m2 Arrebossat a bona vista sobre parament vertical interior, a3,00 m d'alçària, com a màxim, amb morter mixt 1:2:10,elaborat a l'obra, remolinat i lliscat amb ciment pòrtland ambfiller calcari 32,5 R

K81121K4 Rend.: 1,000P- 50




0,33178103,680000,0032B0512401 =xCiment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segonsUNE-EN 197-1, en sacs

t


m3



Subtotal... 0,52054 0,52054



PARTIDES D'OBRA




€21,97m2 Arrebossat a bona vista sobre parament vertical exterior, a3,00 m d'alçària, com a màxim, amb morter mixt 1:2:10,elaborat a l'obra, esquitxat

K81125K3 Rend.: 1,000P- 51





m3



Subtotal... 0,41748 0,41748



€43,53m2 Repicat i sanejat de paret de pedra i altres mterials existent,formant un contrafort exterior, consolidant les partsmalmeses del parament i acabat arrebossat, a menys de3,00 m d'alçària, amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra,amb formigonera de 165 litres, amb ciment pòrtland blanccompost/22,5 i amb addició de colorant de colors similars almorter i pedra existent (colors terrosos). S'inclou tots elselements auxiliars per a una correcta execució de la partidaaixí com totes les mesures de seguretat i salut laboral, tantpersonals com col·lectives adients.

K81136KZ Rend.: 0,900P- 52




3,59700119,900000,030B051E101 =xCiment pòrtland blanc compost BL II 22,5, en sacst0,292002,920000,100B0818110 =xColorant en pols per a morterkg



PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU2,74280101,585100,027D070A4D1 =xMorter mixt de ciment pòrtland amb escòria CEM II/B-S, calç i


m3

Subtotal... 6,63180 6,63180

2,9950010,00%DESPESES AUXILIARS



€10,83m2 Pintat de parament vertical exterior, amb pintura mineral alsilicat, amb una capa de fons i dues d'acabat

K898U005 Rend.: 1,000P- 53


2,02700/R 20,270000,100A012D000 =xOficial 1a pintorh0,17980/R 17,980000,010A013D000 =xAjudant pintorh


4,4590012,740000,350B89ZNU40 =xPintura mineral al silicat d'un component, amb colord'intensitat forta, per a exteriors

kg

1,0220010,220000,100B8ZAT030 =xDiluent de pintura mineral al silicat per a interiors i exteriorsl2,1240010,620000,200B8ZAT130 =xPintura de fons a base de silicats, per a exteriorskg



Subtotal... 0,03310 0,03310



€5,47m Pintat de passamà de tub d'acer de 30 a 50 mm de diàmetreamb suports de tub d'acer cada 2 m, amb pintura departícules metàl.liques, amb dues capes d'imprimacióantioxidant i 2 d'acabat

K89BAU05 Rend.: 1,000P- 54




0,5320013,300000,040B89ZM000 =xPintura partícules metàl.liqueskg0,475509,510000,050B8ZAA000 =xImprimació antioxidantkg

Subtotal... 1,00750 1,00750



PARTIDES D'OBRA



Subtotal... 0,05860 0,05860


€13,67m2 Pintat de reixa d'acer amb malla, amb esmalt sintètic, unacapa d'imprimació antioxidant i dues capes d'acabat

K89BBBH0 Rend.: 1,000P- 55




2,524509,900000,255B89ZB000 =xEsmalt sintètickg0,970029,510000,102B8ZAA000 =xImprimació antioxidantkg



Subtotal... 0,13206 0,13206



€106,77u Trapa practicable de planxa d'acer galvanitzat, per a un buitd'obra de 60x60 cm, amb bastiment de perfils laminatsgalvanitzats L 40+4 mm, amb frontisses, maneta, pany i clau,col.locada ancorada al formigó

KADT1111 Rend.: 1,000P- 56




65,6900065,690001,000BADT1111 =xTrapa practicable de planxa d'acer galvanitzat, per a un buitd'obra de 60x60 cm, amb bastiment de perfils laminatsgalvanitzats L 40+4 mm, amb frontisses, maneta, pany i clau

u

7,7600177,600100,100D0701641 =xMorter de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L i sorrade pedra granítica amb 250 kg/m3 de ciment, amb unaproporció en volum 1:6 i 5 N/mm2 de resistència acompressió, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

m3



PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREUSubtotal... 73,45001 73,45001



€108,15m2 Reixa amb bastiment perimetral de perfils L 30x30 mm,separadors de perfils T 30x30 mm, plafons de malla deploye40x10 mm amb xapa d'1 mm de gruix, galvanitzada,superfície màxima plafó 2,5 m2, ancorada amb morter deciment 1:4, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l.S'inclouen tots els mitjans auxiliars per a una correctaexecució de la partida així com totes les mesuresdeseguretat i salut laboral tant personals com col·lectives.

KB32U010 Rend.: 0,800P- 57




78,8700078,870001,000BB32U010 =xReixa amb bastiment perimetral de perfils L 30x30 mm,separadors de perfils T 30x30 mm, d'acer laminat, i plafonsde malla deploye 40x10 mm amb xapa d'1 mm de gruix,galvanitzada, superfície màxima plafó 2,5 m2

m2

0,005D0701821 =xMORTER DE CIMENT PÒRTLAND AMB FILLER CALCARICEM II/B-L I SORRA DE PEDRA GRANÍTICA AMB 380KG/M3 DE CIMENT, AMB UNA PROPORCIÓ EN VOLUM1:4 I 10 N/MM2 DE RESISTÈNCIA A COMPRESSIÓ,ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA DE 165 L

M3

Subtotal... 78,87000 78,87000Altres:


Subtotal... 0,47441 0,47441



€114,29pa Partida alçada de previsió d'imprevistos a justificar durantl'execució de l'obra per la Direcció Facultativa.

PPA900IJ Rend.: 1,000P- 58

€738,58pa Partida alçada de cobrament íntegre per la Seguretat i Saluta l'obra

PPA900SS Rend.: 1,000P- 59



PARTIDES D'OBRA


€675,89pa Partida alçada de previsió d'imprevistos a justificar durantl'execució de l'obra per la Direcció Facultativa.

PPA902IJ Rend.: 1,000P- 60

€351,93pa Partida alçada de cobrament íntegre per la Seguretat i Saluta l'obra

PPA902SS Rend.: 1,000P- 61



4.- ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT



4.1.- DADES DE L'OBRA

# Tipus d'obraCONSTRUCCIÓ D’UNA ESCULLERA I REHABILITACIÓ DE LA FONT DE PESSONDA.

# EmplaçamentLes dues actuacions que s’han de dur a terme es localitzen prop del molí de Pessonada, l’escullera amigdia i la font al nord, al nucli de Pessonda (25518) - Municipi de Conca de Dalt - Pallars Jussà - Lleida.En aquests indrets hi circula tot el trànsit de l’accés inferior des de la carretera que prové de Sant Martíde Canals.

# Superfície de l’actuació: 310,00 m2

# Promotor:Ajuntament de Conca de Dalt

# Arquitecte/s autor/s del Projecte d'execucióArtur Juanmartí i Solé, arquitectec/ Congost, 5, 2n - 1a25500 LA POBLA DE SEGUR - PALLARS JUSSÀNúm. Col·legiat 23606-3

# Tècnic redactor de l'Estudi Bàsic de Seguretat i SalutArtur Juanmartí i Solé, arquitectec/ Consgost, 5, 2n - 1a25500 LA POBLA DE SEGUR - PALLARS JUSSÀNúm. Col·legiat 23606-3

4.2.- DADES TÈCNIQUES DE L'EMPLAÇAMENT

# TopografiaLa topografia de l’àmbit de la font es sensiblement pla amb un pendent longitudinal al voltant del 6% ambdirecció llevant - ponent. Pel que fa a l’escullera que es pretén construir farà que s’eixampli el carrerd’accés al nucli i salvarà una alçada en el punt més alt de 3,50 m

# Característiques del terreny: resistència cohesió, nivell freàticLa totalitat dels espais sobre els que s’ha d’actuar formen part del sistema viari del nucli de Pessonada.En l’àmbit de l’actuació no es preveu afectar el nivell freàtic.

# Condicions físiques i d'ús dels edificis de l'entornTots els edificis que limiten amb els àmbits a actuar són destinats a ús d’habitatge unifamiliars omagatzem agrícola excepte el molí que actualment és dedicat a equipament públic. La major part delsedificis diposen o bé de planta baixa, de planta baixa i planta pis o planta baixa planta pis i sotacoberta.

# Instal.lacions de serveis públics, tant vistes com soterrades

Instal·lacions soterrades‘ Xarxa del clavegueram.‘ Xarxa de subministrament d’aigua potable.

Instal·lacions aèries‘ Xarxa de subministrament d’energia elèctrica‘ Xarxa d’enllumenat públic‘ Servei de telefonia

# Ubicació de vials (amplada, nombre, densitat de circulació) i amplada de voreres.Tot l’àmbit d’actuació té amplades irregulars i variants atesa la configuració històrica del nucli dePessonada i la densitat de circulació es preveu moderada.



4.3.- COMPLIMENT DEL R.D. 1626/97 DE 24 D'OCTUBRE SOBRE DISPOSICIONS MÍNIMES DESEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ

4.3.1.- INTRODUCCIÓ

Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte ala prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, enles degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment.Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en elterreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres deconstrucció.

En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Plade Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn,desenvolupin i complementin les previsionscontingudes en el present document.El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salutdurant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les AdministracionsPúbliques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració.

Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'Incidències pel seguiment del Pla.Qualsevol anotació feta al Llibre d'Incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball iSeguretat Social en el termini de 24 hores.Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sot-contractistes hauran degarantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra.Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat laboral competent, segonsmodel inclós a l'anex III del Reial Decret.La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretati Salut.El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa,en cas d'apreciar un risc greu inminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment ototalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes irepresentants dels treballadors.

Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les sevesresponsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è).

4.3.2.- PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L'EXECUCIÓ DE L'OBRA

L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è dela "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i enparticular en les següents activitats:

a) El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i netejab) L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la

determinació de les vies o zones de desplaçament o circulacióc) La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliarsd) El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les instal.lacions i dispositius

necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a laseguretat i salut dels treballadors

e) La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, enparticular si es tracta de matèries i substàncies perilloses

f) La recollida dels materials perillosos utilitzatsg) L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runesh) L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del periode de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les

diferents feines o fases del treballi) La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònomsj) Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra oaprop de l'obra.



Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents:

1 L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següentsprincipis generals:a) Evitar riscosb) Avaluar els riscos que no es puguin evitarc) Combatre els riscos a l'origend) Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball,

l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu ireduir els efectes del mateix a la salut

e) Tenir en compte l'evolució de la tècnicaf) Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perillg) Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les

condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treballh) Adoptar mesures que posin per davant la protecció col.lectiva a la individuali) Donar les degudes instruccions als treballadors

2 L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretati salut en el moment d'encomenar les feines

3 L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebutinformació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic

4 L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries quepogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessinimplicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentatsriscos sigui substancialment inferior a les dels que es preten controlar i no existeixin alternatives més segures

5 Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de coberturala previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònomsrespecte d'ells mateixos i les societats cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en laprestació del seu treball personal.

4.3.3.- IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS

Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV delReial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballsd'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé seraplicables a d'altres feines.

S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades,erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi.

A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercusions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura enminimitzar en tot moment el risc d'incendi.Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació,manteniment...).

4.3.3.1.- MITJANS I MAQUINARIA - Atropellaments, topades amb altres vehicles, atrapades- Interferències amb instal.lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)- Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitges, grues...)- Riscos derivats del funcionament de grues- Caiguda de la càrrega transportada- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)- Cops i ensopegades- Caiguda de materials, rebots- Ambient excessivament sorollós- Contactes elèctrics directes o indirectes- Accidents derivats de condicions atmosfèriques



4.3.3.2.- TREBALLS PREVIS- Interferències amb instal.lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)- Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots- Sobre esforços per postures incorrectes- Bolcada de piles de materials- Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)

4.3.3.3.- ENDERROCS- Interferències amb instal.lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics- Projecció de partícules durant els treballs- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)- Contactes amb materials agressius- Talls i punxades- Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots- Ambient excessivament sorollós- Fallida de l'estructura- Sobre esforços per postures incorrectes- Acumulació de runes

4.3.3.4.- MOVIMENTS DE TERRES I EXCAVACIONS- Interferències amb instal.lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)- Cops i ensopegades - Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques- Caiguda de materials, rebots- Ambient excessivament sorollós- Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases- Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes- Accidents derivats de condicions atmosfèriques- Sobre esforços per postures incorrectes

4.3.3.5.- FONAMENTS- Interferències amb instal.lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)- Projecció de partícules durant els treballs- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)- Contactes amb materials agressius- Talls i punxades- Cops i ensopegades- Caiguda de materials, rebots- Ambient excessivament sorollós- Desplom i/o caiguda de les parets de contenció, pous i rases- Desplom i/o caiguda de les edificacions veïnes- Despreniment i/o esllavissament de terres i/o roques- Contactes elèctrics directes o indirectes- Sobre esforços per postures incorrectes- Fallides d'encofrats- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics- Bolcada de piles de material- Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)

4.3.3.6.- ESTRUCTURA- Interferències amb instal.lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)- Projecció de partícules durant els treballs- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)- Contactes amb materials agressius- Talls i punxades



- Cops i ensopegades- Caiguda de materials, rebots- Ambient excessivament sorollós- Contactes elèctrics directes o indirectes- Sobre esforços per postures incorrectes- Fallides d'encofrats- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics- Bolcada de piles de material- Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)

4.3.3.7.- RAM DE PALETA- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics- Projecció de partícules durant els treballs- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)- Contactes amb materials agressius- Talls i punxades- Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots- Ambient excessivament sorollós- Sobre esforços per postures incorrectes- Bolcada de piles de material- Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)

4.3.3.8.- COBERTA- Interferències amb instal.lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)- Projecció de partícules durant els treballs- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)- Contactes amb materials agressius- Talls i punxades- Cops i ensopegades- Caiguda de materials, rebots- Ambient excessivament sorollós- Sobre esforços per postures incorrectes- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics- Caigudes de pals i antenes- Bolcada de piles de material- Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)

4.3.3.9.- REVESTIMENTS I ACABATS- Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics- Projecció de partícules durant els treballs- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)- Contactes amb materials agressius- Talls i punxades- Cops i ensopegades- Caiguda de materials, rebots- Sobre esforços per postures incorrectes- Bolcada de piles de material- Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques)

4.3.3.10.- INSTAL.LACIONS- Interferències amb instal.lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...)- Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes)- Talls i punxades- Cops i ensopegades- Caiguda de materials, rebots- Emanacions de gasos en obertures de pous morts- Contactes elèctrics directes o indirectes- Sobreesforços per postures incorrectes- Caigudes de pals i antenes



4.3.3.11.- RELACIÓ NO EXHAUSTIVA DELS TREBALLS QUE IMPLIQUEN RISCOS ESPECIALS (Annex II delR.D.1627/1997)

1 Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les particularscaracterístiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball2 Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels qualsla vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible3 Treballs amb exposició a radiacions ionizants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació dezones controlades o vigilades4 Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió5 Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió6 Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis7 Treballs realitzats en immersió amb equip subacuàtic8 Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit9 Treballs que impliquin l'ús d'explosius10 Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.

4.3.4.- MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ

Com a criteri general primaran les proteccions col.lectives en front les individuals. A més, s'hauran de manteniren bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis deprotecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent.Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació,manteniment...).4.3.4.1.- MESURES DE PROTECCIÓ COL.LECTIVA- Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dinsl'obra- Senyalització de les zones de perill- Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació

amb els vials exteriors- Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega- Respectar les distàncies de seguretat amb les instal.lacions existents- Els elements de les instal.lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants- Fonamentació correcta de la maquinària d'obra- Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega

màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc- Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra- Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat- Comprovació de solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes)- Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases- Utilització de paviments antilliscants. - Col.locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda.- Col.locació de xarxat en forats horitzontals- Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones)- Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal.lades- Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides

4.3.4.2.- MESURES DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL- Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules- Utilització de calçat de seguretat- Utilització de casc homologat- A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge segurs

per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria- Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc

de talls i punxades- Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos- Utilització de davantals- Sistemes de subjecció permanent i de vigilància dels treballs amb perill d'intoxicació per més d'un operari.

Utilització d'equips de subministrament d'aire

4.3.4.3.- MESURES DE PROTECCIÓ A TERCERS



- Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveureun passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguinentrar.

- Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors- Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega- Comprovació de solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes)- Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) 4.3.5.- PRIMERS AUXILISEs disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent.S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar elsaccidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una lista amb els telèfons i adreces delscentres asignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats.

4.3.6.- NORMATIVA APLICABLE(En negreta les que afecten directament a la construcció) Data d'actualització:18/12/1997- Directiva 92/57/CEE de 24 de Junio (DO: 26/08/92)

Disposiciones mínimas de seguridad y de salud que deben aplicarse en las obras de construccióntemporales o móviles

- RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/10/97)Disposiciones mínimas de Seguridad y de Salud en las obras de construcciónTransposició de la Directiva 92/57/CEEDeroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'Estudi de Seguretat i Higiene en projectes d'edificaciói obres públiques

- Ley 31/1995 de 8 de noviembre (BOE: 10/11/95)Prevención de riesgos laborales

Desenvolupament de la Llei a través de les següents disposicions:

- RD 39/1997 de 17 de enero (BOE: 31/01/97)Reglamento de los Servicios de Prevención

- RD 485/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo

- RD 486/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajoEn el capítol 1 excloeix les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà.Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971)

- RD 487/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañeriesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores

- RD 488/97 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas devisualización

- RD 664/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97)Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicosdurante el trabajo

- RD 665/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97)Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenosdurante el trabajo

- RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE: 12/06/97)Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores de equipos deprotección individual

- RD 1215/1997 de 18 de julio (BOE: 07/08/97)Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos detrabajoTransposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treballModifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971)

- O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52)Reglamento de Seguridad e Higiene del Trabajo en la industria de la Construcción



Modificacions: O. de 10 de diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53)O. de 23 de septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66)Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de 1956

- O. de 31 de enero de 1940. Andamios: Cap. VII, art. 66º a 74º (BOE: 03/02/40)Reglamento general sobre Seguridad e Higiene

- O. de 28 de agosto de 1970. Art. 1º a 4º, 183º a 291º y Anexos I y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70)Ordenanza del trabajo para las industrias de la Construcción, vidrio y cerámicaCorrecció d'errades: BOE: 17/10/70

- O. de 20 de septiembre de 1986 (BOE: 13/10/86)Modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en que sea obligatorio el estudio de Seguridad eHigieneCorrecció d'errades: BOE: 31/10/86

- O. de 16 de diciembre de 1987 (BOE: 29/12/87)Nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo e instrucciones para su cumplimiento y tramitación

- O. de 31de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87)Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado

- O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77)Reglamento de aparatos elevadores para obrasModificació: O. de 7 de marzo de 1981 (BOE: 14/03/81)

- O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88)Instrucción Técnica Complementaria MIE-AEM 2 del Reglamento de Aparatos de elevación y Manutenciónreferente a grúas-torre desmontables para obrasModificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90)

- O. de 31 de octubre de 1984 (BOE: 07/11/84)Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto

- O. de 7 de enero de 1987 (BOE: 15/01/87)Normas complementarias del Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto

- RD 1316/1989 de 27 de octubre (BOE: 02/11/89)Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo

- O. de 9 de marzo de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71)Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el trabajoCorrecció d'errades: BOE: 06/04/71Modificació: BOE: 02/11/89Derogats alguns capítols per: Ley 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997i RD 1215/1997

- Resoluciones aprobatorias de Normas técnicas Reglamentarias para distintos medios de protección personal detrabajadores

- R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no metálicos- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para soldadores

Modificació: BOE: 24/10/75- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de electricidad

Modificació: BOE: 25/10/75- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad contra riesgos mecánicos

Modificació: BOE: 27/10/75- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de maniobras

Modificació: BOE: 28/10/75- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de protección personal de vias respiratorias.

Normasa comunes y adaptadores facialesModificació: BOE: 29/10/75

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtrosmecánicosModificació: BOE: 30/10/75

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equipos de protección personal de vias respiratorias:mascarillas autofiltrantesModificació: BOE: 31/10/75

- R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtrosquímicos y mixtos contra amoníacoModificació: BOE: 01/11/75

- Normativa d'àmbit local (ordenances municipals)

Pessonada, Municipi de Conca de Dalt, Pallars Jussà, Octubre de 2.008Artur Juanmartí i SoléArquitecte



5.- PLEC DE CONDICIONS



5.1.- PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES

CAPITOL PRELIMINAR DISPOSICIONS GENERALS

NATURALESA I OBJECTE DEL PLEC GENERAL

Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars delProjecte.

Ambdós, com a part del projecte arquitectònic tenen com a finalitat regular l'execució de les obres fixant-ne elsnivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acordamb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seustècnics i encarregats, a l'Arquitecte i a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, així com les relacions entre ells i lesseves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra.

DOCUMENTACIÓ DEL CONTRACTE D'OBRA

Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es refereix alvalor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent:

1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d'empresa o arrendament d'obra si és queexisteix.

2. El Plec de Condicions particulars.3. El present Plec General de Condicions.4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, medicions i pressupost).

Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projecte com a interpretació,complement o precisió de les seves determinacions.

En cada document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobrela mida a escala.

CAPITOL I CONDICIONS FACULTATIVESEPÍGRAF 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . DELIMITACIÓ GENERAL DE FUNCIONS TÈCNIQUES

L'ARQUITECTE DIRECTOR

Article 3.- Correspon a l'Arquitecte Director:

a) Comprovar l'adequació de la fonamentació projectada a les característiques reals del sòl.b) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin.c) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre

les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguirla solució arquitectònica correcta.

d) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpiaen aspectes parcials de la seva especialitat.

e) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la recepció.f) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure juntament amb l'Aparellador o Arquitecte

Tècnic, el certificat de final d'obra.

L'APARELLADOR O ARQUITECTE TECNIC

Article 4.- Correspon a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic:

a) Redactar el document d'estudi i anàlisi del Projecte d'acord amb el previst a l'article 1.4. de les Tarifesd'Honoraris aprovades per R.D. 314/1979, de 19 de gener.



b) Planificar, a la vista del projecte arquitectònic, del contracte i de la normativa tècnica d'aplicació, el controlde qualitat i econòmic de les obres.

c) Redactar, quan es demani, l'estudi dels sistemes adients als riscs del treball en la realització de l'obra iaprovar el Pla de Seguretat i Higiene per a la seva aplicació.

d) Efectuar el replanteig de l'obra i preparar l'acta corresponent subscribint-la juntament amb l'Arquitecte i ambel Constructor.

e) Comprovar les instal.lacions provisionals, mitjans auxiliars i sistemes de seguretat i higiene en el treball,controlant-ne la seva correcta execució.

f) Ordenar i dirigir l'execució material d'acord amb el projecte, amb les normes tècniques i amb les regles debona construcció.

g) Fer o disposar les proves i assaigs de materials, instal.lacions i altres unitats d'obra segons les freqüènciesde mostreig programades en el pla de control, així com efectuar les altres comprovacions que resultinnecessàries per assegurar la qualitat constructiva d'acord amb el projecte i la normativa tècnica aplicable.Dels resultats n'informarà puntualment al Constructor, donant-li, en tot cas, les ordres oportunes; si lacontingència no es resolgués s'adoptaran les mesures que calguin donant-ne compte a l'Arquitecte.

h) Fer les medicions d'obra executada i donar conformitat, segons les relacions establertes, a les certificacionsvalorades i a la liquidació final de l'obra.

i) Subscriure, juntament amb l'Arquitecte, el certificat final d'obra.

EL CONSTRUCTOR

Article 5.- Correspon al Constructor:a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant les

instal.lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra.b) Elaborar, quan calgui, el Pla de Seguretat i Higiene de l'obra en aplicació de l'estudi corresponent i

disposar en tot cas, l'execució de les mesures preventives, vetllant pel seu acompliment i per l'observànciade la normativa vigent en matèria de seguretat i higiene en el treball.

c) Subscriure amb l'Arquitecte i l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, l'acte de replanteig de l'obra.d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les intervencions dels

subcontractistes.e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen,

comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció de l'Aparellador oArquitecte Tècnic, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documentsd'idoneïtat requerits per les normes d'aplicació.

f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacions que s'hi practiquin.g) Facilitar a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, amb temps suficient, els materials necessaris per l'acompliment

de la seva comesa.h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final.i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva.j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra.

EPIGRAF 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . DE LES OBLIGACIONS I DRETS GENERALSDEL CONSTRUCTOR O CONTRACTISTA

VERIFICACIO DELS DOCUMENTS DEL PROJECTE

Article 6.- Abans de començar les obres, el Constructor consignarà per escrit que la documentació aportada liresulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol.licitarà elsaclariments pertinents.

PLA DE SEGURETAT I HIGIENE

Article 7.- El Constructor, a la vista del Projecte d'Execució que contingui, en tot cas, l'Estudi de Seguretat iHigiene, presentarà el Pla de Seguretat i Higiene de l'obra a l'aprovació de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic dela Direcció facultativa.

OFICINA A L'OBRA

Article 8.- El Constructor habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulell adequat, on s'hi



puguin extendre i consultar els plànols.

En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa:- El projecte d'Execució complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti l'Arquitecte.- La Llicència d'obres.- El Llibre d'Ordres i Assistències.- El Pla de Seguretat i Higiene.- El Llibre d'Incidències.- El Reglament i Ordenança de Seguretat i Higiene en el Treball.- La documentació de les assegurances esmentades en l'article 5.j).

Disposarà a més el Constructor una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment condicionada per atreballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada.

REPRESENTACIO DEL CONTRACTISTA

Article 9.- El Constructor està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu a l'obra,que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar entot moment aquelles decisions que es refereixen a la Contracta.

Les seves funcions seran les del Constructor segons s'especifica a l'article 5.

Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars d'índolefacultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els casos.

El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Constructor s'obligui amantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació compromesa.

L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segonsla naturalesa dels treballs, facultarà l'Arquitecte per ordenar la paralització de les obres, sense cap dret areclamació, fins que sigui esmenada la deficiència.

PRESENCIA DEL CONSTRUCTOR EN L'OBRA

Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present durant lajornada legal de treball i acompanyarà l'Arquitecte o l'Aparellador o Arquitecte Tècnic en les visites que facin ales obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris isubministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de medicions i liquidacions.

TREBALLS NO ESTIPULATS EXPRESSAMENT

Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i aspectede les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte, sempre que, senseseparar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi l'Arquitecte dins els límits de possibilitats que elspressupostos habilitin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució.

En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un reformat de projecterequerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat d'obraen més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100.

INTERPRETACIONS, ACLARIMENTS I MODIFICACIONS DELS DOCUMENTS DEL PROJECTE

Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions delsplànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Constructorque estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscribint amb la seva signatura el conforme que figuraràal peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic com del'Arquitecte.

Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui fer el Constructor, hauràde dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el qual donarà al Constructorel corresponent rebut si així ho sol.licités.



Article 13.- El Constructor podrà requerir de l'Arquitecte o de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, segons les sevesrespectives comeses, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució delprojecte.

RECLAMACIONS CONTRA LES ORDRES DE LA DIRECCIO FACULTATIVA

Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions dimanades de laDirecció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de l'Arquitecte, davant la Propietat, si són d'ordreeconòmic i d'acord amb les condicions estipulades els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicionsd'ordre tècnic de l'Arquitecte o de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, no s'admetrà cap reclamació, i el Contractistapodrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida a l'Arquitecte, elqual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus dereclamacions.

RECUSACIO PEL CONTRACTISTA DEL PERSONAL NOMENAT PER L'ARQUITECTE

Article 15.- El Constructor no podrà recusar als Arquitectes, Aparelladors, o personal encarregat per aquestsde la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius per alsreconeixements i medicions.Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent, però senseque per això no es puguin interrompre ni perturbar la marxa dels treballs.

FALTES DEL PERSONAL

Article 16.- L'Arquitecte, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència onegligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè apartide l'obra als dependents o operaris causants de la pertorbació.

Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i industrials,subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les sevesobligacions com a Contractista general de l'obra.

EPIGRAF 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PRESCRIPCIONS GENERALS RELATIVES ALS TREBALLS,ALS MATERIALS I ALS MITJANS AUXILIARS

CAMINS I ACCESSOS

Article 18.- El Constructor disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra i el seu tancament o vallat.L'Aparellador o Arquitecte Tècnic podrà exigir la seva modificació o millora.

REPLANTEIG

Article 19.- El Constructor iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referènciesprincipals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrecdel Contractista i inclosos en la seva oferta.

El Constructor sotmetrà el replanteig a l'aprovació de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic i una vegada aquest últimhagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que haurà de ser aprovat perl'Arquitecte, i serà responsabilitat del Constructor l'omissió d'aquest tràmit.

COMENÇAMENT DE L'OBRA. RITME D'EXECUCIO DELS TREBALLS

Article 20.- El Constructor començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars,desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec esmentatquedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del terminiexigit en el Contracte.



Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a l'Arquitecte i a l'Aparellador o ArquitecteTècnic del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació.

ORDRE DELS TREBALLS

Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells casosen què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar.

FACILITAT PER A ALTRES CONTRACTISTES

Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar totesles facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomenats a tots els altres Contractistes queintervinguin en l'obra. Això sense perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistesper utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes.

En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa.

AMPLIACIO DEL PROJECTE PER CAUSES IMPREVISTES O DE FORÇA MAJOR

Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, nos'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per l'Arquitecte en tant es formula otramita el Projecte Reformat.

El Constructor està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de les obresdisposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipantde moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament,d'acord amb el que s'estipuli.

PRORROGA PER CAUSA DE FORÇA MAJOR

Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Constructor, aquest no poguéscomençar les obres, o hagués de suspendre-les o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se liatorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable de l'Arquitecte.Per això, el Constructor exposarà, en un escrit dirigit a l'Arquitecte la causa que impedeix l'execució o la marxadels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga queper l'esmentada causa sol.licita.

RESPONSABILITAT DE LA DIRECCIO FACULTATIVA EN EL RETARD DE L'OBRA

Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats, al.legantcom a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en què havent-hosol.licitat per escrit no se li hagués proporcionat.

CONDICIONS GENERALS D'EXECUCIO DELS TREBALLS

Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricta subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviamenthagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit,entreguin l'Arquitecte o l'Aparellador o Arquitecte Tècnic al Constructor, dins de les limitacions pressupostàriesi de conformitat amb allò especificat a l'article 11.

OBRES OCULTES

Article 27.- De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de l'edifici, sen'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests documents s'extendran pertriplicat i se n'entregaran: un a l'Arquitecte; l'altre a l'Aparellador; i el tercer, al Contractista. Aquests documentsaniran firmats per tots tres. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documentsindispensables i irrecusables per a efectuar les medicions.

TREBALLS DEFECTUOSOS



Article 28.- El Constructor haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les "Condicionsgenerals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractatsd'acord amb allò especificat també en l'esmentat document.

Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de l'execució dels treballs que hacontractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per ladeficient qualitat dels materials emprats o aparells col.locats sense que li exoneri de responsabilitat el control queés competència de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valoratsen les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran exteses i abonades a bon compte.

Com a conseqüència de l'expresat anteriorment, quan l'Aparellador o Arquitecte Tècnic detecti vicis o defectesen els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col.locats no reuneixin les condicionspreceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada larecepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades i reconstruïdes d'acordamb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta.

Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc i reconstrucció ordenades, es plantejarà laqüestió davant l'Arquitecte de l'obra, que ho resoldrà.

VICIS OCULTS

Article 29.- Si l'Aparellador o Arquitecte Tècnic tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults deconstrucció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva,els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos,donant compte de la circumstància a l'Arquitecte. Les despeses que ocasionin seran a compte del Constructor,sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat.

DELS MATERIALS I DELS APARELLS, LA SEVA PROCEDENCIA

Article 30.- El Constructor té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que ellcregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques preceptuï unaprocedència determinada.

Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Constructor haurà de presentar a l'Aparelladoro Arquitecte Tècnic una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la qual s'hi especifiquintotes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun d’ells.

PRESENTACIÓ DE MOSTRES

Article 31.- A petició de l'Arquitecte, el Constructor li presentarà les mostres dels materials amb l'anticipacióprevista en el Calendari de l'Obra.

MATERIALS NO UTILITZABLES

Article 32.- El Constructor, a càrrec seu, transportarà i col.locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat,els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en l'obra.

Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions particularsvigent en l'obra.

Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni l'Aparellador oArquitecte Tècnic, però acordant prèviament amb el Constructor la seva justa tassació, tenint en compte el valord'aquests materials i les despeses del seu transport.

MATERIALS I APARELLS DEFECTUOSOS

Article 33.- Quan els materials, elements d'instal.lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquestPlec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca de prescripcions formals del Plec, esreconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, l'Arquitecte, a instàncies de l'Aparelladoro Arquitecte Tècnic, donarà ordre al Constructor de substituir-los per altres que satisfacin les condicions oacompleixin l'objectiu al qual es destinen.



Si el Constructor al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en condicionsno ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta.

Si els materials, elements d'instal.lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de l'Arquitecte,es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Constructor prefereixi substituir-los peraltres en condicions.

DESPESES OCASIONADES PER PROVES I ASSAIGS

Article 34.- Totes les despeses originades per les proves i assaigs de materials o elements que intervinguin enl'execució de les obres, seran per compte de la contracta.Tot assaig que no hagi resultat satisfactori o que no ofereixi les garanties suficients podrà començar-se de noua càrrec també de la Contracta.

NETEJA DE LES OBRES

Article 35.- Es obligació del Constructor mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com dematerials sobrants, fer desaparèixer les instal.lacions provisionals que no siguin necessàries, així com adoptarles mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l'obra ofereixi bon aspecte.

OBRES SENSE PRESCRIPCIONS

Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i pels quals no existeixinprescripcions consignades explicitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Constructors'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a lesregles i pràctiques de la bona construcció.

EPIGRAF 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . DE LES RECEPCIONS D'EDIFICIS I OBRES ANNEXES

DE LES RECEPCIONS PROVISIONALS

Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les obres, l'Arquitecte comunicarà a la Propietat la proximitat del seuacabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte de recepció provisional.

Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor, de l'Arquitecte i de l'Aparellador oArquitecte Tècnic. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin intervingut en ladirecció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades.

Practicat un detingut reconeixement de les obres s'extendrà un acta amb tants exemplars com intervinents isignats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les obres es trobessin enestat de ser admeses. Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa extendran el Certificat corresponentde final d'obra.

Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Constructor lesoportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini per a subsanar-los, finalitzat el qual,s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional de l'obra.

Si el Constructor no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb pèrdua de la fiança.

DOCUMENTACIÓ FINAL DE L'OBRA

Article 38.- L'Arquitecte Director facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb lesespecificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges, amb allò que s'estableixen els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial Decret 515/1989, de 21 d'abril.

AMIDAMENT DEFINITIU DELS TREBALLS I LIQUIDACIO PROVISIONAL DE L'OBRA

Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament per l'Aparellador o Arquitecte Tècnic



a laseva medició definitiva, amb la assistència precisa del Constructor o del seu representant. S'extendràl'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per l'Arquitecte amb la seva signatura, servirà per l'abonamentper part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança.

TERMINI DE GARANTIA

Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol casmai no haurà de ser inferior a nou mesos.

CONSERVACIÓ DE LES OBRES REBUDES PROVISIONALMENT

Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisionali definitiva, seran a càrrec del Contractista.

Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ússeran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal.lacions, seran a càrrecde la Contracta.

DE LA RECEPCIÓ DEFINITIVA

Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual forma iamb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l'obligació del Constructorde reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels edificis i quedaran noméssubsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció.

PRÓRROGA DEL TERMINI DE GARANTIA

Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en les condicionsdegudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i l'Arquitecte-Director marcarà al Constructor els terminis i formes enquè s'hauran de fer les obres necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's elcontracte amb pèrdua de la fiança.

DE LES RECEPCIONS DE TREBALLS LA CONTRACTA DE LES QUALS HAGI ESTAT RESCINDIDA

Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que es fixien el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal.lacions, etc., a resoldre elssubcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa.

Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l'article 35.Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles 39 i 40d'aquest Plec.

Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a criteri de l'Arquitecte Director, s'efectuarà una sola idefinitiva recepció.

CAPITOL II CONDICIONS ECONOMIQUESEPIGRAF 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . PRINCIPI GENERAL

Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les quantitatsacreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes.

Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les garantiesadequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament.

EPIGRAF 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . FIANCES

Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que s'estipuli:



a) Dipòsit previ, en metàl.lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preutotal de contracta (art.53).

b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció.

FIANÇA PROVISIONAL

Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi parts'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulaciódistinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, deltotal del pressupost de contracta.

El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar enel punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars delProjecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de lesformes especificades en l'apartat anterior.

El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el Plec de CondicionsParticulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i enaquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució dela fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf.

L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul.la l'adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta.

EXECUCIO DE TREBALLS AMB CARREC A LA FIANÇA

Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, l'Arquitecte-Director, en nom i representació del Propietari, els ordenaràexecutar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb lafiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'importde la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossinde recepció.

DE LA SEVA DEVOLUCIO EN GENERAL

Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) diesun cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li acreditila liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tals com salaris,subministraments, subcontractes...

DEVOLUCIO DE LA FIANÇA EN EL CAS QUE ES FACIN RECEPCIONS PARCIALS

Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de l'Arquitecte Director, accedis a fer recepcions parcials,tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança.

EPIGRAF 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . DELS PREUS

COMPOSICIO DELS PREUS UNITARIS

Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes, elsindirectes, les despeses generals i el benefici industrial.Es consideran costos directes:

a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament enl'execució de la unitat d'obra.

b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o quesiguin necessaris per a la seva execució.

c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i enfermetats



professionals.d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o funcionament

de la maquinària i instal.lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra.e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal.lacions, sistemes i equips anteriorment

citats.

Es consideraran costos indirectes:

Les despeses d'instal.lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellonstemporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu adscritsexclusivament a l'obra i els imprevistos.

Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes.

Es consideraran despeses generals:

Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració,legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en elscontractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per100.)

Benefici industrial. El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partidesanteriors.

Preu d'Execució material. S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma delsanteriors conceptes excepte el Benefici Industrial.

Preu de Contracta. El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les DespesesGenerals i el Benefici Industrial.

L'IVA gira sobre aquesta suma però no n'integra el preu.

PREUS DE CONTRACTA IMPORT DE CONTRACTA

Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura,s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, es a dir, el preu d'execució materialmés el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. Elbenefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altrede diferent.

PREUS CONTRADICTORIS

Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'Arquitecte decideixiintroduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstànciaimprevista.

El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis.

Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre l'Arquitecte i el Contractista abans de començarl'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix ladiferència s'acudirà, en primer lloc, al concepte més anàlog dins del quadre de preus del projecte, i en segon llocal banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat.

Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte.

RECLAMACIONS D'AUGMENT DE PREUS PER CAUSES DIVERSES

Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació oobservació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en elquadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres (amb referènciaa Facultatives).



FORMES TRADICIONALS DE MEDIR O D'APLICAR ELS PREUS

Article 56.- En cap cas podrà al.legar el Contractiste els usos i costums del país respecte a l'aplicació delspreus o de la forma de medir les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al PlecGeneral de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars.

DE LA REVISIÓ DELS PREUS CONTRACTATS

Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant quel'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un muntantsuperior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte.

En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponentd'acord amb la fòrmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, percibint el Contractista la diferència enmés que resulti per la variació de l'IPC superior al 3 per 100.

No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta.

EMMAGUETZAMENT DE MATERIALS

Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmagatzemaments de materials o aparells d'obra que laPropietat ordeni per escrit.

Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de laseva cura i conservació en serà responsable el Contractista.

EPIGRAF 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . OBRES PER ADMINISTRACIO

ADMINISTRACIO

Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la sevarealització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bémitjançant un constructor.

Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents:

a) Obres per administració directa.b) Obres per administració delegada o indirecta.

OBRES PER ADMINISTRACIO DIRECTA

Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix omitjançant un representant seu, que pot ser el mateix Arquitecte-Director, autoritzat expressament peraquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials,contractant-ne el seu transport a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacionsprecises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor,si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com empleat seuo com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble personalitat de Propietati Contractista.

OBRES PER ADMINISTRACIO DELEGADA O INDIRECTA

Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i unConstructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs quecalguin i es convinguin.

Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o indirecte" les següents:



a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes les despesesinherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar,bé per si mateix o mitjançant l'Arquitecte-Director en la seva representació, l'ordre i la marxa delstreballs, l'elecció dels materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elementsque cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts.

b) Per part del Constructor, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò que, en harmonia ambla seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, percibint per això del Propietari un tant per cent(%) prefixat sobre l'import total de les despeses efectuades i abonades pel Constructor.

LIQUIDACIÓ D'OBRES PER ADMINISTRACIÓ

Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran lesnormes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica" vigentsen l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el Constructor alPropietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documentssegüents conformats tots ells per l'Aparellador o Arquitecte Tècnic:

a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui el dipòsito la utilització dels esmentats materials en l'obra.

b) Les nómines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificantel nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyantles esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capataços, caps d'equip, oficialsi ajudants de cada ofici, peons especialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obradurant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin.

c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada d'enderrocs.d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o en la gestió de la

qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a compte del Propietari.A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la qual haginintervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100),entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat preventiusd'accidents, les despeses generals que originin al Constructor els treballs per administració que realitziel Benefici Industrial del mateix.

ABONAMENT AL CONSTRUCTOR DELS COMPTES D'ADMINISTRACIÓ DELEGADA

Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administració delegada, elsrealitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seudelegat representant.Independentment, l'Aparellador o l'Arquitecte Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, la medició del'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions no tindran efectes perals abonaments al Constructor sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment.

NORMES PER A L'ADQUISICIÓ DELS MATERIALS I APARELLS

Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva elPropietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Constructor se li autoritza per gestionar-los iadquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a l'Arquitecte-Director, els preus i lesmostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los.

RESPONSABILITAT DEL CONSTRUCTOR EN EL BAIX RENDIMENT DELS OBRERS

Article 65.- Si l'Arquitecte-Director advertís en els comunicats mensuals d'obra executada que preceptivamentha de presentar-li el Constructor, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitatsd'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitatsd'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Constructor, amb la finalitat que aquest faci les gestionsprecises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per l'Arquitecte-Director.

Si un cop feta aquesta notificació al Constructor, en els mesos successius, els rendiments no arribessin alsnormals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze percent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Constructor en les



liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li.

En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el casa arbitratge.

RESPONSABILITATS DEL CONSTRUCTOR

Article 66.- En els treballs d'"Obres per Administració delegada" el Constructor només serà responsable delsdefectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats executades per ell i també els accidents operjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o a terceres persones per no haver pres les mesuresnecessàries i que en les disposicions legals vigents s'estableixen.

En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no serà responsable del mal resultat que poguessindonar els materials i aparells elegits segons les normes establertes en aquest article.

En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Constructor està obligat a reparar pel seu compte els treballsdefectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats en el paràgraf anterior.

EPIGRAF 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . DE LA VALORACIO I ABONAMENT DELS TREBALLS

FORMES DIFERENTS D'ABONAMENT DE LES OBRES

Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el PlecParticular de Condicions econòmiques s'hi preceptui una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuaràaixí:

1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïdaen el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari.

2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne variarsolament el nombre d'unitats executades.Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu invariable estipulata la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en elstreballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals servirande base per a la medició i valoració de les diverses unitats.

3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos empratsen la seva execució d'acord amb les ordres de l'Arquitecte-Director.S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior.

4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General deCondicions econòmiques" determina.

5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte.

RELACIONS VALORADES I CERTIFICACIONS

Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de CondicionsParticulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executadesdurant els terminis previstos, segons la medició que haurà practicat l'Aparellador.

El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultatde la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d'obra,els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en elpresent "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a lesobres accessòries i especials, etc.

Al Contractista, que podrà presenciar les medicions necessàries per extendre aquesta relació, l'Aparellador lifacilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecteque, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui enexaminar-les i tornar-les firmades amb la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions oreclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció,l'Arquitecte-Director acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de



la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari contra la resolucióde l'Arquitecte-Director en la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals".

Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, l'Arquitecte-Director expedirà lacertificació de les obres executades.

De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert.

El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se finsel noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del Projecte, senseafectar-los del tant per cent de Contracta.

Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran elcaràcter de document i entregues a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es derivende la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres quecomprenen.

Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es refereix. En casque l'Arquitecte-Director ho exigís, les certificacions s'extendran a l'origen.

MILLORES D'OBRES LLIUREMENT EXECUTADES

Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de l'Arquitecte-Director, utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe defàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, engeneral introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri del'Arquitecte-Director, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en elcas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada.

ABONAMENT DE TREBALLS PRESSUPOSTATS AMB PARTIDA ALÇADA

Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent enl'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment quecorrespongui entre els que a continuació s'expressen:

a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada,s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert.

b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a lesunitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats.

c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonaràíntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'importd'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, l'Arquitecte-Director indicarà al Contractista i ambanterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquestcompte que, en realitatserà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o,en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'importtotal amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de DespesesGenerals i Benefici Industrial del Contractista.

ABONAMENT D'ESGOTAMENTS I ALTRES TREBALLS ESPECIALS NO CONTRACTATS

Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole especialo ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractatsamb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena queocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta.

A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tantper cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars.

PAGAMENTS



Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts. L'import d'aquests terminiscorrespondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades per l'Arquitecte-Director, en virtut deles quals es verificaran els pagaments.

ABONAMENT DE TREBALLS EXECUTATS DURANT EL TERMINI DE GARANTIA

Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs,per al seu abonament es procedirà així:

1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, nos'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i l'Arquitecte-Director exigís la seva realització durantel termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el quees va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preusfossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims.

2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, deguta que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia,prèviament acordats.

3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o dela qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista.

EPIGRAF 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . DE LES INDEMNITZACIONS MUTUES

IMPORT DE LA INDEMNITZACIÓ PER RETARD NO JUSTIFICAT EN EL TERMINI D'ACABAMENT DE LESOBRES

Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/00) de l'import totaldels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat en el calendarid'obra.

Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança.

DEMORA DELS PAGAMENTS

Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon eltermini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import del'esmentada certificació.

Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes senserealitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a laliquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquestsreuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a lafinalització de l'obra contractada o adjudicada.

Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol.licitud de resolució del contracte fundat en la demora depagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol.licitud ha invertit en obrao en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució quetingui assenyalat al contracte.

EPIGRAF 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VARIS

MILLORES I AUGMENTS D'OBRA. CASOS CONTRARIS

Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que l'Arquitecte-Director hagi manat per escritl'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstosen el contracte. Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en lesmedicions del Projecte, a no ser que l'Arquitecte-Director ordeni, també per escrit, l'ampliació de les



contractades.En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execucióo utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials oaparells ordenants utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobrel'import de les unitats contractades.

Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan l'Arquitecte-Director introdueixi innovacions que suposin unareducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades.

UNITATS D'OBRA DEFECTUOSES PERÒ ACCEPTABLES

Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segonsl'Arquitecte-Director de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir alContractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el terminid'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini.

ASSEGURANÇA DE LES OBRES

Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la sevaexecució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el valor quetinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre,s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, ia mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà percertificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa delContractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del dereconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquèel Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses,materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractistapel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a allò que representi laindemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, queseran tassats amb aquesta finalitat per l'Arquitecte-Director.

En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser assegurada i la sevaquantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l'edifici afectadaper l'obra.

Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà elContractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la sevaprèvia conformitat o objeccions.

CONSERVACIO DE L'OBRA

Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini degarantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva,l'Arquitecte-Director, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui lavigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte dela Contracta.

En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de resolució delcontracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que l'Arquitecte-Director fixi.

Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici sigui a càrrec delContractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc. que els indispensables per a la vigilànciai neteja i pels treballs que fos necessari executar.

En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l'obra, durant eltermini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques".

UTILITZACIÓ PEL CONTRACTISTA D'EDIFICIS O BENS DEL PROPIETARI

Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització



del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació de adobar-los iconservar-los per fer-ne entrega a l'acabament del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne elsque s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en elsedificis, propietats o materials que hagi utilitzat.

En el cas que en acabar el contracte i fer entrega del material, propietats o edificacions, no hagués acomplertel Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa d'aquell i amb càrrec ala fiança.


Artur Juanmartí i Solé La Propietat La ContractaArquitecte



PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS

El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions Particulars del Projecte.

Ambdós, com a part del projecte arquitectònic tenen com a finalitat regular l’execució de les obres fixant els nivellstècnics i de qualitat exigibles, precisant les intervencions que corresponen, segons el contracte i d’acord amb lalegislació aplicable, al Promotorl o propietari de l’obra, al Contractista o constructor de la mateixa, als seus tècnicsi encarregats, a l’Arquitecte i a l’Aparellador o Arquitecte Tècnic, així com les relacions entre tots ells i les sevescorresponents obligacions en ordre a l’acompliment del contracte d’obra.

Aquest Plec de Condicions Tècniques Generals comprèn el conjunt de característiques que hauran d'acomplirels materials emprats a la construcció, així com les tècniques de la seva col·locació a l'obra i les que hauran demanar l'execució de qualsevol tipus d'instal·lacions i obres accessòries i depenents per qualsevol tipusd'especificació no inclosa en aquest Plec es tindrà en compte el que indiqui la normativa esmentada a l'apartat2.14.

CONDICIONS GENERALS

5.1.1.- PREÀMBUL

Les Condicions Tècniques Generals del present Plec tindran vigència mentre no siguin modificades per lesPrescripcions Tècniques Particulars del projecte, en cas d'incloure's l'esmentat Document.

El Projecte consta dels següents documents:- Document nº 1 : Memòria i Annexes.- Document nº 2 : Plec de Prescripcions Tècniques i Facultatives.- Document nº 3 : Pressupost.- Document nº 4 : Plànols.

El contingut d'aquests documents s'haurà detallat a la Memòria.S'entén per documents contractuals, aquells que resten incorporats al Contracte i que són d'obligat acompliment,llevat modificacions degudament autoritzades. Aquests documents, en cas de licitació sota pressupost, són:

- Plànols.- Plec de Condicions (Prescripcions Tècniques Generals).- Quadre de preus nº 1.- Quadre de preus nº 2.- Aplicació de preus.- Pressupost total.

La resta de Documents o dades del Projecte són informatius, i estan constituïts per la Memòria, amb tots els seusAnnexes, els amidaments i els Pressupostos Parcials.

Els esmentats documents informatius representen només opinió fonamentada de l'Administració, sense que aixòsuposi que es responsabilitzi de la certesa de les dades que es subministren. Aquestes dades han de considerar-se, tant sols, com a complement d'informació que el Contractista ha d'adquirir directament i amb els seus propismitjans.

Només els documents contractuals, definits a l'apartat anterior, constitueixen la base del Contracte; per tant, elContractista no podrà al·legar cap modificació de les condicions de Contracte en base a les dades contingudesals documents informatius (com, per exemple, preus de bases de personal, maquinària i materials, fixació dellosseres, préstecs o abocadors, distàncies de transport, característiques dels materials de l'explanació,justificació de preus, etc.), llevat que aquestes dades apareixin en algun document contractual.

El Contractista serà, doncs, responsable de les errades que puguin derivar-se de no obtenir la suficient informaciódirecta, que rectifiqui o ratifiqui la continguda als documents informatius del Projecte.

Si hi hagués contradicció entre els Plànols i les Prescripcions Tècniques Particulars, en cas d'incloure's aquestescom a document que complementi el Plec de Condicions Generals, preval el que s'ha prescrit en les PrescripcionsTècniques Particulars. En qualsevol cas, ambdós documents prevalen sobre les Prescripcions TècniquesGenerals.



El que s'ha esmentat al Plec de Condicions i només als Plànols, o viceversa, haurà de ser executat com si haguésestat exposat a ambdós documents, sempre que, a criteri del Director, quedin suficientment definides les unitatsd'obra corresponents, i aquestes tinguin pre al Contracte.

5.1.2.- OBLIGACIONS DEL CONTRACTISTA

El Contractista designarà el seu "Delegat d'obra", en les condicions que determinen les clàusules 5 i 6 del Plecde Clàusules Administratives Generals, per a la Contractació d'obres de l'Estat.

En relació a "l'Oficina d'Obra" i "Llibre d'ordres", només es regirà pel que disposen les clàusules 7, 8 i 9 del'esmentat "Plec de Clàusules Administratives Generals". El Contractista està obligat a dedicar a les obres elpersonal tècnic, que es va comprometre dedicar a la licitació. El personal del Contractista col·laborarà amb elDirector, i la Direcció, pel normal acompliment de les seves funcions.

5.1.3.- ACOMPLIMENT DE LES DISPOSICIONS VIGENTS

Hom es regirà pel que s'estipula a les clàusules 11, 16, 17 i 19 del "Plec de Clàusules Administratives Generals".

Així mateix, s'acomplirà els requisits vigents per al magatzematge, i la utilització d'explosius, carburants,prevenció d'incendis, etc. i s'ajustarà a l'assenyalat al Codi de Circulació, Reglament de la Policia i Conservacióde Carreteres, Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, i a totes les disposicions vigents que siguin d'aplicacióen aquells treballs que, directa o indirectament, siguin necessaris per a l'acompliment del Contracte.

5.1.4.- INDEMNITZACIONS PER COMPTE DEL CONTRACTISTA

Hom es regirà pel que disposi l'article 134 del Reglament General de Contractació de l'Estat i la clàusula 12 del"Plec de Clàusules Administratives Generals".

Particularment, el Contractista haurà de reparar, al seu càrrec, els serveis públics o privats fets malbé,indemnitzant a les persones o propietats que resultin perjudicades. El Contractista adoptarà les mesuresnecessàries per tal d'evitar la contaminació de rius, llacs i dipòsits d'aigua, així com del medi ambient, per l'accióde combustibles, olis, llegants, fums, etc., i serà responsable dels damnatges i perjudicis que es puguin causar.

El Contractista haurà de mantenir durant l'execució de l'obra, i refer quan aquesta finalitzi, les servituds afectades,conforme estableix la clàusula 20 de l'esmentat "Plec de Clàusules Administratives Generals", sent a compte delContractista els treballs necessaris per a tal fi.

5.1.5.- DESPESES A CÀRREC DEL CONTRACTISTA

A més de les despeses i taxes, que s'anomenen a les clàusules 13 i 38 del "Plec de Clàusules AdministrativesGenerals", seran a càrrec del Contractista, si a les Prescripcions Tècniques Particulars o al Contracte no espreveu explícitament el contrari, les següents despeses:- Despeses corresponents a instal·lacions i equips de maquinària.- Despeses de construcció i retirada de tota mena de construccions auxiliars, instal·lacions, ferraments, etc.- Despeses de llogaters o d'adquisició de terrenys per a dipòsits de maquinària i materials.- Despeses de protecció i de la pròpia obra contra tot deteriorament.- Despeses de muntatge, conservació i retirada d'instal·lacions pel subministrament d'aigua i d'energia

elèctrica, necessaris per a l'execució de les obres, així com dels drets, taxes o impostos de presa,comptadors, etc.

- Despeses i indemnitzacions que es produeixen a les ocupacions temporals, despeses d'explotació iutilització de préstecs, pedreres, lleres i abocadors.

- Despeses de retirada de materials rebutjats, evacuació de restes, neteja general de l'obra i de zonesconfrontades afectades per les obres, etc.

- Despeses de permisos o llicències necessàries per a l'execució, excepte les que corresponen aExpropiacions i Serveis afectats.

- Despeses ocasionades pel subministrament i col·locació dels cartells anunciadors d'obra.- Qualsevol altre tipus de despesa no especificada es considerarà inclosa als preus unitaris contractats.

5.1.6.- REPLANTEIG DE LES OBRES

El Contractista realitzarà tots els replantejaments parcials que siguin necessaris per a la correcta execució de les



obres, els qual han de ser aprovats per la Direcció. També haurà de materialitzar, sobre el terreny, tots els puntsde detall, que la Direcció consideri necessaris per a l'acabament exacte, en planta i perfil de les diferents unitats.Tots els materials, equips i mà d'obra, necessaris per a aquests treballs, aniran a càrrec del Contractista.

5.1.7.- MATERIALS

A més del que es disposa a les clàusules 15, 34, 35, 36 i 37 del "Plec de Clàusules Administratives Generals",caldrà observar les següents prescripcions:

Si les procedències dels materials fossin fixades als documents contractuals, el Contractista haurà d'utilitzar,obligatòriament, les esmentades procedències, llevat autorització explícita del Director de l'obra. Si fosimprescindible, a judici de l'Administració, canviar aquell origen o procedència, hom es regirà pel que es disposaa la clàusula 80 del "Plec de Clàusules Administratives Generals".

Si per no acomplir les Prescripcons del present Plec es rebutgen material procedents de l'explanació, préstecsi pedreres, que figuren com a utilitzables només als docuents informatius, el Contractista tindrà l'obligaciód'aportar altres materials, que acompleixin les Prescripcions, sense que, per això, tingui dret a un nou preu unitari.

El Contractista obtindrà, al seu càrrec, l'autorització per a l'ús de préstecs, anant, també, al seu compte totes lesdespeses, cànon, indemnitzacions, etc. que es presentin.

El Contractista notificarà a la Direcció de l'Obra, amb la suficient antelació, les procedències dels materials quees proposa utilitzar, aportant les mostres i les dades necessàries, tant pel que es refereix a la quantitat com a laqualitat.

En cap cas podran ser arreplegats ni utilitzats a l'obra materials la qual procedència no hagi estat aprovada pelDirector.

5.1.8.- DESVIAMENTS PROVISIONALS

El Contractista executarà o acondicionarà, en el moment oportú, les carreteres, camins i accessos provisionalspels desviaments que imposin les obres, en relació al tràfic general i als accessos dels confrontants, d'acord ambel que es defineix al Projecte o amb les instruccions que rebi de la Direcció.

Els materials i les unitats d'obra, que comporten les esmentades obres provisionals, acompliran totes lesprescripcions del present Plec, com si fossin obres definitives.

Aquestes obres seran d'abonament, llevat que en el Plec de Condicions Tècniques Particulars es diguiexpressament el contrari, és a dir, amb càrrec a les partides alçades que per tal motiu figurin al Pressupost o, encas de què no hi siguin, valorades segons els preus de Contracte.

Si aquests desviaments no fossin estrictament necessaris per a l'execució normal de les obres, a criteri de laDirecció, no seran d'abonament, i en aquest cas, serà conveniència del Contractista facilitar o accelerar l'execucióde les obres.

Tampoc seran d'abonament els camins d'obra, tal com accessos, pujades, ponts provisionals, etc., necessarisper a la circulació interior de l'obra, per a transport dels materials, per a accessos i circulació del persoanal del'Administració, o per a visites d'obra. Malgrat tot, el Contractista haurà de mantenir als esmentats camins d'obrai accessos en bones condicions de circulació.

La conservació, durant el termini d'utilització d'aquestes obres provisionals, serà a càrrec del Contractista.

5.1.9.- ABOCADORS.

Llevat manifestació expressa contrària al Plec de Condiccions Tècniques Particulars, la localització d'abocadors,així com les despeses que comporti llur utilització, seran a càrrec del Contractista.

Ni el fet que la distància als abocadors sigui més gran que la que es preveu a la hipòtesi feta en lajustificació delpreu uitari, que s'inclou als annexos de la Memòria, ni l'omissió en l'esmentada justificació de l'operació detransport als abocadors, seran causa suficient per a al.legar modificació del pre unitari, que apareix al puadre depreus, o dir, que la unitat d'obra corresponent no inclou l'esmentada operació de transport a l'abocador, sempre



que als documents contractuals es fixi que la unitat inclou el transport a l'abocador.

Si als mesuraments i documents informatius del projecte es suposa que el material obtingut de l'excavació del'aplanament, fonaments o rases, ha d'utilitzar-se per a terraplè, replens, etc., i la Direcció d'Obra rebutjal'esmentat material per no acomplir les condicions del present Plec, el Contractista haurà de transportar l'esmentatmaterial a abocadors sense dret a cap abonament complementari a la corresponent excavació, ni a incrementarel preu del Contracte per haver d'emprar majors quantitats de material procedent de prèstecs.

El Director de les Obres podrà autoritzar abocadors a les zones baixes de les parcel.les, amb la condició de quèels productes abocats siguin estesos i compactats correctament. Les despeses de l'esmentada axtensió icompactació dels materials seran a compte del Contractista, per considerar-se incloses als preus unitaris.

5.1.10.- SERVITUDS I SERVEIS AFECTATS.

En relació a les servituds existents, hom es regirà pel que s'estipula a la clàusula 20 del "Plec de ClàusulesAdministratives Generals". A tal efecte, també es considerarn servituds relacionades amb el "Plec dePrescripcions", aquelles que aprareixen definides als Plànols del Projecte.

Els objectes afectats seran traslladats o retirats per les Companyies i Organismes corresponents.

Malgrat tot, el Contractista tindrà l'obligació de realitzar els treballs necessairs per a la localització, protecció odesviament en tot cas, dels serveis afectats de poca importància, que la Direcció consideri convenient per a lamillora del desenvolupament de les obres, si bé, aquests treballs li seran abonats, ja sigui amb càrrec a lespartides alçades existents a l'efecte al Pressupost o per unitats d'obra, amb aplicació dels preus del Quadre nº1. En llur defecte, hom es regirà pel que s'estableix a la clàusula 60 del "Plec de Clàusules AdministrativesGenerals".

5.1.11.- TERMINI DE GARANTIA

El termini de garantia de l'obra serà d'un any comptat a partir de la Recepció Provisional, llevat que en el Plecde Condicions Tècniques Particualr, o en el Contracte, es modifiqui expressament aques termini.

Aquest termini s'estendrà a totes les obres executades sota el mateix Contracte (obra Principal, balisatge,senyalització i barreres, plantacions, enllumenat, instal.lacions elèctriques, edificacions, obres auxiliars, etc.).

En cas de Recepcions parcials, hom es regirà pel que disposa l'article 171 del Reglaent General de Contractacióde l'Estat.

5.1.12.- CONSERVACIÓ DE LES OBRES.

Es defineix com a conservació de l'obra, els treballs de neteja, acabats, entreteniments, reparació i tots aquellstreballs que siguin necessaris per a mantenir les obres en perfecte estat de funcionament i policia. L'esmentadaconservació s'extén a totes les obres executades sobre el mateix Contracte (obra principal, balisatge,senyalització i barreres, plantacions, enllumenat, instal.lacions elèctriques, edificacions, obres auxiliars, etc.).

A més del que es prescriu al present Article, hom es regirà pel que es disposa a la claùsula 22 del "Plec deClàusules Administratives Generals".

El present Article serà d'aplicació des de l'ordre d'endagament de les Obres fins a la recepció definitiva. Totesles despeses originades per aquest concepte seran a compte del Contractista.

També seran a càrrec del Contractista la reposició d'elements que s'hagin deteriorat o qu hagin estat objecte derobatori. El Contractista haurà de tenir en compte, al càlcul de les seves proposicions econòmiques, les despesescorresponents a les repossicions esmentades o a les assegurances que siguin convenients.

5.1.13.- DISPOSICIONS APLICABLES.

A més de les disposisons esmentades explícitament als Articles del present Plec, seran d'aplicació lesdisposicions següents:

- Llei 198/1963 de 28 de Desembre de "Bases de Contratos del Estado y su texto articulado", aprovada per



Decret 923/1965 de 8 d'Abril.- Reglament General de Contractació de l'Estat, aprovat per Decret 3354/1967 de 28 de Desembre.- Reglament General de Contractació de l'Estat aprovat per Decret 3410/1975 de 25 de Novembre.- Plec de Clàusules Administratives Generals per a la Contractació d'Obres de l'Estat, aprovat per Decret

3854/1970 de 31 de Desembre.- Plec de Clàusules Administratives Particulars i Econòmiques que s'estableixen per a la contractació

d'aquestes obres.- Plec General de Condicions per a la recepció de conglomerats hidràulics, aprovat per Ordre Ministerial de

9 d'Abril de 1964.- Plec General de Condicions per a la recepció de guixos i escaioles a les obres de construcció, aprovat per

Ordre de la Presidència del Govern de 27 de Gener de 1972 (BOE nº 28 de 2 de Febrer de 1972).- Instrucció EH-80 per al projecte i l'execució d'obres de formigó en massa o armat, aprovada per Decret de

la Presidència del Govern 3062/1973 de 19 d'Octubre, i publicada als BOE dels dies 7, 8, 10, 11, 12, 13 i14 de Desembre de 1973.

- Instrucció per a la fabricació i subministrament de formigó preparat, aprovada per Ordre de 5 de Maig de1972 (BOE nº 113 de 11 de Maig de 1972).

- Instrucció relativa a les accions a considerar al Projecte de ponts de carreteres, aprovada per Ordre de 26de Febrer de 1972 (BOE nº 93 de 18 d'Abril de 1972).

- Instrucció H.A. 61 per a estructures de formigó armat i Instrucció E.M. 62 per a estructures d'acer del"Instituto Eduardo Torroja de la Construcción y del Cemento", en aquells punts no especificats al presentPlec o a les Instruccions Oficials.

- Normes UNE declarades d'acompliment obligatori per Ordres Ministerials de 5 de Juliol de 1967 i d'11 deMaig de 1971, Normes UNE esmentades als documents contractuals i, complementàriament la resta deles Normes UNE.

- Normes NTL del Laboratori de Transport i Mecànica del Sòl "José Luis Escario". Normes DIN, ASTM i altresnormes vigents a altres països, sempre que siguin esmentades a un document contractual.

- Nou Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, aprovat per Decret 2.413/1973 de 20 de Setembre.- Reglament de Línies Elèctriques Aèrees d'Alta Tensió. Decret 315/1968 de 28 de Novembre.- Reglament Electrotècnic d'Estacions Transformadores del 23.2.1949.

Seran també vigents, i es tindran en compte especialment, totes les Normes vigents de les Companyies deServeis Afectats (Aigua, Electricitat, Telèfons i Gas).

- Reglament de 29/10/1920 de Policia i conservació de carreteres.- Codi de circulació vigent.- Decret 2/1964 de 4 de Febrer i Decret 461/1971 d'11 de Març sobre Clàusules de revisió de preus.- Decret 136 de la Presidència del Govern de 4 de Febrer de 1960 pel que es convaliden les taxes dels

laboratoris del Ministeri d'Obres Públiques.- Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de carreteres i ponts del MOPU, Juliol de 1976.- Condicions presecptives a les Obres d'abastament d'aigües, Decret 17.5.1940.- Plec de Condicions Tècniques de la Direcció General d'Arquitectura de 1960.- Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a la recepció de ciment RC-75; BOE de 28 d'Desembre de

1975.- Plec General de Condicions per a la fabricació, transport i muntatge de canonades de formigó de

l'Associació Tècnica de Derivats del Ciment.- Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a canonades d'abastament d'aigua (28 de Juliol de 1974).- N.T.E. Normes Tecnològiques de l'Edificació.- MV-201. Norma MV 201/1972; Murs resistents de fàbrica de totxana.- Centre d'Estudis de la Construcció.- Normes M.V. i "Instruccions Enllumenat Urbà". 1965 MOPU. Ordenances Municipals.- La legislació que substitueixi, modifiqui o complementi les disposicions esmentades i la nova legislació

aplicable que es promulgui, sempre que estigui vigent amb anterioritat a la data del Contracte.

En cas de contradicció o simple complementació de diverses normes es tindran en compte, en tot moment, lescondicions més restrictives.

5.1.14.- EXISTÈNCIA DE TRÀFIC DURANT L'EXECUCIÓ DE LES OBRES.

L'existència de determinats vials, que s'hagin de mantenir en servei durant l'execució de les Obres, no serà motiude reclamació econòmica per part del Contractista.



El Contractista programarà l'execució de les Obres de manera que les interferències siguin mínimes, i, si s'escau,construirà els desviaments provisionals que siguin necessaris, sense que això sigui motiu d'increment del preudel Contracte.

Les despeses ocasionades pels anterior conceptes, i per la conservació dels vials de servei esmentats, esconsideraran incloses als preus del Contracte, i en cap moment podran ser objecte de reclamació. En cas de quèl'anterior impliqui la necessitat d'executar determindades parts de les Obres per fases, aquestes seran definidesper la Direcció de les Obres, i el possible cost addicional es considerarà inclòs als preus unitaris, com en l'apartatanterior.

5.1.15.- INTERFERÈNCIA AMB ALTRES CONTRACTISTES.

El Contractista programarà els treballs de manera que, durant el periode d'execució de les Obres, sigui possiblerealitzar treballs de Jardineria, Obres Complementàries com poden ser execució de xarxes elèctriques,telefòniques o altres treballs. En aquest cas, el Contractista, acomplirà les ordres de la Direcció, referents al'execució de les obres, per a fases que marcarà la Direcció de les obres, a fi de delimitar zones ambdeterminades unitats d'obra totalment acabades, per tal d'endegar els treballs complementaris esmentats.

Les possibles despeses motivads per eventuals paralitzacions o increments de cost, deguts a l'esmentadaexecució per fases, es consideraran incloses als preus del Contracte, i no podran ser, en cap moment, objectede reclamació.

5.1.16.- EXISTÈNCIA DE SERVITUDS I SERVEIS.

Quan sigui necessari executar determindes unitats d'obra, en presència de servituds de qualsevol tipus, o deserveis existents que sigui necessari respectar, o bé quan s'escaigui i l'execució simultània de les Obres i lasubstitució o reposició de serveis afectats, el Contractista estarà obligat a emprar els mitjans adequats per a larealització dels treballs, de manera que s'eviti la possible interferència i risc de qualsevol tipus.

El Contractista sol.locitarà, a les diferents entitats subministradores o propietaris de Serveis, plànols de definicióde la posició dels esmentats serveis, i localitzarà i descobrirà les canonades de serveis soterrats mitjançanttreballs d'execució manual. Les despeses originades o les disminucions de rendiment originades es consideraranincloses als preus unitaris, i no podran ser objecte de reclamació.

5.1.17.- DESVIAMENT DE SERVEIS.

Abans de començar les excavacions, el Contractista, fonamentat en els plànols i dades que disposi, o mitjançantla visita als serveis si és factible, haurà d'estudiar i replantejar sobre el tereny els serveis i instal.lacions afectades,considerar la millor manera d'executar els treballs per no fer-los malbé, i assenyalar aquells, que, en darrer terme,consideri necessari modificar.

Si l'Enginyer Director es mostra conforme, sol.licitarà de l'Empresa i Organismes corresponents, la modificaciód'aquestes instal.lacions. Aquestes operacions es pagaran mitjatçant factura. En cas d'existir una partida per aabonar els esmentats treballs, el Contractista tindrà en compte, en el càlcul de la seva oferta econòmica, lesdespeses corresponents a pagaments per Administració, ja que s'abonarà únicament l'import de les factures.

Malgrat tot, si amb la finalitat d'accelerar les obres, les empreses interessades recapten la col.laboració delContractista, aquest haurà de prestar l'ajuda necessària..

5.1.18.- MESURES D'ORDRE I SEGURETAT.

El Contractista resta obligat a doptar les mesures d'ordre i seguretat necessàries per a la bona i segura marxadels treballs.

En tot cas, el constructor serà única i exclusivament el responsable, durant l'execució de les obres de tots elsaccidents o perjudicis que puguin sofrir llur personal o causar-los a d'altres persones o Entitats. En conseqüencia,el constructor assumirà totes les responsabilitats annexes a l'acompliment de la Llei sobre accidents de treball,de 30 de Gener de 1980, i disposicions anteriors.



Serà obligació del Constructor la Contractació de l'assegurança contra el risc per incapacitat permanent o mortdels seus obrers, a la "Caja Nacional del Seguro de Accidentes de Trabajo", reformat per Decret del "Ministeriodel Trabajo" del dia 18 de Juny de 1942.

5.1.19.- CONTROL D'UNITATS D'OBRA

La Direcció d'obra demanarà als laboratoris homologats pressupostos sobre control de qualitat de les unitatsd'obra escollint el que sigui més addient per a les condicions de l'obra.

L'import, fins al 1% del Pressupost de Contracta, correrà a càrrec del Contractista, segons la clàusula 38 del Plecde Clàusules Administratives Generals per a la contractació d'obres de l'Estat.

El laboratori encarregat del control d'obra realitzarà tots els assaigs del programa, prèvia sol.licitud de la direcciófacultativa de les obres, d'acord amb el següent esquema de funcionament:

1) A criteri de la Direcció Facultativa es podrà ampliar o reduir el nombre de controls que s'abonaran, sempre,a partir dels preus unitaris acceptats.

2) Els resultats de cada assaig es comunicaran simultàniament a la Direcció de les obres i a l'EmpresaConstructora. En cas de resultats negatius, s'anticiparà la comunicació telefònicament, a fi de prendre lesmesures necessàries amb urgència.





5.2.- PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS DEL PROJECTE BÀSIC I D'EXECUCIÓ DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLERA I REHABILITACIÓ DE LA FONT DE PESSONADA Promotor: AJUNTAMENT DE CONCA DE DALT Arquitecte: ARTUR JUANMARTÍ SOLÉ Data: OCTUBRE DE 2008

1

B - MATERIALS .................................................................................................. 3 B0 - MATERIALS BÀSICS .......................................................................................... 3 B01 - LÍQUIDS ................................................................................................ 3 B011 - NEUTRES ............................................................................................. 3

B03 - GRANULATS .............................................................................................. 3 B031 - SORRES .............................................................................................. 3 B032 - SAULONS ............................................................................................. 6 B033 - GRAVES .............................................................................................. 6 B037 - TOT-U .............................................................................................. 10

B04 - PEDRES PER A FONAMENTS I MURS ......................................................................... 12 B043 - PEDRES ............................................................................................. 12 B044 - PEDRES PER A FORMACIÓ D'ESCULLERES ................................................................. 13

B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS ........................................................................... 14 B051 - CIMENTS ............................................................................................ 14 B053 - CALÇS .............................................................................................. 18

B06 - FORMIGONS DE COMPRA ................................................................................... 20 B064 - FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA .................................................................... 20 B065 - FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR ................................................................... 22

B07 - MORTERS DE COMPRA ..................................................................................... 25 B08 - ADDITIUS, ADDICIONS I PRODUCTES DE TRACTAMENT PER A FORMIGONS, MORTERS I BEURADES ..................... 29 B081 - ADDITIUS I ADDICIONS PER A FORMIGONS, MORTERS I BEURADES ........................................... 29

B0A - FERRETERIA ............................................................................................ 33 B0A1 - FILFERROS .......................................................................................... 33 B0A3 - CLAUS .............................................................................................. 34

B0B - ACER I METALL EN PERFILS O BARRES ..................................................................... 35 B0B2 - ACER EN BARRES CORRUGADES .......................................................................... 35 B0B3 - MALLES ELECTROSOLDADES ............................................................................. 37

B0D - MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS ............................................................. 39 B0D2 - TAULONS ............................................................................................ 39 B0D3 - LLATES ............................................................................................. 40 B0D7 - TAULERS ............................................................................................ 41 B0D8 - PLAFONS ............................................................................................ 42 B0DF - ENCOFRATS ESPECIALS I CINDRIS ...................................................................... 43 B0DZ - MATERIALS AUXILIARS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS ................................................ 44

B0F - MATERIALS BÀSICS DE CERÀMICA .......................................................................... 45 B0F1 - MAONS CERÀMICS ..................................................................................... 45

B4 - MATERIALS PER A ESTRUCTURES .............................................................................. 47 B44 - MATERIALS D'ACER PER A ESTRUCTURES .................................................................... 47 B44Z - PLANXES I PERFILS D'ACER ........................................................................... 47

B4L - ELEMENTS RESISTENTS INDUSTRIALITZATS PER A FORMACIÓ DE SOSTRES ........................................ 50 B4LF - BIGUETES DE FORMIGÓ PRETESAT ....................................................................... 50 B4LZ - MATERIALS AUXILIARS PER A SOSTRES AMB ELEMENTS RESISTENTS INDUSTRIALITZATS ......................... 52

B8 - MATERIALS PER A REVESTIMENTS ............................................................................. 54 B89 - MATERIALS PER A PINTURES .............................................................................. 54 B8Z - MATERIALS ESPECIALS PER A REVESTIMENTS ................................................................ 59 B8ZA - MATERIALS PER A IMPRIMACIONS I TRACTAMENTS SUPERFICIALS ............................................ 60

BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ .............................................................. 64 BB3 - REIXES ................................................................................................ 64 BB32 - REIXES D'ACER ...................................................................................... 64

BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA ............................................ 65 BD5 - MATERIALS PER A DRENATGES ............................................................................. 65 BD5Z - MATERIALS AUXILIARS PER A DRENATGES ................................................................ 65

BD7 - TUBS PER A CLAVEGUERES I COL.LECTORS .................................................................. 68 BD7F - TUBS DE PVC PER A CLAVEGUERES I COL.LECTORS ........................................................ 68

BDD - MATERIALS PER A POUS DE REGISTRE ...................................................................... 71 BDDZ - MATERIALS AUXILIARS PER A POUS DE REGISTRE ......................................................... 71

BDK - MATERIALS PER A PERICONS DE CANALITZACIONS ............................................................ 74 D - ELEMENTS COMPOSTOS ........................................................................................ 78 D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS ................................................................................ 78 D07 - MORTERS I PASTES ...................................................................................... 78 D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS ............................................................................. 78

D0B - ACER FERRALLAT O TREBALLAT ............................................................................ 78 D0B2 - ACER EN BARRES ..................................................................................... 78 D0B3 - ACER EN MALLES ELECTROSOLDADES ..................................................................... 79

D6 - ELEMENTS COMPOSTOS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES ......................................................... 80 D61 - PARETS DE MAÇONERIA ................................................................................... 80

E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ .............................................................................. 81 EB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ .............................................................................. 81 EB1 - BARANES ............................................................................................... 81 EB12 - BARANES D'ACER ..................................................................................... 81

F - PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ ............................................................................ 83 F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS ..................................................... 83 F21 - DEMOLICIONS ........................................................................................... 83 F219 - DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT ................................................................. 83

F22 - MOVIMENTS DE TERRES ................................................................................... 84 F221 - EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY ............................................................... 84 F222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS ........................................................................ 86 F227 - REPÀS I PICONATGE DE TERRES ........................................................................ 88 F228 - REBLIMENT I PICONATGE DE RASES ..................................................................... 89

F24 - TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA ..................................................................... 91


2

F2R - GESTIÓ DE RESIDUS ..................................................................................... 92 F3 - FONAMENTS I CONTENCIONS .................................................................................. 94 F31 - RASES I POUS .......................................................................................... 94 F315 - FORMIGONAMENT DE RASES I POUS ...................................................................... 94 F31B - ARMADURES PER A RASES I POUS ....................................................................... 96 F31D - ENCOFRAT PER A RASES I POUS ........................................................................ 98

F9 - PAVIMENTS ............................................................................................... 101 F92 - SUBBASES ............................................................................................. 101 F921 - SUBBASES DE TOT-U ................................................................................. 101

F93 - BASES ................................................................................................ 102 F936 - BASES DE FORMIGÓ .................................................................................. 102

F9B - PAVIMENTS DE PEDRA NATURAL ........................................................................... 104 F9B1 - PAVIMENTS DE LLAMBORDINS DE PEDRA NATURAL ......................................................... 106

F9G - PAVIMENTS DE FORMIGÓ ................................................................................. 107 F9G1 - PAVIMENTS DE FORMIGÓ ACABATS SENSE ADDITIUS ....................................................... 107

F9Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A PAVIMENTS ................................................................... 110 FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS ............................................................................. 112 FD7 - CLAVEGUERES .......................................................................................... 112 FD7F - CLAVEGUERES AMB TUB DE PVC ........................................................................ 112

FDD - PARETS PER A POUS DE REGISTRE ........................................................................ 114 FDK - PERICONS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS ............................................................. 116 FDKZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A PERICONS DE CANALITZACIONS DE SERVEIS .................................... 116

G - PARTIDES D'OBRA D'ENGINYERIA CIVIL ....................................................................... 118 G2 - DEMOLICIONS, ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS ......................................... 118 G21 - DEMOLICIONS I ENDERROCS .............................................................................. 118 G213 - ENDERROCS DE FONAMENTS I CONTENCIONS .............................................................. 118 G219 - DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT ................................................................ 119 G21R - ARRENCADA D'ELEMENTS VEGETALS ..................................................................... 120

G22 - MOVIMENTS DE TERRES .................................................................................. 121 G222 - EXCAVACIONS DE RASES, POUS I FONAMENTS ............................................................ 122 G224 - REPÀS DE SÒLS I TALUSSOS, I PICONATGE DE TERRES ................................................... 126 G22D - ESBROSSADA DEL TERRENY ............................................................................ 127

G2R - GESTIÓ DE RESIDUS .................................................................................... 128 G3 - FONAMENTS I MURS DE CONTENCIÓ ........................................................................... 130 G38 - RIOSTRES I BASAMENTS ................................................................................. 130 G385 - FORMIGONAMENT DE RIOSTRES I BASAMENTS ............................................................. 130 G38B - ARMADURES PER A RIOSTRES I BASAMENTS .............................................................. 132 G38D - ENCOFRAT PER A RIOSTRES I BASAMENTS ............................................................... 134

G3J - GABIONS I ESCULLERES ................................................................................. 137 G3Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A FONAMENTS ................................................................... 140

GD - DRENATGES, SANEJAMENT I CANALITZACIONS .................................................................. 141 GD5 - DRENATGES ............................................................................................ 141 GD5J - CAIXES PER A EMBORNALS ............................................................................ 141 GD5Z - ELEMENTS AUXILIARS PER A DRENATGES ................................................................ 142

GD9 - RECOBRIMENTS PROTECTORS EXTERIORS PER A CLAVEGUERES I COL.LECTORS .................................... 143 K - PARTIDES D'OBRA DE REHABILITACIÓ-RESTAURACIÓ ............................................................. 145 K2 - DEMOLICIONS, ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS ......................................... 145 K21 - ENDERROCS, ARRENCADES, REPICATS I DESMUNTATGES ....................................................... 145 K21Q - DESMUNTATGES I ARRENCADES D'EQUIPAMENTS FIXOS ..................................................... 145

K22 - MOVIMENTS DE TERRES .................................................................................. 146 K222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS ....................................................................... 146 K225 - REBLERT, ESTESA I PICONATGE DE TERRES I GRANULATS ................................................. 148

K4 - ESTRUCTURES ............................................................................................. 149 K45 - ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ............................................................................... 149 K45A - FORMIGONAT DE SOSTRES NERVATS UNIDIRECCIONALS ..................................................... 149

K4B - ARMADURES ............................................................................................ 152 K4G - ESTRUCTURES DE MAÇONERIA ............................................................................. 154 K4G2 - PARETS DE MAÇONERIA ............................................................................... 154

K4L - ELEMENTS RESISTENTS INDUSTRIALITZATS PER A FORMACIÓ DE SOSTRES ....................................... 156 K4LF - BIGUETES DE FORMIGÓ PRETESAT I REVOLTONS PER A SOSTRES ............................................ 156

K5 - COBERTES ................................................................................................ 158 K5Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A COBERTES .................................................................... 158 K5ZE - RÀFECS I VORES LLIURES ............................................................................ 158

K8 - REVESTIMENTS ............................................................................................ 161 K81 - ARREBOSSATS, ENGUIXATS I ELEMENTS DE GUIX ............................................................ 161 K811 - ARREBOSSATS ....................................................................................... 161

K89 - PINTATS .............................................................................................. 163 KA - TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES .................................................................... 165 KAD - TANCAMENTS PRACTICABLES DE PLANXA D'ACER ............................................................. 165

KB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ ............................................................................. 166 KB3 - REIXES ............................................................................................... 166


3

B - MATERIALS B0 - MATERIALS BÀSICS B01 - LÍQUIDS B011 - NEUTRES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0111000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Aigües utilitzades per algun dels usos següents:

- Confecció de formigó

- Confecció de morter

- Confecció de pasta de guix

- Reg de plantacions

- Conglomerats de grava-ciment, terra-ciment, grava-emulsió, etc.

- Humectació de bases o subbases

- Humectació de peces ceràmiques, de ciment, etc.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:

Poden ser utilitzades les aigües potables i les sancionades com a acceptables per la pràctica.

Es poden utilitzar aigües de mar o salines anàlogues per a la confecció o curat de formigons sense

armadura. Per a la confecció de formigó armat o pretesat es prohibeix l'ús d'aquestes aigües, tret del cas

que es facin estudis especials.

Si ha d'utilitzar-se per a la confecció o el curat de formigó o de morters i no hi ha antecedents de la

seva utilització o aquesta presenta algun dubte s'haurà de verificar que acompleix totes aquestes

característiques:

Exponent d'hidrogen pH (UNE 7-234): >= 5

Total de substàncies dissoltes (UNE 7-130): <= 15 g/l

Sulfats, expressats en SO4- (UNE 7-131)

- En cas d'utilitzar-se ciment SR: <= 5 g/l

- En la resta de casos: <= 1 g/l

Ió clor, expressat en Cl- (UNE 7-178)

- Formigó pretesat: <= 1 g/l

- Formigó armat: <= 3 g/l

- Formigó en massa amb armadura de fissuració: <= 3 g/l

Hidrats de carboni (UNE 7-132): 0

Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7-235): <= 15 g/l

Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar:

- Pretensat: <= 0,2% pes de ciment

- Armat: <= 0,4% pes de ciment

- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Real Decreto 2661/1998, de 11 de diciembre, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural

(EHE). B03 - GRANULATS B031 - SORRES


4

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0312020. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Sorra procedent de roques calcàries, roques granítiques, marbres blancs i durs, o sorra procedent del

reciclatge de residus de la construcció i demolició provenints d’una planta legalment autoritzada per al

tractament d’aquest tipus de residu.

S'han considerat els tipus següents:

- Sorra de marbre blanc

- Sorra per a confecció de formigons, d'origen:

- De pedra calcària

- De pedra granítica

- Sorra per a confecció de morters

- Sorra per a reblert de rases amb canonades


Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica.

La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús, o si no consta, la que estableixi

explícitament la DF.

No ha de tenir argiles, margues o altres materials estranys.

Contingut de pirites o d'altres sulfurs oxidables: 0%

Contingut de matèria orgànica (UNE 7-082): Baix o nul

SORRA DE MARBRE BLANC:

Barreja amb granulats blancs diferents del marbre: 0%

SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:

Mida dels granuls (Tamís 4 UNE_EN 933-2): <= 4 mm

Terrossos d'argila (UNE 7-133): <= 1% en pes

Partícules toves (UNE 7-134): 0%

Material retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 2 g/cm3 (UNE 7-

244): <= 0,5% en pes

Compostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE_EN 1744-1): <= 0,4% en pes

Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146-507-1/2): Nul·la

Sulfats solubles en àcid, expressats en SO3 i referits al granulat sec (UNE_EN 1744-1): <= 0,8% en pes

Clorurs expressats en Cl- i referits al granulat sec (UNE 83-124 EXP)

- Formigó armat o en massa amb armadures de fissuració: <= 0,05% en pes

- Formigó pretensat: <= 0,03% en pes

Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar:

- Pretensat: <= 0,2% pes de ciment

- Armat: <= 0,4% pes de ciment

- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment

Estabilitat (UNE 7-136):

- Pèrdua de pes amb sulfat sòdic: <= 10%

- Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 15%

SORRA DE PEDRA GRANÍTICA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:

Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE_EN 933-2):

- Granulat gruixut:

- Granulat arrodonit: <= 1% en pes

- Granulat de matxuqueig no calcàri: <= 1% en pes

- Granulat fí:


- Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c, IV o alguna classe

específica d'exposició: <= 6% en pes

- Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica

d'exposició: <= 10% en pes

Equivalent de sorra (EAV)(UNE_EN 933-8):

- Per a obras en ambients I, IIa,b o cap classe específica d'exposició: >= 75

- Resta de casos: >= 80


5

Friabilitat (UNE 83-115): <= 40

Absorció d'aigua (UNE 83-133 i UNE 83-134): <= 5%

SORRA DE PEDRA CALCÀRIA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:

Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE_EN 933-2):

- Granulat gruixut:


- Granulat fí:


- Granulat de matxuqueig calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c,IV o alguna classe

específica d'exposició: <= 10% en pes

- Granulat de matxuqueix calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica

d'exposició: <= 15% en pes

Valor blau de metilè(UNE 83-130):

- Per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 0,6% en pes

- Resta de casos: <= 0,3% en pes

SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS:

La composició granulomètrica ha de quedar dintre dels límits següents: ┌─────────────────────────────────────────────────┐ │ Tamís │ Percentatge en │ Condicions │ │ UNE 7-050 │ pes que passa │ │ │ mm │ pel tamís │ │ │───────────│──────────────────│──────────────────│ │ 5,00 │ A │ A = 100 │ │ 2,50 │ B │ 60 <= B <= 100 │ │ 1,25 │ C │ 30 <= C <= 100 │ │ 0,63 │ D │ 15 <= D <= 70 │ │ 0,32 │ E │ 5 <= E <= 50 │ │ 0,16 │ F │ 0 <= F <= 30 │ │ 0,08 │ G │ 0 <= G <= 15 │ │───────────│──────────────────│──────────────────│ │ Altres │ │ C - D <= 50 │ │ condi- │ │ D - E <= 50 │ │ cions │ │ C - E <= 70 │ └─────────────────────────────────────────────────┘

Mida dels grànuls: <= 1/3 del gruix del junt

Contingut de matèries perjudicials: <= 2%

GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS:

El material ha de procedir d’una planta autoritzada legalment per al tractament de residus de la

construcció.

El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d’alteració física o química sota les

condicions mes desfavorables que presumiblement es puguin donar al lloc d’utilització.

No han de donar lloc, amb l’aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures, capes de ferms, o

contaminar el sòl o corrents d’aigua.

S’ha considerat que l’ús serà el reblert de rases amb canonades.

Per a qualsevol utilització diferent d’aquesta, es requereix l’acceptació expressa de la direcció

facultativa i la justificació mitjançant els assajos que pertoquin que es compleixen les condicions

requerides per l’us al que es pretén destinar. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

CONDICIONS GENERALS:

Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions.

CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT:

Cada càrrega de granulat ha d'anar identificada amb un full de subministrament que ha d'estar a disposició

de la DF en el que hi han de constar, com a mínim, les dades següents:

- Nom del subministrador

- Número de sèrie del full de subministrament

- Nom de la cantera o planta subministradora en cas de material reciclat

- Data del lliurament

- Nom del peticionari

- Tipus de granulat


6

- Quantitat de granulat subministrat

- Denominació del granulat(d/D)

- Identificació del lloc de subministrament 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT


SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:


(EHE).

SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS:

Real Decreto 1723/1990, de 20 de diciembre, por el que se aprueba la Norma Básica de la Edificación NBE-

FL-90: Muros resistentes de Fábrica de Ladrillo. (Vigente hasta 29 de marzo 2007).


Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus.

SORRES PER A ALTRES USOS:

No hi ha normativa de compliment obligatori.

B032 - SAULONS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0321000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Sorra procedent de roca granítica meteoritzada, obtinguda per excavació.


Durant l'extracció s'ha de retirar la capa vegetal. No ha de tenir argiles, margues o d'altres matèries

estranyes.

La fracció que passa pel tamís 0,08 (UNE 7-050) ha de ser inferior a 2/3, en pes, de la que passa pel

tamís 0,40 (UNE 7-050).

La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús i ha de ser la que es defineix a la partida

d'obra en què intervingui o, si no hi consta, la que estableixi explícitament la DF.

Coeficient de desgast "Los Angeles" (NLT-149): < 50

Índex CBR (NLT-111): > 20

Contingut de matèria orgànica: Nul

Mida del granulat:

- Sauló garbellat: <= 50 mm

- Sauló no garbellat: <= 1/2 gruix de la tongada 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE




B033 - GRAVES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC


7

B0332020. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Granulats utilitzats per a algun dels usos següents:

- Confecció de formigons

- Confecció de barreges grava-ciment per a paviments

- Material per a drenatges

- Material per a paviments

El seu origen pot ser:

- Granulats naturals, procedents d'un jaciment natural

- Granulats naturals, obtinguts per matxucament de roques naturals

- Granulats procedents d'escòries siderúrgiques

- Granulats procedents del reciclatge de residus de la construcció o demolicions, provenints d’una planta

legalment autoritzada per al tractament d’aquests residus

Els granulats naturals poden ser:



Els granulats procedents del reciclatge d'enderrocs de la construcció que s'han considerat són els

següents:

- Granulats reciclats provinents de construcció de maó

- Granulats reciclats provinents de formigó

- Granulats reciclats mixtes

- Granulats reciclats prioritariament naturals


Els granulats procedents de reciclatge d'enderrocs no han de contenir en cap cas restes provinents de

construccions amb patologies estructurals, com ara ciment aluminós, granulats amb sulfurs, sílice amorfa o

corrosió de les armadures.

Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica.

La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús i ha de ser la que es defineix a la partida

d'obra en què intervingui o, si no hi consta, la que estableixi explícitament la DF.

Han de ser nets, resistents i de granulometria uniforme.

No han de tenir pols, brutícia, argila, margues o d'altres matèries estranyes.

Diàmetre mínim: 98% retingut tamís 4 (UNE_EN 933-2)


El material ha de procedir d’una planta autoritzada legalment per al tractament de residus de la

construcció.

El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d’alteració física o química sota les

condicions mes desfavorables que presumiblement es puguin donar al lloc d’utilització.

No han de donar lloc, amb l’aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures, capes de ferms, o

contaminar el sòl o corrents d’aigua.

GRANULATS RECICLATS PROVINENTS DE CONSTRUCCIÓ DE MAÓ:

El seu origen ha de ser construccions de maó, amb un contingut final de ceràmica superior al 10% en pes.

Contingut de maó + morters + formigons: >= 90% en pes

Contingut d'elements metàl·lics: Nul

Ús admissible: Reblerts per a drenatges i protecció de cobertes

GRANULATS RECICLATS PROVINENTS DE FORMIGONS:

El seu origen ha de ser de construccions de formigó, sense barreja d'altres enderrocs.

Contingut de formigó: > 95%


Ús admissible:

- Drenatges

- Formigons de resistencia característica <= 20 N/mm2 utilitzats en classes d'exposició I o Iib

- Protecció de cobertes

- Bases i subases de paviments

GRANULATS RECICLATS MIXTES:


8

El seu origen ha de ser enderrocs de construccions de maó i formigó, amb una densitat dels elements

massissos > 1600 kg/m3.

Contingut de ceràmica: <= 10% en pes

Contingut total de matxuca de formigó + maó + morter: >= 95% en pes


Ús admissible:

- Drenatges

- Formigons en massa

GRANULATS RECICLATS PRIORITARIAMENT NATURALS:

Granulats obtinguts de pedrera amb incorporació d'un 20% de granulats reciclats provinents de formigó.

Ús admissible:

- Drenatges i formigons utilitzats en classes d'exposició I o IIb

S'han considerat les següents utilitzacions de les graves:

- Per a confecció de formigons

- Per a drens

- Per a paviments

- Per a confecció de mescles grava-ciment tipus GC-1 o GC-2

GRANULATS PROCEDENTS D'ESCORIES SIDERÚRGIQUES

Contingut de silicats inestables: Nul

Contingut de compostos fèrrics: Nul

GRAVA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:

Si el formigó porta armadures, la grandària màxima del granulat és el valor més petit dels següents:

- 0,8 de la distància lliure horitzontal entre beines o armadures que formin grup, o entre un parament de

la peça i una beina o armadura que formi un angle >45º (amb la direcció de formigonat)

- 1,25 de la distància entre un parament de la peça i una beina o armadura que formi un angle <=45º (amb

la direcció de formigonat)

- 0,25 de la dimensió mínima de la peça que es formigona amb les excepcions següents:

- Lloses superiors de sostres, amb TMA < 0,4 del gruix mínim

- Peces d'execució molt curosa i elements en els que l'efecte de la paret de l'encofrat sigui reduït

(sostres encofrats a una sola cara), amb TMA < 0,33 del gruix mínim

Tot el granulat ha de ser d'una mida inferior al doble del límit més petit aplicable a cada cas.

Fins que passen pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2):

- Per a graves calcàries: <= 2% en pes

- Per a graves granítiques: <= 1% en pes

- Granulats, reciclats de formigó o prioritariament naturals: < 3%

- Per a granulats reciclats mixtos: < 5%

Coeficient de forma per a granulats naturals o reciclats de formigó o prioritariament naturals (UNE 7-

238): >= 0,20

Terrossos d'argila (UNE 7-133): <= 0,25% en pes

Partícules toves (UNE 7-134): <= 5% en pes

Material retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 20 kN/m3 (UNE 7-

244): <= 1% en pes

Compostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE_EN 1744-1):

- Granulats reciclats mixtos: < 1% en pes

- Altres granulats: <= 0,4% en pes

Sulfats solubles en àcids, expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE_EN 1744-1): <= 0,8% en pes

Clorurs expressats en Cl- i referits a granulat sec (UNE 83-124 EX):

- Formigó armat o en massa amb armadura de fissuració: <= 0,05% en pes

- Formigó pretesat: <= 0,03% en pes

L'ió clor total aportat pels components d'un formigó no pot excedir:

- Pretensat: <= 0,2% pes del ciment

- Armat: <= 0,4% pes del ciment

- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes del ciment

Contingut de pirites o d'altres sulfurs: 0%

Contingut de ió Cl-:

- Granulats reciclats mixtos: < 0,06%


9

Contingut de matèria orgànica per a granulats naturals o reciclats prioritariament naturals (UNE 7-082):

Baix o nul

Contingut de materials no petris (roba, fusta, paper...):

- Granulats reciclats provinents de formigó o mixtos: < 0,5%

- Altres granulats: Nul

Contingut de restes d'asfalt:

- Granulat reciclat mixt o provinent de formigó: < 0,5%

- Altres granulats: Nul

Reactivitat:

- Àlcali-sílici o àlcali-silicat (Mètode químic UNE 146-507-1 EX o Mètode accelerat UNE 146-508 EX):

Nul·la

- Àlcali-carbonat (Mètode químic UNE 146-507-2): Nul·la

Estabilitat (UNE 7-136):

- Pèrdua de pes amb sulfat sòdic: <= 12%

- Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 18%

Absorció d'aigua:

- Granulats naturals (UNE 83-133 i UNE 83-134): < 5%

- Granulats reciclats provinents de formigó: < 10%

- Granulats reciclats mixtos: < 18%

- Granulats reciclats prioritariament naturals: < 5%

GRAVA PER A DRENATGES:

La mida màxima dels grànuls ha de ser de 76 mm (tamís 80 UNE 7-050) i el garbellat ponderal acumulat pel

tamís 0,08 (UNE 7-050) ha de ser <= 5%. La composició granulomètrica ha de ser fixada explícitament per la

DF segons les característiques del terreny per drenar i del sistema de drenatge.

Coeficient de desgast (assaig "Los Ángeles" NLT 149): <= 40

Equivalent de sorra: > 30

Si s'utilitza granulats reciclats caldrà comprovar que l'inflament sigui inferior al 2% (UNE 103-502). 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE


Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions.

CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT:

Cada càrrega de granulat ha d'anar identificada amb un full de subministrament que ha d'estar a disposició

de la DF en el que hi han de constar, com a mínim, les dades següents:

- Nom del subministrador


- Nom de la cantera o planta subministradora en cas de material reciclat

- Data del lliurament

- Nom del peticionari

- Tipus de granulat

- Quantitat de granulat subministrat

- Denominació del granulat(d/D)

- Identificació del lloc de subministrament

El subministrador de granulats procedents de reciclatge, ha d'aportar la documentació que garanteixi el

compliment de les especificacions establertes a l'art.28.3 de la norma EHE, si el material s’ha

d’utilitzar en la confecció de formigons. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT


GRAVA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:


(EHE).

GRAVA PER A PAVIMENTS:


10

*Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para

obras de carreteras y puentes (PG 3/75)

GRAVA PER A DRENATGES:

Orden de 21 de junio de 1965 por la que se aprueba la norma 5.1.-IC: Drenaje

Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial


Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos.


B037 - TOT-U 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0371000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Material granular de granulometria contínua, utilitzat com capa de ferm.


- Tot-u natural

- Tot-u artificial


El tipus de material utilitzat ha de ser l'indicat a la DT o en el seu defecte el que determini la DF.

No ha de ser susceptible de cap tipus de meteorització o alteració física o química apreciable sota les

condicions possibles més desfavorables.

No ha de donar lloc, amb l’aigua, a dissolucions que puguin afectar a estructures, a d’altres capes de

ferm, o contaminar el sòl o corrents d’aigua.

Els materials no han de tenir terrossos d'argila, marga, matèria orgànica, ni d'altres matèries extranyes

que puguin afectar la durabilitat de la capa.

TOT-U NATURAL:

El tot-u natural ha d'estar compost de granulats procedents de graveres o dipòsits naturals, sòls naturals

o per la mescla d'ambdòs.

La DF ha de determinar la corba granulomètrica del granulat entre un dels següents fusos: ┌────────────────────────────────────────────────┐ │ │ Tamisatge ponderal acumulat (%) │ │Tamís UNE-EN│────────────────────────────────── │ │ 933-2 (mm) │ ZN40 ZN25 ZN20 │ │────────────│───────────────────────────────────│ │ 50 │ 100 -- -- │ │ 40 │ 80-95 100 -- │ │ 25 │ 60-90 75-95 100 │ │ 20 │ 54-84 65-90 80-100 │ │ 8 │ 35-63 40-68 45-75 │ │ 4 │ 22-46 27-51 32-61 │ │ 2 │ 15-35 20-40 25-50 │ │ 0,500 │ 7-23 7-26 10-32 │ │ 0,250 │ 4-18 4-20 5-24 │ │ 0.063 │ 0-9 0-11 0-11 │ └────────────────────────────────────────────────┘

La fracció retinguda pel tamís 0.063 mm (UNE-EN 933-2) ha de ser inferior a 2/3 a la fracció retinguda pel

tamís 0,250 mm (UNE-EN 933-2).

Coeficient de desgast "Los Angeles" (UNE-EN 1097-2):

- Categoria de trànsit pesat T00 a T2: > 35

- Categoria de trànsit pesat T3, T4 i vorals: > 40

Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8):

- T00 a T1: > 35

- T2 a T4 i vorals de T00 a T2: > 30

- Vorals de T3 i T4: > 25

Plasticitat:

- Trànsit T00 a T3: No plàstic

- T4:


11

- Límit líquid (UNE 103103): < 25

- Índex de plasticitat (UNE 103104): < 6

- Vorals sense pavimentar:


- Índex de plasticitat (UNE 103104): < 10

TOT-U ARTIFICIAL:

El tot-u artificial ha d’estar compost de granulats procedents de la trituració, total o parcial, de pedra

de cantera o de grava natural.

Es pot utilitzar material granular reciclat de residus de la construcció o demolicions, provenint d’una

planta autoritzada legalment per el tractament d’aquests residus. En obres de carreteres només es podrà

utilitzar a les categories de tràfic pesat T2 a T4.

La DF ha de determinar la corba granulomètrica del granulat per utilitzar, que ha d'estar continguda dins

d'un dels fusos següents: ┌────────────────────────────────────────────────┐ │ │ Tamisatge ponderal acumulat (%) │ │Tamís UNE-EN│────────────────────────────────── │ │ 933-2 (mm) │ ZA25 ZA20 ZAD20 │ │────────────│───────────────────────────────────│ │ 40 │ 100 -- -- │ │ 25 │ 75-100 100 100 │ │ 20 │ 65-90 75-100 65-100 │ │ 8 │ 40-63 45-73 30-58 │ │ 4 │ 26-45 31-54 14-37 │ │ 2 │ 15-32 20-40 0-15 │ │ 0,500 │ 7-21 9-24 0-6 │ │ 0,250 │ 4-16 5-18 0-4 │ │ 0,063 │ 0-9 0-9 0-2 │

└────────────────────────────────────────────────┘

La fracció retinguda pel tamís 0.063 mm (UNE-EN 933-2) ha de ser inferior a 2/3 a la fracció retinguda pel

tamís 0,250 mm (UNE-EN 933-2).

Índex de llenques (UNE-EN 933-3): < 35

Coeficient de desgast "Los Angeles" (UNE-EN 1097-2):

- Trànsit T0 a T2: < 30

- T3, T4 i vorals: < 35

Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8):

- T00 a T1: > 40

- T2 a T4 i vorals de T00 a T2: > 35

- Vorals de T3 i T4: > 30

Plasticitat:

- Trànsit T00 a T4: No plàstic

- Vorals sense pavimentar:


- Índex de plasticitat (UNE 103104): < 10 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE





*Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de

prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos.

*Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la

Instrucción Técnica de Carreteras.




12

B04 - PEDRES PER A FONAMENTS I MURS B043 - PEDRES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B043210Z,B0432100.

1.DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

DEFINICIÓ:

Pedra de forma irregular per a la construcció de murs, fonaments, etc, d'extracció recent, provinent de

pedreres autoritzades.




- De pedra arenisca


Ha de ser homogènia i de gra uniforme.

No ha de tenir esquerdes, nius, nòduls, ni restes orgàniques.

Ha de ser inalterable a l'aigua i a la resta d'accions atmosfèriques.

Ha de ser resistent al foc; no ha d'explotar al ser exposada a les flames.

En ser colpejada amb el martell ha de donar un so clar. Els fragments han de tenir les arestes vives.

Les dimensions han de ser les adequades al seu us, d'acord amb la D.T. i les indicacions de la D.F.

Ha de tenir bona adherència amb els morters.

Coeficient de saturació........................................................... <= 75%

Gelabilitat (pèrdua de pes després de 20 cicles PIET-70)........................... <= 1%

Absorció d'aigua................................................................... <= 2%

Contingut d'ió sulfat (UNE 7-245)................................................. < 1,2%

PEDRA GRANÍTICA:

Ha de provenir de roques cristal.lines, composades essencialment de quars, feldespat i mica.

Ha de tenir el gra fi, ha de ser compacte i de color uniforme.

No ha de tenir símptomes de descomposició dels seus feldespats característics.

No ha de tenir grops o composicions diferents de la roca de dimensions superiors a 5 cm.

Resistència a compressió (proveta cúbica de 10 cm)........................ >= 1200 kg/cm2

Densitat aparent (UNE_EN 1936)............................................. >= 2500 kg/m3

PEDRA CALCÀRIA:

Han de provenir de roques cristal.lines composades essencialment de carbonat càlcic.

No han de tenir substàncies extranyes que arribin a caracteritzar-les.

No han de ser bituminoses.

No han de tenir argiles en excés.

Han de produir efervescències al ser tractades amb àcids.

Resistència a compressió (proveta cúbica de 10 cm)......................... >= 500 kg/cm2

Densitat aparent (UNE_EN 1936)............................................. >= 2000 kg/m3

PEDRA ARENISCA:

Ha de provenir de roques constituides per sorres de quars amb els seus grans units amb un aglomerat.

No s'utilitzaran pedres que tinguin aglomerats argilosos o calcaris.

2.CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament i emmagatzematge: Protegits contra els impactes. Cal evitar el contacte amb terres o

altres materials que puguin alterar les seves característiques.


13

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m3 de volum necessari subministrat a l'obra.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

No hi ha normativa de compliment obligatori. B044 - PEDRES PER A FORMACIÓ D'ESCULLERES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0442700. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Bloc de pedra natural, de forma irregular, per a la construcció d'esculleres.





Ha de ser sana, de constitució homogènia i gra uniforme.

No ha de tenir esquerdes, nius, nòduls, ni restes orgàniques.

Ha de ser compacta, sense alteracions apreciables i estable químicament davant de l’acció dels agents

externs, en particular davant de l’aigua.

En ser colpejada amb el martell ha de donar un so clar. Els fragments han de tenir les arestes vives.

Les dimensions han de ser les adequades al lloc d'utilització d'acord amb la DT i les indicacions de la

DF.

El pes mínim de cada bloc ha de ser fixat per la DT o la DF. Per a la escollera sense classificar és de

0,5 kg.

Ha de complir les condicions requerides per la DF.

Estabilitat: Assaig immersió en aigua 24 h (NLT 255):

- Fissures: Sense fissures

- Pèrdua de pes: <= 2%

Densitat aparent seca: >= 2500 kg/m3

Absorció d’aigua (UNE 83134): <= 2%

Coeficient de desgast Los Angeles (UNE-EN 1097-2): < 50

Contingut d'ió sulfat (UNE 7-245): < 12%

PEDRA GRANÍTICA:

Ha de provenir de roques cristal·lines, composades essencialment de quars, feldespat i mica.

Ha de tenir el gra fi, ha de ser compacte i de color uniforme.

No ha de tenir símptomes de descomposició dels seus feldespats característics.

No ha de tenir grops o composicions diferents de la roca de dimensions superiors a 5 cm.

Resistència a compressió (proveta cúbica de 10 cm): >= 120 N/mm2

PEDRA CALCÀRIA:

Han de provenir de roques cristal·lines composades essencialment de carbonat càlcic.

No han de tenir substàncies extranyes que arribin a caracteritzar-les.

No han de ser bituminoses.

No han de tenir argiles en excés.

Han de produir efervescències al ser tractades amb àcids.

Resistència a compressió (proveta cúbica de 10 cm): >= 50 N/mm2 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament i emmagatzematge: De manera que no es produeixin fragmentacions.

Si existeixen diferents tipus de pedra a l'obra, el subministrament i emmagatzematge s'ha de fer

individualitzat per a cada tipus de bloc. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT


14




*Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de

prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de

explanaciones, drenajes y cimentaciones. B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS B051 - CIMENTS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0514301,B0512401,B051E101.


DEFINICIÓ:

Conglomerant hidràulic format per diferents materials inorgànics finament dividits que, amassats amb

aigua, formen una pasta que, mitjançant un procés d'hidratació, endureix i un cop endurit conserva la seva

resistència i estabilitat fins i tot sota l'aigua.

S'han considerat els ciments regulats per la norma RC-97 amb les característiques següents:

- Ciments comuns (CEM)

- Ciments d'aluminat de calç (CAC/R)

- Ciments blancs (BL)

- Ciments resistens a l'aigua de mar (MR)


En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya

de 9 de juny de 1998, exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un

nivell de qualitat equivalent, segons les normes aplicables als estats membres de la Unió Europea o de

l'Associació Europea de Lliure Canvi.

També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea,

regulada en el Reglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea.

Ha de ser un material granular molt fi i estadísticament homogeni en la seva composició.

El ciment ha de ser capaç, si es dosifica i barreja adequadament amb aigua i granulats, de produir un

morter o un formigó que conservi la seva traballabilitat en un temps prou llarg i assolir, al final de

períodes definits, els nivells especificats de resistència i mantenir estabilitat de volum a llarg

termini.

No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració.

Els components han de complir els requisists especificats en el capítol 4 de la norma UNE 80-301.

CARACTERÍSTIQUES DELS CIMENTS COMUNS

Relació entre denominació i designació dels ciments segons el tipus: ┌──────────────────────────────────────────────────────┐ │ Denominació │ Designació │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland │ CEM I │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland amb escória │ CEM II/A-S │ │ │ CEM II/B-S │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland amb fum de sílice │ CEM II/A-D │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland amb Putzolana │ CEM II/A-P │ │ │ CEM II/B-P │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland amb cendres │ CEM II/A-V │


15

│ volants │ CEM II/B-V │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland calcàri │ CEM II/A-L │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment pòrtland mixt │ CEM II/A-M │ │ │ CEM II/B-M │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment de forn alt │ CEM III/A │ │ │ CEM III/B │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment putzolànic │ CEM IV/A │ │ │ CEM IV/B │ │───────────────────────────────────────│──────────────│ │ Ciment compost │ CEM V/A │ └──────────────────────────────────────────────────────┘

CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES:

Percentatge en massa dels components principals dels ciments (no es consideren el regulador d'adormiment

ni els additius): ┌─────────────────────────────────────────────────────────┐ │Designació │ K │ S │ D │ P │ V │ L │ │───────────│───────│───────│───────│───────│───────│─────│ │ CEM I │95-100 │ - │ - │ - │ - │ - │ │───────────│───────│───────│───────│───────│───────│─────│ │CEM II/A-S │ 80-94 │ 6-20 │ - │ - │ - │ - │ │CEM II/B-S │ 65-79 │ 21-35 │ - │ - │ - │ - │ │───────────│───────│───────│───────│───────│───────│─────│ │CEM II/A-D │ 90-94 │ - │ 6-10 │ - │ - │ - │ │───────────│───────│───────│───────│───────│───────│─────│ │CEM II/A-P │ 80-94 │ - │ - │ 6-20 │ - │ - │ │CEM II/B-P │ 65-79 │ - │ - │ 21-35 │ - │ - │ │───────────│───────│───────│───────│───────│───────│─────│ │CEM II/A-V │ 80-94 │ - │ - │ - │ 6-20 │ - │ │CEM II/B-V │ 65-79 │ - │ - │ - │ 21-35 │ - │ │───────────│───────│───────│───────│───────│───────│─────│ │CEM II/A-L │ 80-94 │ - │ - │ - │ - │ 6-20│ │───────────│───────│───────│───────│───────│───────│─────│ │CEM II/A-M │ 80-94 │ 6-20 │ 6-20 │ │CEM II/B-M │ 65-79 │ 21-35 │ 21-35 │ │───────────│───────│───────│───────│───────│───────│─────│ │CEM III/A │ 35-64 │ 36-65 │ - │ - │ - │ - │ │CEM III/B │ 20-34 │ 66-80 │ - │ - │ - │ - │ │───────────│───────│───────│───────│───────│───────│─────│ │CEM IV/A │ 65-89 │ - │ 11-35 │ - │ │CEM IV/B │ 45-64 │ - │ 36-55 │ - │ │───────────│───────│───────│───────│───────│───────│─────│ │ CEM V/A │ 40-64 │ 18-30 │ - │ 18-30 │ - │ └─────────────────────────────────────────────────────────┘

(K=Clinker, S=Escoria siderúrgica, D=Fum de sílice, P=Putzolana natural, V=Cendres volants, L=Filler

calcàri)

Percentatge en massa del fum de sílice............................................ <= 10%

Percentatge en massa de component calcàri......................................... <= 20%

Percentatge en massa de components addicionals

("filler" o algún dels components principals que no siguin

específics del seu tipus).......................................................... <= 5%

Percentatge en massa d'additius .................................................. <= 1%

CARACTERÍSTIQUES MECÀNIQUES I FÍSIQUES:

Resistència a compressió en N/mm2 (UNE-EN 196-1): ┌─────────────────────────────────────────────────────────────┐ │Classe Resistent │ Resistència inicial │ Resistència normal │ │ │─────────────────────│─────────────────────│ │ │ 2 dies │ 7 dies │ 28 dies │ │─────────────────│──────────│──────────│─────────────────────│ │ 32,5 │ - │ >= 16,0 │ >= 32,5 │ <= 52,5 │ │─────────────────│──────────│──────────│─────────│───────────│ │ 32,5 R │ >= 13,5 │ - │ >= 32,5 │ <= 52,5 │ │─────────────────│──────────│──────────│─────────│───────────│ │ 42,5 │ >= 13,5 │ - │ >= 42,5 │ <= 62,5 │ │─────────────────│──────────│──────────│─────────│───────────│


16

│ 42,5 R │ >= 20,0 │ - │ >= 42,5 │ <= 62,5 │ │─────────────────│──────────│──────────│─────────│───────────│ │ 52,5 │ >= 20,0 │ - │ >= 52,5 │ - │ │─────────────────│──────────│──────────│─────────│───────────│ │ 52,5 R │ >= 30,0 │ - │ >= 52,5 │ - │ └─────────────────────────────────────────────────────────────┘

(R=Alta resistència inicial)

Temps d'adormiment (UNE-EN 196-3):

- Inici:

- Classe 32,5 i 42,5................................................. >= 60 min

- Classe 52,5........................................................ >= 45 min

- Final..................................................................... <= 12 h

Expansió (UNE-EN 196-3)......................................................... <= 10 mm

CARACTERÍSTIQUES QUÍMIQUES:

Contingut de clorurs (UNE 80-217)................................................ <= 0,1%

Característiques químiques en funció del tipus de ciment (% en massa) (UNE-EN 196-2): ┌────────────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │Tipus │ Pèrdua per │ Residu │ Contingut en sulfats (SO3) │ │ │ calcinació │insoluble │ │ │─────────│────────────│──────────│──────────────────────────────────────│ │Classe │ │ │ 32,5-32,5R-42,5R │ 42,5R-52,5-52,5R │ │─────────│────────────│──────────│──────────────────│───────────────────│ │ CEM I │ <= 5,00 │ <= 5,00 │ <= 3,50 │ <= 4,0 │ │─────────│────────────│──────────│──────────────────│───────────────────│ │ CEM II │ - │ - │ <= 3,50 │ <= 4,0 │ │─────────│────────────│──────────│──────────────────│───────────────────│ │ CEM III │ <= 5,00 │ <= 5,00 │ <= 4,00 │ <= 4,0 │ │─────────│────────────│──────────│──────────────────│───────────────────│ │ CEM IV │ - │ - │ <= 3,50 │ <= 4,0 │ │─────────│────────────│──────────│──────────────────│───────────────────│ │ CEM V │ - │ - │ <= 3,50 │ <= 4,0 │ └────────────────────────────────────────────────────────────────────────┘

El ciment putzolànic CEM IV ha de complir l'assaig de putzolanicitat (UNE-EN 196-5).

CARACTERÍSTIQUES QUÍMIQUES DELS CIMENTS D'ALUMINAT DE CALç:

Ciment obtingut per una mescla de materials aluminosos i calcàris.

Clinker............................................................................. 100%

Resistència a la compressió:

- A les 6 h............................................................. >= 20 N/mm2

- A les 24 h............................................................ >= 40 N/mm2

Temps d'adormiment:

- Inici................................................................... >= 60 min

- Final..................................................................... <= 12 h

Composició química (% en massa):

- Alúmina (Al2O3)..................................................... >= 36 - <= 55

- Sulfurs (S=).............................................................. <= 0,10

- Clorurs (Cl-)............................................................. <= 0,10

- Àlcalis................................................................... <= 0,40

- Sulfats (SO3)............................................................. <= 0,50

CARACTERÍSTIQUES DELS CIMENTS BLANCS:

Índex de blancor (UNE 80-117)..................................................... >= 75%

Percentatge en massa dels components principals dels ciments (no es consideren el regulador d'adormiment

ni els additius): ┌────────────────────────────────────────────────────────────┐ │Denominació │ Tipus │ Clinker │ Addicions │ │─────────────────────────│────────│───────────│─────────────│ │Ciment pòrtland blanc │ BL I │ 95 - 100 │ 0 - 5 │ │─────────────────────────│────────│───────────│─────────────│ │Ciment pòrtland blanc │ BL II │ 75 - 94 │ 6 - 25 │ │amb addicions │ │ │ │ │─────────────────────────│────────│───────────│─────────────│ │Ciment pòrtland blanc │ BL V │ 40 - 74 │ 26 - 60 │


17

│per a enrajolats │ │ │ │ └────────────────────────────────────────────────────────────┘

Resistència a compressió N/mm2: ┌────────────────────────────────────────────────────────┐ │ Classe │ Resistència inicial │ Resistència normal │ │ Resistent │ a 2 dies │ a 28 dies │ │────────────│─────────────────────│─────────────────────│ │ 22,5 │ - │ >= 22,5 │ <= 42,5 │ │────────────│─────────────────────│─────────│───────────│ │ 42,5 │ >= 13,5 │ >= 42,5 │ <= 62,5 │ │────────────│─────────────────────│─────────│───────────│ │ 42,5 R │ >= 20,0 │ >= 42,5 │ <= 62,5 │ │────────────│─────────────────────│─────────│───────────│ │ 52,5 │ >= 20,0 │ >= 52,5 │ - │ └────────────────────────────────────────────────────────┘

(R=Alta resistència inicial)

Temps d'adormiment:

- Inici:

- Classe 22,5........................................................ >= 60 min

- Classe 42,5 i 52,5................................................. >= 45 min

- Final..................................................................... <= 12 h

Expansió (UNE-EN 196-3)......................................................... <= 10 mm

CARACTERÍSTIQUES QUÍMIQUES:

Contingut de clorurs (UNE 80-217)................................................ <= 0,1%

Característiques químiques en funció del tipus de ciment (% en massa): ┌──────────────────────────────────────────────────┐ │Tipus │ Pèrdua per │ Residu │ Contingut en │ │ │ calcinació │ insoluble│ sulfats (SO3) │ │───────│─────────────│──────────│─────────────────│ │ BL I │ <= 5,00 │ <= 5,00 │ <= 4,5 │ │ BL II │ - │ - │ <= 4,0 │ │ BL V │ - │ - │ <= 3,5 │ └──────────────────────────────────────────────────┘

CARACTERÍSTIQUES DELS CIMENTS RESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR):

Prescripcions addicionals respecte als components (%) ┌────────────────────────────────────────────────────────┐ │ Tipus │ C3A │ C3A + C4AF │ │───────────────────│───────────────────│────────────────│ │ CEM I │ <= 5,0 │ <= 22,0 │ │───────────────────│───────────────────│────────────────│ │ CEM II │ <= 8,0 │ <= 25,0 │ │───────────────────│───────────────────│────────────────│ │ CEM III/A │ <= 10,0 │ <= 25,0 │ │───────────────────│───────────────────│────────────────│ │ CEM III/B │ (1) │ (1) │ │───────────────────│───────────────────│────────────────│ │ CEM IV/A │ <= 8,0 │ <= 25,0 │ │───────────────────│───────────────────│────────────────│ │ CEM IV/B │ <= 10,0 │ <= 25,0 │ │───────────────────│───────────────────│────────────────│ │ CEM V/A │ <= 10,0 │ <= 25,0 │ └────────────────────────────────────────────────────────┘

(1) El ciment CEM III/B sempre es resistent a l'aigua de mar.

C3A i C4AF es determinarà segons UNE 80-304.


Subministrament: de manera que no s'alterin les seves característiques.

El fabricant ha de lliurar un full de característiques del ciment on s'indiqui la classe i proporcions

nominals de tots els seus components.

A l'albarà hi han de figurar les dades següents:

- Nom del fabricant o marca comercial


18

- Data de subministrament

- Identificació del vehicle de transport

- Quantitat subministrada

- Designació i denominació del ciment

- Referència de la comanda

- Referència del certificat de conformitat o de la marca de qualitat equivalent

Si el ciment es subministra en sacs, als sacs hi ha de figurar les següents dades:

- Pes net

- Designació i denominació del ciment


- Restriccions d'utilització

El fabricant ha de facilitar, si li demanen, les dades següents:

- Inici i final d'adormiment

- Si s'han incorporat additius, informació detallada de tots ells i dels seus efectes

Si el ciment es subministra a granel s'ha d'emmagatzemar en sitges.

Si el ciment es subministra en sacs, s'han d'emmagatzemar en un lloc sec, ventilat, protegit de la

intempèrie i sense contacte directe amb la terra, de manera que no s'alterin les seves condicions.

Temps màxim d'emmagatzematge dels ciments:

- Classes 22,5 i 32,5....................................................... 3 mesos

- Classes 42,5 ............................................................. 2 mesos

- Classes 52,5 ............................................................... 1 mes


t de pes necessari subministrat a l'obra.


RC-97 Real Decreto 776/1997, de 30 de mayo, por el que se aprueba la instrucción para la recepción de

cementos (RC-97).

UNE 80-301-96 Cementos. Cementos comunes. Composición, especificaciones y criterios de conformidad. B053 - CALÇS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0532310.


DEFINICIÓ:

Conglomerant obtingut per calcinació de materials calcaris, composada principalment per òxids o hidròxids

de calci amb o sense òxids o hidròxids de magnesi i quantitats menors d'òxids de silici, ferro i alumini.


- Calç amarada en pasta CL 90 per a construcció

- Calç aèria CL 90 per a construcció

- Calç aèria per a estabilització d'esplanades


Si és amarada en pasta, ha d'estar apagada i barrejada amb aigua, amb la quantitat justa per obtenir una

pasta de consistència adequada a l'us a la que es destini.


CALÇ AÈRIA CL 90 PER A CONSTRUCCIÓ:

Si conté additius, aquests no han d'afectar a les propietats dels morters.

Contingut de CaO + MgO (UNE-EN 459-2)...................................... >= 90% en pes

Contingut de MgO (UNE-EN 459-2)............................................. <= 5% en pes


19

Contingut de SO3 (UNE-EN 459-2)............................................. <= 2% en pes

Contingut de CO2 (UNE-EN 459-2)............................................. <= 4% en pes

Finura de la mòlta per a calç en pols (UNE-EN 459-2)

- Material retingut al tamís 0,09 mm.......................................... <= 7%

- Material retingut al tamís 0,2 mm........................................... <= 2%

Estabilitat de volum (UNE-EN 459-2)

- Pastes amarades............................................................. Passa

- Altres calçs:

- Mètode de referència................................................... <= 20

- Mètode alternatiu....................................................... <= 2

Densitat aparent per a calç

en pols (UNE-EN 459-2) Da........................................ 0,3 <= Da <= 0,6 kg/dm3

Aigua lliure (humitat) (UNE-EN 459-2) (h):

- Pastes amarades..................................................... 45% < h < 70%

- Altres calçs................................................................ <= 2%

CALÇ PER A ESTABILITZACIÓ D'ESPLANADES:

Contingut de CaO + MgO............................................................ >= 90%

Contingut de CO2................................................................... <= 5%

Composició:

- Calç tipus I............. Calç viva d’alt contingut en calci o dolomítoques en gra

- Calç tipus II............................................ Calç amarada o hidratada

Finura de la mòlta, mesurats els rebuigs acumulats màxims, referits al pes sec:

- Calç tipus I i II (tamís UNE 0,2 mm)......................................... <= 10%

- Calç tipus I (tamís UNE 6,3 mm)............................................. <= 0,0%

Reactivitat calç tipus I amb MgO (UNE 80-502): ┌───────────────────────────────────────────────────┐ │ Tipus de calç │ Temperatura │ Temps de reacció │ │─────────────────│─────────────│───────────────────│ │ Calç viva │ >= 60°C │ <= 25 min │ │─────────────────│─────────────│───────────────────│ │ Calç dolomítica │ >= 50°C │ <= 25 min │ └───────────────────────────────────────────────────┘

Contingut de MgO.................................................................. <= 10%

Si el contingut de MgO superès el 7% s’hauria de determinar la estabilitat de volum (UNE_EN 459-2) i el

resultat haurà de complir les condicions per a qualificar-lo com a “passa” en la UNE_ENV 459-1.

Aigua lliure (humitat) (UNE-EN 459-2):

- Calç tipus II.................................................................... <= 2%


Subministrament: Envasada adequadament, de manera que no experimenti alteració de les seves

característiques.

A l'albarà hi han de figurar les dades següents:


- Data de subministrament

- Designació d'acord amb les normes UNE 80-502 i UNE_EN 459-1

- Identificació del vehicle de transport

- Referència de la comanda

- Quantitat subministrada

A l'envàs hi han de figurar les dades següents:


- Designació d'acord amb les normes UNE 80-502 i UNE_EN 459-1

- Pes net

Emmagatzematge: Es tindran en compte les normes indicades en les fitxes de seguretat per a les classes de

calç. Aquestes fitxes de seguretat han de ser les recomanades oficialment o, en el seu defecte, les

facilitades pel subministrador.


20


kg de pes necessari subministrat a l'obra.


CALÇ PER A CONSTRUCCIÓ:

UNE_ENV 459-1 1996 EXP "Cales para construcción. Parte 1: Definiciones, especificaciones y criterios de

conformidad."

CALÇ PER A ESTABILITZACIÓ D'ESPLANADES:

RCA-92 "Instrucción para la recepción de cales en obras de estabilización de suelos."

UNE 80-502-97 "Cales vivas o hidratadas utilizadas en la estabilización de suelos." B06 - FORMIGONS DE COMPRA B064 - FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B064500C,B064E26B,B064300C. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Formigó amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una central formigonera

legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16 de juliol d'indústria i el Real

Decret 697/1995 de 28 d'abril.

CARACTERÍSTIQUES DELS FORMIGONS D'ÚS ESTRUCTURAL:

Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar

d'acord amb les prescripcions de la EHE.

La designació del formigó fabricat en central es pot fer per propietats o per dosificació i s'expressarà,

com a mínim, la següent informació:

- Consistència

- Grandària màxima del granulat

- Tipus d'ambient al que s'exposarà el formigó

- Resistència característica a compressió per als formigons designats per propietats

- Contingut de ciment expressat en kg/m3, per als formigons designats per dosificació

- La indicació de l'ús estructural que ha de tenir el formigó: en massa, armat o pretesat

La designació per propietats s’ha de fer d'acord amb el format: T-R/C/TM/A

- T: Indicatiu que serà HM pel formigó en massa, HA pel formigó armat, i HP pel formigó pretesat

- R: Resistència característica especificada, en N/mm2

- C: Lletra indicativa del tipus de consistència: F fluida, B tova, P plàstica i S seca

- TM: Grandària màxima del granulat en mm.

- A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigó

En els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composició de la mescla del

formigó, garantint al peticionari les característiques especificades de grandària màxima del granulat,

consistència i resistència característica, així com les limitacions derivades del tipus d'ambient

especificat (contingut de ciment i relació aigua/ciment).

En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsable de la congruència de les

característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistencia i contingut en ciment per

metre cúbic de formigó, i el subministrador les haurà de garantir, indicant també, la relació aigua/ciment

que ha emprat.

En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades en la designació, les

garanties i les dades que el subministrador hagi d'aportar, s’ha d’especificar abans de l'inici del

subministrament.

El formigó ha de complir amb les exigencies de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la norma EHE.

Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, no pot contenir cendres volants ni

addicions de cap altre tipus, excepte el fum de sílice.


21

Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzar l'us de cendres

volants o fum de sílice per la seva confecció. En estructures d'edificació, si s'utilitzen cendres volants

no han de superar el 35% del pes del ciment. Si s'utilitza fum de sílice no ha de superar el 10% del pes

del ciment.

La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la producció segons

art. 29.2.2 de la EHE i ha de posar els resultats de l'anàlisi a l'abast de la DF, o disposarà d'un segell

o marca de conformitat oficialment homologat a nivell nacional o d'un país membre de la CEE.

Les cendres han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450.

En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment utilitzat.

Tipus de ciment:

- Formigó en massa: Ciments comuns (UNE-EN 197-1), Ciments per a usos especials (UNE 80307)

- Formigó armat : Ciments comuns (UNE-EN 197-1)

- Formigó pretesat : Ciments comuns tipus CEM I, II/A-D (UNE 80307)

- Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs (UNE 80305)

- Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els resistents als sulfats i/o a

l'aigua de mar (UNE 80303-1 i UNE 80303-2), i els de baix calor d'hidratació (UNE 80303-3)

Classe del ciment: 32,5 N

El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE, en funció de la

classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La quantitat mínima de ciment considerant el tipus d'exposició més

favorable ha de ser:

- Obres de formigó en massa: >= 200 kg/m3

- Obres de formigó armat: >= 250 kg/m3

- Obres de formigó pretesat: >= 275 kg/m3

- A totes les obres: <= 400 kg/m3

La relació aigua/ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE, en funció de la classe

d'exposició (taula 37.3.2.a). La relació aigua/ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de

ser:

- Formigó en massa: <= 0,65 kg/m3

- Formigó armat: <= 0,65 kg/m3

- Formigó pretesat: <= 0,60 kg/m3

Assentament en el con d'Abrams (UNE 83-313):

- Consistència seca: 0 - 2 cm

- Consistència plàstica: 3 - 5 cm

- Consistència tova: 6 - 9 cm

- Consistència fluida: 10-15 cm





Toleràncies:

- Assentament en el con d'Abrams:

- Consistència seca: Nul

- Consistència plàstica o tova: ± 1 cm

- Consistència fluida: ± 2 cm

FORMIGONS PER A PILOTIS O PANTALLES FORMIGONATS “IN SITU”

Tamany màxim del granulat. El mes petit dels següents valors:

- <= 32 mm

- <= 1/4 separació entre barres d’acer longitudinals

Dosificacions d’amasat:

- Contingut de ciment:

- Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3

- Formigons submergits: >= 375 kg/m3

- Relació aigua-ciment (A/C): < 0,6

- Contingut de fins d <0,125 (ciment inclòs):

- Granulat gruixut d > 8 mm: >= 400 kg/m3

- Granulat gruixut d <= 8 mm: >= 450 kg/m3


22

El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s’han de mantenir durant tot el

procés de formigonat, per tal d’evitar embussos als tubs de formigonar. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE:

Subministrament: En camions formigonera.

El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una barreja

homogènia i sense haver iniciat l'adormiment.

Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres substàncies que

puguin alterar la composició original.

Emmagatzematge: No és pot emmagatzemar.

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:

El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents:

- Nom de la central que ha elaborat el formigó


- Data de lliurament

- Nom del peticionari i del responsable de la recepció

- Especificacions del formigó:

- Resistència característica

- Formigons designats per propietats:

- Designació d'acord amb l'art. 39.2 de la EHE

- Contingut de ciment en kg/m3 (amb 15 kg de tolerància)

- Formigons designats per dosificació:

- Contingut de ciment per m3

- Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de la EHE

- Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància)

- Tipus, classe i marca del ciment


- Consistència

- Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha

- Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té

- Designació específica del lloc de subministrament

- Quantitat de formigó que compon la càrrega, en m3 de formigó fresc

- Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega

- Hora límit d'us del formigó 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



(EHE).

PILOTIS I PANTALLES FORMIGONADES “IN SITU”

Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2.

Documento Básico de Seguridad estructural DB-SE.

B065 - FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B065960B,B065960A,B065960C. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS


23

Formigó amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una central formigonera

legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16 de juliol d'indústria i el Real

Decret 697/1995 de 28 d'abril.

CARACTERÍSTIQUES DELS FORMIGONS D'ÚS ESTRUCTURAL:

Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar

d'acord amb les prescripcions de la EHE.

La designació del formigó fabricat en central es pot fer per propietats o per dosificació i s'expressarà,

com a mínim, la següent informació:

- Consistència


- Tipus d'ambient al que s'exposarà el formigó

- Resistència característica a compressió per als formigons designats per propietats

- Contingut de ciment expressat en kg/m3, per als formigons designats per dosificació

- La indicació de l'ús estructural que ha de tenir el formigó: en massa, armat o pretesat

La designació per propietats s’ha de fer d'acord amb el format: T-R/C/TM/A

- T: Indicatiu que serà HM pel formigó en massa, HA pel formigó armat, i HP pel formigó pretesat

- R: Resistència característica especificada, en N/mm2

- C: Lletra indicativa del tipus de consistència: F fluida, B tova, P plàstica i S seca

- TM: Grandària màxima del granulat en mm.

- A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigó

En els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composició de la mescla del

formigó, garantint al peticionari les característiques especificades de grandària màxima del granulat,

consistència i resistència característica, així com les limitacions derivades del tipus d'ambient

especificat (contingut de ciment i relació aigua/ciment).

En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsable de la congruència de les

característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistencia i contingut en ciment per

metre cúbic de formigó, i el subministrador les haurà de garantir, indicant també, la relació aigua/ciment

que ha emprat.

En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades en la designació, les

garanties i les dades que el subministrador hagi d'aportar, s’ha d’especificar abans de l'inici del

subministrament.

El formigó ha de complir amb les exigencies de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la norma EHE.

Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, no pot contenir cendres volants ni

addicions de cap altre tipus, excepte el fum de sílice.

Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzar l'us de cendres

volants o fum de sílice per la seva confecció. En estructures d'edificació, si s'utilitzen cendres volants

no han de superar el 35% del pes del ciment. Si s'utilitza fum de sílice no ha de superar el 10% del pes

del ciment.

La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la producció segons

art. 29.2.2 de la EHE i ha de posar els resultats de l'anàlisi a l'abast de la DF, o disposarà d'un segell

o marca de conformitat oficialment homologat a nivell nacional o d'un país membre de la CEE.

Les cendres han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450.

En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment utilitzat.

Tipus de ciment:

- Formigó en massa: Ciments comuns (UNE-EN 197-1), Ciments per a usos especials (UNE 80307)

- Formigó armat : Ciments comuns (UNE-EN 197-1)

- Formigó pretesat : Ciments comuns tipus CEM I, II/A-D (UNE 80307)

- Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs (UNE 80305)

- Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els resistents als sulfats i/o a

l'aigua de mar (UNE 80303-1 i UNE 80303-2), i els de baix calor d'hidratació (UNE 80303-3)

Classe del ciment: 32,5 N

El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE, en funció de la

classe d'exposició (taula 37.3.2.a). La quantitat mínima de ciment considerant el tipus d'exposició més

favorable ha de ser:

- Obres de formigó en massa: >= 200 kg/m3

- Obres de formigó armat: >= 250 kg/m3


24

- Obres de formigó pretesat: >= 275 kg/m3

- A totes les obres: <= 400 kg/m3

La relació aigua/ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE, en funció de la classe

d'exposició (taula 37.3.2.a). La relació aigua/ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de

ser:

- Formigó en massa: <= 0,65 kg/m3

- Formigó armat: <= 0,65 kg/m3

- Formigó pretesat: <= 0,60 kg/m3

Assentament en el con d'Abrams (UNE 83-313):

- Consistència seca: 0 - 2 cm

- Consistència plàstica: 3 - 5 cm

- Consistència tova: 6 - 9 cm

- Consistència fluida: 10-15 cm





Toleràncies:

- Assentament en el con d'Abrams:

- Consistència seca: Nul

- Consistència plàstica o tova: ± 1 cm

- Consistència fluida: ± 2 cm

FORMIGONS PER A PILOTIS O PANTALLES FORMIGONATS “IN SITU”

Tamany màxim del granulat. El mes petit dels següents valors:

- <= 32 mm

- <= 1/4 separació entre barres d’acer longitudinals

Dosificacions d’amasat:

- Contingut de ciment:

- Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3

- Formigons submergits: >= 375 kg/m3

- Relació aigua-ciment (A/C): < 0,6

- Contingut de fins d <0,125 (ciment inclòs):

- Granulat gruixut d > 8 mm: >= 400 kg/m3

- Granulat gruixut d <= 8 mm: >= 450 kg/m3

El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s’han de mantenir durant tot el

procés de formigonat, per tal d’evitar embussos als tubs de formigonar. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE:

Subministrament: En camions formigonera.

El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una barreja

homogènia i sense haver iniciat l'adormiment.

Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres substàncies que

puguin alterar la composició original.

Emmagatzematge: No és pot emmagatzemar.

CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:

El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents:

- Nom de la central que ha elaborat el formigó


- Data de lliurament

- Nom del peticionari i del responsable de la recepció

- Especificacions del formigó:

- Resistència característica

- Formigons designats per propietats:

- Designació d'acord amb l'art. 39.2 de la EHE

- Contingut de ciment en kg/m3 (amb 15 kg de tolerància)


25

- Formigons designats per dosificació:

- Contingut de ciment per m3

- Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de la EHE

- Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància)

- Tipus, classe i marca del ciment


- Consistència

- Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha

- Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té

- Designació específica del lloc de subministrament

- Quantitat de formigó que compon la càrrega, en m3 de formigó fresc

- Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega

- Hora límit d'us del formigó 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



(EHE).

PILOTIS I PANTALLES FORMIGONADES “IN SITU”



B07 - MORTERS DE COMPRA 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0710250,B0710150. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Barreja d'un o més conglomerants minerals amb granulats triats i additius especials.


- Morter adhesiu

- Morter sintètic de resines epoxi

- Morter d'anivellament

- Morter refractari

- Morter polimèric de ciment amb resines sintètiques i fibres

- Morter de ram de paleta

El morter d'anivellament és una barreja de granulats fins, ciment i additius orgànics, que al afegir-li

aigua forma una pasta fluida per escampar sobre terres existents i fer una capa de 2 a 5 mm de gruix de

superfície plana i horitzontal amb acabat porós.

El morter refractari és un morter de terres refractàries i aglomerant específic per a resistir altes

temperatures, utilitzat per a la col·locació de maons refractaris a forns, llars de foc, etc.



ADHESIU PER A RAJOLES CERÀMIQUES:

Mescla de conglomerants càrregues minerals i additius orgànics que donen com a resultat una pasta adequada

per a fixar revestiments ceràmics en terres i parets situats en exterior o interior.


- Adhesiu cimentos (C): Mescla de conglomerants hidràulics, additius orgànics i càrregues minerals, que

s’han de barrejar amb aigua just abans d’utilitzar-se.

- Adhesiu en dispersió (D): Mescla de conglomerant orgànic en forma de polímer en dispersió aquosa,

additius orgànics i càrregues minerals, que es presenta llesta per a ser utilitzada.


26

- Adhesiu de resines reactives (R): Mescla de resines sintètiques, additius orgànics i càrregues minerals

que el seu enduriment resulta d’una reacció química, poden presentar-se en forma d’un o més components.

S’han considerat les classes següents, en funció de les característiques addicionals:

- 1: Normal

- 2. Millorat (compleix amb els requisits per a les característiques addicionals)

- F: D’adormiment ràpid

- T: Amb lliscament reduït

- E: Amb temps obert perllongat (només per a adhesius cimentosos millorats i adhesius en dispersió

millorats).

ADHESIU CIMENTOS (C):

Característiques dels adhesius d’adormiment normal:

- Adherència inicial (EN 1348): >= 0,5 N/mm2

- Adherència després d’immersió en aigua (EN 1348): >= 0,5 N/mm2

- Adherència després d’envelliment amb calor (EN 1348): >= 0,5 N/mm2

- Adherència després de cicles gel-desgel (EN 1348): >= 0,5 N/mm2

- Temps obert: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (després de >= 20 min)

Els adhesius d’adormiment ràpid, han de complir a més:

- Adherència inicial (EN 1348): >= 0,5 N/mm2 (antes de las 24 h)


Característiques especials:

- Lliscament (EN 1308): <= 0,5 mm

Característiques addicionals:

- Alta adherència inicial (EN 1348): >= 1 N/mm2

- Alta adherència després d’immersió en aigua (EN 1348): >= 1 N/mm2

- Alta adherència després d’envelliment amb calor (EN 1348): >= 1 N/mm2

- Alta adherència inicial després de cicles de gel-desgel (EN 1348): >= 1 N/mm2

- Temps obert ampliat: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (desprès de 30 min)

ADHESIUS EN DISPERSIÓ (D):

Característiques fundamentals:

- Adherència inicial (EN 1324): >= 1 N/mm2

- Adherència després d’envelliment amb calor (EN 1324): >= 1 N/mm2





- Adherència després d’immersió en aigua (EN 1324): >= 0,5 N/mm2

- Adherència a alta temperatura (EN 1324): >= 1 N/mm2

- Temps obert ampliat: adherència (EN 1346): >= 0,5 N/mm2 (desprès de 30 min)

ADHESIUS DE RESINES REACTIVES (R):

Característiques fundamentals:

- Adherència inicial (EN 12003): >= 2 N/mm2

- Adherència després d’immersió en aigua (EN 12003): >= 2 N/mm2





- Adherència després del xoc tèrmic (EN 12003): >= 2 N/mm2

MORTER SINTÈTIC DE RESINES EPOXI:

El morter sintètic de resines epoxi és un morter obtingut a partir d'una mescla de granulats inerts i

d'una formulació epoxi en forma de dos components bàsics: una resina i un enduridor.

La formulació de l'epoxi ha de ser determinada per l’ús a que es destini el morter i la temperatura

ambient i superficials del lloc on es col·loqui. Aquesta formulació ha de ser aprovada per la DF.

Mida màxima del granulat: <= 1/3 del gruix mitjà de la capa de morter

Mida mínima del granulat: >= 0,16 mm

Proporció granulat/resina (en pes) (Q): 3 <= Q <= 7

MORTER POLIMÈRIC:


27

El morter polimèric es un producte a base de ciment, resines sintètiques, fum de sílice i fibres de

poliamida, d'alta resistència mecànica que s'utilitza per a la reparació i regularització d'elements de

formigó.

Granulometria: 0 - 2 mm

Resistència a compressió a 28 dies : 5 - 6 kN/m2

Resistència a flexotracció a 28 dies : 90 - 120 kg/m2

MORTER DE RAM DE PALETA:

Mescla formada per un o varis conglomerants inorgànics, granulats, aigua i addicions o additius (en el seu

cas), per a fàbriques d’obra ceràmica (façanes, murs, pilars, envans) com a material d’unió i rejuntat.


- Morter d’us corrent (G): sense característiques especials

- Morter per a junts i capes fines (T): Morter dissenyat amb una mida màxima del granulat menor o igual al

valor que figura especificat

- Morter de ram de paleta lleuger (L): Morter dissenyat que la seva densitat (endurit i sec), es inferior

o igual al valor que figura especificat

La classe del morter es defineix per la lletra M seguida del valor de la resistència a compressió mínima

declarada per el fabricant en N/mm2.

En els morters prescrits, el fabricant declararà la proporció de tots els components de la mescla, en

volum o en pes.

Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant, assajades segons

la norma corresponent:

- Característiques dels morters frescos:

- Temps d’us (EN 1015-9)

- Contingut en ions clorur (EN-EN 1015-17): <= 0,1%

- Contingut en aire (EN 1015-7) o (EN 1015-6) si s’han utilitzat granulats porosos

- Característiques dels morters endurits:

- Resistència a compressió (EN 1015-11)

- Resistència d’unió (adhesió) (EN 1052-3)

- Absorció d’aigua (EN 1015-18)

- Permeabilitat al vapor d’aigua (EN 1745)

- Densitat (morter endurit i sec) (EN 1015-10)

- Conductivitat tèrmica (EN 1745)

- Durabilitat (resistència als cicles de gel/desgel) (comprovat segons les disposicions que li siguin

aplicables)

- Característiques addicionals per als morters lleugers:

- Densitat (EN 1015-10): <= 1300 kg/m3

- Característiques addicionals per als morters per a junts i capes fines:

- Mida màxima del granulat (EN 1015-1): <= 2 mm

- Temps obert o temps de correcció (EN 1015-9)

- Reacció davant del foc:

- Material amb contingut de matèria orgànica <= 1,0%: Classe A1

- Material amb contingut de matèria orgànica > 1,0%: Classe segons UNE-EN 13501-1 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE


Subministrament: en envasos tancats hermèticament.

Emmagatzematge: En el seu envàs d'origen i en llocs secs, sense contacte directe amb el terra i protegit

de la intempèrie, de manera que no se n'alterin les condicions inicials.

Temps màxim d'emmagatzematge:

- Morter adhesiu: 1 any

- Morter amb resines sintètiques o morter polimèric: 6 mesos


El subministrador ha d’aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema

d’avaluació de conformitat aplicable, d’acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:

- Sistema 3: Declaració CE de conformitat del fabricant i informe o protocol dels assaigs inicials de

tipus, realitzat pel laboratori notificat


28

A l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents:

- Nom del producte

- Marca del fabricant i lloc d’origen

- Data i codi de producció, caducitat i condicions d’emmagatzematge

- Referència a la norma UNE-EN 12004

- Tipus d’adhesiu, designat segons l’apartat 6 de la norma UNE-EN 12004

- Marca CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre i 1328/1995

de 28 de juliol

- Instruccions d’us:

- Proporcions de la mescla

- Temps de maduració: interval de temps des del moment de fer la mescla i el moment en que està llest

per a ser aplicat

- Vida útil: interval de temps màxim en que el material pot ser utilitzat desprès de fer la mescla

- Mètode d’aplicació

- Temps obert

- Temps que cal esperar des del rejuntat fins que es permeti la circulació

- Àmbit d’aplicació



d’avaluació de conformitat aplicable, d’acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:

Morters dissenyats: - Sistema 2+: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat del control de producció en fàbrica emès per l’organisme d’inspecció

Morters prescrits: - Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant


- Referència a la norma UNE-EN 998-2

- Nom del fabricant

- Codi o data de fabricació

- Tipus de morter

- Temps d’us

- Contingut en clorurs

- Contingut en aire

- Proporció dels components (morters prescrits)

- Resistència a compressió o classe de resistència a compressió

- Resistència d’unió (adhesió)

- Absorció d’aigua

- Permeabilitat al vapor d’aigua

- Densitat

- Conductivitat tèrmica

- Durabilitat

- Mida màxima del granulat

- Temps obert o temps de correcció

- Reacció davant el foc


de 28 de juliol

MORTER SEC, D’ANIVELLAMENT, REFRACTARI, POLIMÉRIC O DE RESINES:

A l'envàs hi ha de figurar les dades següents:


- Instruccions d'utilització

- Composició i característiques del morter 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT




29

UNE-EN 12004:2001 Adhesivos para baldosas cerámicas. Definiciones y especificaciones.

UNE-EN 12004/A1:2002 Adhesivos para baldosas cerámicas. Definiciones y especificaciones.


UNE-EN 998-2:2004 Especificaciones para los morteros de albañilería. Parte 2: Morteros para albañilería.

MORTER SEC, D’ANIVELLAMENT, REFRACTARI, POLIMÉRIC O DE RESINES:


B08 - ADDITIUS, ADDICIONS I PRODUCTES DE TRACTAMENT PER A FORMIGONS, MORTERS I BEURADES B081 - ADDITIUS I ADDICIONS PER A FORMIGONS, MORTERS I BEURADES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0818110. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Additius són aquelles substàncies o productes que a l'incorporar-se als morters, formigons o beurades, en

el moment de pastar-los o prèviament, en una proporció no superior al 5% del pes del ciment, produeixen

modificacions al formigó, morter o beurada, en estat fresc i/o endurit, d'alguna de les seves

característiques, propietats habituals o del seu comportament.

Addicions són aquells materials inorgànics, putzolànics, o amb hidraulicitat latent que, finament

dividits, poden ésser afegits al formigó amb la finalitat de millorar algunes de les seves propietats o

donar-li característiques especials.

Els additius considerats són els següents:

- Airejant

- Anticongelant

- Fluidificant

- Hidròfug

- Inhibidor de l'adormiment

- Per a gunitats (accelerador de l'adormiment)

- Colorant

L'escòria siderúrgica és un granulat fi que pot utilitzar-se per a la confecció de formigons.

ADDITIUS:

El fabricant ha d'indicar les proporcions adequades de dosificació del producte, ha de garantir-ne

l'efectivitat i que no produeixi alteracions en les característiques mecàniques o químiques del formigó o

morter.

Ha de tenir un aspecte homogeni.

El color ha de ser uniforme i s'ha d'ajustar a l'especificat pel fabricant.

No ha d'afavorir la corrosió de l'acer embegut en el formigó.

Component actiu (EN 480-6): Sense variacions respecte a l'espectre de referència especificat pel fabricant

Toleràncies:

- Extracte sec convencional (T) (EN 480-8):

- T >= 20%: >= 0,95 T, < 1,05 T

- T < 20% : >= 0,90 T, < 1,10 T

- Densitat relativa (D) (ISO 758):

- D >= 1,10: ± 0,03

- D <= 1,10: ± 0,02

- pH (ISO 4316): ± 1

- Contingut total de clorurs (ISO 1158): <= 0,10%, <= valor especificat pel fabricant

- Contingut clorurs solubles en aigua: <= 0,10%, <= valor especificat pel fabricant

- Contingut en alcalins (Na2O, equivalent): <= valor especificat pel fabricant

Les anteriors característiques i toleràncies s'han de determinar segons la UNE_EN 934-2. Les toleràncies

estan definides segons els valors especificats pel fabricant.

Limitacions d'ús d'additius

- Clorur càlcic i productes amb clorurs, sulfurs, sulfits: prohibits en formigó armat i pretensat

- Airejants : prohibits en pretensats ancorats per adherència



30




ADDITIU AIREJANT:

L'additiu airejant és un líquid per a incorporar durant el pastat del formigó o el morter i que té per

objecte produir fines bombolles d'aire separades i repartides uniformement, condicions que s'han de

mantenir durant l'adormiment.

Diàmetre de les bombolles (D): 10 <= D <= 1000 micres

Contingut d'aire en el formigó fresc (pr EN 12395): >= 2,5% en volum

Contingut d'aire total (pr EN 12395) : 4 a 6% en volum

Factor d'espaiament dels buits en el formigó endurit (pr EN 480-11) : <= 0,200mm

ADDITIU ANTICONGELANT:

L'additiu anticongelant és un producte que disminueix la temperatura de congelació de l'aigua de pastat,

evitant l'aparició de cristalls de gel al formigó fresc i durant el període d'adormiment.

ADDITIU FLUIDIFICANT:

L'additiu fluidificant és un líquid per a incorporar durant el pastat del formigó que té per objecte de

disminuir la quantitat d'aigua per a una mateixa consistència o augmentar la consistència per una mateixa

quantitat d'aigua.

Reducció d'aigua (pr EN 12382 o pr EN 12358): >= 5%

Resistència a compressió a 7 i 28 dies (pr EN 12394) : >= 110%


Els valors s'han pres en relació al mateix formigó sense additiu.

ADDITIU HIDROFUG:

L'additiu hidròfug és un producte que s'afegeix al formigó o morter en el moment de pastar-lo i que té com

a funció principal incrementar la resistència al pas de l'aigua sota pressió a la pasta endurida. Actua

disminuint la capilaritat.

Absorció capilar (EN 480-5):

- 7 dies: <= 50% en massa

- 28 dies: <= 60% en massa

Resistència a compressió a 28 dies (pr EN 12394): >= 75%



ADDITIU INHIBIDOR D'ADORMIMENT:

L'additiu inhibidor de l'adormiment és un líquid que s'incorpora en el moment de pastar el formigó o

morter i té per objecte retardar l'inici de l'adormiment.

El retard de l'enduriment del formigó ha de ser de manera que, al cap de dos o tres dies, la resistència

assolida sigui la mateixa que sense l'additiu.

Temps d'adormiment (EN 480-2):

- Inici d'adormiment: >= al del morter de referència + 90 min

- Final d'adormiment: <= al del morter de referència + 360 min

Resistència a compressió (pr EN 12394):

- 7 dies: >= 80%

- 28 dies: >= 90%



ADDITIU PER A GUNITATS:

L'additiu per a gunitats és un producte en pols per a incorporar durant el pastat del formigó que té per

objecte accelerar el procés d'adormiment.

No ha de començar a actuar fins el moment d'afegir l'aigua.

Temps d'adormiment (EN 480-2):

- Inici d'adormiment (a 20°C): >= 30 min

- Final d'adormiment (a 5°C): <=60%

Resistència a compressió (pr EN 12394):

- 28 dies: >= 80%

- 90 dies: >= que la del formigó d'assaig a 28 dies



31


COLORANT:

El colorant és un producte inorgànic en pols per a incorporar a la massa del formigó, morter o beurada

durant el pastat, que té per objecte donar un color determinat al producte final.

Ha de ser estable als agents atmosfèrics, la calç i als alcalís del ciment.

ADDICIONS:

Les addicions considerades per al formigó són les següents:

- Cendres volants

- Fum de silici

Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretensades, no pot contenir cendres volants ni

addicions de cap altre tipus amb excepció del fum de silici.

Si el formigó esta destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzar l'ús de cendres

volants o fum de silici per a la seva confecció. En estructures d'edificació si s'utilitzen cendres

volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Si s'utilitza fum de silici ha de superar el 10% del

pes de ciment.

CENDRES VOLANTS:

Cendres volants per a formigons són exclusivament els productes sòlids i en estat de fina divisió

provinents de la combustió de carbó bituminos polvoritzat, en les bòbiles de centrals termoelèctriques, i

que són arrossegades pels gasos del procés i recuperat mitjançant filtres.

Característiques químiques, expressades en proporcions en pes de la mostra seca:

- Contingut de sílice reactiva (UNE-EN 197-1): >= 25%

- Contingut de clorurs Cl- (UNE 80-217): <= 0,10%

- Contingut d'anhidrid sulfúric SO3 (EN 196-2): <= 3,0%

- Óxid de calci lliure (UNE_EN 451-1): <= 1%

(S'admeten continguts fins al 2,5% sempre que l'estabilitat segons art. 4.3.3 UNE EN 450 sigui < 10 mm)

- Pérdua per calcinació (1h de combustió)(EN 196-2): <= 5,0%

Característiques físiques:

- Finor(% en pes retingut al tamís 0,045 mm)(UNE_EN 451-2): <= 40%

- Índex d'activitat (EN 196-1):

- A 28 dies: > 75%

- A 90 dies: > 85%

Toleràncies:

- Densitat sobre valor mig declari fabricant(UNE 80-122): ± 150 kg/m3

- Pèrdua al foc: + 2,0%

- Finor: + 5,0%

- Variació de la finor: ± 5,0%

- Contingut de clorurs: + 0,01%

- Contingut d'óxid de calci lliure: +0,1%

- Contingut SO3: + 0,5%

- Estabilitat: + 1,0 mm

- Índex d'activitat: - 5,0%

FUM DE SILICI:

Es un subproducte originat en la reunió de quars d'elevada puresa amb carbó en forns elèctrics d'arc per a

la producció de silici i ferrosilici.

Contingut d'òxid de silici (SiO2): >= 85%

Contingut de clorurs Cl- (UNE 80-217): < 0,10%

Pèrdua al foc (UNE_EN 196-2): < 5%

Índex d'activitat (UNE_EN 196-1): > 100%

ESCÒRIA GRANULADA:

L'escòria granulada pot ser un dels granulats utilitzats per a la confecció de formigons.

Es considera granulat fi el que passa pel tamís 4 (UNE_EN 933-2).

Ha de ser estable, és a dir no ha de contenir silicats inestables ni compostos ferrosos.

No ha de contenir sulfurs oxidables.

Contingut màxim de substàncies perjudicials en % en pes:

- Terrossos d'argila: 1,00


32

- Material retingut pel tamís 0,063 (UNE 7-050) i que sura en un líquid de pes específic 2 g/cm3 (UNE 7-

244) : 0,50

- Compostos de sofre expressats en SO3- i referits al granulat sec: 0,40

Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment: Nul·la

Pèrdua de pes màxim experimentada pels granulats en ser sotmesos a 5 cicles de tractament amb solucions de

sulfat sòdic o sulfat magnèsic (UNE 7-136):

- Amb sulfat sòdic: <= 10%

- Amb sulfat magnèsic: <= 15%

ESCÒRIA GRANULADA PER A FORMIGONS:

Fins que passen pel tamís 0,08 (UNE 7-050): <= 6%

ESCÒRIA GRANULADA PER A GRAVA-ESCÒRIA:

Reactivitat (PG 3/75): alfa > 20

Contingut d'aigua en pes (h) en funció del coeficient alfa de reactivitat:

- 20 < alfa <= 40: h < 15%

- 40 < alfa <= 60: h < 20%

- alfa > 60: h < 25%

La corba granulomètrica ha de quedar dins dels límits següents: ┌────────────────────────────────────────┐ │ Tamís UNE │ % Acumulatiu de granulats │ │ │ que hi passen │ │────────────│───────────────────────────│ │ 5 │ 95 - 100 │ │ 2,5 │ 75 - 100 │ │ 1,25 │ 40 - 85 │ │ 0,4 │ 13 - 35 │ │ 0,16 │ 3 - 14 │ │ 0,08 │ 1 - 10 │ └────────────────────────────────────────┘

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

ADDITIUS I COLORANTS:

Subministrament: En envasos tancats hermèticament, sense alteracions i amb etiquetatge.

Emmagatzematge: En llocs protegits de la intempèrie i de manera que no s'alterin les seves

característiques.

El transport i emmagatzematge s'ha de fer de forma que s'eviti la contaminació i la variació de les

propietats per factors físics o químics, com ara glaçades o altes temperatures.

ADDICIONS:

El subministrador ha d'identificar el tipus d'addició i ha de garantir documentalment el compliment de les

característiques especificades, segons s'utilitzin cendres volants o fum de silici, d'acord amb els

art.29.2.1 i 29.2.2 de la norma EHE.

CENDRES VOLANTS:

Subministrament: A granel en camions sitja hermètics.

Emmagatzematge: En sitges hermètiques. Les sitges han de tenir pintada una franja vermella de 70 cm

d'amplària.

Als albarans hi han de constar les dades següents:

- Nom del material

- Nom, marca comercial o identificació del fabricant

- Nom i localització del lloc de procedència

- UNE_EN 450 1995

- Marca de certificació, si en té

ESCÒRIA GRANULADA:

Subministrament: Protegit de manera que no s'alterin les seves característiques.

Emmagatzematge: Protegides de contaminacions, especialment les del terra, i separant les diverses

fraccions granulomètriques. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



33

NORMATIVA GENERAL:

*UNE-EN 934-2:1998 Aditivos para hormigones, morteros y pastas. Parte 2: Aditivos para hormigones.

Definiciones y requisitos.

ÚS PER A FORMIGONS:


(EHE).

CENDRES VOLANTS:

*UNE-EN 450:1995 Cenizas volantes como adición al hormigón. Definiciones, especificaciones y control de

calidad.

B0A - FERRETERIA B0A1 - FILFERROS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0A14200,B0A14300. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Fil d'acer dolç, flexible i tenaç, obtingut per estiratge en fred o per trefilatge.


- Filferro d'acer

- Filferro d'acer galvanitzat

- Filferro d'acer plastificat

- Filferro recuit


Ha de ser de secció constant i uniforme.

Ha de complir les especificacions de la norma UNE 36722.

ACABAT SUPERFICIAL GALVANITZAT:

El seu recobriment de zinc ha de ser homogeni, llis, sense discontinuïtats, escames, grans, rugositats o

esquerdes, no ha de tenir taques ni d'altres imperfeccions superficials.

La masa mínima del recobriment de zinc (UNE 37-504)ha de complir les especificacions de les taules I i II

de la UNE 37-506.

Resisténcia a la tracció (UNE 37-504):

- Qualitat G1 o G2: 1770 N/mm2

- Qualitat G3: 1570 N/mm2

Adherència del recobriment (UNE 37-504): Ha de complir

Puresa del zinc (UNE 37-504): >= 98,5%

Toleràncies:

- Diàmetre: ± 2% diàmetre nominal

FILFERRO D'ACER PLASTIFICAT:

Filferro d'acer de baix contingut de carboni, galvanitzat en calent, amb un recobriment orgànic de PVC

aplicat per extrusió o sinterització.

El recobriment de PVC ha de complir les especificacions de l'apartat 6.3 de la UNE 36-732.

La concentricitat i la adherencia del recobriment de PVC ha de complir les especificacions del article 6.5

UNE 36-732.

Característiques del galvanitzat: G-1B (UNE 37-506)

Resistència a la tracció:

- Qualitat recuit: =< 600 N/mm2

- Qualitat dur: > 600 N/mm2

Toleràncies:

- Diàmetre: taula 1 UNE 36-732 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament: En rotlles. A l'embalatge o albarà de lliurament hi han de constar les dades següents:

- Identificació del fabricant o nom comercial


34

- Identificació del producte

- Diàmetre i llargària dels rotlles

Emmagatzematge: En llocs secs i protegits de la intempèrie. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT


FILFERRO D'ACER:

*UNE 36722:1974 Alambre de acero de bajo contenido en carbono. Medidas y tolerancias.

FILFERRO D'ACER GALVANITZAT:

*UNE 37506:1983 Alambres de acero galvanizados en caliente para usos generales. Designación de calidades.

Caracterisicas generales.

*UNE 37502:1983 Alambres de acero galvanizados en caliente. Condiciones técnicas de suministro.

FILFERRO PLASTIFICAT:

*UNE 36732:1995 Alambres de acero y productos de alambre para cerramientos. Recubrimientos orgánicos sobre

el alambre. Recubrimientos de poli(cloruro de vinilo).

B0A3 - CLAUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0A31000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Elements metàl·lics per a subjectar coses introduint-los mitjançant cops o impactes.

S'han considerat els elements següents:

- Gafes de pala i punta

- Claus d'impacte

- Claus d'acer

- Claus de coure

- Claus d'acer galvanitzat

- Tatxes d'acer

Claus són tijes metàl.liques, punxagudes d'un extrem i amb una cabota a l'altre.

Tatxes són claus curts amb la cabota grossa i plana.

Gafes de pala i punta són claus grans i plans amb la cabota formada al doblegar la tija, utilitzats per a

unir els bastiments amb les parets.


Han de tenir la forma, mides i resistències adequats als elements que han d'unir.

Han de ser rectes, amb la punta afilada i regular.

Els claus d'acer han de complir les determinacions de les normes UNE 17-032, UNE 17-033, UNE 17-034, UNE

17-035 i UNE 17-036.

ACABAT SUPERFICIAL GALVANITZAT:

El seu recobriment de zinc ha de ser llis, sense discontinuïtats, ni exfoliacions i no ha de tenir taques

ni d'altres imperfeccions superficials.

Protecció de galvanització: >= 275 g/m2

Puresa del zinc, en pes: >= 98,5%

Toleràncies dels claus i tatxes:

- Llargària: ± 1 D 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament: Empaquetats.

Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT


35


No hi ha normativa d'obligat compliment per a les gafes de pala i punta.

CLAUS I TATXES:

UNE 17032:1966 Puntas redondeadas de cabeza plana lisa. Medidas.

UNE 17033:1966 Puntas redondeadas de cabeza plana rayada. Medidas.

UNE 17034:1966 Puntas redondeadas de cabeza plana ancha.

UNE 17035:1966 Puntas de cabeza cónica.

UNE 17036:1966 Puntas redondeadas de cabeza perdida.

B0B - ACER I METALL EN PERFILS O BARRES B0B2 - ACER EN BARRES CORRUGADES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0B2A000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Barres corrugades d'acer per a armadures pasives d'elements de formigó.








Les barres no han de tenir defectes superficials, fissures ni bufats.

L'armadura ha de ser neta, sense taques de greix, d'oli, de pintura, de pols o de qualsevol altre matèria

perjudicial.

Es prohibeix l'ús de filferros llisos o corrugats com a armadures passives longitudinals o transversals,

amb les excepcions següents:

- Malles electrosoldades

- Armadures bàsiques electrosoldades

En sostres unidireccionals armats o pretesats de formigó, s'ha de seguir les seves propies normes

Les característiques geomètriques del corrugat de les barres han de complir les especificacions de la

norma UNE 36-068 i UNE 36-065.

Han de portar gravades les marques d'identificació segons la UNE 36-068 i UNE 36-065, relatives al tipus

d'acer (geometria del corrugat), país d'origen i marca del fabricant (segons informe tècnic de la UNE 36-

811).

Mides nominals: ┌────────────────────────────────────────┐ │Diàmetre │ Àrea de la secció │ Massa │ │nominal e │ transversal S │ │ │ (mm) │ (mm2) │ (kg/m) │ │──────────│───────────────────│─────────│ │ 6 │ 28,3 │ 0,222 │ │ 8 │ 50,3 │ 0,395 │ │ 10 │ 78,5 │ 0,617 │ │ 12 │ 113 │ 0,888 │ │ 14 │ 154 │ 1,21 │ │ 16 │ 201 │ 1,58 │ │ 20 │ 314 │ 2,47 │ │ 25 │ 491 │ 3,85 │ │ 32 │ 804 │ 6,31 │ │ 40 │ 1260 │ 9,86 │ └────────────────────────────────────────┘

Característiques mecàniques de les barres: ┌─────────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │Designació│Classe acer│ Lím.elàstic │ Càrrega │Allargament │ Relació │


36

│ │ │ fy (N/mm2) │unitaria │de rotura │ fs/fy │ │ │ │ │de rotura│(sobre base │ │ │ │ │ │fs(N/mm2)│de 5 │ │ │ │ │ │ │diàmetres │ │ │──────────│───────────│─────────────│─────────│────────────│─────────│ │ B 400 S │ Soldable │ >= 400 │ >= 440 │ >= 14% │ >= 1,05 │ │ B 500 S │ Soldable │ >= 500 │ >= 550 │ >= 12% │ >= 1,05 │ └─────────────────────────────────────────────────────────────────────┘ ┌───────────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │Designació│Lím.elàstic│Resist. │Relació │Allarg.de │Allarg.│Relació│ │ │ Re (MPa) │a la │Re-real/ │rotura │total │Rm/Re │ │ │ │tracció │Re-nominal│(s/base de │càrrega│ │ │ │ │Rm (MPa) │ │5 diàmetres│màxima │ │ │──────────│───────────│─────────│──────────│───────────│───────│───────│ │ B 400 SD │ >= 400 │ >= 480 │ >= 1,20 │ >= 20% │ 9% │>= 1,20│ │ │ │ │ │ │ │<= 1,35│ │ B 500 SD │ >= 500 │ >= 575 │ >= 1,25 │ >= 12% │ 8% │>= 1,15│ │ │ │ │ │ │ │<= 1,35│ └───────────────────────────────────────────────────────────────────────┘

Composició química: ┌─────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │Anàlisis │ C │Ceq (segons UNE 36-068)│ P │ S │ N │ │UNE 36-068│ %màx.│ %màx. │ %màx. │ %màx. │ %màx. │ │──────────│──────│───────────────────────│───────│───────│───────│ │Colada │ 0,22 │ 0,50 │ 0,050 │ 0,050 │ 0,012 │ │Producte │ 0,24 │ 0,52 │ 0,055 │ 0,055 │ 0,013 │ └─────────────────────────────────────────────────────────────────┘

Presència de fissures després dels assaigs de doblegat simple a 180° i de doblegat-desdoblegat a 90°C (UNE

36-068 i UNE 36-065): Nul·la

Tensió d'adherència (UNE 36-068 i UNE 36-065):

- Tensió mitjana d'adherència:

- D < 8 mm: >= 6,88 N/mm2

- 8 mm <= D <= 32 mm: >= (7,84-0,12 D) N/mm2

- D > 32 mm: >= 4,00 N/mm2

- Tensió de trencament d'adherència:

- D < 8 mm: >= 11,22 N/mm2

- 8 mm <= D <= 32 mm: >= (12,74-0,19 D) N/mm2

- D > 32 mm: >= 6,66 N/mm2

Toleràncies:

- Secció barra:

- Per a D <= 25 mm: >= 95 % secció nominal

- Per a D > 25 mm: >= 96% secció nominal

- Massa: ± 4,5% massa nominal

- Ovalitat: ┌──────────────────────────────────┐ │Diàmetre nominal│Diferència màxima│ │ e (mm) │ (mm) │ │──────────────────────────────────│ │ 6 │ 1 │ │ 8 │ 1 │ │ 10 │ 1,50 │ │ 12 │ 1,50 │ │ 14 │ 1,50 │ │ 16 │ 2,00 │ │ 20 │ 2,00 │ │ 25 │ 2,00 │ │ 32 │ 2,50 │ │ 40 │ 2,50 │ └──────────────────────────────────┘



Subministrament: El fabricant ha de facilitar per a cada partida d'acer:

En el cas de productes certificats:

- El distintiu o certificat CCRR d'acord amb l'art. 1 de la norma EHE

- El certificat d’adherència per a les barres i filferros corrugats (armadures passives)


37

- El certificat de garantia del fabricant que indiqui els valors mínims de les característiques definides

als arts. 31.2, 31.3 i 31.4 de la norma EHE

El fabricant ha de facilitar, si se li demana, còpia dels resultats dels assaigs de control de producció

corresponents a la partida servida.

En el cas de productes no certificats (sense distintiu o certificat CCRR):

- Resultat de l'assaig de les característiques mecàniques

- Resultat de l'assaig de les característiques geomètriques

- Resultat de l'assaig de composició química (armadures passives)

- Certificat específic d'adherència (armadures passives)

Emmagatzematge: en llocs en els que restin protegits de la pluja, l'humitat del terra i l'eventual

agresivitat de l'ambient.

Es classificaran segons el tipus, qualitat, diàmetre i procedència.

Abans de la seva utilització i en especial despres de periodes llargs d'emmagatzematge en obra, s'ha

d'inspeccionar la superfície per tal de comprovar que no hi hagi alteracions superficials.

Pèrdua de pes desprès de l'eliminació d'òxid superficial amb raspall de filferros: < 1% 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



(EHE).

UNE 36068:1994 Barras corrugadas de acero soldable para armaduras de hormigón armado

UNE 36065:2000 EX Barras corrugadas de acero soldable con características especiales de ductilidad para

armaduras de hormigón armado. B0B3 - MALLES ELECTROSOLDADES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0B34254,B0B34257. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Malla de barres corrugades o filferros corrugats, que es creuen perpendicularment, unides per mitjà de

soldadura elèctrica als punts de contacte.








Les barres no han de tenir defectes superficials, fissures ni bufats.

L'armadura ha de ser neta, sense taques de greix, d'oli, de pintura, de pols o de qualsevol altre matèria

perjudicial.

Han de portar gravades les marques d'identificació segons la UNE 36-068 i UNE 36-065, relatives al tipus

d'acer (geometria del corrugat), país d'origen i marca del fabricant (segons informe tècnic de la UNE 36-

811).

Els diàmetres nominals dels filferros corrugats s'han d'ajustar a la sèrie (mm):

5-5,5-6-6,5-7-7,5-8-8,5-9-9,5-10-10,5-11-11,5-12-14

Han de complir les especificacions de la UNE 36-092.

Característiques dels nusos (UNE-EN ISO 15630-2):

- Càrrega de trencament dels nusos: 0,3 x Sm x Re (Sm = Àrea de la secció transversal nominal de

l'element sotmès a tracció, barra de major diàmetre de les del nus) (Re = Límit elàstic garantit dels

nusos)


38

- N° màxim de nusos sense soldar o desenganxats: 2% del total

- N° màxim de nusos sense soldar o desenganxats a una barra: 20% del total

Amplària del panell: 2,15 m

Llargària del panell: 6 m

Prolongació de les barres longitudinals més enllà de l'última barra transversal: 1/2 retícula

Prolongació de les barres transversals més enllà de l'última barra longitudinal: 25 mm

Característiques mecàniques: ┌───────────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │ Designació │ Assaig doblat- │ Assaig de tracció │ │ filferros │ desdoblat │─────────────────────────────────────────│ │ │ ß=90° │ Límit │ Càrrega │ Allargament │Relació │ │ │ ß=20° │ elàstic│unitària │ de ruptura │ fs/fy │ │ │ d(diàmetre │ fy │ fs │ (sobre base │ │ │ │ mandril) │ (N/mm2)│ (N/mm2) │ de 5 D) │ │ │────────────│────────────────│────────│─────────│─────────────│────────│ │ B 500 T │ 8d │ 500 │ 550 │ 8 │ 1,03 │ └───────────────────────────────────────────────────────────────────────┘

Presència de fissures després dels assaigs de doblegat simple a 180° i de doblegat-desdoblegat a 90° (UNE

36-068): Nul·la

Tensió mitjana d'adherència (EHE):

- Barres de diàmetre < 8 mm: >= 6,88 N/mm2

- Barres de diàmetre entre 8 i 32 mm: >= 7,84 i - 0,12 D N/mm2

Tensió de trencament per adherència (EHE):

- Barres de diàmetre < 8 mm: >= 11,22 N/mm2

- Barres de diàmetre entre 8 i 32 mm: >= 12,74 i - 0,19 D N/mm2

Toleràncies:

- Secció barra:

- Per a D <= 25 mm: >= 95% secció nominal

Les característiques geomètriques del corrugat de les barres han de complir les especificacions de la

norma UNE 36-068 i UNE 36-065. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE


Cada panell ha de portar una etiqueta amb la marca del fabricant i la designació de la malla.

Subministrament: El fabricant ha de facilitar per a cada partida d'acer:

En el cas de productes certificats:

- El distintiu o certificat CCRR d'acord amb l'art. 1 de la norma EHE

- El certificat d’adherència per a les barres i filferros corrugats (armadures passives)

- El certificat de garantia del fabricant que indiqui els valors mínims de les característiques definides

als arts. 31.2, 31.3 i 31.4 de la norma EHE

El fabricant ha de facilitar, si se li demana, còpia dels resultats dels assaigs de control de producció

corresponents a la partida servida.

En el cas de productes no certificats (sense distintiu o certificat CCRR):

- Resultat de l'assaig de les característiques mecàniques

- Resultat de l'assaig de les característiques geomètriques

- Resultat de l'assaig de composició química (armadures passives)

- Certificat específic d'adherència (armadures passives)

Emmagatzematge: en llocs en els que restin protegits de la pluja, l'humitat del terra i l'eventual

agresivitat de l'ambient.

Es classificaran segons el tipus, qualitat, diàmetre i procedència.

Abans de la seva utilització i en especial despres de periodes llargs d'emmagatzematge en obra, s'ha

d'inspeccionar la superfície per tal de comprovar que no hi hagi alteracions superficials.

Pèrdua de pes desprès de l'eliminació d'òxid superficial amb raspall de filferros: < 1% 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



39


(EHE).

UNE 36092:1996 Mallas de acero para armaduras de hormigón armado.

UNE 36092:1996 Mallas de acero para armaduras de hormigón armado. B0D - MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS B0D2 - TAULONS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0D21030. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Tauló de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, apretades i paral·leles.


Les cares han de ser planes, escairades i han de tenir les arestes vives.

Els extrems han d'estar acabats mitjançant tall de serra, a escaire.

Ha de conservar les seves característiques per al nombre d'usos previstos.

No ha de tenir signes de putrefacció, corcs, fongs, nusos morts, estelles, semes ni descoloracions.

Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per la dessecació que no afectin les característiques de

la fusta.

Pes específic aparent (UNE 56-531) (P): ): 4 <= P <= 6 kN/m3

Contingut d'humitat (UNE 56-529): <= 15%

Higroscopicitat (UNE 56-532): Normal

Coeficient de contracció volumètrica (UNE 56-533) (C): 0,35% <= C <= 0,55%

Coeficient d'elasticitat:

- Fusta de pi: Aprox. 15000 N/mm2

- Fusta d'avet: Aprox. 14000 N/mm2

Duresa (UNE 56-534): <= 4

Resistència a la compressió (UNE 56-535):

- En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2

- En la direcció perpendicular a les fibres: >= 10 N/mm2

Resistència a la tracció (UNE 56-538):


- En la direcció perpendicular a les fibres: >= 2,5 N/mm2

Resistència a la flexió (UNE 56-537): >= 30 N/mm2

Resistència a l'esforç tallant: >= 5 N/mm2

Resistència al clivellament (UNE 56-539): >= 1,5 N/mm2

Toleràncies:

- Llargària nominal: + 50 mm, - 25 mm

- Amplària nominal: ± 2 mm

- Gruix: ┌────────────────────────────────────────┐ │ Classe │ Gruix nominal (mm) │ │ │─────────────────────────────│ │ │ < 50 │ 50 a 75 │ > 75 │ │ │─────────────────────────────│ │ │ Tolerància (mm) │ │────────────────────────────────────────│ │ T1 │ ±3 │ ±4 │ +6,-3 │ │ T2 │ ±2 │ ±3 │ +5,-2 │ │ T3 │ ±1,5 │ ±1,5 │ ±1,5 │ └────────────────────────────────────────┘

- Fletxa: ± 5 mm/m

- Torsió: ± 2° 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions.


40

Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contacte directe amb el

terra. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



B0D3 - LLATES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0D31000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Llata de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, compactes i paral·leles.







la fusta.








Duresa (UNE 56-534): <= 4










Toleràncies:



- Gruix: ┌────────────────────────────────────────┐ │ Classe │ Gruix nominal (mm) │ │ │─────────────────────────────│ │ │ < 50 │ 50 a 75 │ > 75 │ │ │─────────────────────────────│ │ │ Tolerància (mm) │ │────────────────────────────────────────│ │ T1 │ ±3 │ ±4 │ +6,-3 │ │ T2 │ ±2 │ ±3 │ +5,-2 │ │ T3 │ ±1,5 │ ±1,5 │ ±1,5 │ └────────────────────────────────────────┘

- Fletxa: ± 5 mm/m

- Torsió: ± 2°


41







B0D7 - TAULERS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0D71120. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Taulers encofrats.


- Tauler de fusta

- Tauler aglomerat de fusta





Toleràncies:



- Gruix: ± 0,3 mm

- Rectitud d'arestes: ± 2 mm/m

- Angles: ± 1°

TAULERS DE FUSTA:

Tauler de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, apretades i paral·leles.



la fusta.








Duresa (UNE 56-534): <= 4











42

TAULERS D'AGLOMERAT DE FUSTA:

Tauler de fibres lignocel·lulòsiques aglomerades en sec per mitjà de resines sintètiques i premsat en

calent.

Ha d'estar fregat amb paper de vidre per ambdues cares.

No ha de tenir defectes superficials.

Pes específic: >= 6,5 kN/m3

Mòdul d'elasticitat:

- Mínim: 2100 N/mm2

- Mitjà: 2500 N/mm2

Humitat del tauler (UNE 56710): >= 7%, <= 10%

Inflament en:

- Gruix: <= 3%

- Llargària: <= 0,3%

- Absorció d'aigua: <= 6%

Resistència a la tracció perpendicular a les cares: >= 0,6 N/mm2

Resistència a l'arrencada de cargols:

- A la cara: >= 1,40 kN

- Al cantell: >= 1,15 kN 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE






B0D8 - PLAFONS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0D81380. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Plafó d'acer per a encofrat de formigons, amb una cara llisa i l'altra amb rigiditzadors per a evitar

deformacions.


Ha de disposar de mecanismes per a travar els plafons entre ells.

La superfície ha de ser llisa i ha de tenir el gruix, els rigiditzadors i els elements de connexió que

calguin. No ha de tenir altres desperfectes que els ocasionats pels usos previstos.

El seu disseny ha de fer que el procés de formigonament i vibratge no alteri la seva planor ni la seva

posició.

La connexió entre peces ha de ser suficientment estanca per no permetre la pèrdua apreciable de pasta pels

junts.

Toleràncies:

- Planor: ± 3 mm/m, <= 5 mm/m 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE


Emmagatzematge: En lloc sec, protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb el terra, de manera

que no s'alterin les seves condicions.


43

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



B0DF - ENCOFRATS ESPECIALS I CINDRIS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0DF6F0A. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Motlles, cindris i elements especials per a la confecció d'encofrat, d'elements de formigó.

S'han considerat els següents tipus d'elements:

- Motlles circulars per a encofrats de pilar, de fusta encadellada, de lamel·les metàl·liques i de cartró

- Motlles metàl·lics per a encofrats de caixes d'interceptors, embornals, buneres i pericons d'enllumenat

i de registre

- Cindris senzills o dobles d'entramats de fusta o de taulers de fusta

- Encofrats corbats per a paraments , amb plafons metàl·lics o amb taulers de fusta encadellada

- Alleugeridors cilíndrics de fusta

- Malles metàl·liques d'acer, de 0,4 o 0,5 mm de gruix, per a encofrats perduts


El seu disseny ha de ser tal que el procés de formigonament i de vibratge no produeixi alteracions en la

seva secció o en la seva posició.

Ha de tenir el gruix, els rigiditzadors i els elements de connexió que calguin per tal d'absorbir els

esforços propis de la seva funció.

La unió dels components ha de ser suficientment estanca per tal de no permetre la pèrdua apreciable de

pasta pels junts.

La superfície de l'encofrat ha de ser llisa i no ha de tenir altres desperfectes que els ocasionats pels

usos previstos.

Toleràncies:

- Fletxes: 5 mm/m

- Dimensions nominals: ± 5 %

- Balcament: 5 mm/m

MOTLLES I CINDRIS DE FUSTA:

La fusta ha de provenir de troncs sans de fibres rectes. No pot tenir signes de putrefacció, corcs, nusos

morts ni estelles.

Contingut d'humitat de la fusta: Aprox. 12%

Diàmetre de nusos vius: <= 1,5 cm

Distància entre nusos de diàmetre màxim: >= 50 cm

MALLES METÀL·LIQUES D'ACER:

Panell mallat de xapa d'acer laminat en fred amb nervis intermedis de reforç.

El seu disseny ha de ser tal que tant la seva unió amb altres elements com el seu procés de formigonament,

no produeixi deformacions dels seus nervis ni s'alteri la seva posició.

Si s'ha de posar en contacte amb guix, aquest ha de ser neutre, o bé mesclat amb calç.

Resistència: 380 - 430 N/mm2

Límit elàstic: 300 - 340 N/mm2 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE


Emmagatzematge: En llocs secs i sense contacte directe amb el terra. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT


44



B0DZ - MATERIALS AUXILIARS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0DZA000,B0DZP300,B0DZ4000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Elements auxiliars per al muntatge d'encofrats i apuntalaments, i per a la protecció dels espais de

treball a les bastides i els encofrats.

S'han considerat els següents elements:

- Tensors per a encofrats de fusta

- Grapes per a encofrats metàl·lics

- Fleixos d'acer laminat en fred amb perforacions, per al muntatge d'encofrats metàl·lics

- Desencofrants

- Conjunts de perfils metàl·lics desmuntables per a suport d'encofrat de sostres o de cassetons

recuperables

- Bastides metàl·liques

- Elements auxiliars per a plafons metàl·lics

- Tubs metàl·lics de 2,3" de D, per a confecció d'entramats, baranes, suports, etc.

- Element d'unió de tubs de 2,3" de D, per a confecció d'entramat, baranes, suports, etc.

- Planxa d'acer, de 8 a 12 mm de gruix per a protecció de rases, pous, etc.


Tots els elements han de ser compatibles amb el sistema de muntatge que utilitzi l'encofrat o apuntalament

i no han de disminuir les seves característiques ni la seva capacitat portant.

Han de tenir la resistència i la rigidesa suficient per a garantir el compliment de les toleràncies

dimensionals i per a resistir, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions que es puguin

produir sobre aquests com a conseqüència del procès de formigonament i, especialment, per les pressions

del formigó fresc o dels mètodes de compactació utilitzats.

Aquestes condicions s'han de mantenir fins que el formigó hagi adquirit la resistència suficient per a

suportar les tensions a que serà sotmès durant el desencofrat o desenmotllat.

Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó.

TENSORS, GRAPES I ELEMENTS AUXILIARS PER A PLAFONS METÀL·LICS:

No han de tenir punts d'oxidació ni manca de recobriment a la superfície.

No han de tenir defectes interns o externs que en perjudiquin la utilització correcta.

FLEIX:

Ha de ser de secció constant i uniforme.

Amplària: >= 10 mm

Gruix: >= 0,7 mm

Diàmetre de les perforacions: Aprox. 15 mm

Separació de les perforacions: Aprox. 50 mm

DESENCOFRANT:

Vernís antiadherent format amb silicones o preparat amb olis solubles en aigua o greix diluït.

No s'ha d'utilitzar com a desencofrant el gas-oil, els greixos comuns ni altres productes anàlegs.

Ha d'evitar l'adherència entre el formigó i l'encofrat, sense alterar l'aspecte posterior del formigó ni

impedir l'aplicació de revestiments.

No ha d'impedir la construcció de junts de formigonat, en especial quan es tracti d'elements que s'hagin

d'unir per a treballar de forma solidària.

No ha d'alterar les propietats del formigó amb què estigui en contacte.

El seu ús ha d'estar expressament autoritzat per la DF.

CONJUNT DE PERFILS METÀL·LICS:


45

Conjunt format per elements resistents que conformen l'entramat base d'un encofrat per a sostres.

Els perfils han de ser rectes, amb les dimensions adequades a les càrregues que han de suportar i sense

més desperfectes que els deguts als usos adequats.

Els perfils han d'estar protegits amb una capa d'emprimació antioxidant.

El seu disseny ha de fer que el procés de formigonament i vibratge no alteri la seva planor ni la seva

posició.

La connexió entre el conjunt de perfils i la superfície encofrant ha de ser suficientment estanca per tal

de no permetre la pèrdua apreciable de pasta pels junts.

Toleràncies:

- Rectitud dels perfils: ± 0,25% de la llargària

- Torsió dels perfils: ± 2 mm/m

BASTIDES:

Ha d'estar formada per un conjunt de perfils d'acer buits i de resistència alta.

Ha d'incloure tots els accessoris necessaris per tal d'assegurar-ne l'estabilitat i la indeformabilitat.

Tots els elements que formen la bastida han d'estar protegits amb una capa d'emprimació antioxidant.

Els perfils han de ser resistents a la torsió respecte dels diferents plans de càrrega. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE


Emmagatzematge: En lloc sec, protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb el terra, de manera


DESENCOFRANT:

Temps màxim d'emmagatzematge: 1 any 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



(EHE).

Orden de 9 de marzo de 1971 por la que se aprueba la Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el

Trabajo. B0F - MATERIALS BÀSICS DE CERÀMICA B0F1 - MAONS CERÀMICS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B0F11240,B0F1D2A1. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Peces d’argila cuita utilitzades en el ram de paleta (façanes vistes o revestides, estructures portants i no portants, murs i divisòries interiors, tant a edificació com a enginyeria civil)

S'han considerat els tipus següents: En funció de la densitat aparent: - Peces LD, amb una densitat aparent menor o igual a 1000 kg/m3, per a parets revestides - Peces HD, peces per a elements sense revestir o per a revestir i amb una densitat aparent mes gran de 1000 kg/m3 En funció del nivell de confiança de les peces respecte a la resistència a la compressió: - Peces de categoria I: peces amb una resistència a compressió declarada amb probabilitat de no assolir-se inferior al 5%. - Peces de categoria II: peces que no compleixen el nivell de confiança especificat per la categoria I. En funció del volum i disposició de forats: - Peces massisses - Peces calades - Peces alleugerides - Peces foradades


Les peces han de presentar regularitat de dimensions i de forma.


46

No ha de tenir esquerdes, forats, exfoliacions, ni escrostonaments d'arestes.

Si és de cara vista no ha de tenir imperfeccions, taques, cremades, etc. i la uniformitat de color en el

maó i en el conjunt de les remeses ha de complir les condicions subjectives requerides per la DF.

La disposició dels forats ha de ser de manera que no hi hagi risc de que apareguin fissures en els

envanets i parets de la peça durant la seva manipulació o col.locació.

Ha de tenir una textura uniforme. Està suficientment cuit si s'aprecia un so agut en ser colpejat i un

color uniforme en fracturar-se. El fabricant ha de declarar la dimensions nominals de les peces en mil·límetres i en l’ordre de llarg, ample i alt. Volum de forats: - Massís: <= 25% - Calat: <= 45% - Alleugerit: <= 55% - Foradat: <= 70% Volum de cada forat: <= 12,5% Gruix total dels envanets (relació amb el gruix total): - Massís: >= 37,5% - Calat: >= 30% - Alleugerit: >= 20%


la norma corresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:

Característiques essencials en peces per a us en elements amb requisits estructurals: - Resistència mitja a compressió (UNE-EN 772-1): >= 5 N/mm2, >= valor declarat per el fabricant, amb indicació de categoría I o II

- Adherència (UNE-EN 1052-3): >= valor declarat per el fabricant

- Contingut en sals solubles actives (UNE-EN 772-5): <= valor declarat per el fabricant, amb indicació de

la seva categoria

Característiques essencials en peces per a us en elements amb exigències davant el foc:

- Classe de reacció al foc: exigència en funció del contingut en massa o volum, de materials orgànics

distribuïts de forma homogènia:

- Peces amb <= 1,0%: A1

- Peces amb > 1,0% (UNE-EN 13501-1) Característiques essencials en peces per a us en elements amb exigències acústiques: - Tolerància en les dimensions (UNE-EN 772-16): <= valor declarat per el fabricant, amb indicació de la categoria - Forma de la peça (UNE-EN 771-1) - Especificacions dels forats: Disposició, volum, superfície, gruix dels envanets (UNE-EN 772-3)

- Densitat absoluta (UNE-EN 772-13)

- Tolerancia de la densitat (UNE-EN 772-13): El valor declarat per el fabricant ha d’estar dins dels

límits següents en funció de la categoría.

- D1: <= 10%

- D2: <= 5%

- Dm: <= desviació declarada per el fabricant en % Característiques essencials en peces per als usos previstos en l’apartat 4.1 del DB HE 1:

- Propietats tèrmiques (UNE-EN 1745)

- Permeabilitat al vapor d’aigua (UNE-EN 1745)

PECES LD:



Característiques essencials:

- Per a us de cara vista o amb protecció de morter de capa fina:

- Durabilitat (resistència gel/desgel)

Característiques essencials en peces per a us en elements amb requisits estructurals:

- Per a peces perforades horitzontalment amb una dimensió >= 400 mm i envanets exteriors < a 12 mm que

hagin d’anar revestides amb un lliscat:

- Expansió per humitat (UNE-EN 772-19)


- Contingut en sals solubles actives (UNE-EN 772-5): El valor declarat per el fabricant ha d’estar

dins dels límits especificats a la UNE-EN 771-1 en funció de la categoria Característiques essencials en peces per a us en elements amb exigències acústiques:

- Densitat aparent (UNE-EN 772-13): <= 1000 kg/m3


47

PECES HD:



Característiques essencials:

- Durabilitat (resistència gel/desgel): Indicació de la categoria en funció del grau d’exposició

Característiques essencials en peces per a us en elements amb requisits estructurals:

- Expansió per humitat (UNE-EN 772-19)


- Contingut en sals solubles actives (UNE-EN 772-5): El valor declarat per el fabricant ha d’estar

dins dels límits especificats a la UNE-EN 771-1 en funció de la categoria Característiques essencials en peces per a us en elements amb exigències acústiques:

- Densitat aparent (UNE-EN 772-13): >= 1000 kg/m3 Característiques essencials en peces per a us en cara vista o en barreres anticapil.laritat:

- Absorció d’aigua: <= valor declarat per el fabricant

- Cara vista (UNE-EN 771-1)

- Barreres anticapil.laritat (UNE-EN 772-7)

Característiques complementàries:

- Succió immersió 60 ±2 s (UNE-EN 772-11) : <= valor declarat per el fabricant 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament: Empaquetats sobre palets, de manera no totalment hermètica.


d’avaluació de conformitat aplicable, d’acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE: Per a peces de categoria I: - Sistema 2+: Declaració CE de conformitat del fabricant i Certificat del control de producció en fàbrica emès per l’organisme d’inspecció Per a peces de categoria II: - Sistema 4: Declaració CE de conformitat del fabricant

A l'embalatge o a l'albarà de lliurament han de constar-hi les dades següents: - Classificació segons DB-SE-F (Taula 4.1)


de 28 de juliol. El símbol normalitzat del marcatge CE s'ha d'acompanyar de la següent informació: - Numero d’identificació del organisme notificat (només per al sistema 2+) - Marca del fabricant i lloc d’origen - Dos últims dígits del any en que s’ha imprès el marcat CE. - Número del certificat de conformitat del control de producció a fàbrica, en el seu cas - Referència a la norma EN 771-1 - Descripció de producte: nom generic, material, dimensions, .. i us al que va destinat. - Informació de les característiques essencials segons annex ZA de la UNE-EN 771-1

Emmagatzematge: De manera que no es trenquin o s'escantonin. No han d'estar en contacte amb terres que

continguin solucions salines, ni amb productes que puguin modificar les seves característiques (cendres,

fertilitzants, greixos, etc.). 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT


UNE-EN 771-1:2003 Especificaciones de piezas para fábrica de albañilería. Parte 1: Piezas de arcilla

cocida.

UNE-EN 771-1:2003/A1:2006 Especificaciones de piezas para fábrica de albañilería. Parte 1: Piezas de

arcilla cocida.


Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F. B4 - MATERIALS PER A ESTRUCTURES B44 - MATERIALS D'ACER PER A ESTRUCTURES B44Z - PLANXES I PERFILS D'ACER 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC


48

B44Z205A,B44Z5A2A.


DEFINICIÓ:

Perfils d'acer per a usos estructurals, tallats a mida, i treballats i/o montats a taller, si es el cas.


- Perfils d'acer laminat en calent, de les series IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, d'acer A/42b o A/52b.

- Perfils d'acer laminat en calent de les series L, LD, T, rodó, quadrat o rectangular, d'acer A/37b,

A/42b o A/52b.

- Perfils foradats d'acer laminat en calent, de les series rodó, quadrat o rectangular, d'acer A/42b o

A/52b.

- Perfils conformats en fred, de les series L, LD, U, C, Z o Omega, d'acer A/37b, A/42b o A/52b.

S'han considerat els tipus d'unió següents:

- Amb soldadura

- Amb cargols

S'han considerat els acabats de protecció següents:

- Una capa d'emprimació antioxidant

- Galvanitzat


El fabricant ha de garantir les característiques mecàniques i la composició química de l'acer, que ha de

complir les determinacions de la norma NBE EA-95.

Les dimensions i la forma dels perfils han de ser els indicats a la norma NBE EA-95.

No ha de tenir defectes interns o externs que perjudiquin la seva correcta utilització.

Les peces han de tenir la forma i dimensions especificats a la D.T. El subministrador ha de confeccionar

els corresponents planols de taller a partir de la D.T. del projecte, i aquests els ha d'aprovar la D.F.

Les peces han de tenir marcades la seva identificació d'acord amb els plànols de taller, així com les

senyals necessaris per a determinar la seva posició a l'obra.

Toleràncies:

- Dimensions, forma i pes dels perfils....................... Segons norma NBE EA-95

- Llargària de les peces:

- Fins a 1000 mm........................................................ ± 2 mm

- De 1001 a 3000 mm..................................................... ± 3 mm

- De 3001 a 6000 mm..................................................... ± 4 mm

- De 6001 a 10000 mm.................................................... ± 5 mm

- De 10001 a 15000 mm................................................... ± 6 mm

- De 15001 a 25000 mm................................................... ± 8 mm

- A partir de 25001 mm................................................. ± 10 mm

- Fletxa................................................................. llarg/1500

.............................................................................. 10 mm

Als elements compostos de mes d'un perfil, la tolerància es refereix a cada perfil, mesurat entre els

nusos i al conjunt dels perfils, mesurada la llargària entre nusos extrems.

PERFILS TREBALLATS I/O MUNTATS A TALLER AMB SOLDADURA:

Els procediments autoritzats per a realitzar unions soldades son:

- Elèctric manual, per arc descobert, amb elèctrode fusible revestit.

- Elèctric semiautomàtic o automàtic, per arc en atmosfera gasosa amb filferro- elèctrode fusible.

- Elèctric automàtic, per arc submergit, amb filferro-elèctrode fusible nu.

- Elèctric per resistència.

Per a realitzar les soldadures, el taller comptarà amb dispositius per a voltejar les peces i col.locar

aquestes en la posició més convenient per a executar les soldadures, sense produir sol.licitacions

excessives que puguin perjudicar la resistència dels cordons dipositats.

Totes les soldadures han d'estar fetes d'acord amb les especificacions de la norma NBE EA-95 part 5.2, per

soldadors qualificats d'acord amb la UNE_EN 287-1 1992.

S'ha de reduir al mínim el nombre de soldadures a efectuar a l'obra.


49

Les dimensions dels bisells de preparació dels cantells i la gola de les soldadures, així com la llargària

de les mateixes han de ser els indicats a la D.T., d'acord amb la norma NBE EA-95.

Toleràncies:

- Dimensions dels cordons de soldadura:

- Fins a 15 mm........................................................ ± 0,5 mm

- De 16 a 50 mm....................................................... ± 1,0 mm

- De 51 a 150 mm...................................................... ± 2,0 mm

- Mes gran de 150 mm.................................................. ± 3,0 mm

PERFILS TREBALLATS I/O MUNTATS A TALLER AMB CARGOLS:

Els cargols que es poden utilitzar son els ordinaris, els calibrats i els d'alta resistència, que

compleixin les especificacions de la norma NBE EA-95, part 2.5.

El moment torsor de collat dels cargols ha de ser l'especificat a la D.T., o en els seu defecte, l'indicat

a la NBE EA-95, article 3.6.2.

La disposició dels forats a les peces, i el diàmetre dels mateixos, han de ser els indicats a la D.T. Els

diàmetre dels forats ha de ser entre 1 i 2 mm mes gran que el diàmetre nominal dels cargols.

Les superficies que s'han d'unir amb cargols han d'estar netes, sense pintar, i han de ser planes.

Hi ha d'haver volanderes sota la cabota i la femella del cargol.

La part roscada de l'espiga del cargol ha de sobresortir de la femella un filet com a mínim.

Les perforacions han d'estar fetes amb taladre. Només s'admet la perforació amb punxó en perfils d'acer

A/37b de gruix mes petit que 15 mm, en estructures no sotmeses a carregues dinàmiques.

Les famelles de cargols de tipys ordinari o calibrat, sotmesos a traccions en la direcció del seu eix,

s'han de bloquejar.

Toleràncies:

- Diàmetre dels cargols calibrats.......................................... -0,00 mm

........................................................................... +0,15 mm

- Diàmetre dels cargols ordinaris i d'alta resistència..................... ± 1,0 mm

- Separació i alineació de forats:

- Diàmetre del forat 11 mm............................................ ± 1,0 mm

- Diàmetre del forat 13 o 15 o 17 mm.................................. ± 1,5 mm

- Diàmetre del forat 19 o 21 o 23 mm.................................. ± 2,0 mm

- Diàmetre del forat 25 o 28 mm....................................... ± 3,0 mm

PERFILS PROTEGITS AMB EMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT:

La capa d'emprimació antioxidant ha de cobrir de manera uniforme totes les superfícies de la peça.

No ha de tenir fissures, bosses ni altres desperfectes.

Abans d'aplicar la capa d'emprimació s'han d'haver eliminat les incrustacions de qualsevol material, les

restes de greix, òxid i pols.

Les superficies que han de quedar en contacte a les unions fetes amb cargols, així com els llocs on s'hagi

de realitzar soldadures, no s'han de pintar.

PERFILS GALVANITZATS:

El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu a tota la superfície.

No ha de tenir esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment.

Protecció del galvanitzat.................................................... >= 275 g/m2

Puresa del zinc................................................................ >= 98,5 %


Subministrament: de manera que no pateixin deformacions, ni esforços no previstos.

Emmagatzematge: En llocs secs, sense contacte directe amb el terra i protegit de la intempèrie, de manera




50

kg de pes necessari subministrat a l'obra, calculat segons les especificacions de la D.T., d'acord amb els

criteris següents:

- El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric

- Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la D.F.

Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls.


NBE EA-95 "Estructuras de acero en edificación" B4L - ELEMENTS RESISTENTS INDUSTRIALITZATS PER A FORMACIÓ DE SOSTRES B4LF - BIGUETES DE FORMIGÓ PRETESAT 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B4LF0404. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Element prefabricat de formigó precomprimit amb les seves armadures preteses.


- Element autoresistent, apte per a resistir les sol·licituds de càlcul i els esforços de muntatge.

- Element semiresistent, apte per a resistir les sol·licituds de càlcul un cop completat a l'obra.


Les característiques geomètriques han de correspondre a les condicions reflectides a "l'Autorització d'Us"

del sistema de sostre utilitzat.

La bigueta ha de resistir, sense necessitat d'apuntalament, els esforços originats durant la seva

col·locació i posada a l'obra.

La semibigueta ha de resistir, amb l'apuntalament necessari els esforços originats durant la seva

col·locació i posada a l'obra.

Ha de tenir concedida i ha de ser vigent l'Autorització d'ús amb la fitxa de característiques tècniques,

d'acord amb la normativa vigent.

Si l'element s'ha fabricat a l'àmbit territorial de Catalunya ha de tenir concedida i en vigència

l'autorització administrativa de la Generalitat de Catalunya d'acord amb el decret 71/1995 de 7 de gener.

En comprovar l'aspecte superficial de l'element, aquest ha de tenir unes característiques uniformes i no

s'admet la presència de rebaves, cocons, discontinuïtats en el formigonament, superfícies deteriorades,

armadures visibles ni d'altres defectes que perjudiquin el seu comportament a l'obra o el seu aspecte

exterior.

Tots els materials utilitzats en la fabricació de les peces han de complir les condicions fixades en la

instrucció EHE.

En la fabricació de la peça s'han de complir les prescripcions establertes en la norma EHE, en especial

les que fan referència a la seva durabilitat (art.8.2 i 37 de la EHE) en funció de les classes

d'exposició.

El conglomerant utilitzat ha de complir les condicions establertes en la vigent “Instrucción para la

Recepción de Cementos”. Ha de ser del tipus pòrtland o putzolànic, d'una classe no inferior a la 32,5.

No s'ha d'utilitzar ciment aluminós ni mescles de ciments de procedència diferent.

No s'han d'utilitzar, tant per al pastat com per a la cura del formigó, aigües que produeixin

eflorescències o que originin pertorbacions en el procés d'adormiment i d'enduriment.

La naturalesa dels granulats i la seva preparació han de garantir la resistència adequada i la durabilitat

del formigó.

Els granulats han de complir amb les característiques definides a l’article 28 de l’EHE. No es poden

utilitzar en cap cas granulats que continguin sulfurs oxidables.

Els granulats no han de tenir reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment, ni s'han de descompondre

pels agents exteriors als quals han d'estar sotmesos a l'obra.

No s'han d'utilitzar granulats provinents de roques toves, friables o poroses, ni d'aquelles que

continguin compostos ferrosos, guix, nòduls de pirita o de qualsevol altre tipus de clorurs, sulfurs o

sulfits.

El formigó no ha de tenir defectes de vibratge.


51

La cara superior de la peça ha de tenir una textura rugosa al llarg de tota la superfície.

L'armadura passiva, longitudinal, superior i inferior, la transversal i la de connexió ha d'estar feta amb

filferros corrugats, que compleixin les exigències de la EHE, art.31.1.

Només pot haver barres llises, que compleixin les exigencies per a armadures bàsiques electrosoldades en

gelosia segons la EHE art.31.4, als elements de connexió de les armadures bàsiques electrosoldades.

L'armadura bàsica ha d'estar disposada a tota la llargària de la bigueta.

La separació entre les barres de l'armadura, i la distancia d'aquestes als paraments han de complir

l'article 10 de l'EFHE.

Les distàncies entre barres d'armadura i els recubriments han d’estar d’acord amb l’article 10 de l’EFHE.

Els tendons de les armadures actives han de complir les condicions del art.32 de la EHE.

Les separacions entre tendons i la distància als paraments d'aquests, han de complir les condicions del

art.10.2 de l’EFHE.

Nombre de barres armadura bàsica inferior: >= 2

Diàmetre dels buits: <= 2 mm

Fissuració: Sense fissures visibles

Resistència a la compressió del formigó (fck):

- En el moment del destesament: >= 25 N/mm2

- Al cap de 28 dies: >= 35 N/mm2

Càrrega unitària màxima de l'armadura activa (fmàx): >= 1570 N/mm2

Límit elàstic de l'armadura activa (Fy): 85% <= Fy <= 95% fmàx

Resistència de càlcul de l'armadura transversal: <= 420 N/mm2

Quantia geomètrica de les armadures: >= 1,5/1000 secció total bigueta, >= 5/1000 àrea cobaricentrica zona

inferior bigueta

Toleràncies:

- Contrafletxa:

- Peces en general: ± L/750, <= 16 mm

- Peces col·locades consecutivament: ± L/1000, <= 12 mm

- Fletxa lateral:

- L <= 6 m: ± 6 mm

- 6 m < L <= 12 m: ± 10 mm

- L > 12 m: ± 12 mm

- Llargària (L): ± 0,001L

- Planor:

- No han de rebre llosa superior de formigó in situ: ± 6 mm/3 m

- Han de rebre llosa superior de formigó in situ: ± 12 mm/3 m

- Dimensions transversals (D):

- D <= 150 mm: ± 3 mm

- 150 mm < D <= 500 mm: ± 5 mm

- 500 mm < D <= 1000 mm: ± 6 mm

- D> 1000 mm: ± 10 mm

L’Autorització d’ús ha d’estar vigent a l’inici de construcció dels sostres, i les característiques

físico-mecàniques han de ser iguals o superiors a les indicades al projecte executiu.

Cada peça ha de portar marcades de forma indeleble i ben visible les dades següents:


- Data de fabricació

- Designació del tipus garantit a la fitxa tècnica de característiques 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Si el material ha de ser component de la part cega del tancament exterior d’un espai habitable, el

fabricant ha de declarar, com a mínim, els valors per les propietats higrotèrmiques següents:

- Conductivitat tèrmica (W/mK)

- Factor de resistència a la difusió del vapor d’aigua

En cada subministrament d’elements resistents que arribi a l’obra s’ha de verificar com a mínim:

- Que les marques d’identificació sobre l’element resistent (fabricant, tipus d’element, data fabricació i

longitud) coincideixen amb les dades del full de subministrament


52

- Que les característiques geomètriques i d’armat estan d’acord amb l’Autorització d’ús i coincideixen amb

les especificades al projecte executiu

- Que els recobriments mínims compleixen amb les prescripcions de l’art. 34.3 de l’EFHE

- Que es disposa del certificat acreditatiu d’un distintiu oficial o be de la justificació del control

intern de fabricació dels elements signada per persona física d’acord amb l’art. 3.2, apartat E, de l’EFHE

L’element resistent que resulti malmès quedant afectada la seva capacitat resistent en els processos de

transport, descarrega i manipulació, no s’ha d’utilitzar en l’obra

Les biguetes i lloses alveolars pretensades s’han d’apilar netes sobre suports –que han de coincidir en la

mateixa vertical- amb vol no superior a 0,5 metres ni alçària superior a 1,5 metres, llevat d’indicació

del propi fabricant

Emmagatzematge: S'han d'apilar horitzontalment sobre taulons de fusta alineats en vertical, situats entre

10 i 20 cm dels extrems i en el centre, de manera que no tinguin contacte directe amb el terra. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



(EHE).

Real Decreto 642/2002 de 5 de Julio, por el que se aprueba la Instrucción para el proyecto y la ejecución

de Forjados unidireccionales de Hormigón Estructural realizados con elementos prefabricados (EFHE) B4LZ - MATERIALS AUXILIARS PER A SOSTRES AMB ELEMENTS RESISTENTS INDUSTRIALITZATS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B4LZ570N. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Revoltons per a la fabricació de sostres unidireccionals amb elements resistents industrialitzats.

S'han considerat els materials següents:

- Revoltons de ceràmica

- Revoltons de morter de ciment

- Revoltons de poliestirè


No hi ha d'haver deformacions ni cantells escantonats.

Les característiques geomètriques han de correspondre a les condicions reflectides a "l'Autorització d'Us"

del sistema de sostre utilitzat.

L’Autorització d’ús ha d’estar vigent a l’inici de construcció dels sostres, i les característiques

físico-mecàniques han de ser iguals o superiors a les indicades al projecte executiu.

El perfil de la peça ha de complir en qualsevol punt:

- Peces resistents: h > c/8

- Peces alleugeridores o recuperables: h > c/6

h = gruix del formigó de la capa de compressió al punt determinat

c = distància del punt del perfil al eix vertical de simetria de la peça.

Càrrega de rotura a flexió > 1.0 kN determinada segons UNE 53981 per a peces de poliestiré expandit, i

segons UNE 67037 per a peces d’altres materials

Resistència a compressió en peces col·laborants: >= fck formigó del sostre

Toleràncies:

- Angles diedres: ± 3°

Toleràncies de fletxa en arestes o diagonals planes:

- Per a dimensions < 20 cm

- Revoltó ceràmic: ± 2,0 mm

- Revoltó de morter de ciment: ± 1,0 mm

- Per a dimensions >= 20 cm


53

- Revoltó ceràmic: ± 3,0 mm

- Revoltó de morter de ciment: ± 2,0 mm

REVOLTÓ CERÀMIC:

Peça obtinguda per un procés d'emmotllament, assecatge i cocció d'una pasta argilosa.

Ha de tenir un color i una textura uniformes. Està suficientment cuita si té un so agut en ser colpejada i

un color uniforme en trencar-se.

A les peces resistents no s'han d'admetre superficies fissurades a la cara superior ni a la cara inferior

ni a les ales de suport ni als envans laterals.

La reducció de resistència per partícules de calç (després de l'assaig reiteratiu sobre aigua en ebullició

i assecatge posterior) ha de ser inferior al 10%.

Eflorescències (UNE 67-029): "no eflorescido" o "ligeramente eflorescido"

Succió d'aigua (UNE 67-031): <= 10 g/dm2 x min

Absorció d'aigua (UNE 67-027): <= 25%

Expansió per humitat (UNE 67-036): <= 1,8 mm/m

Escrostonaments (UNE 67-039): <= 15 mm

Toleràncies:

- Alçària: ± 1,5%

- Amplària: ± 1,0%

- Llargària: ± 1,5%

En peces ceràmiques el valor mig de l’expansió per humitat no ha de ser major que 0.55 mm/m determinat

segons UNE 67036

REVOLTÓ DE MORTER DE CIMENT:

Peça obtinguda per un procés d'emmotllament d'una pasta de morter de ciment pòrtland, granulat, aigua i,

eventualment, additius.

Densitat aparent: 0,8 - 1,2 kg/dm3

Toleràncies:

- Alçària: ± 3 mm

- Amplària: ± 3 mm

- Llargària: ± 3 mm

REVOLTÓ DE POLIESTIRÈ:

Peça rígida d'escuma de poliestirè expandit amb estructura de cèl·lula tancada.

Han de tenir un aspecte uniforme i sense defectes superficials.

No han d'estar en contacte amb olis, dissolvents, hidrocarburs saturats, àcids o betums a temperatures >=

130°C.

Densitat aparent: >= 15 kg/m3

Absorció d'aigua: <= 0,4%

Toleràncies:

- Alçària: ± 1,5%

- Amplària: ± 1,0%

Les peces que quedin exposades a l’exterior durant la vida útil de l’edifici han de tenir, com a mínim,

una classificació de reacció al foc B-s3,d0 segons UNE-EN 13501-1 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament: Empaquetades sobre palets.

Si el material ha de ser component de la part cega del tancament exterior d’un espai habitable, el

fabricant ha de declarar, com a mínim, els valors per les propietats higrotèrmiques següents:

- Conductivitat tèrmica (W/mK)

- Factor de resistència a la difusió del vapor d’aigua



- Data de fabricació

- Dimensions i d'altres característiques

- Propietats higrotèrmiques (segons l’article 4.1 del DB HE1)

REVOLTÓ CERÀMIC O DE MORTER DE CIMENT:

En cada subministrament d’elements d’entrebigat de tipus ceràmic o de morter de ciment que arribi a l’obra

s’ha de verificar com a mínim:


54

- Que les característiques geomètriques estan d’acord amb l’Autorització d’ús i que coincideixen amb les

especificades als plànols del projecte executiu

- Que es disposa de certificació documental sobre el compliment dels assaigs de trencament a flexió, i si

la peça es ceràmica, de l’expansió per humitat segons l’apartat 11.1 de l’EFHE

REVOLTÓ DE POLIESTIRÈ:

En cada subministrament d’elements d’entrebigat de poliestirè que arribi a l’obra s’ha de verificar com a

mínim:

- Que les característiques geomètriques estan d’acord amb l’Autorització d’ús i que coincideixen amb les

especificades als plànols del projecte executiu

- Que es disposa de certificació documental sobre el compliment dels assaigs de trencament a flexió

- Que existeix garantia documental del fabricant que la classificació segons la reacció al foc declarada

s’ha determinat segons la UNE-EN 13501-1

Emmagatzematge: De manera que no es trenquin o s'escantonin i sense contacte directe amb el terra. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT


NORMATIVA GENERAL:


de Forjados unidireccionales de Hormigón Estructural realizados con elementos prefabricados (EFHE)

REVOLTONS CERÀMICS:

*UNE 67020:1986 Bovedillas de arcilla cocida para forjados unidireccionales. Definiciones, clasificación y

características. B8 - MATERIALS PER A REVESTIMENTS B89 - MATERIALS PER A PINTURES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B89ZM000,B89ZNU40,B89ZB000. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Pintures, pastes i esmalts.


- Pintura a la cola: Pintura a l'aigua formada per un aglomerant a base de coles cel·lulòsiques o

anilàcies i pigments resistents als àlcalis

- Pintura a la calç: Dissolució en aigua, l'aglutinant i el pigment de la qual és l'hidròxid de calç o la

calç apagada

- Pintura al ciment: Dissolució en aigua de ciment blanc tractat i pigments resistents a l'alcalinitat

- Pintura al làtex: Pintura a base de polímers vinílics en dispersió

- Pintura plàstica: Pintura formada per un aglomerant a base d'un polímer sintètic, en dispersió aquosa i

pigments càrrega-estenedors resistents als àlcalis i a la intempèrie

- Pintura acrílica: Pintura formada per copolímers acrílics amb pigments i càrregues inorgàniques, en una

dispersió aquosa. Seca a l'aire per evaporació del dissolvent

- Esmalt gras: Pintura formada per olis secants barrejats amb resines dures, naturals o sintètiques i

dissolvents

- Esmalt sintètic: Pintura formada per un aglomerant de resines alquídiques, soles o modificades, pigments

resistents als àlcalis i a la intempèrie i additius modificadors de la brillantor. Seca a l'aire per

evaporació del dissolvent

- Esmalt de poliuretà d'un component: Pintura formada per un aglomerant de resines de poliuretà, soles o

modificades, que catalitzen amb la humitat atmosfèrica i pigments resistents als àlcalis i a la

intempèrie, dissolta en dissolvents adequats

- Esmalt de poliuretà de dos components: Pintura formada per copolímers de resines de poliuretà

fluïdificades i pigmentades. Seca per polimerització mitjançant un catalitzador

- Esmalt de poliuretà uretanat: Pintura formada per resines uretanades


55

- Esmalt epoxi: Revestiment de resines epoxi, format per dos components: un enduridor i una resina, que

cal barrejar abans de l'aplicació. Seca per reacció química dels dos components

- Esmalt en dispersió acrílica: Copolímers acrílics en una emulsió aquosa

- Esmalt de clorcautxú: Seca a l'aire per evaporació del dissolvent

- Pasta plàstica de picar: Pintura formada per un vehicle a base d'un polímer sintètic, en dispersió

aquosa i pigments càrrega-estenedors resistents als àlcalis i la intempèrie

PINTURA A LA COLA:

Característiques de la pel·lícula líquida:

- Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells, dipòsits

durs ni flotació de pigments.

- Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o amb corró. Ha de fer córrer

la brotxa, ha de fluir, ha d'anivellar bé i ha de deixar una capa uniforme després de l’assecat

- Finor de mòlta dels pigments (INTA 16 02 55): < 50 micres

- Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): Ininflamable

- Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):

- Al tacte: 2 h

- Totalment sec: 4 h

Característiques de la pel·lícula seca:

- La pintura ha de ser de color estable.

- Adherència (UNE 48-032): <= 2

PINTURA A LA CALÇ:

Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o

procediments neumàtics fins a l'impregnació dels porus de la superfície a tractar.

Després d'assecar-se s'han d'aplicar dues capes d'acabat.

Un cop seca, ha de ser resistent a la intempèrie, ha d'endurir amb la humitat i el temps i ha de tenir

propietats microbicides.

PINTURA AL CIMENT:

Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o pistola

fins a l'impregnació de la superfície a tractar.

Un cop seca ha de ser resistent a la intempèrie.

PINTURA AL LÀTEX:


- Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells, ni

dipòsits durs

- Un cop preparada ha de fer córrer la brotxa, ha de fluir, ha d'anivellar bé i ha de deixar una capa

uniforme després de l’assecat


- Al tacte: < 30

- Totalment sec: < 2 h



PINTURA PLÀSTICA:


- La pintura continguda al seu envàs original recentment obert, no ha de presentar senyals de putrefacció,

pells ni materies extranyes.

- Amb l'envàs ple i sotmesa a agitació (UNE_EN 21513 i UNE 48-083) no ha de tenir coàguls, pells, dipòsits

durs ni flotació de pigments

- Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o amb corró. Ha de fer córrer

la brotxa, ha de fluir, ha d'anivellar bé i ha de deixar una capa uniforme després de l’assecat


- Temps d’assecat a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):

- Al tacte: < 1 h


- Pes específic:

- Pintura per a interiors: < 16 kN/m3

- Pintura per a exteriors: < 15 kN/m3


56

- Rendiment: > 6 m2/kg

- Relació volum pigments + càrregues/volum pigments, pes càrregues, aglomerat sòlid (PVC): < 80%


- La pintura ha de ser de color estable, i per a exteriors, insaponificable.


- Capacitat de recobriment (UNE 48-259): Relació constant >= 0,98

- Resistència al rentat (DIN 53778):

- Pintura plàstica per a interiors o pasta plàstica: >= 1000 cicles

- Pintura plàstica per a exteriors: >= 5000 cicles

- Solidesa a la llum (NF-T-30.057): Ha de complir

- Transmissió del vapor d'aigua (NF-T-30.018): Ha de complir

PINTURA PLÀSTICA PER A EXTERIORS:

Resistència a la immersió (UNE 48-144): No s'observen canvis o defectes

Resistència a la intempèrie (DIN 18363): Ha de complir

Resistència a l'abrasió (NF-T-30.015): Ha de complir

Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir

PINTURA ACRÍLICA:


- Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o

procediments pneumàtics


- Al tacte: < 4 h



- La pintura ha de ser de color estable i insaponificable.

- Ha de ser resistent a la intempèrie.

ESMALT GRAS:


fins a la impregnació de la superfície a tractar.

Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C

Temps d'assecatge a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):

- Al tacte: < 1 h


Un cop sec, ha de tenir bona resistència al fregament i al rentat.

ESMALT SINTÈTIC:

No ha de tenir resines fenòliques (INTA 16 04 23) ni de colofonia (INTA 16 04 22).




- Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la brotxa, ha

de fluir bé i ha de deixar una capa uniforme després de l'assecatge.


- Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): > 30°C


- Al tacte: < 3 h


- Material volàtil (INTA 16 02 31): >= 70 ± 5%

- Rendiment per a una capa de 30 micres: >= 5 m2/kg

- Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): >= 5

- Índex de despreniments a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 88): >= 4




- Ha de ser resistent a la intempèrie (INTA 16 06 02).

- Envelliment accelerat (INTA 16 06 55): < 6 unitats pèrdua de lluminositat (INTA 16 02 08)

- Resistència a l'abrasió (UNE 56-818): Danys moderats


57

- Esgrogueïment accelerat per colors amb reflectància aparent superior al 80% (INTA 160.603): < 0,12

ESMALT DE POLIURETÀ D'UN COMPONENT:








- Al tacte: < 3 h









- Resistència a l'abrasió (UNE 56-818): Danys petits

- Adherència i resistència a l'impacte: ┌──────────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │ │A les 24 h│ Al cap de 7 dies│ │─────────────────────────────────────────│──────────│─────────────────│ │Adherència al quadriculat: │ 100% │ 100% │ │Impacte directe o indirecte: │ │ │ │Bola de 12,5 des de 50 cm (INTA 160.266) │ Bé │ Ha de complir │ └──────────────────────────────────────────────────────────────────────┘

- Resistència a la càrrega concentrada en moviment (UNE 56-814): Danys moderats

- Resistència a la càrrega rodant (UNE 56-815): Danys petits

- Resistència a la càrrega arrossegada (UNE 56-816): Danys petits

- Resistència al ratllat (UNE 48-173): Resistent

- Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir

- Resistència química:

- A l'àcid cítric al 10%: 15 dies

- A l'acid làctic al 5%: 15 dies

- A l'àcid acètic al 5%: 15 dies

- A l'oli de cremar: Cap modificació

- Al xilol: Cap modificació

- Al clorur sòdic al 20%: 15 dies

- A l'aigua: 15 dies

ESMALT DE POLIURETÀ DE DOS COMPONENTS:

Cal barrejar els dos components abans de l'aplicació.






- Al tacte: < 3 h








- Ha de tenir bona resistència química als àcids diluïts, als hidrocarburs, les sals i als detergents.

ESMALT DE POLIURETÀ URETANAT:


58



Temps d'assecatge a 20°C: 1 - 2 h

Ha de tenir bona resistència a l'aigua salada i al sol.

ESMALT DE DISPERSIÓ ACRÍLICA:



Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): Ininflamable


- Al tacte: < 20 min


ESMALT DE CLORCAUTXÚ:

Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o corró.




Ha de ser resistent a l'aigua dolça i salada, als àcids i als àlcalis.

ESMALT EPOXI:

Un cop preparada ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o

pistola.

Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 29): > 30°C




Ha de tenir bona resistència al desgast.

Ha de ser resistent a l'àcid làctic 1%, acètic 10%, clorhídric 20%, cítric 30%, sosa i solucions bàsiques,

als hidrocarburs (benzina, querosè) als olis animals i vegetals, a l'aigua, als detergents i a l'alcohol

etílic 10%.

Resistència mecànica (desprès de 7 dies de polimerització):

- Tracció: >= 16 N/mm2

- Compressió: >= 85 N/mm2

Resistència a la temperatura: 80°C

PASTA PLÀSTICA DE PICAR:




- Ha de tenir una consistència adequada.


- Temps d’assecat a 23°C ± 2°C i 50% ± 5% HR (INTA 16 02 29):

- Al tacte: < 1 h


- Pes específic: < 17 kN/m3

- Relació: volum del pigment/volum de la resina (PVC): < 80%




- Resistència al rentat (DIN 53778):

- Pintura plàstica per a interiors o pasta plàstica: >= 1000 cicles

- Pintura plàstica per a exteriors: >= 5000 cicles

- Solidesa a la llum (NF-T-30.057): Ha de complir

- Transmissió del vapor d'aigua (NF-T-30.018): Ha de complir

- Resistència a la immersió (UNE 48-144): No s'observen canvis o defectes

- Resistència a la intempèrie (DIN 18363): Ha de complir

- Resistència a l'abrasió (NF-T-30.015): Ha de complir

- Resistència a la calor (UNE 48-033): Ha de complir 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE


59

PINTURA A LA COLA, AL LÀTEX, ACRÍLICA, PLÀSTICA, ESMALT GRAS, SINTÈTIC, DE POLIURETÀ, DE DISPERSIÓ

ACRÍLICA, EPOXI I PASTA DE PICAR:

Subministrament: En pots o bidons.

A cada envàs hi ha d'haver les dades següents:

- Identificació del fabricant

- Nom comercial del producte


- Codi d'identificació

- Pes net o volum del producte

- Data de caducitat

- Instruccions d'ús

- Dissolvents adequats

- Límits de temperatura

- Temps d'assecatge al tacte, total i de repintat

- Toxicitat i inflamabilitat

- Proporció de la barreja i temps d'utilització, en els productes de dos components

- Color i acabat, en la pintura plàstica o al làtex i en l'esmalt sintètic, de poliuretà

Emmagatzematge: En llocs ventilats i no exposats al sol, dins del seu envàs tancat i sense contacte amb el

terra. S'ha de preservar de les gelades.

PINTURA A LA CALÇ:

Subministrament de la calç aèria en terrossos o envasada.

La calç hidràulica ha de subministrar-se en pols.









terra. S'ha de preservar de les gelades.

PINTURA AL CIMENT:

Subministrament: En pols, en envasos adequats.








- Temps d'estabilitat de la barreja

- Temperatura mínima d'aplicació

- Temps d'assecatge

- Rendiment teòric en m/l

- Color


terra. S'ha de preservar de les gelades. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



B8Z - MATERIALS ESPECIALS PER A REVESTIMENTS


60

B8ZA - MATERIALS PER A IMPRIMACIONS I TRACTAMENTS SUPERFICIALS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC B8ZAA000,B8ZAT130,B8ZAT030. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Materials per a envernissats, emprimacions i tractaments superficials.


- Brea epoxi: Pintura formada per una base de quitrà, resina epoxi i dissolvent i per un catalitzador

format per una solució de poliamina, poliamida o d'altres

- Emprimació antioxidant: Emprimació sintètica de mini de plom electrolític, modificada eventualment amb

oli de llinosa

- Emprimació antioxidant grassa: Emprimació de mini de plom electrolític barrejada amb olis i dissolvents

- Emprimació antioxidant al clorocautxú, a base de clorocautxú modificat

- Emprimació antioxidant al poliuretà: Emprimació de dos components a base de resines de poliuretà soles o

modificades

- Emprimació de làtex: Emprimació de polímer vinílic en dispersió

- Emprimació fosfatant a base de resines viníliques o fenòliques, soles o modificades que catalitzen en

ser barrejades amb un activador

- Pintura decapant: Producte líquid o semipastós, el component principal del qual és el clorur de metilè

amb dissolvents i altres additius

- Polímer orgànic o inorgànic: Pintura mineral formada per polímers orgànics o inorgànics, impermeable, de

resistència química alta enfront dels àcids orgànics i inorgànics

- Protector químic insecticida-fungicida: Producte a base de resines especials i agents fungicides i

insecticides per a evitar el to blavós i el podriment

- Segelladora: Producte segellant per a fusta, guix i ciment

- Solució de silicona

- Vernís gras, format d'olis secants barrejats amb resines dures, naturals o sintètiques i dissolvents

- Vernís sintètic, format per un aglomerant de resines alquídiques, soles o modificades, i amb additius

modificadors de la brillantor

- Vernís de poliuretà d'un component, format per un aglomerant de resines de poliuretà, soles o

modificades, que catalitzen amb la humitat atmosfèrica, dissolt en dissolvents adequats

- Vernís de poliuretà de dos componentes, format per un aglomerant de resines hidroxilades, soles o

modificades, que catalitzen en ser mesclades amb un isocianat

- Vernís de poliuretà uretanat, format per resines uretanades

- Vernís fenòlic, format per resines fenòliques i olis especials

- Vernís d'urea-formol, format per un aglomerant a base de resines d'urea-formol i additius modificants de

la lluentor, dissolt en dissolvents adequats

VERNÍS:

Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la brotxa, ha de

fluir bé i ha de deixar una capa uniforme desprès de l'assecatge.

VERNÍS GRAS:

Ha de ser resistent al fregament i al rentat.

VERNÍS SINTÈTIC:

No ha de tenir resines fenòliques (INTA 16 04 23) ni de colofonia (INTA 16 04 22).

Rendiment per a una capa de 30 micres: >= 5 m2/kg


- Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells ni

dipòsits durs

- Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32A): >= 30°C




- Al tacte: < 5 h




61

- Ha de ser de color estable i insaponificable.




- Resistència a l'abrasió (UNE 56-818): Danys moderats

VERNÍS DE POLIURETÀ:



dipòsits durs





- Al tacte: < 1 h








- Adherència i resistència a l'impacte: ┌──────────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │ │A les 24 h│ Al cap de 7 dies│ │─────────────────────────────────────────│──────────│─────────────────│ │Adherència al quadriculat: │ 100% │ 100% │ │Impacte directe o indirecte: │ │ │ │Bola de 12,5 des de 50 cm (INTA 160.266) │ Bé │ Ha de complir │ └──────────────────────────────────────────────────────────────────────┘

- Resistència a la càrrega concentrada en moviment (UNE 56-814): Danys moderats

- Resistència a la càrrega rodant (UNE 56-815): Danys petits

- Resistència a la càrrega arrossegada (UNE 56-816): Danys petits

- Resistència al ratllat (UNE 48-173): Resistent

- Resistència a la calor (UNE 48-033): Fins a 250°C

- Resistència química:

- A l'àcid cítric al 10%: 15 dies

- A l'acid làctic al 5%: 15 dies

- A l'àcid acètic al 5%: 15 dies

- A l'oli de cremar: Cap modificació

- Al xilol: Cap modificació

- Al clorur sòdic al 20%: 15 dies

- A l'aigua: 15 dies

VERNÍS DE POLIURETÀ DE DOS COMPONENTS:

Temps d'inducció de la mescla: 15 - 30 minuts

Vida de la mescla a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 29): 2 - 8 h

VERNÍS DE POLIURETÀ URETANAT:

Ha de tenir bona resistència a l'aigua salada i al sol.


VERNÍS FENÒLIC:


VERNÍS D'UREA-FORMOL:



dipòsits durs






62








BREA EPOXI:

El component base, amb l'envàs ple i acabat d'obrir, no ha de tenir coàguls, pells ni dipòsits durs (INTA

16 02 26).

Relació resina epoxi/quitrà: 40/60

Temperatura d'inflamació del component base (INTA 16 02 44): > 30°C

Temps d'assecatge per a repintar (INTA 16 02 29): >= 18 h

Gruix de la capa (INTA 16 02 24): >= 100 micres

Resistència a la boira salina (INTA 16 06 04): Ha de complir

Resistència a la immersió (INTA 16 06 01): Ha de complir

IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT:




- Pigment: >= 26% de mini de plom electrolític

- Puresa del mini de plom electrolític (INTA 16 12 11): >= 99,6%

- Finor de la mòlta (INTA 16 02 55): < 50 micres

- Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32): > 25°C

- Índex d'anivellament a 23 ± 2°C i 50 ± 5% HR (INTA 16 02 89): > 3

- Temps d'assecatge a 23 ±2°C i 50 ±5% HR (INTA 16 02 29):

- Al tacte: < 1 h

- Totalment seca: < 6 h

- Pes específic a 23 ± 2°C, 50 ± 5% HR (INTA 16 42 03): > 18 kN/m3

- Rendiment per a una capa de 30 - 40 micres: > 4 m2/kg


- Resistència a la boira marina (INTA 16 01 01, ASTM B.117-73, oxidació marina 8 (0,1%) ASTM D.610-68):

>= 150 h


IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT GRASSA:

Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa.


Temps d'assecatge a 23 ±2°C i 50 ±5% HR (INTA 16 02 29):

- Al tacte: < 1 h


Pes específic a 20°C: > 23 kN/m3

Rendiment per una capa de 45 - 50 micres: > 4 m2/kg

IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT AL CLORCAUTXÚ:

Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o pistola.





Pes específic a 20°C: > 17,3 kN/m3


IMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT AL POLIURETÀ:

Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa o pistola.




Pes específic a 20°C: > 13,5 kN/m3


63


IMPRIMACIÓ DE LÀTEX:



dipòsits durs

- Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la brotxa i

ha de fluir bé, i ha de deixar una capa uniforme després de l’assecat






IMPRIMACIÓ FOSFATANT:


- La mescla preparada, al cap de 3 minuts d'agitació, no ha de tenir coàguls, pells ni dipòsits durs

- Ha de tenir una consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la brotxa i

ha de fluir bé, i ha de deixar una capa uniforme després de l’assecat





- Gruix de la capa: 4 - 10 micres


PINTURA DECAPANT:

Ha de ser d'evaporació ràpida.

Un cop aplicat ha de desprendre les capes de pintura en pocs minuts.

Ha de tenir una consistència per a la seva aplicació amb brotxa o espàtula.

POLÍMER ACRÍLIC, ORGÀNIC O INORGÀNIC:

Temps d'assecatge: <= 30 min

Temps d'assecatge per a repintar: > 8 h

Pes específic: 13 kN/m3

PROTECTOR QUÍMIC INSECTICIDA-FUNGICIDA:

Amb l'envàs ple i al cap de 3 minuts d'agitació (INTA 16 32 03) no ha de tenir coàguls, pells ni dipòsits

durs.

Ha de tenir una consistència adequada per a impregnar bé les fibres.

Adherència (UNE 48-032): <= 2

SEGELLADORA:




- Ha de tenir una dilució adequada per a la seva aplicació amb brotxa. Ha de fer córrer la brotxa, ha de

fluir i anivellar bé, i ha de deixar una capa uniforme després de l’assecat

- Finor de la mòlta (INTA 16 02 55): < 60 micres

- Temperatura d'inflamació (INTA 16 02 32): > 30°C


- Al tacte: 30 min - 4 h


- Rendiment per a una capa de 60 micres: > 10 m2/kg



SOLUCIÓ DE SILICONA:

Ha de tenir la consistència adequada per a la seva aplicació amb brotxa, corró o pistola. Ha de impregnar

bé les superfícies poroses sense deixar pel·lícula.

Rendiment: > 3 m2/l

Temps d'assecatge al tacte a 20°C: < 1 h 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE


64

Subministrament: En pots o bidons.





- Acabat, en el vernís



- Data de caducitat


- Dissolvents adequats

- Límits de temperatura

- Temps d'assecatge al tacte, total i de repintat


- Color, en el vernís de poliuretà de dos components

- Temps d'inducció de la mescla i vida de la mescla, en els productes de dos components.

- Proporció mescla: Base/activador, en la emprimació fosfatant o Base/catalitzador en la brea epoxi.


terra. S'ha de preservar de les gelades. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ BB3 - REIXES BB32 - REIXES D'ACER 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BB32U010. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Conjunt de perfils que conformen un bastiment i un entramat de platines d’acer galvanitzat, que formen el

reixat.


La reixa ha de ser plana, amb els seus perfils escairats.

No ha de tenir cops, porus ni d'altres deformacions o defectes superficials.

L’entramat ha d’estar fixat al bastidor. No ha de tenir guerxaments.

La unió entre els perfils i la del bastidor cal que sigui per soldadura (per arc o per resistència).

Els perfils han de ser d’acer galvanitzat en calent, per un procés d’immersió contínua.

El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu a tota la superfície. No ha de tenir esquerdes,

exfoliacions ni despreniments del recobriment.

Totes les soldadures s'han de tractar amb pintura de pols de zinc amb resines (galvanitzat en fred).

Protecció de la galvanització: >= 385 g/m2

Protecció de la galvanització a les soldadures: >= 345 g/m2

Puresa del zinc: >= 98,5%

Toleràncies:

- Llargària dels perfils: ± 1 mm

- Gruixos: ± 0,5 mm

- Secció dels perfils: ± 2,5%

- Rectitud d'arestes: ± 2 mm/m

- Torsió del perfil: ± 1°/m


65

- Planor: ± 1 mm/m

- Angles: ± 1° 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament: Amb els elements que calguin per tal d'assegurar el seu escairat, rectitud i planor.

Emmagatzematge: Protegida contra les pluges, els focus d'humitat i de les zones on pugui rebre impactes.

No ha d'estar en contacte amb el terra. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA BD5 - MATERIALS PER A DRENATGES BD5Z - MATERIALS AUXILIARS PER A DRENATGES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BD5ZJJJ0. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Dispositius de cobriment i tancament per a pous, pericons, embornals o interceptors i materials

complementaris per a pous de registre.


- Bastiment i reixa practicable o fixa per a embornals

- Bastiment de perfil d’acer, amb o sense traves

- Reixa practicable o fixa

S’han considerat els materials següents per a tapes i reixes

- Fosa gris

- Fosa dúctil

- Acer

BASTIMENT I TAPA O BASTIMENT I REIXA:

La peça ha de tenir la forma i els gruixos adequats per a suportar les càrregues del trànsit.

Els dispositius de cobriment i tancament utilitzats en zones de circulació de vianants i/o de vehicles,

s’han de classificar segons la norma UNE-EN 124, en alguna de les classes següents:

- Classe A 15: Zones susceptibles de ser utilitzades només per vianants i ciclistes.

- Classe B 125: Voreres, zones de vianants i superfícies semblants, àrees d’estacionament i aparcaments de

varis pisos per a cotxes.

- Classe C 250: Vorals i cunetes de carrers, que mesurada a partir de la vorada de la vorera s’extèn en un

màxim de 0,5 m sobre la calçada i 0,2 m sobre la vorera

- Classe D 400: Calçades de carreteres (inclòs carrers de vianants), vorals estabilitzats i zones

d’aparcament per a tot tipus de vehícles.

- Classe E 600: Zones per les que circul·len vehicles de gran tonelatje (paviments d’aeroports, molls,

etc.).

- Classe F 900: Zones sotmeses a càrregues particularment elevades (paviments d’aeroports)

Tots els elements que formen el dispositiu han d’estar protegits contra la corrossió.

El dispositiu ha d’estar lliure de defectes que puguin perjudicar el seu bon estat per tal de ser

utilitzat.

Les tapes o reixes metàl·liques, han de tenir la superficie superior antilliscant.

Quan estiguin combinat un metall amb el formigó, o qualsevol altre material, ambdós han de tenir una

adherencia satisfactoria.

Els dispositius han de ser compatibles amb els seus assentaments. El conjunt no ha de produir soroll al

trepitjar-lo.


66

Les tapes o reixes han d’estar asegurades en la seva posició contra el desplaçament degut al trànsit amb

una fondària d’encastament suficient o amb un dispositiu de tancament.

La tapa o reixa ha de quedar asegurada dins del bastiment per algún dels següents procediments:

- Amb un dispositiu de tanca

- Amb suficient massa superficial

- Amb una característica específica en el diseny

El disseny d’aquests procediments ha de permetre que la tapa o reixa es pugui obrir amb una eina d’us

normal.

El disseny del conjunt ha de garantir la posició correcta de la tapa o reixa en relació amb el bastiment.

S’han de preveure dispositius que permetin garantir un desbloquejament de la tapa o reixa i la seva

apertura.

La tapa o reixa ha de recolzar-se en el bastiment en tot el seu perímetre. La pressió del recolzament

corresponent a la càrrega d’assaig no ha de superar els 7,5 N/mm2. El recolzament ha de contribuir a

l’estabilitat de la reixa o tapa en condicions d’us.

L’alçària del bastiment dels dispositus de tancament de les classes D 400, E 600 i F 900, ha de ser com a

mínim de 100 mm.

La superficie superior de les reixes, tapes i bastiment ha de ser plana, només les reixes de la classe D

400 poden tenir una superficie cóncava. La tapa o reixa i el bastiment han de tenir marcades de forma indeleble les indicacions següents:

- El codi de la norma UNE EN 124

- La classe segons la norma UNE EN 124

- El nom o sigles de fabricant i el lloc de fabricació

- Referència, marca o certificació si en tè

La franquicia total entre els diferents elements dels dispositius de cobriment i tancament, han de complir

les especificacions següents:

- Un o dos elements:

- Pas lliure <= 400 mm: =< 7 mm

- Pas lliure > 400 mm: =< 9 mm

- Tres o més elements:

- Franquícia del conjunt: <= 15 mm

- Franquícia de cada element individual: <= 5 mm

Fondària d’encastament (classes D 400 a F 900): >= 50 mm

Toleràncies:

- Planor: ± 1% del pas lliure; <= 6 mm

- Dimensions: ± 1 mm

- Guerxament: ± 2 mm

Si el dispositiu de tancament te forats de ventilació, aquests han de complir les condicions següents:

Superfície de ventilació:

- Pas lliure <= 600 mm: >= 5% de la superfície d’un cercle, amb un diàmetre igual a la pas lliure

- Pas lliure > 600 mm: >= 140 cm2

Dimensions dels forats de ventilació:

- Ranures:

- Llargària: <= 170 mm

- Amplària:

- Classes A 15 a B 125: 18-25 mm

- Classes C 250 a F 900: 18-32 mm

- Forats:

- Diàmetre:

- Classes A 15 a B 125: 18-38 mm

- Classes C 250 a F 900: 30-38 mm

BASTIMENT AMB REIXA O TAPA PRACTICABLE:

El conjunt ha d'obrir i tancar correctament.

Un cop tancada, la tapa o reixa ha de quedar enrasada amb el bastiment.

L’angle respecte a la horitzontal, de la reixa oberta, ha de ser com a mínim de 100º.

REIXA:

Les dimensions dels intervals entre brèndoles han d’estar determinades en funció de la capacitat de

desgüàs de la reixa i han d’estar uniformement repartits en l’obertura lliure.


67

La superfície d’absorció no ha de ser menor que el 30% de l’obertura lliure.

L’amplària i llargària màxims dels espais entre brèndoles, ha de complir l’especificat en l’apartat 7.9.1

i 7.9.2 de la UNE-EN 124.

BASTIMENT:

Ha de ser pla i ben escairat.

Els perfils que el formen han de ser rectes quan el bastiment és rectangular.

Ha de portar potes d'ancoratge distribuïdes uniformement i, com a mínim, una a cada angle si el bastiment

és rectangular i tres si és circular.

Separació entre potes d'ancoratge: <= 60 cm

Llargària dels elements de fixació: >= 30 mm

Toleràncies:

- Alçària del bastiment: ± 1,5 mm

- Amplària (sempre que l'encaix de la reixa sigui el correcte): <= 0,25% llargària

- Rectitud dels perfils: Fletxa: <= 0,25% llargària

- Dimensions exteriors del bastiment: ± 2 mm

BASTIMENT D'ACER GALVANITZAT AMB TRAVES:

Ha d'anar reforçat amb traves soldades de tub de secció quadrada o de passamà del mateix material.

Separació entre traves: <= 100 cm

Dimensions del tub de travada: 20 x 20 mm

Alçària del passamà de travada: 60 mm

REIXA FIXA:

Ha de portar potes d'ancoratge distribuides uniformement i, com a mínim, una a cada angle si el bastiment

és rectangular i tres si és circular.

Separació entre potes d'ancoratge: <= 60 cm

Llargària dels elements de fixació: >= 30 mm

ELEMENTS AMB RECOBRIMENT DE PINTURA BITUMINOSA:

El recobriment de pintura bituminosa, ha de formar una capa contínua que ha de cobrir a l’element

completament.

Ha de tenir un color, una lluentor i una textura uniformes.

La pintura ha d’estar ben adherida al suport, no ha de tenir bullofes, escrostonament, ni altres defectes

superficials.

DISPOSITIUS DE TANCAMENT D’ACER:

Gruix: >= 2,75 mm Gruix i massa del galvanitzat:

- Gruix de l’acer >= 2,75 a < 5 mm: >= 50 micres i 350 g/m2

- Gruix de l’acer >= 5 mm: >= 65 micres i 450 g/m2

ELEMENTS DE FOSA:

Les peces han de ser netes, lliures de sorra solta, d'òxid o de qualsevol altre tipus de residu.

No ha de tenir defectes superficials (esquerdes, rebaves, bufaments, inclusions de sorra, gotes fredes,

etc.).

BASTIMENT I TAPA O REIXA DE FOSA GRISA:

La fosa ha de ser grisa, amb grafit en vetes fines repartides uniformement i sense zones de fosa blanca.

Les dimensions de la cara inferior han de ser més petites que les corresponents a la cara superior.

Quan la peça hagi de portar potes d'ancoratge, aquestes han de ser de la mateixa colada.

Resistència a tracció de la fosa, proveta cilíndrica (UNE 36-111): >= 180 N/mm2

Duresa Brinell (UNE_EN_ISO 6506/1): >= 155 HB

Contingut de ferrita, a 100 augments: <= 10%

Contingut de fòsfor: <= 0,15%

Contingut de sofre: <= 0,14%

ELEMENTS D'ACER GALVANITZAT:

Ha de ser de perfils conformats d'acer S235JR, soldats.

El conjunt ha d'estar lligat sòlidament amb soldadura.

El recobriment de zinc ha d’estar ben adherit. Ha de ser llis, sense discontinuïtats, exfoliacions ni

taques.

Límit elàstic de l'acer: >= 240 N/mm2

Resistència a tracció de l'acer: >= 340 N/mm2

Massa de recobriment del galvanitzat: >= 360 g/m2


68

Puresa del zinc de recobriment: >= 98,5% 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

BASTIMENT:

Subministrament: Amb les proteccions necessàries perquè arribi a l'obra amb les condicions exigides i amb

l'escairat previst.

Emmagatzematge: En posició horitzontal sobre superfícies planes i rígides per tal d'evitar deformacions o

danys que alterin les seves característiques.

BASTIMENT I TAPA O REIXA:

Subministrament: Embalats en caixes. Cada caixa ha de portar escrit el nombre de peces que conté i les

seves dimensions.


danys que alterin les seves característiques. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



UNE-EN 124:1995 Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulación utilizadas por peatones

y vehículos. Principios de construcción, ensayos tipo, marcado, control de calidad.

ELEMENTS DE FOSA GRIS:

*UNE 36111:1973 Fundición gris. Tipos, características y condiciones de suministro de piezas moldeadas.

BD7 - TUBS PER A CLAVEGUERES I COL.LECTORS BD7F - TUBS DE PVC PER A CLAVEGUERES I COL.LECTORS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BD7F4570. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Tubs de PVC-U per a l'execució d'obres de sanejament.


- Tub de PVC de formació helicoïdal per a clavegueres i col.lectors

- Tub de PVC-U per a sanejament amb pressió

- Tub de PVC-U per a sanejament sense pressió

- Tub de PVC-U de paret estructurada per a sanejament sense pressió


La superfície ha de ser de color uniforme i no ha de tenir fissures.

Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves.

TUB DE FORMACIÓ HELICOÏDAL:

Tub rígid, format enrollant una banda nervada amb les vores conformades. La unió de la banda ha d'estar

soldada químicament.

La cara interior del tub ha de ser llisa.

La cara exterior del tub ha de ser nervada.

En els tubs per a anar formigonats, els nervis han de tenir forma de "T".

El tub, quan sigui autoportant, ha de resistir sense deformacions les càrregues interiors i exteriors que

rebrà quan estigui en servei.

Característiques de la banda de PVC:

- Densitat: >= 1350 kg/m3, <= 1460 kg/m3

- Coeficient de dilatació lineal a 0°C: >= 60 millonèsimes/°C, <= 80 millonèsimes/°C

- Temperatura de reblaniment Vicat: >= 79°C

- Resistència a la tracció simple: 50 N/mm2

- Allargament a la rotura: >= 80%


69

- Absorció d'aigua: <= 1 mg/cm2

- Opacitat: 0,2%

TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT AMB PRESSIÓ

L’aspecte de la superfície interna i externa dels tubs ha d’ésser llisa, neta i exempta de fissures,

cavitats, i d’altres defectes superficials. El material no pot contenir cap impuresa visible sense

augment.

El color del tub ha de ser gris o marró i uniforme en tot el gruix de la paret.

La paret del tub ha de ser opac.

Característiques mecàniques:

- Resistència a l’impacte: d’acord amb UNE-EN 1452-2.

- Resistència a la pressió interna: d’acord amb UNE-EN 1452-2.


- Temperatura de reblaniment Vicat (VST): >= 80°C d’acord amb assaig UNE-EN 727

- Retracció longitudinal: <= 5% d’acord amb assaig UNE-EN 743.

- Grau de gelificació: No hi pot haver cap atac en cap punt de la superfície de la proveta d’acord amb

assaig UNE-EN 580.

Els junts d’estanqueïtat i adhesius han d’estar conformes a UNE-EN 1452-2.

Els elements han d’anar marcats o impresos directament sobre el tub a intervals d’1m. de forma que sigui

llegible després d’emmagatzemar-los, exposició a l’intempèrie i instal.lació, i mantenir-se llegible

durant la vida del producte. El marcat no pot produir fissures o defectes que influeixin desfavorablement

sobre l’aptitud del tub.

El tub ha d’anar marcat amb la següent informació com a mínim:

- Número normativa ( UNE-EN 1456-1)

- Nom i/o marca comercial

- Material (PVC-U)

- Diàmetre exterior nominal i gruix de la paret

- Pressió nominal

- Informació del fabricant (període de fabricació i nom o codi de la ciutat de fabricació si el fabricant

produeix en diferents ciutats).

- Número de la línia d’extrusió

Toleràncies:

- Diàmetre exterior:

- 25-32-40-50: 0,2mm.

- 63-75-90: 0,3mm.

- 110-125: 0,4mm.

- 140-160: 0,5 mm

- 180-200: 0,6 mm

- 225: 0,7 mm

- 250: 0,8 mm

- 280: 0,9 mm

- 315: 1,0 mm

- 355: 1,1 mm

- 400: 1,2mm

- 450: 1,4mm

- 500: 1,5 mm

- 560: 1,7 mm

- 630: 1,9 mm

- 710-800-900-1000: 2,0 mm

- Gruix parets: és variable depenent del diàmetre i la pressió admissible. UNE-EN 1452-2

- Longitud i embocadures: d’acord amb UNE-EN 1456-1 i UNE-EN 1452-2

TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT SENSE PRESSIÓ

L’aspecte de la superfície interna i externa dels tubs ha d’ésser llisa, neta i exempta de fissures,

cavitats, i d’altres defectes superficials. El material no pot contenir cap impuresa visible sense

augment.

Aquests tubs es col.locaran d’acord amb un codi d’aplicació:


70

- “D” codi per a àrea d’aplicació que es situa a menys d’1m de l’edifici i on els tubs i accessoris estan

enterrats i connectats als sistemes d’evacuació d’aigües residuals de d’edifici.

- “U” codi per a àrea d’aplicació que es situa a més d’1m de l’edifici al que es connecta el sistema de

canalització enterrada.

Característiques mecàniques:

- Resistència a l’impacte: d’acord amb assatjos especificats en UNE-EN 1401-1


- Temperatura de reblaniment Vicat (VST) >= 79 ºC. D’acord amb assaig UNE-EN 727

- Retracció longitudinal en calent <=5%. D’acord amb assaig UNE-EN 743

- Grau de gelificació: No hi pot haver cap atac en cap punt de la superfície de la proveta d’acord amb

assaig UNE-EN 580.

Els junts d’estanqueïtat i adhesius han d’estar conformes a UNE-EN 1401-1.

Els elements han d’anar marcats o impresos directament sobre el tub de forma que sigui llegible després

d’emmagatzemar-los, en exposició a l’intempèrie i en la instal.lació, i mantenir-se llegible durant la

vida del producte. El marcat no pot produir fissures o defectes que influeixin desfavorablement sobre

l’aptitud del tub.

El tub ha d’anar marcat amb la següent informació com a mínim:

- Número normativa ( UNE-EN 1401-1)

- Codi de l’àrea d’aplicació (U o UD)

- Nom i/o marca comercial

- Dimensió nominal

- Gruix mínim de la paret o SDR

- Material (PVC-U)

- Rigidesa anular nominal

- Informació del fabricant (període de fabricació i nom o codi de la ciutat de fabricació si el fabricant

produeix en diferents ciutats.

- Prestacions en clima fred (si és el cas)

Toleràncies:

- Diàmetre exterior:

- 110-125: 0,3mm.

- 160: 0,4 mm

- 200-250: 0,5 mm

- 315: 0,6 mm

- 355-400: 0,7 mm

- 450: 0,8 mm

- 500: 0,9 mm

- 630: 1,1 mm

- 710: 1,2mm

- 800: 1,3 mm

- 900: 1,5 mm

- 1000: 1,6 mm

- Gruix parets: és variable depenent del diàmetre i la sèrie del tub d’acord amb taules UNE-EN 1401-1

- Longitud útil o efectiva no ha d’ésser inferior a la declarada pel fabricant.

- Si hi ha xamfrà en el gruix de la paret del tub, ha de ser de 15 a 45 graus en relació a l’eix del tub.

d’acord amb UNE-EN 1401-1. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament: Protegit per tal que arribi a l'obra amb les condicions exigides.

Emmagatzematge: En llocs protegits d'impactes, dels raigs solars i ben ventilats. S'han d'apilar

horitzontalment i paral·lelament sobre superfícies planes, s'han de capicular les esbocadures per capes o

bé situar-les en un mateix costat, i separar les capes per mitjà de separadors. L'alçària de la pila ha de

ser <= 1,5 m. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Unitat d'amidament de l'element necessària subministrada a l'obra.


71

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

TUB DE FORMACIÓ HELICOÏDAL O TUB INJECTAT PER A UNIÓ ENCOLADA DE DN > 315 MM:


TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT AMB PRESSIÓ

UNE-EN 1456-1:2002 Sistemas de canalización en materiales plásticos para saneamiento enterrado o aéreo con

presión. Poli(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios

y el sistema.

UNE-EN 1452-2:2000 Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Poli(Cloruro

de Vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 2: Tubos

TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT SENSE PRESSIÓ

UNE-EN 1401-1:1998 Sistemas de canalización en materiales plásticos para saneamiento enterrado sin

presión. Poli-(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1: Especificaciones para tubos,

accesorios y el sistema.

TUB DE PVC-U DE PARET ESTRUCTURADA SENSE PRESSIÓ:


BDD - MATERIALS PER A POUS DE REGISTRE BDDZ - MATERIALS AUXILIARS PER A POUS DE REGISTRE 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BDDZ6DD0. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS




- Bastiment i tapa per a pous i pericons de registre de canalitzacions

- Complements per a pou de registre:

- Graó d’acer galvanitzat

- Graó de fosa

- Fleix d’acer inoxidable i anells d’expansió per a junt d’estanquitat entre el tub i el pou de

registre


- Fosa gris

- Fosa dúctil

- Acer













etc.).




utilitzat.



72




trepitjar-lo.








normal.



apertura.





mínim de 100 mm.


400 poden tenir una superficie cóncava.

El pas lliure dels dispositius de tancament utilitzats com a pas d’home, s’han d’ajustar a les normes de

seguretat en funció del lloc a on s’instal·lin. En general han de tenir un diàmetre mínim de 600 mm. La tapa o reixa i el bastiment han de tenir marcades de forma indeleble les indicacions següents:














Toleràncies:







- Pas lliure > 600 mm: >= 140 cm2


- Ranures:


- Amplària:

- Classes A 15 a B 125: 18-25 mm

- Classes C 250 a F 900: 18-32 mm

- Forats:

- Diàmetre:

- Classes A 15 a B 125: 18-38 mm

- Classes C 250 a F 900: 30-38 mm



73






completament.



superficials. DISPOSITIUS DE FORMIGÓ ARMAT: En els dispositius de tancament de les classes A 15 a D 400 de formigó armat, les arestes i superfícies de contacte entre el bastiment i la tapa, han d’estar protegides amb una xapa de fosa o d’acer galvanitzat en calent. Gruix mínim de fosa o d’acer: - A 15: >= 2 mm - B 125: >= 3 mm - C 250: >= 5 mm - D 400: >= 6 mm - E 600 i F 900: A determinar en funció de cada disseny

Resistència característica a la compressió del formigó després de 28 dies:

- Classe B 15 a F 900: >= 40 N/mm2

- Classe A 15: >= 25 N/mm2

Gruix del recobriment de formigó de l’armadura d’acer: >= 20 mm

ELEMENTS DE FOSA:



etc.).









Contingut de sofre: <= 0,14%

GRAÓ D'ACER GALVANITZAT:

Graó de rodó d'acer llis, AE 215 L, fabricat per laminació en calent.

El graó ha de portar una platina d'acer soldada a cada un dels seus extrems, per a facilitar l'ancoratge.

Tots els segments del graó han d'estar continguts en el mateix pla.

La peça ha d'estar protegida amb una galvanització per immersió en calent.

El recobriment ha d'estar ben adherit. Ha de ser llis, sense taques, discontinuïtats, exfoliacions, etc.

Resistència a la tracció: 340 - 500 N/mm2

Límit elàstic (UNE 7-474): >= 220 N/mm2

Allargament a la ruptura: >= 23%

Toleràncies:



- Diàmetre del rodó: - 5%

GRAÓ DE FOSA:

Graó emmotllat amb fosa de tipus nodular.

El grafit ha d'aparèixer en forma esferoïdal en una superfície >= 85% de la peça.

Ha de ser plana. Ha de tenir la forma i els gruixos adequats per a suportar les càrregues de servei.

A cada peça ha d'haver-hi la marca del fabricant.

Resistència a la tracció de la fosa (UNE 36-118): >= 380 N/mm2

Allargament a la ruptura: >= 17%

Contingut de perlita: <= 5%

Contingut de cementita a les zones d'encastament: <= 4%

Toleràncies:


74



FLEIX D'ACER INOXIDABLE I ANELLS D'EXPANSIÓ:

Peça de goma sintètica amb un fleix d'acer d'expansió per a la unió de la peça al pou de registre i una

brida d'acer per a la unió de la peça amb el tub, configurant un junt flexible entre el pou de registre i

el tub.

La goma ha de ser resistent als olis, àcids, l'ozó i les aigües residuals.

El fleix d'expansió i la brida han de ser d'acer inoxidable no magnètic.

El junt no ha de tenir defectes interns ni irregularitats superficials que puguin afectar la seva funció.

No ha de tenir porus. 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE



seves dimensions.


danys que alterin les seves característiques.


Subministrament: Embalats en caixes. A cada element hi ha d'haver la marca del fabricant.

Emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves característiques.

GRAÓ:

Subministrament: Empaquetats sobre palets.

Emmagatzematge: En llocs secs i ventilats, de manera que no s'alterin les seves característiques. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT







GRAÓ D'ACER GALVANITZAT:


GRAÓ DE FOSA:

*UNE 36118:1973 Fundición con granito esferoidal. Tipos y condiciones de recepción y suministro de piezas

moldeadas.


*UNE 53571:1989 Elastómeros. Juntas de estanquidad de goma maciza para tuberías de suministro de agua,

drenaje y alcantarillado. Especificaciones de los materiales.

BDK - MATERIALS PER A PERICONS DE CANALITZACIONS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC BDKZHLB0. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS




- Bastiment i tapa per a pous i pericons de registre de canalitzacions


- Fosa gris


75

- Fosa dúctil

- Acer













etc.).




utilitzat.





trepitjar-lo.








normal.



apertura.





mínim de 100 mm.


400 poden tenir una superficie cóncava.

El pas lliure dels dispositius de tancament utilitzats com a pas d’home, s’han d’ajustar a les normes de

seguretat en funció del lloc a on s’instal·lin. En general han de tenir un diàmetre mínim de 600 mm. La tapa o reixa i el bastiment han de tenir marcades de forma indeleble les indicacions següents:














76


Toleràncies:







- Pas lliure > 600 mm: >= 140 cm2


- Ranures:


- Amplària:

- Classes A 15 a B 125: 18-25 mm

- Classes C 250 a F 900: 18-32 mm

- Forats:

- Diàmetre:

- Classes A 15 a B 125: 18-38 mm

- Classes C 250 a F 900: 30-38 mm







completament.



superficials. DISPOSITIUS DE FORMIGÓ ARMAT: En els dispositius de tancament de les classes A 15 a D 400 de formigó armat, les arestes i superfícies de contacte entre el bastiment i la tapa, han d’estar protegides amb una xapa de fosa o d’acer galvanitzat en calent. Gruix mínim de fosa o d’acer: - A 15: >= 2 mm - B 125: >= 3 mm - C 250: >= 5 mm - D 400: >= 6 mm - E 600 i F 900: A determinar en funció de cada disseny

Resistència característica a la compressió del formigó després de 28 dies:

- Classe B 15 a F 900: >= 40 N/mm2

- Classe A 15: >= 25 N/mm2

Gruix del recobriment de formigó de l’armadura d’acer: >= 20 mm

ELEMENTS DE FOSA:



etc.).









Contingut de sofre: <= 0,14% 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE


77



seves dimensions.


danys que alterin les seves característiques. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT








78

D - ELEMENTS COMPOSTOS D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS D07 - MORTERS I PASTES D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC D070A4D1,D070A6C1,D0701641,D0701821. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Mescla feta amb sorra, ciment, aigua i calç si és el cas. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Tipus de ciment: - Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A - Ciments de ram de paleta MC - Ciments blancs BL, quan ho requereixi la exigència de blancor Morters per a fàbriques: - Resistència a compressió: <= 0,75 x Resistència a compressió de la peça - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica no armada: >= M1 - Morter ordinari (UNE-EN 998-2) en fàbrica armada: >= M5 - Morter de junt prim o morter lleuger (UNE-EN 998-2): >= M5 Ha d'estar pastat de forma que s'obtingui una mescla homogènia i sense segregacions. 2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ Per a l'elaboració i la utilització del morter, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C. La formigonera ha d'estar neta abans de l'elaboració del morter. No s'han de mesclar morters de composició diferent. S'ha d'aplicar abans que passin 2 h des de la pastada. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum necessari elaborat a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F. D D0B - ACER FERRALLAT O TREBALLAT D0B2 - ACER EN BARRES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC D0B2A100. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Barres o conjunts de barres muntades, tallades i conformades, per a elements de formigó armat, elaborades

a l'obra.


El diàmetre interior del doblegament de les barres (Di) ha de complir:

BARRES CORRUGADES: ┌──────────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │ Tipus acer │ Barres doblegades o corbades │ Ganxos i patilles │ │ │──────────────────────────────│──────────────────────────│ │ │ D <= 25 mm │ D > 25 mm │ D < 20 mm │ D >= 20 mm │ │────────────│───────────────│──────────────│────────────│─────────────│ │ B 400 │ 10 D │ 12 D │ 4 D │ 7 D │ │ B 500 │ 12 D │ 14 D │ 4 D │ 7 D │ └──────────────────────────────────────────────────────────────────────┘

Els cèrcols o estreps han de seguir les mateixes prescripcions que les barres corrugades.

S'admeten diàmetres de doblegament inferiórs per als diàmetres <= 12 mm, que han de complir:

- No han d'apareixer principis de fissuració.

- Diàmetre de doblegament: >= 3 D, >= 3 cm


79

En cap cas han d'aparèixer principis de fissuració.

S'han d'aplicar les toleràncies que defineix la UNE 36-831. 2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ

El doblegament de les armadures s'ha de fer en fred, a velocitat constant, de forma mecànica i amb l'ajut

d'un mandrí.

En cas de desdoblegament d'armadures en calent, s'han de prendre les precaucions necessaries per a no

malmetre el formigó amb les altes temperatures.

No s'han d'adreçar els colzes excepte si es pot verificar que es realitza sense danys.

No s'han de doblegar un nombre elevat de barres en la mateixa secció d'una peça. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

kg de pes necessari elaborat a l'obra, calculat amb el pes unitari teòric o qualsevol altre expressament

acceptat per la DF.

Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència de les operacions específiques d'aquests

treballs, com ara retalls i lligaments. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI


(EHE). D0B3 - ACER EN MALLES ELECTROSOLDADES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC D0B34286,D0B3428A. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Malles o conjunt de malles muntades, tallades i/o conformades, per a elements de formigó armat o altres

usos, manipulades a l'obra.


El diàmetre interior del doblegament (Di) de les barres ha de complir:

- Doblegat a una distància >= 4 D del nus o soldadura més proper: ┌──────────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │ Tipus acer │ Barres doblegades o corbades │ Ganxos i patilles │ │ │──────────────────────────────│──────────────────────────│ │ │ D <= 25 mm │ D > 25 mm │ D < 20 mm │ D >= 20 mm │ │────────────│───────────────│──────────────│────────────│─────────────│ │ B 400 │ 10 D │ 12 D │ 4 D │ 7 D │ │ B 500 │ 12 D │ 14 D │ 4 D │ 7 D │ └──────────────────────────────────────────────────────────────────────┘

- Doblegat a una distància < 4 D del nus o soldadura més proper: >= 20 D

En cap cas no han d'aparèixer principis de fissuració.

S'han d'aplicar les toleràncies que defineix la UNE 36-831. 2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ



d'un mandrí.

En cas de desdoblegament d'armadures en calent, s'han de prendre les precaucions necessaries per a no

malmetre el formigó amb les altes temperatures.

No s'han d'adreçar els colzes excepte si es pot verificar que es realitza sense danys.

No s'han de doblegar un nombre elevat de barres en la mateixa secció d'una peça. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m2 de superfície necessària elaborada a l'obra, calculat amb el pes unitari teòric o qualsevol altre

expressament acceptat per la DF.


80

Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència de les operacions específiques d'aquests

treballs, com ara retalls i lligaments. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI


(EHE). D6 - ELEMENTS COMPOSTOS PER A TANCAMENTS I DIVISÒRIES D61 - PARETS DE MAÇONERIA 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC D6111211. 1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Elaboració de pedres per a parets de maçoneria.


- Pedres granítiques o calcàries carejades

- Pedres granítiques o calcàries adobades

- Carreus de pedra granítica o calcària


Les pedres han d'estar netes de fang, guix i d'altres matèries extranyes.

No ha de tenir defectes a la seva estructura interna (esquerdes, forats, pèls, etc.).

PEDRES CAREJADES:

Ha de tenir la superfície de la cara vista i les arestes tallades. La cara vista ha de ser poligonal.

PEDRES ADOBADES:

Ha de tenir els paraments de recolzament i les arestes tallades per aconseguir superfícies d'assentament

planes.

CARREU:

Ha d'estar tallat en forma de paral·lelepípede, amb les cares planes i les arestes rectes.

Les cares d'assentament han de ser paral·leles.

Les cares han d'estar acabades amb el cisell i les arestes amb el cisell ample. 2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ

No hi ha condicions específiques del procés d'elaboració. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m3 de volum necessari elaborat a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI



81

E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ EB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ EB1 - BARANES EB12 - BARANES D'ACER 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC EB121AAZ. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Baranes constituïdes per un conjunt de perfils que formen el bastidor i l’ampit de la barana, col·locades

en la seva posició definitiva i ancorada amb morter de ciment o formigó o amb fixacions mecàniques.


- Baranes d'acer ancorades amb morter de ciment o formigó o amb fixacions mecàniques

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

Barana metàl.lica:

- Replanteig

- Preparació de la base

- Col·locació de la barana i fixació dels ancoratges


La protecció instal·lada ha de reunir les mateixes condicions exigides a l'element simple.

Ha d'estar anivellada, ben aplomada i en la posició prevista en la DT.

L'alçària des del nivell del paviment fins el travesser superior, ha de ser l'especificada en el projecte

o la indicada per la DF.

En els trams esglaonats, l'esglaonament de la barana s'ha d'efectuar a una distància >= 50 cm de l'element

que provoqui l'esmentada variació d'alçada.

L’estructura pròpia de la barana ha de resistir una força horitzontal, uniformement distribuïda, que es

considerarà aplicada a 1,2 m o sobre la bora superior de l’element, si aquest està situat a menys alçada.

El valor característic de la de força ha de ser de:

- Categoria d’ús C5: 3 kN/m

- Categories d’ús C3, C4, E, F: 1,6 kN/m

- Resta de categories: 0,8 kN/m

(Les categories d’ús es defineixen en l’apartat 3.1.1 del CTE DB SE AE)

La part inferior de les baranes de les escales de les zones destinades al públic en establiments d’ús

comercial o d’ús pública concurrència, en zones comunes d’edificis d’ús residencial habitatge o en escoles

infantils, ha d’estar separada una distància de 50 mm com a màxim de la línea d’inclinació de l’escala.

Toleràncies d'execució:

- Replanteig: ± 10 mm

- Horitzontalitat: ± 5 mm

- Aplomat: ± 5 mm/m

BARANA METÀL.LICA:

Els muntants han de ser verticals.

Ha d'estar subjectada sòlidament al suport amb ancoratges d'acer collats amb morter de ciment pòrtland o

formigó o amb fixacions mecàniques, protegits contra la corrosió.

Sempre que sigui possible s'han de fixar els travessers superiors a les parets laterals per mitjà

d'ancoratges.

Els trams de la barana han d'estar units, per soldadura si són d'acer o per una peça de connexió si són

d'alumini.



- Separació entre muntants: Nul·la 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior a 50 km/h.


82

Els ancoratges han de garantir la protecció contra empentes i cops durant tot el procés d’instal·lació i,

alhora, han de mantenir l'aplomat de l’element fins que quedi fixat definitivament al suport.

BARANA METÀL.LICA:

Han d'estar fets els forats als suports per ancorar els muntants abans de començar els treballs.

Els forats dels ancoratges estaran nets de pols o altres objectes que es puguin haver ficat des del moment

de la seva execució fins al moment de la col·locació dels ancoratges.

La DF ha d'aprovar el replanteig abans de fixar cap muntant.

Els ancoratges s'han de fer per mitjà de plaques, platines o angulars. L'elecció depèn del sistema i de la

distància que hi hagi entre l'eix de les pilastres i la vora dels elements resistents.

S'han de respectar els junts estructurals per mitjà de junts de dilatació de 40 mm d'amplària entre

elements.

ELEMENT COL·LOCAT AMB MORTER:

El material conglomerant o adhesiu amb que es realitzi l'ancoratge s'ha d'utilitzar abans de començar

l'adormiment.

Durant l'adormiment no s'han de produir moviments ni vibracions del element. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m de llargària amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI


Documento Básico de Seguridad de utilización DB-SU.

*NTE-FDB/1976 Fachadas. Defensa. BARANDILLAS


83

F - PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ F2 - DEMOLICIONS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS F21 - DEMOLICIONS F219 - DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F2194AL5,F2194AJ1. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Demolició d'elements de vialitat, arrencada de paviments o soleres o desmuntatge de paviments.


- Vorada col·locada sobre terra o formigó

- Rigola de formigó o de panots col·locats sobre formigó

- Paviment de formigó, panots, llambordins o mescla bituminosa

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Demolició de l'element amb els mitjans adients - Trossejament i apilada de la runa


Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en

funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport.

Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a

abocador, reutilització, eliminació en obra, etc.).

Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.

S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la DT.

El contractista ha d'elaborar un programa de treball que ha de ser aprovat per la DF abans d'iniciar els

treballs, on s'ha d'especificar, com a mínim:

- Mètode d'enderroc i fases

- Estabilitat de les construccions en cada fase, apuntalaments necessaris

- Estabilitat i protecció de les construccions i elements de l'entorn i els que s'han de conservar

- Manteniment i substitució provisional dels serveis afectats per els treballs

- Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes d'enderroc

- Cronograma dels treballs

- Pautes de control i mesures de seguretat i salut

La part per a enderrocar no ha de tenir instal·lacions en servei (aigua, gas, electricitat, etc.).

El paviment no ha de tenir conductes d’instal·lació en servei a la part per arrencar, s'han de desmuntar

els aparells d’instal·lació i de mobiliari existents, així com qualsevol element que pugui destorbar la

feina.

S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres.

La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada. L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les construccions, bens o persones de l'entorn.

S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar.

En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les

construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF.

L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les

condicions de seguretat suficients.

S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa.

S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i

transport de productes de construcció. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

ENDERROC D'ESGLAÓ, ARRENCADA DE REVESTIMENT D'ESGLAÓ, DE SÒCOL, DE VORADA O RIGOLA:


84

m de llargària realment enderrocada, segons les especificacions de la DT.

ENDERROC O FRESAT DE PAVIMENT:

m2 de paviment realment enderrocat, segons les especificacions de la DT.

TALL DE PAVIMENT:

m de llargària executada realment, amidada segons les especificacions del projecte, comprovada i acceptada

expressament per la DF. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI





explanaciones, drenajes y cimentaciones.

*Orden de 10 de febrero de 1975 por la que se aprueba la Norma Tecnológica de la Edificación: NTE-ADD/1975

Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones F22 - MOVIMENTS DE TERRES F221 - EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F221C620. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Excavacions amb finalitats diverses, que tenen com a resultat el rebaix del terreny.


- Neteja i esbrossada del terreny

- Excavació per a esplanació del terreny

- Excavació per a caixa de paviment

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Excavació per esplanació, buidat de soterrani o caixa de paviment: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió o contenidor, en el seu cas Neteja i esbrossada del terreny:

- Preparació de la zona de treball

- Situació dels punts topogràfics

- Protecció dels elements que s’han de conservar

- Retirada de la capa superficial del terreny (10-15 cm) amb la vegetació i la brossa

- Càrrega dels materials sobre camió


Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20.

Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre

20 i 50.

Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té

un assaig SPT > 50 sense rebot.

Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20,

fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense

rebot.

Es considera roca la que pot ser foradada amb compressor (no amb màquina), que té un rebot a l'assaig SPT.

NETEJA I ESBROSSADA DEL TERRENY:

S’ha de retirar la capa superficial del terreny i qualsevol material existent (brossa, arrels, runa,

escombraries, etc.), que puguin destorbar el desenvolupament de treballs posteriors. L'àmbit d'actuació ha de quedar limitat pel sector de terreny destinat a l'edificació i la zona influenciada pel procés de l'obra.


85

S'ha de deixar una superfície adequada per al desenvolupament dels treballs posteriors, lliure d'arbres,

de plantes, de deixalles i d'altres elements existents, sense fer malbé les construccions, els arbres,

etc., que s'han de conservar.

Els forats existents i els que resultin de les operacions d'esbrossada (extracció d'arrels, etc.), han de

quedar reblerts amb les terres de la mateixa qualitat que el sòl i amb el mateix grau de compactació.

S'han de conservar en zona a part les terres o els elements que la DF determini.

S'han de traslladar a un abocador autoritzat tots els materials que la DF no hagi acceptat com a útils.

EXCAVACIÓ PER A ESPLANACIÓ, REBAIX DEL TERRENY O BUIDAT DE SOTERRANI: L'excavació per a esplanacions s'aplica en grans superfícies, sense que hi hagi cap tipus de problema de maniobra de màquines o camions. L'excavació per a caixes de paviments s'aplica en superfícies petites o mitjanes i amb una profunditat exactament definida, amb lleugeres dificultats de maniobra de màquines o camions.

El fons de l'excavació s'ha de deixar pla, anivellat o amb la inclinació prevista.

S'han de deixar els talussos perimetrals que fixi la DF.

L'aportació de terres per a correccions del nivell ha de ser mínima, de la mateixa terra existent i amb la

mateixa compacitat.

La qualitat del terreny al fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF.

Les terres que determini la DF s'han de conservar en una zona a part. La resta s'ha de transportar a un

abocador autoritzat.



- Nivells: + 10 mm, - 50 mm

- Planor: ± 40 mm/m

- Angle del talús: ± 2° 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


No s'ha de treballar quan plou, neva o fa vent superior als 60 km/h.

En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre

els treballs i avisar la DF.

Si cal fer rampes per accedir a la zona de treball, han de tenir les característiques següents:

- Amplària: >= 4,5 m

- Pendent:

- Trams rectes: <= 12%

- Corbes: <= 8%

- Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m: <= 6%

- El talús ha de ser fixat per la DF.

EXCAVACIÓ PER A ESPLANACIÓ, REBAIX DEL TERRENY O BUIDAT DE SOTERRANI:

Les terres s'han d'extreure de dalt a baix, sense soscavar-les.

No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació.

S'han d'extreure les terres o els materials amb perill de desprendiment.

S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Cal preveure un sistema de desguàs a fi d'evitar

l'acumulació d'aigua dins de l'excavació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT NETEJA I ESBROSSADA:

m2 de superfície realment executada, amidada segons les especificacions de la DT.

No inclou la tala d'arbres.

EXCAVACIÓ:

m3 de volum excavat segons les especificacions de la DT, amidat com a diferència entre els perfils

transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als

plànols, amb les modificacions aprovades per la DF.

No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la DF, ni la càrrega i el

transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo.

Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions faci falta

per a una correcta execució de les obres.


86

També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on

han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau.

Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les

prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI


Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C. F222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F2225622,F2225870. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Conjunt d'operacions necessàries per obrir rases i pous de fonaments realitzades amb mitjans mecànics o amb utilització d'explosius.

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics exteriors a l’excavació - Replanteig de la zona a excavar i determinació de l’ordre d’execució de les dames si és el cas - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la partida d’obra




20 i 50.





rebot.


L'element excavat ha de tenir la forma i les dimensions especificades en la DT, o en el seu defecte, les

que determini la DF.

El fons de l'excavació ha de quedar anivellat.

El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats han de quedar

reblerts.

Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la DF.

Els talussos han de tenir el pendent especificat a la DT.

La qualitat de terreny del fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la DF.


- Dimensions: ± 5%, ± 50 mm


- Replanteig: < 0,25%, ± 100 mm

- Nivells: ± 50 mm

- Aplomat o talús de les cares laterals: ± 2° 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ




S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida.

S'ha de seguir l'ordre dels treballs previst per la DF.

Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la DF.


87

Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir

totes les lectures topogràfiques.



- Pendent:


- Corbes: <= 8%



La finalització de l’excavació de pous o rases per a fonaments o de lloses de fonamentació, s’ha de fer

just abans de la col·locació del formigó de neteja, per mantenir la qualitat del sol.

Si això no fos possible, es deixarà una capa de 10 a 15 cm sense excavar fins al moment en que es pugui

formigonar la capa de neteja.

Cal extreure les roques suspeses, les terres i els materials amb perill de despreniment.

Cal extreure del fons de l’excavació qualsevol element susceptible de formar un punt de resistència local

diferent de la resta, com ara roques, restes de fonaments, bosses de material tou, etc, i rebaixar el fons

de l’excavació per tal que la sabata tingui un recolzament homogeni.


No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades.

S'ha d'estrebar sempre que consti al projecte i quan ho determini la DF. L'estrebada ha de complir les

especificacions fixades al seu plec de condicions.

S'han d'estrebar els terrenys engrunats i quan, en fondàries superiors a 1,30 m, es doni algun dels casos

següents:

- S'hagi de treballar a dins

- Es treballi en una zona immediata que pugui resultar afectada per una possible esllavissada

- Hagi de quedar oberta en acabar la jornada de treball

També sempre que, per altres causes (càrregues veïnes, etc.) ho determini la DF.

S'ha de preveure un sistema de desguàs per tal d'evitar acumulació d'aigua dins l'excavació.

S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials.

Si apareix aigua en l'excavació s'han de prendre les mesures necessàries per esgotar-la.

Els esgotaments s’han de fer sense comprometre l’estabilitat dels talussos i les obres veïnes, i s’han de

mantenir mentre durin els treballs de fonamentació. Caldrà verificar en terrenys argilosos, si cal fer un

sanejament del fons de l’excavació.

Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats.



No s'ha de rebutjar cap material obtingut de l'excavació sense l'autorització expressa de la DF.

S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de carregar.

L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de

seguretat suficients.


transport de productes de construcció.

Les terres s'han de treure de dalt a baix sense soscavar-les.

L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de les mateixes existents i

de compacitat igual.

S'ha de tenir en compte el sentit d'estratificació de les roques.

S'han de mantenir els dispositius de desguàs necessaris, per tal de captar i reconduir els corrents

d'aigua interns, en els talussos. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT







88







OBRES D’EDIFICACIÓ:


Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C.

OBRES D’ENGINYERIA CIVIL:



*Orden de 28 de septiembre de 1989 por la que se modifica el articulo 104 del pliego de prescripciones

técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75).




Real Decreto 863/1985 de 2 de abril, por el que se aprueba el Reglamento General de Normas Básicas de

Seguridad Minera.

Orden de 20 de marzo de 1986 por el que se aprueba la Instrucción Técnica Complementaria del capítulo X

del Reglamento de Normas Básicas de Seguridad Minera aprobada por Real Decreto 863/1985 de 2 de abril

F227 - REPÀS I PICONATGE DE TERRES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F227T00F,F227500F. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Conjunt d'operacions necessàries per a conseguir l'acabat geomètric de l'element.


- Sòl de rasa

- Esplanada

- Caixa de paviment


- Preparació de la zona de treball (no inclou entibació)


- Execució del repàs

- Compactació de les terres, en el seu cas


El repàs s'ha de fer poc abans de completar l'element.

El fons ha de quedar horitzontal, pla i anivellat.

L'acord entre el sòl i els paraments de la rasa ha de formar un angle recte.

L'aportació de terres per a correccions de nivell ha de ser mínima, de les mateixes existents i d'igual

compacitat.


- Horitzontalitat prevista: ± 20 mm/m


- Nivells: ± 50 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

La qualitat del terreny després del repàs, necessita l'aprovació explícita de la DF.


89


els treballs i avisar la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI


F228 - REBLIMENT I PICONATGE DE RASES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F228510F,F228U010. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Reblert, estesa i piconatge de terres o granulats en zones que per la seva extensió reduïda, per

precaucions especials o per altra motiu no permeti l'ús de la maquinària amb els que normalment s'executa

el terraplè.


- Rebliment i piconatge de rasa amb terres

- Reblert de rases amb canonades o instal·lacions amb sorra natural o sorra de reciclatge de residus de la

construcció o demolicions, provenint d’una planta legalment autoritzada per al tractament d’aquests

residus

- Reblert de rases i pous per a drenatges, amb graves naturals o graves de reciclatge de residus de la


residus




- Aportació del material en cas de graves, tot-u, o granulats reciclats

- Execució del rebliment

- Humectació o dessecació, en cas necessari

- Compactació de les terres


Les zones del reblert son les mateixes que les definides per els terraplens: Coronament, nucli, zona

exterior i fonament.

Les tongades han de tenir un gruix uniforme i han de ser sensiblement paral·leles a la rasant.

El material de cada tongada ha de tenir les mateixes característiques.

El gruix de cada tongada ha de ser l'adequat per tal d'obtenir el grau de compactació exigit amb els

mitjans que es disposen.

En cap cas el grau de compactació de cada tongada ha de ser inferior al més alt que tinguin els sòls

adjacents, en el mateix nivell.

La composició granulomètrica de la grava ha de complir les condicions de filtratge fixades per la DF, en

funció dels terrenys adjacents i del sistema previst d'evacuació d'aigua.

Les terres han de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions.

La composició granulomètrica del tot-u ha de complir les especificacions fixades al seu plec de

condicions.

En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expressat com a

percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (UNE 103501).

RASA:



- Nivells: ± 30 mm RASA PER A INSTAL·LACIÓ DE TUBERIES:


90

El reblert ha d'estar format per dues zones:

- La zona baixa a una alçària fins a 30 cm per damunt de la generatriu superior del tub

- La zona alta, la resta de la rasa El material de la zona baixa no ha de tenir matèria orgànica. El material de la zona alta ha de ser de forma que no produeixi danys a la tuberia instal·lada. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


S'han de suspendre els treballs en cas de pluja quan la temperatura ambient sigui inferior a 0°C en el cas

de graves o de tot-u, o inferior a 2°C en la resta de materials.





Excepte en les rases de drenatje, en la resta de casos s'ha d'eliminar els materials inestables, turba o

argila tova de la base per al rebliment.

L'ampliació o recrescuda de reblerts existents s'han de preparar de forma que es garanteixi la unió amb el

nou reblert.

Les zones que per la seva forma puguin retenir aigua a la seva superfície s'han de corregir abans de

l'execució.

No s'ha d'estendre cap tongada fins que la inferior compleixi les condicions exigides.

Un cop estesa la tongada, si fos necessari, s'ha d'humitejar fins arribar al contingut òptim d'humitat, de

manera uniforme.

Si el grau d'humitat de la tongada és superior a l'exigit, s'ha de dessecar mitjançant l'addició i mescla

de materials secs o d'altres procediments adients.

S'han de mantenir els pendents i dispositius de desguàs necessaris per tal d'evitar entollaments, sense

perill d'erosió.

Després de la pluja no s'ha d'estendre una nova tongada fins que l'última s'hagi secat bé, o s'ha

d'escarificar afegint la tongada següent més seca, de forma que l'humitat resultant sigui l'addient.

En l'execució de reblerts en contacte amb estructures de contenció, les tongades situades a ambdós costats

de l'element han de quedar al mateix nivell.

Abans de la compactació cal comprovar que l'estructura amb la que estigui en contacte, ha assolit la

resistència necessària.

Quan s'utilitzi corró vibratori per a compactar, ha de donar-se al final unes passades sense aplicar-hi

vibració.

S'ha d'evitar el pas de vehicles per sobre de les capes en execució, fins que la compactació s'hagi

completat.




En cas d'imprevistos, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF. RASA PER A INSTAL·LACIÓ DE TUBERIES: El reblert definitiu s'ha de fer un cop aprobada la instal·lació per la DF. La s'ha de compactar amb les precaucions necessàries per a no produïr moviments ni danys a la tuberia instal·lada.

GRAVES PER A DRENATGES:

S'ha d'evitar l'exposició prolongada del material a la intempèrie.

El material s'ha d'emmagatzemar i d'utilitzar de forma que s'eviti la seva disgregació i contaminació. En

cas de trobar zones segregades o contaminades per pols, per contacte amb la superfície de base o per

inclusió de materials estranys, cal procedir a la seva eliminació.

Els treballs s'han de fer de manera que s'eviti la contaminació de la grava amb materials estranys.

Quan la tongada hagi d'estar constituïda per materials de granulometria diferent, s'ha de crear entre ells

una superfície contínua de separació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT.


91

La partida d’obra inclou el subministrament i aportació del material en cas de graves, tot-u o material

provinent del reciclatge de residus de la construcció, i no està inclòs en cas de que es tracti de terres. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI





explanaciones, drenajes y cimentaciones. F24 - TRANSPORT DE TERRES I RUNA A OBRA 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F2411220. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Operacions de càrrega i transport, o de transport amb temps d’espera per a la càrrega, de terres, material

d’excavació i residus de la construcció i operacions de tria dels materials sobrants i de rebuig que es

generen a l’obra, o en un enderroc, per tal de classificar-los en funció del lloc on es dipositaran o es

reutilitzaran.


- Transport o càrrega i transport de terres i material procedent de l’excavació, dins de l'obra o entre

obres, amb dúmper o mototragella o camió

- Transport o càrrega i transport de terres i material procedent d'excavació a un a monodipòsit o centre

de reciclatge, amb contenidor, dúmper o camió

- Transport o càrrega i transport de residus dins de l’obra amb camió o dúmper

- Transport o càrrega i transport de residus de la construcció a centre de reciclatge, a monodipòsit, a

abocador específic o a centre de recollida i transferència, amb contenidor o amb camió

CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES I RESIDUS:



Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del

material.

El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a

la maquinària que s'utilitzi.

A L'OBRA:

Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de

la mateixa obra o entre dues obres.

Les àrees d'abocada han de ser les que defineixi la DF.

L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats.

Les característiques de les terres han d'estar en funció del seu ús, han de complir les especificacions

del seu plec de condicions i cal que tinguin l'aprovació de la DF.

A CENTRE DE RECICLATGE, A MONODIPÒSIT, A ABOCADOR ESPECÍFIC O A CENTRE DE RECOLLIDA I TRANSFERÈNCIA:

S'han de transportar a l'abocador autoritzat tots els materials procedents de l'excavació que la DF no

accepti com a útils, o siguin sobrants.

El transportista ha de lliurar un certificat on s’indiqui el lloc d’abocament, la classificació del centre

on s’ha fet l’abocament i la quantitat de material de cada tipus que s’ha abocat. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït

dels elements que calen per al seu desplaçament correcte.

Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes

utilitzats.

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:


92

La manipulació dels materials s’ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

TRANSPORT DE TERRES O RESIDUS INERTS O NO ESPECIALS:

m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el

coeficient d'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament

i expressament per la DF.

La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador.

TERRES:

Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents:

- Excavacions en terreny fluix: 15%

- Excavacions en terreny compacte: 20%

- Excavacions en terreny de trànsit: 25%

- Excavacions en roca: 25%


Es considera un increment per esponjament d'un 35%. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI


Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio

ambiente producida por el amianto.

Decret 161/2001 de 12 de juny, de modificació del Decret 201/1994 de 26 de juliol, regulador dels

enderrocs i altres residus de la construcció.

Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya.

Decret 92/1999, de 6 d'abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s'aprova el

catàleg de Residus de Catalunya. F2R - GESTIÓ DE RESIDUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F2R3423A. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES




reutilitzaran.









- Subministrament de bidó per a emmagatzemar residus potencialment perillosos.

- Càrrega i transport fins a centre de recollida o transferència de bidons amb residus potencialment

perillosos.

- Classificació dels materials sobrants i de rebuig en funció del lloc on es dipositaran o es

reutilitzaran.

- Descàrrega i emmagatzematge dels residus de l’obra en un lloc especialitzat, d’acord amb el tipus de

residu.



93




material.



RESIDUS ESPECIALS:

Els materials potencialment perillosos han d’estar separats per tipus compatibles i emmagatzemats en

bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de perillositat.

A L'OBRA:











on s’ha fet l’abocament i la quantitat de material de cada tipus que s’ha abocat.

DISPOSICIÓ DE RESIDUS:

Cada material, en funció de la seva classificació de tipus de residu, s’ha de disposar en un lloc adequat,

legalment autoritzat per al tractament o emmagatzematge d’aquell tipus de residu.

CLASSIFICACIÓ DE RESIDUS:

Han d’estar classificats en contenidors o espais separats els materials inerts, com ara restes de formigó,

morters, ceràmica, etc.. els materials orgànics, com ara fustes, cartrons, etc., els metàl·lics, els

plàstics i els materials potencialment perillosos, com ara pintures, dissolvents, etc.. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ





utilitzats.








TERRES:







Es considera un increment per esponjament d'un 35%.

RESIDUS ESPECIALS:

unitat de quantitat de bidons o contenidors subministrats i transportats al centre de recollida.

TRANSPORT DE RESIDUS ESPECIALS:


94

La unitat d’obra inclou tots els canons, taxes i despeses per la disposició de cada tipus de residu al

centre corresponent.


m3 de volum realment classificat d’acord amb les especificacions de la DT.

DISPOSICIÓ DE RUNA O RESIDUS INERTS:

m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l’abocador o centre de recollida corresponent.

DISPOSICIÓ DE RESIDUS NO ESPECIALS O ESPECIALS: kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l’abocador o centre de recollida corresponent.



centre corresponent. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI









catàleg de Residus de Catalunya. F3 - FONAMENTS I CONTENCIONS F31 - RASES I POUS F315 - FORMIGONAMENT DE RASES I POUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F31522H4. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Formigonament d’estructures i elements estructurals, amb formigó en massa, armat o per a pretensar, de

central o elaborat a l'obra en planta dosificadora, que compleixi les prescripcions de la norma EHE,

abocat directament des de camió, amb bomba o amb cubilot, i operacions auxiliars relacionades amb el

formigonament i la cura del formigó.

S'han considerat els elements a formigonar següents: - Rases i pous

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Formigonament:


- Humectació de l’encofrat

- Abocada del formigó

- Compactació del formigó mitjançant vibratge

- Curat del formigó


En l'execució de l'element s'han de complir les prescripcions establertes en la norma EHE, en especial les

que fan referència a la durabilitat del formigó i les armadures (art.8.2 i 37 de la EHE) en funció de les

classes d'exposició.

El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa.

Després del formigonament les armadures han de mantenir la posició prevista a la DT.

La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat

ni d'altres.

Els defectes que s'hagin produït en formigonar s'han de reparar de seguida, prèvia aprovació de la DF.

L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats.

Si la superfície ha de quedar vista ha de tenir, a més, una coloració uniforme sense regalims, taques, o

elements adherits.


95

En el cas d'utilitzar matacà, les pedres han de quedar distribuïdes uniformement dins de la massa de

formigó sense que es toquin entre elles.

Resistència característica estimada del formigó (Fest) al cap de 28 dies: >= 0,9 x Fck

Gruix màxim de la tongada:

- Consistència seca: <= 15 cm

- Consistència plàstica: <= 25 cm

- Consistència tova: <= 30 cm


Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l’article 5 de l'annex 10 de la norma EHE.

Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat en la UNE

36831.

No s'accepten toleràncies en el replanteig d'eixos en l'execució de fonaments de mitgeres, buits

d'ascensor, passos d’instal·lacions, etc., fora que ho autoritzi explícitament la DF.

RASES I POUS:


- Desviació en planta, del centre de gravetat: < 2% dimensió en la direcció considerada, ± 50 mm

- Nivells:

- Cara superior del formigó de neteja: + 20 mm, - 50 mm

- Cara superior del fonament: + 20 mm, - 50 mm

- Gruix del formigó de neteja: - 30 mm

- Dimensions en planta: - 20 mm

- Fonaments encofrats : + 40 mm

- Fonaments formigonats contra el terreny (D:dimensió considerada):

- D <= 1 m : + 80 mm

- 1 m < D <= 2,5 m : + 120 mm

- D > 2,5 m : + 200 mm

- Secció transversal (D:dimensió considerada):

- En tots els casos: + 5%(<= 120 mm), - 5%(<= 20 mm)

- D <= 30 cm: + 10 mm, - 8 mm

- 30 cm < D <= 100 cm: + 12 mm, - 10 mm

- 100 cm < D: + 24 mm, - 20 mm

- Planor (EHE art.5.2.e):

- Formigó de neteja: ± 16 mm/2 m

- Cara superior del fonament: ± 16 mm/2 m

- Cares laterals (fonaments encofrats) : ± 16 mm/2 m

- Horitzontalitat: ± 5 mm/m, <= 15 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

FORMIGONAMENT:

Si la superfície sobre la que s'ha de formigonar ha sofert gelada, s'ha d'eliminar prèviament la part

afectada.

La temperatura dels elements on es fa l'abocada ha de ser superior als 0°C.

El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C.

La temperatura per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigonament s'ha de suspendre quan es

prevegi que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Fora d'aquests límits, el

formigonament requereix precaucions explícites i l'autorització de la DF En aquest cas, s'han de fer

provetes amb les mateixes condicions de l'obra, per a poder verificar la resistència realment assolida.

Si l'encofrat és de fusta, ha de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixi l'aigua del

formigó.

No s'admet l'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó.

No s'ha de formigonar sense la conformitat de la DF, un cop s'hagi revisat la posició de les armadures (si

s'escau) i demés elements ja col·locats.

Si l'abocada del formigó es fa amb bomba, la DF ha d'aprovar la instal·lació de bombeig prèviament al

formigonament.

No pot transcórrer més d'1 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a menys que la DF

ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment.


96

No s'han de posar en contacte formigons fabricats amb tipus de ciments incompatibles entre ells.

L'abocada s'ha de fer des d'una alçària inferior a 1,5 m, sense que es produeixin disgregacions.

L'abocada ha de ser lenta per evitar la segregació i el rentat de la mescla ja abocada.

La velocitat de formigonament ha de ser suficient per assegurar que l'aire no quedi agafat i assenti el

formigó. Alhora s'ha de vibrar enèrgicament.

El formigonament s'ha de suspendre en cas de pluja o de vent fort. Eventualment, la continuació dels

treballs, en la forma que es proposi, ha de ser aprovada per la DF.

En cap cas s'ha d'aturar el formigonament si no s'ha arribat a un junt adequat.

Els junts de formigonament han de ser aprovats per la DF abans del formigonament del junt.

En tornar a iniciar el formigonament del junt s'ha de retirar la capa superficial de morter, deixant els

granulats al descobert i el junt net. Per a fer-ho no s'han d'utilitzar productes corrosius.

Abans de formigonar el junt s'ha d'humitejar.

Quan la interrupció hagi estat superior a 48 h s'ha de recobrir el junt amb resina epoxi.

La compactació s'ha de realitzar per vibratge. El gruix màxim de la tongada depèn del vibrador utilitzat.

S'ha de vibrar fins que s'aconsegueixi una massa compacta i sense que es produeixin disgregacions.

El vibratge ha de fer-se més intens a les zones d'alta densitat d'armadures, a les cantonades i als

paraments.

Un cop reblert l'element no s'ha de corregir el seu aplomat, ni el seu anivellament.

Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'han de mantenir humides les

superfícies del formigó. Aquest procés ha de ser com a mínim de:

- 7 dies en temps humit i condicions normals

- 15 dies en temps calorós i sec, o quan la superfície de l'element estigui en contacte amb aigües o

filtracions agressives

Durant l'adormiment s'han d'evitar sobrecàrregues i vibracions que puguin provocar la fissuració de

l'element. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT, amb aquelles modificacions i singularitats

acceptades prèviament i expressament per la DF. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI


(EHE). F31B - ARMADURES PER A RASES I POUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F31B3000. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Muntatge i col·locació de l'armadura formada per barres corrugades, malla electrosoldada o conjunt de

barres i/o malles d'acer, a l'excavació, a l'encofrat o ancorades a elements de formigó existents, o

soldades a perfils d’acer.

S'han considerat les armadures pels elements estructurals següents: - Rases i pous



- Tallat i doblegat de l'armadura

- Neteja de les armadures

- Neteja del fons de l'encofrat

- Col·locació dels separadors

- Muntatge i col·locació de l'armadura

- Subjecció dels elements que formen l'armadura

- Subjecció de l'armadura a l'encofrat



97

Per a l’elaboració, manipulació i muntatge de les armadures s’ha de seguir les indicacions de la EHE i la UNE 36831.

Els diàmetres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les que s'especifiquen

a la DT.

Les barres no han de tenir esquerdes ni fissures.

Les armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix ni d'altres substàncies

perjudicials.

La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95% de la secció nominal.

No hi ha d'haver més empalmaments dels que consten a la DT o autoritzi la DF.

Els empalmaments es poden realitzar per solapa o per soldadura.

Per a realitzar un altre tipus d'empalmament es requerirà disposar d'assaigs que demostrin que garanteixen

de forma permanent una resistència a la ruptura no inferior a la de la menor de les dues barres que

s'uneixen i que el moviment relatiu entre elles no sigui superior a 0,1 mm.

Es pot utilitzar la soldadura per a l'elaboració de la ferralla sempre que es faci d'acord amb els

procediments establerts a la UNE 36832, l'acer sigui soldable i es faci a taller amb instal·lació

industrial fixa. Només s'admet soldadura en obra en els casos previstos en la DT i autoritzats per la DF. La realització dels empalmaments pel que fa al procediment, la disposició dins la peça, la llargària dels solapaments i la posició dels diferents empalmaments en barres properes, ha de seguir les prescripcions de la EHE, al article 66.6.

A les solapes no s'han de disposar ganxos ni potes.

No es poden disposar empalmaments per soldadura a les zones de forta curvatura de l'armadura.

Els empalmaments per soldadura es faran d'acord amb el que estableix la norma UNE 36832.

Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat de manera que mantinguin la seva posició

durant l'abocada i la compactació del formigó.

Els estreps de pilars o bigues han d'anar subjectats a les barres principals mitjançant un lligat simple o

altre procediment idoni. En cap cas es pot fer amb punts de soldadura quan les armadures estiguin a

l’encofrat.

Les armadures d'espera han d'estar subjectades a l'engraellat dels fonaments.

Quan la DT exigeix recobriments superiors a 50 mm, s'ha de col·locar una malla de repartiment en mig

d'aquest gruix segons s'especifica a l'article 37.2.4. de la norma EHE, excepte en el cas d'elements que

hagin de quedar soterrats.

La DF ha d'aprovar la col·locació de les armadures abans de començar el formigonament.

Per a qualsevol classe d'armadures passives, inclosos els estreps, el recobriment no ha de ser inferior,

en cap punt, als valors determinats en la taula 37.2.4. de la norma EHE, en funció de la classe

d'exposició ambiental a que es sotmetrà el formigó armat, segons el que indica l'article 8.2.1 de la

mateixa norma.

Distància lliure armadura – parament: >= D màxim, >= 0,80 granulat màxim

Recobriment en peces formigonades contra el terreny: >= 70 mm

Distància lliure barra doblegada - parament: >= 2 D La realització dels ancoratges de les barres al formigó, pel que fa a la forma, posició dins la peça i llargària de les barres ha de seguir les prescripcions de la EHE, article 66.5.


- Llargària d'ancoratge i solapa: -0,05L (<= 50 mm, mínim 12 mm), + 0,10 L (<=50 mm)


36831.

BARRES CORRUGADES:

Es poden col·locar en contacte tres barres, com a màxim, de l'armadura principal i quatre en el cas que no

hi hagi empalmaments i la peça estigui formigonada en posició vertical.

El diàmetre equivalent del grup de les barres no ha de ser de més de 50 mm.

Si la peça ha de suportar esforços de compressió i es formigona en posició vertical, el diàmetre

equivalent no ha de ser de més de 70 mm.

A la zona de solapa, el nombre màxim de barres en contacte ha de ser de quatre.

No s'han de solapar barres de D >= 32 mm sense justificar satisfactòriament el seu comportament.

Els empalmaments per solapa de barres agrupades han de complir l'article 66.6 de l'EHE.

Es prohibeix l'empalmament per solapa en grups de quatre barres.

L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de la UNE 36-832.

Distància lliure vertical i horitzontal entre 2 barres aillades consecutives: >= D màxim, >= 1,25 granulat

màxim, >= 20 mm


98

Distància entre els centres dels empalmaments de barres consecutives, segons direcció de l'armadura: >=

longitud bàsica d'ancoratge (Lb)

Distància entre les barres d’un empalmament per solapa: <= 4 D

Distància entre barres traccionades empalmades per solapa: <= 4 D, >= D màxim, >= 20 mm, >= 1,25 granulat

màxim

Armadura transversal a la zona de solapament: Secció armadura transversal (At) >= Dmàx (Dmàx = Secció

barra solapada de diàmetre major) 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ



d'un mandrí.

No s'han d'adreçar colzes excepte si es pot verificar que no es faran malbé.

S'han de col·locar separadors per a garantir el recobriment mínim i no han de produir fissures ni

filtracions al formigó.

En cas de realitzar soldadures s'han de seguir les disposicions de la norma UNE 36832 i les han d'executar

operaris qualificats d'acord amb la normativa vigent. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

BARRES CORRUGADES:

kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents:


- Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la DF.

- El pes s’obtindrà amidant la llargària total de les barres (barra+cavalcament)

L’escreix d’amidament corresponent als retalls està incorporat al preu de la unitat d’obra com a increment

del rendiment (1,05 kg de barra d’acer per kg de barra ferrallada, dins de l’element compost) 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

NORMATIVA GENERAL:




(EHE). F31D - ENCOFRAT PER A RASES I POUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F31DD120. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Muntatge i desmuntatge dels elements metàl·lics, de fusta, de cartró, o altres materials que formen el

motlle on s’abocarà el formigó.


- Neteja i preparació del pla de recolzament

- Muntatge i col·locació dels elements de l'encofrat

- Pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant

- Tapat dels junts entre peces

- Col·locació dels dispositius de subjecció i arriostrament

- Aplomat i anivellament de l'encofrat

- Disposició d'obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat, quan calgui

- Humectació de l'encofrat, si és de fusta

- Desmuntatge i retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliar

La partida inclou totes les operacions de muntatge i desmuntatge de l'encofrat.



99

Els elements que formen l'encofrat i les seves unions han de ser suficientment rígids i resistents per a

garantir les toleràncies dimensionals i per a suportar, sense assentaments ni deformacions perjudicials,

les accions estàtiques i dinàmiques que comporta el seu formigonament i compactació.


L'interior de l'encofrat ha d'estar pintat amb desencofrant abans del muntatge, sense que hi hagi

regalims. La DF ha d'autoritzar, en cada cas, la col·locació d'aquests productes.

El desencofrant no ha d'impedir la ulterior aplicació de revestiment ni la possible execució de junts de

formigonament, especialment quan siguin elements que posteriorment s'hagin d'unir per a treballar

solidàriament.

No s'ha d'utilitzar gas-oil, greixos o similars com a desencofrants. S'han d'utilitzar vernissos

antiadherents a base de silicones o preparats d'olis solubles en aigua o greixos en dissolució.

Ha de ser suficientment estanc per a impedir una pèrdua apreciable de pasta entre els junts.

Ha d'estar muntat de manera que permeti un desencofratge fàcil, que s'ha de fer sense xocs ni sotragades.

Ha de portar marcada l'alçària per a formigonar.

Abans de començar a formigonar, el contractista ha d'obtenir de la DF l'aprovació per escrit de

l'encofrat.

El fons de l'encofrat ha de ser net abans de començar a formigonar.

El nombre de puntals de suport de l'encofrat i la seva separació depèn de la càrrega total de l'element.

Han d'anar degudament travats en tots dos sentits.

S'han d'adoptar les mesures oportunes per a què els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció

del formigó.

Cap element d'obra podrà ser desencofrat sense l'autorització de la DF.

El desencofrat de costers verticals d'elements de petit cantell, podrà fer-se als tres dies de formigonada

la peça, si durant aquest interval no s'han produït temperatures baixes o d'altres causes que puguin

alterar el procediment normal d'enduriment del formigó. Els costers verticals d'elements de gran cantell o

els costers horitzontals no s'han de retirar abans dels set dies, amb les mateixes salvetats anteriors.

La DF podrà reduir els plaços anteriors quan ho consideri oportú.

En obres d'importància i que no es tingui l'experiència de casos similars o quan els perjudicis que es

puguin derivar d'una fissuració prematura fossin grans, s'han de fer assaigs d'informació que determinin

la resistència real del formigó per a poder fixar el moment de desencofrat.

No s'han de reblir els cocons o defectes que es puguin apreciar al formigó al desencofrar, sense

l'autorització de la DF.

Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al ras del

parament.

Si s'utilitzen taulers de fusta, els junts entre aquests han de permetre l'entumiment de les mateixes per

l'humitat del reg i del formigó, sense que deixin fugir pasta durant el formigonament. Per a evitar-ho es

podrà autoritzar un segellant adequat.

Toleràncies generals de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament:

- Moviments locals de l'encofrat: <= 5 mm

- Moviments del conjunt (L=llum): <= L/1000

- Planor:

- Formigó vist: ± 5 mm/m, ± 0,5% de la dimensió

- Per a revestir: ± 15 mm/m

Toleràncies particulars de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament: ┌───────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │ │Replanteig eixos │Dimensions│Aplomat │Horitzontalitat│ │ │─────────────────│ │ │ │ │ │Parcial │ Total │ │ │ │ │─────────────│────────│────────│──────────│────────│───────────────│ │Rases i pous │± 20 mm │± 50 mm │ - 30 mm │± 10 mm │ - │ │ │ │ │ + 60 mm │ │ │ │Murs │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 20 mm │ ± 50 mm │ │Recalçats │± 20 mm │± 50 mm │ - │± 20 mm │ - │ │Riostres │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 10 mm │ - │ │Basaments │± 20 mm │± 50 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ - │ │Enceps │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 10 mm │ - │ │Pilars │± 20 mm │± 40 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ - │ │Bigues │± 10 mm │± 30 mm │ ± 0,5 % │ ± 2 mm │ - │ │Llindes │ - │ - │ ± 10 mm │ ± 5 mm │ - │ │Cèrcols │ - │ - │ ± 10 mm │ ± 5 mm │ - │


100

│Sostres │± 5mm/m │± 50 mm │ - │ - │ - │ │Lloses │ - │± 50 mm │ - 40 mm │ ± 2 % │ ± 30 mm/m │ │ │ │ │ + 60 mm │ │ │ │Membranes │ - │± 30 │ - │ - │ - │ │Estreps │ - │± 50 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ - │ └───────────────────────────────────────────────────────────────────┘

MOTLLES RECUPERABLES:

Els motlles s'han de col·locar ben alineats, de manera que no suposin una disminució de la secció dels

nervis de l'estructura.

No han de tenir deformacions, cantells trencats ni fissures.

El desmuntatge dels motlles s'ha de fer tenint cura de no fer malbé els cantells dels nervis formigonats.

Els motlles ja usats i que han de servir per a unitats repetides, s'han de netejar i rectificar.

FORMIGÓ PRETENSAT:

Els encofrats pròxims a les zones d'ancoratge han de tenir la rigidesa necessària per a que els eixos dels

tendons es mantinguin normals als ancoratges.

Els encofrats i motlles han de permetre les deformacions de les peces en ells formigonades i han de

resistir la distribució de càrregues durant el tesat de les armadures i la transmissió de l'esforç de

pretesat al formigó.

FORMIGÓ VIST:

Les superfícies de l'encofrat en contacte amb les cares que han de quedar vistes, han de ser llises, sense

rebaves ni irregularitats.

S'han de col·locar angulars metàl·lics a les arestes exteriors de l'encofrat o qualsevol altre procediment

eficaç per a que les arestes vives del formigó resultin ben acabades.

La DF podrà autoritzar la utilització de matavius per a aixamfranar les arestes vives. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


Abans de formigonar s'ha d'humitejar l'encofrat, en el cas que sigui de fusta, i s'ha de comprovar la

situació relativa de les armadures, el nivell, l'aplomat i la solidesa del conjunt.

No s'han de transmetre a l'encofrat vibracions de motors.

La col·locació dels encofrats s'ha de fer de forma que s'eviti malmetre estructures ja construïdes.

El subministrador dels puntals ha de justificar i garantir les seves característiques i les condicions en

que s'han d'utilitzar.

Si l'element s'ha de pretensar, abans del tesat s'han de retirar els costers dels encofrats i qualsevol

element dels mateixos que no sigui portant de l'estructura.

En el cas que els encofrats hagin variat les seves característiques geomètriques per haver patit

desperfectes, deformacions, guerxaments, etc, no s'han de forçar per a que recuperin la seva forma

correcta.

Quan entre la realització de l'encofrat i el formigonament passin més de tres mesos, s'ha de fer una

revisió total de l'encofrat.

El formigonat s'ha de fer durant el periode de temps en el que el desencofrant sigui actiu.

Per al control del temps de desencofrat, s'han d'anotar a l'obra les temperatures màximes i mínimes

diàries mentre durin els treballs d'encofrat i desencofrat, així com la data en què s'ha formigonat cada

element.

El desencofrat de l'element s'ha de fer sense cops ni sotragades.

ELEMENTS VERTICALS:

Per a facilitar la neteja del fons de l'encofrat s'han de disposar obertures provisionals a la part

inferior de l'encofrat.

S'han de preveure a les parets laterals dels encofrats finestres de control que permetin la compactació

del formigó. Aquestes obertures s'han de disposar amb un espaiament vertical i horitzontal no més gran

d'un metro, i es tancaran quan el formigó arribi a la seva alçària.

En èpoques de vents forts s'han d'atirantar amb cables o cordes els encofrats dels elements verticals

d'esveltesa més gran de 10.

ELEMENTS HORITZONTALS:

Els encofrats d'elements rectes o plans de més de 6 m de llum lliure, s'han de disposar amb la

contrafletxa necessària per a que, desencofrat i carregat l'element, aquest conservi una lleugera

concavitat a l'intradós. Aquesta contrafletxa sol ser de l'ordre d'una mil·lèsima de la llum.


101

Els puntals es col·locaran sobre soles. Quan aquestes estiguin sobre el terreny cal asegurar que no

assentaran

Els puntals s’han de travar en dues direccions perpendiculars

Els puntals han de poder transmetre la força que rebin i permetre finalment un desapuntalat senzill

En èpoques de pluges fortes s'ha de protegir el fons de l'encofrat amb lones impermeabilitzades o

plàstics. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT i que es trobi en contacte amb el formigó.

Aquest criteri inclou els apuntalaments previs, així com la recollida, neteja i acondicionament dels

elements utilitzats.

La superfície corresponent a forats interiors s'ha de deduir de la superfície total d'acord amb els

criteris següents:

- Obertures d'1,00 m2 com a màxim: no es dedueixen

- Obertures de més d'1,00 m2: Es dedueix el 100%

Als forats que no es dedueixin, l’amidament inclou l’encofrat necessari per a conformar el perímetre dels

forats. En cas de deduir-se el 100% del forat, cal amidar també l’encofrat necessari per a conformar el

perímetre dels forats. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

NORMATIVA GENERAL:


(EHE).


obras de carreteras y puentes (PG 3/75) F9 - PAVIMENTS F92 - SUBBASES F921 - SUBBASES DE TOT-U 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F921101J. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Subbases o bases de tot-u natural o artificial per a paviments.


- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament

- Aportació de material

- Estesa, humectació (si és necessària), i compactació de cada tongada

- Allisada de la superfície de l'última tongada


El material que s’utilitzi ha de complir les especificacions fixades en el plec de condicions

corresponent.

Es pot utilitzar material granular reciclat de residus de la construcció o demolicions, provenint d’una

planta autoritzada legalment per el tractament d’aquests residus. En obres de carreteres només es podrà

utilitzar a les categories de tràfic pesat T2 a T4.

La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF.

La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la DT.



Grau de compactació:

- Tot-u artificial:

- Carreteres amb categoria de trànsit pesat T00 a T2: >= 100% PM (UNE 103501)

- Carreteres amb categoria de trànsit pesat T3, T4 i vorals: >= 98% PM (UNE 103501)

- Tot-u natural: >= 98% PM (UNE 103501)


102

Índex de Regularitat superficial IRI (NLT-330): Ha de complir amb els valors de la taula 510.5 de PG 3/75

modificat per ORDEN FOM 891/2004.


- Rasant: + 0, -15 mm de la teòrica, en carreteres T00 a T2, + 0, -20 mm de la teòrica, en la resta de

casos

- Amplària: - 0 mm de la prevista en els plànols de seccions tipus

- Gruix: - 0 mm del previst en els plànols de seccions tipus 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té

les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície

hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la

partida d'obra.

La preparació del tot-u artificial s'ha de fer a central i no "in situ". L'addició de l'aigua de

compactació també s'ha de fer a central excepte en els casos en que la DF autoritzi el contrari.

En el cas de tot-u natural, abans d’estendre una tongada, s’ha d’homogeneïtzar i humidificar, si es

considera necessari.

El material es pot utilitzar sempre que les condicions climatològiques no hagin produït alteracions en la

seva humitat de tal manera que es superen els valors següents:

- T00 a T1: ± 1 % respecte de la humitat òptima

- T2 a T4 i vorals: ± 1,5 / + 1 % respecte de la humitat óptima

L’estesa s’ha de realitzar, prenent cura d’evitar segregacions i contaminacions, en tongades de gruix no

superior a 30 cm.

Totes les aportacions d'aigua han de fer-se abans de la compactació. Després, l'única humectació

admissible és la de la preparació per a col·locar la capa següent.

La compactació s’ha de fer de forma continua i sistemàtica disposant l’equip necessari per aconseguir la

densitat prescrita a l’apartat anterior.

Si l’estesa del tot-u es fa per franges, la compactació ha d’incloure 15 cm de l’anterior, com a mínim.

Les zones que, per la seva reduïda extensió, el seu pendent o la seva proximitat a obres de pas o desguàs,

murs o estructures, no permetin la utilització de l'equip habitual, s'han de compactar amb els medis

adequats al cas per tal d'aconseguir la densitat prevista.

No s'autoritza el pas de vehicles i maquinària fins que la capa no s'hagi consolidat definitivament. Els

defectes que es derivin d'aquest incompliment han de ser reparats pel contractista segons les indicacions

de la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT


L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la

capa subjacent.

No són d'abonament els escreixos laterals ni els necessaris per a compensar la minva de gruixos de capes

subjacents. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI





Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la

Instrucción Técnica de Carreteras. F93 - BASES F936 - BASES DE FORMIGÓ 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F9365M51.


103

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Formació de subbase o base de formigó per a paviment.

S'han considerat les col·locacions del formigó següents:

- Estesa i vibratge amb regle vibratori

- Estesa i vibratge amb estenedora de formigó

Es considera estesa i vibració manual la col·locació del formigó amb regle vibratori, i estesa i vibració

mecànica la col·locació del formigó amb estenedora.


En el cas de col·locació amb regle vibratori:


- Muntatge d'encofrats

- Col·locació del formigó

- Execució de junts de formigonat

- Protecció del formigó fresc i curat

- Desmuntatge dels encofrats

En el cas de col·locació amb estenedora:


- Col·locació d'elements de guiat de les màquines


- Execució de junts de formigonat

- Protecció del formigó fresc i curat


La superfície acabada ha d'estar reglejada.

No ha de tenir esquerdes ni discontinuïtats.

Ha de formar una superfície plana amb una textura uniforme i s'ha d'ajustar a les alineacions i a les

rasants previstes.

Ha de tenir junts transversals de retracció fets cada 25 m2. Els junts han de ser d'una fondària >= 1/3

del gruix de la base i d'una amplària de 3 mm.

Ha de tenir junts de dilatació fets a distàncies no superiors a 25 m, han de ser de 2 cm d'amplària i han

d'estar plens de poliestirè expandit.

Els junts de formigonat han de ser de tot el gruix i s'ha de procurar de fer-los coincidir amb els junts

de retracció.

Resistència característica estimada del formigó de la llosa (Fest) al cap de 28 dies: >= 0,9 x Fck


- Gruix: - 15 mm

- Nivell: ± 10 mm

- Planor: ± 5 mm/3 m 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

El formigonament s'ha de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 40°C.

S'han d'aturar els treballs quan la pluja pugui llevar la capa superficial del formigó fresc.

S'ha de vibrar fins aconseguir una massa compacta i sense que es produeixin segregacions.

Durant l'adormiment i fins que s'aconsegueixi el 70% de la resistència prevista, s'ha de mantenir humida

la superfície del formigó amb els mitjans necessaris segons el tipus de ciment utilitzat i les condicions

climatològiques del lloc.

Aquest procés ha de durar com a mínim:

- 15 dies en temps calorós i sec

- 7 dies en temps humit

La capa no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva formació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI


104


(EHE). F9B - PAVIMENTS DE PEDRA NATURAL 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F9B112ZZ,F9B112XZ. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

DEFINICIÓ:

Formació de paviment amb llambordins o peces de pedra natural.

S'han considerat els materials i les formes de col·locació següents:

- Paviment de llambordins sobre llit de sorra i junts reblerts amb sorra

- Paviment de llambordins o lloses sobre llit de sorra i junts reblerts amb morter

- Paviment de llambordins o lloses col·locats amb morter i junts reblerts amb beurada de ciment


En paviments col·locats sobre llit de sorra i rejuntats amb morter:


- Col·locació del llit de sorra

- Compactació i col·locació de les peces

- Rejuntat de les peces amb morter

- Neteja, protecció del morter i cura

En paviments de lloses col·locats amb morter:


- Col·locació de la base de morter

- Humectació i col·locació de les peces

- Humectació de la superfície

- Rebliment dels junts amb beurada de ciment

- Neteja de l'excés de beurada

- Protecció del morter de la base i cura

En la col·locació sobre llit de sorra i junts reblerts amb sorra:


- Col·locació del llit de sorra

- Col·locació i compactació dels llambordins

- Rebliment dels junts amb sorra

- Compactació final dels llambordins

- Escombrat de l'excés de sorra

En la col·locació de llambordins amb morter i junts reblerts amb beurada de ciment:


- Col·locació de la base de morter sec

- Humectació i col·locació dels llambordins

- Compactació de la superfície




El paviment ha de formar una superfície plana, uniforme i s'ha d'ajustar a les alineacions i a les rasants

previstes.

Les peces han de quedar ben assentades, amb la cara més polida o més ample a dalt.

Les peces han d’estar disposades formant alineacions rectes, segons l’especejament definit en la DT Les peces han de quedar ben adherides al suport.

Els junts han de quedar plens de material de reblert.

Pendent transversal (paviments exteriors): >= 2%, <= 8%

PAVIMENT DE LLOSES:

En el paviment no hi ha d'haver peces trencades, escantonades, tacades ni amb d'altres defectes

superficials.


105

Junts entre les peces:

- Peces rejuntades amb morter: >= 5 mm

- Peces rejuntades amb beurada: <= 1,5 mm


- Nivell: ± 10 mm

- Planor: ± 4 mm/2 m

- Celles:

- Paviments interiors: <= 1 mm

- Paviments exteriors: <= 2 mm

- Rectitud dels junts: ± 3 mm/2 m

PAVIMENT DE LLAMBORDINS:

Han de quedar col·locats a trencajunt, seguint les especificacions de la DT

Junts entre peces: <= 8 mm


- Nivell: ± 12 mm



PAVIMENTS COL·LOCATS AMB MORTER:

S'han de respectar els junts propis del suport. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


La superfície del suport ha de ser neta i humida.

El paviment no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva col·locació.

COL·LOCACIÓ SOBRE LLIT DE SORRA:

No s'ha de treballar en condicions metereològiques que puguin produir alteracions a la subbase o al llit

de sorra.

El llit de sorra anivellada s'ha de deixar a 1,5 cm per sobre del nivell definitiu.

Col·locades les peces s'han de piconar 1,5 cm fins al nivell previst.

PAVIMENTS REJUNTATS AMB SORRA:

Els junts s'han de reblir amb sorra fina.

Un cop rejuntades s'ha de fer una segona compactació amb 2 o 3 passades de picó vibrant i un reblert final

amb sorra per acabar d'omplir els junts.

S'ha d'escombrar la sorra que ha sobrat abans d'obrir-lo al trànsit.

COL·LOCACIÓ AMB MORTER I JUNTS REBLERTS AMB BEURADA:

S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui < 5°C.

Els llambordins s'han de col·locar sobre una base de morter sec.

Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter.

Les lloses s'han de col·locar sobre una base de morter de ciment >= 2,5 cm de gruix.

Un cop col·locades les peces s'han de regar per aconseguir l'adormiment del morter de base.

Després s'han de reblir els junts amb la beurada.

JUNTS REBLERTS AMB MORTER O BEURADA:

En exteriors, la superfície ha de mantenir-se humida durant les 72 h següents. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m2 de superfície executada d'acord amb les especificacions de la DT, amb deducció de la superfície

corresponent a forats interiors, d'acord amb els criteris següents:

Paviments exteriors:

- Forats d'1,5 m2 , com a màxim: no es dedueixen

- Forats de mes d'1,5 m2: es dedueixen al 100%

Paviments interiors:

- Forats d'1,00 m2 , com a màxim: no es dedueixen

- Forats de mes d'1,00 m2: es dedueixen al 100%

Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords a les vores, sense que comporti l'ús de

materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat.


106

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI


F9B1 - PAVIMENTS DE LLAMBORDINS DE PEDRA NATURAL 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F9B112ZZ,F9B112XZ.

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

DEFINICIÓ:

Formació de paviment amb llambordins.

S'han considerat les formes de col.locació següents:

- Paviment de llambordins sobre llit de sorra i junts reblerts amb sorra

- Paviment de llambordins col.locats amb morter i junts reblerts amb beurada de ciment

- Paviment de llambordins sobre llit de sorra i junts reblerts amb morter


En la col.locació sobre llit de sorra i junts reblerts amb sorra:


- Col.locació del llit de sorra

- Col.locació i compactació dels llambordins

- Rebliment dels junts amb sorra

- Compactació final dels llambordins

- Escombrat de l'excés de sorra

En la col.locació amb morter i junts reblerts amb beurada de ciment:


- Col.locació de la base de morter sec

- Humectació i col.locació dels llambordins

- Compactació de la superfície



En la col.locació sobre llit de sorra i rebliment dels junts amb morter:


- Col.locació de llit de sorra

- Col.locació dels llambordins

- Compactació del paviment de llambordins

- Reblert dels junts amb morter


El paviment ha de formar una superfície plana, uniforme i s'ha d'ajustar a les alineacions i a les rasants

previstes.

Els llambordins han de quedar ben assentats, amb la cara més ampla a dalt. Han de quedar col.locats a

trencajunt, seguint les especificacions de la D.T.

Pendent transversal................................................................ >= 2%

................................................................................... <= 8%

Junts entre peces............................................................... <= 8 mm


- Nivell.................................................................... ± 12 mm

- Replanteig................................................................ ± 10 mm

- Planor................................................................. ± 5 mm/3 m

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

COL.LOCACIÓ SOBRE LLIT DE SORRA:


107

No s'ha de treballar en condicions metereològiques que puguin produir alteracions a la subbase o al llit

de sorra.

El llit de sorra anivellada s'ha de deixar a 1,5 cm per sobre del nivell definitiu.

Col.locades les peces s'han de piconar 1,5 cm fins al nivell previst.

PAVIMENTS REJUNTATS AMB SORRA:

Els junts s'han de reblir amb sorra fina.

Un cop rejuntades s'ha de fer una segona compactació amb 2 o 3 passades de picó vibrant i un reblert final

amb sorra per acabar d'omplir els junts.

S'ha d'escombrar la sorra que ha sobrat abans d'obrir-lo al trànsit.

COL.LOCACIÓ AMB MORTER I JUNTS REBLERTS AMB BEURADA:

S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui < 5°C.

Els llambordins s'han de col.locar sobre una base de morter sec.

Un cop col.locades les peces s'han de regar per aconseguir l'adormiment del morter de base.

Després s'han de reblir els junts amb la beurada.

La superfície ha de mantenir-se humida durant les 72 h següents.

JUNTS REBLERTS AMB MORTER:

Els junts s'han de reblir amb morter de ciment.

La superfície ha de mantenir-se humida durant les 72 h següents.


m2 de superfície executada d'acord amb les especificacions de la D.T., amb deducció de la superfície

corresponent a forats interiors, d'acord amb els criteris següents:

- Forats d'1,5 m2 , com a màxim.......................................... no es dedueixen

- Forats de mes d'1,5 m2............................................ es dedueixen al 100%


* PG 3/75 Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes. F9G - PAVIMENTS DE FORMIGÓ F9G1 - PAVIMENTS DE FORMIGÓ ACABATS SENSE ADDITIUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F9G124F3. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Paviments de formigó vibrat o de formigó lleuger d'argila expandida, acabats amb lliscat afegint ciment

pòrtland o pols de quars o amb l’execució d’una textura superficial.

S'han considerat les col·locacions del formigó següents:

- Amb estenedora de formigó

- Amb regle vibratori


- Estudi i obtenció de la fòrmula de treball, en paviments per a carreteres

En la col·locació amb estenedora:


- Col·locació d'elements de guiat de les màquines


- Realització de la textura superficial

- Protecció del formigó i cura

En la col·locació amb regle vibratori:


- Col·locació dels encofrats laterals, en el seu cas


108


- Realització de la textura superficial

- Protecció del formigó i cura


La superfície del paviment ha de tenir una textura uniforme i sense segregacions.


Les lloses no han de tenir esquerdes.

Hi ha d'haver els junts de retracció i de dilatació especificats a la DT o, en el seu defecte, els

indicats per la DF.

Aquests junts han de complir les especificacions del seu plec de condicions.

Els cantells de les lloses i els llavis dels junts amb estelladures s'han de reparar amb resina epoxi,

segons les instruccions de la DF.

L'amplària del paviment no ha de ser inferior en cap cas a la prevista a la DT.

El gruix del paviment no ha de ser inferior en cap punt al previst a la DT.

La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF.

Fondària de la textura superficial determinada pel cercle de sorra (NLT-335): 0,60 – 0,90 mm.

PAVIMENT AMB FORMIGÓ ESTRUCTURAL O LLEUGER:

Resistència característica a compressió estimada (Fest) al cap de 28 dies: >= 0,9 x Fck


- Nivell: ± 10 mm


Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5.9 de l'annex 10 de la norma EHE.

PAVIMENT AMB FORMIGÓ HF:

Índex de Regularitat superficial IRI (NLT-330): Ha de complir amb els valors de la taula 550.3 del PG

3/75 modificat per ORDEN FOM 891/2004.

Resistència a flexotracció als 28 dies (UNE-EN 12390):

- Formigó HF-3,5: >= 3,5 MPa




- Desviacions en planta: ± 30 mm

- Cota de la superfície acabada: - 10 mm, + 0 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


El formigonament s'ha d'aturar quan es preveu que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior

a 0°C. Si en algun cas fos imprescindible formigonar en aquestes condicions, s’han de prendre les mesures

necessàries per tal de garantir que en el procés d’enduriment del formigó no es produiran defectes en els

elements ni pèrdues de resistència.

La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té

les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície

hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la

partida d'obra.

En temps calorós, o amb vent i humitat relativa baixa, s'han d'extremar les precaucions per a evitar

dessecacions superficials i fissuracions, segons les indicacions de la DF.

Quan la temperatura ambient sigui superior als 25°C, s'ha de controlar constantment la temperatura del

formigó, que no ha de superar en cap moment els 30°C.

S'ha de fer un tram de prova >= 200 m amb la mateixa dosificació, equip, velocitat de formigonament i

gruix que després s'utilitzin a l'obra.

No s'ha de procedir a la construcció de la capa sense que un tram de prova hagi estat aprovat per la DF.

S'ha d'interrompre el formigonament quan plogui amb una intensitat que pugui provocar la deformació del

cantell de les lloses o la pèrdua de la textura superficial del formigó fresc.

Entre la fabricació del formigó i el seu acabat no pot passar més d'1 h. La DF podrà ampliar aquest

termini fins a un màxim de 2 h si s’utilitzen ciments amb un inici d’enduriment >= 2,30 h, si es prenen

mesures per tal d’inhibir l’enduriment del formigó o si les condicions ambientals son molt favorables.



109

Davant de la reglada enrasadora s'ha de mantenir en tot moment i a tota l'amplada de la pavimentadora un

excés de formigó fresc en forma de cordó d’alçària <= 10 cm.

L'abocada i l'estesa s'han de realitzar prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions.

S'han de facilitar els mitjans necessaris per tal de permetre la circulació del personal i evitar danys al

formigó fresc.

Els talls de formigonat han de tenir tots els accessos senyalitzats i acondicionats per a protegir la capa

construïda.

Als junts longitudinals s'ha d'aplicar un producte antiadherent al cantell de la franja ja construïda.

S'ha de cuidar que el formigó que es col·loqui al llarg d'aquest junt sigui homogeni i quedi compactat.

S'han de disposar junts transversals de formigonament al final de la jornada, o quan s'hagi produït una

interrupció del formigonament que faci témer un inici de l'adormiment al front d'avanç.

Sempre que sigui possible s'han de fer coincidir aquests junts amb un de contracció o de dilatació,

modificant si és necessari la situació d'aquells, segons les instruccions de la DF.

Si no es pot fer d'aquesta forma, s'han de disposar a una distància del junt més proper >= 1,5 m.

S'han de retocar manualment les imperfeccions dels llavis dels junts transversals de contracció executats

al formigó fresc.

S'ha de prohibir el reg amb aigua o l'extensió de morter sobre la superfície del formigó fresc per a

facilitar el seu acabat.

On sigui necessari aportar material per a corregir una zona baixa, s'ha d'utilitzar formigó no estès.

En el cas que es formigoni en dues capes, s'ha d'estendre la segona abans que la primera comenci el seu

adormiment. Entre la posada a l'obra de les dues capes no ha de passar més d'1 hora.

En el cas que s'aturi la posada a l'obra del formigó més de 1/2 h, s'ha de cobrir el front de forma que no

s'evapori l'aigua.

Quan el formigó estigui fresc, s'han d'arrodonir els cantells de la capa amb una aplanadora corba de 12 mm

de radi.

En el cas que no hi hagi una il·luminació suficient a criteri de la DF, s'ha d'aturar el formigonament de

la capa amb prou antelació per a que es pugui acabar amb llum natural.

La DF podrà autoritzar la substitució de les textures per estriat o ranurat, per una denudació química de

la superfície del formigó fresc.

El formigó s'ha de curar amb un producte filmogen, excepte en el cas que la DF autoritzi un altre sistema,

el reg de cura, en el seu cas, ha de complir l’especificat en el Plec de condicions corresponent.

S'ha de prohibir tot tipus de circulació sobre la capa durant els 3 dies següents al formigonament, a

excepció del imprescindible per a l'execució de junts i la comprovació de la regularitat superficial.

El trànsit d'obra no ha de circular abans de que el formigó hagi assolit el 80% de la resistència exigida

a 28 dies.

L'obertura a la circulació ordinària no s'ha de fer abans de 7 dies de l'acabat del paviment.

PAVIMENT PER A CARRETERES:

En el cas que la calçada tingui dos o més carrils en el mateix sentit de circulació, s'han de formigonar

com a mínim dos carrils al mateix temps.

Després de donar la textura al paviment, s'han de numerar les lloses exteriors de la calçada amb tres

dígits, aplicant una plantilla al formigó fresc.

ESTESA AMB ESTENEDORA:

El camí de rodadura de les màquines s'ha de mantenir net amb els dispositius adequats acoblats a les

mateixes.

Els elements vibratoris de les màquines no s'han de recolzar sobre paviments acabats, i han de deixar de

funcionar a l'instant que aquestes s'aturin.

La llargària de la reglada enrasadora de la pavimentadora ha de ser suficient per a que no s'apreciïn

ondulacions a la superfície del formigó.

L'espaiament dels piquets que sustentin el cable de guia de l'estenedora no ha de ser superior a 10 m.

Aquesta distància s'ha de reduir a 5 m a les corbes de radi inferior a 500 m i als acords verticals de

paràmetre inferior a 2000 m.

S'ha de tensar el cable de guia de forma que la fletxa entre dos piquets consecutius sigui <= 1 mm.

S'ha de protegir la zona dels junts de l'acció de les erugues interposant bandes de goma, xapes

metàl·liques o d'altres materials adequats en el cas que es formigoni una franja junt a un altra existent

i s'utilitzi aquesta com a guia de les màquines.


110

En cas que la maquinària utilitzi com a element de rodadura una vorada o una franja de paviment de formigó

prèviament construït, han d'haver assolit una edat mínima de 3 dies.

L'abocada i estesa del formigó s'ha de fer de forma suficientment uniforme per a no desequilibrar l'avanç

de la pavimentadora. Aquesta precaució s'ha d'extremar en el cas de formigonament en rampa.

La superfície del paviment no s'ha de retocar, excepte en zones aïllades, comprovades amb un regle no

inferior a 4 m.

ESTESA AMB REGLE VIBRATORI:

La quantitat d'encofrat disponible ha de ser suficient perquè, amb un termini mínim de desencofrat del

formigó de 16 h, es tingui en tot moment col·locada i a punt una llargària d'encofrat no inferior a la

corresponent a 3 h de formigonament. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m3 de volum realment executat, mesurat d'acord amb les seccions-tipus senyalades a la DT

Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de

materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat.

No s'inclouen en aquests criteri les reparacions d'irregularitat superiors a les tolerables.

No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura.

No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els junts de retracció ni els de dilatació.

No s'inclou dins d'aquesta unitat d'obra l'abonament dels treballs de preparació de la superfície

existent.

ESTESA AMB REGLE VIBRATORI:

Queda inclòs el muntatge i desmuntatge de l’encofrat lateral, en el cas en que sigui necessari. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI


(EHE).





PAVIMENT PER A CARRETERES:

Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la

Instrucción Técnica de Carreteras.

F9Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A PAVIMENTS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC F9Z4M626. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES




S'han considerat les armadures pels elements estructurals següents: - Paviments de formigó











111

CONDICIONS GENERALS: Per a l’elaboració, manipulació i muntatge de les armadures s’ha de seguir les indicacions de la EHE i la UNE 36831.


a la DT.



perjudicials.

















l’encofrat.









mateixa norma.







36831.

BARRES CORRUGADES:












112


màxim, >= 20 mm





màxim


barra solapada de diàmetre major)

MALLA ELECTROSOLDADA:

Llargària de la solapa en malles acoblades: a x Lb neta:

- Ha de complir, com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm

Llargària de la solapa en malles superposades:

- Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) > 10 D: 1,7 Lb

- Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) <= 10 D: 2,4 Lb

- Ha de complir com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ



d'un mandrí.






BARRES CORRUGADES:






del rendiment (1,05 kg de barra d’acer per kg de barra ferrallada, dins de l’element compost)


m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.

Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls i empalmaments. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

NORMATIVA GENERAL:




(EHE). FD - SANEJAMENT I CANALITZACIONS FD7 - CLAVEGUERES FD7F - CLAVEGUERES AMB TUB DE PVC 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FD7F4575. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Formació de claveguera o col·lector amb tubs de PVC col·locats soterrats.


113

S'han considerat els tipus de tubs següents:

- Tub de PVC de formació helicoïdal, autoportant, amb unió amb massilla

- Tub de PVC de formació helicoïdal, per anar formigonat, amb unió amb massilla


- Comprovació del llit de recolzament dels tubs

- Baixada dels tubs al fons de la rasa

- Col·locació de l'anella elastomèrica, en el seu cas

- Unió dels tubs

- Realització de proves sobre la tuberia instal·lada


El tub ha de seguir les alineacions indicades a la DT. Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent

definit per a cada tram.

Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa.

Ha d'estar situat sobre un llit de recolzament, la composició i el gruix del qual han de complir

l'especificat en la DT.

La unió entre els tubs amb anella elastomèrica ha d'estar feta per penetració d'un extrem dins de l'altre

amb l'interposició d'una anella de goma col·locada prèviament a l'allotjament adequat de l'extrem de

diàmetre exterior més petit.

La unió entre els tubs encolats o amb massilla ha d'estar feta per penetració d'un extrem dins de l'altre,

encolant prèviament l'extrem de diàmetre exterior més petit.

El junt entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3

mm.

Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de

produir alteracions apreciables en el règim hidràulic de la canonada.

La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas),

inundacions de la rasa i de les variacions tèrmiques.

En cas de coincidència de canonades d'aigua potable i de sanejament, les d'aigua potable han de passar per

un pla superior a les de sanejament i han d'anar separades tangencialment 100 cm.

Un cop instal·lada la tuberia, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les

proves de pressió interior i d'estanquitat en els trams que especifiqui la DF.

Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el

seu plec de condicions.

Distància de la generatriu superior del tub a la superfície:

- En zones amb trànsit rodat: >= 100 cm

- En zones sense trànsit rodat: >= 60 cm

Amplària de la rasa: >= diàmetre exterior + 50 cm

Pressió de la prova d'estanquitat: <= 1 bar 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Abans de baixar els elements a la rasa la DF ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte.

Abans de la col·locació dels elements cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell

freàtic de la rasa corresponen als especificats en la DT. En cas contrari cal avisar la DF.

La descàrrega i manipulació dels elements s'ha de fer de forma que no rebin cops.

El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els elements.

Durant el procés de col·locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la

suspensió del tub per mitjà de bragues de cinta ampla amb el recobriment adequat.

Les tuberies i rases s'han de mantenir lliures d'aigua, per això és de bona pràctica muntar els tubs en

sentit ascendent, assegurant el desguàs dels punts baixos.

Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment.

Col·locats els elements al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que

puguin impedir el seu assentament o funcionament correctes (terres, pedres, eines de treball, etc.).

En cas d'interrompre's la col·locació dels tubs s'ha d'evitar la seva obstrucció i s'ha d'assegurar el seu

desguàs. Quan es reprenguin els treballs s'ha de comprovar que no s'hagi introduït cap cos estrany a

l'interior dels tubs.

Per a fer la unió dels tubs no s’han de forçar ni deformar els extrems.


114

El lubricant que s'utilitzi per a les operacions d'unió dels tubs amb anella elastomèrica no ha de ser

agressiu pel material del tub ni per a l'anella elastomèrica, fins i tot a temperatures elevades de

l'efluent.

La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la

impermeabilitat i l'adherència amb les parets.

No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts

descoberts. Aquest reblert ha de complir les especificacions tècniques del reblert de la rasa.

Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves

de pressió interior i d'estanquitat segons la normativa vigent.

Si es produeixen fuites apreciables durant la prova d'estanquitat, el contractista ha de corregir els

defectes i procedir de nou a fer la prova.

No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la DF. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o

dels punts per connectar.

Aquest criteri inclou les pèrdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat.

Aquest criteri inclou les despeses associades a la realització de les proves sobre la tuberia instal·lada. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Orden de 15 de septiembre de 1986 por la que se aprueba el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales de

Tuberias de Saneamiento de Poblaciones.

Orden de 21 de junio de 1965 por la que se aprueba la norma 5.1.-IC: Drenaje

Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial FDD - PARETS PER A POUS DE REGISTRE 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FDD1A535,FDDZ6DD4,FDD26525. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Formació de parets per a pous de registre circulars, quadrats o rectangulars i la col.locació dels

elements complementaris.

S’han considerat els materials següents per a les parets del pou:

- Maons calats o maons massissos agafats amb morter, amb arrebossat i lliscat interior de la paret i

eventualment, esquerdejat exterior

- Peces prefabricades de formigó agafades amb morter

S’han considerat els elements complementaris de pous de registre, següents.

- Bastiment i tapa

- Graó d'acer galvanitzat

- Graó de ferro colat

- Junt d'estanquitat amb fleixos d'acer inoxidable i anelles d'expansió


Parets:

- Comprovació de la superfície de recolzament

- Col/locació de les peces agafades amb morter

- Acabat de les parets, en el seu cas

- Comprovació de l'estanquitat del pou

En el bastiment i tapa:


- Col·locació del morter d'anivellament

- Col·locació del conjunt de bastiment i tapa, agafat amb morter

En el graó:

- Comprovació i preparació dels punts d'encastament


115

- Col·locació dels graons amb morter

PARET PER A POU:

El pou ha de ser estable i resistent.

Les parets del pou han de quedar aplomades, excepte en el tram previ al coronament, on s'han d'anar

reduïnt les dimensions del pou fins arribar a les de la tapa.

Les generatrius o la cara corresponents als graons d'accés han de quedar aplomades de dalt a baix.

Els junts han d'estar plens de morter.

El nivell del coronament ha de permetre la col·locació del bastiment i la tapa enrasats amb el paviment.

La superfície interior ha de ser llisa i estanca.

Han de quedar preparats els orificis, a diferent nivell, d'entrada i sortida de la conducció.


- Secció interior del pou: ± 50 mm

- Aplomat total: ± 10 mm

PARET DE PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ:

La paret ha d'estar constituïda per peces prefabricades de formigó agafades amb morter, recolzades a sobre

d'un element resistent.

La peça superior ha de ser reductora per a passar de les dimensions del pou a les de la tapa.

PARET DE MAÓ:

Els maons han d'estar col·locats a trencajunts i les filades han de ser horitzontals.

La paret ha de quedar recolzada sobre una solera de formigó.

La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme i ben adherit a la

paret, i acabat amb un lliscat de pasta de ciment pòrtland.

El revestiment, un cop sec, ha de ser llis, sense fissures, forats o d'altres defectes. No ha de ser

polsegós.

Gruix dels junts: <= 1,5 cm

Gruix de l'arrebossat i el lliscat: <= 2 cm


- Horitzontalitat de les filades: ± 2 mm/m

- Gruix de l'arrebossat i el lliscat: ± 2 mm

PARET EXTERIOR ACABADA AMB UN ESQUERDEJAT EXTERIOR:

La superfície exterior ha de quedar coberta sense discontinuïtats amb un esquerdejat ben adherit a la

paret.

Gruix de l'esquerdejat: <= 1,8 cm

BASTIMENT I TAPA:

El bastiment col·locat ha de quedar ben assentat sobre les parets de l’element que s’ha de tapar,

anivellades prèviament amb morter.

Ha de quedar sòlidament travat per una anella perimetral de morter.

L'anella no ha de provocar el trencament del paviment perimetral i no ha de sortir lateralment de les

parets del pou.

La tapa ha de quedar recolzada a sobre del bastiment a tot el seu perímetre. No ha de tenir moviments que

puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produir sorolls.

Un cop col·locada la tapa, el dispositiu de fixació ha de garantir que només podrà ser retirada per

personal autoritzat i que no podrà tenir desplaçaments accidentals.

Les tapes practicables, han d’obrir i tancar correctament.

La part superior del bastiment i la tapa ha de quedar al mateix pla que el paviment perimetral i mantenir

el seu pendent.


- Nivell entre la tapa i el paviment: ± 2 mm

- Ajust lateral entre bastiment i tapa: ± 4 mm

- Nivell entre tapa i paviment: ± 5 mm

GRAÓ:

El graó col·locat ha de quedar anivellat i paral·lel a la paret del pou.

Ha d'estar sòlidament fixat a la paret per encastament dels seus extrems agafats amb morter.

Els graons s'han d'anar col·locant a mida que s'aixeca el pou.

Llargària d'encastament: >= 10 cm

Distància vertical entre graons consecutius: <= 35 cm


116

Distància vertical entre la superfície i el primer graó: 25 cm

Distància vertical entre l'últim graó i la solera: 50 cm


- Nivell: ± 10 mm


- Paral·lelisme amb la paret: ± 5 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


El procés de col·locació no ha de produir desperfectes, ni ha de modificar les condicions exigides per al

material.

PARET PER A POU:

Els treballs s'han de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 35°C, sense pluja.

PARET DE PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ:

La col·locació s'ha de realitzar sense que les peces rebin cops.

PARET DE MAÓ:

Els maons per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter.

L'obra s'ha d'aixecar per filades senceres.

Els arrebossats s'han d'aplicar un cop sanejades i humitejades les superfícies que els han de rebre.

El lliscat s'ha de fer en una sola operació. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

ELEMENTS COMPLEMENTARIS:

Unitat mesurada segons les especificacions de la DT.

PARET PER A POU:

m de fondària amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI





explanaciones, drenajes y cimentaciones. FDK - PERICONS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS FDKZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A PERICONS DE CANALITZACIONS DE SERVEIS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC FDKZHLB4. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Subministrament i col·locació de bastiment i tapa per a pericó.



- Col·locació del morter d'anivellament

- Col·locació del conjunt de bastiment i tapa, agafat amb morter


El bastiment col·locat ha de quedar ben assentat sobre les parets de l’element que s’ha de tapar,

anivellades prèviament amb morter.

Ha de quedar sòlidament travat per una anella perimetral de morter.

L'anella no ha de provocar el trencament del paviment perimetral i no ha de sortir lateralment de les

parets del pou.

La tapa ha de quedar recolzada a sobre del bastiment a tot el seu perímetre. No ha de tenir moviments que

puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produir sorolls.


117

Un cop col·locada la tapa, el dispositiu de fixació ha de garantir que només podrà ser retirada per

personal autoritzat i que no podrà tenir desplaçaments accidentals.

Les tapes practicables, han d’obrir i tancar correctament.

La part superior del bastiment i la tapa ha de quedar al mateix pla que el paviment perimetral i mantenir

el seu pendent.


- Nivell entre la tapa i el paviment: ± 2 mm

- Ajust lateral entre bastiment i tapa: ± 4 mm

- Nivell entre tapa i paviment: ± 5 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


material. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Unitat mesurada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI







118

G - PARTIDES D'OBRA D'ENGINYERIA CIVIL G2 - DEMOLICIONS, ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS G21 - DEMOLICIONS I ENDERROCS G213 - ENDERROCS DE FONAMENTS I CONTENCIONS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC G2135123. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Enderroc d'elements de fonamentació d'estructures i d'elements de contenció de terres amb càrrega manual o

mecànica sobre camió o contenidor.

S'han considerat les eines de demolició següents:

- Mitjans manuals

- Martell picador

- Martell trencador sobre retroexcavadora


- Maçoneria

- Obra ceràmica

- Formigó en massa

- Formigó armat



- Enderroc de l'element amb els mitjans adients

- Tall d'armadures i elements metàl·lics

- Trossejament i apilada de la runa

- Càrrega de la runa sobre el camió



















S'ha de demolir en general, en ordre invers al que es va seguir per a la seva construcció.

S'ha de demolir de dalt a baix, per tongades horitzontals, de manera que la demolició es faci pràcticament

al mateix nivell.






119

Durant els treballs es permet que l'operari treballi sobre l'element, si la seva amplària és > 35 cm i la

seva alçària és <= 2 m.

En acabar la jornada no s'han de deixar trams d'obra amb perill d'inestabilitat.








FONAMENTS:

L'element per a enderrocar no ha d'estar sotmès a l'acció d'elements estructurals que li transmetin

càrregues.

MURS DE CONTENCIÓ:

El mur per enderrocar no ha d'estar sotmès a l'acció de càrregues o d'empentes de terres.

Quan l'alçària lliure en una o en ambdues cares és >= 6 m s'han de col·locar bastides amb una barana i un

sòcol.

Si es preveuen desplaçaments laterals de l'element, cal apuntalar-lo i protegir-lo per tal d'evitar-ne

l'esfondrament.

La runa s'ha d'abocar cap a l'interior del recinte, sense que es produeixin pressions perilloses sobre

l'estructura per acumulació de material. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m3 de volum realment enderrocat, amidat com a diferència entre els perfils aixecats abans de començar

l'enderroc i els aixecats al finalitzar l'enderroc, aprovats per la DF. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI







Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones G219 - DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC G219Q105. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Demolició d'elements de vialitat, arrencada de paviments o soleres o desmuntatge de paviments.


- Vorada col·locada sobre terra o formigó

- Rigola de formigó o de panots col·locats sobre formigó

- Paviment de formigó, panots, llambordins o mescla bituminosa

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Demolició de l'element amb els mitjans adients - Trossejament i apilada de la runa







120














El paviment no ha de tenir conductes d’instal·lació en servei a la part per arrencar, s'han de desmuntar

els aparells d’instal·lació i de mobiliari existents, així com qualsevol element que pugui destorbar la

feina.











ENDERROC D'ESGLAÓ, ARRENCADA DE REVESTIMENT D'ESGLAÓ, DE SÒCOL, DE VORADA O RIGOLA:

m de llargària realment enderrocada, segons les especificacions de la DT.

ENDERROC O FRESAT DE PAVIMENT:

m2 de paviment realment enderrocat, segons les especificacions de la DT.

TALL DE PAVIMENT:

m de llargària executada realment, amidada segons les especificacions del projecte, comprovada i acceptada

expressament per la DF. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI







Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones G21R - ARRENCADA D'ELEMENTS VEGETALS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC G21R1002. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES


121

Arrencada d’arbres, arrels i part aèria, amb càrrega manual o mecànica sobre camió o contenidor.



- Tala de les branques

- Tall del tronc

- Arrencada de la soca i arrels principals

- Trossejament i apilada de les branques i arrels

- Càrrega sobre el camió o contenidor de banques, arrels i brossa resultant

- Reblert del clot amb terres adequades






Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material.

El forat de la soca ha d’estar reblert amb terres adequades, compactades amb el mateix grau que les del

voltant.

No han de quedar soterrades al terreny arrels de diàmetre superior a 10 cm. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


Només s’han d’arrancar els arbres que indicats a la DT.



- Mètode de treball i fases

- Apuntalaments necessaris



- Mitjans d'evacuació i especificació de les zones d'abocament dels productes resultants



S'han de talar primer les branques laterals, deixant net el tronc.

S’ha de garantir que la caiguda del tronc no afectarà a cap construcció o servei públic.


La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada.

L'execució dels treballs no han de produir desperfectes, molèsties o perjudicar les construccions, béns o

persones de l'entorn.

S'ha d'evitar la formació de pols.

En acabar la jornada no s'han de deixar elements amb perill d'inestabilitat.

En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'arrancada pugui afectar les







unitat d’arbre realment arrancat, aprovat per la DF. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI


Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones G22 - MOVIMENTS DE TERRES


122

G222 - EXCAVACIONS DE RASES, POUS I FONAMENTS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC G2223Q31. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Conjunt d'operacions necessàries per obrir rases i pous de fonaments realitzades amb mitjans mecànics o amb utilització d'explosius.


Excavacions amb mitjans manuals o mecànics: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics exteriors a l’excavació - Replanteig de la zona a excavar i determinació de l’ordre d’execució de les dames si és el cas - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la partida d’obra

Excavacions amb explosius:


- Situació dels punts topogràfics exteriors a l’excavació

- Replanteig de l’excavació i de la situació de les barrinades

- Execució de les perforacions per a la col·locació dels explosius

- Càrrega i encesa de les barrinades

- Control posterior a l’explosió de les barrinades

- Càrrega de la runa sobre el camió




20 i 50.





rebot.






reblerts.







- Replanteig: < 0,25%, ± 100 mm

- Nivells: ± 50 mm









123





- Pendent:


- Corbes: <= 8%
















següents:




















EXCAVACIONS AMB MITJANS MANUALS O MECÀNICS:






d'aigua interns, en els talussos.

EXCAVACIÓ MITJANÇANT EXPLOSIUS:

No s'ha de començar els treballs de voladures fins que la DF no doni l'aprovació al programa d'execució

proposat pel contractista, justificat amb els corresponents assaigs.

El programa d'execució de voladures ha de justificar, com a mínim:

- Maquinària i mètode de perforació

- Llargària màxima de perforació

- Diàmetre de les barrinades de pretall o de destrossa i disposició de les mateixes


124

- Explosius, dimensions dels cartutxos i esquema de càrrega dels diferents tipus de barrinades

- Mètodes per a fixar la posició de les càrregues en l'interior de les barrinades

- Mètode i seqüència d'iniciació de les càrregues

- Mètode de comprovació del circuit d'encesa

- Tipus d'explosor

- Resultats obtinguts amb el mètode d'excavació proposat en terrenys anàlegs als de l'obra

- Mesures de seguretat per la obra i tercers

S'ha de justificar, amb mesures del camp elèctric de terreny, l'adequació del tipus d'explosius i dels

detonadors. La programació de les càrregues de la voladura s'ha de fer considerant el tipus de roca, el tipus d'estructures properes i la separació entre la voladura i l'estructura. L'obtenció d'aquests paràmetres i la determinació dels estudis preliminars a realitzar, s'ha de fer segons el que determina la UNE 22381.

La vibració no ha de sobrepassar els límits de velocitat definits en la Taula 1 de la norma UNE 22381 en

funció del tipus d'estructura existent en les proximitats, classificada segons els grups definits en

l'article 3 de la mateixa norma.

Abans d'iniciar les voladures s'ha de tenir tots els permisos i s'ha d'adoptar les mesures de seguretat

necessàries.

L'aprovació inicial del Programa per part de la DF pot ser reconsiderada si la naturalesa del terreny o

altres circumstàncies ho fan aconsellable, essent necessària la presentació d'un nou programa de

voladures.

L'adquisició, el transport, l'emmagatzematge, la conservació, la manipulació i l'ús de metxes, detonadors

i explosius, s'han de regir per les disposicions vigents, complementades amb les instruccions que figurin

en la DT o en el seu defecte, fixi la DF.

S'ha de senyalitzar convenientment la zona afectada per a advertir al públic del treball amb explosius.

S'ha de tenir una cura especial pel que fa a la càrrega i encesa de barrinades; cal avisar de les

descàrregues amb prou antelació per a evitar possibles accidents.

La DF pot prohibir les voladures o determinats mètodes de barrinar si els considera perillosos.

El sistema d'execució ha de permetre d'obtenir un material amb la granulometría adequada a l'ús definitiu

previst.

Si com a conseqüència de les barrinades les excavacions tenen cavitats on l'aigua pot quedar retinguda,

s'han de reblir aquestes cavitats amb material adequat.

Les vibracions transmeses al terreny per la voladura no han de ser excessives, si és així s'ha d'utilitzar

detonadors de microretard per a l'encesa.

La perforació s'ha de carregar fins a un 75% de la seva fondària total. En roca molt fissurada, es pot

reduir la càrrega al 55%.

Un cop col·locades les càrregues s'han de tapar les barrinades per a evitar la seva expulsió cap a

l'exterior.

El personal destinat a l'ús dels explosius ha d'estar degudament qualificat i autoritzat i ha de ser

designat especialment per la DF.

Abans d'introduir la càrrega, la barrinada s'ha de netejar adequadament per tal d'evitar fregaments,

travaments dels cartutxos d'explosiu, etc.

En detectar la presència d'aigua a l'interior de les barrinades descendents, s'han de prendre les mesures

oportunes, utilitzant l'explosiu adequat.

Quan la temperatura a l'interior de les barrinades excedeixi els 65°C, no s'han de carregar sense prendre

precaucions especials aprovades per la DF.

En les càrregues contínues, els cartutxos de cada filera han d'estar en contacte.

En les càrregues discontínues amb intervals buits o inerts entre els cartutxos, s'ha d'assegurar la

detonació dels mateixos per mitjà de cordó detonant o un sistema d'iniciació adequat. En el cas

d'utilitzar espaiadors, han de ser de material antiestàtic que no propagui la flama.

La quantitat d'explosiu introduït en cada barrinada ha de ser, com a màxim, la calculada teòricament.

No poden realitzar-se simultàniament, en un mateix front o tall de treball, la perforació i la càrrega de

les barrinades, si no ho autoritza explícitament la DF.

El cartutx-enceb s'ha de preparar just abans de la càrrega.

L'ús de més d'un cartutx-enceb per barrinada ha de ser autoritzat per la DF.

El detonador ha de ser suficientment enèrgic com per a assegurar l'explosió del cartutx-enceb, inclús a

l'aire lliure.


125

En el cas d'utilitzar cordó detonant al llarg de tota la barrinada, el detonador s'ha d'adossar al

començament del cordó, amb el fons del mateix dirigit en el sentit de la detonació.

Tot cartutx encebat que no s'utilitzi ha de ser privat del seu detonador, fent l'operació la mateixa

persona que va preparar l'enceb.

L'ataconat de les barrinades ha d'assegurar el confinament de l'explosió.

El material utilitzat per a l'ataconat ha de ser de plàstic, antiestàtic i no ha de propagar la flama.

Per a fer l'ataconat s'han d'utilitzar atacadors de fusta o d'altres materials que no produeixin espurnes

o càrregues elèctriques en contacte amb les parets de la barrinada. No han de tenir angles o arestes que

puguin trencar l'envoltura dels cartutxos, els cordons o les metxes.

La pega s'ha de fer en el menor temps possible des de la càrrega de les barrinades.

Tota barrinada carregada ha d'estar sota vigilància quan sigui accessible o no estigui degudament

senyalitzada.

Abans d'encendre les metxes el responsable de la voladura ha de comprovar que tots els accessos estan sota

vigilància per mitjà d'operaris o de senyals òptiques o acústiques.

La vigilància no s'ha de treure fins que s'autoritzi l'accés als talls de treball.

Abans de fer la pega, el responsable de la voladura s'ha d'assegurar de que tot el personal està

resguardat. Ha de ser l'últim en deixar el tall i posar-se a resguard.

Abans de reprendre els treballs, el responsable de la voladura ha de reconèixer el front, posant especial

atenció a la possible existència de barrinades fallides.

En el cas de fronts convergents o que avancin en direccions oposades amb risc que la pega d'un d'ells

pugui provocar projeccions o caigudes de pedres sobre l'altre, s'han de suspendre els treballs i avisar a

la DF.

No es pot utilitzar metxa ordinària per a disparar més de sis barrinades en cada pega si no és amb

l'autorització expressa de la DF i seguint les seves indicacions.

La llargària de la metxa des de la boca de la barrinada ha de ser, com a mínim, d'1,5 m. La metxa

testimoni, quan s'utilitzi, ha de ser la meitat de l'anterior. Aquesta última s'ha d'encendre primer.

S'ha de contar el número de barrinades explosionades i, en cas de dubte o quan s'hagi contat menys

detonacions que barrinades, no es pot tornar al front fins al cap de mitja hora.

Les barrinades fallides han de ser degudament senyalitzades i notificades a la DF. S'han de neutralitzar

el més aviat possible seguint les indicacions de la DF.

Queda prohibit recarregar fons de barrinades per a continuar la perforació.

En el cas de pega elèctrica, s'ha de prendre precaucions per a evitar la presència de corrents estranyes.

No s'han d'encebar explosius ni carregar barrinades amb possibilitat de que es produeixin tempestes.

Els conductors elèctrics de la línia de tir han de ser individuals i han d'estar degudament aïllats. No

poden estar en contacte amb elements metàl·lics.

Els detonadors elèctrics s'han de connectar en sèrie. No s'han d'utilitzar més dels que puguin ser

disparats amb seguretat.

S'ha de comprovar el circuit amb els detonadors connectats a la línia de tir, des del refugi per a

l'accionament de l'explosor.

Fins al moment del tir la línia ha d'estar desconnectada de l'explosor i en curt circuit. L'artiller ha de

tenir sempre les manetes del explosor. L'explosor i el comprovador de línia han de ser homologats. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT











prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures.

No s'inclou dins d'aquest criteri el tall previ de les excavacions amb explosiu. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI


126




OBRES D’ENGINYERIA CIVIL:



*Orden de 28 de septiembre de 1989 por la que se modifica el articulo 104 del pliego de prescripciones

técnicas generales para obras de carreteras y puentes (PG 3/75).




Real Decreto 863/1985 de 2 de abril, por el que se aprueba el Reglamento General de Normas Básicas de

Seguridad Minera.

Orden de 20 de marzo de 1986 por el que se aprueba la Instrucción Técnica Complementaria del capítulo X

del Reglamento de Normas Básicas de Seguridad Minera aprobada por Real Decreto 863/1985 de 2 de abril

*UNE 22381:1993 Control de vibraciones producidas por voladuras

G224 - REPÀS DE SÒLS I TALUSSOS, I PICONATGE DE TERRES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC G2242511. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Conjunt d'operacions necessàries per a conseguir un acabat geomètric de l'element, realitzades amb mitjans mecànics.


- Acabat i allisada de talussos

- Repàs i piconatge del sòl de rasa i compactació del 95% PM

- Repàs i piconatge d'esplanada i compactació del 95% PM


- Preparació de la zona de treball (no inclou entibació)


- Execució del repàs

- Compactació de les terres, en el seu cas


La qualitat del terreny posterior al repàs requereix l'aprovació explícita de la DF.

La superfície no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats han de quedar

reblerts.

SÒL DE RASA:

El fons de la rasa ha de quedar pla i nivellat.

L'acord entre el sòl i els paraments ha de quedar en angle recte.



- Nivells: ± 50 mm

ESPLANADA:

El terra de l'esplanada ha de quedar pla i anivellat.

No han de quedar zones que puguin retenir aigua.


- Planor (NLT 334): ± 15 mm/3 m

- Nivells: ± 30 mm

TALUSSOS:

Els talussos han de tenir el pendent, la forma i l'aspecte especificats a la DT amb les indicacions

específiques que, en el seu cas, determini la DF.


127

Els canvis de pendent i l'acord amb el terreny han de quedar arrodonits i suavitzats de manera que no

originin discontinuïtats visibles.


- Variació en l'angle del talús: ± 2° 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


S'han de suspendre els treballs quan la temperatura ambient sigui inferior a 2°C.



S'han d'eliminar de la superfície, qualsevol material tou, inadequat o inestable (bosses d'aigua, argiles

expandides, turbes, etc.), que no pugui compactar-se adequadament, els forats que en resultin, s'han de

reblir amb material adequat, segons les instruccions de la DF.



El repàs s'ha de fer poc abans d'executar l'acabat definitiu.



Quan s'utilitzi corró vibratori per a compactar, ha de donar-se al final unes passades sense aplicar-hi

vibració.

En cas d'imprevistos, s'han de suspendre les obres i avisar a la DF.



ESPLANADA:

Després de la pluja no s'ha de realitzar cap operació fins que l'esplanada s'hagi secat.

En el cas que el material trobat correspongui a un sòl classificat com a tolerable, la DF pot ordenar la

seva substitució per un sòl classificat com a adequat, fins a un gruix de 50 cm.

En el cas que el material trobat correspongui a un sòl classificat com a inadequat, s'ha de substituir per

un sòl classificat com adequat, a la fondària i condicions que indiqui la DF.

Els pous i forats que apareguin s'han de reblir i estabilitzar fins que la superfície sigui uniforme.

S'ha de localitzar les àrees inestables amb ajuda d'un supercompactador de 50 t, segons el definit en

l'article 304 del PG 3/75 modificat per ORDEN FOM/1382/2002.

TALUSSOS:

L'acabat i allisada de parets atalussades s'ha de fer per a cada fondària parcial no més gran de 3 m. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT






explanaciones, drenajes y cimentaciones. G22D - ESBROSSADA DEL TERRENY 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC G22D3011. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Retirada i extracció en les zones designades, de tots els elements que puguin estorbar l'execució de

l'obra (brossa, arrels, runa, plantes, etc.), amb mitjans mecànics i càrrega sobre camió.



128



- Protecció dels elements que s’han de conservar

- Retirada de la capa superficial del terreny (10-15 cm) amb la vegetació i la brossa

- Càrrega dels materials sobre camió


La superfície resultant ha de ser l’adequada per al desenvolupament de treballs posteriors.

No han de quedar soques ni arrels > 10 cm en una fondària >= 50 cm, per sota del nivell de l'esplanada,

fora d'aquest àmbit les soques i arrels poden quedar tallades a ras de sòl.

Els forats existents i els que resultin de les operacions d'esbrossada (extracció d'arrels, etc.), han de

quedar reblerts amb les terres de la mateixa qualitat que el sòl i amb el mateix grau de compactació.

La capa de terra vegetal ha de quedar retirada en el gruix definit en la DT o, en el seu defecte,

l'especificat per la DF. Només en els casos en que la qualitat de la capa inferior aconsellin mantenir la

capa de terra vegetal o per indicació expressa de la DF, aquesta no es retirarà.





Els elements que s'han de conservar, segons el que determini la DF, han de quedar intactes, no han de

patir cap desperfecte. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ





S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la DT o, en el seu

defecte, per la DF.

La terra vegetal, en cas que no s'utilitzi immediatament, ha d'emmagatzemar-se en piles d'alçària inferior

a 2 m. No s'ha de circular per sobre desprès de ser retirada.






Les operacions d'eliminació de material en l'obra s'ha de fer seguint mètodes permesos i amb les

precaucions necessàries per tal de no perjudicar els elements de l'entorn.

En cas d'enterrar materials obtinguts de l'esbrossada, s'han d'estendre per capes. Cada capa ha de

barrejar-se amb el sòl, de manera que no quedin buits. Per sobre de la capa superior s'ha d'estendre una

capa de sòl de 30 cm de gruix com a mínim, compactada. No s'han d'enterrar materials en zones on pugui

haver-hi corrents d'aigua.








explanaciones, drenajes y cimentaciones. G2R - GESTIÓ DE RESIDUS


129

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC G2R42551. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES




reutilitzaran.









- Subministrament de bidó per a emmagatzemar residus potencialment perillosos.

- Càrrega i transport fins a centre de recollida o transferència de bidons amb residus potencialment

perillosos.

- Classificació dels materials sobrants i de rebuig en funció del lloc on es dipositaran o es

reutilitzaran.

- Descàrrega i emmagatzematge dels residus de l’obra en un lloc especialitzat, d’acord amb el tipus de

residu.





material.



RESIDUS ESPECIALS:

Els materials potencialment perillosos han d’estar separats per tipus compatibles i emmagatzemats en

bidons o contenidors adequats, amb indicació del tipus de perillositat.

A L'OBRA:











on s’ha fet l’abocament i la quantitat de material de cada tipus que s’ha abocat.


Cada material, en funció de la seva classificació de tipus de residu, s’ha de disposar en un lloc adequat,

legalment autoritzat per al tractament o emmagatzematge d’aquell tipus de residu.


Han d’estar classificats en contenidors o espais separats els materials inerts, com ara restes de formigó,

morters, ceràmica, etc.. els materials orgànics, com ara fustes, cartrons, etc., els metàl·lics, els

plàstics i els materials potencialment perillosos, com ara pintures, dissolvents, etc.. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


130





utilitzats.








TERRES:







Es considera un increment per esponjament d'un 35%.

RESIDUS ESPECIALS:

unitat de quantitat de bidons o contenidors subministrats i transportats al centre de recollida.

TRANSPORT DE RESIDUS ESPECIALS:


centre corresponent.


m3 de volum realment classificat d’acord amb les especificacions de la DT.

DISPOSICIÓ DE RUNA O RESIDUS INERTS:

m3 de volum de cada tipus de residu dipositat a l’abocador o centre de recollida corresponent.

DISPOSICIÓ DE RESIDUS NO ESPECIALS O ESPECIALS: kg de pes de cada tipus de residu dipositat a l’abocador o centre de recollida corresponent.



centre corresponent. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI









catàleg de Residus de Catalunya. G3 - FONAMENTS I MURS DE CONTENCIÓ G38 - RIOSTRES I BASAMENTS G385 - FORMIGONAMENT DE RIOSTRES I BASAMENTS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC G38515G1. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES


131





S'han considerat els elements a formigonar següents: - Riostres i basaments














ni d'altres.




elements adherits.

En el cas d'utilitzar matacà, les pedres han de quedar distribuïdes uniformement dins de la massa de

formigó sense que es toquin entre elles.









36831.



- Horitzontalitat: ± 5 mm/m, <= 15 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

FORMIGONAMENT:


afectada.








formigó.





132


formigonament.



















paraments.








l'element. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT




(EHE). G38B - ARMADURES PER A RIOSTRES I BASAMENTS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC G38B3101. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES




S'han considerat les armadures pels elements estructurals següents: - Riostres i basaments








133






a la DT.



perjudicials.

















l’encofrat.









mateixa norma.







36831.

BARRES CORRUGADES:










134




màxim, >= 20 mm





màxim


barra solapada de diàmetre major) 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ



d'un mandrí.






BARRES CORRUGADES:






del rendiment (1,05 kg de barra d’acer per kg de barra ferrallada, dins de l’element compost) 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

NORMATIVA GENERAL:




(EHE). G38D - ENCOFRAT PER A RIOSTRES I BASAMENTS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC G38D1001. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Muntatge i desmuntatge dels elements metàl·lics, de fusta, de cartró, o altres materials que formen el

motlle on s’abocarà el formigó.


- Neteja i preparació del pla de recolzament

- Muntatge i col·locació dels elements de l'encofrat

- Pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant

- Tapat dels junts entre peces

- Col·locació dels dispositius de subjecció i arriostrament

- Aplomat i anivellament de l'encofrat

- Disposició d'obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat, quan calgui


135

- Humectació de l'encofrat, si és de fusta

- Desmuntatge i retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliar

La partida inclou totes les operacions de muntatge i desmuntatge de l'encofrat.


Els elements que formen l'encofrat i les seves unions han de ser suficientment rígids i resistents per a

garantir les toleràncies dimensionals i per a suportar, sense assentaments ni deformacions perjudicials,

les accions estàtiques i dinàmiques que comporta el seu formigonament i compactació.


L'interior de l'encofrat ha d'estar pintat amb desencofrant abans del muntatge, sense que hi hagi

regalims. La DF ha d'autoritzar, en cada cas, la col·locació d'aquests productes.

El desencofrant no ha d'impedir la ulterior aplicació de revestiment ni la possible execució de junts de

formigonament, especialment quan siguin elements que posteriorment s'hagin d'unir per a treballar

solidàriament.

No s'ha d'utilitzar gas-oil, greixos o similars com a desencofrants. S'han d'utilitzar vernissos

antiadherents a base de silicones o preparats d'olis solubles en aigua o greixos en dissolució.

Ha de ser suficientment estanc per a impedir una pèrdua apreciable de pasta entre els junts.

Ha d'estar muntat de manera que permeti un desencofratge fàcil, que s'ha de fer sense xocs ni sotragades.

Ha de portar marcada l'alçària per a formigonar.

Abans de començar a formigonar, el contractista ha d'obtenir de la DF l'aprovació per escrit de

l'encofrat.

El fons de l'encofrat ha de ser net abans de començar a formigonar.

El nombre de puntals de suport de l'encofrat i la seva separació depèn de la càrrega total de l'element.

Han d'anar degudament travats en tots dos sentits.

S'han d'adoptar les mesures oportunes per a què els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció

del formigó.

Cap element d'obra podrà ser desencofrat sense l'autorització de la DF.

El desencofrat de costers verticals d'elements de petit cantell, podrà fer-se als tres dies de formigonada

la peça, si durant aquest interval no s'han produït temperatures baixes o d'altres causes que puguin

alterar el procediment normal d'enduriment del formigó. Els costers verticals d'elements de gran cantell o

els costers horitzontals no s'han de retirar abans dels set dies, amb les mateixes salvetats anteriors.

La DF podrà reduir els plaços anteriors quan ho consideri oportú.

En obres d'importància i que no es tingui l'experiència de casos similars o quan els perjudicis que es

puguin derivar d'una fissuració prematura fossin grans, s'han de fer assaigs d'informació que determinin

la resistència real del formigó per a poder fixar el moment de desencofrat.

No s'han de reblir els cocons o defectes que es puguin apreciar al formigó al desencofrar, sense


Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al ras del

parament.

Si s'utilitzen taulers de fusta, els junts entre aquests han de permetre l'entumiment de les mateixes per

l'humitat del reg i del formigó, sense que deixin fugir pasta durant el formigonament. Per a evitar-ho es

podrà autoritzar un segellant adequat.

Toleràncies generals de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament:

- Moviments locals de l'encofrat: <= 5 mm

- Moviments del conjunt (L=llum): <= L/1000

- Planor:

- Formigó vist: ± 5 mm/m, ± 0,5% de la dimensió

- Per a revestir: ± 15 mm/m

Toleràncies particulars de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament: ┌───────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │ │Replanteig eixos │Dimensions│Aplomat │Horitzontalitat│ │ │─────────────────│ │ │ │ │ │Parcial │ Total │ │ │ │ │─────────────│────────│────────│──────────│────────│───────────────│ │Rases i pous │± 20 mm │± 50 mm │ - 30 mm │± 10 mm │ - │ │ │ │ │ + 60 mm │ │ │ │Murs │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 20 mm │ ± 50 mm │ │Recalçats │± 20 mm │± 50 mm │ - │± 20 mm │ - │ │Riostres │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 10 mm │ - │ │Basaments │± 20 mm │± 50 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ - │


136

│Enceps │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 10 mm │ - │ │Pilars │± 20 mm │± 40 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ - │ │Bigues │± 10 mm │± 30 mm │ ± 0,5 % │ ± 2 mm │ - │ │Llindes │ - │ - │ ± 10 mm │ ± 5 mm │ - │ │Cèrcols │ - │ - │ ± 10 mm │ ± 5 mm │ - │ │Sostres │± 5mm/m │± 50 mm │ - │ - │ - │ │Lloses │ - │± 50 mm │ - 40 mm │ ± 2 % │ ± 30 mm/m │ │ │ │ │ + 60 mm │ │ │ │Membranes │ - │± 30 │ - │ - │ - │ │Estreps │ - │± 50 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ - │ └───────────────────────────────────────────────────────────────────┘

MOTLLES RECUPERABLES:

Els motlles s'han de col·locar ben alineats, de manera que no suposin una disminució de la secció dels

nervis de l'estructura.

No han de tenir deformacions, cantells trencats ni fissures.

El desmuntatge dels motlles s'ha de fer tenint cura de no fer malbé els cantells dels nervis formigonats.

Els motlles ja usats i que han de servir per a unitats repetides, s'han de netejar i rectificar.

FORMIGÓ PRETENSAT:

Els encofrats pròxims a les zones d'ancoratge han de tenir la rigidesa necessària per a que els eixos dels

tendons es mantinguin normals als ancoratges.

Els encofrats i motlles han de permetre les deformacions de les peces en ells formigonades i han de

resistir la distribució de càrregues durant el tesat de les armadures i la transmissió de l'esforç de

pretesat al formigó.

FORMIGÓ VIST:

Les superfícies de l'encofrat en contacte amb les cares que han de quedar vistes, han de ser llises, sense

rebaves ni irregularitats.

S'han de col·locar angulars metàl·lics a les arestes exteriors de l'encofrat o qualsevol altre procediment

eficaç per a que les arestes vives del formigó resultin ben acabades.

La DF podrà autoritzar la utilització de matavius per a aixamfranar les arestes vives. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


Abans de formigonar s'ha d'humitejar l'encofrat, en el cas que sigui de fusta, i s'ha de comprovar la

situació relativa de les armadures, el nivell, l'aplomat i la solidesa del conjunt.

No s'han de transmetre a l'encofrat vibracions de motors.

La col·locació dels encofrats s'ha de fer de forma que s'eviti malmetre estructures ja construïdes.

El subministrador dels puntals ha de justificar i garantir les seves característiques i les condicions en

que s'han d'utilitzar.

Si l'element s'ha de pretensar, abans del tesat s'han de retirar els costers dels encofrats i qualsevol

element dels mateixos que no sigui portant de l'estructura.

En el cas que els encofrats hagin variat les seves característiques geomètriques per haver patit

desperfectes, deformacions, guerxaments, etc, no s'han de forçar per a que recuperin la seva forma

correcta.

Quan entre la realització de l'encofrat i el formigonament passin més de tres mesos, s'ha de fer una

revisió total de l'encofrat.

El formigonat s'ha de fer durant el periode de temps en el que el desencofrant sigui actiu.

Per al control del temps de desencofrat, s'han d'anotar a l'obra les temperatures màximes i mínimes

diàries mentre durin els treballs d'encofrat i desencofrat, així com la data en què s'ha formigonat cada

element.

El desencofrat de l'element s'ha de fer sense cops ni sotragades.

ELEMENTS VERTICALS:

Per a facilitar la neteja del fons de l'encofrat s'han de disposar obertures provisionals a la part

inferior de l'encofrat.

S'han de preveure a les parets laterals dels encofrats finestres de control que permetin la compactació

del formigó. Aquestes obertures s'han de disposar amb un espaiament vertical i horitzontal no més gran

d'un metro, i es tancaran quan el formigó arribi a la seva alçària.

En èpoques de vents forts s'han d'atirantar amb cables o cordes els encofrats dels elements verticals

d'esveltesa més gran de 10.

ELEMENTS HORITZONTALS:


137

Els encofrats d'elements rectes o plans de més de 6 m de llum lliure, s'han de disposar amb la

contrafletxa necessària per a que, desencofrat i carregat l'element, aquest conservi una lleugera

concavitat a l'intradós. Aquesta contrafletxa sol ser de l'ordre d'una mil·lèsima de la llum.

Els puntals es col·locaran sobre soles. Quan aquestes estiguin sobre el terreny cal asegurar que no

assentaran



En èpoques de pluges fortes s'ha de protegir el fons de l'encofrat amb lones impermeabilitzades o

plàstics. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT i que es trobi en contacte amb el formigó.

Aquest criteri inclou els apuntalaments previs, així com la recollida, neteja i acondicionament dels

elements utilitzats.

La superfície corresponent a forats interiors s'ha de deduir de la superfície total d'acord amb els

criteris següents:

- Obertures d'1,00 m2 com a màxim: no es dedueixen

- Obertures de més d'1,00 m2: Es dedueix el 100%

Als forats que no es dedueixin, l’amidament inclou l’encofrat necessari per a conformar el perímetre dels

forats. En cas de deduir-se el 100% del forat, cal amidar també l’encofrat necessari per a conformar el

perímetre dels forats. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

NORMATIVA GENERAL:


(EHE).


obras de carreteras y puentes (PG 3/75) G3J - GABIONS I ESCULLERES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC G3J22710. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Formació d’estructures de pedra o blocs irregulars de formigó, per tal d’estabilitzar talussos o fer defenses marítimes o fluvials.

S'han considerat les unitats d'obra següents: - Gabions reblerts amb pedra d’aportació o amb pedra extreta del lloc on es fan - Esculleres amb blocs de pedra sobre fons no submergit - Esculleres amb blocs de pedra sobre fons submergit - Esculleres amb blocs de formigó, cúbics o en formes d’estrella - Concertat de les pedres de la superfície de l’escullera

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Estructures de gabions:

- Replanteig dels gabions


- Estesa de la caixa de tela metàl·lica

- Ancoratge de la base de la caixa

- Reblert de la caixa amb pedra triada de la vora de l’obra o subministrada segons el cas

- Apuntalament dels costats de la caixa durant la construcció

- Tancat i lligat final

- Neteja i retirada de runa i material sobrant Esculleres sobre fons no submergit:

- Replanteig de l’escullera


- Subministrament i col·locació de les pedres


138

- Retirada de runa i material sobrant Esculleres sobre fons submergit:

- Replanteig de l’escullera

- Protecció de la zona de treball

- Subministrament dels blocs

- Transport fins al lloc de col·locació

- Col·locació dels blocs

- Retirada de runa i material sobrant Concertat d’escullera:

- Manipulació dels blocs prèviament col·locats, amb maquinària adequada

- Rebliment dels forats amb blocs de grandària més petita, fins a 1/3 del pes especificat ESTRUCTURA DE GABIONS:

Estructura de caixes formades amb tela metàl·lica de filferro de torsió triple d'acer galvanitzat en

calent, reblertes amb pedra natural o grava de pedrera, triada a l'obra, o d'aportació.

Ha de tenir la secció prevista a la DT.

Ha de ser estable.

Les cares han de ser planes i les arestes rectes.

El gabió ha de tenir totes les cares tancades amb tela metàl·lica.

Les arestes han d'estar reforçades amb filferro de diàmetre igual o superior a 1,25 el diàmetre de la

malla.

Ha d'estar lligat als gabions del costat i de sota amb filferro de les mateixes característiques.

Si està col·locat a sobre d'un altre gabió, no han de coincidir els junts verticals.

Les pedres han de ser de la grandària indicada a la DT i en tot cas de diàmetre superior al pas de malla.

Han de resistir l'acció de l'aigua i els agents atmosfèrics sense alteracions físiques ni químiques.

Coeficient de desgast (E. Los Angeles NLT-149): < 50%

Capacitat d'absorció d'aigua (en pes): <= 2%


- Llargària: ± 3%

- Amplària: ± 3%

- Alçària: ± 5% ESCULLERA:

Estructura formada per blocs de pedra o formigó, classificats per grandària, dipositats de forma

irregular.

Ha de tenir la secció prevista a la DT.

Ha de ser estable.

Els blocs han d'estar col·locats i han de tenir la grandària especificada per la DT.

Com a mínim el 70% dels blocs de pedra han de tenir el pes indicat a la DT.

Les pedres han de tenir el diàmetre equivalent especificat a la DT.

Els blocs han d’estar col·locats de manera que no coincideixin els junts verticals.


- Llàrgaria: ± 3%

- Amplària: ± 3%

- Planor: - 120 mm, + 300 mm

- Alçària: ± 5%

En el cas que serveixi de recolzament a blocs acròpods:

- Defectes localitzat amidats verticalment respecte del perfil teòric: <= 1/6 alçària dels blocs de la

coraça

- Promig sobre tres perfils reals distants 10 m: <= 1/10 alçària dels blocs de la coraça

El conjunt dels defectes localitzats no ha de donar toleràncies promig superiors a les esmentades

anteriorment. CONCERTAT D’ESCULLERA:

Les cares vistes dels blocs han de coincidir amb el pla del talús definit en el projecte, sense arestes ni

pics que sobrepassin aquesta superfície.

Hi haurà continuïtat entre blocs del pes especificat, de manera que un bloc sempre sigui col·lateral amb

un mínim de dos que tinguin un pes especificat.

Els forats han d'estar omplerts amb pedres de mida més petita, que es falcaran amb força, de manera que el

conjunt quedi massís i que la escullera resulti amb el suficient travament.

Les cares vistes han de tenir una superfície sensiblement plana i regular.


139

El percentatge de cares vistes que pertanyin a blocs del pes mínim especificat ha de ser, en superfície:

- Pes de la escullera < 1 t: >= 80%

- Pes de la escullera entre 1 i 2 t: >= 75%

- Pes de la escullera > 2 t: >= 70% 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ ESTRUCTURA DE GABIONS:

Abans de començar la col·locació ha d'estar preparada la seva base segons les indicacions de la DT.

El fons de la malla s'ha d'ancorar a la base amb barres de ferro col·locades a les cantonades.

Les cares més llargues de la malla s'han d'apuntalar amb taulons per evitar deformacions.

Els costats més llargs del gabió s'han de lligar entre ells amb tirants de filferro cada 33 cm d'alçària,

i amb separacions horitzontals de 50 cm.

Les pedres s'han de col·locar deixant el nombre de forats més petit possible, i posant les més grosses als

paraments. ESCULLERA:

Abans de començar la col·locació ha d'estar preparada la seva base segons les indicacions de la DT. Si l'escullera es de blocs prefabricats de formigó, no es permet l'abocament dels blocs.

L'edat mínima dels blocs en el moment de la seva col·locació ha de ser de 28 dies.

Cada bloc ha d'estar ben assentat i a la posició correcta abans de col·locar d'altres.

En els massissos de fonamentació de murs de blocs, la part superior de la banqueta s'ha d'enrasar,

massissant-se els forats amb material disposat de forma que es proporcioni als blocs la fonamentació més

regular possible. ESCULLERA DE BLOCS DE PEDRA SOBRE FONS SUBMERGIT:

Prèviament a l'abocada de l'escullera situada per sota de la cota +2, s'ha de col·locar una xarxa subjecta

a boies en ambdós costats del dic i per davant del front d'avanç, amb la finalitat de no permetre que

fustes, plàstics o qualsevol altre element estrany flotant surti fora de la zona de les obres.

Periòdicament s'han de retirar aquells elements que flotin en els recintes limitats per les xarxes.

Les esculleres s'han d'abocar directament amb gànguils, barcasses basculants o grues de suficient

llargària, ajustant-se a les dimensions i talussos indicats en els plànols.

Abans de procedir a l'abocada d'un mantell de recobriment, s'ha de procedir a pendre perfils de la part de

la obra sobre la que ha de descansar aquest mantell.

Les esculleres dels mantells exteriors de recobriment s'han de col·locar de manera que entre els blocs hi

hagi la màxima travada i el menor nombre de forats possibles, que no es podran reomplir amb cantells ni

blocs de menor pes.

La plataforma de treball ha de quedar protegida en tota la seva longitud excepte l'avanç, d'acord amb una

cadència dels successius mantells. L'avanç s'ha de reforçar davant la possibilitat de successius mantells.

Les esculleres s'han d'abocar de forma desordenada amb l'objectiu de que existeixi la màxima percolació

possible i es disipi la energia de les onades.

L'execució de l'obra s'ha de fer avançant una secció completa, a excepció del desfassament entre les

diferents classes d'escullera, que ha de ser:

- Entre el nucli i el mantell successiu, entre 7 i 10 m

- Entre dos mantells consecutius, entre 10 i 13 m

- Si l'escullera té el seu origen en una ja existent, abans de començar l'abocada de l'escullera sense

classificar s'ha de retirar les pedres dels mantells superiors en les seves zones d'entroncament per donar

continuïtat als nuclis finals CONCERTAT D’ESCULLERA:

No hi ha condicions específiques del procés d'execució. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT ESTRUCTURA DE GABIONS:


Si la partida d'obra és sense subministrament del reblert, la partida inclou la feina d'aportació i

selecció de la pedra dels voltants de l'obra. ESCULLERA MARÍTIMA DE PEDRA NATURAL:

t de pes realment col·locat segons les especificacions de la DT, determinades en la bàscula per als

camions, pesant-los abans i després de descarregar.

S'establirà un sistema que identifiqui clarament les tares del vehicles utilitzats a l'obra.


140

Les esculleres arrossegades pels temporals durant l'execució de les obres han d'anar per compte del

contratista.

No s'ha de comptabilitzar l'eliminació de les esculleres que hagin estat desplaçades fora del perfil.

ESCULLERA DE PEDRA NATURAL SOBRE FONS NO SUBMERGIT O ESCULLERA DE BLOCS PREFABRICATS:


Inclou el pagament de llicències de disposició de la ubicació definitiva. CONCERTAT D’ESCULLERA:

m3 del volum de l’escullera realment concertat, amidat sobre perfil indicat a la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI CONCERTAT D’ESCULLERA:

No hi ha normativa de compliment obligatori. ESTRUCTURA DE GABIONS I ESCULLERES:


obras de carreteras y puentes (PG 3/75) G3Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A FONAMENTS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC G3Z112Q1. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Formació de capa de neteja i anivellament, mitjançant l'abocada de formigó pobre al fons de les rases o

dels pous de fonamentació prèviament excavats.


- Neteja, refinat i preparació de la superfície del fons de l'excavació

- Situació dels punts de referència dels nivells

- Abocada i estesa del formigó

- Execució dels junts



La superfície ha de ser plana i anivellada.

El formigó no ha de tenir disgregacions ni buits a la massa.

Gruix de la capa de formigó: >= 10 cm


- Gruix de la capa: - 10 mm, + 30 mm

- Nivell: ± 20 mm

- Planor: ± 20 mm/2 m 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

L’acabat del fons de la rasa o pou, s’ha de fer immediatament abans de col·locar el formigó de neteja. Si

ha de passar un temps entre l’excavació i l’abocada del formigó, cal deixar els 10 o 15 cm finals del

terreny sense extreure, i fer l’acabat final del terreny just abans de fer la capa de neteja.

La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C.

El formigonament s'ha d'aturar, com a norma general, en cas de pluja o quan es preveu que durant les 48

hores següents la temperatura pot ser inferior a 0°C.

El formigó s'ha de col·locar abans d'iniciar l'adormiment.

L'abocada s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT





141


(EHE). GD - DRENATGES, SANEJAMENT I CANALITZACIONS GD5 - DRENATGES GD5J - CAIXES PER A EMBORNALS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC GD5J6F0E. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Execució de caixa per a embornals o interceptors, sobre solera de formigó.


- Caixa de formigó

- Caixa de maó calat arrebossada i lliscada i eventualment esquerdejada per fora


En caixa de formigó:

- Comprovació de la superfície d'assentament

- Col·locació del formigó de la solera

- Muntatge de l'encofrat

- Preparació de la trobada de la caixa amb el tub de desguàs

- Col·locació del formigó de la caixa

- Desmuntatge de l'encofrat

- Cura del formigó

En caixa de maó:

- Comprovació de la superfície d'assentament

- Col·locació del formigó de la solera

- Col·locació dels maons amb morter

- Preparació de la trobada de la caixa amb el tub de desguàs

- Arrebossat i lliscat de l'interior de la caixa

- Esquerdejat exterior de la caixa, en el seu cas


La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la DT.

La caixa ha de quedar aplomada i ben assentada sobre la solera.

El nivell del coronament ha de permetre la col·locació del bastiment i la reixa enrasats amb el paviment o

zona adjacent sense sobresortir d'ella.

El forat per al pas del tub de desguàs ha de quedar preparat.

Els angles interiors han de ser arrodonits.

La caixa acabada ha d'estar neta de qualsevol tipus de residu.

Resistència característica estimada del formigó de la solera (Fest) als 28 dies: >= 0,9 x Fck


- Desviació lateral:

- Línia de l'eix: ± 24 mm

- Dimensions interiors: ± 5 D, < 12 mm

(D = la dimensió interior màxima expressada en m)

- Nivell soleres: ± 12 mm

- Gruix (e):

- e <= 30 cm: + 0,05 e (<= 12 mm), - 8 mm

- e > 30 cm: + 0,05 e (<= 16 mm), - 0,025 e (<= -10 mm)

CAIXA DE FORMIGÓ:



ni d'altres.

Resistència característica estimada del formigó de les parets (Fest) al cap de 28 dies: >= 0,9 x Fck

CAIXA DE MAÓ:


142

Els maons han d'estar col·locats a trencajunts i les filades han de ser horitzontals.


La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme i ben adherit a la

paret, i acabada amb un lliscat de pasta de pòrtland. El revestiment ha de ser llis, sense fissures,

forats o altres defectes.

Gruix dels junts: <= 1,5 cm

Gruix de l'arrebossat i del lliscat: 1,1 cm


- Horitzontalitat de les filades: ± 2 mm/m

- Gruix de l'arrebossat i del lliscat: ± 2 mm

ESQUERDEJAT EXTERIOR:

La superfície exterior ha de quedar coberta sense discontinuïtats amb un esquerdejat ben adherit a la

paret.

Gruix de l'arrebossat esquerdejat: <= 1,8 cm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C, sense pluja.

CAIXA DE FORMIGÓ:




CAIXA DE MAÓ:

Els maons que s'han de col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del

morter.

L'obra s'ha d'aixecar per filades senceres.

L'arrebossat s'ha d'aplicar un cop sanejades i humitejades les superficies que l'han de rebre. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

EMBORNALS:







*Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje

superficial


(EHE). GD5Z - ELEMENTS AUXILIARS PER A DRENATGES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC GD5ZJJJ4. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Subministrament i col·locació d’elements auxiliars per a drenatges.

S'han considerat els elements següents: - Bastiment i/o reixa, per a embornal, interceptor o pericó




143

- Col·locació del morter, si és el cas

- Col·locació de l’element


El bastiment o la reixa fixa col·locat ha de quedar ben assentat sobre les parets de l'element drenant,

anivellades abans amb morter. Ha d'estar sòlidament fixat amb potes d'ancoratge. Aquestes no han de

sobresortir de les parets de l'element drenant.

La part superior del bastiment i de la reixa han de quedar al mateix pla que el paviment perimetral, i han

de mantenir el seu pendent.

La reixa, quan no hagi de quedar fixa, ha de quedar recolzada sobre el bastiment a tot el seu perímetre.

La reixa col·locada no ha de tenir moviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o bé

produir sorolls.

Les reixes practicables han d'obrir i tancar correctament.



- Nivell entre el bastiment o la reixa i el paviment: - 10 mm, + 0 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


material. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

BASTIMENT:

m de llargària amidada segons les especificacions de la DT.

FILTRE, REIXA I BASTIMENT I REIXA PRACTICABLE:



GD9 - RECOBRIMENTS PROTECTORS EXTERIORS PER A CLAVEGUERES I COL.LECTORS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC GD955670. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Recobriment exterior amb formigó per a la protecció de tubs de formigó.


- Preparació de la superfície del tub

- Col·locació del formigó de protecció

- Cura del formigó de protecció


El recobriment acabat ha de tenir un gruix uniforme i ha de cobrir totalment la superfície exterior dels

tubs.

No ha de tenir discontinuïtats, esquerdes o defectes, com és ara disgregacions o buits.

Resistència característica estimada del formigó al cap de 28 dies (Fest): >= 0,9 x Fck


- Gruix: ± 5% 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C, sense pluja.

Abans de l'aplicació del recobriment, s'ha de sanejar la superfície. Aquesta superfície no ha de tenir

pols, greixos, etc.

El formigó s'ha de col·locar a l'obra abans que comenci a adormir-se.


144


m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o

dels punts per connectar.

S'inclou dins d'aquest criteri el treball de preparació de la superfície a cobrir. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI


(EHE).


145

K - PARTIDES D'OBRA DE REHABILITACIÓ-RESTAURACIÓ K2 - DEMOLICIONS, ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS K21 - ENDERROCS, ARRENCADES, REPICATS I DESMUNTATGES K21Q - DESMUNTATGES I ARRENCADES D'EQUIPAMENTS FIXOS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC K21QU20Z. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Arrencades i desmuntatges d'equipaments fixos, mobiliari i elements de suport obsolets.

S'han considerat les unitats d'obra següents:

- Arrencada d'element metàl·lic collat en parament, amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre

camió o contenidor

- Desmuntatge de campana de 350/800 kg de pes, com a màxim i a una alçària de 15 m, com a màxim, amb

mitjans manuals i mecànics i aplec de materials per a la seva reutilització, sense incloure embalatges

- Desmuntatge d'element d'equipament fix o mòbil, de 500/1000 kg de pes, com a màxim i a una alçària de

5/25 m, com a màxim, amb mitjans manuals i mecànics i aplec de materials per a la seva reutilització,

sense incloure embalatges

- Desmuntatge d'element de petit equipament (es pot manipular entre dues persones) a una alçària de 5 m,

com a màxim, amb mitjans manuals, aplec de materials per a la seva reutilització, sense incloure

embalatges o càrrega sobre camió o contenidor

- Desmuntatge de mobiliari amb mitjans manuals, aplec de materials per a la seva reutilització, sense

incloure embalatges o sobre camió o contenidor

- Desmuntatge de mobiliari amb mitjans manuals, trasllat interior amb mitjans mecànics a una alçària de 5

m, com a màxim, aplec de materials per a la seva reutilització, sense incloure embalatges o càrrega sobre

camió o contenidor

- Protecció amb film de polietilè transparent d'imatge escultòrica de fusta, desmuntatge i aplec per a la

seva reutilització

- Desmuntatge de maquinària de rellotge a 20 m d'alçària i aplec de material per a la seva reutilització o

restauració


- Operacions de preparació

- Desconnexió de la xarxa d'alimentació, i protecció dels terminals, si es el cas

- Desmuntatge o arrencada dels elements

- Neteja de la superfície de les restes de runa

- Càrrega, transport i descàrrega a les zones autoritzades d'abocament de la runa i dels materials

aprofitables al lloc d'aplec o reparació

CONDICIONS GENERALS: Els materials arrencats han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


La xarxa d'alimentació elèctrica ha d'estar fora de servei.

Els elements s’han de desmuntar amb les eines apropiades.

Els elements grans i pesats s'han de subjectar i manipular pels punts d'ancoratge disposats per a aquest

fi. Si aquests punts es van retirar durant el muntatge, aleshores es tornaran a muntar.

Es farà servir la maquinària adequada per a la manipulació dels elements a desmuntar, com ara grues,

cistelles, etc.

L'extrem de la part de la xarxa que no es retira ha de quedar convenientment protegit.

La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada.

Cal prendre les mesures de precaució necessàries per aconseguir unes condicions de seguretat suficients.

S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la DT o en el seu

defecte, la DF.



146

En cas d'imprevistos (olors de gas, etc.) o quan les operacions que es realitzin puguin afectar les







Durant el transport s'ha de protegir el material perquè no es produeixin pèrdues en el trajecte. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT ARRENCADA D'ELEMENT METÀL·LIC, DESMUNTATGE DE CAMPANA, DESMUNTATGE D'EQUIPAMENT FIX O MÒBIL, DESMUNTATGE D’IMATGE ESCULTÒRICA, O DESMUNTATGE DE MAQUINÀRIA DE RELLOTGE: Unitat de quantitat realment desmuntada, inclòs l’enderroc dels suports i bancades si és el cas, amidat segons les especificacions de la DT. DESMUNTATGE DE MOBILIARI: m3 de volum aparent realment desmuntat o traslladat, segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI


K22 - MOVIMENTS DE TERRES K222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC K222121Z. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Conjunt d'operacions per obrir rases i pous de fonaments, o de pas d’instal·lacions, realitzades amb mitjans mecànics o manuals, de forma contínua o realitzades per dames.

L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics exteriors a l’excavació - Replanteig de la zona a excavar i determinació de l’ordre d’execució de les dames si és el cas - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la partida d’obra




20 i 50.





rebot.






reblerts.







- Replanteig: < 0,25%, ± 100 mm


147

- Nivells: ± 50 mm












- Pendent:


- Corbes: <= 8%
















següents:

























148


d'aigua interns, en els talussos. EXCAVACIÓ PER DAMES: L’ordre d’execució de les dames ha de ser el que determini la DT, o en el seu defecte el que estableixi la DF. No es pot començar l’excavació d’un grup de dames si totes les dames del grup anterior no estan reblertes de formigó, i en condicions de suportar les empentes del terreny. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT















K225 - REBLERT, ESTESA I PICONATGE DE TERRES I GRANULATS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC K2255H9Z. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Operacions d’estesa de terres o granulats, i compactació si es el cas, per a reblert de rases, forats

d’excavacions o esplanades que han d’augmentar la seva cota d’acabat, i operacions de correcció de la

superfície del fons d’una excavació, prèviament al seu reblert.


- Terraplenat i piconatge amb terres adequades d’esplanades

- Terraplenat i piconatge en rases i pous, amb terres adequades

- Reblert de rases amb canonades o instal·lacions amb sorra natural o sorra de reciclatge de residus de la


residus

- Reblert de rases i pous per a drenatges, amb graves naturals o graves de reciclatge de residus de la


residus


Terraplenat i piconatge de terres o reblert de rases:



- Aportació del material si es tracta de graves, tot-u o granulats reciclats

- Reblert de les rases per tongades del gruix indicat

- Compactació de les terres o sorres

Reblert o estesa amb graves per a drenatges:


- Replanteig dels nivells

- Aportació del material


149

- Reblert i estesa per tongades succesives

TERRAPLENAT I PICONATGE O REBLERT DE RASES:

Conjunt d'operacions d'estesa i compactació de terres adequades o sorres, per a aconseguir una plataforma

amb terres superposades, o el reblert d’una rasa.

El material s'ha d'estendre per tongades successives sensiblement paral·leles a la rasant final.

El gruix de la tongada ha de ser uniforme i ha de permetre la compactació prevista d'acord amb els mitjans

que s'utilitzin.

El material que s’utilitzi ha de complir les especificacions fixades en el plec de condicions

corresponent.



REBLERT O ESTESA DE GRAVES PER A DRENATGE:

Estesa de graves per tongades de gruix uniforme i sensiblement paral·leles a la rasant final.

Les graves han de ser netes, sense argila, margues ni altres materials estranys.

Les tongades han de quedar compactades adequadament. El grau de compactació ha de ser superior al dels

terrenys adjacents al seu mateix nivell.

La composició granulomètrica de la grava ha de complir les condicions de filtratge fixades per la DF

d'acord amb el terreny adjacent i el sistema previst d'evacuació d'aigua. Com a condicions generals ha de

complir:

- Mida del granulat: <= 76 mm

- Percentatge que passa pel tamís 0,080 (UNE 7-050): <= 5% 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

TERRAPLENAT, REBLERT O ESTESA:

S'han de suspendre els treballs en cas de pluja o quan la temperatura ambient sigui inferior a:

- 0°C en reblert o estesa de grava

- 2°C en terraplenat amb terres adequades

S'han de mantenir els pendents i els dispositius de drenatge necessaris per a evitar entollaments.

A les vores amb estructures de contenció la compactació s'ha de fer amb piconadora manual (picadora de

granota).

No s'ha de treballar simultàniament en capes superposades.

Després de pluges no s'ha d'estendre una altre tongada fins que l'última no s'hagi eixugat.

S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

TERRAPLENAT, REBLERT O ESTESA:


La partida d’obra inclou el subministrament i aportació del material en cas de graves, tot-u o material

provinent del reciclatge de residus de la construcció, i no està inclòs en cas de que es tracti de terres. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI


Documento Básico de Seguridad estructural de cimientos DB-SE-C. K4 - ESTRUCTURES K45 - ESTRUCTURES DE FORMIGÓ K45A - FORMIGONAT DE SOSTRES NERVATS UNIDIRECCIONALS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC K45A18J3. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES




150



S'han considerat els elements a formigonar següents:

- Sostres nervats unidireccionals














ni d'altres.




elements adherits.









36831.



- Horitzontalitat: ± 5 mm/m, <= 15 mm

FORMIGONAMENT D'ESTRUCTURES:

Nivell cara inferior de peces (abans de retirar puntals): ± 20 mm

Secció transversal (D: dimensió considerada):

- D <= 30 cm: + 10 mm, - 8 mm

- 30 cm < D <= 100 cm: + 12 mm, - 10 mm

- 100 cm < D: + 24 mm, - 20 mm

Desviació de la cara encofrada respecte el pla teòric:

- Arestes exteriors pilars vistos i junts en formigó vist: ± 6 mm/3 m

- Resta d'elements : ± 10 mm

Les toleràncies han de complir l'especificat en l'article 5.3 de l'annex 10 de la norma EHE.

SOSTRES NERVATS UNIDIRECCIONALS:

Gruix de la capa de compressió:

- Sobre peces d’entrebigat ceràmiques o de morter de ciment: 40 mm

- Sobre peces d’entrebigat de poliestiré: 50 mm

- Sobre peces d’entrebigat si l’acceleració sísmica>=0.16g: 50 mm

Toleràncies d'execució: - Planor mesurada amb regla de 3 m abans de retirar els puntals: - Acabat reglejat mecànica ± 12 mm/3 m - Acabat mestrejat amb regla ± 8 mm/3 m - Acabat llis ± 5 mm/3 m - Acabat mol llis ± 3 mm/3 m

- Gruix de la capa de compressió: + 10 mm, - 6 mm


151

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

FORMIGONAMENT:


afectada.








formigó.





formigonament.



















paraments.








l'element.

SOSTRES D'ELEMENTS RESISTENTS INDUSTRIALITZATS:

Les peces entre bigues o nervis, han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del

formigó.

Les superfícies de peces de formigó prefabricades han d’estar ben humitejades en el moment del formigonat

En cas d’emprar-se peces ceràmiques s’ha de regar generosament.

L'estesa del formigó ha d'iniciar-se als extrems i avançar amb tota l'alçària de l'element.

El formigonament dels nervis i de la capa de compressió dels sostres s'ha de realitzar simultàniament.

S'ha de fer des d'una alçària inferior a 1 m i en el sentit dels nervis, sense que es produeixin

disgregacions. S'ha d'evitar la desorganització de les armadures, de les malles i d'altres elements del

sostre.

En el formigonat de lloses alveolars s’ha de compactar el formigó de junts amb un vibrador que pugui

penetrar en l’ample d’aquests


152


FORMIGONAMENT:




(EHE). K4B - ARMADURES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC K4B9M6GG. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES




S'han considerat les armadures pels elements estructurals següents:

- Pilars

- Murs estructurals

- Bigues

- Llindes

- Cèrcols

- Estreps

- Lloses i bancades

- Sostres

- Membranes i voltes

- Armadures de reforç - Ancoratge de barres corrugades en elements de formigó existents

- Armadura per a reforç de llosana de balcó d’estructura de perfils d'acer, una vegada nets aquests,

col·locant un cèrcol perimetral connectat als perfils del balcó amb grapes en forma d'U









- Subjecció de l'armadura a l'encofrat Per armadures ancorades a elements de formigó existents inclou també: - Perforació del formigó - Neteja del forat - Injecció de l’adhesiu al forat - Immobilització de l’armadura durant el procés d’assecat de l’adhesiu



a la DT.



perjudicials.



153
















l’encofrat.









mateixa norma.







36831.

BARRES CORRUGADES:












màxim, >= 20 mm





màxim


barra solapada de diàmetre major)



154

Llargària de la solapa en malles acoblades: a x Lb neta:

- Ha de complir, com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm

Llargària de la solapa en malles superposades:

- Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) > 10 D: 1,7 Lb

- Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) <= 10 D: 2,4 Lb

- Ha de complir com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm BARRES ANCORADES A ELEMENTS DE FORMIGÓ EXISTENTS: La llargària de la barra ancorada al formigó existent, i de la part lliure, han de ser les indicades a la DT, o en el seu defecte, superiors a la llargària neta d’ancoratge determinada segons l’article 66.5 de la EHE. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ



d'un mandrí.





operaris qualificats d'acord amb la normativa vigent. BARRES ANCORADES A ELEMENTS DE FORMIGÓ EXISTENTS: El formigó on s’ha de fer l’ancoratge ha de tenir una edat superior a quatre setmanes. La perforació ha de ser recta i de secció circular. El diàmetre de la perforació ha de ser 4 mm més gran que el de la barra que s’ha d’ancorar i 500 mm més llarg a la llargària neta d’ancoratge de la mateixa. La perforació s’ha de buidar de pols abans de col·locar l’adhesiu. L’adhesiu s’ha de preparar seguint les tècniques del fabricant, i s’ha d’utilitzar dins del temps màxim fixat per aquest. La temperatura del formigó a l’hora d’introduir l’adhesiu ha d’estar compresa entre 5º i 40 º C. Al omplir la perforació amb l’adhesiu cal evitar que resti aire oclús. Cal recollir les restes d’adhesiu que surtin quan s’introdueixi la barra a la perforació. Una vegada introduïda la barra fins a la seva posició definitiva, no es pot rectificar la seva posició. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

BARRES CORRUGADES:






del rendiment (1,05 kg de barra d’acer per kg de barra ferrallada, dins de l’element compost)



Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls i empalmaments. BARRES ANCORADES A ELEMENTS DE FORMIGÓ EXISTENTS: Unitat de barra ancorada, executada d’acord amb les especificacions de la DT. ARMADURES PER A REPARACIÓ DE LLOSANA:

m de llargària de cèrcol realment executat, d'acord amb la DT.

Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

NORMATIVA GENERAL:




(EHE). K4G - ESTRUCTURES DE MAÇONERIA K4G2 - PARETS DE MAÇONERIA


155

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC K4G211B9. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Formació de paret amb pedra.

S'han considerat els tipus de pedra següents:

- Carejada

- Adobada

- Sense acabat

- Carreu

S'han considerat les formes de col·locació següents:

- En sec

- Amb morter


- Replanteig

- Col·locació de les mires en les cantonades i estesa del fil entre mires

- Neteja i preparació del llit d'assentament

- Col·locació de les pedres

- Repàs dels junts, en el seu cas, i neteja del parament


La paret ha d'estar aplomada.

Ha de ser estable i resistent.

No hi ha d'haver fissures.

La paret ha d'estar travada en els acords amb altres parets.

Les obertures han de portar una llinda resistent.

Els sostres han d'enllaçar amb els murs mitjançant cadenes de formigó armat.

El color de la paret ha de tenir una tonalitat uniforme.

No han de coincidir més de tres pedres diferents en un vèrtex.

Els recolzaments puntuals d'elements estructurals han d'estar fets amb una sabata prou resistent i rígida

per distribuir uniformement les càrregues.

Ha d’haver-hi els junts de dilatació necessaris per tal de permetre els moviments de l’element sense que

aquest quedi afectat en les seves prestacions. La forma, disposició i dimensions dels junts han de complir

l’especificat a la DT.

Gruix dels junts: <= 3 cm

Distància entre junts de dilatació: <= 20 m

Cavalcament del sostre a la paret: >= 2/3 gruix paret


- Aplomat en una planta: ± 20 mm

- Aplomat total: ± 50 mm

- Axialitat: ± 20 mm - Gruix: ± 25 mm

PEDRES COL·LOCADES AMB MORTER:

En l’execució de l’element s’han de complir les prescripcions establertes en l’article 3 de la norma DB-

SE-F, en especial les que fan referència a la durabilitat dels component: peces, morters i armadures, en

el seu cas, en funció de les classes d’exposició.


Les cantonades, brancals i traves han d'estar fetes amb carreus travats en les dues direccions

alternativament.

Gruix dels junts:

- Morter ordinari o lleuger (UNE-EN 998-2): 8-15 mm

- Morter de junt prim (UNE-EN 998-2): 1- 3 mm

PARET DE PEDRA CAREJADA:

Les pedres han de tenir les cares i les arestes vistes tallades. Les cares vistes han de ser poligonals.

Els junts cal que quedin enrasats, si la DF no fixa cap altra condició. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


156


Amb vent superior a 50 km/h s'han de suspendre els treballs i s'han d'assegurar les parts que s'han fet.

S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C i s'ha de protegir

l'obra que s'executa de l'acció de les pluges.

L'obra s'ha d'aixecar, si és possible, per filades senceres.

La paret s'ha d'aixecar en tot el seu gruix alhora.

Si l’obra s’ha d’aixecar en èpoques diferents, la travada s’ha de fer deixant la part executada,

esglaonada, sempre que sigui possible, si no és així, s’ha de fer deixant alternativament, filades

entrants i sortints.

Si les pedres no tenen la fondària de la paret, aquesta s'ha de travar com a mínim amb un 30% de les

pedres, col·locant-les de través. Cal estintolar provisionalment els elements que queden temporalment inestables, sotmesos a les accions del vent, de l’execució de l’obra o d’altres.

PEDRES COL·LOCADES EN SEC:

Les pedres s'han d'assentar sobre superfícies horitzontals, sense morter. S'admet la col·locació de

falques de pedra a la part interior de la paret i l'utilització de fang.

PEDRES COL·LOCADES AMB MORTER:

Les peces per col·locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin ni cedeixin aigua al

morter.

Les peces s’han de col.locar refregant-les sobre un llit de morter, sempre que ho permeti la dimensió de

la peça, fins que el morter sobresurti per els junts horitzontal i vertical.

No es poden moure les peces una vegada col·locades. Per corregir la posició s'ha de treure la peça i el

morter i tornar-la a col·locar.

Cal protegir l’obra executada de les accions físiques o climàtiques fins que hagi assolit la resistència

suficient.

Quan s’interromp l’execució, cal protegir el coronament dels murs per tal d’evitar l’acció de l’aigua de

pluja sobre els materials. Durant l’adormiment s’ha de mantenir l’humitat de l’element, principalment en condicions climàtiques desfavorables (temperatura alta, vent fort, etc.). 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT

Amb deducció del volum corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents:

- Obertures <= 2,00 m2: No es dedueixen

- Obertures > 2,00 m2 i <= 4,00 m2: Es dedueixen el 50%

- Obertures > 4,00 m2: Es dedueixen el 100%

Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l’amidament inclou la feina de fer els

retorns, com brancals. En cas de deduir-se el 100% del forat cal amidar també aquests paraments.

Aquests criteris inclouen la col·locació dels elements que configuren l'obertura, com és ara bastiments,

excepte en el cas de forats de més de 4,00 m2 en què aquesta col·locació es compta a part.

Inclouen l'execució de tots els treballs necessaris per a resoldre l'obertura, pel què fa a brancals i

ampit, i s'utilitzaran, si cal, materials diferents dels que normalment conformen la unitat. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI


Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F. K4L - ELEMENTS RESISTENTS INDUSTRIALITZATS PER A FORMACIÓ DE SOSTRES K4LF - BIGUETES DE FORMIGÓ PRETESAT I REVOLTONS PER A SOSTRES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC K4LF9475. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Subministrament i col·locació de l'element resistent (bigueta o semibigueta) i dels revoltons per a la

formació de sostres unidireccionals.


157


- Biguetes de formigó precomprimit

- Semibiguetes (de formigó armat o pretesat amb o sense sola ceràmica)


- Confecció dels plànols de muntatge del sostre

- Preparació del perímetre de recolzament de les semibiguetes, neteja i anivellament

- Col·locació dels suports provisionals del sostre

- Replanteig i col·locació de les semibiguetes

- Col·locació dels revoltons

Per acabar el sostre s'han de col·locar les armadures complementaries als nervis, negatius i tallants, la

malla de repartiment de la capa de compressió, i posteriorment s'han de formigonar, els nervis, els

massissats i la capa de compressió, d'acord amb les corresponents partides d'obra.


La disposició dels nervis, la separació entre eixos i les zones sense revoltons per a massissar, han de

ser els indicats a la DT amb les modificacions acceptades per la DF.

Les biguetes han d'estar col·locades a nivell sobre els elements de suport del sostre.

El sostre, un cop formigonat, ha de ser monolític per a garantir la rigidesa en el seu pla, i ha d'estar

sòlidament unit als elements de suport on s'han d'ancorar les armadures superiors, les inferiors i les de

repartiment.

Els enllaços de les biguetes o semibiguetes amb els suports poden ser:

- Per penetració de la bigueta al suport

- Per perllongació de l'armadura inferior de la bigueta dins del suport

- Per cavalcament armadura adossada a bigueta que penetri al suport

Enllaç per penetració:

- Les biguetes s'han de recolzar en els elements de suport de manera que això no faci disminuir la secció

dels mateixos.

- La llargària de penetració de la bigueta ha de ser la determinada pel càlcul, segons l'apartat 21.2 de

la EFHE, i que ha d'estar indicada als plànols de muntatge.

Enllaç per perllongació:

- La llargària de penetració de l'armadura inferior de la bigueta ha de ser la determinada pel càlcul,

segons l'apartat 21.2 de la EFHE, i que ha d'estar indicada al plànols de muntatge.

- Si la bigueta te armadura transversal, en estrep o gelosia, aquesta ha d'arribar com a mínim fins la

cara del recolzament directe, o fins l'estrep de la biga plana, si el recolzament es indirecte.

Enllaç per cavalcament:

- La llargària del cavalcament de l'armadura amb la bigueta ha de ser la llargària equivalent a la

llargària d'ancoratge, i la llargària de penetració al suport ha de ser la determinada pel càlcul, segons

l'apartat 21.2 de la EFHE, i que ha d'estar indicada als plànols de muntatge.

A la trobada del sostre amb tots els suports, s'han d'eliminar els revoltons, deixant un espai per a

massissar de formigó.

La llargària mínima del massissat, per a qualsevol tipus de recolzament, ha de ser de 10 cm.

En els recolzaments indirectes per cavalcament, les longituds d’aquest s’han de definir per càlcul d’acord

amb l’apartat 21.2 de l’EFHE

Si l'element de suport és d'acer laminat, s'han de col·locar els connectors necessaris per a garantir la

unió entre aquest i la bigueta.

Si el sostre te mes d'un tram i els nervis s'han calculat amb continuïtat, les biguetes s'han de disposar

enfrontades.

Si els trams tenen els nervis en direccions enfrontades, s'ha de massissar l'espai entre les dues primeres

biguetes paral·leles a la trobada entre trams, per absorbir l'esforç de compressió de la part inferior del

sostre.

Als extrems de les biguetes s'haurà de col·locar una armadura superior, per absorbir el moment negatiu,

d'almenys una barra per nervi, i de llargària i diàmetre indicats als plànols de muntatge del sostre, i

que haurà de complir les especificacions de la seva partida d'obra.


- Separació entre eixos: ± 5 mm

- Desviació eixos nervis enfrontats: < distància entre testes biguetes, < 5 cm en voladissos

BIGUETES O SEMIBIGUETES PRETENSADES:


158

Fissuració màxima en funció de l'exposició ambiental definida a la taula 8.2.2 de la EHE:

- En classe d'exposició I: <= 0,2 mm

- En classe d'exposició IIa, IIb, H: <= 0,2 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

Per a començar el muntatge del sostre la DF. ha de signar o conformar els plànols d’execució del sostre.

Si els plànols son realitzats pel Projectista o per la Direcció Facultativa, com a projectista, han de

portar la signatura d’aquest. Si l’autor del projecte del sostre no es cap dels anteriors (consultor,

prefabricador, etc.) els plànols han de portar la signatura de la persona física que els ha fet a mes del

vist i plau de la DF.

La separació màxima entre sotaponts s’ha de determinar per càlcul d’acord amb l’apartat 16.1 de l’EFHE

Les biguetes i els revoltons s'han de col·locar de manera que no rebin cops que els puguin fer malbé.

La separació entre les biguetes s'ha de regular tot presentant revoltons als extrems.

Els revoltons s'han de col·locar a tocar i han de recolzar sobre l'ala inferior de la bigueta.

La superfície de contacte entre la bigueta i el formigó abocat a l'obra, ha de ser neta i sense cossos

estranys per tal d'assegurar l'adherència.

L'estintolament del sostre s'ha de fer d'acord amb les indicacions dels plànols de muntatge.

Els puntals s'han de recolzar sobre taulons si estan directament en contacte amb el terreny. Han d'estar

prou travats per a suportar les empentes horitzontals del muntatge.


En sostres de biguetes armades s’han de col·locar els apuntalats anivellats amb els recolzaments i sobre

aquests s’han de col·locar les biguetes

En sostres de biguetes pretensades s’han de col·locar les biguetes i s’han d’ajustar tot seguit els

apuntalats


Les superfícies de peces de formigó prefabricades han d’estar ben humitejades en el moment del formigonat 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT, entre cares dels elements de recolzament,

amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents:

- Obertures d'1 m2, com a màxim: No es dedueixen

- Obertures de més d'1 m2: Es dedueixen el 100%

Aquest criteri inclou les pèrdues i els increments de material corresponents a retalls. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI


de Forjados unidireccionales de Hormigón Estructural realizados con elementos prefabricados (EFHE)


(EHE). K5 - COBERTES K5Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A COBERTES K5ZE - RÀFECS I VORES LLIURES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC K5ZEF32K. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Formació d'elements per a prolongar el vol de la coberta respecte del pla del parament i expulsar l'aigua

lluny d'aquest.


- Vora lliure d’una o dues peces de planxa col·locada amb fixacions mecàniques

- Ràfec de planxa col·locat amb fixacions mecàniques

- Vora lliure de peça de teula de morter de ciment col·locada amb morter

- Vora lliure amb peces de rajola ceràmica fina amb trencaaigües, col·locada amb morter


159

- Ràfec de pissarra, col·locada amb fixacions mecàniques

- Ràfec de tres fulls de maó ceràmic manual, decalats 10 cm, col·locats amb morter

- Protecció de cornisa amb planxa col·locada amb fixacions mecàniques sobre platina d'acer galvanitzat


Element de planxa:

- Replanteig de l'element

- Col·locació de les làmines metàl·liques mitjançant fixacions mecàniques

- Execució dels junts entre làmines

Vora lliure amb peces de rajola ceràmica amb trencaaigües col·locada amb morter:

- Neteja i preparació de la superfície de suport

- Replanteig de les peces

- Col·locació de les peces fixades amb morter sobre el suport

- Rejuntat dels junts

- Neteja del parament

Ràfec de pissarra, col·locada amb fixacions mecàniques:


- Col·locació de les lloses per filades

Ràfec de maó ceràmic:

- Replanteig de l'especejament

- Col·locació de les peces dels diferents gruixos fixades amb morter

- Neteja de l'element

Protecció de cornisa amb planxa:

- Neteja i preparació del suport


- Col·locació de la platina d'acer fixada al suport

- Col·locació de la làmina fixada a la platina

- Execució dels junts entre làmines


El conjunt de l'element col·locat ha de ser estanc.

Les peces han de quedar sòlidament fixades al suport.

Volada de les peces del ràfec: >= 5 cm; < mitja peça

Volada de les peces de la vora lliure: >= 5 cm

ELEMENT DE PLANXA:

Els junts entre les peces, s'han de fer per cavalcament. En els cavalcaments els orificis de fixació han

de permetre els moviments de dilatació.

Les fixacions han de ser de metall compatible amb el de la planxa, en el cas de planxes de coure han de

ser claus de coure o visos de bronze o aliatge de coure

La subjecció de les planxes he d’estar feta amb grapes d’ancoratge, amb la vora de la planxa doblegada

encaixada en les patilles de la grapa. Les grapes han de ser de metall compatible amb el de la planxa.

Les fixacions han de quedar lleugerament inclinades, els caps no han de formar arestes vives que puguin

fer malbé el metall.

Les grapes d’ancoratge han d’estar fixades als llistons o al tauler de fusta mitjançant fixacions

mecàniques.

Els claus han de ser de secció circular o quadrada, cap gros, pla i dentats, no es poden utilitzar claus

llisos.

L’extrem de la patilla de la grapa d’ancoratge, oposat al de l’unió amb la planxa, ha de quedar doblegat i

cobrir els caps de les fixacions per tal d’evitar que facin malbé la planxa.

Les fixacions han de quedar separades dels extrems de la planxa, per tal de no impedir els moviments de

dilatació del metall. La unió de planxes s’ha de fer, sempre que sigui posible per unió engrapada, per tal de permetre el lliure moviment de les planxes.

El sentit del cavalcament ha de protegir l'element dels vents dominants i del recorregut de l'aigua.

La vora lliure ha de quedar fixada mitjançant claus clavats en un dels seus extrems, per l'altre les peces

han de quedar fixades entre elles.

Els extrems de dues planxes contigües es pleguen i les dues planxes s'enganxen entre si. Els extrems han

de quedar doblegats en angle recte.

L'extrem de la planxa inferior del faldó ha de quedar engrapat amb les grapes d'ancoratge del ràfec.


160

En la base de la unió ha de quedar una separació de 2-3 mm entre els extrems de la planxa, per tal

d'absorbir els moviments.

En l'element de planxa de plom, els junts entre les peces s'han de soldar amb estany. Les vores del junt

de dilatació s'han de fer doblegades i encaixades.

El tapajunts ha de quedar col·locat sobre el llistó i cavalcar sobre els extrems laterals de la planxa.

Els tapajunts han de quedar fixats al llistó amb dos claus amb volandera de plom. Ha de quedar fixat en el

cavalcament entre peces.

Els trams de tapajunts han de cobrir completament la unió entre dues planxes. Ha de quedar engrapat amb

els extrems laterals de dues planxes contigues, juntament amb les grapes d’ancoratge.

Distància entre junts de dilatació: <= 600 cm

Distància entre els junts consecutius (planxa de plom): <= 150 cm

Junts transversals: Llargària del cavalcaments per a fer el plec: - Plec planxa superior: >= 35 mm - Plec planxa inferior: >= 70+15 mm

Plec planxa lateral: >= 35 mm

Doblec de la vora de la grapa d’ancoratge sobre la xapa: >= 15 mm

Cavalcament entre peces del tapajunts: >= 50 mm

Llargària dels trams del tapajunts: <= 2 m

Separació de les fixacions dels extrems de la planxa: >= 20 mm

Separació de les patilles d’ancoratge als extrems: >= 10 cm

Grapes d'ancoratge: - Nombre de grapes: 2 grapes/planxa - Nombre de fixacions: 2-3

Distància entre els punts de fixació:

- Planxa de zinc, coure o alumini : <= 50 cm

- Planxa de plom: <= 10 cm

Cavalcaments:

- Planxa de plom: >= 2,5 cm


- Alineacions: ± 5 mm/m, ± 20 mm/total

VORA LLIURE AMB PECES DE RAJOLA CERÁMICA AMB TRENCAAIGÜES:

A l'element acabat no hi ha d'haver peces esquerdades, trencades, escantonades ni tacades.

Ha de tenir el color i la textura uniformes.

Les peces han de quedar ben adherides al suport i han de formar una superfície plana, amb la inclinació

adequada.

Els junts entre les peces han d'estar reblerts.

Els trencaaïgues han de sobresortir respecte a l'acabat de la paret.

Sortint del trencaaigües: >= 3 cm


- Horitzontalitat: ± 2 mm/m

RÀFEC AMB LLOSES DE PISSARRA:

Totes les lloses han d'anar clavades al suport per dues puntes.

En el ràfec, la pissarra a sobre del doblat s'ha de col·locar amb ganxos encara que vagi clavada.

Les peces han d'anar col·locades a trencajunt en la direcció del pendent i alineades en l'altra direcció.

Distància entre la fixació i l'extrem superior: >= 9 cm

Distància entre la fixació i els extrems laterals: >= 5 cm

Cavalcaments: >= 10 cm


- Volada del ràfec: ± 10 mm

- Horitzontalitat: ± 10 mm/m, ± 50 mm/total

RÀFEC AMB TRES FULLS DE MAÓ CERÀMIC COL·LOCAT AMB MORTER Les peces han de quedar col·locades deixant junts entre elles. Els diferents gruixos de maó han d’anar col·locats a trencajunt.

Els junts han de ser plens i sense rebaves.

S'han de respectar els junts estructurals.

Separació entre peces: 0,2 - 0,5 cm


- Alineació de les filades: <= 5 mm/2 m


161

PROTECCIÓ DE CORNISA AMB PLANXA:

La platina d'acer ha d'estar sòlidament fixada al suport.

La planxa metàl·lica ha de cobrir completament la platina i en el seu remat ha de volar formant un

trencaaigües.

La planxa metàl·lica ha de quedar sòlidament fixada a la platina d'acer. 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


No s'ha de treballar amb pluja intensa, neu o vent superior a 50 km/h. En aquests supòsits, s'ha

d'assegurar l'estabilitat de l'equip.

Si l'alçada de caiguda es superior a 2 m s'ha de treballar amb cinturó de seguretat.

ELEMENT DE PLANXA:

La col·locació dels trams s'ha de començar pel punt més baix.

S'ha d'evitar el contacte directe de la planxa de zinc o plom amb el guix, els morters de ciment pòrtland

frescos i les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.).

En el cas del zinc, a més, cal evitar el contacte amb la calç, l'acer no galvanitzat i el coure sense

estanyar.

S'ha d'evitar el contacte directe de l'acer galvanitzat amb el guix, els ciments pòrtland frescos, la

calç, les fustes dures (roure, castanyer, teca, etc.) i l'acer sense protecció contra la corrosió.

ELEMENTS COL·LOCATS AMB MORTER:

S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C.

El morter ha de formar una mescla homogènia que s'ha d'utilitzar abans d'iniciar l'adormiment.

S'ha d'aplicar sobre superfícies netes.

El suport i les peces per col·locar que han d'estar en contacte amb el morter, han de tenir la humitat

necessària per tal de que no absorbeixin l'aigua del morter.

VORA LLIURE AMB PECES DE RAJOLA CERÁMICA AMB TRENCAAIGÜES:

Cal barrejar les peces de caixes diferents per tal d'evitar diferències de tonalitat. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



Documento Básico de Salubridad DB-HS. K8 - REVESTIMENTS K81 - ARREBOSSATS, ENGUIXATS I ELEMENTS DE GUIX K811 - ARREBOSSATS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC K81136KZ,K81125K3,K81121K4. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Arrebossats realitzats amb morter de ciment, morter de calç, morter mixt o morter porós drenant, aplicats

en paraments horitzontals o verticals, interiors o exteriors i formació d'arestes amb morter de ciment

mixt o pasta de ciment ràpid.


- Arrebossat esquerdejat

- Arrebossat a bona vista

- Arrebossat reglejat


Arrebossat esquerdejat:


- Aplicació del revestiment

- Cura del morter


162

Arrebossat a bona vista o arrebossat reglejat:


- Execució de les mestres

- Aplicació del revestiment

- Acabat de la superfície

- Cura del morter

- Repassos i neteja final

ARREBOSSAT:

Ha de quedar ben adherit al suport.

S'han de respectar els junts estructurals.

Quan l'acabat és deixat de regle, esquitxat o remolinat sense lliscar, a l'arrebossat acabat no hi ha

d'haver esquerdes i ha de tenir una textura uniforme.

Quan l'acabat és remolinat i lliscat, a l'arrebossat acabat no hi ha d'haver pols, ni fissures, forats o

d'altres defectes.

Gruix de la capa:

- Arrebossat esquerdejat: <= 1,8 cm

- Arrebossat reglejat o a bona vista: 1,1 cm - Arrebossat amb morter porós drenant: 2 a 4 cm

Arrebossat reglejat:

- Distància entre mestres: <= 150 cm

Toleràncies d'execució per l'arrebossat:

- Planor:

- Acabat esquerdejat: ± 10 mm

- Acabat a bona vista: ± 5 mm

- Acabat reglejat: ± 3 mm

- Aplomat (parament vertical):

- Acabat a bona vista: ± 10 mm/planta

- Acabat reglejat: ± 5 mm/planta

- Nivell (parament horitzontal):

- Acabat a bona vista: ± 10 mm/planta

- Acabat reglejat: ± 5 mm/planta

Toleràncies quan l'arrebossat és a bona vista o reglejat:

- Gruix de l'arrebossat: ± 2 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


S'han d'aturar els treballs quan la temperatura sobrepassi els límits de 5°C i 35°C, la velocitat del vent

sigui superior a 50 km/h o plogui. Si, un cop executat el treball, es donen aquestes condicions, s'ha de

revisar la feina feta i s'han de refer les parts afectades.

Per a iniciar-ne l'execució en els paraments interiors cal que la coberta s'hagi acabat, per als paraments

situats a l'exterior cal, a més, que funcioni l'evacuació d'aigües.

S'han d'evitar cops i vibracions que puguin afectar el material durant l'adormiment.

ARREBOSSAT:

S'han de col·locar tots els elements que hagin d'anar fixats als paraments i no dificultin l'execució del

revestiment.

Els paraments d'aplicació han d'estar sanejats, nets i humits. Si cal, es poden repicar abans.

Quan l'arrebossat és esquerdejat, s'ha d'aplicar llançant amb força el morter contra els paraments.

Quan l'arrebossat és a bona vista, s'han de fer mestres amb el mateix morter a les cantonades i als

racons.

Quan l'arrebossat és reglejat, s'han de fer mestres amb el mateix morter, als paraments, cantonades,

racons i voltants d'obertures. Les arestes i les mestres han d'estar ben aplomades.

Quan l'arrebossat és esquitxat, s'ha d'aplicar en dues capes: la primera prement amb força sobre els

paraments i la segona esquitxada sobre l'anterior.

Quan l'acabat és deixat de regle o remolinat, s'ha d'aplicar prement amb força sobre els paraments.

El lliscat s'ha d'aplicar quan encara estigui humida la capa d'arrebossat.

Durant l'adormiment s'ha d'humitejar la superfície del morter.


163

Per a fer assecatges artificials es requereix l'autorització explícita de la DF.

No s'han de fixar elements sobre l'arrebossat fins que hagin passat set dies, com a mínim, o s'hagi

adormit. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

ARREBOSSAT:


Amb deducció de la superfície corresponent a obertures d'acord amb els criteris següents:

En paraments verticals:

- Obertures <= 2,00: No es dedueixen

- Obertures > 2,00 m2 i <= 4,00 m2: Es dedueix el 50%

- Obertures > 4,00 m2: Es dedueix el 100%

En paraments horitzontals:

- Obertures <= 1,00 m2: No es dedueixen

- Obertures > 1,00 m2: Es dedueix el 100%

Als forats que no es dedueixin, o que es dedueixin parcialment, l’amidament inclou la feina de fer els

retorns, com ara brancals, llindes, etc. En cas de deduir-se el 100% del forat cal amidar també aquests

paraments.

Aquests criteris inclouen la neteja dels elements que configuren les obertures, com és ara bastiments que

s'hagin embrutat. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI


K89 - PINTATS 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC K89BAU05,K898U005,K89BBBH0. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Preparació i aplicació d'un recobriment de pintura sobre superfícies de materials diversos mitjançant

diferents capes aplicades en obra.

S’han considerat els tipus de superficies següents:

- Superfícies de fusta

- Superfícies metàl·liques (acer, acer galvanitzat, coure)

- Superfícies de ciment, formigó o guix


- Estructures

- Paraments

- Elements de tancament practicables (portes, finestres, balconeres)

- Elements de protecció (baranes o reixes)

- Elements de calefacció

- Tubs

- Fregat d’òxid, neteja i repintat de reixa o barana


- Preparació de la superfície a pintar, fregat de l’òxid i neteja prèvia si és el cas, amb aplicació de

les capes d'emprimació, de protecció o de fons, necessàries i del tipus adequat segons la composició de la

pintura d'acabat

- Aplicació successiva, amb els intervals d’assecat, de les capes de pintura d'acabat


En el revestiment no hi ha d'haver fissures, bosses ni d'altres defectes.

Ha de tenir el color, la brillantor i la textura uniformes.

A les finestres, balconeres i portes, s'admet que s'hagin protegit totes les cares però que només s'hagin

pintat les visibles.


164

PINTAT A L'ESMALT:

Gruix de la pel·lícula seca del revestiment: >= 125 micres 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


S'han d'aturar els treballs si es donen les condicions següents:

- Temperatures inferiors a 5°C o superiors a 30°C

- Humitat relativa de l'aire > 60%

- En exteriors: Velocitat del vent > 50 km/h, Pluja

Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'ha de revisar la feina feta 24 h abans i

s'han de refer les parts afectades.

Les superfícies d'aplicació han de ser netes i sense pols, taques ni greixos.

S'han de corregir i eliminar els possibles defectes del suport amb massilla, segons les instruccions del

fabricant.

No es pot pintar sobre suports molt freds ni sobreescalfats.

El sistema d'aplicació del producte s'ha d'escollir d'acord amb les instruccions del fabricant i


Quan el revestiment estigui format per mes d'una capa, la primera capa s'ha d'aplicar lleugerament

diluïda, segons les instruccions del fabricant.

S'han d'evitar els treballs que desprenguin pols o partícules prop de l'àrea a tractar, abans, durant i

després de l'aplicació.

No s'admet la utilització de procediments artificials d'assecatge.

SUPERFÍCIES DE FUSTA:

La fusta no ha d'haver estat atacada per fongs o insectes, ni ha de tenir d'altres defectes.

El contingut d'humitat de la fusta, mesurat en diferents punts i a una fondària mínima de 5 mm, ha de ser

inferior a un 15% per a coníferes o fustes toves i a un 12% per a frondoses o fustes dures.

S'han d'eliminar els nusos mal adherits i substituir-los per falques de fusta de les mateixes

característiques. Els nusos sans que tenen exsudació de resina s'han de tapar amb goma laca.

Abans de l'aplicació de la 1° capa s'han de corregir i eliminar els possibles defectes amb massilla,

segons les instruccions del fabricant; passar paper de vidre en la direcció de les vetes i eliminar la

pols.

SUPERFÍCIES METÀL·LIQUES (ACER, ACER GALVANITZAT, COURE):

Les superfícies d'aplicació han de ser netes i sense pols, taques, greixos ni òxid.

En superfícies d'acer, s'han d'eliminar les possibles incrustacions de ciment o de calç i s'ha de

desgreixar la superfície. Tot seguit s'han d'aplicar les dues capes d'emprimació antioxidant. La segona

s'ha de tenyir lleugerament amb pintura.

En el cas d’estructures d’acer s’han de tenir en compte les següents consideracions:

- Abans d’aplicar la capa d’emprimació les superfícies a pintar han d’estar preparades adequadament

d’acord amb les normes UNE-EN ISO 8504-1, UNE-EN ISO 8504-2 i UNE-EN ISO 8504-3.

- Si s’aplica més d’una capa s’ha d’utilitzar per a cadascuna un color diferent.

- Després de l’aplicació de la pintura les superfícies s’han de protegir de l’acumulació d’aigua durant un

cert temps.

SUPERFÍCIES DE CIMENT, FORMIGÓ O GUIX:

La superfície no ha de tenir fissures ni parts engrunades.

El suport ha d'estar suficientment sec i endurit per tal de garantir una bona adherència. Ha de tenir una

humitat inferior al 6% en pes.

S'han de neutralitzar els àlcalis, les eflorescències, les floridures i les sals.

Temps mínim d'assecatge de la superfície abans d'aplicar la pintura:

- Guix: 3 mesos (hivern); 1 mes (estiu)

- Ciment: 1 mes (hivern); 2 setmanes (estiu)

En superfícies de guix, s'ha de verificar l'adherència del lliscat de guix. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

PINTAT D'ESTRUCTURES, PARAMENTS DE FUSTA O D’ACER O PORTES ENROTLLABLES:

m2 de superfície realment pintada segons les especificacions de la DT.

Cal considerar el desenvolupament del perímetre.


165

PINTAT DE PARAMENTS DE CIMENT O GUIX, FINESTRES, BALCONERES, PORTES VIDRIERES, CEGUES O EXTENSIBLES:

m2 de superfície real amidada segons les especificacions de la DT.

Amb deducció de la superfície corresponent a obertures d’acord amb els criteris següents:

- Obertures <= 4 m2: No es dedueixen

- Obertures > 4 m: Es dedueix el 100%

Aquests criteris inclouen la superfície dels paraments laterals de l’obertura en una fondària de 30 cm,

com a màxim, excepte en el cas d’obertures de més de 4,00 m2, en que aquesta superfície s’ha d’amidar

expressament.

Inclouen igualment la neteja dels elements que configuren l’obertura, com ara bastiments que s’hagin

embrutat.

Deducció de la superfície corresponent a l'envidrament per a peces amb una superfície envidrada de:

- Més d'un 75% del total: Es dedueix el 50%

- Menys del 75% i més del 50% del total: Es dedueix el 25%

- Menys del 50% del total o amb barretes: No es dedueix

En les portes extensibles, la superfície s'ha d'incrementar el 50%

PINTAT D’ELEMENTS DE PROTECCIÓ O ELEMENTS DE CALEFACCIÓ:

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT. PINTAT DE TUBS O PINTAT O ENVERNISSAT DE PASSAMÀ:


PINTAT D’ESTRUCTURES D’ACER:


Documento Básico de Acero DB-SE-A

PER A LA RESTA D'ELEMENTS:


KA - TANCAMENTS I DIVISÒRIES PRACTICABLES KAD - TANCAMENTS PRACTICABLES DE PLANXA D'ACER 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC KADT1111. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES Porta metàl.lica col.locada, amb tots els mecanismes per a un funcionament correcte d'obertura i tancament, amb els tapajunts col·locats o trapa metàl.lica practicable, col.locada. S'han considerat els tipus següents: - Porta de planxa d'acer, col·locada sobre bastiment. - Trapa amb sòcol prefabricat col.locada amb fixacions mecàniques - Trapa amb bastiment de perfils laminats ancorada al formigó o col.locada amb fixacions mecàniques L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Porta: - Replanteig - Col·locació, aplomat i anivellat del bastiment, i segellat dels junts - Muntatge de les fulles mòbils - Eliminació dels rigiditzadors - Col·locació dels mecanismes i els tapajunts - Neteja de tots els elements Trapa: - Presentació i anivellat del bastiment en el forat fet prèviament - Fixació dels elements d'ancoratge del bastiment i col.locació dels elements de protecció i d'estanquitat de les fixacions - Fixació del sòcol prefabricat, en el seu cas - Protecció i impermeabilització del sòcol, en el seu cas - Fixació de la trapa al sòcol o al sostre CONDICIONS GENERALS: Ha d'obrir i tancar correctament. No ha de gravitar cap tipus de càrrega sobre el bastiment. Distància entre ancoratges galvanitzats: <= 60 cm Distància d'ancoratges galvanitzats als extrems: <= 30 cm Franquícia entre la fulla i el bastiment: <= 0,2 cm


166

PORTA METÀL·LICA: El bastiment ha d'estar ben aplomat, sense deformacions dels angles, al nivell i al pla previstos. Els ribets i els junts de materials tous han de ser nets i han de quedar lliures. D'acord amb l'envidrament que porti ha de complir els valors d'aillament tèrmic i acústic previstos. La porta, un cop incorporada a l’obra, ha de complir els requisits de resistència mecànica, seguretat d’ús i higiene i salut establerts a la norma UNE 85103. El bastiment ha d'estar travat a la paret per mitjà d'ancoratges galvanitzats. Franquícia entre la fulla i el paviment: >= 0,2 cm, <= 0,4 cm Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm - Nivell previst: ± 5 mm - Horitzontalitat: ± 1 mm - Aplomat: ± 2 mm/m TRAPA: Ha de quedar sòlidament fixada al suport. Ha de mantenir els valors de permeabilitat a l'aire, estanquitat a l'aigua i resistència al vent, en el cas que sigui col.locada a l’exterior. Ha de complir els valors d'aïllament tèrmic i acústic previstos. El sòcol de la trapa ha d'estar protegit fins a la pestanya superior amb una làmina impermeabilitzant autoprotegida, que ha de complir les especificacions del seu plec de condicions. La làmina impermeabilitzant ha de cavalcar >= 30 cm sobre la impermeabilització de la coberta. En la trapa col·locada amb fixacions, ha de cobrir els cargols de fixació. Fixacions entre la fulla i el bastiment: - Amplària de la trapa <= 120 cm: 2 - Amplària de la trapa entre 120 i 180 cm: 3 Toleràncies d'execució: - Pla previst del bastiment respecte a la paret: ± 2 mm TRAPA AMB SÒCOL PREFABRICAT: El sòcol de la trapa ha de quedar fixat mecànicament al suport. La distància entre les fixacions ha de ser <= 30 cm i sempre una a cada cantonada. Alçària del sòcol sobre la capa d'acabat de la coberta: >= 15 cm Toleràncies d'execució: - Nivells: ± 10 mm - Horitzontalitat: ± 3 mm/m 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: Per a la col·locació del bastiment s'han de preveure els gruixos dels acabats del parament o del suport al qual estigui subjecte. S'ha de col·locar amb l'ajut d'elements que garanteixin la protecció del bastiment contra els impactes durant tot el procés constructiu i d'altres que mantinguin l'escairat fins que quedi ben travat a l'obra. TRAPA: S'han d'aturar els treballs quan la velocitat del vent sigui superior a 50 km/h o plogui. Si un cop realitzats els treballs es donen aquestes condicions, s'han de revisar i assegurar les parts fetes. S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil·li entre els 5°C i els 40°C, sense pluja. Les peces que hagin d'estar en contacte amb morter s'han d'humitejar abans. En treure els elements de protecció, s'han de tapar els forats amb materials adequats (massilles, tacs, etc.). El bastiment s'ha de travar al parament a mesura que es va pujant aquest. La impermeabilització de la coberta s'ha de realitzar abans de col·locar l’element. El suport s'ha d'anivellar amb una recrescuda de morter. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat amidada segons les especificacions de la DT. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI PORTA METÀL·LICA: *UNE 85103:1991 EX Puertas y cancelas pivotantes abatibles. Definiciones, clasificación y características. TRAPA: No hi ha normativa de compliment obligatori. KB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ KB3 - REIXES 0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC KB32U010. 1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES


167

Reixa constituida per un conjunt de perfils que formen el bastidor i l’ampit de la reixa, col·locada en la

seva posició definitiva i ancorada amb morter de ciment o amb fixacions mecàniques.


- Replanteig

- Preparació de la base i formació dels caixetins d’ancoratge, en el seu cas

- Col·locació de la reixa i fixació dels ancoratges amb morter o fixacions mecàniques


La protecció instal·lada ha de reunir les mateixes condicions exigides a l'element simple.

Ha d'estar anivellada, ben aplomada i en la posició prevista en la DT.

L'alçària des del nivell del paviment fins el travesser superior, ha de ser l'especificada en el projecte

o la indicada per la DF.




- Aplomat: ± 5 mm/m

REIXA METÀL.LICA:

Els muntants han de ser verticals.

Ha d'estar subjectada sòlidament al suport amb ancoratges collats amb morter de ciment pòrtland o

fixacions mecàniques. Tant els ancoratges d’acer com les fixacions mecàniques han d’estar protegits contra

la corrosió.



- Separació entre muntants: ± 3 mm/2 m 2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ


No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior a 50 km/h.

Els ancoratges han de garantir la protecció contra empentes i cops durant tot el procés d’instal·lació i,

alhora, han de mantenir l'aplomat de l’element fins que quedi fixat definitivament al suport.

REIXA METÀL.LICA:

Han d'estar fets els forats als suports per ancorar els muntants abans de començar els treballs.

Els forats dels ancoratges estaran nets de pols o altres objectes que es puguin haver ficat des del moment

de la seva execució fins al moment de la col·locació dels ancoratges.

La DF ha d'aprovar el replanteig abans de fixar cap muntant.

Els ancoratges s'han de fer per mitjà de plaques, platines o angulars. L'elecció depèn del sistema i de la

distància que hi hagi entre l'eix de les pilastres i la vora dels elements resistents.

S'han de respectar els junts estructurals per mitjà de junts de dilatació de 40 mm d'amplària entre

elements.

ELEMENT COL·LOCAT AMB MORTER:

El material conglomerant o adhesiu amb que es realitzi l'ancoratge s'ha d'utilitzar abans de començar

l'adormiment.

Durant l'adormiment no s'han de produir moviments ni vibracions del element. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT



Pessonada, municipi de Conca de Dalt, Octubre de 2008 Artur Juanmartí Solé Arquitecte



6.- PRESSUPOST



6.1.- AMIDAMENTS

PROJECTE BÀSIC I D´EXECUCIÓ DE CONSTRUCCIÓ D´UNA ESCULLERA I REHABILITACIÓ DE LA FONT DE PESSONADA

Data: OCTUBRE DE 2008 Arxiu:ESCULLERA-FONTArquitecte: ARTUR JUANMARTÍ SOLÉPromotor: AJUNTAMENT DE CONCA DE DALT

AMIDAMENTS Pàg.: 1

PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADAOBRA 01ESCULLERACAPÍTOL 01ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRESSUBCAPÍTOL 01

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ

u Desmuntatge de la instal·lació de reg existent amb el dipòsit i la tuberia superficial per a un posterior muntatge de lainstal·lació a la mateixa i aplec de materials per a la seva reutilització i muntatge posterior.

1 K21QU20Z

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 Dipòsit existent 1,000 1,000

TOTAL AMIDAMENT 1,000

u Arrencada d'arbre existent, de qualsevol tipus, inclòs soca, i càrrega sobre camió2 G21R1002


C#*D#*E#*F#1 Emplaçament de l'escullera 2,000 2,000


m2 Esbrossada del terreny de més de 2 m, amb mitjans mecànics i càrrega mecànica sobre camió3 G22D3011


C#*D#*E#*F#1 Àmbit de l'escullera 250,000 250,000


m Tall amb serra de disc de paviment de mescles bituminoses o formigó, fins a una fondària de 20 cm4 G219Q105


C#*D#*E#*F#1 Tall inferior 10,000 10,000

C#*D#*E#*F#2 Tall molí 5,000 5,000

C#*D#*E#*F#3 Tall carrer pujada 4,000 4,000


m2 Demolició de paviment de formigó, de fins a 20 cm de gruix i més de 2 m d'amplària amb retroexcavadora amb martelltrencador i càrrega sobre camió

5 F2194AL5


C#*D#*E#*F#1 PAviment sobre l'escullera 205,000 205,000

P PERORIGEN(G1:G1,C2 )2 Altres 20,000 41,000


m3 Enderroc de mur de contenció de pedra, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió6 G2135123


C#*D#*E#*F#1 Moli - Figuera 18,000 1,000 0,600 10,800


Euro



AMIDAMENTS Pàg.: 2

m3 Excavació de fonaments sense rampa d'accés, fins a 4 m de fondària i més de 2 m d'amplària, en terreny de trànsit, ambmitjans mecànics, i càrrega sobre camió

7 G2223Q31


C#*D#*E#*F#1 Moli - Seccio 1 14,000 6,000 84,000

C#*D#*E#*F#2 Seccio 1 - Seccio 2 12,000 6,000 72,000

C#*D#*E#*F#3 Secció 2 - secció 3 12,000 6,000 72,000

C#*D#*E#*F#4 Secció 3 - secció 4 12,000 6,000 72,000


m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny de trànsit, amb mitjans mecànics8 F221C620


C#*D#*E#*F#1 PAviment sobre l'escullera 205,000 0,200 41,000



m3 Transport de terres dins de l'obra, carregat amb mitjans mecànics i temps d'espera per a la càrrega, amb dúmper9 F2411220


C#*D#*E#*F#1 Esbroçada 250,000 0,100 25,000

C#*D#*E#*F#2 Paviments de formigó 250,000 0,200 50,000

C#*D#*E#*F#3 Mur de contenció 11,000 11,000

C#*D#*E#*F#4 Excavació de lescollera 300,000 0,800 240,000

C#*D#*E#*F#5 Caixa de paviment 50,000 50,000

P PERORIGEN(G1:G5,C6 )6 Esponjament 20,000 75,200


m3 Transport de terres a monodipòsit o centre de reciclatge, carregat amb mitjans mecànics i temps d'espera per a la càrrega,amb camió de 7 t, amb un recorregut de més de 15 i fins a 20 km

10 F2R3423A


C#*D#*E#*F#1 Esbroçada 250,000 0,100 25,000

C#*D#*E#*F#2 Paviments de formigó 250,000 0,200 50,000

C#*D#*E#*F#3 Mur de contenció 11,000 11,000

C#*D#*E#*F#4 Excavació de lescollera 300,000 0,800 240,000

C#*D#*E#*F#5 Caixa de paviment 50,000 50,000



m2 Demolició de paviment de formigó, de fins a 20 cm de gruix i fins a 0,6 m d'amplària, amb compressor i càrrega sobrecamió

11 F2194AJ1

AMIDAMENT DIRECTE 0,000

m3 Excavació de rasa de fins a 4 m de fondària i fins a 2 m d'amplària, en terreny de trànsit, amb mitjans mecànics i càrregamecànica del material excavat

12 F2225622

Euro



AMIDAMENTS Pàg.: 3


PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADAOBRA 01ESCULLERACAPÍTOL 01ESCULLERASUBCAPÍTOL 02


m2 Repàs i piconatge de sòl de rasa de de més de 2 m d'amplària, amb mitjans mecànics i compactació del 95 % PM1 G2242511


C#*D#*E#*F#1 Bancada 1 9,000 3,000 27,000

C#*D#*E#*F#2 Bancada 2 9,000 3,000 27,000

C#*D#*E#*F#3 Bancada 3 4,500 3,000 13,500

C#*D#*E#*F#4 Bancada 4 4,500 3,000 13,500



m2 Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó HM-20/P/40/I, de consistència plàstica i grandària màxima delgranulat 40 mm, abocat des de camió

2 G3Z112Q1


C#*D#*E#*F#1 Bancada 1 9,000 3,000 27,000

C#*D#*E#*F#2 Bancada 2 9,000 3,000 27,000

C#*D#*E#*F#3 Bancada 3 4,500 3,000 13,500

C#*D#*E#*F#4 Bancada 4 4,500 3,000 13,500



m2 Encofrat a una cara amb plafó metàl.lic, per a riostres i basaments3 G38D1001


C#*D#*E#*F#1 Bancada 1 9,000 0,400 3,600

C#*D#*E#*F#2 1,000 2,500 2,000 5,000

C#*D#*E#*F#3 Bancada 2 9,000 0,400 3,600

C#*D#*E#*F#4 1,000 2,500 2,000 5,000

C#*D#*E#*F#5 Bancada 3 4,500 0,400 1,800

C#*D#*E#*F#6 0,750 2,500 2,000 3,750

C#*D#*E#*F#7 Bancada 4 4,500 0,400 1,800

C#*D#*E#*F#8 2,500 0,400 1,000

P PERORIGEN(G1:G8, C9)

9 Altres 20,000 5,110


kg Acer en barres corrugades B 500 S, de límit elàstic >= 500 N/mm2, en barres de diàmetre com a màxim 16 mm, per al'armadura de riostres i basaments

4 G38B3101

Euro



AMIDAMENTS Pàg.: 4


T1 ARMAT # D 16 CADA 20 cms

C#*D#*E#*F#2 Bancada 1 1,580 10,000 9,000 2,500 355,500

C#*D#*E#*F#3 1,580 10,000 2,000 2,500 79,000

C#*D#*E#*F#4 Bancada 2 1,580 10,000 9,000 2,500 355,500

C#*D#*E#*F#5 1,580 10,000 2,000 2,500 79,000

C#*D#*E#*F#6 Bancada 3 1,580 10,000 4,500 2,500 177,750

C#*D#*E#*F#7 1,580 10,000 2,000 2,500 79,000

C#*D#*E#*F#8 Bancada 4 1,580 10,000 4,500 2,500 177,750

P PERORIGEN(G1:G8,C9 )9 Cavalcaments 20,000 260,700

TOTAL AMIDAMENT 1.564,200

m3 Formigó per a riostres i basaments, HA-25/P/20/IIa de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm, abocatdes de camió

5 G38515G1


C#*D#*E#*F#1 Bancada 1 9,000 2,000 0,400 7,200

C#*D#*E#*F#2 1,000 2,000 0,400 0,800

C#*D#*E#*F#3 Bancada 2 9,000 2,000 0,400 7,200

C#*D#*E#*F#4 1,000 2,000 0,400 0,800

C#*D#*E#*F#5 Bancada 3 4,500 2,000 0,400 3,600

C#*D#*E#*F#6 0,750 2,000 0,400 0,600

C#*D#*E#*F#7 Bancada 4 4,500 2,000 0,400 3,600

P PERORIGEN(G1:G7, C8)

8 Altres 20,000 4,760


m3 Transport de material procedent d'excavació de roca, amb un recorregut de fins a 20 km, amb camió de 20 t, carregat ambmitjans mecànics i dipòsit de la roca a l'obra

6 G2R42551


C#*D#*E#*F#1 Bancada 1 9,000 3,600 2,000 64,800

C#*D#*E#*F#2 Bancada 2 9,000 3,300 2,000 59,400

C#*D#*E#*F#3 Bancada 3 4,500 2,300 2,000 20,700

C#*D#*E#*F#4 Bancada 4 4,500 1,300 2,000 11,700



m3 Escullera amb blocs de pedra calcària de 400 a 800 kg de pes, col.locats amb pala carregadora7 G3J22710


C#*D#*E#*F#1 Bancada 1 9,000 3,600 2,000 64,800

C#*D#*E#*F#2 Bancada 2 9,000 3,300 2,000 59,400

C#*D#*E#*F#3 Bancada 3 4,500 2,300 2,000 20,700

C#*D#*E#*F#4 Bancada 4 4,500 1,300 2,000 11,700

Euro



AMIDAMENTS Pàg.: 5



m3 Rebliment del trasdossat de l'escullera amb graves per a drenatge, en tongades de 50 cm com a màxim8 K2255H9Z


C#*D#*E#*F#1 Bancada 1 9,000 3,600 1,000 32,400

C#*D#*E#*F#2 Bancada 2 9,000 3,300 1,000 29,700

C#*D#*E#*F#3 Bancada 3 4,500 2,300 1,000 10,350

C#*D#*E#*F#4 Bancada 4 4,500 1,300 1,000 5,850



PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADAOBRA 01ESCULLERACAPÍTOL 01PAVIMENTACIÓ DEL VIALSUBCAPÍTOL 03


m2 Repàs i piconatge de caixa de paviment, amb compactació del 95% PM1 F227T00F


C#*D#*E#*F#1 Paviment sobre l'escullera 205,000 205,000



m3 Subbase de tot-u natural, amb estesa i piconatge del material al 98 % del PM2 F921101J


C#*D#*E#*F#1 Paviment sobre l'escullera 205,000 0,150 30,750



m2 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra i manipulada a taller ME 20 x 20 D: 6 - 6 B 500 SD 6x 2,2, segons UNE 36092, pel control de la fissuració superficial en paviment o solera

3 F9Z4M626


C#*D#*E#*F#1 Paviment sobre l'escullera 205,000 205,000



m3 Base de formigó HM-20/P/40/I, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 40 mm, abocat amb transportinterior mecànic amb estesa i vibratge manual, amb acabat reglejat

4 F9365M51


C#*D#*E#*F#1 Franja central 31,000 0,400 0,150 1,860

Euro



AMIDAMENTS Pàg.: 6

C#*D#*E#*F#2 Pujada del carrer 15,500 0,150 2,325



m2 Paviment de lloses de pedra del pais, de gruix sensiblement igualat i no inferior a 8 cms, col·locades a truc de maceta ambmorter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 litres i posterior rejuntat de les juntes amb el mateix mortergarantint sensiblement la planeitat del paviment.

5 F9B112ZZ


C#*D#*E#*F#1 Franja central 31,000 31,000

C#*D#*E#*F#2 Pujada del carrer 15,500 15,500



m3 Paviment de formigó sense additius HM-30/B/20/I+E de consistència tova, grandària màxima del granulat, 20 mm,escampat amb transport interior mecànic, estesa i vibratge manual i acabat ratllat manual

6 F9G124F3


C#*D#*E#*F#1 Lateral llevant 75,000 0,150 11,250

C#*D#*E#*F#2 Lateral ponent 100,000 0,150 15,000


m2 Encofrat amb tauler de fusta per a rases i pous de fonaments, per a deixar el formigó vist7 F31DD120


C#*D#*E#*F#1 Remat escullera 30,000 0,400 2,000 24,000


kg Acer en barres corrugades B 500 S de límit elàstic >= 500 N/mm2, per a l'armadura de rases i pous8 F31B3000


T1 ARMAT LONGITUDINAL

C#*D#*E#*F#2 Remat escullera 6 D 12 mm 0,890 6,000 30,000 160,200

C#*D#*E#*F#3 1 e d 6 mm cada 20 cms 0,220 1,000 5,000 30,000 33,000


m3 Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/B/20/IIa, de consistència tova i grandària màxima del granulat 20 mm,abocat amb bomba

9 F31522H4


C#*D#*E#*F#1 Remat escullera 30,000 0,300 0,400 3,600


PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADAOBRA 01ESCULLERACAPÍTOL 01XARXA DE CLAVEGUERAM I DESGUASSOSSUBCAPÍTOL 04

Euro



AMIDAMENTS Pàg.: 7


m Paret per a pou circular de D=100 cm, de gruix 14 cm de maó calat, arrebossada i lliscada per dins i esquerdejat per foraamb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

1 FDD1A535


C#*D#*E#*F#1 Tapa 1 1,000 1,000

C#*D#*E#*F#2 Tapa 2 1,000 1,000

C#*D#*E#*F#3 Tapa 3 1,000 1,000

C#*D#*E#*F#4 Tapa 4 1,000 1,000


u Bastiment circular de fosa dúctil per a pou de registre i tapa abatible i amb tanca, pas lliure de 600 mm de diàmetre i classeD400 segons norma UNE-EN 124, col·locat amb morter

2 FDDZ6DD4


C#*D#*E#*F#1 Tapa 1 1,000 1,000

C#*D#*E#*F#2 Tapa 2 1,000 1,000

C#*D#*E#*F#3 Tapa 3 1,000 1,000

C#*D#*E#*F#4 Tapa 4 1,000 1,000


m Paret per a pou quadrat de 85x85 cm, de 14 cm de gruix de maó calat, arrebossada i lliscada per dins amb morter mixt1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

3 FDD26525


C#*D#*E#*F#1 Perico existent 1,000 1,000


u Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, pas lliure de 700x700 mm i classe B125segons norma UNE-EN 124, col.locat amb morter

4 FDKZHLB4


C#*D#*E#*F#1 Perico existent 1,000 1,000


u Caixa per a embornal de 70x30x85 cm, amb parets de 15 cm de gruix de formigó HM-20/P/20/I sobre solera de 15 cm deformigó HM-20/P/20/I

5 GD5J6F0E


C#*D#*E#*F#1 Reixa interceptora 4,000 4,000


u Bastiment i reixa practicable per a embornal, de fosa grisa de 800x364x50 mm exteriors i 52 kg de pes, col·locat ambmorter

6 GD5ZJJJ4



Euro



AMIDAMENTS Pàg.: 8


m3 Rebliment i piconatge de rasa de 0,60 m d'amplària, com a màxim, amb sauló sense garbellar per a protecció deconduccions, en tongades de 25 cm, com a màxim

7 F228U010




PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADAOBRA 01ESCULLERACAPÍTOL 01RAM DE PALETA I MANYERIASUBCAPÍTOL 05


m Barana d'acer A/37-B, amb passamà de tub de diàmetre 60 mm i 4 mm de gruix, 3 travessers repartits de diàmetre 30 mm i3 mm de gruix i muntants cada 200 cm formats amb T 80.80.9 mm, d'acord amb els plànols, de 100 cm d'alçària,ancorada amb fixacions mecàniques sobre el paviment, deixada perfectament muntada i acabada.

1 EB121AAZ


C#*D#*E#*F#1 Barana 27,000 27,000


m Pintat de passamà de tub d'acer de 30 a 50 mm de diàmetre amb suports de tub d'acer cada 2 m, amb pintura departícules metàl.liques, amb dues capes d'imprimació antioxidant i 2 d'acabat

2 K89BAU05


C#*D#*E#*F#1 Barana 27,000 3,000 81,000


PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADAOBRA 01ESCULLERACAPÍTOL 01ALTRESSUBCAPÍTOL 06


pa Partida alçada de cobrament íntegre per la Seguretat i Salut a l'obra1 PPA900SS


C#*D#*E#*F#1 1,000 1,000


pa Partida alçada de previsió d'imprevistos a justificar durant l'execució de l'obra per la Direcció Facultativa.2 PPA902IJ


C#*D#*E#*F#1 1,000 1,000


Euro



AMIDAMENTS Pàg.: 9

PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADAOBRA 01REHABILITACIÓ DE LA FONTCAPÍTOL 02ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRESSUBCAPÍTOL 01


m Tall amb serra de disc de paviment de mescles bituminoses o formigó, fins a una fondària de 20 cm1 G219Q105


C#*D#*E#*F#1 Límit paviment 14,000 14,000

C#*D#*E#*F#2 Transversal 3,000 3,000

C#*D#*E#*F#3 Desaigüe 8,000 2,000 16,000


m2 Demolició de paviment de formigó, de fins a 20 cm de gruix i més de 2 m d'amplària amb retroexcavadora amb martelltrencador i càrrega sobre camió

2 F2194AL5


C#*D#*E#*F#1 Zona de la font 55,000 55,000


m2 Demolició de paviment de formigó, de fins a 20 cm de gruix i fins a 0,6 m d'amplària, amb compressor i càrrega sobrecamió

3 F2194AJ1


C#*D#*E#*F#1 Creuament de la carretera 8,000 0,600 4,800


m3 Excavació de rasa de fins a 4 m de fondària i fins a 2 m d'amplària, en terreny roca, amb retroexcavadora amb martelltrencador

4 F2225870


C#*D#*E#*F#1 Excavació a l'escala d'accés sobre lafont

10,000 0,300 3,000


m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny de trànsit, amb mitjans mecànics5 F221C620


C#*D#*E#*F#1 Zona de la font 55,000 0,200 11,000


m3 Enderroc de mur de contenció de pedra, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runa sobre camió6 G2135123


C#*D#*E#*F#1 Enderroc de l'extrem del banc 0,600 1,000 1,000 0,600

C#*D#*E#*F#2 Enderroc del mur sobre la font 3,000 1,000 1,000 3,000

C#*D#*E#*F#3 1,000 1,000 1,000 1,000

Euro



AMIDAMENTS Pàg.: 10


m3 Excavació de rasa de fins a 4 m de fondària i fins a 2 m d'amplària, en terreny de trànsit, amb mitjans mecànics i càrregamecànica del material excavat

7 F2225622


C#*D#*E#*F#1 Desguàs de la font 8,000 0,400 1,000 3,200

C#*D#*E#*F#2 6,000 0,400 1,000 2,400

C#*D#*E#*F#3 8,000 0,400 1,000 3,200

C#*D#*E#*F#4 Desguas del recinte de la font 2,500 1,000 1,000 2,500


m3 Transport de terres dins de l'obra, carregat amb mitjans mecànics i temps d'espera per a la càrrega, amb dúmper8 F2411220


C#*D#*E#*F#1 Demolició de paviment 55,000 0,200 11,000

C#*D#*E#*F#2 Excavació de rasa 3,000 3,000

C#*D#*E#*F#3 Excavació de l'escala 11,000 11,000

C#*D#*E#*F#4 Enderrocs de mur 4,600 4,600




9 F2R3423A


C#*D#*E#*F#1 Demolició de paviment 55,000 0,200 11,000

C#*D#*E#*F#2 Excavació de rasa 3,000 3,000

C#*D#*E#*F#3 Excavació de l'escala 11,000 11,000

C#*D#*E#*F#4 Enderrocs de mur 4,600 4,600



m3 Excavació de fonaments sense rampa d'accés, fins a 4 m de fondària i més de 2 m d'amplària, en terreny de trànsit, ambmitjans mecànics, i càrrega sobre camió

10 G2223Q31


PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADAOBRA 01REHABILITACIÓ DE LA FONTCAPÍTOL 02XARXA DE CLAVEGUERAM I DESGUASSOSSUBCAPÍTOL 02


m2 Repàs i piconatge de sòl de rasa d'amplària màxima 0,6 m, amb compactació del 95% PM1 F227500F


Euro




C#*D#*E#*F#1 Desguàs de la font 8,000 0,400 3,200

C#*D#*E#*F#2 6,000 0,400 2,400

C#*D#*E#*F#3 8,000 0,400 3,200


m Tub de PVC de 200 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, per anarformigonat, unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col.locat al fons de la rasa

2 FD7F4575


C#*D#*E#*F#1 Desguàs de la font 8,000 8,000

C#*D#*E#*F#2 6,000 6,000

C#*D#*E#*F#3 8,000 8,000

C#*D#*E#*F#4 Connexió desguàs 2,000 2,000

C#*D#*E#*F#5 Connexió com 2,000 2,000

C#*D#*E#*F#6 Connexió de la pica de la font 2,000 2,000


m Recobriment protector exterior per a clavegueres de tub de formigó de diàmetre 20 cm, amb 20 cm de formigóHM-20/P/20/I

3 GD955670


C#*D#*E#*F#1 Desguàs de la font 8,000 8,000

C#*D#*E#*F#2 6,000 6,000

C#*D#*E#*F#3 8,000 8,000

C#*D#*E#*F#4 Connexió desguàs 2,000 2,000

C#*D#*E#*F#5 Connexió com 2,000 2,000

C#*D#*E#*F#6 Connexió de la pica de la font 2,000 2,000


u Caixa per a embornal de 70x30x85 cm, amb parets de 15 cm de gruix de formigó HM-20/P/20/I sobre solera de 15 cm deformigó HM-20/P/20/I

4 GD5J6F0E


C#*D#*E#*F#1 Desguàs del recinte de la font 3,000 3,000


u Bastiment i reixa practicable per a embornal, de fosa grisa de 800x364x50 mm exteriors i 52 kg de pes, col·locat ambmorter

5 GD5ZJJJ4


C#*D#*E#*F#1 Desguàs del recinte de la font 3,000 3,000


m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,6 m, amb material tolerable de la pròpia excavació, en tongades de gruixfins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM

6 F228510F


Euro




C#*D#*E#*F#1 Desguàs de la font 8,000 0,400 0,800 2,560

C#*D#*E#*F#2 6,000 0,400 0,800 1,920

C#*D#*E#*F#3 8,000 0,400 0,800 2,560

C#*D#*E#*F#4 Desguas del recinte de la font 2,500 1,000 0,500 1,250


PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADAOBRA 01REHABILITACIÓ DE LA FONTCAPÍTOL 02ADEQUACIÓ DEL DIPÒSIT I DE LA FONTSUBCAPÍTOL 03


m3 Neteja de l'interior del dipòsit de la font amb l'extracció de la terra que hi hagi, amb mitjans manuals i càrrega manual sobrecamió o contenidor. S'inclou la part proporcional per executar la partida en condicions adequades de seguretat i salut.

1 K222121Z


C#*D#*E#*F#1 Sostre dipòsit 3,000 5,000 1,000 15,000



2 F2R3423A





m Ràfec, de volada >= 30 cm com a mínim, amb 3 fulls de maó massís d'elaboració manual de 290x140x40 mm, decalats 10cm, col.locat amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

3 K5ZEF32K


C#*D#*E#*F#1 Farec de la font 3,000 3,000

C#*D#*E#*F#2 1,000 1,000


u Trapa practicable de planxa d'acer galvanitzat, per a un buit d'obra de 60x60 cm, amb bastiment de perfils laminatsgalvanitzats L 40+4 mm, amb frontisses, maneta, pany i clau, col.locada ancorada al formigó

4 KADT1111


C#*D#*E#*F#1 Accés al dipòsit de la font 1,000 1,000


m2 Reixa amb bastiment perimetral de perfils L 30x30 mm, separadors de perfils T 30x30 mm, plafons de malla deploye 40x10mm amb xapa d'1 mm de gruix, galvanitzada, superfície màxima plafó 2,5 m2, ancorada amb morter de ciment 1:4,elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l. S'inclouen tots els mitjans auxiliars per a una correcta execució de la partidaaixí com totes les mesures deseguretat i salut laboral tant personals com col·lectives.

5 KB32U010


Euro




C#*D#*E#*F#1 Antiga entrada al dipòsit posterior de lafont

0,800 0,800 0,640


m2 Pintat de reixa d'acer amb malla, amb esmalt sintètic, una capa d'imprimació antioxidant i dues capes d'acabat6 K89BBBH0


C#*D#*E#*F#1 Antiga entrada al dipòsit posterior de lafont

0,800 0,800 2,000 1,280


m2 Bigueta i revoltó per a sostre de 22+5 cm, amb revoltó de morter de ciment i biguetes de formigó pretesat de 17 a 18 cmd'alçària, intereixos 0,7 m, llum < 5 m, de moment flector últim 62,5 kNm per m d'amplària de sostre

7 K4LF9475


C#*D#*E#*F#1 Sostre dipòsit 3,000 5,000 15,000


m3 Formigó per a sostre nervat unidireccional, HA-25/F/20/IIa, de consistència fluida i grandària màxima del granulat 20 mm,abocat amb cubilot

8 K45A18J3




m2 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra i manipulada a taller ME 20x20 D: 10 - 10 B 500 SD6x2,2 m UNE 36092, per a l'armadura de sostres amb elements resistents

9 K4B9M6GG


C#*D#*E#*F#1 Sostre dipòsit 3,000 5,000 15,000


m2 Arrebossat a bona vista sobre parament vertical interior, a 3,00 m d'alçària, com a màxim, amb morter mixt 1:2:10, elaborata l'obra, remolinat i lliscat amb ciment pòrtland amb filler calcari 32,5 R

10 K81121K4


C#*D#*E#*F#1 Parets dipòsit 3,000 2,000 2,000 12,000

C#*D#*E#*F#2 5,000 2,000 2,000 20,000

C#*D#*E#*F#3 Terra dipòsit 3,000 5,000 15,000


PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADAOBRA 01REHABILITACIÓ DE LA FONTCAPÍTOL 02PAVIMENTACIÓSUBCAPÍTOL 04


m2 Repàs i piconatge de caixa de paviment, amb compactació del 95% PM1 F227T00F

Euro







m3 Subbase de tot-u natural, amb estesa i piconatge del material al 98 % del PM2 F921101J




m2 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra i manipulada a taller ME 20 x 20 D: 6 - 6 B 500 SD 6x 2,2, segons UNE 36092, pel control de la fissuració superficial en paviment o solera

3 F9Z4M626




m3 Base de formigó HM-20/P/40/I, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 40 mm, abocat amb transportinterior mecànic amb estesa i vibratge manual, amb acabat reglejat

4 F9365M51



C#*D#*E#*F#2 Escala 10,000 0,150 1,500


m2 Paviment de lloses de pedra del pais, de gruix sensiblement igualat i no inferior a 8 cms, col·locades a truc de maceta ambmorter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 litres i posterior rejuntat de les juntes amb el mateix mortergarantint sensiblement la planeitat del paviment.

5 F9B112ZZ




m Formació d'esglaó amb pedra del pais de forma més o menys regular, de entre 15-17 cms d'alçada, amb un gruix mínimde 20 cms de la pedra cal·locada a truc de maceta amb morter de ciment 1:6, elaborat a a l'obra amb formigonera de 165litres. S'inclou el rejuntat de juntes, la formació de pendents deixant la partida perfectament acabada.

6 F9B112XZ


T1 Escala d'accés a sobre la font

C#*D#*E#*F#2 Esglao 1 1,200 1,200

C#*D#*E#*F#3 Esglao 2 1,100 1,100

C#*D#*E#*F#4 Esglao 3 1,000 1,000

C#*D#*E#*F#5 Esglao 4 0,950 0,950

C#*D#*E#*F#6 Esglao 5 0,950 0,950

C#*D#*E#*F#7 Esglao 6 1,000 1,000

C#*D#*E#*F#8 Esglao 7 1,050 1,050

C#*D#*E#*F#9 Esglao 8 1,100 1,100

Euro




C#*D#*E#*F#10 Esglao 9 1,150 1,150

C#*D#*E#*F#11 Esglao 10 1,250 1,250

C#*D#*E#*F#12 Esglao 11 1,600 1,600

C#*D#*E#*F#13 Esglao 12 1,900 1,900

C#*D#*E#*F#14 Esglao 13 2,200 2,200


m3 Paredat de gruix variable de pedra calcària carejada, d'una cara vista col.locada amb morter mixt 1:1:7, elaborat a l'obraamb formigonera de 165 l

7 K4G211B9


C#*D#*E#*F#1 Acabament del banc 1,000 0,600 0,600 0,360

C#*D#*E#*F#2 Acabament del mur a sobre del banc 5,000 1,000 0,500 2,500


m2 Repicat i sanejat de paret de pedra i altres mterials existent, formant un contrafort exterior, consolidant les parts malmesesdel parament i acabat arrebossat, a menys de 3,00 m d'alçària, amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra, amb formigonerade 165 litres, amb ciment pòrtland blanc compost/22,5 i amb addició de colorant de colors similars al morter i pedra existent(colors terrosos). S'inclou tots els elements auxiliars per a una correcta execució de la partida així com totes les mesuresde seguretat i salut laboral, tant personals com col·lectives adients.

8 K81136KZ


C#*D#*E#*F#1 Banc de la Font 6,500 0,600 3,900

C#*D#*E#*F#2 Mur posterior a la font 5,500 2,000 11,000


m2 Arrebossat a bona vista sobre parament vertical exterior, a 3,00 m d'alçària, com a màxim, amb morter mixt 1:2:10,elaborat a l'obra, esquitxat

9 K81125K3


C#*D#*E#*F#1 Exterior de la Font 3,000 2,500 7,500

C#*D#*E#*F#2 2,000 2,500 5,000


m2 Pintat de parament vertical exterior, amb pintura mineral al silicat, amb una capa de fons i dues d'acabat10 K898U005


C#*D#*E#*F#1 Exterior de la Font 3,000 2,500 7,500

C#*D#*E#*F#2 2,000 2,500 5,000


PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADAOBRA 01REHABILITACIÓ DE LA FONTCAPÍTOL 02ALTRESSUBCAPÍTOL 05


Euro




pa Partida alçada de cobrament íntegre per la Seguretat i Salut a l'obra1 PPA902SS


C#*D#*E#*F#1 1,000 1,000


pa Partida alçada de previsió d'imprevistos a justificar durant l'execució de l'obra per la Direcció Facultativa.2 PPA900IJ


C#*D#*E#*F#1 1,000 1,000


Euro



6.2.- QUADRE DE PREUS NÚMERO 1


Pàg.:Data: 28/10/2008QUADRE DE PREUS NÚMERO 1 1

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€113,59mEB121AAZ Barana d'acer A/37-B, amb passamà de tub de diàmetre 60 mm i 4 mm de gruix, 3 travessersrepartits de diàmetre 30 mm i 3 mm de gruix i muntants cada 200 cm formats amb T 80.80.9 mm,d'acord amb els plànols, de 100 cm d'alçària, ancorada amb fixacions mecàniques sobre elpaviment, deixada perfectament muntada i acabada.

P- 1

(CENT TRETZE EUROS AMB CINQUANTA-NOU CENTIMS)

€16,42m2F2194AJ1 Demolició de paviment de formigó, de fins a 20 cm de gruix i fins a 0,6 m d'amplària, ambcompressor i càrrega sobre camió

P- 2

(SETZE EUROS AMB QUARANTA-DOS CENTIMS)

€5,34m2F2194AL5 Demolició de paviment de formigó, de fins a 20 cm de gruix i més de 2 m d'amplària ambretroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió

P- 3

(CINC EUROS AMB TRENTA-QUATRE CENTIMS)

€4,59m3F221C620 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny de trànsit, amb mitjans mecànicsP- 4(QUATRE EUROS AMB CINQUANTA-NOU CENTIMS)

€11,43m3F2225622 Excavació de rasa de fins a 4 m de fondària i fins a 2 m d'amplària, en terreny de trànsit, ambmitjans mecànics i càrrega mecànica del material excavat

P- 5

(ONZE EUROS AMB QUARANTA-TRES CENTIMS)

€16,56m3F2225870 Excavació de rasa de fins a 4 m de fondària i fins a 2 m d'amplària, en terreny roca, ambretroexcavadora amb martell trencador

P- 6

(SETZE EUROS AMB CINQUANTA-SIS CENTIMS)

€4,40m2F227500F Repàs i piconatge de sòl de rasa d'amplària màxima 0,6 m, amb compactació del 95% PMP- 7(QUATRE EUROS AMB QUARANTA CENTIMS)

€1,46m2F227T00F Repàs i piconatge de caixa de paviment, amb compactació del 95% PMP- 8(UN EUROS AMB QUARANTA-SIS CENTIMS)

€22,69m3F228510F Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,6 m, amb material tolerable de la pròpiaexcavació, en tongades de gruix fins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM

P- 9

(VINT-I-DOS EUROS AMB SEIXANTA-NOU CENTIMS)

€33,61m3F228U010 Rebliment i piconatge de rasa de 0,60 m d'amplària, com a màxim, amb sauló sense garbellar per aprotecció de conduccions, en tongades de 25 cm, com a màxim

P- 10

(TRENTA-TRES EUROS AMB SEIXANTA-UN CENTIMS)

€2,68m3F2411220 Transport de terres dins de l'obra, carregat amb mitjans mecànics i temps d'espera per a la càrrega,amb dúmper

P- 11

(DOS EUROS AMB SEIXANTA-VUIT CENTIMS)

€8,34m3F2R3423A Transport de terres a monodipòsit o centre de reciclatge, carregat amb mitjans mecànics i tempsd'espera per a la càrrega, amb camió de 7 t, amb un recorregut de més de 15 i fins a 20 km

P- 12

(VUIT EUROS AMB TRENTA-QUATRE CENTIMS)

€112,44m3F31522H4 Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/B/20/IIa, de consistència tova i grandària màximadel granulat 20 mm, abocat amb bomba

P- 13

(CENT DOTZE EUROS AMB QUARANTA-QUATRE CENTIMS)

€1,47kgF31B3000 Acer en barres corrugades B 500 S de límit elàstic >= 500 N/mm2, per a l'armadura de rases i pousP- 14(UN EUROS AMB QUARANTA-SET CENTIMS)

€31,30m2F31DD120 Encofrat amb tauler de fusta per a rases i pous de fonaments, per a deixar el formigó vistP- 15(TRENTA-UN EUROS AMB TRENTA CENTIMS)

€36,08m3F921101J Subbase de tot-u natural, amb estesa i piconatge del material al 98 % del PMP- 16(TRENTA-SIS EUROS AMB VUIT CENTIMS)

€94,46m3F9365M51 Base de formigó HM-20/P/40/I, de consistència plàstica i grandària màxima del granulat 40 mm,abocat amb transport interior mecànic amb estesa i vibratge manual, amb acabat reglejat

P- 17

(NORANTA-QUATRE EUROS AMB QUARANTA-SIS CENTIMS)




€64,76mF9B112XZ Formació d'esglaó amb pedra del pais de forma més o menys regular, de entre 15-17 cmsd'alçada, amb un gruix mínim de 20 cms de la pedra cal·locada a truc de maceta amb morter deciment 1:6, elaborat a a l'obra amb formigonera de 165 litres. S'inclou el rejuntat de juntes, laformació de pendents deixant la partida perfectament acabada.

P- 18

(SEIXANTA-QUATRE EUROS AMB SETANTA-SIS CENTIMS)

€116,28m2F9B112ZZ Paviment de lloses de pedra del pais, de gruix sensiblement igualat i no inferior a 8 cms,col·locades a truc de maceta amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165litres i posterior rejuntat de les juntes amb el mateix morter garantint sensiblement la planeitat delpaviment.

P- 19

(CENT SETZE EUROS AMB VINT-I-VUIT CENTIMS)

€117,71m3F9G124F3 Paviment de formigó sense additius HM-30/B/20/I+E de consistència tova, grandària màxima delgranulat, 20 mm, escampat amb transport interior mecànic, estesa i vibratge manual i acabat ratllatmanual

P- 20

(CENT DISSET EUROS AMB SETANTA-UN CENTIMS)

€3,33m2F9Z4M626 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra i manipulada a taller ME 20 x20 D: 6 - 6 B 500 SD 6 x 2,2, segons UNE 36092, pel control de la fissuració superficial enpaviment o solera

P- 21

(TRES EUROS AMB TRENTA-TRES CENTIMS)

€10,17mFD7F4575 Tub de PVC de 200 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nervatexteriorment, per anar formigonat, unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col.locat alfons de la rasa

P- 22

(DEU EUROS AMB DISSET CENTIMS)

€291,49mFDD1A535 Paret per a pou circular de D=100 cm, de gruix 14 cm de maó calat, arrebossada i lliscada per dinsi esquerdejat per fora amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

P- 23

(DOS-CENTS NORANTA-UN EUROS AMB QUARANTA-NOU CENTIMS)

€239,56mFDD26525 Paret per a pou quadrat de 85x85 cm, de 14 cm de gruix de maó calat, arrebossada i lliscada perdins amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

P- 24

(DOS-CENTS TRENTA-NOU EUROS AMB CINQUANTA-SIS CENTIMS)

€148,27uFDDZ6DD4 Bastiment circular de fosa dúctil per a pou de registre i tapa abatible i amb tanca, pas lliure de 600mm de diàmetre i classe D400 segons norma UNE-EN 124, col·locat amb morter

P- 25

(CENT QUARANTA-VUIT EUROS AMB VINT-I-SET CENTIMS)

€142,58uFDKZHLB4 Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada, pas lliure de 700x700mm i classe B125 segons norma UNE-EN 124, col.locat amb morter

P- 26

(CENT QUARANTA-DOS EUROS AMB CINQUANTA-VUIT CENTIMS)

€27,64m3G2135123 Enderroc de mur de contenció de pedra, amb compressor i càrrega manual i mecànica de runasobre camió

P- 27

(VINT-I-SET EUROS AMB SEIXANTA-QUATRE CENTIMS)

€3,68mG219Q105 Tall amb serra de disc de paviment de mescles bituminoses o formigó, fins a una fondària de 20 cmP- 28(TRES EUROS AMB SEIXANTA-VUIT CENTIMS)

€45,82uG21R1002 Arrencada d'arbre existent, de qualsevol tipus, inclòs soca, i càrrega sobre camióP- 29(QUARANTA-CINC EUROS AMB VUITANTA-DOS CENTIMS)

€13,61m3G2223Q31 Excavació de fonaments sense rampa d'accés, fins a 4 m de fondària i més de 2 m d'amplària, enterreny de trànsit, amb mitjans mecànics, i càrrega sobre camió

P- 30

(TRETZE EUROS AMB SEIXANTA-UN CENTIMS)

€3,74m2G2242511 Repàs i piconatge de sòl de rasa de de més de 2 m d'amplària, amb mitjans mecànics icompactació del 95 % PM

P- 31

(TRES EUROS AMB SETANTA-QUATRE CENTIMS)

€0,63m2G22D3011 Esbrossada del terreny de més de 2 m, amb mitjans mecànics i càrrega mecànica sobre camióP- 32(ZERO EUROS AMB SEIXANTA-TRES CENTIMS)




€13,47m3G2R42551 Transport de material procedent d'excavació de roca, amb un recorregut de fins a 20 km, ambcamió de 20 t, carregat amb mitjans mecànics i dipòsit de la roca a l'obra

P- 33

(TRETZE EUROS AMB QUARANTA-SET CENTIMS)

€88,23m3G38515G1 Formigó per a riostres i basaments, HA-25/P/20/IIa de consistència plàstica i grandària màxima delgranulat 20 mm, abocat des de camió

P- 34

(VUITANTA-VUIT EUROS AMB VINT-I-TRES CENTIMS)

€1,50kgG38B3101 Acer en barres corrugades B 500 S, de límit elàstic >= 500 N/mm2, en barres de diàmetre com amàxim 16 mm, per a l'armadura de riostres i basaments

P- 35

(UN EUROS AMB CINQUANTA CENTIMS)

€18,49m2G38D1001 Encofrat a una cara amb plafó metàl.lic, per a riostres i basamentsP- 36(DIVUIT EUROS AMB QUARANTA-NOU CENTIMS)

€46,32m3G3J22710 Escullera amb blocs de pedra calcària de 400 a 800 kg de pes, col.locats amb pala carregadoraP- 37(QUARANTA-SIS EUROS AMB TRENTA-DOS CENTIMS)

€11,87m2G3Z112Q1 Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó HM-20/P/40/I, de consistència plàstica igrandària màxima del granulat 40 mm, abocat des de camió

P- 38

(ONZE EUROS AMB VUITANTA-SET CENTIMS)

€98,30uGD5J6F0E Caixa per a embornal de 70x30x85 cm, amb parets de 15 cm de gruix de formigó HM-20/P/20/Isobre solera de 15 cm de formigó HM-20/P/20/I

P- 39

(NORANTA-VUIT EUROS AMB TRENTA CENTIMS)

€85,14uGD5ZJJJ4 Bastiment i reixa practicable per a embornal, de fosa grisa de 800x364x50 mm exteriors i 52 kg depes, col·locat amb morter

P- 40

(VUITANTA-CINC EUROS AMB CATORZE CENTIMS)

€15,28mGD955670 Recobriment protector exterior per a clavegueres de tub de formigó de diàmetre 20 cm, amb 20 cmde formigó HM-20/P/20/I

P- 41

(QUINZE EUROS AMB VINT-I-VUIT CENTIMS)

€221,28uK21QU20Z Desmuntatge de la instal·lació de reg existent amb el dipòsit i la tuberia superficial per a unposterior muntatge de la instal·lació a la mateixa i aplec de materials per a la seva reutilització imuntatge posterior.

P- 42

(DOS-CENTS VINT-I-UN EUROS AMB VINT-I-VUIT CENTIMS)

€65,73m3K222121Z Neteja de l'interior del dipòsit de la font amb l'extracció de la terra que hi hagi, amb mitjans manualsi càrrega manual sobre camió o contenidor. S'inclou la part proporcional per executar la partida encondicions adequades de seguretat i salut.

P- 43

(SEIXANTA-CINC EUROS AMB SETANTA-TRES CENTIMS)

€47,53m3K2255H9Z Rebliment del trasdossat de l'escullera amb graves per a drenatge, en tongades de 50 cm com amàxim

P- 44

(QUARANTA-SET EUROS AMB CINQUANTA-TRES CENTIMS)

€113,38m3K45A18J3 Formigó per a sostre nervat unidireccional, HA-25/F/20/IIa, de consistència fluida i grandàriamàxima del granulat 20 mm, abocat amb cubilot

P- 45

(CENT TRETZE EUROS AMB TRENTA-VUIT CENTIMS)

€7,74m2K4B9M6GG Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra i manipulada a taller ME20x20 D: 10 - 10 B 500 SD 6x2,2 m UNE 36092, per a l'armadura de sostres amb elementsresistents

P- 46

(SET EUROS AMB SETANTA-QUATRE CENTIMS)

€443,15m3K4G211B9 Paredat de gruix variable de pedra calcària carejada, d'una cara vista col.locada amb morter mixt1:1:7, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

P- 47

(QUATRE-CENTS QUARANTA-TRES EUROS AMB QUINZE CENTIMS)

€30,99m2K4LF9475 Bigueta i revoltó per a sostre de 22+5 cm, amb revoltó de morter de ciment i biguetes de formigópretesat de 17 a 18 cm d'alçària, intereixos 0,7 m, llum < 5 m, de moment flector últim 62,5 kNm perm d'amplària de sostre

P- 48

(TRENTA EUROS AMB NORANTA-NOU CENTIMS)




€59,33mK5ZEF32K Ràfec, de volada >= 30 cm com a mínim, amb 3 fulls de maó massís d'elaboració manual de290x140x40 mm, decalats 10 cm, col.locat amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra ambformigonera de 165 l

P- 49

(CINQUANTA-NOU EUROS AMB TRENTA-TRES CENTIMS)

€26,74m2K81121K4 Arrebossat a bona vista sobre parament vertical interior, a 3,00 m d'alçària, com a màxim, ambmorter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra, remolinat i lliscat amb ciment pòrtland amb filler calcari 32,5 R

P- 50

(VINT-I-SIS EUROS AMB SETANTA-QUATRE CENTIMS)

€21,97m2K81125K3 Arrebossat a bona vista sobre parament vertical exterior, a 3,00 m d'alçària, com a màxim, ambmorter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra, esquitxat

P- 51

(VINT-I-UN EUROS AMB NORANTA-SET CENTIMS)

€43,53m2K81136KZ Repicat i sanejat de paret de pedra i altres mterials existent, formant un contrafort exterior,consolidant les parts malmeses del parament i acabat arrebossat, a menys de 3,00 m d'alçària,amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra, amb formigonera de 165 litres, amb ciment pòrtland blanccompost/22,5 i amb addició de colorant de colors similars al morter i pedra existent (colorsterrosos). S'inclou tots els elements auxiliars per a una correcta execució de la partida així comtotes les mesures de seguretat i salut laboral, tant personals com col·lectives adients.

P- 52

(QUARANTA-TRES EUROS AMB CINQUANTA-TRES CENTIMS)

€10,83m2K898U005 Pintat de parament vertical exterior, amb pintura mineral al silicat, amb una capa de fons i duesd'acabat

P- 53

(DEU EUROS AMB VUITANTA-TRES CENTIMS)

€5,47mK89BAU05 Pintat de passamà de tub d'acer de 30 a 50 mm de diàmetre amb suports de tub d'acer cada 2 m,amb pintura de partícules metàl.liques, amb dues capes d'imprimació antioxidant i 2 d'acabat

P- 54

(CINC EUROS AMB QUARANTA-SET CENTIMS)

€13,67m2K89BBBH0 Pintat de reixa d'acer amb malla, amb esmalt sintètic, una capa d'imprimació antioxidant i duescapes d'acabat

P- 55

(TRETZE EUROS AMB SEIXANTA-SET CENTIMS)

€106,77uKADT1111 Trapa practicable de planxa d'acer galvanitzat, per a un buit d'obra de 60x60 cm, amb bastiment deperfils laminats galvanitzats L 40+4 mm, amb frontisses, maneta, pany i clau, col.locada ancoradaal formigó

P- 56

(CENT SIS EUROS AMB SETANTA-SET CENTIMS)

€108,15m2KB32U010 Reixa amb bastiment perimetral de perfils L 30x30 mm, separadors de perfils T 30x30 mm, plafonsde malla deploye 40x10 mm amb xapa d'1 mm de gruix, galvanitzada, superfície màxima plafó 2,5m2, ancorada amb morter de ciment 1:4, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l. S'inclouen totsels mitjans auxiliars per a una correcta execució de la partida així com totes les mesuresdeseguretat i salut laboral tant personals com col·lectives.

P- 57

(CENT VUIT EUROS AMB QUINZE CENTIMS)

€114,29paPPA900IJ Partida alçada de previsió d'imprevistos a justificar durant l'execució de l'obra per la DireccióFacultativa.

P- 58

(CENT CATORZE EUROS AMB VINT-I-NOU CENTIMS)

€738,58paPPA900SS Partida alçada de cobrament íntegre per la Seguretat i Salut a l'obraP- 59(SET-CENTS TRENTA-VUIT EUROS AMB CINQUANTA-VUIT CENTIMS)

€675,89paPPA902IJ Partida alçada de previsió d'imprevistos a justificar durant l'execució de l'obra per la DireccióFacultativa.

P- 60

(SIS-CENTS SETANTA-CINC EUROS AMB VUITANTA-NOU CENTIMS)

€351,93paPPA902SS Partida alçada de cobrament íntegre per la Seguretat i Salut a l'obraP- 61(TRES-CENTS CINQUANTA-UN EUROS AMB NORANTA-TRES CENTIMS)



Pessonada, municipi de Conca de Dalt, Octubre de 2008




6.3.- QUADRE DE PREUS NÚMERO 2


QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 Pàg.:Data: 28/10/2008 1


mEB121AAZ Barana d'acer A/37-B, amb passamà de tub de diàmetre 60 mm i 4 mm degruix, 3 travessers repartits de diàmetre 30 mm i 3 mm de gruix i muntantscada 200 cm formats amb T 80.80.9 mm, d'acord amb els plànols, de 100 cmd'alçària, ancorada amb fixacions mecàniques sobre el paviment, deixadaperfectament muntada i acabada.

P- 1 €113,59

B44Z205A Acer A/37-B, en perfils conformats sèrie L, U, C, Z, omega, treballat al taller iamb una capa d'imprimació antioxidant

€32,75000

B44Z5A2A Acer A/42-B, per a reforç d'elements d'encastament, recolzament irigiditzadors, en perfils laminats sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular,planxa, treballat al taller i amb una capa d'imprimació antioxidant

€9,10000

Altres conceptes 71,74 €

m2F2194AJ1 Demolició de paviment de formigó, de fins a 20 cm de gruix i fins a 0,6 md'amplària, amb compressor i càrrega sobre camió

P- 2 €16,42


m2F2194AL5 Demolició de paviment de formigó, de fins a 20 cm de gruix i més de 2 md'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador i càrrega sobre camió

P- 3 €5,34


m3F221C620 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terreny de trànsit,amb mitjans mecànics

P- 4 €4,59


m3F2225622 Excavació de rasa de fins a 4 m de fondària i fins a 2 m d'amplària, en terrenyde trànsit, amb mitjans mecànics i càrrega mecànica del material excavat

P- 5 €11,43


m3F2225870 Excavació de rasa de fins a 4 m de fondària i fins a 2 m d'amplària, en terrenyroca, amb retroexcavadora amb martell trencador

P- 6 €16,56


m2F227500F Repàs i piconatge de sòl de rasa d'amplària màxima 0,6 m, amb compactaciódel 95% PM

P- 7 €4,40


m2F227T00F Repàs i piconatge de caixa de paviment, amb compactació del 95% PMP- 8 €1,46


m3F228510F Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,6 m, amb material tolerablede la pròpia excavació, en tongades de gruix fins a 25 cm, utilitzant picóvibrant, amb compactació del 95 % PM

P- 9 €22,69


m3F228U010 Rebliment i piconatge de rasa de 0,60 m d'amplària, com a màxim, amb saulósense garbellar per a protecció de conduccions, en tongades de 25 cm, com amàxim

P- 10 €33,61

B0321000 Sauló sense garbellar €19,13600Altres conceptes 14,47 €

m3F2411220 Transport de terres dins de l'obra, carregat amb mitjans mecànics i tempsd'espera per a la càrrega, amb dúmper

P- 11 €2,68


m3F2R3423A Transport de terres a monodipòsit o centre de reciclatge, carregat amb mitjansmecànics i temps d'espera per a la càrrega, amb camió de 7 t, amb unrecorregut de més de 15 i fins a 20 km

P- 12 €8,34





m3F31522H4 Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/B/20/IIa, de consistènciatova i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat amb bomba

P- 13 €112,44

B065960B Formigó HA-25/B/20/IIa de consistència tova, grandària màxima del granulat20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició IIa

€81,66400


kgF31B3000 Acer en barres corrugades B 500 S de límit elàstic >= 500 N/mm2, per al'armadura de rases i pous

P- 14 €1,47

B0A14200 Filferro recuit de diàmetre 1,3 mm €0,00571Altres conceptes 1,46 €

m2F31DD120 Encofrat amb tauler de fusta per a rases i pous de fonaments, per a deixar elformigó vist

P- 15 €31,30

B0A14300 Filferro recuit de diàmetre 3 mm €0,10404B0A31000 Clau acer €0,17562B0D21030 Tauló de fusta de pi per a 10 usos €1,37986B0D31000 Llata de fusta de pi €0,23639B0D71120 Tauler elaborat amb fusta de pi, de 22 mm de gruix, per a 5 usos €3,19200B0DZA000 Desencofrant €0,06960


m3F921101J Subbase de tot-u natural, amb estesa i piconatge del material al 98 % del PMP- 16 €36,08

B0111000 Aigua €0,05350B0371000 Tot-u natural €25,73700


m3F9365M51 Base de formigó HM-20/P/40/I, de consistència plàstica i grandària màximadel granulat 40 mm, abocat amb transport interior mecànic amb estesa ivibratge manual, amb acabat reglejat

P- 17 €94,46

B064500C Formigó HM-20/P/40/I de consistència plàstica, grandària màxima delgranulat 40 mm, amb >= 200 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I

€66,85350


mF9B112XZ Formació d'esglaó amb pedra del pais de forma més o menys regular, deentre 15-17 cms d'alçada, amb un gruix mínim de 20 cms de la pedracal·locada a truc de maceta amb morter de ciment 1:6, elaborat a a l'obra ambformigonera de 165 litres. S'inclou el rejuntat de juntes, la formació dependents deixant la partida perfectament acabada.

P- 18 €64,76

B043210Z Pedra llosenca calcària del país per a pavimentació. €34,92900Altres conceptes 29,83 €

m2F9B112ZZ Paviment de lloses de pedra del pais, de gruix sensiblement igualat i noinferior a 8 cms, col·locades a truc de maceta amb morter mixt 1:2:10,elaborat a l'obra amb formigonera de 165 litres i posterior rejuntat de lesjuntes amb el mateix morter garantint sensiblement la planeitat del paviment.

P- 19 €116,28

B0111000 Aigua €0,10700B043210Z Pedra llosenca calcària del país per a pavimentació. €34,92900B0514301 Ciment pòrtland amb escòria CEM II/B-S 32,5, en sacs €0,22488


m3F9G124F3 Paviment de formigó sense additius HM-30/B/20/I+E de consistència tova,grandària màxima del granulat, 20 mm, escampat amb transport interiormecànic, estesa i vibratge manual i acabat ratllat manual

P- 20 €117,71

B064E26B Formigó HM-30/B/20/I+E de consistència tova, grandària màxima delgranulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposicióI+E

€87,23400





m2F9Z4M626 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra imanipulada a taller ME 20 x 20 D: 6 - 6 B 500 SD 6 x 2,2, segons UNE 36092,pel control de la fissuració superficial en paviment o solera

P- 21 €3,33


mFD7F4575 Tub de PVC de 200 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfilrígid nervat exteriorment, per anar formigonat, unió elàstica amb massillaadhesiva de poliuretà i col.locat al fons de la rasa

P- 22 €10,17

BD7F4570 Tub de PVC de 200 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal ambperfil rígid nervat exteriorment, per anar formigonat amb unió elàstica ambmassilla adhesiva de poliuretà

€8,59000


mFDD1A535 Paret per a pou circular de D=100 cm, de gruix 14 cm de maó calat,arrebossada i lliscada per dins i esquerdejat per fora amb morter mixt 1:2:10,elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

P- 23 €291,49

B0111000 Aigua €0,00642B0512401 Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segons UNE-EN 197-1,

en sacs€1,68998

B0F1D2A1 Maó calat, de 290x140x100 mm, per a revestir, categoria I, HD, segons lanorma UNE-EN 771-1

€31,18752


mFDD26525 Paret per a pou quadrat de 85x85 cm, de 14 cm de gruix de maó calat,arrebossada i lliscada per dins amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra ambformigonera de 165 l

P- 24 €239,56

B0111000 Aigua €0,00749B0512401 Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segons UNE-EN 197-1,

en sacs€1,79366

B0F1D2A1 Maó calat, de 290x140x100 mm, per a revestir, categoria I, HD, segons lanorma UNE-EN 771-1

€34,31688


uFDDZ6DD4 Bastiment circular de fosa dúctil per a pou de registre i tapa abatible i ambtanca, pas lliure de 600 mm de diàmetre i classe D400 segons normaUNE-EN 124, col·locat amb morter

P- 25 €148,27

B0710250 Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), a granel, de designació(G) segons norma UNE-EN 998-2

€1,45013

BDDZ6DD0 Bastiment circular i tapa circular de fosa dúctil per a pou de registre, abatible iamb tanca, pas lliure de 600 mm de diàmetre i classe D400 segons normaUNE-EN 124

€117,91000


uFDKZHLB4 Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis, recolzada,pas lliure de 700x700 mm i classe B125 segons norma UNE-EN 124, col.locatamb morter

P- 26 €142,58

B0710150 Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), en sacs, de designació(G) segons norma UNE-EN 998-2

€0,27966

BDKZHLB0 Bastiment quadrat i tapa quadrada de fosa dúctil per a pericó de serveis,recolzada, pas lliure de 700x700 mm i classe B125 segons norma UNE-EN124

€112,40000


m3G2135123 Enderroc de mur de contenció de pedra, amb compressor i càrrega manual imecànica de runa sobre camió

P- 27 €27,64


mG219Q105 Tall amb serra de disc de paviment de mescles bituminoses o formigó, fins auna fondària de 20 cm

P- 28 €3,68





uG21R1002 Arrencada d'arbre existent, de qualsevol tipus, inclòs soca, i càrrega sobrecamió

P- 29 €45,82


m3G2223Q31 Excavació de fonaments sense rampa d'accés, fins a 4 m de fondària i mésde 2 m d'amplària, en terreny de trànsit, amb mitjans mecànics, i càrregasobre camió

P- 30 €13,61


m2G2242511 Repàs i piconatge de sòl de rasa de de més de 2 m d'amplària, amb mitjansmecànics i compactació del 95 % PM

P- 31 €3,74


m2G22D3011 Esbrossada del terreny de més de 2 m, amb mitjans mecànics i càrregamecànica sobre camió

P- 32 €0,63


m3G2R42551 Transport de material procedent d'excavació de roca, amb un recorregut defins a 20 km, amb camió de 20 t, carregat amb mitjans mecànics i dipòsit de laroca a l'obra

P- 33 €13,47


m3G38515G1 Formigó per a riostres i basaments, HA-25/P/20/IIa de consistència plàstica igrandària màxima del granulat 20 mm, abocat des de camió

P- 34 €88,23

B065960C Formigó HA-25/P/20/IIa de consistència plàstica, grandària màxima delgranulat 20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposicióIIa

€74,23560


kgG38B3101 Acer en barres corrugades B 500 S, de límit elàstic >= 500 N/mm2, en barresde diàmetre com a màxim 16 mm, per a l'armadura de riostres i basaments

P- 35 €1,50


m2G38D1001 Encofrat a una cara amb plafó metàl.lic, per a riostres i basamentsP- 36 €18,49

B0A31000 Clau acer €0,11782B0D21030 Tauló de fusta de pi per a 10 usos €1,19416B0D31000 Llata de fusta de pi €0,40831B0D81380 Plafó metàl.lic de 50x60 cm per a 50 usos €1,12200B0DZ4000 Fleix €0,04000B0DZA000 Desencofrant €0,11600B0DZP300 Part proporcional d'elements auxiliars per a plafons metàl.lics, de 50x60 cm €0,22000


m3G3J22710 Escullera amb blocs de pedra calcària de 400 a 800 kg de pes, col.locats ambpala carregadora

P- 37 €46,32

B0442700 Bloc de pedra per a formació d'esculleres de pedra calcària de 400 a 800 kgde pes

€17,76600


m2G3Z112Q1 Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigó HM-20/P/40/I, deconsistència plàstica i grandària màxima del granulat 40 mm, abocat des decamió

P- 38 €11,87


€6,68535





uGD5J6F0E Caixa per a embornal de 70x30x85 cm, amb parets de 15 cm de gruix deformigó HM-20/P/20/I sobre solera de 15 cm de formigó HM-20/P/20/I

P- 39 €98,30


€30,32154

B0DF6F0A Motlle metàl.lic per a encofrat de caixa d'embornal de 70x30x85 cm, per a150 usos

€1,26882

B0DZA000 Desencofrant €1,29920Altres conceptes 65,41 €

uGD5ZJJJ4 Bastiment i reixa practicable per a embornal, de fosa grisa de 800x364x50mm exteriors i 52 kg de pes, col·locat amb morter

P- 40 €85,14

B0710250 Morter per a ram de paleta, classe M 5 (5 N/mm2), a granel, de designació(G) segons norma UNE-EN 998-2

€1,62480

BD5ZJJJ0 Bastiment i reixa practicable per a embornal, de fosa grisa de 800x364x50mm exteriors i 52 kg de pes

€63,92000


mGD955670 Recobriment protector exterior per a clavegueres de tub de formigó dediàmetre 20 cm, amb 20 cm de formigó HM-20/P/20/I

P- 41 €15,28


€10,27484


uK21QU20Z Desmuntatge de la instal·lació de reg existent amb el dipòsit i la tuberiasuperficial per a un posterior muntatge de la instal·lació a la mateixa i aplecde materials per a la seva reutilització i muntatge posterior.

P- 42 €221,28


m3K222121Z Neteja de l'interior del dipòsit de la font amb l'extracció de la terra que hi hagi,amb mitjans manuals i càrrega manual sobre camió o contenidor. S'inclou lapart proporcional per executar la partida en condicions adequades deseguretat i salut.

P- 43 €65,73


m3K2255H9Z Rebliment del trasdossat de l'escullera amb graves per a drenatge, entongades de 50 cm com a màxim

P- 44 €47,53

B0332020 Grava de pedrera de pedrera de pedra granítica, per a drens €41,72916Altres conceptes 5,80 €

m3K45A18J3 Formigó per a sostre nervat unidireccional, HA-25/F/20/IIa, de consistènciafluida i grandària màxima del granulat 20 mm, abocat amb cubilot

P- 45 €113,38

B065960A Formigó HA-25/F/20/IIa de consistència fluida, grandària màxima del granulat20 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició IIa

€80,99700


m2K4B9M6GG Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada a l'obra imanipulada a taller ME 20x20 D: 10 - 10 B 500 SD 6x2,2 m UNE 36092, per al'armadura de sostres amb elements resistents

P- 46 €7,74


m3K4G211B9 Paredat de gruix variable de pedra calcària carejada, d'una cara vistacol.locada amb morter mixt 1:1:7, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

P- 47 €443,15


m2K4LF9475 Bigueta i revoltó per a sostre de 22+5 cm, amb revoltó de morter de ciment ibiguetes de formigó pretesat de 17 a 18 cm d'alçària, intereixos 0,7 m, llum <5 m, de moment flector últim 62,5 kNm per m d'amplària de sostre

P- 48 €30,99

B4LF0404 Bigueta de formigó pretesat de 17 a 18 cm d'alçària, amb armadura activa detensió superior a 131 kN

€11,26125



NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREUB4LZ570N Revoltó industrialitzat de morter de ciment per a un intereix de 70 cm i alçària

de 22 cm€9,24704


mK5ZEF32K Ràfec, de volada >= 30 cm com a mínim, amb 3 fulls de maó massísd'elaboració manual de 290x140x40 mm, decalats 10 cm, col.locat ambmorter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l

P- 49 €59,33

B0F11240 Maó massís d'elaboració manual, de 290x140x40 mm, categoria I, HD,segons la norma UNE-EN 771-1

€14,52000


m2K81121K4 Arrebossat a bona vista sobre parament vertical interior, a 3,00 m d'alçària,com a màxim, amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra, remolinat i lliscat ambciment pòrtland amb filler calcari 32,5 R

P- 50 €26,74

B0512401 Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 R segons UNE-EN 197-1,en sacs

€0,33178


m2K81125K3 Arrebossat a bona vista sobre parament vertical exterior, a 3,00 m d'alçària,com a màxim, amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra, esquitxat

P- 51 €21,97


m2K81136KZ Repicat i sanejat de paret de pedra i altres mterials existent, formant uncontrafort exterior, consolidant les parts malmeses del parament i acabatarrebossat, a menys de 3,00 m d'alçària, amb morter mixt 1:2:10, elaborat al'obra, amb formigonera de 165 litres, amb ciment pòrtland blanccompost/22,5 i amb addició de colorant de colors similars al morter i pedraexistent (colors terrosos). S'inclou tots els elements auxiliars per a unacorrecta execució de la partida així com totes les mesures de seguretat i salutlaboral, tant personals com col·lectives adients.

P- 52 €43,53

B0818110 Colorant en pols per a morter €0,29200Altres conceptes 43,24 €

m2K898U005 Pintat de parament vertical exterior, amb pintura mineral al silicat, amb unacapa de fons i dues d'acabat

P- 53 €10,83

B89ZNU40 Pintura mineral al silicat d'un component, amb color d'intensitat forta, per aexteriors

€4,45900

B8ZAT030 Diluent de pintura mineral al silicat per a interiors i exteriors €1,02200B8ZAT130 Pintura de fons a base de silicats, per a exteriors €2,12400


mK89BAU05 Pintat de passamà de tub d'acer de 30 a 50 mm de diàmetre amb suports detub d'acer cada 2 m, amb pintura de partícules metàl.liques, amb dues capesd'imprimació antioxidant i 2 d'acabat

P- 54 €5,47

B89ZM000 Pintura partícules metàl.liques €0,53200B8ZAA000 Imprimació antioxidant €0,47550


m2K89BBBH0 Pintat de reixa d'acer amb malla, amb esmalt sintètic, una capa d'imprimacióantioxidant i dues capes d'acabat

P- 55 €13,67

B89ZB000 Esmalt sintètic €2,52450B8ZAA000 Imprimació antioxidant €0,97002


uKADT1111 Trapa practicable de planxa d'acer galvanitzat, per a un buit d'obra de 60x60cm, amb bastiment de perfils laminats galvanitzats L 40+4 mm, ambfrontisses, maneta, pany i clau, col.locada ancorada al formigó

P- 56 €106,77

BADT1111 Trapa practicable de planxa d'acer galvanitzat, per a un buit d'obra de 60x60cm, amb bastiment de perfils laminats galvanitzats L 40+4 mm, ambfrontisses, maneta, pany i clau

€65,69000



NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREUAltres conceptes 41,08 €

m2KB32U010 Reixa amb bastiment perimetral de perfils L 30x30 mm, separadors de perfilsT 30x30 mm, plafons de malla deploye 40x10 mm amb xapa d'1 mm de gruix,galvanitzada, superfície màxima plafó 2,5 m2, ancorada amb morter deciment 1:4, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l. S'inclouen tots elsmitjans auxiliars per a una correcta execució de la partida així com totes lesmesures deseguretat i salut laboral tant personals com col·lectives.

P- 57 €108,15

BB32U010 Reixa amb bastiment perimetral de perfils L 30x30 mm, separadors de perfilsT 30x30 mm, d'acer laminat, i plafons de malla deploye 40x10 mm amb xapad'1 mm de gruix, galvanitzada, superfície màxima plafó 2,5 m2

€78,87000


paPPA900IJ Partida alçada de previsió d'imprevistos a justificar durant l'execució de l'obraper la Direcció Facultativa.

P- 58 €114,29

Sense descomposició 114,29 €

paPPA900SS Partida alçada de cobrament íntegre per la Seguretat i Salut a l'obraP- 59 €738,58


paPPA902IJ Partida alçada de previsió d'imprevistos a justificar durant l'execució de l'obraper la Direcció Facultativa.

P- 60 €675,89


paPPA902SS Partida alçada de cobrament íntegre per la Seguretat i Salut a l'obraP- 61 €351,93






6.4.- APLICACIÓ DE PREUS


PRESSUPOST Pàg.: 1

OBRA PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADA01CAPÍTOL ESCULLERA01SUBCAPÍTOL ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRES01

DESCRIPCIÓNUM. CODI UA IMPORTAMIDAMENTPREU

1 K21QU20Z u Desmuntatge de la instal·lació de reg existent amb el dipòsit i latuberia superficial per a un posterior muntatge de la instal·lació ala mateixa i aplec de materials per a la seva reutilització imuntatge posterior. (P - 42)

1,000221,28 221,28

2 G21R1002 u Arrencada d'arbre existent, de qualsevol tipus, inclòs soca, icàrrega sobre camió (P - 29)

2,00045,82 91,64

3 G22D3011 m2 Esbrossada del terreny de més de 2 m, amb mitjans mecànics icàrrega mecànica sobre camió (P - 32)

250,0000,63 157,50

4 G219Q105 m Tall amb serra de disc de paviment de mescles bituminoses oformigó, fins a una fondària de 20 cm (P - 28)

19,0003,68 69,92

5 F2194AL5 m2 Demolició de paviment de formigó, de fins a 20 cm de gruix i mésde 2 m d'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador icàrrega sobre camió (P - 3)

246,0005,34 1.313,64

6 G2135123 m3 Enderroc de mur de contenció de pedra, amb compressor icàrrega manual i mecànica de runa sobre camió (P - 27)

10,80027,64 298,51

7 G2223Q31 m3 Excavació de fonaments sense rampa d'accés, fins a 4 m defondària i més de 2 m d'amplària, en terreny de trànsit, ambmitjans mecànics, i càrrega sobre camió (P - 30)

300,00013,61 4.083,00

8 F221C620 m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terrenyde trànsit, amb mitjans mecànics (P - 4)

49,2004,59 225,83

9 F2411220 m3 Transport de terres dins de l'obra, carregat amb mitjans mecànicsi temps d'espera per a la càrrega, amb dúmper (P - 11)

451,2002,68 1.209,22

10 F2R3423A m3 Transport de terres a monodipòsit o centre de reciclatge, carregatamb mitjans mecànics i temps d'espera per a la càrrega, ambcamió de 7 t, amb un recorregut de més de 15 i fins a 20 km (P -12)

451,2008,34 3.763,01

11 F2194AJ1 m2 Demolició de paviment de formigó, de fins a 20 cm de gruix i finsa 0,6 m d'amplària, amb compressor i càrrega sobre camió (P - 2)

0,00016,42 0,00

12 F2225622 m3 Excavació de rasa de fins a 4 m de fondària i fins a 2 md'amplària, en terreny de trànsit, amb mitjans mecànics i càrregamecànica del material excavat (P - 5)

0,00011,43 0,00

SUBCAPÍTOLTOTAL 01.01.01 11.433,55

OBRA PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADA01CAPÍTOL ESCULLERA01SUBCAPÍTOL ESCULLERA02


1 G2242511 m2 Repàs i piconatge de sòl de rasa de de més de 2 m d'amplària,amb mitjans mecànics i compactació del 95 % PM (P - 31)

97,2003,74 363,53

2 G3Z112Q1 m2 Capa de neteja i anivellament de 10 cm de gruix de formigóHM-20/P/40/I, de consistència plàstica i grandària màxima delgranulat 40 mm, abocat des de camió (P - 38)

97,20011,87 1.153,76

3 G38D1001 m2 Encofrat a una cara amb plafó metàl.lic, per a riostres ibasaments (P - 36)

30,66018,49 566,90

4 G38B3101 kg Acer en barres corrugades B 500 S, de límit elàstic >= 500N/mm2, en barres de diàmetre com a màxim 16 mm, per al'armadura de riostres i basaments (P - 35)

1.564,2001,50 2.346,30

Euro


PRESSUPOST Pàg.: 2

5 G38515G1 m3 Formigó per a riostres i basaments, HA-25/P/20/IIa deconsistència plàstica i grandària màxima del granulat 20 mm,abocat des de camió (P - 34)

28,56088,23 2.519,85

6 G2R42551 m3 Transport de material procedent d'excavació de roca, amb unrecorregut de fins a 20 km, amb camió de 20 t, carregat ambmitjans mecànics i dipòsit de la roca a l'obra (P - 33)

187,92013,47 2.531,28

7 G3J22710 m3 Escullera amb blocs de pedra calcària de 400 a 800 kg de pes,col.locats amb pala carregadora (P - 37)

187,92046,32 8.704,45

8 K2255H9Z m3 Rebliment del trasdossat de l'escullera amb graves per adrenatge, en tongades de 50 cm com a màxim (P - 44)

93,96047,53 4.465,92


OBRA PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADA01CAPÍTOL ESCULLERA01SUBCAPÍTOL PAVIMENTACIÓ DEL VIAL03


1 F227T00F m2 Repàs i piconatge de caixa de paviment, amb compactació del95% PM (P - 8)

235,7501,46 344,20

2 F921101J m3 Subbase de tot-u natural, amb estesa i piconatge del material al98 % del PM (P - 16)

35,36336,08 1.275,90

3 F9Z4M626 m2 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada al'obra i manipulada a taller ME 20 x 20 D: 6 - 6 B 500 SD 6 x 2,2,segons UNE 36092, pel control de la fissuració superficial enpaviment o solera (P - 21)

235,7503,33 785,05

4 F9365M51 m3 Base de formigó HM-20/P/40/I, de consistència plàstica igrandària màxima del granulat 40 mm, abocat amb transportinterior mecànic amb estesa i vibratge manual, amb acabatreglejat (P - 17)

5,02294,46 474,38

5 F9B112ZZ m2 Paviment de lloses de pedra del pais, de gruix sensiblementigualat i no inferior a 8 cms, col·locades a truc de maceta ambmorter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 litresi posterior rejuntat de les juntes amb el mateix morter garantintsensiblement la planeitat del paviment. (P - 19)

55,800116,28 6.488,42

6 F9G124F3 m3 Paviment de formigó sense additius HM-30/B/20/I+E deconsistència tova, grandària màxima del granulat, 20 mm,escampat amb transport interior mecànic, estesa i vibratgemanual i acabat ratllat manual (P - 20)

26,250117,71 3.089,89

7 F31DD120 m2 Encofrat amb tauler de fusta per a rases i pous de fonaments, pera deixar el formigó vist (P - 15)

24,00031,30 751,20

8 F31B3000 kg Acer en barres corrugades B 500 S de límit elàstic >= 500N/mm2, per a l'armadura de rases i pous (P - 14)

193,2001,47 284,00

9 F31522H4 m3 Formigó per a rases i pous de fonaments, HA-25/B/20/IIa, deconsistència tova i grandària màxima del granulat 20 mm, abocatamb bomba (P - 13)

3,600112,44 404,78


OBRA PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADA01CAPÍTOL ESCULLERA01SUBCAPÍTOL XARXA DE CLAVEGUERAM I DESGUASSOS04


1 FDD1A535 m Paret per a pou circular de D=100 cm, de gruix 14 cm de maócalat, arrebossada i lliscada per dins i esquerdejat per fora amb

4,000291,49 1.165,96

Euro


PRESSUPOST Pàg.: 3

morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l (P -23)

2 FDDZ6DD4 u Bastiment circular de fosa dúctil per a pou de registre i tapaabatible i amb tanca, pas lliure de 600 mm de diàmetre i classeD400 segons norma UNE-EN 124, col·locat amb morter (P - 25)

4,000148,27 593,08

3 FDD26525 m Paret per a pou quadrat de 85x85 cm, de 14 cm de gruix de maócalat, arrebossada i lliscada per dins amb morter mixt 1:2:10,elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l (P - 24)

1,000239,56 239,56

4 FDKZHLB4 u Bastiment i tapa quadrada de fosa dúctil, per a pericó de serveis,recolzada, pas lliure de 700x700 mm i classe B125 segons normaUNE-EN 124, col.locat amb morter (P - 26)

1,000142,58 142,58

5 GD5J6F0E u Caixa per a embornal de 70x30x85 cm, amb parets de 15 cm degruix de formigó HM-20/P/20/I sobre solera de 15 cm de formigóHM-20/P/20/I (P - 39)

4,00098,30 393,20

6 GD5ZJJJ4 u Bastiment i reixa practicable per a embornal, de fosa grisa de800x364x50 mm exteriors i 52 kg de pes, col·locat amb morter (P- 40)

4,00085,14 340,56

7 F228U010 m3 Rebliment i piconatge de rasa de 0,60 m d'amplària, com amàxim, amb sauló sense garbellar per a protecció deconduccions, en tongades de 25 cm, com a màxim (P - 10)

4,00033,61 134,44


OBRA PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADA01CAPÍTOL ESCULLERA01SUBCAPÍTOL RAM DE PALETA I MANYERIA05


1 EB121AAZ m Barana d'acer A/37-B, amb passamà de tub de diàmetre 60 mm i4 mm de gruix, 3 travessers repartits de diàmetre 30 mm i 3 mmde gruix i muntants cada 200 cm formats amb T 80.80.9 mm,d'acord amb els plànols, de 100 cm d'alçària, ancorada ambfixacions mecàniques sobre el paviment, deixada perfectamentmuntada i acabada. (P - 1)

27,000113,59 3.066,93

2 K89BAU05 m Pintat de passamà de tub d'acer de 30 a 50 mm de diàmetre ambsuports de tub d'acer cada 2 m, amb pintura de partículesmetàl.liques, amb dues capes d'imprimació antioxidant i 2d'acabat (P - 54)

81,0005,47 443,07


OBRA PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADA01CAPÍTOL ESCULLERA01SUBCAPÍTOL ALTRES06


1 PPA900SS pa Partida alçada de cobrament íntegre per la Seguretat i Salut al'obra (P - 59)

1,000738,58 738,58

2 PPA902IJ pa Partida alçada de previsió d'imprevistos a justificar durantl'execució de l'obra per la Direcció Facultativa. (P - 60)

1,000675,89 675,89


OBRA PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADA01CAPÍTOL REHABILITACIÓ DE LA FONT02SUBCAPÍTOL ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRES01


Euro


PRESSUPOST Pàg.: 4

1 G219Q105 m Tall amb serra de disc de paviment de mescles bituminoses oformigó, fins a una fondària de 20 cm (P - 28)

33,0003,68 121,44

2 F2194AL5 m2 Demolició de paviment de formigó, de fins a 20 cm de gruix i mésde 2 m d'amplària amb retroexcavadora amb martell trencador icàrrega sobre camió (P - 3)

55,0005,34 293,70

3 F2194AJ1 m2 Demolició de paviment de formigó, de fins a 20 cm de gruix i finsa 0,6 m d'amplària, amb compressor i càrrega sobre camió (P - 2)

4,80016,42 78,82

4 F2225870 m3 Excavació de rasa de fins a 4 m de fondària i fins a 2 md'amplària, en terreny roca, amb retroexcavadora amb martelltrencador (P - 6)

3,00016,56 49,68

5 F221C620 m3 Excavació i càrrega de terra per a caixa de paviment en terrenyde trànsit, amb mitjans mecànics (P - 4)

11,0004,59 50,49

6 G2135123 m3 Enderroc de mur de contenció de pedra, amb compressor icàrrega manual i mecànica de runa sobre camió (P - 27)

4,60027,64 127,14

7 F2225622 m3 Excavació de rasa de fins a 4 m de fondària i fins a 2 md'amplària, en terreny de trànsit, amb mitjans mecànics i càrregamecànica del material excavat (P - 5)

11,30011,43 129,16

8 F2411220 m3 Transport de terres dins de l'obra, carregat amb mitjans mecànicsi temps d'espera per a la càrrega, amb dúmper (P - 11)

35,5202,68 95,19


35,5208,34 296,24

10 G2223Q31 m3 Excavació de fonaments sense rampa d'accés, fins a 4 m defondària i més de 2 m d'amplària, en terreny de trànsit, ambmitjans mecànics, i càrrega sobre camió (P - 30)

0,00013,61 0,00


OBRA PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADA01CAPÍTOL REHABILITACIÓ DE LA FONT02SUBCAPÍTOL XARXA DE CLAVEGUERAM I DESGUASSOS02


1 F227500F m2 Repàs i piconatge de sòl de rasa d'amplària màxima 0,6 m, ambcompactació del 95% PM (P - 7)

8,8004,40 38,72

2 FD7F4575 m Tub de PVC de 200 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, per anarformigonat, unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà icol.locat al fons de la rasa (P - 22)

28,00010,17 284,76

3 GD955670 m Recobriment protector exterior per a clavegueres de tub deformigó de diàmetre 20 cm, amb 20 cm de formigó HM-20/P/20/I(P - 41)

28,00015,28 427,84

4 GD5J6F0E u Caixa per a embornal de 70x30x85 cm, amb parets de 15 cm degruix de formigó HM-20/P/20/I sobre solera de 15 cm de formigóHM-20/P/20/I (P - 39)

3,00098,30 294,90

5 GD5ZJJJ4 u Bastiment i reixa practicable per a embornal, de fosa grisa de800x364x50 mm exteriors i 52 kg de pes, col·locat amb morter (P- 40)

3,00085,14 255,42

6 F228510F m3 Rebliment i piconatge de rasa d'amplària fins a 0,6 m, ambmaterial tolerable de la pròpia excavació, en tongades de gruixfins a 25 cm, utilitzant picó vibrant, amb compactació del 95 % PM(P - 9)

8,29022,69 188,10


Euro


PRESSUPOST Pàg.: 5

OBRA PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADA01CAPÍTOL REHABILITACIÓ DE LA FONT02SUBCAPÍTOL ADEQUACIÓ DEL DIPÒSIT I DE LA FONT03


1 K222121Z m3 Neteja de l'interior del dipòsit de la font amb l'extracció de la terraque hi hagi, amb mitjans manuals i càrrega manual sobre camió ocontenidor. S'inclou la part proporcional per executar la partida encondicions adequades de seguretat i salut. (P - 43)

15,00065,73 985,95


18,0008,34 150,12

3 K5ZEF32K m Ràfec, de volada >= 30 cm com a mínim, amb 3 fulls de maómassís d'elaboració manual de 290x140x40 mm, decalats 10 cm,col.locat amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra ambformigonera de 165 l (P - 49)

4,00059,33 237,32

4 KADT1111 u Trapa practicable de planxa d'acer galvanitzat, per a un buitd'obra de 60x60 cm, amb bastiment de perfils laminatsgalvanitzats L 40+4 mm, amb frontisses, maneta, pany i clau,col.locada ancorada al formigó (P - 56)

1,000106,77 106,77

5 KB32U010 m2 Reixa amb bastiment perimetral de perfils L 30x30 mm,separadors de perfils T 30x30 mm, plafons de malla deploye40x10 mm amb xapa d'1 mm de gruix, galvanitzada, superfíciemàxima plafó 2,5 m2, ancorada amb morter de ciment 1:4,elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l. S'inclouen tots elsmitjans auxiliars per a una correcta execució de la partida aixícom totes les mesures deseguretat i salut laboral tant personalscom col·lectives. (P - 57)

0,640108,15 69,22

6 K89BBBH0 m2 Pintat de reixa d'acer amb malla, amb esmalt sintètic, una capad'imprimació antioxidant i dues capes d'acabat (P - 55)

1,28013,67 17,50

7 K4LF9475 m2 Bigueta i revoltó per a sostre de 22+5 cm, amb revoltó de morterde ciment i biguetes de formigó pretesat de 17 a 18 cm d'alçària,intereixos 0,7 m, llum < 5 m, de moment flector últim 62,5 kNmper m d'amplària de sostre (P - 48)

15,00030,99 464,85

8 K45A18J3 m3 Formigó per a sostre nervat unidireccional, HA-25/F/20/IIa, deconsistència fluida i grandària màxima del granulat 20 mm, abocatamb cubilot (P - 45)

3,000113,38 340,14

9 K4B9M6GG m2 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada al'obra i manipulada a taller ME 20x20 D: 10 - 10 B 500 SD 6x2,2m UNE 36092, per a l'armadura de sostres amb elementsresistents (P - 46)

15,0007,74 116,10

10 K81121K4 m2 Arrebossat a bona vista sobre parament vertical interior, a 3,00 md'alçària, com a màxim, amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra,remolinat i lliscat amb ciment pòrtland amb filler calcari 32,5 R (P -50)

47,00026,74 1.256,78


OBRA PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADA01CAPÍTOL REHABILITACIÓ DE LA FONT02SUBCAPÍTOL PAVIMENTACIÓ04


1 F227T00F m2 Repàs i piconatge de caixa de paviment, amb compactació del95% PM (P - 8)

55,0001,46 80,30

2 F921101J m3 Subbase de tot-u natural, amb estesa i piconatge del material al98 % del PM (P - 16)

8,25036,08 297,66

Euro


PRESSUPOST Pàg.: 6

3 F9Z4M626 m2 Malla electrosoldada de barres corrugades d'acer, elaborada al'obra i manipulada a taller ME 20 x 20 D: 6 - 6 B 500 SD 6 x 2,2,segons UNE 36092, pel control de la fissuració superficial enpaviment o solera (P - 21)

55,0003,33 183,15

4 F9365M51 m3 Base de formigó HM-20/P/40/I, de consistència plàstica igrandària màxima del granulat 40 mm, abocat amb transportinterior mecànic amb estesa i vibratge manual, amb acabatreglejat (P - 17)

9,75094,46 920,99

5 F9B112ZZ m2 Paviment de lloses de pedra del pais, de gruix sensiblementigualat i no inferior a 8 cms, col·locades a truc de maceta ambmorter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 litresi posterior rejuntat de les juntes amb el mateix morter garantintsensiblement la planeitat del paviment. (P - 19)

55,000116,28 6.395,40

6 F9B112XZ m Formació d'esglaó amb pedra del pais de forma més o menysregular, de entre 15-17 cms d'alçada, amb un gruix mínim de 20cms de la pedra cal·locada a truc de maceta amb morter deciment 1:6, elaborat a a l'obra amb formigonera de 165 litres.S'inclou el rejuntat de juntes, la formació de pendents deixant lapartida perfectament acabada. (P - 18)

16,45064,76 1.065,30

7 K4G211B9 m3 Paredat de gruix variable de pedra calcària carejada, d'una caravista col.locada amb morter mixt 1:1:7, elaborat a l'obra ambformigonera de 165 l (P - 47)

2,860443,15 1.267,41

8 K81136KZ m2 Repicat i sanejat de paret de pedra i altres mterials existent,formant un contrafort exterior, consolidant les parts malmeses delparament i acabat arrebossat, a menys de 3,00 m d'alçària, ambmorter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra, amb formigonera de 165litres, amb ciment pòrtland blanc compost/22,5 i amb addició decolorant de colors similars al morter i pedra existent (colorsterrosos). S'inclou tots els elements auxiliars per a una correctaexecució de la partida així com totes les mesures de seguretat isalut laboral, tant personals com col·lectives adients. (P - 52)

14,90043,53 648,60

9 K81125K3 m2 Arrebossat a bona vista sobre parament vertical exterior, a 3,00 md'alçària, com a màxim, amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l'obra,esquitxat (P - 51)

12,50021,97 274,63

10 K898U005 m2 Pintat de parament vertical exterior, amb pintura mineral al silicat,amb una capa de fons i dues d'acabat (P - 53)

12,50010,83 135,38


OBRA PRESSUPOST: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADA01CAPÍTOL REHABILITACIÓ DE LA FONT02SUBCAPÍTOL ALTRES05


1 PPA902SS pa Partida alçada de cobrament íntegre per la Seguretat i Salut al'obra (P - 61)

1,000351,93 351,93

2 PPA900IJ pa Partida alçada de previsió d'imprevistos a justificar durantl'execució de l'obra per la Direcció Facultativa. (P - 58)

1,000114,29 114,29

SUBCAPÍTOLTOTAL 01.02.05 466,22

Euro



6.5.- RESUM DEL PRESSUPOST

GRÀFIC % PRESSUPOST PER CAPÍTOLS

SubcapítolPROJECTE BÀSIC I D´EXECUCIÓ DE CONSTRUCCIÓ D´UNA ESCULLERA I REHABILITACIÓ DE LA FONT DE PESSONADANivell:

Data: 28/10/2008

0

4

8

12

16

20

24

28

32

75,4

3 %

ES

CU

LLE

RA

EN

DE

RR

OC

S I

MO

VIM

EN

TS D

E T

ER

RE

S

ES

CU

LLE

RA

PA

VIM

ENTA

CIÓ

DE

L V

IAL

XAR

XA D

E C

LAVE

GU

ERAM

I D

ESG

UAS

SOS

RA

M D

E P

ALE

TA I

MAN

YE

RIA

ALTR

ES

24,5

7 %

RE

HA

BIL

ITA

CIÓ

DE

LA

FO

NT

EN

DE

RR

OC

S I

MO

VIM

EN

TS D

E T

ER

RE

S

PA

VIM

ENTA

CIÓ

AD

EQ

UA

CIÓ

DE

L D

IPÒ

SIT

I D

E L

A F

ON

T

ALTR

ES

XAR

XA D

E C

LAVE

GU

ERAM

I D

ESG

UAS

SOS

15,4

2

30,5

6

18,7

5

4,06 4,74

1,91

1,68

15,2

0

5,05

0,63 2,

01

%Pressupost

Capítols

GRÀFIC % PRESSUPOST PER CAPÍTOLS

CapítolPROJECTE BÀSIC I D´EXECUCIÓ DE CONSTRUCCIÓ D´UNA ESCULLERA I REHABILITACIÓ DE LA FONT DE PESSONADANivell:

Data: 28/10/2008

0

10

20

30

40

50

60

70

76

ES

CU

LLE

RA

RE

HA

BIL

ITA

CIÓ

DE

LA

FO

NT

75,4

3

24,5

7

%Pressupost

Capítols


RESUM DE PRESSUPOST Pàg.: 1

NIVELL 3: SUBCAPÍTOL %Subcapítol 01.01.01 ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRES 15,42Subcapítol 01.01.02 ESCULLERA 30,56Subcapítol 01.01.03 PAVIMENTACIÓ DEL VIAL 18,75Subcapítol 01.01.04 XARXA DE CLAVEGUERAM I DESGUASSOS 4,06Subcapítol 01.01.05 RAM DE PALETA I MANYERIA 4,74Subcapítol 01.01.06 ALTRES 1,91

01.01 ESCULLERACapítol 75,43

Subcapítol 01.02.01 ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRES 1,68Subcapítol 01.02.02 XARXA DE CLAVEGUERAM I DESGUASSOS 2,01Subcapítol 01.02.03 ADEQUACIÓ DEL DIPÒSIT I DE LA FONT 5,05Subcapítol 01.02.04 PAVIMENTACIÓ 15,20Subcapítol 01.02.05 ALTRES 0,63

01.02 REHABILITACIÓ DE LA FONTCapítol 24,57

100,00

NIVELL 2: CAPÍTOL %Capítol 01.01 ESCULLERA 75,43Capítol 01.02 REHABILITACIÓ DE LA FONT 24,57

01 Pressupost: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA IREHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADA

Obra 100,00

100,00

NIVELL 1: OBRA %Obra 01 Pressupost: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I

REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADA100,00

100,00

Euro


RESUM DE PRESSUPOST Pàg.: 1

NIVELL 3: SUBCAPÍTOL ImportSubcapítol 01.01.01 ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRES 11.433,55Subcapítol 01.01.02 ESCULLERA 22.651,99Subcapítol 01.01.03 PAVIMENTACIÓ DEL VIAL 13.897,82Subcapítol 01.01.04 XARXA DE CLAVEGUERAM I DESGUASSOS 3.009,38Subcapítol 01.01.05 RAM DE PALETA I MANYERIA 3.510,00Subcapítol 01.01.06 ALTRES 1.414,47

01.01 ESCULLERACapítol 55.917,21

Subcapítol 01.02.01 ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRES 1.241,86Subcapítol 01.02.02 XARXA DE CLAVEGUERAM I DESGUASSOS 1.489,74Subcapítol 01.02.03 ADEQUACIÓ DEL DIPÒSIT I DE LA FONT 3.744,75Subcapítol 01.02.04 PAVIMENTACIÓ 11.268,82Subcapítol 01.02.05 ALTRES 466,22

01.02 REHABILITACIÓ DE LA FONTCapítol 18.211,39

74.128,60

NIVELL 2: CAPÍTOL ImportCapítol 01.01 ESCULLERA 55.917,21Capítol 01.02 REHABILITACIÓ DE LA FONT 18.211,39

01 Pressupost: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA IREHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADA

Obra 74.128,60

74.128,60

NIVELL 1: OBRA ImportObra 01 Pressupost: PB I D'EX DE CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCULLE RA I

REHABILITACIÓ DE LA FONT - PESSONADA74.128,60

74.128,60

Euro



6.6.- PRESSUPOST PER CONEIXEMENT DE L’ADMINISTRACIÓ


PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTE 1Pag.

74.128,60PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL..........................................................................

9.636,7213,00 % DESPESES GENERALS SOBRE 74.128,60.......................................................

6,00 % BENEFICI INDUSTRIAL SOBRE 74.128,60.......................................................... 4.447,72

Subtotal 88.213,04

16,00 % IVA SOBRE 88.213,04.......................................................................................... 14.114,09

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE 102.327,13€

Aquest pressupost d'execució per contracte puja a la quantitat de:

( CENT DOS MIL TRES-CENTS VINT-I-SET EUROS AMB TRETZE CENTIMS )





7.- DOCUMENTACIÓ GRÀFICA

PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DE CONSTRUCCIÓ D’UNA … · 2011-09-19 · resum del pressupost...

Documents

Transcript of PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ DE CONSTRUCCIÓ D’UNA … · 2011-09-19 · resum del pressupost...