Projecte de l'Escola

64
1 El Projecte Escola Escola Waldorf-Steiner El Til·ler

Transcript of Projecte de l'Escola

Page 1: Projecte de l'Escola

1

El Projecte EscolaEscola Waldorf-Steiner El Til·ler

Page 2: Projecte de l'Escola

2

Page 3: Projecte de l'Escola

3

Índex

1. La pedagogia Waldorf 5

2. L’escola Waldorf-Steiner el Til·ler 8

3. L’educació a les diferents etapes 11 Elsritmesieldiaadiaal’escola L’educacióinfantil Elcicleeducatiuen12cursos L’educacióprimària L’educaciósecundària Elbatxillerat

4. Les arts dins de la nostra escola 41 Lamúsica L’euritmia ElstallersdeForma Lapintura

5. Les llengües i la religió 48 Lesllengüescatalanaicastellana Lesllengüesestrangeres Lareligió

6. Matèries de motricitat 52 Lesmanualitats L’educaciófísica L’horticultura

7. Altres àmbits de la nostra escola 56 L’educacióespecial Lamedicinaescolar Lesactivitatsextraescolars

8. Escrits i opinions sobre la pedagogia Waldorf 59

9. Bibliografia i Webs d’interès 60

Page 4: Projecte de l'Escola

4

Page 5: Projecte de l'Escola

5

La pedagogia Waldorf té com a finalitat el desenvolupament de cada individualitat. La seva concepció de l’ésser humà és àmplia i integral. D’aquí que la seva metodologia facilita el desplegament de les capacitats i habilitats pròpies de l’infant i del jove. Aquesta pedagogia dóna la mateixa importància als continguts com als processos per arribar-hi. Així es veu reflectit en la citació de Rudolf Steiner, qui n’és fundador:

“En la vida, més valuós que el saber és el camí que es fa per a adquirir-lo”.

La figura de Rudolf Steiner és cabdal per entendre la pe-dagogia Waldorf i tot el que l’envolta. Va néixer l’any 1861 a Kraljevec (en aquella època pertanyia a Àustria) i va morir l’any 1925 a Dornach, Suïssa. Després d’estudiar Enginyeria i Ciències a la Universitat Politècnica de Viena es doctorà en Filosofia a Rostock,centrant-se en la teoria del coneixement de Goethe. A través d’aquest coneixement, desenvolupa una antropologia filosòfica (anomenada Antroposofia), que per-met un accés transversal a tots els sabers: científics, humanís-tics i religiosos, i que té en compte l’evolució de la humanitat en les diferents cultures i pobles fins a l’actualitat. Va des-envolupar l’Antroposofia en diferents llibres, conferències i obres artístiques. El seu pensament i la seva activitat docent va influir en la vida cultural europea del seu temps i va per-metre la renovació en diferents àmbits del coneixement: les

ciències naturals, la medicina antroposòfica, la farmacopea, l’agricultura biodinàmica, l’arquitectura orgànica, la trifor-mació social, l’art com a eina d’autoconeixement, la pedago-gia terapèutica i la pedagogia Waldorf. Actualment, aquestes disciplines aporten una nova perspectiva al món d’avui.

La primera escola Waldorf va ser fruit del moviment de Triformació social. L’escola, tal com la concep Rudolf Stei-ner pot ser un espai de renovació social perquè una generació aprèn de l’altra. Ell ho expressa així: “L’escola és un lloc de trobada entre dues generacions, que s’ensenyen mútuament... un espai de reflexió on l’ordre establert, més que perpetuar-se, pot renovar-se, acollint els nous impulsos evolutius de cada nova generació“.

Si aquesta educació mútua es produeix d’una manera artísti-ca, això dóna com a resultat una vida cultural que pot irradiar en l’entorn social de l’escola, en forma de conferències, cur-sos, concerts, exposicions, i nous projectes. Aquests projectes poden ser projectes de treball per a joves, en activitats com l’agricultura biodinámica, una alimentació sana i el tracte amb la natura dins d’una nova consciència ecològica, la recuperació d’oficis pràctics, artesanals i artístics, i la creació de petites em-preses i cooperatives que posin en marxa una xarxa d’economia real i humana. Projectes relacionats amb l’economia real, que comporten un tracte correcte amb la natura.

1. La pedagogia Waldorf

Page 6: Projecte de l'Escola

6

Aquest tipus d’irradiació social es dóna des de fa anys en països amb tradició d’escoles Waldorf, i els resultats benefi-cien l’entorn cultural, laboral i convivencial. Actualment hi ha més de 1025 escoles en 66 països d’arreu del món. La pedagogia Waldorf s’ha desenvolupat dins d’una varietat cultural molt àmplia.

La triformació social

Els anys 1918-1919, Steiner va dur a la pràctica les seves idees sobre la pedagogia creant l’escola Waldorf. Aques-tes idees formaven part de la seva visió global sobre el funcionament de la societat basada en el què va anomenar l’estructuració tripartida de l’organisme social basada en la naturalesa de l’ésser humà i en la divisa de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, però disposant cada cosa al seu lloc.

Aquesta triformació incloïa la creació de nous establiments pedagògics i culturals dotats d’una constitució autònoma (jardins d’infants, escoles i instituts) que reflectís la llibertat de pensament i creació, així com l’organització d’empreses cooperatives que posessin en pràctica l’economia solidària, o clàssicament fraternitat. Això permetria assolir una estric-ta distinció entre la vida econòmica, la cultural, i el sistema polític-jurídic-estatal, aquest darrer preservador de la igualtat de drets de tota vida humana.

Page 7: Projecte de l'Escola

7

Page 8: Projecte de l'Escola

8

Història de l’escola

El mes de novembre de l’any 1998 s’inaugurà a la Casa Elizalde de Barcelona l’exposició sobre la pedagogia Waldorf organitzada per la Unesco amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona i el Centre Unesco de la ciutat. D’aquella exposició en surten, entre d’altres, dues iniciatives noves: un grup de jocs per a infants a Sant Cugat del Vallès i un grup de persones interessades a en-degar la formació en pedagogia Waldorf a Catalunya.

El mes de maig de l’any 1999, les famílies que mantenien encesa la flama del grup de jocs a Sant Cugat feren pública la iniciativa amb una exposició a la Casa de Cultura del poble i el mes de setembre, en una petita casa cedida per una de les fa-mílies, començaren les activitats amb nou infants i una mestra.

Així, al llarg del curs 2000-2001 al voltant del grup de jocs sorgí l’Associació Waldorf de Sant Cugat, i, alhora, es posà en marxa el primer Seminari de Formació Waldorf organitzat pel Cercle per a la Pedagogia Waldorf a Catalunya, amb més de cinquanta participants que serien els futurs mestres cata-lans i base humana per a les escoles del nostre país.

Tots aquests esforços anaven encaminats a posar en marxa el projecte de la primera escola Waldorf de Catalunya. Fou a

L’escola Waldorf-Steiner el Til·ler està situada a Bellaterra i el seu objectiu és l’educació dels infants i joves seguint els principis de la pedagogia Waldorf.

El seu recorregut històric té més de 10 anys. En aquest temps, els infants i les seves famílies han pogut gaudir d’una pedagogia fonamentada en el respecte a l’infant i el seu des-envolupament, amb una observació atenta de l’adult que l’acompanya en les seves necessitats.

La nostra escola és una cooperativa educativa gestionada per mestres i per les famílies que participen activament de la vida de la institució.

El nostre projecte s’adreça a tothom interessat en el fet educatiu amb respecte per la diversitat ètnica, social, política i econòmica, i també la llibertat religiosa i de pensament.

2. L’escola Waldorf-Steiner el Til·ler

Page 9: Projecte de l'Escola

9

mitjans del curs 2004-2005 que es trobà a Bellaterra un espai prou gran on començar a fer realitat l’escola: s’obriren tres cursos de primària amb vint-i-cinc nens i nenes i dues mes-tres, a més d’alguns especialistes.

El curs 2008-2009 s’aconseguí la homologació per part del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya de les etapes d’educació infantil i l’educació primària amb efec-tes retroactius des de l’any 2007.

Avui, l’escola Waldorf-Steiner “El Til·ler” té una línia d’educació infantil i primària, tres grups d’educació infantil i sis d’educació primària. Hi ha setanta infants a educació infantil i un centenar a primària. Hi ha una vintena de mestres i unes 125 famílies1.

L’organització de l’escola

És necessari per a tota la comunitat escolar tenir una adequada informació del funcionament del nostre centre. En l’educació Waldorf, l’escola és un organisme viu on tots els membres tenen una importància vital. La nostra entitat neix del treball d’una associació de pares i mestres, que actualment s’ha trans-format en cooperativa ensenyament, en la que famílies i mes-tres participen conjuntament i comparteixen la responsabilitat en totes les tasques i aspectes de la vida de l’escola.

A la nostra entitat, les funcions pedagògiques s’exerceixen de forma col·legiada per part dels mestres amb un Cercle intern o Equip Directiu format per un equip mestres i amb el seu òrgan de decisió que és el Claustre de mestres. La gestió i l’organització está format per pares i mestres dis-posats a assumir responsabilitats. Aquest òrgan és rotatiu i s’anomena, Consell Rector. La responsabilitat i la llibertat formen el principi fundacional del nostre model de gestió educativa i això s’expressa en l’autonomia i el consens en les Assemblees anuals.

D’aquesta manera, els problemes de l’escola són discutits en conjunt o en cadascuns dels àmbits que els correspon. En tots el àmbits es procura que el diàleg sigui la fórmula fona-mental de trobada dels diferents punts de vista. Les famílies i mestres també participen de forma directa en les Comissions, que determinen la forma social del centre, segons les neces-sitats i la creativitat de la vida de la comunitat escolar.

Claustre de mestresEstà format pel conjunt de mestres de l’escola. S’encarrega de les tasques pedagògiques del dia a dia i pren les decisions que corresponen a aquest àmbit, per a una adequació dels continguts pedagògics del quals participen les famílies, amb atenció individualitzada a cada alumne i en consideració de la diversitat.

Page 10: Projecte de l'Escola

10

Consell Rector:La cooperativa és administrada pel Consell Rector, que està format per quatre mestres i quatre pares i/o mares d’alumnes escollits per l’assemblea. Coordina els òrgans de participació de l’escola a través de les comissions i du a terme la gestió de l’activitat administrativa i econòmica del centre, amb el suport del Cercle intern.

Cercle Intern i Equip Directiu: Està format per un grup de mestres que se senten responsa-bles de la vida del centre, que tenen cura general de les acti-vitats escolars, que vetllen per la coordinació de la gestió del centre, per l’adequació del projecte educatiu a la realitat del centre, per la planificació i avaluació interna de les activitats del centre i per la adequada gestió de l’activitat econòmica i administrativa del centre. Són els responsables davant de l’administració.

Comissions: Conforma el cos social del centre i té diferents àmbits de par-ticipació.

La gestió de l’escola s’organitza en tres grans àmbits de treball: àmbit econòmic- administratiu, àmbit de les relacions internes i àmbit de les relacions externes. Cada àmbit te di-ferents comissions creades en funció de les necessitats del

Assemblea

Cercle intern(Equip Directiu)

Taller de manualitats

Consell Rector(4 mestres i 4 pares o mares)

Trobada de famílies

famílies

infants i joves

mestres

Secretaria Coordinadora de Comissions (1)

Comptabilitat Delegades (4 delegades

d’infantil i 6 delegades de primària)

Escola de Famílies

(1) Fires i Festes, Llibres, Acompanyament, Seguretat i manteniment,, Informàtica, Difusió i recerca de fons,Terrenys i Obres noves, Transport, Menjador, Imatge i Web, Beques i Comissió econòmica (tancada), Fundació, Secundària.

Page 11: Projecte de l'Escola

11

centre o dels aspectes concrets a resoldre (comissió de difus-sió, comissió de festes, comissió de transport...). Les famí-lies poden, segons les seves possibilitats, unir-se a aquestes comissions i col.laborar estretament en la vida de l’escola. Aquesta activitat fa que mares, pares, alumnes i mestres se sentin a “casa seva”.

3. L’educació a les diferents etapes

Els ritmes i el dia a dia a l’escola

“....en l’essència de l’esforç està el ritme, o sia alternació d’acció i repòs. Així el trobem en el moure’s les onades en la mar, i en el petrificat oneig de les muntanyes; en la disposició de les branques en el tronc i en l’obrir-se de les fulles, en els cristalls de les pedres precioses, i els membres de tot animal; en l’udolar del vent i el de les bèsties, i en el plor de l’home”.

Elogi de la Paraula. Joan Maragall

El ritme és el moviment regular entre dos estats contras-tats, tot sovint complementaris. Rudolf Steiner va descriure l’aprenentatge de la respiració com una de les tasques més fonamentals de la vida. No es referia a la respiració física sinó a la necessitat de viure com respirem, per moure’ns rít-micament entre contracció i expansió, per trobar l’equilibri

entre la solitud –trobar-nos amb nosaltres mateixos–, i el trobar-nos amb el món i amb els altres.

D’aquesta manera, la nostra forma d’entendre l’educació considera el ritme com un element vital en l’aprenentatge.

El dia i l’any escolars estan estructurats d’una manera or-gànica que estableix un equilibri saludable d’experiències en el dia a dia, entre concentració i relaxació, treball mental i pràctic, moviment i repòs, escolta i participació, observar i fer.

El ritme a l’ educació infantil i primària.Els més petits tenen una consciència del temps molt diferent de la de l’adult. La introducció del concepte del temps es fa de mica en mica, mitjançant el ritme. Trobem tres nivells de ritme que ens ajuden a conformar la programació.

El ritme del dia: durant el matí trobem alternança entre les activitats d’expansió (joc lliure a dins i a fora, cançons ...) i les de concentració (contes, esmorzar comunitari, activitats artístiques, activitats quotidianes com rentar-se les mans...) .

El ritme de la setmana: cada dia de la setmana té una diferent qualitat que ve marcada per les diferents activitats artístiques. El dilluns dibuixem amb ceres, el dimarts anem

Page 12: Projecte de l'Escola

12

d’excursió, el dimecres pintem amb aquarel·les, el dijous fem el pa i el divendres eurítmia. El ritme de l’any ve mar-cat per la celebració de les festes estacionals.

A primària, cada dia comença amb la “classe principal”, un espai d’unes dues hores on al principi es treballen aspectes rítmics (poesia, música, moviment, etc.), i, tot seguit, els con-tinguts que formen part del “període” que s’està treballant.

Cada període concentra els aprenentatges d’una matèria durant unes quatre setmanes, així es permet els alumnes en-trar en més profunditat en la matèria i els aporta experiències més riques i intenses.

Després de la classe principal, arriba l’esmorzar i el joc lliure al pati. Més tard, es continua amb les activitats ar-tístiques i les especialitats: treballs manuals, pintura, modelat,eurítmia,anglès,etc.

La celebració de les festes estacionals és una forma exte-rior d’apreciar els esdeveniments de la natura i del cosmos. Mitjançant aquestes celebracions, l’infant pot viure el cicle de l’ any sent un ritme repetitiu que li aporta seguretat i el situa en el seu entorn.

“El ritme és quelcom viu, portador de salut”. Rudolf Steiner

Page 13: Projecte de l'Escola

13

Page 14: Projecte de l'Escola

14

Page 15: Projecte de l'Escola

15

L’educació infantil

“Tot el que fem per a l’infant no ho fem per al moment present, sinó per a tota la vida”

Rudolf Steiner

Page 16: Projecte de l'Escola

16

L’educació infantil

Al llarg dels primers tres anys, els infants conquereixen l’equilibri i el caminar drets, l’adquisició del llenguatge i l’establiment de la base del pensament cognitiu, si a això li afegim la tasca d’aprendre a relacionar-se amb les altres per-sones, hem de tractar aquests assoliments amb el respecte més profund, donada la seva complexitat.

En l’etapa del parvulari, s’aprèn sobretot a través de la imitació i del joc. Els infants absorbeixen l’entorn i di-gereixen les seves experiències de manera complexa i de manera implícita. Per tant, necessiten un ambient segur, afectuós i estructurat, on les activitats s’esdevenen en un context amb sentit. El que ells experimenten esdevé activi-tat i d’aquesta manera la imitació educa el seu organisme, la llengua materna, els hàbits i els patrons de comporta-ment.

El joc és una activitat vital, perquè a través seu es cul-tiven la creativitat, la imaginació i la iniciativa. En el joc, l’infant aprèn a relacionar-se. És per això que en el període d’educació infantil, la tasca fonamental rau a proporcionar un entorn saludable on es puguin establir uns bons hàbits de comportament, com la memòria, l’admiració, l’ordre, l’escolta i el gaudi del món natural.

Page 17: Projecte de l'Escola

17

Els infants noten si els adults són sincers en els seus ges-tos i paraules. Observen les relacions dels adults i tenen una pregona necessitat de saber que el món és bo. l’Amor en ma-júscules és l’element absolutament essencial en l’educació d’aquests primers anys.

Treballant conscientment amb el ritme –diari, setmanal i el cicle anual de les estacions i festivitats– i utilitzant la re-petició rítmica com a eina pedagògica, el mestre promou i cultiva la voluntat i la disciplina amb amor en el nen petit.

Elements bàsics que configuren el dia a dia de l’escola d’educació infantil Waldorf

Respecte i acompanyament de l’infant En els primers anys de vida, el desenvolupament físic, emo-cional i cognitiu de l’infant es troben units subtilment i com-plexa. Aquesta visió sosté i impregna el nostre currículum durant l’etapa d’Educació Infantil on el més important és aquest respecte a la individualitat.

Imaginació i imitacióEs dóna el temps i l’espai per al joc creatiu, es proporcionen joguines “no acabades” i materials naturals diversos que aju-

Viureels ritmes

respecte i acompanyament

de l’infant

Imaginaciói imitació

Entorn càlid

art, joc i moviment

Desenvolupamentdels sentits

Relació ambla natura

donar Sentita tot el

que es fa

Esquema representatiu dels elements que configuren el dia a dia de l’escola Waldorf.

Page 18: Projecte de l'Escola

18

Page 19: Projecte de l'Escola

19

den a desenvolupar la imaginació de l’infant. La imitació és considerada com l’eina fonamental del mestre d’educació in-fantil. Els adults que acompanyen l’infant prenen conscièn-cia dels seus gestos perquè mereixen ser imitats.

Entorn Càlid L’escola d’educació infantil és un espai acollidor, una sort de segona llar per a l’infant. És un espai harmònic que propor-ciona als infants moments per al joc simbòlic, moments per activitats artístiques i moments per al repòs.

Art, joc i movimentEn el dia a dia de l’aula, el moviment és primordial. Cada dia s’explica el conte, es fan representacions amb titelles, treballs manuals relacionats amb les diferents estacions de l’any, to-tes les setmanes es preparen activitats artístiques com pintar amb ceres i aquarel·les, modelat, rotllanes, jocs de dits, etc.

Desenvolupament dels sentits Els infants descobreixen el món a través dels seus sentits. La mestra vetlla perquè tinguin uns estímuls adequats al el seu desenvolupament.

Relació amb la naturalesa.La natura forma part de la vida de l’infant a l’escola. Es fan excursions al bosc setmanals, es té cura del jardí, es planten

arbres, s’observa els petits animals...

Donar sentit a tot el que es faLa mestra, en el seu treball del dia a dia, intenta que totes les activitats que fa amb els infants tinguin sentit en el quotidià (fer el pa, escombrar, rentar la roba...)

Viure els ritmesEl ritme és un principi educatiu important. La repetició, se-guir un mateix ritme diari durant la setmana i durant l’any, celebrar les festes estacionals, permet al nen retrobar un or-dre i una seguretat necessàries per al seu posterior desenvo-lupament integral.

En l’etapa d’educació infantil, el grup classe és de 15 o 20 infants amb una mestra i una ajudant, que permet una atenció individualitzada, necessària en aquest període de l’estructuració dels bons hàbits. Els infants estan barrejats de 3 fins 5 anys, per recrear un ambient de família, on els petits observen amb atenció als grans i els grans ajuden als petits. Aquest compartir enriqueix les experiències del dia a dia i aporta ductilitat en les relacions entre els infants i amb els adults que els acompanyen.“Permetre que creixi el sentit natural d’admiració i curiositat que l’infant té, fa que es transformi en interès i entusiasme per a tota la vida i forma el nucli per a qualsevol recerca del coneixement posterior”

Page 20: Projecte de l'Escola

20

El cicle educatiu en 12 cursos

Els infants, a l’iniciar 1er. de primària, entren en un organis-me nou d’aprenentatge que tindrà una durada de 12 cursos es-colars. En aquests anys la metodologia i la didàctica s’aniran adaptant a les etapes evolutives dels infants i joves. En cada curs escolar es recollirà el que en cursos anteriors s’ha treba-llat a l’aula i es presentaran, de la manera més vivencial pos-sible, els nous continguts educatius que permetran als nois i noies accedir al curs següent.

En el pla d’estudis Waldorf, aquests dotze anys estan di-vidits en: vuit cursos de Primària, dos de Secundària i dos de Batxillerat. En el present text, encara que seguim aquest ordre pedagògicament, a nivell de l’organització escolar, mantenim l’ordre establert pel Departament d’Educació de Catalunya, on Primària té sis cursos, Secundària en té qua-tre i Batxillerat es manté amb dos cursos escolars.

Aquestes diferències en el període de Secundària han fet que, en la presentació d’aquesta etapa, es separessin pedagò-gicament els dos primers cursos dels dos darrers, per a una millor aproximació al pla d’estudis Waldorf.

L’etapa de Batxillerat ha de permetre a l’alumne acabar adequadament aquest període de dotze anys i al mateix

temps garantir al jove l’accés a futurs estudis universita-ris o a cicles formatius superiors, segons la seva aptitud vocacional.

L’esquema palesa les principals matèries que es treballen per períodes. Algunes, com ara les matemàtiques, estan pre-sents al currículum al llarg dels 12 anys i queda reflectit a la gràfica en quin moment obtenen major importància i/o quins aspectes de la matèria s’hi tracten en profunditat.

Page 21: Projecte de l'Escola

21

Curr

ícul

um W

aldo

rf

El p

assa

r del

tem

ps

Rela

ts b

íblic

s. G

ram

àtic

a.

Mito

logi

es a

ntig

ues.

Mito

logi

a gr

ega,

im

atge

s hi

stòr

ique

s:Ín

dia,

Pèr

sia,

Egi

pte,

Grè

cia.

Rom

a-Ed

at M

itjan

a I.

Edat

Mitj

ana

II, è

poca

de

ls d

esco

brim

ents

,la

Ref

orm

a, e

l Seg

le d

’Or.

Revo

luci

ó Fr

ance

sa,

segl

es X

VIII

i XIX

,Li

tera

tura

.

Raci

onal

ism

e, le

s id

ees-

guia

als

segl

es X

VIII

i XIX

,H

istò

ria d

e l’A

rt.

Inic

is L

itera

tura

.H

istò

ria d

el s

egle

XX.

La h

istò

ria d

e Pe

rcev

al,

His

tòria

de

la L

itera

tura

.

Pano

ram

a de

les

relig

ions

de

l món

, pob

les

i cul

ture

s, Fi

loso

fi a.

A la

vid

a an

ímic

a

1a y

2ªa

cla

sse

(7 i

8 an

ys)

L’éss

er h

umà

al m

ón

de le

s im

atge

s:co

ntes

, lle

gend

es

i fau

les.

3a c

lass

e 9

anys

4a c

lass

e 10

any

s

5na

clas

se

11 a

nys

6na

clas

se

12 a

nys

7na

clas

se

13 a

nys

8na

clas

se

14 a

nys

9na

clas

se

15 a

nys

10na

cla

sse

16 a

nys

11na

cla

sse

17 a

nys

12na

cla

sse

18 a

nys

L’éss

er h

umà

El m

ón d

e l’e

spai

Agr

icul

tura

, Art

esan

ia.

Geo

grafi

a re

gion

al,

Ant

ropo

logi

a, Z

oolo

gia.

Botà

nica

, càl

cul a

mb

fracc

ions

.

Ast

rono

mia

, Min

eral

ogia

, G

eogr

afi a

, Geo

met

ria, F

ísic

a.

Talle

rs: f

usta

.

La a

limen

taci

ó,

Ast

rono

mia

, Quí

mic

a,

equa

cion

s, G

eogr

afi a

.

Ant

ropo

logi

a,

dibu

ix c

lar i

fosc

. Fís

ica,

Q

uím

ica,

Met

eoro

logi

a.

Cost

ura.

Gra

n Te

atre

.

Ciè

ncie

s na

tura

ls, M

atem

àtiq

ues.

Talle

rs: m

etal

ls (c

obre

).

Tecn

olog

ia, G

eom

etria

des

crip

tiva,

A

gric

ultu

ra, C

iènc

ies

natu

rals

, etc

. Ta

llers

: enq

uade

rnac

ió.

Mat

emàt

ique

s, C

iènc

ies

Nat

ural

s: Bi

olog

ia, e

tc.

Una

vis

ió g

loba

l de

les

Ciè

ncie

s N

atur

als,

ésse

r hum

à i c

osm

os.

A la

nat

ura

i al m

ón.

Page 22: Projecte de l'Escola

22

Page 23: Projecte de l'Escola

23

“Tot el que l’infant aprèn en els seus anys escolars hauria de poder estendre’s a la seva vida pràctica”.

L’educació primària

Rudolf Steiner

Page 24: Projecte de l'Escola

24

L’educació primària

L’infant, després de l’època d’educació infantil, ha de co-mençar a orientar-se en un món més ampli, d’una manera que li permeti anar conformant la seva identitat individual. Així, al sortir del jardí d’infants, finalitza el període de lliure fantasia que tan càlidament l’envoltava. Direm que l’infant neix la representació.

Entre els sis o set anys, la memòria s’expandeix i es fa continuada. Sorgeix llavors la relació entre la imatge repre-sentada i la recordada.

Psicològicament, els tres primers anys d’educació pri-mària constitueixen una unitat que vol garantir per a l’infant un estat i un creixement harmoniós i equilibrat.

A partir dels deu anys, la vida emotiva de l’infant pa-teix una gran metamorfosi. El sentiment es va objectivant i l’infant es viu a si mateix en estat de soledat. Es torna crític amb el seu entorn immediat, se sent confrontat amb si mateix. Viu en contradicció i oscil·la entre estats aní-mics oposats, però, sobretot, d’oposició al què l’envolta. Adquireix aleshores una mirada oberta a la naturalesa i a algunes individualitats. És important guiar adequadament la seva íntima necessitat d’admiració a través del coneixe-

ment fenomenològic, tant de la natura, com de la història de la humanitat, amb els seus herois.

L’etapa d’Educació Primària ha de permetre anar desco-brint el món, de manera que l’admiració i la curiositat prò-pies de l’infant es transformin en l’adolescent en interès i entusiasme creixent que perduri tota la vida. La presència del mestre que actua com a guia i procura donar exemple és un eix fonamental de tota l’educació Waldorf.

El currículum de Primària a la nostra escola dóna resposta a les necessitats evolutives del nen en cadascun dels cursos escolars i cultiva les seves capacitats a través dels continguts i l’experiència escolar. Aquest currículum està dissenyat pen-sant en una imatge de l’ésser humà que contempla tant la part cognitiva, com la part emocional i la part volitiva, formant una unitat .

Tots els aprenentatges conceptuals són presentats de ma-nera artística, de manera holística. D’aquesta manera, es dóna prioritat als processos, a la capacitat de transformació i a la comprensió global.

Les matèries més intel·lectuals a primera hora del matí do-nen pas a d’altres més artístiques després del pati. Així, els períodes de quatre setmanes de matemàtiques, llengua, zoo-

Page 25: Projecte de l'Escola

25

logia, botànica, física, història, entre d’altres, deixen pas als idiomes, la música, l’aquarel·la, l’eurítmia, o als tallers de forma (fang, fusta, pedra i metall) i l’horticultura.

Les narracions són el fil conductor de cada curs escolar. Aquestes acompanyen el desenvolupament interior dels nens i nenes, ja que reflecteixen les seves diferents etapes evolu-tives. A més, conformen la introducció als alumnes en les diferents èpoques històriques.

Els contes de fades i les faules acompanyen l’ànima dels més petits, seguides de les històries del poble hebreu, les sa-gues dels herois germànics, les llegendes i mites de l’antiga Índia, Pèrsia, Egipte, Grècia, Roma i l’Edat Mitjana que acompanyen als més grans, fins arribar a textos moderns.

Un/a mateix/a mestre/a acompanya el grup en tots els anys de Primària. Es crea una relació propera, tant amb els nois/noies com amb les seves famílies, que facilita al/a la mestre/a tenir una visió global del seu desenvolupament.

El dia a dia a la classe propicia el creixement social dels alumnes que han d’aprendre a apreciar les capacitats de l’altre i a donar-li suport en les seves dificultats, sobretot perquè la

Page 26: Projecte de l'Escola

26

seva motivació no va dirigida a ser millor que els altres, sinó a superar-se a si mateix/a. Els nois i noies s’han de poder preguntar “puc fer això millor la propera vegada?” en lloc de: “puc fer les coses millor que els altres ?” Aquesta és una sana motivació que estimula la seva capacitat d’esforç. Tan-mateix, es propicia el treball en equip de manera que tots els nens i nenes del grup trobin el seu lloc, siguin quines siguin les seves capacitats. El més important es que copsin i valorin el que són capaços de realitzar junts, i que seria impossible de fer sols.

Elaboren els seus propis llibres de text. Cada nen i nena escriu el seu propi llibre o quadern, amb color i dibuixos pro-pis, estimulant així la creativitat artística i la responsabilitat de la feina feta en cada matèria.

A la nostra escola es realitza una avaluació continuada, que serveix per adaptar les activitats d’ensenyament al ritme del grup, fent possible alhora atendre els/les alumnes de mane-ra individualitzada. Les exposicions orals, les retrospectives (recordatori del treball realitzat el dia anterior), etc. són una feina diària que permet als mestres copsar quin procés estan seguint els/les alumnes; i permet, a més, l’autoavaluació com a docent.

“Volem mostrar als infants el camí cap a una comprensió del món plena de sentit, i no oferir-los-hi merament simpli-ficacions buides o conceptes que són remots i abstractes. El coneixement ha d’alimentar, ha de basar-se en una relació viva amb el món i sempre dins d’un context. Les abstraccions estan completes en sí mateixes, no poden, per tant, créixer i transformar-se en idees vives.”

Christopher Clouder, Martyn Rawson, Educació Waldorf.

Page 27: Projecte de l'Escola

27

Anònim

Page 28: Projecte de l'Escola

28

Page 29: Projecte de l'Escola

29

L’educació secundària

“De voler saber com són les coses passem a voler saber com ho sabem”

Rudolf Steiner

Page 30: Projecte de l'Escola

30

L’educació secundària 1r cicleEn aquesta etapa, l’ésser humà està en ple procés de transfor-mació (la pubertat). Els nois i noies es troben sobre “un terre on TOT es mou”: la recerca d’equilibri entre l’intel·lectual i l’àmbit de la passió, entre el fer impulsiu i el despertar del pensament lògic rigurós que els porta a distanciar-se de sí mateixos, i dels altres.

L’aspecte principal d’inici d’aquest cicle és treballar i revisar les lleis del món, perquè des d’aquí els nois i noies trobin el seu impuls, i experimentin cóm el coneixement fa possible la formació de judicis i cóm aquests sempre donen pas a noves preguntes. Ja no n’hi ha prou amb el QUÈ sinó que sorgeix amb força el COM (com han arribat les coses a ser com són!). D’aquí que el/la mestre/mestra ha de motivar els/les alumnes a formular els seus propis punts de vista i a acceptar els dels altres per experimentar-se com a ciutadans amb responsabilitat social.

Atesa aquesta nova dinàmica de vivències, el treball a l’aula pren també noves formes i impulsos. L’experimentació esdevé el primer pas, la porta d’entrada a un treball més cien-tífic: descripció de l’experiència amb precisió i objectivitat, descripció dels fenòmens que s’han produït i observat, per

arribar finalment a la conclusió, que més endavant permetrà reconèixer la llei que s’amaga al darrere dels fenòmens.

Es tracta, doncs, d’un treball d’investigació que integra el pensament amb els fenòmens del món. La realitat no es troba en conceptes abstractes. És en una detallada observació que donarà pas en el segon curs del cicle a un treball pràctic amb la producció d’aparells i instruments que els permetin estu-diar la realitat.

El procés d’individualització es manifesta de forma clara en l’estudi de texts en llengua catalana i castellana. Les di-ferents estructures gramaticals poden associar-se a diferents temperaments i diferents qualitats anímiques en texts èpics, lírics i dramàtics. Aquest treball finalitza amb la posta en escena d’una gran proposta teatral al final del cicle.

Els treballs de música i eurítmia adquireixen un aspecte terapèutic, perquè creen llaços d’unió entre ells, en una època on sorgeixen sentiments de soledat i distanciament.

L’horticultura fa un paper molt important en relació amb la salut i la nutrició i amb l’origen i font dels aliments.

Amb la mateixa importància que l’experimentació, el tre-ball al taller es fa present com a espai on l’adolescent té la

Page 31: Projecte de l'Escola

31

un nou equilibri. L’adolescent es troba en una situació nova respecte al caminar, al parlar i al pensar, ja que aquests tres aspectes de l’ànima humana semblen estar en desacord l’una amb l’altra. Per un costat apareixen els grans ideals que són el seu punt d’unió a la vida.

Els joves ara comencen a explorar nous territoris que tenen molt a veure amb la nova capacitat de formar judicis, que han de basar-se en el reconeixement de la veritat en tots els fenò-mens. En aquest context hi ha la necessitat de fer coses que es reconeixen com a necessàries, fins i tot si s’està en contra dels propis sentiments personals (voluntariat).

De voler saber com són les coses passem a voler saber com ho sabem . Si abans la tasca del/de la mestre/a era avaluar, escollir, “guiar els joves”, ara el/la mestre/a ha de deixar que aquests joves l’experimentin a ell/a com algú que es fa preguntes, que es fa preguntes reals. Allò que encoratja i motiva els nois i noies no són els resultats, si no ser conscients dels processos d’autoeducació del/de la propi/pròpia mestre/a.

A la classe d’història (del segle XV al XXI), s’estudia com els ideals es posen al servei de grans descobriments i revo-lucions que han canviat el curs de la humanitat. També cal fer evident que, en ocasions, es tracta d’ideals fanàtics que

possibilitat real de transformació de la matèria. La fusta, la pe-dra o el metall ofereixen des de l’experiència l’enfrontament amb la matèria i la seva transformació a través del propi esfo-rç i treball. És possible apropiar-se de la matèria!

Dues qualitats són importants en aquest cicle: l’autocontrol i l’automotivació. La mandra, l’antipatia i la por apareixen amb força i poden frenar l’acció dels nois i noies en el món. Tant el treball d’horticultura en èpoques amb condicions at-mosfèriques adverses, el treball artístic amb materials que es resisteixen, com la fusta i la pedra, la introducció d’aparells en educació física que exigeixen una tècnica depurada, el tre-ball concret d’experimentació en les diferents matèries cien-tífiques i la mateixa obra teatral com a cloenda de final de cicle, porten a enfortir aquestes dues qualitats.

En acabar el cicle, els nois i noies adquireixen la indepen-dència justa per a realitzar un projecte personal , que ells es-colliran, i que presentaran a la comunitat educativa.

2n cicleEls/Les alumnes del segon cicle fan un pas important cap a la seva independència, on el seu món de sentiments poden adquirir formes extremes que es tradueixen en un distancia-ment del jove, de tot allò que l’ha envoltat fins ara. El seu món interior està enfrontat amb el món exterior i ha de trobar

Page 32: Projecte de l'Escola

32

s’apliquen sense rigor. En aquesta matèria el jove fa la vivèn-cia de cóm es concreta en fets reals el món dels ideals.

La concreció dels ideals apareix amb claredat a les classes de tecnologia, on, a banda del coneixement científic, es fa un estudi biogràfic d’alguns personatges que van poder plasmar el seu ideal en realitzacions concretes al servei de la huma-nitat.

Les matèries científiques mostren un món de lleis es-tructurades, on regeix la llibertat de crear un ordre pro-pi. L’experiència que tenen del seu cos els nois i les noies d’aquesta edat està molt lligada a les forces de la gravetat, per tant, un tema principal és la verticalitat que estudiem en di-verses matèries com les Ciències de la Naturalesa (l’esquelet , musculatura).

Les matèries artístiques desperten el gust per l’art com un camp on l’ésser humà pot experimentar la llibertat i també s’experimenta l’art com a reflex del canvi de consciència al llarg de la història. Seguint els processos anímics dels nois i noies, que es troba en una situació de polaritat interior, es pintarà per exemple en blanc i negre buscant els matisos entre ambdós.

A literatura es treballen les grans obres teatrals on es troba una subtil però poderosa eina per estudiar els diversos tipus

de personalitats mitjançant la seva conformació lingüística. S’estableix un estret vincle amb la força del llenguatge i es restableixen lligams cap a una naturalesa superior de l’ésser humà, que la pubertat havia trencat.

A musica s’estudien els diferents períodes musicals amb els seus estils i tonalitats, descobrint la “gramàtica del llenguatge musical”. A euritmia, el treball del llenguatge, tan musical com escrit, es tradueix en diferents formes coreogràfiques i estils de moviment.

Als tallers s’aprofundeix en l’essència dels materials. L’aspecte econòmic i ecològic del treball ha d’estar inte-grat en l’aspecte pràctic que ompli, també, una necessitat real al món.

La validesa de l’escola seguirà mentre mantingui la con-nexió amb la realitat de la vida i es puguin omplir, així, les necessitats d’autenticitat i de veritat que viuen els/les adoles-cents, sobretot d’avui.

Page 33: Projecte de l'Escola

33

Page 34: Projecte de l'Escola

34

Page 35: Projecte de l'Escola

35

“Coneixent el món, l’ésser humà es troba a si mateix, i, en el coneixement de si mateix, se li revela el món”

El batxillerat

Rudolf Steiner

Page 36: Projecte de l'Escola

36

El batxillerat

Els anys de Batxillerat ho són d’elecció i de presa de posició, de compromís, de mirar enrere i de preveure.

Els/Les alumnes, als 15 o 16 anys, abans de començar l’etapa de Batxillerat, han d’escollir entre el Batxillerat tecnològic, el Batxillerat de ciències socials, el Batxillerat d’humanitats i el Batxillerat artístic. En el nostre centre, ens caldrà temps per poder completar aquesta oferta i, en tot cas, l’oferta inicial comptarà amb dues o tres opcions.

Els/Les adolescents volen entendre les lleis que determinen el món interior de l’ésser humà i també aquelles que regeixen el món exterior, el retrobament d’aquest dos móns caracterit-zen aquests dos darrers anys a l’escola. Les polaritats han de trobar el punt d’equilibri.

El més important per aquests joves es veure com poden actuar en el món en lloc de deixar-s’hi influir. Aquest conflic-te s’ha de resoldre en matèries concretes com l’economia, la política, les ciències socials, l’ètica, etc.

Durant aquests dos anys, els alumnes fan un període de treball industrial, en empreses i un altre en l’àmbit social: hospitals, centres de dia, etc. Aquesta tasca social els dóna

l’oportunitat de treballar per als qui tenen necessitats més gran que les seves. També es posa de manifest de quina ma-nera des de la seva individualitat poden ser un a ajuda en moments difícils per a altres persones.

Al final d’aquesta l’etapa de batxillerat s’organitza un viatge que té per objecte la trobada amb elements artístics i, en particular, arquitectònics, és a dir, estructurals, des d’una perspectiva social.

En els darrers mesos del curs es prepara la prova d’accés als estudis universitaris.

Primer de batxillerat. L’objectiu general per aquest curs rau a anar més enllà del què es pot percebre sensorialment i trobar l’equilibri entre les polaritats. Els conceptes: “Procés” i “renovació” són pre-sents en totes les matèries . Així és com, a matemàtiques, a geometria projectiva, en els conceptes d’infinit i contra espai, i en la integració de la geometria amb l’àlgebra i l’aritmètica, aquelles matèries que abans han estat estudiades per separat ara es connecten i s’hi palesen els vincles. Es combinen les matèries experimentals i les teòriques per observar aquests vincles. La física i la química es presenten com a unitat co-herent on es mostren els models que descriuen lleis d’ordre divers i les relacions que s’hi donen.

Page 37: Projecte de l'Escola

37

Els processos de renovació i de progressió són també pre-sents a les classes d’història on apareixen les polaritats his-tòriques i les maneres de superar-les.

La literatura qüestiona l’individu i la societat, tot posant a prova el punt de vista convencional dels fenòmens. Les grans obres de la literatura, més que oferir solucions existencials, es-timulen qui llegeix a fer-se preguntes. Obren l’ànima a noves experiències, que és el que necessiten el/les joves d’aquesta edat.

La geografia s’estudia també des del rerefons de les pola-ritats en el context de la geografia econòmica. Les relacions i principis de l’economia global poden mostrar tant les forces egoistes com les forces de germanor, de consciència econòmi-ca i de cooperació.

Les polaritats fan manifestes les diferències i similituds en les diverses formes artístiques. D’aquesta manera, es proposa el treball escultòric en confrontació amb el pictòric, o de la músi-ca en confrontació amb la poesia. Conceptes oposats i qualitats artístiques són el motiu principal de les classes d’art

Segon de Batxillerat.En aquet curs, es du a terme una integració de tot allò que s’ha viscut al llarg dels anys anteriors, amb la intenció de crear-ne

Page 38: Projecte de l'Escola

38

una imatge global en el jove.

A la matèria de biologia, això es fa present amb un estudi des de les formes més senzilles de vida fins a l’ésser humà. La idea del “desenvolupament” es converteix per ella ma-teixa en motiu d’investigació.

A la matèria de geografia, es fa un estudi sobre la diversitat cultural de la humanitat i les diverses realitats sociopolíti-ques, oferint una imatge multicultural del món.

El mètode tradicionalment analític de les matèries cientí-fiques adopta un gest qualitatiu, amb l’estudi de l’aplicació, per exemple, de les diferents substàncies químiques. A la ma-tèria de noves tecnologies, s’escriuen programes que han de ser útils en situacions industrials concretes i s’analitza la in-fluència de les noves tecnologies sobre l’ésser humà, per des-envolupar un criteri en relació al seu ús. Es tracta, entre altres objectius, d’experimentar de quina manera l’ésser humà no esdevé esclau de la màquina, sinó l’esperit que li dóna forma.

A la matèria de matemàtiques, els/les alumnes s’inicien en el càlcul fins assolir el càlcul integral i diferencial, aprenent el “coeficient diferencial”. Aquí es fa palesa una nova dimensió de les matemàtiques aplicada a situacions incertes . En funció del nivell dels alumnes, es poden combinar matemàtiques,

botànica, geometria, etc. en un panorama global, per arribar a l’estudi dels principis de la forma.

A la matèria d’història, l’alumne treballa per adquirir una comprensió qualitativa i una estructura interna dels diferents períodes culturals. L’estudi no es cronològic i pot abastar di-ferents períodes temporals.

Els estudis socials se centren en l’educació política, amb treballs que permeten observar i experimentar diferents as-pectes de la vida política i administrativa del país, mitjançant, per exemple, visites a diferents institucions polítiques.

L’àmplia gama de tendències musicals i artístiques del nos-tre temps reflecteix la situació present de la humanitat, atès que es conforma com a expressió de múltiples individualitats i corrents culturals. Aquest és l’aspecte que es treballa en les diferents matèries artístiques. A més a més de les representa-cions finals d’eurítmia i música, també es fa una obra de tea-tre, que mostra com els esforços cap a una tasca comú poden donar molt més que la suma de les capacitats individuals.

Durant aquest curs, es passa revista amb detall als dotze anys compartits amb tota la classe mitjançant l’elaboració d’un treball de recerca o Projecte d’Estudi individual, és a dir, pensat per cadascun dels/de les alumnes, i que es presenta

Page 39: Projecte de l'Escola

39

en públic en acabar el curs acadèmic. Són elements fona-mentals d’aquest projecte: la precisió científica, el redactat i l’expressivitat de les humanitats i la qualitat artística de la seva presentació al públic. D’aquesta manera, tecnologies, ciències social, humanitats i activitat artística es plasmen en la realitat social de l’escola com un conjunt.

“Hi ha una sola forma d’expressió que pot tocar directament la vida afectiva de l’ésser humà, amb absoluta consideració per la seva expressió com a regal: l’art”

Anònim

Page 40: Projecte de l'Escola

40

Page 41: Projecte de l'Escola

41

“L’infant anhela l’art. En l’àmbit educatiu és necessari es-timar l’art de manera que suscitem sempre el creixement de l’infant en la vivència de l’art. Mitjançant l’art, la raó i el judici desperten veritablement a la vida. El sentit del deure madura quan l’impuls a l’acció domina la matèria des de la llibertat artística.

El sentit artístic dels/de les mestres aporta ànima a l’escola. Permet ser alegre en la seriositat i íntegre en l’alegria. Per mitjà de la raó només comprenem la Natura; amb la percep-ció artística, per primera vegada, en fem experiència.

L’infant, conduït a comprendre, madura fins al “saber” quan aquest comprendre es practica amb plenitud de vida. Però, l’infant iniciat en l’art madura en el crear. En el crear, creix per damunt del seu “saber”.

Tot això no s’aconsegueix si l’artístic només s’imparteix al costat de les altres matèries i classes, quan no s’integra en elles orgànicament. El coneixement, la formació per a la vida, l’exercici en les capacitats i destreses han de desembo-car en la necessitat de l’artístic.”

(Fragment d’una conferència a càrrec de Rudolf Steiner

al març de 1923)

4. Les arts dins l’educació Waldorf.

Page 42: Projecte de l'Escola

42

La música

“La música és la porta d’entrada a un món més elevat de coneixement” Ludwig van Beethoven

Una rica i diversa pràctica musical forma part de la vida escolar, des del cicle infantil fins al batxillerat. Cantar junts, tocar la flauta, fer part de l’orquestra, la teoria musical i els concerts, formen part del currículum i enriqueixen la vida so-cial de l’escola.

La música ens pot elevar i estimular com també ens pot tranquil·litzar i ordenar a dins. La vida interior de l’infant i de l’adolescent es troben en procés de transformació constant. L’objectiu de la classe de música és guiar i acompanyar en aquest procés. D’aquesta manera, la música es converteix en un art educatiu.

La pràctica amb els instruments exigeix concentració i vo-luntat i quan es crea i s’experimenta la bellesa, creix la con-fiança i l’autoestima. L’infant es pot expressar per mitjà de la música i, quan treballa en grup, aprèn a escoltar l’altre i desenvolupa capacitats socials i de treball conjunt.

Pel que fa al material musical, des d’infantil fins al batxi-llerat, els nens i les nenes recorren, des de la pràctica, la his-

Page 43: Projecte de l'Escola

43

tòria de la música. Es comença amb la música pentatònica, després es passa pel renaixement, el barroc, el classicisme, el romanticisme, la música moderna i la música clàssica mo-derna.

Fins al tercer curs de primària, es toca la lira i la flauta pentatònica. Després, la flauta dolça i la flauta tenor i els ins-truments de ritme. En edats més avançades, els instruments que els nens aprenen a tocar fora de l’escola s’integren en el conjunt i es creen grups o una orquestra. El cant acompanya a totes les edats.

En horari extraescolar, l’escola ofereix classes d’instruments com el violí, la flauta, el violoncel, el piano, etc.

L’eurítmia

“L’art no reprodueix el visible, ho fa visible.” Paul Klee

Ja des dels inicis de la pedagogia Waldorf a Stuttgart, el 1919, l’eurítmia ha format part del currículum de les escoles Waldorf. A través del moviment, es desperta i s’enforteix la capacitat expressiva dels infants i no només en l’aspecte purament físic. Mitjançant els sons de les pa-raules i la música es busca agilitat, mobilitat, plasticitat i activitat en el seu món interior.

Page 44: Projecte de l'Escola

44

Page 45: Projecte de l'Escola

45

El cos ha de ser un instrument saludable per l’ànima, que faciliti el desplegament lliure de la individualitat. Per tant, l’eurítmia es converteix en el nexe d’unió entre el món inte-rior de cada infant i el món que l’envolta i que està aprenent a conèixer.

L’eurítmia també és una eina pedagògica que s’adapta amb exercicis concrets a cada curs i grau de desenvolupament, de forma que esdevé un suport per als nens i nenes de primària en les matèries de la classe principal.

A la nostra escola, tractem d’ajudar amb l’eurítmia te-rapèutica als nens i nenes que, en un moment concret del seu desenvolupament, puguin necessitar un suport especial. Sempre amb l’ajuda i supervisió d’un metge i amb un treball estret amb les famílies.

Tallers de Forma

“l’important c’est le sujet” Alberto Giacometti

El taller de forma és un espai de recerca de les formes ori-ginàries i arquetípiques de la naturalesa. S’hi ofereixen als infants diferents materials que fan possible l’aprenentatge de tècniques diverses. Es comença amb el modelat en cera al cicle infantial i en cera i argila durant els primers cursos del

Page 46: Projecte de l'Escola

46

cicle de primària, fins a arribar a materials més durs que re-queriran de la talla en els darrers cursos d’aquest cicle, o a treballar amb foc i ferro, la forja, al cicle de secundària.

El procés comença amb un material més tou (modelat) per treballar l’acció transformadora de la matèria a través de les mans i del gest repetitiu, fins a aconseguir la forma. Aquest procés ofereix una imatge del què viu l’infant en relació al seu cos. Més tard, quan la voluntat ja està més desenvolu-pada, el cos s’enforteix i apareixen els processos formals de l’abstracció. És l’hora d’oferir una matèria més dura per treballar. A través de la talla, la matèria es presenta com quel-com resistent i sòlid, i es requereix un treball més profund de la voluntat, encara que sense perdre de vista la imatge del què es pot trobar en aquell tros de matèria, com si es tractés de treure-li el vel.

En el taller de forma, es dóna als nens i nenes l’oportunitat de descobrir que, gràcies al treball fet amb les mans i amb tot el cos, poden transformar la matèria, fins i tot la més dura, com el marbre o el ferro.

A banda, és molt rellevant insistir en el caràcter social d’aquests tallers, ja que, sempre que es treballa la forma, es modela l’ésser alhora que la matèria, atès que s’hi estableix un diàleg entre la matèria i el propi Jo. La forma esdevé un

camí que s’inicia al bell mig de l’ésser humà i que el que con-necta amb el món, fins a la transformació real d’aquest món. És en aquest gest de trobada on s’enforteix i creix la veritable forma del Jo.

La creativitat ens fa éssers lliures.

La pintura

La pintura és un art que ens demana un ambient adequat. Cal tenir-ne molta cura.

El/La mestre/a ha de buscar la manera escaient per intro-duir-hi els diferents elements, abans d’iniciar el treball. Cal trobar una història que permeti la creació de les imatges que faran possible per als nens i nenes la plena vivència del color i el brollar de les emocions.

Quan els infants entren en la vivència de la pintura, la seva respiració, la seva veu i el seu estat anímic es transformen, per trobar-se a sí mateixos en l’experiència d’una reconstruc-ció interior. Es crea un sentiment que tot és millorable per l’ esforç i que l’infant pot desenvolupar-se a si mateix i al seu futur.

Una pintura sempre és recordada.

Page 47: Projecte de l'Escola
Page 48: Projecte de l'Escola

48

El naixement dels colors:Per primera vegada assisteixo al lent espectacle, a l’enorme i delicat espectacle del naixement dels colors. Els grisos pas-sen tímidament a verds i morats, i els verds i els morats es subdivideixen suavíssims, i s’encenen puntes de blancs i de grocs, i a cada revolt hi ha una nova barreja, fins que a la carena brilla la primera pinzellada de sol. Aleshores, cada cosa, cada arbre, cada pedra, cada herba, cada una de les mil coses sense nom, sembla recordar de sobte el seu propi color, i el caminant s’atura un moment, per no destorbar amb el soroll de la seva passa el perfecte i silenciós prodigi. Josep Mª Espinàs

5. Llengües i Religió

Les llengües catalana i castellanaLa parla i, per tant, la llengua és el nostre mitjà més important d’enteniment mutu i és, per tant, un element fonamental en el context pedagògic. També és una influència formativa impor-tant a nivell fisiològic, anímic i cultural.

L’objectiu del currículum és cultivar la consciència i les ha-bilitats lingüístiques en totes les matèries i escenaris educatius.

El català i el castellà estan presents en tots els cicles. En els anys preescolars, es posa especial èmfasi en l’adquisició de la

Page 49: Projecte de l'Escola

49

llengua oral integrant sempre moviment, so i imatge.

La parla i l’escriptura “L’escola és el producte i el servidor tradicional de l’alfabetització. Tot el seu esperit - des de la seva típica ar-quitectura fins a la seva estructura organitzativa, inclusos els comportaments que s’hi requereixen (asseure’s sen-se moure’s, romandre en silenci, etc.) – està determinat per l’alfabetització. Però, si no es dóna el lloc adient a l’ oralitat –la parla–, l’escola no serà un entorn saludable pels infants i, a la fi, l’alfabetització també en patirà les conseqüències” (Schiller)

La parla és l’eina que permet que l’ésser humà aprengui. El caminar i el moviment, la dansa, les cançons i els contes, el sò de la veu i els fonemes de la llengua materna, es poden començar a fer conscients quan passen a ser escrits.

Més tard, es podrà analitzar la sintaxi de la pròpia llengua i veure com està construïda, així com descobrir que cada llen-gua és un tot coherent, una concepció del món i una història col.lectiva en forma d’imatges sonores que han estat creades en un llarg procés. La llengua es fa visible com a moviment, gestos i gestes, actituds emocionals, amb les seves correspo-nents expressions sonores, i, finalmente, com a registre gràfic bidimensional i codificat de tot plegat.

Page 50: Projecte de l'Escola

Les llengües estrangeres

Dins del marc de la pedagogia Waldorf, l’aprenentatge de llengües estrangeres és un pilar important que engloba diver-sos objectius de desenvolupament intern i socials.

S’observa l’objectiu pràctic i utilitari, i cada vegada més necessari en la societat actual, de ser capaç d’entendre un altre idioma (escoltant i llegint) i d’expressar-se amb un bon grau de fluïdesa en el parlar i l’escriure.

Es dóna gran importància a la introducció de costums i tra-dicions, literatura, geografia i història dels pobles que parlen una altra llengua. D’aquesta forma, els nens i les nenes po-den experimentar una altra cultura i desenvolupar la capacitat de percebre’n l’expressió i la seva conformació en un entorn concret. Aquesta capacitat de percebre la llengua d’una altra cultura, més endavant formarà la base per a una bona capacitat d’expressió i pronunciació. A més a més, ajuda als nens i a les nenes a comprendre diferents maneres de veure el món. Tot això contribueix al seu desenvolupament global.

A la nostra escola, la llengua estrangera escollida és l’anglés; el seu ensenyament comença a primer curs de pri-mària. Tot i així, ja abans, al cicle infantil, s’aprenen algu-nes cançons i rimes en diverses llengües, inclosa l’anglesa.

50

Page 51: Projecte de l'Escola

En un futur, volem introduir l’alemany com a segona llengua estrangera.

La religió.

Com a escola lliure, l’escola Waldorf és aconfessional, però amb el referent dels valors cristians, que conformen la nostra cultura. Tanmateix, la dimensió religiosa de l’ésser humà és contemplada des del paradigma goetheà, que és el de Rudolf Steiner, de relligar ciència, art i religió en el si de cada indi-vidu.

Aquest concepte ampli de religió i de cristianisme és el que posem en pràctica en la vivència de les festes cristianes po-pulars del cicle de l’any ja que contenen els arquetips que permeten que els infants facin seus valors humans universals -ètics i estètics- tant de relació amb la natura, amb els altres i amb si mateixos.

L’alegria de viure, la confiança en els altres, i el sentiment de ser un amb el món conformen de manera natural i imme-diata la religió de l’infant al cicle infantil. Aquesta religió que és vivència es troba a la base de les classes d’ètica cristiana lliure al cicle de primària, sense entrar en dogmatitzar sinó mitjançant relats i diàlegs apropiats a cada edat.

Page 52: Projecte de l'Escola

52

De manera addicional, totes les confessions tenen l’opció de fer classes de religió, és a dir, d’aprofundir en els valors particulars, en el si de l’escola, sempre que es mostri interès per part de les famílies.

“…Tot allò de nou que aparegui en el món ho farà a través de l’ésser humà, però res no naixerà si la font està esgotada. És a dir, si el principi no té el gest apropiat. Reclamo, doncs, un gest nou, en el pensar, en el sentir i en el fer.”

Joseph Beuys,

sobre el cristianisme de Rudolf Steiner

6. Matèries de motricitat

Les manualitats

“Dits àgils ens portaran més endevant a un pensament àgil” Rudolf Steiner

En la pedagogia Waldorf, el treball amb les mans té una gran importància al llarg de tota la primària. És a partir del contacte amb materials nobles com el cotó, la llana, la fusta, productes de la naturalesa, que donem temps i espai als nens i nenes per conèixer i vincular-se als orígens de la cultura, a la terra, a la vida.

Oferim activitats adequades per tal que els nens i nenes siguin capaços d’utilitzar les seves mans, però també el seu sentiment i el seu pensar en la creació d’objectes útils i bells, que es puguin fer servir i contemplar alhora. Així, afavorim l’experiència de les forces creadores i les forces de transfor-mació. I ho fem quan donem als nens i nenes la possibilitat de dur a terme un procés de treball manual complet, gràcies al qual poden conèixer d’on provenen els materials que uti-litzen, atorgar-hi un sentit, i experimentar-ne la conformació . D’aquesta manera, els nens i nenes fan l’experiència de ser creadors. Aquesta és la llavor per comprendre que l’ésser humà i la naturalesa poden treballar junts i anar de la mà. És també un impuls social quan compartim i practiquem amb els nens i nenes aquets procés de creació i de transformació.

Page 53: Projecte de l'Escola

53

Page 54: Projecte de l'Escola

54

El moviment dels dits i de les mans modela l’interior de l’infant, ja que estimula el desenvolupament de les seves capacitats intel·lectuals. El/La mestra acompanya de forma suau el procés de treball, tot procurant i vetllant per l’espai primer que ocupen l’infant i la seva obra.

“Destresa manual, pensament viu”

L’educació física L’educació física contribueix a l’assoliment de diverses fites educatives en l’educació primària: socialització, autonomia, aprenentatges instrumentals i estratègics bàsics, així com el desenvolupament d’una gran part del potencial expressiu, cognitiu, comunicatiu, lúdic i de moviment dels nens i nenes en les diferents edats.

Però, sobretot, l’educació física, en especial en els primers cursos del cicle de primària i, a través del joc i de la repre-sentació de papers diversos, contribueix al despertar de cada infant a la seva pròpia individualitat.

Des d’aquí, al llarg del cicle de primària es treballa per tal que els nens i les nenes adquireixin la qualitat de la lleugere-sa en els moviments en contraposició a la pesantor. Alhora,

Page 55: Projecte de l'Escola

55

desenvolupen la constància, el coratge, l’entusiasme i la ca-pacitat de decisió com a futures forces ètiques.

L’esport, en els últims anys del cicle de primària, té un caràcter obert sense que la participació se supediti a aspectes discriminatoris (per raons de sexe o habilitats). Així, se cen-tra en la millora de les capacitats individuals i de grup i no en l’obtenció d’un resultat en l’activitat competitiva.

En el cicle de secundària i en el batxillerat, es viu una major especialització i l’educació física posa l’èmfasi en la consciència de les pròpies qualitats i forces, de manera que els nois i noies puguin trobar un lloc propi i establir, així, una relació proporcionada amb si mateixos i amb el món.

L’horticultura

“Es van preparant les llavors”

Al cicle d’infantil, el joc, pel fet de realitzar-se amb ma-terials naturals i, sobretot, a l’exterior, ja permet de manera natural el contacte amb els arbres, les flors, els troncs tallats, la sorra... Els infants també molen els cereals una vegada a la setmana per preparar el pa. A l cicle de primària, s’amplia aquest contacte amb la natura mitjançant l’observació de les

Page 56: Projecte de l'Escola

56

plantes, la vida de la granja i els seus animals, la sembra i la collita. També es duen a terme treballs concrets relacionats amb les estacions a l’hort de l’escola.

És apartir de la cinquena classe de primària que es co-mença amb l’horticultura com a matèria. En aquesta prime-ra etapa, tenir cura de les plantes, l’observació del ritme de l’any a través dels canvis estacionals i els diaris de l’hort ajuden als/a les joves a desenvolupar el sentit de la respon-sabilitat i el respecte per la natura i els aliments. A més, els ofereix un repte físic i la possibilitat de refermar el treball en grup. Les activitats concretes de l’horticultura depenen de la situació local i poden incloure la creació de bancals nous, la preparació del compost, la floricultura o l’esporga dels arbres fruiters.

L’horticultura acompanya els/les joves durant tota la ado-lescència i les experiències pràctiques poden culminar durant el batxillerat amb un període de treball en una granja o en pràctiques de silvicultura.

7. Altres àmbits de l’educació WaldorfL’educació especial

En el nostre centre, es fa integració a l’aula. Actualment, te-nim una classe d’educació especial que acull infants del cicle de primària amb dificultats diverses. El treball de suport a la classe que es fa des de l’aula d’educació especial té caràcter individual, donada la nostra visió d’atenció a la diversitat. La peculiaritat respecte a d’altres escoles rau en el fet que l’educació Waldorf integra, dins del seu projecte d’escola, l’eurítmia curativa, l’art teràpia i la presència regular del metge escolar antroposòfic, per poder valorar de manera co-ordinada les dificultats d’alguns infants que ho necessiten i ajudar-los en les seves necessitats específiques. Aquesta tas-ca, que és planificada pel mestre tutor i el mestre d’educació especial, implica també la participació activa de les famílies que han d’acompanyar en aquesta labor.

En el futur, el nostre projecte preveu desenvolupar tota una escola d’educació especial integrada, on des del cicle infan-til fins al batxillerat, per tal que tots i totes els/les alumnes puguin rebre-hi classes, dels diferents nivells educatius, de manera adaptada, però al mateix temps puguin participar de manera activa en la vida de l’escola. En l’etapa de formació professional, es volen desenvolupar tallers ocupacionals que els permetin aprendre un ofici, per afrontar adequadament la seva futura inserció laboral.

Page 57: Projecte de l'Escola

57

La medicina escolar

La pedagogia Waldorf entén el desenvolupament dels nens i les nenes d’acord a un principi de triformació, de tal mane-ra que l’activitat pedagògica promou la salut, la creativitat i l’aprenentatge. Per tal d’aconseguir aquest triple objectiu, cal que el mètode pedagògic contempli les funcions fisio-lògiques de l’organisme humà i les necessitats individuals de cada nen i nena en cada moment. Amb aquest objetiu, l’escola ha creat en el seu si un espai de col·laboració entre els professionals que en fan part (mestres, artistes i el metge escolar).

El metge ha de conèixer tots els/les alumnes de l’escola, ja que ha de considerar-ne la constitució, el temperament i les necessitats individuals per poder donar suport als mestres quan es fa una observació. A més a més, el metge escolar ajuda a valorar el grau de maduresa dels nens i nenes que passen d’infantil a primària. .

D’altra banda, el metge escolar desenvolupa els objectius i tasques higièniques i preventives del centre: es pot ocupar del menú escolar o oferir xerrades sobre alimentació ofertes a tota la comunitat escolar. La seva feina aporta la qualitat que es requereix per a un desenvolupament saludable.

Les activitats extraescolars

El principal tret de les activitats extraescolars dins la peda-gogia Waldorf és que aquestes són de caire lúdic-artístic: joc lliure, música, instrument, dansa, hort, jocs en anglès i alemany. Considerem que tot ensenyament intel·lectual, per tal de ser efectiu i saludable, ha de tenir lloc exclusivament pel matí. Les tardes han de ser espais de joc i relació, espais igualment importants que els dels aprenentatges al matí. Mi-tjançant el joc, els nens i les nenes es capaciten per relacio-nar-se, per dominar el moviment corporal, el seu equilibri, un tacte delicat i un impuls ple de força, per comprendre la natura i l’entorn cultural.

Tal com Friedrich Schiller va dir: “ Només quan estem jugant, som éssers humans en el verita-ble sentit de la paraula”.

Pel que fa als nens i nenes del cicle d’infantil, l’ideal pel seu desenvolupament i el què aconsellem és que estiguin a casa –amb la família– cal al migdia. No obstant això, dona-des les necessitats de les nostres famílies, oferim un servei i un espai de menjador i un espai de joc lliure fins a les 16,30 h.

Page 58: Projecte de l'Escola

58

Page 59: Projecte de l'Escola

59

“Acollir cada infant com una persona única; establir amb ell una

relació de confiança recíproca; permetre-li així descobrir, desple-

gar i enlairar les seves potencialitats i capacitats: aquest és el paper

de l’escola, almenys tal com el concep el moviment internacional

d’escoles Waldorf, que s’uneix d’aquesta manera a la reflexió i a

l’acció que tira endavant la UNESCO en matèria d’Educació”.

Federico Mayor Zaragoza. ex Director General de la UNESCO

“La creació d’un centre d`educació primària i secundària Waldorf

a Barcelona seria un esdeveniment molt positiu per a la cultura del

país. A través d’una escola Waldorf es podria transmetre una peda-

gogia basada en el respecte per la natura, en el desenvolupament

espiritual de l’individu i, sobretot, s’obriria a Catalunya la porta a

una comprensió no exclusivament materialista i mecanicista de les

ciències”.

Dr. Phil. Octavi Piulats. Universitat de Barcelona

“Las escuelas Waldorf en la comisión de Cultura del Parlamento

Europeo: el 29 de setiembre del 2003, representantes del movimiento

de las escuelas Waldorf de Gran Bretaña, Francia, Suecia, Austria y

Alemania eceptaron la invitación de la Comisión de Cultura del Par-

lamento Europeo. La impresión que provoca la exposición en el audi-

torio, se puede deducir del hecho de que el presidente Rochard lanzó

un efusivo “bravo!”. Los diputados pidieron de forma explícita que se

precisara en que podria consistir el apoyo en lo sucesivo”.

Walter Hiller. Maestro Waldorf. Stutgart

“...A la vista del potencial i característiques de la Pedagogia Waldorf,

valoro positivament la iniciativa a favor del projecte Escola Waldorf

que endega l’associació Waldorf de Sant Cugat”.

Conrad Vilanou i Torrano. Dr. en Pedagogia,

Universitat de Barcelona, 19 Maig 2003

“Quan feia classes a la Universitat de Santa Barbara (USA) vaig tenir

dos alumnes que venien de la Rudolf Steiner School de California. De-

mostraven una extraordinària capacitat creativa i convivencial. Crec

que seria molt bo que tinguéssim unes quantes escoles d’aquest tipus

tan universalista al nostre país”.

Raimon Pannikkar. Dr. Phil., Tavertet, Juny de 2003

“Quan recordo els meus primers 6 anys de l’Escola Rudolf Steiner a

Basilea, em venen moltes imatges, sensacions i vivències fantàstiques

que han quedat profundament gravades en el meu ésser mes íntim.

Creixent amb aquest respecte per l’entorn i estimulant una creativitat

lliure, crec que són escoles ideals per a un ensenyament diferent, on

no hi ha pressió estressant sobre l’infant, sense que arribi cremat o

cansat de massa informació”.

Arianna Savall i Figueras. Concertista, Bellaterra

8. Escrits i opinions de personalitats sobre la pedagogia Waldorf

Page 60: Projecte de l'Escola

60

9. Bibliografia i Webs d’interèsPedagogía Waldorf en castellà Paulin, Bom. M. Huber. De cero a uno: IngedicionsPaulin, Bom. M.Huber. De uno a cuatro: Ingedicions Aeppli, Willi. La teoría de los sentidos de Rudolf Steiner aplicada a la educación. Barcelona: Cuadernos Pau de Da-masc.Carlgren, Frans. Pedagogía Waldorf. Educación hacia la libertad. Madrid: Editorial Rudolf Steiner. Glöckler, M. y Goebel, W. Pediatría para la familia. Las enfermedades y sus síntomas. Consejos para una sana evo-lución. El valor terapéutico de la educación. Madrid: Edito-rial Rudolf Steiner.Jaffke, Freia. Juguetes hechos por los padres. Madrid: Edi-torial Rudolf Steiner. König, Karl. Los tres primeros años del niño. Madrid: Edi-torial Rudolf Steiner. Lievegoed, Bernard. Etapas evolutivas del niño. Madrid: Editorial Rudolf Steiner. Patzlaff y W.Sabmannshausen. Indicaciones de Pedago-gía Waldorf para niños de 3-9 años. Madrid: Editorial Ru-dolf Steiner. Steiner, R. Curso de pedagogía para jóvenes. Madrid: Edi-torial Rudolf SteinerStrauß, Michaela. El lenguaje gráfico de los niños. Madrid: Editorial Rudolf Steiner.

Wünsch, Wolfgang. La enseñanza de la música en la escue-la Waldorf. Barcelona: Cuadernos Pau de Damasc.Strauß, Michaela. El lenguaje gráfico de los niños. Madrid: Editorial Rudolf Steiner.Wünsch, Wolfgang. La enseñanza de la música en la escue-la Waldorf. Barcelona: Cuadernos Pau de Damasc.Steiner, R. La Educación del niño. Metodología de la ense-ñanza. Madrid: Editorial Rudolf Steiner. Pereira, Sofía. El arte de educar en familia. Madrid: Edito-rial CSS

Benians, John. Los años de oro. Madrid: Editorial Rudolf Steiner.

Branston, B. Relatos de la mitología nórdica. Barcelona: Cuadernos

Pau de Damasc.

Glöckler, Michaela; y varios autores. El cuidado del bebé y la educa-

ción del niño pequeño. Barcelona: Cuadernos Pau de Damasc.

Haes, Udo de. El niño y los cuentos. Madrid: Editorial Rudolf Steiner.

Heckmann, Helle. Nokken, un jardín de infancia Waldorf para niños

de 1 a 7 años. Barcelona: Cuadernos Pau de Damasc.

Heydebrand, Caroline von. Los cuatro temperamentos. Barcelona:

Cuadernos Pau de Damasc.

Kiersch, Johannes. Las lenguas extranjeras en la escuela Waldorf-

Steiner. Barcelona: Cuadernos Pau de Damasc.

Köhler, Henning. Cómo educar a los niños temerosos, tristes o inquie-

tos. Barcelona: Cuadernos Pau de Damasc.

Kühlewind, George. Los Niños Estrella. Editorial Rudolf Steiner.

Page 61: Projecte de l'Escola

61

Lang,P.;Pühler,S.;Poer,N.;Müller,K.;Patzlaff,Rainer. Protejamos la

infancia. Barcelona: Cuadernos Pau de Damasc.

Linden, Dr. Zur. Nacimiento e infancia. Madrid: Editorial Rudolf Stei-

ner.

Méndez, Patricia. América descubierta. Barcelona: Cuadernos Pau de

Damasc.

Méndez, Patricia. El Cid Campeador. Barcelona: Cuadernos Pau de

Damasc.

Catalogo de Exposición de la Unesco sobre la Pedagogía Waldorf.

Publicado por la UNESCO en 1994. Madrid: Editorial Rudolf Steiner.

Rawson, M.y Clouder, C. Educación Waldorf. Ideas de Rudolf Steiner

en práctica. Madrid: Editorial Rudolf Steiner.

Sassmannhausen, Wolfgang; Kügelgen, Helmut von. En torno al jar-

dín de infancia Waldorf. Barcelona: Cuadernos Pau de Damasc.

Scheven, Karin Evelyn. Mi querida muñeca. Barcelona: Cuadernos

Pau de Damasc.

Sheen, E. Cuentos de Adviento y Navidad. Barcelona: Cuadernos Pau

de Damasc.

Singrün-Zorn, Edda y Klein, E. Relatos sobre piedras preciosas. Bar-

celona: Cuadernos Pau de Damasc.

Steiner, Rudolf; Lindenberg, Christoph. Los doce sentidos del ser hu-

mano. Barcelona: Cuadernos Pau de Damasc.

Steiner, Rudolf. Dones espirituales para el educador. Barcelona: Cua-

dernos Pau de Damasc.

Steiner, Rudolf. La educación como cuestión social. Barcelona: Cua

dernos Pau de Damasc.

Steiner, Rudolf. El estudio meditativo del hombre. Barcelona: Cuader-

nos Pau de Damasc.

Steiner, R. Curso de educación especial. Pedagogía curativa. Madrid:

Editorial Rudolf Steiner.

Steiner, R. Sabiduría de los cuentos de Hadas. Madrid: Editorial Ru-

dolf Steiner.

Steiner, R. El estudio del hombre como base de la pedagogía. Fun-

damentos de la Educación Waldorf. Tomo I. Madrid: Editorial Rudolf

Steiner.

Varios autores. Cuentos para el Jardín de Infancia . Barcelona: Cua-

dernos Pau de Damasc.

Weihs, Thomas. Niños necesitados de cuidados especiales. Madrid:

Editorial Rudolf Steiner.

Pedagogia Waldorf en catala Kiersch, Johannes. Les llengües estrangeres a l’escola Waldorf-Stei-

ner. Barcelona: Cuadernos Pau de Damasc.

Steiner, Rudolf. Col·loquis pedagogics i conferencies curriculars. Bar-

celona: Cuadernos Pau de Damasc.

Steiner, Rudolf. El coneixement de l’ésser huma com a fonament de

l’educació. Barcelona: Cuadernos Pau de Damasc

Steiner, Rudolf. Metodologia i didactica. Barcelona: Cuadernos Pau

de Damasc

Page 62: Projecte de l'Escola

62

Editorials

Cuadernos Pau de Damasc. Barcelona. www.paudedamasc.com

Editorial Rudolf Steiner. Madrid. www.editorialrudolfsteiner.com

Rudolf Steiner Press. Londres. www.rudolfsteinerpress.com

Éditions Triades. París. www.editions-triades.com

Verlag Freies Geistesleben . Stuttgart. www.geistesleben.de

Floris Books. Edinburgh. www.florisbooks.co.uk

Verlag Urachhaus. Stuttgart. www.urachhaus.de

www.ingedicions.com

Page 63: Projecte de l'Escola

63

Page 64: Projecte de l'Escola

www.escolawaldorf.org

Merçè Rodoreda, 16-18, 88193 Bellaterra · Tel. +34 935 92 97 95