- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden...

52
- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:1 de 52 PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE DISSENY EDUCATIU, SL Elaboració:Xoan Carles Cuesta Departament: Direcció Revisió: Valentí Ribera Departament: Qualitat Aprovació: Xoan Carles Cuesta Departament: Direcció Signatura: Data: Signatura: Data: Signatura: Data:

Transcript of - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden...

Page 1: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:1 de 52

PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE

DISSENY EDUCATIU, SL

Elaboració:Xoan Carles Cuesta Departament: Direcció

Revisió: Valentí Ribera Departament: Qualitat

Aprovació: Xoan Carles Cuesta Departament: Direcció

Signatura: Data:

Signatura: Data:

Signatura: Data:

Page 2: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:2 de 52

INTRODUCCIÓ Aquest projecte té com a referència i marc normatiu el que contempla el capítol 2 de la LEC llei 12/2009 de 10 de juliol,on es descriuen els ensenyaments de règim general i es defineixen les durades de cada etapa i s’estableixen les seves finalitats. També el Decret 102/2010 de 3 d’agost, Decret d’autonomia de centres, que en el seu capítol 2 defineix l’autonomia pedagògica i organització dels currículums També el Decret 142/2007, de 26 de juny (DOGC núm. 4915), estableix que correspon als centres docents el desenvolupament del currículum, i el defineix com el conjunt de competències bàsiques, objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació. El desenvolupament del currículum a cada centre i a cada aula implica disposar d’autonomia curricular, és a dir, que l’equip docent responsable de la seva aplicació pugui adaptar el currículum a les característiques del grup de nens i nenes i a la situació socioeconòmica i lingüística del centre i del seu entorn social. Article 16. Projectes d’innovació pedagògica i curricular.

1. Els centres poden desenvolupar projectes d’innovació pedagògica i curricular, d’acord amb el seu projecte educatiu, amb l’objectiu d’afavorir la millora de la qualitat del servei educatiu que presten i, en particular, la millora dels resultats educatius.

2. Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb altres organitzacions.

3. Els centres tenen a disposició de l’Administració educativa els seus projectes d’innovació pedagògica i curricular per tal que aquesta pugui garantir-ne, quan escaigui, l’adequació.

Article 17. Projectes didàctics propis.

1. Els centres poden implantar projectes didàctics propis que requereixin una organització horària de les matèries diferent de l’establerta amb caràcter general, amb l’objectiu fonamental de millorar els resultats educatius de l’alumnat .

2. Amb caràcter general, l’aplicació d’un projecte didàctic propi requereix la prèvia aprovació pel claustre de professorat i el consell escolar del centre.

3. Els projectes didàctics propis que impliquin una alteració en l’assignació global de les hores de cada matèria en el conjunt de l’etapa o que augmentin el nombre màxim de matèries que es poden cursar simultàniament, han de comptar amb l’autorització del Departament d’Educació abans de la seva aplicació en el centre.

Page 3: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:3 de 52

4. Entre els projectes didàctics propis, els centres que imparteixen ensenyaments

professionalitzadors han de considerar, si escau, els projectes didàctics que es derivin d’acords o convenis amb empreses i altres institucions del sector productiu, i que poden comportar l’establiment de calendaris escolars específics d’aquests ensenyaments, en els termes i amb les limitacions que el Departament d’Educació determini.

2 PCC (ESO BTX) PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE ESO, Batxillerat

1. OBJECTIUS GENERALS DE L’ETAPA (finalitats i/o c. bàsiques)

2. METODOLOGIA

2.1. Aspectes generals :

. Principis Educatius Bàsics

Ensenyament actiu Aprenentatge significatiu Individualització del procés d’aprenentatge Ensenyament integrador . Altres aspectes

Nivells d’ensenyament obligatori Treball en equip

2.2. Criteris d’organització de centre

. Criteris d’aprenentatge

. Us d’espais i materials

. Distribució del temps

3. AVALUACIÓ

3.1. Avaluació dels processos d’aprenentatge

. Finalitats

. Característiques : Avaluació contínua Oberta i variada Integradora Qualitativa i quantitativa Individualitzada

Page 4: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:4 de 52

. Parts Avaluació Inicial A Formativa A Sumativa A Final

3.2. Criteris de promoció

. Normativa

. del Centre

3.3. Avaluació del procés d’aprenentatge i PEC

4. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (en revisió segons LEC I LLEi AUTONOMIA DE

CENTRES)

4.1. Aspectes generals

4.2. Mesures ordinàries :

. Programacions adaptades

. Suggeriments metodològics i altres

. Activitats de reforç i aprofundiment (agrupacions flexibles)

. Crèdits optatius.

4.3. Mesures extraordinàries :

. Repetició de curs

. Adaptacions curriculars (ACI) Procediment

. Altres adaptacions

4.4. Pla d’ acollida :

. Alumnes nous

. Alumnes estrangers a inici de curs

. Alumnes estrangers d’incorporació tardana

4.5. Pla d’ acollida lingüística LIC Procediment

5. DISTRIBUCIÓ CURRICULAR I OPTATIVITAT (Hores complementàries)i

activitats extraescolars

Page 5: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:5 de 52

1.OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA Article 59 (LEC) Educació secundària obligatòria 1. L’etapa d’educació secundària obligatòria comprèn quatre anys acadèmics i es cursa normalment entre els dotze i els setze anys d’edat, amb els continguts organitzats per matèries, que es poden agrupar en àmbits de coneixement. 2. L’educació secundària obligatòria té com a finalitat proporcionar a tots els alumnes una educació que els permeti: a) Assegurar un desenvolupament personal i social sòlid amb relació a l’autonomia personal, la interdependència amb altres persones i la gestió de l’afectivitat. b) Desenvolupar en el nivell adequat, com a forma de coneixement reflexiu, de formació de pensament i d’expressió d’idees, les habilitats i competències culturals, personals i socials relatives a: Primer. L’expressió i la comprensió orals, l’expressió escrita i la comprensió lectora, les competències matemàtiques i les competències necessàries per a l’ús de les noves tecnologies i de la comunicació audiovisual. Segon. La comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científics, socials, culturals i artístics. Tercer. La sensibilitat artística i la creativitat. Quart. La corresponsabilitat i el respecte a la igualtat de drets i d’oportunitats de les persones. Cinquè. El treball i l’estudi, individual i en equip, amb autonomia i capacitat crítica. Sisè. La resolució de problemes de la vida quotidiana. 3. El currículum de l’educació secundària obligatòria s’ha d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques i ha de facilitar la incorporació dels alumnes als estudis posteriors i a la vida adulta i el desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de la vida. 4. L’ordenació de l’educació secundària obligatòria ha d’establir programes de diversificació curricular orientats a la consecució de la titulació. Aquests programes poden comprendre activitats regulars fora dels centres, en col·laboració, si escau, amb les administracions locals, i s’han de portar a terme amb les mesures de garantia que es determinin per reglament. 5. L’acció tutorial a l’etapa d’educació secundària obligatòria ha d’incorporar elements que permetin la implicació dels alumnes en llur procés educatiu. 6. En l’educació secundària obligatòria, s’ha de garantir un sistema global d’orientació professional i acadèmica que permeti als alumnes conèixer les característiques del sistema formatiu i productiu a fi d’escollir les opcions formatives adequades a llurs aptituds i preferències. 7. L’avaluació dels aprenentatges dels alumnes d’educació secundària obligatòria ha d’ésser contínua i diferenciada segons les matèries del currículum. En l’avaluació final, s’ha de decidir sobre el pas de curs d’acord amb la valoració del progrés global de cada alumne o alumna amb relació a l’adquisició de les competències bàsiques i a l’assoliment dels objectius de l’etapa. Al final de l’etapa, s’ha de decidir sobre l’acreditació tenint en compte el grau d’assoliment de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.

Page 6: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:6 de 52

1.1 Objectius d’ ESO L’educació secundària obligatòria contribuirà a desenvolupar les habilitats i les competències que permetin als nois i a les noies:

Assumir amb responsabilitat els seus deures i exercir els seus drets respecte als altres, entendre el valor del diàleg, de la cooperació, de la solidaritat, del respecte als drets humans com a valors bàsics per a una ciutadania democràtica.

Desenvolupar i consolidar hàbits d’esforç, d’estudi, de treball individual i cooperatiu i de disciplina com a base indispensable per a un desenvolupament personal equilibrat.

Valorar i respectar la diferència de sexes i la igualtat de drets i oportunitats entre ells. Rebutjar els estereotips que suposin discriminació entre homes i dones.

Enfortir les capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i amb la relació amb els altres, i rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre els conflictes pacíficament

Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació , el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, planificar , prendre decisions i assumir responsabilitats.

Conèixer, valorar i respectar els valors bàsics i la manera de viure de la pròpia cultura i d’altres cultures, i respectar-ne el patrimoni artístic i cultural.

Identificar com a pròpies les característiques històriques, culturals, geogràfiques i socials de la societat catalana, i progressar en el sentiment de pertinença al país.

Comprendre i expressar amb correcció, oralment i per escrit, textos i missatges complexos en llengua catalana, en llengua castellana i consolidar hàbits de lectura i comunicació empàtica.

Iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.

Comprendre i expressar-se de manera apropiada en una o més llengües estrangeres.

Desenvolupar habilitats bàsiques en l’ús de fonts d’informació diverses, especialment en el camp de les tecnologies, per saber seleccionar, organitzar i interpretar la informació amb sentit crític.

Comprendre que el coneixement científic és un saber integrat que s’estructura en diverses disciplines, i conèixer i aplicar els mètodes de la ciència per identificar els problemes propis de cada àmbit per a la seva resolució i presa de decisions.

Adquirir coneixements bàsics que capacitin per a l’exercici d’activitats professionals i alhora facilitin el pas del món educatiu al món laboral.

Gaudir i respectar la creació artística i comprendre els llenguatges de les diferents manifestacions artístiques i utilitzar diversos mitjans d’expressió i representació.

Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum i el medi ambient, i contribuir a la seva conservació i millora.

Page 7: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:7 de 52

Conèixer i acceptar el funcionament del propi cos i el dels altres, respectar les diferències, afermar els hàbits de salut i incorporar la pràctica de l’activitat física i l’esport a la vida quotidiana per afavorir el desenvolupament personal i social.

Conèixer i valorar la dimensió humana de la sexualitat en tota la seva diversitat.

Que l’alumne/a es formi una imatge ajustada de si mateix/a, de les seves característiques i possibilitats.

Fomentar en l’alumne l’hàbit de treball, elaborant pautes d’organització de feines que vagin encaminades al seu assoliment per part de l’alumne.

Que l’alumne/a desenvolupi activitats de forma autònoma i equilibrada, valorant l’esforç i la superació de les dificultats.

Les competències bàsiques són l’eix del procés educatiu. El currículum orientat a l’adquisició de competències estableix que la finalitat de l’educació obligatòria és aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessàries per entendre el món i esdevinguin persones capaces d’intervenir activament i crítica en la societat plural, diversa i en canvi continu que ens ha tocat viure. Un currículum per competències significa ensenyar per aprendre i seguir aprenent al llarg de tota la vida. Per a l’educació secundària obligatòria s’identifiquen dos grups de competències bàsiques: les competències transversals, que són la base del desenvolupament personal i de la construcció del coneixement (entre les quals cal considerar les comunicatives, per comprendre i expressar la realitat, les metodològiques, que activen l’aprenentatge, i les personals) i les competències específiques, centrades a conviure i habitar el món i relacionades amb la cultura i la visió del món. En síntesi, les competències bàsiques són les vuit següents:

Page 8: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:8 de 52

1. Competència comunicativa lingüística i audiovisual És la capacitat de saber comunicar oralment (conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb els llenguatges audiovisuals, fent servir les tecnologies de la comunicació, amb la gestió de la diversitat de llengües, amb l’ús de diferents suports i tipus de textos i amb adequació a les diferents funcions. 2. Competència artística i cultural És el coneixement, comprensió i valoració crítica de diferents manifestacions culturals i artístiques, tradicionals o no, que s’utilitzen com a font d’enriquiment i gaudi i es consideren com a part del patrimoni de cada cultura. També inclou la capacitat de crear produccions artístiques pròpies o expressar continguts a través de diferents mitjans artístics. 3. Tractament de la informació i competència digital Es tracta de la cerca, captació, selecció, registre i processament de la informació, amb l’ús de tècniques i estratègies diverses segons la font i els suports que s’utilitzin (oral, escrit, audiovisual, digital) amb una actitud crítica i reflexiva. Requereix el domini de llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor). 4. Competència matemàtica És l’habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els nombres, les informacions que es presenten en forma numèrica i els aspectes espacials de la realitat. Inclou les operacions bàsiques, els símbols i les formes d’expressió i de raonament matemàtic, problemes i situacions relacionats amb la vida quotidiana, el coneixement científic i el món laboral i social. 5. Competència d’aprendre a aprendre És l’habilitat per conduir el propi aprenentatge i ésser capaç de continuar aprenent cada vegada de manera més eficaç i autònoma d’acord amb els propis objectius i necessitats. 6. Competència d’autonomia i iniciativa personal És l’adquisició de la consciència i l’aplicació d’un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateix i l’autoestima, la creativitat, l’autocrítica, el control emocional, la capacitat d’elegir, d’imaginar projectes i portar endavant les accions, d’aprendre de les errades i d’assumir riscos. 7. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic Mobilització de sabers que han de permetre a l’alumnat comprendre les relacions que s’estableixen entre les societats i el seu entorn i fer un ús responsable dels recursos naturals, tenir cura del medi ambient, fer un consum racional i responsable i protegir la salut individual i col·lectiva com a elements clau de la qualitat de vida de les persones. Inclou també el desenvolupament i l’aplicació del pensament cientificotècnic per interpretar la informació, predir i prendre decisions. 8. Competència social i ciutadana Capacitat per comprendre la realitat social en què es viu, afrontar la convivència i els conflictes emprant el judici ètic que es basa en els valors i pràctiques democràtiques i exercir la ciutadania, actuant amb criteri propi, contribuint a la construcció de la pau i la democràcia i mantenint una actitud constructiva, solidària i responsable davant el compliment dels drets i obligacions cívics.

Page 9: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:9 de 52

Objectius del batxillerat Article 61(LEC) Batxillerat 1. El batxillerat té per finalitat dotar els alumnes dels coneixements, les capacitats i les actituds adequats per a desenvolupar el sentit crític i la maduresa intel·lectual i humana, mitjançant una formació que comporta una necessària especialització segons llurs interessos. Aquesta formació també té per finalitat preparar-los perquè puguin incorporar-se a l’educació superior i a la vida professional i habilitar-los per a l’aprenentatge permanent. 2. El Departament ha de determinar les vies i les matèries que han de garantir l’assoliment dels objectius del batxillerat i l’adquisició de les competències pròpies de cada modalitat, i pot establir, en definir les vies, agrupacions de matèries de modalitat i matèries optatives. Els centres han d’establir mesures per a adequar la proposta educativa del batxillerat a les necessitats dels alumnes. 3. El currículum i les activitats educatives del batxillerat, per a consolidar les competències bàsiques adquirides pels alumnes en acabar l’educació bàsica, han d’afavorir el desenvolupament de la competència comunicativa, l’adquisició d’habilitats per a l’autoaprenentatge i per al treball en equip i l’adquisició de les competències necessàries amb relació a l’ús de mètodes de recerca i amb relació a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, a més de l’adquisició de les competències pròpies i específiques de la modalitat cursada. 4. El Departament pot facilitar itineraris de batxillerat adaptats als diferents ritmes d’aprenentatge, amb una organització flexible de l’oferta i dels horaris i amb la coordinació i la relació entre els diversos estudis postobligatoris, i ha d’estimular els centres que imparteixen ensenyaments de batxillerat perquè defineixin itineraris que orientin i preparin els alumnes per a l’accés als diversos ensenyaments posteriors. El Departament, així mateix, ha de programar ofertes formatives, tant en la modalitat d’educació no presencial com en la modalitat d’educació presencial, que permetin als alumnes de conciliar els estudis amb l’activitat laboral. 5. Els centres educatius que imparteixen ensenyaments de batxillerat han de fer les adaptacions pertinents i facilitar les ajudes tècniques necessàries perquè els alumnes amb trastorns d’aprenentatge i els alumnes amb discapacitats puguin cursar el batxillerat, i han d’aplicar també mesures específiques per als alumnes amb altes capacitats. El Departament ha de regular aquestes mesures i n’ha d’impulsar l’aplicació. 6. L’acció tutorial al batxillerat ha de reforçar l’orientació de caràcter personal, acadèmic i professional prestada als alumnes; amb aquest objectiu, el Departament ha d’establir mecanismes de coordinació entre els centres que imparteixen batxillerat, els centres que imparteixen formació professional de grau superior i les universitats. 7. El Departament ha d’adoptar les mesures necessàries per a facilitar que durant el batxillerat s’imparteixin en llengua estrangera matèries no lingüístiques i per a garantir que els alumnes de tots els centres hagin assolit un bon nivell d’expressió en públic en diverses llengües. 8. L’avaluació dels alumnes de batxillerat ha d’ésser contínua i la qualificació ha d’ésser diferenciada segons les matèries del currículum, entre les quals s’ha d’incloure una recerca feta per l’alumne o alumna. En l’avaluació final, s’ha de valorar el progrés

Page 10: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:10 de 52

de cada alumne o alumna a partir de les dades d’avaluació de cada període del curs i de les recuperacions, si s’escau, i decidir sobre el pas de curso sobre l’acreditació final, segons que correspongui. El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els permetin:

Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i en la Declaració Universal dels Drets Humans, que fomenti la corresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat.

Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d’una manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.

Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’aprofitament eficaç de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.

Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i expressar-s’hi amb fluïdesa i correcció.

Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.

Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.

Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.

Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics.

Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat el respecte vers el medi ambient.

Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa,treballen equip, confiança en si mateix i sentit crític.

Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.

Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.

Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.

Dominar l’ús de les TIC com a eina de treball i recerca

Saber utilitzar referències bibliogràfiques.

Page 11: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:11 de 52

Reflexionar i aprendre a pensar a partir de les idees dels pensadors clàssics, moderns i contemporanis.

Tenir una visió integrada de les diferents àrees del saber i ser capaç de transferir, d'un camp a l'altre, l'experiència cultural adquirida.

Utilitzar el bagatge de continguts culturals adquirits per analitzar, comprendre i valorar els canvis que es produeixen en el món actual.

Recórrer a les fonts de documentació adequades per obtenir informació, organitzar la pròpia feina, perseverar en l'esforç i ser crític amb els resultats obtinguts.

Formular judicis independents que assegurin la pròpia autonomia, respectant i essent tolerants amb les opinions que manifestin altres membres de la comunitat.

Orientar-se professionalment i acadèmica, tot valorant les pròpies capacitats en relació als propis interessos i les possibilitats d'una posterior inserció en el món laboral.

Competències del batxillerat S’entén per competència la capacitat d’aplicar els coneixements i les habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació. A més de les competències generals del batxillerat en el currículum de cada matèria hi ha detallades les competències específiques. La competència comunicativa. Domini de llengües, tant oralment com per escrit, així com el vocabulari específic, l’elaboració i organització del discurs i l’ús d’eines tecnològiques de suport a la comunicació i amb el complement, quan calgui, d’altres llenguatges (audiovisual, corporal, musical, plàstic...) en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre. La competència en gestió i tractament de la informació. Destresa que permet mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en l’àmbit acadèmic com en la vida quotidiana. La competència digital. Destresa derivada de coneixements teòrics i pràctics bàsics de la societat de la informació i l’ús de les xarxes virtuals. La localització d’informació dins de les pàgines web, el tractament informàtic de dades per mitjà del full de càlcul i adaptació als canvis tecnològics constants. La competència en recerca. Facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants més enllà dels coneixements, destreses i actituds que es posseeixen. La competència personal i interpersonal. Facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i destreses que permeten, d’una banda, l’autoconeixement i el coneixement dels altres i, de l’altra, treballar en entorns col·laboratius. La competència en el coneixement i interacció amb el món. Aplicar els sabers escolars, referits al món natural, social i cultural, que tenen per objecte la comprensió i

Page 12: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:12 de 52

interacció amb la societat i el món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap a la seva millora. 2. METODOLOGIA

22Estratègies i metodologia

Consideracions generals El currículum de la LOE té com a principal novetat el fet de considerar com a eix del procés educatiu les competències que l’alumnat necessitarà per desenvolupar les seves funcions en la societat, en la seva futura vida laboral, així com per resoldre problemes i situacions amb què es trobarà al llarg de la seva vida. En conseqüència s’han de seleccionar les estratègies necessàries perquè l’alumnat aprengui a utilitzar els recursos necessaris, els coneixements, les habilitats i les actituds, d’una manera flexible, adequada i en tota la seva complexitat, en contextos i situacions canviants i diversos. Atès que, d’acord amb el que s’acaba de dir, aprendre no és la simple adquisició de coneixements, sinó el desenvolupament de la capacitat d’utilitzar-los, és molt important prendre com a punt de partida, d’una banda, els coneixements que ja té l’alumnat i, d’una altra, fer referència a dubtes i problemes rellevants, i a situacions que tinguin, personalment i socialment, sentit per a qui aprèn. L’aprenentatge es definirà per la seva potencialitat per construir nous coneixements i d’altres recursos necessaris per actuar de manera reflexiva. Cal fer evolucionar el pensament de l’alumnat des de les seves concepcions inicials fins a la construcció de nous coneixements que siguin significatius i aplicables. Per aconseguir-ho, cal tenir molt en compte el procés d’ensenyament i d’aprenentatge que cal seguir, de manera que, partint del més simple i concret es vagi cap al més complex i abstracte, seguint les fases que tenen en compte la lògica de qui aprèn, com es pot veure al quadre següent:

Page 13: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:13 de 52

Page 14: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:14 de 52

CONCRECIÓ A L’ESCOLA

2.1. METODOLOGIA

2.1. Aspectes generals : 2.1.1 El document Marc del PEC estableix la línia metodològica i explicita de forma

clara aquesta línia metodològica emprada en el Centre Jaume Viladoms. No obstant

això es poden exposar unes orientacions generals que cada etapa educativa pot

implementar utilitzant distintes metodologies. Cal adaptar aquestes orientacions a les

necessitats didàctiques de cadascun dels nivells i etapes educatives.

2.1.2. Creiem que la diversitat metodològica en l’ensenyament garanteix de manera

adequada l’acció educativa.

Cal atendre les diferències individuals de l’alumnat i, com que tots no aprenen i

responen igual a diferents enfocaments metodològics la varietat s’ha de considerar

com una de les vies fonamentals per atendre la diversitat.

Els criteris que seguirem en el disseny d’activitats d’aprenentatge es basen en una

concepció constructivista ja que considerem que aquesta concepció es produeix per la

Page 15: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:15 de 52

configuració de models mentals propis a partir de nivells de desenvolupament i

coneixements previs.

Aquesta concepció obliga a la incorporació de tècniques de treball, de materials i

d’activitats d’aprenentatge diverses que responguin a models flexibles i que contemplin

la diversitat de l’alumnat, amb l’objectiu de donar resposta als seus interessos,

capacitats i ritmes d’aprenentatge, d’evitar una educació segregadora i selectiva, i de

garantir la igualtat d’oportunitats.

S’afavoriran les activitats que promoguin la tolerància i les que donin a conèixer les

diferents realitats.

2.1.3. Fonamentalment es poden determinar els següents aspectes :

a. Metodologia activa amb la qual el/la professor/a actuï de conductor i mediador i

l’alumnat sigui el subjecte actiu del procés d’aprenentatge.

b. Metodologia motivadora que permeti treure a la llum les capacitats de l’alumnat.

c. Metodologia enriquidora ja que a més de la transmissió dels coneixements

conceptuals necessaris, s’ha d’insistir de manera especial en els continguts de

procediments i d’actituds ja que l’alumnat ha de poder comprovar la utilitat del que va

aprenent. L’adquisició de coneixements no ha de ser tant una finalitat en si com una

manera de potenciar la seva aplicació pràctica.

d. Metodologia funcional que permeti adaptar l’aprenentatge als fets propis de l’entorn

social i laboral en què es mourà l’alumnat.

Aquesta funcionalitat pot incloure un ampli ventall d’activitats extraescolars, que el cas

de les sortides han de significar una ampliació dels procediments de treball.

e. Metodologia modernitzada que permeti utilitzar els avenços tècnics adients tant pel

que fa a les explicacions teòriques com a l’execució dels treballs pràctics. El centre

Jaume Viladoms vetllarà perquè el bon ús de les TICs( Tecnologies d’informació i

comunicació ) i les TAC’s (Tecnologies aplicades al coneixement) siguin una eina

fonamental en aquest aspecte.

2.2 PRINCIPIS PEDAGÒGICS GENERALS

El procés d’ensenyament-aprenentatge ha de complir els requisits següents:

Partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i del seu aprenentatge previ.

Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius mitjançant la mobilització els coneixements previs i de la memorització comprensiva.

Possibilitar que l’alumnat realitzi aprenentatges significatius per ell mateix.

Afavorir situacions perquè l’alumnat hagi d’actualitzar els coneixements.

Page 16: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:16 de 52

Proporcionar situacions d’aprenentatge que tinguin sentit per a l’alumnat perquè siguin motivadores.

En coherència amb el que s’ha exposat, els principis que orienten la nostra pràctica educativa són els següents:

Metodologia activa

Implica que s’han d’atendre dos aspectes íntimament relacionats:

- Integració activa de l’alumnat en la dinàmica general de l’aula i en l’adquisició i la configuració dels aprenentatges.

- Participació en el disseny i en el desenvolupament del procés d’ensenyament-aprenentatge, fomentant en l’alumne un esperit d’investigació, de recerca, de curiositat i d’esforç.

Motivació

- Considerem fonamental partir dels interessos, les demandes, les necessitats i les expectatives de l’alumnat. També és important arbitrar dinàmiques que fomentin el treball en grup i “col·laboratiu”.

- (Potenciar el treball en grup sempre que sigui possible, dirigint i conduint l’alumne a fi que, per una banda, esdevingui capaç d’organitzar-se , discutir les tasques amb els companys, i de treure’n conclusions i per altra banda, s’adoni que la suma del treball de tots pot ser més important que els esforços individuals aïllats. D’aquesta manera, l’alumne aprèn a formular, defensar i discutir les seves idees així com a pactar i acceptar els criteris dels altres.)

- Potenciar els alumnes a partir de la seva situació i capacitat intel·lectual que li son propis, respectant els diferents ritmes de treball.

- Fomentar la iniciativa i la il·lusió per a la descoberta de nous coneixements.

Autonomia en l’aprenentatge

- Com a conseqüència dels dos punts anteriors, la metodologia afavoreix la participació de l’alumnat i la qualitat del seu aprenentatge. Es concreta en els aspectes següents:

- L’ús d’un llenguatge senzill, clar i estructurat en la presentació dels continguts

- nous. - La gradació de les activitats, la jerarquia de les quals varia segons la naturalesa

de cada programa. Sempre hi ha en l’últim lloc les activitats que requereixen un grau d’habilitat i d’autonomia més grans.

- L’èmfasi en els procediments i en les tècniques d’aprenentatge, que inclouen una reflexió sobre els continguts que són objecte d’estudi i una revisió final.

- Donar importància especial als hàbits de treball, a l’adquisició de noves tècniques i a l’aprenentatge dels continguts bàsics.

- Adaptar el més adequadament possible les programacions al procés evolutiu del noi/a i seqüencià els corresponents continguts tant horitzontalment com verticalment.

Page 17: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:17 de 52

- Fer que els professionals que es dediquen a la tasca educativa esdevinguin més

en conductors, animadors, i potenciadors de l’actitud abans esmentada que en executors d’un sistema instructiu autoritari.

- Fer ús de noves eines en el procés d’aprenentatge i auto-aprenentatge, entre d’altres les relacionades en les TIC’s i les TAC’s.

- Treballar interdisciplinàriament entre aquelles matèries i en aquells temes en que sigui possible.

Atenció a la diversitat de l’alumnat

La nostra intervenció educativa amb l’alumnat assumeix que un dels seus principis bàsics és tenir en compte els diferents ritmes d’aprenentatge, i també els diferents interessos i motivacions.

Sensibilitat per la formació en valors

L’accés progressiu a formes de conducta més autònomes i la socialització creixent de l’alumnat fan que la formació en valors sigui obligada. Aquesta formació es concreta en la presentació explícita d’eixos transversals i en l’oferta de projectes de contingut cívic, en els quals la solució de problemes porta a adoptar actituds positives sobre la cura del propi cos, la conservació de la natura, la convivència…

- Desenvolupar l’esperit crític, la capacitat de discussió i decisió al temps que un coneixement adequat de la realitat social.

Avaluació del procés educatiu

L’avaluació es concep d’una manera holística, és a dir, analitza tots els aspectes del procés i permet la retroalimentació, l’aportació d’informació precisa per reestructurar l’activitat en conjunt.

2.3 AGRUPAMENT DE L’ALUMNAT. CRITERIS GENERALS

Els diversos models d’agrupament que adopta el centre són una dimensió essencial del Projecte Curricular. Pensem que emprar un únic model d’agrupament, amb independència de la diversitat de característiques de l’alumnat i de les activitats d’ensenyament-aprenentatge, limita el potencial enriquidor del procés educatiu.

La diversitat d’agrupament al llarg d’aquest procés compleix dos requisits:

Proporciona una explotació més bona de les activitats escolars.

Constitueix un instrument d’adequació metodològica a les necessitats del nostre alumnat.

La selecció dels diversos tipus d’agrupament que s’articularan atén els principis següents:

Parteixen del model educatiu del centre.

Page 18: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:18 de 52

Responen a les possibilitats i als recursos, materials i humans, del centre.

Són prou flexibles per fer adequacions puntuals en certes activitats.

Parteixen de l’observació real del nostre alumnat i de la predicció de les seves necessitats.

Mantenen una relació estreta amb la naturalesa disciplinària de l’activitat o la matèria

Els criteris de distribució de l’alumnat per aules obeeixen a una anàlisi sistemàtica, que recull aspectes de debat tan importants com el punt de partida de l’alumnat en arribar a l’inici del cicle i de cada curs, les peculiaritats educatives del centre i la naturalesa de la matèria o de l’activitat.

CRITERIS D’AGRUPAMENT A ESO I BATXILLERAT

A l’ESO s’intenta que entren al grup el mínim de professors possible , és dir

que un mateix professor pugui donar més d’una matèria del seu departament

(p.exemple: matemàtiques , ciències naturals o bé tecnologia),amb la idea que

els alumnes no tinguin una gran diversitat de professors a l’aula. El tutor també

té més pes de matèries al seu grup.

Es fan desdoblament de les matèries de català i matemàtiques a tota l’ESO.

L’agrupació dels alumnes en aquest desdoblaments es fan segons el seu ritme

d’aprenentatge. Aquest agrupaments són flexibles , és a dir , els alumnes no

tenen perquè anar tot el curs al mateix grup.

A la matèria d’idioma a primer , segon i tercer d’ESO, les tres hores es

complementen amb una optativa, on els alumnes estant desdoblats en dos

grups per nivells . A primer d’ESO en aquesta hora els alumne fan ampliació o

reforç, a partir de segon aquesta hora serveix per fer una part de la matèria de

socials en anglès .

A la matèria de ciències naturals de les 3 hores que tenen a primer i segon i de

les quatre de tercer una d’elles els alumnes , desdoblats en dos grups van

cada setmana al laboratori afer pràctiques.

A la matèria de tecnologia en els tres cursos de l’ESO , de les dues hores que

tenen de classe , una d’elles el grup està desdoblat i els alumnes van cada

setmana al taller de tecnologia.

A les matèries de música i plàstica de primer i segon d’ESO, durant un

trimestre , els alumnes fan una part del temari aplicant les TAC’s, és a dir, es

desdobla el grup ,i s’imparteixen les classes a l’aula d’informàtica i/o amb

recursos digitals

A batxillerat , tant a primer com a segon ,a la matèria de català es fa un grup

més amb la idea de que la ràtio d’alumnes del grup classe baixi, és a dir si hi

ha cinc grups de batxillerat, a català els alumnes els distribuïm en sis grups.

Page 19: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:19 de 52

A batxillerat , tant a primer com a segon,a la matèria d’idioma es fan grups per

nivells d’anglès( tres nivells) i es fa un grup de més , és a dir si hi ha cinc grups

de batxillerat els alumnes es distribueixen en sis grups, l’objectiu es poder

treballar millor els diferents, ritmes i nivells a l’aula i potenciar l’obtenció

d’altres titulacions, com advance,frist certificate, ,......

2.4 ORGANITZACIÓ DELS ESPAIS. CRITERIS GENERALS

La distribució dels espais es formula a partir dels objectius següents:

Incrementar les possibilitats d’interacció del grup.

Potenciar, en l’activitat escolar, un grau d’autonomia suficient.

Permetre l’aprofitament d’espais aliens a la pròpia aula.

L’ESPAI DE L’AULA

El primer bloc de decisions té en compte l’adscripció de l’espai de l’aula, ja sigui al grup o a la matèria que s’imparteix. Cada grup té una aula pròpia que es considera l’aula de tutoria , és a dir, el seu espai propi.

L’aula polivalent i l’aula de desdoblament s’utilitza per fer els desdoblaments esmentats i per usos diversos per tot l’alumnat.

La biblioteca, el taller de tecnologia, el laboratori , aules d’informàtica i el taller d’art són aules específiques que es tendirà a ser utilitzades només pel seu ús específic.

2.5 ORGANITZACIÓ DEL TEMPS. ESO-BATX

L’organització del temps es té present des de dues perspectives clarament diferenciades: la confecció d’un horari general, amb el corresponent desenvolupament de les matèries, d’acord amb la temporització òptima, i l’elaboració d’un horari d’activitat docent, en el qual es plantegen la resta d’activitats organitzatives del centre. En conseqüència, tindrem en compte les variables següents:

Les matèries es distribueixen, com a mínim, en franges horàries de dues hores setmanals , excepte la tutoria col·lectiva que s’imparteix una hora a la setmana.

A la matèria d’Educació Física , les dues hores setmanals s’estructuren de forma correlativa ( dues hores seguides)

Page 20: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:20 de 52

2.6 SELECCIÓ DE MATERIALS I RECURSOS .CRITERIS GENERALS

Els criteris de selecció dels materials curriculars que els equips docents hagin adoptat segueixen un conjunt de criteris homogenis que proporcionen una resposta efectiva als plantejaments generals d’intervenció educativa i al model didàctic que s’ha proposat anteriorment. D’aquesta manera, s’estableixen vuit criteris o directrius generals que perfilen l’anàlisi:

Adequació al context educatiu del centre.

Correspondència dels objectius promoguts amb els enunciats en el Projecte Curricular.

Coherència dels continguts proposats amb els objectius, presència dels diferents tipus de contingut i inclusió dels eixos transversals.

Progressió encertada dels continguts i els objectius, que es corresponen amb el nivell i la fidelitat a la lògica interna de cada matèria.

Adequació als criteris d’avaluació del centre.

Varietat de les activitats, diferent tipologia i potencialitat per a l’atenció a les diferències individuals.

Claredat i amenitat gràfica i expositiva.

Existència d’altres recursos que faciliten l’activitat educativa.

2.7 Concreció metodològica.: hàbits i responsabilitat. ESO-BATX

A l’ESO 1,2 es porta el full de seguiment setmanal, amb objectiu de fer més

responsable a l’alumne de quina es la seva situació personal i d’aprenentatge.

Aquest document el propi alumne el fa arribar a casa per que els pares puguin

conèixer aquesta situació i poder participar de forma més directa en el procés

educatiu i formatiu del seu fill/a.

A l’ESO , els alumnes abans de cada control han d’entregar una fitxa

normalitzada. Aquesta fitxa , és un recull de tots els exercicis , resums i

activitats que s’ha realitzat durant el període que s’està avaluant.,corresponen

a un recull de tot el què hem treballat al llarg d’un tema o una avaluació. La

fitxa consta de :

Una portada amb caixetí normalitzat (nom i cognoms, curs, nom professor/a,

trimestre, crèdit, nota de procediment i d’actitud).

Índex.

Introducció

Els fulls han d’estar sempre ordenats, i paginats.

Normés s’admetrà l’ús d’ordinador quan el/la professor/a ho indiqui.

Page 21: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:21 de 52

Lletra clara i entenedora.

L’escriptura s’ha de fer amb bolígraf blau o negre, el vermell es reserva per

corregir i els del colors per fer treballs de plàstica. Procurarem escriure en

línia recta, per aconseguir-ho la pauta et pot ajudar.

Les imatges (dibuixos, fotografies, fotocòpies, ...) que il·lustrin el text han de

ser adequades i clares, també han d’estar ben retallades i col·locades.

S’ha de respectar els marges indicats en els fulls “pauta”, per tal que

l’escriptura i les imatges no els superin

Escriure sempre amb DINA-4 i amb una pauta a sota

S’ha d’escriure a una sola cara del full, si el/la professor/a no diu el contrari

Normes per presentar un treball escrit tant a l’ESO com al Batxillerat:

El treball escrit s’ha de presentar amb les següents parts:

COBERTES: Funda de plàstic, enquadernat... PORTADA: en ella hauràs d’incloure les dades personals( nom i cognom;

curs, nom de la matèria) i el nom del treball. Tota aquesta informació es pot distribuir al llarg de tot el full.

ÍNDEX: Haurà de constar totes les parts del treball ordenades( del més general al més concret) i amb els nombres de pàgines que li corresponguin

INTRODUCCIÓ: És una breu resum del treball, en ella s’inclou l’objectiu i finalitat del treball així com una descripció de les parts de les que consta el treball. Aquest apart s’ha de realitzar un cop finalitat ja el treball.

FULLS INTERIORS: Haurem de fer ús de paper blanc DINA-4 , tots ells escrits per a una sola cara i numerats.

IMATGES:S’hi afegim imatges, ja siguin, dibuixos, fotografies, fotocòpies, mapes, planells... que il·lustren el text, han de ser adequades i clares. També hauran d’estar ben col·locades amb un peu de foto o d’imatge, es a dir, amb el nom de la imatge i el del autor.

CONCLUSIONS: No és més que un breu resum del treball indicant no tant sols si s’han assolit o no els objectius plantejats en la introducció, sinó el grau de dificultat de la recerca d’informació així com les conclusions a les quals s’han arribat.

BIBLIOGRAFIA: Relació alfabètic de totes les fonts d’informació consultades.

Les cites bibliogràfiques es faran de la següent manera, seguint l’ordre alfabètic dels cognoms dels autors/es: cognom i inicial del nom de l’autor/a en majúscules, títol en cursiva, editorial, ciutat d’edició i any de publicació. Exemple: TABUCCI, A. El color violeta. Ed. Anagrama. Barcelona. 1997.

El darrer full sempre haurà de ser un full en blanc. Tots els treballs s’han de presentar fets a ordinador.

Els alumnes de 1r , 2n i 3r d’ESO han de fer un Treball de Síntesis. Aquest

treball es comença a fer durant el període que els alumnes estant de colònies i

s’acaba la setmana següent a l’escola. El tema del treball és per tots alumnes

Page 22: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:22 de 52

del grup igual i està relacionat amb la temàtica de les colònies realitzades(

cases de natura, Tuixén...) El treball es fa en grup i posteriorment s’exposa a

l’aula davant un tribunal de professors. Per avaluar al treball es té en compte la

memòria ( treball escrit) i l’exposició oral.

Els alumnes de 4t d’ESO fan el Projecte de Recerca. El tema del treball el trien

als alumnes entre un llistat de treballs que se’ls hi proposa. Es realitza durant

l’última avaluació del curs i amb un total de tres hores per setmana. El treball

es fa en grup i posteriorment s’exposa a l’aula davant un tribunal de professors.

Per avaluar al treball es té en compte la memòria ( treball escrit) i l’exposició

oral.

Els alumnes de batxillerat han de realitzar el Treball de Recerca.

El treball es fa en grup ( màxim tres alumnes ) i de manera excepcional es

pot fer individual.

El treball es comença a fer quan els alumnes estan cursant el primer de

batxillerat i les primeres orientacions es fan des de la classe de tutoria , per

tant amb el tutor de classe, amb tres o quatre sessions.

Als alumnes se’ls explica el funcionament , se’ls reparteix el llibret de

seguiment de treball i se’ls hi proposa una sèrie de temes , que

anteriorment s’han treballat des de els departaments corresponents.

Una vegada s’han fet els grups i han triat el tema es distribueixen els

treballs entre els tutors de treball de recerca, tenint en compte la temàtica

del treball.

El treball s’ha d’entregar el curs següent , quan els alumnes estan cursant

segon de batxillerat, abans de les vacances de Nadal. Posteriorment han

d’exposar el treball oralment.

Per avaluar al treball es té en compte la memòria ( treball escrit) i l’exposició

oral.

3. AVALUACIÓ

Introducció: Avaluació dels processos d’aprenentatge

L’avaluació com a reguladora de tot el procés d’ensenyament i d’aprenentatge ha de ser coneguda i coordinada per tot el professorat. Ha de permetre decidir i adaptar les estratègies pedagògiques a les característiques de l’alumnat i constatar el seu progrés a mesura que avança en els aprenentatges. És una eina bàsica que ha de permetre determinar el grau en què es van aconseguint les intencions educatives i ha de donar elements per a la reflexió i revisió de la pràctica docent per aconseguir canvis i millores en el procés d’ensenyament i d’aprenentatge.

Page 23: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:23 de 52

Ha de ser una part fonamental en la programació, en el disseny i la realització de les activitats d’aprenentatge. Ha de permetre que l’alumnat conegui i contrasti l’assoliment aconseguit de les competències que són l’objectiu de l’aprenentatge, a través de l’anàlisi de tot el procés d’ensenyament i d’aprenentatge. Alhora ha de fomentar la participació de l’alumnat que haurà d’implicar-se essent conscient i reflexionant sobre què aprèn, està aprenent o ja ha après, i intervenint en la recerca de solucions a les seves dificultats d’aprenentatge. Ha de tenir en compte tant la participació individual com col·lectiva i contemplar la valoració independent d’aquests dos tipus de participació en les activitats de grup. Cal utilitzar la diversitat d’instruments d’avaluació: discussions en gran i en petit grup, preguntes i respostes orals, treballs individuals i en petit grup, exposició a l’aula dels treballs, problemes o investigacions fetes, realització de proves, etc. El coneixement explícit per part de l’alumnat dels criteris de correcció de cada instrument, alhora que facilita l’aprenentatge, dóna eines per a nous aprenentatges. Tots aquests instruments es complementen i proporcionen informació al professorat i a l’alumnat i han de ser utilitzats en tots els moments del procés amb la finalitat de detectar, seguir, regular i retroalimentar el procés d’ensenyament i d’aprenentatge. L’avaluació serveix per conèixer els resultats de l’aprenentatge (avaluació sumativa), per regular les dificultats i els errors de l’alumnat (avaluació formativa) i per afavorir que l’alumnat vagi aprenent a regular-se autònomament (avaluació formadora: autoavaluació i coavaluació). Per fer això cal seleccionar els continguts que resultin més significatius i aplicar una avaluació que sigui útil per a l’activitat docent, gratificant per a l’alumnat en el seu aprenentatge i orientadora per al professorat i per a l’alumnat en les seves actuacions. S’ha de compartir amb l’alumnat el procés avaluador, fent-lo partícip i protagonista del seu procés d’aprenentatge. L’avaluació és un procés constant al llarg del procés d’ensenyament i d’aprenentatge que cal planificar en tres moments clau: en l’avaluació inicial o diagnòstica, en l’avaluació mentre s’està aprenent i en l’avaluació final, regulant-ne el procés d’ensenyament i d’aprenentatge i les dificultats i els errors de l’alumnat. Entenem l’avaluació com l’emissió d’un judici sobre els resultats d’una acció en base a uns objectius fixats. Aquest judici de valors pretén revisar fins a quin punt s’han acomplert els objectius previstos i reajustar-los per millorar l’acció, en aquest cas, ensenyar i aprendre. És, per tant, un procés de retroalimentació orientat a millorar el procés d’ensenyament aprenentatge 3.1 CRITERIS GENERALS Entenem l’avaluació com l’emissió d’un judici sobre els resultats d’una acció en base a uns objectius fixats. Aquest judici de valors pretén revisar fins a quin punt s’han acomplert els objectius previstos i reajustar-los per millorar l’acció, en aquest cas, ensenyar i aprendre. És, per tant, un procés de retroalimentació orientat a millorar el procés d’ensenyament aprenentatge.

Page 24: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:24 de 52

1. L’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat d’educació secundària

obligatòria ha de ser contínua i diferenciada segons les diferents matèries i globalitzada. El professorat ha d’avaluar tenint present els diferents elements del currículum.

Contínua: per constatar els progressos de l’alumnat i les seves dificultats al llarg

del procés d’aprenentatge Diferenciada per matèries: amb observació sistemàtica de l’adquisició dels

continguts educatius Globalitzada: del procés d’aprenentatge al llarg de l’etapa i centrada en el

desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques Per avaluar de forma continua ,global i integradora s’ha de fer una avaluació inicial de l’alumne identificant les necessitats de cada un d’ells: Avaluació inicial. Per conèixer actituds, experiències personals, representacions prèvies, maneres de raonar, coneixements assimilats... Permet valorar la situació de cada estudiant i del grup abans d’iniciar el procés d’E-A. Professorat i alumnat prenen consciència dels punts de partida i així es pot adaptar el procés a les necessitats detectades. També permet que els estudiants es representin els objectius i continguts S’ha de seguir amb una avaluació contínua formativa i formadora, és a dir què s’aprèn i com s’aprèn Avaluació formativa. Permet al professorat fer el seguiment del procés d’ E-A: l’adequació, l’organització dels temps i de les tasques, la capacitat de veure i fer veure les dificultats, de fer front als obstacles per adaptar la seqüència didàctica a les necessitats d’aprenentatge de l'alumnat. Avaluació formadora. Els estudiants aprenen a detectar possibles dificultats per fer-hi front (aprendre de l’error). Cal assegurar que s'apropiïn dels objectius d’aprenentatge i dels criteris d’avaluació i aprenguin a anticipar i planificar les operacions necessàries per a resoldre una tasca. I s’ha d’acabar amb l’avaluació contínua i sumativa Avaluació sumativa. Permet sistematitzar, estructurar i recapitular. També permet valorar els resultats obtinguts al final del procés d’ensenyament/aprenentatge i valorar les diferències entre el punt de partida i el final. El professorat pot determinar aquells aspectes de la seqüència d’ensenyament que caldrà modificar (metaavaluació). Té una funció qualificadora que informa dels resultats alhora que pot tenir una funció certificadora al final de l’etapa. 3.2 ESO

2. Els criteris d’avaluació de les matèries són un referent fonamental per determinar el grau d’assoliment de les competències bàsiques i dels objectius de cada matèria.

Page 25: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:25 de 52

A partir dels criteris d’avaluació de les matèries es comprovarà l’assoliment de les competències bàsiques i l’aprenentatge dels continguts. Als alumnes de primer i segon d’ESO se’ls avalua l’actitud , ponderant-la a la nota de la matèria en un 20% de la global i a tercer i quart d’ESO en un 10% de la nota . AVALUAR COMPETÈNCIES consisteix a comprovar la capacitat de reorganitzar allò après, per transferir-ho a noves situacions i contextos. Avaluar el grau d’adquisició i desenvolupament de competències és complex. Ser competent no és només ser hàbil en l’execució de tasques o activitats concretes, sinó ser capaç d’afrontar, a partir de les habilitats adquirides, noves tasques que impliquin anar més enllà del que s’ha après. Per fer-ho operatiu, és important establir criteris d’avaluació coherents amb la definició d’objectius, continguts i activitats que tenen com a referent el desenvolupament de les competències bàsiques. Els criteris d’avaluació són referents per a dissenyar els instruments i activitats d’avaluació.

COMPET. BÀSIQUES

CAPACITATS I HABILITATS A DESENVOLUPAR

COMPET. BÀSIQUES

CAPACITATS I HABILITATS A DESENVOLUPAR

Competència

comunicativa

lingüística i audiovisual

(C.L)

- Comprendre

- Comunicar (també en llengua estr.)

- Expressar idees i emocions

- Dialogar

- Utilitzar diverses tipologies textuals

Competència

d’aprendre a

Aprendre

(C.A.A.)

- Identificar i plantejar problemes

- Autoavaluar-se i autoregular-se

- Gestió i control dels propis processos d’aprenentatge

- Plantejar-se preguntes

- Aprendre amb els altres

Competència

artística i

Cultural

(C.A.)

- Desenvolupar la capacitat creadora i estètica

- Expressar-se a partir dels llenguatges artístics

- Valorar la diversitat cultural

- Contribuir a la conservació patrimoni

Competència

d’autonomia i iniciativa

Personal

(I.P.)

- Desenvolupar un pensament crític

- Planificar i realitzar tasques, projectes

- Prendre decisions

- Cooperar i treballar en equip

- Adaptar-se al canvi i a situacions noves

Tractament de la

informació i

competència

- Recerca i selecció d’informació

- Interpretació i anàlisi crítica de la informació

Competència

coneixement

I interacció

- Anàlisi i interpretació de fenòmens naturals

- Plantejar hipòtesis

Page 26: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:26 de 52

digital

(C.D) - Ús d’eines TIC amb el món

físic (C.I.M.F.) - Interactuar amb l’espai i

l’entorn

Competència

Matemàtica

(C.M.)

- Resolució de problemes

- Realitzar càlculs i estimacions

- Expressar i comunicar-se en llenguatge matemàtic

- Raonament matemàtic

Competència

social i

Ciutadana

(C.S.C.)

- Exercir drets i deures democràticament

- Anàlisi i interpretació de fets socials

- Resolució de conflictes i problemes socials

- Desenvolupar habilitats socials

3. A l’ESO es fan quatre juntes d’ avaluacions.

L’avaluació zero es porta a terme el més d’octubre i serveix bàsicament per veure com s’han adaptat els alumnes al curs que comencen ( si són nous a l’escola) i per veure com van a nivell acadèmic i poder actuar si és necessari el més aviat possible. A primer i a quart d’ESO s’informa als pares per escrit del resultat d’aquesta avaluació. Durant el curs es fan tres avaluacions i desprès de cada avaluació, el trimestre següent és fan activitats de recuperació de l’avaluació anterior en cas que estigui suspesa. Al més de juny s’avalua de forma ordinària i global a l’alumne ,en cas que suspengui el curs , al final de juny farà una convocatòria extraordinària on se l’avaluarà de la matèria de tot el curs. Al final de cada avaluació és fan les juntes d’avaluació . Al final de curs es fa la junta final , on es decideix els alumnes que han d’anar a la convocatòria extraordinària i al final de tot es fa la junta extraordinària , on es decideix els alumnes que promocionem de curs.

4. L’equip docent, coordinat per la tutoria del grup, ha d’actuar de manera

col·legiada en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin. Tot el professorat , a l’hora d’avaluar , actua de forma conjunta i avalua amb la visió global de l’alumne en tots els seus aprenentatges .

5. Quan el progrés de l’alumne/a no sigui l’adequat s’han d’establir mesures de reforç educatiu. Aquestes mesures s’adopten quan es detecta el problema i en qualsevol moment del curs, i la seva finalitat és garantir l’adquisició dels aprenentatges imprescindibles per continuar el procés educatiu amb èxit. Durant el curs l’alumne fa activitats de recuperació amb la finalitat d’assolir els continguts que li han quedat pendents amb l’objectiu de poder anar avançant amb el seu aprenentatge global de cada matèria. Es fan grups reduïts d’alumnes per fer un aprenentatge més lent i individualitzat.

6. El professorat ha d’avaluar tant els aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyament emprats i la pròpia pràctica docent.

Page 27: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:27 de 52

Les programacions(metodologia , recursos..) s’han de revisar i s’han d’anar adaptant als resultats d’aprenentatge dels alumnes.

7. Els pares i mares o tutors legals han de conèixer la situació acadèmica de l’alumnat i les decisions relatives al procés seguit per aquest, així com el seu progrés educatiu. Els pares se’ls informa periòdicament dels resultats i actuacions que es fan en relació als seus fills a través de les tutories individuals , i al final de cada avaluació amb el butlletí de notes que es fa arribar a casa.

8. En finalitzar cadascun dels cursos, i com a conseqüència del procés d’avaluació, l’equip docent ha de prendre les decisions corresponents sobre el pas de curs de l’alumnat. Es passa al curs següent quan s’hagin assolit els objectius de les matèries cursades o es tingui avaluació negativa en dues matèries com a màxim, i es repeteix curs si es té avaluació negativa en tres o més matèries. De forma excepcional es pot permetre el pas de curs amb avaluació negativa en tres matèries si l’equip docent considera que l’alumne/a té bones expectatives per seguir amb aprofitament el curs següent, té bones expectatives de recuperació i la promoció serà positiva per a la seva evolució acadèmica i personal. Si la junta d’avaluació considera que un alumne, malgrat té més de dues matèries sospeses, ha de promocionar al curs següent, es tendirà a aprovar-li aquestes matèries , quedant-li sospeses com a molt dues matèries.

9. L’alumnat que no passi de curs ha de continuar un any més al mateix curs. Aquesta mesura ha d’anar acompanyada d’un pla de reforç i ajuda personalitzat, que ha d’establir el centre educatiu, per aconseguir que superi les dificultats detectades en el curs anterior.

10. L’alumnat pot repetir el mateix curs una sola vegada i dues vegades, com a màxim, dins de l’etapa. De manera excepcional pot repetir dues vegades a quart curs si no ha repetit en cursos anteriors.

11. L’alumnat que passi de curs sense haver superat totes les matèries ha de seguir un programa de reforç destinat a recuperar els aprenentatges i ha de superar l’avaluació corresponent a aquest programa. Els alumnes amb matèries pendents durant el curs següent tenen un seguiment per part del professor de totes les activitats que han de realitzar per superar aquestes matèries( detallat en les programacions).S’informa de la situació d’aquestes matèries pendents a les famílies cada avaluació ( al butlletí e notes hi consten les matèries pendents)

3.3 BATXILLERAT

1. L’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat ha de ser contínua i diferenciada segons les matèries, tenint en compte els diferents elements del currículum. Per avaluar les matèries es farà com a mínim una activitat avaluable ( examen, treball, exercici etc..) durant l’avaluació. Al final del període d’avaluació és farà un examen avaluant tots els continguts apresos . Aquests examen comptarà més que el realitzat al mig del període de l’avaluació. ( cada matèria té especificat en els seus criteris d’avaluació la forma de puntuar cada proba)

Page 28: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:28 de 52

A Batxillerat l’actitud no puntua com a punt a la nota , tot i que es té en compte a l’hora de avaluar a l’alumne.( al butlletí de notes surt l’actitud)

2. L’equip docent, integrat pel professorat del grup d’alumnes i coordinat pel professor o professora que exerceixi la tutoria, ha d’actuar com a òrgan col·legiat en tot el procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions que en resultin, i valorar l’evolució de l’alumne/a en el conjunt de les matèries i la seva maduresa acadèmica en relació amb els objectius del batxillerat, així com, al final de l’etapa, les seves possibilitats de progrés en estudis posteriors.

3. Cada professor o professora ha d’aportar informació sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat en la matèria o matèries que imparteixi.

4. L’equip docent, en la valoració dels aprenentatges dels alumnes, adopta les decisions per consens. En cas de no arribar-hi, s’ha de fer per les majories que es determinin per a cada cas. Cada professor o professora de l’equip pot emetre un únic vot, amb independència del nombre de matèries que imparteixi. El vot del/de la tutor/a serà diriment en cas d’empat.

5. La sessió d’avaluació és la reunió de l’equip docent, coordinada pel professor o professora que exerceix la tutoria, per intercanviar informació i adoptar decisions sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat. També poden participar en les sessions d’avaluació altres professors o professores amb responsabilitats de coordinació pedagògica i altres professionals que intervinguin en el procés d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat. A cada junta d’avaluació , hi assisteixen el tutor i els professors que imparteixen classe a cada grup i a més ,a la primera part de la reunió quan es comenta la situació del grup de forma general, hi assisteix un membre de l’equip directiu.

6. Per valorar els aprenentatges de cada alumne/a i el desenvolupament per part del professorat del procés d’ensenyament cal fer, almenys, una sessió d’avaluació trimestral. A Batxillerat es fan quatre juntes d’ avaluacions. L’avaluació zero es duu a terme el més d’octubre i serveix bàsicament per veure com s’han adaptat els alumnes, al curs que comencen ( si són nous a l’escola) i per veure com van a nivell acadèmic i poder actuar si és necessari el més aviat possible. Durant el curs es fan tres avaluacions i desprès de cada avaluació, el trimestre següent és fan activitats de recuperació de l’avaluació anterior en cas que estigui suspesa. Al més de juny s’avalua de forma ordinària i global a l’alumne ,en cas que suspengui el curs , al final de juny farà una convocatòria extraordinària on se l’avaluarà de la matèria de tot el curs. Al final de cada avaluació és fan les juntes d’avaluació . Al final de curs es fa la junta final , on es decideix els alumnes que han d’anar a la convocatòria extraordinària i al final de tot es fa la junta extraordinària , on es decideix els alumnes que promocionem de curs.

7. En les sessions d’avaluació, l’equip docent ha de prendre les decisions que consideri pertinents respecte a les actuacions necessàries per facilitar el procés d’aprenentatge de l’alumnat.

8. La persona tutora ha de coordinar i presidir les reunions d’avaluació del seu grup d’alumnes, aixecar l’acta del desenvolupament, fer-hi constar els acords

Page 29: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:29 de 52

presos, i vehicular l’intercanvi d’informació amb els pares, mares o representants legals dels i les alumnes, quan correspongui.

9. El professorat ha d’avaluar tant els aprenentatges de l’alumnat com els processos d’ensenyament i la pròpia pràctica docent. Un dels elements d’aquesta anàlisi del professorat el constitueixen els resultats de les sessions d’avaluació.

10. Els alumnes que han fet més de tres faltes d’assistència no justificades en una matèria durant una avaluació, tindran la matèria suspesa. Aquest alumnes però tenen dret a fer l’examen d’avaluació. En el butlletí de notes els hi sortirà un insuficient , per tant hauran de fer la recuperació. S’acorda, que en cas que un alumnes tingui més de 10 faltes d’assistència, el tutor ho comunicarà per escrit als pares. Serà el professor de la matèria qui comunicarà al tutor quan un alumne falti sovint.

11. Els alumnes de segon de batxillerat amb matèries pendents de primer tenen una convocatòria extraordinària el mes d’octubre. Aquest examen és de tota la matèria i no és de suficiència . En cas de no superar-lo els alumnes poden recuperar aquestes matèries trimestralment durant el curs de segon , els exàmens del primer i segon trimestre coincidiran amb els de primer de batxillerat i els del tercer trimestre s’hauran de fer abans del 30 d’abril ( però sense dret a recuperacions ) .Se’ls avaluarà el mes de juny.

Avaluació final del curs

1. El professor o la professora de cada matèria decideix, al final del curs, si l’alumne/a ha assolit les competències i n’ha superat els objectius, prenent com a referent fonamental els criteris d’avaluació. En l’avaluació final de curs els professors de cada matèria avaluen als alumnes i es respectaran les qualificacions que ha atorgat cada professor. A segon de batxillerat els alumnes que no aproven totes les matèries a l’avaluació final , no es poden presentar a les proves d’accés a la universitat(PAU) el més de juny, ja que la convocatòria extraordinària es farà a finals del mes de juny . Si un alumne té una matèria suspesa ,l’equip didàctic pot valorar i proposar al professor la superació de la matèria. En l’avaluació extraordinària ,la junta d’avaluació decideix si un alumne supera o no el curs., per tant té la potestat d’aprovar-li alguna matèria per majoria de dos terços. Si una matèria s’ha aprovat per junta , constarà en el butlletí de l’alumne amb un asterisc. Acordem que és millor que qui canviï la nota sigui el professor de la matèria, després d’haver escoltat tots els arguments del tutor. En cas que no sigui així que la junta d’avaluació arribi al consens.

a. 1r. Batxillerat. Si un alumne té tres matèries suspeses (es pot passar amb dues) , la junta d’avaluació pot discutir ,a petició del tutor, si seria o no convenient que l’alumne passés de curs i tenint en compte com té les matèries suspeses , es podria valorar l’opció d’aprovar-li alguna de les tres pendents. En cas de que sigui així haurà de constar en acta que està aprovat per junta.

Page 30: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:30 de 52

b. 2n. Batxillerat. Per aprovar el batxillerat s’han de tenir totes les matèries

aprovades inclòs el treball de recerca. En el cas que els hi quedi una matèria pendent ( tant sigui de primer com de segon),es tendirà a aprovar-los per junta, sempre i quan hagin assistit a classe i/o s’hagin presentat als exàmens, fer les feines i per tant hagin estat avaluats.

2. En el cas de les matèries de l’àmbit de llengües, l’avaluació final de cada matèria comptabilitza de manera explícita l’expressió oral.

3. Els resultats de l’avaluació de cada matèria s’expressen mitjançant qualificacions numèriques compreses entre zero i deu sense decimals, de manera que es consideren superades les qualificacions iguals o superiors a cinc. La nota final s’ha de donar en nombres enters. Quan la nota sigui superior a 5, arrodonirem els decimals , és a dir , un decimal inferior a 0,5 per defecte i superior a igual a 0,5 per excés.

4. Amb posterioritat a l’avaluació final del curs, el centre ha de realitzar les proves extraordinàries de recuperació, ja programades prèviament, de les matèries suspeses, que es regularan per la normativa corresponent. Desprès de la junta final de curs , els alumnes que no han superat alguna matèria tenen una convocatòria extraordinària. Fins el dia de les proves extraordinàries es realitzaran classes i activitats de repàs per preparar aquestes proves. A segon de batxillerat aquestes classes de repàs es compartiran amb les classes de preparació dels exàmens de selectivitat.

Page 31: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:31 de 52

COMPET. BATXILLERAT

CAPACITATS I HABILITATS A DESENVOLUPAR

COMPET. BATXILLERAT

CAPACITATS I HABILITATS A DESENVOLUPAR

Competència comunicativa (C.L.)

- Comprendre - Comunicar

(també en llengua estr.)

- Expressar idees i emocions

- Dialogar - Utilitzar diverses

tipologies textuals

Competència en recerca (C.R.)

- Necessitat de resoldre problemes qüestionats

- Plantejar-se hipòtesis

- Tenir curiositat per la investigació

- Planificar projectes

- Tenir iniciativa a l’hora de la recerca

Competència en gestió i tractament de la Informació (C.T.I.)

- Recerca i selecció d’informació

- Interpretació i anàlisi crítica de la informació

- Ús d’eines TIC

Competència personal i interpersonal (C.P.)

- Identificar i plantejar problemes

- Autoavaluar-se i autoregular-se

- Plantejar-se preguntes

- Aprendre amb els altres

- Desenvolupar un pensament crític

- Prendre decisions

- Cooperar i treballar en equip

- Adaptar-se al canvi i a situacions noves

Competència digital (C.D.)

- Habilitat en l’ús d’eines TIC

- Fer una bona pràctica de les eines que es té a l’abast.

- Saber destriar la informació vàlida de la inadequada

Competència en el coneixement i interacció amb el món (C.I.M.)

- Anàlisi i interpretació de fenòmens naturals

- Interactuar amb l’espai i l’entorn

- Anàlisi i interpretació de fets socials

- Resolució de

Page 32: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:32 de 52

- Ser conscients de tot el que comporta l’ús i la pràctica de les xarxes.

conflictes i problemes socials

- Exercir drets i deures democràticament

4.ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (en revisió LEC i DAC) 5.DISTRIBUCIO CURRICULAR I OPTATIVITAT.

DISTRIBUCIÓ CURRICULAR DELS BATXILLERATS

Currículum comú : 1r 2n 1r 2n 1r 2n

Llengua Catalana i literatura 2 2 Educació Física 2 -

Història - 3

Llengua Castellana i literatura 2 2

Filosofia i ciutadania 2 - Història de la filosofia - 3

Llengua estrangera : Anglès 3 3

Ciències per al món contempor.

2 - TOTAL C. COMÚ 14 14

Tutoria 1 1

Currículum modalitat :

A R T S HUMANITATS I CIÈNCIES SOCIALS CIÈNCIES I TECNOLOGIA

HUMANITATS

CIÈNCIES SOCIALS CIÈNCIES

TECNOLOGIA

1r 2n 1r 2n 1r 2n 1r 2n 1r 2n

Dibuix Artístic

4 4

Llatí

4 4

Mates. aplicades Ciències Socials 4 4

Matemàtiques

4 4

Matemàtiques

4 4

Tecno. Expres. Gràfico-Plàstica 4 -

Literatura Catalana 4 -

Economia de l’ Empresa 4 4

Química

4 4

Tecnologia Industrial 4 4

Volum 4 -

Literatura Castellana - 4

Economia 4 -

Biologia 4 4 Física. 4 4

Page 33: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:33 de 52

Història de l'Art

- 4

Història Món Contempor. 4 -

Geografia

- 4

Disseny - 4 Geografia - 4 Hª de l’Art

(1) 4

Hª de l’Art - 4 Liter. castellana

Dibuix Tècnic 4 (1)

4

2n Id. Francès (1)

4

Hª del Món Cont. (1)

4

Física 4

(1) 4

Química (1) 4

(1) 4 Cultura

audiovisual - Sociologia Sociologia Psicologia Dibuix Tècnic

(1) Triar-ne una (1) Triar-ne una (1) Triar-ne una (1) Triar-ne una (1) Triar-ne una

Treball Recerca

Treball Recerca

Treball Recerca

T. Recerca

T. Recerca

TOTALS 60 60 60 60 60

* Estada a l’empresa. Optativa de segon de batxillerat

DISTRIBUCIÓ CURRICULAR 1r i 2n curs ESO

1r. ESO 2n. ESO

Llengua Catalana i literatura 3(3) 3(3) 3(3) 3(3) 3(3) 3(3)

Llengua Castellana i literatura 3 3 3 3 3 3

Ciències Socials, geografia i història 3 3 3 3 3 3

Llengua estrangera : Anglès 3 3 3 3 3 3

Educació Física 2 2 2 2 2 2

Optativa No Curricular 2 2 2 1 2

Educació Visual i Plàstica 2 2 2

Música 2 2 2

Matemàtiques 3(3) 3(3) 3(3) 3(3) 3(3) 3(3)

Ciències de la naturalesa 3(1) 3(1) 3(1) 3(1) 3(1) 3(1)

Page 34: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:34 de 52

Tecnologia 2(1) 2(1) 2(1) 2(1) 2(1) 2(1)

Tutoria 1 1 1 1 1 1

Optativa 1 1(1) 1(1) 1(1) 1(1) 1(1) 1(1)

Optativa 2 1(1) 1(1) 1(1) 1(1) 1(1) 1(1)

Optativa 3 1(1) 1(1) 1(1) 1(1) 1(1) 1(1)

Optativa 4 2 1

Optativa 1 Informàtica d’usuari 1 Optativa 1 Informàtica d’usuari 2 Optativa 2 Lectura (Llengua anglesa) Optativa 2 Un viatge a l’estranger Optativa 3 Càlcul numèric Optativa3 Comprensió lectora I Optativa Ensenyaments Optativa 4 Club de lectura No Curric. Alternatius Optativa Història del cinema No Curric.

DISTRIBUCIÓ CURRICULAR 3r i 4t curs ESO

3r. ESO 4r. ESO

Llengua Catalana i literatura 3(3) 3(3) 3(3) 3(3) 3(3) 3(3)

Llengua Castellana i literatura 3 3 3 3 3 3

Ciències Socials, geografia i història 3 3 3 3 3 3

Llengua estrangera : Anglès 3 3 3 3 3 3

Educació Física 2 2 2 2 2 2

Educació Visual i Plàstica 1 2

Música 2 1

Page 35: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:35 de 52

Matemàtiques 3(3) 3(3) 3(3) 3(3) 3(3) 3(3)

Ciències de la naturalesa 4(1) 4(1) 4(1)

Ed. per la ciutadania 2 1

Optativa No Curricular 1 2 3

Educació Eticocívica 3

Tutoria 1 1 1 1 1 1

Projecte de Recerca 3

Tecnologia 2(1) 2(1) 2(1)

Optativa 1 1(1) 1(1) 1(1) 3(3) 3(3) 3(3)

Optativa 2 1(1) 1(1) 1(1) 3(3) 3(3) 3(3)

Optativa 3 3(3) 3(3) 3(3)

Optativa 1 Informàtica d’usuari 3 Optativa 1 Informàtica A Informàtica B Optativa 2 Conèixer un altre país I Optativa 2 Educació visual i plàstica Tecnologia Optativa La volta al món No Curric. Optativa 3 Física i Química Llatí: cultura clàssica Optativa N. C. Introducció a la psicologia

Page 36: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:36 de 52

PCC (CICLES FORMATIUS).

GUIÓ ESPECÍFIC CICLES FORMATIUS (diferent per grau mitjà i grau superior)

(Criteris Generals de Centre)

1. OBJETIUS GENERALS ETAPA

2. METODOLOGIA

3. AVALUACIÓ

4. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

5. CRITERIS PER CICLE FORMATIU: CICLE FORMATIU I (Codi

denominació )

. Competències generals del cicle

. Capacitats professionals del cicle

. Criteris metodològics

. Distribució curricular

. Criteris d’accés i promoció

. Avaluació :

. Criteris de promoció . Avaluació ordinària i extraordinària (repetidors %) . Convocatòries . Renuncies i anul·lacions de matèries (Normativa/Criteris) Procediments De crèdit o mòdul De FCT De matrícula de curs .Convalidacions de mòduls . FCT convalidacions, excepcions, funcionament (Procediment) . Obtenció del títol

Page 37: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:37 de 52

1.OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA Article 62 (LEC) Formació professional 1. La formació professional, que té com a finalitats l’adquisició de la qualificació professional i la millora d’aquesta qualificació al llarg de la vida, i també l’actualització permanent dels coneixements dels treballadors perquè puguin respondre a les necessitats derivades de la competitivitat del teixit econòmic i de la cohesió social i territorial, comprèn els ensenyaments corresponents a la formació professional inicial, que s’integra en el sistema educatiu, i la formació per a l’ocupació. Només és objecte de regulació en el marc d’aquesta llei la formació professional inicial. 2. La formació professional reglada comprèn un conjunt de cicles formatius amb una organització modular. Els cicles formatius són de grau mitjà i de grau superior i constitueixen, respectivament, la formació professional de grau mitjà i la formació professional de grau superior. Els alumnes que superen els ensenyaments de formació professional de grau mitjà reben el títol de tècnic o tècnica. Els alumnes que superen els ensenyaments de formació professional de grau superior reben el títol de tècnic superior o tècnica superior. 3. El Govern, amb la participació dels sectors afectats, entre els quals hi ha els agents socials i econòmics i les administracions locals, ha de programar una oferta d’estudis de formació professional inicial integrada en el sistema educatiu, en el marc del que disposa l’article 44. La programació ha de respondre a una visió global, adaptada a les necessitats del territori i del mercat de treball, i ha de tenir en compte el Catàleg de Qualificacions Professionals i el Sistema Integrat de Qualificacions i Formació Professional vigents a Catalunya. El Departament, en virtut de l’article 6.5, ha d’establir mesures per a evitar la discriminació per raons socioeconòmiques en l’accés als estudis de formació professional inicial. Així mateix, s’han d’establir mesures perquè els sectors econòmics ofereixin prou llocs i de prou qualitat per a les pràctiques dels alumnes que cursen la formació professional inicial o els altres estudis que eventualment, d’acord amb aquesta llei, en requereixin. 4. Per a facilitar la correspondència entre els diversos subsistemes de la formació professional, els títols de formació professional inicial han de tenir una estructura modular, integrada per unitats de competència i per mòduls professionals, constituïts com a unitats de formació. 5. Els continguts dels mòduls de les diverses ofertes professionalitzadores s’han d’articular de manera que permetin la progressió des dels programes de qualificació professional inicial fins als estudis superiors i la correspondència amb altres ensenyaments del sistema educatiu. 6. Els currículums dels ensenyaments de formació professional inicial han d’atendre la innovació, les necessitats educatives dels sectors econòmics, les iniciatives de sectors nous i els mercats emergents. El mòdul de formació en centres de treball

Page 38: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:38 de 52

ha de formar part del currículum dels nivells formatius. 7. Correspon a l’administració competent determinar les condicions formatives que han de complir els centres de treball per a acollir alumnes en pràctiques, d’acord amb el procediment que s’estableixi, en la determinació del qual han de participar els departaments amb competències sobre aquests centres. 8. Pertoca al Govern, d’acord amb el que determinen aquest article i l’article 53, establir el currículum corresponent a les diverses titulacions que integren l’oferta de formació professional inicial i determinar els mecanismes de col·laboració amb els agents educatius, econòmics i socials, amb les universitats i amb les empreses. El Govern també pot proposar convenis de reconeixement i de convalidació dels ensenyaments postobligatoris que condueixin a l’obtenció de certificacions o titulacions pròpies de la Generalitat, d’acord amb el que disposa l’article 53.4. 9. El Departament ha de facilitar itineraris de formació professional inicial adaptats als diferents ritmes i possibilitats d’aprenentatge, amb una organització flexible de l’oferta i dels horaris que permeti les adaptacions i les mesures necessàries per a fer efectiu el principi d’inclusió, i ha de programar ofertes formatives, tant en la modalitat d’educació no presencial com en la modalitat d’educació presencial, que permetin als alumnes de conciliar els estudis amb l’activitat laboral. 10. El Departament, per a programar els ensenyaments de formació professional inicial, s’ha de coordinar especialment amb el departament competent en matèria de treball, a fi de garantir la integritat de l’oferta formativa. 11. Els ensenyaments de formació professional inicial es poden impartir en els centres a què fa referència l’article 72.2. 12. El Govern ha de garantir la coordinació de l’ordenació dels ensenyaments universitaris amb la formació professional superior i ha d’aprovar mecanismes de convalidació i de reconeixement de crèdits.__ 1.1. Objectius de la Formació Professional Grau Mitjà La formació professional en el sistema educatiu contribueix a que els/les alumnes adquireixin les capacitats que els permetin:

Desenvolupar la competència general corresponen a la qualificació o

qualificacions objecte dels estudis realitzats.

Comprendre l’organització i les característiques del sector productiu

corresponent, així com els mecanismes d’inserció professional; conèixer la

legislació laboral i els drets i obligacions que deriven de les relacions laborals.

Aprendre per si mateixos i treballar en equip, així com a preparar-se en la

prevenció de conflictes i en la resolució pacífica dels mateixos en tots els

àmbits de la vida personal, familiar i social. Fomentar la igualtat efectiva

Page 39: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:39 de 52

d’oportunitats entre homes i dones per accedir a una formació que permeti tot

tipus d’opcions professionals i l’exercici de les mateixes.

Treballar en condicions de seguritat i salut, així com preveure possibles riscos

derivats del treball.

Desenvolupar una identitat professional motivadora de futurs aprenentatges i

adaptacions a l’evolució dels processos productius i al canvi social.

Afiançar l’esperit emprenedor per desenvolupar les activitats i iniciatives

empresarials

Adquirir, si s’escau, la competència lingüística professional en la llengua o

llengües estrangeres adients a l’àmbit de treball

Adquirir la sensibilitat per desenvolupar les activitats professionals respectant el

medi ambient.

Els cicles formatius de grau mitjà capaciten als alumnes per a l’exercici d’una professió determinada en que puguin desenvolupar les competències assignades a la gestió tècnica que corresponguin al seu grau d’autonomia.

(Llei Orgànica d’Educació. 3 de maig de 2006) 1.1. Objectius de la Formació Professional Grau Superior La formació professional en el sistema educatiu contribueix a que els/les alumnes adquireixin les capacitats que els permetin:

Desenvolupar la competència general corresponen a la qualificació o

qualificacions objecte dels estudis realitzats.

Comprendre l’organització i les característiques del sector productiu

corresponent, així com els mecanismes d’inserció professional; conèixer la

legislació laboral i els drets i obligacions que deriven de les relacions laborals.

Aprendre per si mateixos i treballar en equip, així com a preparar-se en la

prevenció de conflictes i en la resolució pacífica dels mateixos en tots els

àmbits de la vida personal, familiar i social. Fomentar la igualtat efectiva

d’oportunitats entre homes i dones per accedir a una formació que permeti tot

tipus d’opcions professionals i l’exercici de les mateixes.

Treballar en condicions de seguritat i salut, així com preveure possibles riscos

derivats del treball.

Desenvolupar una identitat professional motivadora de futurs aprenentatges i

adaptacions a l’evolució dels processos productius i al canvi social.

Afiançar l’esperit emprenedor per desenvolupar les activitats i iniciatives

empresarials

Adquirir, si s’escau, la competència lingüística professional en la llengua o

llengües estrangeres adients a l’àmbit de treball

Page 40: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:40 de 52

Adquirir la sensibilitat per desenvolupar les activitats professionals respectant el

medi ambient.

Els cicles formatius de grau superior tenen per objectiu capacitar als alumnes per a l’exercici d’una professió determinada en que puguin desenvolupar amb més autonomia la gestió tècnica i assumir, si s’escau, la gestió organitzativa i la gestió de recursos humans.

2. METODOLOGIA 2.1. Aspectes generals : 2.1.1 El document Marc del PEC estableix la línia metodològica i explicita de forma

clara aquesta línia metodològica emprada al Centre Jaume Viladoms. No obstant això

es poden exposar unes orientacions generals que cada etapa educativa pot

implementar utilitzant distintes metodologies. Cal adaptar aquestes orientacions a les

necessitats didàctiques de cadascun dels nivells i etapes educatives.

2.1.2. Creiem que la diversitat metodològica en l’ensenyament garanteix de manera

adequada l’acció educativa.

Cal atendre les diferències individuals de l’alumnat i, com que tots no aprenen i

responen igual a diferents enfocaments metodològics la varietat s’ha de considerar

com una de les vies fonamentals per atendre la diversitat.

Els criteris que seguirem en el disseny d’activitats d’aprenentatge es basen en una

concepció constructivista ja que considerem que aquesta concepció es produeix per la

configuració de models mentals propis a partir de nivells de desenvolupament i

coneixements previs.

Aquesta concepció obliga a la incorporació de tècniques de treball, de materials i

d’activitats d’aprenentatge diverses que responguin a models flexibles i que contemplin

la diversitat de l’alumnat, amb l’objectiu de donar resposta als seus interessos,

capacitats i ritmes d’aprenentatge, d’evitar una educació segregadora i selectiva, i de

garantir la igualtat d’oportunitats.

S’afavoriran les activitats que promoguin la tolerància i les que donin a conèixer les

diferents realitats.

2.1.3. Fonamentalment es poden determinar els següents aspectes :

a. Metodologia activa amb la qual el/la professor/a actuï de conductor i mediador i

l’alumnat sigui el subjecte actiu del procés d’aprenentatge.

b. Metodologia motivadora que permeti treure a la llum les capacitats de l’alumnat.

Page 41: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:41 de 52

c. Metodologia enriquidora ja que a més de la transmissió dels coneixements

conceptuals necessaris, s’ha d’insistir de manera especial en els continguts de

procediments i d’actituds ja que l’alumnat ha de poder comprovar la utilitat del que va

aprenent. L’adquisició de coneixements no ha de ser tant una finalitat en si com una

manera de potenciar la seva aplicació pràctica.

d. Metodologia funcional que permeti adaptar l’aprenentatge als fets propis de l’entorn

social i laboral en què es mourà l’alumnat.

Aquesta funcionalitat pot incloure un ampli ventall d’activitats extraescolars, que el cas

de les sortides han de significar una ampliació dels procediments de treball.

e. Metodologia modernitzada que permeti utilitzar els avenços tècnics adients tant pel

que fa a les explicacions teòriques com a l’execució dels treballs pràctics. El centre

Jaume Viladoms vetllarà perquè el bon ús de les TICs( Tecnologies d’informació i

comunicació ) i les TAC’s (Tecnologies aplicades al coneixement) siguin una eina

fonamental en aquest aspecte.

2.2 PRINCIPIS PEDAGÒGICS GENERALS

El procés d’ensenyament-aprenentatge ha de complir els requisits següents:

Partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i del seu aprenentatge previ.

Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius mitjançant la mobilització dels coneixements previs i de la memorització comprensiva.

Possibilitar que l’alumnat realitzi aprenentatges significatius per ell mateix.

Afavorir situacions perquè l’alumnat hagi d’actualitzar els coneixements.

Proporcionar situacions d’aprenentatge que tinguin sentit per a l’alumnat perquè siguin motivadores.

En coherència amb el que s’ha exposat, els principis que orienten la nostra pràctica educativa són els següents:

Metodologia activa

Implica que s’han d’atendre dos aspectes íntimament relacionats:

- Integració activa de l’alumnat en la dinàmica general de l’aula i en l’adquisició i la configuració dels aprenentatges.

- Participació en el disseny i en el desenvolupament del procés d’ensenyament-aprenentatge, fomentant en l’alumne un esperit d’investigació, de recerca, de curiositat i d’esforç.

Motivació

- Considerem fonamental partir dels interessos, les demandes, les necessitats i les expectatives de l’alumnat. També és important arbitrar dinàmiques que fomentin el treball en grup i “col·laboratiu”.

Page 42: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:42 de 52

- (Potenciar el treball en grup sempre que sigui possible, dirigint i conduint l’alumne a fi que, per una banda, esdevingui capaç d’organitzar-se , discutir les tasques amb els companys, i de treure’n conclusions i per altra banda, s’adoni que la suma del treball de tots pot ser més important que els esforços individuals aïllats. D’aquesta manera, l’alumne aprèn a formular, defensar i discutir les seves idees així com a pactar i acceptar els criteris dels altres.)

- Potenciar els alumnes a partir de la seva situació i capacitat intel·lectual que li son propis, respectant els diferents ritmes de treball.

- Fomentar la iniciativa i la il·lusió per a la descoberta de nous coneixements.

Autonomia en l’aprenentatge

Com a conseqüència dels dos punts anteriors, la metodologia afavoreix la participació de l’alumnat i la qualitat del seu aprenentatge. Es concreta en els aspectes següents:

- L’ús d’un llenguatge senzill, clar i estructurat en la presentació dels continguts nous.

- La gradació de les activitats, la jerarquia de les quals varia segons la naturalesa de cada programa. Sempre hi ha en l’últim lloc les activitats que requereixen un grau d’habilitat i d’autonomia més grans.

- L’èmfasi en els procediments i en les tècniques d’aprenentatge, que inclouen una reflexió sobre els continguts que són objecte d’estudi i una revisió final.

- Donar importància especial als hàbits de treball, a l’adquisició de noves tècniques i a l’aprenentatge dels continguts bàsics.

- Adaptar el més adequadament possible les programacions al procés evolutiu del noi/a i seqüenciar els corresponents continguts tant horitzontalment com verticalment.

- Fer que els professionals que es dediquen a la tasca educativa esdevinguin més en conductors, animadors, i potenciadors de l’actitud abans esmentada que en executors d’un sistema instructiu autoritari.

- Fer ús de noves eines en el procés d’aprenentatge i auto-aprenentatge, entre d’altres les relacionades en les TIC’s i les TAC’s.

- Treballar interdisciplinàriament entre aquelles matèries i en aquells temes en que sigui possible.

Atenció a la diversitat de l’alumnat

La nostra intervenció educativa amb l’alumnat assumeix que un dels seus principis bàsics és tenir en compte els diferents ritmes d’aprenentatge, i també els diferents interessos i motivacions.

Sensibilitat per la formació en valors

Page 43: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:43 de 52

L’accés progressiu a formes de conducta més autònomes i la socialització creixent de l’alumnat fan que la formació en valors sigui obligada. Aquesta formació es concreta en la presentació explícita d’eixos transversals i en l’oferta de projectes de contingut cívic, en els quals la solució de problemes porta a adoptar actituds positives sobre la cura del propi cos, la conservació de la natura, la convivència…

- Desenvolupar l’esperit crític, la capacitat de discussió i decisió al temps que un coneixement adequat de la realitat social.

Avaluació del procés educatiu

L’avaluació es concep d’una manera holística, és a dir, analitza tots els aspectes del procés i permet la retroalimentació, l’aportació d’informació precisa per reestructurar l’activitat en conjunt.

3. AVALUACIO de l'FP 3.1 CRITERIS GENERALS Entenem l’avaluació com l’emissió d’un judici sobre els resultats d’una acció en base a uns objectius fixats. Aquest judici de valors pretén revisar fins a quin punt s’han acomplert els objectius previstos i reajustar-los per millorar l’acció, en aquest cas, ensenyar i aprendre. És, per tant, un procés de retroalimentació orientat a millorar el procés d’ensenyament aprenentatge. L’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat d’educació secundària obligatòria ha de ser contínua i diferenciada segons les diferents matèries i globalitzada. El professorat ha d’avaluar tenint present els diferents elements del currículum.

Contínua: per constatar els progressos de l’alumnat i les seves dificultats al llarg del procés d’aprenentatge

Diferenciada per matèries: amb observació sistemàtica de l’adquisició dels continguts educatius

Globalitzada: del procés d’aprenentatge al llarg de l’etapa i centrada en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques Per avaluar de forma continua, global i integradora s’ha de fer una avaluació inicial de l’alumne identificant les necessitats de cada un d’ells: Avaluació inicial. Per conèixer actituds, experiències personals, representacions prèvies, maneres de raonar, coneixements assimilats... Permet valorar la situació de cada estudiant i del grup abans d’iniciar el procés d’E-A. Professorat i alumnat prenen consciència dels punts de partida i així es pot adaptar el procés a les necessitats detectades. També permet que els estudiants es representin els objectius i continguts

Page 44: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:44 de 52

S’ha de seguir amb una avaluació contínua formativa i formadora, és a dir què s’aprèn i com s’aprèn. Avaluació formativa. Permet al professorat fer el seguiment del procés d’ E-A: l’adequació, l’organització dels temps i de les tasques, la capacitat de veure i fer veure les dificultats, de fer front als obstacles per adaptar la seqüència didàctica a les necessitats d’aprenentatge de l'alumnat. Avaluació formadora. Els estudiants aprenen a detectar possibles dificultats per fer-hi front (aprendre de l’error). Cal assegurar que s'apropiïn dels objectius d’aprenentatge i dels criteris d’avaluació i aprenguin a anticipar i planificar les operacions necessàries per a resoldre una tasca. I s’ha d’acabar amb l’avaluació contínua i sumativa Avaluació sumativa. Permet sistematitzar, estructurar i recapitular. També permet valorar els resultats obtinguts al final del procés d’ensenyament/aprenentatge i valorar les diferències entre el punt de partida i el final. El professorat pot determinar aquells aspectes de la seqüència d’ensenyament que caldrà modificar (metaavaluació). Té una funció qualificadora que informa dels resultats alhora que pot tenir una funció certificadora al final de l’etapa. 3.2 CICLES FORMATIUS L’avaluació serà continua i integrada en el procés d’aprenentatge al llarg de tot els cicle formatiu. Els objectius de l’avaluació en cicles formatius són:

Valorar el desplegament dels CCFF en general, i en particular, la coordinació

del professorat del Cicle Formatiu, la seqüenciació i adequació de la

programació a les necessitats formatives i l’actitud i motivació general de

l’alumnat.

Modificar, si s’escau, les deficiències apreciades en el procés d’aprenentatge.

Comprovar el grau d’assoliment dels objectius generals de CCFF i dels

objectius terminals dels crèdits (els resultats d’aprenentatge i els criteris

d’avaluació de les unitats formatives) tant individual com col·lectivament

El professor lliurarà el primer dia de classe els continguts amb la durada dels mòduls i les unitats formatives amb la seqüencialització orientativa durant el curs, així com els criteris d’avaluació del MP i les UF i els instruments amb què s’avaluarà a l’alumne/a. Cal fer especial esment dels mecanismes de recuperació de la UF. També caldria

Page 45: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:45 de 52

incloure la bibliografia de la UF i el material necessari per a desenvolupar-la, si s’escau. Cal incloure’l al suro de la Intranet. Per qualificar a un alumne s’haurà de tenir en compte, a més a més dels aspectes qualitatius i quantitatius dels coneixements adquirits, si l’alumne ha adquirit les capacitats per a realitzar els treballs que se li puguin encomanar en el camp professional. L'avaluació de les unitats formatives es farà tenint en compte els resultats d'aprenentatge i els criteris d'avaluació de les unitats formatives. La superació del mòdul professional s'obté amb la superació de les unitats formatives que el componen. La superació d’un MP requereix la superació de totes les UF. La qualificació final del MP s’obté de la mitjana ponderada de cada UF que el composen, definit en la programació d’aquest Els mòduls superats acrediten les unitats de competència als quals estan associats, d'acord amb la relació establerta en el perfil professional del títol. L’aplicació del procés d’avaluació continuada requereix, per part de l’alumnat, l’assistència regular a les classes i el seguiment de les activitats dels diferents crèdits, és per això que tal i com es recull en el R.R.I. quan el nombre de faltes d’assistència d’una determinat crèdit/ mòdul, representi un percentatge igual o superior al 20% del total d’hores del crèdit/unitat formativa, comportarà el suspès del crèdit/mòdul en la convocatòria ordinària corresponent, amb independència que les faltes siguin justificades o no. Quan un alumne no superi un crèdit o unitat formativa com a resultat de la impossibilitat d’aplicar l’avaluació continua, pels motius establerts en el RRI del Centre, segueix mantenint el dret a assistència i participació de les activitats inclosos als exàmens o proves pràctiques. La Junta d’avaluació: La composició de la junta d’avaluació la formen el total del professorat que imparteix classes en un CF determinat. La junta d'avaluació ha d'analitzar, per a cada alumne, l'aprenentatge en el conjunt dels mòduls professionals i les unitats formatives corresponents al cicle formatiu en relació amb les competències professionals, personals i socials i amb els objectius generals establerts en el currículum. A l’inici de la sessió d’avaluació, assistiran els representants de cada grup d’alumnes, el delegat i el subdelegat, que rebran informació dels resultats acadèmics, de la valoració sobre el seu funcionament i de l’estat de les programacions de cadascun dels crèdits o unitats formatives del grup classe. Els representants dels alumnes podran aportar aquelles observacions i opinions que considerin oportunes. Finalitzada

Page 46: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:46 de 52

aquesta fase, i abans de començar el tractament particular de cada cas, els alumnes abandonaran la reunió. El funcionament de la junta d’avaluació: La coordinació de la junta d’avaluació correspon al tutor/a que prèviament rebrà la informació necessària (informes dels professors, llençols de notes de les uf orientatives i definitives) per portar a terme la reunió. L’ordre del dia de la reunió:

1. Revisió d’acords del trimestre anterior.

2. El professor: desenvolupament del programa.

3. El grup classe.

4. Aportacions dels alumnes.

5. Seguiment dels alumnes individualment.

Sessions d’avaluació:

Avaluació inicial: A l’inici de cada curs, abans de la primera avaluació trimestral, es farà una avaluació inicial del cicle formatiu. L’objectiu és el d’avaluar globalment la incorporació de l’alumnat al cicle, ajustar la programació prevista i reorientar-la, si escau.

Avaluacions trimestrals: Es realitzaran tres avaluacions trimestrals al llarg del curs que tindran com objectiu valorar les programacions desenvolupades al llarg del període objecte d’avaluació, valorar conjuntament el rendiment de l’alumnat, com a grup i individualment i prendre les decisions pertinents que es recolliran en l’acta d’avaluació.

En cada sessió de la junta d'avaluació es qualificaran les unitats formatives / mòduls professionals que hagin finalitzat. En el cas de les unitats formatives iniciades i no finalitzades en el moment de la sessió de la junta d'avaluació, es donarà informació orientativa sobre la progressió dels aprenentatges. A les avaluacions ordinàries, tal i com s’indica més endavant, també s’avalua el seguiment de l’FCT d’aquells alumnes que ja han iniciat les pràctiques.

Avaluació primera convocatòria: En la primera avaluació final del cicle formatiu, l’equip docent responsable de la seva impartició valorarà, a més de les diferents unitats formatives, el mòdul de formació en centres de treball, i el mòdul de síntesi o de projecte, segons el nivell. S’analitzarà per a cada alumne o alumna, el grau d’assoliment dels objectius generals amb relació a

Page 47: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:47 de 52

les competències definides en el perfil professional així com l’historial acadèmic.

Avaluació segona convocatòria: Els alumnes disposaran d’una segona convocatòria de recuperació, que podrà consistir en proves puntuals o continuades previstes en les programacions. Aquesta sessió d’avaluació extraordinària es realitzarà posteriorment a la sessió d’avaluació final i s’analitzarà, igual que en la anterior sessió, el grau d’assoliment dels objectius generals amb relació a les competències definides en el perfil professional així com l’historial acadèmic d’aquells alumnes que hagin fet ús d’aquesta convocatòria. Cada professor/a ha d’establir les estratègies de recuperació per a la segona convocatòria i han d’estar previstes en la programació de la UF. L’alumne/a ha d’estar informat de les activitats que ha de dur a terme per recuperar les UF suspeses, del període i les dates. En finalitzar el període lectiu ordinari, cal planificar el temps d’estudi i de treball dels alumnes al centre de cara a la segona convocatòria. Els professors del centre han d'establir el calendari i les estratègies de recuperació de la segona convocatòria, que poden consistir en activitats puntuals o continuades, i han d'estar previstes en la programació de la unitat formativa. En tot cas, els alumnes han d'estar informats de les activitats que han de dur a terme per recuperar les unitats formatives suspeses, així com del període i les dates en què es faran les activitats d'avaluació corresponents a les segones convocatòries.

Valoració i qualificació final del cicle Tal i com contempla la normativa, per superar un cicle formatiu, cal que tots els mòduls tinguin una qualificació positiva i cal haver obtingut la valoració d’apte en el mòdul d‘FCT. Informació a l’alumnat El tutor o tutora del cicle formatiu informarà per escrit cada alumne/a, o els seus representants legals, dels acords de cada sessió d’avaluació que l’afectin, incloent-hi les qualificacions obtingudes. Es lliuraran butlletins d’avaluació trimestrals de les UF cursades al llarg del trimestre amb les notes quantitatives sense decimals que podran ser orientatives, si no s’han finalitzat, o definitives, si s’han finalitzat L’Actitud no constarà desglossada a l’informe trimestral, ja que es contempla en els criteris d’avaluació per a valorar els Resultats d’Aprenentatge. Sí que es considera necessari inserir observacions respecte a l’actitud en els informes trimestrals de tots els alumnes derivades de la Junta d’Avaluació. Si s’escau, s’hauran de fer constar

Page 48: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:48 de 52

anotacions sobre l’actitud vers alguna UF o MP concret. Aquesta anotació l’haurà de fer el tutor i serà visible en el butlletí de notes segons un banc de frases tipificat. Nombre de repeticions i convocatòries L’alumne/a pot ser avaluat d’una UF, com a màxim, en quatre convocatòries, excepte el mòdul de FCT, que només ho pot ser en dues. Amb cada matrícula a les UF, l’alumne/a disposa del dret a dues convocatòries. La presentació a la segona convocatòria és voluntària, per tant, si no es presenta no perd la convocatòria a efectes del còmput màxim i constarà com a No Presentat (NP). L’alumne/a que abandoni una UF al llarg de curs perd la primera convocatòria i es fa constar com a “No Presentat” (NP) al butlletí de notes. Promoció o repetició de curs en cicles que es distribueixen en més d’un any Si l’alumne/a ha superat un nombre d’UF amb càrrega horària superior al 60% del conjunt planificat en el primer curs, es matricularà a segon curs i haurà de cursar les UF pendents de primer any (cal que assisteixi a les classes). I no se li computarà la convocatòria de les UF planificades a 2n curs que no s’han pogut iniciar. Si l’alumne/a ha superat un nombre d’UF amb càrrega horària menor al 60% del conjunt de crèdits es matricularà en el primer curs i podrà cursar les Uf planificades per al segon any que no presentin incompatibilitat horària significativa o curricular, segons el projecte curricular de centre i/o la normativa corresponent. El RRI de centre pot determinar en quines circumstàncies excepcionals, relacionades amb incompatibilitats curriculars o horaris un alumne/a haurà de matricular-se a primer curs, malgrat haver superat el 60% de la durada horària de les UF de primer curs. Un alumne/a matriculat/da a segon curs del cicle que tingui unitats formatives pendents del primer any, les haurà de cursar. En cas d’incompatibilitats horàries entre les UF de primer i segon i, de forma excepcional, l’equip docent pot determinar la no assistència a les UF de primer, mitjançant un compromís escrit per part de l’alumne i/o família. La matriculació en tots les UF es mantindrà sempre que el rendiment de l’alumne sigui l’adequat. Avaluació de l’FCT L'avaluació del mòdul FCT correspon a la junta d'avaluació del centre educatiu, i serà continuada durant l'estada de l'alumne a l'empresa. En acabar l'FCT, la persona responsable de la formació a l'empresa valorarà l'evolució de l'alumne, mitjançant un informe que s'ha d'incorporar al quadern de pràctiques.

Page 49: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:49 de 52

L'avaluació del mòdul FCT ha de tenir en compte la valoració feta per l'empresa, i prendre com a referència els resultats d'aprenentatge, els criteris d'avaluació i les activitats formatives de referència acordades amb l'empresa o entitat col·laboradora. La valoració final que ha de constar al Quadern de pràctiques i a l’Acta de la Convocatòria Ordinària l’establirà l’equip docent i serà APTE-MOLT BONA, APTE-BÉ, APTE-SUFICIENT o NO APTE-INSUFICIENT o NO APTE-PASSIU. A la reunió de final de curs amb tots els professors del centre es passa una valoració on es recullen tots els convenis celebrats durant el curs de cada cicle, la valoració que es fa de l’empresa i del pla d’activitats i que s’extreu de tota la informació que ha anat introduint el tutor en els seguiments i de les reunions mantingudes amb el tutor, les incidències ocorregudes al llarg del període de pràctiques que mereixin una especial menció, si hi ha hagut inserció de l’alumne de pràctiques en l’empresa on ha fet les pràctiques i les mancances que l’empresa ha contemplat respecte a la formació de l’alumne. També es valora la informació que ha extret el departament d’E/E de les visites que es fan a les empreses al final de l’FCT. Aquesta valoració global s’ha d’introduir a la fitxa de l’empresa de la base de dades. La valoració del Pla d’Activitats serà Molt Adient, Adient o Poc Adient. La valoració de l’empresa serà Bona, Normal o Dolenta. Al final del període de pràctiques, es fa arribar a l’empresa l’Enquesta Avaluació de les Pràctiques . Aquestes dades es tabulen i es treuen els resultats pertinents, que s’informen al claustre general de professors i als caps de famílies professionals, perquè en facin l’ús que cregui convenient. També al final de les pràctiques es passa el Qüestionari de Valoració de l’Alumne (es passarà al grup classe durant les últimes setmanes de curs). Es trobarà resident a la Intranet, a l’opció d’Enquestes. Les dades obtingues es tabularan, els resultats es faran públics en la reunió de final de curs amb tots els professors del centre. També es faran constar a la Memòria final de centre. Informació a l’alumnat del mòdul d’FCT L’avaluació de l’FCT és contínua. Cada trimestre s’hauran d’avaluar les pràctiques, sempre i quan s’estiguin realitzant com a mínim amb un mes d’antelació de l’avaluació trimestral. Els segons cursos representarà avaluació cada trimestre i els cicles d’un únic curs, l’avaluació es farà el 2n i 3r trimestre. Els ítems de l’avaluació de les pràctiques contemplats serien els següents:

L’FCT es desenvolupa correctament.

No mostra una actitud favorable vers l’FCT.

No presenta el Quadern de Seguiment degudament complimentat.

Així s’haurà de fer constar en el butlletí que s’entrega als alumnes o als seus representants legals.

Page 50: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:50 de 52

4.ATENCIÓ A LA DIVERSITAT (en revisió LEC i DAC)

4.1. Aspectes generals

Diem que un alumna/e té NEE quan presenta més dificultats que els altres, per arribar a assolir els aprenentatges d’una etapa formativa determinada (infantil, primària, secundària, post obligatòria) que els correspon per edat cronològica, i que per aconseguir-ho, necessita un conjunt de mesures específiques. TIPUS DE NEE

Situacions socials i culturals desfavorides

Alumnes nouvinguts

Discapacitat sensorial (auditiva, visual)

Discapacitat física/motriu

Discapacitat intel·lectual

Trastorn d’espectre autista (Síndrome d’Asperger)

Problemes greus de personalitat o de conducta (Trastorn límit personalitat,

TDAH, Trastorn desafiant)

Altes capacitats

4.2. Mesures ordinàries :

4.2.1. Plans individualitzats:

Podem definir els plans individualitzats com aquell conjunt d’ajudes, suports i adaptacions, que s’introdueixen en el projecte curricular i en la programació de cicle, i que es fan per respondre a les NEE de l’alumna/e i es fan també, quan les mesures incorporades a la programació ordinària a (p.ex. grups de desdoblament, o altres) resulten insuficients. Es realitza habitualment per un curs escolar, i es va adaptant i/o modificant segons el progrés i les necessitats de l’alumna/e. La proposta d’elaborar un PI pot sorgir de l’EAP, del tutor/a, de l’equip docent, del departament psicopedagògic i en algunes ocasions pot sorgir de la família. La comissió d’atenció a la diversitat (CAD) és qui decideix si es fa el PI, i està formada per director/a pedagògic, el cap d’estudis de l’etapa, el/la psicòleg/a o psicopedagog/a del centre i el psicopedagog/a de l’EAP. El director/a del centre l’aprova i se’n responsabilitza i el tutor/a és l’enllaç entre les parts Hi ha diferents tipus d’actuacions: Metodològiques (mesures de posició de l’alumne/a dins l’aula, temporalització del currículum...) Continguts (es redueixen prioritzant uns objectius) Activitats (es redueixen i/o són diferents)

Page 51: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:51 de 52

Material ( es facilita esquemes, resums, mapes conceptuals o llibres adaptats, eines digitals) Avaluació (diferent de la resta d’alumnat, estructura més simple, possibilitat d’avaluació oral) Un PI pot tenir totes aquestes adaptacions, només algunes o una. .

4.2.2. Criteris per a fer un PI El procediment per la detecció i actuacions en les NEE dels alumnes es segueix el procediment DA-CF-06 que queda sumaritzat en els següents punts:

- Si té un dictamen de NEE de l’EAP

- Si ha tingut un PI en l’etapa escolar anterior (i l’escola de procedència així ho

demostra)

- Si hi ha un diagnòstic fet per pel CSMIJ, o altres professionals que així ho

acreditin (la família ha de facilitar informe). Aquests informes han d’estar

actualitzats (1 o 2 anys enrere)

- Si s’han detectat dificultats per seguir els aprenentatges durant el primer

trimestre, i s’han passat proves per part del departament de psicopedagogia de

l’escola (JV) que ho justifiquen.

4.2.3. Com es formalitza el PI

- El/la tutor/a i l’equip docent ho sol·liciten a la CAD

- La CAD decideix si li dóna el vist i plau o no

- Si la CAD l’aprova, el director/a del centre el signa

- Es parla amb la família i se’ls proposa l’adaptació (a l’entrevista hi haurà el

tutor/a i la psicopedagoga , i si és necessari algú de l’equip directiu)

- A la família se li entrega una còpia del PI on s’hi detallen totes les actuacions i

objectius (tenen temps per pensar-ho)

- Si la família i l’alumne/a hi estan d’acord, signen el document

- Un cop el document és a l’escola ja entra en vigor

- El/la tutor/a ho notifica a tots els professors que han d’intervenir-hi

4.2.4. Suggeriments metodològics i altres

En relació a les diferents actuacions en funció del diagnòstic s’han elaborat pautes d’actuacions per als següents casos :

Trastorns d’espectre Autista (TEA), que també es poden dir , Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD)

Trastorn per Dèficit d’Atenció (TDA)

Discapacitat Intel·lectual lleu (DIL)

Dislèxia (DIS)

Page 52: - PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE · Els projectes es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb

- PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE –

Codi: PCC Revisió: 01 Data:10/03/15 Pàgina:52 de 52

4.3. Mesures extraordinàries :

. Adaptacions curriculars (ACI)

Es plantegen diferents situacions en aquest àmbit ja que podem tenir alumnes que es determina que no poden assolir les competències professionals per manca de competència actitudinal i habilitats socials (malalties mentals fàcilment vinculables) o a criteri de l’equip docent segons el que s’exposa a continuació. Les competències actitudinals es depuren amb els criteris d’avaluació de les competències professionals , es una feina que cada família haurà d’incorporar als criteris d’avaluació i determinar quines competències no es poden assolir per tal d’objectivar a l’hora de definir que un alumne no pot assolir les competències professionals. Cal determinar uns paràmetres inicials de valoració per tal de reorientar els alumnes a través d’entrevista amb la psicòloga del centre, qüestionari d’orientació,…

Correspon al centre juntament amb l’EAP elaborar la proposta de modificació curricular ja que es tractaria de modificar o suprimir objectius i continguts dels mòduls professionals. Hi ha dos tipus de modificacions, un que poden garantir l’assoliment de la competència general de3l cicle formatiu i per tant la obtenció del títol i el segon que no garanteix l’assoliment del cicle però es pot obtenir un certificat parcial. Al segon cas s’ha de notificar per escrit i s’ha de fer constar que aquesta modificació es pot recórrer a Ensenyament en el termini d’un mes de la seva notificació.