1

PROJECTE CURRICULAR / PROGRAMACI DIDCTICAPRIMER CICLE DE PRIMRIABROMERA.TXT

PROJECTE FAR

PROJECTE FARBROMERA.TXT

ndex

1. Presentaci de la Programaci Didctica del Projecte Far

2. Objectius generals de lEducaci Primria

3. Objectius generals de Primria per rees3.1. Valenci: llengua i literatura3.2. Castell: llengua i literatura3.3. Matemtiques3.4. Coneixement del medi3.5. Msica

4. Ladquisici i la programaci de les competncies bsiques4.1. Contribuci de lrea de llenges al desenvolupament de lescompetncies bsiques4.2. Contribuci de les Matemtiques al desenvolupament de lescompetncies bsiques4.3. Contribuci de Coneixement del medi al desenvolupament de lescompetncies bsiques4.4. Contribuci de lrea de Msica al desenvolupament de les competncies bsiques

5. Continguts generals del primer cicle5.1. Valenci: llengua i literatura5.2. Castell: llengua i literatura5.3. Matemtiques5.4. Coneixement del medi5.5. Msica

6. Caracterstiques de lalumnat del primer cicle

7. Estructura i organitzaci del Projecte Far per al primer cicle de Primria

8. Continguts del Projecte Far del primer cicle per rees i nivells8.1. Valenci: llengua i literatura8.2. Castell: llengua i literatura8.3. Matemtiques8.4. Coneixement del medi8.5. Msica

9. Metodologia: general i especfica de cada rea

10. Criteris davaluaci del primer cicle10.1. Valenci10.2. Castell10.3. Matemtiques10.4. Coneixement del medi10.5. Msica

11. Atenci a la diversitat. Activitats de refor i dampliaci

12. Pla de foment de la lectura de Bromera.txt

13. Utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci

1. Presentaci de la Programaci Didctica del Projecte Far

La LOE (Llei Orgnica 2/2006 dEducaci) pretn combinar qualitat i equitat en loferta educativa, vol que tots els ciutadans i les ciutadanes puguen rebre una formaci de qualitat com a servei pblic essencial de la comunitat. Encara ms, proposa aconseguir lxit escolar de tots els joves. La llei planteja tamb que per a assolir aquestes metes cal fer un esfor compartit per tots els membres de la comunitat educativa, que comena pel treball personal de lestudiant i continua pel dels centres i el professorat, que shauran desforar per construir entorns daprenentatge rics, que motiven i exigents per a un alumnat cada vegada ms divers pel que fa a interessos, caracterstiques i situacions personals.La LOE assumeix, finalment, un comproms decidit amb els objectius educatius plantejats per la Uni Europea per als propers anys: fomentar laprenentatge al llarg de tota la vida dins duna societat del coneixement. Conseqncia daquest principi s la incorporaci per primera vegada de les competncies bsiques, que sn considerades com a modes de classificar els coneixements segons les experincies precises per a posar-los en marxa. Per a aix, es fa necessari utilitzar les noves tecnologies de la informaci i de la comunicaci. Continguts i competncies es complementen i sn necessaris per a un aprenentatge efica i amb xit.Latenci a la diversitat sestableix com a principi fonamental que ha de regir tot lensenyament bsic, amb lobjectiu de proporcionar a tot lalumnat una educaci adequada a les caracterstiques i necessitats que t. En Primria es posa lmfasi, a ms, en la prevenci de les dificultats de laprenentatge. La nova ordenaci del sistema educatiu assigna a lEducaci Primria la finalitat de proporcionar a lalumnat una educaci que permeta refermar el desenvolupament personal i el benestar propi, adquirir les habilitats culturals bsiques pel que fa a lexpressi i la comprensi oral, a la lectura i lescriptura en valenci i en castell, aix com les relatives al clcul; tamb tracta de desenvolupar habilitats socials, hbits de treball i estudi, el sentit artstic, la creativitat i lafectivitat. LEducaci Primria tamb tindr com a finalitat preparar lalumnat per a cursar amb profit lEducaci Secundria Obligatria, amb la qual constitueix leducaci bsica, per a facilitar la continutat del procs educatiu de lalumnat.El currculum, que constitueix un dels elements centrals del sistema educatiu, i que en lEducaci Primria s constitut pel conjunt dobjectius, competncies bsiques, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci daquesta etapa educativa establert pel Consell a travs del Decret 111/2007, ha de desplegar-se i completar-se en cada centre dins del projecte educatiu propi.El Projecte Far de Bromera.txt (Bromera-Algar per al castell) vol oferir al professorat del primer cicle, a tot el claustre i a lequip directiu eines que ajuden a donar resposta als reptes que ens planteja la nova ordenaci del sistema educatiu en el nostre territori. Amb aquesta finalitat posa al vostre abast la informaci necessria per tal de facilitar-vos lelaboraci del Projecte Curricular del primer cicle del vostre centre: objectius, continguts, competncies bsiques i criteris davaluaci normatius, continguts especfics de les cinc rees del Projecte Far (Valenci, Castell, Matemtiques, Coneixement del medi i Msica) i altres elements del currculum com atenci a la diversitat, metodologia, foment lector i utilitzaci de les TIC.Latenci a la diversitat de lalumnat, latenci individualitzada, la prevenci de les dificultats individuals daprenentatge i la posada en marxa de mecanismes de refor, ampliaci i seguiment del procs densenyament-aprenentatge, les quals emfatitza la LOE, sn tasques de concreci per a les quals disposeu de materials en aquesta Programaci Didctica del primer cicle de Primria, que es complementa amb la Guia de recursos didctics de cada rea.

2. Objectius generals de lEducaci Primria

LEducaci Primria ha de contribuir a desenvolupar en lalumnat les capacitats que permeten:Conixer i apreciar els valors i les normes de convivncia, aprendre a obrar dacord amb aquests, preparar-se per a lexercici actiu de la ciutadania, respectant i defensant els drets humans, aix com el pluralisme propi duna societat democrtica.Desenvolupar hbits de treball individual i dequip, desfor i de responsabilitat en lestudi, aix com actituds de confiana en un mateix, sentit crtic, iniciativa personal, curiositat, inters i creativitat en laprenentatge, amb els quals descobrir la satisfacci de la tasca ben feta.Desenvolupar una actitud responsable i de respecte cap als altres que afavorisca un clima propici per a la llibertat personal, laprenentatge i la convivncia, aix com fomentar actituds que promoguen la convivncia en els mbits escolar, familiar i social. Conixer, comprendre i respectar els valors de la nostra civilitzaci, les diferncies culturals i personals, la igualtat de drets i oportunitats dhomes i dones, i la no-discriminaci de les persones amb discapacitat.Conixer i utilitzar duna manera apropiada el valenci i el castell, oralment i per escrit. Valorar les possibilitats comunicatives del valenci com a llengua prpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del patrimoni cultural valenci, aix com les possibilitats comunicatives del castell com a llengua de tots els espanyols i idioma internacional. Desenvolupar, aix mateix, hbits de lectura com a instrument essencial per a laprenentatge de la resta de les rees.Adquirir, almenys en una llengua estrangera, la competncia comunicativa bsica que permeta a lalumnat expressar i comprendre missatges senzills i moures en situacions quotidianes.Desenvolupar les competncies matemtiques bsiques i iniciar-se en la resoluci de problemes que requerisquen la realitzaci doperacions elementals de clcul, coneixements geomtrics i estimacions, aix com ser capaos daplicar-los a situacions de la vida quotidiana.Conixer els fets ms rellevants de la histria dEspanya, amb referncia especial als propis de la Comunitat Valenciana, aix com tamb els de la histria universal. Conixer i valorar lentorn natural, social, econmic i cultural valenci, situant-lo sempre en el context estatal, europeu i universal, aix com les possibilitats dacci i cura daquest. Iniciar-se, aix mateix, en el coneixement de la geografia de la Comunitat Valenciana, dEspanya i universal.Iniciar-se en les tecnologies de la informaci i la comunicaci, i desenvolupar un esperit crtic davant els missatges que reben i elaboren.Valorar la higiene i la salut, conixer i respectar el cos hum i utilitzar leducaci fsica i lesport com a mitjans per a afavorir el creixement personal i social.Comunicar-se a travs dels mitjans dexpressi verbal, corporal, visual, plstica, musical i matemtica; desenvolupar la sensibilitat esttica, la creativitat i la capacitat per a fruir de les obres i les manifestacions artstiques.Conixer el patrimoni cultural dEspanya, participar en la conservaci i la millora daquest, i respectar-ne la diversitat lingstica i cultural.Conixer i valorar el patrimoni natural, social i cultural valenci, dins del context histric, social i lingstic propi, aix com participar en la conservaci i la millora daquest.Desenvolupar tots els mbits de la personalitat, aix com una actitud contrria a la violncia i als prejudicis de qualsevol tipus.Conixer i valorar els animals i les plantes, i adoptar formes de comportament que nafavorisquen latenci.Fomentar leducaci viria i el respecte a les normes per tal de prevenir els accidents de trnsit.

3. Objectius generals de Primria per rees

3.1. Valenci: llengua i literatura i 3.2. Castell: llengua i literatura

Lensenyament del Valenci i del Castell en aquesta etapa tindr com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents:

1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de lactivitat social i cultural, i analitzar-los amb sentit crtic.2. Expressar-se oralment i per escrit de manera adequada en els diversos contextos de lactivitat social i cultural, per a satisfer necessitats de comunicaci i per a explorar camins que desenvolupen la sensibilitat, la creativitat i lesttica.3. Conixer i valorar la riquesa lingstica dEspanya com a patrimoni cultural com.4. Apreciar lexistncia i la importncia de la llengua castellana com a llengua comuna de tots els espanyols i les extraordinries possibilitats de comunicaci universal que aix implica.5. Apreciar lexistncia i la importncia del valenci com a llengua prpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del patrimoni cultural de totes les valencianes i valencians.6. Apreciar la necessitat dusar els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana, valenci i castell, adoptar una actitud positiva envers el seu aprenentatge i ampliar els usos personals com a instrument de comunicaci, dexperincia esttica, dinformaci i daprenentatge.7. Participar en diverses situacions de comunicaci i utilitzar la llengua oral de manera adequada en lactivitat social i cultural, aplicar les regles bsiques de la comunicaci oral i adoptar una actitud de cooperaci i de respecte amb els sentiments, les idees, les opinions i els coneixements dels altres.8. Utilitzar les diverses classes descrits que serveixen per a comunicar-se amb les institucions pbliques o privades en situacions relacionades amb lescola i la seua activitat.9. Usar els mitjans de comunicaci social i les tecnologies de la informaci per a obtenir, interpretar i valorar informacions de diversos tipus i opinions diferents, i com a instruments de treball i daprenentatge.10. Utilitzar les destreses bsiques de la llengua (escoltar, parlar, llegir, escriure i conversar) eficament en lactivitat escolar tant per a buscar, arreplegar, processar informaci, elaborar i memoritzar conceptes, com per a escriure textos propis de lmbit acadmic amb iniciativa, responsabilitat i esfor.11. Llegir amb la fludesa i lentonaci adequades, comprendre distints tipus de textos adaptats a ledat, i utilitzar la lectura com a mitj per a ampliar el vocabulari i fixar lortografia correcta.12. Utilitzar la lectura com a font de plaer i dinformaci, considerar-la un mitj daprenentatge i denriquiment personal, i apropar-se a les obres de la tradici literria per a desenvolupar hbits de lectura.13. Comprendre textos literaris de gneres diversos adequats quant a temtica i complexitat, aix com iniciar-se en els coneixements de les convencions especfiques del llenguatge literari.14. Usar els coneixements sobre la llengua i sobre les normes de ls lingstic per a escriure i parlar de manera adequada, coherent i correcta (cuidant lestructura del text, els aspectes normatius, la calligrafia, lordre i la netedat), i per a comprendre textos orals i escrits.15. Reflexionar sobre els diferents usos socials de les llenges per a evitar els estereotips lingstics que comporten prejudicis de valor i prejudicis de tot tipus.16. Interpretar i traduir textos breus en situacions que ho exigisquen i amb diversos propsits comunicatius i utilitzar simultniament les llenges del currculum com a eines dinformaci i tenint en compte la competncia que es t en cada una.17. Saber aprofitar, en ladquisici duna llengua, certes competncies conceptuals i estratgiques ja apreses en el procs dadquisici de les altres llenges, aix com usar les semblances i les diferncies dels codis per a aclarir algun punt conflictiu de lestructura, del significat o de ls.

3.3. Matemtiques

Lensenyament de les Matemtiques en aquesta etapa tindr com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents:

1. Utilitzar el coneixement matemtic per a comprendre, valorar i produir informacions i missatges sobre fets i situacions de la vida quotidiana, i reconixer el seu carcter instrumental per a altres camps de coneixement.2. Reconixer situacions del seu medi habitual per a la comprensi o el tractament de les quals es requerisquen operacions elementals de clcul, formular-les per mitj de formes senzilles dexpressi matemtica o resoldre-les utilitzant els algoritmes corresponents, valorar el sentit dels resultats i explicar oralment i per escrit els processos seguits. 3. Apreciar el paper de les matemtiques en la vida quotidiana, gaudir amb ls daquestes i reconixer el valor dactituds com lexploraci de distintes alternatives, la convenincia de la precisi o la perseverana en la recerca de solucions, i lesfor i linters per aprendre-les.4. Conixer, valorar i adquirir seguretat en les prpies habilitats matemtiques per a afrontar situacions diverses, que permeten gaudir dels aspectes creatius, esttics o utilitaris i confiar en les seues possibilitats ds.5. Elaborar i utilitzar instruments i estratgies personals de clcul mental i mesura, aix com procediments dorientaci espacial, en contextos de resoluci de problemes, i decidir, en cada cas, els avantatges dusar-los i valorar-ne la coherncia dels resultats. 6. Conixer i utilitzar les unitats de mesura tradicionals de la Comunitat Valenciana.7. Utilitzar de manera adequada els mitjans tecnolgics tant en el clcul com en la recerca, el tractament i la representaci dinformacions diverses, aix com per a ampliar els continguts matemtics i la seua relaci amb altres de les distintes rees del currculum.8. Identificar formes geomtriques de lentorn natural i cultural, utilitzant el coneixement dels seus elements i propietats per a descriure la realitat, i desenvolupar noves possibilitats dacci.9. Utilitzar tcniques elementals darreplega de dades per a obtenir informaci sobre fenmens i situacions del seu entorn; representar-la de manera grfica i numrica i formar-sen un judici. 10. Resoldre i plantejar problemes matemtics usant un llenguatge correcte i els procediments adequats de clcul, mesura, estimaci i comprovaci de resultats.11. Inventar i formular problemes matemtics usant de manera lgica i creativa la comunicaci oral, la comprensi lectora i lexpressi escrita.12. Emprar adequadament el llenguatge matemtic per a identificar relacions i conceptes apresos i per a comprendre i anomenar-ne uns altres de nous.13. Fomentar la utilitzaci del llenguatge propi del camp cientfic amb precisi, tant de les matemtiques com del conjunt de les cincies.14. Comprendre la necessitat de largumentaci per mitj de raonaments lgics en lestudi de les matemtiques.15. Desenvolupar estratgies de comprensi lectora en els missatges transmesos pels textos escrits utilitzats en lrea.16. Utilitzar un llenguatge correcte, amb el vocabulari especfic de les matemtiques, en lexposici i la resoluci de problemes.

3.4. Coneixement del medi

Lensenyament del Coneixement del medi natural, social i cultural en aquesta etapa tindr com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents:

1. Adquirir i utilitzar correctament, de manera oral i escrita, el vocabulari especfic de lrea que permeta el desenvolupament de la lectura comprensiva a travs de textos cientfics, histrics i geogrfics. 2. Conixer i valorar la important aportaci de la cincia i la investigaci per a millorar la qualitat de vida i el benestar dels ssers humans. 3. Comportar-se dacord amb els hbits de salut i atenci personal que es deriven del coneixement del cos hum, respectant les diferncies. 4. Adquirir i desenvolupar habilitats socials que afavorisquen la participaci en activitats de grup adoptant un comportament responsable, constructiu i solidari, respectant els principis bsics del funcionament democrtic. 5. Conixer la pertinena plural i compartida a ms duna realitat social, histrica i cultural. Aix, la pertinena a la Comunitat Valenciana, amb els seus municipis, comarques i provncies, a Espanya, a Europa i al mn. 6. Reforar els llaos de pertinena al poble valenci a travs del coneixement i la valoraci de les seues peculiaritats mediambientals, histriques i culturals. 7. Reconixer les diferncies i semblances entre grups i valorar lenriquiment que comporta el respecte per les diverses cultures que integren el mn sobre la base duns valors i drets universals compartits. 8. Analitzar algunes manifestacions de la intervenci humana en el medi, valorar-la crticament i adoptar un comportament en la vida quotidiana de defensa i recuperaci de lequilibri ecolgic. 9. Identificar els principals elements de lentorn natural, social i cultural, analitzar-ne lorganitzaci, les caracterstiques i interaccions i progressar en el domini dmbits espacials cada vegada ms complexos. 10. Reconixer en el medi natural, social i cultural, canvis i transformacions relacionats amb el pas del temps i indagar algunes relacions de simultanetat i successi per a aplicar aquests coneixements a la comprensi daltres moments histrics. 11. Conixer i valorar el patrimoni natural, histric i cultural de la Comunitat Valenciana, aix com el dEspanya, respectar-ne la diversitat i desenvolupar la sensibilitat artstica i linters per collaborar activament en la conservaci i la millora daquest. 12. Interpretar, expressar i representar fets, conceptes i processos del medi natural, social i cultural per mitj de codis numrics, grfics, cartogrfics i daltres. 13. Identificar, plantejar i resoldre interrogants i qestions relacionats amb elements significatius de lentorn, utilitzant estratgies de recerca i tractament de la informaci, formulaci de conjectures, posada a prova daquestes, exploraci de solucions alternatives i reflexi sobre el mateix procs daprenentatge. 14. Planificar i realitzar projectes, dispositius i aparells senzills amb la finalitat de conixer les caracterstiques i les funcions dalgunes mquines, utilitzant el coneixement de les propietats elementals dalguns materials, substncies i objectes. 15. Utilitzar les TIC per a obtenir informaci i com a instrument per a aprendre i compartir coneixements i valorar-ne la contribuci a la millora de les condicions de vida.

3.5. Msica

Lensenyament de lEducaci artstica (Msica) en aquesta etapa tindr com a objectiu el desenvolupament de les capacitats segents:

1. Indagar les possibilitats del so, la imatge i el moviment com a elements de representaci i comunicaci i utilitzar-les per a expressar vivncies, idees i sentiments, contribuint amb aix a lequilibri afectiu i a la relaci amb els altres.2. Desenvolupar la capacitat dobservaci i la sensibilitat per a apreciar les qualitats esttiques, visuals i sonores de lentorn. 3. Aprendre a expressar i comunicar amb autonomia i iniciativa emocions i vivncies a travs dels processos propis de la creaci artstica en la seua dimensi plstica i musical.4. Aprendre a posar-se en situaci de viure la msica: cantar, escoltar, inventar, dansar i interpretar, basant-se en la composici de les seues prpies experincies creatives amb manifestacions de distints estils, temps i cultures. 5. Iniciar-se en la prctica dun instrument. 6. Conixer i valorar diferents manifestacions artstiques del patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana, dEspanya i de la Uni Europeala Uni Europea, collaborant en la conservaci i la renovaci de les formes dexpressi locals i estimant lenriquiment que comporta lintercanvi amb persones de diferents cultures que comparteixen un mateix entorn.7. Planificar i realitzar produccions artstiques, delaboraci prpia o ja existents, individualment i de manera cooperativa, assumir distintes funcions i collaborar en la resoluci dels problemes que es presenten per a aconseguir un producte final satisfactori.8. Conixer algunes de les professions dels mbits artstics, msica i plstica, interessar-se per les caracterstiques del treball dels artistes i gaudir, com a pblic, de les seues produccions. Assistir a museus i a concerts.

4. Ladquisici i la programaci de les competncies bsiques

Les competncies bsiques han sigut incorporades per primera vegada als ensenyaments mnims, al disseny curricular base, i permeten identificar aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles des dun plantejament integrador i orientat a laplicaci dels sabers adquirits. Lassoliment daquestes al final de lensenyament bsic, de lEducaci Secundria, ha de capacitar lalumnat a realitzar-se personalment, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta duna manera satisfactria i desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida. Les competncies bsiques sn les segents:1. Competncia en comunicaci lingstica2. Competncia matemtica3. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic4. Tractament de la informaci i competncia digital5. Competncia social i ciutadana6. Competncia cultural i artstica7. Competncia per a aprendre a aprendre8. Autonomia i iniciativa personal

4.1. Contribuci de lrea de Llenges al desenvolupament de les competncies bsiques.

La mateixa concepci del currculum daquesta rea, en posar lmfasi en ls social de la llengua en diferents contextos comunicatius, fa evident la contribuci directa que fa al desenvolupament de tots els aspectes que constitueixen la competncia en comunicaci lingstica.Cal tamb destacar que les estratgies que constitueixen la competncia comunicativa sadquireixen des duna llengua determinada, per no es refereixen exclusivament a saber usar aquesta llengua, sin a ls del llenguatge en general. Aquesta caracterstica de laprenentatge lingstic t una gran importncia, ja que els aprenentatges que es fan en una llengua sapliquen a laprenentatge daltres, el coneixement de les quals contribueix, al seu torn, a acrixer aquesta competncia sobre ls del llenguatge en general.Laccs al saber i a la construcci de coneixements per mitj del llenguatge es relaciona directament amb les competncies bsiques daprendre a aprendre i dautonomia i iniciativa personal. El llenguatge, a ms dinstrument de comunicaci, s un mitj de representaci del mn i est en la base del pensament i del coneixement, permet comunicar-se amb un mateix, analitzar problemes, elaborar plans i mamprendre processos de decisi. En definitiva, regula i orienta la prpia activitat amb una autonomia progressiva. Per aix, el desenvolupament i la millora des de lrea contribueix a organitzar el pensament, a comunicar afectes i sentiments, a regular emocions i afavorir el desenvolupament de totes dues competncies. Lrea de llengua s un mbit privilegiat per a desenvolupar lhabilitat dinterpretar i dexpressar amb claredat i precisi informacions, dades i argumentacions i, aix, collaborar en la construcci de la competncia matemtica, de la qual lhabilitat esmentada forma part. La lectura atenta i la comprensi literal i inferencial denunciats formen part del procs de resoluci de problemes, motiu pel qual lrea de llengua tamb contribueix a desenvolupar aquesta competncia.Al tractament de la informaci i la competncia digital, lrea hi contribueix en el fet que proporciona coneixements i destreses per a la recerca, la selecci, el tractament de la informaci i la comunicaci, duna manera especial, per a comprendre lesmentada informaci, lestructura i organitzaci textual que t, i per a ls en la producci oral i escrita. El currculum de lrea inclou ls de suports electrnics en la composici de textos. Aix significa alguna cosa ms que un canvi de suport, ja que afecta les operacions mateixes que intervenen en el procs descriptura (planificaci, execuci del text, revisi) i que constitueixen un dels continguts bsics daquesta rea. Per aix, en la mesura que sutilitzen sest millorant, al mateix temps, la competncia digital i el tractament de la informaci. Per, a ms, els nous mitjans de comunicaci digitals que sorgeixen contnuament impliquen un s social i collaboratiu de lescriptura, la qual cosa permet concebre laprenentatge de la llengua escrita en el marc dun intercanvi comunicatiu vertader.Lassertivitat, lempatia, aix com la lectura i lanlisi crtica dels missatges informatius i publicitaris, sn elements que des de lrea de llengua contribueixen al desenvolupament de la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.La llengua contribueix poderosament al desenvolupament de la competncia social i ciutadana, entesa com a habilitats i destreses per a la convivncia, el respecte i lentesa entre les persones, ja que necessriament ladquisici daquesta requereix ls de la llengua com a base de la comunicaci. Aprendre llengua s, abans que res, aprendre a comunicar-se amb els altres, a comprendre el que els altres transmeten, a prendre contacte amb diverses realitats i a assumir la prpia expressi com a modalitat fonamental dobertura als altres.Daltra banda, en la mesura en qu una educaci lingstica satisfactria valora totes les llenges com a aptes igualment per a exercir les funcions de comunicaci i de representaci, analitza els modes per mitj dels quals el llenguatge transmet i sanciona prejudicis i imatges estereotipades del mn, amb lobjecte de contribuir a leradicaci dels usos discriminatoris del llenguatge, sest contribuint al desenvolupament daquesta competncia.A ms de reconixer la llengua prpia com a element cultural de primer ordre, en aquesta rea, la lectura, la comprensi i la valoraci de les obres literries contribueixen al desenvolupament de la competncia artstica i cultural.

4.2. Contribuci de les Matemtiques al desenvolupament de les competncies bsiques.

Els continguts de lrea estan orientats duna manera prioritria a garantir el desenvolupament ms ptim de la competncia matemtica en tots els seus aspectes, la qual cosa inclou la majoria dels coneixements i de les destreses imprescindibles per a aix. s necessari subratllar, tanmateix, que la contribuci a la competncia matemtica saconsegueix en la mesura que laprenentatge dels esmentats continguts va dirigit precisament a utilitzar-los a lhora dencarar-se amb les mltiples situacions en qu les xiquetes i els xiquets empren les matemtiques fora de laula.El desenvolupament del pensament matemtic contribueix a la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic perqu fa possible una comprensi ms bona i una descripci ms ajustada de lentorn. En primer lloc, amb el desenvolupament de la visualitzaci (concepci espacial), les xiquetes i els xiquets milloren la capacitat que tenen per a fer construccions i manipular figures mentalment en el pla i en lespai, la qual cosa els ser duna gran utilitat en ls de mapes, la planificaci de rutes, el disseny de plnols, lelaboraci de dibuixos, etc. En segon lloc, a travs de la mesura saconsegueix un coneixement ms bo de la realitat i saugmenten les possibilitats dinteractuar-hi i de transmetre informacions cada vegada ms precises sobre aspectes quantificables de lentorn. Finalment, la destresa en ls de representacions grfiques per a interpretar la informaci aporta una eina molt valuosa per a conixer i analitzar ms b la realitat.Les matemtiques contribueixen al tractament de la informaci i a la competncia digital en diversos sentits. Duna banda perqu proporcionen destreses associades a ls dels nombres, com la comparaci, laproximaci o les relacions entre les diferents maneres dexpressar-los, cosa que facilita la comprensi dinformacions que incorporen quantitats o mesures. Duna altra, a travs dels continguts del bloc homnim es contribueix a ls dels llenguatges grfic i estadstic, essencials per a interpretar la informaci sobre la realitat. En una escala ms menuda, la iniciaci en ls de calculadores i daltres tecnologies per a facilitar la comprensi de continguts matemtics est tamb unida al desenvolupament de la competncia digital.Els continguts associats a la resoluci de problemes constitueixen laportaci principal que des de lrea es pot fer a lautonomia i la iniciativa personal. La resoluci de problemes t, almenys, tres vessants complementaris associats al desenvolupament daquesta competncia: la planificaci, la gesti dels recursos i la valoraci dels resultats. La planificaci est associada ac a la comprensi en detall de la situaci plantejada per a traar un pla i buscar-hi estratgies i, en definitiva, per a prendre decisions; la gesti dels recursos inclou loptimitzaci dels processos de resoluci; per la seua banda, lavaluaci peridica del procs i la valoraci dels resultats permet afrontar altres problemes o situacions amb ms possibilitats dxit. En la mesura que lensenyament de les matemtiques incidisca en aquests processos i shi plantegen situacions obertes, es millorar la contribuci de lrea a aquesta competncia. Actituds associades a la confiana en la prpia capacitat per a encarar-se amb xit a situacions incertes estan incorporades a travs de diferents continguts del currculum.El carcter instrumental duna part important dels continguts de lrea proporciona valor per al desenvolupament de la competncia per a aprendre a aprendre. Sovint s un requisit per a laprenentatge la possibilitat dutilitzar-hi les eines matemtiques bsiques o comprendre informacions que utilitzen suports matemtics. Per al desenvolupament daquesta competncia cal incidir tamb, des de lrea, en els continguts relacionats amb lautonomia, la perseverana i lesfor per a abordar situacions de complexitat creixent, la sistematitzaci, la mirada crtica i lhabilitat per a comunicar amb eficcia els resultats del propi treball. Finalment, la verbalitzaci del procs seguit en laprenentatge ajuda a la reflexi sobre qu sha aprs, qu falta per aprendre, com i per a qu; reflexi que potencia el desenvolupament destratgies que faciliten aprendre a aprendre.Per a fomentar el desenvolupament de la competncia en comunicaci lingstica des de lrea de Matemtiques sha dinsistir en dos aspectes. Duna banda, la incorporaci de lessncia del llenguatge matemtic a lexpressi habitual i ladequada precisi en ls. Daltra banda, s necessari incidir en els continguts associats a la descripci verbal dels raonaments i dels processos. Es tracta tant de facilitar lexpressi com de propiciar lescolta de les explicacions daltri, la qual cosa desenvolupa la prpia comprensi, lesperit crtic i la millora de les destreses comunicatives.Les matemtiques contribueixen a la competncia cultural i artstica des de la consideraci del coneixement matemtic com a contribuci al desenvolupament cultural de la humanitat. Aix mateix, el reconeixement de les relacions i formes geomtriques ajuda en lanlisi de determinades produccions artstiques. Laportaci a la competncia social i ciutadana es refereix, com en altres rees, al treball en equip, que en Matemtiques adquireix una dimensi singular si saprn a acceptar els altres punts de vista diferents del propi, en particular, a lhora dutilitzar estratgies personals de resoluci de problemes.

4.3. Contribuci del Coneixement del medi al desenvolupament de les competncies bsiques.

El carcter global de lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural fa que contribusca, dalguna manera, al desenvolupament de la majoria de les competncies bsiques.Respecte a la competncia social i ciutadana, lrea ho fa directament en tots els aspectes que la configuren i, molt especialment, en dos mbits de realitzaci personal: el de les relacions ms prximes (famlia, amics, companys...) i el de lobertura a relacions ms allunyades (el barri, el municipi, la comarca, la Comunitat Valenciana, lEstat, la Uni Europea, etc.). En aquest sentit, el currculum pretn aprofundir, a banda dels aspectes conceptuals, en el desenvolupament de destreses, habilitats i, sobretot, actituds que ens permeten assentar les bases duna ciutadania mundial, solidria, participativa, democrtica i intercultural.A ms, lrea contribueix a la comprensi dels canvis produts en el temps i, daquesta manera, a adquirir pautes per a anar acostant-se a les arrels histriques de les societats actuals.Lrea contribueix molt directament tamb a la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic, ja que molts dels aprenentatges que integra estan totalment centrats en la interacci de lsser hum amb el mn que lenvolta.Pel que fa a la competncia en el tractament de la informaci i la competncia digital, i la competncia en comunicaci lingstica, en bona part dels aprenentatges de lrea sutilitzen procediments que requereixen diferents codis, formats i llenguatges per a comprendrels (lectura de mapes, interpretaci de grfics i icones, s de fonts histriques, etc.). Aix mateix, ls bsic de lordinador, i la cerca guiada en Internet, contribueixen tamb, duna manera decisiva, al desenvolupament daquesta competncia.La claredat en lexposici en els intercanvis comunicatius, lestructura del discurs, ls del debat, la capacitat de sntesi i laugment significatiu de la riquesa en el vocabulari especfic de lrea contribueixen molt especialment a la competncia en comunicaci lingstica.Aquesta rea ofereix moltes possibilitats per a contribuir al desenvolupament de la competncia per a aprendre a aprendre, ja que molts dels continguts que hi ha es poden articular al voltant de propostes globalitzadores com els projectes de treball, que faciliten laccs al coneixement de la realitat per mitj destratgies que afavoreixen lautonomia en laprenentatge: formulaci autnoma dels objectius de la investigaci, elaboraci de guions de treball, recerca, selecci i processament de la informaci, aprenentatge cooperatiu i distribuci de tasques, elaboraci de conclusions o informes, exposicions orals, etc., que requeriran de lalumnat el desenvolupament de tcniques per a aprendre, per a organitzar, memoritzar i recuperar la informaci, com resums, esquemes o mapes mentals que resulten especialment tils en els processos daprenentatge daquesta rea.El coneixement de les manifestacions culturals, la valoraci de la diversitat que hi ha i el reconeixement daquelles que formen part del patrimoni cultural contribueixen especficament a la competncia artstica i cultural.Aquesta rea inclou continguts directament relacionats amb el desenvolupament de lautonomia i la iniciativa personal, en ensenyar a prendre decisions, tant en lmbit escolar com en la planificaci dactivitats doci duna manera autnoma i creativa.Ls de tcniques i eines matemtiques en contextos significatius ds, com escales, taules, representacions grfiques, percentatges, etc., propicia, finalment, el desenvolupament de la competncia matemtica.

4.4. Contribuci de lrea dEducaci artstica (Msica) al desenvolupament de les competncies bsiques.

Lrea dEducaci artstica contribueix al desenvolupament de distintes competncies bsiques.

Al desenvolupament de la competncia cultural i artstica, hi contribueix lrea dEducaci artstica en tots els aspectes que la configuren. En aquesta etapa es posa lmfasi en el coneixement de diferents codis artstics i en la utilitzaci de les tcniques i els recursos que els sn propis, ajudant lalumnat a iniciar-se en la percepci i la comprensi del mn que lenvolta i a ampliar les seues possibilitats dexpressi i comunicaci amb els altres. La possibilitat de representar una idea de manera personal, valent-se dels recursos que els llenguatges artstics proporcionen, promou la iniciativa, la imaginaci i la creativitat, alhora que ensenya a respectar altres formes de pensament i expressi.

Lrea, en propiciar lacostament a diverses manifestacions culturals i artstiques, tant de lentorn ms prxim com daltres pobles, dota les alumnes i els alumnes dinstruments per a valorar-les i per a formular opinions cada vegada ms fonamentades en el coneixement. Daquesta manera, poden anar configurant criteris vlids en relaci amb els productes culturals i ampliar les seues possibilitats doci. En fer de lexploraci i la indagaci els mecanismes apropiats per a definir possibilitats, buscar solucions i adquirir coneixements, es promou de manera rellevant lautonomia i la iniciativa personal. El procs que porta a la xiqueta i al xiquet des de lexploraci inicial fins al producte final requereix una planificaci prvia i demana un esfor per aconseguir resultats originals, no estereotipats. Daltra banda, exigeix lelecci de recursos segons la intencionalitat expressiva del producte que es desitja aconseguir i la revisi constant dall que sha aconseguit en cada fase del procs amb la idea de millorar-lo, si fra necessari. La creativitat exigeix actuar amb autonomia, prendre iniciatives, remenar possibilitats i solucions diverses. El procs contribueix a loriginalitat, a la recerca de formes innovadores, i tamb genera flexibilitat perqu, davant dun mateix supsit, poden donar-se diferents respostes.

Lrea s tamb un bon vehicle per a desenvolupar la competncia social i ciutadana. En lmbit de lEducaci artstica, la interpretaci i la creaci impliquen, moltes vegades, un treball en equip. Aquesta circumstncia exigeix cooperaci, assumpci de responsabilitats, seguiment de normes i instruccions, atenci i conservaci de materials i instruments, aplicaci de tcniques concretes i utilitzaci despais de manera apropiada. El seguiment daquests requisits es forma en el comproms amb els altres, en lexigncia que t la realitzaci en grup i en la satisfacci que proporciona un producte que s fruit de lesfor com. En definitiva, expressar-se buscant lacord posa en marxa actituds de respecte, acceptaci i entesa, la qual cosa situa lrea com un bon vehicle per a desenvolupar aquesta competncia.

Pel que fa a la competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic, lrea contribueix a apreciar lentorn a travs del treball perceptiu amb sons, formes, colors, lnies, textures, llum o moviment presents en els espais naturals i en les obres i realitzacions humanes. Lrea se serveix del medi com a pretext per a la creaci artstica, lexplora, el manipula i lincorpora recreant-lo per a donar-li una dimensi que proporcione gaudi i contribusca a lenriquiment de la vida de les persones. Aix mateix, t en compte una altra dimensi igualment important, la que competeix a les agressions que deterioren la qualitat de vida, com ara la contaminaci sonora o les solucions esttiques poc afortunades despais, objectes o edificis, i a ajudar les xiquetes i els xiquets a prendre conscincia de la importncia de preservar un entorn fsic agradable i saludable.

A la competncia per a aprendre a aprendre, shi contribueix en la mesura que safavoreix la reflexi sobre els processos en la manipulaci dobjectes, lexperimentaci amb tcniques i materials i lexploraci sensorial de sons, textures, formes o espais, a fi que els coneixements adquirits doten les xiquetes i els xiquets dun bagatge suficient per a utilitzar-los en situacions diferents. El desenvolupament de la capacitat dobservaci planteja la convenincia destablir pautes que la guien, amb lobjecte que lexercici dobservar proporcione informaci rellevant i suficient. En aquest sentit, lrea fa competent per a aprendre en proporcionar protocols dindagaci i planificaci de processos susceptibles de ser utilitzats en altres aprenentatges.

A la competncia en comunicaci lingstica, shi pot contribuir, com des de totes les rees, a travs de la riquesa dels intercanvis comunicatius que es generen, de ls de les normes que els regeixen, de lexplicaci dels processos que es desenvolupen i del vocabulari especfic que lrea aporta. De manera especfica, canons o dramatitzacions senzilles sn un vehicle propici per a adquirir nou vocabulari i per a desenvolupar capacitats relacionades amb la parla, com la respiraci, la dicci o larticulaci. Es fomenta, aix mateix, aquesta competncia en la descripci de processos de treball, en largumentaci sobre les solucions donades o en la valoraci de lobra artstica.

Al tractament de la informaci i la competncia digital, shi contribueix a travs de ls de la tecnologia com a ferramenta per a mostrar processos relacionats amb la msica i les arts visuals i per a acostar lalumnat a la creaci de produccions artstiques i a lanlisi de la imatge i el so i dels missatges que aquests transmeten. Tamb es desplega la competncia en la recerca dinformaci sobre manifestacions artstiques per a conixer-les i gaudir-les, per a seleccionar i intercanviar informacions referides a mbits culturals del passat i del present, prxims o daltres pobles.

5. Continguts generals del primer cicle de Primria

5.1. Valenci: llengua i literatura

Bloc 1. Les llenges i els parlants Reconeixement del valenci com a llengua prpia del nostre poble i element fonamental de la nostra cultura.Inters per conixer i per assolir competncia en els dos idiomes cooficials de la Comunitat Valenciana.Inters per utilitzar el valenci en els usos personals i per a tota funci comunicativa.Conscincia de les variants lingstiques de les diferents llenges presents en el context social i escolar.Actitud positiva davant els usos de les llenges i evitaci de qualsevol acte de discriminaci.Inters per les sensacions, les experincies i les idees expressades pels parlants daltres llenges.s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies.

Bloc 2. Parlar, escoltar i conversarParticipaci activa i de cooperaci en interaccions espontnies prpies de la vida quotidiana i de lactivitat daula (avisos, instruccions, converses, planificaci duna activitat...) i en daltres de ms formals i dirigides (assemblees, dilegs, explicacions, regles de joc...), amb actitud de respecte en situacions daprenentatge compartit, amb inters per expressar-se amb lentonaci i la pronunciaci adequades utilitzant un discurs cronolgic o lgic i un ordre espacial, a fi darreplegar i intercanviar informaci, resoldre conflictes, arribar a acords, manifestar opinions o planificar accions conjuntes, en grups grans o reduts.Coneixement i s de les estratgies i les normes per a lintercanvi comunicatiu com a instrument de comunicaci: escolta atenta, exposici clara, respecte al torn de paraula, a travs de la participaci i les aportacions, control de la impulsivitat, manteniment del tema de conversa i atenci a les frmules de cortesia i de relaci social.Comprensi i valoraci de textos orals, procedents dels mitjans de comunicaci (pellcules i documentals), amb seqncies narratives, descriptives i informatives, i enteniment del sentit global del text i de la informaci rellevant i irrellevant, cosa que permet ampliar vocabulari.Comprensi i producci de textos orals, tant de carcter quotidi (explicacions de classe, converses entre iguals) com de carcter ms formal i didctic (descripcions senzilles de persones, animals i objectes, resums orals de textos populars) amb diferents propsits: organitzar el treball de classe, enumerar, sollicitar i donar informaci, narrar situacions o experincies personals i fer exposicions de coneixements breus.s adequat dels elements lingstics i dels elements no lingstics en les produccions orals. Comprensi i expressi de missatges verbals i no verbals.Valoraci de lescolta com a mitj per a adquirir informaci i per a aprendre.

Bloc 3. Llegir i escriureComprensi de textos escritsComprensi de textos de la vida quotidiana, prxims a lexperincia infantil, amb una correspondncia correcta entre fonemes i grafies (cartells, horaris, normes, catlegs, fullets dinstruccions senzills, receptes, invitacions, felicitacions, notes, avisos...) i dels mitjans de comunicaci (notcies) per a identificar la informaci rellevant, tant la de carcter general com la concreta, i aplicar-la en contextos de lectures significatives.Introducci progressiva a ls destratgies per a la comprensi: elaboraci i comprovaci dhiptesis, realitzaci dinferncies sobre el text a partir dels coneixements i experincies prvies, presa de mesures correctores necessries si falla la comprensi (relectura) i resum dels elements o aspectes ms destacats o visibles.Introducci al coneixement funcional dels elements bsics dels discursos narratius (identificaci de les parts elementals de lestructura narrativa lineal i dels personatges principals), potics (introducci als recursos expressius bsics) i teatrals (identificaci dels noms dels personatges i dels parlaments que fan per mitj de la tipografia utilitzada) i aplicaci daquests coneixements a la comprensi i interpretaci dels textos.Presentaci dels elements bsics dels textos illustrats els lbums com a introducci posterior al cmic: conjunci entre els textos i els dibuixos, seqenciaci de la histria... i aplicaci daquests coneixements a la comprensi i interpretaci de les produccions.Integraci de coneixements i informacions procedents de diferents suports: llibres, rdio, televisi, premsa...Adquisici de les convencions del codi escrit.Introducci dels elements bsics dels textos descriptius i de les exposicions senzilles de temes diversos i adequats a ledat, i aplicaci daquests coneixements a la comprensi i interpretaci dels textos.Identificaci de sentits figurats senzills en els textos, com tamb daspectes no explcits evidents, especialment en els mitjans de comunicaci, i adopci duna actitud crtica i participativa davant els missatges que transmeten.Iniciaci a la utilitzaci dirigida de les TIC i de les biblioteques, de manera que es mostre respecte per les normes de funcionament, per a obtenir informaci i models per a la composici escrita.Inters per expressar-se oralment amb la pronncia i lentonaci adequades.Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit.Lectura comprensiva, en veu alta i en silenci, i memoritzaci de textos que contenen jocs lingstics en qu sexercite la pronncia, la comprensi del significat i el coneixement gramatical aix com la imaginaci i la creativitat a partir de textos populars breus (endevinalles, embarbussaments, acudits...) i cultes (sopes de lletres senzilles, jeroglfics i calligrames apropiats a ledat...). Familiaritzaci amb llibres i diferents fonts dinformaci que els ajuden en la localitzaci de conceptes i temes dinters per a la formaci i laprenentatge (diccionaris dimatges, fitxes dortografia, llibres de divulgaci, revistes).

Composici de textos escrits Coneixement i s del codi escrit per a produir textos breus que ajuden a comunicar coneixements, experincies o necessitats (llistes, notes, avisos...).Coneixement i s dels elements bsics dels textos (suport textual, silueta, variacions tipogrfiques, presncia dillustracions...) i laplicaci que tenen en la comprensi i en la producci. Producci de textos escrits propis de la vida social de laula, com a consolidaci del sistema de lectoescriptura, per a comunicar coneixements, experincies i necessitats (invitacions, felicitacions, notes, cartes, avisos...) de manera que utilitzen les caracterstiques usuals deixos gneres.Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci social (titulars, peus de foto, notcies breus) sobre esdeveniments prxims a lexperincia infantil, a travs de suports adequats a lmbit escolar (murals, peridics escolars, revistes). Creaci de textos relacionats amb lmbit escolar per mitj de llenguatge verbal i no verbal (illustracions, imatges, grfics...) per a obtenir, organitzar i comunicar informaci: cartells, murals, qestionaris, descripcions, explicacions simples, llistes utilitzades com a resum o esquema.s de les estratgies i normes bsiques en la producci de textos: planificaci (observaci de models, funci, destinatari, tipus de text, estructura), redacci de lesborrany, avaluaci i revisi del text per a millorar-lo amb ajuda de la professora o el professor i dels companys (reescriptura).Iniciaci al coneixement dels elements bsics dels discursos narratius, explicatius, descriptius i informatius, i laplicaci que tenen en la comprensi i en la producci.Coneixement de les normes ortogrfiques i inters per aquestes (el punt i les conseqncies que sen deriven en relaci amb lortografia, s correcte de majscules i minscules, identificaci i s dels signes dinterrogaci i exclamaci). s de lortografia natural.Atenci a lordre, la calligrafia i la presentaci dels textos propis i els daltri com a mitj per a garantir una comunicaci fluida i clara, i com a eina de recerca dexpressivitat i creativitat.Iniciaci progressiva a la valoraci de lescriptura com a eina de comunicaci, font dinformaci i aprenentatge, i com a mitj dorganitzar-se i per a resoldre problemes de la vida quotidiana.Iniciaci a ls de programes informtics de processament de textos.

Bloc 4. Educaci literriaConeixement i identificaci de textos de la literatura tradicional oral i de la literatura infantil apropiats a ledat. Lectura guiada i autnoma, silenciosa i en veu alta, de textos literaris de carcter popular (endevinalles, refranys rimats, canons de triar, faules, tirallongues, etc.) adequats a ledat, els interessos comunicatius i les necessitats de formaci de lalumnat.Foment de lhbit lector tant mitjanant laudici de textos, literaris o no, llegits per la professora o el professor, com mitjanant la lectura individual de llibres i fragments de literatura infantil adequats a ledat de lalumnat, i estimulaci de criteris i gustos personals en la selecci de textos que propicien lautonomia i la voluntarietat de la prctica lectora.Valoraci de lautonomia lectora, inters per lelecci de temes i textos i per la comunicaci de les preferncies personals; apreciaci del text literari com a recurs de gaudi personal.Audici, comprensi, memoritzaci i recitaci de poemes, amb el ritme, la pronunciaci i lentonaci adequats.s actiu de la biblioteca del centre i participaci en activitats literries (premis, murals, colloquis amb autors...) en laula, en el centre i en la comunitat. Producci de textos dintenci literria per a comunicar sentiments, emocions, estats dnim o records (contes, poemes, peces teatrals breus, descripcions, cmics, redaccions...) a partir de lexploraci de les possibilitats expressives de la llengua per mitj de lobservaci i lanlisi de textos model (histries o contes narrats per la professora o el professor) i lajuda de diversos recursos i jocs que estimulen la imaginaci i la creativitat.Prctica de diferents tipus de lectura amb obres i textos literaris adequats a ledat i els interessos de lalumnat: lectura silenciosa i en veu alta, lectura expressiva, escenificada... Dramatitzaci i lectura dramatitzada de textos literaris dautors valencians.Reflexi i explicitaci dels aprenentatges extraliteraris que sadquireixen a travs de la lectura: formaci i enriquiment de la personalitat del lector, creaci duna visi individualitzada del mn, creixement i transformaci de les experincies grcies a lopini, interpretaci i valoraci crtica dels missatges i valors transmesos pels textos llegits, etc.

Bloc 5: Coneixement de la llenguaReconeixement del paper de les situacions socials com a factor condicionant de la producci i la interpretaci dels intercanvis comunicatius. Identificaci de diferents tipus de situacions comunicatives, informals i formals. Observaci de les diferncies entre llengua oral i escrita i dels registres ms adequats per a cada situaci.Identificaci dels contextos en qu la comunicaci es produeix a travs de textos escrits i valoraci de la importncia en lescriptura en determinats mbits. Anlisi de la importncia del context en el text escrit i identificaci dels components principals de les situacions comunicatives que requereixen ls de lescriptura.Observaci en les seqncies textuals de les formes lingstiques que fan el missatge adequat a la situaci comunicativa. Consideraci de la coherncia i de la cohesi textual com imprescindibles per a lorganitzaci del discurs. Reconeixement de lestructura dels textos ms habituals a travs dels elements textuals i paratextuals. Observaci i reconeixement de les unitats que formen una frase o enunciat. Separaci de paraules en la frase. Anlisi i exploraci de les esmentades unitats per a captar i conixer les normes dortografia ms senzilles. Ortografia natural. s de la majscula. Ortografia preventiva de les paraules ds ms freqent.Inici en la reflexi gramatical a partir dactivitats didentificaci i ds de termes com:

Enunciat, paraula i sllaba.Classes del noms: propis i comuns.Nombre: singular i plural.Gnere: mascul i femen.

Consolidaci de nocions gramaticals, lxiques, fonolgiques i ortogrfiques. Descobriment i noves incorporacions. Aplicaci daquests coneixements a la producci discursiva.Identificaci de la paraula com a unitat bsica amb significat i observaci del funcionament que t en loraci. Exploraci de lestructura morfolgica de les paraules per mitj doperacions per a descobrir les formes, els significats i els usos bsics. Concordana de gnere i nombre. Observaci del significat de les paraules: vocabulari, camps semntics, famlies de paraules, sinnims i antnims. La polismia.Manipulaci de frases i enunciats per a observar com sexpressen les accions i la temporalitat daquestes. Distinci dels temps verbals: present, passat i futur.Reconeixement de la relaci so i grafia en el sistema de la llengua.Descobriment de larticulaci de les paraules en sllabes. Reconeixement de les sllabes dins de les paraules. Labecedari. Iniciaci a lordre alfabtic.Observaci de semblances i diferncies en valenci i en castell per a aclarir determinades formes, significats i usos. Valoraci de la reflexi sobre la llengua com a mitj denriquiment dels recursos lingstics personals per a assolir una bona comprensi i una expressi correcta, apropiada i genuna. Acceptaci, respecte i valoraci positiva de les normes i convencions lingstiques bsiques.

Bloc 6: La llengua com a instrument daprenentatgeComprensi i producci de textos orals, tant de carcter quotidi com de carcter ms formal, per a aprendre i per a informar-se. Participaci, com a oient i com a ponent, en intervencions orals formals.Valoraci dels mitjans de comunicaci social com a instrument per a aprendre i accedir a informacions i experincies daltres persones.Identificaci, comprensi, classificaci i comparaci dinformacions procedents de diferents suports audiovisuals de manera que sestablisquen relacions entre els coneixements i les informacions per a donar sentit als aprenentatges.Iniciaci a ls destratgies elementals adequades en una exposici oral formal (saludar, mirar linterlocutor...).Comprensi de textos vinculats a lexperincia, produts amb finalitat didctica o ds social (fullets, descripcions, instruccions i explicacions), per a aprendre i per a informar-se, comparant, identificant i classificant els coneixements i les informacions per a ampliar els aprenentatges.Inters pels textos escrits com a font dinformaci i aprenentatge i com a mitj de comunicaci dexperincies i de regulaci de la convivncia.Familiaritzaci amb llibres i amb diferents fonts dinformaci que ens ajudaran en la localitzaci de conceptes i temes dinters per a la formaci i laprenentatge (diccionaris dimatges, fitxes dortografia, llibres de divulgaci, revistes).Producci guiada de textos explicatius relacionats amb lmbit escolar per a organitzar informaci i comunicar-la.Iniciaci progressiva a la valoraci de lescolta, la lectura i lescriptura com a eines de comunicaci, fonts dinformaci i aprenentatge.

5.2. Castell: llengua i literatura

Bloc 1. Les llenges i els parlants Reconeixement del valenci com a llengua prpia del nostre poble i element fonamental de la nostra cultura.Inters per conixer i per assolir competncia en els dos idiomes cooficials de la Comunitat Valenciana.Inters per utilitzar el valenci en els usos personals i per a tota funci comunicativa.Conscincia de les variants lingstiques de les diferents llenges presents en el context social i escolar.Actitud positiva davant els usos de les llenges i evitaci de qualsevol acte de discriminaci.Inters per les sensacions, les experincies i les idees expressades pels parlants daltres llenges.s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies.

Bloc 2. Parlar, escoltar i conversarParticipaci activa i de cooperaci en interaccions espontnies prpies de la vida quotidiana i de lactivitat daula (avisos, instruccions, converses, planificaci duna activitat...) i en daltres de ms formals i dirigides (assemblees, dilegs, explicacions, regles de joc...), amb actitud de respecte en situacions daprenentatge compartit, amb inters per expressar-se amb lentonaci i la pronunciaci adequades utilitzant un discurs cronolgic o lgic i un ordre espacial, a fi darreplegar i intercanviar informaci, resoldre conflictes, arribar a acords, manifestar opinions o planificar accions conjuntes, en grups grans o reduts.Coneixement i s de les estratgies i les normes per a lintercanvi comunicatiu com a instrument de comunicaci: escolta atenta, exposici clara, respecte al torn de paraula, a travs de la participaci i les aportacions, control de la impulsivitat, manteniment del tema de conversa i atenci a les frmules de cortesia i de relaci social.Comprensi i valoraci de textos orals, procedents dels mitjans de comunicaci (pellcules i documentals), amb seqncies narratives, descriptives i informatives, i enteniment del sentit global del text i de la informaci rellevant i irrellevant, cosa que permet ampliar vocabulari.Comprensi i producci de textos orals, tant de carcter quotidi (explicacions de classe, converses entre iguals) com de carcter ms formal i didctic (descripcions senzilles de persones, animals i objectes, resums orals de textos populars) amb diferents propsits: organitzar el treball de classe, enumerar, sollicitar i donar informaci, narrar situacions o experincies personals i fer exposicions de coneixements breus.s adequat dels elements lingstics i dels elements no lingstics en les produccions orals. Comprensi i expressi de missatges verbals i no verbals.Valoraci de lescolta com a mitj per a adquirir informaci i per a aprendre.

Bloc 3. Llegir i escriureComprensi de textos escritsComprensi de textos de la vida quotidiana, prxims a lexperincia infantil, amb una correspondncia correcta entre fonemes i grafies (cartells, horaris, normes, catlegs, fullets dinstruccions senzills, receptes, invitacions, felicitacions, notes, avisos...) i dels mitjans de comunicaci (notcies) per a identificar la informaci rellevant, tant la de carcter general com la concreta, i aplicar-la en contextos de lectures significatives.Introducci progressiva a ls destratgies per a la comprensi: elaboraci i comprovaci dhiptesis, realitzaci dinferncies sobre el text a partir dels coneixements i experincies prvies, presa de mesures correctores necessries si falla la comprensi (relectura) i resum dels elements o aspectes ms destacats o visibles.Introducci al coneixement funcional dels elements bsics dels discursos narratius (identificaci de les parts elementals de lestructura narrativa lineal i dels personatges principals), potics (introducci als recursos expressius bsics) i teatrals (identificaci dels noms dels personatges i dels parlaments que fan per mitj de la tipografia utilitzada) i aplicaci daquests coneixements a la comprensi i interpretaci dels textos.Presentaci dels elements bsics dels textos illustrats els lbums com a introducci posterior al cmic: conjunci entre els textos i els dibuixos, seqenciaci de la histria... i aplicaci daquests coneixements a la comprensi i interpretaci de les produccions.Integraci de coneixements i informacions procedents de diferents suports: llibres, rdio, televisi, premsa...Adquisici de les convencions del codi escrit.Introducci dels elements bsics dels textos descriptius i de les exposicions senzilles de temes diversos i adequats a ledat, i aplicaci daquests coneixements a la comprensi i interpretaci dels textos.Identificaci de sentits figurats senzills en els textos, com tamb daspectes no explcits evidents, especialment en els mitjans de comunicaci, i adopci duna actitud crtica i participativa davant els missatges que transmeten.Iniciaci a la utilitzaci dirigida de les TIC i de les biblioteques, de manera que es mostre respecte per les normes de funcionament, per a obtenir informaci i models per a la composici escrita.Inters per expressar-se oralment amb la pronncia i lentonaci adequades.Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit.Lectura comprensiva, en veu alta i en silenci, i memoritzaci de textos que contenen jocs lingstics en qu sexercite la pronncia, la comprensi del significat i el coneixement gramatical aix com la imaginaci i la creativitat a partir de textos populars breus (endevinalles, embarbussaments, acudits...) i cultes (sopes de lletres senzilles, jeroglfics i calligrames apropiats a ledat...). Familiaritzaci amb llibres i diferents fonts dinformaci que els ajuden en la localitzaci de conceptes i temes dinters per a la formaci i laprenentatge (diccionaris dimatges, fitxes dortografia, llibres de divulgaci, revistes).

Composici de textos escrits Coneixement i s del codi escrit per a produir textos breus que ajuden a comunicar coneixements, experincies o necessitats (llistes, notes, avisos...).Coneixement i s dels elements bsics dels textos (suport textual, silueta, variacions tipogrfiques, presncia dillustracions...) i laplicaci que tenen en la comprensi i en la producci. Producci de textos escrits propis de la vida social de laula, com a consolidaci del sistema de lectoescriptura, per a comunicar coneixements, experincies i necessitats (invitacions, felicitacions, notes, cartes, avisos...) de manera que utilitzen les caracterstiques usuals deixos gneres.Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci social (titulars, peus de foto, notcies breus) sobre esdeveniments prxims a lexperincia infantil, a travs de suports adequats a lmbit escolar (murals, peridics escolars, revistes). Creaci de textos relacionats amb lmbit escolar per mitj de llenguatge verbal i no verbal (illustracions, imatges, grfics...) per a obtenir, organitzar i comunicar informaci: cartells, murals, qestionaris, descripcions, explicacions simples, llistes utilitzades com a resum o esquema.s de les estratgies i normes bsiques en la producci de textos: planificaci (observaci de models, funci, destinatari, tipus de text, estructura), redacci de lesborrany, avaluaci i revisi del text per a millorar-lo amb ajuda de la professora o el professor i dels companys (reescriptura).Iniciaci al coneixement dels elements bsics dels discursos narratius, explicatius, descriptius i informatius, i laplicaci que tenen en la comprensi i en la producci.Coneixement de les normes ortogrfiques i inters per aquestes (el punt i les conseqncies que sen deriven en relaci amb lortografia, s correcte de majscules i minscules, identificaci i s dels signes dinterrogaci i exclamaci). s de lortografia natural.Atenci a lordre, la calligrafia i la presentaci dels textos propis i els daltri com a mitj per a garantir una comunicaci fluida i clara, i com a eina de recerca dexpressivitat i creativitat.Iniciaci progressiva a la valoraci de lescriptura com a eina de comunicaci, font dinformaci i aprenentatge, i com a mitj dorganitzar-se i per a resoldre problemes de la vida quotidiana.Iniciaci a ls de programes informtics de processament de textos.

Bloc 4. Educaci literriaConeixement i identificaci de textos de la literatura tradicional oral i de la literatura infantil apropiats a ledat. Lectura guiada i autnoma, silenciosa i en veu alta, de textos literaris de carcter popular (endevinalles, refranys rimats, canons de triar, faules, tirallongues, etc.) adequats a ledat, els interessos comunicatius i les necessitats de formaci de lalumnat.Foment de lhbit lector tant mitjanant laudici de textos, literaris o no, llegits per la professora o el professor, com mitjanant la lectura individual de llibres i fragments de literatura infantil adequats a ledat de lalumnat, i estimulaci de criteris i gustos personals en la selecci de textos que propicien lautonomia i la voluntarietat de la prctica lectora.Valoraci de lautonomia lectora, inters per lelecci de temes i textos i per la comunicaci de les preferncies personals; apreciaci del text literari com a recurs de gaudi personal.Audici, comprensi, memoritzaci i recitaci de poemes, amb el ritme, la pronunciaci i lentonaci adequats.s actiu de la biblioteca del centre i participaci en activitats literries (premis, murals, colloquis amb autors...) en laula, en el centre i en la comunitat. Producci de textos dintenci literria per a comunicar sentiments, emocions, estats dnim o records (contes, poemes, peces teatrals breus, descripcions, cmics, redaccions...) a partir de lexploraci de les possibilitats expressives de la llengua per mitj de lobservaci i lanlisi de textos model (histries o contes narrats per la professora o el professor) i lajuda de diversos recursos i jocs que estimulen la imaginaci i la creativitat.Prctica de diferents tipus de lectura amb obres i textos literaris adequats a ledat i els interessos de lalumnat: lectura silenciosa i en veu alta, lectura expressiva, escenificada... Dramatitzaci i lectura dramatitzada de textos literaris dautors valencians.Reflexi i explicitaci dels aprenentatges extraliteraris que sadquireixen a travs de la lectura: formaci i enriquiment de la personalitat del lector, creaci duna visi individualitzada del mn, creixement i transformaci de les experincies grcies a lopini, interpretaci i valoraci crtica dels missatges i valors transmesos pels textos llegits, etc.

Bloc 5: Coneixement de la llenguaReconeixement del paper de les situacions socials com a factor condicionant de la producci i la interpretaci dels intercanvis comunicatius. Identificaci de diferents tipus de situacions comunicatives, informals i formals. Observaci de les diferncies entre llengua oral i escrita i dels registres ms adequats per a cada situaci.Identificaci dels contextos en qu la comunicaci es produeix a travs de textos escrits i valoraci de la importncia en lescriptura en determinats mbits. Anlisi de la importncia del context en el text escrit i identificaci dels components principals de les situacions comunicatives que requereixen ls de lescriptura.Observaci en les seqncies textuals de les formes lingstiques que fan el missatge adequat a la situaci comunicativa. Consideraci de la coherncia i de la cohesi textual com imprescindibles per a lorganitzaci del discurs. Reconeixement de lestructura dels textos ms habituals a travs dels elements textuals i paratextuals. Observaci i reconeixement de les unitats que formen una frase o enunciat. Separaci de paraules en la frase. Anlisi i exploraci de les esmentades unitats per a captar i conixer les normes dortografia ms senzilles. Ortografia natural. s de la majscula. Ortografia preventiva de les paraules ds ms freqent.Inici en la reflexi gramatical a partir dactivitats didentificaci i ds de termes com:

Enunciat, paraula i sllaba.Classes del noms: propis i comuns.Nombre: singular i plural.Gnere: mascul i femen.

Consolidaci de nocions gramaticals, lxiques, fonolgiques i ortogrfiques. Descobriment i noves incorporacions. Aplicaci daquests coneixements a la producci discursiva.Identificaci de la paraula com a unitat bsica amb significat i observaci del funcionament que t en loraci. Exploraci de lestructura morfolgica de les paraules per mitj doperacions per a descobrir les formes, els significats i els usos bsics. Concordana de gnere i nombre. Observaci del significat de les paraules: vocabulari, camps semntics, famlies de paraules, sinnims i antnims. La polismia.Manipulaci de frases i enunciats per a observar com sexpressen les accions i la temporalitat daquestes. Distinci dels temps verbals: present, passat i futur.Reconeixement de la relaci so i grafia en el sistema de la llengua.Descobriment de larticulaci de les paraules en sllabes. Reconeixement de les sllabes dins de les paraules. Labecedari. Iniciaci a lordre alfabtic.Observaci de semblances i diferncies en valenci i en castell per a aclarir determinades formes, significats i usos. Valoraci de la reflexi sobre la llengua com a mitj denriquiment dels recursos lingstics personals per a assolir una bona comprensi i una expressi correcta, apropiada i genuna. Acceptaci, respecte i valoraci positiva de les normes i convencions lingstiques bsiques.

Bloc 6: La llengua com a instrument daprenentatgeComprensi i producci de textos orals, tant de carcter quotidi com de carcter ms formal, per a aprendre i per a informar-se. Participaci, com a oient i com a ponent, en intervencions orals formals.Valoraci dels mitjans de comunicaci social com a instrument per a aprendre i accedir a informacions i experincies daltres persones.Identificaci, comprensi, classificaci i comparaci dinformacions procedents de diferents suports audiovisuals de manera que sestablisquen relacions entre els coneixements i les informacions per a donar sentit als aprenentatges.Iniciaci a ls destratgies elementals adequades en una exposici oral formal (saludar, mirar linterlocutor...).Comprensi de textos vinculats a lexperincia, produts amb finalitat didctica o ds social (fullets, descripcions, instruccions i explicacions), per a aprendre i per a informar-se, comparant, identificant i classificant els coneixements i les informacions per a ampliar els aprenentatges.Inters pels textos escrits com a font dinformaci i aprenentatge i com a mitj de comunicaci dexperincies i de regulaci de la convivncia.Familiaritzaci amb llibres i amb diferents fonts dinformaci que ens ajudaran en la localitzaci de conceptes i temes dinters per a la formaci i laprenentatge (diccionaris dimatges, fitxes dortografia, llibres de divulgaci, revistes).Producci guiada de textos explicatius relacionats amb lmbit escolar per a organitzar informaci i comunicar-la.Iniciaci progressiva a la valoraci de lescolta, la lectura i lescriptura com a eines de comunicaci, fonts dinformaci i aprenentatge.

5.3. Matemtiques

Continguts comuns a tots els blocs Disposici per a utilitzar els nombres, les seues relacions i les operacions per a obtenir i expressar informaci, per a interpretar missatges i per a resoldre problemes en situacions reals. Gust per la presentaci ordenada i neta dels clculs i els resultats. Curiositat per conixer i utilitzar la mesura dalguns objectes i temps familiars i inters per interpretar missatges que continguen informacions sobre mesures, fent-hi una especial referncia a les prpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana. Atenci en la realitzaci de mesures. Inters i curiositat per identificar les formes i els seus elements caracterstics. Confiana en les prpies possibilitats, i curiositat, inters i constncia en la recerca de solucions. Participaci i collaboraci activa en el treball en equip i en laprenentatge organitzat a partir de la investigaci sobre situacions reals. Respecte pel treball dels altres.

Bloc 1. Nombres i operacionsNombres naturals Xifres i nombres. Els nombres naturals menors que mil: lectura, escriptura i ordenaci segons distints criteris (major/menor que, igual, anterior, posterior). Expressi de quantitats en situacions de la vida quotidiana. Orde numric. Utilitzaci dels nombres ordinals. Comparaci de nombres en contextos familiars. El Sistema de Numeraci Decimal: valor posicional de les xifres.Operacions Operacions amb nombres naturals: addici i sostracci. Comprovaci de la propietat commutativa de la suma. La multiplicaci com a suma de sumands iguals i viceversa. Les taules de multiplicar. Expressi oral de les operacions i el clcul.Estratgies de clcul Escriptura de sries ascendents i descendents de cadncia 3, 4, 5, 10 o 100 a partir dun nombre donat, i de cadncia 25 o 50 a partir dun nombre acabat en 0 o en 5. Continuaci, oral o mental, de sries de cadncia 1, 2 i 10 a partir dun nombre donat, i de cadncia 5 a partir dun nombre acabat en 0 o en 5, tant de manera ascendent com descendent. Descomposicions additives de nombres menors que 1.000, atenent al valor posicional de les seues xifres. Identificaci de nombres parells i senars en una llista de nombres menors que 1.000. Construcci i memoritzaci de les taules de multiplicar. Desenvolupament destratgies de clcul mental per a la recerca del complement dun nombre a la desena immediatament superior, per al clcul de dobles i meitats de quantitats i per a resoldre problemes de sumes i restes. Clcul aproximat. Estimaci i arrodoniment del resultat dun clcul fins a la desena ms prxima, escollint entre diverses solucions i valorant les respostes raonables. Resoluci de problemes que impliquen fer clculs, explicar oralment el significat de les dades, la situaci plantejada, el procs seguit i les solucions obtingudes.

Bloc 2. La mesura: estimaci i clcul de magnitudsLongitud, capacitat i pes Comparaci dobjectes segons la longitud, la capacitat o el pes, de manera directa (sense mesuraments). Unitats de mesura: el metre, el centmetre, el litre i el quilogram. Comparaci entre els mltiples i submltiples duna mateixa unitat principal del Sistema Mtric Decimal. Mesurament amb instruments i estratgies no convencionals. Utilitzaci dunitats usuals i instruments convencionals per a mesurar objectes i distncies de lentorn. s de les mesures prpies i tradicionals de la Comunitat Valenciana. Estimaci de resultats de mesures (distncies, grandries, pesos, capacitats...) en contextos familiars. Explicaci oral del procs seguit i de lestratgia utilitzada en el mesurament. Resoluci de problemes de mesura explicant el significat de les dades, la situaci plantejada, el procs seguit i les solucions obtingudes.Mesura del temps Unitats de mesura del temps: minut, hora, dia, setmana, mes i any. Lectura del rellotge convencional: les hores senceres i les mitges. Selecci i utilitzaci de la unitat apropiada per a determinar la durada dun interval de temps. Introducci al sistema monetari de la Uni Europea.la Uni Europea. Valor de les diferents monedes i bitllets, amb leuro com a unitat principal, i comparaci entre aquests. Utilitzaci de preus darticles quotidians.

Bloc 3. GeometriaLa situaci en lespai Localitzaci elemental dobjectes en lespai: dins de, fora de, damunt de, davall de, a la dreta de, a lesquerra de, entre, etc. Descripci de la posici dobjectes de lentorn respecte de si mateix: davant-darrere de mi, damunt-davall de mi, a la meua dreta-esquerra. Lnies obertes i tancades; rectes i corbes. s de vocabulari geomtric per a descriure itineraris. Interpretaci i descripci verbal de croquis ditineraris i elaboraci daquests.Formes planes i espacials Aproximaci intutiva als conceptes de punt, recta i pla. Distinci intutiva entre superfcie plana i superfcie corba. Identificaci de figures planes en objectes i mbits quotidians: triangles, quadrilters, cercles i quadrats. Elements geomtrics bsics: costat, vrtex, interior, exterior, frontera. Identificaci dels cossos geomtrics en objectes familiars: cubs, ortoedre, prismes, pirmides, cilindres i esferes. Descripci de les formes geomtriques utilitzant el vocabulari geomtric bsic. Classificaci de figures i cossos geomtrics amb criteris elementals. Formaci de figures planes i cossos geomtrics a partir daltres per composici i descomposici. Construcci i dibuix a m alada de triangles i quadrilters, en particular rectangles.Regularitats i simetries Recerca delements de regularitat en figures i cossos a partir de la manipulaci dobjectes. Interpretaci de missatges que continguen informacions sobre relacions espacials. Resoluci de problemes geomtrics explicant oralment i per escrit el significat de les dades, la situaci plantejada, el procs seguit i les solucions obtingudes

5.4. Coneixement del medi

Bloc 1. Geografia. Lentorn i la conservaci daquest. Els astres Les estrelles, el Sol, la Terra i la Lluna. La successi del dia i la nit. Laigua Composici, caracterstiques i importncia per als ssers vius. s responsable de laigua en la vida quotidiana. Riscos de contaminaci. Laire Composici, caracterstiques i importncia per als ssers vius. Riscos de contaminaci. El sl Caracterstiques i importncia per als ssers vius. Riscos de contaminaci. Lentorn natural prxim Ecosistemes: observaci, exploraci, arreplega dinformaci i inici de xicotets treballs. Observaci i percepci dalguns aspectes del paisatge (relleu, vegetaci, fauna, intervenci humana). La conservaci del medi ambient. Els espais naturals protegits. El temps atmosfric Observaci dalguns fenmens atmosfrics. La successi estacional. Primeres formes de representaci. Nocions bsiques dorientaci espacial.

Bloc 2. Cincies. La diversitat dels ssers viusDiferncies entre ssers vius i objectes inerts Els ssers vius: Principals grups danimals i plantes. Caracterstiques i formes de vida de distints tipus danimals. Parts constituents i principals funcions de les plantes. Els ssers vius de lentorn natural prxim. Les relacions dels ssers humans amb plantes i animals. Hbits de respecte envers els ssers vius, cures que necessiten per a viure, especialment, els ms prxims a lsser hum.

Bloc 3. Cincies. La salut i el desenvolupament personal El cos hum Principals caracterstiques. Parts del cos. Acceptaci de les diferncies, possibilitats i limitacions. La respiraci com a funci vital. Exercicis per a la realitzaci correcta daquesta. Els aliments: la seua funci en lorganisme. Hbits dalimentaci saludables: la dieta equilibrada. Prevenci dels trastorns alimentaris. Alguns aspectes bsics de la seguretat alimentria. Salut i malaltia Les prctiques saludables. Normes dhigiene i neteja personal. Hbits de prevenci de malalties i accidents domstics. Valoraci de la higiene personal, el descans, la bona utilitzaci del temps lliure i latenci al propi cos.

Bloc 4. Persones, cultures i organitzaci social La famlia. Relacions entre els seus membres. Repartiment equilibrat i adquisici de responsabilitats en tasques domstiques. Formes dorganitzaci social en lentorn prxim: lescola i el municipi. Introducci al coneixement de les responsabilitats i tasques de les dites institucions. Activitat laboral i professional. Medi rural i medi urb: caracterstiques i diferncies. Manifestacions culturals presents en lentorn (tradicions, festes, jocs, canons, danses, etc.). La cultura com a riquesa Els mitjans de comunicaci i de transport. Responsabilitat en el compliment de les normes bsiques com a vianants i usuaris. Importncia de la mobilitat en la vida quotidiana.

Bloc 5. HistriaEl canvi en el temps Les nocions bsiques de temps (abans-desprs, passat-present-futur, durada) i unitats de mesura (dia, setmana, mes, any). El transcurs del temps en lentorn de lalumna o de lalumne: famlia i localitat. s del calendari per a assenyalar fets de la vida quotidiana. La riquesa histrica de lentorn prxim. Construccions civils i religioses. Atenci i conservaci. Aproximaci a la histria: alguns esdeveniments rellevants del passat.

Bloc 6. Matria i energia La matria i les seues propietats. Tipus de materials. Classificaci segons criteris elementals. Iniciaci prctica a la cincia. Aproximaci experimental a algunes qestions elementals (forces, magnetisme, reaccions qumiques). La percepci del so. La transmissi del so en diferents mitjans. El soroll i la contaminaci acstica. Reducci, reutilitzaci i reciclatge dobjectes i substncies. Estalvi energtic i protecci del medi ambient.

Bloc 7. Objectes, mquines i noves tecnologies Mquines i aparells. Observaci de mquines i aparells i del seu funcionament. Muntatge i desmuntatge dobjectes simples. Identificaci i descripci doficis en funci dels materials, ferramentes i mquines que utilitzen. s adequat i acurat de materials, substncies i ferramentes. Seguretat personal. Importants descobriments i invents tecnolgics que faciliten la vida diria de les persones. Identificaci dels components bsics dun ordinador. Iniciaci en el seu s. Atenci dels mitjans informtics.

5.5. Msica.

Bloc 3. Escoltar

Identificaci i representaci corporal de les qualitats de sons de lentorn natural i social ms prxim o motivador. Audici activa i reconeixement duna selecci de peces musicals breus, de distints estils i cultures. Audici de peces vocals i identificaci de veus femenines, masculines i infantils. Reconeixement visual, auditiu i denominaci dalguns instruments musicals de laula o de lentorn de lalumnat. Identificaci de la repetici (AA) i el contrast (AB) en canons i obres musicals senzilles. Coneixement i observana de les normes de comportament en audicions i altres representacions musicals. Valoraci del silenci com a element indispensable per a lexercici de latenci. Identificaci visual i auditiva dels diferents instruments. Curiositat per descobrir sons de lentorn i gaudi amb laudici dobres musicals de distints estils i cultures.

Bloc 4. Interpretaci i creaci musical

Exploraci dels recursos i les possibilitats sonores de la veu, el cos i els objectes. Interpretaci i memoritzaci de tirallongues i canons a lunson. Utilitzaci de la veu, la percussi corporal i els instruments com a recursos per a lacompanyament de textos recitats, canons i danses. Lectura de partitures senzilles amb grafies no convencionals. Interpretaci i producci de melodies senzilles. Prctica de tcniques bsiques del moviment i jocs motors acompanyats de seqncies sonores, canons i peces musicals i interpretaci de danses senzilles. Construcci dinstruments senzills amb objectes ds quotidi. Improvisaci desquemes rtmics i meldics de quatre temps. Selecci de sons vocals, objectes i instruments per a la sonoritzaci de situacions, relats breus i imatges. Interpretaci, individual o collectiva, de canons tradicionals de la Comunitat Valenciana. Creaci i repertori de danses senzilles. Improvisaci de moviments com a resposta a diferents estmuls sonors. Interpretaci de danses i jocs dansats, en especial els de la Comunitat Valenciana. Inters i respecte per les manifestacions produdes pels altres. Gaudi amb lexpressi vocal, instrumental i corporal. Confiana en les prpies possibilitats de producci musical. Atenci, inters i participaci en la interpretaci de canons. Valoraci de lesttica expressiva del moviment.

6. Caracterstiques de lalumnat del primer cicle

Lalumnat del primer cicle de Primria, majoritriament escolaritzat en Infantil, es troba en una etapa evolutiva especfica, s fill o filla duna famlia determinada i comena una etapa densenyament obligatori en un mbit escolar concret. Totes aquestes situacions generen variables que condicionaran o facilitaran lxit que pretenem assolir.

Desenvolupament psicomotorMadura lesquema corporal, la lateralitat, la motricitat grossa i fina i les estructures espaciotemporals.

Desenvolupament cognitiuLinici de Primria coincideix amb el desenvolupament de noves capacitats mentals. Es coneix com a perode de les operacions concretes, que permeten la formaci de conceptes des de la manipulaci dobjectes concrets i dexperincies presents.

PercepciInicia un procs que sha denominat de descentraci, segons el qual depn cada vegada menys de les caracterstiques de la configuraci dels estmuls i ms de processos lgics adquirits, destratgies dexploraci assajades i de la capacitat, en augment, per a processar ms informaci i ms complexa.

MemriaAugmenta progressivament la capacitat demmagatzemar informaci en la mesura en qu elabora categories superiors per a estructurar-la. La qualitat de les estructures facilita la recuperaci de la informaci. La motivaci exerceix tamb un paper rellevant: all que sha aprs intencionalment es recorda ms b.

Estils cognitiuss el moment en qu comencen a manifestar-se en cada alumne en la mesura en qu madura. Mediatitzen la manera de percebre, processar i recuperar la informaci.Analitzar solucions alternatives o respondre duna manera immediata sense reflexi davant un repte, una pregunta, manifesta un estil reflexiu o impulsiu.Percebre cercant detalls en els estmuls o percebrels duna manera global, com un tot, indicar una estil analtic o temtic de percepci i processament.Es parla de dependncia o independncia de camp si percep les situacions en funci de senyals externs o interns.Finalment, a lhora de les gratificacions hi ha qui s ms capa de retardar-les perqu percep que els fets de la seua vida depenen de si mateix i, per tant, t expectatives de control (lloc de control intern) o per contra percep els fets de la seua vida sota control extern i, en conseqncia, satribueix poca capacitat de controlar les recompenses (lloc de control extern).

Variables del rendimentA ms del grau de maduresa, dels estils cognitius que comencen a aflorar, se sol assignar un paper rellevant a la intelligncia general, aquella que retolem amb la xifra del quocient intellectual, per la motivaci per a lxit, el nivell daspiraci aix com lactitud envers lescola i el mestre o la mestra sn considerats variables que condicionen lxit.Una motivaci important, subordinada sobretot a les actituds dels pares, pronostica un rendiment alt. Les aspiracions faciliten el rendiment si estan ajustades a les capacitats; si estan per sobre generen frustraci i si estan per sota, avorriment. La visi que t la famlia i el grup diguals de lescola i el professorat es manifestar en actituds cap al sistema escolar i especialment cap al mestre o la mestra i cap a lesfor i els resultats personals. Totes aquestes variables estan infludes per lefecte pigmali, el de la profecia autocomplida. s sabut que les previsions negatives es compleixen quasi totes: si dun xiquet o una xiqueta, pares i mestre diuen que s curt, est condemnat. Si, per contra, opinen que s bo, potser els resultats no seran tan bons com sespera, per segurament aconseguir tot el que pot. Hi ha diferncies de rendiment en continguts determinats, fludesa verbal o clcul, entre xics i xiques que shan lligat al sexe, per hi ha explicacions alternatives com el rol que la societat atribueix a homes i dones o la relaci amb el professorat.Pareix, tamb, prou consolidat que els xics i les xiques treballen ms b amb mestres democrtics que amb autoritaris, amb els que sinteressen pels alumnes que amb aquells que es mostren hostils o insensibles; igualment treballen millor amb aquells que es mostren segurs i coneixedors del treball que fan que amb aquells que no estan ben preparats i es preocupen per problemes personals.

Desenvolupament moralAquesta s una etapa de transici de la incapacitat de descentraci de letapa Infantil, que es pot prorrogar a linici de Primria, a una etapa de moral realista, a una moralitat convencional que els permet ser cada vegada ms subjectius. Importen els efectes de les accions, per cada volta ms, les intencions: ho ha fet volent o sense voler? s la pregunta que comencen a fer-se.Evolucionen de la consideraci que la bona conducta s la que agrada i s aprovada pels altres, pels adults sobretot, a la consideraci que s bona aquella que sajusta al deure propi, a les normes i al respecte de lautoritat.El grup comena a tenir una importncia creixent en proporcionar noves percepcions de si mateix condicionades per la seguretat i lautoestima aconseguides en les relacions familiars i en Infantil. Adaptar-se al grup, integrar-se i aconseguir un grau raonable de popularitat sn reptes daquesta etapa.

7. Estructura i organitzaci del Projecte Far per al primer cicle de Primria

En resposta a les demandes de la comunitat educativa i de la societat de la informaci, Bromera ha creat el nou Projecte Far, una nova lnia de llibres de text i quaderns moderna i completa, amb ms continguts digitals, per a assolir ms fcilment les competncies bsiques que contempla el currculum educatiu. Ara Bromera ofereix ms materials de suport per a lalumnat i el professorat. La varietat de llibres i quaderns i la diversitat de suports del Projecte Far el fan molt til per a una amplssima tipologia dalumnat.

VALENCICASTELLC. MEDIMATEMTIQUESE. ARTSTICAMicaletLlibre.Quadern de llengua.Fanalet i CanyamelLectures.Tildellibre.Quaderns de de llengua.LucirnagaLectura i comprensi.NaturaLlibre.Quadern de medi.CapicuaLlibre.Quaderns de clcul.Quaderns de problemes.AndantinoLlibre de msica.Quadern de msica.

PROJECTE FARTreball de les competncies bsiquesOferta globalPerspectiva prxima dels materialsRendiment pedaggicTotes les unitats dels textos del projecte intenten desenvolupar i treballar les diferents competncies bsiques:

-Comunicaci lingstica-Matemtica-Coneixement i interacci amb el mn fsic-Tractament de la informaci i competncia digital-Social i ciutadana-Cultural i artstica-Aprendre a aprendre-Autonomia i iniciativa personal

-Suport paper i digital.-mplia oferta en valenci i castell.-Llibres de lectura.-Quaderns de suport per a totes les assignatures.-Lmines coordinades.-Estudi del valenci com a llengua vehicular i com a assignatura.-Diccionaris diversos.-Propostes didctiques de lectures.-Llibres que parlen despais, fets i situacions prxims als xiquets i les xiquetes valencians.-Materials elaborats des de lexperincia duna editorial valenciana amb ms de vint-i-cinc anys dexperincia.-Materials relacionats entre si.-Dividits en trimestres i coordinat