PROJECTE DE DIRECCIÓ - escolamassanet.com-4-2015.pdf · direcció de l'Escola Nova de Maçanet de...

PROJECTE DE DIRECCIÓ

Codi del centre: 17008547

Nom del centre: Escola Nova de Maçanet de la Selva

Servei Territorial: Girona

Població: Maçanet de la Selva

Període: 2015- 2019

Nom i cognoms Núria de Gil i Capella

DNI 37690459Z

2

Índex

0.-Motivació.................................................................................................................

1.-Plantejament institucional. objectius del projecte de direcció..........................

2.-Anàlisi de les singularitats del centre i de l'entorn.............................................

3- El DAFO............................................................................................................

4.- Objectius, línies estratègiques i indicadors........................................................

5.- Lideratge distributiu i recursos............................................................................

6.-Mecanismes d'autoavaluació sistemàtica i rendiment de comptes..................

7.-Bibliografia..............................................................................................................

-Annex 1. Millora dels resultats de competències bàsiques externes i internes

-Annex 2. Cohesió social. Índex de participació......................................................

-Annex 3. Anàlisi DAFO..............................................................................................

3 4 6 17 18 24 29 30 31 35 43

3

Motivació

La nostra escola és un projecte en construcció, en el sentit més ampli de la paraula, donat

que no només hem estrenat edifici, sinó que en aquests quatre anys d'història, l'equip

humà que la forma ha afrontat el repte de crear unes línies pedagògiques per a la

construcció del Projecte Educatiu.

Hem tingut la sort de participar en aquesta construcció sense càrregues històriques, en

projectar la imatge d’una l'escola que no existia. Ha estat un repte i un honor poder

participar d'aquesta experiència. Els mestres i les mestres que hem format, i formem, el

claustre de l'Escola Nova de Maçanet de la Selva hem aportat el nostre bagatge

professional, les nostres reflexions sobre l'educació, les nostres vivències i coneixements.

Desenvolupem la nostra tasca amb la il·lusió pròpia de les coses noves, amb una energia

i participació desbordant. Som conscients de la importància del moment, de la capacitat

que tenim per la innovació i de la possibilitat d'adaptar l'educació de la nostra mainada a

la societat actual.

En aquests quatre anys, hem pogut començar a formar un equip professional cohesionat

gràcies a la possibilitat que ofereix l'Administració educativa de proposar places

estructurals, la confirmació de places provisionals, en comissió de serveis i el

nomenaments d'altres que s'han incorporat plena i activament al nostre projecte compartit.

Cal destacar la importància de la participació de les famílies en aquest projecte. Famílies

que en un principi depositen la seva confiança en un projecte desconegut, en una

organització de persones que vetllaran per l'educació dels seus fills i filles i que,

posteriorment, han obert el camí a noves famílies que s'han incorporat a la nostra

Comunitat.

L'acollida ha estat, i és, un factor clau per a la cohesió del nostre alumnat, de les seves

famílies i dels professionals que s'han anat incorporant a la vida de l'escola, establint una

forma de fer participativa i afectuosa.

4

També cal agrair les persones que ens han format, assessorat i acompanyat en aquest

camí que hem iniciat. No volem oblidar, la importància del paper de l’Administració i la

Inspecció educativa al llarg d'aquests primers anys que ens ha acompanyat, assessorant -

nos i guiant-nos, en situacions noves per nosaltres.

Tots aquests aspectes sorgeixen d'una reflexió inicial de l'equip directiu que ha gestionat

el centre aquests primers quatre cursos de la seva història i que veu que la feina tot just

acaba de començar, que cal consolidar molts aspectes i que es veu amb ganes i coratge

per afrontar el lideratge de l'escola al llarg dels propers quatre cursos

És per tot això que presento, junt amb l'equip del qual he format part, candidatura a la

direcció de l'Escola Nova de Maçanet de la Selva pel període 2015-2019.

1.-Plantejament institucional. objectius del projecte de direcció

Seguint la filosofia que recull el projecte de direcció que vàrem presentar pel període

2011-2015, per iniciar l’escola com equip directiu basada en:

•Corresponsabilització, participació i implicació de tots els sectors educatius que

actuen en el centre.

•Cogestió i colideratge per part de l’equip directiu i dels diferents sectors de la

comunitat educativa

•Voluntat de canvi en les dinàmiques del nostre entorn

•Flexibilitat en els plantejaments i estructures per incentivar i promoure iniciatives que

permetin assolir els objectius adequant-se a les necessitats del centre.

• Innovació educativa per ajustar les respostes als nous reptes educatius.

• Qualitat educativa com element bàsic per la igualtat d’oportunitats i èxit per a tothom.

• Confiança, reflexió, diàleg i consens com a instruments bàsics pel treball i

aprenentatge en xarxa.

• Coordinació perquè tots els agents que intervenen s’hi sentin vinculats, identificats i

compromesos.

5

• Millora com a resultat d’una cultura avaluativa constant.

Continuem en aquesta línia i compartim la idea de funció directiva com un element

dinamitzador, encaminat a la consecució d’una organització creativa, dinàmica i flexible.

Creiem que la comunicació ha estat, al llarg d'aquest període de gestió que acabem,

oberta i fluida en totes les direccions, per afavorir el procés constant de retroalimentació,

que és el que ens permet un major desenvolupament i flexibilitat del centre. D’això se’n

dedueix la importància que té per a nosaltres crear canals d’informació entre tots els

membres de la comunitat educativa.

Considerem necessari l’hàbit de la avaluació, concebuda com una actitud reflexiva i

dinamitzant de l’acció directiva..

Pensem que la planificació és essencial per qualsevol gestió de qualitat i l'hem introduït en

el nostre mètode de treball.

Aquests seran els principis que regeixen i regiran la nostra intervenció:

Com a Comunitat d’Aprenentatge, el model d’organització que proposem és el

participatiu on la informació tingui els dos camins: anada i tornada, perquè

aquesta coordinació i procés de retroalimentació siguin reals..

La idea de Comunitat d’Aprenentatge implica una organització oberta, per això un

dels objectius d’aquest projecte és donar un impuls en l’obertura del centre a

l’entorn i a altres institucions amb les quals poder compartir experiències,

col·laborar i organitzar activitats de forma creativa.

L’escola fa de l’aprenentatge el vincle de connexió que ens uneix, ens estimula

i ens fa millors, per això un dels objectius és potenciar la implicació de l’entorn en

els diferents projectes i processos formatius.

Participació i consens són elements que hem utilitzat des del principi del nostre

funcionament. Tant en l’elaboració dels instruments metodològics com en la presa de

decisions, també en les actuacions que es portin d’ara en endavant.

6

Sempre hem volgut crear un clima de responsabilitat, honestedat i transparència. Aquests

factors ajuden a que tots els membres de la comunitat tinguin el sentiment de pertinença

al col·lectiu, que ningú se senti exclòs.

2.-Anàlisi de les singularitats del centre i de l'entorn

2.1.-Entorn del centre

El Centre està ubicat a la població de Maçanet de la Selva que a la plana de la comarca

de La Selva. El municipi té uns 7.000 habitants. El poble comprèn el nucli urbà i els seus

vuit veïnats: Comajuliana, lʼEstany, Marata, Miquel Ferrer, Pibitller, Puig Marí, Pujol i

Soliva, i comprèn també la parròquia de Martorell i tres grans urbanitzacions: Residencial

Park, Montbarbat i Masaltaba.

Les infraestructures i serveis es concentren en el nucli de la població. Hi ha dues escoles

públiques de primària (3-12 anys), un institut amb l’ESO, una llar d’infants municipal, una

biblioteca municipal, un centre cultural, una escola de música i una escola d’adults.

Un 50% de la població del municipi es dispersa per les diferents urbanitzacions, veïnats i

cases de pagès.

Es pot considerar que 1/3 de la població escolar depèn del desplaçament motoritzat per

anar a l’escola degut al lloc de residència. Hi ha un deficient servei de transport públic al

municipi per comunicar el nucli urbà amb les zones residencials i les disseminades.

Per altra banda gran part de la població migrada es concentra a les urbanitzacions i com a

conseqüència el procés d’integració i cohesió social és més complexa.

El nivell d’instrucció de la població és majoritàriament mig-baix i els nivell mig-alt i alt

estan per sota de la mitjana comarcal.

Finalment, l’impacte de la crisi econòmica situa la taxa d’atur prop del 40% de la població

activa.

7

2.2.- La nostra petita història

Des de l’inici del centre, el curs 2011, amb molta il·lusió vam iniciar el projecte

d’innovació en Comunitat d’Aprenentatge. Aquest projecte ha transformat el centre,

durant els tres primers anys, amb l’objectiu d’aconseguir l’èxit educatiu de l’alumnat.

Gràcies aquest procés hem gaudit de la participació de les famílies i del voluntariat per

condicionar l’escola en un moment de crisi, a més d’establir mecanismes de solidaritat i

desenvolupar les activitat d’èxit a les aules.

Aquesta transformació ha aportat una millora en l’organització, en la gestió del centre i en

els diferents espais. Així com també una forta cohesió entre famílies i professorat, en

benefici de la mainada, a través de les comissions mixtes i de les activitats dins l’aula del

voluntariat.

2.3.- Tipologia de centre

L’escola va començar com un desglossament de l’escola Sant Jordi amb una línia

complerta d’Educació Infantil i Primària, excepte P-3 que s’inicia amb dues línies. Hem

anat creixent any darrera any la segona línia i en aquests moments el nombre d’unitats és

de sis classes a Educació Infantil i 7 classes a Primària.

Actualment el nombre d’alumnat en el centre és 262 distribuït de la següent manera:

Grups Alumnat

Educació Infantil total 108

P-3 A 21

P-3 B 19

P-4 A 14

P-4 B 14

P-5 A 18

P-5 B 22

Primària total 154

1r A 21

1r B 20

2n 26

3r 23

4t 23

5è 16

6è 25

8

2.4.- -Recursos

Edifici . És un Centre de nova creació. Inaugurat el curs 2011-2012. Està situat al límit del

nucli urbà, a la urbanització Bellavista. Els espais són funcionals, ben dissenyats, cosa

que facilita la mobilitat i l’organització del centre. Diuen que és un equipament intel·ligent.

En teoria ell sol renova l’aire, regula la calefacció , controla les llums, etc , en definitiva,

allò que correspon al segle XXI.

Personals. La plantilla docent en aquests moments és de 20 mestres , entre jornades

senceres i reduïdes, una vetlladora i un membre de l’EAP a càrrec del Departament

d’educació de la Generalitat. També comptem amb els serveis d’una logopeda a càrrec de

l’Ajuntament.

El Consell Comarcal de la Selva gestiona el servei socioeducatiu, el menjador i transport

escolar.

L’AFA realitza les activitats extraescolars i servei d’acollida.

També tenim gràcies al voluntariat servei de biblioteca tutoritzada gratuïta per a primària a

la tarda, fora de l’horari lectiu.

2.5.-Projectes pedagògics i innovació

Els projectes han estat línies de treball que ens han ajudat a construir un espai

d’aprenentatge per afavorir l’èxit educatiu i personal de tota la mainada.

En aquest sentit ser Comunitat d’aprenentatge ens ajudat en la participació i la

implicació de les famílies en l’educació dels seus fills i filles, a l’hora en una canvi de

funcionament d’organització de les aules a través de les activitats d’èxit ( grups interactius,

tertúlies literàries, biblioteca tutoritzada i formació de famílies)

La creativitat i les intel·ligències múltiples en la reflexió pedagògica del procés

d’aprenentatge a través de la ciència, les matemàtiques i el medi. També del

9

desenvolupament integral en l’àmbit artístic a partir dels ambients en Educació Infantil i

tallers en educació primària.

La pedagogia sistèmica en el treball de l’educació emocional que ens ajudat a tenir

estratègies en la convivència entre adults i en les aules

2.6.-Desenvolupament pedagògic. l’aprenentatge i les franges horàries

Per tal de desenvolupar les diferents dinàmiques pedagògiques del nostre projecte,

distribuïm l’horari, sempre tenint en compte la legalitat marcada, en quatre grans franges a

partir de la qual hi ha variacions en funció de la l’etapa, el cicle i la plantilla. Aquestes

franges són:

-Franja de treball d’habilitats.

Lectura diària:

La finalitat és tractar de fer activitats de lectura comprensiva, d'una manera seqüencial.

Per aquest motiu realitzem mitja hora diària de lectura comprensiva i hem iniciat una

selecció de lectures de diferents tipologies i temes.

Operacions i càlcul mental:

Multitud d'actes quotidians exigeixen realitzar ràpids càlculs matemàtics. No obstant això,

deduir la volta d'una compra, un descompte en un comerç i altres operacions, són més

fàcils de resoldre si s'aprenen i apliquen diferents estratègies i tècniques de càlcul mental.

Ortografia

En el treball ortogràfic a demés d’un llibret de normes i els dictats, estem introduït el

mètode Gabarró. Es treballa setmanalment.

-Franja de treball per projectes.

Es tracta d’aprendre a investigar per contestar-se a qüestions com: Què sé d’aquest

tema?, Què m’agradaria saber?, Com ho puc fer per saber-ho?, Qui em pot ajudar?,

10

Quins llibres puc consultar?, Com ho puc aprendre?, Com ho puc explicar?.....planificació,

presa de decisions, recerca d’informació... participació en la construcció del coneixement.

Les àrees que s’inclou en els projectes

Temes de Naturals i Socials.

Temes artístics (corrents artístics, pintors, arquitectes, escultors, músics...)

Una tipologia textual català

Un experiment científic

Activitats de matemàtiques

Anglès. Treball oral i escrit de vocabulari i tipologies textuals

- Franja de tallers expressius a Primària o ambients E. Infantil

-Tallers expressius a Primària

Si volem conèixer necessitem un llenguatge per representar el món, necessitem

contenidors per les nostres idees, que molt sovint són les paraules, però que també poden

ser les imatges, sons o moviments, perquè a mesura que anem construint imatges, sons o

moviments, anem construint coneixement.

Amb aquesta filosofia es desenvolupen els tallers expressius a primària com a diferents

llenguatges que ajuden a construir altres mirades del coneixement i a l’hora al

desenvolupament harmònic i integral de la mainada.

-Ambients a Educació Infantil

El treball mitjançant els ambients d’aprenentatge consisteix, bàsicament, en una manera

diferent d’organitzar l’alumnat, l’espai i els materials per tal de propiciar i construir un lloc

d’aprenentatge que sorgeixi espontàniament. En aquest ambient la mainada és la

protagonista i constructora del seu propi aprenentatge. El paper del mestre o de la mestra

és d’acompanyament i es basa fonamentalment en organitzar i afavorir aquest

aprenentatge. Mitjançant aquesta orientació pedagògica volem que l’alumnat participi

d’una manera més activa, lliure, constructiva i creativa que li ajudi a reflexionar i

11

preguntar-se el perquè de les coses com a principi de l’aprenentatge escolar i del

creixement com a persona.

Els nens i nenes s’agrupen per inter-nivells de P-3, P-4 i P-5 i van passant al llarg del curs

pels diferents ambients. Aquests són el d’experimentació, el de construccions, la caseta,

el de personatges, l’artístic, el musical i el de la llum.

-Especialitats i activitats d’èxit s’intercalen per facilitar l’organització i la

planificació amb el voluntariat.

-Grups interactius:

Els grups interactius és una forma d'organització d'aula on es realitzen agrupacions

heterogènies. En cada grup es realitza una activitat concreta curta de temps mentre una

persona adulta (voluntària, familiar, un altre professorat o professional d'un altre àmbit)

tutoritza el grup assegurant que treballen l'activitat i que es desenvolupa l’aprenentatge

entre iguals. Cada grup canvia d'activitat quan passa un temps prèviament determinat pel

professor o la professora. Al final de la sessió, han pogut realitzar 4 o 5 activitats diferents.

-Tertúlies literàries

El funcionament de les tertúlies dialògiques es basa en els principis del diàleg dialògic o

entre iguals i es desenvolupen a partir de les millors creacions de la humanitat de la

literatura.

-Biblioteca tutoritzada

La implicació de les famílies, del voluntariat possibiliten l'ampliació d’activitats més enllà

de l’horari lectiu. En l’espai de la biblioteca i amb la presència de la persona adulta que

l'acompanyen a l’hora de realitzar diferents activitats de deures, treballs en grup, lectures,

etc. D'aquesta manera s'accelera el seu aprenentatge i es creen interaccions que

afavoreixen la confiança, la pertinença a la comunitat i la millora del clima de convivència

en el centre.

12

-Anglès. L’hem introduït des d’Educació Infantil i a primària a més de l’hora d’angles

integrem aquesta llengua en els projectes per aconseguir la millora de la competència

oral

2.7.-Tractament de la diversitat a l’escola

El nostre objectiu primordial és atendre la diversitat dins l’àmbit ordinari.

La Comissió per l’Atenció a la Diversitat (CAD)

Per tal d’ajustar les respostes educatives a les necessitats d’aquests alumnes i poder, per

tant, afavorir progressivament la seva integració activa dins el grup de companys i

dinàmica de la classe cal analitzar i avaluar quines son aquestes necessitats. La Comissió

per l’atenció a la diversitat - formada per cap d’estudis, assessora psicopedagògica,

mestre/a d’E.E i el professorat coordinador de cicles - és l’espai per fer el seguiment dels

alumnes amb dificultats i de coordinació pels diferents professionals on es comenten els

casos i es proposen criteris a seguir per la intervenció tant a nivell de centre com a nivell

de suport extern si és el cas.

Funcionament de la CAD:

La periodicitat de les reunions de la CAD serà d’un cop al mes.

Prèviament, a les reunions de la CAD, es fan reunions de cicle per parlar entre els

diferents mestres del cicle, dels temes o situacions que preocupen d’un o més casos

concrets.

Les reunions de la CAD és tracta d’un espai institucional on es tracten temes

psicopedagògics, s’analitzen les barreres a l’aprenentatge i a la participació que

emergeixen a partir de la posada en comú del treball a les diferents aules.

També es tracta de discutir casos concrets. Veure quins són els problemes més urgents i

com organitzar-nos per donar-hi resposta.

13

2.8.- Organització pedagògica interna

Per tal de garantir la consolidació dels aprenentatges dels diferents cicle i del seguiment

de l’alumnat a primària hem distribuït els cicles de la manera següent: Educació Infantil

Primer cicle de primària (1r, 2n i 3r) i Segon Cicle de primària (4t, 5è i 6è)

2.9.-Treball d’equip

El mestre o la mestra, aïllat, pot fer ben poca cosa per a l’educació de l’alumnat, hem de

pensar quines metodologies ens ajudaran a fer la nostra tasca d’educadors i creiem que

ens cal un treball coordinat, articulant la diversitat amb la cultura de la col·laboració.

Per crear aquesta dinàmica en el treball pedagògic és clau el treball en equip. En aquest

sentit t

-El Consell de direcció

On està representats el diferents cicles. Es reuneix un cop cada quinze dies per coordinar,

dinamitzar debats, rebre idees, preparar claustres,..

-Comissions mixtes

Dins del marc de la Comunitat d’aprenentatge les comissions mixtes estan composades

per famílies, Professorat i voluntariat.

La seva finalitat es desenvolupar els diferents projectes aprovats en el Planari en grups de

treball.

-Formació del Professorat

La formació i reflexió compartida per crear el projecte curricular de centre esdevé un

element important. És per aquest motiu que el realitzem dins de les hores de

permanència al centre. docent, així com.

Ho treballem a partir de:

La necessitat de crear un espai de debat pedagògic en el sí del claustre

La importància del coneixement compartit.

L’ intercanvi d’experiències, l’autoavaluació i l’avaluació de resultats

14

La reflexió i formació i com element de millora continuada de les bones

pràctiques educatives.

Formació feta al llarg dels 4 anys (2011-2015) Cursos La formació Formadors i formadores i col·laboracions

2011-2012 Sensibilització en comunitats d’aprenentatge Compartit amb l’escola St. Jordi Assessorament d’en Marius Martínez

La dislèxia Xerrada d’Elsa Fernández. Psicopedagoga de l’EAP

2012-2013

Transformació en Comunitat d’aprenentatge Assessorament de: Ramón Flecha. Oscar Garcia, Patricia Melgar i Elena Duque de la UdG

Programació de la Setmana Jocs Cooperatius i Coeducatius (compartit amb el SES)

-Grup de treball coordinat pel nostre Equip Directiu

2013-2014

Consolidació Comunitat d’aprenentatges -Assessorament de: Oscar Garcia, Patricia Melgar i Elena Duque de la UdG

Programació de la Setmana de la Ciència (compartit amb l’escola St. Jordi i el SES)

Grup de treball coordinat pel nostre Equip Directiu amb: -Assessorament d’en David Vilalta de l’ICE de la UAB -Col·laboració Josep Rey del museu de les matemàtiques . -Col·laboració Mireia Bragulat biòloga

Curs de Coeducació del “Instituto de la mujer” Assessorament de Gloria Serrato

Dificultats en el procés d’aprenentatge Assessorament de l’Associació del TDH del Maresme. Cristina marqués.

2014-2015

FIC de Matemàtiques Coordinat pel nostre Equip Directiu amb: -Assessorament d’en David Vilalta de l’ICE de la UAB -Col·laboració Josep Rey del museu de les matemàtiques . -Col·laboració Mireia Bragulat biòloga -Col·laboració de la Carme Alemany mestra jubilada ex-directora de l'escola pública

Dipsalut projecte “Sigues tu” Assessorament de Cristina Bota de la Fundació de l’Esplai

Per últim també cal esmentar l’assistència al grup de treball de pedagogia sistèmica per

equip directius de l’ICE de la UAB a càrrec de Mercè Traveset i Carles Parellada sobre

lideratge i desenvolupament del currículum.

2.10.- Anàlisi dels documents

Elaboració del PEC i dels diferents documents que el conformen

El document del qual vam partir, i que plasma les línies directrius del projecte que s’ha

estat seguint fins aleshores va ser el Projecte de Direcció de la Núria de Gil que va

presentar quan es va inaugurar l’escola.

Tota la documentació, en ser un centre nou, s’ha elaborat de nou, alguna d’aquesta ja

l’hem aprovat i d’altre estem en el procés.

En aquest sentit el PEC, com a document marc que recull tot el sistema documental del

centre, encara no s’ha acabat d’elaborar.

15

Segons la normativa vigent, la formulació dels projectes educatius dels centres correspon

al claustre del professorat, a iniciativa del director o directora i amb la participació dels

professionals d’atenció educativa”. I a més “ En els centres públics el Consell Escolar de

Centre té la competència decisòria d’aprovar el projecte educatiu”

És important la implicació de la comunitat educativa en la elaboració del Projecte Educatiu

per l’èxit de la seva aplicació.

Quant a la resta de documents el procés és el que segueix,

2.11.- Organització

L’organització i el seu funcionament ens ajudat molt el seu desenvolupament ser

Comunitat d’Aprenentatge i algunes eines de la pedagogia sistèmica.

CURSOS Documents 2011

2012 2012 2013

2013 2014

2014 2015

PEC

PD X

PGC X X X X

Memòria final curs X X X X

NOFC X

Projecte Lingüístic

Acord de correspon.

PAT

PAD X

Pla tutorial

Pla d’acollida X

Carta de compromís X

Pla d’emergència X X X X

Pla TAC X

16

2.12.- Els indicadors de progrés d’aquests quatre anys

-En la millora de resultats

Durant aquests quatre anys hem recollit els resultats educatius a traves de les

competències bàsiques en les proves externes de sisè, les internes de cinquè i a nivell

comarcal a segon de primària.

El resultats d’aquests reflecteixen que el rendiment del alumnat, d’acord amb les proves

de competències externes i internes, ha anat millorant sobre la mitjana de Catalunya en

les àrees de llengua catalana, castellana, matemàtiques i en llengua anglesa. Quan fem

DELEGADES

de

famílies d’aula

Consell de

direcció

17

l’anàlisi de la distribució de l’alumnat hem augmentat en la franja mitja però encara hi ha

un altra grup (aproximadament un 25%) amb uns resultats molt baixos sobretot en

expressió escrita.

Continuar millorant els resultats globals ha de ser un punt prioritari en els propers anys.

-En la millora de la cohesió social

Participació

Hi ha un progrés favorable en la participació del Plenari, de les reunions de família, del

voluntariat, de delegades de famílies d’aula i de les eleccions al Consell Escolar.

-Enquesta a la comunitat de diagnosi del centre

Segons els resultats de la diagnosi podem deduir:

Els nostres punts forts són:

- La capacitat d’acollida

- La participació

- La implicació amb les famílies

Els nostres punts febles són:

- Els materials i activitats concretes a l’aula.

- La coordinació de les activitats entre els mestres i l’ús del material

- Desenvolupar les activitats amb les entitats de l’entorn

*Totes aquestes dades estan recollides en els annex-1 i 2

3-El DAFO

En una taula o quadre de doble entrada que concreta la valoració dels punts forts i febles

del centre educatiu en relació amb les amenaces i oportunitats de l’entorn per tal d’ajudar

a establir els objectius i les estratègies del centre

Hem partit del recull de les valoracions del Claustre a través dels Cicles i del Consell

escolar donant les següent resultat:

18

*Tot el procediment de l’anàlisi DAFO per la interpretació global de les valoracions

efectuades per arribar a una primera proposta d’objectius i estratègies està en

l’Annex 3.

4.- Objectius, línies estratègiques i indicadors

Els hem establert els objectius, les estratègies, els indicadors i les activitats del Projecte

de Direcció dels propers anys a partir de l’anàlisi dels següents aspectes:

1.-L’avaluació diagnostica de la situació actual i dels indicadors dels resultats

competencials, de participació i el qüestionari de satisfacció per un costat.

2.-Els resultats de l’anàlisi DAFO

En aquest sentit hem afegit un objectiu als dos que marca el Departament, la relació amb

l’entorn com aspecte rellevant a treballar en aquests propers cursos, donat que es

manifesta com una oportunitat de desenvolupament del Projecte Educatiu del centre.

EXTERNS

AMENACES OPORTUNITATS

A1.-Dificultats amb relació amb l’Ajuntament A2.-Inestabilitat de la Plantilla A3.-Dispersió de la població en urbanitzacions i veïnats A4.-Nivell sòcio-cultural baix de les famílies

B1.-Entorn natural B2.-Associacions culturals del poble B3.-Biblioteca municipal B4.-Bona disposició per la comunicació entre els centres educatius de la localitat.

INTERNS

PUNTS FORTS (FORTALESES) PUNTS FEBLES (DEBILITATS)

C1.-L’edifici nou i els seus espais C2.-Funcionament en Comunitat d’Aprenentatge amb la participació de les famílies i del voluntariat. C3.-Activitats d’èxit: grups interactius, tertúlies literàries, biblioteca tutoritzada, formació de famílies,.. C4.-Intel·ligències múltiples amb el treball per projectes, els tallers expressius i els ambients C5.-Formació del professorat continuada. C6.-Interès per la innovació i avaluació

D1.-Curta trajectòria del centre D2.-Falta acabar de perfilar aspectes pedagògics que ajudin a crear línia d’escola. D3.-Falta de recursos didàctics D4.-Assolir les competències bàsiques.

19

4.1.-Objectiu per la millora de resultats

OBJECTIU 1 : MILLORAR ELS RESULTATS.

ESTRATÈGIA RESPONSABLES INDICADORS DE PROGRÉS

1.2

Desenvolupar el treball competencial a través dels projectes, tallers expressius i ambients

Equip directiu, Consell directiu i equip docent

Increment d’un 5% en els resultats de les proves de CCBB internes i externes en matemàtiques i llengües en el nivells mitjos.

Curs1 15-16

Curs2 16-17

Curs3 17-18

Curs4 18-19

0% 2% 2% 1%

ACTIVITATS

1.2.1 -Partint dels acords continuar desenvolupant el treball per projectes tenint en compte, les matemàtiques, la ciència i la cultura utilitzant espais com el laboratori, l’hort i l’entorn

X

X

X

X

1.2.2 - Mantenir i millorar les exposicions orals dels projectes a companys, companyes i famílies

X

X

X

X

1.2.3 -Desenvolupar el treball d’expressió oral en llengua anglesa en els projectes

X

X

X

X

1.2.4 -Mantenir i millorar el tallers expressius de primària i les exposicions a les famílies modificant l’organització

X X X X

1.2.5 -Mantenir i millorar el funcionament dels ambients d’Educació Infantil

X X X X



1.1

Potenciar les activitats d’èxit

Equip directiu, Consell directiu, equip docent, comissió biblioteca i formació de famílies

Increment d’un 5% en els resultats de les proves de CCBB internes i externes en matemàtiques i llengües en el nivells mitjos.

Curs1 15-16

Curs2 16-17

Curs3 17-18

Curs4 18-19

0% 2% 2% 1%

ACTIVITATS

1.1.1 Grups interactius: Consolidar el funcionament en activitats de les àrees instrumentals de llengua i matemàtiques.

X

X

X

X

1.1.2 Tertúlies literàries: Sistematitzar de manera progressiva al llarg de l’Educació Infantil i primària les lectures dels autors de la literatura clàssica

X

X

X

X

1.1.3 Biblioteca tutoritzada: Incentivar la participació de l’alumnat a través de l’acció tutorial.

X

X

X

X

1.1.4 Formació de famílies a través de les tertúlies: Mantenir les en horari lectiu i introduir progressivament la tertúlia literària dinamitzar i coordinar activitats dissenyades per la formació de famílies.

X X X X

20



1.3 -Reflexionar, planificar, avaluar, promocionar i acreditar per competències i capacitats les àrees de matemàtiques i llengües.

Equip directiu, Consell directiu i equip docent

-Millora dels resultats en un 5% en els nivells mitjos, de les proves competencials internes i externes en matemàtiques i llengües

Curs1 15-16

Curs2 16-17

Curs3 17-18

Curs4 18-19

0% 2% 2% 1%

ACTIVITATS

1.3.1 -Mates: Partint de la reflexió de la pràctica docent matemàtica planificar i avaluar competencialment.

X X X X

1.3.2 - Lectura: Continuar acordant el treball en les diferents tipologies de text: planificant, coordinant i avaluant les diferents llengües.

X X X X

1.3.3 -Expressió escrita: Continuar acordant el treball en les diferents tipologies de text: planificant, coordinant i avaluant les diferents llengües.

X X X X

1.3.4 -Mantenir i millorar el Pla de funcionament de la CAD i acordar criteris de promoció i acreditació d’etapes i cicles.

X

X



1.4 -. Desenvolupar i fer el seguiment del Pla d’acció tutorial

- Equip directiu, Consell directiu, tutores i tutors

Document de Pla d’Acció tutorial aprovat pel Claustre i Consell Escolar

Curs 15-16

Curs 16-17

Curs 17-18

Curs 18-19

ACTIVITATS

1.4.1 Assemblees. Treballar a través del diàleg dialògic el funcionament i la planificació del projecte del pati, de resolució de conflictes, d’ajuda entre iguals, d’hàbits de treball, revisió normativa de convivència,..

X

X

1.4.2 Educació emocional i en valors. Continuar el programa ”Sigues tu” , avaluar el seu funcionament i acordar la planificació del treball d’habilitats emocionals

X X

1.4.3 Tutoria individualitzada. Treballar de manera individualitzada les necessitats de la mainada a partir de cinquè

X X

1.4.4 Entrevistes famílies. -Aplicar el guió consensuat d’entrevista al llarg del curs i quan hi ha una nova incorporació, avaluar-lo i incloure noves propostes. -Diferenciar les entrevistes quan hi ha un canvi de tutor o tutora o quan es fa seguiment.

X

X

21

4.2.- Objectius pel desenvolupament i l’aplicació del projecte educatiu

OBJECTIU 2 : COHESIÓ SOCIAL


2.1 Consolidar la comunitat d’aprenentatge amb participació i cohesió.

Equip directiu, Consell de direcció, Gestora

-Augment en un 11% de satisfacció del funcionament de la Comunitat d’Aprenentatge a través d’una enquesta.

Curs 15-16

Curs 16-17

Curs 17-18

Curs 18-19

5% 6%

ACTIVITATS

2.1.1 Mantenir i millorar el funcionament de les Comissions mixtes, Gestora i Plenari :

X X

2.1.2 Mantenir i millorar el funcionament de la xarxa de delegades o delegats de famílies

X X

2.1.3 Voluntariat: Mantenir el protocol, adequar un espai de trobada i treball i estendre informació a estudiants del poble i universitat, jubilats i d’altres actius del poble.

X X

2.1.4 Organitzar trobades amb de famílies amb finalitats educatives, formatives i de lleure

X X

OBJECTIU 2 : COHESIÓ SOCIAL


2.2 Acabar d’elaborar i aprovar el Projecte Educatiu

Equip Directiu, Consell de Direcció, Consell Escolar.

Document debatut per la comunitat i aprovat pel Claustre i pel Consell escolar

Curs

Curs

Curs

Curs

15-16 16-17 17-18

18-19

ACTIVITATS FET

2.2.1 Definir la missió, visió i objectius del Projecte educatiu X

2.2.2 Acabar d’elaborar i aprovar el projecte curricular del centre X X X

2.2.3 Acabar d’elaborar el pla d’acció tutorial X X

2.2.4 Acabar el projecte lingüístic X X X

OBJECTIU 3 : TREBALLAR AMB TOTS ELS AGENTS EDUCATIUS QUE OPEREN EN EL MUNICIPI PER

ENFORTINT LA RELACIÓ I LA INTERACCIÓ ENTRE ELS CENTRES EDUCATIUS I L’ENTORN.


3.2 Aprofitar les entitats i institucions socials de l’entorn per desenvolupar el treball educatiu.

Equip directiu, Consell de direcció, Equip docent, Gestora

Increment d’un 15% en la participació de les entitats i institucions en el desenvolupament del treball educatiu

Curs 15-16

Curs 16-17

Curs 17-18

Curs 18-19

3% 5% 5% 2%

ACTIVITATS

3.2.1 Donar a conèixer al professorat les entitats i associacions del municipi

X X X X

3.2.2 Treballar de manera coordinada amb la nova biblioteca per desenvolupar diverses activitats d’aprenentatge, de formació i lúdiques.

X X X X

3.2.3 Desenvolupar un treball coordinat amb les diferents associacions (Taller d’història, El Ginjol, Amics de l’esport...)per aprofundir en el coneixement del nostre entorn cultural, històric i social.

X X X X

3.2.4 Aconseguir voluntariat de les associacions del poble, donant a conèixer la Comunitat d’Aprenentatge i les activitats de l’escola.

X X X X

OBJECTIU 3 : TREBALLAR AMB TOTS ELS AGENTS EDUCATIUS QUE OPEREN EN EL MUNICIPI PER ENFORTINT LA RELACIÓ I LA INTERACCIÓ ENTRE ELS CENTRES EDUCATIUS I L’ENTORN.


3.1

Aprofitar l’entorn natural en el funcionament de la Comunitat d’Aprenentatge per millorar l’arrelament.

Equip directiu, Consell de direcció, Equip docent, Gestora

Increment d’un 25% del coneixement de l’entorn natural a través d’un qüestionari

Curs 2015-2016

Curs 2016-2017

Curs 2017-2018

Curs 2018-2019

3% 10% 10% 2%

ACTIVITATS

3.1.1 Desenvolupar l’estudi dels continguts de medi natural i social relacionats amb el nostre entorn, a través dels projectes.

X X X X

3.1.2 Aprofitar els coneixements de les famílies de l’escola sobre l’entorn natural que ens envolta per desenvolupar-los en l’estudi dels continguts de medi natural i social

X

X

X

X

3.1.3 Integrar dins de la formació del professorat el coneixement de l’entorn.

X

X

X

X

3.1.4 Integrar dins de la formació de famílies el coneixement de l’entorn. X X X X

23

4.3.- Objectiu del treball en equip

OBJECTIU 4 : COHESIONAR L’ EQUIP DOCENT PER FACILITAR EL TREBALL D’EQUIP


4.1 Treballar per l’estabilitat de la plantilla

Equip directiu, Consell de direcció

Incrementar un 20% l’estabilitat de la plantilla. Partim d’un 30% de plantilla estable.

Curs 15-16

Curs 16-17

Curs 17-18

Curs 18-19

8% 2% 8% 2%

ACTIVITATS

4.1.1 Desenvolupar l’acolliment del professorat nou, donant a conèixer el projecte i funcionament del centre i adequar els diferents espais de treball i descans del professorat

X X X X

4.1.2 La formació com espai de reflexió, aprenentatge, intercanvi i avaluació, dins l’horari de permanència al centre.

X X X X

4.1.3 Repartiment de responsabilitats per la participació i implicació en el funcionament del centre a través del Consell de direcció i Coordinacions de comissions mixtes

X X X X

4.1.4 Utilitzar les eines legals per estabilitzar plantilles com les places estructurals i intervenció en la definició dels llocs de treball

X X X X

OBJECTIU 3 : TREBALLAR AMB TOTS ELS AGENTS EDUCATIUS QUE OPEREN EN EL MUNICIPI PER ENFORTINT LA RELACIÓ I LA INTERACCIÓ ENTRE ELS CENTRES EDUCATIUS I L’ENTORN.


3.3 Potenciar la creació del Consell Escolar Municipal

Equip Directiu, Consell direcció, A.F.A, Gestora

Increment d’un 10% en les actuacions conjuntes dels diferents centres educatius de la localitat.

Curs 15-16

Curs 16-17

Curs 17-18

Curs 18-19

2% 3% 3% 2%

ACTIVITATS

3.3.1 Potenciar els desenvolupament d’activitats conjuntes entre els centres educatius de la localitat.

X X X X

3.3.2 Potenciar trobades i activitats conjuntes de les diferents associacions de famílies dels diferents centres educatius

X X X X

3.3.3 Elaborar un pla d’actuacions conjuntes per facilitar el pas entre la Llar d’Infants i Educació Infantil de la localitat

X X X X

3.3.4 Elaborar un pla d’actuacions conjuntes per facilitar el pas entre la Primària i l’Institut de la localitat

X X X X

5.- Lideratge distributiu i recursos

Partim de la base d’un equip humà en el qual tots els membres participen, en el que cada òrgan és responsable de la seva func ió i en

el que s’han d’estimular i recolzar les iniciatives , per tant creiem en un lideratge distribuït. Per això comptem amb ànim i estil

negociador i la nostra intenció la de definir i delegar tasques, atribucions i responsabilitats. En aquest sentit fem la següent proposta

de recursos, accions i responsables per aconseguir els diferents objectius. Per últim, cal tenir en compte que en aquest plantejament

el treball en equip es desenvolupa de manera transversal a traves del consell de direcció i les comissions mixtes

LA MILLORA DELS RESULTATS

Recursos Accions Curs 1 Curs 2 Curs 3 Curs 4 Responsables

Gestió i Coordinació pedagògica

Coordinar i gestionar com equip directiu ampliat els aspectes pedagògics i els recursos necessaris en funció de la implantació progressiva de la segona línia i de la dinàmica de treball competencial.

X X X X Equip directiu i Consell Direcció

Claustres pedagògics

-Actualitzar l’espai competencial de la botiga X Equip directiu i el Consell de Direcció -Desenvolupar nous espais competencials com restaurant,... X X X

-Redistribuir i dotar els diferents ambients pel treball de capacitats.

X X X X

-Dotar progressivament de material didàctic i fungible per desenvolupar els diferents aprenentatges

X X X X

Comissions mixtes

-Continuar la dotació i adequació dels espais del laboratori, biblioteca, polivalent, pati i hort

X X X X Comissions de Laboratori, Biblioteca i Desenvolupament integral i valors (Festes, Hort i Pati)

-Dotar de manera progressiva pissarres digitals a espais compartits i aules de segon cicle.

X

X

X

X Comissió de Comunicació

-Augmentar el nombre de portàtils en el centre. X X X X

-Augmentar les hores de dedicació a EE en funció de les noves necessitats.

X X X X Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD)

-Augmentar hores d’anglès per desenvolupar el projecte lingüístic.

X X X X Comissió LIC

Formació del professorat Interna de Centre

-Mantenir la formació del professorat dins de l’horari de permanència en el centre com espai de reflexió, anàlisi i millora de la practica docent.

X X X X Equip directiu

25

Setmana Cultural

-Potenciar un espai de reflexió, aprofundiment i intercanvi d’experiències educatives que ens ajudi a millorar la practica educativa i a contribuir en una dinàmica de treball que potencií una línia de treball com a escola.

X X X X Claustre i equip directiu

Sortides

-Sortida anual fora de la localitat lligada als projectes que realitza tots els grups classe.

X

X

X

X

Els diferents cicles

Activitats culturals

-Xerrades en relació a la seguretat, a la salut i medi ambient en coordinació amb Mossos, Policia local, al centre sanitari local, al Consell Comarcal, amb la Diputació i associacions

X X X X Cap d’estudis i Claustre

-Espectacles teatrals en les diferents llegües que desenvolupem en el centre(Català, castellà i anglès)

X X X X

Suports socioeducatius

-Activitat de suport complementari en coordinació amb el Consell Comarcal

X X X X Cap d’estudis

L’APLICAIÓ I EL DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE DE CENTRE. LA COHESIÓ SOCIAL


Formació alumnat

Formació mediació X X X X Cap d’estudis

Comissions mixtes

-Mantenir el protocol del voluntariat, impulsar l’increment d’aquest dins de la comunitat i la seva formació.

X X X X Comissió de Voluntariat

-Actualitzar el Pla de funcionament, els espais, la seva dotació en funció de les noves necessitats i l’augment de comensals.

X

X

X

X Comissió de Menjador

-Reorganitzar l’espai del rober i les activitats en funció de les necessitats.

X X X X Comissió de Fons solidari

-Adaptar l’oferta a les necessitats i adequar els espais necessaris.

X

X

X

X

Comissió extraescolars

-Gestionar la demanda de material en funció de les necessitats i elaborar projecte de funcionament.

X X X X Comissió Material pedagògic

-Introduir sortides familiars, tertúlies literàries, grups interactius familiars,...i dotar del material necessari.

X X X X

26

-Activitat de convivència a final d’Educació Infantil, del Primer Cicle de Primària i del Segon Cicle de Primària. Amb una durada progressiva de dos dies, tres dies i quatre dies.

X X X X Comissió de colònies

Delegades i delegats de famílies de les diferents aules

-Mantenir la representació de dues persones delegades de famílies per grup.


-Revisar, avaluar i millorar les seves funcions per la difusió de la informació i per la cohesió dels grups.

X X X X

Gestora

-Coordinar les actuacions i els recursos aprovats pel plenari i el Consell Escolar.


Plenari

-Mantenir aquest espai de participació, debat i cohesió de la comunitat d’aprenentatge.

X X X X Gestora

-Millorar el seu funcionament per fer-lo més dinàmic. X X X X

Aniversaris, berenars finals de curs, campanya de fruita, taller de panellets, refrigeris famílies, menjar intercultural

-Dotar i generar espais que ajudin a la salut, a la convivència i a la cohesió en format de petits grups o grups classes tant per l’alumnat com per les famílies.

X X X X Claustre i delegades o delegats de famílies

Servei acollida

-Dotar d’un servei que ajudi a conciliar l’horari laboral i l’escolar en condicions de qualitat.

X X X X Comissió extraescolars

L’APLICAIÓ I EL DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE DE CENTRE. EL TREBALL AMB TOTS ELS AGENTS EDUCATIUS QUE OPEREN EN EL MUNICIPI PER

ENFORTINT LA RELACIÓ I LA INTERACCIÓ ENTRE ELS CENTRES EDUCATIUS I L’ENTORN..


Formació Professorat

-Coneixement de l’entorn natural i cultural i planificació d’activitats competencials

X X X X Equip directiu i claustre del professorat

-Coneixement de les associacions del poble i coordinar activitats competencials

X X X X

Sortides

-Organitzar sortides a l’entorn lligades al coneixement del mateix i als projectes.

X X X X Claustre

27

Comissions mixtes

-Organitzar sortides a l’entorn natural i cultural de les famílies X X X X Comissió de formació de famílies

-Coordinar-se o col·laborar amb associacions i Ajuntament X

X

X

X Comissió de festes

-Difondre el projecte de Comunitat d’aprenentatge i les activitats d’èxit a les associacions locals per tal de potenciar la participació de voluntariat del poble.

X X X X Comissió de voluntariat

-Participar en el projecte bici amb les localitat veïnes de Vidreres, Sils, Riudarenes i nosaltres conjuntament amb els Ajuntaments, Consell Comarcal i Diputació per millorar les comunicacions, la cohesió i l’activitat educativa.

X X X X Comissió d’accessos i vialitat

-Coordinar-se amb l’Ajuntament per millorar els nostres accessos.

X X X X

-Coordinar-se amb les altres associacions de famílies, associacions i ajuntament

X X X X Comissió extraescolars

Col·laboració i coordinació dels centres educatius de la localitat

-Protocol de traspàs de la Llar d’Infants a l’Educació Infantil.

X X X X Equip directiu, AFA, Claustre professorat

-Protocol de traspàs de Primària a l’ESO p

X X X X

-Coordinació horaris i festes.

X X X X

-Desenvolupar activitats d’intercanvi entre alumnat, professorat i famílies.

X X X X

Col·laboració amb l’Ajuntament

-Conveni per l’ús de l’espai per les activitats que sigui necessari. X X X X Equip directiu, AFA, Claustre professorat

-Participació en activitats del poble. X X X X

-Participació coordinació amb activitats formatives. X X X X

28

-Col·laboració econòmica pels material pedagògic, tecnològic o mobiliari.

X X X X

Col·laboració entitats

-Col·laboració amb activitats conjuntes educatives de coneixement de l’entorn natural i cultural o de lleure amb la mainada i les famílies.


Col·laboració amb el Consell Comarcal de la Selva

-Revisió del Pla de Funcionament del menjador a través de la comissió de menjador.


-Seguiment del transport. X X X X

-Participació amb algunes activitats educatives X X X X

29

6.-Mecanismes d'autoavaluació sistemàtica i rendiment de comptes

Com hem vist, el projecte s’ha elaborat en base a una avaluació diagnòstica i un anàlisi d’AFO

que ens ha aportat una visió global de la nostra realitat i alhora una orientació per la millora tant

pedagògica com organitzativa.

Tot aquest procés té la intencionalitat d’integrar l’avaluació com a part del treball per la millora de

la qualitat educativa i entrar en el cicle avaluatiu de la planificació del projecte educatiu del

centre. Comença amb una avaluació global diagnòstica, presentada en aquest projecte, que

proposa un pla de millora a quatre anys, i finalitzarà amb una altra avaluació global per

determinar les millores obtingudes durant aquest període.

Entre aquests dos moments, avaluarem a través del Plans Anuals de Centre i la memòria de

curs. Disposarem dels indicadors en un quadre de coordinació i informació com eina de

seguiment del projecte.

També es farà un seguiment trimestral de l’evolució dels resultats i el funcionament en les

sessions d’avaluació del centre, en els Claustres i en el Consell Escolar.

Considerem l’avaluació una eina necessària per qualsevol camp d’innovació a l’escola. Aquesta

feina, però, ha de ser de compromís a llarg termini, aconseguir que l’avaluació sigui un tema

transversal. Tot plegat va lligat al currículum en competències que ens porta a consensuar entre

tot l’equip de mestres els criteris i indicadors d’avaluació.

Al llarg del curs 2017-2018, és a dir, a la meitat del projecte, es realitzarà un anàlisi DAFO de

l’estat del projecte a través del Claustre, per veure quina és la situació i quines rectificacions

hem de fer per aconseguir el objectius

Per últim es pren el compromís de divulgar aquest Projecte de Direcció, un cop hagi estat

seleccionat, a través de la web de centre, tal i com s’ha fet amb resta de documentació

aprovada.

7.-Bibliografia

Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius (DOGC

núm. 5686 de 5 d’agost de 2010).

L.E.C.La Llei d'Educació de Catalunya (LEC). DOGC el 10 de juliol 2009

Decret 29/2015, de 3 de març, de modificació del Decret 155/2010, de 2 de

novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal

directiu professional docent. (DOG núm. 6824 – del 5 de març de.2015).

Resolució ENS/397/2015, de 6 de març, de convocatòria de concurs de

mèrits per seleccionar el director o directora dels centres educatius

dependents del Departament d'Ensenyament. (DOG núm. 6827 – 10 de març

de 2015).

Bosch, C., Parellada, C., Teixidor, M., i Vilalta, D.: Les escoles de nova

creació: un repte de futur per a l'educació al nostre país .Guix Infantil núm.

45. Setembre -Octubre 2008.

Guia per elaborar i aplicar un pla estratègic. Generalitat de Catalunya.

Departament d’Educació Edició: Servei de Difusió i Publicacions. Juny de 2007

31

ANNEX -1 Millora dels resultats

competències bàsiques externes i internes

32

COMPETÈNCIES BÀSIQUES 6È % ASSOLIMENT ÀREES I GLOBAL Maig 2012/ Maig 2013/Maig 2014

33

AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA 5È % ASSOLIMENT ÀREES Octubre 2011/ Octubre 2012/Octubre 2013

COMPETÈNCIES BÀSIQUES 2N % ASSOLIMENT ÀREES Maig 2012/ Maig 2013/Maig 2014

35

ANNEX -2 Cohesió social.

Índex de participació

36

PLENARI

Cursos Curs 11-12 Curs 12-13 Curs 13-14

Persones 103 190 215

Participació 33’6% 51’7% 57’7%

ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR

Anys 2011 (23-11) 2013 (16-01) 2014 (26/11)

Cens 306 367 372

Vots emesos 72 101 129

Participació 23’5% 27’52% 34’68%

VOLUNTARIAT

DELEGADES

Cursos Curs 11-12 Curs 12-13 Curs 13-14 Curs 14-15

voluntariat 20 28 38 45

Cursos Curs 11-12 Curs 12-13 Curs 13-14 Curs 14-15

Delegades 10 11 12 26

Enquesta per la comunitat de diagnosi del centre curs 2012/2013

1.-Disposem d’estratègies organitzatives i metodològiques concretes d’aula per facilitar l’acollida

de l’alumnat nou?

Molt

42%

Bastant

25%

Poc

25%

Gens

8%

2.-Preveiem actuacions per treballar la diversitat de l’alumnat, tot afavorint el coneixement mutu i

facilitant la cohesió del grup?

Molt

33%

Bastant

58%

Poc

8%

Gens

0%

3.-Disposem d’un repertori compartit de mesures, recursos i materials didàctics de totes les àrees

del currículum per atendre l’alumnat nouvingut?

Molt

17%

Bastant

25%

Poc

42%

Gens

8%

4.-Contemplem mesures d’acollida específiques per a l’alumnat que es reincorpora a l’aula després

d’un període d’absència continuat?

Molt

25%

Bastant

17%

Poc

42%

Gens

8%

38

5.-Disposem d’un protocol per informar/acompanyar el professorat o altres professionals que

intervinguin per primer cop a l’aula ?

Molt

42%

Bastant

42%

Poc

8%

Gens

0%

6.-Tenim protocol d’acollida per a tot l’alumnat, les seves famílies i per a la resta de la comunitat

educativa tant si s’incorporen a l’inici com un cop iniciat el curs ?

Molt

33%

Bastant

42%

Poc

17%

Gens

0%

7.-Contemplem el moment de preinscripció i matrícula com a part del procés d’acollida de les

noves famílies?

Molt

33%

Bastant

33%

Poc

25%

Gens

0%

8.-Tenim plantejada l’acollida com un procés gradual i ben seqüenciat?

Molt

25%

Bastant

42%

Poc

17%

Gens

8%

39

9.-Hem elaborat la carta de compromís educatiu com un document que faciliti l’acolliment de les noves

famílies i faciliti la seva implicació en els processos d’ensenyament dels seus fills/ filles en el

funcionament de centre ?

Molt

33%

Bastant

8%

Poc

42%

Gens

8%

10.-Preveiem actuacions específiques per facilitar la transició entre l’aula

d’acollida i l’aula ordinària en el cas d’alumnat nouvingut ?

Molt

25%

Bastant

0%

Poc

42%

Gens

25%

11.-Tenim una coordinació planificada entre el professorat- tutor de l'aula d'acollida

i el de l'aula ordinària?

Molt

25%

Bastant

0%

Poc

33%

Gens

33%

12.-Formem la comunitat educativa en destreses i coneixements per atendre l’alumnat nou al centre?

Molt

33%

Bastant

42%

Poc

17%

Gens

0%

40

13.-Disposem d’un repertori compartit de recursos i materials didàctics per atendre l’alumnat nouvingut ?

Molt

17%

Bastant

42%

Poc

33%

Gens

0%

14.-Tenim mecanismes específics per acollir l’alumnat i les famílies nouvingudes que arriben un

cop iniciat el curs. Activitats que hi organitza l’AFA ?

Molt

25%

Bastant

33%

Poc

33%

Gens

0%

15.-Recollim i difonem les bones pràctiques d’acollida que el centre realitza?

Molt

25%

Bastant

42%

Poc

25%

Gens

0%

16.-Impliquem les famílies en les activitats relatives a l’acollida dels nous membres de la comunitat

educativa ?

Molt

25%

Bastant

58%

Poc

8%

Gens

0%

41

17.-Promovem la participació de les famílies nouvingudes en les activitats que hi organitza l’A.F.A?

Molt

42%

Bastant

42%

Poc

8%

Gens

0%

18.-Ens coordinem amb entitats de l’entorn per dur a terme actuacions concretes per treballar els

processos d’acollida o per compartir possible informació que faciliti l’acolliment?

Molt

33%

Bastant

25%

Poc

25%

Gens

8%

19.-Potenciem que l’alumnat conegui i participi en les activitats que promouen les entitats culturals,

esportives i de lleure de l’entorn ?

Molt

33%

Bastant

42%

Poc

17%

Gens

0%

20.-Tenim en compte l’entorn del centre en la planificació d’estratègies per afavorir l’acollida/integració

de tots els membres de la comunitat educativa?

Molt

42%

Bastant

42%

Poc

8%

Gens

0%

42

21.-Tenim en compte els recursos i processos d'acollida municipals/ comarcals?

Molt

33%

Bastant

17%

Poc

42%

Gens

0%

22.-Ens coordinem amb les administracions i entitats locals per tal d’elaborar un projecte comú que

faciliti l’acollida de la població nouvinguda?

Molt

25%

Bastant

17%

Poc

42%

Gens

8%

43

ANNEX -3 Anàlisi DAFO

- DAFO -PROCEDIMENT PER LA INTERPRETACIÓ GLOBAL DE LES VALORACIONS EFECTUADES -Primer la interrelació. Hem interrelacionat els resultats de l’anàlisi interna i de l’entorn del centre, partint del resultat de l’anàlisi DAFO. -Segon valoració de les variables. Aquesta valoració la hem fet en una taula o quadre de doble entrada: en què s’encreuen les valoracions de les fortaleses i debilitats del centre amb les valoracions de les oportunitats i amenaces que pot plantejar l’entorn, que s’utilitza com a eina per ajudar en la tria de les estratègies i de les tasques més adequades per assolir els objectius. -Tercer criteris de valoració. Un cop distribuïdes les variables es fan les valoracions de cadascun dels encreuaments. Ens hem ajudat de les preguntes que apuntem en cadascun dels encreuaments següents:

EXTERNS


A1.-Dificultats amb relació amb l’Ajuntament A2.-Inestabilitat de la Plantilla A3.-Dispersió de la població en urbanitzacions i veïnats A4.-Nivell sòcio-cultural baix de les famílies

B1.-Entorn natural B2.-Associacions culturals del poble B3.-Biblioteca municipal B4.-Bona disposició per la comunicació entre els centres educatius de la localitat.

INTERNS

PUNTS FORTS (FORTALESES) PUNTS FEBLES (DEBILITATS)

C1.-L’edifici nou i els seus espais C2.-Funcionament en Comunitat d’Aprenentatge amb la participació de les famílies i del voluntariat. C3.-Activitats d’èxit: grups interactius, tertúlies literàries, biblioteca tutoritzada, formació de famílies,.. C4.-Intel·ligències múltiples amb el treball per projectes, els tallers expressius i els ambients C5.-Formació del professorat continuada. C6.-Interès per la innovació i avaluació

D1.-Curta trajectòria del centre D2.-Falta acabar de perfilar aspectes pedagògics que ajudin a crear línia d’escola. D3.-Falta de recursos didàctics D4.-Assolir les competències bàsiques.

45


PUNTS FORTS ESTRATÈGIES PREVENTIVES La meva fortalesa, en quina mesura pot contrarestar l’amenaça?

ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT La meva fortalesa, en quina mesura pot aprofitar-se de l’oportunitat?

PUNTS FEBLES ESTRATÈGIES D’ATENCIÓ PREFERENT Si puc capgirar la meva debilitat, en quina mesura pot contrarestar?

ESTRATÈGIES DE MILLORA Si puc capgirar la meva debilitat, en quina mesura puc aprofitar l’oportunitat?

És en aquest procés que han sorgit totes aquestes possibles actuacions entorn a:

La prevenció:

A.1/C.1.-Oferir espai A.1/C.2.-Convidar participar A.1/C.3.-Col·laborar Formació famílies ajuntament A.1/C.4.-Participar programes educació emocional A.1/C.5.-Aprofitar les activitats formatives que pot oferir l’Ajuntament com Educació emocional a través de DIPSALUT A.1/C.6.-Donar a conèixer algunes experiències a l’Ajuntament

A.2/C.1.-Espais de treball organitzats amb el professorat per tal de que siguin un reflex de la metodologia, acollidors i pràctics. A.2/C.2.-Buscar espais de trobada de professorat i famílies i voluntariat per les comissions mixtes. A.2/C.3.-Augmentar voluntariat per activitats èxit A.2/C.4.-Donar a conèixer el projecte i el funcionament del centre a les noves incorporacions. A.2/C.5.-Facilitar la formació i acreditació dins l’horari de permanència A.2/C.6.-Treball en equip, reflexió pedagògica i avaluació

A.3/C.1.-Oferir els espais per fer activitats de cohesió en el centre A.3/C.2.-Promoure les activitats de cohesió i participació de la Comunitat d’Aprenentatge. A.3/C.3.-Participació activitats lectives d’èxit. A.3/C.4.-Exposició treballs A.3/C.5.-Coneixements de les diferents urbanitzacions de Maçanet. A.3/C.6.-Sensibilització per la importància de l’educació

A.4/C.1.-Espais per la formació de famílies. A.4/C.2.-Aprenentage dialògic en la formació de famílies. A.4/C.3.-Participar en l’aprenentatge en les aules i en les comissions mixtes. A.4/C.4.-Implicació en els projectes, tallers, ambients,.. A.4/C.5.-Potenciar la formació de famílies des de la formació del professorat. A.4/C.6.-Implicar famílies en els processos d’aprenentatge dels seus fills i filles.

46

El creixement :

B.1/C.1.-Desenvolupar projecte hort i el pati B.1/C.2.-Sortides comunitat a l’entorn B.1/C.3.-Potenciar activitats lligats a l’entorn B.1/C.4.-Desenvolupament de projectes relacionats amb el coneixement entorn B.1/C.5.-Donar a conèixer l’entorn dins de la formació B.1/C.6.-Desenvolupar el treball competencial lligat a l’entorn

B.2/C.1.-Oferir espai escola a les associacions B.2/C.2.-Participar les associacions amb el funcionament de la Comunitat d’Aprenentatge. B.2/C.3.-Coordinar amb les associacions formació de famílies i aconseguir voluntariat B.2/C.4.-Projectes lligats amb les associacions. B.2/C.5.-Conèixer el professorat les associacions del poble. B.2/C.6.-Relacionar les associacions en procés d’aprenentatge.

B.3/C.1.-Intercanvi activitats B.3/C.2.-Visitar la comunitat la biblioteca B.3/C.3.-Aconseguir clàssics per les tertúlies B.3/C.4.-Participar activitats biblioteca B.3/C.5.-Conèixer la biblioteca municipal el professorat B.3/C.6.-Incorporar la biblioteca dins del treball competencial.

B.4/C.1.-Oferir espai per trobades B.4/C.2.-Potenciar el Consell Escolar municipal B.4/C.3.-Activitats conjuntes famílies dels diferents centres B.4/C.4.-Projectes esportius conjunts B.4/C.5.-Potenciar intercanvi d’experiències entre el professorat dels diferents centres del poble. B.4/C.6.-Presentació d’experiències

L’atenció preferent

A.1/D.1.-Consell escolar municipal A.1/D.2.-Donar a conèixer i aprovar els acords pedagògics a través del Consell Escolar. A.1/D.3.-Subvenció A.1/D.4.-Informar de les millores en les competències a través del Consell escolar.

A.2/D.1.-Utilitzar les eines legals per mantenir plantilla. A.2/D.2.-Acabar el Projecte educatiu i el Projecte lingüístic A.2/D.3.-Comissió de gestió i elaboració del material pedagògic. A.2/D.4.-Donar a conèixer els acords en el treball competencial, de les proves internes i el seu seguiment.

A.3/D.1.-Projectar una bona imatge del centre A.3/D.2.-Comunitat d’Aprenentatge participació i cohesió A.3/D.3.-Concienciar de la importància de la col·laboració econòmica de les famílies i buscar subvencions. A.3/D.4.-Consolidar Comunitat d’Aprenentatge amb participació i cohesió.

A.4/D.1.-Consolidar el funcionament de Comunitat d’Aprenentatge. A.4/D.2.-Consolidar les Activitats d’èxit A.4/D.3.-Reutilització, comissió d’elaboració de material didàctic, recerca de subvencions i finançament. A.4/D.4.-Potenciar activitats èxit i el treball competencial a través projectes i tallers.

47

La millora

B.1/D.1.-Aprofitar l’entorn per desenvolupar el treball de projectes per arrelar a la mainada i al centre. B.1/D.2.-aprofitar l’entorn per integrar-ho dins línia d’escola B.1/D.3.-Fer de l’entorn un recurs didàctic B.1/D.4.-Utilitzar l’entorn per desenvolupar competències

B.2/D.1.-Mantenir contactes i propostes d’activitats amb les diferents associacions B.2/D.2.-Aprofitar les associacions per desenvolupar el projecte educatiu. B.2/D.3.-Intercanvi material associacions B.2/D.4.-Aprofitar associacions pel treball competencial

B.3/D.1.-Préstec llibres i materials de consulta. B.3/D.2.-Aprofitar biblioteca en el desenvolupament de projectes B.3/D.3.-Prestec de material B.3/D.4.-Aprofitar biblioteca pel treball competencial

B.4/D.1.-Coordinar i acordar aspectes de funcionament en el Consell Municipal B.4/D.2.-Intercanviar experiències amb els altres centres que ajudi a consolidar línia i fer xarxa. B.4/D.3.-Aprofitar material que altres centres no facin servir B.4/D.4.-Tenir en compte els resultats de les competències dels altres centres.

48

-Quart hem donat una puntuació o ponderació. A cada encreuament o interrelació en funció dels criteris abans esmentats. Fetes les valoracions de la manera descrita, en cadascun dels quadrants se sumen els valors de les columnes i es calcula el seu percentatge com a relació entre la puntuació obtinguda i la màxima puntuació prevista per a cada encreuament

valor

1 AMENACES (contrarestar) OPORTUNITATS (Aprofitar)

TOTAL

%

5

P. FORTS (utilitzar)

A.1 A.2 A.3 A.4 B.1 B.2 B.3 B.4

Estratègies de prevenció Estratègies de creixement

C.1 5 5 5 5 4 4 4 4 36 90 Nivell d’utilitat de

les fortaleses

C.2 4 5 5 5 5 4 5 5 38 95

C.3 4 5 5 5 5 5 5 3 37 92,5

C.4 5 5 5 5 5 4 4 4 37 92,5

C.5 4 5 5 4 5 5 5 3 36 90

C.6 3 5 5 5 5 4 5 3

35

87,5

P. FEBLES (neutralitzar

o compensar)

Estratègies d’atenció preferent

Estratègies de millora

TOTAL

%

D.1 5 5 5 5 5 4 4 5 38 95 Nivell d’utilitat de les mancances

capgirades D.2 5 5 5 5 5 3 4 3 35 87,5

D.3 5 5 5 5 5 3 3 2 33 82,5

D.4 5 5 5 5 5 4 4 3 36 90

TOTAL 45 50 50 49 49 40 43 35

% 90 100 100 98 98 80 86 70

Capacitat per contrarestar les amenaces

Capacitat per aprofitar cada oportunitat

49

-ANÀLISI DELS RESULTATS Globals: En el primer bloc columnat, de la capacitat que pot tenir l’escola per contrarestar les amenaces si utilitza els seus punts forts i és capaç de reconvertir els seus punts febles en punts forts. En aquest sentit sembla que hem d’esmerçar esforços a neutralitzar les amenaces què poden tenir més possibilitats d’èxit ,que són amb el 100% A2 (Inestabilitat de la Plantilla), A3 (Dispersió de la població en urbanitzacions veïnats) i amb el 98% la A4 (Nivell sòcio-cultural baix de les famílies). Respecte l’amenaça A1amb el 90% (Dificultats amb la relació amb l’Ajuntament) sembla que el centre té eines per anar amortiguant. La lectura vertical del segon bloc columnat informa de la capacitat que pot tenir l’escola d’aprofitar les oportunitats si utilitza els seus punts forts i converteix els punts febles en forts. En aquest cas les oportunitats més clares són la B1 amb un 98% (Entorn natural), la B3 amb un 86% (Biblioteca municipal) i la B2 amb un 80% (Associacions culturals del poble). Per últim, també caldria tenir en compte la B4 amb un 70%( Bona disposició per la comunicació entre els centres educatius de la localitat). La lectura horitzontal del primer bloc ens informa de la utilitat de cadascun dels punts forts en relació amb les amenaces i oportunitats i, per tant, ens diu que cal tenir en compte tots els punts forts perquè estan per sobre del 80%. Per començar, el C2 amb un 95% (Funcionament en Comunitat d’Aprenentatge amb la participació de les famílies i del voluntariat.), després amb un 92,5% el C3 (Activitats d’èxit: grups interactius, tertúlies literàries, biblioteca tutoritzada, formació de famílies,.. ) i el C4 (Intel·ligències múltiples amb el treball per projectes, els tallers expressius i els ambients), seguit amb un 90% el C1 (L’edifici nou i els seus espais) i el C5 (Formació del professorat continuada.) i per últim el C6 amb un 87,5% (Interès per la innovació i avaluació). El segon bloc de la lectura horitzontal es refereix a les debilitats que val la pena reconvertir en punts forts. Els percentatges ens indiquen el nivell d’utilitat de reconvertir els punts febles en punts forts. I, per tant, val la pena prioritzar la reconversió dels diferents punts en funció del seu percentatge. Així el D1amb el 95% (Curta trajectòria del centre), seguit del D4 amb el 90% (Assolir les competències bàsiques.), després el D2 amb el 87,5%(Falta acabar de perfilar aspectes pedagògics que ajudin a crear línia d’escola.) i per últim el D3 amb el 82,5%(Falta de recursos didàctics)

50

-INTERPRETACIÓ DE LES VALORACIONS EFECTUADES PER ESTABLIR ESTRATÈGIES Les quatre estratègies que deriven de la graella DAFO responen a la descripció següent:

ESTRATÈGIES DE PREVENCIÓ ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT

El centre està preparat per prevenir. Es tracta d’avançar-se a les amenaces mitjançant els aspectes positius actuals.

Representen la posició òptima per al centre. Es tracta de potenciar els aspectes positius ja presents —estratègies de qualitat—, o d’augmentar els serveis—estratègies de creixement.

ESTRATÈGIES D’ATENCIÓ PREFERENT ESTRATÈGIES DE MILLORA

El centre s’enfronta a amenaces externes sense les fortaleses internes per defensar-se. Es tracta d’una situació d’urgència.

El centre té oportunitats però sense la preparació adequada per aprofitar-les. Es tracta d’incrementar les forces aprofitant les oportunitats.

Un segon nivell d’anàlisi de la graella dóna pistes sobre quina o quines haurien d’ésser les estratègies preferents del centre educatiu. Per donar resposta a aquesta qüestió hem d’observar les dades que hi ha a les cel·les situades a la part inferior dreta de cadascun dels quatre quadrants de la graella. El valor de la suma i el percentatge més alt ens informen de les estratègies prioritàries. Com es veu en la graella següent:

51

valor

1 AMENACES (contrarestar) OPORTUNITATS (Aprofitar)

5

P. FORTS (utilitzar)

A.1 A.2 A.3 A.4 Total % B.1 B.2 B.3 B.4 Total %

Estratègies de prevenció

Estratègies de creixement

C.1 5 5 5 5 20 100 4 4 4 4 16 80

Nivell d’utilitat de les fortaleses

C.2 4 5 5 5 19 95 5 4 5 5 19 95

C.3 4 5 5 5 19 95 5 5 5 3 18 90

C.4 5 5 5 5 20 100 5 4 4 4 17 85

C.5 4 5 5 4 18 90 5 5 5 3 18 90

C.6 3 5 5 5 18 90 5 4 5 3 17 85

Total 25 30 30 29 29 26 28 22

% 83,3 100 100 96,6 96,6 86,6 93,3 73,3

P. FEBLES (neutralitzar

o compensar)

Estratègies d’atenció preferent

Estratègies de millora

D.1 5 5 5 5 20 100 5 4 4 5 18 90

Nivell d’utilitat de les mancances

capgirades

D.2 5 5 5 5 20 100 5 3 4 3 15 75

D.3 5 5 5 5 20 100 5 3 3 2 13 65

D.4 5 5 5 5 20 100 5 4 4 3 16 80

Total 20 20 20 20 20 14 15 13

% 100 100 100 100 100 70 75 65

Capacitat per contrarestar les amenaces Capacitat per aprofitar cada oportunitat

52

-Propostes d’objectius i les estratègies

-Propostes d’objectius desprès de l’anàlisi d’AFO

- Consolidar el projecte en Comunitat d’Aprenentatge, en el treball per projectes i en el foment de les intel·ligències múltiples a

través dels ambients i tallers expressius.

- Acabar de definir la línia pedagògica d’escola

- Treballar per l’estabilitat de la plantilla mantenint la formació interna de centre

- Aprofitar l’entorn com a eina pedagògica i de cohesió

-Reflexions sobre les estratègies a seguir:

a) Estratègies de creixement

Relacionades en primer lloc, amb les oportunitats i el manteniment dels punts forts En aquest sentit cal tenir en compte l’entorn

natural i cultural, les associacions, la biblioteca municipal i la bona comunicació entre els centres educatius i obrir-nos com a

Comunitat d’aprenentatge, integrar l’entorn en el funcionament i desenvolupament del projecte educatiu i en el treball d’equip

b) Estratègies de millora

Relacionades en els punts febles i les oportunitats. La curta trajectòria del centre i les competències compensar-les amb

l’obertura a l’entorn natural i cultural i la bona disposició de comunicació dels centres educatius.

c) Estratègies de prevenció

Relacionades amb les amenaces i el manteniment del punts forts . Tenir en compte la inestabilitat de la Plantilla i la dispersió

de la població en urbanitzacions i veïnats compensar-ho amb l’edifici nou i els seus espais i el treball per projectes, els tallers

expressius i els ambients.

En resum:

d) L’estratègia preferent

Seria mantenir les fortaleses per capgirar les debilitats, i a l’hora contrarestar les amenaces a fi d’aconseguir aprofitar les oportunitats

En aquest sentit l’anàlisi DAFO ressalta la necessitat de consolidar com a punt fort el projecte de Comunitat d’Aprenentatge amb la

participació de les famílies i voluntariat, el treball per projectes, els tallers expressius i els ambients i la formació del professorat

continuada per ajudar a compensar les debilitats de la curta trajectòria del centre, la millora de les competències bàsiques i acabar

de crear línia pedagògica d’escola.

Per altra banda destaca que per contrarestar les amenaces de la inestabilitat de la plantilla i la dispersió de la població hem de tenir

en compte les oportunitats que ens don l’entorn natural, les associacions culturals de poble i la bona disposició per la comunicació

entre els centres educatius.

PROJECTE DE DIRECCIÓ - escolamassanet.com-4-2015.pdf · direcció de l'Escola Nova de Maçanet de...

Documents

Transcript of PROJECTE DE DIRECCIÓ - escolamassanet.com-4-2015.pdf · direcció de l'Escola Nova de Maçanet de...