PROJECTE DE DIRECCIÓ 2017-2021 - agora.xtec.cat · Projecte de Direcció 2017/21 – Escola Pompeu...

PROJECTEDEDIRECCIÓ2017-2021

JENIFERPARRILLABERMÚDEZ

ESCOLAPOMPEUFABRA

VALLIRANA

ProjectedeDirecció2017/21–EscolaPompeuFabra,Vallirana 2

Índex 1. Introducció 3

- 1.1.L’origendelprojecte 3

2. Presentaciódelcentre 4

- 2.1.Enfocament:legislacióvisióimissió 4

- 2.2.D’onpartim?Marchistòricdelcentre 5

- 2.3.Instal·lacions 5

3. Diagnosidelcentre 6

- 3.1.Anàlisidelcontextextern 6

a)L’escolaielmunicipi 6

b)L’AMPA 7

c)Coordinacióentreetapes 7

d)L’Ajuntament 7

e)Elcentrederecursospedagògics 8

- 3.2.Anàlisidelcontextintern 8

a)Latipologiad’alumnat 8

b)L’equiphumà 8

c)Lessortides,lesfestivitats,

elsconcursosielsprojectesdecentre 9

d)Laformaciódel’equipdemestres 10

e)L’estructuraorganitzativa:

ellideratgedistribuït 10

f)Anàlisideladocumentaciódelcentre 11

g)L’anàlisiDAFO 12

h)L’ÀVAC 13

i)L’anàlisidelsresultatsacadèmics 14

4. Orientacionsperal’elaboraciódelsobjectius 18

5. Elsobjectius 20

6. Bibliografiaiwebgrafia 30


El present projecte de direcció sorgeix d’un pas endavant en l’assumpció de la gran responsabilitat que és exercir la funció directiva. Aquest concepte de responsabilitat ve acompanyat d’un compromís ètic vers la millora de la qualitat de l’educació.

A mitjans del curs 2014-2015, l’equip directiu, després de 20 anys al capdavant de l’escola Pompeu Fabra, va comunicar al claustre la seva intenció de no tornar a renovar el seu mandat i va encoratjar a l’equip docent a què es plantegés el repte de formar un nou equip directiu.

Després d’un temps de reflexió i valorant la meva trajectòria al centre, com a mestra i coordinadora, vaig decidir presentar la meva candidatura, però no sola. Des del primer moment he comptat amb el suport de dos grans professionals i millors persones, amb les que comparteixo les ganes de millorar la nostra tasca docent i aconseguir fites educatives que repercuteixin positivament en la nostra escola. M’acompanyen en aquesta nova etapa en Luis Garrido Bujardón i la Carol Varela Zarco, als quals proposo com a Cap d’Estudis i Secretària de Direcció, respectivament.

La nostra formació per constituir-nos com equip directiu, en el cas d’en Luis i meu, va començar durant el curs 2014-2015 amb el curs de “Treball en equip i lideratge en l’àmbit educatiu”. Seguidament vam realitzar el postgrau de “Gestió i planificació de la tasca educativa” i jo, posteriorment, vaig realitzar el “Programa específic de formació per la incorporació a l’exercici de

la direcció”. El recorregut de la nostra formació ha estat intens i molt profitós i encara continua enriquint-lo amb l’experiència real del dia a dia. Des d’aquí expresso el meu agraïment a tots els formadors que m’han guiat en aquest procés, a l’igual que valoro molt positivament tot allò que he compartit amb companys i companyes de professió.

En aquests moments estic exercint la direcció, junt al meu equip, amb nomenament extraordinari ja que, en el procés avaluador del curs 2015-16 encara no comptava amb els cinc anys de funcionaria, requisit indispensable per poder ser admesa a la convocatòria. Així doncs, aquest present projecte és l’expressió d’un marc pedagògic i organitzatiu que estem iniciant a l’escola.

A més, durant aquest curs he començat a viure què és ser directora, intentant encaixar la meva perspectiva teòrica, el meu bagatge professional, els meus desitjos i la meva evolució personal amb les situacions que es creen cada dia a l’escola. Sense dubte, està sent un camí ple d’aprenentatges.

1.INTRODUCCIÓ

1.1.L’ORÍGENDELPROJECTE


El projecte de direcció és un full de ruta que parteix d’una realitat coneguda i analitzada críticament per arribar a un horitzó projectat. Aquest full de ruta s’emmarca dins d’una legislació específica:

Ø Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació. Ø Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. Ø Decret 29/ 2015, de 3 de març, de modificació del Decret 155/2010, de 2 de novembre,

de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. Ø Resolució ENS/2788/2016, 30 de novembre, per la qual es convoca el concurs de mèrits

per seleccionar el director o directora dels centres educatius dependents del Departament d’Ensenyament.

I es nodreix d’una visió educativa com a centre, la qual es desprèn de l’actual Projecte Educatiu:

I que té com a missió:

VOLEMSER...

• Un centre on cada alumne desenvolupi al màxim les seves capacitats per assolir les competències bàsiques i els continguts que li permetin enfrontar-se a posteriors reptes acadèmics, personals i socials des de l’atenció a la diversitat per tal de donar

resposta a les necessitats educatives de cadascun dels alumnes tant des del reforç com des de l’ampliació de continguts.

• Una escola on l’ús social del català sigui un fet dins de la comunitat educativa i de l’entorn apostant per una millora de les competències comunicatives orals i escrites.

• Un centre que respecti la pluralitat i la llibertat d’expressió des del respecte i la crítica constructiva.

• Una escola que fomenti la competència plurilingüe i intercultural per a que els alumnes assoleixin la competència plena en català i en castellà per a afavorir la igualtat d’oportunitats.

• Una escola amb les Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement a l’abast de tothom dins l’aula, com a eina d’ús quotidià en els diferents aprenentatges i activitats.

• Una escola que fomenti el treball cooperatiu i les habilitats socials.

• Un centre que dóna impuls a les llengües estrangeres.

• Una escola amb un equip de mestres il·lusionats i formats professionalment per portar a terme el nostre Projecte Educatiu.

• Una escola que afavoreixi la participació i la coresponsabilitat de tots els membres de la comunitat educativa.

2.PRESENTACIÓDELCENTRE2.1.ENFOCAMENT:LEGISLACIÓ,VISIÓIMISSIÓ


Donar una formació als seus alumnes, en cooperació amb les famílies, amb un ambient participatiu, coeducatiu, motivador i

innovador, i dins del seu entorn i context sociocultural, que els permeti adquirir les competències per aconseguir el seu

desenvolupament integral tan personal com social i es pugui incorporar a la vida futura acadèmica i laboral amb sentit crític,

responsabilitat i competència. Som una escola que dona resposta als reptes educatius de la societat del segle XXI.

L’Escola Pompeu Fabra és la més antiga del municipi de Vallirana. Fins l’any 1975 l’escola era coneguda com “Escuela Nacional Salvador Mas Rovira” i estava ubicada al soterrani de l’Ajuntament de Vallirana.

A partir d’aquest any es va començar a construir l’escola Pompeu Fabra, a uns terrenys agrícoles a prop de la ubicació inicial, i l’alumnat fou repartit en diferents institucions: a l’Atalaya, actual guarderia municipal, a la Ginesta, escola pública veïna i als Barrufets, llar d’infants.

Un cop acabades les obres de l’actual centre es va donar un procés de segregació, ja que l’escola era de tres línies i hi havien dues escoles construïdes als mateixos voltants. Llavors mitjançant un sorteig es va repartir l’alumnat entre aquestes dues escoles, convertint-se la Ginesta en una escola d’una línia i l’escola Pompeu Fabra en una de dues. Paral·lelament al procés de segregació es va construir l’edifici actual d’Educació Infantil.

No tenim més dades de l’escola perquè es van perdre els arxius documentals en el procés de construcció. Aquesta informació ha estat extreta de diverses converses que he mantingut amb l’anterior equip directiu.

Si descrivim la nostra escola físicament hem de dir que té dos edificis: el d’infantil i el de primària. Al primer hi ha les aules per a cadascun dels nivells (P3, P4 i P5), així com la sala de psicomotricitat l’aula d’educació especial. S’han reconvertit les aules lliures en: l’aula de llum i d’experimentals , l’aula de música i d’anglès i l’aula de treball per ambients, que encara està en procés d’acomodació. Aquest edifici d’infantil disposa d’un pati independent de la resta de l’escola amb instal·lacions lúdiques apropiades a l’edat dels infants.

2.2.D’ONPARTIM?MARCHISTÒRICDELCENTRE

2.3.INSTAL·LACIONS


Al segon, hi ha dues plantes: a la planta baixa, es troben les aules de Cicle Inicial, una aula d’informàtica, la biblioteca, el menjador, la cuina, la sala del servei de menjador, la sala de mestres, el despatx de direcció i la consergeria; a la primera planta, es troben les aules de Cicle Mitjà i Superior, l’aula d’anglès, l’aula de música, l’aula experimental, una altra aula d’informàtica i les aules d’educació especial i reforç. Ambdues plantes comuniquen amb la zona del pati, on hi ha dues pistes esportives, una d’elles coberta.

A nivell tecnològic, totes les aules d’Infantil i Primària disposen de PDI i d’ordinador. Al mateix temps, el centre compta amb dues aules d’informàtica i altres equips tecnològics (notebooks, càmeres de fotografia i vídeo...). Ara bé, bona part dels recursos tecnològics de l’escola compta amb una certa antiguitat i això repercuteix negativament en el foment de les TIC/TAC. Aquest punt, doncs, caldrà reconduir-lo per tal de potenciar la competència digital del nostre alumnat.

Actualment, pel descens de la natalitat, s’està tancant una línia a l’escola. Per tant, el tancament d’aules a primària és imminent pel curs que ve. Això comportarà un replantejament de l’ús de les aules que queden buides a l’edifici de primària.

La informació de context ens permet identificar els actors i els seu entorn (les característiques del centre, la cultura institucional, l’entorn familiar, l’entorn social, etc.), per tal de valorar les necessitats i els aspectes amb marge de millora i valorar si els recursos (plantejaments institucionals, objectius, planificació, etc.) són els adequats. La informació del context ens permet també ponderar els resultats, ja que un determinat resultat no té el mateix valor en contextos diferents.

Una bona diagnosi global de centre, amb la identificació de les necessitats i prioritats, ens ajudarà a la definició i concreció d’objectius de millora del nou projecte de direcció.

a) L’escola i el municipi

L’escola Pompeu Fabra es troba situada al nucli urbà del municipi de Vallirana (Baix Llobregat), amb una població de 14.633 habitants (2015) i una extensió de 23,9 km². En aquesta zona, estan concentrats tots els serveis i una part important de la població i és que, el seu relleu accidentat, fa que hi hagi un nucli i 17 urbanitzacions repartides per tot el municipi. Com a conseqüència

3.DIAGNOSIDELCENTRE3.1.ANÀLISIDELCONTEXTEXTERN


d’aquest fet, l’alumnat del nostre centre prové, en major part, del nucli urbà de Vallirana i urbanitzacions properes i, en menor grau, d’urbanitzacions més llunyanes.

La majoria d’alumnat és nascut a Catalunya i, en menor proporció, provinents d’arreu de l’Estat així com d’altres països, sobretot, d’Àfrica del Nord i d’Amèrica del Sud.

El context de crisi econòmica està comportant canvis importants en el municipi i, de manera directa, també al nostre centre. Segons dades d’IDESCAT, des de l’any 1996 fins al 2013, la població a Vallirana ha tingut una tònica clara de creixement progressiu tot passant de 8.407 habitants a 14.633. Ara bé, a l’any 2014 es trenca amb aquesta tendència. Al mateix temps, el percentatge d’infants entre 0 a 4 anys presents al municipi, des de l’any 2010 fins al 2014, descendeix en 130 casos (12’6%) i, de manera paral·lela i dins del mateix període, també ho fa la població immigrant tot passant d’un 7’12% de la població al 2010 a un 5’58%, al 2014.

Aquesta davallada de població infantil i de retorn de nombroses famílies immigrants als seus països d’origen, ha tingut una repercussió directa en la matriculació d’infants al municipi amb el conseqüent tancament de grups a les escoles públiques de dues línies, com la nostra

b) L’AMPA

L’AMPA de l’escola, que dóna suport a les activitats del centre, ha renovat els seus membres. L’AMPA organitza activitats pròpies a l’escola com: futbol, robòtica, ball i anglès, casal d’estiu... L’índex de famílies associades a l’AMPA és del 83’48%. Aquesta nova AMPA està mantenint diverses converses amb l’actual equip directiu per dissenyar noves activitats de col·laboració família-escola, tot fomentant així la participació de les famílies al dia a dia escolar.

c) Coordinació entre etapes

L’escola planifica la coordinació entre la llar d’infants i Educació Infantil i entre primària i secundària amb l’objectiu de recopilar i intercanviar informació sobre l’alumnat i coordinar elements metodològics i didàctics. La relació amb la llar d’infants Atalaia pot ser encara més estreta ja què aquesta es troba situada al costat de l’escola i durant el curs escolar es poden coordinar i realitzar activitats entre ambdues institucions. Amb l’institut del municipi, Vall d’Arús, s’estan portant a terme activitats conjuntes com el “Language Assistent” amb l’objectiu de millorar la competència oral en llengua anglesa del nostre alumnat.

d) L’Ajuntament


L’Ajuntament contribueix a la formació integral del nostre alumnat a través del seu pla d’actuació municipal (PAM) i a través de diferents regidories (Benestar social i Ensenyament i Cultura). Com a novetat aquest curs escolar, l’Ajuntament està posant en marxa el Pla contra el fracàs escolar i el Consell Escolar Municipal dels quals esperem que sorgeixin iniciatives interessants. L’escola participa activament en diferents iniciatives i programes que oferta l’Ajuntament: Xarxa Solidària, exposicions culturals, lectura de contes... i fa difusió de les activitats culturals que s’organitzen a nivell municipal.

e) El centre de recursos pedagògics

El centre de recursos pedagògics del Departament d’Ensenyament (CRP-servei educatiu Baix Llobregat VI) dóna suport a l’activitat pedagògica del centre, a la formació en centre i a la tasca docent dels mestres. L’escola participa en activitats dinamitzades pel nostre servei educatiu (Ronda de llibres, Maleta Viatgera...) i compta amb la figura de suport d’assessorament lingüístic extern, que aporta recursos per atendre d’una forma més acurada a un grup reduït d’alumnes que necessiten d’un suport específic en aquesta àrea.

a) La tipologia d’alumnat

El curs 2016-2017 a l’escola Pompeu Fabra hi ha 301 alumnes. La mitjana d’alumnes/grup és 20,4, encara que les aules d’infantil estan plenes quasi en la seva totalitat. Som una escola de tipologia B.

L’escola té uns indicadors de diversitat significativa baixos excepte pel que fa als alumnes de nova incorporació al sistema educatiu (menys de 2 anys). Aquest índex es situa per sobre la mitjana, dels centres de la mateixa tipologia, amb un 4%. També l’índex del percentatge global d’alumnes de nacionalitat estrangera, que està just per sota la mitjana (11,27%) però per sobre la mediana. Per tant, estem situats entre els 60% dels centres amb més alumnes de nacionalitat estrangera. Cal dir, també, que degut al context de crisi econòmica als darrers cursos ha augmentat el percentatge d’alumnes que reben ajuts econòmics per poder portar a terme amb normalitat la seva escolaritat.

3.2.ANÀLISIDELCONTEXTINTERN


b) L’equip humà

L’equip de mestres està format per 24 professionals, amb la següent distribució de llocs de treball: 5 mestres d’Educació Infantil, 12 mestres de primària, 1 mestra d’educació musical, 1 mestra d’educació física, 2 mestres d’anglès, 2 mestres d’educació especial i 1 mestra de religió a mitja jornada. A més a més, tenim la sort de comptar amb l’ajuda de 2 mestres jubilades que donen suport a les tasques escolars.

El centre té assignat un membre de l’equip d’assessorament i orientació pedagògica (EAP) de l’equip B-39 amb una dedicació horària de 20h mensuals d’atenció directa al centre i una vetlladora amb una dedicació de 10 hores setmanals per atendre alumnes de NEE (necessitats educatives especials).

L’escola compta amb un equip PAS format per un conserge de l’Ajuntament a jornada complerta, una administrativa, amb dedicació de mitja jornada i una tècnica d’educació infantil.

L’equip d’educadors es completa amb el grup de menjador, gestionat per l’empresa DACOR, format per un cuiner i dues assistents de cuina, 8 monitores i una coordinadora. El servei de menjador també s’ocupa de l’acollida matinal de l’escola de 8h a 9h.

c) Les sortides, les festivitats, els concursos i els projectes de centre

La trajectòria històrica de l’escola ha anat consolidant diferents activitats i projectes que li aporten identitat pròpia. La nostra escola té clar que l’acció educativa no es pot portar únicament dins l’aula i, es per això que al llarg del curs es fan sortides i colònies. Tots els nivells fan sortides, en total, entre infantil i primària els alumnes de l’escola Pompeu Fabra realitzen 34 sortides. A més, a partir de P5 cada curs va de colònies.

Al llarg del curs, l’escola celebra un seguit de festes i diades, les quals ens permeten aprofundir els coneixements d’una temàtica concreta, a través d’un projecte. Aquest curs el projecte interdisciplinari “Naveguem junts” embolcalla totes les festivitats internes i externes aportant coherència pedagògica, a tot plegat.

Per propiciar la projecció externa de l’escola es participa en diferents concursos literaris, de dibuix i de creativitat. Als darrers cursos l’escola ha aconseguit diversos premis (Premi Sambori de narrativa en català i hem sigut finalistes al concurs Tísner) amb el conseqüent ressò del nom de l’escola a mitjans de comunicació municipals i pàgines web.


A més de les activitats que acabem d’anomenar, a l’escola Pompeu Fabra treballem els següents projectes:

Projecte interdisciplinar de

centre

Es realitza al llarg del curs e implica a tota l’escola, té com objectiu principal crear un ambient de centre acollidor mitjançant la coneixença i el treball de l’alumnat de diferents nivells i cicles.

Projecte del nom de la

classe

(interdisciplinari)

Aquest projecte s’emmarca en l’anterior i pretén fomentar la cerca d’informació i la cohesió de

cada grup-classe.

Programa Cultura

Emprenedora a l’escola

Els alumnes de 5è creen i gestionen una cooperativa escolar amb el recolzament de la

comunitat educativa, l’administració (Ajuntament de Vallirana i Diputació de Barcelona) i altres

agents de la seva localitat.

Projecte “Lletra a lletra fem

municipi”

Ho porta a terme l’alumnat de 2n. És un projecte que contribueix a l’adquisició de competències lingüístiques. Té com a objecte d’estudi la literatura i el plaer lector. El treball realitzat es mostra

a la biblioteca municipal.

Apadrinament lector Cada nen i nena de 6è fa de padrí/padrina d’un nen o nena de 1r per estimular la lectura i

establir vincles afectius entre els més grans i els més petits de l’escola.

Projecte de l’hort

(interdisciplinari)

El realitzen els nens i nenes d’educació infantil en petit grup per aprendre a partir de

l’observació i la interacció.

Tallers aula de llum i

experimentals.

Els alumnes d’infantil experimenten amb la llum i la foscor a l’aula habilitada per a tal fi. També

realitzen experiments relacionats amb el seu entorn proper.

Tallers internivell

trimestrals

Cada trimestre es barregen, els alumnes, per etapa o per cicle, per fer un taller que versa sobre

una festivitat concreta: castanyada, nadal, pasqua..., afavorint així la cohesió social entre ells.

d) Formació de l’equip de mestres

La formació dels mestres dins i fora centre és cabdal per la millora contínua de l’escola en la seva globalitat. Aquesta formació ens apropa a la innovació educativa i a la professionalització del nostre sector. Per tant, quasi cada curs, la totalitat del claustre participa en la formació del centre seleccionada a partir de les necessitats vigents. Aquest curs estem rebent la formació del projecte Escolta’m que ens permetrà construir, amb el nostre alumnat, vincles comunicatius i afectius de major qualitat.

A part, alguns mestres, aprofitant l’oferta formativa del Departament d’Ensenyament, s’agrupen per rebre formació sobre aspectes didàctics i metodològics que cal millorar a l’escola.


e) L’ estructura organitzativa: el lideratge distribuït

El curs passat, tot analitzant l’estructura organitzativa de l’escola, aquest equip va concloure que faltaven estructures on els mestres poguessin interaccionar per construir aprenentatges entre iguals que poguessin transcendir al funcionament i millora continuada del centre.

Com a estructura organitzativa, el nostre equip directiu aposta pel model de lideratge distribuït i, per això, hem obert nous espais de coordinació a l’escola. Aquest curs hem creat els denominats Equips de Progrés. Aquests s’afegeixen a d’altres estructures organitzatives, que segueixen operatives, com són: els cicles, els intercicles i el consell de direcció.

Els Equips de Progrésestan formats per mestres de diferents cicles i també compten amb els components de l’equip directiu. Persegueixen l’objectiu de donar impuls a aspectes metodològics, didàctics i socials, tot aportant dinamisme a l’escola, i es fonamenten en el concepte d’escoles que aprenen, és a dir, escoles que creen aprenentatge entre els seus membres alhora que això repercuteix positivament en la institució.

Aquest curs s’han constituït quatre equips de progrés :TAC, LECTOR, FESTES I PROJECTE INTERDISCIPLINARI. Els Equips de Progrés són un pas més en l’obertura de l’escola cap a una organització més horitzontal que permet la vinculació i la implicació de tots els membres de la comunitat educativa.

Aquest equip directiu, com a dinamitzador de la coordinació pedagògica, basarà la seva intervenció en els següents principis de lideratge distributiu:

ü La conversa: parla, escolta, diàleg/debat i decisió. ü Participació i presa de decisions de manera compartida. ü Distribució: delegar tasques i responsabilitats (coordinadors de cicle, Consell de

Direcció, CAD, comissions socials i d’atenció a la diversitat). ü Compromís, responsabilitat, honestedat i transparència. ü Estimular i donar suport a noves iniciatives. Les diferències personals aporten humanitat

al grup i s’han d’acceptar com a enriquiment. ü Presa de decisions de manera col·legiada per alinear actuacions i assumir millor els

imprevistos i les incidències.

f) Anàlisi de documentació del centre


El projecte educatiu de centre és el document que vertebra tota l’acció educativa de l’escola i d’ell se’n deriven d’altres documents institucionals, com aquest projecte de direcció. Al mateix temps, és el document on s’explicita la identitat del centre i els seus objectius.

L’última revisió realitzada del nostre PEC es va fer el 14/06/2010 i per tant, cal fer una tasca d’actualització de les seves parts (visió, missió, valors, objectius i indicadors) amb la participació dels diferents membres de la comunitat educativa. A més, cal arribar a un acord sobre quin perfil d’alumnat volem crear mitjançant la nostra tasca educativa.

Considerem que els documents institucionals del centre són una eina de difusió i comunicació pedagògica molt important. La seva actualització, concreció i aprovació han de formar part de la dinàmica del centre.

Seguint aquesta idea, hem analitzat, en la següent taula, quin és l’estat actual dels documents institucionals i com volem que es trobin al final del nostre mandat.

DOCUMENT ESTAT ACTUAL(2017) ESTAT FINAL MANDAT(2021)

PEC

Data última revisió:14/06/2010.

Pendent de revisió i actualització. Revisat, actualitzat i adaptat a la LEC i al Decret

d’Autonomia de Centres.

Incloure les prioritats generals dictades pel

Departament d’Ensenyament.

PAD (Pla d’Atenció a la Diversitat) Línies definides a la PGA però

sense estructura formal.

Dissenyat i implementat.

PAT (Pla d’Acció Tutorial) Línies definides a la PGA però

sense estructura formal.

Dissenyat i implementat.

NOFC

Data última revisió: 11/06/2012

Revisada i modificada. S’inclouran les esmenes necessàries d’acord

amb els canvis normatius que puguin haver.

Projecte lingüístic

Data última revisió: 09/05/2008

Pendent de revisió i actualització. Dissenyat i implementat.

Carta de Compromís

Data d’elaboració: 11/06/2012

Pendent d’actualització. Actualitzada.

g) L’anàlisi DAFO

Per tal de conèixer l’opinió del claustre sobre la situació del centre, el curs passat (2015-2016) es va realitzar un qüestionari de planificació estratègica (DAFO). Aquest instrument pretén


identificar les amenaces i oportunitats que incideixen a l’escola des de l’exterior, les pròpies fortaleses i debilitats, i quines possibilitats d’actuació se’n deriven una vegada fet l’estudi. En la DAFO – sector mestres van participar el 100% del professorat (definitius, interins i substituts).

De les conclusions de l’estudi i valorant en quines podem incidir, destaquem el següent:

- Fortaleses: existeix un inici de construcció de línia d’escola a nivell de seqüenciació de continguts a l’Educació Primària, a la qual s’afegeix, per la formació rebuda, l’etapa d’Educació Infantil. A més a més, l’escola està establint una bona relació amb el seu entorn gràcies a la posada en marxa de projectes d’emprenedoria. Cal seguir treballant en aquesta direcció.

- Debilitats: manca de metodologia compartida. Queda reflectit que els mestres demanden espais i temps per compartir criteris metodològics. A nivell de centre, cal replantejar-se l’ús de diferents recursos didàctics i metodològics que apropin la tasca docent a un treball competencial real dins les aules. Existeix també una sensació de descontent entre el professorat pels resultats acadèmics obtinguts. L’equip docent ha d’unir esforços per aconseguir una millora en aquest sentit.

- Amenaces: encara que l’estructura física de l’escola no es pot canviar (separació d’edificis) sí que es pot replantejar quin tipus d’utilitat s’està donant a cada espai. Al mateix temps, cal potenciar relacions pedagògiques entre etapes i cicles de tal manera que la separació física no sigui un handicap. També es percep una baixa implicació per part de les famílies.

- Oportunitats: amb la constitució del nou AMPA es poden reforçar les relacions entre família i escola. D’altra banda, existeix una ràtio baixa d’alumnes/grup-classe (20,23) que possibilita una atenció educativa més individualitzada.

h) L’AVAC

L’elaboració de la PGA d’aquest curs 2016-2017 ha tingut en compte l’Avaluació Anual de

Centre (AVAC) realitzada per la nostra inspectora, Montserrat Domingo Rigol, el passat curs.


Les seves valoracions i propostes de millora han orientat l’establiment dels objectius a assolir i les estratègies a desenvolupar.

Per dissenyar aquest projecte creiem oportú tenir com a referència la informació més rellevant d’aquest informe.

VALORACIONS PROPOSTES DE MILLORA

Resultats interns i externs

A nivell de resultats interns el centre es situa globalment entre el 25% de centres amb els resultats més baixos.

A nivell de resultats externs el centre també es situa entre

el 25% de centres amb els resultats més baixos.

Els resultats interns són habitualment superiors als externs.

Ajustar aspectes metodològics i d’avaluació de manera transversal d’acord amb el plantejament competencial del

currículum.

Mantenir i consolidar el treball sistemàtic de la comprensió

lectora i l’expressió escrita a partir de la participació en el programa d’impuls a la lectura.

Impulsar l’aprenentatge competencial de la llengua

estrangera. Reforçar els aprenentatges matemàtics competencials.

Valoració dels objectius de centre: assoliment i planificació.

El nivell d’eficàcia dels objectius relacionats amb els

aprenentatges de l’alumnat és inferior al previst. Hi ha un bon recull de dades però aquestes no sempre

són analitzades amb profunditat.

S’han de posar en joc processos i formes organitzatives que

cerquin la implicació, el treball en equips i l’assignació distribuïda de responsabilitats.

Condicions d’equitat del centre: abandonament/absentisme, atenció a la diversitat i inclusió

El centre disposa de mecanismes de detecció i registre i

aplica estratègies de detecció precoç i d’intervenció immediata.

El centre concreta les seves normes de forma participativa

i en garanteix una aplicació adequada. La distribució i gestió dels recursos es fa considerant les

necessitats de suport de tot l’alumnat.

L’alumnat amb n.e.e. està ben identificat, valorat i atès

pels professionals especialistes, amb coordinació i col·laboració de l’equip docent.

Cal seguir fent un seguiment rigorós dels retards i de les

faltes d’assistència. S’ha de promoure la reflexió sobre la pràctica pedagògica, la

formació entre iguals i la cohesió de l’actuació docent.

S’han de recollir els plantejaments, els criteris i els acords sobre l’atenció a la diversitat en un projecte específic de

centre.

S’han de reforçar els processos de detecció i intervenció

precoç i el seguiment acurat de les dificultats d’aprenentatge de l’alumnat.

Cal dissenyar mesures de suport específiques d’acord amb la

tipologia de necessitats i fer-ne el seguiment i valoració.

i) L’anàlisi dels resultats acadèmics

L’anàlisi dels resultats acadèmics dels alumnes l’hem realitzada bàsicament a través de les proves i els instruments elaborats pel Departament d’Ensenyament. Encara ens manca com


escola l’elaboració d’indicadors propis de centre. Amb el desplegament de l’ordreENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària, l’equip docent s’està submergint en un procés de reflexió sobre la tasca educativa que esperem que es reflecteixi en el disseny i aplicació d’una avaluació competencial.

- AVALUACIÓ INTERNA

Extraient las dades de l’evolutiu del sistema d’indicadors de centre (SIC), s’ha calculat la mitjana de l’escola de l’índex d’alumnes que superen les àrees instrumentals dels darrers quatre cursos (del curs 2012-2013 fins el curs 2015-2016) per establir una dada de referència d’escola a nivell de resultats. De la mateixa manera s’ha fet la mitjana dels resultats dels centres de la mateixa complexitat (B) que ens servirà com a dada comparativa.

AVALUACIÓ INTERNA DE CENTRE – ESCOLA POMPEU FABRA

Índex d’alumnes que superen les àrees instrumentals en acabar cicle (CI,CM i CS)

Mitjana del centre (12/16)

Mitjana de centres B (12/16)

Diferència

Ll. Catalana 85,76% 91,95% -6,19

Ll. Castellana 85,90% 93,59% -7,68

Ll. Anglesa 80,76% 92,50% -11,73

Matemàtiques 82,73% 89,00% -6,27

Mitjana de les àrees instrumentals (12/16) 83,79% 91,76% -7,97

Com es pot apreciar, les mitjanes de l’escola a totes les àrees instrumentals són inferiors a les mitjanes dels centres de Catalunya de la mateixa complexitat. La major diferència la trobem a l’àrea de llengua anglesa, amb 11,73 punts de distància respecte la mitjana dels centres equiparables al nostre. La mitjana global com a centre, a les àrees instrumentals, està per sota la mitjana dels centres B amb una diferència de 7,97 punts. Per tant, és prioritari establir

estratègies que permetin una millora considerable dels resultats, sobretot en llengua anglesa.

Creiem interessant analitzar, també, l’evolució dels resultats de cada cicle, a les àrees instrumentals, durant els quatre darrers cursos.


CICLE INICIAL

Àrees

instrumentals

Curs 12-13 Curs 13-14 Curs 14-15 Curs 15-16 Mitjana Mitjana

Centres B

Ll. Catalana 86,37% 94,87% 83,33% 80% 86,14% 93,09%

Ll. Castellana 86% 94,87% 86,11% 82,22% 87,3% 95,92%

Ll. Anglesa 83% 82,05% 83,33% 80% 82,09% 96,03%

Matemàtiques 83% 94,87% 94,44% 77,78% 87,52% 94,83%

CICLE MITJÀ

Àrees

instrumentals


Centres B

Ll. Catalana 84,78% 85% 87,8% 91,89% 87,36% 92,19%

Ll. Castellana 80,43% 90% 87,8% 86,49% 86,18% 94,10%

Ll. Anglesa 69,57% 87,5% 87,8% 89,19% 83,51% 92,65%

Matemàtiques 84,78% 87,5% 85,37% 86,49% 86,03% 91,93%

CICLE SUPERIOR

Àrees

instrumentals


Centres B

Ll. Catalana 80,49% 82,5% 80,43% 91,67% 83,77% 90,58%

Ll. Castellana 82,93% 80% 84,78% 91,67% 84,84% 91,75%

Ll. Anglesa 78,05% 67,5% 69,57% 91,67% 76,69% 88,82%

Matemàtiques 80,49% 80% 76,09% 94,44% 82,75% 82,75%

A cadascun dels cicles, s’observa la diferència de resultats entre la mitjana interna i la de centres tipus B. Així doncs, la millora dels resultats acadèmics esdevé una necessitat per a tota la Primària. Al mateix temps, en l’historial acadèmic del nostre passat recent, s’observen oscil·lacions importants de resultats amb la qual cosa denoten dues conclusions: la primera, existeix una dependència clara en relació a les característiques de l’alumnat de cada promoció; i la segona, no hi ha una base pedagògica i metodològica assentada al centre que possibiliti una certa continuïtat en els resultats. Finalment, cal assenyalar que és el cicle inicial qui està en una tendència de resultats descendent, amb la qual cosa, caldrà reforçar els acords pedagògics entre l’etapa d’educació infantil i cicle inicial per tal de garantir una certa continuïtat i progressió dels aprenentatges.


- AVALUACIÓ EXTERNA

ÍNDEX D’ALUMNES de 3r QUE SUPEREN LES COMPETÈNCIES als darrers dos cursos.

Cursos 14-16 Pompeu Fabra Centres B Diferència

LL.CATALANA 75,38 77,01 -1,63

LL. CASTELLANA 73,74 76,13 -2,3

MATEMÀTIQUES 76,88 76,27 0,6

Mitjana de les diferents competències 75,33 76,47 -1,14

Per analitzar els resultats de les competències dels alumnes de 3r s’ha calculat la mitjana dels resultats obtinguts als cursos 14-15 i 15-16 de la nostra escola i la dels centres de la mateixa tipologia. S’observa, així, que els nostres resultats no estan molt allunyats dels obtinguts per la resta del centres de la mateixa complexitat, a la competència matemàtica ens situem una mica per sobre. A les competències lingüístiques hi ha una major diferència, sent la mitjana de la competència en Llengua Castellana la que es situa més per sota de la mitjana de centres B.

La mediana de l’índex d’alumnes que superen les competències a 3r de primària, el curs passat (15-16), ens situa al Q1. Això vol dir que estem entre el 25% de centres amb els resultats més baixos.

D’igual manera s’ha procedit amb els resultats de l’avaluació diagnòstica de 6è. S’ha fet la mitjana dels resultats de les diferents competències als darrers quatre cursos, tant del nostre centre com dels centres de tipologia B. La taula de resultats és la següent:

ÍNDEX D’ALUMNES de 6è QUE SUPEREN LES COMPETÈNCIES als darrers quatre cursos

Cursos 12-16 Pompeu Fabra Centres B Diferència

LL.CATALANA 78,07 86,74 -8,67

LL. CASTELLANA 82,05 86,79 -4,75

MATEMÀTIQUES 76,87 86,76 -9,89

LL. ANGLESA 69,42 84,04 -14,62

Mitjana de les diferents competències 76,60 86,08 -9,48

A la taula es reflexa que estem per sota de la mitjana dels centres B, sent, com ja s’ha comentat anteriorment, la competència en Llengua Anglesa la que mostra una mitjana de resultats més baixos, amb una diferència de més de 14 punts en comparació a la mitjana dels centres de la mateixa complexitat. Segueixen a aquesta, en ordre de major a menor discrepància entre mitjana


de centre i mitjana de centres de tipologia B, la competència matemàtica, la competència de Llengua Catalana i la competència de Llengua Castellana.

Cal comentar, no obstant, que al darrer curs 15-16 s’han obtingut uns resultats per sobre de la mitjana i mediana en totes les competències, situant-nos entre quasi els 75% de centres que obtenen millors resultats (mediana del 92%, molt a prop del Q3). En aquest últim curs s’ha donat una forta pujada de resultats a totes les àrees. Caldrà, doncs, reconèixer i recopilar els requisis d’èxit d’aquesta darrera promoció per tal d’instaurar modificacions pedagògiques al cicle superior.

De tot l’anàlisi de context, dels resultats acadèmics externs i propis i de la visió dels diferents sectors de tota la comunitat educativa, identifiquem les següents situacions, que ens han orientat a l’hora de definir els objectius del projecte:

• La millora de resultats acadèmics s’ha de centrar, necessàriament, en la construcció d’una metodologia d’escola constructiva i competencial.

• Cal obrir un procés de reflexió i construcció pedagògica.

• Cal incloure l’avaluació competencial, com un procés actiu, formatiu i recíproc entre alumnat i docent.

• Cal orientar les estructures organitzatives a una construcció pedagògica competencial i que fomentin el lideratge distribuït.

• És prioritari treballar per millorar la competència lingüística de tot l’alumnat, posant especial atenció a la llengua anglesa.

0102030405060708090

100

15-16 14-15 13-14 2012-13

RESULTATSDELESCOMPETÈNCIESDE6è

C.LL.CAT C.LL.CAST C.MAT C.LL.ANG

4.ORIENTACIONSPERAL’ELABORACIÓDELSOBJECTIUS


• Cal analitzar els criteris d’avaluació i de superació de cicle.

• És important fer una bona detecció de l’alumnat amb dificultats d’adquisició d’aprenentatges claus, establint les adaptacions i els suports necessaris.

• Cal dissenyar indicadors propis de centre que es vinculin a activitats que es realitzen al centre de forma sistemàtica: ACL, velocitat i fluïdesa lectora.

• La diversitat en quant a nacionalitats suposa una oportunitat per incloure, dins de la línia d’escola, la dimensió multicultural i plurilingüe.

• Cal establir relacions vinculants entre els membres de la comunitat educativa.

• Existeix la necessitat d’incloure, de manera explícita, la participació de les famílies a la realitat del centre amb un disseny clar d’activitats generals i, també, d’específiques per a cadascun dels nivells educatius.

• Cal elaborar i/o actualitzar documents formals de centre de forma participada i garantint-ne la difusió a tota la comunitat educativa.

• És important incrementar l’ús de recursos TAC, integrant-los a les diferents àrees i dotant el centre amb equipaments tecnològics necessaris.

• Hem de potenciar la comunicació família-escola, millorant la pàgina web i treballar per garantir la participació de les famílies a la vida del centre.

• Cal mantenir i consolidar les activitats singulars del centre: colònies, sortides, tallers, projectes, festivitats, concursos...

• Cal replantejar l’ús dels espais interns i externs del centre.


El nostre projecte de direcció, tenint en compte les situacions identificables detectades i atenent els objectius educatius plantejats per la Unió Europea, les directrius de la Llei d’Educació de Catalunya i en el marc l’Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar, es fixa com a objectius:

A continuació, es desgranaran els següents objectius en estratègies i activitats concretes que permetran la seva consecució. Al mateix temps, es detallaran els membres responsables de dur-les a terme. Aquesta, serà, doncs la planificació dels objectius que vertebrarà la pràctica del centre.

1.MILLORAR ELS RESULTATS EDUCATIUS DE TOT L’ALUMNAT.

1.1.Potenciar la metodologia i l’avaluació competencial tot considerant les característiques individuals de l’alumnat.

1.2. Millorar significativament els resultats de les Competències Bàsiques.

ÀMBITPEDAGÒGIC

2.ACTUALITZARELPECAMBLAPARTICIPACIÓDELACOMUNITATEDUCATIVASEGONSLA

NORMATIVAVIGENT.

3.CREARESTRUCTURESD’ORGANITZACIÓQUEAFAVOREIXINELLIDERATGEDISTRIBUÏT.

ÀMBITORGANITZATIU

ÀMBITDERELACIÓAMBL’ENTORN

4.MILLORARLACOHESIÓENTRETOTSELSMEMBRESDELACOMUNITATESCOLARTOT

TENINTCOMAREFERENTSELSINFANTS,LESSEVESFAMÍLIES,ELSTREBALLADORSI

L’ENTORN.

5.ELSOBJECTIUS


ÀMBIT PEDAGÒGIC OBJECTIU 1: MILLORAR ELS RESULTATS ACADÈMICS

OBJECTIU 1.1.: Potenciar la metodologia i l’avaluació competencial tot considerant les característiques individuals de l’alumnat. ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ

ACTIVITATS TEMPORITZACIÓ PER CURSOS

RESPONSABLES

17-18 18-19 19-20 20-21 1.1.1. Redefinició i

alienació dels criteris d’avaluació i gestió del

currículum.

-Valoració del funcionament de la comissió d’avaluació i introduir els canvis pertinents. Equip directiu Cap d’estudis

Coordinadors de cicle

Tutors

-Revisió dels criteris d’avaluació de cada cicle a les diferents àrees. -Revisió de les proves d’avaluació internes, especialment les que fan referència al final de cada cicle.

-Implementació de l’avaluació competencial. -Desplegament del treball de les competències transversals. -Foment de l’avaluació formativa a les diferents àrees. -Aplicació de les proves modificades a l’inici i al final de curs de cada nivell.

1.1.2. Anàlisi i reflexió dels criteris

metodològics i organitzatius dels

processos d’ensenyament i

aprenentatge.

- Revisió de la metodologia que utilitza cada cicle actualment. Equip directiu

Coordinadors de cicle

Cap d’estudis Tutors

- Definició de trets metodològics comuns i diferents en relació a l’ensenyament i aprenentatge de les competències.

- Realització de claustres pedagògics per acordar la línia metodològica, tot partint de les directrius de l’Equip directiu.

- Realització d’unitats didàctiques adequades a la línia metodològica acordada. - Valoració de l’aplicació de la línia metodològica. - Elaborar indicadors propis d’activitats sistemàtiques.

1.1.3. Aplicació funcional de les TAC.

- Manteniment i renovació de l’equipament TIC de l’escola. Equip directiu E.P.TAC Tutors

-Dinamització de l’aprenentatge competencial amb recursos digitals a les diferents àrees. - Actualització del Pla TAC.

1.1.4. Afavoriment de l’atenció a la diversitat.

- Revisió i ajust del sistema de coordinació entre l’equip de mestres i els equips d’intervenció externs que atenen les necessitats singulars de l’alumnat.

Equip directiu Cap d’estudis

CAD EAP

Tutors

-Seguiment evolutiu d’alumnes que mostren baixos resultats. - Disseny coordinat del PI entre mestres d’E.E i tutors. - Disseny d’adaptacions curriculars . - Diversificació de les activitats didàctiques per tal d’atendre els diferents estils d’aprenentatge de l’alumnat.


- Assignació de reforços educatius segons necessitats detectades a la memòria anual. - Introducció dels racons d’aprenentatge a l’aula. - Actualització del PAD.

1.1.5. Potenciació de l’atenció tutorial.

- Iniciació i implementació del projecte “Escolta’m” a tots els nivells educatius. Equip directiu Tutors - Actualització del PAT.

ÀMBIT PEDAGÒGIC OBJECTIU 1: MILLORAR ELS RESULTATS ACADÈMICS OBJECTIU 1.2.: Millorar significativament els resultats de les Competències Bàsiques

ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ

ACTIVITATS TEMPORITZACIÓ PER CURSOS

RESPONSABLES

17-18 18-19 19-20 20-21 1.2.1. Impuls de l’aprenentatge inicial de la lectura.

- Consolidació i implicació dels acords AIL en quant a l’impuls de la lectura a l’etapa d’Educació Infantil.

Equip Directiu Coordinadors de

cicle Cap d’estudis

Tutors

- Avaluació continua dels i les alumnes d’E.I. segons etapa evolutiva del procés lecto-escriptor.

- Coordinació pedagògica entre CI i E.I. a l’ inici i final de curs. 1.2.2. Potenciació de l’expressió oral i la producció textual en les 3 llengües (cat, cas, ang).

- Realització de praxis bucofonatòries i seguiment avaluador de les mateixes a EI.

Equip Directiu Cap d’estudis E.P. Biblioteca

Mestres especialistes de llengua anglesa i

tutors

- Creació d’espais i d’activitats a ED. Infantil i Primària per introduir i potenciar la comprensió oral i/o escrita en llengua anglesa.

-Consolidació de l’àrea d’Educació Visual i Plàstica, en llengua anglesa, a cicle inicial. - Planificació i concreció vertical d’activitats d’impuls a la lectura en diferents llengües. - Renovació de material bibliogràfic de l’escola. - Organització de tertúlies dialògiques per àmbits de coneixement: literari, artístic, musical, amb la participació de les famílies.

- Disseny d’activitats per racons autònoms a les tres llengües. 1.2.3. Potenciació de la competència matemàtica.

- Disseny d’activitats experimentals per adquirir i aplicar continguts matemàtics. Equip Directiu Cap d’estudis

Coordinadors de

- Fomentar la interrelació entre la competència lingüística i matemàtica mitjançant la resolució de problemes del mètode DECA, de 3r a 6è.

-Creació de racons manipulatius i de joc interactius.


-Construcció d’acords metodològics comuns entorn del càlcul mental. cicle Tutors

ÀMBIT ORGANITZATIU OBJECTIU 2: ACTUALITZAR EL PEC, AMB LA PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA, SEGONS LA NORMATIVA VIGENT

ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ ACTIVITATS TEMPORITZACIÓ PER CURSOS RESPONSABLES 17-18 18-19 19-20 20-21

2.1. Revisió del PEC actual i analitzar-lo.

- Lectura del PEC actual i debatre les possibles modificacions. Equip directiu Claustre

2.2. Promoció de la participació de la comunitat Educativa en el procés d’actualització.

- Redacció de la proposta inicial d’actualització per part de l’Equip Directiu. Equip directiu

Claustre Consell escolar

-Participació, revisió, actualització i aprovació per part del claustre dels aspectes pedagògics del PEC.

-Participació de la Comunitat Educativa en la revisió i actualització de la resta d’apartats.

2.3. Establiment de mecanismes de difusió a la Comunitat Educativa dels aspectes més rellevants del PEC.

-Lliurament del PEC definitiu al Departament d’Ensenyament mitjançant la inspecció educativa.

Equip directiu

-Posada a l’abast del document definitiu al Claustre. -Publicació dels aspectes més rellevants del document a la pàgina web del centre.

2.4. Avaluació del PEC i, en cas necessari, adequar el mateix en funció de canvis de normativa, canvis interns importants, resultats de les avaluacions...

-Revisió del document i modificació dels aspectes necessaris per tal d’adequar-lo a possibles canvis normatius o interns.

Equip Directiu

Consell Direcció

ÀMBIT ORGANITZATIU OBJECTIU 3: CREAR ESTRUCTURES D’ORGANITZACIÓ QUE AFAVOREIXIN EL LIDERATGE DISTRIBUÏT


ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ

ACTIVITATS TEMPORITZACIÓ PER CURSOS RESPONSABLES 17-18 18-19 19-20 20-21

3.1. Foment de la participació del professorat.

- Consolidació dels Equips de Progrés: TAC, BIBLIOTECA, PROJECTE INTERDISCIPLINAR i FESTES.

Equip directiu

Tutors E.P. TAC

- Creació d’un espai moodle per transmetre de forma efectiva la informació sobre l’organització escolar: calendari setmanal i calendari trimestral.

3.2. Foment de la millora professional continuada.

- Anàlisi conjunt de les necessitats del centre per orientar la formació docent. Equip directiu Consell Direcció

- Posada en comú de Programacions Didàctiques competencials. -Creació conjunta d’instruments d’autoavaluació docent. -Implementació de l’autoavaluació docent.


ÀMBIT DE RELACIÓ AMB L’ENTORN OBJECTIU 4: MILLORAR LA COHESIÓ ENTRE TOTS ELS MEMBRES DE LA COMUNITAT EDUCATIVA TOT TENINT COM A REFERENTS ELS INFANTS, LES SEVES FAMÍLIES, ELS TREBALLADORS I L’ENTORN

ESTRATÈGIES D’ACTUACIÓ ACTIVITATS TEMPORITZACIÓ PER CURSOS RESPONSABLES 17-18 18-19 19-20 20-21

4.1. Afavoriment i impuls dels canals de participació i difusió.

-Renovació web escolar. Equip Directiu

E.P. TAC

-Potenciació de la participació de les famílies a la dinàmica escolar (festes i activitats).

- Realització de qüestionaris de satisfacció del centre tant per famílies, com per alumnes i mestres.

4.2. Afavoriment de la cooperació i/o intercanvi d’experiències entre persones de diferents edats, grups o estaments.

- Concreció per cursos i/o cicles de la realització d’activitats d’ajuts i col·laboració entre els infants de l’escola.

E.P.

Interdisciplinar Tutors

- Realització d’un projecte transversal d’escola.

- Participació en concursos i projectes relacionats amb l’entorn proper. 4.3. Adequació dels espais exteriors i interiors del centre potenciant-ne l’ús pedagògic.

-Creació d’una comissió amb diferents sectors de la comunitat educativa per planificar i elaborar el “Projecte de patis” i el “Projecte renovació d’espais interiors”

Equip Directiu Comissió Patis


BOLÍVAR, A. (2002). Cómo mejorar los centros educativos. Editorial Síntesis. Madrid ZABALA, A., ARNAU, L. (2007): Cómo aprender y enseñar competencias: 11 ideas clave. Barcelona. Graó. LONGO, F. (2008): Liderazgo Distribuido, un elemento crítico para promover la innovación. Capital Humano, nº 226. SANMARTÍ, N. (2010). Avaluar per aprendre. Generalitat de Catalunya. Departament d' Ensenyament. COLLET, J., TORT, A. (Coord.) (2011). Famílies, escola i èxit. Millorar els vincles per millorar els resultats. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Informes breus, 35, Educació. Dades sobre la població de Vallirana:

http://www.idescat.cat/emex/?id=082956 http://www.vallirana.net/ca/demografia Experiències d'èxit educatiu:

http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/comunitats/webscentres/ http://kipp.org/schools

Normativa:

LEY ORGÁNICA 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’Educació. DECRET 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. (article 31 “Projecte de direcció i exercici de la direcció del centre”). DECRET 29/2015, de 3 de març, de modificació del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent. (“Projectes de direcció”, articles 23-26”). DECRET 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil. ORDRE ENS/164/2016, de 14 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària

8.BIBLIOGRAFIAIWEBGRAFIA

PROJECTE DE DIRECCIÓ 2017-2021 - agora.xtec.cat · Projecte de Direcció 2017/21 – Escola Pompeu...

Documents

Transcript of PROJECTE DE DIRECCIÓ 2017-2021 - agora.xtec.cat · Projecte de Direcció 2017/21 – Escola Pompeu...