Projecte de la candidatura - Obra Social "SA NOSTRA" conf. I. Mari.pdfRedescobriment de...
33
Avui com fa cent anys: avançar junts cap a la plenitud i la igualtat de la llengua Centre de Cultura “Sa Nostra” Palma, 24 de febrer de 2012
Transcript of Projecte de la candidatura - Obra Social "SA NOSTRA" conf. I. Mari.pdfRedescobriment de...
Avui com fa cent anys:
avançar junts cap a la plenitud
i la igualtat de la llengua
Centre de Cultura “Sa Nostra”
Palma, 24 de febrer de 2012
Guió d’aquesta presentació
Celebram els cent anys de l’acadèmia de la
nostra llengua: la Secció Filològica de l’Institut
d’Estudis Catalans.
Vivim una situació complexa, igual que fa un
segle.
Ara fa cent anys van encertar el camí que s’ha
de seguir: treballar junts. Per això van tenir èxit.
Què fa avui la Secció Filològica?
Podem aconseguir el futur de plenitud i igualtat
que mereixem, si avançam junts.
La visió inicial i la clau de l’èxit
Fa cent anys, la comunitat de llengua
catalana vivia grans transformacions
Grans canvis econòmics i socials, iniciats el
segle XIX:
Revolució industrial: màquina de vapor, fàbriques,
trens i vaixells a vapor…
Formació d’una nova classe dirigent burgesa
Entusiasme romàntic per la llibertat creativa
individual
Redescobriment de l’esplendor medieval de la
cultura catalana…
La Renaixença: situar la cultura catalana en
igualtat amb les altres cultures modernes.
La clau de l’èxit:
la suma de tres grans iniciatives
1. La mobilització que va promoure Antoni
M. Alcover en tots els territoris de la llengua
catalana: I Congrés Internacional de la
Llengua Catalana (1906).
2. La campanya de Pompeu Fabra i la revista
l’Avenç per una codificació normativa
sistemàtica i moderna del català.
3. El suport inequívoc i lúcid d'un polític com
Enric Prat de la Riba des de les institucions
–la Diputació de Barcelona (1907) i la
Mancomunitat de Catalunya (1914).
Creació de la Secció Filològica
14 de febrer de 1911
Enric Prat de la Riba, que havia creat l’Institut d’Estudis
Catalans (1907), aprova la creació en el seu si de la Secció
de Ciències i de la Secció Filològica com a acadèmia de la
llengua.
9 de maig de 1911
Es reuneix per primera vegada la nova Secció:
Antoni M. Alcover, president; Pompeu Fabra, Àngel Guimerà,
Joan Maragall, Josep Carner, Lluís Segalà i Frederic Clascar.
Alcover i Fabra, les dues figures clau
Una normativa acceptada en 20 anys
1913: Normes
ortogràfiques
1918: Gramàtica
normativa
1932: Diccionari general
de la llengua catalana
Adhesió dels escriptors
illencs (La Nostra Terra) i
valencians (Normes de
Castelló)
Desaparició dels sectors
antinormativistes
La recuperació de la postguerra
Després de la
persecució franquista,
ara fa 50 anys ingressen
a la Secció Filològica
Francesc de B. Moll i
Manuel Sanchis Guarner
Els dos lingüistes més
importants de les
Balears i del País
Valencià
La Secció Filològica, avui
Una de les cinc seccions de l’IEC
Secció Històrico-
Arqueològica
Secció Filològica
Secció de Ciències i
Tecnologia
Secció de Ciències
Biològiques
Secció de Filosofia i
Ciències Socials
Consell de Govern (2010-
2014):
President:
Isidor Marí, eivissenc (UOC)
Vicepresidenta:
Gemma Rigau, de Banyoles
(UAB)
Secretari:
Ramon Sistac, de la Franja
d’Aragó (UdL)
Tresorer:
Vicent Pitarch, valencià de
Vila-real (UJI)
Una constant presència destacada d’illencs a
la Secció Filològica i a l’Institut
Entre els antics membres:
Antoni M. Alcover
Josep M. Llompart
Francesc de B. Moll
Miquel dels Sants Oliver
Josep Serra i Ràfols
Entre els numeraris i emèrits actuals de
la Filològica:
Joan Miralles
Isidor Marí
Aina Moll
Joan Veny
Entre els corresponents:
Damià Pons, Cosme Aguiló
Joan F. López Casasnovas
Enric Ribes
Membres baleàrics
actuals d’altres seccions
Gabriel Amengual
Bartomeu Barceló
Antoni J. Colom
Lluís Garcia Sevilla
Jesús A. Garcia Sevilla
Albert G. Hauf
Joan Mas
Josep Massot
Antoni Riera i Melis
Josep Vaquer
Una forta implantació territorial i
internacional
Seus i delegacions:
Barcelona, Lleida, Castelló,
València, Alacant
Perpinyà, Palma / Balears
Entitats vinculades i adscrites
Centres d’Estudis Locals /
Institut Ramon Muntaner:
Institut Menorquí d’Estudis,
Institut d’Estudis Eivissencs
Centre de Terminologia
TERMCAT
Convenis amb les universitats
UIB: Comissió Tècnica
d’Assessorament Lingüístic
(CTAL)
28 societats filials amb prop
de 10.000 socis
4 de la Secció Filològica:
Societat Catalana d’Estudis
Clàssics
Societat Catalana de
Llengua i Literatura
Societat Catalana de
Sociolingüística
Societat Catalana de
Terminologia
Internacionalment:
Membre de la Union
Académique Internationale
Membres corresponents
arreu del món
Tres grans missions estatutàries
Orientació normativa i estandardització
Recerca
Seguiment de la situació sociolingüística
Art. 3 dels Estatuts de l’IEC:
a) Tenir cura de l'estudi de la llengua catalana, establir-
ne la normativa i vetllar perquè el procés de
normalització d'aquesta llengua sigui coherent
arreu del seu àmbit lingüístic
b) Contribuir a la planificació, la coordinació, la
realització i la difusió de la recerca, en les diferents
àrees de la ciència i la tecnologia.
L’orientació normativa
Tasques normatives Comissió de gramàtica
Nova gramàtica gairebé llesta
(J. Solà, G. Rigau, M. Pérez
Saldanya)
Unes 1.200 pàg. + Base de
dades gramatical
Comissió de Lexicografia
Actualització del DIEC
Nou diccionari normatiu
Comissió d’Onomàstica
Nomenclàtors de Toponímia
Comissió d’Estàndard Oral
Propostes de fonètica i morfologia
Un nou projecte de recerca i codificació
La llengua de signes
catalana (LSC).
Llei de Catalunya sobre la
llengua de signes catalana
(26 maig 2010).
Reconeixement estatal.
Conveni amb FESOCA.
Projecte dirigit per Josep
Quer: corpus i gramàtica.
Terminologia i assessorament
Normalització terminològica:
implicació en la direcció del
Centre de Terminologia
TERMCAT, en el qual un dels
membres de la Secció
presideix el Consell Supervisor.
Vídeo 25 anys (1985-2010)
Intervenció en el sistema
integrat de consultes
OPTIMOT, promogut per la
Generalitat de Catalunya
Tres nivells:
Consulta automàtica
Consulta personalitzada
Consulta a les entitats de
segon nivell (Secció
Filològica, Termcat, Política
Lingüística)
Un estàndard unitari
respectuós amb la variació
Des de l’inici, la normativa de l’IEC ha estat
especialment respectuosa amb la variació. Grafies –es (cases i no *casas) per respecte a la pronúncia
valenciana i occidental.
Morfologia verbal composicional (porto, porte, port).
Inclusió creixent de lèxic de tot el territori: centenars de mots
illencs en la darrera ampliació del diccionari.
Dins de la nostra varietat estàndard es respecten les
opcions regionals i locals justificades.
Cada usuari escollirà en cada cas les opcions més
adequades, segons l’àmbit de difusió i el caràcter
més personal o més formal de la comunicació.
La recerca
Alguns dels projectes més rellevants
Atles Lingüístic del Domini
Català + Petit Atles (Dir.: J. Veny &
L. Pons).
Corpus Textual Informatitzat +
Diccionari Descriptiu del Català
Contemporani (Dir.: J. Rafel).
Corpus i gramàtica del català
antic (J. Martines & M. Pérez
Saldanya).
Observatori de Neologia (Dir.: M.
T. Cabré).
Refranyer de Marian Aguiló (Dir.:
G. Colón).
Revistes científiques
Vegeu en general:
Hemeroteca Científica Catalana
Estudis Romànics (Dir.: A. M.
Badia & J. Veny).
Ítaca: Quaderns Catalans de
Cultura Clàssica (Societat
Catalana d’Estudis Clàssics).
Llengua & Literatura
(Societat Catalana de Llengua
i Literatura).
Terminàlia (Societat Catalana
de Terminologia).
Treballs de Sociolingüística
Catalana (Societat Catalana
de Sociolingüística).
Foment de la recerca
Premis generals
Premi de Dialectologia F. de B.
Moll
Premi de Gramàtica P. Fabra
Premi d’Història Literària M. Milà i
Fontanals
Premis per a estudiants
Borses d’estudi
Ajuts Fundació M. Rodoreda
Borses d’Estudi Generalitat de
Catalunya
Estades de 3 mesos d’estudiants
estrangers
El seguiment de la situació
sociolingüística
Una exigència creixent
Amb dues col·laboracions destacades
La Societat Catalana de Sociolingüística
Fundada el 1974 com a Grup Català de Sociolingüística
Jornades, Premis, Publicacions.
La Xarxa CRUSCAT
Recerca sobre Coneixements, Representacions i
Usos del Català.
Implica el conjunt de les seccions de l’IEC.
I Jornades “La recerca sociolingüística en l’àmbit de
la llengua catalana” (gener 2011).
Voluntat de projecció pública Informes periòdics de seguiment:
Presentació recent dels Informes 2008-2010, en col·laboració
amb l’Observatori de la Llengua Catalana.
Actuacions i preses de posició immediates quan és
necessari:
Declaració sobre la Sentència del Tribunal Constitucional
contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Suport al model educatiu centrat en la llengua catalana com a
llengua vehicular, a tots els territoris de llengua catalana:
100.000 famílies valencianes no poden educar els fills en
valencià!
Suport a les al·legacions de la UIB sobre el projecte de llei de
funció pública de les Balears.
Un centenari obert a la societat i
projectat al futur
Logo de Mariscal
2011l’any de la paraula viva Coincidència amb el centenari de Joan Maragall –
membre de la primera Secció Filològica– i poeta de
la paraula viva, que va exaltar a l’Elogi de la
paraula la potència creativa del llenguatge –”la cosa
més meravellosa d’aquest món”.
Hem llançat una àmplia convocatòria a promoure
tota mena d'activitats que contribueixin a descobrir,
compartir, exercitar i celebrar la vitalitat, la
creativitat expressiva i el dinamisme innovador
de la nostra llengua.
Culminació la primavera de 2012: Festes de la
Paraula Viva.
Una àmplia resposta
Mitjans de comunicació: DiccionARA ,
microespais TV3 Català a l’atac.
Els creadors: POP LLETRAT. Lletres sentides. DVD
sobre llengua i creativitat en les cançons amb comentaris
de Màrius Serra, difós amb la revista Enderrock.
Ensenyament: Concurs de microrelats al Twitter
entre estudiants de català a l’exterior (Institut Ramon
Llull).
El món associatiu i xarxes socials: Activitats de
participació creativa: tallers musicals, blocs a Internet,
concurs Sigues viu: tingues paraula (DGPL + CpNL).
Podem tenir una confiança plena en la
capacitat il·limitada de la nostra llengua
La nostra llengua creix malgrat els obstacles:
Creix en parlants i en noves capacitats expressives.
Prop de 10 milions parlen català (500.000 més, en 7
anys): 14a llengua més parlada de la UE i entre les
100 més parlades del món.
8a llengua més activa a Internet. 22a llengua més
traduïda del món. Creix el 140% en la telefonia
mòbil.
Subordinació jurídica a Espanya i la UE. ILP TV
sense fronteres. Per què no un plurilingüisme oficial
com a Suïssa?
Interpretar el present mirant cap al
futur, ara com fa cent anys
En el marc de les transformacions ràpides i
profundes d’avui, és l’hora de reclamar un
reconeixement igualitari:
En el context estatal –enfront dels intents previsibles de
recentralització i subordinació
En el marc de la Unió Europea
En el context mundial –el nostre objectiu és la
sostenibilitat equitativa de la diversitat lingüística
universal
Promoure des de la societat civil una acció conjunta
Entre els territoris de llengua catalana
Entre iniciatives polítiques, econòmiques i culturals
Un objectiu comú irrenunciable
Podem aconseguir junts la igualtat, en un model de
plurilingüisme equitatiu universalment vàlid
(Declaració Universal de Drets Lingüístics).
Un marc de convivència plurilingüe i intercultural
àmpliament assumible, en què el català sigui llengua
comuna d’ús públic.
El català, llengua vehicular preeminent en el
sistema educatiu a totes les terres de llengua
catalana –com passa amb totes les llengües no
subordinades del món.
Moltes gràcies a tots!
