PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU D’AMPLIACIÓ DEL APARCAMENT DEL TANATORI DINS LA FINCA FONT

DEL GOIG BADALONA

Setembre 2012

MEMÒRIA I. GENERALITATS 1. OBJECTE DEL PROJECTE La construcció d’un nou espai d’aparcament amb 57 places a la zona sud de la finca del tanatori on es presenta com la continuació de la pròpia carretera que voreja la part baixa de la finca i arriba fins a l’hospital.

- CLASIFICACIÓ DE SÒL: d’equipaments tipus sanitari-assistencial , CLAU 7b-M

2. ANTECEDENTS

Amb la formulació de la Modificació del Pla Especial d’assignació d’ús de la zona 7b-IV del P.E. d’equipaments públics i parc forestal de can Ruti es pretén per tant, la concreció de l’ampliació de l’actual edificació del tanatori (ja prevista al planejament vigent), la definició de les pautes per la implantació el nou jardí del repòs i l’ampliació de la zona d’aparcament. 3. EMPLAÇAMENT

La zona sud de la finca on es presenta com la continuació de la pròpia carretera que voreja la part baixa de la finca i arriba fins a l’hospital. Es un espai adjacent a aquesta via que s’endinsa en la plataforma de la zona del Berenador de Can Ruti, creant 57 noves places, i torna a sortir recuperant el sentit de la via. 4. SUPERFICIE La zona objecte del projecte té una superfície total de 1.775 m² 5. PROMOTORS Pompes Fúnebres de Badalona C.I.F.: A 08073710 Carretera de Can Ruti, s/n. 08911 Badalona II. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1. CONDICIONAMENTS GENERALS 1.1 CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES I TOPOGRÀFIQUES DELSECTOR

El solar que ens ocupa te forma de “ llàgrima” d’uns 150 mts de llargada, per uns 12,50 mts en la zona mes ample. El terreny te una suau pendent del 5%.

1.2 ESTAT ACTUAL Actualment el solar es troba delimitat per una tanca dissuasòria amb la carretera de Can Ruti i per un desnivell a la zona en contacte amb el berenador de Can Ruti. 2. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA El Pla Especial d'assignació d'ús de la zona 7b-IV del P.E. d'equipaments públics i parc forestal de can Ruti garanteix la reserva d’aparcament d’una plaça cada 100m2 construïts, en aquest cas, donada que la edificabilitat potencial de la finca és 5.655,10 m2, el resultat seria de 56 places. En aquests moments, el número de places d’aparcament existents és de 56+42 places, per la qual cosa queda complert aquest article. Tot i així, està demostrat que aquest aparcament és insuficient i es planteja aquesta ampliació (57 places), obtenint un total de 155 places.

La nova zona d’aparcament amb 57 places més, situades en una nova plataforma que s’ubicarà dins de terrenys municipals en la zona del berenador de Can Ruti. Amb aquests nous punts d’actuació, i sumant les ja existents, s’aconseguiran 155 places en total.

En la nova zona d’aparcament, es preveuen diverses bosses d’aparcament, sobre un paviment obert i de poc impacte paisatgístic, separades entre elles per tal de potenciar aquesta entrada de vegetació dins de l’aparcament. No s’utilitzaran materials agressius i d’alt impacte visual per tal de no perdre mai de vista l’entorn en el que està situat.

Criteris d’implantació al paisatge. La nova zona d’aparcament s’implanta al terreny adaptant-se al relleu de la Serralada Marina.

Itinerari i accés. L’accés rodat es produeix per la carretera inferior que bordeja la finca de la banda oest del Tanatori i arriba fins a l’hospital. Aquesta nova zona d’aparcament tindrà connexió amb l’actual aparcament i l’edifici del tanatori mitjançant unes escales mecàniques que es desenvolupen en dos trams. Aquestes s’adapten a la topografia del terreny en aquesta zona, i per tal d’unir els dos cossos, es crearà un espai de connexió que farà la funció de mirador sobre la vall. III. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 1. PAVIMENTS La vorera estarà formada per llambordins de formigó de forma rectangular, el paviment de la zona de circulació com de la zona d’estacionament serà un paviment continu de formigó fratasat, i la formació dels guals per a vehicles, tant de l’ accés com de la sortida es faran amb peces prefabricades de formigó tipus T-3.

2. INSTAL.LACIÓ D’ENLLUMENAT L’enllumenat es realitzarà a base de 2 columnes d’acer galvanitzat de 9 mts model sistema Tower cl5 (casa simon lighting, o similar) creuetes per a 4 projectors inclòs lluernes model LORE Pr30 per il·luminar grans àrees, i es reforçarà simbòlicament amb balises model Bafle Sèrie BLRA-750. 3. JARDINERIA La jardineria consta de la plantació de gespa tipus Zoyzia en llavors, entre les zones que queden entre les places d’aparcament i els límits de l’actuació, entre la carretera de Can Ruti i el berenador de Can Ruti. La jardineria es completarà amb la plantació d’arbrat ( a definir) en la zona mes propera a la carretera de Can Ruti. 4. MOBILIARI URBÀ Està previst la col·locació de papereres trabucables model Badalona, i 4 bancs model “neoromantico clásico” de la casa Santa & Cole, o similar. 5. INSTAL.LACIÓ DE SANEJAMENT Es col·locarà canaleta de formigó per a formació de canal de desguàs pluvial i connectat a tub desguàs de D200 connectat a la xarxa general de clavegueram.

SUSANNA PASTOR Barcelona, Setembre 2012

INFORMACIÓ GRÀFICA

PLEC DE CONDICIONS I. CONDICIONS GENERALS 1. DEFINICIÓ I ÀMBIT D’APLICACIÓ 1.1. OBJECTE. Aquest Plec de Condicions Tècniques Particulars té per objecte establir les condicions en que s'executaran les obres definides en el present projecte. En primer lloc s'especifiquen les obligacions d'ordre tècnic del contractista, així com les condicions en que es desenvoluparan les obres; en segon lloc, es defineixen les característiques dels materials a emprar; i per últim, les condicions que ha d'acomplir el procés d'execució de l'obra, així com el mètode per realitzar els amidaments i abonaments de les unitats d'obra executades, i el corresponent control de qualitat.

1.2. ÀMBIT D'APLICACIÓ. El present Plec de Condicions Tècniques Particulars serà d'aplicació en totes les obres necessàries per a l'execució del "Projecte Bàsic i Executiu d’ampliació del aparcament del tanatori dins de la finca Font del Goig. Es d'aplicació, en tot el que no es faci referència en aquest plec, el Plec de Prescripcions TècniquesGenerals aprovat per Ordre Ministerial de 6 de febrer de 1976, amb les modificacions i ampliacionsintroduïdes per la O.M. de 21 de Gener de 1988. Les normes del present Plec de Condicions Tècniques Particulars prevaldran en qualsevol cas sobre les del general.

2. NORMES, INSTRUCCIONS I DISPOSICIONS APLICABLES.

2.1. Instruccions, Normes i Disposicions aplicables Seran d'aplicació, en el seu cas, com a supletòries i complementàries de les contingudes en aquest Plec, les Disposicions que a continuació es relacionen, sempre que no modifiquin ni s'oposin a allò que en ell s'especifica.

DISPOSICIONS GENERALS • Llei 2/2002 d’Urbanisme

(DOGC núm. 3600 de 21/03/2002) • Decret 287/2003 Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme.

(DOGC 02/12/2003) • Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els

edificis, complementaris de la NBE-CPI/91 (DOGC núm. 1954 de 30/09/1994, correccions DOGC núm. 2005 de 30/01/1995)

• Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques. Capítol 1: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques (DOGC núm. 1526 de 4/12/1991)

• Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. (Capítol 2: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques –BAU-)

(DOGC núm. 2043 de 28/04/1995)

VIALITAT

• Ordre FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.1-IC “Secciones de firme”, de la instrucción de Carreteras. (BOE núm. 297 de 12/12/2003)

• Ordre FOM/3459/2003, de 28 de noviembre, por la que se aprueba la norma 6.3-IC: “Rehabilitación de firmes”, de la Instrucción de carreteras. (BOE núm. 297 de 12/12/2003)

• Ordre 27/12/1999, Norma 3.1-IC. "Trazado, de la Instrucción de carreteras” (BOE núm. 28 de 2/02/2000)

• Orden de 14/05/1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC “Drenaje superficial” (BOE 17/09/1990)

UNE-EN-124 1995. Dispositivos de cubrimiento y de cierre para zonas de circulación utilizadas por peatones y vehículos. Principios de construcción, ensayos de tipo, marcado, control de calidad. Ordre 2/07/1976, “PG-3/88, Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras”

(BOE núm. 162 i 175 de 2/07/1976 i 7/07/1976 respectivament). Posteriors modificacions:

Ordre Circular 292/86 T, de maig de 1986 Ordre Ministerial 31/07/86 (BOE 5/09/86) Ordre Circular 293/86 T. Ordre Circular 294/87 T., de 23/12/87. Ordre Circular 295/87 T Ordre Ministerial de 21/01/88 (BOE 3/02/88) sobre modificació de determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts. (Modificació pasa a denominar-se PG-4) Ordre Circular 297/88 T., de 29/03/88.Ordre Circular 299/89.Ordre Ministerial de 8/05/89 (BOE 18/05/89), modificació de determinats articles del PG.Ordre Ministerial de 18/09/89 (BOE 910/89) Ordre Circular 311/90 , de 20 de març.Ordre Circular 322/97, de 24 de febrer.Ordre Circular 325/97, de 30/12/97.Ordre Ministerial de 27/10/99 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de

Prescripcions Tècniques Generals per a obres de Carreteres i ponts en el relatiu a conglomerants hidràulics i lligants hidrocarbonats (BOE 22/1/2000).Ordre Ministerial de 28/10/1999 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a obres de Carreteres i ponts en el relatiu a senyalització, balissament i sistemes de contenció de vehicles (BOE 28/01/2000). Ordre Circular 326/2000, de 17 de febrer.Ordre Circular 5/2001, de 24 de maig.Ordre Ministerial FOM/475/2002, de 13 de febrer, per la que s’actualitzen determinats

articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts relatius a formigons i acers. (BOE 6/03/2002)Ordre Ministerial FOM 1382/2002, de 16 de maig, per la que se actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i ponts relatius a la construcció

d’explanacions, drenatges i fonaments (BOE, de l’11 de juliol). Ordre FOM/891/2004, de l’1 de març, per la que s’actualitzen determinats articles del Plec de prescripcions tècniques generals per a obres de carreteres i ponts, relatius a ferms i paviments.

ENJARDINAMENT Ordres del Ministeri d’Agricultura sobre productes fertilitzants i fitosanitaris. DIN 18916. Tècniques de vegetació en Paisatgisme: Plantes i treballs de plantació. Qualitat de les plantes. DIN 18917. Tècniques de vegetació en Paisatgisme: Gespes i sembres. DIN 18918. Tècniques de vegetació en Paisatgisme: Estabilització del sòl amb sembres; estabilització amb materials orgànics i inorgànics; tècniques de construcció combinades. DIN 18920. Tècniques de vegetació en Paisatgisme: Protecció d’arbres, plantacions i àrees de vegetació durant els treballs de construcció. Normes tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles i Pèrits Agrícoles de Catalunya. GENÈRIC D’INSTAL·LACIONS URBANES • Decret 120/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya:

Característiques que han de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministraments públics que discorren pel subsòl. (DOGC núm. 1606 de 12/06/1992) Decret 196/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya pel que es modifica l’apartat a) del preàmbul i el punt 1.2 de l’article 1 del Decret 120/1992. (DOGC núm. 1649 de 25/09/1992)

Especificacions Tècniques de les companyies subministradores dels diferents serveis. Normes UNE de materials, sistemes o mètodes de col·locació i càlcul XARXES DE PROVEÏMENT D’AIGUA POTABLE • Reial Decret 606/2003, de 23 de maig de 2003, modificació del Reglament de domini públic

hidràulic. (BOE 6/6/2003)

Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre de 2003, Text refós legislació en matèria d’aigües de Catalunya (DOGC 21/11/2003)

Real Decreto 140/2003, de 7 de febrer, por el que se establecen los criterios sanitarios de la calidad del agua i el consumo humano (BOE 21/02/2003)

Real Decreto Legislativo 1/2001 de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de aguas. (BOE 24/07/01)

• Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua. (DOGC 22/07/99)

• Ordre 28/07/1974, s’aprova el “Pliego de prescripciones técnicas generales para tuberías de abastecimiento de agua (BOE núm. 236 i 237 de 2/10/1974 i 3/10/1974 respectivament)

Norma Tecnológica NTE-IFA/1976, “Instalaciones de fontanería: Abastecimiento” Norma Tecnológica NTE-IFR/1974, “Instalaciones de fontanería: Riego” Hidrants d’incendi • Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els

edificis, complementaris de la NBE-CPI/91 (DOGC núm. 1954 de 30/09/1994, correccions DOGC núm. 2005 de 30/01/1995)

• Real Decret 2177/1996 pel que s’aprova la Norma Bàsica de l’Edificació “NBE-CPI/96: Condiciones de Protección contra Incendios en los edificios”

(BOE núm. 261 de 29/10/1996. Apèndix 2 art. 2.4 ) • Real Decret 1942/1993 pel que s’aprova el “Reglamento de Instalaciones de

Protección contra incendios” (BOE núm. 298 de 14/12/1993)

XARXES DE SANEJAMENT • Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis

públics de sanejament (DOGC núm. 3894 de 29/05/2003)

• Reïal Decret-Llei 11/1995, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes. (BOE núm. 312 de 20/12/1995)

• Ordre 15/09/1986. “Tuberías. Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de Saneamiento de Poblaciones”. (BOE núm. 228 de 23/09/1986)

Reglament metropolità d’abocaments d’aigües residuals. (Àrea metropolitana de Barcelona) (BOPB núm. 128, de 29/05/1997)

Ordenança General del Medi Ambient Urbà del municipi de Barcelona Títol V: Sanejament d’aigües residuals i pluvials (BOPB núm. 143, de 16/06/1999, correcció d’errades BOP núm. 181 de 30/07/1999)

Ordre 9/03/1994 es modifica l’apartat 3.2.1 de la ITC-MIG 5.1 (BOE núm. 68 de 21/03/1994) Ordre 29/05/1998 es modifiquen les ITC-MIG –R.7.1 i la ITC-MIG –R.7.2 (BOE 11/06/1998)

ENLLUMENAT PÚBLIC • Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi ambient

(DOGC 12/06/2001) • R.D. 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión,

ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior. (BOE núm. 224 18/09/2002)

• Norma Tecnològica NTE-IEE/1978. “Instalaciones de electricidad: Alumbrado exterior”. • "Pliego de prescripciones técnicas generales para la recepción de bloques de hormigón en las obras de construcción RB-90".Ordre del 04/07/90 del Ministeri d'Obres Públiques I Urbanisme. (BOE 11/07/90) "Pliego general de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción RL-88"Ordre del 27/07/88 del Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme. (BOE 03/08/88)

RESIDUS • "Gestió de residus dels enderrocs i altres residus de la

construcció". Decret 201/94 de 26/7/94, publicat el 8/8/94.

MEDI AMBIENT Reglament d'activitats sorolloses, insalubres, nocives i perilloses. Decret 2414/61.Presidencia de Govern 30/11/61 (BOE 7/12/61) • Protecció de l'ambient atmosfèric. Llei 38/72 de la Jefatura de l'Estat 22/12/72 (BOE 26/12/72). Decret 833/75 del Ministeri de

Planificació i Desenvolupament 6/2/75 (BOE 22/4/75 i 9/6/75) Llei de protecció del medi ambient (BOE de 23/3/1979) CONTROL DE QUALITAT � "Plec d'assaigs tipus per a obra civil i per a edificacions per al control de qualitat". � Decret 77/1984. � Ordre 18/03/97. DOGC 18/4/97 � Normas del Laboratorio de Transportes y Mecánica del Suelo, N.L.T. � Métodos de Ensayo del Laboratorio Central de Ensayos de Materiales (M.E.L.C.). SEGURETAT I SALUT: • "Disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción".

RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/10/97) Transposició de la Directiva 92/57/CEE. Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'Estudi de Seguretat i Higiene en projectes d'edificació i obres públiques.

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual. Reial Decret 773/1997 de 30/05/97. s’aprova el model del llibre d’incidències OBRES de construcció. Ordre de 12/01/98. DOGC 27/01/98 VARIS Normes tecnològiques específiques. NTE Normes U.N.E. “Pliego General de Condiciones Técnicas de la Dirección General de Arquitectura de 1.960”(adaptado por el Ministerio de la Vivienda según orden de 4 de junio de 1973). Plec de Condicions Generals de l’Ajuntament de Badalona. Normativa para la información y señalización de obras en la Ciudad de Badalona. Normativa específica inclosa a l’Estudi de Seguretat i Salut com annex al present Projecte. El Contractista haurà d'actuar segons les normes i instruccions complementàries que d'acord amb allò que estableix el present Plec, li siguin dictades per la Direcció d'Obra per a la regulació de les relacions entre ambdues en lo referent al control, valoració i, en general, a tota la informació relacionada amb el Projecte. Per altre part la Direcció d'Obra podrà establir normatives reguladores de la documentació o de qualsevol altre tipus d'informació que hagi de formular el Contractista per la correcta execució de les obres, normatives que seran d'obligat acompliment sempre que li sigui requerit formalment. El Contractista designarà expressament les persones de la seva organització capacitades i facultades per tractar amb la Direcció d'Obra les diferents matèries objecte de les funcions de la mateixa i als diferents nivells de responsabilitat, de tal manera que estiguin sempre presents en l'obra persones capacitades i facultades per decidir sobre els temes en els que intervingui la Direcció d'Obra, podent entre uns i altres establir documentació formal de constància, conformitat o objecció. Tots aquest Documents, en la seva redacció original i en les possibles modificacions posteriors, es declaren d'aplicació durant el terme d'execució de les obres.

3. CONDICIONS FACULTATIVES

3.1. DOCUMENTS DE CONTRACTE. El present Projecte consta dels següents documents :

- Document 1: MEMÒRIA - Document 2: PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS - Document 3: PRESSUPOST de l'obra, que inclou:

Amidaments Pressupost

- Document 4: DOCUMENTACIÓ GRÀFICA - Document 5: ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT - Document 6 : PLEC DE CLÀUSULES ADMINISTRATIVES PARTICULARS De tots

ells s'entén per documents contractuals, aquells que quedin incorporats al Contracte i que són d'obligat compliment, llevat modificacions degudament autoritzades. Aquests són:

Plec de Condicions Tècniques Particulars Plec de Clàusules Administratives Particulars Pressupost Estudi de Seguretat i Salut La resta de documents o dades del Projecte són d'índole

informativa i estan constituïts per: Memòria, amb tots els seus Annexes Amidaments

3.3. OBLIGACIONS I DRETS GENERALS DEL CONTRACTISTA.

3.3.1. VERIFICACIÓ DELS DOCUMENTS DEL PROJECTE. El Contractista haurà d'obtenir directament i amb els seus propis mitjans les dades subministradesamb els documents informatius del projecte. El Contractista serà, doncs, responsable dels errors que es puguin derivar de no obtenir la suficient informació directe que rectifiqui o ratifiqui la continguda en els documents informatius del Projecte. A la signatura de l'Acta de Replanteig i abans de començar les obres, el Contractista haurà demanifestar per escrit, que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de latotalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol·licitarà els aclariments pertinents. De no fer-ho així es suposarà que accepta com a complerta la documentació que inclou el Projecte.

3.3.2. PLA DE SEGURETAT I SALUT. El Contractista, a la vista de l'Estudi de Seguretat i Salut o l'Estudi Bàsic contingut en el Projecte, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s'haurà d'aprovar, abans de l'inici de l'obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcció facultativa en cas de no ser necessària la designació de coordinador. Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d'un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra sempre que a la mateixa intervingui més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms. El contractista i subcontractistes seran responsables de l'execució correcta de les mesures preventives fixades en el Pla de Seguretat i Salut, relatiu a les obligacions que els hi corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per ells. El contractista i subcontractistes respondran solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mesures previstes en el Pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals.

3.3.4. REPRESENTACIÓ DEL CONTRACTISTA. El Contractista estarà representat en l'obra pel Delegat o Cap d'Obra que tindrà totes les facultats d'aquell davant la Direcció Facultativa. El Contractista comunicarà per escrit, abans de l'inici de les obres, el nom d'aquest tècnic a laDirecció Facultativa per la seva acceptació, que podrà ser refusada per aquesta, en un principi i enqualsevol moment si al seu judici resulten motius per a això. La D.F. podrà exigir que no es treballi si no hi ha anomenat, acceptat i present un tècnic mig com a Cap d'Obra i Delegat del Contractista, essent la responsabilitat de la tardança i les seves conseqüències a compte del Contractista.

El Cap d'Obra no podrà ser substituït pel Contractista sense la conformitat de la D.F. El Cap d'Obra haurà d'acompanyar a la D.F. en totes les seves visites d'inspecció a l'Obra, i transmetre immediatament al seu personal les instruccions que rebi d'aquesta, àdhuc en la seva presència, (per exemple, per aclarir dubtes), si així ho requereix. El Cap d'Obra tindrà l'obligació d'estar assabentat de totes les circumstàncies i marxa de l'obra i informar a la D.F. al seu requeriment, o sense necessitat de requeriment si fos necessari o convenient. L'expressat serveix també per als treballs que efectuessin subcontractistes, en el cas de que fossin autoritzats per la Direcció. S'entén que la comunicació Direcció Facultativa / Contractista, es canalitza entre el Tècnic Director i el Cap de l'Obra, sense prejudici de que per simplificació i eficàcia especialment en casos urgents o rutinaris, basats en la bona voluntat i sentit comú, pugui haver comunicació entre el respectiu personal en nom d'aquells i tenint-los informats puntualment, de manera que si sorgís algun problema d'interpretació o una decisió de major importància, no valdrà sense la ratificació del Tècnic Director i el Cap de l'Obra. El Contractista nomenarà obligatòriament, una persona que tindrà el càrrec i categoria d'encarregat de l'obra i que assumirà la direcció directa dels treballs. Aquesta persona haurà de residir prop de l'obra i romandre-hi durant l'execució de tots els treballs. Del seu nomenament en serà assabentada la D.F.

3.3.5. PERSONAL D'OBRA. El Contractista serà el responsable de la idoneïtat i disciplina del personal assignat a l'obra. La D.F. podrà exigir al Contractista la separació de l'obra de qualsevol persona, sense que tingui l'obligació de respondre de cap dels perjudicis que es poguessin originar. El Contractista necessitarà autorització prèvia de la D.F. per a la contractació dels industrials o subcontractació de qualsevol part de l'obra. El Contractista no podrà subcontractar per unitat complerta cap partida d’obra del ram de paleta, moviment de terres, estructura, paviments i revestiments sense l'autorització expressa de la D.F.. L'adjudicació a industrials i subcontractistes es farà sempre seguint el Pla de treball i amb sancions per incompliment del termini. El Contractista serà l'únic responsable de l'incompliment d'aquestes condicions. Qualsevol industrial o subcontractista que intervingui en l'obra queda sotmès al coneixement i compliment d'aquest Plec de Condicions i del Plec de Condicions Tècniques de les obres. Es obligació del Contractista el compliment d'aquest aspecte. Qualsevol industrial o subcontractista que intervingui en l'obra garantitzarà la seva instal·lació o treball durant dotze mesos de total funcionament, a partir de la recepció de les obres. Durant aquest temps seran al seu càrrec les reparacions, peces i elements canviats, neteja, conservació i mà d'obra, sense que de cap manera el termini de garantia l'alliberi de les responsabilitats legals. D'aquesta obligació s'exclouen expressament la reparació dels desperfectes produïts per actes vandàlics o ús inadequat de l'obra o instal·lacions. Qualsevol industrial queda obligat a lliurar a la D.F. un certificat amb les característiques tècniques del material col·locat, així com les instruccions de funcionament escrites, autoritzacions dels Organismes Públics, certificats d'homologació, garanties, etc. de les instal·lacions, equips i aparells per ells instal·lats. La D.F. farà lliurament de tots aquests documents a la Propietat. El no lliurament dels mateixos serà motiu de no recepció de la instal·lació realitzada, o dels equips i aparells col·locats. 3.3.6. FALTES DEL PERSONAL. El Tècnic Director, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris causants de la pertorbació. El Contractista podrà subcontractar capítols u unitats d'obra a altres contractistes i industrials,

subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en aquest Plec de Condicions Particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra.

3.3.7. LLIBRE D'ORDRES. S'obrirà el "Llibre d'Ordres" per la D.F. i romandrà custodiat a l'obra pel Contractista, en lloc segur i de fàcil disponibilitat per a la seva consulta i ús. El Cap d'Obra haurà de portar-lo amb ell en cada visita en acompanyar la Direcció Facultativa. S'acomplirà respecte al "Llibre d'Ordres" el disposat en el "Plec de Clàusules Administratives Generals". Constaran en ell totes aquelles circumstàncies i detalls relatius al desenvolupament de les obres que el Director consideri adients i, entre d'altres, amb caràcter diari, els següents:

−Relació dels treballs realitzats, amb detall de la seva localització dins de l'obra. −Relació dels assajos realitzats, amb resum dels resultats o documents corresponents. −Relació de maquinària en obra, amb expressió de quina ha estat activa i quina merament

present, i quina avariada i en reparació. −Qualsevol altra circumstància que pugui influir en la qualitat o el ritme d'execució d'obra.

La Contracta està obligada a estendre després de cada visita d'obra la corresponent Acta, que haurà de reflectir els diferents temes tractats. Aquestes Actes s’hauran de numerar correlativament i portaran la data de la visita d'obra a la que corresponguin. Com a simplificació la D.F. podrà disposar que aquestes incidències figurin en comunicats d'obra diaris, que es custodiaran ordenats com annex al "Llibre d'ordres". Tant el Llibre d'Ordres com les Actes hauran d'ésser signades per la totalitat dels assistents a la visita d'obra, facilitant una copia a cadascun d'ells, i quedant un altre convenientment arxivada a l'oficina tècnica de l'obra. 3.3.8. TREBALLS NO ESTIPULATS EXPRESSAMENT. El Contractista realitzarà totes les operacions i treballs previstos o no previstos en el Projecte, que siguin necessaris pel bon aspecte de les obres i la correcta execució de totes i cadascuna de les unitats d'obra definides en la Documentació Tècnica i Gràfica del Projecte. En cas de defecte d'especificació en aquest Plec de Condicions Particulars, s'entendrà que cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 % o del total del pressupost en més d'un 10 %. 3.3.9. INTERPRETACIONS, ACLARIMENTS I MODIFICACIONS DELS DOCUMENTS DEL

PROJECTE. Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Contractista que estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscrivint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi de la Direcció Facultativa. El Contractista podrà requerir de la D.F., les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte.

3.3.10. RECLAMACIONS CONTRA LES ORDRES DE LA DIRECCIÓ FACULTATIVA. Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través del Tècnic Director, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en el Plec de Condicions corresponent.

Contra disposicions d'ordre tècnic de la D.F., no s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida, dins del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions.

3.3.11. DESPESES DE CARÀCTER GENERAL A CÀRREC DEL CONTRACTISTA. A més de les Despeses i Taxes que es citen al Plec de Clàusules Administratives Generals, aniran a càrrec del Contractista, si en el Plec de Clàusules Administratives Particulars o en el Contracte no es preveu explícitament el contrari, els següents pagaments:

−Despeses de implantació de l'oficina tècnica de l'obra, serveis sanitaris pel personal, magatzem d'eines i d'equips de seguretat, etc., considerant-se inclosos en les despeses generals.

−Despeses de lloguers o adquisició de terrenys per dipòsits de maquinària i materials. −Tancament de l'obra i totes les mesures de seguretat necessàries. −Despeses derivades del Replanteig general de les obres, comprovacions i replanteigs parcials. −Els treballs previs de preparació i neteja dels terrenys. −Construcció i retirada de tota classe de construccions auxiliars, instal·lacions, equips de

maquinària, eines, etc. −Escomeses i consums de les diferents fonts energètiques necessàries per portar a terme

l'obra (electricitat, aigua, etc.) −Permisos i llicències necessàries per l'execució, excepte dels corresponents a

Expropiacions i Serveis Afectats. −Vigilància de l'obra i les pèrdues per robatori o falta de materials, eines i equips en l'obra,

inclòs el cas de que siguin aportats per la Propietat. −Despeses de liquidació, així com les de retirada dels medis auxiliars utilitzats o no en

l'execució de les obres, inclòs en els casos de rescissió de contracte, qualsevol que sigui la causa que ho motivi.

−Les correccions, reparacions, substitucions o nova construcció d'obra com a conseqüència de deficiències assenyalades per la Direcció Facultativa.

−Penalitzacions que es puguin establir com a conseqüència de l'incompliment dels terminis establerts o de les condicions del contracte, segons la nova Llei de Contractes de l'Estat.

−Despeses derivades de les assegurances en matèria de: −Accidents de treball de tot el personal al seu càrrec. −Responsabilitat civil per lesions corporals i danys materials a tercers. −Incendis a l'obra. −Tots aquells altres legalment vigents i d'obligatorietat. Aniran a càrrec dels industrials-

instal·ladors les despeses corresponents als honoraris tècnics, tan de redacció de projecte, com de direcció de l'execució dels treballs d'obra.

instal·lacions previstes en el projecte, així com la seva aprovació definitiva pels organismes oficials corresponents. Aquestes despeses es consideren incloses en els imports que per a cada una de les instal·lacions s'han previst en el Pressupost de Contracte. Mostres d'obra exigides per la D.F., mentre no superin l'u per mil del Pressupost d'Execució Material.

3.3.12. INDEMNITZACIONS A CÀRREC DEL CONTRACTISTA. Aquest apartat es regirà pel que disposa el Reglament General de Contractació de l'Estat i el Plec de Clàusules Administratives Generals. Particularment el Contractista haurà de reparar, al seu càrrec, els Serveis Públics o Privats afectats

per procediments d'execució incorrectes que li siguin imputables, indemnitzant les persones o propietats que resultin perjudicades. El Contractista adoptarà les mesures necessàries per evitar la contaminació de rius, llacs i dipòsits d'aigua, així com el medi ambient, per l'acció de combustibles, olis, fums, etc., i serà responsable dels danys o perjudicis que es puguin causar.

3.3.13. PERMISOS I LLICENCIES. El Contractista haurà d'obtenir per compte seva tots els permisos i llicències per a l'execució de les obres, amb excepció dels corresponents a l'expropiació de les zones definides en el Projecte.

4. TANCAMENT DE L'OBRA.

Abans de procedir a l'inici de qualsevol treball, el Contractista tancarà el recinte de l'obra amb una tanca l'alçada de la qual no serà inferior a 2 m de la rasant exterior en qualsevol punt i que estarà convenientment senyalitzada amb llums vermelles a les cantonades i en els punts del perímetre que distin més de 10 m lineals entre si. Les despeses d'execució, lloguer, conservació, etc. d'aquest tancament mentre durin les obres, aniran a càrrec del Contractista i s'entenen inclosos en el percentatge de les Despeses Generals del Contracte.

4.1. SENYALITZACIÓ D'OBRES I INSTAL·LACIONS. El Contractista està obligat al coneixement i acompliment de totes les disposicions vigents sobre senyalització d'obres i instal·lacions, i en particular del disposat en l'article 41 del Codi de Circulació, i O.C. 8.3-I.C referent a la senyalització d'obres en carretera. El Contractista senyalitzarà reglamentàriament les rases obertes, privarà l'accés a elles a persones alienes a l'obra i les omplirà en la major brevetat possible i tancarà tota la zona perillosa i establirà la vigilància suficient principalment a la nit. Fixarà suficientment les senyals en la seva posició apropiada, i per que no puguin ser sostretes o canviades, mantindrà un servei continu de vigilància que s'ocupi de la seva reposició immediata en el seu cas. El Contractista està obligat a instal·lar els senyals necessaris per a indicar l'accés a l'obra, la circulació a la zona que ocupen els treballs i els punts de possible perill degut a la marxa dels esmentats treballs, tan a la zona de treball en qüestió com en els seus límits i immediacions, així com complir les ordres i sufragar les despeses resultants.

4.2. TRÀFIC RODAT DURANT LES OBRES. En el cas que existeixin vies pel tràfic rodat que s'hagin de mantenir en servei durant l'execució de les obres, el Contractista programarà l'execució d'aquestes de manera que les interferències siguin mínimes i si es necessari es construiran els desviaments provisionals imprescindibles, sense que això sigui motiu de l'increment del preu del Contracte. Les despeses ocasionades pels anteriors conceptes, es consideraran incloses en els preus del Contracte i en cap moment podran ser objecte de reclamació. En el cas que el manteniment en servei de les esmentades vies impliqui la necessitat d'executar les obres per fases, aquestes seran definides per la D.F., i el possible cost addicional es considerarà, com a l'apartat anterior, inclòs en els preus unitaris.

4.3. REPLANTEIG DE LES OBRES. El Contractista iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referènciesprincipals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Es disposarà

en llocindestructible la cota de referència respecte la +/- 0,00 de projecte, que serà utilitzada per l'amidament de perfils, buidats i cotes de nivell. El Contractista realitzarà tots els replanteigs parcials que siguin necessaris per la correcta execucióde les obres que hauran de ser aprovats per la Direcció Facultativa. Tots els materials, equips i mà d'obra necessaris per realitzar aquests treballs aniran a càrrec del Contractista i es consideraran inclosos en la seva oferta. El Contractista sotmetrà el replanteig a l'aprovació del Tècnic Director i una vegada aquest últim hagi donat la seva conformitat es prepararà una acta acompanyada d'un plànol que haurà de ser aprovat per la D.F.

5. CONDICIONS GENERALS D'EXECUCIÓ DELS TREBALLS. Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que la Direcció Facultativa lliuri per escrit al Contractista, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat en l'apartat d’aquest Plec. El Contractista vigilarà especialment la qualitat dels materials i la seva posada en obra o col·locació, dosificacions, realització de provetes, controls de rases, estrebats i estintolaments, qualitat dels replens, excessos d'excavacions, temperatura i risc del formigonat, soldadures, protecció de canonades, etc. Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva de conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

5.1. OBRES OCULTES. De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de les obres, se n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests documents s'estendran per triplicat i es lliuraran copies a la D.F. i al Contractista. Aquests documents aniran firmats per tots dos. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar els amidaments.

5.2. TREBALLS DEFECTUOSOS. El Contractista realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat en aquest. Per tant, i fins a la recepció de les obres, serà responsable de l'execució dels treballs contractats i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col·locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és faci per part de la D.F., ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran esteses i abonades a bon compte. Com a conseqüència de l'expressat anteriorment, quan la D.F. detecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col·locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades i reconstruïdes d'acord amb el que s'hagi contractat. 5.3. VICIS OCULTS. Si la D.F. tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar en qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos, donant compte de la circumstància al Contractista. Les despeses que ocasionin seran a compte del Contractista, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat.

5.4. PROCEDÈNCIA DELS MATERIALS I DELS APARELLS. El Contractista té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de qualsevol tipus en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què aquest Plec preceptuï una procedència determinada. Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Contractista haurà de presentar a la D.F. una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun. Els materials s'emmagatzemaran de manera que resulti segura la conservació de les seves característiques i l'aptitud d'ús, i de manera que puguin ser fàcilment inspeccionats.

5.5. PRESENTACIÓ DE MOSTRES. A petició de la D.F., el Contractista presentarà mostres dels materials a utilitzar o executarà mostres d'unitat d'obra, amb l'anticipació prevista en el Programa dels treballs.S'entén que aquestes mostres no acreditaran cap tipus de cost addicional mentre no superin l'u (1%) per cent del Pressupost d'Execució Material. En aquest cas, es valoraran al mateix preu unitari ques'indiqui en el Projecte, aplicant l'amidament que correspongui a la mostra. 5.1.1. ASSAIGS. (Control de Qualitat) Tots els materials que es proposin ser utilitzats en obra hauran d'ésser comprovats i assajats abans de la seva acceptació en primera instància mitjançant l'autocontrol del Contractista i eventualment amb el control de la D.F. El tipus i nombre d'assaigs mínims a realitzar durant l'execució de les obres, tant en la recepció de materials com en el control de la fabricació i posada en l'obra, s'ajustarà al Plec d'Assaigs Tipus per a Obra Civil i per a Edificacions per al Control de Qualitat, Decret 77/1984 aprovat per Ordre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. No obstant la D.F. podrà incrementar el nombre d'assaigs a realitzar o determinar-ne nous tipus, en benefici d'assolir un millor control de l'obra projectada. El control i els assaigs que hagin de practicar-se, per indicacions de la D.F. seran realitzades per un laboratori homologat escollit per l'Ajuntament fins a un import màxim del 1% del Pressupost d'Execució Material. Quan els resultats dels assaigs dels materials siguin inferiors a les qualitats, resistències, característiques, etc. dels exigits tan en el Plec de Condicions Tècniques de l'obra com a les dades aportades per la D.F., s'aplicarà al Contractista una baixa sobre el preu unitari de la partida corresponent, en qualitat de penalització entre el 10 i el 20% a criteri de la D.F. d'acord amb la disminució de les qualitats, i sempre que estiguin dins d'uns límits que aquesta Direcció consideri admissibles i no sigui necessària la seva substitució o enderroc.

5.1.2. AUTOCONTROL DE LES OBRES PEL CONTRACTISTA. El Contractista està obligat a realitzar el seu autocontrol, tant amb l'aspecte geomètric (cotes, toleràncies, etc.) com en el de qualitat (densitats, resistències, etc.). S’entén que el Contractista no comunicarà a la D.F., per a la seva comprovació, que una unitat d'obra està acabada (en cada tram) segons el seu judici, fins que el mateix Contractista, mitjançant el seu personal, hagi fet les seves pròpies comprovacions i assaigs i que s'hagi assegurat d'acomplir les especificacions de projecte. Els assaigs d'autocontrol seran a càrrec del Contractista, per tant, després de que el Contractista s'hagi assegurat amb el seus assaigs i amidaments d'autocontrol que en un tram una unitat d'obra està acabada i compleixi les especificacions, ho comunicarà a la D.F. per que aquesta pugui procedir als seus amidaments i assaigs de control, pels que prestarà les màximes facilitats. La D.F. podrà prohibir l'execució d'una unitat d'obra si no estan disponibles aquests elements d'autocontrol per a la mateixa, essent responsabilitat absoluta del Contractista les eventuals conseqüències de tardança, costos, etc.

Amb independència de l'esmentat anteriorment, la D.F. podrà, en qualsevol moment de l'execució, efectuar les comprovacions, amidaments i assaigs que cregui oportunes, i que anomenarem de control.

5.1.3. CONTROL DE LES OBRES PER LA DIRECCIÓ FACULTATIVA. La D.F. haurà de ser avisada amb el suficient temps abans de la col·locació a l'obra d'aquelles parts que per la seva complexitat, recomanin la seva assistència i inspecció. Així mateix se li notificarà amb el temps suficient, qualsevol altre inspecció per part dels Organismes Oficials. La D.F. efectuarà les oportunes comprovacions i amidaments de les obres executades i encarregarà la realització dels assaigs definits en el programa de control de qualitat del projecte. L'import d'aquests assaigs aniran a càrrec de la partida pressupostària per control de qualitat de les obres. 5.1.4. MATERIALS I APARELLS DEFECTUOSOS. Quan els materials, elements d'instal·lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquestPlec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, quan per la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, la D.F., donarà ordre al Contractista de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen. El no rebuig d'un material no implica la seva acceptació, i el no rebuig o l'acceptació d'una procedència no priva el posterior rebuig de qualsevol partida de material d'ella que no acompleixi les prescripcions, inclòs l'eventual prohibició d'aquesta procedència. Tot el material que no reuneixi les condicions exigides o hagi estat refusat, serà retirat de l'obra immediatament, llevat autorització expressa i per escrit de la D.F.Si els materials, elements d'instal·lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri dela D.F., es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Contractistaprefereixi substituir-los per altres en condicions. 5.1.5. RECUSACIONS I PENALITZACIONS. La D.F. mantindrà el dret de refusar i fer substituir en el transcurs de les obres qualsevol tipus de material, industrial contractat o subcontractat, unitat d'obra, encarregat, cap d'obra o qualsevol personal vinculat amb l'obra, quan la seva actuació perjudiqui de forma manifesta la bona marxa de l'execució de les obres, tant pel que fa a la qualitat i/o l'economia i/o el termini d'execució. El Contractista està obligat a retirar de l'obra els materials, industrials i/o personal refusat i a la seva reposició immediata, sense que això sigui causa de deteriorament en la qualitat i/o economia i/o termini d'execució de les obres. A les clàusules administratives del Contracte, s'hauran d'indicar, si fos el cas, les penalitzacions en concepte de demores, canvis injustificats, etc. imputables al Contractista. 5.1.6. MATERIALS NO UTILITZABLES. El Contractista, a càrrec seu, transportarà i col·locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en

l'obra. Es retiraran de l'obra o es portaran a l'abocador, acordant prèviament amb el Contractista la seva justa taxació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport.

5.1.7. ABOCADORS. La localització d'abocadors i el seu abonament als propietaris va a compte del Contractista. Els preus de les unitats d'obra corresponents són vàlids i inalterables, qualsevol que siguin les distancies del transport resultant. La D.F. podrà prohibir la utilització d'un abocador si al seu judici atempta contra el paisatge, l'entorn o el medi ambient, sense que això suposi cap alteració en el preus. La D.F. podrà autoritzar abocadors a les zones baixes de les parcel·les, amb la condició que els productes abocats siguin espargits i compactats correctament. Les despeses d'aquesta extensió i compactació aniran a càrrec del Contractista.

5.1.8. OBRES PROVISIONALS. El Contractista executarà o condicionarà les carreteres, camins i accessos provisionals per als desviaments que imposin les obres en relació amb el tràfic general i amb els accessos dels veïns, sempre d'acord amb el que defineixi el Projecte o les Instruccions de la D.F.. Els materials i les unitats d'obra que comportin les mencionades obres provisionals, compliran totesles condicions del Plec, com si d'obres definitives es tractés. Si a judici de la D.F., les obres provisionals no fossin estrictament necessàries per l'execuciónormal del Projecte, tractant-se solament de la conveniència del Contractista per facilitar o accelerar l'execució de les obres, aquestes no seran abonades. Tampoc s'abonaran els camins d'obra, com accessos, pujades, ponts provisionals, etc., necessaris per la circulació interior de l'obra, o per accessos i circulació del personal de l'Administració i Visites d'Obra. En canvi, es obligació del Contractista mantenir els anomenats camins i accessos en bones condicions de circulació. La conservació d'aquestes obres provisionals, durant el període d'utilització, aniran a càrrec del Contractista.

5.1.9. EXECUCIÓ D'OBRES SENSE PRESCRIPCIONS EN AQUEST PLEC. En l'execució de treballs que intervinguin en la construcció de les obres i pels quals no existeixin prescripcions consignades explícitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Contractista s'atendrà, en primer lloc, a les normes, instruccions i disposicions aplicables assenyalades en l'apartat 2. d'aquest Plec; en segon lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, per últim, a les regles i pràctiques de la bona construcció.

5.2.0 NETEJA DE LES OBRES. Es obligació del Contractista mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de materials sobrants, adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l'obra ofereixi bon aspecte, així com fer desaparèixer les instal·lacions provisionals que no siguin necessàries. Un cop acabades les obres, s'hauran de remoure totes les instal·lacions, dipòsits i construccions provisionals, deixant el lloc del seu emplaçament restaurat a la seva forma original. D'igual manera s'hauran de tractar els camins provisionals, els quals s'eliminaran tan

aviat com deixi de ser necessària la seva utilització. Tot això s'executarà de manera que les zones afectades quedin completament netes i en condicions estètiques d'acord amb el paisatge circumdant. 5.2.1. RECEPCIÓ I LLIURAMENT DE LES OBRES. Finalitzades les obres, es practicarà un detingut reconeixement d'aquestes per tal de procedir a la seva recepció.Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Contractista, de l'Arquitecte i del'Aparellador o Arquitecte Tècnic. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas,haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades. S'estendrà la corresponent Acta de Lliurament i Recepció de les Obres de cadascuna de les actuacions, amb tants exemplars com intervinents i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses. Si en procedir al reconeixement de les obres, es trobés que no estan en les condicions degudes per ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Contractista les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats fixant el termini i la forma en que s'hauran de subsanar, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement per tal de donar per rebuda la part d'obra corresponent. Si el Contractista no hagués complert, es podrà descomptar de l'import de la fiança el cost de les obres no resoltes o, fins i tot, declarar rescindit el contracte amb pèrdua de la totalitat de la fiança.

5.2.2. DOCUMENTACIÓ FINAL D'OBRA. El contractista facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent , incloent els corresponents plànols "AS BUILD".

5.2.3. TERMINI DE GARANTIA. El termini de garantia de les obres serà d'un any comptat a partir de la data de l'Acta de Lliurament i Recepció de les Obres. Aquest termini es farà extensiu a totes les obres executades sota el mateix Contracte (Obra principal, enllumenat, abalisament, senyalització i barreres, obres auxiliars, etc.) En el cas de recepcions parcials estarà a allò que disposa la legislació vigent en matèria de Contractació.

5.2.4. CONSERVACIÓ DE LES OBRES EXECUTADES. El Contractista queda compromès a conservar, a càrrec seu fins que siguin rebudes, totes aquelles obres que integrin cadascuna de les actuacions contemplades per aquest Projecte. Així mateix, queda obligat a la conservació de les obres durant el període de garantia.S'inclouen sota el concepte de conservació de l'obra els treballs de vigilància, guarderia, neteja,acabats, reparació i tots aquells treballs que siguin necessaris per mantenir les obres en perfecteestat d'ordre i funcionament. La conservació afecta a totes les obres executades sota el mateixContracte. Les despeses de conservació durant el termini de garantia seran a càrrec del Contractista. Es consideren especialment, les assegurances contra incendis i actes de vandalisme, la reposició dels elements que s'hagin deteriorat o que hagin estat objecte de robatori, i la jardineria.

Si les obres fossin ocupades o utilitzades abans de l'acabament del termini de garantia, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ús seran a càrrec de l'Ajuntament i les reparacions per vicis d'obra

o per defectes en les instal·lacions, seran a càrrec de la Contracta. Transcorregut el termini de garantia, cessarà l'obligació del Contractista de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció.

Barcelona, Setembre 2012

6.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres Ministerials. (BOE 29 del 3-2-1988, BOE 118 del 18-5-1989, BOE 242 del 9-10-1989, BOE 19 del 22-1-2000, BOE 24 del 28-1-2000, BOE 56 del 6-3-2002, BOE 139 del 11-6-2002). SUPORTS DE PERFILS LAMINATS O TUBS D'ACER:NBE-EA-1995 Real Decreto 1829/1995, de 10 de noviembre, por el que se aprueba la Norma Básicade la Edificación NBE-EA-95 Estructuras de Acero en la Edificación. CAPTALLUMS REFLECTORS PER A BARRERES DE SEGURETAT: * REC. PLACAS REFLEC. Recomendaciones para el empleo de placas reflectantes en la señalización vertical de carreteras. 1984. PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE FIXACIÓ I TERMINALS EN FORMA DE CUA DE PEIX PER A BARRERES DE SEGURETAT FLEXIBLES: � * UNE 135-122-99 Sistemas viales de contención de vehículos. Barreras metálicas. Elementos accesorios de las barreras metálicas. Materiales, dimensiones, formas de fabricaión y ensayos. 1.11 BD MATERIALS PER A EVACUACIO, CANALITZACIO I VENTILACIO ESTATICA

BD1 TUBS PER A EVACUACIO D'AIGUES RESIDUALS

BD13 TUBS DE PVC

1.- DEFINICIO I CARACTERISTIQUES DELS ELEMENTS

DEFINICIO: Tubs i peces especials de PVC no plastificat, injectat, per a evacuació d'aigües pluvials i residuals. Inclou els tubs corresponents a les connexions dels diferents aparells amb el baixant, caixa o pericó (petita evacuació), així com tubs per a claveguerons i baixants. S'han considerat els tipus següents: - Baixants i claveguerones penjats - Claveguerons soterrats CARACTERISTIQUES GENERALS: Els tubs han d'anar identificats per la lletra corresponent o la sèrie a la qual pertanyen.Els de la sèrie F podràn utilitzar-se per a l'evacuació d'aigües pluvials així com per a ventilacióprimària i secundària.Els de la sèrie C podan utilitzar-se per a l'evacuació d'aigües residuals (llevat en casos especialsd'aigües agressives o d'altes temperatures constants) a més de tots els usos propis de la sèrie F.Tant el tub com les peces especials han de tenir els seus extrems acabats en un tall perpendicular al'eix, i les boques que facin falta per a la seva unió per encolat o junt elàstic.No han de tenir rebaves, esquerdes, grans o d'altres defectes.El tub ha de tenir una superfície de color uniforme.La superfície interior ha de ser regular i llisa. Baixants i claveguerons penjats: Característiques geomètriques:

| | | | Gruix de paret ||Diàmetre |Tolerància | Llargària |------------------------------------||nominal | Diàmetre |embocadura | Sèrie F | Sèrie C || (mm) | exterior | (mm) |-----------------|------------------| | | (mm) | |(mm) |Tolerància |(mm) |Tolerància || | | | | (mm) | | (mm) ||---------|-----------|-----------|-----|-----------|-----|------------|| 32 | + 0,3 | 23 | 1,8 | + 0,4 | 3,2 | + 0,5 || 40 | + 0,3 | 26 | 1,8 | + 0,4 | 3,2 | + 0,5 || 50 | + 0,3 | 30 | 1,8 | + 0,4 | 3,2 | + 0,5 || 75 | + 0,3 | 40 | 1,8 |

+ 0,4 | 3,2 | + 0,5 || 90 | + 0,3 | 46 | 1,9 | + 0,4 | 3,2 | + 0,5 || 110 | + 0,4 | 48 | 2,2 | + 0,4 | 3,2 | + 0,5 || 125 | + 0,4 | 51 | 2,5 | + 0,5 | 3,2 | + 0,5 || 160 | + 0,5 | 58 | 3,2 | + 0,5 | 3,2 | + 0,5 || 200 | + 0,6 | 66 | 4,0 | + 0,6 | 4,0 | + 0,6 |

Resistència a la tracció (UNE 53-112) .................................................................... >= 490 kg/cm2Allargament fins a la ruptura (UNE 53-112) ........................................................................ >= 80%Resistència a la pressió interna (UNE 53-114) .................................................. No s'ha de trencarDensitat (UNE 53-020) ........................................................................................ 1,35 - 1,46 g/cm3Temperatura de reblaniment Vicat (UNE 53-114).............................................................. >= 79°CResistència al xoc tèrmic (UNE 53-114) ................................................................... Ha de complirEstanquitat a l'aigua i a l'aireper a unions amb junt elàstic (UNE 53-114) ............................................................. Ha de complirToleràncies:

- Ovalació:

|Diàmetre |Tolerància de l'ovalació | Tolerància de l'ovalació | |nominal |en la llargària efectiva |a la zona de l'embocadura | | (mm) | (mm) | (mm) | |---------|-------------------------|---------------------------| | | + 0,5 | + 1,0 | | 32 |-------------------------|---------------------------| | | - 0 | - 0 | |---------|-------------------------|---------------------------| | | + 0,5 | + 1,0 | | 40 |-------------------------|---------------------------| | | - 0 | - 0 | |---------|-------------------------|---------------------------| | | + 0,6 | + 1,2 | | 50 |-------------------------|---------------------------| | | - 0 | - 0 | |---------|-------------------------|---------------------------| | | + 0,9 | + 1,8 | | 75 |-------------------------|---------------------------| | | - 0 | - 0 | |---------|-------------------------|---------------------------| | | + 1,0 | + 2,0 | | 90 |-------------------------|---------------------------| | | - 0 | - 0 |

Claveguerons soterrats: Característiques geomètriques:

|Diàmetre |Tolerància |Longitud mínima embocadura | Gruix de paret | |nominal | Diàmetre |---------------------------|---------------------| | (mm) | exterior | junt | junt |nominal |tolerància | | | (mm) | encolat | elàstic | (mm) | (mm) | | | | (mm) | (mm) | | | |---------|-----------|-------------|-------------|--------|------------| | 110 | + 0,4 | 48 | 66 | 3,0 | + 0,5 | | 125 | + 0,4 | 51 | 71 | 3,1 | + 0,5 | | 160 | + 0,5 | 58 | 82 | 4,0 | + 0,6 | | 200 | + 0,6 | 66 | 98 | 4,9 | + 0,7 | | 250 | + 0,8 | 74 | 138 | 6,1 | + 0,9 | | 315 | + 1,0 | 82 | 151 | 7,7 | + 1,0 | | 400 | + 1,0 | -| 168 | 9,8 | + 1,2 | | 500 | + 1,0 | -| 198 | 12,2 | + 1,5 | | 630 | + 1,0 | -| 237 | 15,4 | + 1,8 | | 710 | + 1,0 | -| 261 | 17,4 | + 2,0 | | 800 | + 1,0 | -| 288 | 19,6 | + 2,2 |

Resistència a la tracció (UNE 53-112) .................................................................... >= 450 kg/cm2Allargament fins a la ruptura (UNE 53-112) ........................................................................ >= 80%Resistència a la pressió interna (UNE 53-332) .................................................. No s'ha de trencarTemperatura de reblaniment Vicat (UNE 53-332).............................................................. >= 79°CComportament a la calor, variació longitudinal ..................................................................... <= 5%Estanquitat a l'aigua i a l'aireper unions amb junt elàstic (UNE 53-332) ................................................................ Ha de complir

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: A cada tub i a la peça especial o a l'albarà de lliurament hi ha d'haver les dades següents:

- Identificació del fabricant o nom comercial - Diàmetre nominal i gruix

- Sigles PVC Emmagatzematge: Assentats horitzontalment sobre superfícies planes.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * UNE 53-114-88 (1) 4R "Plásticos. Tubos y accesorios inyectados de poli (cloruro de vinilo) no plastificado para unión con adhesivo y/o junta elástica, utilizados para evacuación de aguas pluviales y residuales. Medidas." * UNE 53-332-90 "Plásticos. Tubos y accesorios de poli (cloruro de vinilo) no plastificado para canalizaciones subterráneas, enterradas o no y empleadas para la evacuación y desagües. Características y métodos de ensayo." BD3 - CAIXES PER A EVACUACIÓ D'AIGÜES RESIDUALS BD31 - CAIXES SIFÒNIQUES 1.DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS DEFINICIÓ: Caixa sifònica formada per un cos de PVC no plastificat i tapa cega o reixeta d'acer inoxidable. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: L'alçària del cos ha de ser variable segons les necessitats. La tapa d'acer inoxidable ha de ser telescòpica, de posició ajustable entre 3 mm i 50 mm. Ha d'anar muntada per mitjà de rosca i ha de portar junt elàstic. La reixeta ha d'estar perforada per a poder desguassar. El desguàs ha de tenir el mateix tancament hidràulic que la resta d'entrades. Diàmetre del cos............................................................................................................ >= 100 mm Gruix de les parets ............................................................................................................ >= 3 mm Alçària del tancament hidràulic ....................................................................................... >= 50 mm Característiques del PVC (UNE 53-114)................................................................... Ha de complir 2.CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En caixes. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat necessària subministrada a l'obra. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

BDD - MATERIALS PER A POUS DE REGISTRE BDDZ - MATERIALS AUXILIARS PER A POUS DE REGISTRE 1.DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS DEFINICIÓ: Materials complementaris per a l'execució de pous de registre. S'han considerat els materials següents: - Bastiment de base i tapa circular emmotllats, de fosa

- Graó d'acer galvanitzat - Graó de ferro colat - Fleix d'acer inoxidable i anells d'expansió per a junt d'estanquitat entre el tub i el pou de registre Bastiment i tapa: La fosa ha de ser gris, amb grafit en vetes fines repartides uniformement i sense zones de fosablanca.No ha de tenir defectes superficials com esquerdes, rebaves, bufaments, inclusions de sorra, gotesfredes, etc.Ambdues peces han de ser planes. Han de tenir la forma i els gruixos adequats per a suportar lescàrregues del trànsit.La tapa ha de tenir un forat o un altre dispositiu per a poder-la aixecar.El bastiment i la tapa han d'estar mecanitzats, de manera que la tapa recolzi sobre el bastiment alllarg de tot el seu perímetre.Les peces han de ser netes, lliures de sorra solta, òxid o qualsevol altre tipus de residu.Pas útil: - Diàmetre tapa 70 cm: Aprox. 65 cm - Diàmetre tapa 60 cm: Aprox. 53 cm Franquícia total entre tapa i bastiment: >= 2 mm, <= 4 mm Resistència a la tracció de la fosa (UNE 36-111): >= 18 kg/mm2 Duresa Brinell (UNE_EN_ISO 6506/1): >= 155 HB Contingut de ferrita, a 100 augments: <= 10% Contingut de fòsfor: <= 0,15% Contingut de sofre: <= 0,14% Toleràncies: - Diàmetre de la tapa (sempre que encaixi correctament): ± 2 mm - Guerxament de la tapa o del bastiment en zona de recolzament: Nul Graó d'acer galvanitzat: Graó de rodó d'acer llis, AE 215 L, fabricat per laminació en calent.El graó ha de portar una platina d'acer soldada a cada un dels seus extrems, per a facilitarl'ancoratge.Tots els segments del graó han d'estar continguts en el mateix pla.La peça ha d'estar protegida amb una galvanització per immersió en calent.El recobriment ha d'estar ben adherit. Ha de ser llis, sense taques, discontinuïtats, exfoliacions, etc.Resistència a la tracció: 34 - 50 kg/mm2Límit elàstic (UNE 7-474): >= 22 kg/mm2Allargament a la ruptura: >= 23%Toleràncies: - Dimensions: ± 2 mm - Guerxament: ± 1 mm - Diàmetre del rodó: - 5% Graó de ferro colat: Graó emmotllat amb fosa de tipus nodular.El grafit ha d'aparèixer en forma esferoïdal en una superfície >= 85% de la peça.La peça no ha de tenir defectes interns o superficials, com porus, esquerdes, rebaves, inclusions desorra, etc.Ha de ser plana. Ha de tenir la forma i els gruixos adequats per a suportar les càrregues de servei.Ha d'estar neta, lliure de sorra solta, d'òxid o de qualsevol tipus de residu superficial.A cada peça ha d'haver-hi la marca del fabricant.Resistència a la tracció de la fosa (UNE 36-118): >= 38 kg/mm2Allargament a la ruptura: >= 17%Contingut de perlita: <= 5%Contingut de cementita a les zones d'encastament: <= 4%Toleràncies: - Dimensions: ± 2 mm - Guerxament: ± 1 mm Fleix d'acer inoxidable i anells d'expansió: Peça de goma sintètica amb un fleix d'acer d'expansió per a la unió de la peça al pou de registre i una brida d'acer per a la unió de la peça amb el tub, configurant un junt flexible entre el pou de registre i el tub.La goma ha de ser resistent als olis, àcids, l'ozó i les aigües residuals.El fleix d'expansió i la brida han de ser d'acer inoxidable no magnètic.El junt no ha de tenir defectes interns ni irregularitats superficials que puguin afectar la seva funció.No ha de tenir porus.La goma del junt ha de complir les condicions següents:Duresa nominal (UNE 53-549): 40 - 60 IRHDResistència a la tracció (UNE 53-510): >= 9 MPaAllargament a trencament (UNE 53-510): >= 300%Deformació remanent per compresió (UNE 53-511): - A temperatura laboratori, 70 h: <= 12% - A 70°C, 22 h: <= 25% Envelliment accelerat (7 dies, 70°C); variació màxima respecte dels valors originals (UNE 53-548): - Duresa: - 5 IRHD, + 8 IRHD

- Resistència a la tracció: - 20% - Allargament a trencament: - 30%, + 10% Immersió en aigua (7 dies, 70°C); canvi de volum (UNE 53-540): <= 0 : + 8% Relaxació d'esforços a compresió (UNE 53-611): - A 7 dies: <= 16% - A 90 dies: <= 23% Fragilitat a temperatura baixa (- 25°C) (UNE 53-541): No s'ha de trencar cap proveta Toleràncies: - Duresa de la goma: ± 5 IRHD 2.CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE BASTIMENT I TAPA O FLEIX D'ACER INOXIDABLE I ANELLS D'EXPANSIÓ: Subministrament: Embalats en caixes. A cada element hi ha d'haver la marca del fabricant. Emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves característiques. GRAÓ: Subministrament: Empaquetats sobre palets. Emmagatzematge: En llocs secs i ventilats, de manera que no s'alterin les seves característiques. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat necessària subministrada a l'obra. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI BASTIMENT I TAPA: * UNE 36-111-73 1R "Fundición gris. Tipos, características y condiciones de suministro de piezas moldeadas."

GRAÓ D'ACER GALVANITZAT: No hi ha normativa de compliment obligatori.

GRAÓ DE FERRO COLAT: * UNE 36-118-73 "Fundición con grafito esferoidal. Tipos y condiciones de recepción y suministro de piezas moldeadas." FLEIX D'ACER INOXIDABLE I ANELLS D'EXPANSIÓ: � * UNE 53-571-89 "Elastómeros. Juntas de estanqueidad de goma maciza para tuberías de suministro de agua, drenaje y alcantarillado. Especificaciones de los materiales." BDK - MATERIALS PER A PERICONS DE CANALITZACIONS

BDKZ - MATERIALS AUXILIARS PER A PERICONS DE CANALITZACIONS

1.- DEFINICIO I CARACTERISTIQUES DELS ELEMENTS

DEFINICIO: Bastiment i tapa de perímetre quadrat, emmotllats, de fosa.

CARACTERISTIQUES GENERALS: La fosa ha de ser grisa, amb grafit en vetes fines repartides uniformement i sense zones de fosablanca.No ha de tenir defectes superficials com esquerdes, rebaves, bufaments, inclusions de sorra, gotesfredes, etc.Ambdues peces han de ser planes.Han d'estar classificats com a CD50 segons la UNE 41-300.Han de tenir la forma i els gruixos adequats per a suportar les càrregues del trànsit d'acord amb elsassajos indicats a la UNE 41-300.La tapa ha de recolzar en el bastiment al llarg de tot el seu perímetre. Ha de tenir un dispositiu per apoder-la aixecar.Les peces han de ser netes, lliures de sorra solta, d'òxid o de qualsevol altre tipus de residu.Les dimensions nominals corresponen a les dimensions exteriors del bastiment.La tapa i el bastiment han de portar marcades de forma indeleble les indicacions següents: - La classe segons la UNE 41-300 - El nom o sigles del fabricant

- Referència, marca o certificació si la té Dimensions de la tapa: - Dimensió nominal 420 x 420......................................................................400 x 400 x 30 mm - Dimensió nominal 620 x 620......................................................................600 x 600 x 40 mm Gruix de la fosa ............................................................................................................... >= 10 mm Pes: - Dimensió nominal 420 x 420...................................................................................... >= 25 kg - Dimensió nominal 620 x 620...................................................................................... >= 52 kgFranquícia entre la tapa i el bastiment .............................................................................. >= 2 mm

.................................................................................................. <= 4 mm Resistència a la tracció de la fosa, proveta cilíndirica (UNE 36-111) .............................................................................. >= 18 kg/mm2 Duresa Brinell (UNE-EN 10003-1) ................................................................................. >= 155 HB Contingut de ferrita, a 100 augments.................................................................................. <= 10% Contingut de fòsfor ........................................................................................................... <= 0,15% Contingut de sofre ............................................................................................................ <= 0,14% Toleràncies: - Dimensions................................................................................................................... ± 2 mm - Guerxament.................................................................................................................. ± 2 mm 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Embalats en caixes. Cada caixa ha de portar escrit el nombre de peces que conté i les seves dimensions. A cada peça ha de constar la marca del fabricant. Emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves característiques. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * UNE 36-111-73 1R "Fundición gris. Tipos, características y condiciones de suministro de piezas moldeadas." * UNE 41-300-87 "Dispositivos de cubrición y cierre para zonas de circulación utilizadas por peatones y vehículos." * UNE 41-301-89 "Dispositivos de cubrición y de cierre utilizados en las redes de saneamiento y de distribución de agua potable." * UNE 41-301-93 ERRATUM "Dispositivos de cubrición y cierre utilizados en las redes de saneamiento y distribución de agua potable." 1.12 BG - MATERIALS PER A INSTAL.LACIONS ELECTRIQUES BG2 - TUBS I CANALS BG21 - TUBS RÍGIDS DE PVC 1.DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS DEFINICIÓ: Tub rígid de PVC de fins a 140 mm de diàmetre nominal, estanc i no propagador de la flama. Es consideraran els tubs de les resistències següents: - Grau de resistència al xoc 5 - Grau de resistència al xoc 7 CARACTERÍSTIQUES GENERALS: S'ha de poder corbar en calent, sense reducció notable de secció (MI.BT 019-2).Han d'estar dissenyats i construits de manera que les seves característiques en ús normal siguin segures i sense perill per a l'usuari i el seu entorn.Ha de suportar bé els ambients corrossius i els contactes amb greixos i olis.L'interior dels tubs ha d'estar exempt de rebaves i altres defectes que pugin fer malbé els conductors o ferir a instal.ladorsusuaris.

El diàmetre nominal ha de ser el de l'interior del tub i s'ha d'expresar en milímetres. Les dimensions han de cumplir la norma EN-60423. Grau de protecció (UNE 20-324): - Resistència al xoc 5 .......................................................................................................IP-665 - Resistència al xoc 7 .......................................................................................................IP-667Estabilitat a 60°C..................................................................................................................... > 1 hResistència a la flama (UNE 53-315)........................................................................Autoextingible 2.CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En feixos de tubs de llargària >= 3 m. Han d'estar marcats amb: - Nom del fabricant. - Marca d'identificació dels productes. - El marcatge ha de ser llegible. - Han de incloure les instruccions de muntatge corresponents. Emmagatzematge: En llocs protegits dels impactes i dels raigs solars. Han de situar-se en posició horitzontal. L'alçària d'emmagatzematge no ha de sobrepassar els 1,5 m. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària necessària subministrada a l'obra. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI "Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión."UNE_EN 50-086-95 (1) "Sistemas de tubos para instalaciones eléctricas."

BG2 - TUBS I CANALS BG22 - TUBS FLEXIBLES DE PVC 1.DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS DEFINICIÓ: Tub flexible corrugat de PVC amb malla metàl.lica o sense, de fins a 130 mm de diàmetre. Es consideraran els tubs de les resistències següents: - Grau de resistència al xoc 5 - Grau de resistència al xoc 7 CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Han d'estar dissenyats i construits de manera que les seves característiques en ús normal siguin segures i sense perill per a l'usuari i el seu entorn. L'interior dels tubs ha d'estar exempt de rebaves i altres defectes que pugin fer malbé els conductors o ferir a instal.ladors o usuaris.El diàmetre nominal ha de ser el de l'interior del tub i s'ha d'expresar en milímetres.Les dimensions han de cumplir la norma EN-60423.Grau de protecció (UNE 20-324): - Resistència al xoc 5......................................................................................................IP-XX5 - Resistència al xoc 7......................................................................................................IP-XX7Estabilitat a 60°C..................................................................................................................... > 1 hResistència a la flama (UNE 53-315)........................................................................Autoextingible 2.CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En rotlles. Han d'estar marcats amb: - Nom del fabricant. - Marca d'identificació dels productes. - El marcatge ha de ser llegible.

- Han de incloure les instruccions de muntatge corresponents. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes i contra la pluja. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària necessària subministrada a l'obra. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI "Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión."UNE_EN 50-086-95 (1) "Sistemas de tubos para instalaciones eléctricas."

1.13 BH - MATERIALS PER A INSTAL.LACIONS D'ENLLUMENAT BHM - ELEMENTS DE SUPORT PER A LLUMS EXTERIORS BHM1 - COLUMNES 1.- DEFINICIO I CARACTERISTIQUES DELS ELEMENTS DEFINICIO: Columna de planxa d'acer galvanitzat, de forma troncocònica amb base-platina i porta i coronament sense platina, de fins a 10 m d'alçària, o columna de tub d'acer galvanitzat de 2,5 m d'alçària. CARACTERISTIQUES GENERALS: Ha de tenir un compartiment per a accessoris amb porta i pany.Ha de ser de xapa d'acer de qualitat mínima S 235 JR (UNE_EN 10025).La xapa ha de tenir una superfície llisa i sense defectes com és ara bonys, bombolles, esquerdes,incrustacions o exfoliacions, que siguin perjudicials per al seu ús.S'han d'excloure les peces que tinguin reduccions del gruix de xapa > 0,2 mm i que afectin més d'un2% de la superfície total.El recobriment de la capa de zinc ha de ser llis, sense discontinuïtats, taques, inclusions de flux ocendres apreciables visualment.Ha de tenir un cargol interior per a la connexió a terra.Dimensions de la base-platina en funció de l'alçaria:

|Dimensions (mm) | 300x300x6 | 400x400x10 | |----------------|---------------------------|--------------| |Alçària (m) | 2,5 | 4 | 5 | 6 | 8 | 10 |

Pern d'ancoratge d'acer F 1115 (UNE 72-402 i UNE 36-011) ................................ M24 x 500 mmDimensions dels registres i de les portes....................................................... Segons UNE 72-402Dimensions de la subjecció dels llums........................................................... Segons UNE 72-402Galvanització en calent, contingut de zinc del bany ........................................................ >= 98,5%Gruix de la capa de zinc (Reial Decret 2531/18.12.85) ................................................ > 200 g/m2Gruix mínim de la paret de la columna ......................................Segons Ordre MIE 19512/11.7.86Si és de forma troncocònica:Conicitat (C)...................................................................................................... 1,2% <= C <= 1,3%Toleràncies: - Alçària, columnes amb soldadura longitudinal.............................................................. ± 0,6%...................................................................................................................................... ± 25 mm - Alçària, columnes sense soldadura longitudinal...........................................................± 0,6%...................................................................................................................................... ± 50 mm - Rectitud ............................................................................................................................ ± 3%....................................................................................................................................... 3 mm/m

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Per unitats, amb camió-grua i evitant impactes i arrossegaments.Ha de portar un encuny d'identificació, visible, i amb un distintiu de la marca i número d'identificació.Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Reial Decret 2531/18.12.85 - BOE 3.1.86. Reial Decret 2642/18.12.85 - BOE 24.1.86. Ordre MIE 19512/11.7.86 - BOE 21.7.86. * UNE 72-402-80 "Candelabros. Dimensiones y tolerancias."

BHN - LLUMS PER A EXTERIORS BHN7 - LLUMS SIMETRICS PER A EXTERIORS, AMB LAMPADES DE VAPOR DE MERCURI 1.- DEFINICIO I CARACTERISTIQUES DELS ELEMENTS DEFINICIO: Llum simètric amb difusor, de tipus 1, 2, 3 o 4, amb bastidor metàl.lic, amb cúpula reflectora o sense, amb allotjament per a equip o sense, amb làmpada de vapor de mercuri de fins a 400 W de potència. CARACTERISTIQUES GENERALS: Ha d'estar formada per un barret-reflector superior, un difusor i una base que allotgi el portalàmpades, el sistema de subjecció amb l'entrada de cables, i un espai per a allotjar l'equip d'encesa si es el cas.Ha de portar un born per a la connexió a terra, al costat del qual i de manera indeleble ha de portar el símbol "Terra".Totes les parts metàl.liques han de ser esmaltades al foc, amb esmalt blanc l'interior del barret i decolor la resta.Grau de protecció mínima (UNE 20-324)........................................................................ >= IP-43XTipus de portalàmpades (UNE 20-397) i potència màxima de la làmpada:

|Tipus | E-27 | E-40 | |-------------|---------------|---------| |Potència (W) | <= 125 | > 125 |

Aïllament (REBT)................................................................................................................ Classe I Diàmetre d'acoblament.................................................................................................. 33 - 60 mm Materials: - Barret i base..................................................................................................................Alumini - Difusor .................................................................................................................. Policarbonat - Portalàmpades ........................................................................................................ Porcellana 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: En caixes. S'ha de subministrar amb làmpada i si té allotjament per a equip, amb equip d'encesa. Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat necessària subministrada a l'obra.

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI "Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión." � * UNE 20-354-95 1M "Lámparas de descarga de vapor de mercurio a alta presión." � * UNE 20-395-80 1C "Balasto para lámparas de vapor de mercurio a alta presión." UNE EN 60598-2-3 93 "Luminarias. Parte 2: Reglas particulares. Sección 3: Luminarias para alumbrado público." 1.14 BQ - MATERIALS PER A EQUIPAMENTS FIXOS BQ2 - PAPERERES BQ21 - PAPERERES TRABUCABLES 1.- DEFINICIO I CARACTERISTIQUES DELS ELEMENTS DEFINICIO: Papereres trabucables de planxa pintada amb base perforada, vores arrodonides i suports de tub. CARACTERISTIQUES GENERALS: El cilindre de la paperera ha de ser de planxa rebordonada doblement a la part superior i de planxaperforada a la base. Ha de tenir uns reforços en els punts de subjecció dels suports. Els suports hande tenir elements quepermetin el gir de la paperera i una tanca per a bloquejar-la.Ha de tenir la superfície llisa i uniforme.No s'han d'apreciar esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment.Ha d'anar acabada amb una mà de pintura antioxidant i dues d'esmalt.Els tubs de suport han de tenir la llargària adequada per tal que, en encastar-los a la based'ancoratge, la part superior de la paperera quedi a 80 cm del terra.El punt de rotació de la paperera respecte al suport ha d'estar situat en el seu terç superior.El conjunt no ha de tenir cops o defectes superficials.Alçària.....................................................................................................................................50 cmTipus d'acer ...........................................................................................................................A-37 bGruix de la planxa metàl.lica .................................................................................................. 1 mmGruix de la planxa perforada..................................................................................................1 mmToleràncies:

- Dimensions................................................................................................................. ± 10 mm

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE Subministrament: Embalades. Emmagatzematge: En el seu embalatge fins a la seva col.locació, de manera que no es deformin i en llocs protegits d'impactes. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat necessària subministrada a l'obra. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori 1.15 BR - MATERIALS PER A JARDINERIA BR3 - CONDICIONADORS QUÍMICS DEL SÒL BR3P - TERRES I SUBSTRATS PER A JARDINERIA 1.DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS DEFINICIÓ: Terres, substrats i mulch per al condicionament del sòl. S'han considerat els tipus següents:

- Terra vegetal no adobada - Terra vegetal - Terra de bosc - Terra àcida - Roldor de pi - Encoixinament per a hidrosembra Terra vegetal: No ha de tenir elements estranys ni llavors de males herbes.La terra no adobada ha de ser natural, provinent de la capa superficial d'un terreny i amb un alt contingut de matèria orgànica.La terra adobada ha de ser natural, provinent de la capa superficial d'un terreny i amb incorporació d'adobs orgànics.Mida dels materials petris................................................................................................ <= 20 mmMida dels terrossos: - Terra vegetal garbellada .......................................................................................... <= 16 mm - Terra vegetal no garbellada ..................................................................................... <= 40 mm Composició granulomètrica: - Sorra...........................................................................................................................50 - 75% - Llim i argila ..................................................................................................................... < 30% - Calç ................................................................................................................................ < 10% - Matèria orgànica (MO)...............................................................................2% <= MO <= 10% Composició química: - Nitrogen......................................................................................................................... 1/1000 - Fósfor total (P2O5 assimilable).......................................................................150 ppm (0,3%) - Potasi (K2O assimilable).............................................................................80 ppm (0,1/1000) - pH..................................................................................................................... 6 <= pH <= 7,5 Terra de bosc o terra àcida: Terra natural provinent de la capa superficial d'un bosc de plantes acidòfiles. Composició granulomètrica: - Sorra...........................................................................................................................50 - 75% - Llim i argila ..................................................................................................................... < 30% - Calç ................................................................................................................................ < 10% - Matèria orgànica .............................................................................................................. > 4% Composició química: - Nitrogen......................................................................................................................... 1/1000 - Fósfor total (P2O5 assimilable).......................................................................150 ppm (0,3% - Potasi (K2O assimilable).............................................................................80 ppm (0,1/1000) - pH..................................................................................................................... 5 <= pH <= 6,5 Roldor de pi: Escorça de pi triturada i completament fermentada.Calç ....................................................................................................................................... < 10%pH .................................................................................................................................................. 6Densitat aparent seca .................................................................................................... 230 kg/m3 Encoixinament hidrosembres: Encoixinament de fibra semi-curta compost de cel.lulosa desfibrada, palla de cereal triturada i paper reciclat.No ha d'afectar a la germinació i posterior desenvolupament de les llavors.Grandària màxima................................................................................................................25 mmComposició: - Cel.lulosa desfibrada......................................................................................................... 40% - Palla de cereal .................................................................................................................. 50% - Paper reciclat .................................................................................................................... 60% 2.CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

TERRA VEGETAL, DE BOSC, ÀCIDA O ROLDOR DE PI: Subministrament: En sacs o a granel. Als sacs hi han de figurar les següents dades: � - Identificació del producte � - Nom del fabricant o marca comercial � - Pes net Emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves característiques. ENCOIXINAMENT HIDROSEMBRES: Subministrament: En bales empaquetades. Emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves característiques. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de quantitat necessària subministrada a l'obra. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

BR4 - PLANTES BR44 - CONÍFERES I RESINOSES 1.DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Espècies vegetals subministrades a peu d'obra.

DEFINICIÓ: S'han considerat les formes de subministrament següents: - En contenidor - Amb pa de terra CARACTERÍSTIQUES GENERALS: L'espècie vegetal s'ha d'adquirir en un viver acreditat i legalment reconegut o, en tot cas, en empreses de reconeguda solvència.Ha de respondre als caràcters que determinen la seva espècie i la varietat cultivada.La relació entre l'alçaria i el tronc ha de ser proporcional.L'alçària, l'amplaria de la copa, la llargària de les branques, les ramificacións i el fullatge, han decorrespondre a l'edat de l'individu, segons l'espècie-varietat.L'espècie vegetal no ha de tenir malalties, ni atacs de plagues. No ha de presentar ferides odesperfectes a la seva part aèria o radical, ni símptomes d'haver-los patit anteriorment.El sistema radical ha de ser proporcionat a l'espècie,edat i mida de la planta.Quan el subministrament és sense contenidor, les arrels han de presentar talls nets i recents senseferides ni macadures.La substitució només s'ha de realitzar amb l'autorització de la D.F.Quan el subministrament és en contenidor o amb pa de terra, les arrels han de tenir el pa de terraadequat per a l'espècie i mida de l'arbre.No es poden admetre plantes amb talls visibles de les arrels superiors a 1/8 del perímetre del tronc. CONÍFERES I RESINOSES: La tija ha de mostrar el seu port natural, amb la ramificació i la frondositat pròpies de la seva espècie i mida.L'alçària correspon a la distància des del coll de l'arrel fins a la part més distant al mateix.El fullatge ha de tenir el color típic de l'espècie-varietat, segons l'època.Les coníferes han d'estar totalment ramificades des de la base.Les arrels han de donar, com a mínim, una volta a la seva base. 2.CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

CONDICIONS GENERALS: S'ha de subministrar acompanyada de: - La guia fitosanitària corresponent - Etiqueta amb el nom botànic i grandària correcta - Procedència comercial del material vegetal

- Assenyalada la part nord de la planta al viver Si les condicions atmosfèriques o del transport són molt desfavorables, s'ha de protegir també la part aèria. SUBMINISTRAMENT EN CONTENIDOR: El contenidor ha de ser de mida i característiques adients a l'espècie i/o varietat i a la mida de laplanta.En qualsevol cas, el volum mínim del contenidor ha de ser de 2 litres.El contenidor s'ha de retirar just abans de la plantació.Ha de ser suficientment rígid per aguantar la forma del pa de terra. SUBMINISTRAMENT AMB PA DE TERRA: Quan és sense protecció, el pa de terra ha d'estar intacte, compacte i ple d'arrels i proporcionat a la seva part aèria. Quan és protegit amb malla metàl.lica i guix, aquesta protecció ha de constituir una envoltant de guix armat. Quan és protegit amb guix, aquesta protecció ha de constituir una envoltant de guix compacte. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat necessària subministrada a l'obra. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: * NTJ 07A/1993 "Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del material vegetal. Qualitat General". CONÍFERES I RESINOSES: * NTJ 07C/1995 "Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del material vegetal. Coníferes i resinoses". BR45 - ARBRES DE FULLA PERSISTENT

1.DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

DEFINICIÓ: Espècies vegetals subministrades a peu d'obra. S'han considerat els tipus següents: - Arbres - Arbusts S'han considerat les formes de subministrament següents: - En contenidor - Amb l'arrel nua - Amb pa de terra - En esqueix CARACTERÍSTIQUES GENERALS: L'espècie vegetal s'ha d'adquirir en un viver acreditat i legalment reconegut o, en tot cas, en empreses de reconeguda solvència. Ha de respondre als caràcters que determinen la seva espècie i la varietat cultivada. La relació entre l'alçaria i el tronc ha de ser proporcional. L'alçària, l'amplaria de la copa, la llargària de les branques, les ramificacións i el fullatge, han de correspondre a l'edat de l'individu, segons l'espècie-varietat.L'espècie vegetal no ha de tenir malalties, ni atacs de plagues. No ha de presentar ferides o desperfectes a la seva part aèria o radical, ni símptomes d'haver-los patit anteriorment.El sistema radical ha de ser proporcionat a l'espècie,edat i mida de la planta.La tija ha de mostrar el seu port natural, amb la ramificació i la frondositat pròpies de la seva espècie i mida.Les fulles han de presentar un bon estat vegetatiu.L'alçària correspon a la distància des del coll de l'arrel fins a la part més distant al mateix.La substitució només s'ha de realitzar amb l'autorització de la D.F.Les branques

principals de l'arbust (que neixen directament del tronc) han de neixer del terç inferior de la planta, han d'estar regularment distribuïdes i han de tenir una llargaria i gruix proporcional a la resta de la planta.L'arbust enfiladís ha d'estar provist del seu tutor.L'aigua de l'estany o de la font on visquin plantes aquàtiques ha d'estar neta, no ha de ser salina ni calcària i ha de tenir una temperatura temperada.Les arrels han de donar, com a mínim, una volta a la seva base.Quan el subministrament és sense contenidor, les arrels han de presentar talls nets i recents sense ferides ni macadures.Si el subministrament és en esqueix la seva llargària ha de ser .................................... 2,5 - 8 cm ARBRES: La circumferència correspon al perímetre mesurat a un metre del coll de l'arrel. Per als arbres de tronc múltiple, el perímetre total es la suma dels perímetres individuals. Quan el subministrament és en contenidor o amb pa de terra, les arrels han de tenir el pa de terra adequat per a l'espècie i mida de l'arbre. Alçaria del pa de terra: - Arbres de fulla caduca ..............................................................Diàmetre del pa de terra x 0,7 - Arbres de fulla persistent ..........................................................Diàmetre del pa de terra x 1,2 No es poden admetre plantes amb talls visibles de les arrels superiors a 1/8 del perímetre del tronc. 2.CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE CONDICIONS GENERALS: Si les condicions atmosfèriques o del transport són molt desfavorables, s'ha de protegir també la part aèria.Quan el subministrament és amb l'arrel nua, aquesta ha d'estar retallada i amb abundant presència d'arrels secundàries.Quan el subministrament és en esqueix, s'ha d'evitar que aquest perdi la seva humitat durant el transport i subministrament; per això s'ha de col.locar dins d'envoltants de plàstic o en unitats nebulitzadores. SUBMINISTRAMENT EN CONTENIDOR: El contenidor ha de ser de mida i característiques adients a l'espècie i/o varietat i a la mida de la planta. El contenidor s'ha de retirar just abans de la plantació. Ha de ser suficientment rígid per aguantar la forma del pa de terra. Volum mínim del contenidor: Perímetre (cm) Arbres fulla caduca Arbres fulla persistent 6-8 8-10 10-12 12-14 14-16 16-18 18-20 20-25

15 15 25 25 35 35 50 50

10 10 15 15 25 35 50 80

SUBMINISTRAMENT AMB PA DE TERRA: Quan és sense protecció, el pa de terra ha d'estar intacte, compacte i ple d'arrels i proporcionat a la seva part aèria. Quan és protegit amb malla metàl.lica i guix, aquesta protecció ha de constituir una envoltant de guix

armat. Quan és protegit amb guix, aquesta protecció ha de constituir una envoltant de guix compacte. ARBRES I ARBUSTS: S'ha de subministrar acompanyada de: - La guia fitosanitària corresponent - Etiqueta amb el nom botànic i grandària correcta - Procedència comercial del material vegetal - Assenyalada la part nord de la planta al viver 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat necessària subministrada a l'obra.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

NORMATIVA GENERAL: � * NTJ 07A/1993 "Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del material vegetal. Qualitat General". � ARBRES DE FULLA CADUCA: � * NTJ 07D/1993 "Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del material vegetal. Arbres de fulla caduca". � ARBRES DE FULLA PERSISTENT: � * NTJ 07E/1997 "Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del material vegetal. Arbres de fulla perenne". � ARBUSTS: � * NTJ 07F/1998 "Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del material vegetal. Arbusts". � ENFILADISSES: � * NTJ 07I/1995 "Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministramnet del material vegetal. Enfiladisses".

D - ELEMENTS COMPOSTOS

D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS

1.16 D03 - GRANULATS D039 - SORRES-CIMENT 1.DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS DEFINICIÓ: Mescla de sorra, ciment i eventualment calç, sense aigua, per a formar un morter al afegir-li l'aigua una vegada estès. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Les característiques de la mescla (granulometria, etc.), han de ser les especificades al projecte o les fixades per la D.F. Ha d'estar mesclada de forma que s'obtingui una mescla homogènia i sense segregacions. 2.CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ La mescla s'ha de fer inmediatament abans de la utilització per tal d'evitar emmagatzematges. La mescladora ha d'estar neta abans de l'elaboració de la

mescla. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum necessari elaborat a l'obra. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

1.17 D06 - FORMIGONS SENSE ADDITIUS D060 - FORMIGONS SENSE ADDITIUS, AMB CIMENTS PORTLAND AMB ADDICIONS Els seus elements tenen com a components elements de: B011, B031, B033, B051. 1.DEFINICIO I CARACTERISTIQUES DELS ELEMENTS DEFINICIO: Mescla de ciment, granulats, sorra i aigua. S'han considerat les formes d'elaboració següents: - Elaboració a l'obra amb formigonera - Elaboració a l'obra amb planta CARACTERISTIQUES GENERALS: La mescla ha de ser homogènia i sense segregacions.Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estard'acord amb les prescripcions de la EH-91 si l'us del formigó és en massa o armat i la EP-93 si l'us del formigó és amb armadures pretensades.La descripció del formigó pot indicar: - H-n°: Resistència característica estimada a compressió en kp/cm2 a 28 dies. - HP-n°: Resistència a flexotracció al cap de 28 dies (UNE 83-301 i UNE 83-305). - RTB-n°: Resistència a la tracció indirecta al cap de 7 dies (Assaig Brasiler UNE 83-306). Resistència a compressió al cap de 7 dies (UNE 83-304)........................................................>= 0,65 x resistència a 28 dies Resistència a la flexotracció al cap de 7 dies (UNE 83-301 i 83-305)..........................................>= 0,8 x resistència al cap de 28 dies Assentament en el con d'Abrams (UNE 83-313): - Consistència seca ....................................................................................................... 0 - 2 cm - Consistència plàstica .................................................................................................. 3 - 5 cm - Consistència tova........................................................................................................ 6 - 9 cm - Consistència fluida .................................................................................................. 10 - 15 cm Contingut de ciment: - Per obres de formigó en masa........................................................................... >= 150 kg/m3 - Per a obres de formigó lleugerament armat ...................................................... >= 200 kg/m3 - Per obres de formigó armat o pretensat ............................................................ >= 250 kg/m3 - Per a formigons HP-* i RTB-*............................................................................. >= 300 kg/m3 - A totes les obres ................................................................................................ <= 400 kg/m3 Relació aigua/ciment: - Formigons HP-* i RTB-*...............................................................................................<= 0,55 - Altres formigons ........................................................................................................ 0,65 - 0,5 La relació aigua/ciment i el contingut mínim de ciment, s'ha de ajustar les indicacions del quadre 24.4 de la EH-91 en funció de l'ambient on es colocarà el formigó. Toleràncies: - Assentament en el con d'Abrams: - Consistència seca......................................................................................................Nul.la - Consistència plàstica o tova ................................................................................. ± 10 mm - Consistència fluida ................................................................................................ ± 20 mm - Formigó HP-* o RTB-*: - Contingut de ciment, en pes ....................................................................................... ± 1% - Contingut de granulats, en pes ................................................................................... ± 1% - Contingut d'aigua ....................................................................................................... ± 1% Per formigons diferents del HP-* i RTB-*, la tolerància en el contingut de ciment, de granulats i

d'aigua, ha de complir els valors especificats en l'apartat 15.2.4. de la EH-91. Si el formigó es fabrica en una central que disposi de laboratori propi o extern, degudament homologat, no caldrà sotmetre els seus materials corresponents a control de recepció a l'obra. 2.CONDICIONS D'EXECUCIO I D'UTILITZACIO CONDICIONS GENERALS: No s'utilitzarà formigó de consistència fluida en elements que tinguin una funció resistent.Per a l'elaboració i la utilització de formigons, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C.No s'han de barrejar formigons frescos fabricats amb ciments incompatibles entre ells.S'ha d'utilitzar abans que hagi començat l'adormiment.Com a orientació l'inici de l'adormiment es situa aproximadament en: - Formigons HP-* i RTB-*...................................................................................................... 1 h - Formigons H-* .................................................................................................................. 1,5 h FORMIGO ELABORAT A L'OBRA AMB FORMIGONERA: La formigonera ha d'estar neta abans de començar l'elaboració del formigó. L'ordre d'abocada dels materials ha de ser: aproximadament la meitat de l'aigua, el ciment i la sorra simultàniament, la grava i la resta de l'aigua. FORMIGO ELABORAT A L'OBRA, EN PLANTA: La dosificació dels diferents materials s'ha de fer per pes, mitjançant dispositius automàtics, les bàscules han de tenir una precisió del 0,5% de la capacitat total de l'escala de la bàscula. Cada càrrega de formigó ha de portar un full de subministrament amb les dades següents: � - Nom de la central que fabrica el formigó � - Número de sèrie del full de subministrament � - Data d'entrega � - Nom de l'utilitzador � - Especificacions del formigó � - Resistència característica � - Contingut màxim i mínim de ciment per m3 de formigó � - Tipus, classe, categoria i marca del ciment � - Consistència i relació màxima aigua/ciment � - Mida màxima del granulat � - Designació específica del lloc de subministrament � - Quantitat de formigó de la càrrega � - Hora de càrrega del camió � - Identificació del camió � - Hora límit per a utilitzar el formigó 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum necessari elaborat a l'obra. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI EH-91 "Instrucción para el Proyecto y la Ejecución de Obras de Hormigón en Masa o Armado." * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres del MOPTMA: O.M. del 31.7.86 (BOE n° 213 del 5.9), O.M. del 21.1.88 (BOE n° 29 del 3.2), O.M. del 8.5.89 (BOE n° 118 del 18.5) i O.M. del 28.9.89 (BOE n° 242 del 9.10). EP-93 "Instrucción para el Proyecto y la Ejecución de Obras de Hormigón Pretensado."

1.18 D07 - MORTERS I PASTES D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS 1.DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS DEFINICIÓ: Mescla feta amb sorra, ciment, aigua i calç si és el cas. CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Ciment utilitzat: - Morter de ciment blanc............................................................................................... BL I/42,5 - Altres ...................................................................................................................... CEM I/32,5 Resistència orientativa en funció de les dosificacions: - 1:8 / 1:2:10 ......................................................................................................... >= 20 kg/cm2 - 1:6 / 1:5 / 1:7 / 1:1:7 ........................................................................................... >= 40 kg/cm2 - 1:4 / 1:0,5:4 ........................................................................................................ >= 80 kg/cm2 - 1:3 / 1:0,25:3 .......................................................................................... ..... >= 160 kg/cm2 En els morters per a fàbriques, la consistència ha de ser 17 ± 2 cm, mesurant l'assentament amb el con d'Abrams. La plasticitat ha de ser poc grassa (NBE FL/90). Ha d'estar pastat de forma que s'obtingui una mescla homogènia i sense segregacions. 2.CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ Per a l'elaboració i la utilització del morter, la temperatura ambient ha d'estar entre 5°C i 40°C. La formigonera ha d'estar neta abans de l'elaboració del morter. No s'han de mesclar morters de composició diferent. S'ha d'aplicar abans que passin 2 h des de la pastada. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum necessari elaborat a l'obra. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NBE-FL/90 "Norma Básica de la Edificación. Muros Resistentes de Fábrica de Ladrillo."

1.19 D0B - ACER FERRALLAT O TREBALLAT D0B2 - ACER EN BARRES Els seus elements tenen com a components elements de: B0A1, B0B2. DEFINICIO I CARACTERISTIQUES DELS ELEMENTS DEFINICIO: Barres o conjunts de barres montades, tallades i conformades, per a elements de formigó armat, elaborades a l'obra. CARACTERISTIQUES GENERALS: El diàmetre interior del doblegament de les barres (Di) ha de complir: Per a barres d'acer AEH 400 o AE 215 L: - Di >= 10 D Per a barres d'acer AEH 500: - D <= 25 mm............................................................................................................. Di >= 10 D - D > 25 mm............................................................................................................... Di >= 12 D Per a barres d'acer AEH 600: - D <= 12 mm............................................................................................................. Di >= 10 D - 12 mm < D <= 25 mm ............................................................................................. Di >= 11 D - D > 25 mm............................................................................................................... Di >= 12 D

Per a tots els acers: - Di >= (2 Fyk / 3 Fck) x D Aquest últim valor es pot reduir aplicant un coeficient de 0,6 si el recobriment lateral de la barra doblegada és > 2 D. Essent: - Fyk, el límit elàstic de l'acer - Fck, la resistència de projecte del formigó - D, el diàmetre nominal de la barra El diàmetre interior del doblegament dels estreps (Di) ha de complir: En barres corrugades: | |Diàmetre barra (D) | Diàmetre interior doblegament | | | | AEH 400 AEH 500 AEH 600 | D <= 12 mm | >= 2,5 D >= 3 D >= 4 D | 12 mm < D <= 16 mm | >= 3 D >= 4 D >= 5 D | 16 mm < D <= 25 mm | >= 4 D >= 5 D >= 6 D | D > 25 mm | >= 5 D >= 6 D >= 7 D En qualsevol cas el diàmetre de doblegament ha de ser >= 3 cm. En cap cas han d'aparèixer principis de fissuració. 2.CONDICIONS D'EXECUCIO I D'UTILITZACIO El doblegament s'ha de fer en fred i a velocitat moderada. No s'han d'adreçar els colzes excepte si es pot verificar que es realitza sense danys. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT kg de pes necessari elaborat a l'obra, calculat amb el pes unitari teòric o qualsevol altre expressament acceptat per la D.F. Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència de les operacions específiques d'aquests treballs, com ara retalls, lligaments i cavalcaments. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI EH-91 "Instrucción para el Proyecto y la Ejecución de Obras de Hormigón en Masa o Armado." EP-93 "Instrucción para el Proyecto y la Ejecución de Obras de Hormigón Pretensado."

1.20 D0B - ACER FERRALLAT O TREBALLAT D0B3 - ACER EN MALLES ELECTROSOLDADES Els seus elements tenen com a components elements de: B0B3. 1.DEFINICIO I CARACTERISTIQUES DELS ELEMENTS DEFINICIO: Malles o conjunt de malles montades, tallades i/o conformada, per a elements de formigó armat o altres usos, manipulades a l'obra. CARACTERISTIQUES GENERALS: El diàmetre interior del doblegament (Di) de les barres ha de complir: - Di >= 10 D - Di >= (2 Fyk / 3 Fck) x D Aquest últim valor es pot reduir aplicant un coeficient de 0,6 si el recobriment lateral de la barra doblegada és > 2 D. Essent: - Fyk, el límit elàstic de l'acer - Fck, la resistència de projecte del formigó - D, el diàmetre nominal de la barra En cap cas no han d'aparèixer principis de fissuració. 2.CONDICIONS D'EXECUCIO I D'UTILITZACIO El doblegament s'ha de fer en fred i a velocitat moderada. No s'han d'adreçar els colzes excepte si es pot verificar que es realitza sense danys. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m2 de superfície necessària elaborada a l'obra, calculat amb el pes unitari teòric o qualsevol altre expressament acceptat per la D.F.Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència de les operacions específiquesd'aquests treballs, com ara retalls, lligaments i cavalcaments. E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ E3 - FONAMENTS

1.21 E31 - RASES I POUS E315 - FORMIGONAMENT DE RASES I POUS 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Formigonament d'elements estructurals, amb formigó de central o elaborat a l'obra en planta dosificadora i abocat des de camió, amb bomba o amb cubilot. S'han considerat formigons amb les característiques següents: - Resistència: En massa H-20, armats o pretesats H-25 - Consistència: Plàstica, tova i fluida - Grandària màxima del granulat: 12, 20 i 40 mm L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Abocada del formigó - Compactació del formigó mitjançant vibratge - Curat del formigó CONDICIONS GENERALS: El formigó col.locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. Després del formigonament les armadures han de mantenir la posició prevista a la D.T. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres. Els defectes que s'hagin produït en formigonar s'han de reparar de seguida, prèvia aprovació de la D.F. L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats. Si la superfície ha de quedar vista ha de tenir, a més, una coloració uniforme sense regalims, taques, o elements adherits. En el cas d'utilitzar matacà, les pedres han de quedar distribuïdes uniformement dins de la massa de formigó sense que es toquin entre elles. Resistència característica estimada als 28 dies (Fest): >= 0,9x(Fck) - Formigó en massa: >= 0,9x20 N/mm2 - Formigó armat o pretensat: >= 0,9x25 N/mm2 Gruix màxim de la tongada:Consistència Gruix (cm) Seca <= 15 Plàstica <= 25 Tova <= 30

Assentament en el con d'Abrams: Consistència Assentament (cm) Plàstica 3 - 5 Tova 6 - 9 Fluida 10 - 15

Toleràncies d'execució: - Consistència: - Plàstica: ± 1 cm - Tova: ± 1 cm - Fluida: ± 2 cm Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat en la UNE 36-831. No s'accepten toleràncies en el replanteig d'eixos en l'execució

de fonaments de mitgeres, buits d'ascensor, passos d'instal.lacions, etc., fora que ho autoritzi explícitament la D.F. RASES I POUS: Toleràncies d'execució: - Desviació en planta, del centre de gravetat: < 2% dimensió en la direcció considerada, ± 50 mm - Nivells: - Cara superior del formigó de neteja: + 20 mm, - 50 mm - Cara superior del fonament: + 20 mm, - 50 mm - Gruix del formigó de neteja: - 30 mm - Dimensions en planta: - 20 mm - Fonaments encofrats : + 40 mm - Fonaments formigonats contra el terreny (D:dimensió considerada): - D <= 1 m : + 80 mm - 1 m < D <= 2,5 m : + 120 mm - D > 2,5 m : + 200 mm - Secció transversal (D:dimensió considerada): - En tots els casos: + 5%(<= 120 mm), - 5%(<= 20 mm) - D <= 30 cm: + 10 mm, - 8 mm - 30 cm < D <= 100 cm: + 12 mm, - 10 mm - 100 cm < D: + 24 mm, - 20 mm - Planor (EHE art.5.2.e): - Formigó de neteja: ± 16 mm/2 m - Cara superior del fonament: ± 16 mm/2 m - Cares laterals (fonaments encofrats) : ± 16 mm/2 m TRAVES: Toleràncies d'execució: - Replanteig parcial dels eixos: ± 20 mm - Replanteig total dels eixos: ± 50 mm - Nivells: - Cara superior del formigó de neteja: + 20 mm, - 50 mm - Cara superior del fonament: + 20 mm, - 50 mm - Gruix del formigó de neteja: - 30 mm - Dimensions en planta: - 20 mm - Fonaments encofrats : + 40 mm - Fonaments formigonats contra el terreny (D:dimensió considerada): - D <= 1 m : + 80 mm - 1 m < D <= 2,5 m : + 120 mm - D > 2,5 m : + 200 mm - Secció transversal (D:dimensió considerada): - En tots els casos: + 5%(<= 120 mm), - 5%(<= 20 mm) - D <= 30 cm: + 10 mm, - 8 mm - 30 cm < D <= 100 cm: + 12 mm, - 10 mm - 100 cm < D: + 24 mm, - 20 mm - Planor (EHE art.5.2.e): - Formigó de neteja: ± 16 mm/2 m - Cara superior del fonament: ± 16 mm/2 m - Cares laterals (fonaments encofrats) : ± 16 mm/2 m 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

CONDICIONS GENERALS:Si la superfície sobre la que s'ha de formigonar ha sofert gelada, s'ha d'eliminar prèviament la partafectada.La temperatura dels elements on es fa l'abocada ha de ser superior als 0°C.El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura de >= 5°C.La temperatura per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El

formigonament s'ha de suspendrequan es prevegi que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Fora d'aquestslímits, el formigonament requereix precaucions explícites i l'autorització de la D.F. En aquest cas, s'han de fer provetes amb les mateixes condicions de l'obra, per a poder verificar la resistènciarealment assolida.Si l'encofrat és de fusta, ha de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixi l'aigua del formigó.No s'admet l'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó.No s'ha de formigonar sense la conformitat de la D.F., un cop s'hagi revisat la posició de lesarmadures (si s'escau) i demés elements ja col.locats.Si l'abocada del formigó es fa amb bomba, la D.F. ha d'aprovar la instal.lació de bombeig prèviament al formigonament.No pot transcórrer més d'1 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a menys quela D.F. ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment.No s'han de posar en contacte formigons fabricats amb tipus de ciments incompatibles entre ells.L'abocada s'ha de fer des d'una alçària inferior a 1,5 m, sense que es produeixin disgregacions.L'abocada ha de ser lenta per evitar la segregació i el rentat de la mescla ja abocada.La velocitat de formigonament ha de ser suficient per assegurar que l'aire no quedi agafat i assenti elformigó. Alhora s'ha de vibrar enèrgicament.El formigonament s'ha de suspendre en cas de pluja o de vent fort. Eventualment, la continuació dels treballs, en la forma que es proposi, ha de ser aprovada per la D.F.En cap cas s'ha d'aturar el formigonament si no s'ha arribat a un junt adequat.Els junts de formigonament han de ser aprovats per la D.F. abans del formigonament del junt.En tornar a iniciar el formigonament del junt s'ha de retirar la capa superficial de morter, deixant elsgranulats al descobert i el junt net. Per a fer-ho no s'han d'utilitzar productes corrosius.Abans de formigonar el junt s'ha d'humitejar.Quan la interrupció hagi estat superior a 48 h s'ha de recobrir el junt amb resina epoxi.La compactació s'ha de realitzar per vibratge. El gruix màxim de la tongada depèn del vibradorutilitzat. S'ha de vibrar fins que s'aconsegueixi una massa compacta i sense que es produeixindisgregacions.El vibratge ha de fer-se més intens a les zones d'alta densitat d'armadures, a les cantonades i alsparaments.Un cop reblert l'element no s'ha de corregir el seu aplomat, ni el seu anivellament.Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'han de mantenir humides les superfícies del formigó. Aquest procés ha de ser com a mínim de: - 7 dies en temps humit i condicions normals -15 dies en temps calorós i sec, o quan la superfície de l'element estigui en contacte amb aigües o filtracions agressives Durant l'adormiment s'han d'evitar sobrecàrregues i vibracions que puguin provocar la fissuració de l'element. MURS DE CONTENCIÓ: Si sobre de l'element es recolzen altres estructures, s'ha d'esperar al menys dues hores abans d'executar-los per tal que el formigó de l'element hagi assentat.

RECALÇATS: El recalçat s'ha de fer per mitjà de dames que s'han d'ajustar a les dimensions i a les separacions entre elles especificades en la D.T. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la D.T. i amb aquelles modificacions i singularitats acceptades prèviament i expressament per la D.F.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI EHE "Instrucción de Hormigón Estructural" * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres Ministerials. (BOE 29 del 3-2-1988, BOE 118 del 18-5-1989, BOE 242 del 9-10-1989, BOE 19 del 22-1-2000, BOE 24 del 28-1-2000, BOE 56 del 6-3-2002, BOE 139 del 11-6-2002). E31B - ARMADURES PER A RASES I POUS 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

DEFINICIÓ: Muntatge i col·locació de l'armadura formada per barres corrugades, malla electrosoldada o conjunt de barres i/o malles d'acer, a l'excavació o a l'encofrat. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: � - Preparació de la zona de treball � - Tallat i doblegat de l'armadura � - Neteja de les armadures � - Neteja del fons de l'encofrat � - Col·locació dels separadors � - Muntatge i col·locació de l'armadura � - Subjecció dels elements que formen l'armadura � - Subjecció de l'armadura a l'encofrat CONDICIONS GENERALS:Els diàmetres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les ques'especifiquen a la D.T.Les barres no han de tenir esquerdes ni fissures.Les armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix ni d'altressubstàncies perjudicials.La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95% de la secció nominal.No hi ha d'haver més empalmaments dels que consten a la D.T. o autoritzi la D.F.Els empalmaments es poden realitzar per solapa o per soldadura.Per a realitzar un altre tipus d'empalmament es requerirà disposar d'assaigs que demostrin quegaranteixen de forma permanent una resistència a la ruptura no inferior a la de la menor de les duesbarres que s'uneixen i que el moviment relatiu entre elles no sigui superior a 0,1 mm.Es pot utilitzar la soldadura per a l'elaboració de la ferralla sempre que es faci d'acord amb elsprocediments establerts a la UNE 36-832, l'acer sigui soldable i es faci a taller amb instal.lacióindustrial fixa. Només s'admet soldadura en obra en els casos previstos en la D.T. i autoritzats per la D.F. A les solapes no s'han de disposar ganxos ni potes.No es poden disposar empalmaments per soldadura a les zones de forta curvatura de l'armadura.Els empalmaments per soldadura es faran d'acord amb el que estableix la norma UNE 36-832.Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat de manera que mantinguin la sevaposició durant l'abocada i la compactació del formigó.Els estreps han d'anar subjectats a les barres principals mitjançant un lligat simple i no per soldadura.Les armadures d'espera han d'estar subjectades a l'engraellat dels fonaments.Quan la D.T. exigeix recobriments superiors a 50 mm, s'ha de col.locar una malla de repartiment enmig d'aquest gruix segons s'especifica a l'article 37.2.4. de la norma EHE, excepte en el casd'elements que hagin de quedar soterrats.La D.F. ha d'aprovar la col.locació de les armadures abans de començar el formigonament.Per a qualsevol classe d'armadures passives, inclosos els estreps, el recobriment no ha de serinferior, en cap punt, als valors determinats en la taula 37.2.4. de la norma EHE, en funció de laclasse d'exposició ambiental a que es sotmetrà el formigó armat, segons el que indica l'article 8.2.1de la mateixa norma.Distància lliure armadura - parament: >= D màxim, >= 0,80 granulat màximRecobriment en peces formigonades contra el terreny: >= 70 mmDistància lliure barra doblegada - parament: >= 2 DValors de llargària bàsica (Lb) en posició d'adherència bona. Lb=MxDxD: >= Fyk x D / 20, >= 15 cmValors de llargària bàsica (Lb) en posició d'adherència deficient. Lb=1,4xMxDxD: >= Fyk x D / 14(Fyk en N/mm2; Lb, D en cm) Formigó ¦ B 400 ¦ B 500 ¦ ¦---------¦---------¦----------¦ ¦ H-25 ¦ 12 ¦ 15 ¦ ¦ H-30 ¦ 10 ¦ 13 ¦ ¦ H-35 ¦ 9 ¦ 12 ¦ ¦ H-40 ¦ 8 ¦ 11 ¦ ¦ H-45 ¦ 7 ¦ 10 ¦ ¦ H-50 ¦ 7 ¦ 10 ¦ +------------------------------+ Llargària neta d'ancoratge; Lb neta x B x (As/As real): >= 10 D, >= 15cm

� - Barres traccionades: >= 1/3xLb � - Barres comprimides: >= 2/3xLb (As: secció d'acer a tracció; As real: secció d'acer) Valors de B: +---------------------------------------------------+ ¦ Tipus d'ancoratge ¦ Tracció ¦ Compressió ¦ ¦---------------------------¦---------¦-------------¦ ¦ Prolongació recta ¦ 1 ¦ 1 ¦ ¦ Patilla, ganxo, ganxo U ¦ 0,7(*) ¦ 1 ¦ ¦ Barra transversal soldada ¦ 0,7 ¦ 0,7 ¦ +---------------------------------------------------+ (*)Només amb recobriment de formigó perpendicular al pla de doblegat > 3 D, en cas contrari B=1. Llargaria de solapament: Ls >= axLb neta Valors d'a: +----------------------------------------------------------+ ¦Distància ¦ Percentatge de barres ¦ Per a barres ¦ ¦entre els dos ¦ cavalcades que treballen ¦ que treballen ¦ ¦empalmaments ¦ a tracció en relació a ¦ a compressió: ¦ ¦més pròxims: ¦ la secció total d'acer: ¦ ¦ ¦--------------¦--------------------------¦----------------¦ ¦ ¦ 20 25 33 50 >50 ¦ ¦ ¦--------------¦--------------------------¦----------------¦ ¦ <= 10 D ¦ 1,2 1,4 1,6 1,8 2,0 ¦ 1,0 ¦ ¦ > 10 D ¦ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 ¦ 1,0 ¦ +----------------------------------------------------------+ Toleràncies d'execució: - Llargària d'ancoratge i solapa: -0,05L (<= 50 mm, mínim 12 mm), + 0,10 L (<=50 mm) Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat en la UNE 36-831. BARRES CORRUGADES: Es poden col.locar en contacte tres barres, com a màxim, de l'armadura principal i quatre en el casque no hi hagi empalmaments i la peça estigui formigonada en posició vertical.El diàmetre equivalent del grup de les barres no ha de ser de més de 50 mm.Si la peça ha de suportar esforços de compressió i es formigona en posició vertical, el diàmetreequivalent no ha de ser de més de 70 mm.A la zona de solapa, el nombre màxim de barres en contacte ha de ser de quatre.No s'han de solapar barres de D >= 32 mm sense justificar satisfactòriament el seu comportament.Els empalmaments per solapa de barres agrupades han de complir l'article 66.6 de l'EHE.Es prohibeix l'empalmament per solapa en grups de quatre barres.L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de la UNE 36-832. - Distància lliure entre barres d'armadures principals: >= D màxim, >= 1,25 granulat màxim, >= 20 mm - Distància entre centres de barres empalmades, segons direcció de l'armadura: >= longitud bàsica d'ancoratge (Lb) - Distància entre barres empalmades per solapa: <= 4 D - Distància entre barres traccionades empalmades per solapa: <= 4 D, >= D màxim, >= 20 mm, >= 1,25 granulat màxim - Secció armadura transversal (At): At >= Dmàx (Dmàx = Secció barra solapada de diàmetre major) MALLA ELECTROSOLDADA: - Llargària de la solapa en malles acoblades: a x Lb neta: - Ha de complir, com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm - Llargària de la solapa en malles superposades: - Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) > 10 D: 1,7 Lb - Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) <= 10 D: 2,4 Lb - Ha de complir com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

CONDICIONS GENERALS:El doblegament s'ha de fer en fred, a velocitat constant, de forma mecànica i amb l'ajut d'un mandrí.No s'han d'adreçar colzes excepte si es pot verificar que no es faran malbé.S'han de col.locar separadors per a garantir el recobriment mínim i no han de produir fissures nifiltracions al formigó.En cas de realitzar soldadures s'han de seguir les disposicions de la norma UNE 36-832 i les hand'executar operaris qualificats d'acord amb la normativa vigent. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

BARRES CORRUGADES: kg de pes calculat segons les especificacions de la D.T., d'acord amb els criteris següents: - El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric - Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la D.F. Aquests criteris inclouen les pèrdues i els increments de material corresponents a retalls, lligams i empalmaments. MALLA ELECTROSOLDADA: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T. Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls i empalmaments. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: EHE "Instrucción de Hormigón Estructural" * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres Ministerials. (BOE 29 del 3-2-1988, BOE 118 del 18-5-1989, BOE 242 del 9-10-1989, BOE 19 del 22-1-2000, BOE 24 del 28-1-2000, BOE 56 del 6-3-2002, BOE 139 del 11-6-2002).

1.22 E32 - MURS DE CONTENCIÓ

E325 - FORMIGONAMENT DE MURS DE CONTENCIÓ

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Formigonament d'elements estructurals, amb formigó de central o elaborat a l'obra en planta dosificadora i abocat des de camió, amb bomba o amb cubilot. S'han considerat formigons amb les característiques següents: - Resistència: En massa H-20, armats o pretesats H-25 - Consistència: Plàstica, tova i fluida - Grandària màxima del granulat: 12, 20 i 40 mm L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Abocada del formigó - Compactació del formigó mitjançant vibratge - Curat del formigó CONDICIONS GENERALS: El formigó col.locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. Després del formigonament les armadures han de mantenir la posició prevista a la D.T. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres. Els defectes que s'hagin produït en formigonar s'han de reparar de seguida, prèvia aprovació de la D.F. L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats. Si la superfície ha de quedar vista ha de tenir, a més, una coloració uniforme sense regalims,

taques, o elements adherits. En el cas d'utilitzar matacà, les pedres han de quedar distribuïdes uniformement dins de la massa de formigó sense que es toquin entre elles. Resistència característica estimada als 28 dies (Fest): >= 0,9x(Fck) - Formigó en massa: >= 0,9x20 N/mm2 - Formigó armat o pretensat: >= 0,9x25 N/mm2 Gruix màxim de la tongada: Consistència Gruix (cm) Seca <= 15 Plàstica <= 25Tova <= 30 Assentament en el con d'Abrams: Consistència Assentament (cm) Plàstica 3 - 5 Tova 6 - 9 Fluida 10 - 15

Toleràncies d'execució: - Consistència: - Plàstica: ± 1 cm - Tova: ± 1 cm - Fluida: ± 2 cm Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat en la UNE 36-831. No s'accepten toleràncies en el replanteig d'eixos en l'execució de fonaments de mitgeres, buits d'ascensor, passos d'instal.lacions, etc., fora que ho autoritzi explícitament la D.F. MURS DE CONTENCIÓ: Toleràncies d'execució: � - Replanteig parcial dels eixos: ± 20 mm � - Replanteig total dels eixos: ± 50 mm � - Distància entre junts: ± 200 mm � - Amplària dels junts: ± 5 mm � - Desviació de la vertical (H alçaria del mur): � - H <= 6 m. Extradòs: ± 30 mm, Intradòs: ± 20 mm � - H > 6 m. Extradòs: ± 40 mm, Intradòs: ± 24 mm � - Gruix (e): � - e <= 50 cm: + 16 mm, - 10 mm � - e > 50 cm: + 20 mm, - 16 mm � - Murs formigonats contra el terreny: + 40 mm � - Desviació relativa de les superfícies planes intradòs o extradòs: ± 6 mm/3 m � - Desviació de nivell de l'aresta superior de l'intradòs, en murs vistos: ± 12 mm � - Acabat de la cara superior de l'alçat en murs vistos: ± 12 mm/3 m RECALÇATS: El recalçament i els fonaments existents s'han d'ataconar amb morter sense retracció, per a garantir la transmissió correcta de les càrregues. Toleràncies d'execució: � - Replanteig parcial dels eixos: ± 20 mm � - Replanteig total dels eixos: ± 50 mm � - Horitzontalitat: ± 5 mm/m, <= 15 mm � - Dimensions: ± 100 mm � - Replanteig de les cotes: ± 50 mm � - Desplom de cares laterals: ± 1% 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

CONDICIONS GENERALS:Si la superfície sobre la que s'ha de formigonar ha sofert gelada, s'ha d'eliminar prèviament la partafectada.La temperatura dels elements on es fa l'abocada ha de ser superior als 0°C.El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura de >= 5°C.La temperatura per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El

formigonament s'ha de suspendrequan es prevegi que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Fora d'aquestslímits, el formigonament requereix precaucions explícites i l'autorització de la D.F. En aquest cas,s'han de fer provetes amb les mateixes condicions de l'obra, per a poder verificar la resistència realment assolida.Si l'encofrat és de fusta, ha de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixi l'aigua del formigó.No s'admet l'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó.No s'ha de formigonar sense la conformitat de la D.F., un cop s'hagi revisat la posició de lesarmadures (si s'escau) i demés elements ja col.locats.Si l'abocada del formigó es fa amb bomba, la D.F. ha d'aprovar la instal.lació de bombeig prèviamental formigonament.No pot transcórrer més d'1 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a menys quela D.F. ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment.No s'han de posar en contacte formigons fabricats amb tipus de ciments incompatibles entre ells.L'abocada s'ha de fer des d'una alçària inferior a 1,5 m, sense que es produeixin disgregacions.L'abocada ha de ser lenta per evitar la segregació i el rentat de la mescla ja abocada.La velocitat de formigonament ha de ser suficient per assegurar que l'aire no quedi agafat i assenti el formigó. Alhora s'ha de vibrar enèrgicament.El formigonament s'ha de suspendre en cas de pluja o de vent fort. Eventualment, la continuació dels treballs, en la forma que es proposi, ha de ser aprovada per la D.F.En cap cas s'ha d'aturar el formigonament si no s'ha arribat a un junt adequat.Els junts de formigonament han de ser aprovats per la D.F. abans del formigonament del junt.En tornar a iniciar el formigonament del junt s'ha de retirar la capa superficial de morter, deixant elsgranulats al descobert i el junt net. Per a fer-ho no s'han d'utilitzar productes corrosius.Abans de formigonar el junt s'ha d'humitejar.Quan la interrupció hagi estat superior a 48 h s'ha de recobrir el junt amb resina epoxi.La compactació s'ha de realitzar per vibratge. El gruix màxim de la tongada depèn del vibradorutilitzat. S'ha de vibrar fins que s'aconsegueixi una massa compacta i sense que es produeixindisgregacions.El vibratge ha de fer-se més intens a les zones d'alta densitat d'armadures, a les cantonades i alsparaments.Un cop reblert l'element no s'ha de corregir el seu aplomat, ni el seu anivellament.Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'han de mantenir humides les superfícies del formigó. Aquest procés ha de ser com a mínim de: - 7 dies en temps humit i condicions normals - 15 dies en temps calorós i sec, o quan la superfície de l'element estigui en contacte amb aigües o filtracions agressives Durant l'adormiment s'han d'evitar sobrecàrregues i vibracions que puguin provocar la fissuració de l'element. MURS DE CONTENCIÓ: Si sobre de l'element es recolzen altres estructures, s'ha d'esperar al menys dues hores abans d'executar-los per tal que el formigó de l'element hagi assentat.

RECALÇATS: El recalçat s'ha de fer per mitjà de dames que s'han d'ajustar a les dimensions i a les separacions entre elles especificades en la D.T. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la D.T. i amb aquelles modificacions i singularitats acceptades prèviament i expressament per la D.F.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI EHE "Instrucción de Hormigón Estructural" * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres Ministerials. (BOE 29 del 3-2-1988, BOE 118 del 18-5-1989, BOE 242 del 9-10-1989, BOE 19 del 22-1-2000, BOE 24 del 28-1-2000, BOE 56 del 6-3-2002, BOE 139 del 11-6-2002).

E32B - ARMAT DE MURS DE CONTENCIÓ

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Muntatge i col·locació de l'armadura formada per barres corrugades, malla electrosoldada o conjunt de barres i/o malles d'acer, a l'excavació o a l'encofrat. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Tallat i doblegat de l'armadura - Neteja de les armadures - Neteja del fons de l'encofrat - Col·locació dels separadors - Muntatge i col·locació de l'armadura - Subjecció dels elements que formen l'armadura - Subjecció de l'armadura a l'encofrat CONDICIONS GENERALS:Els diàmetres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les ques'especifiquen a la D.T.Les barres no han de tenir esquerdes ni fissures.Les armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix ni d'altressubstàncies perjudicials.La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95% de la secció nominal.No hi ha d'haver més empalmaments dels que consten a la D.T. o autoritzi la D.F.Els empalmaments es poden realitzar per solapa o per soldadura.Per a realitzar un altre tipus d'empalmament es requerirà disposar d'assaigs que demostrin quegaranteixen de forma permanent una resistència a la ruptura no inferior a la de la menor de les dues barres que s'uneixen i que el moviment relatiu entre elles no sigui superior a 0,1 mm.Es pot utilitzar la soldadura per a l'elaboració de la ferralla sempre que es faci d'acord amb elsprocediments establerts a la UNE 36-832, l'acer sigui soldable i es faci a taller amb instal.lacióindustrial fixa. Només s'admet soldadura en obra en els casos previstos en la D.T. i autoritzats per la DF. A les solapes no s'han de disposar ganxos ni potes.No es poden disposar empalmaments per soldadura a les zones de forta curvatura de l'armadura.Els empalmaments per soldadura es faran d'acord amb el que estableix la norma UNE 36-832.Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat de manera que mantinguin la sevaposició durant l'abocada i la compactació del formigó.Els estreps han d'anar subjectats a les barres principals mitjançant un lligat simple i no per soldadura. Les armadures d'espera han d'estar subjectades a l'engraellat dels fonaments. Quan la D.T. exigeix recobriments superiors a 50 mm, s'ha de col.locar una malla de repartiment en mig d'aquest gruix segons s'especifica a l'article 37.2.4. de la norma EHE, excepte en el cas d'elements que hagin de quedar soterrats. La D.F. ha d'aprovar la col.locació de les armadures abans de començar el formigonament. Per a qualsevol classe d'armadures passives, inclosos els estreps, el recobriment no ha de ser inferior, en cap punt, als valors determinats en la taula 37.2.4. de la norma EHE, en funció de la classe d'exposició ambiental a que es sotmetrà el formigó armat, segons el que indica l'article 8.2.1 de la mateixa norma. Distància lliure armadura - parament: >= D màxim, >= 0,80 granulat màxim Recobriment en peces formigonades contra el terreny: >= 70 mm Distància lliure barra doblegada - parament: >= 2 D Valors de llargària bàsica (Lb) en posició d'adherència bona. Lb=MxDxD: >= Fyk x D / 20, >= 15 cm Valors de llargària bàsica (Lb) en posició d'adherència deficient. Lb=1,4xMxDxD: >= Fyk x D / 14 (Fyk en N/mm2; Lb, D en cm) Valors de M: +------------------------------+ ¦ Formigó ¦ B 400 ¦ B 500 ¦ ¦---------¦---------¦----------¦ ¦ H-25 ¦ 12 ¦ 15 ¦ ¦ H-30 ¦ 10 ¦ 13 ¦ ¦ H-35 ¦ 9 ¦ 12 ¦ ¦ H-40 ¦ 8 ¦ 11 ¦ ¦ H-45 ¦ 7 ¦ 10 ¦ ¦ H-50 ¦ 7 ¦ 10 ¦ +-----------------------

-------+ Llargària neta d'ancoratge; Lb neta x B x (As/As real): >= 10 D, >= 15cm

- Barres traccionades: >= 1/3xLb - Barres comprimides: >= 2/3xLb (As: secció d'acer a tracció; As real: secció d'acer) Valors

de B: +---------------------------------------------------+ ¦ Tipus d'ancoratge ¦ Tracció ¦ Compressió ¦ ¦---------------------------¦---------¦-------------¦ ¦ Prolongació recta ¦ 1 ¦ 1 ¦ ¦ Patilla, ganxo, ganxo U ¦ 0,7(*) ¦ 1 ¦ ¦ Barra transversal soldada ¦ 0,7 ¦ 0,7 ¦ +---------------------------------------------------+ (*)Només amb recobriment de formigó perpendicular al pla de doblegat > 3 D, en cas contrari B=1. Llargaria de solapament: Ls >= axLb neta Valors d'a: +----------------------------------------------------------+ ¦Distància ¦ Percentatge de barres ¦ Per a barres ¦ ¦entre els dos ¦ cavalcades que treballen ¦ que treballen ¦ ¦empalmaments ¦ a tracció en relació a ¦ a compressió: ¦ ¦més pròxims: ¦ la secció total d'acer: ¦ ¦ ¦--------------¦--------------------------¦----------------¦ ¦ ¦ 20 25 33 50 >50 ¦ ¦ ¦--------------¦--------------------------¦----------------¦ ¦ <= 10 D ¦ 1,2 1,4 1,6 1,8 2,0 ¦ 1,0 ¦ ¦ > 10 D ¦ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 ¦ 1,0 ¦ +----------------------------------------------------------+ Toleràncies d'execució: - Llargària d'ancoratge i solapa: -0,05L (<= 50 mm, mínim 12 mm), + 0,10 L (<=50 mm) Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat en la UNE 36-831. BARRES CORRUGADES:Es poden col.locar en contacte tres barres, com a màxim, de l'armadura principal i quatre en el casque no hi hagi empalmaments i la peça estigui formigonada en posició vertical.El diàmetre equivalent del grup de les barres no ha de ser de més de 50 mm.Si la peça ha de suportar esforços de compressió i es formigona en posició vertical, el diàmetreequivalent no ha de ser de més de 70 mm.A la zona de solapa, el nombre màxim de barres en contacte ha de ser de quatre.No s'han de solapar barres de D >= 32 mm sense justificar satisfactòriament el seu comportament.Els empalmaments per solapa de barres agrupades han de complir l'article 66.6 de l'EHE.Es prohibeix l'empalmament per solapa en grups de quatre barres.L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de la UNE 36-832. - Distància lliure entre barres d'armadures principals: >= D màxim, >= 1,25 granulat màxim, >= 20 mm - Distància entre centres de barres empalmades, segons direcció de l'armadura: >= longitud bàsica d'ancoratge (Lb) - Distància entre barres empalmades per solapa: <= 4 D - Distància entre barres traccionades empalmades per solapa: <= 4 D, >= D màxim, >= 20 mm, >= 1,25 granulat màxim -Secció armadura transversal (At): At >= Dmàx (Dmàx = Secció barra solapada de diàmetre major)

MALLA ELECTROSOLDADA: - Llargària de la solapa en malles acoblades: a x Lb neta: - Ha de complir, com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm - Llargària de la solapa en malles superposades: - Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) > 10 D: 1,7 Lb - Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) <= 10 D: 2,4 Lb - Ha de complir com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS:El doblegament s'ha de fer en fred, a velocitat constant, de forma mecànica i amb l'ajut d'un mandrí.No s'han d'adreçar colzes excepte si es pot verificar que no es faran malbé.S'han de col.locar separadors per a garantir el recobriment mínim i no han de produir fissures nifiltracions al formigó.En cas de realitzar soldadures s'han de seguir les disposicions de la norma UNE 36-832 i les hand'executar operaris qualificats d'acord amb la normativa vigent

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

BARRES CORRUGADES: kg de pes calculat segons les especificacions de la D.T., d'acord amb els criteris següents: - El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric - Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la D.F. Aquests criteris inclouen les pèrdues i els increments de material corresponents a retalls, lligams i empalmaments. MALLA ELECTROSOLDADA: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T. Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls i empalmaments. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

NORMATIVA GENERAL: EHE "Instrucción de Hormigón Estructural" * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres Ministerials. (BOE 29 del 3-2-1988, BOE 118 del 18-5-1989, BOE 242 del 9-10-1989, BOE 19 del 22-1-2000, BOE 24 del 28-1-2000, BOE 56 del 6-3-2002, BOE 139 del 11-6-2002). E32D - ENCOFRAT PER A MURS DE CONTENCIÓ 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Muntatge i desmuntatge dels elements metàl.lics o de fusta que formen l'encofrat, per a deixar el formigó vist o per a revestir. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja i preparació del pla de recolzament - Muntatge i col·locació dels elements de l'encofrat - Pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant - Tapat dels junts entre peces - Col·locació dels dispositius de subjecció i arriostrament - Aplomat i anivellament de l'encofrat - Disposició d'obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat, quan calgui - Humectació de l'encofrat, si és de fusta - Desmuntatge i retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliar, un cop la peça estructural estigui en disposició de suportar els esforços La partida inclou totes les operacions de muntatge i desmuntatge de l'encofrat. CONDICIONS GENERALS:Els elements que formen l'encofrat i les seves unions han de ser suficientment rígids i resistents per a garantir les toleràncies dimensionals i per a suportar, sense assentaments ni deformacionsperjudicials, les accions estàtiques i dinàmiques que comporta el seu formigonament i compactació.Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó.L'interior de l'encofrat ha d'estar pintat amb desencofrant abans del muntatge, sense que hi hagiregalims. La D.F. ha d'autoritzar, en cada cas, la col.locació d'aquests productes.El desencofrant no ha d'impedir la ulterior aplicació de revestiment ni la possible execució de junts de formigonament, especialment quan siguin elements que posteriorment s'hagin d'unir per a treballarsolidàriament.No s'ha d'utilitzar gas-oil, greixos o similars com a desencofrants. S'han d'utilitzar vernissosantiadherents a base de silicones o preparats d'olis solubles en aigua o greixos en dissolució.Ha de ser suficientment estanc per a impedir una pèrdua apreciable de pasta entre els junts.Ha d'estar muntat de manera que permeti un desencofratge fàcil, que s'ha de fer sense xocs nisotragades.Ha de portar marcada l'alçària per a formigonar.Abans de començar a formigonar, el contractista ha

d'obtenir de la D.F. l'aprovació per escrit del'encofrat.El fons de l'encofrat ha de ser net abans de començar a formigonar.El nombre de puntals de suport de l'encofrat i la seva separació depèn de la càrrega total del'element. Han d'anar degudament travats en tots dos sentits.S'han d'adoptar les mesures oportunes per a què els encofrats i motlles no impedeixin la lliureretracció del formigó.Cap element d'obra podrà ser desencofrat sense l'autorització de la D.F.El desencofrat de costers verticals d'elements de petit cantell, podrà fer-se als tres dies deformigonada la peça, si durant aquest interval no s'han produït temperatures baixes o d'altres causes que puguin alterar el procediment normal d'enduriment del formigó. Els costers verticals d'elements de gran cantell o els costers horitzontals no s'han de retirar abans dels set dies, amb les mateixessalvetats anteriors.La D.F. podrà reduir els plaços anteriors quan ho consideri oportú.En obres d'importància i que no es tingui l'experiència de casos similars o quan els perjudicis que espuguin derivar d'una fissuració prematura fossin grans, s'han de fer assaigs d'informació quedeterminin la resistència real del formigó i poder fixar el moment de desencofrat.No s'han de reblir els cocons o defectes que es puguin apreciar al formigó al desencofrar, sensel'autorització de la D.F.Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al ras del parament. S'utilitzen taulers de fusta, els junts entre aquests han de permetre l'entumiment de les mateixesper l'humitat del reg i del formigó, sense que deixin fugir pasta durant el formigonament. Per a evitarho es podrà autoritzar un segellant adequat.Toleràncies generals de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament: - Moviments locals de l'encofrat: <= 5 mm - Moviments del conjunt (L=llum): <= L/1000 - Planor: - Formigó vist: ± 5 mm/m, ± 0,5% de la dimensió - Per a revestir: ± 15 mm/m Toleràncies particulars de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament: +----------------------------------------------------------------------+ ¦ ¦Replanteig eixos ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦Dimensions ¦Aplomat ¦Horitzontalitat ¦ ¦ ¦Parcial ¦ Total ¦ ¦ ¦ ¦ ¦-------------¦--------¦--------¦-----------¦--------¦-----------------¦ ¦Rases i pous ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ - 30 mm ¦± 10 mm ¦ -¦ ¦ ¦ ¦ ¦ + 60 mm ¦ ¦ ¦ ¦Murs ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ ± 20 mm ¦± 20 mm ¦ ± 50 mm ¦ ¦Recalçats ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ -¦± 20 mm ¦ -¦ ¦Riostres ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ ± 20 mm ¦± 10 mm ¦ -¦ ¦Basaments ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ ± 10 mm ¦± 10 mm ¦ -¦ ¦Enceps ¦± 20 mm ¦± 50 mm ¦ ± 20 mm ¦± 10 mm ¦ -¦ ¦Pilars ¦± 20 mm ¦± 40 mm ¦ ± 10 mm ¦± 10 mm ¦ -¦ ¦Bigues ¦± 10 mm ¦± 30 mm ¦ ± 0,5 % ¦± 2 mm ¦ -¦ ¦Llindes ¦ -¦ -¦ ± 10 mm ¦± 5 mm ¦ -¦ ¦Cèrcols ¦ -¦ -¦ ± 10 mm ¦± 5 mm ¦ -¦ ¦Sostres ¦± 5mm/m ¦± 50 mm ¦ -¦ -¦ -¦ ¦Lloses ¦ - ¦± 50 mm ¦ - 40 mm ¦± 2 % ¦ ± 30 mm/m ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ + 60 mm ¦ ¦ ¦ ¦Membranes ¦ -¦± 30 ¦ -¦ -¦ -¦ ¦Estreps ¦ -¦± 50 mm ¦ ± 10 mm ¦± 10 mm ¦ -¦ +----------------------------------------------------------------------+

FORMIGÓ VIST:Les superfícies de l'encofrat en contacte amb les cares que han de quedar vistes, han de ser llises,sense rebaves ni irregularitats.S'han de col.locar angulars metàl.lics a les arestes exteriors de l'encofrat o qualsevol altreprocediment eficaç per a que les arestes vives del formigó resultin ben acabades.La D.F. podrà autoritzar la utilització de matavius per a aixamfranar les arestes vives.

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

CONDICIONS GENERALS: Abans de formigonar s'ha d'humitejar l'encofrat, en el cas que sigui de fusta, i s'ha de comprovar lasituació relativa de les armadures, el nivell, l'aplomat i la solidesa del conjunt.No s'han de transmetre a l'encofrat vibracions de motors.La col.locació dels encofrats s'ha de fer de forma que s'eviti malmetre estructures ja construïdes.El subministrador dels puntals ha de justificar i garantir les seves característiques i les condicions enque s'han d'utilitzar.Si l'element s'ha de pretensar, abans del tesat s'han de retirar els costers dels encofrats i qualsevolelement dels mateixos que no sigui portant de l'estructura.En el cas que els encofrats hagin variat les

seves característiques geomètriques per haver patitdesperfectes, deformacions, guerxaments, etc, no s'han de forçar per a que recuperin la seva formacorrecta.Quan entre la realització de l'encofrat i el formigonament passin més de tres mesos, s'ha de fer unarevisió total de l'encofrat.El formigonat s'ha de fer durant el periode de temps en el que el desencofrant sigui actiu. Per al control del temps de desencofrat, s'han d'anotar a l'obra les temperatures màximes i mínimes diàries mentre durin els treballs d'encofrat i desencofrat, així com la data en què s'ha formigonat cada element. El desencofrat de l'element s'ha de fer sense cops ni sotragades. ELEMENTS VERTICALS: Per a facilitar la neteja del fons de l'encofrat s'han de disposar obertures provisionals a la part inferiorde l'encofrat.S'han de preveure a les parets laterals dels encofrats finestres de control que permetin lacompactació del formigó. Aquestes obertures s'han de disposar amb un espaiament vertical ihoritzontal no més gran d'un metro, i es tancaran quan el formigó arribi a la seva alçària.En èpoques de vents forts s'han d'atirantar amb cables o cordes els encofrats dels elements verticals d'esveltesa més gran de 10. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T. i que es trobi en contacte amb el formigó. Aquest criteri inclou els apuntalaments previs, així com la recollida, neteja i acondicionament dels elements utilitzats. La superficie corresponent a forats interiors s'ha de deduïr de la superfície total del sostre o llosa d'acord amb els criteris següents: - Forats d'1 m2 com a màxim: no es dedueixen - Forats de més d'1,00 m2: Es dedueix el 100% S'inclou dins d'aquests criteris l'excés de superfície necessària per a conformar el perímetre dels forats. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

NORMATIVA GENERAL: EHE "Instrucción de Hormigón Estructural" * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres Ministerials. (BOE 29 del 3-2-1988, BOE 118 del 18-5-1989, BOE 242 del 9-10-1989, BOE 19 del 22-1-2000, BOE 24 del 28-1-2000, BOE 56 del 6-3-2002, BOE 139 del 11-6-2002).

1.23 E3Z - ELEMENTS ESPECIALS PER A FONAMENTS

E3Z1 - CAPES DE NETEJA I ANIVELLAMENT

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

DEFINICIÓ: Formació de capa de neteja i anivellament, mitjançant l'abocada de formigó pobre al fons de les rases

o dels pous de fonamentació prèviament excavats. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Neteja, refinat i preparació de la superfície del fons de l'excavació - Situació dels punts de referència dels nivells - Abocada i estesa del formigó - Execució dels junts - Curat del formigó CONDICIONS GENERALS: La superfície ha de ser plana i anivellada. El formigó no ha de tenir disgregacions ni buits a la massa. Toleràncies d'execució: - Gruix de la capa: - 10 mm, + 30 mm - Nivell: ± 20 mm - Planor: ± 20 mm/2 m 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigonament s'ha d'aturar, com a norma general, en cas de pluja o quan es preveu que durant les 48 hores següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. El formigó s'ha de col.locar abans d'iniciar l'adormiment. L'abocada s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions.

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI EHE "Instrucción de Hormigón Estructural" F - PARTIDES D'OBRA D'URBANITZACIÓ F2 - DEMOLICIONS I MOVIMENTS DE TERRES

1.24 F21 - DEMOLICIONS F219 - DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE VIALITAT 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Demolició d'elements de vialitat, amb mitjans mecànics. S'han considerat els elements següents: - Vorada col.locada sobre terra o formigó - Rigola de formigó o de panots col.locats sobre formigó - Paviment de formigó, panots, llambordins o mescla bituminosa L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Enderroc de l'element amb els mitjans addients - Trossejament i apilada de la runa CONDICIONS GENERALS: Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material.

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la D.T.La part per a enderrocar no ha de tenir instal.lacions en servei.S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres.La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada.Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats.S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar.En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la D.F.L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa.El paviment no ha de tenir conductes d'instal.lació en servei a la part per arrencar, s'han de desmuntar els aparells d'instal.lació i de mobiliari existents, així com qualsevol element que pugui destorbar la feina. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT VORADA O RIGOLA: m de llargària realment enderrocada, segons les especificacions de la D.T. PAVIMENT: m2 de paviment realment enderrocat, segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * NTE-ADD/1975 "Norma Tecnológica de la Edificación: Acondicionamiento del terreno. Desmontes. Demoliciones."

F21D - DEMOLICIONS D'ELEMENTS DE SANEJAMENT 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Demolició d'elements que formen part d'una xarxa de sanejament o de drenatge, amb mitjans manuals o mecànics. S'han considerat els elements següents: - Claveguera de formigó de 60x90 cm o 80 cm de diàmetre, com a màxim amb o sense solera de formigó - Clavegueró de formigó vibropremsat de 120x180 cm o 200 cm de diàmetre, com a màxim amb o sense solera de formigó - Pou de parets de maó de 200x200 cm o 100 cm de diàmetre, com a màxim - Embornal de 70x30x85 cm de parets de maó - Interceptor de parets de maó de 85x85 cm, com a màxim sobre solera de formigó - Canonada d'acer corrugat de 200 cm de diàmetre com a màxim - Cuneta de formigó de 250 cm d'amplària, com a màxim amb parets de formigó L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Enderroc de l'element amb els mitjans adients - Tall d'armadures i elements metàl.lics - Trossejament i apilada de la runa - Càrrega de la runa sobre el camió CONDICIONS GENERALS: Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funciódels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport. Un cop acabats els treballs, la base ha de quedar neta de restes de material. 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.S'ha de seguir l'ordre de treballs previst a la D.T.L'excavació del terreny circumdant s'ha de fer alternativament a ambdós costats, de manera que mantinguin el mateix nivell.S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials a la rasa.Ha d'estar fora de servei.S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres.La zona afectada per les obres ha de quedar convenientment senyalitzada.Qualsevol conducció que empalmi amb l'element ha de quedar obturada.Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats.S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de demolir i carregar.En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, etc.) o quan l'enderrocament pugui afectar les construccions veïnes, s'han de suspendre les obres i avisar a la D.F.No s'han d'acumular terres o runa a les vores de l'excavació, a una distància <= 60 cm.L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretat suficients.La runa s'ha de desinfectar abans de ser transportada.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs de retirada i càrrega de runa. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT CLAVEGUERÓ, CANONADA, INTERCEPTOR I CUNETA: m de llargària realment enderrocat, amidat per l'eix de l'element, segons les especificacions de la D.T. POU: m de fondària realment enderrocada, segons les especificacions de la D.T. EMBORNAL: Unitat realment enderrocada segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 1.25 F22 - MOVIMENTS DE TERRES F221 - EXCAVACIONS PER A REBAIX DEL TERRENY 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Excavacions amb finalitats diverses, que tenen com a resultat el rebaix del terreny. S'han considerat els tipus següents: - Neteja i esbrossada del terreny amb mitjans mecànics - Esplanació en terreny de trànsit o roca - Esplanació en terreny amb mitjans mecànics i càrrega de terres - Excavació per a caixa de paviment amb mitjans mecànics i càrrega de terres L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió, en el seu cas CONDICIONS GENERALS: Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20.Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50.Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot.Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot.Es considera roca la que pot ser foradada amb martell picador (no amb màquina), que té un rebot a l'assaig SPT. NETEJA I ESBROSSADA DEL TERRENY: Retirada del terreny de qualsevol material existent (brossa, arrels, runa, escombraries, etc.), que puguin destorbar el desenvolupament de treballs posteriors. Els forats existents o els deixats per l'extracció d'arrels o d'altres elements s'han d'omplir amb terres

de composició homogènia del mateix terreny. S'han de conservar en zona a part les terres o els elements que la D.F. determini. ESPLANACIÓ: L'excavació per a esplanacions s'aplica en grans superfícies, sense que hi hagi cap tipus de problema de maniobra de màquines o camions. El fons de l'excavació s'ha de deixar pla, anivellat o amb la inclinació prevista. Toleràncies d'execució: - Replanteig ................................................................................................................ ± 100 mm - Nivells.........................................................................................................................± 50 mm - Planor ..................................................................................................................... ± 40 mm/m CAIXA DE PAVIMENT: L'excavació per a caixes de paviments s'aplica en superfícies petites o mitjanes i amb una profunditat exactament definida, amb lleugeres dificultats de maniobra de màquines o camions. El fons de l'excavació s'ha de deixar pla, anivellat o amb la inclinació prevista. L'aportació de terres per a correccions del nivell ha de ser mínima, de la mateixa terra existent i amb la mateixa compacitat. Toleràncies d'execució: - Replanteig .................................................................................................................. ± 50 mm - Planor ..................................................................................................................... ± 20 mm/m - Amplària ..................................................................................................................... ± 50 mm Nivells.....................................................................................................................+10mm 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la D.F. No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació. ESPLANACIÓ: Les terres s'han de treure de dalt a baix sense soscavar-les. Cal que es deixin els talussos que fixi la DFS'han d'extreure les terres o els materials amb perill de desprendiment. CAIXA DE PAVIMENT: La qualitat del terreny al fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la D.F. S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Cal preveure un sistema de desguàs a fi d'evitar l'acumulació d'aigua dins de l'excavació. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT NETEJA I ESBROSSADA DEL TERRENY: m2 de superfície realment executada, amidada segons les especificacions de la D.T. No inclou la tala d'arbres. EXCAVACIÓ: m3 de volum excavat segons les especificacions de la D.T., amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols , amb les modificacions aprovades per la D.F. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la D.F., ni la càrrega i el transport del

material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions facin falta per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

F222 - EXCAVACIONS DE RASES I POUS 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Excavació de rases i pous de fonaments o rases per a pas d'instal.lacions, amb mitjans mecànics o manuals. S'han considerat les dimensions següents: - Rases de més de 2 m d'amplària i fins a 4 m de fondària - Rases per a pas d'instal.lacions d'1 m de fondària, com a màxim - Pous aïllats de 2 m fins a més de 4 m de fondària L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Excavació de les terres - Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la P.O. CONDICIONS GENERALS: Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20.Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50.Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot.Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot.Es considera roca la que pot ser foradada amb martell picador (no amb màquina), que té un rebot a l'assaig SPT.El fons de l'excavació s'ha de deixar pla i anivellat.L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser mínima, de les mateixes existents i de compacitat igual.Toleràncies d'execució: - Dimensions....................................................................................................................... ± 5%...................................................................................................................................... ± 50 mm - Replanteig parcial dels eixos ..................................................................................... ± 20 mm - Replanteig total dels eixos ......................................................................................... ± 50 mm - Nivells.........................................................................................................................± 50 mm - Planor ..................................................................................................................... ± 20 mm/m - Aplomat o talús de les cares laterals .................................................................................± 2° 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'ha de treballar si plou, neva o fa vent superior als 60 km/h.En terrenys cohesius l'excavació dels últims 30 cm no s'ha de fer fins moments abans de reblir.S'han d'extreure les terres o els materials amb perill de despreniment.No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació.No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades.S'ha d'estrebar

sempre que consti al projecte i quan ho determini la D.F. L'estrebada ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions.La qualitat del terreny al fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la D.F.S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials. Cal preveure un sistema de desguàs a fi d'evitar l'acumulació d'aigua dins l'excavació.L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients.En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la D.F. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum excavat segons les especificacions de la D.T., amidat com a diferència entre els perfils transversals del terreny aixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols , amb les modificacions aprovades per la D.F. No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la D.F., ni la càrrega i el transport del material ni els treballs que calguin per a reomplir-lo. Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions facin falta per a una correcta execució de les obres. També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar les terres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau. Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives a excavacions, entibacions i voladures. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. F227 - REPÀS I PICONATGE DE TERRES 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Conjunt d'operacions necessàries per a conseguir l'acabat geomètric de l'element. S'han considerat els elements següents: - Sòl de rasa - Esplanada - Caixa de paviment L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball (no inclou entibació) - Situació dels punts topogràfics - Execució del repàs - Compactació de les terres, en el seu cas CONDICIONS GENERALS: El repàs s'ha de fer poc abans de completar l'element. El fons ha de quedar horitzontal, pla i anivellat. L'acord entre el sòl i els paraments de la rasa ha de formar un angle recte. L'aportació de terres per a correccions de nivell ha de ser mínima, de les mateixes existents i d'igual compacitat. Toleràncies d'execució: - Horitzontalitat prevista............................................................................................ ± 20 mm/m - Planor ..................................................................................................................... ± 20 mm/m - Nivells.........................................................................................................................± 50 mm 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ La qualitat del terreny després del repàs, necessita l'aprovació explícita de la D.F. En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar la D.F. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de obligat compliment F228 - REBLIMENT I PICONATGE DE RASES 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Reblert, estesa i piconatge de terres o granulats. S'han considerat els tipus següents: - Rebliment i piconatge de rasa amb terres - Rebliment i piconatge de rasa amb graves per a drenatge - Rebliment i piconatge de flonjalls amb tot-ú natural - Rebliment no compactat de rasa amb tot-ú natural L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació de la zona de treball - Situació dels punts topogràfics - Execució del rebliment - Humectació o dessecació, en cas necessari - Compactació de les terres CONDICIONS GENERALS: Les tongades han de tenir un gruix uniforme i han de ser sensiblement paral.leles a la rasant.El material de cada tongada ha de tenir les mateixes característiques.El gruix de cada tongada ha de ser uniforme.En cap cas el grau de compactació de cada tongada ha de ser inferior al més alt que tinguin els sòls adjacents, en el mateix nivell.La composició granulomètrica de la grava ha de complir les condicions de filtratge fixades per la D.F., en funció dels terrenys adjacents i del sistema previst d'evacuació d'aigua.Les terres han de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions.La composició granulomètrica del tot-u ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions.En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expresat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (NLT-108). RASA: Toleràncies d'execució: - Planor ..................................................................................................................... ± 20 mm/m - Nivells.........................................................................................................................± 30 mm 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'han de suspendre els treballs en cas de pluja quan la temperatura ambient sigui inferior a 0°C en el cas de graves o de tot-u, o inferior a 2°C en la resta de materials.S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida.Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lectures topogràfiques.S'han d'eliminar els materials inestables, turba o argila tova de la base per al rebliment.El material s'ha d'estendre per tongades successives, sensiblement paral.leles a la rasant final.No s'ha d'estendre cap tongada fins que la inferior compleixi les condicions exigides.Un cop estesa la tongada, si fos necessari, s'ha d'humitejar fins arribar al contingut òptim d'humitat, de manera uniforme.Si el grau d'humitat de la tongada és superior a l'exigit, s'ha de dessecar mitjançant l'addició i mescla de materials secs, calç viva o d'altres procediments adients.S'han de mantenir els pendents i dispositius de desguàs necessaris per

tal d'evitar entollaments.Després de la pluja no s'ha d'estendre una nova tongada fins que l'última s'hagi secat bé, o s'ha d'escarificar afegint la tongada següent més seca, de forma que l'humitat resultant sigui l'addient.Quan s'utilitzi corró vibratori per a compactar, ha de donar-se al final unes passades sense aplicar-hi vibració.S'ha d'evitar el pas de vehicles per sobre de les capes en execució, fins que la compactació s'hagi completat.Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats.En cas d'imprevistos, s'han de suspendre les obres i avisar a la D.F. GRAVES PER A DRENATGES: S'ha d'evitar l'exposició prolongada del material a la intempèrie. El material s'ha d'emmagatzemar i d'utilitzar de forma que s'eviti la seva disgregació i contaminació. En cas de trobar zones segregades o contaminades per pols, per contacte amb la superfície de base o per inclusió de materials estranys, cal procedir a la seva eliminació.Els treballs s'han de fer de manera que s'eviti la contaminació de la grava amb materials estranys.Quan la tongada hagi d'estar constituïda per materials de granulometria diferent, s'ha de crear entre ells una superfície contínua de separació. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres del MOPTMA: O.M. del 31.7.86 (BOE n° 213 del 5.9), O.M. del 21.1.88 (BOE n° 29 del 3.2), O.M. del 8.5.89 (BOE n° 118 del 18.5) i O.M. del 28.9.89 (BOE n° 242 del 9.10).

1.26 F24 - TRANSPORT DE TERRES I RUNA F242 - CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Càrrega i transport de terres, amb càrrega manual o mecànica. S'han considerat els tipus següents: - Transport de terres o de material procedent d'excavació de roca, dins de l'obra amb dúmper o camió - Transport de terres a l'abocador amb contenidor - Transport de terres a l'abocador amb camió, amb un recorregut màxim de 2 a 20 km - Transport de terres o de material procedent d'excavació de roca amb camió, amb un recorregut màxim de 2 a 20 km DINS DE L'OBRA: Transport de material provinent d'excavació o de rebaix, entre dos punts de la mateixa obra.Les àrees d'abocador han de ser les que defineixi la D.F.L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats.Les característiques de les terres han d'estar en funció del seu ús, han de complir les especificacions del seu plec de condicions i cal que tinguin l'aprovació de la D.F.Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material.El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi. A L'ABOCADOR: S'han de transportar a l'abocador autoritzat tots els materials procedents de l'excavació que la D.F. no accepti com a útils, o siguin sobrants. 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

CONDICIONS GENERALS: L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients.El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calen per al seu desplaçament correcte.Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats. DINS DE L'OBRA: El trajecte ha de complir les condicions d'amplària lliure i pendent adequat per a la màquina que s'hagi d'utilitzar. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT CONDICIONS GENERALS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en aquest plec, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la D.F. TRANSPORT A L'ABOCADOR: L'unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador. TERRES: Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents: - Excavacions en terreny fluix ............................................................................................. 15% - Excavacions en terreny compacte .................................................................................... 20% - Excavacions en terreny de trànsit.....................................................................................25% ROCA: Es considera un increment per esponjament d'un 25%. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Decret 201/1994 Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció

1.27 F2A - SUBMINISTRAMENT DE TERRES F2A1 - SUBMINISTRAMENT DE TERRES

D'APORTACIÓ 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

DEFINICIÓ: Subministrament de terra d'aportació seleccionada, adequada o tolerable. CONDICIONS GENERALS: Les característiques de les terres han d'estar en funció del seu ús, han de complir les especificacions del seu plec de condicions i cal que tinguin l'aprovació de la D.F.

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No hi ha condicions específiques del procés d'execució. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la D.T. Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents: - Excavacions en terreny fluix ............................................................................................. 15% - Excavacions en terreny compacte .................................................................................... 20% - Excavacions en terreny de trànsit................................................................... ..................25%

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

1.28 F2R - GESTIÓ DE RESIDUS F2R4 - CÀRREGA I TRANSPORT DE TERRES A

MONODIPÒSIT O CENTRE AUTORITZAT 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Càrrega i transport de terres, amb càrrega manual o mecànica. S'han considerat els tipus següents: - Transport de terres o de material procedent d'excavació de roca, dins de l'obra amb dúmper o camió - Transport de terres a l'abocador amb contenidor - Transport de terres a l'abocador amb camió, amb un recorregut màxim de 2 a 20 km - Transport de terres o de material procedent d'excavació de roca amb camió, amb un recorregut màxim de 2 a 20 km DINS DE L'OBRA: Transport de material provinent d'excavació o de rebaix, entre dos punts de la mateixa obra. Les àrees d'abocador han de ser les que defineixi la D.F.L'abocada s'ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats.Les característiques de les terres han d'estar en funció del seu ús, han de complir les especificacions del seu plec de condicions i cal que tinguin l'aprovació de la D.F.Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials delmaterial.El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària que s'utilitzi.

A L'ABOCADOR: S'han de transportar a l'abocador autoritzat tots els materials procedents de l'excavació que la D.F. no accepti com a útils, o siguin sobrants. 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS:L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients.El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveïtdels elements que calen per al seu desplaçament correcte.Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en elstrajectes utilitzats.

DINS DE L'OBRA: El trajecte ha de complir les condicions d'amplària lliure i pendent adequat per a la màquina que s'hagi d'utilitzar. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT CONDICIONS GENERALS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficient d'esponjament indicat en aquest plec, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la D.F.

TRANSPORT AMB CAMIÓ A L'ABOCADOR:

L'unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador.

AMB CONTENIDOR: L'unitat d'obra inclou les despeses de subministrament, càrrega, retirada i transport del contenidor, i de gestió dels residus.

TERRES: Es considera un increment per esponjament d'acord amb els criteris següents: - Excavacions en terreny fluix: 15% - Excavacions en terreny compacte: 20% - Excavacions en terreny de trànsit: 25% ROCA: Es considera un increment per esponjament d'un 25%. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI Decret 201/1994 Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

F9 - PAVIMENTS

1.29 F92 - SUBBASES F921 - SUBBASES DE TOT-U 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Subbases o bases de tot-u natural o artificial per a paviments. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Aportació de material - Estesa, humectació (si és necessària), i compactació de cada tongada - Allisada de la supefície de l'última tongada CONDICIONS GENERALS: La capa ha de tenir el pendent especificat a la D.T. o, en el seu defecte, el que especifiqui la D.F. La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la D.T. En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expressat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (UNE 103501). Toleràncies d'execució: � - Nivell de la superfície: ¦ TOT-U ¦ TRÀFIC ¦ NIVELL ¦---------------¦-----------------¦-------------¦ Natural ¦ T0, T1 o T2 ¦ ± 20 mm ¦ Natural ¦ T3 o T4 ¦ ± 30 mm ¦ Artificial ¦ T0, T1 o T2 ¦ ± 15 mm ¦ Artificial ¦ T3 o T4 ¦ ± 20 mm � - Replanteig de rasants: + 0, - 1/5 del gruix teòric � - Planor: ± 10 mm/3 m

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra. No s'ha d'estendre cap tongada mentre no s'hagi comprovat el grau de compactació de la precedent. La humitat òptima de compactació, deduïda de l'assaig "Próctor Modificat", segons la norma NLT108/72, s'ha d'ajustar a la composició i forma d'actuació de l'equip de compactació. El material es pot utilitzar sempre que les condicions climatològiques no hagin produït alteracions en la seva humitat de tal manera que es superi en més del 2% la humitat òptima. L'estesa s'ha de realitzar, prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions, en tongades de gruix comprès entre 10 i 30 cm. Totes les aportacions d'aigua han de fer-se abans de la compactació. Després, l'única humectació admissible és la de la preparació per a col.locar la capa següent. La compactació s'ha d'efectuar longitudinalment, començant per les vores exteriors i progressant cap al centre per a cavalcar-se en cada recorregut en un ample no inferior a 1/3 del de l'element compactador. Les zones que, per la seva reduïda extensió, el seu pendent o la seva proximitat a obres de pas o desguàs, murs o estructures, no permetin la utilització de l'equip habitual, s'han de compactar amb els medis adequats al cas per tal d'aconseguir la densitat prevista. No s'autoritza el pas de vehicles i maquinària fins que la capa no s'hagi consolidat definitivament. Els defectes que es derivin d'aquest incompliment han de ser reparats pel contractista segons les indicacions de la D.F. Les irregularitats que excedeixin les toleràncies especificades a l'apartat anterior han de ser corregides pel constructor. Caldrà escarificar en una profunditat mínima de 15 cm, afegint o retirant el material necessari tornant a compactar i allisar. TOT-U ARTIFICIAL:La preparació del tot-u artificial s'ha de fer a central i no "in situ". L'addició de l'aigua de compactaciótambé s'ha de fer a central excepte en els casos en que la D.F. autoritzi el contrari. TOT-U NATURAL: Abans d'estendre una tongada es pot homogeneïtzar i humidificar, si es considera necessari. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la D.T. L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent. No són d'abonament els escreixos laterals ni els necessaris per a compensar la minva de gruixos de capes subjacents.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres Ministerials. (BOE 29 del 3-2-1988, BOE 118 del 18-5-1989, BOE 242 del 9-10-1989, BOE 19 del 22-1-2000, BOE 24 del 28-1-2000, BOE 56 del 6-3-2002, BOE 139 del 11-6-2002). 6.1 i 2-IC "Instrucción de Carreteras. Norma 6.1 y 2-IC: Secciones de Firme."

F926 - SUBBASES DE FORMIGÓ

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

DEFINICIÓ:

Formació de subbase o base de formigó per a paviment. S'han considerat les col.locacions del formigó següents: - Estesa i vibratge amb regle vibratori - Estesa i vibratge amb estenedora de formigó Es considera estesa i vibració manual la col.locació del formigó amb regle vibratori, i estesa i vibració mecànica la col.locació del formigó amb estenedora. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En el cas de col.locació amb regle vibratori: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Muntatge d'encofrats - Col.locació del formigó - Execució de junts de formigonat - Protecció del formigó fresc i curat - Desmuntatge dels encofrats En el cas de col.locació amb estenedora: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col.locació d'elements de guiat de les màquines - Col.locació del formigó - Execució de junts de formigonat - Protecció del formigó fresc i curat CONDICIONS GENERALS: La superfície acabada ha d'estar reglejada. No ha de tenir esquerdes ni discontinuïtats. Ha de formar una superfície plana amb una textura uniforme i s'ha d'ajustar a les alineacions i a les rasants previstes. Ha de tenir junts transversals de retracció fets cada 25 m2. Els junts han de ser d'una fondària >= 1/3 del gruix de la base i d'una amplària de 3 mm. Ha de tenir junts de dilatació fets a distàncies no superiors a 25 m, han de ser de 2 cm d'amplària i han d'estar plens de poliestirè expandit. Els junts de formigonat han de ser de tot el gruix i s'ha de procurar de fer-los coincidir amb els junts de retracció. Resistència característica estimada del formigó de la llosa (Fest) al cap de 28 dies ................................................................>= 0,9 x Fck Toleràncies d'execució: - Gruix............................................................................................................................ - 15 mm - Nivell........................................................................................................................... ± 10 mm - Planor .................................................................................................................... ± 5 mm/3 m 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ El formigonament s'ha de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 40°C.S'han d'aturar els treballs quan la pluja pugui llevar la capa superficial del formigó fresc.S'ha de vibrar fins aconseguir una massa compacta i sense que es produeixin segregacions.Durant l'adormiment i fins que s'aconsegueixi el 70% de la resistència prevista, s'ha de mantenir humida la superfície del formigó amb els mitjans necessaris segons el tipus de ciment utilitzat i les condicions climatològiques del lloc.Aquest procés ha de durar com a mínim:

-15 dies en temps calorós i sec - 7 dies en temps humit La capa no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva

formació. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * EHE "Instrucción de Hormigón Estructural"

1.30 F93 - BASES F931 - BASES DE TOT-U 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Subbases o bases de tot-u natural o artificial per a paviments. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Aportació de material - Estesa, humectació (si és necessària), i compactació de cada tongada - Allisada de la supefície de l'última tongada CONDICIONS GENERALS: La capa ha de tenir el pendent especificat a la D.T. o, en el seu defecte, el que especifiqui la D.F.La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la D.T.En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expresat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (NLT-108).

Toleràncies d'execució:

- Replanteig de rasants ......................................................................................................... + 0.....................................................................................................................- 1/5 del gruix teòric - Nivell de la superfície:

¦ TOT-U ¦ TRÀFIC ¦ NIVELL ¦ ¦------------¦-------------¦----------¦ ¦ Natural ¦ T0, T1 o T2 ¦ ± 20 mm ¦ ¦ Natural ¦ T3 o T4 ¦ ± 30 mm ¦ ¦ Artificial ¦ T0, T1 o T2 ¦ ± 15 mm ¦ ¦ Artificial ¦ T3 o T4 ¦ ± 20 mm ¦

- Planor .................................................................................................................. ± 10 mm/3 m

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

CONDICIONS GENERALS: La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra. No s'ha d'estendre cap tongada mentre no s'hagi comprovat el grau de compactació de la precedent. La humitat òptima de compactació, deduïda de l'assaig "Próctor Modificat El material es pot utilitzar sempre que les condicions climatològiques no hagin produït alteracions en la seva humitat de tal manera que es superi en més del 2% la humitat òptima. L'estesa s'ha de realitzar, prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions, en tongades de gruix comprès entre 10 i 30 cm. Totes les aportacions d'aigua han de fer-se abans de la compactació. Després, l'única humectació admissible és la de la preparació per a col.locar la capa següent. La compactació s'ha d'efectuar longitudinalment, començant per les vores exteriors i progressant cap al centre per a cavalcar-se en cada recorregut en un ample no inferior a 1/3 del de l'element compactador. Les zones que, per la seva reduïda extensió, el seu pendent o la seva proximitat a obres de pas o desguàs, murs o estructures, no permetin la utilització de l'equip habitual, s'han de compactar amb els medis adequats al cas per tal d'aconseguir la densitat prevista. No s'autoritza el pas de vehicles i maquinària fins que la capa no s'hagi consolidat definitivament. Els defectes que es derivin d'aquest incompliment han de ser reparats pel contractista segons les indicacions de la D.F. Les irregularitats que excedeixin les toleràncies especificades a l'apartat anterior han de ser

corregides pel constructor. Caldrà escarificar en una profunditat mínima de 15 cm, afegint o retirant el material necessari tornant a compactar i allisar. TOT-U ARTIFICIAL: La preparació del tot-u artificial s'ha de fer a central i no "in situ". L'addició de l'aigua de compactació també s'ha de fer a central excepte en els casos en que la D.F. autoritzi el contrari. TOT-U NATURAL: Abans d'estendre una tongada es pot homogeneitzar i humidificar, si es considera necessari. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum realment executat, mesurat d'acord amb les seccions-tipus senyalades a la D.T.L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent.No són d'abonament els sobrecreixos laterals ni els necessaris per a compensar la minva de gruixos de capes subjacents. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres del MOPTMA: O.M. del 31.7.86 (BOE n° 213 del 5.9), O.M. del 21.1.88 (BOE n° 29 del 3.2), O.M. del 8.5.89 (BOE n° 118 del 18.5) i O.M. del 28.9.89 (BOE n° 242 del 9.10). 6.1 i 2-IC "Instrucción de Carreteras. Norma 6.1 y 2-IC: Secciones de Firme." F936 - BASES DE FORMIGÓ 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Formació de subbase o base de formigó per a paviment. S'han considerat les col.locacions del formigó següents: - Estesa i vibratge amb regle vibratori - Estesa i vibratge amb estenedora de formigó Es considera estesa i vibració manual la col.locació del formigó amb regle vibratori, i estesa i vibració mecànica la col.locació del formigó amb estenedora. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En el cas de col.locació amb regle vibratori: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Muntatge d'encofrats - Col.locació del formigó - Execució de junts de formigonat - Protecció del formigó fresc i curat - Desmuntatge dels encofrats En el cas de col.locació amb estenedora: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col.locació d'elements de guiat de les màquines - Col.locació del formigó - Execució de junts de formigonat - Protecció del formigó fresc i curat CONDICIONS GENERALS: La superfície acabada ha d'estar reglejada.No ha de tenir esquerdes ni discontinuïtats.Ha de formar una superfície plana amb una textura uniforme i s'ha d'ajustar a les alineacions i a les rasants previstes.Ha de tenir junts transversals de retracció fets cada 25 m2. Els junts han de ser d'una fondària >= 1/3 del gruix de la base i d'una amplària de 3 mm.Ha de tenir junts de dilatació fets a distàncies no superiors a 25 m, han de ser de 2 cm d'amplària i han d'estar plens de poliestirè expandit.Els junts de formigonat han de ser de tot el gruix i s'ha de procurar de fer-los coincidir amb els junts de retracció.Resistència característica estimada delformigó de la llosa (Fest) al cap de 28 dies .................................................................>= 0,9 x FckToleràncies d'execució:

- Gruix............................................................................................................................ - 15 mm - Nivell........................................................................................................................... ± 10 mm - Planor .................................................................................................................... ± 5 mm/3 m 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ El formigonament s'ha de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 40°C.S'han d'aturar els treballs quan la pluja pugui llevar la capa superficial del formigó fresc.S'ha de vibrar fins aconseguir una massa compacta i sense que es produeixin segregacions.Durant l'adormiment i fins que s'aconsegueixi el 70% de la resistència prevista, s'ha de mantenir humida la superfície del formigó amb els mitjans necessaris segons el tipus de ciment utilitzat i les condicions climatològiques del lloc.Aquest procés ha de durar com a mínim: - 15 dies en temps calorós i sec - 7 dies en temps humit La capa no s'ha de trepitjar durant les 24 h següents a la seva formació. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * EHE "Instrucción de Hormigón Estructural"

1.31 F96 - VORADES F965 - VORADES RECTES AMB PECES PREF. DE FORMIGÓ Els seus elements tenen com a components elements de: B965, D070, i eventualment de: B060. 1.- DEFINICIO I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIO: Formació de vorada de pedra o de peces de formigó. S'han considerat els tipus de col.locació següents: - Sobre base de formigó - Sobre esplanada compactada L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Col.locació sobre base de formigó: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col.locació del formigó de la base - Col.locació de les peces de la vorada rejuntades amb morter Col.locació sobre esplanada compactada: - Preparació i comprovació de la superficie d'assentament - Col.locació de les peces de la vorada rejuntades amb morter CONDICIONS GENERALS: La vorada col.locada ha de tenir un aspecte uniforme, net, sense escantonaments ni d'altres defectes.S'ha d'ajustar a les alineacions previstes i ha de sobresortir de 10 a 15 cm per damunt de la rigola.Els junts entre les peces han de ser <= 1 cm i han de quedar rejuntats amb morter.Pendent transversal .............................................................................................................. >= 2%Toleràncies d'execució: - Replanteig .......................................................................................± 10 mm (no acumulatius) - Nivell........................................................................................................................... ± 10 mm - Planor ........................................................................................ ± 4 mm/2 m (no acumulatius) COL.LOCACIO SOBRE BASE DE FORMIGO: Ha de quedar assentada 5 cm sobre un llit de formigó. COL.LOCACIO SOBRE ESPLANADA COMPACTADA: Ha de quedar sobre una esplanada compactada.

2.- CONDICIONS DEL PROCES D'EXECUCIO CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil.li entre els 5°C i els 40°C i sense pluges. El suport ha de tenir una compactació >= 90% de l'assaig PM i la rasant prevista. COL.LOCACIO SOBRE BASE DE FORMIGO: L'abocada del formigó s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions i s'ha de vibrar fins aconseguir una massa compacta. Per a realitzar junts de formigonat no previstos en el projecte, cal l'autorització i les indicacions explícites de la D.F. Les peces s'han de col.locar abans que el formigó comenci el seu adormiment. Durant l'adormiment, i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'han de mantenir humides les superfícies del formigó. Aquest procés ha de ser, com a mínim, de 3 dies. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària amidada segons les especificacions de la D.T. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres del MOPTMA: O.M. del 31.7.86 (BOE n° 213 del 5.9), O.M. del 21.1.88 (BOE n° 29 del 3.2), O.M. del 8.5.89 (BOE n° 118 del 18.5) i O.M. del 28.9.89 (BOE n° 242 del 9.10). * UNE 41-027-53 "Bordillos rectos de granito para aceras."

F966 - VORADES CORBES AMB PECES DE FORMIGÓ 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Formació de vorada de pedra o de peces de formigó. S'han considerat els tipus de col.locació següents: - Sobre base de formigó - Sobre esplanada compactada L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Col.locació sobre base de formigó: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col.locació del formigó de la base - Col.locació de les peces de la vorada rejuntades amb morter Col.locació sobre esplanada compactada: - Preparació i comprovació de la superficie d'assentament - Col.locació de les peces de la vorada rejuntades amb morter CONDICIONS GENERALS: La vorada col.locada ha de tenir un aspecte uniforme, net, sense escantonaments ni d'altres defectes.S'ha d'ajustar a les alineacions previstes i ha de sobresortir de 10 a 15 cm per damunt de la rigola.Els junts entre les peces han de ser <= 1 cm i han de quedar rejuntats amb morter.Pendent transversal .............................................................................................................. >= 2%Toleràncies d'execució: - Replanteig .......................................................................................± 10 mm (no acumulatius) - Nivell........................................................................................................................... ± 10 mm

- Planor ........................................................................................ ± 4 mm/2 m (no acumulatius) COL.LOCACIÓ SOBRE BASE DE FORMIGÓ: Ha de quedar assentada 5 cm sobre un llit de formigó. COL.LOCACIÓ SOBRE ESPLANADA COMPACTADA: Ha de quedar sobre una esplanada compactada. 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil.li entre els 5°C i els 40°C i sense pluges. El suport ha de tenir una compactació >= 90% de l'assaig PM i la rasant prevista. COL.LOCACIÓ SOBRE BASE DE FORMIGÓ: L'abocada del formigó s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions i s'ha de vibrar fins aconseguir una massa compacta. Per a realitzar junts de formigonat no previstos en el projecte, cal l'autorització i les indicacions explícites de la D.F. Les peces s'han de col.locar abans que el formigó comenci el seu adormiment. Durant l'adormiment, i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista, s'han de mantenir humides les superfícies del formigó. Aquest procés ha de ser, com a mínim, de 3 dies. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària amidada segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres del MOPTMA: O.M. del 31.7.86 (BOE n° 213 del 5.9), O.M. del 21.1.88 (BOE n° 29 del 3.2), O.M. del 8.5.89 (BOE n° 118 del 18.5) i O.M. del 28.9.89 (BOE n° 242 del 9.10). * UNE 41-027-53 "Bordillos rectos de granito para aceras."

1.32 F97 - RIGOLES F974 - RIGOLES DE PECES DE MORTER DE CIMENT 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Formació de rigola amb peces de pedra natural o de morter, col.locades amb morter. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col.locació de la capa de morter - Col.locació de les peces - Col.locació de la beurada - Neteja de la superfície acabada CONDICIONS GENERALS: Les peces no han d'estar trencades, escantonades o tacades.Les peces han de formar una superfície plana i uniforme, han d'estar ben assentades, col.locades a fil i a tocar i en alineacions rectes.S'ha d'ajustar a les alineacions previstes.Els junts entre les peces han de ser <= 6 mm i han de quedar rejuntats amb beurada de ciment.La cara superior ha de tenir un

pendent transversal del 2% al 4% per al desguàs del ferm, excepte quan siguin rigoles sense desnivell.Toleràncies d'execució: - Replanteig .......................................................................................± 10 mm (no acumulatius) - Nivell........................................................................................................................... ± 10 mm - Planor .................................................................................................................... ± 4 mm/2 m 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil.li entre els 5°C i els 40°C i sense pluges.El suport ha de tenir una compactació >= 95% de l'assaig PM i les rasants previstes.S'ha de col.locar a truc de maceta sobre una capa de morter de 3 cm de gruix.No es pot trepitjar la rigola després d'haver-se abeurat fins al cap de 24 h a l'estiu, 48 h a l'hivern. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària amidada segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori. 1.33 F98 - GUALS DE PECES ESPECIALS F985 - GUALS DE PECES ESPECIALS DE FORMIGÓ 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Formació de vorada de pedra o de peces de formigó. S'han considerat les formes de col.locació següents: - Sobre base de formigó - Sobre esplanada compactada L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Col.locació sobre base de formigó: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col.locació del formigó de la base - Col.locació de les peces de la vorada rejuntades amb morter Col.locació sobre esplanada compactada: - Preparació i comprovació de la superficie d'assentament - Col.locació de les peces de la vorada rejuntades amb morter CONDICIONS GENERALS: La vorada col.locada ha de tenir un aspecte uniforme, net, sense escantonaments ni d'altres defectes.S'ha d'ajustar a les alineacions previstes i ha de sobresortir de 10 a 15 cm per damunt de la rigola.Els junts entre les peces han de ser <= 1 cm i han de quedar rejuntats amb morter.En el cas de la col.locació sobre base de formigó, ha de quedar assentada 5 cm sobre el llit deformigó.Pendent transversal: >= 2%Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm (no acumulatius) - Nivell: ± 10 mm - Planor: ± 4 mm/2 m (no acumulatius) 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil.li entre els 5°C i els 40°C i sense pluges. El suport ha de tenir una compactació >= 90% de l'assaig PM i la rasant prevista. COL.LOCACIÓ SOBRE BASE DE FORMIGÓ: L'abocada del formigó s'ha de fer sense que es produeixin disgregacions i s'ha de vibrar finsaconseguir una massa compacta.Per a realitzar junts de formigonat no previstos en el projecte, cal l'autorització i les indicacionsexplícites de la D.F.Les peces s'han de col.locar

abans que el formigó comenci el seu adormiment.Durant l'adormiment i fins aconseguir el 70% de la resistència prevista s'ha de mantenir humida lasuperfície del formigó. Aquest procés ha de ser, com a mínim, de 3 dies. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària amidada segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * UNE 41027:1953 Bordillos rectos de granito para aceras. * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres Ministerials. (BOE 29 del 3-2-1988, BOE 118 del 18-5-1989, BOE 242 del 9-10-1989, BOE 19 del 22-1-2000, BOE 24 del 28-1-2000, BOE 56 del 6-3-2002, BOE 139 del 11-6-2002). 1.34 F9E - PAVIMENTS DE PANOT F9E1 - PAVIMENTS DE PANOT 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Formació de paviments de panot. S'han considerat els casos següents: - Paviments de panot col.locats a l'estesa amb sorra-ciment, amb o sense suport de 3 cm de sorra - Paviments de panot col.locats a truc de maceta amb morter, amb o sense suport de 3 cm de sorra L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En la col.locació a l'estesa amb sorra-ciment: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col.locació de la capa de sorra, en el seu cas - Col.locació de la sorra-ciment - Col.locació de les peces de panot - Humectació de la superfície - Confecció i col.locació de la beurada En la col.locació a truc de maceta amb morter: - Preparació i comprovació de la superfície d'assentament - Col.locació de la capa de sorra, en el seu cas - Col.locació de la capa de morter - Humectació de les peces per col.locar - Col.locació de les peces de panot - Humectació de la superfície - Confecció i col.locació de la beurada CONDICIONS GENERALS: El paviment ha de formar una superfície plana, uniforme i s'ha d'ajustar a les alineacions i a les rasants previstes.En el paviment no hi ha d'haver peces escantonades, taques ni d'altres defectes superfícials.Les peces han d'estar col.locades a tocar i alineades.Els acords del paviment han de quedar fets contra les voreres o els murets.Ha de tenir junts laterals de contracció cada 25 m2, de 2 cm de gruix, segellats amb sorra. Aquests junts han d'estar el més aprop possible dels junts de contracció de la base.Els junts que no siguin de contracció han de quedar plens de beurada de ciment pòrtland.Pendent transversal .............................................................................................................. >= 2%Toleràncies d'execució: � - Replanteig .................................................................................................................. ± 10 mm � - Nivell........................................................................................................................... ± 10 mm � - Planor .................................................................................................................... ± 4 mm/2 m � - Alineació de la filada ............................................................................................. ± 3

mm/2 m 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui < 5°C.S'han de col.locar començant per les vorades o els murets.Una vegada col.locades les peces s'ha d'estendre la beurada.No s'ha de trepitjar després d'haver-se abeurat, fins al cap de 24 h a l'estiu i 48 h a l'hivern. COL.LOCACIÓ A TRUC DE MACETA AMB MORTER: Les peces s'han d'humitejar abans de la seva col.locació. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m2 de superfície executada d'acord amb les especificacions de la D.T., amb deducció de la superfície corresponent a forats interiors, d'acord amb els criteris següents: - Forats d'1,5 m2 , com a màxim...........................................................................no es dedueixen - Forats de mes d'1,5 m2..............................................................................es dedueixen al 100% Aquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords a les vores, sense que comporti l'ús de materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitat. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

1.35 F9H - PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA F9H1 - PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA EN CALENT 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Mescla bituminosa col.locada a temperatura superior a la de l'ambient. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació de la superfície d'assentament - Col.locació de la mescla bituminosa - Compactació de la mescla bituminosa - Execució de junts de construcció - Protecció del paviment acabat CONDICIONS GENERALS: La superfície acabada ha de quedar plana, llisa, amb una textura uniforme i sense segregacions.S'ha d'ajustar a la secció transversal, a la rasant i als perfils previstos.Ha de tenir el pendent transversal que s'especifiqui a la D.T.Ha de tenir el menor nombre de junts longitudinals possibles. Aquests han de tenir la mateixa textura, densitat i acabat que la resta de la capa.En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expresat com a percentatge sobre la densitat màxima obtinguda en l'assaig Marshall (NLT-159).Toleràncies d'execució: - Nivell de la capa de rodadura .................................................................................... ± 10 mm - Nivell de les altres capes ........................................................................................... ± 15 mm - Planor de la capa de rodadura.............................................................................. ± 5 mm/3 m - Planor de les altres capes..................................................................................... ± 8 mm/3 m - Regularitat superficial de la capa de rodadura ................................................... <= 5 dm2/hm - Regularitat superficial de les altres capes ........................................................ <= 10 dm2/hm - Gruix de cada capa ..............................................................................>= 80% del gruix teòric - Gruix del conjunt ..................................................................................>= 90% del gruix teòric

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions de qualitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats que excedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra.S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui inferior a 5°C o en cas de pluja.El reg ha d'estar curat i ha de conservar tota la capacitat d'unió amb la mescla. No pot tenir restes de fluidificats o aigua a la superfície.L'estenedora ha d'estar equipada amb dispositiu automàtic d'anivellament.La temperatura de la mescla en el moment de la seva estesa no ha de ser inferior a la de la fórmula de treball.L'estesa de la mescla s'ha de fer mecànicament començant per la vora inferior de la capa i amb la major continuïtat possible.La mescla s'ha de col.locar en franges successives mentre la vora de la franja contígua estigui encara calenta i en condicions de ser compactada. A les vies sense manteniment de la circulació, amb superfícies per estendre superiors a 70000 m2, s'ha d'estendre la capa en tota la seva amplada, treballant si fos necessari amb 2 o més estenedores lleugerament desfasades, evitant junts longitudinals.Si l'estesa de la mescla es fa per franges, en compactar una d'aquestes s'ha d'ampliar la zona de piconatge per a què inclogui, com a mínim, 15 cm de l'anterior.En cas d'alimentació interminent, s'ha de comprovar que la temperatura de la mescla que quedi sense estendre, a la tremuja de l'estenedora i a sota d'aquesta, no sigui inferior a la de la fórmula de treball.S'ha de procurar que els junts transversals de capes sobreposades quedin a un mínim de 5 m una de l'altra, i que les longitudinals quedin a un mínim de 15 cm una de l'altra.Els junts han de ser verticals i han de tenir una capa uniforme i fina de reg d'adherència.Els junts han de tenir la mateixa textura, densitat i acabat que la resta de la capa.La nova mescla s'ha d'estendre contra el junt, s'ha de piconar i allisar amb elements adequats i calents, abans de permetre el pas de l'equip de piconatge. Els junts transversals de les capes de rodadura s'han de piconar transversalment, disposant els recolzaments necessaris per al corró.La compactació ha de començar a la temperatura més alta possible que pugui soportar una càrrega. S'ha de realitzar amb un corró vibratori autopropulsat i de forma contínua. Les possibles irregularitats s'han de corregir manualment.Els corrons han de portar la seva roda motriu del costat més pròxim a l'estenedora; els seus canvis de direcció s'han de fer sobre la mescla que ja s'ha compactat, i els seus canvis de sentit s'han de fer amb suavitat. S'ha de cuidar que els elements de compactació estiguin nets i, si és precís, humits.Les irregularitats que excedeixin de les toleràncies especificades, i les zones que retinguin aigua sobre la superfície, s'han de corregir segons les instruccions de la D.F.No s'ha d'autoritzar el pas de vehicles i maquinària fins que la mescla no estigui compactada, a la temperatura ambient i amb la densitat adequada. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT t de pes segons tipus, mesurades multiplicant les amplades de cada capa realment construïda d'acord amb les seccions tipus especificades a la D.T., pel gruix menor dels dos següents: el que figura en els plànols o el deduït dels assaigs de control, i per la densitat mitjana obtinguda dels assaigs de control de cada lot.No s'inclouen en aquest criteri les reparacions d'irregularitats superiors a les tolerables.L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent.No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els regs d'emprimació o d'adherència. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres del MOPTMA: O.M. del 31.7.86 (BOE n° 213 del 5.9), O.M. del 21.1.88 (BOE n° 29 del 3.2), O.M. del 8.5.89 (BOE n° 118 del 18.5) i O.M. del 28.9.89 (BOE n° 242 del 9.10). * Ordre Circular 299/89T del MOPU (D.G.C.) de 23.2.89 sobre mescles bituminoses en calent. 6.1 i 2-IC "Instrucción de Carreteras. Norma 6.1 y 2-IC: Secciones de Firme."

1.36 F9J - REGS SENSE GRANULATS F9J1 - REGS AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Regs amb lligant de quitrà, emulsió bituminosa o betum asfàltic. S'han considerat els següents regs: - Reg d'emprimació - Reg d'adherència - Reg de penetració L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En el reg d'emprimació o de penetració: - Preparació de la superfície existent - Aplicació del lligant bituminós - Eventual extensió d'un granulat de cobertura En el reg d'adherència: - Preparació de la superfície existent - Aplicació del lligant bituminós CONDICIONS GENERALS: El reg ha de tenir una distribució uniforme i no pot quedar cap tram de la superfície tractada sense lligant.La seva aplicació ha d'estar coordinada amb l'estesa de la capa superior.S'ha d'evitar la duplicació de la dotació als junts de treball transversals.Quan el reg s'hagi fet per franges, cal que l'estesa del lligant estigui superposada en la unió de dues franges.En els regs d'emprimació o de penetració, quan la D.F. ho consideri oportú es podrà dividir la dotació prevista per a la seva aplicació en dues vegades. 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: La superfície per regar ha de tenir la densitat i les rasants especificades a la D.T. Ha de complir les condicions especificades per l'unitat d'obra corresponent i no ha de ser reblandida per un excés d'humitat.S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui inferior a 5°C o en cas de pluja.La superfície per regar ha de ser neta i sense material engrunat.La temperatura d'aplicació del lligant ha de ser la corresponent a una viscositat de 20 a 100 segons Saybolt Furol.S'han de protegir els elements constructius o accessoris de l'entorn, per tal que quedin nets una vegada aplicat el reg.L'equip d'aplicació ha d'anar sobre pneumàtics i el dispositiu regador ha de proporcionar uniformitat transversal.On no es pugui fer d'aquesta manera, s'ha de fer manualment.S'ha de prohibir el trànsit fins que hagi acabat el curat o la ruptura del lligant. REG D'ADHERÈNCIA: Si el reg s'ha d'estendre sobre un paviment bituminós antic, s'han d'eliminar els excessos de betum i s'han de reparar els desperfectes que puguin impedir una perfecta unió entre les capes bituminoses.En una segona aplicació es pot rectificar afegint lligant on falti o absorbint l'excés estenent una dotació de sorra capaç d'absorbir el lligant.El granulat ha de ser de sorra natural procedent de piconat o mescla de granulats. Ha de passar, en la seva totalitat, pel tamís 5 mm (UNE 7-050). REG D'EMPRIMACIÓ O DE PENETRACIÓ: S'ha d'humitejar la superfície abans de l'aplicació del reg.S'ha de prohibir l'acció de tot tipus de trànsit, preferentment, durant les 24 h següents a l'aplicació del lligant.Si durant aquest període ha de circular trànsit, s'ha d'extendre un granulat de cobertura i els vehicles han de circular a velocitat <= 30 km/h.La dosificació del granulat de cobertura ha de ser de 4 l/m2 i ha de tenir un diàmetre màxim de 4,76 mm. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT CRITERI GENERAL: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T. No són d'abonament els excessos laterals.

REG D'EMPRIMACIÓ O DE PENETRACIÓ: Queda inclòs en aquesta unitat d'obra el granulat de cobertura per a donar obertura al trànsit. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres del MOPTMA: O.M. del 31.7.86 (BOE n° 213 del 5.9), O.M. del 21.1.88 (BOE n° 29 del 3.2), O.M. del 8.5.89 (BOE n° 118 del 18.5) i O.M. del 28.9.89 (BOE n° 242 del 9.10). * Ordre Circular 294/87T del MOPU (D.G.C.) de 23.12.87 sobre regs amb lligants hidrocarbonats.

FB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ

1.37 FB1 - BARANES FB12 - BARANES D'ACER 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Baranes constituides per un conjunt de perfils que formen el bastidor i el pany de paret de la barana, col.locades en la seva posició definitiva i ancorada amb morter de ciment o formigó o amb fixacions mecàniques. S'han considerat els tipus següents: - Baranes d'acer - Baranes d'alumini - Baranes d'acer inoxidable L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Preparació de la base - Col.locació de la barana i fixació dels ancoratges CONDICIONS GENERALS: La barana instal.lada ha de reunir les mateixes condicions exigides a l'element simple.Ha d'estar anivellada, ben aplomada i en la posició prevista en la D.T.L'alçària des del nivell del paviment fins el travesser superior, ha de ser l'especificada en el projecte o la indicada per la D.F.Els muntants han de ser verticals.Ha d'estar subjectada sòlidament al suport amb ancoratges d'acer collats amb morter de cimentpòrtland o formigó o amb fixacions mecàniques, protegits contra la corrosió.Sempre que sigui possible s'han de fixar els travessers superiors a les parets laterals per mitjàd'ancoratges.En els trams esglaonats, l'esglaonament de la barana s'ha d'efectuar a una distància >= 50 cm del'element que provoqui l'esmentada variació d'alçada.Els trams de la barana han d'estar units, per soldadura si són d'acer o per una peça de connexió sisón d'alumini.Els elements resistents de la barana instal.lada han de resistir les solicitacions següents, sensesuperar una fletxa d'1/250 de la seva llum: - Empenta vertical repartida uniformement: 100 kp/m - Empenta horitzontal repartida uniformement: - Lloc d'ús privat: 50 kp/m - Lloc d'ús públic: 100 kp/m Distància entre la barana i el paviment: - Baranes de directriu horitzontal: <= 5 cm - Baranes de directriu inclinada: <= 3 cm Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 10 mm - Alçària: ± 1 cm - Horitzontalitat: ± 5 mm - Aplomat: ± 5 mm/m

- Separació entre muntants: Nul.la 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Han d'estar fets els forats als suports per ancorar els muntants abans de començar els treballs.La D.F. ha d'aprovar el replanteig abans de fixar cap muntant.No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior a 50 km/h.Els ancoratges han de garantir la protecció contra empentes i cops durant tot el procés d'instal.lació i, alhora, han de mantenir l'aplomat de la barana fins que quedi definitivament fixada al suport.Els ancoratges s'han de fer per mitjà de plaques, platines o angulars. L'elecció depèn del sistema i de la distància que hi hagi entre l'eix de les pilastres i la vora dels elements resistents.S'han de respectar els junts estructurals per mitjà de junts de dilatació de 40 mm d'amplària entrebaranes.

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària amidada segons les especificacions de la D.T.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * NTE-FDB/1976 "Norma Tecnológica de la Edificación: Fachadas. Defensas. Barandillas."

1.38 FBB - SENYALITZACIÓ VERTICAL

FBB1 - SENYALS DE PERILL, PRECEPTIUS I DE REGULACIÓ

FBB2 - SENYALS D'INFORMACIÓ I DE DIRECCIÓ

FBB4 - RÈTOLS

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Elements per a senyalització vertical de vials fixats al seu suport. S'han considerat els elements següents: - Plaques amb senyals de perill, preceptives i de regulació - Plaques amb senyals d'informació - Plaques complementàries dels senyals, fixades al senyal principal - Caixetins de ruta - Rètols S'han considerat els llocs de col.locació següents: - Vials públics - Vials d'ús privat L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Replanteig - Fixació del senyal al suport - comprovació de la visibilitat del senyal - Correcció de la posició si fos necessària CONDICIONS GENERALS:L'element ha d'estar fixat al suport, a la posició indicada a la D.T., amb les modificacions introduïdes al replanteig previ, aprovades per la D.F.Ha de resistir un esforç de 100 kp aplicats al seu centre de gravetat, sense que es produeixinvariacions de la seva orientació.S'ha de situar en un pla vertical, perpendicular a l'eix de la calçada.Toleràncies d'execució:

- Verticalitat: ± 1° VIALS PÚBLICS: Ha de ser visible des d'una distància de 70 m o des de la zona de parada d'un automòbil, tot i que hi hagi un camió situat per davant a 25 m. Aquesta visibilitat s'ha de mantenir de nit, amb les llums curtes. Distància a la calçada: >= 50 cm PLAQUES AMB SENYALS DE PERILL, PRECEPTIVES, DE REGULACIÓ I D'INFORMACIÓ I RÈTOLS: La distància al pla del paviment ha de ser >= 1 m, mesurat per la part més baixa de l'indicador.

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ No s'han de produir danys a la pintura, ni bonys a la planxa durant el procés de fixació.No s'ha de foradar la planxa per fixar-la. S'han d'utilitzar els forats existents.Els elements auxiliars de fixació han de complir les característiques indicades en les normes UNE135-312 i UNE 135-314.

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT PLAQUES AMB SENYALS DE PERILL, PRECEPTIVES, DE REGULACIÓ, D'INFORMACIÓ I COMPLEMENTÀRIES, I CAIXETINS DE RUTA: Unitat de quantitat realment col.locada a l'obra segons les especificacions de la D.T., i aprovada per la D.F. RÈTOLS: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

VIALS PÚBLICS: * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres Ministerials. (BOE 29 del 3-2-1988, BOE 118 del 18-5-1989, BOE 242 del 9-10-1989, BOE 19 del 22-1-2000, BOE 24 del 28-1-2000, BOE 56 del 6-3-2002, BOE139 del 11-6-2002).8.1-IC 2000 Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se aprueba la norma 8.1-IC, SeñalizaciónVertical, de la Instrucción de Carreteras.VIALS PRIVATS:No hi ha normativa de compliment obligatori.

FBBZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A SENYALITZACIÓ VERTICAL

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Suports per a senyalització vertical de tub d'acer galvanitzat col.locats en la seva posició definitiva. S'han considerat els tipus de col.locació següents: - Col.locat clavat a terra - Col.locat formigonat a terra L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Col.locat clavat: - Replanteig - Clavat del suport Col.locat formigonat: - Replanteig - Preparació del forat o encofrat del dau - Col.locació del suport i apuntalament - Formigonat del dau - Retirada de l'apuntalament provisional CONDICIONS GENERALS: El suport ha de restar vertical, a la posició indicada a la D.T., amb les correccions de replanteig aprovades per la D.F. Ha de sobresortir del terreny una alçada suficient per tal que el senyal o rètol que li correspongui estigui a una alçada mínima d'un metre respecte a la rasant del paviment. La distància del suport a la part exterior de la calçada ha de ser tal que el senyal o rètol que licorrespongui restin separats amb més de 50 cm de la part exterior de la calçada.L'ancoratge del suport ha de ser suficient per resistir una empenta de 100 kp aplicats al centre degravetat de la senyal o rètol que li correspongui.Les perforacions del suport per l'ancoratge del senyal o rètol corresponent han de restar a la posiciócorrecta.Toleràncies d'execució: - Replanteig: ± 5 cm - Alçària: + 5 cm, - 0 cm - Verticalitat: ± 1°

COL.LOCAT FORMIGONAT: Resistència a la compressió del formigó als 28 dies: >= 0,9 x 125 kp/cm2 Fondària d'ancoratge: > 40 cm 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

CONDICIONS GENERALS: Abans de col.locar els suports s'ha de fer un replanteig del conjunt que ha d'aprovar la D.F. COL.LOCAT CLAVAT:La màquina de clavar no ha de produir danys ni deformacions als suports.Una vegada clavat al suport no es pot rectificar la seva posició si no és treient-lo i tornant-lo a clavar. COL.LOCAT FORMIGONAT: No es pot treballar amb pluja, ni amb temperatures inferiors a 5°C. El formigó s'ha d'abocar abans que comenci el seu adormiment. No s'ha de col.locar el senyal o rètol fins passades 48 h de l'abocat del formigó. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària realment col.locat d'acord amb les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres Ministerials. (BOE 29 del 3-2-1988, BOE 118 del 18-5-1989, BOE 242 del 9-10-1989, BOE 19 del 22-1-2000, BOE 24 del 28-1-2000, BOE 56 del 6-3-2002, BOE 139 del 11-6-2002)

FD - DRENATGES, SANEJAMENT I CANALITZACIONS

1.39 FD5 - DRENATGES

FD5J - CAIXES PER A EMBORNALS Els seus elements tenen com a components elements de: B060, i eventualment de: B011, B051, B0DF, B0DZ, B0F1, D070. 1.- DEFINICIO I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIO: Execució de caixa per a embornals o interceptors, sobre solera de formigó. S'han considerat els materials següents: - Caixa de formigó L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació de la superfície d'assentament - Col.locació del formigó de la solera - Muntatge de l'encofrat - Preparació de la trobada de la caixa amb el tub de desguàs - Col.locació del formigó de la caixa - Desmuntatge de l'encofrat - Cura del formigó CONDICIONS GENERALS: Embornal sifònic tipus Badalona, a base de caixa prefabricada de formigó de mides exteriors 410x920x900 mm, amb divisòria intermitja, marc i tapa de fundició registrable a l'interior de 340x225x30mm, reixa practicable de doble orientació, de fundició de mides 870x345x100 mm,col.locat sobre solera de formigó de 15cm de gruix, elaborat a l'obra amb formigonera de 165 l , totsegons indicacions i detalls del Reglament Municipal aprovat sobre els elements que constitueixen laXarxa de Clavegueram dins el municipi de Badalona.

La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la D.T.La caixa ha de quedar aplomada i ben assentada sobre la solera.El nivell del coronament ha de permetre la

col.locació del bastiment i la reixa enrasats amb elpaviment o zona adjacent sense sobresortir d'ella.El forat per al pas del tub de desguàs ha de quedar preparat.Els angles interiors han de ser arrodonits.La caixa acabada ha d'estar neta de qualsevol tipus de residu.Resistència característica estimadadel formigó de la solera (Fest) als 28 dies ...................................................................>= 0,9 x FckToleràncies d'execució: - Nivell de la solera.......................................................................................................± 20 mm - Aplomat total ................................................................................................................ ± 5 mm - Planor ....................................................................................................................... ± 5 mm/m - Escairat ............................................................................± 5 mm respecte el rectangle teòric CAIXA DE FORMIGO: El formigó col.locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa. La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres. Resistència característica estimada del formigó de les parets (Fest) al cap de 28 dies .........................>= 0,9 x Fck 2.- CONDICIONS DEL PROCES D'EXECUCIO CONDICIONS GENERALS: S'ha de treballar a una temperatura ambient que oscil.li entre els 5°C i els 40°C, sense pluja. CAIXA DE FORMIGO: No pot transcórrer més d'1 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a menys que la D.F. ho cregui convenient per aplicar medis que retardin l'adormiment. L'abocada s'ha de fer des d'una alçària inferior a 1,5 m, sense que es produeixin disgregacions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT EMBORNALS: Unitat mesurada segons les especificacions de la D.T. INTERCEPTORS: m de llargària amidada segons les especificacions de la D.T. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI EH-91 "Instrucción para el Proyecto y la Ejecución de Obras de Hormigón en Masa o Armado." * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres del MOPTMA: O.M. del 31.7.86 (BOE n° 213 del 5.9), O.M. del 21.1.88 (BOE n° 29 del 3.2), O.M. del 8.5.89 (BOE n° 118 del 18.5) i O.M. del 28.9.89 (BOE n° 242del 9.10).5.2-IC 1990 "Instrucción de Carreteras. Drenaje superficial." FD5Z - ELEMENTS AUXILIARS PER A DRENATGES Els seus elements tenen com a components elements de: BD5Z, i eventualment de: D070. 1.- DEFINICIO I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIO: Subministrament i col.locació de bastiment i/o reixa, per a embornal, interceptor o pericó. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació de la superfície de recolzament - Col.locació del morter, si és el cas - Col.locació del bastiment i/o la reixa CONDICIONS GENERALS:

El bastiment o la reixa fixa col.locat ha de quedar ben assentat sobre les parets de l'element drenant, anivellades abans amb morter. Ha d'estar sòlidament fixat amb potes d'ancoratge. Aquestes no hande sobresortir de les parets de les parets de l'element drenant.La part superior del bastiment i de la reixa han de quedar al mateix pla que el paviment perimetral, ihan de mantenir el seu pendent.La reixa, quan no hagi de quedar fixa, ha de quedar recolzada sobre el bastiment a tot el seuperímetre.La reixa col.locada no ha de tenir moviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produir sorolls.Les reixes practicables han d'obrir i tancar correctament.Toleràncies d'execució: - Guerxament.................................................................................................................. ± 2 mm - Nivell entre el bastiment o la reixa i el paviment......................................................... - 10 mm........................................................................................................................................ + 0 mm 2.- CONDICIONS DEL PROCES D'EXECUCIO El procés de col.locació no ha de produir desperfectes, ni ha de modificar les condicions exigides per al material. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT BASTIMENT: m de llargària amidada segons les especificacions de la D.T. BASTIMENT I REIXA PRACTICABLE: Unitat mesurada segons les especificacions de la D.T. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

1.40 FDB - SOLERES PER A POUS DE REGISTRE FDB2 - SOLERES AMB MITJA CANYA DE FORMIGÓ, PER A POUS DE REGISTRE 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Soleres de formigó en massa, amb forma de mitja canya, per a pous de registre. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació de la superfície d'assentament - Col.locació del formigó de la solera i de la mitja canya - Cura del formigó CONDICIONS GENERALS: La solera ha de quedar anivellada i a la fondària prevista. Per sobre la solera, i amb el mateix formigó, s'ha de formar una mitja canya entre les boques d'entrada i sortida del pou. Ha de tenir el mateix diàmetre que el tub de la conducció i ha de quedar encastada. Les banquetes laterals han de quedar a l'alçària de mig tub. El formigó ha de ser uniforme i continu. No ha de tenir esquerdes o defectes de formigonament com disgregacions o buits a la massa. La secció de la solera no ha de quedar disminuïda en cap punt. Amplària de la mitja canya: Aproximadament igual al D del tub Resistència característica estimada del formigó al cap de 28 dies (Fest): >= 0,9 x Fck Toleràncies d'execució: - Desviació lateral: - Línia de l'eix: ± 24 mm - Dimensions interiors: ± 5 D, < 12 mm

(D = la dimensió interior màxima expressada en m) - Nivell soleres: ± 12 mm - Gruix (e): - e <= 30 cm: + 0,05 e (<= 12 mm), - 8 mm - e > 30 cm: + 0,05 e (<= 16 mm), - 0,025 e (<= -10 mm) 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que s'iniciï el seu adormiment. L'abocada s'ha de fer de manera que no es produeixin disgregacions. S'ha de compactar. Els treballs s'han de realitzar amb el pou lliure d'aigua i terres engrunades.

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat mesurada segons les especificacions de la D.T. Aquest criteri no inclou la preparació de la superfície d'assentament.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI EHE "Instrucción de Hormigón Estructural"

1.41 FDD - PARETS PER A POUS DE REGISTRE

FDD1 - PARETS PER A POUS DE REGISTRE CIRCULARS

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Formació de parets per a pous de registre circulars, quadrats o rectangulars. S'han considerat els materials següents: -Peces prefabricades de formigó agafades amb morter - Maons calats agafats amb morter, amb arrebossat i lliscat interior de la paret i eventualment, esquerdejat exterior L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació de la superfície de recolzament - Col.locació de les peces agafades amb morter - Acabat de les parets, en el seu cas - Comprovació de l'estanquitat del pou CONDICIONS GENERALS: El pou ha de ser estable i resistent. Les parets del pou han de quedar aplomades, excepte en el tram previ al coronament, on s'han d'anar reduïnt les dimensions del pou fins arribar a les de la tapa. Les generatrius o la cara corresponents als graons d'accés han de quedar aplomades de dalt a baix. Els junts han d'estar plens de morter. El nivell del coronament ha de permetre la col.locació del bastiment i la tapa enrasats amb el paviment. La superfície interior ha de ser llisa i estanca. Han de quedar preparats els orificis, a diferent nivell, d'entrada i sortida de la conducció. Toleràncies d'execució: - Secció interior del pou: ± 50 mm - Aplomat total: ± 10 mm PARET DE PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ: La paret ha d'estar constituïda per peces prefabricades de formigó agafades amb morter,

recolzades a sobre d'un element resistent. La peça superior ha de ser reductora per a passar de les dimensions del pou a les de la tapa. PARET DE MAÓ: Els maons han d'estar col.locats a trencajunts i les filades han de ser horitzontals.La paret ha de quedar recolzada sobre una solera de formigó.La superfície interior ha de quedar revestida amb un arrebossat de gruix uniforme i ben adherit a laparet, i acabat amb un lliscat de pasta de ciment pòrtland.El revestiment, un cop sec, ha de ser llis, sense fissures, forats o d'altres defectes. No ha de serpolsegós.Gruix dels junts: <= 1,5 cmGruix de l'arrebossat i el lliscat: <= 2 cmToleràncies d'execució: - Horitzontalitat de les filades: ± 2 mm/m - Gruix de l'arrebossat i el lliscat: ± 2 mm PARET EXTERIOR ACABADA AMB UN ESQUERDEJAT EXTERIOR: La superfície exterior ha de quedar coberta sense discontinuïtats amb un esquerdejat ben adherit a la paret. Gruix de l'esquerdejat: <= 1,8 cm 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: Els treballs s'han de fer a una temperatura ambient entre 5°C i 35°C, sense pluja. PARET DE PECES PREFABRICADES DE FORMIGÓ: La col.locació s'ha de realitzar sense que les peces rebin cops. PARET DE MAÓ: Els maons per col.locar han de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixin l'aigua del morter. L'obra s'ha d'aixecar per filades senceres. Els arrebossats s'han d'aplicar un cop sanejades i humitejades les superfícies que els han de rebre. El lliscat s'ha de fer en una sola operació. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de fondària amidada segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

FDDZ - ELEMENTS AUXILIARS PER A PARETS PER A POUS DE REGISTRE 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Subministrament i col.locació d'elements complementaris de pous de registre. S'han considerat els elements següents: - Bastiment i tapa - Graó d'acer galvanitzat - Graó de ferro colat - Junt d'estanquitat amb fleixos d'acer inoxidable i anelles d'expansió L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: En el bastiment i tapa: - Comprovació i preparació de la superfície de recolzament - Col.locació del bastiment amb morter

- Col.locació de la tapa En el graó: - Comprovació i preparació dels punts d'encastament - Col.locació dels graons amb morter En el junt d'estanquitat: - Comprovació i preparació del forat del pou i de la superfície del tub - Col.locació del junt fixant-lo al forat del pou per mitjà del mecanisme d'expansió - Col.locació del tub dins de la peça del junt - Fixació del junt al tub per mitjà de brida exterior - Prova de l'estanquitat del junt col.locat BASTIMENT I TAPA: La base del bastiment ha d'estar sòlidament travada per una anella perimetral de morter. L'anella noha de provocar el trencament del ferm perimetral i no ha de sortir lateralment de les parets del pou.El bastiment col.locat ha de quedar ben assentat a sobre de les parets del pou anivellades prèviament amb morter.La tapa ha de quedar recolzada a sobre del bastiment a tot el seu perímetre. No ha de tenirmoviments que puguin provocar el seu trencament per impacte o bé produir sorolls.La part superior del bastiment i la tapa han de quedar anivellats amb el ferm perimetral i mantenir elseu pendent.Toleràncies d'execució: - Ajust lateral entre bastiment i tapa: ± 4 mm - Nivell entre tapa i paviment: ± 5 mm GRAÓ: El graó col.locat ha de quedar anivellat i paral.lel a la paret del pou.Ha d'estar sòlidament fixat a la paret per encastament dels seus extrems agafats amb morter.Els graons s'han d'anar col.locant a mida que s'aixeca el pou.Llargària d'encastament: >= 10 cmDistància vertical entre graons consecutius: <= 35 cmDistància vertical entre la superfície i el primer graó: 25 cmDistància vertical entre l'últim graó i la solera: 50 cmToleràncies d'execució: - Nivell: ± 10 mm - Horitzontalitat: ± 1 mm - Paral.lelisme amb la paret: ± 5 mm JUNT D'ESTANQUITAT: El connector ha de tenir les dimensions adequades a la canonada utilitzada. La unió entre el tub i l'arqueta ha de ser estanca i flexible. 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: El procés de col.locació no ha de provocar desperfectes ni modificar les condicions exigides pel material. JUNT D'ESTANQUITAT: No s'han d'instal.lar connectors si no es col.loquen els tubs immediatament. No s'han d'utilitzar adhesius o lubricants en la col.locació dels connectors. El connector s'ha de fixar a la paret de l'arqueta per mitjà d'un mecanisme d'expansió. La superfície exterior del tub ha de ser neta abans d'instal.lar el connector. La brida s'ha d'apretar amb clau dinamomètrica. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat mesurada segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

1.42 FDK - PERICONS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS

FDK2 - PERICONS QUADRATS PER A CANALITZACIONS DE SERVEIS 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Pericó de paret de formigó sobre solera de maó calat col.locat sobre llit de sorra. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació del llit amb sorra compactada - Col.locació de la solera de maons calats - Formació de les parets de formigó, encofrat i desencofrat, previsió de passos de tubs, etc. - Preparació per a la col.locació del marc de la tapa CONDICIONS GENERALS: La solera ha de quedar plana, anivellada i a la fondària prevista a la D.T.Les parets han de quedar planes, aplomades i a escaire.Els orificis d'entrada i sortida de la conducció han de quedar preparats.El nivell del coronament ha de permetre la col.locació del bastiment i la tapa enrasats amb el paviment.Resistència característica estimada del formigó (Fest) ................................................. >= 0,9 Fck(Fck = Resistència de projecte del formigó a compressió)Toleràncies d'execució: - Nivell de la solera.......................................................................................................± 20 mm - Aplomat de les parets .................................................................................................. ± 5 mm - Dimensions interiors............................................................................ ± 1% dimensió nominal - Gruix de la paret.........................................................................................± 1% gruix nominal 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ El procés de col.locació no ha de produir desperfectes, ni ha de modificar les condicions exigides per al material. La temperatura ambient per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigó s'ha de posar a l'obra abans que s'inicïi el seu adormiment. L'abocada s'ha de fer de manera que no es produeixin disgregacions.

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat mesurada segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * EHE "Instrucción de Hormigón Estructural" FG - INSTAL.LACIONS ELECTRIQUES

1.43 FG2 - TUBS I CANALS FG21 - TUBS RÍGIDS DE PVC 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Tub rígid de PVC de fins a 140 mm de diàmetre nominal, amb grau de resistència al xoc 7, connectat a pressió i muntat com a canalització soterrada. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - L'estesa, fixació i curvat - La connexió o roscat dels trams CONDICIONS GENERALS: El tub ha de quedar instal.lat al fons de rases obertes que després s'han de reblir.Les unions s'han de fer mitjançant connexió a pressió.Les unions que no puguin anar directament connectades s'han de fer amb maniguets aïllants.L'estanqueitat dels junts s'ha d'aconseguir amb cinta aïllant i resistent a la humitat.Els canvis de direcció s'han de fer mitjançant corbes

d'acoblament, escalfant-les lleugerament, sense que es produeixin canvis sensibles a la secció.Cada tub ha de protegir un sol cable o un conjunt de cables unipolars que constitueixin un mateix sistema.El tub ha de quedar envoltat de sorra o terra garbellada. Aquestes han de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions.Sobre la canalització s'ha de col.locar una capa o una coberta d'avís, de protecció mecànica (totxos, plaques de formigó, etc.).Distància a línies telefòniques, tubs de sanejament, aigua i gasos................................. >= 20 cmDistància entre el tub i la capa de protecció .................................................................... >= 10 cmToleràncies d'instal.lació: - Posició........................................................................................................................± 20 mm - Alineació...........................................................................................................................± 2%............................................................................................................................ <= 20 mm/total 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ L'atrompetat de la boca del tub s'ha de fer per escalfament. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària instal.lada, amidada segons les especificacions de la D.T., entre els eixos dels elements o dels punts per connectar. Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència dels retalls. La instal.lació inclou els accessoris i les fixacions. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI "Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión."

FG22 - TUBS FLEXIBLES DE PVC 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Tub flexible corrugat de PVC de fins a 130 mm de diàmetre nominal, amb grau de resistència al xoc 7 i muntat com a canalització soterrada. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:

- L'estesa i col.locació. CONDICIONS GENERALS: El tub ha de quedar instal.lat al fons de rases reblertes posteriorment. El tub no pot tenir empalmaments entre els registres (caixes de derivació, pericons, etc.), ni entre aquests i les caixes de mecanismes. Nombre de corbes de 90° entre dos registres consecutius ..................................................... <= 3 Penetració del tub dins dels pericons ....................................................................................10 cm Distància entre la canalització i la capa de protecció....................................................... >= 10 cm Fondària de les rases....................................................................................................... >= 40 cm Toleràncies d'execució:

- Penetració del tub dins les caixes................................................................................ ± 2 mm

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ El tub ha de quedar alineat en el fons de la rasa nivellant-lo amb una capa de sorra garbejada i netejant-la de possibles obstacles (pedra, runa, etc.)Sobre la canalització s'ha de col.locar una capa o coberta d'avís i protecció mecànica (maons, plaques de formigó, etc.). 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m de llargària instal.lada amidada segons les especificacions de la D.T., entre els eixos dels elements o dels punts a connectar. La instal.lació inclou les fixacions, provisionals quan el muntatge és encastat i definitives en la

resta de muntatges. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI "Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión."

FH -INSTAL.LACIONS D’ENLLUMENAT

1.44 FHM - ELEMENTS DE SUPORT PER A LLUMS EXTERIORS FHM1 COLUMNES Els seus elements tenen com a components elements de: BHM1, BHWM, D060. 1.- DEFINICIO I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIO: Braç mural, parabòlic o recte, de tub d'acer galvanitzat, obraç mural recte de planxa d'acer troncopiramidal galvanitzat, de fins a 2 m de llargària, per a cantonada o no, fixat amb platina i cargols. L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Fixació i anivellament - Connexionat a la xarxa CONDICIONS GENERALS: S'ha d'instal.lar en posició vertical. Ha de quedar fixada sòlidament a la base de formigó pels seus perns. La fixació de la platina de base als perns s'ha de fer mitjançant volanderes, femelles i contrafemelles. La posició ha de ser la reflexada a la D.T. o, en el seu defecte, la indicada per la D.F. La situació de la porta del compartiment per a accessoris ha de ser la recomenada per la UNE 72-402. Ha de quedar connectada al conductor de terra mitjançant la pressió de terminal, cargol i femelles. Toleràncies d'execució: - Verticalitat............................................................................................................ ± 10 mm/3 m - Posició........................................................................................................................± 50 mm COLUMNA D’ENLLUMENAT NIKOLSON Definició: Columna d’enllumenat model nikolson d’acer galvanitzat, amb base pletina i porta. Especificacions de galvaitzat:Gruix de subministre 65-85 micres, quantitat de ZN, 0,06 gr/cm2, qualitat de Zn 99,95%. Tipologia.( alçades ), 3,60, 3,80, 4,00, 4,20, 4,40 m. 2.- CONDICIONS DEL PROCES D'EXECUCIO S'ha d'utilitzar un camió-grua per descarregar i manipular el pal durant la seva fixació.Durant el muntatge s'ha de deixar lliure i acotada una zona de radi igual a l'alçada del pal més 5 m.Cal que la zona de treball quedi degudament senyalitzada amb una tanca i llums vermells durant lanit.La instal.lació elèctrica s'ha de fer sense tensió a la línia. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat de quantitat instal.lada, amidada segons les especificacions de la D.T. 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI "Reglamento Electrotécnico para Baja Tensión." * UNE 72-401-81 "Candelabros. Definiciones y términos."

* UNE 72-402-80 "Candelabros. Dimensiones y tolerancias." * UNE 72-403-84 "Candelabros. Materiales." 1.45 FHN - LLUMS PER A EXTERIORS FHN1 - LLUMENERES ESFERIQUES LLUMENERES ESFERIQUES DE MATERIALS ORGÀNICS.Llumenera simètrica amb difusor esfèric de policarbonat prismatitzat, tipus BR-7 de I.E.P. o similar de 50 cm de diàmetre, acoblada al suport, base de fundició d'alumini, acabat de poliester color negre,reflector hemisfèric de xapa d'alumini anoditzat, junta d'estanqueitat de neopre, suport portaequips en material aïllant, portalàmpades de porcellana, cargols d'acer inoxidable i equip per V.S.A.P. de 150 W.

Definició: Característiques: Tipología:

FQ - MOBILIARI URBA

1.46 FQ2 - PAPERERES FQ21 - PAPERERES TRABUCABLES 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Papereres trabucables de planxa pintada ancorades amb dos daus de formigó. Es consideren incloses dins d'aquesta unitat d'obra les operacions següents: - Formigonat dels daus d'ancoratge - Ancoratge de la paperera CONDICIONS GENERALS:Els daus d'ancoratge de formigó no han de quedar visibles.Un cop col.locada la paperera no ha de tenir deformacions, cops ni d'altres defectes visibles.Alçària de la paperera ............................................................................................................80 cmAncoratge del braç de suport ........................................................................................... >= 15 cmDimensions dels daus .......................................................................................>= 30 x 30 x 30 cmToleràncies d'execució: - Alçària ........................................................................................................................ ± 20 mm - Verticalitat................................................................................................................... ± 10 mm 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ El formigonat dels daus d'ancoratge s'ha de fer a una temperatura entre 5°C i 40°C, sense pluja. No s'ha d'utilitzar fins 48 h després de la seva col·locació.

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat amidada segons les especificacions de la D.T.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

FQ22 - PAPERERES PER A PENJAR

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Papereras per a penjar de la paret o d'un suport. S'han considerat els tipus següents: - Papereres de planxa desplegada amb suport de tub ancorada amb un dau de formigó

- Papereres troncocòniques collades a paraments verticals L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: Papereres amb suport ancorat a un dau de formigó: - Formigonament del dau d'ancoratge - Ancoratge del suport de la paparera - Montatge de la paperera Papereres collades a paraments: - Fixació dels elements de suport - Fixació de la paperera als suports CONDICIONS GENERALS: Un cop col.locada la paperera no ha de tenir deformacions, cops o d'altres defectes visibles. Alçària de la paperera ............................................................................................................80 cm Toleràncies d'execució: - Alçària ........................................................................................................................ ± 20 mm - Verticalitat................................................................................................................... ± 10 mm PAPERERAS AMB SUPORT ANCORAT A UN DAU DE FORMIGÓ:El dau d'ancoratge de formigó no ha de quedar visible.Ancoratge del tub de suport ............................................................................................. >= 15 cmDimensions del dau...........................................................................................>= 30 x 30 x 30 cm PAPERERES COLLADES A PARAMENTS: Els elements posteriors de fixació han de quedar col.locats dins de les anelles de suport, fixades a la paret. Platines de fixació .......................................................................................................... 25 x 4 mm 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ PAPERERES ANCORADES A DAU DE FORMIGÓ: El formigonament del dau d'ancoratge s'ha de fer a una temperatura entre 5°C i 40°C, sense pluja. No s'ha d'utilitzar fins 48 h després de la seva col.locació.

PAPERERES COLLADES A PARAMENTS: La temperatura per a realitzar l'ancoratge de les anelles al suport ha d'estar entre 5°C i 40°C.

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat amidada segons les especificacions de la D.T.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

FR - JARDINERIA

1.47 FR1 - OPERACIONS PRÈVIES

FR11 - ESBROSSADA I NETEJA DEL TERRENY

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Esbrossada i neteja del terreny. S'han considerat els mitjans següents: - Mitjans manuals - Esbrossadora

- Motoesbrossadora L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Esbrossada del terreny - Reblert i compactació de forats - Conservació de la capa vegetal - Protecció de la vegetació a conservar CONDICIONS GENERALS: El terreny ha de quedar lliure de tots els elements que puguin destorbar l'execució de l'obra posterior(brossa, arrels, runa, plantes no desitjables, etc.).Els forats existents i els que resultin de les operacions d'esbrossada (extracció d'arrels, etc.), han dequedar reblerts amb les terres de la mateixa qualitat que el sòl i amb el mateix grau de compactació.La superfície resultant ha de conservar la capa de sòl vegetal.Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, enfunció dels mitjans de què es disposin i de les condicions de transport.Quan les operacions es realitzin amb mitjans manuals o esbrossadora, no han de quedar soques niarrels > 10 cm fins a una fondària >= 25 cm.Quan les operacions es realitzin amb motoesbrossadora, no han de quedar soques ni arrels > 10 cm fins a una fondària >= 35 cm. 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ S'han de protegir els elements vegetals d'interès i els elements de servei públic que puguin resultarafectats per les obres.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida.S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la D.T. o, enel seu defecte, per la D.F.S'han de protegir arbres o altra vegetació que hagi de conservar-se amb valles o proteccions, segons s'indiqui en la D.T. o, en el seu defecte, per la D.F.S'han de conservar apart les terres o elements que la D.F. determini.Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats.En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.), s'han desuspendre els treballs i avisar a la D.F.No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

MITJANS MANUALS O ESBROSSADORA: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T.

MOTOESBROSSADORA: ha de superfície amidada segons les especificacions de la D.T.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovades per les Ordres Ministerials. (BOE 29 del 3-2-1988, BOE 118 del 18-5-1989, BOE 242 del 9-10-1989, BOE 19 del 22-1-2000, BOE 24 del 28-1-2000, BOE 56 del 6-3-2002, BOE 139 del 11-6-2002).

1.48 FR3 - CONDICIONAMENT QUÍMIC I BIOLÒGIC DEL SÒL

FR3P - APORTACIÓ DE TERRES I SUBSTRATS PER A JARDINERIA

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

DEFINICIÓ: Aportació i estesa de materials per al condicionament del terreny. S'han considerat els materials següents: - Grànuls de poliestirè

- Argila expandida - Palet de riera - Sauló - Sorra - Terra vegetal, de bosc, àcida o volcànica - Roldor de pi - Torba L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Aportació del material corrector - Incorporació al terreny del material corrector CONDICIONS GENERALS: El material aportat ha de formar una barreja uniforme amb els altres components i amb el substrat existent, si és el cas. Els grànuls de poliestirè, l'argila expandida, el palet de riera, el sauló o la sorra aportats, no han de tenir impureses ni matèria orgànica. La terra, el roldor de pi o la torba aportats, no han de tenir elements estranys ni llavors de males herbes. Quan la superfície final acabada és poc drenant, ha de tenir els pendents necessaris per a evacuar l'aigua superficial. Toleràncies d'execució:

- Anivellament...................................................................................................................± 3 cm

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ L'aportació s'ha de fer en capes de gruix uniforme i paral.leles a l'explanada, sense produir danys a les plantacions existents.L'estesa s'ha de fer abans o a la vegada que les feines d'acondicionament del terreny.Els grànuls de poliestirè s'han d'abocar sota dels altres components i s'han de barrejar immediatament.Quan la superfície final és drenant, s'ha de comprovar que la base té els pendents suficients per a l'evacuació de l'aigua superficial. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT m3 de volum amidat segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI No hi ha normativa de compliment obligatori.

1.49 FR4 - SUBMINISTRAMENT DE PLANTES FR44 - SUBMINISTRAMENT DE CONÍFERES I RESINOSES 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Subministrament d'espècies vegetals dins de l'obra fins al punt de plantació. S'han considerat els tipus següents: - Palmeres i palmiformes - Coníferes i resinoses S'han considerat les formes de subministrament següents: - En contenidor - Amb pa de terra L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Transport de l'espècie vegetal dins de l'obra fins al punt de plantació definitiu - Emmagatzematge i plantació provisional, en el seu cas - Totes les feines necessàries per a que l'espècie vegetal arribi al punt de plantació definitiu en bones

condicions CONDICIONS GENERALS: L'espècie vegetal ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions referides alcultiu, estat fitosanitari, aspecte i presentació.Les seves característiques no han de quedar alterades pel seu transport i la seva manipulació. S'had'evitar l'acció directa del vent i del sol sobre la part aèria.La Palmera i la Washingtonia s'han de presentar amb les fulles lligades i les exteriors retallades.L'alçària de les espècies vegetals correspon: - En palmeres i palmíferes: a la distància des del coll de l'arrel fins al punt d'inserció dels palmons - En coníferes i resinoses: a la distància des del coll de l'arrel fins a la part més distant al mateix SUBMINISTRAMENT EN CONTENIDOR: L'espècie vegetal s'ha de rebre en un contenidor i un pa de terra proporcionats a la seva part aèria. El pa de terra ha de ser compacte i ple d'arrels secundàries. La planta no ha de presentar símptomes d'haver tingut arrels fora del contenidor. SUBMINISTRAMENT AMB PA DE TERRA: Quan és sense protecció, el pa de terra ha d'estar compacte i ple d'arrels secundàries, proporcionat a la seva part aèria. Quan és protegit amb malla metàl.lica, aquesta ha de mantenir compacte el pa de terra. Quan és protegit amb guix, el guix de protecció ha de ser compacte. 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ Si no es pot plantar immediatament, s'ha de disposar d'un lloc d'aclimatació controlat per la D.F. S'ha d'habilitar una rasa on s'ha d'introduir la part radical, cobrint-la amb palla, sauló o algun material porós que s'ha d'humitejar degudament. Alhora s'ha de disposar de proteccions pel vent fort i el sol directe. Les plantes han d'emmagatzemar-se al viver de l'obra segons el tipus, varietat i dimensions, de tal manera que possibiliti un control i verificació continuats de les existències. En el transport de les palmeres i palmiformes s'ha d'evitar l'acció directa de l'aire i del sol sobre la part aèria, i sobre la part radical si el pa de terra no té protecció.

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat mesurada segons les especificacions de la D.T.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

NORMATIVA GENERAL: * NTJ 07A/1993 "Normes tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del material vegetal. Qualitat general". CONÍFERES I RESINOSES: * NTJ 07C/1995 "Normes tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del material vegetal. Coníferes i resinoses". PALMERES: * NTJ 07P/1997 "Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del material vegetal. Palmeres". FR45 - SUBMINISTRAMENT D'ARBRES DE FULLA PERSISTENT

FR47 - SUBMINISTRAMENT D'ARBRES DE FULLA CADUCA

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

DEFINICIÓ: Subministrament d'espècies vegetals dins de l'obra fins al punt de plantació. S'han considerat els tipus següents:

- Arbres - Arbusts - Plantes aquàtiques - Plantes crasses o suculentes - Plantes de temporada S'han considerat les formes de subministrament següents: - En contenidor - Amb l'arrel nua - Amb pa de terra - En esqueix L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Transport de l'espècie vegetal dins de l'obra fins al punt de plantació definitiu - Emmagatzematge i plantació provisional, en el seu cas - Totes les feines necessàries per a que l'espècie vegetal arribi al punt de plantació definitiu en bones condicions CONDICIONS GENERALS: L'espècie vegetal ha de complir les especificacions fixades al seu plec de condicions referides al cultiu, estat fitosanitari, aspecte i presentació.Les seves característiques no han de quedar alterades pel seu transport i la seva manipulació. S'ha d'evitar l'acció directa del vent i del sol sobre la part aèria.L'alçària correspon a la distància des del coll de l'arrel fins a la part més distant al mateix.La circumferència dels arbres correspon al perímetre mesurat a un metre del coll de l'arrel. L'aigua de l'estany o de la font on visquin les plantes aquàtiques ha d'estar neta, no ha de ser salina ni calcària i ha de tenir una temperatura temperada.

SUBMINISTRAMENT EN CONTENIDOR: L'espècie vegetal s'ha de rebre en un contenidor i un pa de terra proporcionats a la seva part aèria. La planta no ha de presentar símptomes d'haver tingut arrels fora del contenidor. SUBMINISTRAMENT AMB PA DE TERRA: Quan és sense protecció, el pa de terra ha d'estar compacte i ple d'arrels secundàries, proporcionat a la seva part aèria. Quan és protegit amb malla metàl.lica, aquesta ha de mantenir compacte el pa de terra. Quan és protegit amb guix, el guix de protecció ha de ser compacte. 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: Les plantes han d'emmagatzemar-se al viver de l'obra segons el tipus, varietat i dimensions, de tal manera que possibiliti un control i verificació continuats de les existències.Quan el subministrament és en contenidor, amb l'arrel nua o amb pa de terra i no es pot plantar immediatament, s'ha de disposar d'un lloc d'aclimatació controlat per la D.F. S'ha d'habilitar una rasa on s'ha d'introduir la part radical, cubrint-la amb palla, sauló o algun material porós que s'ha d'humitejar degudament. Alhora s'ha de disposar de proteccions pel vent fort i el sol directe. SUBMINISTRAMENT AMB L'ARREL NUA: S'ha de subministrar amb les arrels nues i retallades i amb abundant presència d'arrels secundàries.Quan es subministran arbres, arbusts i plantes aquàtiques, aquests han d'anar desprovistos de fullatge i amb una esporgada de la part aèria proporcional a la part radicular. SUBMINISTRAMENT EN ESQUEIX:

S'ha d'evitar que l'esqueix perdi la seva humitat durant el seu transport i la seva manipulació. S'ha de col.locar dins d'envoltats de plàstic o en unitats nebulitzadores. Si no es pot plantar immediatament s'ha de mantenir amb les condicions d'humitat adequades. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat mesurada segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI NORMATIVA GENERAL: * NTJ 07A/1993 "Normes tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del material vegetal. Qualitat general". ARBRES DE FULLA CADUCA: * NTJ 07D/1996 "Normes tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del material vegetal. Arbres de fulla caduca". ARBRES DE FULLA PERSISTENT: * NTJ 07E/1997 "Normes tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del material vegetal. Arbres de fulla perenne". ARBUSTS: * NTJ 07F/1998 "Normes tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del material vegetal. Arbust". ENFILADISSES: * NTJ 07I/1995 "Normes tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Subministrament del material vegetal. Enfiladisses". 1.50 FR6 - PLANTACIÓ FR64 - PLANTACIÓ D'ARBRES DE FULLA PERSITENT FR66 - PLANTACIÓ D'ARBUSTS 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Plantació d'espècies vegetals. S'han considerat les espècies següents: - Arbres - Arbusts S'han considerat les formes de subministrament següents: - En contenidor - Amb l'arrel nua - Amb pa de terra L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Comprovació i preparació del forat o rasa de plantació per a rebre l'espècie vegetal - Comprovació i preparació de l'espècie vegetal a plantar - Plantació de l'espècie vegetal - Protecció de l'espècie vegetal plantada CONDICIONS GENERALS: La planta ha de quedar aplomada i a la posició prevista, les arrels han de quedar en posició natural sense doblegar-se, especialment quan hi ha una arrel principal ben definida.Ha d'estar plantat a la mateixa fondària que es trobava al viver, aplomat i a la situació prevista.Ha d'estar plantat amb la mateixa orientació que estava al viver.Fins al seu arrelament ha d'estar subjectat per mitjà de tutors o tensors.Els arbres que no tinguin un diàmetre superior a 14 cm de circumferència han de estar protegits amb les mesures adequades.L'arbre o arbust ha de quedar al centre de l'escossell o del forat de plantació.Toleràncies d'execució: - Replanteig (de la posició de l'exemplar) ......................................................................± 10 cm 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: L'inici de la plantació exigeix l'aprovació prèvia per part de la D.F.

L'obertura del forat o, en el seu cas, la rasa de plantació s'ha d'haver fet amb la major antelació possible per afavorir la meteorització del sòl. Dimensió mínima del clot de plantació - Arbres: - Amplària ..................................................................... 2 x diàmetre de les arrels o pa de terra - Fondària ................................................................... 1,5 x fondària de les arrels o pa de terra - Arbusts: - Amplària ............................................................. diàmetre de les arrels o pa de terra + 15 cm Si el terreny és molt sec abans de plantar s'ha d'omplir el forat d'aigua per tal d'humitejar la terra. Abans de procedir a la plantació s'ha de col.locar una capa de terra adobada de 20 cm de gruix, on s'han de dipositar les arrels. La resta del forat s'ha d'omplir amb terra adobada, en capes de menys de 30 cm, compactades amb mitjans manuals. La capa de sòl fèrtil ha de tenir, com a mínim, 60 cm de fondària, un cop compactada. No han de quedar bosses d'aire entre les arrels i la terra. No s'ha d'arrossegar l'exemplar, ni s'ha de fer-lo girar una vegada assentat. La poda postplantació s'ha de limitar el mínim necessari per eliminar les branques danyades. S'ha d'habilitar un escossell ben anivellat i amb un 20% de diàmetre més gran que el forat de plantació i 25 cm de fondària. S'ha de regar amb la freqüència i quantitat indicada per la D.F., fent-ho preferentment a primera hora del matí o a última de la tarda. No s'ha de plantar en temps de glaçades, ni amb vents forts, amb pluges quantioses o amb temperatures molt altes o sòl excessivament mullat. SUBMINISTRAMENT EN CONTENIDOR: S'ha d'extreure la planta del contenidor en el mateix moment de la plantació. S'ha de recuperar i emmagatzemar l'envàs, o bé s'ha d'introduir dins del forat de plantació i s'ha de procedir a trencar-lo i retirar-lo.Immediatament després de plantar s'ha de regar abundantment, procurant no embassar el fons del forat de plantació. SUBMINISTRAMENT AMB L'ARREL NUA: S'han de netejar les arrels quedant només les sanes i viables. La planta s'ha de col.locar procurant que les arrels quedin en posició natural, sense que es dobleguin, en especial les de major diàmetre. Immediatament després de plantar s'ha de regar abundantment, procurant no embassar el fons del forat de plantació. SUBMINISTRAMENT AMB PA DE TERRA: La col.locació del pa de terra al forat de plantació s'ha de fer sense fer malbé l'estructura interna del mateix.Immediatament després de plantar s'ha de regar abundantment amb cabal suficient per mollar les arrels dins del pa de terra.Quan és protegit amb malla metàl.lica i guix, una vegada dins del forat de plantació s'ha de trencar el guix i s'ha de tallar la malla metàl.lica amb cura, retirant tots aquests materials. 3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT Unitat mesurada segons les especificacions de la D.T. 4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * NTJ 08B/1993 "Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme. Implantació del material vegetal.

1.51 FRJ - PODA FRJ1 - PODA D'ARBRES I ARBUSTS

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Poda d'espècies vegetals, amb recollida i càrrega sobre camió de les branques tallades. S'han considerat les podes de les espècies següents: - Arbres - Arbusts - Bardes - Enfiladisses S'han considerat els tipus de poda següents: - Poda de formació - Poda d'aclarida L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Senyalització i protecció de la superfície de terreny afectada per les operacions de poda - Poda de l'espècie vegetal - Protecció dels talls en cas necessari - Recollida i càrrega sobre camió dels productes vegetals generats per les operacions de poda CONDICIONS GENERALS:La poda de formació ha d'aconseguir mantenir el sentit de creixement de la planta, quan aquesta es jove, eliminant, per aixó les branques que tinguin un sentit de creixement predominant, diferent al que interessa.La poda d'aclarida es l'eliminació selectiva de branques per tal de reduir la densitat de la capçada, augmentant la penetració de llum i aire a l'interior potenciant el desenvolupament de brotades internes i aconseguint que la planta ofereixi menys resistència al vent.La poda s'ha de realitzar a l'alçària i amb la forma més adient al tipus d'espècie vegetal i la seva ubicació, d'acord amb les directrius de la D.T. o en el seu defecte de la D.F.El tall s'ha de realitzar en el lloc correcte per tal de possibilitar la millor resposta de la planta en quant al creixement i al tancament de la ferida.Els talls han de ser nets sense produir esquinçaments.El tall de branques laterals no ha de malmetre els límits externs del coll de la branca (regruix que es forma al voltant d'una branca en la zona d'inserció a la branca principal) i ha de deixar intacte l'area de contacte entre la fusta de la branca i la del tronc o branca principal (arruga de l'escorça).El tall ha de ser el més curt possible, per damunt i en sentit contrari al borró, i amb pendent per a evitar l'estancament de l'aigua.Els talls de més de 2 cm de diàmetre han d'estar coberts amb un compost bituminós específic per a facilitar la cicatrització de la ferida.En la poda de formació s'ha de mantenir la tija dominant, que no ha de quedar tallada en cap cas.

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ CONDICIONS GENERALS: S'han d'eliminar les branques o els segments de branques que impedeixin assolir la forma i el volum desitjat. La poda d'arbusts pot realitzar-se en qualsevol època de l'any però no ha de coincidir amb els dies de màxim fred, amb risc de gelades o de màxima calor. PODA D'ARBRES:

S'ha de realitzar a l'època estacionària del període vegetatiu, sense coincidir amb dies de baixes temperatures o risc de gelades.La poda s'ha de fer en vàries etapes, començant per les branques secundàries, seguint amb les laterals, per a reduir progressivament el pes i evitar que la branca es trenqui i faci malbé el tronc.La secció final per tallar ha de medir menys de 60 cm de llarg i el tall s'ha de fer arran de tronc.Els talls s'han de començar de baix cap amunt fins un terç de la secció, i s'ha d'acabar dalt fins a trobar el primer tall.Si cal, es retallaran les vores de la ferida per a facilitar la formació de teixit protector.Els treballs s'han de fer amb les precaucions necessàries per aconseguir unes condicions de seguretat suficients.L'eliminació de branques de grans dimensions es farà en diferents parts, controlant en tot moment la direcció de la caiguda per a evitar danys a tercers.No s'han de produir danys ni al propi arbre ni a la resta de vegetació o altres elements per la caiguda de les branques.

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

PODA D'ARBRES, ARBUSTS O ENFILADISSES: Unitat mesurada segons les especificacions de la D.T.

PODA DE BARDES: m de llargària amidada segons les especificacions de la D.T.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI * NTJ 14C (2)/1998 "Normes Tecnológiques de Jardineria i Paisatgisme. Manteniment i conservació dels espais verds. Manteniment de l'arbrat: Poda". 1.52 FRL - TRACTAMENTS FITOSANITARIS FRL1 - CONTROL DE MALALTIES FRL2 - CONTROL DE PLAGUES FRLA - CONTROL DE MALES HERBES 1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES DEFINICIÓ: Aplicació de productes per a tractaments fitosanitaris sobre espècies vegetals. S'han considerat els materials següents: - Control de malalties: - Fungicides - Bactericides - Control de plagues: - Insecticides - Acaricides - Control de males herbes: - Herbicides de contacte - Herbicides hormonals - Herbicides residuals S'han considerat els tipus de tractament següents: - D'exemplars - De superfícies L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents: - Preparació del producte per a la seva aplicació - Aplicació del producte sobre les espècies vegetals a tractar CONDICIONS GENERALS: S'ha d'aplicar complint rigurosament les especificacions descrites a l'etiqueta dels envasos del producte i en especial fent atenció als següents aspectes: - Toxicitat del producte i mesures de precaució - Cultius autoritzats - Termini de seguretat - Dosi d'aplicació - Problemes de toxicitat - Possibilitat de barreges - Composició del producte - Data de caducitat S'ha d'aplicar amb ruixadors a la distància adequada fins a humitejar tota la planta (tiges, gemes i la cara i revers de les fulles). La dosificació s'ha de fer amb precisió, sense excedir-se de les quantitats indicades pel fabricant. 2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ S'ha d'evitar que aquest producte entri en contacte amb la pell, els ulls o les vies respiratories. S'ha d'anar protegit amb guants i, si l'aplicació és per sobre del cap, amb careta.S'ha d'utilitzar sempre que sigui possible, productes de categoria poc tòxica i seguint les indicacions de les

Estacions d'Avisos Agrícoles.S'ha de llegir amb atenció les indicacions d'ús que figuren a les etiquetes dels envasos.L'obertura d'envasos i la manipulació dels productes, cal fer-les a l'aire lliure o en locals molt ventilats.S'ha d'utilitzar roba especial i els estris utilitzar-los únicament per aquest ús.En casos d'intoxicació és molt important acudir al metge i facilitar-li un envàs del producte amb etiqueta.S'ha d'aplicar a primera hora del matí o al final de la tarda. El producte no s'ha d'aplicar a ple sol o amb vent.No s'ha d'aplicar el tractament sobre arbusts, arbres fruiters i plantes quan estiguin en època de floració.En època de floració no s'han d'utilitzar productes perillosos per a les abelles. Si el producte és d'aplicació sobre la planta actuant per contacte caldrà mullar bé i uniformement tota la superfície foliar.Si el producte és d'aplicació sobre la planta actuant per traslocació, com els hormonals, caldrà complir la normativa específica i tenir en compte que per ser efectius necessiten que la planta estigui en creixement actiu i la temperatura ambient no sigui baixa.Si el pesticida és d'aplicació sobre del sòl s'ha de tenir en compte la composició i la humitat del sòl.

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

TRACTAMENT D'EXEMPLARS: Unitat amidada segons les especificacions de la D.T.

TRACTAMENT DE SUPERFÍCIES FINS A 500 M2: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T.

TRACTAMENT DE SUPERFÍCIES SUPERIORS A 500 M2: ha de superfície amidada segons les especificacions de la D.T.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

NORMATIVA GENERAL:Ordre del M.A. de 9/12/75 (reglamentant l'ús dels productes fitosanitaris per a prevenir danys a la fauna silvestre).Ordre de la P.G. de 29/9/76 (regula la fabricació, el comerç i l'ús dels productes fitosanitaris).Ordre del M.A. del 26/5/79 (utilització de productes fitosanitaris).Ordre del M.A.P.A. de 28/2/86 (prohibició de comercialització i utilització de productes fitosanitaris que continguin determinades substàncies actives).Ordre del D.A.R.P. 1/10/83 (regula la utilització de bromur de metil).

CONTROL DE PLAGUES: Decret del M.A. de 19/9/42 (fabricació i comerç de plaguicides). Ordre del M.A. de 16/12/42 (desenvolupa el decret del M.A. de 19/9/42). R.D. 3349/83 de 30 de novembre (reglamentació tècnico-sanitària per a la fabricació, comercialització i utilització de plaguicides). R.D. 2430/85 de 4 de desembre (reglamentació técnico-sanitària per a la fabricació, comercialització i utilització de plaguicides ja registrats). Ordre del M.A.P.A. de 11/3/87 (fixa els límits màxims de residus de plaguicides en productes vegetals). Resolució del D.A.R.P. de 15/5/84 (regula l'ús de plaguicides per a prevenir danys a animals de pastura). Ordre del D.A.R.P. del 25/4/85 (regula la utilització de plaguicides tòxics per a les abelles). Ordre del D.A.R.P. de 6/3/86 (regula la utilització del fosfur d'alumini a l'agricultura). CONTROL DE MALES HERBES: Ordre del M.A. de 16/12/42 (desenvolupa el decret del M.A. de 19/9/42). Ordre del D.A.R.P. de 6/3/86 (regula la utilització del fosfur d'alumini a l'agricultura

SUSANNA PASTOR Barcelona, Setembre 2012

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

1. MEMÒRIA

1.1 INTRODUCCIÓ

OBJECTE D'AQUEST ESTUDI Aquest Estudi de Seguretat i Salut té per objecte establir, durant l’execució de les obres objecte d’aquest projecte, les previsions respecte a prevenció de riscs d’accidents i malalties professionals, en compliment del R.D. 1627/1.997, de 24 d’octubre. Així mateix, mitjançant aquest Estudi de Seguretat i Salut, es compleix allò que s’estipula a l’article 16 de la Llei 31/1.995 pel que fa a l’obligació de planificar l’acció preventiva a partir d’una avaluació dels riscs per la seguretat i salut dels treballadors.

PLA DE SEGURETAT I SALUT L’empresa constructora adjudicatària de les obres, esdevindrà obligada a redactar el Pla de Seguretat i Salut, d’acord amb els sistemes d'organització i procediments de treball propis, en compliment del R.D. 1627/1.997.

1.2 DADES GENERALS

DE L'OBRA TIPUS

D'OBRA Les obres a que fa referència el present Estudi de Seguretat i Salut són les de "Projecte Bàsic i Executiu d’ampliació del aparcament del Tanatori dins la finca Font del Goig. Badalona. PROMOTOR POMPES FÚNEBRES DE BADALONA

ARQUITECTE/S AUTOR/S DEL PROJECTE D'EXECUCIÓ El projecte d’urbanització ha estat redactat per Susanna Pastor.

TÈCNIC REDACTOR DE L'ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT El present Estudi de Seguretat i Salut ha estat redactat pel mateix arquitecte autor del Projecte d'Execució.

SUPERFÍCIE CONSTRUÏDA

La superfície a urbanitzar es de aproximadament 1.775 m2.

DADES TÈCNIQUES DE L'EMPLAÇAMENT TOPOGRAFIA Els terrenys objecte de les obres presenta una topografia regular.

CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY El terreny on s’actua està consolidat, pràcticament en la seva totalitat. El nivell freàtic es troba per sota del terreny on s’actua. No s’ha efectuat cap estudi geotècnic.

CONDICIONS FÍSIQUES I D'ÚS DELS EDIFICIS DE L'ENTORN Els edificis de l'entorn es troben en bon estat i estan destinats a Tanatori. La practica totalitat de les edificacions estan relativament retirades de l’alineació del carrer.

INSTAL·LACIONS DE SERVEIS PÚBLICS Les xarxes públiques de serveis existents a la zona son les de sanejament, abastament d'aigua, electricitat, enllumenat i telèfon. Les xarxes de sanejament, aigua soterrades. Les xarxes elèctrica i de telefonia son aèries.

d'aigua, subministrament de gas, electricitat, enllumenat i telèfon. Les xarxes de sanejament, aigua i gas estan soterrades. Les xarxes elèctrica i de telefonia son aèries.

UNITATS CONSTRUCTIVES PREVISTES ENDERROCS Eliminació o demolició d’elements existents que no son necesaris i afecten l’execució de les obres posteriors.Es poden utilitzar els següents mètodes:-Demolició manual (mètode clàssic). -Demolició per mètodes mecànics:

-demolició per arrossegament.-demolició per empenta.-demolició per estrebades. -Altres sistemes: perforació tèrmica, perforació hidràulica, tascó hidràulic, tall, etc. Demolició manual. La demolició manual consisteix a realitzar treballs corresponents al desmuntatge de l’edifici auxiliat per eines manipulades manualment (pico, pala, martell pneumàtic, etc.). Demolició per mètodes mecànics. L’evacuació de les runes produïdes per la demolició es realitzarà mitjançant l’ajuda de maquinària de moviment de terres (pala carregadora, traginadora de trabuc ”dumper”, etc.).

MOVIMENT DE TERRES És el conjunt d’activitats que tenen com a objectiu preparar el solar per a la execució de les obres d'urbanització.Diferents tipus de moviment de terres:-Explanacions: Buidats. -Excavacions de rases i pous. Explanacions. Moviment de terres efectuat per tal de preparar el terreny per l'execució de les obres. Buidats. Excavació de terres que, en tot el seu perímetre, es troben per sota del nivell d'explanació o de la rasant del carrer. Rases i pous. Moviment de terres necessari per tal d'executar les diferents instal·lacions soterrades. Rasa: Excavació llarga i estreta que es realitza per sota del nivell de la rasant a cel obert. La secció transversal de la rasa tindrà com a màxim 2 metres d’amplada i 5 de profunditat. Pou: Excavació a cel obert, de poca superfície i gran profunditat, de secció poligonal o circular. La secció transversal dels pous no superarà els 5 m

2 de secció i els 15 m de profunditat.

L’excavació es podrà realitzar tant amb mitjans manuals com amb mitjans mecànics. El nivell freàtic es trobarà a una cota inferior, a la cota més baixa de l’excavació. Es pot considerar el cas que aquest hagi estat rebaixat artificialment. En aquest tipus de moviment de terres s’inclou el replè parcial o total de la mateixa.

CONTENCIÓ Elements de fàbrica o de formigó disposats per contenir el terraplè o desmunt, suportant o anul·lant les empentes horitzontals.Es distingeixen els diferents tipus de contenció:-Naturals: talussos.-Artificials: -murs de sosteniment. Talussos. L’activitat de contenció, en el cas de talús comporta l’excavació del terreny, de tal manera que en la seva part alta estigui més ficat al massís que a la base, obtenint-se la inclinació del terreny segons els paràmetres geotècnics d’aquest per anul·lar els esforços horitzontals de les terres. Murs de sosteniment. Mur de formigó armat, amb fonamentació superficial, de directriu recta i secció constant, per sostenir relleus drenats entre explanades horitzontals amb desnivells menors de 2 metres, de dimensions que permetin contenir les terres en el seu extradós, anul·lant les empentes horitzontals El mur de sosteniment es construeix des de la rasant inferior fins a la rasant

superior per a la contenció del tall del terreny creat en el desmuntatge previ o en un procés de terraplè. Està constituït, bàsicament, per dos elements: La fonamentació superficial, El mur, la construcció del qual consisteix en la col·locació d’armadures, encofrat, l’abocada del formigó, vibrat i desencofrat.

XARXES DE SERVEIS

XARXA DE CLAVEGUERAM Conjunt de sistemes d’evacuació i tractament d’aigües brutes.

AIGUA I REG. Conjunt d'instal·lacions pel subministrament d'aigua i reg.

SUBMINISTRAMENT DE GAS Conjunt d’instal·lacions per al subministrament de gas (vàlvules, comptadors, etc.), conduccions (muntants), distribució per plantes i aparells pel subministrament i consum.

ELECTRICITAT I ENLLUMENAT PÚBLIC Conjunt d'instal·lacions pel subministrament d'energia elèctrica i enllumenat públic. Consisteix, amb les corresponents ajudes de maçoneria, en l’obertura de regates, allotjament al seu interior de les conduccions de repartiment i el posterior tancament de les regates, en el cas d’instal·lacions encastades. A més, s’inclou la instal·lació de caixes de distribució, els mecanismes de comandament, els elements de seguretat, etc. que són necessaris pel correcte funcionament del sistema d’il·luminació, telefonia, vídeo, TV, megafonia, l’accionament de la maquinària, etc. instal·lats a un edifici. Conjunt de mecanismes i utillatges destinats a la distribució i consum d’energia elèctrica a 220/380 volts, des del final de la presa de la companyia subministradora fins a cada punt d’utilització de l’edifici.

INSTAL·LACIONS CONTRAINCENDIS Conjunt d’instal·lacions per a protecció i extinció d'incendis (detectors, extintors, mànigues, vàlvules, conductes, etc.).

FIRMES I PAVIMENTS Tractament de l'espai públic destinat a la circulació de vehicles o persones, per tal de millorar les seves propietats tècniques o estètiques.

FIRMES El firme es l'estructura, situada sobre el terreny, destinada a transmetre a l'explanada les accions i tensions de l'ús normal del carrer, en condicions adequades de deformació, i proporcionar una superfície duradora i funcional respecte les activitats suportades. Un firme pot estar format per totes o varies de les següents capes: -Explanada -Subbase -Base -Paviment Tipus de firmes: -Flexibles -Semirígids -Rígids -Mixtes -Per elements Flexibles: transmeten les accions a l'explanada amb un repartiment de tensions baix i deformacions apreciables, degut a la reduïda cohesió dels materials granulars. Semirígids: amb materials granulars, com els flexibles, però amb bases més rígides.

Rígids: formats per una llosa de formigó, son estructures que no es deformen significativament i donen un repartiment uniforme de les càrregues.Mixtes: amb base de formigó i paviment bituminós.Per elements: format per peces prefabricades rígides, articulades entre sí, col·locades indistintament sobre bases rígides o flexibles.

PAVIMENTS El paviment es la capa superior del firme que suporta directament les accions exteriors i confereix les propietats de funcionalitat i estètica del conjunt. Tipus de paviments:-Continus.-sense lligam.-amb morter de ciment.-amb lligant bituminós.-amb altres lligants-Per elements.-amb peces agafades amb morter.-articulats sense lligants.Continus: executats "in situ" sense discontinuïtat visible però amb juntes de dilatació, de retracció, i/o constructives. (granulars, bituminosos, terratzo continu, etc.)Per elements: formats per peces o elements prefabricats, agafats amb morter o sense lligants.A més a més de les juntes generals de dilatació, retracció o constructives, els elements poden tenir entre sí juntes a testa, amb sorra, amb morter, o amb

terra vegetal.

JARDINERIA Conjunt d'elements vegetals que configuren les zones verdes de l'espai urbà.Tipus d'enjardinament:-De superfícies.-Aïllat.L'enjardinament de superfícies consisteix en la plantació de espècies (arbusts, llavors, etc.) destinades a la formació de conjunts vegetals.L'enjardinament aïllat consisteix en la plantació d'arbres formant fileres o grups. (enjardinament de voreres i places).

MOBILIARI URBÀ Conjunt d'elements prefabricats, com poden ser: bancs, columnes publicitàries, cabines telefóniques, bústies, marquesines, jocs infantils, etc., per col·locar a l'espai urbà.

SENYALITZACIÓ VIÀRIA Conjunt d'elements i mecanismes destinats a la regulació de les circulacions de vehicles i persones per la via pública.Senyalització horitzontal: consistent en l'aplicació de pintures en el paviment indicant línies o figures per regular la circulació rodada.Senyalització vertical: consistent en la col·locació de senyals reguladores del trànsit segons el codi de la circulació, i sistemes de regulació semafòrica.

MA D'OBRA PREVISTA Està previst la intervenció del següent personal d'obra: Oficial 1a Oficial 1a paleta Oficial 1a

electricista Oficial 1a d'obra publica Oficial 1a jardiner Ajudant d'electricista Ajudant de jardiner Manobre

Manobre especialista Peó jardiner . MATERIALS PREVISTOS Està previst la utilització dels següents materials:

Aigua Sorra de pedrera de pedra calcaria Sorra de pedrera de pedra granítica Sauló sense garbellar Grava de pedrera de pedra calcaria Grava de pedrera de pedra granítica Tot-ú artificial Ciment pòrtland blanc Calç aèria Emulsió bituminosa aniònica Emulsió bituminosa catiònica Betum asfàltic tipus b-80/100 Betum fluidificat Quitrà Formigó Morter sec de ciment Xarxa simple torsió de filferro galvanitzat Pal rodó de tub d'acer galvanitzat Rigola de morter de ciment Panot Mescla bituminosa en calent Bastiment i reixa per a interceptor Reixa fixa per a embornal Bastiment i reixa practicable per a embornal Bastiment i tapa per a pericò de serveis Tub de PVC Tub de polietilè Tub flexible corrugat de PVC Conductor de coure Platina de coure

Conductor de seguretat autoextingible Placa de connexió a terra Columna d'acer per a enllumenat públic Bàcul troncocónic d'acer galvanitzat Projector per a exteriors Banc de fusta Paperera trabucable Terra vegetal adobada i/o garbellada

EQUIPS TÈCNICS PREVISTOS MAQUINÀRIA Està previst la utilització de la següent maquinària:

Grups electrògens Compressor Martell pneumàtic Martell trencador Camió de transport Camió grua Camió formigonera Grua mòbil Carretó manual Maquinet elevador Toro elevador Cubilots Retroexcavadora Excavadora amb cullera bivalva Equip d’oxitallada Motonivelladora Compactadora de pneumàtics Extenedora d'aglomerat Vibradors pneumàtics Vibradors elèctrics Traginadora de trabuc (dúmper) Formigonera elèctrica Bomba de formigó Equip de soldadura elèctrica Taller de ferralla Màquina de fregar elèctrica Màquina portàtil de forjar Serra de trepar per a fusta Serra de trepar per a material ceràmic Esmoladora angular Colissa elèctrica Perforadora portàtil Pistola fixa-claus

EQUIPS AUXILIARS Està previst la utilització dels següents equips auxiliars: Escales de ma Cables, cadenes, bragues i aparells d'hissat 1.4 IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE RISCOS INTRODUCCIÓ Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, es relacionen els riscos laborals que poden ésser evitats mitjançant mesures de prevenció i/o mecanismes tècnics de seguretat. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors de reparació o manteniment...).

Relació no exhaustiva dels treballs que impliquen riscos especials. (Annex II del R.D.1627/1997) -Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball. -Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible. -Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades. -Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió. -Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió. -Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis. -Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic. -Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit. -Treballs que impliquin l'ús d'explosius. -Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats.

RISCOS DEGUTS A INSTAL·LACIONS EXISTENTS I SERVEIS AFECTATS Les interferències amb conduccions de tota mena, han estat causa freqüent d'accidents, per això es considera molt important detectar llur existència exacta als plànols subministrats pel projecte executiu i sobre el terreny en que s'executaran les obres, a fi i efecte de poder detectar i avaluar clarament els diferents perills i riscos. Abans de començar els treballs s'haurà d'aconseguir la màxima informació possible de les conduccions existents i identificar el seu traçat, posant-se en contacte amb les corresponents companyies subministradores, per que siguin eliminats o modificats. NO ESTARÀ PERMÈS, PER CAP MOTIU, LA REALITZACIÓ DE QUALSEVOL FEINA COINCIDINT AMB QUALSEVOL TIPUS D'INSTAL·LACIÓ QUE ESTIGUI EN SERVEI.

RISCOS DE DANYS A TERCERS Els principals riscos de danys a tercers es produeixen per la circulació al voltant de l'àmbit d'execució de les obres de persones alienes a aquestes, i per la irrupció de curiosos pel seguiment de les obres. -Risc de caigudes de terceres persones en rases i excavacions. -Riscos d'atropellament i col·lisió de vehicles produïts per diferents enllaços i interseccions amb d'altres vies de circulació. RISCOS DEGUTS A LES UNITATS CONSTRUCTIVES En general, els riscos deguts a l'execució de les diferents unitats d'obra son: 1 Caiguda de persones a diferent nivell. 2 Caiguda de persones al mateix nivell. 3 Caiguda d'objectes per desplom. 4 Caiguda d'objectes per manipulació. 5 Caiguda d'objectes. 6 Trepitjades sobre objectes. 7 Cops contra objectes immòbils. 8 Cops per objectes o eines. 9 Projecció de fragments o partícules. 10 Atrapades per o entre objectes. 11 Sobreesforços. 12 Exposició a temperatures extremes. 13 Contactes tèrmics. 14 Contactes elèctrics. 15 Inhalació o ingestió de substàncies nocives. 16 Contactes amb substàncies càustiques i/o corrosives. 17 Exposició a radiacions. 18 Explosions. 19 Incendis. 20 Causats per éssers vius. 21 Causes naturals.

22 Altres. 23 Malalties causades per agents químics. 24 Malalties causades per agents físics. 25 Malalties causades per agents biològics. S'ha de considerar que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines.S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi.A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificacions veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi.

RISCOS DEGUTS A EQUIPS TÈCNICS En general, els riscos deguts a la utilització de la maquinària i dels equips auxiliars que intervenen en l'execució de les diferents unitats d'obra seran: 1 Interferències amb xarxes de serveis existents. 2 Accidents de tràfic. 3 Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. 4 Bolcada de la maquinària per desplom. 5 Atrapades per bolcada de màquines. 6 Caiguda de la càrrega transportada. 7 Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines. 8 Caiguda d'objectes des de punts alts. 9 Derivats de les operacions de manteniment. A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificacions veïnes. AVALUACIÓ DE RISCOS L'objectiu principal d'aquesta avaluació serà el d’establir un esglaonament de prioritats per anul·lar, o en el seu cas, controlar i reduir els citats Riscos, tenint en compte les mesures preventives a desenvolupar per a cada unitat constructiva. En la avaluació dels riscos es tindran en compte les consideracions constructives del projecte d’execució, considerant la probabilitat de que es materialitzi el risc, i la gravetat o severitat de les conseqüències de la materialització del risc.

Probabilitat: BAIXA Quan es difícil que esdevingui. MITJA Quan es pot produir ocasionalment. ALTA Quan es possible que es produeixi sovint. Gravetat: LLEU Quan pot donar lloc a accidents sense baixa. GREU Quan pot donar lloc a accidents amb baixa de varis dies.

Risc: MOLT GREU Quan pot donar lloc a incapacitat important o mort. ÍNFIM

BAIX MITJÀ

S'ha de reduir el risc mitjançant la informació i formació adequades. S'ha d'eliminar el risc amb la protecció adequada.

ELEVAT CRÍTIC

S'ha d'interrompre el treball mentre existeixi el risc sense protecció.

En la confecció del Pla de Seguretat i Condicions de Salut, aquesta avaluació podrà ser modificada en funció de la tecnologia que aporti l' empresa constructora o empreses que intervinguin en el procés constructiu, segons disposa l' Article 7 del R. D. 1627/1997, del 24 d' octubre.

1.5 MESURES DE PREVENCIÓ I MECANISMES TÈCNICS DE SEGURETAT I SALUT MESURES PREVENTIVES DE CARÀCTER GENERAL Com a criteri general primaran les proteccions col? lectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent.Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).Amb caràcter general es prendran les mesures de prevenció següents: Informació Tot el personal, abans d'entrar a l'obra, rebrà informació sobre els riscos existents en general, i sobre les precaucions i mesures de seguretat emprades. Formació Tot el personal rebrà informació sobre els mètodes de treball i els riscos que aquests poden ocasionar, juntament amb les mesures de seguretat a emprar. Higiene industrial Es vigilarà, durant l'execució de l'obra, la possible aparició de riscos deguts a agents físics, químics o biològics, no detectats inicialment, per tal de procedir a la seva neutralització. Ergonomia Si fora necessari durant el desenvolupament de l'obra, es requeriran els serveis d'ergonomia destinats a formar i informar sobre la correcta manipulació de càrregues, posicions de treball, ritme de treball i condicions treball. Ordre i neteja En tot moment es mantindran les zones de treball en bon estat d'ordre i neteja. Il·luminació Els llocs de treball que no disposin de llum natural, es dotaran de il·luminació artificial, amb una intensitat màxima de 100 lux. Prevenció contra el foc Es designarà un equip especialment format per a l’ús dels mitjans d’extinció.Es tallarà el corrent des del quadre general, per tal d’evitar curt circuits un cop acabada la jornada laboral.Es prohibeix fumar a les zones de treball on hi hagi un perill evident d’incendi, a causa dels materials que s’emprin. Extintors Es col·locaran extintors a prop del llocs on es desenvolupin activitats de risc especial. Extintors d’incendis tipus A i/o B, segons els casos. Extintor de pols química seca.

PROTECCIONS COL·LECTIVES Es disposaran proteccions col·lectives adequades per evitar accidents al personal, tant propi com subcontractat, inclòs aliè a l'obra. Tanques tubulars Es procedirà al tancament de tot el recinte de l'obra mitjançant tanques autònomes de limitació i protecció. Tanques tubulars de peus drets de limitació i protecció, de 90 cm. d’alçada, o llices de peus inclinats units a la seva part superior per un tauló de fusta. Disposaran de potes per mantenir la verticalitat. Marquesines i passadissos de seguretat Es col·locaran marquesines o viseres de seguretat per a protegir passos de la caiguda de runes. Volaran entre 1,5 i 2,0 m. I aniran quallades de taulons de 2,5 cm de gruix i 20 cm d’ample. Senyalització Es col·locaran elements de senyalització normalitzats, que avisin en tot moment dels riscos existents a totes aquelles persones que hi treballen o circulen. - Senyalització de seguretat en el treball, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril.

- Senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació. PROTECCIONS INDIVIDUALS Les proteccions individuals són l’equip que, d’una manera personalitzada, empra el treballador d’acord amb el treball que realitza. S’empren quan no és possible suprimir totalment el risc amb les proteccions col·lectives. Cal que siguin certificades CE i, si no n’hi hagués amb aquesta certificació, seran de qualitat adient. Protecció del cap. Caldrà que tot el personal, incloses les visites, empri cascs de seguretat no metàl·lics, classe EA-T. Aquests cascs hauran de tenir el cenyidor interior desmuntable i adaptable al cap de l’usuari. Disposaran de barballera per tal d’evitar-ne la caiguda en els treballs que ho requereixin. Protecció de la cara. Aquesta protecció s’aconseguirà mitjançant pantalles,dels següents tipus: a) pantalles abatibles amb arnès propi b) pantalles abatibles subjectes al casc c) pantalles amb protecció de cap incorporada d) pantalles de mà. Protecció de la vista. Es tindrà especial cura en aquest aspecte, a causa de la importància i el risc de lesió greu que comporta. Els riscs, entre d’altres, són: -impacte de partícules o cossos sòlids -acció de pols i fums -projecció i esquitxos de líquids -radiacions perilloses i enlluernaments. Els elements de protecció seran: -ulleres de muntura universal amb oculars de protecció contra impacte i proteccions addicionals corresponents. -pantalles normalitzades i homologades per a soldadors. Protecció de l’oïda. Quan el nivell de soroll sobrepassi els 80 decibels establerts com a límit per l’Ordenança,s’empraran cascs de protecció auditiva. Protecció de l’aparell respiratori. S’empraran adaptadors facials, de tipus careta, proveïts de filtres mecànics, amb capacitat mínima de retenció del 95%. Protecció de les extremitats inferiors. S’empraran botes de cuir de bona qualitat, amb puntera i plantilla de resistència a la perforació, homologades classe III. Quan es treballi en terres humides i en posada a l’obra de formigó, s’empraran botes de goma vulcanitzades de mitja canya, amb sola antilliscant i plantilla i puntera metàl·lica. Protecció de les extremitats superiors. En aquest tipus de treball, la part més exposada a patir un accident són les mans. Per això, contra les lesions que pot produir el ciment, s’empraran guants de goma o neoprè. Per a les contusions o talls que poguessin produir-se durant la descàrrega i moviments de materials i en la col·locació de la ferralla, s’empraran guants antitallades. Per a treballs elèctrics, a més de les recomanacions de caràcter general, els operaris empraran guants aïllants de l’electricitat. Cinturó de seguretat. A tots els treballs d’altura serà obligatori l’ús del cintura de seguretat. Aquest tipus de cintura serà homologat. Portaran corda d’amarratge o salvavides de fibra natural o artificial, amb mosquetó per a subjectar-se. La longitud serà l’adient perquè no permeti una caiguda a un plànol inferior, superior a 1,50 m de distància.

PREVENCIÓ DE RISCOS I MESURES DE SEGURETAT I SALUT EN RELACIÓ AMB LES UNITATS CONSTRUCTIVES

TREBALLS PREVIS 0.- Observacions generals: Conjunt de treballs destinats a deixar el lloc on es realitzarà l'obra preparat per a l'inici de la

mateixa, provist de tancament d'obra, instal·lacions provisionals d'electricitat i aigua i instal·lacions higièniques pels treballadors.

A.-IMPLANTACIÓ D'OBRA 1.- Procediment: La implantació d'obra integra les activitats de: -Replanteig d'obra.-Treballs de topografia.-Tancat de l'obra. 2.- Equips tècnics previstos: Pel desenvolupament d’aquesta activitat es preveu la utilització dels següents equips tècnics: Mà d'obra -Topògraf -Operaris Maquinària -Aparells topogràfics -Eines manuals Equips auxiliars -Teodolit -Mira -Cinta mètrica 3.- Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 02. Caiguda de persones al mateix nivell. MITJA LLEU BAIX 06. Trepitjades sobre objectes. BAIXA LLEU ÍNFIM 08. Cops per objectes o eines. BAIXA LLEU ÍNFIM 14. Contactes elèctrics. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 26. Interferències amb xarxes de serveis existents. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 4.- Normes de seguretat: S'evitarà moure pedres en prevenció de picades d'animals nocius. S'haurà de prestar especial atenció a l'accidentabilitat del terreny i a la vegetació existent. Es procurarà no estacionar a la calçada. Abans de la realització d'aquests treballs s'haurà procedit al tancament del solar per evitar l'entrada de personal aliè a l'obra. Els operaris s'hauran de situar fora del radi d'acció de vehicles i parts mòbils de les màquines. 5.- Elements de Protecció: Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, no relacionats a continuació, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997) Proteccions col·lectives Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per:-Tanques tubulars.La senyalització de seguretat en el treball, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell.-Senyal d’advertència de risc d’ensopegar.-Senyal d’advertència de risc elèctric.-Senyal d’advertència de perill en general.-Senyal de prohibit el pas als vianants. -Senyal de protecció obligatòria del cap.-Senyal de protecció obligatòria de la cara.-Senyal de protecció obligatòria de l’oïda. -Senyal de protecció obligatòria dels peus.-Senyal de protecció obligatòria de les mans.-Senyal de protecció obligatòria del cos.-Senyal de protecció individual obligatòria contra caigudes.La senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal de perill indefinit. -Senyal del pendent de la rampa.-Senyal de limitació de velocitat.-Senyal de prohibit avançar.-Senyal de pas preferent.-Senyal manual de "stop" i " direcció obligatòria".-Cartell indicatiu d’entrada i sortida de camions. Proteccions individuals Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents:-Casc de seguretat.-Botes de seguretat de cuir per als llocs secs.-Botes de seguretat de goma per als llocs humits.-Guants de lona i cuir (tipus americà).-Roba impermeable

Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RAD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; el RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE.

B. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA PROVISIONAL.

Es disposarà d'una instal·lació elèctrica provisional per la il·luminació de l'obra i l’alimentació de les màquines elèctriques. De l'escomesa provisional general de l'obra partirà una línia que alimentarà cada un dels quadres de les respectives plantes. Els quadres d’aquestes plantes disposaran de disjuntors diferencials i magnetotèrmics per tal de protegir de contactes indirectes i de curtcircuits-sobreintensitats. Independentment, s’instal·larà una altre línia que alimentarà un punt de llum a cada planta, per tal de facilitar la il·luminació a les respectives escales.

2.- Equips tècnics previstos: Pel desenvolupament d’aquesta activitat es preveu la utilització dels següents equips tècnics: Mà d'obra -electricistes. -ajudes de maçoneria. Maquinària -Pistola fixa-claus -Perforadora portàtil -comprovants de tensió (voltímetre) Equips auxiliars -Bastides -Escales de mà i de tisora

3.- Avaluació dels riscos:

Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 02. Caiguda de persones al mateix nivell. MITJA LLEU BAIX 05. Caiguda d'objectes. MITJA GREU MITJÀ 08. Cops per objectes o eines. MITJA LLEU BAIX 11. Sobreesforços. MITJA GREU MITJÀ 14. Contactes elèctrics. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 19. Incendis. BAIXA GREU BAIX 24. Malalties causades per agents físics. MITJA GREU MITJÀ 26. Interferències amb xarxes de serveis existents. MITJA GREU MITJÀ Observacions: (24) Risc degut a generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. 4.- Normes de seguretat: La instal·lació elèctrica complirà allò establert als reglaments d’alta i baixa tensió i a les resolucions complementàries del Ministeri d’Indústria, i també a l’Ordenança General de Seguretat i Higiene, especialment al capítol 6, articles 51, 52, 59 i 60. Quadres elèctrics Seran metàl·lics de tipus per a intempèrie, amb porta i pany de seguretat (amb clau), segons norma UNE-20324.Tot i ésser de tipus per a intempèrie, es protegiran de l’aigua de pluja mitjançant viseres eficaces com a protecció addicional.Els quadres elèctrics metàl·lics tindran la carcassa connectada a terra.Posseiran, adherit damunt de la porta, un senyal normalitzat de perill, risc elèctric.Els quadres elèctrics es penjaran de taulons de fusta collats als paraments verticals o bé a muntants ferms.Els quadres elèctrics posseiran preses de corrent per a

connexions normalitzades blindades per a intempèrie, en nombre determinat, segons el càlcul realitzat. Preses d’energia Les preses de corrent dels quadres elèctrics s’efectuaran dels quadres principals, mitjançant clavilles normalitzades blindades (protegides contra contactes directes) i, sempre que sigui possible, amb enclavament. Cal estendre aquesta norma a les preses del quadre general.Cada presa de corrent subministrarà energia elèctrica a un sol aparell, màquina o eina elèctrica.La tensió sempre estarà a la clavilla femella, mai a la clavilla mascle, per tal d’evitar els contactes elèctrics directes. Protecció dels circuits La instal·lació posseirà tots aquells interruptors automàtics que el càlcul defineixi com a necessaris; tanmateix, es calcularan sempre minorant per tal que actuïn dins del marge de seguretat, és a dir, abans que el conductor al qual protegeixen arribi a la càrrega màxima admissible.Els interruptors automàtics s’instal·laran a totes les línies de presa de terra dels quadres de distribució i d’alimentació a totes les màquines, aparells i equips de funcionament elèctric.Els circuits generals també estaran protegits amb interruptors.La instal·lació d’enllumenat general, per a les instal·lacions provisionals d’obra i de primers auxilis i d’altres casetes, estarà protegida per interruptors automàtics magnetotèrmics.Tota la maquinària elèctrica estarà protegida per un disjuntor diferencial.Totes les línies estaran protegides per un disjuntor diferencial.Els disjuntors diferencials s’instal·laran d’acord amb les següents sensibilitats:300 mA (segons R.E.B.T.). Alimentació a la maquinària.30 mA (segons R.E.B.T.). Alimentació a la maquinària com a millora del nivell de seguretat.30 mA. Per a les instal·lacions elèctriques d’enllumenat no portàtil. Preses de terra El transformador de l’obra estarà dotat d’una presa de terra ajustada als Reglaments vigents i a les normes pròpies de la companyia elèctrica subministradora a la zona. Les parts metàl·liques de cada equip elèctric disposaran de presa de terra. El neutre de la instal·lació es posarà a terra. La presa de terra s’efectuarà mitjançant picot o placa per cada quadre general. El fil de presa de terra es protegirà sempre amb macarró de colors groc i verd. Es prohibit expressament d’emprar-lo per a d’altres usos.S’instal·laran preses de terra independents en els casos següents:Carrils per a estada o desplaçament de màquines (grues, locomotores).Carrils per a desplaçament de muntacàrregues o d’ascensors.La presa de terra de la petita maquinària elèctrica que no estigui dotada de doble aïllament s’efectuarà mitjançant fil neutre en combinació amb el quadre de distribució corresponent i el quadre general d’obra.Les preses de terra calculades se situaran en el terreny de tal manera que el seu funcionament i eficàcia siguin els requerits per la instal·lació.La conductivitat del terreny s’augmentarà abocant aigua periòdicament al lloc de la fixació del picot (placa o conductor). Les preses de terra de quadres elèctrics generals diferents seran independents elèctricament. Enllumenat La il·luminació dels talls serà sempre l’adient per a realitzar els treballs amb seguretat.La il·luminació mitjançant portàtils complirà la norma següent:Portalàmpades estanc de seguretat amb mànec aïllant, reixat protector de la bombeta dotada de ganxo per a penjar-la a la paret, mànega antihumitat, clavilla de connexió normalitzada estanca de seguretat, alimentats a 24V.L’energia elèctrica que calgui subministrar a les làmpades portàtils (o fixes, segons els casos), per a la il·luminació de talls entollats (o humits), se servirà mitjançant un transformador de corrent que la redueixi a 24 volts. Manteniment i reparació de la instal·lació elèctrica provisional d’obra El personal de manteniment de la instal·lació serà electricista, en possessió de carnet professional corresponent.Tota la maquinària elèctrica es revisarà periòdicament i, especialment, quan es detecti una fallada, moment en què es declararà fora de servei, desconnectant-la elèctricament i penjant el rètol corresponent al quadre de govern.L’ampliació o modificació de línies, quadres i assimilables serà efectuada només pels electricistes. 5.- Elements de Protecció:

Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, no relacionats a continuació, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997) Proteccions col·lectives Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per:-Xarxes de seguretat horitzontals o verticals segons el cas.-Baranes de fusta.-Baranes modulars.-Extintor de pols química seca.La senyalització de seguretat en el treball, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal d’advertència de risc d’ensopegar.-Senyal d’advertència de risc elèctric.-Senyal de prohibit el pas als vianants.-Senyal de protecció obligatòria del cap.-Senyal de protecció obligatòria dels peus.-Senyal de protecció obligatòria de les mans.-Senyal de protecció obligatòria del cos.-Senyal de protecció obligatòria de la vista.-Senyal de protecció obligatòria de la cara.-Senyal d’ús obligatori del cinturó de seguretat. Proteccions individuals Els Equips de Protecció Individual seran els següents:-Cascos de seguretat.-Guants aïllants.-Granota de treball.-Botes aïllants. -Protecció d’ulls i cara. -Banqueta aïllant i/o catifa aïllant. -Perxa aïllant. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RAD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; el RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE.

C. NETEJA I DESBROSSAT DEL TERRENY 1.- Procediment: Consistent en la preparació i neteja de la capa superficial de la zona de treball mitjançant una combinació d'activitats destinades a deixar el terreny llest per facilita les tasques de replanteig i buidat. Els treballs, realitzats principalment per mitjans mecànics, consistiran en l'eliminació de soques i pedres grosses, càrrega del material sobre camió de transport i trasllat a un abocador concertat. 2.- Equips tècnics previstos: Pel desenvolupament d’aquesta activitat es preveu la utilització dels següents equips tècnics: Mà d'obra -Conductors de camions o traginadores de trabuc “dúmpers” pel transport de terres. -Senyalitzadors. Maquinària -Camió de transport -Pala carregadora -Traginadores de trabuc -Martell pneumàtic -Compressor -Eines manuals 3.- Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 02. Caiguda de persones al mateix nivell. MITJA LLEU BAIX 05. Caiguda d’objectes. BAIXA GREU BAIX 07. Cops contra objectes immòbils. BAIXA GREU BAIX 09. Projecció de fragments o partícules. BAIXA LLEU ÍNFIM 11. Sobreesforços. BAIXA LLEU ÍNFIM 14. Contactes elèctrics. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 20. Causats per éssers vius. BAIXA GREU BAIX 22. Altres: manipulació de materials tallants. ALTA LLEU MITJÀ 23. Malalties causades per agents químics. MITJA GREU MITJÀ 24. Malalties causades per agents físics. MITJA GREU MITJÀ 26. Interferències amb xarxes de serveis existents. MITJA GREU MITJÀ

28. Atropellaments, cops i topades contra vehicles. MITJA GREU MITJÀ 29. Bolcada de la maquinària per desplom. BAIXA GREU BAIX 31. Caiguda de la càrrega transportada. BAIXA GREU BAIX 32. Cops amb elements mòbils de màquines. BAIXA GREU BAIX 4.- Normes de seguretat: Es taparà la xarxa de sanejament i es comprovarà l'existència de restes de materials o productes combustibles perillosos, i derivacions de conduccions que procedeixin d'instal·lacions alienes al solar.No es realitzaran treballs d'excavacions a les proximitats de pals elèctrics, de telefonia, etc., que poguessin afectar a la seva estabilitat.No s'extrauran grans pedres ni soques manualment per tal d'evitar les picades d'animals.S'establirà una zona d'aparcament de vehicles i màquines.Sempre que existeixin interferències entre els treballs de desbrossat i les zones de circulació de vianants, màquines o vehicles, s'ordenarà i controlarà mitjançant personal auxiliar competent que vigili i dirigeixi els seus moviments. La maquinària utilitzada en el treball de desbrossat estarà assentada sobre una superfície suficientment sòlida, capaç de suportar el pes de la màquina i de la càrrega que s'anirà afegint. En cas de que la maquinària hagi de romandre en un indret determinat, s'impedirà l'accés mitjançant tanques protectores. 5.- Elements de Protecció: Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, no relacionats a continuació, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997) Proteccions col·lectives Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per:-Tanques tubulars.La senyalització de seguretat en el treball, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal d’advertència de risc d’ensopegar.-Senyal d’advertència de risc elèctric.-Senyal d’advertència de perill en general.-Senyal de prohibit el pas als vianants.-Senyal de protecció obligatòria del cap.-Senyal de protecció obligatòria de la cara.-Senyal de protecció obligatòria de l’oïda. -Senyal de protecció obligatòria dels peus.-Senyal de protecció obligatòria de les mans.-Senyal de protecció obligatòria del cos.-Senyal de protecció individual obligatòria contra caigudes.La senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal de perill indefinit. -Senyal del pendent de la rampa.-Senyal de limitació de velocitat.-Senyal de prohibit avançar.-Senyal de pas preferent.-Senyal manual de "stop" i " direcció obligatòria".-Cartell indicatiu d’entrada i sortida de camions. Proteccions individuals Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents:-Casc de seguretat.-Botes de seguretat de cuir per als llocs secs.-Botes de seguretat de goma per als llocs humits.-Guants de lona i cuir (tipus americà).-Cinturó antivibratori.-Roba impermeable.-Protectors auditius. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RAD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; el RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE.

D. DEMOLICIONS 0.- Observacions generals : Atenent a criteris de seguretat la demolició d’un edifici és una operació extremadament delicada, per aquest motiu necessita sempre un projecte de demolició, realitzat per un tècnic competent.A la memòria d’aquest projecte, s’haurà de reflectir:-Un examen previ del lloc, observació de l’entorn, fent referència a las vies de circulació, instal·lacions o conduccions alienes a la demolició (serveis afectats), també s’haurà de fer

Àmbit de referència a les preses de gas, electricitat i aigua que hi hagi en l’edifici a demolir i incidint de manera especial en els dipòsits de combustible, si els hagués. -La descripció de las operacions preliminars a la demolició, com per exemple, desinfectar i desinsectar l’edifici abans de demolir-lo, anul·lar totes les instal·lacions per evitar explosions de gas, inundacions per trencament de canonades d’aigua, electrocucions degudes a instal·lacions elèctriques i inclòs contaminació per aigües residuals. -La descripció minuciosa del mètode operatiu de la demolició. -I un càlcul o anàlisi de la resistència i de la estabilitat dels diferents elements a demolir, així com, en el cas d’una obra entre mitgeres la influència que aquesta pot tenir en l’estabilitat dels edificis adjacents.

Com a conseqüència de tot plegat el cap d’obra o el director tècnic de la demolició haurà de tenir: -Una programació exhaustiva de l’avançament de l’obra a demolir, atenent als paràmetres de seguretat, temps i cost. -Una organització òptima de l’obra: accessos, camins d’evacuació cap a l’exterior sense cap dificultat, àrees d´aplec de material reciclables i de material purament de runes, per poder realitzar de forma adequada i segura els treballs de demolició. -Finalment una previsió d’elements auxiliars com puntals, bastides, marquesines, tubs d’evacuació de runes, cabrestant, minipales mecàniques, traginadora de trabuc ”dúmper” etc.; previsió dels Sistemes de Protecció col·lectiva, dels equips de Protecció Individual i de les instal·lacions d’higiene i benestar: tanmateix una previsió d’espais per poder moure adequadament la maquinària de transport de runes i la previsió de vies d’evacuació. 1.- Procediment Consistent en la demolició de paviments existents i d'altres elements resistents amb mitjans manuals o mecànics. Organització òptima de l’obra: accessos, camins d’evacuació fins a l’exterior sense cap dificultat, àrees d’aplec de materials reciclables i de material purament de runes; per poder realitzar de forma acurada i segura els treballs de demolició, etc. 2.- Equips tècnics previstos Pel desenvolupament d’aquesta activitat es preveu la utilització dels següents equips tècnics: Mà d'obra -Operaris especialitzats en la realització d’enderrocs. -Conductors de maquinària per al transport horitzontal. Maquinària -Compressor -Martell pneumàtic -Martell trencador -Traginadora de trabuc ”dúmper” -Pala carregadora -Camió de transport -Camió porta contenidors -Equip d'oxitallada Equips auxiliars -Tanques de protecció -Escales de mà 3.- Avaluació dels riscos. Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 02. Caiguda de persones al mateix nivell. MITJA LLEU BAIX 03. Caiguda d’objectes per desplom. MITJA GREU MITJÀ 05. Caiguda d’objectes. ALTA GREU ELEVAT 06. Trepitjades sobre objectes. MITJA GREU MITJÀ 07. Cops contra objectes immòbils. BAIXA GREU BAIX 08. Cops amb objectes o eines. MITJA LLEU BAIX 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA LLEU BAIX 11. Sobreesforços. MITJA GREU MITJÀ 14. Contactes elèctrics. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 24. Malalties causades per agents físics. MITJA LLEU BAIX 26. Interferències amb xarxes de serveis existents. MITJA GREU MITJÀ 28. Atropellaments, cops i topades contra vehicles. BAIXA GREU BAIX 32. Cops amb elements mòbils de màquines. BAIXA GREU BAIX Observacions:

(24) Risc causat per vibracions de la traginadora de trabuc ”dúmper” i del martell trencador i risc causat pel nivell de soroll. (26) Risc degut al contacte directe amb cables aeris i contacte indirecte causat per errades d’aïllament a les màquines. (32) Risc causat pel moviment d’elements mòbils de maquinària de moviment de terres. 4.- Normes de seguretat: El personal encarregat de la realització d’aquesta activitat caldrà que conegui els riscos específics, així com l’ús dels mitjans auxiliars necessaris pel desenvolupament d’aquestes tasques amb la major seguretat possible.Previ al començament dels treballs es desconnectaran les instal·lacions d'aigua, gas i electricitat afectades.La zona d'actuació haurà d'estar adequadament senyalitzada.Es recomanable regar les superfícies a enderrocar per a evitar la formació de pols.Durant la utilització de la maquinària s'establiran torns per tal que no estigui sotmès a les vibracions el mateix operari. 5.- Mesures de Protecció Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, no relacionats a continuació, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997) Proteccions col·lectives Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per:-Baranes de fusta.-Tanques tubulars.La senyalització de seguretat, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal d’advertència de risc d’ensopegar.-Senyal d’advertència de perill en general.-Senyal de prohibit el pas als vianants.-Senyal de no fumeu.-Senyal de protecció obligatòria del cap.-Senyal de protecció obligatòria de la cara.-Senyal de protecció obligatòria de la vista-Senyal de protecció obligatòria de l’oïda. -Senyal de protecció obligatòria de les vies respiratòries.-Senyal de protecció obligatòria dels peus.-Senyal de protecció obligatòria de les mans.-Senyal de protecció obligatòria del cos.La senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal de perill indefinit.-Cartell indicatiu d’entrada i sortida de camions. Proteccions individuals Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents:Treball manual de demolició auxiliat amb el martell pneumàtic:-Cascos.-Guants de cuir.-Botes de seguretat.-Granota de treball.-Cinturó de seguretat.-Protecció auditiva (auriculars o tampons).-Canelleres.Treballs de transport horitzontal (conductors): -Cascos.-Guants de cuir. -Botes de seguretat.-Granota de treball.-Cinturó antivibratori. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RAD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE.

MOVIMENTDE TERRES 0.- Observacions generals: L’activitat de moviment de terres comporta, bàsicament, l’excavació, el transport i l’abocada de terres, per aquest motiu s’ha de:Planificar el moviment de terres considerant totes les activitats que s’han de desenvolupar amb tots els recursos humans i tècnics.Coordinar les diferents activitats amb la finalitat d’optimitzar aquests recursos.Organitzar, per posar a la pràctica la planificació i la seva coordinació, amb aquesta finalitat s’establiran els diferents camins de circulació de la maquinària de moviment de terres, així com les zones d’estacionament d’aquesta maquinària, si el solar ho permet.Finalment, una previsió d’elements auxiliars com ara: bastides amb escales adossades, maquinària per al moviment de terres, maquinària per al

transport horitzontal i vertical, etc.; previsió dels Sistemes de Protecció Col·lectiva, dels Equips de Protecció Individual i de les Instal·lacions d’Higiene i Benestar; així com una previsió d’espais per poder moure adequadament la maquinària.Tot això amb l’objectiu de què es realitzi al temps prefixat en el Projecte d’Execució Material de l’obra amb els mínims riscos d’accidents possibles.

A. EXCAVACIÓ 1.- Procediment: En la realització de la excavació el tècnic competent haurà de definir el tipus d’estrebació a emprar segons les característiques del terreny.El treball a desenvolupar per les maquines s’iniciarà un cop replantejades les rases o pous:-Excavant en profunditat fins a cota i en el cas de les rases avançant en longitud alhora. -Evacuant les terres obtingudes en l’excavació. -Estrebant el terreny a mesura que es vagi avançant.En el cas dels pous s’haurà de disposar il·luminació del tall d’obra, i en els casos que sigui necessari, també ventilació. El procés d’estrebació es realitzarà des de la part superior de l’excavació (la rasant) fins a la part inferior. El destrebament es realitzarà en el sentit invers. 2.- Equips tècnics previstos: Pel desenvolupament d’aquesta activitat es preveu la utilització dels següents equips tècnics: Mà d'obra -Conductors de maquinària per realitzar l’excavació.-Operaris per realitzar l’excavació manual.-Operaris pels treballs d’estretament.-Conductors de camions o traginadora de trabuc “dúmper” pel transbordament de terres. Maquinària -Retroexcavadora -Camions o traginadora de trabuc “dúmper” de gran tonatge. -Grup compressor i martell pneumàtic -Traginadora de trabuc “dúmper” de petita cilindrada Equips auxiliars -Tanques de protecció -Escales de mà

3.-Avaluaciódels riscos:

Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. MITJA GREU MITJÀ 02. Caiguda de persones al mateix nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 03. Caiguda d’objectes per desplom. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 04. Caiguda d’objectes per manipulació. MITJA LLEU BAIX 05. Caiguda d’objectes. ALTA GREU ELEVAT 06. Trepitjades sobre objectes. MITJA LLEU BAIX 07. Cops contra objectes immòbils. MITJA LLEU BAIX 09. Cops amb objectes o eines. MITJA LLEU BAIX 14. Contactes elèctrics. MITJA MOLT GREU ELEVAT 18. Explosions. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 19. Incendis. BAIXA GREU BAIX 24. Malalties causades per agents físics MITJA GREU MITJÀ 25. Malalties causades per agents biològics MITJA GREU MITJÀ 28. Atropellaments, cops i topades contra vehicles. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 30. Atrapades per bolcada de màquines. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 32. Cops amb elements mòbils de màquines. BAIXA GREU BAIX

Observacions: (03) Risc específic causat per lliscades de terres no coherents i sense contenció. (14, 18 i 19) Risc específic causat per serveis afectats. (24) Risc causat per vibracions de la traginadora de trabuc ”dúmper” i del martell trencador i risc causat pel nivell de soroll. (25) Risc causat per l’extracció de terres contaminades. (32) Risc a causa del moviment d’elements mòbils de maquinària de moviment de terres. 4.- Normes de seguretat: 4.1 Posada a punt de l’obra per realitzar aquesta activitat Atesos els treballs que es desenvolupen en aquesta activitat de la construcció, s’haurà d’assegurar que ja es trobin construïdes les instal·lacions d’Higiene i Benestar definitives per a l’execució de l’ obra restant. Si encara no fos així, es construirien. 4.2 Procés Rases El personal encarregat de la realització de les rases haurà de conèixer els riscos específics, així com l’ús dels mitjans auxiliars necessaris per al desenvolupament d’aquestes tasques amb la major seguretat. Qualsevol estrebament, per senzill que sembli, haurà de ser realitzat i dirigit per personal competent i amb la corresponent experiència. No s’han d’enretirar les mesures de protecció d’una rasa mentre els operaris estiguin treballant a una profunditat igual o superior a 1,30 m. sota la rasant. En rases de profunditat major de 1,30 m., sempre que hi hagi operaris treballant al seu interior, es mantindrà un altre de guàrdia en l’exterior que pugui actuar com al seu ajudant en el treball i cridar l’alarma, posat que es produeixi qualsevol situació d’emergència. S’acotaran les distàncies mínimes de separació entre els operaris en funció de les eines que emprin. Abans de començar la jornada de treball es revisaran diàriament els estrebaments tesant els estampidors quan estiguin afluixats. Tanmateix es comprovaran que estiguin expedits els llits d’aigües superficials. Es reforçaran aquestes mesures preventives, després d’interrupcions de treball de més d’un dia i/o d’alteracions atmosfèriques com pluja o gelades. S’evitarà colpejar l’estrebament durant operacions d’excavació. Els estampidors, o d’altres elements de la mateixa, no s’utilitzaran per al descens o ascensos, ni s’empraran per a la suspensió de conduccions ni càrregues, havent de suspendre’s d’elements expressament calculats i situats a la superfície. En general, els estrebaments o parts d’aquests, es trauran només quan ja no els utilitzin i deixin de tenir utilitat. En aquesta operació es començarà per les franges horitzontals, i començant per la part inferior del tall. La profunditat màxima permesa sense que calgui estrebar des de la part superior de la rasa, suposant que el terreny sigui suficientment estable, no serà superior a 1,30 m., malgrat això, s’ha de protegir la rasa amb un capçal. L’alçada màxima sense estrebar, en el fons de la rasa (a partir de 1,40 m.) no superarà els 0,70m. encara que el terreny sigui d’una qualitat molt bona. En cas contrari, cal baixar la taula fins que estigui clauetejada en el fons de la rasa, emprant a la vegada petites corretges auxiliars amb els seus corresponents estampidors amb la finalitat de crear els espais necessaris lliures provisionals on es pugui anat realitzar els treballs d'estesa de canalitzacions, formigonat, etc., o les operacions precises a què van donar lloc a l’excavació d’aquesta rasa. Encara que els paraments d’una excavació siguin aparentment estables, s’estrebaran sempre que es prevegi el deteriorament del terreny, com a conseqüència d’una llarga durada de l’obertura. Esdevé necessari estrebar a temps, i el material previst amb aquesta finalitat haurà d’estar a peu d’obra i en quantitat suficient, amb temps, havent estat revisat i amb la garantia de què es troba en perfecte estat. Tota excavació que superi els 1,60 m de profunditat haurà de tenir, a intervals regulars, de les escales necessàries per facilitar l’accés dels mateixos operaris o la seva evacuació ràpida en el cas de perill. Aquestes escales han de tenir un desembarcament fàcil, ultrapassant el nivell del terra en 1 m., com a mínim. L’aplec de materials i de les terres extretes en talls de profunditat més gran de 1,30m, es disposaran a distància no menor de 2 m. de la vorera del tall. Quan les terres extretes es trobin contaminades es desinfectaran, així com les parets de les excavacions corresponents. No es tolerarà sota cap concepte el soscavat del talús o parament. Sempre que

sigui previsible el pas de vianants o vehicles a prop de la vorera del tall es col·locaran tanques mòbils que s’il·luminaran, durant la nit, cada deu metres amb punts de llum portàtil i grau de protecció no menor de IP-44 segons UNE 20.324. En general les tanques acotaran no menys d’un metre el pas de vianants i dos metres el de vehicles. En talls de profunditat major de 1,30 m.; els estrebaments hauran de sobrepassar, com a mínim, 20 cm. el nivell superficial del terreny. Es disposarà a l’obra, per a proporcionar en cada cas l’equip indispensable a l’operari, d’una provisió de palanques, tascons, barres, puntals, taulons, que no s’utilitzaran per a l’estrebament i es reservaran per l’equip de salvament, així com d’altres medis que puguin servir per eventualitats o puguin socórrer als operaris que puguin accidentar-se. El senyalitzador ha d’anar dotat d’una armilla de malla lleugera i reflectant. En la realització de l’excavació, s’ha de considerar la possibilitat de la presència d’alguns dels serveis afectats: (línies elèctriques subterrànies, conduccions de gas, conduccions d’aigua, telefonia, clavegueram). Si en el solar es té constància de la presència d’alguna línia d’electricitat subterrània, que creui o estigui instal·lada a escassa distància del traçament de la rasa a excavar, es realitzaran prospeccions per conèixer la seva correcta ubicació, i es realitzaran els tràmits oportuns amb l’empresa subministradora de l’electricitat perquè talli el subministrament elèctric d’aquestes línies abans d’iniciar els treballs, per evitar el risc de contacte elèctric. Si a causa de necessitats de programació de l’obra, quan iniciem els treballs d’excavació no s’ha tallat el subministrament elèctric d’aquesta línia, amb evident risc de contacte directe durant l’obertura de la rasa, haurà d’estar prohibida la realització de la mateixa mitjançant mitjans mecànics, només es permetrà l’excavació manual prenent totes les precaucions necessàries. En cas d’inundació, degut al nivell freàtic o a la pluja, es realitzarà, immediatament, l’eixugada corresponent per evitar així, el reblaniment de les bases al talús. Posat que, s’hagués de treballar a la mateixa vorera de la rasa els operaris hauran d’emprar el cinturó de seguretat convenientment lligat. Es prohibeix la presència dels treballadors en el radi de gir de la retroexcavadora, prohibició que s’ha de senyalitzar a la part exterior de la cabina del conductor. Per als futurs treballs, es mantindrà l’accés a la cota de fonamentació mitjançant l’escala, referida amb anterioritat, incorporada a una bastida. Pous El personal encarregat de la realització dels pous haurà de conèixer els riscos específics, així com l’ús dels mitjans auxiliars necessaris pel desenvolupament d’aquestes tasques amb la major seguretat en la mesura del possible. S’hauran d’estrebar les parets dels pous a mesura que es vagi aprofundint, sense que la distància entre el fons del pou i la vorera inferior de l’estrebament superi mai els 1,5 metres.A mesura que s’aprofundeixi el pou, s’haurà d’instal·lar en aquest, una escala que compleixi amb les disposicions exigides a la nostra legislació. Qualsevol estrebament, per senzill que sembli, haurà de ser realitzat i dirigit per personal competent i amb la deguda experiència.Als terrenys que siguin susceptibles d’inundació, els pous hauran de tenir de mesures que facilitin la ràpida evacuació dels treballadors.Posat que fos necessari bombejar constantment un pou, s’haurà de disposar d’un equip auxiliar de bombeig.En tota excavació de pous s’emprarà un mesurador d’oxigen.S’establirà una comunicació entre els treballadors de l’interior del pou i els de l’exterior.Els treballadors que desenvolupin les seves tasques en l’excavació del pou hauran d’estar protegits, en la mesura que es pugui, contra la caiguda d’objectes.S’ha de protegir la part superior del pou amb tanques o bé amb baranes, arquets, etc.Si l’excavació de pou es realitzés durant la nit s’haurà d’il·luminar convenientment la part superior i els entorns del pou.Sempre que hi hagi persones dins d’un pou, el fons del mateix haurà d’estar convenientment il·luminat i alhora, disposarà d’una il·luminació d’emergència.Els aparells elevadors instal·lats a sobre del pou hauran de:-Tenir una resistència i una estabilitat suficients pel treball que aniran a exercir. -No ha de suposar cap perill pels treballadors que es trobin al fons del pou. -L’aparell elevador haurà de disposar d’un limitador de final de carrera, del ganxo, així com d’una balda de seguretat instal·lada al seu mateix ganxo. L’operador de grua que manipuli l’aparell elevador haurà de tenir la suficient visibilitat, perquè des de la part superior pugui observar la correcta elevació de la càrrega sense cap risc per la seva part de caiguda al buit tot i utilitzant el cinturó de seguretat convenientment lligat. S’haurà de preveure el suficient espai lliure vertical entre la politja elevadora i el cubell quan aquest es trobi al capdamunt del pou. El cubell haurà d’estar lligat al ganxo, el qual haurà de disposar d’una balda de seguretat de manera que no es pugui

desfermar. Els torns que es trobin col·locats a la part superior del pou, hauran de ser instal·lats de manera que es pugui enganxar i desenganxar el cubell sense cap perill. Quan s’utilitzi un torn accionat manualment s’haurà de col·locar al voltant de la boca del pou un plint de protecció. El tro d’hissar ha de tenir un fre, que s’haurà de comprovar abans de començar cada jornada. No s’han d’omplir les galledes o baldes fins a la seva vora, si no fins només els dos terços de la seva capacitat. S’hauran de guiar durant el seu hissat els cubells plens de terra. Posat que sigui necessari, s’haurà d’instal·lar un sistema de ventilació forçat introduint aire fresc canalitzat cap al lloc de treball. En finalitzar la jornada o en interrupcions, llargues, es protegiran les boques dels pous de profunditat major de 1,30 m. amb un tauló resistent, xarxes o qualsevol altre element equivalent. En cas de realitzar l’excavació del pou en una zona pels vianants i amb trànsit de vehicles es realitzarà un tancant de manera que els vehicles romanguin a una distància mínima de 2 metres i en cas de trànsit de vianants a 1 metre. En tots dos casos, es col·locaran senyals viàries de “perill obres" i s’il·luminarà per la nit, mitjançant punts de llum destellants. Qualsevol mena de consum elèctric haurà d’estar protegida mitjançant un interruptor diferencial, per evitar el risc de contacte elèctric no desitjat degut a un defecte d’aïllament. Cal vetllar per a que els cables conductors i la infrastructura de connexions dels aparells estiguin en bon estat, substituint-les posat que s’observi qualsevol mena de deteriorament.És prohibida la presència dels treballadors en el radi de gir de la retroexcavadora, prohibició que s’ha de senyalitzar a la part exterior de la cabina del conductor. Pels futurs treballs es mantindrà l’accés a la cota de fonamentació mitjançant l’escala, esmentada amb anterioritat, incorporada a una bastida. 5.- Elements de Protecció: Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, no relacionats a continuació, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997) Proteccions col·lectives Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per:-Tanques tubulars.La senyalització de seguretat en el treball, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell.-Senyal d’advertència de risc elèctric.-Senyal de protecció obligatòria del cap. -Senyal de protecció obligatòria de la vista-Senyal de protecció obligatòria de l’oïda. -Senyal de protecció obligatòria dels peus.-Senyal de protecció obligatòria de les mans.-Senyal de protecció obligatòria del cos.La senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal de perill indefinit.-Cartell indicatiu d’entrada i sortida de camions.-Senyal de limitació de velocitat.-Senyal de prohibit avançar.-Senyal manual de "stop" i "direcció obligatòria".-Balisament llampeguejant per a la seguretat de la conducció nocturna. Proteccions individuals Els Equips de Protecció Individual seran, els següents:Treballs d’excavació i transports mecànics (conductors):-Cascos.-Guants de cuir. -Botes de seguretat.-Granota de treball.-Cinturó antivibratori (de manera especial a les traginaries de trabuc “dúmpers” de petita cilindrada). Treball en rases i pous (operaris): -Cascos. -Botes de seguretat de cuir pels llocs secs. -Botes de seguretat de goma pels llocs humits. -Guants de lona i cuir (tipus americà). -Granota de treball. -Protecció auditiva (auriculars o tampons). -Canelleres. -Armilla de malla lleugera i reflectant. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RAD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; el RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE.

C. REPLÈ I COMPACTACIÓ

1.- Procediment: Es procedirà a dipositar les terres necessàries per tal d'aconseguir la cota definitiva de projecte. S'executaran els treballs de compactació utilitzant la maquinària corresponent. 2.- Equips tècnics previstos: Pel desenvolupament d’aquesta activitat es preveu la utilització dels següents equips tècnics: Mà d'obra -Conductors de maquinària per realitzar el replè i la compactació-Operaris per realitzar repassos manuals.-Operaris pels treballs d’estretament.-Conductors de camions o traginadora de trabuc “dúmper” pel transbordament de terres. Maquinària -Grup compressor -Camions o traginadora de trabuc “dúmper” de gran tonatge. -Traginadora de trabuc “dúmper” de petita cilindrada -Retroexcavadora -Motonivelladora -Compactadora de pneumàtics Equips auxiliars -Tanques de protecció -Passarel·les 3.- Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 02. Caiguda de persones al mateix nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 05. Caiguda d’objectes. BAIXA GREU BAIX 09. Cops amb objectes o eines. BAIXA LLEU ÍNFIM 11. Sobreesforços. BAIXA LLEU ÍNFIM 14. Contactes elèctrics. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 20. Causats per éssers vius. BAIXA LLEU ÍNFIM 24. Malalties causades per agents físics. MITJA GREU MITJÀ 28. Atropellaments, cops i topades contra vehicles. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 30. Atrapades per bolcada de màquines. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 32. Cops amb elements mòbils de màquines. BAIXA GREU BAIX Observacions: (32) Risc degut al moviment d’elements mòbils de maquinària de moviment de terres. (24) Risc causat per vibracions de la traginadora de trabuc ”dúmper” i de la maquinària compactadora. 4.- Normes de seguretat: Es delimitaran les zones de treball per limitar la presencia de personal a la estrictament necessària.Abans de començar a omplir la rasa, es comprovarà que no hi hagi personal en el fons.Es mantindran les proteccions, passarel·les i senyalització fins que la rasa s'hagi omplert en la seva totalitat i per tant quedi suprimit el risc.Els conductors de los rodets vibrants seran operaris de provada destresa en la manipulació de les màquines, en prevenció de riscos per inexperiència.Es regarà amb la freqüència necessària per evitar la formació de pols. 5.- Elements de Protecció: Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, no relacionats a continuació, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997) Proteccions col·lectives Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per:-Baranes de fusta-Tanques tubulars.La senyalització de seguretat en el treball, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell.-Senyal d’advertència de risc elèctric.-Senyal de protecció obligatòria del cap. -Senyal de protecció obligatòria de la vista-Senyal de protecció obligatòria de l’oïda. -Senyal de protecció obligatòria dels peus.-Senyal de protecció obligatòria

de les mans. -Senyal de protecció obligatòria del cos.La senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal de perill indefinit.-Cartell indicatiu d’entrada i sortida de camions.-Senyal de limitació de velocitat.-Senyal de prohibit avançar.-Senyal manual de "stop" i "direcció obligatòria".-Balisament llampeguejant per a la seguretat de la conducció nocturna. Proteccions individuals Els Equips de Protecció Individual seran, els següents:-Cascos.-Botes de seguretat de cuir pels llocs secs.-Botes de seguretat de goma pels llocs humits.-Guants de lona i cuir (tipus americà).-Granota de treball.-Cinturó de seguretat, ancoratge mòbil.-Protecció auditiva (auriculars o tampons).-Mascareta-Canelleres.-Armilla de malla lleugera i reflectant. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RAD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; el RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE.

CONTENCIÓ

A. MURS DE CONTENCIÓ 1.- Procediment: S’ha de considerar, abans d’iniciar aquesta activitat, que ja s’hagin instal·lat les tanques perimetrals de limitació del solar per evitar l’entrada de personal aliè a l’obra; les instal·lacions d’higiene i benestar, així com, també, les preses provisionals d’obra (aigua i electricitat).El mur de sosteniment es construeix des de la rasant inferior fins a la rasant superior per a la contenció del tall del terreny creant en el desmuntatge previ o en un procés de terraplenada.Lla construcció del mur consisteix en la col·locació d’armadures, encofrat, l’abocada del formigó, vibrat i desencofrat, de manera que les seves dimensions permetin contenir les terres en el seu extradós, anul·lant les empentes horitzontals.S'executarà seguint les següents fases:Construcció de capçal: -Es farà un replanteig dels fonaments del mur.-S’excavarà fins a la cota definida en el projecte anivellant la rasant i compactant el terreny.-Es col·locaran les armadures.-Formigonat de la rasa, deixant els ferros d’espera. Construcció del mur: -Es col·locaran les armadures del mur, previ cosit amb els ferros d’espera de la superficial.-Es col·locaran els motlles de l’encofrat ancorats per a evitar la seva bolcada. -Es col·locaran els passadors de subjecció dels plafons de l’encofrat.-Abocada del formigó per capes i, simultàniament, es farà un correcte vibrat.-Es desencofrarà, quan el formigó armat tingui la consistència establerta en el projected’execució. -Es continuaran regant les superfícies del mur. 2.- Equips tècnics previstos: Pel desenvolupament d’aquesta activitat es preveu la utilització dels següents equips tècnics: Mà d'obra -Encofradors.-Ferrallistes.-Operaris d’abocada i vibrat del formigó.-Conductors de formigonera.-Operaries per al bombeig del formigó.-Conductors de grues. Maquinària -Grup compressor i martell pneumàtic -Traginadora de trabuc ”dúmper” de petita cilindrada -Camió formigonera -Retroexcavadora -Planta de formigó -Bomba de formigó -Equip d'oxitallada -Taller ferralla -Grua mòbil -Serra de trepar per a fusta Equips auxiliars -Tanques de protecció -Escales de mà 3.- Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 02. Caiguda de persones al mateix nivell. MITJA LLEU BAIX 03. Caiguda d’objectes per desplom. MITJA MOLT GREU ELEVAT

04. Caiguda d’objectes per manipulació. BAIXA LLEU ÍNFIM 05. Caiguda d’objectes. BAIXA GREU BAIX 06. Trepitjades sobre objectes. BAIXA LLEU ÍNFIM 07. Cops contra objectes immòbils. BAIXA LLEU ÍNFIM 08. Cops amb objectes o eines. MITJA LLEU BAIX 14. Contactes elèctrics. MITJA MOLT GREU ELEVAT 16. Contactes amb substàncies químiques. MITJA LLEU BAIX 22. Altres: manipulació de materials abrasius. ALTA LLEU MITJÀ 24. Malalties causades per agents físics. MITJA GREU MITJÀ 28. Atropellaments, cops i topades contra vehicles. BAIXA MOLT GREU BAIX 32. Cops amb elements mòbils de màquines. MITJA GREU MITJÀ Observacions: (03) Risc específic causat per lliscades de terres no coherents i sense contenció. (06) Risc específic amb encofrats de fusta. (14) Risc específic causat per serveis afectats. (24) Risc causat per vibracions de la traginadora de trabuc ”dúmper”. (32) Risc degut al bombejament de formigó “cop d’ariet” i a l’ús de la serra circular. 4.- Normes de seguretat: 4.1 Posada a punt de l’obra per realitzar aquesta activitat La pendent de les rampes d’accés a les cotes inferiors a la rasant del carrer no superaran el 10%.El camí d’accés de la maquinària pesada a la cota de base dels murs s'assenyalarà adequadament.L’accés del personal de l’obra a la rasant de fonamentació es realitzarà per camins independents als camins de circulació de la maquinària.L’accés a cotes inferiors a la rasant del carrer es realitzarà mitjançant escales incorporades a mòduls de la bastida tubular.En cas que aquests camins d’accés presentin qualsevol risc de caiguda a diferent nivell es col·locaran baranes de seguretat. Com que els treballs que es desenvolupen en aquesta activitat dels murs de sosteniment s’haurà d’ assegurar que ja es trobin construïdes les instal·lacions d’Higiene i Benestar definitives per a l’execució de l'obra restant. 4.2 Procés El personal encarregat en la realització dels murs de sosteniment haurà de conèixer els riscos específics, així com l’ús dels mitjans auxiliars necessaris per al desenvolupament d’aquestes tasques amb la major seguretat possible.L’excavació de la rasa per albergar la fonamentació es realitzarà mitjançant retroexcavadora, i en les seves maniobres s’haurà d’evitar la circulació del personal pel radi d'acció de la mateixa.L’abocada de les terres sobre la traginadora de trabuc “dúmper” o camió es realitzarà guiat per un capatàs o per un encarregat.Quan es finalitzi l’operació de càrrega de terres al camió o traginadora de trabuc “dúmper", i abans d’iniciar-se el transport, s’haurà de cobrir aquestes amb una lona.El transport d’armadures des de la zona de replega a la rasa es realitzarà mitjançant la grua mòbil, convenientment eslingada i guiada.Els operaris que realitzin la col·locació de les armadures en la rases hauran d’emprar casc de seguretat, guants de cuiro, granota de treball i botes de cuiro de seguretat.L’operari que realitzi l'abocament del formigó i el posterior vibrat haurà d’usar casc de seguretat, guants de neoprè, granota de treball i botes de goma de seguretat de canya alta. Un cop es produeixi l’enduriment de la fonamentació, es col·locarà el motlle de l’encofrat corresponent a l’extradós del mur, ancorat evitant així la seva bolcada.El transport dels motlles de l’encofrat es realitzarà amb una grua mòbil, convenientment eslingada.El lligat de l’eslinga al motlle es realitzarà a través d’un element resistent de l’encofrat.Per evitar moviments pendulars, el motlle anirà conduït, mitjançant una corda lligada per un operari al mateix motlle.En primer lloc, es col·locarà el motlle corresponent a l'extradós del mur degudament esbiaixat evitant així la bolcada.Abans de la col·locació del motlle, aquest serà untat amb un líquid desencofrant, per a aquesta tasca l'operari utilitzarà guants de goma de neoprè per evitar el contacte directe amb aquest líquid (desencofrant).L'operari que col·loqui les armadures haurà d'utilitzar casc de seguretat, guants

de cuir, granota de treball i botes de seguretat de cuir.En la confecció de les tapes laterals, si es treballa amb la serra circular, el treballador caldrà que tingui la precaució d'emprar els acompanyadors per tallar les peces petites. Es construirà a la part superior de l'encofrat del mur una plataforma de treball que anirà de cap a cap del mur, aquesta plataforma haurà de tenir com a mínim 60 cm. d'amplària i en el seu perímetre s'haurà d'instal·lar la corresponent barana de seguretat.L' accés a aquesta plataforma es realitzarà mitjançant escala manual.O mitjançant una passarel·la des de la rasant superior de les terres, sempre que aquesta es mantingui aproximadament horitzontal.En la col·locació de passadors, entre els encofrats, és prohibit d'enfilar-se per l'encofrat, per realitzar aquesta col·locació, s'utilitzaran escales o bastides.L'operari que guiï l'abocada del formigó haurà d' emprar casc de seguretat, guants de neoprè, granota de treball i botes de goma de seguretat de canya alta. L'abocada es realitzarà per capes evitant l'acumulació excessiva dintre del motlle.L'encarregat vetllarà en tot moment que no es produeixin moviments de l'encofrat deguts a la pressió hidrostàtica del formigó fresc.El vibrador, i també l'aparell convertidor de freqüència, es trobaran protegits per un doble aïllament.Durant els processos de vibrat el treballador haurà d'usar casc de seguretat, guants de neoprè, granota de treball i botes de goma de seguretat de canya alta. El subministrament elèctric al convertidor del vibrador, ambdós es trobaran convenientment aïllats d'acord amb les instruccions del Reglament de Baixa Tensió.S'eslingaran els motlles a desencofrar per evitar, simplement, la seva caiguda, mentre que l'operari els desenganxa mitjançant tascons o altres eines.És prohibit de desencofrar amb la grua.Els motlles es retiraran i es netejaran per mantenir l'obra endreçada i neta. 5.- Elements de Protecció: Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, no relacionats a continuació, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997) Proteccions col·lectives Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per:-Baranes de fusta.-Tanques tubulars.La senyalització de seguretat en el treball, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal d'advertència de càrrega sospesa . -Senyal d'advertència de caiguda a diferent nivell.-Senyal d'advertència de risc d' ensopegada.-Senyal d'advertència de risc elèctric.-Senyal de prohibit el pas als vianants.-Senyal de protecció obligatòria dels peus.-Senyal de protecció obligatòria de les mans.-Senyal de protecció obligatòria del cos. La senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal de perill indefinit. -Senyal de la pendent de la rampa.-Senyal de limitació de velocitat.-Senyal de prohibit avançar.-Senyal de pas preferent.-Senyal manual de “stop” i “direcció obligatòria”.-Cartell indicatiu d'entrada i sortida de camions. Proteccions individuals Els Equips de Protecció Individual seran, els següents:Treballs d’excavació i transport (conductors i gruistes):-Cascos de seguretat.-Guants de cuir. -Botes de seguretat.-Granota de treball.-Cinturó antivibratori (molt especialment per la traginadora de trabuc “dúmpers” de petita cilindrada). Treball amb encofrats (encofradors): -Cascos de seguretat. -Botes de seguretat. -Guants de lona i cuir (tipus americà). -Granota de treball. Treball amb armadures (armadors): -Cascos de seguretat. -Botes de seguretat. -Guants de lona i cuiro (tipus americà). -Granota de treball. Treballs de formigonat i vibrat: -Cascos de seguretat. -Botes de seguretat de goma de canya alta. -Guants de neoprè. -Granota de treball. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RAD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; el RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE.

FONAMENTS 0.- Observacions generals: Per realitzar aquesta activitat d’una manera eficaç, caldrà:-Una programació (planificació i coordinació) dels diferents equips de treball.-Una organització del tall d’obra per posar a la pràctica la programació; establint els camins de circulació de maquinària, les zones d’estacionament, les zones d'aplec de material, etc. -Una previsió dels elements auxiliars necessaris, com bastides amb escales adossades, maquinària per al moviment de terres, maquinària per al transport horitzontal i vertical, etc. -Una previsió dels Sistemes de Protecció Col·lectiva, dels Equips de Protecció Individual i de les instal·lacions d’Higiene i Benestar; així com una previsió d’espais per poder moure adequadament la maquinària. Tot això, té l’objectiu que es realitzi en el temps prefixat en el projecte d’execució material de l’obra amb els mínims riscos d’accidents possibles. S’ha de considerar, abans d’iniciar aquesta activitat, que ja hi hagi instal·lades les tanques perimetrals de limitació del solar per evitar l’entrada de personal aliè a l’obra, així com les preses d’obra (aigua i electricitat). En aquesta activitat s’haurà de considerar la construcció de la bancada per la futura col·locació de la grua torre.

A. SABATES 1.- Procediment: Les sabates es construeixen, bàsicament, realitzant una petita excavació de secció quadrada o rectangular, i un cop anivellada la rasant a cota, es col·loca l’armadura i posteriorment el formigó, segons les característiques que són descrites en el projecte d’execució material.L’excavació es pot realitzar manualment o amb maquinària de moviment de terres (retroexcavadora). 2.- Equips tècnics previstos: Pel desenvolupament d’aquesta activitat es preveu la utilització dels següents equips tècnics: Mà d'obra -operaris per realitzar l’excavació manual.-conductors de la maquinària d’excavació.-ferrallistes.-encofradors.-conductors de formigonera.-operaris per al bombeig del formigó.-gruistes. Maquinària -Grup compressor i martell pneumàtic -Camions i dúmpers de gran tonatge -Traginadora de trabuc ”dúmper” de petita cilindrada per al transport auxiliar -Retroexcavadora -Camió formigonera -Planta de formigó -Bombatge de formigó -Serra circular -Taller de ferralla -Grua mòbil Equips auxiliars -Preses provisionals d’aigua i elèctrica. -Escales de mà 3.- Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. BAIXA GREU BAIX 02. Caiguda de persones al mateix nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 03. Caiguda d'objectes per desplom. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 04. Caiguda d'objectes per manipulació. BAIXA LLEU ÍNFIM 06. Trepitjades sobre objectes. BAIXA LLEU ÍNFIM 08. Cops per objectes o eines. BAIXA GREU BAIX 10. Atrapades per o entre objectes. ALTA GREU ELEVAT 11. Sobreesforços. BAIXA LLEU ÍNFIM 14. Contactes elèctrics. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 16. Contactes amb substàncies càustiques i/o corrosives.

MITJA LLEU BAIX

22. Altres: manipulació de materials abrasius. ALTA LLEU MITJÀ 23. Malalties causades per agents químics. ALTA LLEU MITJÀ

24. Malalties causades per agents físics. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

BAIXA GREU BAIX

Observacions: (03) Risc específic causat per desplom i/o caiguda de terres de les parets de les rases, o per fallida d'encofrats o recalçaments. -(23) Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat, reaccions químiques) (24) Risc causat per vibracions de la traginadora de trabuc ”dúmper”. (32) Risc causat pel moviment d’elements mòbils de maquinària de moviment de terres, bombeig de formigó “cop d’ariet” i l’ús de la serra circular. 4.- Normes de seguretat: 4.1 Posada a punt de l’obra per realitzar aquesta activitat Els camins d'accés des de l’exterior cap al tall s’hauran d’establir i senyalitzar adequadament.Posat que els fonaments es trobin a una cota diferent de la rasant del carrer es formaran rampes, que no superin el 10% de pendent, per l’accés de les màquines al tall d’obra. Independentment d'aquestes rampes, s'instal·larà un accés per vianants per l'accés del personal a les cotes de fonamentació.Atès els treballs que es desenvolupen a aquesta activitat s’haurà d’assegurar que ja es trobin construïdes les instal·lacions d’Higiene i Benestar definitives. 4.2 Procés El personal encarregat en la realització de la fonamentació haurà de conèixer els riscos específics, així com de l’ús dels mitjans auxiliars necessaris per al desenvolupament d’aquestes tasques amb la major seguretat a la mesura del possible.S’hauran de mantenir a cada moment els talls d’obra nets i endreçats. S’hauran d’emmagatzemar tots els combustibles, olis i gasos a pressió de manera que estiguin protegits de les inclemències atmosfèriques: calor, pluja, etc.S’haurà d’evitar la permanència o pas de les persones sota càrregues sospeses, tot i acotant les àrees de treball.Es suspendran els treballs quan plogui, nevi o bufi el vent amb una velocitat superior a 50 Km/h, en aquest darrer cas es retiraran els materials i eines que puguin desprendre’s.Quan l’abocada del formigó es realitzi pel sistema de bombeig pneumàtic o hidràulic, els tubs de conducció es trobaran convenientment ancorats i es pararà esment en netejar la canonada després del formigonat, donat que la pressió de sortida dels àrids poden ser causa d’accident.Quan s’utilitzin vibradors elèctrics, aquests seran de la Classe III, segons el Reglament de Baixa Tensió.En les zones de pas amb risc de caiguda a diferent nivell, es col·locaran tanques tubulars de peus drets, convenientment ancorades.S’hauran de construir les zones d’estacionament amb una certa pendent per facilitar el vessament de les aigües.Posat que es produís qualsevol vessament d’oli en les zones d’estacionament, s’haurà de neutralitzar amb sorra, o mitjançant altres sistemes que siguin adequats. 5.- Elements de Protecció: Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, no relacionats a continuació, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997) Proteccions col·lectives Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per:-Tanques tubulars.La senyalització de seguretat en el treball, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal d’advertència de càrrega sospesa.-Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell.-Senyal d’advertència de risc d’ensopegar.-Senyal d’advertència de risc elèctric.-Senyal de protecció obligatòria del cap. -Senyal de protecció obligatòria dels peus.-Senyal de protecció obligatòria de las mans.-Senyal de protecció obligatòria del cos. Proteccions individuals Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents:

Treballs d’excavació i transports mecànics (conductors): -Cascos. -Botes de seguretat. -Guants de cuir. -Granota de treball. -Cinturó antivibratori (de manera especial en la traginadora de trabuc ”dúmper” de petita

cilindrada). Treball amb armadures (operaris) : -Cascos. - Botes de seguretat de cuir i puntera reforçada. -Guants de lona i cuir (tipus americà). -Granota de treball. -Davantal, en cas de treballs en taller ferralla.-Cinturó porta-eines.Treball de formigonat : -Cascos. -Botes de seguretat de canya alta. -Guants de neoprè. -Granota de treball. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RAD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; el RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE.

ESTRUCTURES 0.- Observacions generals Per realitzar les diferents activitats d'execució d’estructures s’ha de programar l’avenç de l’obra Per realitzar aquesta activitat d’una manera eficaç, caldrà: -Una programació (planificació i coordinació) de les diferents activitat pel'execuciód’estructures considerant les necessitats en cada moment (just on time). -Una organització del tall d’obra per posar a la pràctica la programació; establint els camins de circulació de maquinària, les zones d’estacionament, les zones d'aplec de material, etc. -Una previsió dels elements auxiliars necessaris, com bastides amb escales adossades, estintolaments, cindris, encofrats, etc. -Una previsió dels Sistemes de Protecció Col·lectiva, dels Equips de Protecció Individual i de les instal·lacions d’Higiene i Benestar; així com una previsió d’espais per poder moure adequadament la maquinària. S’han de preveure els sistemes de transport horitzontal i vertical. Pel transport horitzontal s’han de definir els camins d’accés a l’obra, atenent a la seva

accessibilitat i seguretat. Respecte al transport vertical, ja ha d’estar instal·lada a l’obra la grua torre, amb capacitat d’elevació apropiada (tonelatge, alçada sota ganxo i abast màxim). Tot això, té l’objectiu que es realitzi en el temps prefixat en el projecte d’execució material de l’obra amb els mínims riscos d’accidents possibles. S’ha de considerar, abans d’iniciar aquesta activitat, que ja hi hagi instal·lades les tanques perimetrals de limitació del solar per evitar l’entrada de personal aliè a l’obra, així com les preses d’obra (aigua i electricitat).

MURS DE FORMIGÓ ARMAT 1.- Procediment En la realització de murs, mitjançant encofrats lliscants o trepants, s’ha de considerar: -es construirà a la part superior de l’encofrat del mur una plataforma de treball que anirà de punta a punta del mur, aquesta plataforma ha de tenir com a mínim 60 cm. d´ample i s’haurà d'instal·lar en el seu perímetre la corresponent barana de seguretat.

-es recomana instal·lar una xarxa que cobreixi l’espai entre les plataformes. -posat que la climatologia fos adversa s’haurà de tenir present la instal·lació de veles que cobreixin les zones de treball. -s’haurà de garantir a cada moment un accés segur a l'encofrat, mitjançant escales adossades a bastides tubulars o sistemes d’elevació mecànica adaptat per a persones. -donat el procés continu de construcció de l'encofrat lliscant s’ha de garantir a cada moment la il·luminació de la zona de treball i el seu accés. Abans de la col·locació del motlle, aquest s’untarà amb líquid desencofrant, per a aquest treball l'operari utilitzarà guants de goma de neoprè per evitar el contacte directe amb aquest líquid. En la col·locació de l'encofrat d’elements verticals en procés de construcció, no només s’haurà d’anivellar i aplomar sinó que s’haurà d’estintolar per evitar la bolcada deguda al vent. Per a la realització de murs de càrrega de formigó armat, es col·locarà el motlle de l'encofrat corresponent a l’extradós del mur, ancorat evitant així la seva bolcada. El lligat de l'eslinga al motlle es realitzarà a través d’un element resistent de l'encofrat. Per evitar moviments pendulars, el motlle anirà conduït, mitjançant una corda lligada al motlle, per un operari. En la confecció de les tapes laterals, si es treballa amb la serra circular, el treballador haurà de tenir present emprar els acompanyadors per tallar les peces petites. En la col·locació de passadors, entre els encofrats, és prohibit d’enfilar-se per l'encofrat, aquesta tasca s’haurà de realitzar auxiliats per escales o bastides. L’abocada s’haurà de realitzar per tongades tot evitant l’acumulació excessiva dintre del motlle. L’encarregat vetllarà a cada moment que no hi hagi cap moviment de l'encofrat a causa de la pressió hidrostàtica del formigó fresc. 2.- Equips tècnics previstos: Pel desenvolupament d’aquesta activitat es preveu la utilització dels següents equips tècnics: Mà d'obra -encofradors.-ferrallistes.-operaris d’abocament i vibrat del formigó.-conductors de formigonera. Maquinària -Grup compressor -Martell pneumàtic -Traginadora de trabuc ”dúmper” -Camió formigonera -Planta de formigó -Serra circular -Taller de ferralla Equips auxiliars -Passarel·les 3.- Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 02. Caiguda de persones al mateix nivell. ALTA GREU ELEVAT 03. Caiguda d'objectes per desplom. MITJA MOLT GREU ELEVAT 04. Caiguda d'objectes per manipulació. MITJA LLEU BAIX 05. Caiguda d'objectes. MITJA MOLT GREU ELEVAT 06. Trepitjades sobre objectes. ALTA LLEU MITJÀ 07. Cops contra objectes immòbils. ALTA LLEU MITJÀ 08. Cops per objectes o eines. MITJA LLEU BAIX 09. Projecció de fragments o partícules. BAIXA LLEU ÍNFIM 10. Atrapades per o entre objectes. MITJA GREU MITJÀ 11. Sobreesforços. BAIXA GREU BAIX 14. Contactes elèctrics. MITJA MOLT GREU ELEVAT 16. Contactes amb substàncies càustiques i/o corrosives.

MITJA LLEU BAIX

22. Altres: manipulació de materials abrasius. ALTA LLEU MITJÀ 24. Malalties causades per agents físics. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

BAIXA GREU BAIX

33. Caiguda d'objectes des de punts alts. MITJA MOLT GREU ELEVAT Observacions: (03) Risc específic per fallides d'encofrats. (06) Risc específic amb encofrats de fusta.

(24) Risc causat per vibracions de la traginadora de trabuc ”dúmper”. (32) Risc causat pel bombatge de formigó “cop d’ariet” i a l’ús de la serra circular. 4.-Normes de seguretat: Encofrat. S’hauran de tenir presents les proteccions per evitar riscos de caigudes a diferent nivell en el procés de construcció de l’estructura: En el cas que a les plantes no es prevegi la realització de cap treball en un període de temps, es procedirà a la seva clausura (impediment físic de l’accés). A la resta de les plantes, qualsevol que sigui l’ús que es faci d’elles, es col·locaran baranes de protecció en tot el seu perímetre. També es recomana, per poder optimitzar al màxim aquesta protecció, que en el transcurs de l’aplec a les respectives plantes, es realitzi l’elevació de materials d’una forma centralitzada. També es recomana al cap d’obra, amb la finalitat de disminuir el nombre de plantes a cobrir, que procedeixi de la manera més ràpida possible a executar els tancaments definitius. Una altra mesura de protecció perimetral esdevé la col·locació de bastides metàl·liques modulars situades en el perímetre de l’edifici protegint del risc de caiguda alhora que facilita l’accés a les diferents plantes a través de la bastida. Col·locació d'armadures. Els treballs que s'hagin d'executar en rases, buidats, etc., es realitzaran prèvia revisió de l'estat del terreny, abans de procedir a realitzar qualsevol treball (talussos, bermes o entibades, etc.) Durant el moviment de les barres, s'evitarà que els paquets de ferros passin per sobre del personal. L'hissat dels paquets d'armadures, en barres soltes o muntades, es realitzarà suspenent la càrrega en dos punts separats, el suficient per que la càrrega estigui estable, evitant la permanència o pas de persones sota càrregues suspeses. Les barres s'emmagatzemaran ordenadament i no interceptaran els passos, s'establiran sobre dorments per capes ordenades de tal forma que s'evitin les enganxades fortuïtes entre paquets. Els retalls i sobrants s'aplegaran i eliminaran de l'obra el més aviat possible abocant-los en contenidors específics. Es col·locaran plafons de fusta sobre els entramats de barres, per tal que el personal no poguí introduir el peu al caminar per sobre. Les maniobres d'ubicació “in situ” de armadures suspeses, es realitzaran per un mínim de tres operaris, dos tirant amb cordes en dues direccions, mentre que el tercer procedirà manualment a efectuar les correccions de plomat. El taller de ferralla s'ubicarà de manera que, possibilitant l'accés de la grua, les càrregues suspeses no hagin de passar per sobre dels ferrallistes. Formigonat: Formigona per abocament directe: Mentre es realitza l'abocament, es prestarà la màxima atenció a les parets de rases i pous en prevenció de possibles esllavissaments.En tot moment es mantindran les zones de treball netes i endreçades.S'habilitaran camins d'accés a les zones de treball, colocant passarel·les per poder creuar les rases i els pous sense risc de caigudes.Es realitzarà revisió prèvia de les excavacions abans de procedir a l'abocament del formigó.Es senyalitzaran i protegiran les excavacions amb cordó de balisament o tanques de fusta o ferro.Els vibradors estaran prevists de presa de terra.Abans de l'abocament del formigó es revisaran els encofrats en previsió de rebentades o vessaments innecessaris.Mentre es realitza l'abocament, es prestarà la màxima atenció a las parets de rases i pous en prevenció de possibles enderrocs. 5.- Elements de Protecció: Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, no relacionats a continuació, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997) Proteccions col·lectives Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per:-Marquesines o viseres de protecció.-Xarxa electrosoldada.-Xarxes verticals subjectes a muntants tipus forca.-Xarxes verticals subjectes per mènsules.-Baranes de fusta.-Baranes modulars.-Barana de plàstic.La senyalització de seguretat en el treball, segons el RD 485/1997,

de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal d’advertència de càrrega suspesa.-Senyal d’advertència de caiguda d’objectes.-Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell.-Senyal d’advertència de risc d’ensopegar.-Senyal d’advertència de risc elèctric.-Senyal de prohibit el pas als vianants.-Senyal de protecció obligatòria del cap.-Senyal de protecció obligatòria dels peus.-Senyal de protecció obligatòria de les mans.-Senyal de protecció obligatòria del cos.-Senyal d’ús obligatori del cinturó de seguretat. Proteccions individuals Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents:Treballs de transport (conductors i operadors de grua):-Cascos de seguretat.-Botes de seguretat.-Granota de treball.-Cinturó antivibratori (molt especialment per les traginadores de trabuc ”dúmpers” de petitacilindrada). Trebal lamb encofrats(encofradors): -Cascos de seguretat. -Botes de seguretat. -Guants de lona i cuir(tipus americà). -Granota de treball. Treballs amb armadures(armadors): -Cascos de seguretat. -Botes de seguretat. -Guants de lona i cuir(tipus americà). -Granota de treball. Treballs de formigonat i vibrat: -Cascos de seguretat.-Botes de seguretat de goma de canya alta.-Guants de neoprè.-Granota de treball. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RAD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; el RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE.

XARXES DE SERVEIS 0.- Observacions generals: S’ha de considerar, abans de l’inici d’aquesta activitat, que ja hi ha instal·lades les tanques perimètrals de limitació del solar per evitar l’entrada de personal aliè a l’obra; les instal·lacions d’higiene i benestar, així com també les preses provisionals d’obra (aigua i electricitat).

A. XARXA DE CLAVEGUERAM 1.- Procediment: Previ a la col·locació dels tubs, s'haurà d'executar la excavació de la rasa corresponent, tenint en compte els criteris de seguretat especificats en l'apartat de Moviment de terres: Rases i Pous.El treball a desenvolupar per les maquines s’iniciarà un cop replantejades les rases. Executada la rasa es procedirà a la col·locació del material de suport dels tubs.Posteriorment es col·locaran els tubs, procedint a la unió dels diferents trams i a la fixació mitjançant el material de cobriment corresponent.Posteriorment a la col·locació dels tubs, s'omplirà la rasa corresponent, tenint en compte els criteris de seguretat especificats en l'apartat de Moviment de terres: Replè i Compactació. 2.- Equips tècnics previstos: Pel desenvolupament d’aquesta activitat es preveu la utilització dels següents equips tècnics: Mà d'obra -Operaris per la col·locació del morter. -Operaris pels treballs de col·locació dels tubs. Maquinària -Camió de transport -Grua mòbil -Camió formigonera -Esmoladora angular -Eines manuals Equips auxiliars -Tanques de protecció -Escales de mà

3.- Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. MITJA GREU MITJÀ 02. Caiguda de persones al mateix nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 03. Caiguda d'objectes per desplom. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 04. Caiguda d'objectes per manipulació. MITJA LLEU BAIX 05. Caiguda d'objectes. MITJA GREU MITJÀ 08. Cops per objectes o eines. MITJA LLEU BAIX 10. Atrapades per o entre objectes. MITJA LLEU BAIX 11. Sobreesforços. MITJA GREU MITJÀ 14. Contactes elèctrics. MITJA MOLT GREU ELEVAT 18. Explosions. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 19. Incendis. BAIXA GREU BAIX 23. Malalties causades per agents químics. MITJA GREU MITJÀ 24. Malalties causades per agents físics. MITJA GREU MITJÀ 25. Malalties causades per agents biològics. MITJA GREU MITJÀ 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles.

ALTA MOLT GREU CRÍTIC

31. Caiguda de la càrrega transportada. BAIXA GREU BAIX 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

BAIXA GREU BAIX

Observacions: (03) Risc específic causat per lliscades de terres no coherents i sense contenció. (14) Risc específic causat per serveis afectats. (24) Risc de dermatitis per contacte amb el formigó. 4.- Normes de seguretat: Es realitzarà una revisió prèvia de l'estat del terreny (talussos o estrebats) abans de procedir a realitzar qualsevol feina.L'accés i sortida d'una rasa s'efectuarà mitjançant una escala sòlida ancorada a la vora superior de la mateixa i recolzada sobre una superfície sòlida de distribució de càrregues. L'escala sobrepassarà 1m la vora de la rasa.Els pous de registre es protegiran amb la seva tapa definitiva en el moment de l'execució i si no, s'utilitzaran tapes provisionals de resistència provada.Els tubs per les conduccions s'aplegaran en una superfície el més horitzontal possible, sobre suports estables i en un recinte delimitat per varis peus que impedeixin que per qualsevol circumstància els conductes es desplacin o rodin.S'observaran per l'hissat dels tubs, les normes de seguretat sobre grues autopropulsades..Pels treballs de soldadura es consultarà l'especificat en l'apartat de maquinària.Les maniobres d'ajust i aproximació dels tubs, es realitzaran amb eines adequades.En les connexions amb xarxes existents, es controlarà la presencia d'oxigen, així com la inexistència de gasos tòxics i/o explosius. En aquest cas, igual que en previsió de pluges, s'haurà d'abandonar el treball. 5.- Mesures de Protecció: Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, no relacionats a continuació, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997) Proteccions col·lectives -Tanques tubulars.-Passarel·les de fustaLa senyalització de seguretat en el treball, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell.-Senyal d’advertència de risc elèctric.-Senyal de protecció obligatòria del cap. -Senyal de protecció obligatòria de la vista-Senyal de protecció obligatòria de l’oïda. -Senyal de protecció obligatòria dels peus.-Senyal de protecció obligatòria de les mans.-Senyal de protecció obligatòria del cos.La senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal de perill indefinit.-Senyal de limitació de velocitat.-Senyal de prohibit avançar.-Senyal manual de "stop" i "direcció obligatòria".

Proteccions individuals Els Equips de Protecció Individual seran, els següents:Treballs en rases i pous:-Cascos de seguretat.-Botes de seguretat de cuir pels llocs secs.-Botes de seguretat de goma pels llocs humits. -Guants de lona i cuir (tipus americà).-Protecció auditiva (auriculars o tampons).-MascaretaTreball de transport i col·locació dels tubs:-Cascos de seguretat.-Botes de seguretat amb puntera reforçada-Guants de lona i cuir (tipus americà).-En cas necessari:-Granota de treball.-Protecció auditiva (auriculars o tampons).-Mascareta-Canelleres. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RAD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; el RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE.

B. AIGUA I REG 1.- Procediment: Previ a la col·locació dels tubs, s'haurà d'executar la excavació de la rasa corresponent, tenint en compte els criteris de seguretat especificats en l'apartat de Moviment de terres: Rases i Pous.El treball a desenvolupar per les maquines s’iniciarà un cop replantejades les rases. Executada la rasa es procedirà a la col·locació del material de suport dels tubs.Posteriorment es col·locaran els tubs, procedint a la unió dels diferents trams i colocant els corresponents accessoris.Posteriorment a la col·locació dels tubs, s'omplirà la rasa corresponent, tenint en compte els criteris de seguretat especificats en l'apartat de Moviment de terres: Replè i Compactació. 2.- Equips tècnics previstos: Pel desenvolupament d’aquesta activitat es preveu la utilització dels següents equips tècnics: Mà d'obra -Operaris per la col·locació del morter. -Operaris pels treballs de col·locació dels tubs. Maquinària -Camió de transport -Grua mòbil -Camió formigonera -Esmoladora angular -Eines manuals Equips auxiliars -Tanques de protecció -Escales de mà 3.- Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. MITJA GREU MITJÀ 02. Caiguda de persones al mateix nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 03. Caiguda d'objectes per desplom. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 04. Caiguda d'objectes per manipulació. MITJA LLEU BAIX 05. Caiguda d'objectes. MITJA GREU MITJÀ 08. Cops per objectes o eines. MITJA LLEU BAIX 11. Sobreesforços. MITJA GREU MITJÀ 14. Contactes elèctrics. MITJA MOLT GREU ELEVAT 18. Explosions. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 19. Incendis. BAIXA GREU BAIX 23. Malalties causades per agents químics. MITJA GREU MITJÀ 24. Malalties causades per agents físics. MITJA GREU MITJÀ 25. Malalties causades per agents biològics. MITJA GREU MITJÀ 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles.

ALTA MOLT GREU CRÍTIC

31. Caiguda de la càrrega transportada. BAIXA GREU BAIX 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

BAIXA GREU BAIX

Observacions: (03) Risc específic causat per lliscades de terres no coherents i sense contenció. (14) Risc específic causat per serveis afectats. (24) Risc de dermatitis per contacte amb el formigó. 4.- Normes de seguretat: Es realitzarà una revisió prèvia de l'estat del terreny (talussos o estrebats) abans de procedir a realitzar qualsevol feina.El transport de canonades de gran volum i/o llargària es realitzarà a traves de dos operaris que, assenyalaran mitjançant un drap visible la fi de les mateixes.L'aplec de canonades es realitzarà prop als llocs definitius de col·locació. Els materials estaran ben lligats i ordenats.L'accés a les zones de treball es realitzarà de forma adequada i amb els mitjans auxiliars més adients a cada cas.Els tubs per les conduccions s'aplegaran en una superfície el més horitzontal possible, sobre suports estables i en un recinte delimitat per varis peus que impedeixin que per qualsevol circumstància els conductes es desplacin o rodin.Pels treballs de soldadura es consultarà l'especificat en l'apartat de maquinària.Les maniobres d'ajust i aproximació dels tubs, es realitzaran amb eines adequades.En les connexions amb xarxes existents, es controlarà la presencia d'oxigen, així com la inexistència de gasos tòxics i/o explosius. En aquest cas, igual que en previsió de pluges, s'haurà d'abandonar el treball. 5.- Mesures de Protecció: Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, no relacionats a continuació, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997) Proteccions col·lectives -Tanques tubulars.-Passarel·les de fusta.-Planxes metàl·liques.La senyalització de seguretat en el treball, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell.-Senyal d’advertència de risc elèctric.-Senyal de protecció obligatòria del cap. -Senyal de protecció obligatòria de la vista-Senyal de protecció obligatòria de l’oïda. -Senyal de protecció obligatòria dels peus.-Senyal de protecció obligatòria de les mans.-Senyal de protecció obligatòria del cos.La senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal de perill indefinit.-Senyal de limitació de velocitat.-Senyal de prohibit avançar.-Senyal manual de "stop" i "direcció obligatòria". Proteccions individuals Els Equips de Protecció Individual seran, els següents:Treballs en rases i pous:-Cascos de seguretat.-Botes de seguretat de cuir pels llocs secs.-Botes de seguretat de goma pels llocs humits. -Guants de lona i cuir (tipus americà).-Protecció auditiva (auriculars o tampons).-MascaretaTreball de transport i col·locació dels tubs:-Cascos de seguretat.-Botes de seguretat amb puntera reforçada-Guants de lona i cuir (tipus americà).-Granota de treball.-Protecció auditiva (auriculars o tampons).-Mascareta-Canelleres. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RAD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; el RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE.

C. ELECTRICITAT I ENLLUMENAT PÚBLIC 1.- Procediment: En la realització d’aquestes activitats, abans del seu inici, s’ha de garantir el subministrament dels materials necessaris per dur a terme la instal·lació. Per fer-ho, s’haurà de considerar un previ aplec de material a un espai predeterminat tancat (cables, tubs, etc.). S’han d’individualitzar les canalitzacions segons les diferents instal·lacions: electricitat, enllumenat

públic, telefonia. Els tubs o canalitzacions que porten cables hauran d'anar soterrats, seguint les normes de les companyies elèctriques. 2.- Equips tècnics previstos: Pel desenvolupament d’aquesta activitat es preveu la utilització dels següents equips tècnics: Mà d'obra -electricistes. -ajudes de maçoneria. Maquinària -Perforadora portàtil -Comprovants de tensió (voltímetre) -Colissa elèctrica Equips auxiliars -Escales de tisora 3.- Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 02. Caiguda de persones al mateix nivell. MITJA LLEU BAIX 04. Caiguda d'objectes per manipulació. BAIXA LLEU ÍNFIM 05. Caiguda d'objectes. MITJA GREU MITJÀ 06. Trepitjades sobre objectes. BAIXA LLEU ÍNFIM 08. Cops per objectes o eines. MITJA LLEU BAIX 09. Projecció de fragments o partícules. ALTA LLEU BAIX 11. Sobreesforços. MITJA GREU MITJÀ 13. Contactes tèrmics. BAIXA GREU BAIX 14. Contactes elèctrics. ALTA MOLT GREU ELEVAT 19. Incendis. BAIXA GREU BAIX 22. Altres: manipulació de materials abrasius. ALTA LLEU MITJÀ 24. Malalties causades per agents físics. MITJA GREU MITJÀ 4.- Normes de seguretat: El personal encarregat del muntatge de la instal·lació ha de conèixer els riscos específics i l’ús dels mitjans auxiliars necessaris per realitzar-los amb la major seguretat possible.Per evitar el risc de caiguda al mateix nivell, s’haurà de mantenir el tall net i endreçat.En la manipulació de materials s’hauran de considerar posicions ergonòmiques per evitar cops, ferides i erosions. La instal·lació dels cables d’alimentació des de la presa fins els punts, es realitzarà encanonats i enterrats a rases.A la realització de les rases es tindrà en compte la normativa d’excavació de rases i pous (MEZ).Les connexions es realitzaran sempre sense tensió a les línies.Quan es traballi amb línies elèctriques en tensió, l'instal·lador no treballarà en solitari.És prohibida la connexió de cables als quadres de subministrament elèctric d’obra, sense la utilització de les clavilles mascle-femella.Les eines a emprar pels electricistes instal·ladors, estaran protegides per doble aïllament (categoria II). Si els aïllaments estan deteriorats, seran retirades i substituïdes per altres en bon estat de manera immediata.Les proves de funcionament de la instal·lació elèctrica seran anunciades a tot el personal abans d’iniciar-se, per evitar accidents.Abans de fer entrar a càrrega la instal·lació elèctrica, s’haurà de fer una revisió a fons de les connexions de mecanismes, proteccions i acoblaments dels quadres elèctrics, d’acord amb el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.Durant l’hissat dels pals o bàculs a zones de trànsit, s’acotarà una zona amb un radi igual a l’alçada d’aquests elements més cinc metres.Durant l’hissat d’aquests bàculs o pals, es vigilarà en tot moment que es respectin les distàncies de seguretat respecte a d’altres línies d’Alta Tensió aèries que hi hagi pels voltants, és a dir: per a tensions no superiors a 66 kV, a una distància de 3 metres, i superiors a 66 kV, a una distància de seguretat de 5 metres. 5.- Elements de Protecció: Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, no relacionats a continuació, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997)

Proteccions col·lectives Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per:-Xarxes de seguretat horitzontals o verticals segons el cas.-Baranes de fusta.-Baranes modulars.-Extintor de pols química seca.La senyalització de seguretat en el treball, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal d’advertència de risc d’ensopegar.-Senyal d’advertència de risc elèctric.-Senyal de prohibit el pas als vianants.-Senyal de protecció obligatòria del cap.-Senyal de protecció obligatòria dels peus.-Senyal de protecció obligatòria de les mans.-Senyal de protecció obligatòria del cos.-Senyal de protecció obligatòria de la vista.-Senyal de protecció obligatòria de la cara.-Senyal d’ús obligatori del cinturó de seguretat. Proteccions individuals Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents:Treballs de transport:-Cascos de seguretat.-Guants de cuir i lona (tipus americà).-Botes de seguretat.-Granota de treball.Pels treballs d’instal·lació (baixa tensió i enllumenat): -Cascos de seguretat.-Guants de cuir i lona (tipus americà).-Guants aïllants, si els calgués.-Granota de treball.-Botes de cuir de seguretat.-Cinturó de seguretat, si els calgués.Pels treballs de maçoneria (ajudes) :-Cascos de seguretat.-Guants de cuir i lona (tipus americà).-Granota de treball.-Botes de cuir de seguretat.-Ulleres antiimpactes (en realitzar regates).-Protecció de les oïdes (en realitzar regates).-Màscara amb filtre mecànic antipols (en realitzar regates).Pels treballs de soldadura elèctrica:-Cascos de seguretat.-Pantalla amb vidre inactínic.-Guants de cuir.-Mandil de cuir.-Granota de treball.-Botes de cuir amb polaines. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RAD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; el RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE. FIRMES I PAVIMENTS 0.- Observacions generals: S’ha de considerar, abans de l’inici d’aquesta activitat, que ja hi ha instal·lades les tanques perimetrals de limitació del solar per evitar l’entrada de personal aliè a l’obra, així com les instal·lacions d’higiene i benestar. Els treballs a desenvolupar estan destinats a la configuració o adequació dels espais de circulació de vehicles i/o persones.

FIRMES 1.- Procediment: Segons el tipus de firme, aquest estarà format per totes o varies de les següents capes:-Explanada-Subbase-Base-Paviment Firmes flexibles: Una vegada preparada l'explanada es procedirà a executar la subbase i/o base granular comprovant l'adequació de les capes inferiors i estenent el material per tongades de 10 a 20 cm, evitant la segregació de material, procedint si calgués, a la seva humectació, compactant posteriorment cada tongada. Finalment, es procedirà a estendre el material bituminós d'acabat. Firmes rígids: Una vegada preparada l'explanada es procedirà a executar la subbase i/o base granular comprovant l'adequació de les capes inferiors i estenent el material per tongades de 10 a 20 cm, evitant la segregació de material, procedint si calgués, a la seva humectació, compactant posteriorment cada tongada.Posteriorment es procedirà a l'execució de la llosa de formigó, comprovant les capes inferiors i procedint a estendre el formigó, evitant segregacions i vibrant el material per la seva compactació.Es procedirà a la formació de junts per tall del material endurit mitjançant discos de diamant.Finalment, es realitzaran les operacions d'acabat

superficial i de curat amb reg continu d'aigua.Firmes semirígids: En firmes amb base de grava-ciment es procedirà a executar la subbase, preparant la superfície existent mitjançant reg, i estenent i compactant el material procedent de central. En firmes amb base bituminosa, una vegada preparada l'explanada, es procedirà a executar la subbase granular comprovant l'adequació de les capes inferiors i estenent el material per tongades de 10 a 20 cm, evitant la segregació de material, procedint si calgués, a la seva humectació, compactant posteriorment cada tongada. Posteriorment es procedirà a l'execució de la base bituminosa.Firmes per elements: Prèviament a la col·locació dels elements que formaran l'acabat i una vegada preparada l'explanada es procedirà a executar, si cal, la subbase granular comprovant l'adequació de les capes inferiors i estenent el material per tongades de 10 a 20 cm, evitant la segregació de material, procedint si calgués, a la seva humectació, compactant posteriorment cada tongada.En el cas de base flexible s'executarà la base de tot-ú natural o artificial, en les mateixes condicions que la subbase; i en el cas de base rígida, es procedirà a l'execució de la llosa de formigó, comprovant les capes inferiors i procedint a estendre el formigó, evitant segregacions i vibrant el material per la seva compactació. 2.- Equips tècnics previstos: Pel desenvolupament d’aquesta activitat es preveu la utilització dels següents equips tècnics: Mà d'obra -Operadors de grua. -Conductors de vehicles. -Operaris. Maquinària -Grups electrògen-Camió de transport -Camió formigonera -Bombeig de morter -Motonivelladora -Compactadora de pneumàtics -Extenedora d'aglomerat -Vibradors pneumàtics

Equips auxiliars -Tanques de protecció 3.- Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 02. Caiguda de persones al mateix nivell. MITJA LLEU BAIX 04. Caiguda d'objectes per manipulació. MITJA LLEU BAIX 06. Trepitjades sobre objectes. MITJA LLEU BAIX 08. Cops per objectes o eines. MITJA LLEU BAIX 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA GREU MITJÀ 11. Sobreesforços. MITJA GREU MITJÀ 12. Exposició a temperatures extremes. BAIXA GREU BAIX 14. Contactes elèctrics. MITJA LLEU BAIX 15. Inhalació o ingestió de substàncies nocives. MITJA GREU MITJÀ 16. Contactes amb substàncies càustiques i/o corrosives. MITJA GREU MITJÀ 22. Altres: talls amb arestes de peces. MITJA GREU MITJÀ 23. Malalties causades per agents químics. MITJA GREU MITJÀ 24. Malalties causades per agents físics. MITJA GREU MITJÀ 27. Accidents de tràfic. MITJA GREU MITJÀ 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

BAIXA GREU BAIX

Observacions: (23) Risc causat per generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. (24) Risc causat per ambient excessivament sorollós i vibracions. 4.- Normes de seguretat: El personal encarregat de la realització dels firmes ha de conèixer els riscos específics i l’ús dels mitjans auxiliars necessaris per realitzar-los amb la major seguretat possible.Per evitar el

risc de caiguda al mateix nivell s’haurà de mantenir el tall net, endreçat i ben il·luminat.Quan estigui en fase d'execució un lloc de pas i comunicació interna de l’obra, es tancarà l’accés, indicant-se itineraris alternatius mitjançant senyals de direcció obligatòria.Les arquetes, pous de registre, etc. existents, s'han de mantenir amb la tapa col·locada o, en el seu defecte, amb tapes provisionals. Formigonat Quan l’abocada del formigó es realitzi pel sistema de bombeig pneumàtic o hidràulic, els tubs de conducció es trobaran convenientment ancorats i es pararà esment en netejar la canonada després del formigonat, donat que la pressió de sortida dels àrids poden ser causa d’accident. Quan s’utilitzin vibradors elèctrics, aquests seran de la Classe III, segons el Reglament de Baixa Tensió. Mescla bituminosa Durant l'execució de les diferents capes es mantindran les zones de treball en perfecte estat de neteja. Els conductors de camions, estenedores d'aglomerat, compactadores, etc. seran operaris de provada destresa en la manipulació de les màquines, en prevenció de riscos per inexperiència. 5.- Mesures de Protecció: Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, no relacionats a continuació, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997) Proteccions col·lectives Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per: -Tanques de seguretat. La senyalització de seguretat en el treball, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal de prohibit el pas als vianants.-Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell.-Senyal de protecció obligatòria del cap. -Senyal de protecció obligatòria de l’oïda. -Senyal de protecció obligatòria dels peus.-Senyal de protecció obligatòria de les mans.-Senyal de protecció obligatòria del cos.La senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal de perill indefinit. -Senyal manual de "stop" i "direcció obligatòria".-Cartell indicatiu d’entrada i sortida de camions. Proteccions individuals Els Equips de Protecció Individual seran, els següents:-Casc de seguretat.-Botes de seguretat-Protecció auditiva (auriculars o tampons).-Guants de lona i cuir (tipus americà).-Mascareta.-Roba impermeable-Calçat de seguretat impermeable Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RAD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; el RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE.

PAVIMENTS 1.- Procediment: Paviment de formigó: Una vegada preparada l'explanada es procedirà a executar la subbase i/o base granular comprovant l'adequació de les capes inferiors i estenent el material per tongades de 10 a 20 cm, evitant la segregació de material, procedint si calgués, a la seva humectació, compactant posteriorment cada tongada.Posteriorment es procedirà a l'execució de la llosa de formigó, comprovant les capes inferiors i procedint a estendre el formigó, evitant segregacions i vibrant el material per la seva compactació.Es procedirà a la formació de junts per tall del material endurit mitjançant discos de diamant.Finalment, es realitzaran les operacions d'acabat superficial i de curat amb reg continu d'aigua.Paviment bituminós:

Una vegada preparada la superfície existent i executat el reg d'emprimació es procedirà a estendre la capa intermèdia, començant per la vora de la calçada i vigilant els punts singulars (registres, reixes, etc.) i les rigoles, a continuació es compactarà la mescla i es procedirà a col·locar el reg d'adherència.Per últim, es procedirà a executar la capa de rodadura.Paviment articulat amb peces: Una vegada preparada l'explanada i executat el firme (base i/o subbase), es procedirà a col·locar les peces que confinaran el paviment (encintats, vorades, etc.); posteriorment s'estendrà la capa de sorra i s'anivellarà, procedint a la col·locació de les llambordes, anivellades i compactades. Per finalitzar es segellaran els junts amb sorra seca netejant la sobrant. Paviment amb peces amorterades: Una vegada preparada la base del paviment es procedirà a estendre la capa de morter, col·locant les peces prèviament humides, i procedint a omplir els junts amb abeurada de ciment i sorra eliminant el material sobrant. 2.- Equips tècnics previstos: Pel desenvolupament d’aquesta activitat es preveu la utilització dels següents equips tècnics: Mà d'obra -Operadors de grua. -Operaris. Maquinària -Camió de transport. -Camió grua. -Serra de trepar. -Toro elevador. -Carretó manual. -Eines manuals. Equips auxiliars -Tanques de protecció.

3.- Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 02. Caiguda de persones al mateix nivell. MITJA LLEU BAIX 04. Caiguda d'objectes per manipulació. MITJA LLEU BAIX 06. Trepitjades sobre objectes. MITJA LLEU BAIX 08. Cops per objectes o eines. MITJA LLEU BAIX 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA GREU MITJÀ 11. Sobreesforços. MITJA GREU MITJÀ 12. Exposició a temperatures extremes. BAIXA GREU BAIX 14. Contactes elèctrics. MITJA LLEU BAIX 15. Inhalació o ingestió de substàncies nocives. MITJA GREU MITJÀ 22. Altres: talls amb arestes de peces. MITJA GREU MITJÀ 23. Malalties causades per agents químics. MITJA GREU MITJÀ 24. Malalties causades per agents físics. MITJA GREU MITJÀ 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

BAIXA GREU BAIX

Observacions: (11) Risc causat per manipulació de peces de gran tamany i per posicions de treball incorrectes. (23) Risc causat per generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics. (24) Risc causat per ambient excessivament sorollós. 4.- Normes de seguretat: El personal encarregat de la realització dels paviments ha de conèixer els riscos específics i l’ús dels mitjans auxiliars necessaris per realitzar-los amb la major seguretat possible.Per evitar el risc de caiguda al mateix nivell s’haurà de mantenir el tall net, endreçat i ben il·luminat.Quan estigui en fase de pavimentació un lloc de pas i comunicació interna de l’obra, es tancarà l’accés, indicant-se itineraris alternatius mitjançant senyals de direcció obligatòria.Les arquetes,

pous de registre, etc. existents, s'han de mantenir amb la tapa col·locada o, en el seu defecte, amb tapes provisionals, baranes o, com a mínim, una bona senyalització amb cordó de balisament. Formigonat Quan l’abocada del formigó es realitzi pel sistema de bombeig pneumàtic o hidràulic, els tubs de conducció es trobaran convenientment ancorats i es pararà esment en netejar la canonada després del formigonat, donat que la pressió de sortida dels àrids poden ser causa d’accident. Quan s’utilitzin vibradors elèctrics, aquests seran de la Classe III, segons el Reglament de Baixa Tensió. Pavimentació Durant l'execució de la pavimentació de les voreres es mantindran les zones de treball en perfecte estat de neteja. En la manipulació del toro es procurarà no introduir les mans ni els peus als elements mòbils, i en especial, es tindrà la precaució de no posar el peu sota el palet.Les caixes o paquets de paviment mai s’han de disposar de mode que obstaculitzin les zones de pas. En la manipulació de materials s’hauran de considerar posicions ergonòmiques per evitar cops, ferides i erosions. Per evitar lumbàlgies es procurarà que el material a transportar manualment no superi els 30 Kg.Per minimitzar el risc d'accidents per sobreesforços, al moure peces de vorada s'utilitzaran els estris adequats.El tall de les peces de paviment s'haurà de realitzar en mullat, per evitar afeccions respiratòries.En cas d'utilitzar serra de trepar pel tall de les peces, s'aplicaran les normes establertes per l'ús d'aquesta maquinària. 5.- Mesures de Protecció: Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, no relacionats a continuació, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997) Proteccions col·lectives Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per:-Tanques de seguretat.La senyalització de seguretat en el treball, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal de prohibit el pas als vianants.-Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell.-Senyal de protecció obligatòria del cap. -Senyal de protecció obligatòria de l’oïda. -Senyal de protecció obligatòria dels peus.-Senyal de protecció obligatòria de les mans.-Senyal de protecció obligatòria del cos.La senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal de perill indefinit. -Senyal manual de "stop" i "direcció obligatòria".-Cartell indicatiu d’entrada i sortida de camions. Proteccions individuals Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents:-Casc de seguretat.-Botes de seguretat-Protecció auditiva (auriculars o tampons).-Guants de lona i cuir (tipus americà).-Mascareta.-Roba impermeable-Calçat de seguretat impermeable Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RAD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; el RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE. JARDINERIA 0.- Observacions generals: S’ha de considerar, abans de l’inici d’aquesta activitat, que ja hi ha instal·lades les tanques perimetrals de limitació del solar per evitar l’entrada de personal aliè a l’obra; les instal·lacions d’higiene i benestar així com també, les preses provisionals d’obra (aigua i electricitat). Els treballs a desenvolupar estan destinats a la configuració o adequació de espais enjardinats o plantacions d'arbres en escosells aïllats. 1.- Procediment:

En cas d'adequació d'espais enjardinats existents, s'haurà de procedir a la neteja de la zona, amb retirada d'elements vegetals i esbrossada del terreny amb mitjans manuals o mecànics.En cas de configuració de nous espais verds, caldrà procedir al corresponent moviment de terres, amb excavació a cel obert, càrrega de les terres excavades sobre camió o abocament en la mateixa obra.Un cop endreçada la zona a enjardinar es procedirà a l'abocament de la terra vegetal necessària.Es realitzarà la plantació de les espècies vegetals previstes: arbres, arbusts, llavors, etc. 2.- Equips tècnics previstos: Pel desenvolupament d’aquesta activitat es preveu la utilització dels següents equips tècnics: Mà d'obra -Conductors de maquinària per realitzar l’excavació.-Operaris per realitzar l’excavació manual.-Conductors de camions o traginadora de trabuc “dúmper”.-Jardiners. Maquinària -Camió de transport -Pala carregadora -Traginadora de trabuc “dúmper -Martell pneumàtic –Eines manuals Equips auxiliars -Tanques de protecció. 3.- Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. BAIXA GREU BAIX 02. Caiguda de persones al mateix nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 04. Caiguda d'objectes per manipulació. MITJA GREU MITJÀ 06. Trepitjades sobre objectes. MITJA GREU MITJÀ 07. Cops contra objectes immòbils. BAIXA GREU BAIX 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA LLEU BAIX 19. Incendis. BAIXA GREU BAIX 22. Altres: despreniments de terres. MITJA MOLT GREU ALT 23. Malalties causades per agents químics. MITJA LLEU BAIX 24. Malalties causades per agents físics. MITJA LLEU BAIX 25. Malalties causades per agents biològics. MITJA LLEU BAIX 26. Interferències amb xarxes de serveis existents. MITJA MOLT GREU ALT 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. MITJA MOLT GREU ALT 29. Bolcada de la maquinària per desplom. MITJA GREU MITJÀ 30. Atrapades per bolcada de màquines. MITJA MOLT GREU ALT Observacions: (23) Risc degut a generació excessiva de pols o utilització d'adobs. (24) Risc degut a ambient excessivament sorollós. 4.- Normes de seguretat: Es recomanable tenir informació prèvia dels serveis soterrats que existeixin a la zona. No es realitzaran treballs de jardineria prop de pals elèctrics, de telèfon, etc., que poguessin afectar a la seva estabilitat, si no s'han recolzat prèviament. Segons el tipus de terreny, es mantindrà la distància de seguretat a les operacions de càrrega als talls de les terres, i les maniobres dels camions es dirigiran per una segona persona.Sempre que sigui possible, es disposarà de camins separats per a la maquinària i els treballadors.Si s'han de manipular substàncies nocives, es recomana fer-ho amb les corresponents proteccions individuals i en zones protegides i ventilades.S'informarà i formarà als treballadors en relació amb els riscos previstos.

5.- Elements de Protecció: Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, no relacionats a continuació, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent,

reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997) Proteccions col·lectives Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per:-Tanques de seguretat.-Passarel·les per a travessar les rases.La senyalització de seguretat en el treball, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal de prohibit el pas als vianants.-Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell.-Senyal de protecció obligatòria del cap. -Senyal de protecció obligatòria de l’oïda. -Senyal de protecció obligatòria dels peus.-Senyal de protecció obligatòria de les mans.-Senyal de protecció obligatòria del cos.La senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal de perill indefinit. -Senyal manual de "stop" i "direcció obligatòria".-Cartell indicatiu d’entrada i sortida de camions. Proteccions individuals Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents:-Casc de seguretat.-Botes de seguretat-Protecció auditiva (auriculars o tampons).-Guants de lona i cuir (tipus americà).-Mascareta.-En cas necessari:-Roba impermeable-Calçat de seguretat impermeable Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RAD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; el RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE. MOBILIARI URBÀ 0.- Observacions generals: S’ha de considerar, abans de l’inici d’aquesta activitat, que ja hi ha instal·lades les tanques perimetrals de limitació del solar per evitar l’entrada de personal aliè a l’obra; les instal·lacions d’higiene i benestar així com també, les preses provisionals d’obra (aigua i electricitat).Contempla la col·locació d'elements prefabricats com poden ser:Bancs, papereres, jocs infantils, etc. 1.- Procediment: Per procedir a la col·locació dels diferents elements de mobiliari urbà es desenvoluparan les següents activitats: Transport dels elements sencers de mobiliari urbà, o dels elements que els conformen. Execució dels fonaments pels elements més grans segons les següents fases: -excavació de la sabata -col·locació del formigó de neteja -col·locació de les armadures i dels elements d'ancoratge -abocament del formigó en obra Muntatge de l'element amb collat de les diferents parts. 2.- Equips tècnics previstos: Pel desenvolupament d’aquesta activitat es preveu la utilització dels següents equips tècnics: Mà d'obra -Conductors de camions o traginadores de trabuc “dúmpers” pel transport de terres.-Senyalitzadors.-Operaris. Maquinària -Martell pneumàtic -Martell trencador -Camió de transport -Camió grua -Camió formigonera -Equip de soldadura elèctrica -Formigonera elèctrica -Perforadora portàtil -Esmoladora angular Equips auxiliars -Escales de mà -Passarel·les 3.- Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. BAIXA GREU BAIX 02. Caiguda de persones al mateix nivell. MITJA LLEU BAIX 04. Caiguda d'objectes per manipulació. BAIXA GREU BAIX 07. Cops contra objectes immòbils. MITJA LLEU BAIX

08. Cops per objectes o eines. MITJA LLEU BAIX 09. Projecció de fragments o partícules. BAIXA GREU BAIX 10. Atrapades per o entre objectes. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 11. Sobreesforços. MITJA GREU MITJÀ 14. Contactes elèctrics. BAIXA GREU BAIX 23. Malalties causades per agents químics. MITJA LLEU BAIX 26. Interferències amb xarxes de serveis existents. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 30. Atrapades per bolcada de màquines. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 31. Caiguda de la càrrega transportada. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

Observacions: (23) Risc degut a generació excessiva de pols o ambient excessivament sorollós. (32) Risc causat per la utilització de màquines perforadores o de tall. 4.- Normes de seguretat: Cal remarcar l'augment del risc al que estan sotmesos els vianants per ensopegades amb elements de rebuig, i per tant, es posarà èmfasi en deixar el lloc de treball ben tancat i senyalitzat.Cal mantenir l'ordre i la neteja de la zona.S'informarà i formarà als treballadors en matèria de manipulació de càrregues.En condicions ambientals molt humides o de pluja s'utilitzaran transformadors elèctrics de seguretat.Les eines elèctriques que s'utilitzin estaran dotades de doble aïllament. 5.- Elements de Protecció: Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, no relacionats a continuació, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997) Proteccions col·lectives Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per:-Tanques de seguretat.La senyalització de seguretat en el treball, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal de protecció obligatòria del cap.-Senyal de protecció obligatòria de la vista-Senyal de protecció obligatòria de l’oïda. -Senyal de protecció obligatòria dels peus.-Senyal de protecció obligatòria de les mans. Proteccions individuals Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents:-Casc de seguretat.-Botes de seguretat-Granota de treball.-Protecció auditiva (auriculars o tampons).-Guants de lona i cuir (tipus americà).-Mascareta.-En cas necessari:-Roba impermeable-Calçat de seguretat impermeable Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RAD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; el RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE. SENYALITZACIÓ VIÀRIA 0.- Observacions generals: S’ha de considerar, abans de l’inici d’aquesta activitat, que estan instal·lades les tanques perimetrals de limitació del solar per evitar l’entrada de personal aliè a l’obra.Abans de començar l'activitat, s’ha de garantir el subministrament dels materials necessaris per dur a terme la instal·lació. Per fer-ho, s’haurà de considerar un previ aplec de material (pals, senyals, etc.) en un espai que no interfereixi les circulacions per l'obra. 1.- Procediment:

Per procedir a la col·locació dels diferents elements de senyalització es desenvoluparan les següents activitats: Senyalització vertical -Transport dels elements que els conformen.-Col·locació dels suports.-Muntatge de l'element amb collat de les diferents parts. -Sistemes de regulació semafòricaSenyalització horitzontal -Pintat de les diferents marques utilitzant les corresponents xapes d'acer galvanitzat. 2.- Equips tècnics previstos: Pel desenvolupament d’aquesta activitat es preveu la utilització dels següents equips tècnics: Mà d'obra -electricistes. -ajudes de maçoneria. Maquinària -Perforadora portàtil -Comprovants de tensió (voltímetre) -Colissa elèctrica Equips auxiliars -Bastides de cavallets -Escales de mà 3.- Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. BAIXA GREU BAIX 02. Caiguda de persones al mateix nivell. MITJA LLEU BAIX 04. Caiguda d'objectes per manipulació. BAIXA GREU BAIX 07. Cops contra objectes immòbils. MITJA LLEU BAIX 08. Cops per objectes o eines. MITJA LLEU BAIX 09. Projecció de fragments o partícules. BAIXA GREU BAIX 10. Atrapades per o entre objectes. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 11. Sobreesforços. MITJA GREU MITJÀ 14. Contactes elèctrics. BAIXA GREU BAIX 23. Malalties causades per agents químics. MITJA LLEU BAIX 26. Interferències amb xarxes de serveis existents. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 30. Atrapades per bolcada de màquines. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 31. Caiguda de la càrrega transportada. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

Observacions: (23) Risc degut a generació excessiva de pols o ambient excessivament sorollós. (32) Risc causat per la utilització de màquines perforadores o de tall. 4.- Normes de seguretat: 5.- Elements de Protecció: Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, no relacionats a continuació, es col·locaran a l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997) Proteccions col·lectives Les proteccions col·lectives a què es refereixen les normes de seguretat estaran constituïdes per:-Tanques de seguretat.La senyalització de seguretat en el treball, segons el RD 485/1997, de 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal de prohibit el pas als vianants.-Senyal de protecció obligatòria del cap. -Senyal de protecció obligatòria dels peus.-Senyal de protecció obligatòria de les mans.-Senyal de protecció obligatòria del cos.La senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat serà:-Senyal de perill indefinit. -Senyal manual de "stop" i

"direcció obligatòria".-Cartell indicatiu d’entrada i sortida de camions. Proteccions individuals Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents:-Casc de seguretat.-Botes de seguretat-Guants de lona i cuir (tipus americà).-Mascareta. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es dotarà als treballadors dels mateixos, reflectint-los al Pla de Seguretat i Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RAD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts pel RD 773/1997, del 30 de maig; el RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE. PREVENCIÓ DELS RISCOS DEGUTS A EQUIPS TÈCNICS MAQUINÀRIA A continuació es relacionen les diferents màquines que intervenen a l'obra, avaluant els riscos deguts a la seva utilització i indicant les normes de seguretat a seguir i els elements de protecció a utilitzar. Prèviament a la seva entrada en obra se exigirà a la maquinària motoritzada, la I.T.V. corresponent, a la resta se l'exigirà una revisió efectuada per taller autoritzat, certificant el correcte estat de seguretat de la màquina.

GRUP ELECTROGEN Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 18. Explosions. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 14. Contactes elèctrics. MITJA MOLT GREU ELEVAT 31. Caiguda de la càrrega transportada. BAIXA MOLT MITJÀ 34. Atrapades i cremades durant el manteniment. MITJA GREU MITJÀ Observacions: (31) Risc degut al transport del grup electrogen. Normes de seguretat: El transport en suspensió del grup es realitzarà mitjançant un eslingat a quatre punts.Al reposar combustible estarà sempre aturat i amb les claus de contacte enretirades.Les carcasses protectores estaran tancades.Es connectarà al quadre de connexions amb interruptor diferencial de 300 mA i presa de terra amb una resistència no superior, d'acord amb la sensibilitat del diferencial, a la que garanteixi una tensió màxima de 24 v. Proteccions individuals -Casc de seguretat. -Guants aïllants. -Granota de treball. -Botes aïllants. -Protecció d’ulls i cara.

COMPRESSOR Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 15. Inhalació o ingestió de substàncies nocives. MITJA GREU MITJÀ 24. Malalties causades per agents físics. ALTA GREU ALT 29. Bolcada de la maquinària per desplom. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA MOLT GREU ALT

34. Atrapades i cremades durant el manteniment. MITJA GREU MITJÀ Observacions: (15) Risc degut a l'emanació de gasos tòxics del tub d'escapament. (32) Risc degut a la ruptura de la mànega de pressió. Normes de seguretat:

El grup compressor s’instal·larà a l’obra a la zona assignada per a la direcció de l’obra.El transport en suspensió amb una grua es realitzarà eslingat per quatre punts de manera que quedi garantida la seva estabilitat. El transport dintre de la caixa de camió es realitzarà completament immobilitzant la càrrega, calçant-la, per evitar moviments.L’arrossegament directe per a la ubicació del compressor, pels operaris, es realitzarà a una distància mai inferior als dos metres de talls i talús, en prevenció de riscos i de esllavissades. El grup compressor haurà d’estar insonoritzat, així com també ho estarà el martell pneumàtic. En cas que això, no sigui possible l’operari haurà d’utilitzar un equip de protecció individual (auriculars o tampons). Les carcasses protectores del compressor estaran sempre instal·lades i en posició de tancat en prevenció de possibles atrapades o per evitar l’emissió de soroll. En el cas de l’exposició del compressor a elevades temperatures ambientals, s’haurà de col·locar sota un umbracle. S’instal·laran senyals de seguretat que indiquin: el risc de soroll, ús de protectors auditius, ús dels resguards de seguretat de la màquina a cada moment, ús de màscares i ulleres. Els compressors a utilitzar en l’obra, s’ubicaran a una distància mínima no inferior a 15 metres dels martells o vibradors. Les mànegues a utilitzar en l’obra hauran d’estar en perfectes condicions, així com també els mecanismes de connexió hauran de tenir la seva corresponent estanquitat. És prohibit d’emprar la mànega de pressió per netejar la roba de treball. Proteccions individuals -Guants de cuir -Protectors auditius

MARTELL PNEUMÀTIC Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA LLEU BAIX 15. Inhalació o ingestió de substàncies nocives. ALTA GREU ELEVAT 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

34. Atrapades i cremades durant el manteniment. BAIXA GREU BAIX Observacions: (32) Risc degut a la ruptura de les mànegues pneumàtiques o de les barres o punxons del trepant.. Normes de seguretat: Abans d’accionar el martell pneumàtic s’ha d’assegurar que estigui lligat el punter.S’ha de substituir el punter en el posat que s’observi deterioració o desgast del mateix.No es pot abandonar mai, sota cap circumstància, el martell mentre estigui connectat al circuit de pressió.No es pot deixar, sota cap concepte, el martell pneumàtic clavat al terra.L’operari que manipuli el martell pneumàtic haurà d’emprar casc de seguretat, davantal, granota de treball, botes de seguretat, guants de cuir i si s’escau, ulleres antiimpacte, màscara antipols i protectors auditius. Proteccions individuals -Cascos.-Guants de cuir.-Botes de seguretat.-Granota de treball.-Cinturó de seguretat.-Protecció auditiva (auriculars o tampons).-Canelleres.

MARTELL TRENCADOR Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA GREU MITJÀ 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. MITJA MOLT ALT

GREU 29. Bolcada de la maquinària per desplom. MITJA GREU MITJÀ 30. Atrapades per bolcada de màquines. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

34. Atrapades i cremades durant el manteniment. BAIXA GREU BAIX Normes de seguretat: Abans de començar els treballs es comprovarà el bon estat dels frens i la pressió dels pneumàtics.Estarà dotat de senyal acústic i lluminos de marxa enrera.Està prohibit deixar la conducció de la màquina a persones no autoritzades.Per pujar o baixar de la màquina s'utilitzaran els graons i els agafadors disposats per aquesta funció.S’ha de procurar la mínima presència de treballadors al voltant de les màquines.Abans d’accionar el martell s’ha d’assegurar que estigui fixat el punter.En maniobres de marxa enrere el conductor s'assegurarà una perfecta visibilitat, i en cas de no tenir-la, s'ajudarà d'un senyalista.El canvi de posició del martell, s'efectuarà situant el braç en el sentit de la marxa (excepte en distàncies molt curtes.Abans de sortir del lloc de conducció s’ha de:-Posar el fre d’estacionament.-Posar en punt mort els diferents comandaments.-Dipositar la cullera al terra.-Treure la clau de contacte.-Tancar la cabina i tots els punts d’accés a la màquina.-Si l’estacionament és perllongat (més d’una jornada), es desconnectarà la bateria. -Si es troben en un pendent, s’hauran de calçar les rodes.Es revisaran periòdicament tots els punts d'escapament del motor per assegurar que no arriben gasos al conductor.Durant la neteja o manteniment de la màquina, l'operari utilitzarà les proteccions adients. Proteccions individuals -Cascos.-Guants de cuir.-Botes de seguretat.-Granota de treball.-Cinturó de seguretat.-Protecció auditiva (auriculars o tampons).-Canelleres.

CAMIÓ DE TRANSPORT Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. MITJA GREU MITJÀ 11. Sobreesforços. MITJA GREU MITJÀ 27. Accidents de tràfic. MITJA GREU MITJÀ 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. MITJA MOLT GREU ALT 29. Bolcada de la maquinària per desplom. BAIXA GREU BAIX 30. Atrapades entre peces de les màquines. BAIXA GREU BAIX 31. Caiguda de la càrrega transportada. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

BAIXA GREU BAIX

34. Derivats de les operacions de manteniment. MITJA GREU MITJÀ Observacions: (01) Caigudes a diferent nivell, en pujar o baixar de la cabina. (30) Atrapades, en la obertura o tanca de la caixa. Normes de seguretat: S’ha de vetllar perquè els camions hagin superat la ITV reglamentària.Els conductors de camions hauran d’estar en possessió del corresponent permís de conducció per al vehicle que condueixen.En tot moment s’ha de respectar la senyalització de l’obra, el codi de circulació i les ordres dels senyalitzadors autoritzats. Sempre s’haurà de donar preferència de pas a les unitats carregades.S'utilitzaran senyals acústiques de marxa enrera i es vigilarà el bon funcionament de les llums.L'accés i circulació interna s'efectuarà pels llocs indicats, amb especial menció al compliment de les Normes de Circulació i a la senyalització existent. En tots els treballs el conductor haurà d’estar qualificat i haurà d’emprar casc de seguretat quan surti de la cabina.La pujada i baixada de la cabina dels camions, se efectuarà mitjançant escala

metàl·lica.Les maniobres s'efectuaran sense cap brusquedat tot i anunciant-les prèviament.S'extremaran les precaucions al circular per terrenys irregulars o sense consistència.S’ha de triar el camió més adequat segons la càrrega per transportar.S’ha de parar esment especial al tipus, utilització i manteniment dels pneumàtics.S’ha de respectar, en tot moment, les indicacions del conductor de la màquina de càrrega.Durant les operacions de càrrega i descàrrega de la caixa basculant:-el conductor s’haurà de quedar a la cabina, sempre que aquesta disposi d’una visera protectora. -no pot romandre cap persona a prop de la maquinària, evitant la permanència d’operaris sobre

el basculador. -s’ha d’assegurar que la caixa basculant pugi dreta durant la descàrrega i la càrrega estaràequilibrada quan es carregui. -s’han de respectar les instruccions del guia en la descàrrega. -sempre que la maquinària es trobi a la cresta de un talús es respectarà la distància de seguretat.si el volquet és articulat, aquest s’ha de mantenir en línia. -si la caixa basculant té portes posteriors, s’han de respectar les consignes pròpies en cada tipus d’obertura, tancament i bloqueig de les portes. Quan s’hagi finalitzat l’operació de càrrega de terres en el camió i abans d’iniciar-se el transport, s’hauran de cobrir aquestes amb una lona. Abans d'iniciar les maniobres de descarrega del material, a més a més d'haver instal·lat el fre de ma, es col·locaran topes d'immobilització de les rodes. Abans d’aixecar la caixa basculant, s’ha d’assegurar l’absència d’obstacles aeris i de què la plataforma estigui plana i sensiblement horitzontal. En bascular en abocadors i en proximitats de rases o si s’ha de parar en rampes d’accés, s’hauran d’utilitzar topalls o tascons que impedeixin fer el recorregut marxa enrere a més a més de tenir accionat el fre d’estacionament. Després de la descàrrega de la caixa basculant: -no s’ha de posar en marxa la màquina fins que s’hagi assegurat que la caixa basculant està totalment abaixada. Els camions estaran en perfecte estat de manteniment.

Proteccions individuals -Casc -Guants de cuir -Calçat adequat -Roba de treball -Faixa antivibracions

CAMIÓ GRUA Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. MITJA LLEU BAIX 11. Sobreesforços. BAIXA LLEU ÍNFIM 27. Accidents de tràfic. MITJA GREU MITJÀ 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. MITJA GREU MITJÀ 29. Bolcada de la maquinària per desplom. MITJA MOLT GREU ALT 30. Atrapades entre peces de les màquines. MITJA GREU MITJÀ 31. Caiguda de la càrrega transportada. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

BAIXA GREU BAIX

33. Caiguda d'objectes des de punts alts. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 34. Derivats de les operacions de manteniment. MITJA GREU MITJÀ Observacions: (01) Caigudes a diferent nivell, en pujar o baixar de la cabina. (30) Atrapades, en la obertura o tanca de la caixa. (34) Caigudes d’elements hissats. Normes de seguretat: Els camions estaran en perfecte estat de manteniment i conservació.S’ha de vetllar perquè els

camions hagin superat la ITV reglamentària.Els conductors de camions hauran d’estar en possessió del corresponent permís de conducció per al vehicle que condueixen.En tot moment s’ha de respectar la senyalització de l’obra, el codi de circulació i les ordres dels senyalitzadors autoritzats. L'accés i circulació interna s'efectuarà pels llocs indicats, amb especial menció al compliment de les Normes de Circulació i a la senyalització existent.En tots els treballs el conductor haurà d’estar qualificat i haurà d’emprar casc de seguretat quan surti de la cabina.La pujada i baixada de la cabina dels camions, se efectuarà mitjançant escala metàl·lica.La descàrrega del material s'efectuarà en terrenys horitzontals i previ posicionament de les potes estabilitzadores sobre terreny ferm.Les càrregues a desplaçar s'ajustaran a les característiques tècniques de la ploma, subministrades pel fabricant.L'ascens i descens de la càrrega suspesa del ganxo de la grua s'efectuarà amb la màxima precaució, controlant la possible caiguda del material transportat. El ganxo portarà baldó de seguretat.Es mantindran les distàncies de seguretat a las línies elèctriques aèries.Es prohibeix la permanència i execució de treballs dintre del radi d'acció de la grua. Proteccions individuals -Casc -Guants de cuir -Calçat adequat -Roba de treball -Faixa antivibracions

TRAGINADORA DE TRABUC (DÚMPER) Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 09. Projecció de fragments o partícules. BAIXA GREU BAIX 19. Incendis. BAIXA GREU BAIX 23. Malalties causades per agents químics. BAIXA LLEU ÍNFIM 24. Malalties causades per agents físics. BAIXA LLEU ÍNFIM 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. MITJA GREU MITJÀ 29. Bolcada de la maquinària per desplom. MITJA GREU MITJÀ 31. Caiguda de la càrrega transportada. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

34. Atrapades i cremades durant el manteniment. MITJA GREU MITJÀ Observacions: (01) Risc degut a caigudes en pujar o baixar de la cabina, i/o per transportar persones al trabuc o al vehicle. (24) Risc degut a ambient polsegós. Normes de seguretat: Abans de començar els treballs es comprovarà el bon estat dels frens i la pressió dels pneumàtics.Es prohibeix que els conductors abandonin la màquina amb el motor en marxa.Està prohibit deixar la conducció de la màquina a persones no autoritzades.Quan es deixi estacionat el vehicle s’haurà de parar el motor, emprar el fre de mà i, si es troben en un pendent, s’hauran de calçar les rodes.Per pujar o baixar de la màquina s'utilitzaran els graons i els agafadors disposats per aquesta funció. Durant la neteja o manteniment de la màquina, l'operari utilitzarà les proteccions adients.Es revisaran periòdicament tots els punts d'escapament del motor per assegurar que no arriben gasos al conductor.En maniobres de marxa enrere el conductor s'assegurarà una perfecta visibilitat, i en cas de no tenir-la, s'ajudarà d'un senyalista.La càrrega situada al volquet mai podrà dificultar la visió del conductor.A la càrrega del material a la caixa s’haurà de tenir present la capacitat màxima de la mateixa i és prohibit el transport d’objectes que surtin de la vorera de la caixa.A la descàrrega de la traginadora de trabuc ”dúmper” a prop de terraplens, rases, talús, pous, s’haurà de col·locar un tauló que impedeixi l’avenç de la traginadora de trabuc “dúmper” més enllà d’una distància prudencial a la vorera del desnivell.Dintre de la traginadora de trabuc “dúmper” només pot anar el conductor, i és prohibit el seu ús com a transport pel personal.Si s'han de pujar pendents amb el dúmper carregat, es farà marxa enrera. No es circularà a velocitats superiors a 20 km/hora.

Proteccions individuals -Casc -Guants de cuir -Calçat adequat per a la conducció -Roba de treball -Protectors auditius -Faixa antivibracions

RETROEXCAVADORA Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. MITJA GREU MITJÀ 09. Projecció de fragments o partícules. BAIXA GREU BAIX 14. Contactes elèctrics. MITJA GREU MITJÀ 23. Malalties causades per agents químics. MITJA GREU MITJÀ 24. Malalties causades per agents físics. MITJA LLEU BAIX 27. Accidents de tràfic. MITJA GREU MITJÀ 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. MITJA GREU MITJÀ 29. Bolcada de la maquinària per desplom. MITJA GREU MITJÀ 30. Atrapades per bolcada de màquines. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

34. Atrapades i cremades durant el manteniment. BAIXA GREU BAIX Observacions: (01) Risc degut a caigudes en pujar o baixar de la cabina, i/o per transportar persones a la cullera. (24) Risc degut a ambient polsegós. (32) Risc degut a la ruptura de les mànegues pneumàtiques i/o cops amb la pala. Normes de seguretat: Abans de començar els treballs es comprovarà el bon estat dels frens i la pressió dels pneumàtics.Estarà dotada de senyal acústica i lluminosa de marxa enrera.Està prohibit deixar la conducció de la màquina a persones no autoritzades.Per pujar o baixar de la màquina s'utilitzaran els graons i els agafadors disposats per aquesta funció.S’ha de procurar la mínima presència de treballadors al voltant de les màquines.En maniobres de marxa enrere el conductor s'assegurarà una perfecta visibilitat, i en cas de no tenir-la, s'ajudarà d'un senyalista.El canvi de posició de la "retro", s'efectuarà situant el braç en el sentit de la marxa (excepte en distàncies molt curtes.Es prohibeix utilitzar la "retro" com una grua, per a la introducció de peces, canonades, etc. a l'interior de les rases. Es prohibeix realitzar esforços per sobre del límit de càrrega útil de la retroexcavadora. Es prohibeix la manipulació de grans càrregues sota règim de forts vents.Es prohibeix totalment transportar persones a la cullera.Abans de sortir del lloc de conducció s’ha de:-Posar el fre d’estacionament.-Posar en punt mort els diferents comandaments.-Dipositar la cullera al terra.-Treure la clau de contacte.-Tancar la cabina i tots els punts d’accés a la màquina.-Si l’estacionament és perllongat (més d’una jornada), es desconnectarà la bateria. -Si es troben en un pendent, s’hauran de calçar les rodes.Es revisaran periòdicament tots els punts d'escapament del motor per assegurar que no arriben gasos al conductor. Durant la neteja o manteniment de la màquina, l'operari utilitzarà les proteccions adients. Proteccions individuals -Casc -Protectors auditius. -Guants de cuir -Calçat adequat per a la conducció -Faixa antivibracions -Roba de treball

RETROEXCAVADORA MIXTA Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. MITJA GREU MITJÀ 09. Projecció de fragments o partícules. BAIXA GREU BAIX

14. Contactes elèctrics. MITJA GREU MITJÀ 23. Malalties causades per agents químics. MITJA GREU MITJÀ 24. Malalties causades per agents físics. MITJA LLEU BAIX 27. Accidents de tràfic. MITJA GREU MITJÀ 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. MITJA GREU MITJÀ 29. Bolcada de la maquinària per desplom. MITJA GREU MITJÀ 30. Atrapades per bolcada de màquines. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

34. Atrapades i cremades durant el manteniment. BAIXA GREU BAIX Observacions: (01) Risc degut a caigudes en pujar o baixar de la cabina, i/o per transportar persones a la cullera. (24) Risc degut a ambient polsegós. (32) Risc degut a la ruptura de les mànegues pneumàtiques i/o cops amb la pala. Normes de seguretat: Abans de començar els treballs es comprovarà el bon estat dels frens i la pressió dels pneumàtics.Estarà dotada de senyal acústica i lluminosa de marxa enrera.Està prohibit deixar la conducció de la màquina a persones no autoritzades.Per pujar o baixar de la màquina s'utilitzaran els graons i els agafadors disposats per aquesta funció.S’ha de procurar la mínima presència de treballadors al voltant de les màquines.En maniobres de marxa enrere el conductor s'assegurarà una perfecta visibilitat, i en cas de no tenir-la, s'ajudarà d'un senyalista.El canvi de posició de la "retro", s'efectuarà situant el braç en el sentit de la marxa (excepte en distàncies molt curtes.Es prohibeix utilitzar la "retro" com una grua, per a la introducció de peces, canonades, etc. a l'interior de les rases. Es prohibeix realitzar esforços per sobre del límit de càrrega útil de la retroexcavadora.Es prohibeix baixar rampes frontalment amb el vehicle carregat.Es prohibeix la manipulació de grans càrregues sota règim de forts vents. Es prohibeix totalment transportar persones a la cullera.Abans de sortir del lloc de conducció s’ha de:-Posar el fre d’estacionament.-Posar en punt mort els diferents comandaments.-Dipositar la cullera al terra.-Treure la clau de contacte.-Tancar la cabina i tots els punts d’accés a la màquina.-Si l’estacionament és perllongat (més d’una jornada), es desconnectarà la bateria. -Si es troben en un pendent, s’hauran de calçar les rodes.Es revisaran periòdicament tots els punts d'escapament del motor per assegurar que no arriben gasos al conductor.Durant la neteja o manteniment de la màquina, l'operari utilitzarà les proteccions adients. Proteccions individuals -Casc -Protectors auditius. -Guants de cuir -Calçat adequat per a la conducció -Faixa antivibracions -Roba de treball

EXCAVADORA AMB CULLERA BIVALVA Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. MITJA GREU MITJÀ 09. Projecció de fragments o partícules. BAIXA GREU BAIX 14. Contactes elèctrics. MITJA GREU MITJÀ 23. Malalties causades per agents químics. MITJA GREU MITJÀ 24. Malalties causades per agents físics. MITJA LLEU BAIX 27. Accidents de tràfic. MITJA GREU MITJÀ 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. MITJA GREU MITJÀ 29. Bolcada de la maquinària per desplom. MITJA GREU MITJÀ 30. Atrapades per bolcada de màquines. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

34. Atrapades i cremades durant el manteniment. BAIXA GREU BAIX

Observacions: (01) Risc degut a caigudes en pujar o baixar de la cabina, i/o per transportar persones a la cullera. (24) Risc degut a ambient polsegós. (32) Risc degut a la ruptura de les mànegues pneumàtiques i/o cops amb la pala. Normes de seguretat: Abans de començar els treballs es comprovarà el bon estat dels frens i la pressió dels pneumàtics.Estarà dotada de senyal acústica i lluminosa de marxa enrera.Està prohibit deixar la conducció de la màquina a persones no autoritzades.Per pujar o baixar de la màquina s'utilitzaran els graons i els agafadors disposats per aquesta funció.S’ha de procurar la mínima presència de treballadors al voltant de les màquines.En maniobres de marxa enrere el conductor s'assegurarà una perfecta visibilitat, i en cas de no tenir-la, s'ajudarà d'un senyalista.No es realitzarà cap moviments sobtat, ni alhora de deixar-la anar (la cullera) ni en hissar-la, per no disminuir la capacitat dels cables.Els productes de la excavació es descarregaran a llocs concrets o directament al camió o traginadora de trabuc ”dúmper”.No es pot treballar en terrenys d’una pendent pronunciada, llevat que sigui absolutament necessari.Els cables es mantindran nets, engreixats i lubricats adequadament.S’haurà de canviar el cable quan:-aquest presenti punts de picadura amb oxidació avançada. -presentin deformacions permanents per aixafament, doblecs, allargaments, etc.-s’observin fissures.-hi hagi lliscament del cable respecte als terminals.-quan el nombre dels seus filferros estiguin trencats en una proporció superior al 20% del total.Es prohibeix utilitzar la excavadora com a grua, per a la introducció de peces, canonades, etc. a l'interior de les rases. Abans de sortir del lloc de conducció s’ha de:-Posar el fre d’estacionament.-Posar en punt mort els diferents comandaments.-Dipositar la cullera al terra.-Treure la clau de contacte.-Tancar la cabina i tots els punts d’accés a la màquina.-Si l’estacionament és perllongat (més d’una jornada), es desconnectarà la bateria. -Si es troben en un pendent, s’hauran de calçar les rodes.Es revisaran periòdicament tots els punts d'escapament del motor per assegurar que no arriben gasos al conductor.Durant la neteja o manteniment de la màquina, l'operari utilitzarà les proteccions adients. Proteccions individuals -Casc -Protectors auditius. -Guants de cuir -Calçat adequat per a la conducció -Faixa antivibracions -Roba de treball

PALA CARREGADORA Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 23. Malalties causades per agents químics. BAIXA LLEU ÍNFIM 24. Malalties causades per agents físics. BAIXA LLEU ÍNFIM 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. MITJA MOLT GREU ALT 29. Bolcada de la maquinària per desplom. MITJA GREU MITJÀ 30. Atrapades per bolcada de màquines. MITJA GREU MITJÀ 31. Caiguda de la càrrega transportada. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

34. Atrapades i cremades durant el manteniment. BAIXA GREU BAIX Observacions: (01) Risc degut a caigudes en pujar o baixar de la cabina, i/o per transportar persones al trabuc o al vehicle. (24) Risc degut a ambient polsegós. Normes de seguretat: Els camins de circulació es mantindran en bones condicions de servei.El maquinista serà sempre una persona qualificada.Es prohibeix baixar rampes frontalment amb el vehicle

carregat.L'ascens i descens de la cullera es farà sempre amb marxes curtes.S'extremaran les precaucions al circular per terrenys irregulars o sense consistència.S'utilitzaran senyals acústiques de marxa enrera i es vigilarà el bon funcionament de les llums.El conductor s'assegurarà de que no existeix cap perill pels treballadors que es trobin en l'interior de rases i pous, o a la zona d'operació.Es prohibeix la manipulació de grans càrregues sota règim de forts vents.Es prohibeix totalment transportar persones a la cullera.Es prohibeix abandonar la pala amb la cullera aixecada. Proteccions individuals -Casc -Mascaretes (en ambient polsegós) -Protectors de la oïda -Guants de cuir -Calçat adequat per a la conducció -Faixa antivibracions -Roba de treball

CAMIÓ FORMIGONERA Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. MITJA GREU MITJÀ 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA GREU MITJÀ 11. Sobreesforços. BAIXA LLEU ÍNFIM 27. Accidents de tràfic. MITJA MOLT GREU ALT 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. MITJA GREU MITJÀ 29. Bolcada de la maquinària per desplom. ALTA GREU ALT 30. Atrapades entre peces de les màquines. BAIXA GREU BAIX 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

BAIXA GREU BAIX

34. Derivats de les operacions de manteniment. MITJA GREU MITJÀ Observacions: (01) Caigudes a diferent nivell, en pujar o baixar de la cabina. (32) Cops per manipulació de la canallera. Normes de seguretat: S’ha de vetllar perquè els camions hagin superat la ITV reglamentària.Els conductors de camions hauran d’estar en possessió del corresponent permís de conducció per al vehicle que condueixen.En tot moment s’ha de respectar la senyalització de l’obra, el codi de circulació i les ordres dels senyalitzadors autoritzats.S'utilitzaran senyals acústiques de marxa enrera i es vigilarà el bon funcionament de les llums.L'accés i circulació interna s'efectuarà pels llocs indicats, amb especial menció al compliment de les Normes de Circulació i a la senyalització existent.En tots els treballs el conductor haurà d’estar qualificat i haurà d’emprar casc de seguretat quan surti de la cabina.La pujada i baixada de la cabina dels camions, se efectuarà mitjançant escales metàl·liques per tal utilització.Les maniobres s'efectuaran sense cap brusquedat tot i anunciant-les prèviament.S'extremaran les precaucions al circular per terrenys irregulars o sense consistència.S’ha de parar esment especial al tipus, utilització i manteniment dels pneumàtics.Abans d'iniciar les maniobres de càrrega i descarrega, a més a més d'haver instal·lat el fre de ma, es col·locaran topes d'immobilització de les rodes.La neteja de la cuba i de la canallera es realitzarà en un lloc indicat per aquesta tasca.Durant les operacions d'abocament es mantindrà una distància de seguretat al tall que anirà en funció del tipus de terreny. Proteccions individuals -Casc -Guants de cuir -Calçat adequat -Roba de treball -Faixa antivibracions -Davantal impermeable -Botes impermeables FORMIGONERA ELÈCTRICA Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 14. Contactes elèctrics. MITJA MOLT ALT

GREU 29. Bolcada de la maquinària per desplom. BAIXA LLEU ÍNFIM 30. Atrapades per bolcada de màquines. BAIXA GREU BAIX 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

34. Atrapades i cremades durant el manteniment. BAIXA GREU BAIX Observacions: (32) Atrapades amb elements de transmissió i/o paletes de barreja. Normes de seguretat: Es disposaran en llocs assenyalats amb aquesta finalitat, parant esment en ubicar-les a una distància superior als 3 metres de la vorera de qualsevol excavació per evitar així el risc de caiguda a diferents nivells. Si es col·loca dintre de l’àrea d’influència de gir de la grua torre es disposarà d’un cobert per protegir la caiguda d’objectes.La zona d’ubicació anirà senyalitzada mitjançant cordes amb banderetes, un senyal de perill i un rètol amb la llegenda “ÉS PROHIBIT D’UTILITZAR LA MÀQUINA A LES PERSONES NO AUTORITZADES”La formigonera estarà ben assentada a terra evitant estar sobre terreny humit i poc estable.S’establirà un empostissat d’un mínim de dos metres de llargària per a superfície d’estada de l’operador de la formigonera pastera, en prevenció dels riscos de caiguda al mateix nivell per lliscament.Hi haurà un camí d’accés fix a la formigonera pastera per a la traginadora de trabuc o “dúmper”, separat del camí dels carretons manuals, en prevenció dels riscos de cops o atropellaments.La formigonera haurà de tenir protegits els òrgans de transmissió (corretges, corones, engranatges, etc.) per evitar el risc d’atrapada.Haurà de tenir fre de oscil·lació al bombo per evitar els sobreesforços i els riscos per moviments descontrolats.L’alimentació elèctrica es realitzarà de forma aèria mitjançant el quadre de zona, que disposarà de protecció diferencial i magnetotèrmic.La carcassa i la resta de parts metàl·liques de la formigonera pastera hauran d’estar connectades a terra.La botonada de la cabina haurà de ser estanca i tenir accés directe.Les operacions de manteniment i neteja s'efectuaran prèvia desconnexió de la xarxa elèctrica.Posat que la formigonera pastera es canviï, a través de la balda de la grua s’haurà de realitzar mitjançant la utilització d’un balancí que la sospesi per quatre punts. Proteccions individuals -Casc de seguretat -Guants de goma -Mascaretes -Ulleres -Botes impermeables -Roba de treball

BOMBA DE FORMIGÓ Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. MITJA GREU MITJÀ 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA GREU MITJÀ 11. Sobreesforços. BAIXA LLEU ÍNFIM 27. Accidents de tràfic. MITJA MOLT GREU ALT 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. MITJA GREU MITJÀ 29. Bolcada de la maquinària per desplom. ALTA GREU ALT 30. Atrapades entre peces de les màquines. BAIXA GREU BAIX 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les BAIXA GREU BAIX màquines. 34. Derivats de les operacions de manteniment. MITJA GREU MITJÀ Normes de seguretat: L’equip encarregat de la manipulació de la bomba de formigó haurà d’estar especialitzat en aquest tipus de treball.La canonada de la bomba de formigó s’haurà de recolzar sobre cavallets, esbiaixant-se les parts susceptibles de moviment.La mànega terminal d’abocada romandrà governada per un mínim de dos operaris alhora, evitant, així les caigudes per possibles moviments incontrolats de la mateixa.Abans d’iniciar el formigonat d’una determinada superfície, s’haurà d’establir un camí de taulons segur, sobre el qual es recolzin els operaris que realitzen l’abocada dirigint la mànega des de castellet de formigó (torreta de formigonat).La

manipulació, el muntatge i desmuntatge de la canonada de la bomba de formigonat, serà dirigit per un operari especialitzat, evitant així, accidents per tampons o sobretensions interns.Abans d’iniciar el bombejament de formigó s’haurà de preparar el conducte (ficar greix a la canonada) enviant masses de morter de dosificació, per evitar obturació del conducte.És prohibit d’introduir o accionar la pilota de neteja, si no s’ha instal·lat abans els dispositius de recollida a la sortida de la mànega després del recorregut total del circuit.En cas de detenció de la bola s’haurà de paralitzar la màquina, reduint la pressió a zero i desmuntant tot seguit la canonada.Els operaris lligaran la mànega terminal abans d’iniciar el pas de la pilota de neteja a elements sòlids, allunyant-se del lloc abans de què comenci el procés.S‘ha de revisar de manera periòdica els circuits d’oli de la bomba de formigó i s’haurà de tenir present que qualsevol altra reparació de la màquina es realitzarà amb els circuits elèctrics apagats.Posat que s’apliqués el bombeig de formigó mitjançant el camió amb braç desplaçable.Caldrà estendre les potes estabilitzadores del camió abans de maniobrar per evitar la bolcada. Proteccions individuals -Casc -Guants de cuir -Calçat adequat -Roba de treball -Faixa antivibracions -Davantal impermeable -Botes impermeables

EQUIP D'OXITALLADA Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 02. Caiguda de persones al mateix nivell. MITJA LLEU BAIX 03. Caiguda d'objectes per desplom. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 04. Caiguda d'objectes per manipulació. BAIXA GREU BAIX 07. Cops contra objectes immòbils. MITJA LLEU BAIX 08. Cops per objectes o eines. MITJA LLEU BAIX 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA GREU MITJÀ 11. Sobreesforços. MITJA GREU MITJÀ 13. Contactes tèrmics. ALTA GREU ELEVAT 14. Contactes elèctrics. MITJA GREU MITJÀ 17. Exposició a radiacions. MITJA GREU MITJÀ 18. Explosions. MITJA GREU MITJÀ 19. Incendis. ALTA GREU ELEVAT 22. Altres: manipulació de materials abrasius. ALTA LLEU MITJÀ 24. Malalties causades per agents físics. MITJA GREU MITJÀ Observacions: (24) Derivats de la inhalació de vapors tòxics despresos a la fusió. Normes de seguretat: El subministrament i transport intern en l’obra de les ampolles de gas liquats es farà tenint present les següents condicions:Hauran d’estar protegides, les vàlvules de tall, amb la corresponent caperutxa protectora.No es mesclaran les bombones de gasos diferents.Les bombones s’hauran de transportar en batees engabiades en posició vertical i lligades.S’ha de prohibir que les bombones de gasos liquats romanguin exposades al sol de manera perllongada.S’han d’emprar les bombones de gasos liquats en posició vertical.S’ha de prohibir l’abandonament de les bombones després de la seva utilització.Les bombones de gasos s´aplegaran a llocs d’emmagatzematge tot destriant les buides de les que estiguin plenes.El magatzem de gasos liquats s’ubicarà a l’exterior de l’obra, amb una ventilació constant i directa.Es senyalitzaran les entrades al magatzem amb el senyal de perill d’explosió i no fumeu.Es controlarà que el bufador romangui completament apagat un cop finalitzada la tasca.S’haurà de comprovar que estiguin instal·lades les vàlvules antiretrocès de la flama.S’ha de vetllar perquè no hagi cap fuita de gas a les mànegues d’alimentació.Tots els operaris de l’oxitallada hauran de conèixer la següent normativa:S’ha d’utilitzar a cada moment els carros portabombones per a realitzar el treball amb major seguretat i comoditat.S’ha d’evitar que es

colpegin les ampolles o que puguin caure des d’una alçada per eliminar la possibilitat d’accidents.L’operari haurà d’emprar casc de polietilè (pels desplaçaments per l’obra), elm de soldador (casc + careta de protecció) o pantalla de protecció de sustentació manual, guants de cuir, maneguins de cuir, polaines de cuir, davantal de cuir i botes de seguretat.No s’han d’inclinar les bombones de acetilè fins a esgotar-les.No s’han d’utilitzar les bombones d’oxigen tombades.Abans d’encendre l’encenedor, s’ha de comprovar que estiguin ben fetes les connexions de les mànegues i que aquestes es trobin en perfecte estat.Abans d’encendre l’encenedor, s’haurà de comprovar que estiguin instal·lades les vàlvules antiretrocès, per evitar així possibles retrocessos de la flama.Per comprovar que a les mànegues no hi ha cap fuita, s’han de submergir, aquestes, sota pressió a un recipient amb aigua.No s’ha d’abandonar el carro portabombones en cap absència perllongada, s’ha de tancar sempre el pas del gas i portar el carro a un lloc segur.S’ha d’obrir sempre el pas de gas amb la clau apropiada.S’han d’ evitar focs a l’entorn de les bombones de gasos liquats.No s’ha de dipositar l’encenedor a terra.S’assegurarà que la trajectòria de la mànega sigui el més curta possible.Les mànegues d’ambdós gasos han de romandre unides entre si, mitjançant cinta adhesiva.S’han d’utilitzar mànegues de colors diferents per a cada gas (oxigen color blau, acetilè color vermell)No s’ha d’utilitzar l’acetilè per soldar o tallar materials que continguin coure; encara que ho tinguin en poca quantitat, donat que per petita que aquesta sigui serà suficient perquè es produeixi una reacció química i doni lloc a un compost explosiu.Posat que s’utilitzi l’encenedor per desprendre pintures, l’operari haurà d’emprar màscara protectora amb filtres químics específics pels productes que vagi a cremar.Posat que es soldi o es tallin elements pintats s’haurà de fer a l’aire lliure o en un local ben ventilat.Un cop utilitzades les mànegues s’hauran de recollir al carretó, així es realitzarà el treball d’una forma més còmoda, ordenada i alhora més segura.Es prohibit de fumar alhora que hom es troba soldant, tallant, o manipulant encenedors o bombones. Tampoc es pot fumar al magatzem de les bombones. Proteccions individuals -Cascos. -Protectors auditius -Guants de cuir. -Botes de seguretat. -Granota de treball. -Cinturó de seguretat. -Canelleres.

EQUIP DE SOLDADURA AUTÒGENA S'utilitza en tots aquells procediments en els quals la fusió de les peces a unir s'aconsegueix mitjançant el calor aportada per la flama procedent d'un gas o gasos combustibles en un equip anomenat bufador. Pot utilitzar-se un metall d'aportació. Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 09. Projecció de fragments o partícules. BAIXA GREU BAIX 10. Atrapades per o entre objectes. MITJA GREU MITJÀ 13. Contactes tèrmics. ALTA GREU ALT 14. Contactes elèctrics. MITJA GREU MITJÀ 15. Inhalació o ingestió de substàncies nocives. MITJA GREU MITJÀ 16. Contactes amb substàncies càustiques i/o corrosives. MITJA GREU MITJÀ

17. Exposició a radiacions. ALTA GREU ALT 18. Explosions. MITJA MOLT GREU ALT 19. Incendis. MITJA GREU MITJÀ Observacions: (15) Risc derivat de la inhalació de vapors metàl·lics despresos a la fusió. (17) Risc derivat de les radiacions infraroges de l’arc voltaic. (18) Risc degut al retrocés de la flama del bufador. Normes de seguretat: El subministrament i transport de les bombones de gasos s'efectuarà amb les vàlvules protegides amb caperutxa de protecció, no es barrejaran bombones de gasos diferents i es

transportaran en posició vertical.El local destinat a emmagatzemar les bombones de gasos liquats tindrà una ventilació constant per corrent d'aire, porta amb tanca de seguretat i, si cal il·luminació artificial, aquesta disposarà d'uns mecanismes estancs antideflagrants.A la porta s'instal·laran unes senyals normalitzades de "PERILL, EXPLOSIÓ" i "PROHIBIT FUMAR".Al costat de la porta del magatzem de gasos liquats s'instal·larà un extintor de pols seca.Els encenedors per la soldadura mitjançant gasos liquats hauran d'estar dotats de vàlvules antiretrocés de la flama.Abans d'activar l'encenedor s'haurà de comprovar que les connexions de les mànegues estiguin fetes correctament.Periòdicament es controlaran les possibles fugues de les mànegues de subministrament de gasos.No s'utilitzarà acetilè per soldar o tallar materials que continguin coure, doncs pot crear-se una atmosfera explosiva.No es permès fumar al voltant d'una zona en que s'estigui soldant o tallant.S'utilitzarà una pantalla de protecció que cobreixi només els ulls, i que disposi d'un vidre fumat que filtri les radiacions infraroges i disminueixi la intensitat lluminosa.Es prohibeix soldar amb plom en llocs tancats. Sempre que s'hagi de soldar amb plom s'establirà una corrent d'aire de ventilació.S'evitarà soldar amb bombones o ampolles de gasos liquats exposats al sol.En els treballs es revisaran les vàlvules, mànegues i bufadors per evitar la fuita de gasos.Les ampolles de gasos liquats es transportaran i romandran en carretons porta-ampolles. Proteccions individuals -Casc de seguretat -Ulleres de soldador -Guants de cuir -Maneguí de cuir -Polaines de cuir -Botes de seguretat de cuir -Davantal de cuir -Granota de treball EQUIP DE SOLDADURA ELÈCTRICA S'utilitza en tots aquells procediments en els quals el metall es fon degut a el calor produïda per l'acció d'un arc voltaic que salta entre l'elèctrode i el metall base (peça a soldar). Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA GREU MITJÀ 10. Atrapades per o entre objectes. BAIXA GREU BAIX 13. Contactes tèrmics. MITJA GREU MITJÀ 14. Contactes elèctrics. MITJA MOLT GREU ALT 15. Inhalació o ingestió de substàncies nocives. MITJA GREU MITJÀ 17. Exposició a radiacions. MITJA GREU MITJÀ 19. Incendis. BAIXA GREU BAIX Observacions: (15) Risc derivat de la inhalació de vapors metàl·lics despresos a la fusió. (17) Risc derivat de les radiacions infraroges de l’arc voltaic. Normes de seguretat: El subministrament i transport de les bombones de gasos s'efectuarà amb les vàlvules protegides amb caperutxa de protecció, no es barrejaran bombones de gasos diferents i es transportaran en posició vertical.El local destinat a emmagatzemar les bombones de gasos liquats tindrà una ventilació constant per corrent d'aire, porta amb tanca de seguretat i, si cal il·luminació artificial, aquesta disposarà d'uns mecanismes estancs antideflagrants.A la porta s'instal·laran unes senyals normalitzades de "PERILL, EXPLOSIÓ" i "PROHIBIT FUMAR".Al costat de la porta del magatzem de gasos liquats s'instal·larà un extintor de pols seca.L'emmagatzematge de les diferents bombones s'ubicarà a l'exterior o bé en un lloc amb ventilació constat i directa.S'utilitzarà una pantalla de protecció que cobreixi tot el front i la cara, i que disposi d'un visor de vidre inactínic adequat a la intensitat de treball de l’elèctrode.No es pot picar el cordó de la soldadura sense protecció ocular, els resquills de cascareta despreses poden produir greus lesions als ulls.No es pot mirar directament a l’arc voltaic sense la corresponent protecció ocular.No es poden tocar les peces acabades de soldar donat que poden estar a temperatura elevada.S’ha de soldar en un lloc ben ventilat, evitant així, intoxicacions i asfixies.S’ha de col·locar al lloc de la soldadura un extintor contra incendis.Abans de començar la soldadura s’ha de comprovar que no hi hagi cap persona a la

vertical del seu treball.S’ha d’emprar la guíndola de soldador adaptada, amb barana de seguretat a tot el seu perímetre, i pis format per taulons llisos de 2,5 cm de gruix que formin una plataforma de treball de com a mínim 60x60.Abans de començar els treballs caldrà comprovar que el grup estigui connectat correctament a terra, i que es trobin ben instal·lades les pinces portaelectrodes i els borns de connexió.No s’ha de deixar la pinça damunt del sobre ni sobre el perfil a soldar, s’haurà de dipositar sobre un portapinces.S’ha d’instal·lar el cablejat del grup de manera que s’evitin ensopegades i caigudes.S’ha de comprovar que les connexions de les mànegues siguin totalment estancs a la intempèrie.No es pot utilitzar el grup sense que porti instal·lat el protector de clemes.Posat que hi hagi pauses perllongades s’haurà de desconnectar el grup de soldadura.Posat que hi hagi inclemència del temps s’han de suspendre els treballs de soldadura. Proteccions individuals -Casc de seguretat -Elm de soldador -Guants de cuir -Maneguí de cuir -Polaines de cuir -Botes de seguretat de cuir -Davantal de cuir -Granota de treball

TALLER DE FERRALLA Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 06. Trepitjades sobre objectes. MITJA LLEU BAIX 08. Cops per objectes o eines. MITJA LLEU BAIX 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA LLEU BAIX 10. Atrapades per o entre objectes. MITJA LLEU BAIX 11. Sobreesforços. BAIXA GREU BAIX 34. Atrapades i cremades durant el manteniment. BAIXA GREU BAIX Normes de seguretat: S’ha d’establir una zona d´aplec d’armadures ja treballades.L’eslingat de les armadures per a l’elevació i el transport es realitzarà amb eslingues que garantissin l’estabilitat de la peça en la seva manipulació.S’han d’acotar i senyalitzar els camins de transport de les armadures fins al tall d’obra.En el cas de la fabricació d’armadures en la mateixa obra, s’haurà de preveure una zona d’ubicació propera als accessos de l’obra.L’organització del taller ferralla es realitzarà tenint en compte que la manipulació dels ferros s’haurà de fer seguint la màxima directriu, és a dir, es col·locarà primerament el magatzem de ferros no treballats, a continuació la cisalla, la plegadora i finalment el taller de muntatge de cèrcols i graelles.En acabar la jornada es realitzarà una neteja de retalls de ferro, deixant el tall d’obra net i endreçat.Qualsevol màquina elèctrica, del taller ferralla, portarà la seva presa de terra.Tota la instal·lació elèctrica del taller es trobarà centralitzada en un quadre de zona on es trobaran els corresponents diferencials i magnetotèrmics.Quan s’utilitzi la soldadura elèctrica es procurarà que la massa estigui a prop del lloc on s’estigui realitzant la soldadura.El grup convertidor de l’equip de soldadura haurà d’estar convenientment aïllat de les seves parts actives.En cas que s’utilitzés el bufador per als talls de metalls, s’haurà de tenir present la normativa d’oxitallada. Proteccions individuals -Casc de seguretat -Guants de cuir -Maneguí de cuir -Botes de seguretat de cuir -Davantal de cuir -Granota de treball

GRUA MÒBIL Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. MITJA LLEU BAIX 11. Sobreesforços. BAIXA LLEU ÍNFIM 14. Contactes elèctrics. MITJA MOLT GREU ELEVAT 27. Accidents de tràfic. MITJA GREU MITJÀ 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. MITJA GREU MITJÀ

29. Bolcada de la maquinària per desplom. MITJA MOLT GREU ALT

30. Atrapades entre peces de les màquines. MITJA GREU MITJÀ 31. Caiguda de la càrrega transportada. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

BAIXA GREU BAIX

33. Caiguda d'objectes des de punts alts. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 34. Derivats de les operacions de manteniment. MITJA GREU MITJÀ Normes de seguretat: Haurà de tenir: Certificat de inspecció realitzat per una ECA, mitjançant un procediment conforme a las normes UNE relatives a grues mòbils i que sigui, com a mínim, similar al protocol ECA núm. PG-047. El procediment inclourà els accessoris corresponents: plomí, eslingues, grillades, etc. Llibre historial (per a cada grua) en el que constin, a més a més dels resultats de la inspecció de la ECA, les revisions d'acord amb l'article 103, punt 3 de la O.G.S.H.T. Gràfic de càrregues i àmbits en cabina, final de càrrega de l'òrgan d'aprehensió i indicador de angle de la ploma. Bàscula de pesada en grues de més de 100 TM. Per a grues de més de 60 TM, l'exigència de bàscula queda a criteri del Cap d'Obra, en funció del treball a desenvolupar. Documento acreditatiu de que els conductors de les grues tenen la formació necessària, coneixent perfectament: -las normes UNE, 58-508-78 (utilizando grúas móviles) i 001 (ademanes de mando

normalizados). -la O.G.S.H.T. en especial els capítols X (Elevación y transporte) i XIII (Protección personal). -instruccions relatives a distàncies a línies elèctriques aèries de AT contemplades pel

"Reglamento de Líneas eléctricas aéreas de alta tensión". Caldrà tenir present: Abans de realitzar qualsevol maniobra es col·locaran les potes estabilitzadores. No es treballarà amb el cable inclinat. S'haurà de complir en tot moment el RD 2370/1996, del 18 de novembre, pel qual s' aproven l' Instrucció tècnica complementària MIE-AEM 4 del Reglament d'Aparells d'Elevació i la Manutenció referent a grues mòbils autopropulsades. En operacions amb participació de dos o més grues haurà de nomenar-se un director de maniobra. Les càrregues a desplaçar s'ajustaran a les característiques tècniques de la ploma, subministrades pel fabricant. El ganxo portarà baldó de seguretat. Es mantindran les distàncies de seguretat a las línies elèctriques aèries. Es prohibeix la permanència i execució de treballs dintre del radi d'acció de la grua. No s'utilitzarà per el transport de persones. No es realitzaran girs oblics. Les potes estabilitzadores es recolzaran sobre terreny ferm. Es comprovaran periòdicament els elements d'elevació. Proteccions individuals -Casc -Guants de cuir -Calçat adequat -Roba de treball -Faixa antivibracions

CARRETÓ ELEVADOR Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. MITJA GREU MITJÀ 11. Sobreesforços. BAIXA LLEU ÍNFIM 29. Bolcada de la maquinària per desplom. BAIXA GREU BAIX 30. Atrapades entre peces de les màquines. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

33. Caiguda d'objectes des de punts alts. BAIXA MOLT GREU MITJÀ 34. Derivats de les operacions de manteniment. BAIXA LLEU ÍNFIM Normes de seguretat: Abans d’iniciar la jornada el conductor ha de realitzar una inspecció del carretó.Posat que es detectés qualsevol deficiència s’haurà de comunicar al servei de manteniment i deixar el carretó fora de servei.Abans del transport de la càrrega s’ha de revisar que la càrrega estigui convenientment paletitzada, fleixada i ubicada correctament.Al procés de conducció del carretó s’hauran de considerar els següents punts:-no s’ha de permetre que pugi cap persona al carretó.-s’ha de mirar en la direcció d’avançament i mantenir la vista en el camí que s’ha de

recórrer.-s’ha de disminuir la velocitat a encreuaments i llocs amb poca visibilitat.-s’ha de cerciorar amb l’encarregat de l’obra dels camins aptes pel trànsit del carretó.-s’ha de transportar únicament càrregues preparades correctament (càrregues paletitzades).-no s’han de transportar càrregues que superin la capacitat nominal.-no es pot circular per sobre dels 20 Km/h en espais exteriors i 10 Km/h en interiors.-s’ha de circular pels camins dissenyats amb aquesta finalitat, mantenint una distància prudencial amb altres vehicles que el precedeixin tot evitant avançaments. -s’han d’evitar parades i arrencades brusques i viratges ràpids. -s’ha d’assegurar de no topar amb sostres, conductes, etc. a causa de les dimensions del carretó amb la càrrega que es transporta. -quan es circuli en buit, s’ha de situar la forquilla baixada. -sempre s’ha de traslladar la càrrega horitzontalment amb la forquilla situada a 15 cm de terra. -en moviment, s’ha d’emprar el llum llampegant i en cas de marxa enrera el senyal sonor intermitent. En cas de transport fora de l’obra, el carretó ha d’estar convenientment matriculat i amb les assegurances reglamentàries. Quan el conductor abandoni el seu carretó s’ha d’assegurar que les palanques estiguin en punt mort, el motor estigui parat, els frens posats i la clau de contacte treta. Si el carretó es troba en un pendent, es calçaran les rodes; tanmateix la forquilla s’ha de deixar en la posició més baixa. Esdevé obligatòria la instal·lació al carretó d’un pòrtic antiimpactes i antivolcades. La part superior del carretó ha de disposar d’un sostre protector contra impactes i contra les inclemències del temps.

Proteccions individuals -Casc -Guants de cuir -Calçat adequat -Roba de treball

TRANSPALET MANUAL "TORO" Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 23. Malalties causades per agents químics. BAIXA LLEU ÍNFIM 24. Malalties causades per agents físics. BAIXA LLEU ÍNFIM 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. MITJA MOLT GREU ALT 29. Bolcada de la maquinària per desplom. MITJA GREU MITJ

À 30. Atrapades per bolcada de màquines. MITJA GREU MITJ

À 31. Caiguda de la càrrega transportada. MITJA GREU MITJ

À 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJ À

34. Atrapades i cremades durant el manteniment. BAIXA GREU BAIX Normes de seguretat: Abans d’aixecar una càrrega s’hauran de realitzar les següents comprovacions: -Comprovar que el pes de la càrrega que s’ha d’aixecar és l’adient per a la capacitat de càrrega del toro. -Assegurar-se de què el palet o plataforma és l’adient per a la càrrega que ha de suportar i que aquesta estigui en bon estat. -Assegurar-se de què les càrregues estiguin perfectament fleixades i equilibrades. -Comprovar que la longitud del palet o plataforma és major que la longitud de les forquilles. -Introduir les forquilles per la part més estreta del palet fins al fons per sota de les càrregues, tot assegurant-se de que les dues forquilles estan convenientment tancades sota el palet. Al procés de la conducció i circulació del toro s’haurà de considerar els següents punts: -Conduir el toro tirant de l’empunyadura, havent situat la palanca de comandament en posició neutra. -Mirar en la direcció de la marxa i conservar sempre una bona visibilitat del recorregut. -Si s’ha de retrocedir inevitablement, s’ha de comprovar que no hi hagi cap obstacle al seu camí que pugui provocar qualsevol incident. -Inspeccionar la càrrega, sobretot als girs i particularment si aquesta és molt voluminosa, controlant la seva estabilitat. -No utilitzar el toro en superfícies humides, lliscants o desiguals. -No manipular el toro amb les mans o el calçat humits o amb greix. -S’han de respectar els itineraris preestablerts. -Posat que s’hagi de baixar un petit pendent, només es farà si es disposa de frens situant-se

l’operari al darrera de la càrrega, la pendent màxima recomanada serà del 5%. Quan s’hagi de realitzar treballs de càrrega i descàrrega sobre una plataforma o sobre el muntacàrregues s’hauran de prendre les següents precaucions: -S’ha de comprovar que la capacitat de la plataforma o muntacàrregues pugui suportar el pes del palet i del toro. -S’ha de maniobrar el palet de manera que l’operari mai trepitgi la plataforma. -No s’haurà de parar el toro, s’hauran de prendre les precaucions necessàries perquè no es dificulti la circulació. En finalitzar la jornada laboral o la utilització del toro, s’haurà de deixar el mateix a un lloc previst d’estacionament i amb el fre posat. Abans d’efectuar la maniobra de descens de la càrrega s’ha de posar atenció al voltant per tal que no hi hagi res que pugui fer malbé o desestabilitzar la càrrega en ser aquesta dipositada al terra. També s’ha de comprovar que no hi hagi ningú a les proximitats que pugui quedar atrapat pel palet a les operacions de descens de la mateixa. Si l’operari en la manipulació del toro observés qualsevol anomalia ho haurà de comunicar al servei de manteniment i deixar-lo fora de servei. Proteccions individuals -Casc -Guants de cuir -Calçat adequat per a la conducció -Roba de treball -Protectors auditius -Faixa antivibracions

BOMBA DE MORTER -Cops amb el cubilot. -Caiguda de la càrrega suspesa. Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. MITJA GREU MITJÀ 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA GREU MITJÀ 11. Sobreesforços. BAIXA LLEU ÍNFIM 27. Accidents de tràfic. MITJA MOLT

GREU ALT

28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. MITJA GREU MITJÀ 29. Bolcada de la maquinària per desplom. ALTA GREU ALT 30. Atrapades entre peces de les màquines. BAIXA GREU BAIX 31. Caiguda de la càrrega transportada. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

BAIXA GREU BAIX

34. Derivats de les operacions de manteniment. MITJA GREU MITJÀ Normes de seguretat: L’equip encarregat de la manipulació de la bomba del morter haurà d’estar especialitzat en aquest tipus de treball.La canonada de la bomba del morter, s’haurà de recolzar sobre cavallets, travant amb un tornapunta, baixant-se les parts que siguin susceptibles de moviment. La manipulació, muntatge i desmuntatge de la canonada de la bomba del morter, estarà dirigit per un operari especialitzat, per evitar accidents per atoraments o sobretensions internes.Abans de l’inici del bombejament del morter s’haurà de preparar el conducte (greixar canonades) tot enviant masses de morter de dosificació, per evitar l’obturació del conducte.És prohibit d’introduir o accionar la pilota de neteja sense instal·lar abans els mecanismes de recollida a la sortida de la mànega després del recorregut total del circuit.En cas que es detingués la bola es paralitzarà la màquina, es reduirà la pressió a zero i desmuntarà a continuació la canonada.Els operaris lligaran la mànega terminal abans de començar el pas de la pilota de neteja, a elements sòlids, allunyant-se del lloc abans d’iniciar-se el procés.Es revisaran de manera periòdica els circuits d’oli de la bomba del morter i qualsevol altra reparació de la màquina es realitzarà amb els circuits elèctrics apagats.

Proteccions individuals -Casc -Guants de cuir -Calçat adequat -Roba de treball -Faixa antivibracions -Davantal impermeable -Botes impermeables

COMPACTADORA DE PNEUMÀTICS Avaluació dels riscos:

Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA GREU MITJÀ 19. Incendis. BAIXA GREU BAIX 24. Malalties causades per agents físics. BAIXA LLEU ÍNFIM 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. MITJA GREU MITJÀ 29. Bolcada de la maquinària per desplom. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

34. Atrapades i cremades durant el manteniment. MITJA GREU MITJÀ Observacions: (01) Risc degut a caigudes en pujar o baixar de la cabina. (24) Risc degut a ambient polsegós. Normes de seguretat: L'accés i circulació interna s'efectuarà pels llocs indicats, amb especial menció al compliment de les Normes de Circulació i a la senyalització existent.Abans de començar els treballs es comprovarà el bon estat dels frens i la pressió dels pneumàtics.S'utilitzaran senyals acústiques de marxa enrera i es vigilarà el bon funcionament de les llums.Està prohibit deixar la conducció de la màquina a persones no autoritzades.Per pujar o baixar de la màquina s'utilitzaran els graons i els agafadors disposats per aquesta funció.S’ha de procurar la mínima presència de treballadors al voltant de les màquines.En maniobres de marxa enrere el conductor s'assegurarà una perfecta visibilitat, i en cas de no tenir-la, s'ajudarà d'un senyalista.Abans de sortir del lloc de conducció s’ha de:-Posar el fre d’estacionament.-Posar en punt mort els diferents comandaments.-Dipositar la cullera al terra.-Treure la clau de contacte.-Tancar la cabina i tots els punts d’accés a la màquina.-Si l’estacionament és perllongat (més d’una jornada), es desconnectarà la bateria. -Si es troben en un pendent, s’hauran de calçar les rodes. Es revisaran periòdicament tots els punts d'escapament del motor per assegurar que no arriben gasos al conductor. Durant la neteja o manteniment de la màquina, l'operari utilitzarà les proteccions adients.Esta prohibit fumar al carregar combustible i al comprovar el nivell de la bateria. Proteccions individuals -Casc -Guants de cuir -Protectors auditius -Ulleres antiprojeccions -Calçat adequat per a la conducció -Faixa antivibracions -Roba de treball

VIBRADORS PNEUMÀTICS Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA GREU MITJÀ 14. Contactes elèctrics. MITJA GREU MITJÀ 19. Incendis. BAIXA GREU BAIX 24. Malalties causades per agents físics. ALTA LLEU MITJÀ 28. Atropellaments, cops i topades amb altres vehicles. MITJA GREU MITJÀ 29. Bolcada de la maquinària per desplom. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

34. Atrapades i cremades durant el manteniment. MITJA GREU MITJÀ Observacions: (01) Risc degut a caigudes en pujar o baixar de la cabina. (24) Risc degut a les vibracions de la màquina. (32) Risc degut a la ruptura de les mànegues pneumàtiques.

Normes de seguretat: L'accés i circulació interna s'efectuarà pels llocs indicats, amb especial menció al compliment de les Normes de Circulació i a la senyalització existent.La maquinària estarà en perfecte estat de funcionament.Està prohibit deixar la conducció de la màquina a persones no autoritzades.Es revisaran diàriament les manegues i els elements de subjecció.Abans de començar a treballar es comprovarà l'estat i la pressió dels pneumàtics.Per pujar o baixar de la màquina s'utilitzaran els graons i els agafadors disposats per aquesta funció.S'utilitzaran senyals acústiques de marxa enrera i es vigilarà el bon funcionament de les llums.En maniobres de marxa enrere el conductor s'assegurarà una perfecta visibilitat, i en cas de no tenir-la, s'ajudarà d'un senyalista.Esta prohibit fumar al carregar combustible i al comprovar el nivell de la bateria.Durant la neteja o manteniment de la màquina, l'operari utilitzarà les proteccions adients. Proteccions individuals -Casc -Guants de cuir -Calçat adequat per a la conducció -Cinturó de seguretat. -Roba de treball -Protectors auditius -Faixa antivibracions VIBRADORS ELÈCTRICS Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 09. Projecció de fragments o partícules. BAIXA GREU BAIX

14. Contactes elèctrics. MITJA MOLT GREU ALT

23. Malalties causades per agents químics. MITJA GREU MITJÀ 24. Malalties causades per agents físics. ALTA GREU ALT Observacions: (23) Risc degut al contacte amb el formigó. (24) Risc degut a les vibracions de la màquina. Normes de seguretat: Els vibradors de formigó estaran alimentats a una tensió de seguretat de 24 volts, ja sigui mitjançant transformadors o grups convertidors amb separació de circuits.La màquina estarà dotada de doble aïllament.Es comprovarà periòdicament l'estat del cable d'alimentació i l'endoll de connexió, així com el seu correcte funcionament i aïllament.La mànega d'alimentació elèctrica estarà protegida quan transcorri per zones de pas.El vibrat del formigó es farà des d'una posició estable i segura. Proteccions individuals -Guants -Botes impermeables -Canelleres

MÀQUINA DE FREGAR ELÈCTRICA Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 02. Caiguda de persones al mateix nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA GREU MITJÀ 14. Contactes elèctrics. MITJA GREU MITJÀ 19. Incendis. BAIXA GREU BAIX 24. Malalties causades per agents físics. ALTA LLEU MITJÀ 29. Bolcada de la maquinària per desplom. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

34. Atrapades i cremades durant el manteniment. MITJA GREU MITJÀ Observacions: (32) Risc degut a atrapades, cops o talls als peus causats per les aspes. Normes de seguretat:

Es prohibeix l'ús de la màquina a personal no autoritzat.El muntatge i ajust de transmissions per corretges es realitzarà mitjançant muntacorretges, mai amb les mans, per evitar el risc d'atrapades.Les connexions elèctriques estaran protegides amb doble aïllament.Les eines accionades mitjançant compressor estaran dotades de camises insonoritzades per disminuir el nivell acústic. Proteccions individuals -Casc -Calçat adequat -Guants de cuir -Protectors auditius -Mascareta -Botes impermeables -Roba de treball MÀQUINA PORTÀTIL DE FORJAR Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 02. Caiguda de persones al mateix nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 08. Cops per objectes o eines. MITJA GREU MITJÀ 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA GREU MITJÀ 14. Contactes elèctrics. MITJA GREU MITJÀ 19. Incendis. BAIXA GREU BAIX 24. Malalties causades per agents físics. ALTA LLEU MITJÀ 29. Bolcada de la maquinària per desplom. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

34. Atrapades i cremades durant el manteniment. MITJA GREU MITJÀ Observacions: (32) Risc degut a atrapades, cops o talls als peus i/o les mans. Normes de seguretat: Es tracta d’una màquina que serveix per tallar, desbarbar i gravar rosques als tubs per conduccions metàl·liques d’aigua, gas i fontaneria en general.Els operaris de manejar les màquines de forjar han de ser experts en el seu ús, i coneixedors dels riscos d’accident i de la seva prevenció.S’ubicarà al lloc destinat per fer-ho, evitant riscos a la resta de personal de l’obra.Les màquines de forjar, per instal·lar a l’obra, compliran els següents requisits:-Les transmissions per politges estaran protegides mitjançant una carcassa que impedeixi l’accés

directe als òrgans mòbils. -Els punts de greixat estaran situats a llocs que no impliquin riscos addicionals per l’operari encarregat de mantenir la màquina. -Els comandaments de control estaran al costat del lloc de l’operari, amb accés directe sense riscos addicionals. Aquest dispositiu ha d’estar protegit contra l’accionament involuntari. -Estaran dotades de retorn automàtic de la clau d’estrènyer quan s’acabi la pressió de l’operari

sobre ella. -Els tubs en rotació quedaran protegits mitjançant carcassa anticops o enganxades. Les màquines de forjar seran alimentades elèctricament mitjançant un cable antihumitat i dotada de conductor de presa de terra. La presa de terra es realitzarà mitjançant el quadre de distribució en combinació amb els quadres disjuntors diferencials del quadre general de l’obra. En aquestes màquines s’instal·larà un senyal de perill i un cartell amb el següent rètol “ prohibit d’utilitzar al personal no autoritzat”. Proteccions individuals -Casc.-Guants de cuir.-Davantal de cuir-Botes de seguretat de cuir.-Granota de treball.

SERRA DE TREPAR PER A FUSTA Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA MOLT

GREU ALT

14. Contactes elèctrics. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA MOLT GREU

ALT

Observacions: (32) Talls i cops amb el disc en moviment i/o causats per rebuig o llançament de la peça que cal tallar. Normes de seguretat: La serra únicament podrà ser utilitzada per personal qualificat. Els contactes elèctrics, connexions i cables hauran d'estar perfectament aïllats, i la presa de terra en perfectes condicions.L'interruptor estarà embegut, a l'abast de l'operari i lluny de les corretges de transmissió, per prevenir la possible posada en marxa accidental.Els discos seran els apropiats al material a tallar i del diàmetre adequat a la carcassa protectora.La màquina ha d'estar anivellada i situada fora de zones de circulació o d'interferència de treballs.La carcassa de protecció estarà baixada i el resguard inferior estarà tancat, per tal d'evitar talls oprojeccions de disc.S’ha d’instal·lar una caperutxa a la part superior de manera que no dificulti la visibilitat per realitzar el tall.S’haurà de disposar d’un gabinet divisor separat tres mil·límetres del disc de la serra.S’ha de tancar completament el disc de la serra que es troba per sota de la taula del tall, mitjançant un resguard, es deixarà només una sortida per les llimadures.Es vetllarà en tot moment que les dents de la serra circular es trobin convenientment entrescades.En el cas que s’observi que les dents de la serra circular s’hagin esmussats en aquests moment no presentin la forma de entrescat corresponent s’haurà de canviar el disc, s’ha de rebutjar-lo, el disc.

Proteccions individuals -Ulleres o pantalles de protecció facial -Mascareta -Guants -Roba de treball

SERRA DE TREPAR PER A MATERIAL CERÀMIC Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA MOLT GREU ALT 14. Contactes elèctrics. MITJA GREU MITJ

À 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA MOLT GREU ALT

Observacions: (32) Talls i cops amb el disc en moviment i/o causats per rebuig o llançament de la peça que cal tallar. Normes de seguretat: La serra únicament podrà ser utilitzada per personal qualificat.Els contactes elèctrics, connexions i cables hauran d'estar perfectament aïllats, i la presa de terra en perfectes condicions.L'interruptor estarà embegut, a l'abast de l'operari i lluny de les corretges de transmissió, per prevenir la possible posada en marxa accidental.El radi del disc de la màquina de trepar ha d’estar d’acord amb les revolucions del motor elèctric.La màquina ha d'estar anivellada i situada fora de zones de circulació o d'interferència de treballs.La carcassa de protecció estarà baixada i el resguard inferior estarà tancat, per tal d'evitar talls o projeccions de disc.En la manipulació de la màquina de trepar, per tal d’evitar lesions als ulls els operaris deuran emprar ulleres antiimpactes.En les operacions de tall de material ceràmic amb la màquina de trepar, es deurà mullar les peces abans de tallar-les, i si no es pot mullar, donada la generació de pols l’operari deurà emprar màscara amb filtre mecànic contra la pols.En el cas que s’observi que les dents de la serra circular s’hagin esmussats en aquests moment no presentin la forma de entrescat corresponent s’haurà de canviar el disc, s’ha de rebutjar-lo, el disc. Proteccions individuals -Ulleres o pantalles de protecció facial -Mascareta -Guants -Roba de treball Àmbit de

ESMOLADORA ANGULAR Avaluació dels riscos:

Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA MOLT GREU ALT 14. Contactes elèctrics. MITJA GREU MITJ

À 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA MOLT GREU ALT

Observacions: (32) Talls i cops amb el disc en moviment i/o causats per rebuig o llançament de la peça que cal tallar. Normes de seguretat: S’ha d’informar al treballador dels riscos que té aquesta màquina i la forma de prevenir-los. S’ha de comprovar que el disc a utilitzar estigui en perfectes condicions, emmagatzemant-lo en llocs secs lliures de cops i atenent a les indicacions del fabricant. Utilitzar sempre la coberta protectora de la màquina. No es pot sobrepassar la velocitat de rotació prevista i indicada a la mola. S’haurà d’utilitzar un diàmetre de mola compatible amb la potència i les característiques de la màquina.No s’haurà de sotmetre el disc a sobreesforços, laterals o de torsió, o per aplicació de una pressió excessiva. Els resultats poden ser nefastos: trencament del disc, sobrescalfament, pèrdua de velocitat i de rendiment, rebuig de la peça o reacció de la màquina, pèrdua d’equilibri, etc. En funció del treball a realitzar, s’haurà d’utilitzar una empunyadura adaptables laterals o de pont. En casos d’utilització de plats de fregar, s’haurà d’instal·lar en la empunyadura lateral la protecció corresponent per a la mà. Posat que es treballi sobre peces de petita mida o en equilibri inestable, s’haurà d’assegurar la peça, de manera que no sofreixi moviments imprevistos durant l’operació. Per a treballs de precisió, utilitzar suports de taula adequats per a la màquina, que permeten, a més de fixar convenientment la peça, graduar la profunditat o inclinació del tall. En desenvolupar treballs amb risc de caiguda des d’alçada, cal assegurar sempre la postura de treball, ja que, en cas que es perdés l’equilibri per reacció incontrolada de la màquina, els efectes es poden arribar a multiplicar. No s’ha d’utilitzar la màquina en postures que obliguin a mantenir-la per sobre del nivell de les espatlles, ja que, en cas que es perdés el control, les lesions poden afectar a la cara, pit o extremitats superiors. S’hi troben també guies acoblables a la màquina que permeten, de manera portàtil, executar treballs d’aquest tipus, obtenint resultats precisos i evitant perillosos esforços laterals del disc; en molts d’aquests casos serà necessari ajudar-se amb un regle que ens defineixi netament la trajectòria. S’ha de parar la màquina totalment abans de posar-la, en prevenció dels possibles desperfectes al disc o moviments incontrolats de la mateixa. La situació ideal és disposar de suports especials propers al lloc de treball. Si s’executen treballs repetitius i en sec, esdevé convenient utilitzar un protector amb una connexió per a la captació de la pols. Aquesta solució no podrà ser factible si els treballs impliquen continus i importants desplaçaments o el mitjà de treball és complex. En llocs de treball contigus, es convenient disposar de pantalles absorbents com a protecció abans de la projecció de partícules i com a aïllants de les tasques en relació al soroll. Proteccions individuals -Casc de seguretat -Protector auditiu -Ulleres antiimpactes -Màscara antipols -Guants de cuir i lona (tipus americà) -Botes de seguretat de cuir -Granota de treball Àmbit de

COLISSA ELÈCTRICA

Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 02. Caiguda de persones al mateix nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 08. Cops per objectes o eines. MITJA GREU MITJÀ 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA GREU MITJÀ 14. Contactes elèctrics. MITJA GREU MITJÀ 19. Incendis. BAIXA GREU BAIX

24. Malalties causades per agents físics. ALTA LLEU MITJÀ 29. Bolcada de la maquinària per desplom. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

34. Atrapades i cremades durant el manteniment. MITJA GREU MITJÀ Observacions: (24) Risc degut a un alt nivell sonor. (32) Risc de danys als dits i a les mans. Normes de seguretat: Comprovi que a l’aparell no li manca alguna de les peces constituents de la seva carcassa de protecció. En cas de deficiència, no utilitzi l’aparell fins que estigui contrarestada la mancança.Comprovi l’estat del cable i de la clavilla de connexió; rebutgi l’aparell si presenta repèls que deixin al descoberts fils de coure o si té acoblaments rudimentaris coberts amb cinta aïllant.Triï sempre el disc adequat pel material a regatejar. Consideri que hi ha un disc per a cada feina; no els intercanviï, en el millor dels casos, els espatllarà sense obtenir bons resultats i correrà riscos innecessaris.No intenti “regatejar” a zones poc accessibles ni en posició inclinada de costat; el disc podria trencar-se i produir-li lesions.No intenti reparar les regatejadores ni les desmunti. Lliuri-les a un especialista per a la seva reparació.No colpegi amb el disc alhora que talla, això no accelerarà la velocitat de tall. El disc pot trencar-se i produir-li lesions.Eviti rescalfar els discos, podria ser l’origen d’accidents.Substitueixi immediatament els discos gastats o esquerdats.Eviti dipositar la regatejadora, encara en moviment, directament a terra, és una posició insegura.No desmunti mai la protecció normalitzada de disc ni talli sense ella.Desconnecti la regatejadora de la xarxa elèctrica abans d’iniciar les manipulacions de canvi de disc.Mulli la zona a tallar prèviament, reduirà la formació de pols.Utilitzi sempre la màscara amb filtre mecànic antipols, evitarà lesions pulmonars.El personal que manipuli la regatejadora haurà d’emprar casc de seguretat, ulleres antiimpactes, protectors auditius, màscara antipols, guants de lona i cuir (tipus americà) i granota de treball. Proteccions individuals -Casc de seguretat -Protector auditiu -Ulleres antiimpactes -Màscara antipols -Guants de cuir i lona (tipus americà) -Botes de seguretat de cuir -Granota de treball

PERFORADORA PORTÀTIL Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 02. Caiguda de persones al mateix nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 08. Cops per objectes o eines. MITJA GREU MITJÀ 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA GREU MITJÀ 14. Contactes elèctrics. MITJA GREU MITJÀ 19. Incendis. BAIXA GREU BAIX 24. Malalties causades per agents físics. ALTA LLEU MITJÀ 29. Bolcada de la maquinària per desplom. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

34. Atrapades i cremades durant el manteniment. MITJA GREU MITJÀ Observacions: (24) Risc degut a un alt nivell sonor. (32) Risc de danys als dits i a les mans. Normes de seguretat: El personal dedicat a l’ús de la perforadora portàtil, serà coneixedor del maneig correcte de l’eina, per tal d’evitar els accidents per inexperiència.S’ha de comprovar que a l’aparell no li manqui cap de les peces de la seva carcassa de protecció; en cas de deficiència no s’ha d’utilitzar fins que estigui completament restituïda.Abans de la seva utilització, s’ha de

comprovar el bon estat del cable i de la clavilla de connexió, posat que s’observés alguna mena de deficiència, s’ha de tornar la màquina perquè sigui reparada.S’han d’evitar els rescalfaments del motor i les broques.No s’ha d’intentar realitzar forats inclinats, pot trencar la broca i produir lesions.No intenti engrandir el forat oscil·lant al voltant de la broca, pot trencar-se la broca i produir serioses lesions.No intenti realitzar un forat d’una sola maniobra: primer marqui el punt a foradar amb un punxó, després apliqui la broca i embroqui-la.La connexió i el subministrament elèctric a les perforadores portàtils es realitzarà mitjançant una mànega contra la humitat a partir del quadre de planta, dotat de les corresponents proteccions. És prohibit expressament de dipositar al sòl o deixar abandonada la perforadora portàtil mentre està connectada a la xarxa elèctrica. Proteccions individuals -Casc de seguretat -Protector auditiu -Ulleres antiimpactes -Màscara antipols -Guants de cuir i lona (tipus americà) -Botes de seguretat de cuir -Granota de treball

PISTOLA FIXA-CLAUS Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 02. Caiguda de persones al mateix nivell. BAIXA LLEU ÍNFIM 08. Cops per objectes o eines. MITJA GREU MITJÀ 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA GREU MITJÀ 14. Contactes elèctrics. MITJA GREU MITJÀ 19. Incendis. BAIXA GREU BAIX 24. Malalties causades per agents físics. ALTA LLEU MITJÀ 29. Bolcada de la maquinària per desplom. MITJA GREU MITJÀ 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

34. Atrapades i cremades durant el manteniment. MITJA GREU MITJÀ Observacions: (09) Risc degut a tret accidental a persones, i/o projecció de claus. (24) Risc degut a un alt nivell sonor del tret. (32) Risc de danys als dits i a les mans, derivats de la manipulació dels cartutxos impulsors. Normes de seguretat: El personal dedicat a l’ús de la pistola fixa-claus, serà coneixedor del maneig correcte de l’eina, per tal d’evitar accidents per inexperiència.En cap cas s’ha de disparar sobre superfícies irregulars, donat que es pot perdre el control de la pistola i patir accidents. En cap cas s’ha d’intentar realitzar trets inclinats, donat que es pot perdre el control de la pistola i patir accidents.Abans de disparar, asseguri’s de que no hi ha ningú a l’altra banda de l’objecte on dispara.Abans de disparar s’ha de comprovar que el protector és a la posició correcta.No s’ha d’intentar realitzar trets prop de les arestes.No s’ha de disparar recolzat sobre objectes inestables.L’operari que empri la pistola fixa-claus ha d’emprar casc de seguretat, guants de cuir i lona (tipus americà), granota de treball, botes de cuir de seguretat, auriculars, ulleres antiimpactes i cinturó de seguretat si els calgués. Proteccions individuals -Casc de seguretat -Protector auditiu -Ulleres antiimpactes -Guants de cuir i lona (tipus americà) -Protectors de goma massissa. -Botes de seguretat de cuir -Granota de treball

EINES MANUALS Es consideren dins d'aquest apartat tots els estris que s'utilitzen a l'obra i pels quals és necessari la força de l'operari que l'utilitza. S'inclou: serra, destral, pic, pala, martell, parpalina, regle, esquadra, nivell, paleta, tenaces, tornavís, llima, paleta, tisores, cuter, pelacables, brotxa, etc.

Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 05. Caiguda d'objectes. MITJA GREU MITJÀ 06. Trepitjades sobre objectes. MITJA GREU MITJÀ 08. Cops per objectes o eines. MITJA LLEU BAIX 09. Projecció de fragments o partícules. MITJA GREU MITJÀ Normes de seguretat: Els operaris seran coneixedors de les instruccions d'ús.Les eines seran revisades periòdicament de manera que es compleixin les instruccions de conservació del fabricant.Les eines estaran apilades al magatzem d'obra, portant-les allí un cop finalitzat el treball. Es col·locaran, les més pesades, al terra.S'utilitzarà cada eina per la funció per la qual ha estat dissenyada.S'aconsella rebutjar tot tipus d'eina amb el mànec defectuós.Es faran servir protectors de goma massissa per agafar l'eina i absorbir l'impacte fallat.Les eines punxants no es portaran soltes a la butxaca, sinó en fundes adequades i subjectes al cinturó.Es aconsellable l'ús de les caixes d'eines.No es tiraran les eines, sinó que es lliuraran a la mà. Proteccions individuals -Ulleres antiprojeccions -Guants de tacte. -Protectors de goma massissa. EQUIPS AUXILIARS A continuació es relacionen els diferents equips auxiliars que intervenen a l'obra, avaluant els riscos deguts a la seva utilització i indicant les normes de seguretat a seguir i els elements de protecció a utilitzar.

ESCALES DE MÀ Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 01. Caiguda de persones a diferent nivell. MITJA GREU MITJÀ 04. Caiguda d'objectes per manipulació. BAIXA LLEU ÍNFIM 05. Caiguda d'objectes. MITJA GREU MITJÀ 11. Sobreesforços. MITJA GREU MITJÀ 22. Altres: Caiguda de l'equip. MITJA GREU MITJÀ Observacions: (22) Risc degut a caiguda de l'escala per recolzament incorrecte, o ruptura per defectes ocults. Normes de seguretat: Les escales portàtils de mà podran ser metàl·liques o de fusta prefabricades. A l'obra s'han d'evitar aquelles escales fabricades a la mateixa ja que, a la majoria dels casos, no compleixen les normes de seguretat enumerades a continuació. A les escales de fusta, els muntants seran d’una sola peça.Els travessers, en les escales de fusta estaran acoblats i en les escales metàl·liques soldats en tot el perímetre. L'amplada mínima dels travessers serà de 50 cm i estaran separats entre 25 i 35 cm.Les escales de fusta estaran protegides mitjançant vernís transparent. En les escales metàl·liques, la protecció serà pintura antioxidant.Les escales de tisora no superaran alçades superiors a 5,50 m. I portaran entre els dos cossos una cadena o cable de seguretat que limitin la seva obertura. A més a més, disposaran de topalls de seguretat d'obertura en l'articulació superior.Per a alçades entre 5 i 7 metres s’hauran d’utilitzar muntants reforçats en el seu centre.Per a alçades superiors a 7 metres s’hauran d’utilitzar escales telescòpiques especials.Les escales portaran, en tots els casos, sabates, puntes de ferro, grapes o qualsevol altre dispositiu antilliscant per evitar un desplaçament de la mateixa. La superfície sobre la que estarà recolzada serà estable.Estaran subjectades, en la seva part superior, a la zona d'arribada en elements fixos de tal manera que no hi hagi moviment o desplaçament lateral. En zones d'arribada puntuals, l'escala tindrà a la zona superior una banda de recolzament a base de tefló o fibra de vidre de característiques antilliscants. L’escala haurà de sobrepassar, en qualsevol cas, la distància d’1 metre el punt de

desembarcada.L’ascens o el descens per l’escala s’ha de realitzar de front a aquesta. Proteccions individuals -Botes de seguretat amb sola antilliscant. CABLES, CADENES, ESLINGUES I APARELLS D'HISSAT Avaluació dels riscos: Relació dels riscos Probabilitat Gravetat Risc 04. Caiguda d'objectes per manipulació. BAIXA LLEU ÍNFIM 05. Caiguda d'objectes. MITJA GREU MITJÀ 08. Cops per objectes o eines. MITJA LLEU BAIX 32. Cops i contactes amb elements mòbils de les màquines.

MITJA GREU MITJÀ

Observacions: -Caiguda del material causada per ruptura dels elements d’hissat. -Caiguda del material causada per un eslingat incorrecte de la càrrega. Normes de seguretat: S’haurà d’eslingar la càrrega amb una eslinga, com a mínim, de dos braços. L’eslinga ha de tenir un coeficient de seguretat, com a mínim, de 4.Mai s’ha de forçar, les eslingues per sobre de la seva capacitat d’elevació i si es detectés deformacions o trencaments de qualsevol dels seus fils cal desfer-se d’aquesta.Els ganxos de l’eslinga hauran de disposar de la seva corresponent balda de seguretat.En el cas de les eslingues metàl·liques, s’haurà de considerar la correcta situació i dimensió dels seus corresponents dispositius.Els ganxos hauran de disposar de la seva corresponent balda de seguretat.La càrrega sospesa s’haurà de guiar amb sirgues per evitar moviments perillosos. Proteccions individuals -Casc -Guants de cuir -Calçat adequat -Roba de treball -Faixa antivibracions -Davantal impermeable - 1.6 ORGANITZACIÓ DE L'OBRA

ÒRGANS DE SEGURETAT EN OBRA Vigilant de seguretat Es designarà un vigilant de seguretat, la missió del qual serà la de fer eficaços els mitjans de seguretat, tot preveient les necessitats amb antelació i fent complir el programa establert en aquest pla i a les seves possibles actualitzacions. Delegat de Prevenció Els delegats de Prevenció son els representants dels treballadors en matèria preventiva, i seran designats per aquests. Fins a 30 treballadors, el Delegat de Prevenció serà el Delegat de Personal. De 31 a 49 el Delegat de Prevenció serà elegit per i entre els Delegats de Prevenció. De 50 a 100 treballadors s'escolliran 2 Delegats de Prevenció. Comitè de Seguretat i Salut El Comitè de Seguretat i Salut es un òrgan paritari format per un nombre igual de Delegats de Prevenció i representants de l’empresa constructora, destinat a la consulta regular i periòdica en matèria de prevenció de riscos, en l'àmbit de l'empresa. La seva constitució es obligatòria en els centres de treball amb 50 ó més treballadors. Les competències i facultats del Comitè de Seguretat i Salut, participar en l’elaboració, posada en pràctica i avaluació del pla de prevenció de riscos a l’obra, estan regulades per l'article 39 de la Llei 31/1995, i son similars a les dels Delegats de Prevenció però realitzades de forma col·legiada. Es reunirà trimestralment i sempre que ho sol·liciti alguna de les representacions dels mateixos. A les reunions del Comitè podran assistir amb veu però sense vot els representants sindicals, els responsables tècnics de la prevenció o treballadors qualificats sobre qüestions concretes que s'hagin de tractar. Comitè de Coordinació de Subcontractistes Es constituirà un comitè per a coordinar i controlar les mesures de prevenció de riscs d’aplicació a l’obra. Estarà format pel cap d’obra, el vigilant de seguretat i un representant de

cada subcontracta. El comitè es reunirà mensualment i es redactarà una acta de la reunió que signaran tots els assistents.Es guardarà fotocòpia de tots els documents que es generin relacionats amb el Vigilant i amb el comitè en una carpeta-arxivador de Seguretat i Higiene. Si no es considerés necessari la formació d’aquest Comitè, el contractista establirà, al Pla de Seguretat i Salut, el mitjà de coordinació que calgui quant a la protecció i la prevenció de riscos laborals.

FORMACIÓ i INFORMACIÓ Tot el personal haurà de rebre, en ingressar a l’obra, una exposició dels mètodes de treball i dels riscs que se’n deriven, juntament amb les mesures de seguretat que caldrà emprar.S’escollirà el personal més qualificat i es faran cursets de socorrisme i primers auxilis, de manera que tots els talls disposin d’algun socorrista.Es lliuraran a tots els treballadors instruccions de seguretat.

SANITAT I PRIMERS AUXILIS Farmacioles Es disposarà de farmacioles contenint el material especificat en la Ordenança General de Seguretat i Salut en el treball. Aquestes es situaran en funció de la planificació dels treballs a realitzar. Hi haurà un manual de primers auxilis en cadascuna de les farmacioles, que estaran sota la vigilància de la persona més idònia. Assistència als accidentats A l'obra s'informarà dels emplaçaments dels diferents Centres Mèdics (serveis propis, Mútues Patronals, ambulatoris, etc.), on s'hauran de traslladar als accidentats per un tractament ràpid i efectiu. Es disposarà en el Taulell de Seguretat i Salut de l'obra i en un lloc visible, una llista dels centres assignats per urgències, ambulàncies, taxis, etc., per poder garantir un ràpid transport dels possibles accidentats als centres d'assistència. S'elaborarà, a la major brevetat possible, un informe tècnic de l'accident per tal d'evitar situacions anàlogues, i impedir que pugui tornar a repetir-se. Reconeixement Mèdic Tot el personal que comenci a treballar a l'obra haurà de passar un reconeixement mèdic previ al treball. Aquest reconeixement es repetirà anualment. S’analitzarà l’aigua destinada al consum dels treballadors, per tal de garantir-ne la potabilitat, si no prové de cap xarxa de proveïment públic.

POSADA EN MARXA DE LES OBRES En començar l’obra, es lliurarà a tot el personal l’equip bàsic de seguretat casc, granota de treball, guants i botes classe III, a més de botes d’aigua i vestit impermeable. També se’ls formarà en els mètodes de treball i en les proteccions que han d’emprar. Es portarà un control del material lliurat, amb una fitxa signada pel treballador.Es col·locarà l'adequada senyalització de riscos en obra. Les senyals s'agruparan en taulells i es distribuiran estratègicament per l'obra.Es compliran les normes prioritàries de seguretat pel que fa a proteccions perimetrals, de forats horitzontals, bastides, treballs en rases, tanques de seguretat en ganxos, elements d’hissat, xarxes, torres de formigonat, etc.Les zones de treball es mantindran netes i lliures d'obstacles. Es delimitaran els aplecs, zones de trànsit de vehicles, etc.Es delimitaran les zones de rases, pantalles, pilons, etc.S’establiran separacions físiques adients, passos segurs i distàncies de seguretat a les zones d’influència de maquinària.La senyalització d’avisos al públic serà clara i suficient, i es col·locaran els rètols sobre tauler i a les zones de l’obra que, per la seva situació perimetral, permetin informar preventivament.La senyalització d'obra que afecti al tràfic rodat s'ajustarà a la Norma de Carreteras 8.3.IC i instruccions de l'Ajuntament.La instal·lació elèctrica es protegirà mitjançant interruptors diferencials i posada a terra.Tota la maquinària elèctrica disposarà de conducte de posada a terra, connectada a carcassa.

SEGUIMENT I CONTROL DE LA SEGURETAT

Seguiment Hi hauran reunions periòdiques del Comitè de Seguretat i Salut en les quals es tindran en compte els punts següents: Proteccions individuals

Es comprovarà l’existència, ús i estat de les proteccions personals, les quals tindran fixat un període de vida útil, a la fi del qual es rebutjaran. Quan les circumstàncies de treball produeixin una deterioració més ràpida d’una determinada peça, es reposarà independentment de la durada prevista o de la data de lliurament. El lliurament de les peces de protecció personal es controlarà mitjançant unes fitxes personals de lliurament de material, controlant alhora les reposicions efectuades. Proteccions col·lectives: Igual que les proteccions personals, quan les circumstàncies de treball produeixin una deterioració més ràpida d’un equip determinat, es reposarà independentment de la durada prevista. Instal·lacions del personal Per la neteja i la conservació d'aquests locals, es disposarà d'un treballador amb la dedicació necessària. Instal·lacions mèdiques Les farmacioles es revisaran periòdicament i es reposarà immediatament el material consumit.Investigació d'accidents. Es realitzarà la investigació de l'accident allà on hagi tingut lloc, amb l'interessat i testimonis. S'estudiarà a fons l'informe tècnic i es prendran les mesures oportunes per que no es repeteixi.

Control Es realitzarà un seguiment del Pla de Seguretat i Salut mensualment. S’analitzaran totes les necessitats i propostes indicades al punt anterior. En el cas que sorgissin modificacions o es poguessin preveure necessitats noves, es podrà actualitzar el Pla. El control serà realitzat pel Coordinador de Seguretat a l’obra o el cap d’obra.

INSTAL·LACIONS D' HIGIENE I BENESTAR

S’ha de preveure a l’obra una zona per a la ubicació de les Instal·lacions d’Higiene i Benestar, preveient la presa provisional d’aigua i electricitat i l’evacuació d’aigües fecals.Aquestes instal·lacions es construiran en funció del nombre de treballadors de l’obra, considerant l’evolució d’aquests en el temps, i tenint en compte que s’han de cobrir les necessitats de canvi de roba, higiene personal i necessitats fisiològiques.S'habilitaran dependències per eines, oficina tècnica, menjador, vestidors i serveis.Les Instal·lacions d’Higiene i Benestar poden ser:-mòduls prefabricats, o-construïdes a l’obra. Als dos casos, s’han de tenir en compte els següents paràmetres: -vestuaris amb una superfície de 2 m2 per treballador, alçada mínima de 2,30 m. I estaran equipats amb seients i guixetes individuals. -lavabos que poden estar situats als vestuaris, essent la dotació mínima d’un lavabo per cada 10 treballadors. -dutxes, igual que els lavabos, es poden ubicar als vestuaris amb una dotació mínima d’una dutxa per cada 10 treballadors. -inodors que no s’han de comunicar directament amb els vestuaris i la seva dotació mínima serà de: un inodor per cada 25 treballadors i un inodor per cada 15 treballadores. Les dimensions mínimes dels mateixos seran de 1 x 1,20 m. i de 2,30 m. d’alçada. -menjador que haurà de disposar d’un escalfaplats, pica, galleda de la brossa, ventilació, calefacció i il·luminació. Es disposarà de vestidors i serveis higiènics degudament dotats, pròxims a l'accés principal de l'obra, per tal que els treballadors accedeixin a l'obra degudament canviats i equipats, i on al final de la jornada laboral puguin asear-se i canviar-se. El vestuari disposarà de seients, penjadors i calefacció. Els mòduls prefabricats s’acostumen a agrupar en: mòduls sanitaris (dutxa, lavabo i inodor), i mòduls de vestuari, acoblant-se els mòduls de manera que pugui haver accés directe d’un mòdul a l’altre. Les Instal·lacions d’Higiene i Benestar construïdes a l’obra, si el solar ho permet s’han de construir a prop de

l’accés, perquè el treballador es pugui canviar abans d’incorporar-se al treball. En obres entre mitjeres, a zona urbana, atesa l’escassetat d’espai s’ha de preveure en principi una zona per a la ubicació de les instal·lacions i una vegada, degut a la dinàmica de l’obra, es disposa d’espai en l’interior de l’edifici que s’està construint, s’hauran de construir les Instal·lacions d’Higiene i Benestar seguint els paràmetres anteriorment assenyalats. S’aconsella que aquestes instal·lacions es trobin, també, a prop de les vies d’accés. Independentment d’aquestes instal·lacions, també s’han de construir les oficines de la obra que han de complir a cada moment la idoneïtat en relació a la il·luminació, la climatització segons la temporada.Respecte al personal d’oficina s’ha de considerar, també, la instal·lació de lavabos i inodors. S’ha de preveure un magatzem d’eines, estris, petita maquinària i equips de protecció personal i col·lectiva. S’ha de preveure una zona d’aparcament per als cotxes del personal d’oficina i d’obra, si l’obra ho permet. S’han de preveure zones d’estacionament de vehicles que subministren material i maquinària a l’obra, i en el posat que estiguin estacionats limitant la circulació viària, s’haurà de demanar permís municipal. Es senyalitzarà la prohibició d’estacionament de vehicles aliens a l’obra, i si calgués, s’ha de limitar la zona amb tanques per vianants, convenientment senyalitzades mitjançant balises llampeguejant durant la nit. Se estudiarà el emplaçament de les instal·lacions de personal segons les fases de l'obra i les necessitats, disposant, si fos necessari, un mitja de transport per traslladar el personal des del lloc de treball fins aquestes. Per la neteja i conservació d'aquests locals es disposarà d'un treballador amb la necessària dedicació.

2. PLEC DE CONDICIONS PARTICULARS

2.1 COMPLIMENT DEL R.D. 1627/97 DE 24 D'OCTUBRE SOBRE DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ

INTRODUCCIÓ En la redacció d'aquest estudi s'ha tingut en compte la legislació en matèria de seguretat relacionada al final d'aquest plec, i en especial la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, i el Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, segons el qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció. Aquest estudi de seguretat i salut forma part del projecte d'execució d'obra o, en el seu cas, del projecte d'obra, és coherent amb el contingut del mateix i recull les mesures preventives adequades als riscos que comporti la realització de l'obra. A tal efecte, el pressupost de l'estudi de seguretat i salut ha d'anar incorporat al pressupost general de l'obra com un capítol més del mateix. No s'inclouen en el pressupost de l'estudi de seguretat i salut els costos exigits per a la correcta execució dels treballs, conforme a les normes reglamentàries en vigor i els criteris tècnics generalment admesos, emanats d'organismes especialitzats. Els amidaments, qualitats i valoracions recollides en el pressupost de l'estudi de seguretat i salut podran ser modificades o substituïdes per alternatives proposades pel contractista en el pla de seguretat i salut a que es refereix l'article 7 de RD, prèvia justificació tècnica convenientment motivada, sempre que no suposi disminució de l'import total, ni dels nivells de protecció continguts en l'estudi. Segons el RD, el promotor està obligat a que en la fase de redacció del projecte s'elabori un estudi de seguretat i salut en els projectes d'obres, quan en l'elaboració del projecte d'obra intervinguin diversos projectistes, el promotor designarà un coordinador en matèria de seguretat i de salut durant l'elaboració del projecte d'obra. La designació dels coordinadors no eximeix al promotor de les seves responsabilitats.

PLA DE SEGURETAT I SALUT (art. RD 1627/97) En aplicació d'aquest estudi de seguretat i salut, cada contractista elaborarà un pla de seguretat i salut en el treball en el que s'analitzen, estudien, desenvolupen i complementen les previsions contingudes en l'estudi, en funció del seu propi sistema d'execució de l'obra. En aquest pla s'inclouran les propostes de mesures alternatives de prevenció que el contractista proposi amb la corresponent justificació tècnica, que no podrà implicar disminució dels nivells de protecció previstos en l'estudi. En el cas de plans de seguretat i salut elaborats en aplicació de l'estudi de seguretat i salut les propostes de mesures alternatives de prevenció inclouran la seva valoració econòmica, que no podrà implicar disminució de l'import total, d'acord amb el

segon paràgraf de l'apartat 4 de l'article 5 del RD. Quan en l'execució de l'obra intervingui més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms, el promotor, abans de l'inici dels treballs o tan aviat com es verifiqui aquesta circumstancia, designarà un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra. La designació dels coordinadors en matèria de seguretat i salut durant l'elaboració del projecte d'obra i durant l'execució de l'obra podrà recaure en la mateixa persona. El pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat, abans de l'inici de l'obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra. En el cas d'obres de les Administracions públiques, el pla amb el corresponent informe del coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra, s'elevarà per a la seva aprovació a l'Administració publica que hagi adjudicat l'obra. Quan no sigui necessària la designació del coordinador, les funcions que se li atribueixen en els paràgrafs anteriors seran assumides per la direcció facultativa. Així mateix, el pla de seguretat i salut estarà en l'obra a disposició permanent de la direcció facultativa. Les responsabilitats dels coordinadors, de la direcció facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als subcontractistes. (art. 11è)

LLIBRE D'INCIDÈNCIES (Art. 13 del RD 1627/97) En cada centre de treball existirà, amb finalitats de control i seguiment del pla de seguretat i salut, un llibre d'incidències que constarà de fulles per duplicat, habilitat a tal efecte. Facilitat pel Col·legi Professional al que pertanyi el tècnic que hagi aprovat el Pla de Seguretat i Salut. En les obres de les Administracions publiques ho facilitarà l'oficina de supervisió de projectes o òrgans equivalent. El llibre d'incidències haurà d'estar sempre en l'obra, i estarà en poder del coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra o, quan no fos necessària la designació de coordinador, en poder de la direcció facultativa. A aquest llibre hi podran accedir la direcció facultativa de l'obra, els contractistes i subcontractistes i els treballadors autònoms, així com les persones o òrgans amb responsabilitats en matèria de prevenció de les empreses interventors en l'obra, els representants dels treballadors i els tècnics dels òrgans especialitzats en matèria de seguretat i salut en el treball de les Administracions publiques competents, que podran fer anotacions en ell, relacionades amb les finalitats que al llibre se li reconeixen. Efectuada una anotació en el llibre d'incidències, el coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra, o quan no sigui necessària la designació de coordinador, la direcció facultativa, estaran obligats a remetre, en el termini de vint-i-quatre hores, una copia a la Inspecció de Treball i Seguretat i Social de la província en què es realitza l'obra. Igualment, s'hauran de notificar les anotacions en el llibre al contractista afectat i als representants dels treballadors d'aquest. AVÍS PREVI (Art. 18 del RD 1627/97) En les obres incloses en l'àmbit d'aplicació del present Reial Decret, el promotor haurà d'efectuar un avís a l'autoritat laboral competent abans de l'inici dels treballs.L'avís previ es redactarà d'acord al que disposa l'annex III del RD; s'haurà d'exposar en l'obra de forma visible, actualitzant-se si fos necessari.

OBERTURA DEL CENTRE DE TREBALL (Art.19 del RD 1627/97) L'obertura del centre de treball haurà de comunicar-se a l'autoritat laboral, i haurà d'incloure el pla de seguretat i salut al que es refereix l'article del RD 1627/97. El pla de seguretat i salut estarà a disposició permanent de la Inspecció de Treball i Seguretat Social i dels tècnics dels òrgans especialitzats en matèria de seguretat i salut en les Administracions públiques competents.

2.2 CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ Totes les peces de protecció personal o elements de protecció col·lectiva tindran fixat un període de vida útil, substituint-les al termini.Quan per les circumstancies del treball es produeixi un deteriorament més ràpid en una determinada peça o equip, es reposarà aquesta, independentment de la durada prevista o data de lliurament.Tota peça o equip de protecció que hagi sofert un ús límit, es a dir, el màxim previst (per exemple per un accident), serà reposat al moment.Aquelles peces que pel seu ús hagin adquirit més amplitud o toleràncies de les admeses pel fabricant, seran reposades immediatament.L'ús d'una peça o equip de protecció

mai representarà un risc per si mateix.

PROTECCIONS PERSONALS Tot element de protecció personal, sempre que existeixi en el mercat, s'ajustarà a les indicacions del R.D. 1407/1992, de 20 de novembre, pel qual es regulen les condicions per la comercialització i lliure circulació intercomunitària dels equips de protecció individual.En els casos en que no existeixi Norma de Homologació Oficial, seran de qualitat adequada a les prestacions que hagi de complir.El personal subcontractat també anirà equipat amb els elements de protecció adequats, subministrats en cas necessari, pel contractista. PROTECCIONS COL·LECTIVES Es disposaran proteccions col·lectives adequades per evitar accidents al personal, tant propi com subcontractat, inclòs aliè a l'obra. Les proteccions en qüestió son les següents: -Tanques autònomes de limitació i protecció; tindran com a mínim 90 cm. d'alçada, i estaran construïdes amb tubs metàl·lics. Disposaran de potes per mantenir la verticalitat. -Topes de desplaçament de vehicles; es podran realitzar amb un parell de taulons encadellats, fitxats al terreny mitjançant rodons ancorats al mateix o qualsevol altre sistema eficaç. Es comprovarà la seva resistència periòdicament, i com a mínim, en l'època més seca de l'any. -Extintors; seran adequats en agent extintor i tamany al tipus d'incendi previsible, i es revisaran cada sis mesos com a màxim. -Mitjans auxiliars de topografia; aquests mitjans, per exemple cintes, mires, etc., seran dielèctrics, donat el risc de electrocució per les línies elèctriques. -Regs; les pistes per vehicles es regaran convenientment per evitar aixecaments de pols pel trànsit d'aquests. -Ordre i neteja; en tot moment es mantindran les zones de treball netes i ordenades. -Il·luminació; els llocs de treball que no disposin de llum natural, es dotaran de il·luminació artificial, amb una intensitat màxima de 100 lux. SERVEI TÈCNIC DE SEGURETAT I SALUT L'obra tindrà assignat un Vigilant de Seguretat amb la missió de prevenció de riscos que puguin presentar-se durant l'execució dels treballs i assessorar al Cap d'Obra sobre las mesures de seguretat a adoptar. Tanmateix, investigarà les causes dels accidents produïts per tal de modificar els condicionants que els van produir i evitar que tornin a produir-se.

INSTAL·LACIONS D' HIGIENE I BENESTAR En Obra es col·locaran casetes per eines, oficina tècnica, menjador, vestidors i serveis.Es disposarà de vestidors i serveis higiènics degudament dotats, pròxims a l'accés principal de l'obra, per tal que els treballadors accedeixin a l'obra degudament canviats i equipats, i on al final de la jornada laboral puguin asear-se i canviar-se.El vestuari disposarà de seients, penjadors i calefacció.El menjador estarà perfectament equipat.Se estudiarà el emplaçament de les instal·lacions de personal segons les fases de l'obra i les necessitats, disposant, si fos necessari, un mitja de transport per traslladar el personal des del lloc de treball fins aquestes.Per la neteja i conservació d'aquests locals es disposarà d'un treballador amb la necessària dedicació. 2.3 PRESCRIPCIONS QUE S'HAURAN DE COMPLIR EN RELACIÓ AMB LES

CARACTERÍSTIQUES, LA UTILITZACIÓ I LA CONSERVACIÓ DE LES MÀQUINES, ÚTILS, FERRAMENTES, SISTEMES Y EQUIPS PREVENTIUS:

ASPECTES GENERALS • REGLAMENT DE SEGURETAT I HIGIENE AL TREBALL. O.M. 31 de gener de 1.940

B.O.E. 3 de febrer de 1.940, en vigor Capítol VII, art. 66º a 74º (Bastides). • DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT EN ELS LLOCS DE TREBALL.

R.D. 486/1.997 de 14 d'abril de 1997. B.O.E. 23 d'abril de 1997. � REGLAMENT DE SEGURETAT I HIGIENE AL TREBALL A LA INDÚSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓ. O.M. 20 de Maig de 1.952 B.O.E. 15 de Juny de 1.958. � PRESCRIPCIONS DE SEGURETAT A LA INDÚSTRIA DE L'EDIFICACIÓ. Conveni O.I.T. 23 de Juny de 1.937, ratificat el 12 de Juny de 1.958.

� ORDENANÇA LABORAL DE LA CONSTRUCCIÓ, VIDRE I CERÀMICA. O.M. 28 d'Agost de 1.970. B.O.E. 5,7,8,9 de Setembre de 1.970, en vigor capítols VI i XVI. • ORDENANÇA GENERAL DE SEGURETAT I HIGIENE AL TREBALL. O.M. 9 de Març de

1.971. B.O.E. 16 de Març de 1.971, en vigor parts del títol II.

� REGLAMENT D'ACTIVITATS MOLESTES, NOCIVES INSALUBRES I PERILLOSES. D.2414/1.961 de 30 de Novembre B.O.E. 7 de Desembre de 1.961. � ORDRE APROVACIÓ DE MODEL DE LLIBRE D'INCIDÈNCIES EN LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ. O. 12 de Gener de 1998. D.O.G.C. 2565 de 27 de Gener de 1998. � REGULACIÓ DE LA JORNADA DE TREBALL, JORNADES ESPECIALS I DESCANS. R.D. 2.001/1.983 de 28 de Juliol B.O.E. 3 d'Agost de 1.983. � ESTABLIMENT DE MODELS DE NOTIFICACIÓ D'ACCIDENTS DE TREBALL. O.M. 16 de Desembre de 1.987 B.O.E. 29 de Desembre de 1.987. � LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS. Llei 31/1995 de Novembre B.O.E. 10 de Novembre de 1995. � REGLAMENT DELS SERVEIS DE PREVENCIÓ.

R.D. 39/1997 de 17 de Gener de 1997 B.O.E. 31 de Gener de 1997 • SENYALITZACIÓ DE SEGURETAT I SALUT AL TREBALL.

R.D. 485/1997 de 14 d'abril de 1997 B.O.E. 23 d'Abril de 1997. � DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT RELATIVES A LA MANIPULACIÓ MANUAL DE CÀRREGUES QUE IMPLIQUIN RISCOS, EN PARTICULAR DORSOLUMBARS, PELS TREBALLADORS. R.D. 487/1997 de 14 d'Abril de 1997 B.O.E. 23 d'Abril de 1997. � DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT RELATIVES AL TREBALL QUE INCLOUEN PANTALLES DE VISUALITZACIÓ. R.D. 488/1997 de 14 d'Abril de 1997 B.O.E. de 23 d'Abril de 1997. � FUNCIONAMENT DE LAS MÚTUES D'ACCIDENTS DE TREBALL I MALALTIES PROFESSIONALS DE LA SEGURETAT SOCIAL I DESENVOLUPAMENT D'ACTIVITATS DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS. O. de 22 d'Abril de 1997 B.O.E. de 24 d'Abril de 1997. � PROTECCIÓ DELS TREBALLADORS CONTRA ELS RISCOS RELACIONATS AMB L'EXPOSICIÓ A AGENTS BIOLÒGICS DURANT EL TREBALL. R.D. 664/1997 de 12 de Maig

B.O.E. de 24 de Maig de 1997. • EXPOSICIÓ A AGENTS CANCERÍGENS DURANT EL TREBALL.

R.D. 665/1997 de 12 de Maig B.O.E. de 24 de Maig de 1997. • DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT RELATIVES A LA

UTILITZACIÓ PELS TREBALLADORS D'EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL. R.D. 773/1997 de 30 de maig B.O.E. de 12 de Juny de 1997.

• DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT PER LA UTILITZACIÓ PELS TREBALLADORS DELS EQUIPS DE TREBALL. R.D. 1215/1997 de 18 de Juliol B.O.E. de 7 d'Agost de 1997.

• DISPOSICIONS MÍNIMES DESTINADES A PROTEGIR LA SEGURETAT I LA SALUT DELS TREBALLADORS EN LAS ACTIVITATS MINERES. R.D. 1389/1997 de 5 de Setembre B.O.E. de 7 d'Octubre de 1997.

• DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ. R.D. 1627/1997 de 24 d'Octubre B.O.E. de 25 d'Octubre de 1997.

NORMES TECNOLÒGIQUES DE L'EDIFICACIÓ (N.T.E.) • IL·LUMINACIÓ ALS CENTRES DE TREBALL.

O.M. 26 d'Agost 1.940 B.O.E. 29 d'Agost de 1.940. • PROTECCIÓ DELS TREBALLADORS FRONT ALS RISCOS DERIVATS DE

L'EXPOSICIÓ AL SOROLL DURANT EL TREBALL. R.D. 1316/1.989, de 27 d'Octubre B.O.E. 2 de Novembre 1.989.

INCENDIS • NORMA BÀSICA EDIFICACIONS NBE - CPI / 96.

R.D. 2177/1.996, de 4 d'Octubre B.O.E. 29 d'Octubre de 1.996. • ORDENANCES MUNICIPALS.

INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES � REGLAMENT DE LÍNIES AÈRIES D'ALTA TENSIÓ. D. 3151/1.968 de 28 de Novembre B.O.E. 27 de Desembre de 1.968. Rectificat: B.O.E. 8 de Març de 1.969. � REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ.

� 2413/1.973 de 20 de Setembre B.O.E. 9 d'Octubre de 1.973. � INSTRUCCIONS TÈCNIQUES COMPLEMENTÀRIES. MAQUINÀRIA • REGLAMENT DE RECIPIENTS A PRESSIÓ. D. 16 d'Agost de 1.969 B.O.E. 28 d'Octubre

de 1.969. Modificacions: B.O.E. 17 de Febrer de 1.972 i 13 de Març de 1.972.

� REGLAMENT D'APARELLS D'ELEVACIÓ I MANTENIMENT DELS MATEIXOS. R.D. 2291/1.985 de 8 de Novembre B.O.E. 11 de Desembre de 1.985. � REGLAMENT D'APARELLS ELEVADORS PER A OBRES. O.M. 23 de Maig de 1.977 B.O.E. 14 de Juny de 1.977. Modificacions B.O.E. 7 de Març de 1.981 i 16 de Novembre de 1.981. � REGLAMENT DE SEGURETAT A LES MÀQUINES. R.D. 1495/1.986 de 26 de Maig B.O.E.21 de Juliol de 1.986. Correccions B.O.E. 4 d'Octubre de 1.986. � I.T.C.-MIE-AEM1: ASCENSORS ELECTROMECÀNICS. O. 19 de Desembre de 1.985. B.O.E. 14 de Gener de 1.986. Correcció B.O.E. 11 de Juny de 1.986 i 12 de Maig 1.988. Actualització: O. 11 d'Octubre de 1.988 B.O.E. 21 de Novembre de 1.988. � I.T.C-MIE-AEM2: GRUES TORRE DESMUNTABLES PER A OBRES. O. 28 de Juny de 1.988

B.O.E. 7 de Juliol de 1.988 Modificació O. 16 d'Abril de 1.990 B.O.E. 24 d'Abril de 1.990. • I.T.C-MIE-AEM3: CARRETES AUTOMOTRIUS DE MANUTENCIÓ. O.26 de Maig de 1.989

B.O.E. 9 de Juny de 1.989. • I.T.C-MIE-MSG1: MÀQUINES, ELEMENTS DE MÀQUINES O SISTEMES DE

PROTECCIÓ FETS SERVIR. O. 8 d'Abril de 1.991 B.O.E. 11 d'Abril de 1.991.

EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI) � COMERCIALITZACIÓ I LLIURE CIRCULACIÓ INTRACOMUNITÀRIA DELS EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL. R.D. 1407/1992 de 20 Novembre de 1992 B.O.E. 28 de Desembre de 1992. Modificat per O.M. de 16 de Maig de 1994 B.O.E. 1 de Juliol de 1994 y per R.D. 159/1995, de 3 de febrer B.O.E. 8 Març de 1995. � DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT Y SALUT RELATIVES A LA UTILITZACIÓ PELS TREBALLADORS D'EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL. R.D. 773/1.997 de 30 de maig de 1997 SENYALITZACIONS � DISPOSICIONS MÍNIMES EN MATÈRIA DE SENYALITZACIÓ DE SEGURETAT I SALUT AL TREBALL. R.D. 485/1.997 B.O.E 14 d'abril de 1997 SEÑALIZACIÓN DE OBRAS DE CARRETERAS. M.O.P.T. y M.A. Norma de Carreteras 8.3 - IC VARIS • QUADRE DE MALALTIES PROFESSIONALS. R.D. 1403/1.978 B.O.E. 25 d'Agost de

1.978. Resolucions aprovatòries de Normes Tècniques Reglamentaries per a diferents mitjans de protecció personal dels treballadors.

-R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no metálicos -R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos -R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para soldadores

Modificació: BOE: 24/10/75 -R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de

electricidad Modificació: BOE: 25/10/75 -R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad

contra riesgos mecánicos. Modificació: BOE: 27/10/75 -R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de

maniobras Modificació: BOE: 28/10/75 -R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de

protección personal de vias respiratorias. Normas comunes y adaptadores faciales . Modificació: BOE: 29/10/75

-R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros mecánicos . Modificació: BOE: 30/10/75

-R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equipos de protección personal de vias respiratorias: mascarillas autofiltrantes . Modificació: BOE: 31/10/75

-R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco . Modificació: BOE: 01/11/75

-Normativa d'àmbit local (ordenances municipals)

Relació de la Norma Espanyola (UNE-EN) respecte les E.P.I.S. UTILITZACIÓ D'EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL.

R.D. 773/1997, del 30/05/1997

B.O.E. nº 140 de 12/06/1997 PROTECCIÓ DEL CAP Casc de seguretat.

U.N.E.-E.N. 397: 1995

EQUIPS DE PROTECCIÓ DELS ULLS Protecció individual dels ulls: Requisits.

U.N.E.-E.N. 166: 1996

Protecció individual dels ulls: Filtres per soldadura i tècniques U.N.E.-E.N. 169: 1993

relacionades. Protecció individual dels ulls: Filtres per ultravioletes.

U.N.E.-E.N. 170: 1993

Protecció individual dels ulls: Filtres per infrarojos. U.N.E.-E.N. 170: 1993

PROTECCIÓ DE LES OÏDES Protectors auditius. Requisits de seguretat i assaigs.

U.N.E.-E.N. 352-1: 1994 Part 1: Orelleres. Protectors auditius. Requisits de seguretat i assaigs.

U.N.E.-E.N. 352-2: 1994 Part 1: Taps. Protectors auditius. Recomanacions relatives a la selecció, us,

U.N.E.-E.N. 458: 1994 precaucions de treball i manteniment. PROTECCIÓ DE PEUS i CAMES Requisits y mètodes d'assaig per el calçat de seguretat, calçat de U.N.E.-E.N. 344: 1993 protecció i calçat de treball d'ús professional Especificacions pel calçat de seguretat d'ús professional.

U.N.E.-E.N. 345: 1993 Especificacions pel calçat de protecció d'ús professional.

U.N.E.-E.N. 346: 1993 Especificacions pel

calçat de treball d'ús professional.

PROTECCIÓ CONTRA LA CAIGUDA DES DE ALTURES. INCLOENT ARNESOS i CINTURONS Equips de protecció individual contra caiguda d'altures. Dispositiu de descens.Equips de protecció individual contra caigudes d'altura. Part 1: Dispositiu anticaigudes lliscants amb línia d'ancoratge rígida.Equips de protecció individual contra caigudes d'altura. Part 2: Dispositiu anticaigudes lliscants amb línia d'ancoratge flexible.Equips de protecció individual contra caigudes d'altura. Elements de subjeccióEquips de protecció individual contra caigudes d'altura. Absorbidors de energia.Equips de protecció individual per sostenir en posició de treball i prevenció de caigudes d'alçada. Sistemes de subjecció.Equips de protecció individual contra caigudes d'altura. Dispositiu anticaigudes retràctils.Equips de protecció individual contra caigudes d'altura. Arnesos anticaigudes.Equips de protecció individual contra caigudes d'altura. Connectors.

Equips de protecció individual contra caigudes d'altura. Sistemes anticaigudes. Equips de protecció individual contra la caiguda d'altura. Requisits generals per instruccions d'us i marcat. EQUIPS DE PROTECCIÓ RESPIRATÒRIA Equips de protecció respiratòria. Màscares. Requisits, assaigs, marcat. Equips de protecció respiratòria. Rosques per peces facials. Connexions per rosca estàndard. Equips de protecció respiratòria. Rosques per peces facials. Connexions per rosca central. Equips de protecció respiratòria. Rosques per peces facials. Connexions roscades de M45 x 3. Equips de protecció respiratòria. Mascarilles. Requisits, assaigs, marcat. Equips de protecció respiratòria. Filtres contra partícules. Requisits, assaigs, marcat. Equips de protecció respiratòria. Filtres contra gasos i filtres mixtes. Requisits, assaigs, marcat.

Equips de protecció respiratòria amb mànega d'aire fresc provistos de màscara, mascarilla o conjunt broquet. Requisits, assaigs, marcat.Equips de protecció respiratòria amb línia d'aire comprimit per utilitzar-se amb màscara, mascarilla, o adaptador facial tipus broquet. Requisits, assaigs, marcat.Equips de protecció respiratòria. Semimàscares filtrants de protecció contra partícules. Requisits, assaigs, marcat.Equips de protecció respiratòria. Mascarilles autofiltrants amb vàlvules per protegir dels gasos o dels gasos i las partícules.

U.N.E.-E.N. 347: 1993 U.N.E.-E.N. 341: 1993U.N.E.-E.N. 353-1: 1993U.N.E.-E.N. 353-2: 1993 U.N.E.-E.N. 354: 1993U.N.E.-E.N. 355: 1993U.N.E.-E.N. 358: 1993U.N.E.-E.N. 360: 1993U.N.E.-E.N. 361: 1993U.N.E.-E.N. 362: 1993 U.N.E.-E.N. 363: 1993U.N.E.-E.N. 365: 1993 U.N.E. 81233: 1991 E.N. 136: 1989 U.N.E. 81281-1: 1989 E.N. 148-1: 1987 U.N.E. 81281-2: 1989 E.N. 148-2: 1987 U.N.E. 81281-3: 1992 E.N. 148-3: 1992 U.N.E. 81282 : 1991 E.N. 140: 1989 U.N.E. 81284 : 1992 E.N. 143: 1990 U.N.E. 81285 : 1992 E.N. 141: 199 U.N.E.-E.N. 138:1995U.N.E.-E.N. 139:1995 U.N.E.-E.N. 149:1992U.N.E.-E.N. 405:1993

SUSANNA PASTOR

Barcelona, Setembre de 2012