PROJECTE DE PATI A JARDÍ · mida del pati actual són fantàstics, però creiem que l’espai...

PROJECTE DE PATI A JARDÍ LLAR D´INFANTS MUNICIPAL PATUFET (GUISSONA)

ÍNDEX 1. JUSTIFICACIÓ....................................................................................................................... 3

1.1 D´ON VENIM? ................................................................................................................ 4

1.2 ON VOLEM ARRIBAR ..................................................................................................... 8

1.2.1 El projecte inicial ........................................................................................................................................ 9 1.2.2 Reflexions sobre l’espai exterior ................................................................................................................. 13

1.3 QUIN ÉS EL NOSTRE PAPER ......................................................................................... 16

2. OBJECTIUS ........................................................................................................................ 18

3. METODOLOGIA .................................................................................................................. 21

3.1 COM ACONSEGUIREM FER REALITAT EL PROJECTE DE PATI A JARDÍ? ........................... 22

3.2 FASES I TEMPORALITZACIÓ ......................................................................................... 22

3.2.1 Fase 1: Posem sobre la taula la inquietud .................................................................................................. 22 3.2.2 Fase 2: Comencem a materialitzar el projecte ............................................................................................ 23 3.2.3 Fase 3: Anem revisant i adequant el projecte ............................................................................................ 24

3.3 RECURSOS DE QUÈ DISPOSEM .................................................................................... 24

4. AVALUACIÓ DEL PROJECTE ................................................................................................ 26

4.1 PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ ..................................................................................... 27

4.1.1 FASE 1: Posem sobre la taula la inquietud .................................................................................................. 27 4.1.2 FASE 2: Comencem a materialitzar el projecte .......................................................................................... 33 4.1.3 FASE 3: Anem revisant i adequant el projecte ........................................................................................... 50

4.2 AVALUACIÓ DELS OBJECTIUS MARCATS ...................................................................... 63

5. SEGURETAT I MANTENIMENT ............................................................................................ 66

5.1 CRITERIS DES D’ENCÍS ................................................................................................. 67

6. DE PATI A JARDÍ: EL SENTIT DE MERAVELLAR-NOS ............................................................ 68

7. ESCRIT AL “SAFAREIG”, CARME COLS I PITU FERNÁNDEZ .................................................. 71

8. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................... 74

1. JUSTIFICACIÓ

1.1 D´ON VENIM?

La Llar d’Infants Municipal Patufet es troba al municipi de Guissona, a la comarca de La Segarra. L’antiga llar d’infants,

situada en un edifici del centre de la vila, s’havia quedat petita i al setembre del 2003 es van obrir les noves

instal·lacions, ubicades a la rambla dels Segadors núm. 60. La llar actual és un edifici ampli i amb molta il·luminació

natural i té sortida al pati per cadascuna de les 6 aules.

El pati és un terreny rectangular de 1000 m2 amb moltes possibilitats, doncs és ampli, espaiós, assolellat i

amb el terra de sorra, fets que permeten introduir vegetació i elements de joc segons el que es cregui

convenient. Tenim una gran zona de porxo al llarg de tot l’edifici que fa de transició entre el dins i el fora.

L’espai exterior a la Patufet el concebem com a dos patis diferents: el pati gran i el pati petit. Estan separats per una

tanca de fusta d’aproximadament un metre d’alçada amb una porta per accedir de l’un a l’altre.

El pati gran consta de:

Un sorral encerclat per quatre travesses de fusta i sis pals de fusta que suporten el tendal. En el sorral els

infants juguen a omplir, buidar, carregar, fer cuinetes... (joc de manipulació i simbòlic).

Una caseta de fusta, fixa al terra, amb obertures per entrar i sortir i que també serveix per a amagar-se o joc

simbòlic.

Una estructura de plàstic tipus “vaixell” , on els infants fan les accions d’entrar, sortir, pujar, baixar...

tobogan... (amagar i motriu)

Una estructura de fusta fixa amb dos gronxadors amb cistelles tancades (motriu, superació de reptes)

Un balancí de fusta i metall, fix (motriu)

Arbres i vegetació: 2 acàcies, 6 moreres envoltant el sorral, 1 prunera, 1 pomera , 1 perer, 1 avet, 1 alzina, 1

roure, tanca de xiprers i heura enfiladissa a la paret lateral (ombra, fruits, joc de manipulació i sensorial)

Molts elements de joc de plàstic: cotxes, camions, arrossegadors, bicicletes, pots, pales... (motricitat fina i

grossa)

2 bicicletes i 2 patins de metall (motriu)

Al pati petit hi ha:

Un tobogan de fusta i metall (motriu, superació de reptes)

Una caseta de plàstic (amagar, motriu, inici de simbòlic)

Un sorral petit de plàstic (manipulació, motricitat fina)

Molts elements de joc de plàstic: pales, galledes, bicicletes.. (motricitat fina i grossa)

Arbres i vegetació: 2 truanes , 2 moreres, tanca de xiprers, heura a la tanca metàl·lica (ombra, frescor)

A la part del fons hi ha una estació transformadora, que pertany a FECSA-Endesa

PER QUÈ CREIEM QUE HEM DE FER EL CANVI? QUÈ HEM OBSERVAT?

Si bé es pot considerar que el pati té força elements de joc i vegetació, des de feia anys alguna persona de l’equip

estava constatant i manifestant a la resta que en sortir a l’espai exterior sempre hi havia un grup d’infants que es

quedava assegut a prop de l’educadora i el gran grup es dividia entre els que corrien amb les motos i bicis amunt i

avall i els altres que jugaven al sorral. Es feien dos grans grups de joc (motricitat fina manipulant al sorral i motricitat

grossa corrent amb motos) mentre uns quants infants no es movien gaire del nostre costat. Ens vàrem adonar de que

calia oferir més diversitat d’ambients, de propostes, volíem tenir un lloc on acollir els infants al mateix temps que

oferíem espais agradables i versàtils. Una petita part de l’equip teníem la visió del què passava, del què volíem que

passés i què no..., però uns 5 anys enrere encara no sabíem com encarar el canvi.

En la primavera 2014 tot l’equip Patufet vàrem assistir a una formació proposada per Encís sobre els espais interiors.

En aquesta formació es van posar paraules al què ja sabíem: volem una llar on els infants s’hi sentin com a casa. I per

aconseguir-ho, hem d’oferir ambients el més casolans possible, amb pocs materials i pocs elements però acollidors i

pràctics. El canvi a l’interior es va interioritzar de seguida per part de tot l’equip i ens vàrem abocar a adequar tots els

espais interiors (estances, rebedor, passadís, sales, menjador, dormitoris..) però el pati seguia sent un espai

d’alliberament, de descàrrega, d’esbarjo i prou, que no constava en el currículum ni es tenia en compte com a espai

d’aprenentatges.

Imatges d´abans de la transformació de pati a jardí

Abans de la transformació de pati a

Plànol abans de fer la transformació de pati a jardí

jardí

COM COMENÇA EL CANVI?

No obstant, per alguna banda de l’equip es movia la conscienciació de que calia fer alguna cosa amb el nostre espai

exterior i es va crear la Comissió Pati, amb 3 persones que varen ser les encarregades de tirar endavant l’esbós del

Projecte. Des de direcció es va informar a Encís i a l’Ajuntament de Guissona del nostre projecte i ens varen recolzar

des del primer moment. A través d’internet vàrem conèixer la Carme Cols que juntament amb el seu marit, en Pitu

Fernández (mestres jubilats tots dos) es dediquen a donar valor als espais exteriors dels centres educatius o socials,

promovent el seu valor natural i pedagògic. En el moment de contactar-hi no coneixíem el bagatge de la Carme Cols i

d’en Pitu, no havíem sentit a parlar d’ells però ens agradava el què havíem vist per internet i la seva manera de fer i

necessitàvem urgentment que algun professional ens donés un cop de mà i que ajudés a que tot l’equip s’encomanés

de les ganes de fer el canvi en l’espai exterior.

Quan el setembre del 2014 la Carme i en Pitu varen venir, ens varen fer notar molt clarament que calia tenir més

connexió entre el dins i el fora i ens van esperonar a trobar solucions per nosaltres mateixes i a buscar complicitats per

a tirar endavant el nostre projecte. El seu consell principal va ser que busquéssim complicitats amb l’Ajuntament i amb

un arquitecte per a poder tirar endavant el projecte amb garanties. Ens varen aconsellar, també, que abans de fer cap

acció sobre el terreny resolguéssim el tema del drenatge del sòl, que en aquell moment era insuficient.

“Podem plantejar la vida quotidiana a fora igual que dins? Els espais tenen continuïtat, parlen de les coses

que s’hi viuen? Què documentem? Quin concepte d’infant, d’escola, de comunitat volem transmetre?”

En pocs dies, des de l’Ajuntament ens varen posar en contacte amb un jove arquitecte revingut a la seva casa pairal de

Guissona, l’Arnau Bujons, que treballava en bioconstrucció i que a més, era el nostre veí! Viu a davant de la llar

d’infants. Vàrem contactar amb l’Arnau i vàrem exposar-li la nostra idea de per què volíem fer el pas de pati a jardí

(reflexions, justificacions, idees....) és a dir, li vam exposar el projecte i li va agradar. Tot seguit ell va agafar la

responsabilitat de dissenyar el plànol del nou jardí i d’executar el projecte. Quan ens el va ensenyar a tot l’equip ens

va encantar!! Recollia molt bé la nostra idea i afegia disseny, bellesa, professionalitat.

La particularitat més important del projecte que ens va fer l’Arnau va ser el disseny del sorral gran a partir del qual gira

tot el disseny del jardí. El sorral es concep com una espiral àuria que transmet moviment harmònic a tot l’espai. Una

franja verda a mode de transició entre el porxo i el pati dóna bellesa i funcionalitat, i en l’altre extrem del pati, una

franja de vegetació serveix per a aïllar el joc dels infants de l’estació transformadora, que ens han dit que no és

perillosa però preferim tenir un coixí vegetal a mode de pantalla protectora. De totes maneres, creiem que caldria

tenir la garantia, per escrit si cal, de que l’estació és innòcua per la salut de les persones, i més d’infants tan petits.

1.2 ON VOLEM ARRIBAR

Quins principis ens mouen a fer el canvi de pati a jardí? Què hem observat? Què necessiten els infants? Què

pretenem aconseguir? Quins espais volem oferir a l’exterior?

Per què creiem en aquest projecte

En aquests anys que fa que estem a la llar, molts infants han gaudit del pati tan bonic que tenim, amb un espai molt

gran per córrer, per anar amb les bicicletes i motos, amb els gronxadors i els tobogans, el sorral etc. L’estructura i la

mida del pati actual són fantàstics, però creiem que l’espai exterior d’un centre també forma part del seu projecte

educatiu i que cal fer el canvi interior amb coherència amb la natura, i a l’inrevés.

La nostra filosofia és aconseguir un jardí que estigui integrat i adequat per estar a prop del nen i deixar-lo actuar

autònomament, tal com fem a les estances. Tenir un espai bonic, que parli del valor i la cura dels nens i de les

persones que hi convisquin (aprendre a valorar i gaudir el que tenim i al mateix temps, respectar-ho)

Vivim en un entorn rural i amb molts dies de bon temps, i seria incomprensible no aprofitar els recursos de benestar i

aprenentatge que la climatologia i l’espai (el pati) ens ofereixen. Amb el pas de pati a jardí podrem organitzar i viure

els espais exteriors i, per tant, podrem oferir un contacte directe amb la natura.

És molt important oferir espais a l’aire lliure als infants, doncs aquests espais són per a ells una font

immensa d’experiències sensitives, motrius, de manipulació, cognitives....

Hem observat i reflexionat sobre quines necessitats tenen els nens i nenes de la llar d’infants i creiem que hem

d’aconseguir un pati més acollidor, on poder gaudir del joc i també de la natura, del contacte amb l’exterior, de les

plantes, els animalons, dels companys i les educadores... Estones també de seure i no fer res, contemplant l’entorn,

observant, gaudint de veure el joc dels companys, gaudint de les sensacions que experimenta el nostre cos en aquest

entorn, gaudint de les emocions d’estar en un espai lliure, acollidor, ric en propostes versàtils però no excessives.

Al jardí els infants poden posar en pràctica, també, experiències com recollir material per guarnir la llar o per fer

creacions en forma de collage o altres arts plàstiques.

Volem un espai exterior amb zones que convidin a descobrir amb els sentits, a aprendre tot jugant en contacte amb

la natura, espais per a experimentar amb el propi cos, córrer, amagar-se, pujar i baixar, enfilar-se, jugar al sorral, ..

Espais on cadascú pugui crear el seu propi joc o les seves estones de relaxació i compartir-ho si s’escau, amb els

companys i els adults. En aquest espai exterior tenen lloc molts moments de jocs compartits però també de conflictes,

i si tenim propostes variades i versàtils integrades en el pati l’aprenentatge de compartir i autogestionar els

conflictes pot ser més senzill.

“Poder oferir un espai per a educar en llibertat, en contacte amb la natura i sempre sota la mirada afectuosa

de l’adult, és un privilegi que tot infant es mereix tenir.”

1.2.1 El projecte inicial

El nostre projecte inicial, amb les observacions, reflexions, valoracions, decisions que vàrem fer abans de contactar

amb l’arquitecte és la base del Projecte de Pati a Jardí. El detallem a continuació:

Hem de decidir quins espais organitzem segons què volem que aprenguin els nens, hem de mirar què

aprenem nosaltres dels nens, com és el seu joc, quines necessitats tenen, què volem potenciar, oferir

espais de descans tranquil també...

Pretenem aconseguir un pati més acollidor, on poder gaudir del joc i també de la natura, del contacte amb

l’exterior, de les plantes, els animalons, dels companys i les educadores...Estones també de seure i no fer

res, contemplant l’entorn, observant, gaudint de veure el joc dels companys, gaudint de les sensacions

que experimenta el nostre cos en aquest entorn, gaudint de les emocions d’estar en un espai lliure,

acollidor, ric en propostes versàtils però no excessives.

Els espais es poden agrupar o no, doncs alguns tenen similituds però ho hem desglossat així per a veure-ho

més clar.

Distribuir sobre el plànol els espais i els jardinets. Aconseguir un pati acollidor i amb recursos però també

senzill i amb sensació de llibertat. Pensem que amb els punts de vegetació i el bosquet com a base,

només cal decidir els espais i situar-los de manera que concordin les característiques de l’espai físic i de la

vegetació amb les necessitats dels infants ( joc simbòlic, moviment, llenguatges, acolliment, descoberta..)

PATI GRAN

Aquestes són propostes d'espais pel pati gran (el pati dels grans), on també hi van a estones els infants d’1 a 2 anys.

Els següents espais són una idea de les necessitats que veiem en els nens, però sobre el terreny ho perfilarem millor i

veurem i decidirem què posem i què no:

1. AMAGAR: recolliment, jocs de taat!,.. Per exemple, túnel de bambú o enfiladissa (glicina..) , caseta de palla,

tipi d’indis, caseta de fusta que ja tenim ...

2. ESPAIS PER A SEURE I DESCANSAR: repartits pel pati per a seure al costat dels companys, de l'educadora,

dels pares i mares, bancs amb alguna tauleta a prop.

3. JOC SIMBÒLIC: compartir jocs, imitació, imaginació, converses: Cuineta, cotxes.

4. MOTRIU: sorral, troncs, equilibris, descàrrega, picar, enfilar-se. Per exemple: sorral amb fustes com a

desnivells o tauletes per jugar, muntanya de rodes, plafó amb estris i eines per picar, espai on poder-se

enfilar i passar per sota, etc.

5. ESPAI MOTRIU LLIURE: per córrer, anar amb les bicis, zona amb desnivell i escales on pujar i baixar tot

rebent l'estimulació de les plantes: desnivells, baixadors o graons envoltats de vegetació i elements naturals

(alguna roca, tronc..)

6. SENSORIAL, AMB PETITS JARDINETS que fan de CAMINETS O SEPARADORS D'ESPAIS i també com a punts de

color, frescor i DESCOBERTA I EXPERIMENTACIÓ a través dels sentits, per tot l'espai del pati, també per

amagar-se al darrera, etc. Per exemple: ginesta, espígol, zona amb bulbs que plantem a l’hivern i anem veient

com creixen i surten les flors, pilons de fusta fent de separadors d’espais, al costat dels jardinets, etc.

7. ESPAI ACOLLIDOR, SOTA ELS ARBRES I EL CEL, on descansar, conversar, compartir estones junts, afecte, jocs

de falda, companyia, seguretat, descobrir tot badant, aturar-se... Per exemple: matalàs a sota els arbres, amb

teles com a mig cobert per robes o a un lateral, algun banc per seure amb l’educadora....

8. ESPAI D’AIGUA: aprofitar la font que ja tenim ?

9. APROFITAMENT DE L’AIGUA DE LA PLUJA per regar les plantes i l’hort.

10. HORT. Espai on plantar quatre coses: enciam, cols, etc. segons temporada. Per exemple, petits bancals d’uns

50 cm d’ample, jardineres... (algun avi o àvia ens podria ajudar)

11. PETIT BOSQUET. Arbustos més alts i altres baixos, tenir-ne alguns amb varietat de floració estacional...,

troncs al terra, on hi podrem trobar molts animalons!! Es pot aprofitar fer al costat de l’avet o algun altre

arbre gran del pati, per exemple.

12. EMMAGATZEMAR JOGUINES I EINES: caseta o baül.

13. PORXO: Caixes d’experimentar, plafons amb elements de manipulació. Taula i banc amb contes per llegir.

PATI PETIT ( DE 4 MESOS A 2 ANYS)

1. ESPAI MOTRIU

a. Espai elevat: Pujar i baixar, posar-se dret, amb desnivell i vegetació, baixador. Rodes semi-

soterrades, com a obstacles.

b. Tobogan.

c. Balanceig: dofí de balanceig i gronxador o cabàs adequat als petitons. Buscar on posar el cabàs o

gronxador (potser al lateral de fusta del sorral)

2. AMAGAR-SE:

a. Caseta de fusta on amagar-se i agafar-se per posar-se drets, per fer petites passes agafant seguretat,

entrar i sortir, fer taat!

b. Petit cercle d’espígol o similar, on poder-se amagar a dins I descobrir amb els sentits.

c. Tela vistosa i semitransparent per fer taat! i veure i no veure el què hi ha al seu darrera (pot ser una

tela que estigui a l’espai acollidor..)

3. SENSORIAL:

a. Explorar. Experimentar, manipular: Llums, color, ombres, música, sons, textures naturals

(ampolletes penjades o no i plenes de diferents elements, cassoles petites i culleres per picar,

elements que capten la llum…)

b. Taula o alçat de fusta amb forats per posar-treure, entre els laterals del tendal del sorral, de costat

a costat, ..

4. SORRAL petit, fet amb bigues de fusta. Sorra de silici. A dins: algun element motriu (troncs petits, algun

desnivell) I als laterals, algun element visual que es mogui amb el vent, etc.

5. AL PORXO, UN ESPAI RELAX per compartir amb l’adult: Oferir seguretat, acollidor, per començar els petits

descobriments, observar la natura, els companys, etc. (tipus estora, coixins i tela penjada al sostre…)

6. ESPAI ACOLLIDOR SOTA ELS ARBRES I EL CEL: Per compartir amb l’adult, relax, afecte, jocs de falda,

carantoines, companyia, seguretat, descoberta…

a. Amb un entarimat petit de fusta per posar-hi a sobre , si cal, una manteta pels petitons i a prop

algun banc per seure amb l’educadora.

b. una taula petita per donar l’esmorzar o el berenar.

7. ALGUN PETIT JARDINET com a punts de frescor i descoberta sensorial: jardineres de fusta, petit espai amb

flors i plantes aromàtiques al terra, per exemple, paral·lel a la fila d’arbustos del fons del pati. Un espai

d’herba que al mateix temps faci de separador d’espais, ja sigui del porxo al pati o entre les zones del pati.

8. POSAR BAIXADORS DE FUSTA i jardineres per fer la transició del porxo a la sorra. Una altra opció és fer una

transició amb espai verd, herba.

9. Distribuir dos o tres CONTENIDORS per motivar el joc d’entrar, sortir, amagar-se, posar i treure, etc.

10. Zona per EMMAGATZEMAR JOGUINES: baül.

Ens hem inspirat en imatges i treballs d’altres llars d’infants i escoles

Per què volem treballar l’espai exterior?

Volem treballar l’espai exterior perquè volem donar-li valor i treballar-lo és la manera més eficient de fer-ho, és a dir,

per a donar visibilitat, constància, temps de propostes, de reflexió, etc. a l’espai exterior hem de tenir-lo present a la

nostra agenda diària i en el moment de planificar el curs.

Per què li volem donar valor? : L’espai exterior és una font molt gran d’aprenentatges, benestar, conscienciació cap

al valor de la vida, etc. Des de la Llar d’infants Municipal Patufet pensem que hem de donar molt valor a la natura i a

totes les possibilitats d’aprenentatges i de benestar que ens ofereix. Donant valor a treballar l’espai exterior, posant-

lo “en agenda”, tenint-lo en compte a l’hora de planificar el curs, avaluar espais, etc. aconseguirem dosis enormes de

benestar per a nosaltres i pels infants i aprendrem a tenir cura, parar atenció, etc. del nostre entorn natural, d’aquesta

manera, com gota a gota, persona a persona, aconseguirem una societat més conscienciada amb la natura, amb el

nostre planeta.

Donant valor al nostre espai exterior volem aconseguir reptes a curt termini: satisfacció, benestar, jocs,

aprenentatges... i també a mig i llarg termini: valor pel benestar dels infants, de les famílies i nostre i valor

per la societat i el planeta. Treballar l’espai exterior és un valor afegit.

Partim de l’observació de les necessitats dels infants a l’espai exterior de la nostra llar. Durant anys hem compaginat

les estones d’atenció, cura, acompanyament dels infants en els moments d’estada al pati amb l’observació atenta de

què necessiten, amb què juguen més, què deixen de banda, què els apassiona, quins acostumen a ser els motius de

conflicte a l’espai exterior, per què alguns nens i nenes gairebé no es mouen del nostre costat volent seure sempre a

prop nostre quan som a l’exterior i en canvi, dins de l’aula saben moure’s de manera independent i autònoma, etc.

Tenim infants de diferents edats i hem observat i reflexionat sobre les necessitats d’aquests infants a l’espai exterior.

Necessitats, demandes, alegries, divertiments..., aprenentatges en conjunt.

Ens hem adonat de que l’espai exterior és molt més valuós que l’ús que se li dóna : pausa entre activitats, sortir a

córrer i a esbargir-se, moment de descans per part de les educadores o educadors . L’espai exterior ens apropa a la

realitat física del nostre entorn, ens apropa a la necessitat bàsica de pertinença a la natura, ens apropa a un

aprenentatge integral a través dels sentits, d’experiències cognitives, físiques i emocionals.

Ens hem adonat de que la continuïtat entre el dins i el fora és una premissa de la pedagogia que defensem en la que

donem valor a cada moment de la vida diària, a cada espai, material, proposta.

1.2.2 Reflexions sobre l’espai exterior

REFLEXIONS SOBRE EL TEMPS A LA LLAR D’INFANTS

Els infants perceben el temps de manera fisiològica, orgànica, sensitiva (tenen gana? Son? Es pon el sol? ..) El temps a

la llar d’infants ha de ser generós, guiat només per rutines bàsiques (l’hora dels àpats, son, moments d’entrades i

sortides, de trobada..)

El ritme del temps a la llar d’infants ha de correspondre a aquestes necessitats bàsiques i orgàniques i hem de donar

temps suficient per a que els infants centrin la seva atenció en allò que els encurioseix, que tinguin oportunitat

d’investigar, gaudir, esplaiar-se.., que tinguin temps també per no fer res especial... L’espai exterior ens ofereix un

marc incomparable en el que podem “donar temps” per a que succeeixin aquestes situacions. Tant l’hora de sortir al

pati com el temps d’estada ha de ser flexible i anar en consonància als interessos i necessitats dels infants, i els adults

estarem atents d’observar-ho. Sovint alguns nens gaudeixen molt de l’espai exterior mentre altres prefereixen

quedar-se més estona dins l’estança, i a l’inrevés. Sempre que es pugui es respectaran aquestes preferències, oferint

més temps en allò que agrada a cada infant i menys en el que no prefereix tant.

QUÈ BUSQUEM NOSALTRES COM EQUIP?

Què volem que hi passi a l’espai exterior? Com a equip busquem tenir un espai ampli, lluminós, heterogeni, versàtil,

sobretot versàtil i amable. Un espai de trobada entre les diferents edats, amb les companyes.., un espai on puguem

fer trobades amb les famílies, petites festes, mirar i explicar contes... Volem un espai amable, versàtil, lliure, un espai

on es posi de manifest la nostra filosofia d’equip i on els infants se sentin segurs, respectats, on puguin també treure

potencials, resoldre conflictes, pausar els temps...

ÉS UNA MODA O UNA NECESSITAT?

El gaudir de l’espai exterior i donar-li valor és una necessitat. Qui ho agafi com a una moda no en gaudirà, doncs

només quan perceps necessitats i les resols saps el que és el benestar. Per a nosaltres és una necessitat , és una

demanda encoberta que ens feien els infants i és una necessitat com a ésser humà de tenir ombra a l’estiu, sol a

l’hivern, bancs per seure, aigua a mà..., plantes i flors oloroses.., veure animalons i gaudir de la troballa, ..

Tenir un espai exterior en condicions òptimes i gaudir-ne és una necessitat de vida però fins fa poc s’ha vist com a un

benestar supletori, que no calia. Des de l’equip estem convençuts que per a educar cal tenir en compte els benestars

més primaris que necessita un ésser viu.

REFLEXIÓ DELS MATERIALS

Fins fa poc la gran majoria de materials que teníem eren de plàstic ja que ens semblava que aguantaven millor les

inclemències del temps i el desgast dels infants, però volem donar continuïtat als materials dels espais interiors amb

els dels exteriors i hem fet un gir considerable cap a elements estructurals de fusta ja que ens hem adonat de que

suporten força bé les inclemències atmosfèriques i que les seves característiques físiques són molt més agradables a

la vista i al tacte, fins i tot l’olor. Hem adquirit una estructura de Milanta (pujar, baixar, amagar-se..) , una escala de

corda que serveix per a enfilar-se i també la utilitzen de gronxador.. Hem dotat el sorral d’elements de fusta i metall

(coladors, sedassos..) Sabem que no podem prescindir de sobte de tot el plàstic i ens hem quedat amb alguns

elements de joc que agraden molt als nens (camions, cotxes, pales i galledes)

REFLEXIÓ DEL MANTENIMENT

Volem aconseguir el màxim de sostenibilitat en el nostre espai exterior, per això ens basarem sobretot en plantacions

de plantes autòctones que necessitin poc reg i hem inclòs en el projecte un dipòsit d’emmagatzematge d’aigua de la

pluja. El mobiliari que incorporem a l’espai exterior (bancs, estructura motriu..) és de fusta tractada per a tenir un

cost de manteniment baix. Sabem que és molt important no embarcar-se en llibres de cavalleria i després no poder

mantenir-ho, és a dir: cal planificar, decidir i materialitzar projectes sobre el terreny que s’ajustin a la realitat de cada

centre (serà senzill fer el manteniment de les estructures de joc?, podem assegurar el reg de les plantacions d’arbres,

arbustos, gespa o plantes?, etc.).

HORT, SÍ O NO?

En el Projecte aprofitem la zona on hi ha plantat un perer i una pomera per fer un petit hort en el que cultivar algunes

plantes comestibles estacionals i que puguem aprofitar la majoria per a la nostra cuina. Pretenem fer un calendari

estacional amb algun vegetal i hortalisses (molt pocs) que siguin fàcils de conrear i que s’acostumin a fer servir en els

menús que fa la nostra cuinera o que puguem collir per a utilitzar com a proposta d’experimentació (textura, olor,

manipulació, sabor, color...) Estem valorant utilitzar un parell de jardineres grans en comptes de bancals al terra.

Hem destinat una zona del jardí on hi ha herbes aromàtiques (menta, espígol, timó, tarongina...) Pensem que les

seves característiques són molt interessants: creixement ràpid, poca necessitat d’aigua, aroma intens que agrada molt

als infants, etc. Aquestes aromàtiques ofereixen moltes possibilitats d’experimentació, ja sigui només contemplant-

les (i als insectes que les ronden), tocant-les i olorant-les, o anar en petits grups a collir-les per després tallar-les amb

tisores o les mans, picar-les amb morters, posar-les en saquets per olors, fer colònia, etc.

I SI FA FRED? I SI PLOU?

A Guissona tenim un clima amb variacions importants de temperatura segons l’època de l’any. A l’hivern hi ha

glaçades i boira, la calor a l’estiu és molt forta i el sol crema, durant la primavera i la tardor podem tenir alguns dies de

pluges fortes. Però en cap cas tenim fenòmens atmosfèrics ni temperatures extremes per la qual cosa, tenint en

compte les particularitats del clima a La Segarra, només cal posar remei a les inclemències oportunes:

Estarem sempre al cas de com estan els infants en situacions de més calor i fred de l’habitual i els hi

proporcionarem ombra i refugi quan calgui.

Ens protegirem del sol buscant les ombres naturals del pati (arbres, porxo) i amb tendals, crearem més zones

d’ombra amb pèrgoles d’heura o alguna planta enfiladora caducifòlia (ombra a l’estiu i sol a l’hivern),

anirem enllaçant com fins ara les branques de les moreres per a donar ombra als sorrals i així poder

treure els tendals que els cobreixen. Aprofitarem les zones d’ombra per a situar propostes pels infants.

Farem un bon drenatge del sòl per a evitar que l’aigua s’entolli amb poca pluja

Disposarem d’alguna zona a recer del fred, un banc amb una manta per seure i per tapar-nos les cames.

Els dies de pluja habilitarem un espai al porxo per deixar les botes d’aigua i els impermeables a punt per

posar i per deixar que s’eixuguin després de sortir al pati i mullar-se.

Reflexionarem en equip quina serà la nostra resposta davant dels inconvenients que vagin sorgint en els dies de pluja,

quan no tots els infants portin roba i calçat adequat (botes, impermeable o paraigües i roba de recanvi per després)

La realitat és que només porten roba adequada menys de la meitat dels infants. Ens cal fer un treball pedagògic amb

les famílies sobre els beneficis de sortir una estona a l’exterior quan plou, i ens cal també trobar estratègies d’equip

per gestionar moments que són complicats si no comptem amb un suport.

Planificant i preveient a partir d’observacions i reflexions anteriors podem oferir molta flexibilitat de viure l’espai

exterior (més o menys estona) en gairebé la totalitat dels dies de l’any.

MOTOS, SÍ O NO?

Vivim en una vila on els camions, tractors i motos els veiem cada dia. Al nostre pati hem tingut des de sempre

elements de moviment, com bicicletes sense pedals i motos de plàstic que són de les joguines preferides dels infants

de la nostra llar. En el pati hi ha dues rampes, una de ciment al porxo, i l’altra de terra com a desnivell natural entre el

carrer i el pati, i des de sempre els nens i nenes han gaudit molt anant amunt i avall amb les motos i les bicicletes.

Pensem que és molt bo per al seu desenvolupament físic i psicològic el fer psicomotricitat en l’espai exterior i el córrer

amunt i avall en moto és una oportunitat molt bona d’aprenentatge motriu: pujar i baixar de la moto, tenir la força i la

destresa per a fer-la córrer, tenir equilibri, vèncer el temor de caure, esquivar als companys per no xocar amb ells,

gaudir de l’explosió d’adrenalina i alegria, vèncer dificultats... Tot això s’aconsegueix anant amb les motos o bicicletes

sense pedals, però d’altra banda ens hem adonat de que cal resguardar zones del pati per a jocs tranquils, per a

moure’s sense perill, etc.. I per això ens sembla que el dotar de petites illes d’arbustos i alguns elements disposats pel

terreny farà que no hi hagi un espai tan ampli ( ni tant espai a la baixada) que inciti a córrer per tot el pati.

GRONXADORS AMB CISTELLA LLIGADA?

En el pati de la llar d’infants hi ha dos gronxadors de cistella lligada en els que només hi saben pujar i baixar alguns

infants dels més grans (de 2 a 3 anys) I d’aquests, alguns saben gronxar-se sols però la immensa majoria no sap ni

gronxar-se, ni pujar i baixar sols. Hem reflexionat en equip i creiem que seria convenient canviar la cistella per un

cabàs o similar en el que els nens tinguin autonomia, ja que des de la llar la promovem en tots els aspectes possibles

del dia a dia i en els gronxadors és molt limitada, doncs només uns pocs vencen les dificultats i aprenen a pujar, baixar

i gronxar-se sols. Però també creiem que és bo que aprenguin a superar dificultats. Ho valorarem.

TRAIEM LES TANQUES?

El porxo està separat del pati per unes tanques de fusta força altes. No ens agrada visualment, ni pels infants ni pels

adults, però se n’ha parlat i es valora la seguretat que dóna tenir aquesta mena de “terrasseta” en moments puntuals

(per exemple, després de dinar quan netegem la taula i el terra i els infants poden sortir al porxo amb la seguretat de

què des de dins els veiem) Tenim el propòsit de baixar l’alçada de les tanques per tal de que la separació visual no

sigui tan gran i es tingui una sensació de continuïtat entre el dins i el fora. La separació entre el pati petit i el gran

també tenim pensat fer-la més lleugera (ara hi ha una tanca de fusta, igual que al porxo) Hem pensat de treure

aquesta tanca i posar-hi algunes plantes arbustives o jardineres a mode de separació intermitent.

El fet de treure del tot les tanques ens porta controvèrsia d’opinions dins l’equip (sobretot treure les del porxo) i per

això hem decidit que les podem baixar d’alçada i després ja valorarem si les treiem del tot.

1.3 QUIN ÉS EL NOSTRE PAPER

És un moment d’esbarjo per l’adult? La nostra funció és de vigilants?

Podem participar en el seu joc?

Quina és la nostra funció?

El paper de l’educador ha de ser el mateix que en els espais interiors, però és cert que sovint s’acostuma a veure

l’estona de sortir al pati com a un “respir” per a poder seure i descansar i mentrestant vigilar que els infants no es

facin mal.

Si entenem que l’espai exterior és un espai educatiu, que és una continuació de l’espai interior, la funció de l’adult ha

de ser la mateixa:

Acompanyar als infants tenint cura d’ells, respectar els seus processos, intervenir en els moments necessaris (fer

alguna provocació o proposta, ajudar a resoldre algun conflicte..), participar en el seu joc quan ells ens ho demanen

(per exemple, fan una sopa amb un pot i sorra i volen que en mengem), seure a prop d’ells observant i reflexionant en

moments determinats.. gaudir de la seva companyia i, evidentment, fomentar el respecte per l’entorn material i

natural i fer de mirall de la mirada dels infants envers la natura posant en valor les seves descobertes (per exemple:

animalons, pètals de flors de diferents mides i colors, olors de les aromàtiques, duresa del terra o tolls després de

ploure...)

Si bé tot això es pot fer tant dins l’espai interior com en l’exterior, és cert que el pati o jardí ens ofereix l’oportunitat

de “treballar” en un entorn privilegiat i es pot convertir en moments de molt benestar personal i pedagògic, tant pels

infants com per nosaltres els professionals. A nosaltres, estar a l’espai exterior ens ofereix l’oportunitat de trobar

moments per dedicar a mirar, observar, reflexionar i cercar estratègies i solucions o, simplement, constatar fets . Per

posar algun exemple: mirar on toca més l’ombra , on juguen més els infants.. Cal posar més ombra al seu abast? Per

què van sempre cap als mateixos espais? Què fa que s’hi trobin tan a gust allà i en altres espais no? ...Sempre hi ha

uns quants infants que volen seure al nostre costat..., aleshores: posem un banc on hi capiguem uns quants?.. etc.

Com a educadors, l’espai exterior ens ofereix el privilegi d’acompanyar als infants en la descoberta de l’entorn natural

Seure o passejar al costat dels infants pel jardí és un privilegi i té un gran valor per a establir vincles afectius i de

seguretat.

“Us doneu la mà i, a l'acte, el temps i l'espai encaixen com un vers quan n'encertes les paraules. A la vida

deixen de faltar-li peces, els dracs se us mengen a petons i no us cal res més per arraconar la por.”

En un espai divers i ampli com aquest podem estar atents a com es relacionen entre ells, com resolen conflictes,

quines són les seves preferències de joc, etc. podem anar preveient com satisfer demandes i necessitats (de joc,

d’ombra, de seguretat, de risc, de companyia..) mentre gaudim d’un entorn natural i amable.

2. OBJECTIUS

Volem aconseguir un espai amable, atractiu, pedagògic i lúdic. Pretenem aconseguir que tot l’equip estigui

conscienciat de la necessitat de fer el canvi a l’espai exterior, igual que s’ha fet a l’espai interior, doncs cal ser

coherent entre el dins i el fora. Pretenem engrescar els pares i a tota la comunitat a col·laborar en aquest

canvi, volem anar cap a la coherència en tots els espais de la llar, en tots els àmbits i moments, en la nostra

filosofia pedagògica i de vida .

DONAR VALOR A L’ESPAI EXTERIOR, IGUAL QUE LI DONEM A L’ESPAI INTERIOR. Indicador 1: Planifiquem parlar de l’espai exterior en una reunió pedagògica d’equip, cada cert temps. Amb

això donem un valor integral a l’espai exterior i el fem visible en les nostres reunions.

Indicador 2: Destinem una hora a la setmana a fer les actuacions necessàries en l’espai exterior (buscar

materials o propostes, arreglar alguna bicicleta, posar un espai per a mocar-se, revisar cistells amb

plantes..) (ens hem adonat de que si la feina que hem de fer a l’exterior és feixuga, l’hem de fer fora de

l’horari escolar ja que sinó els nens i nenes volen estar tota l’estona al nostre costat i estem enredades

en treball complicat, a més de que no disposem del temps suficient per a acabar-ho)

TREBALLAR EN EQUIP PER UN ESPAI COMÚ .

Observar, reflexionar, debatre, decidir en equip per al benestar comú.

Indicador 1: Vam repartir unes preguntes a mode de reflexió (sobre el pati que tenim i com volem que sigui,

què hi hauria de passar i què no, etc.. ) entre tot l’equip per a després posar-ho en comú i seguir una

mateixa línia pedagògica.

Indicador 2: Es busca motivar a l’equip, tot sovint, sobre la importància de l’espai exterior, amb imatges i

reflexions d’altres llars o de pàgines com El Safareig. Es pretén que vagi calant aquest valor i sabem que

si tenim el recolzament de professionals (encara que sigui amb articles o passant un enllaç al grup) tot es

veu més clar.

Indicador 3: Quan s’ha de fer una nova fase del projecte (plantació, algun material motriu nou..) es cerca que

l’equip hi reflexioni. Pensem que 10 persones poden aportar molt més que 3.., però aquest és un tema

que hem de valorar, si cal implicar-nos tots o deixar fer a la Comissió, doncs no és senzill posar-se d’acord

totes.

TREBALLAR EN EL PROJECTE PER ACONSEGUIR UN ESPAI AGRADABLE, ACOLLIDOR, VERSÀTIL, AMB NATURA,

FONT D’APRENENTATGES I BENESTAR PELS INFANTS I PELS ADULTS.

Indicador1: Participació per part de la comunitat educativa (educadores, famílies i altres persones

relacionades amb la Llar) en els tallers per fer els sorrals.

Indicador2: Participació periòdica de l’equip pedagògic en el manteniment i millora de la vegetació i materials

incorporats al pati.

Indicador3: Accions periòdiques de l’empresa de jardineria.

Indicador4: Reflexions periòdiques per part de l’equip sobre si estem aconseguint els objectius de benestar,

aprenentatges, etc.

FOMENTAR LA COL·LABORACIÓ I LA RELACIÓ ENTRE LA COMUNITAT EDUCATIVA.

Indicador 1: Difusió i feed-back. Hem fet reunions informatives amb les famílies i amb els veïns de Guissona

sobre el Projecte Pati i hem fet difusió per la xarxa convidant a tothom a participar en els tallers..

Indicador 2: Tallers. Oberts a tothom per a construir els sorrals, volem fer un taller amb les famílies per a

implicar-les amb el projecte, en el moment actual (demanarem la seva col·laboració a portar algunes

plantes o esqueixos i en fer una caseta de palets per a guardar les bicicletes) En els tallers l’AMPA porta

el berenar per a tothom.

Indicador 3: Compartir l’experiència amb altres professionals de l’educació, en la xerrada d’Encís a Manresa o

en visites d’altres centres a la nostra llar.

3. METODOLOGIA

3.1 COM ACONSEGUIREM FER REALITAT EL PROJECTE DE PATI A JARDÍ?

COMPTEM AMB EL SUPORT DE L’AJUNTAMENT DE GUISSONA, D’ENCÍS I DE L’AMPA

des del primer moment, sense ells no hauríem pogut començar.

CREACIÓ DE LA COMISSIÓ PATI.

Hem creat la Comissió Pati formada per l’Anna i la Roser (educadores) i la Gemma (directora). Elles

s’encarreguen de coordinar el projecte, parlar i reunir-se amb l’Arnau Bujons (l’arquitecte) , la Rosario (gerent

de l’empresa de jardineria), l’Ajuntament, Encís i qui convingui.

CONVIDAR LES EDUCADORES A REFLEXIONAR

sobre l’espai exterior i a participar en el projecte, després de redactar el nostre projecte inicial i compartir-lo

amb tot l’equip.

O Reflexionar individualment en la línia de les reflexions redactades en el projecte inicial i compartir les

reflexions en equip.

O Fem una carpeta amb tot el contingut del Projecte inicial (redactats, imatges d’exemples...) imprès

en paper i a disposició de l’equip, a la Sala d’Educadors. Dins hi ha un espai per a anar afegint idees,

propostes, etc.

O Carpeta a l’escriptori de l’ordinador de la llar on hi ha subcarpetes amb cadascuna de les fases del

projecte, així com una carpeta on hi poden afegir idees i propostes.

INFORMAR-NOS, FORMAR-NOS

Recollir idees d’altres projectes, imatges, vivències.. a través de la xarxa (articles, projectes..)

CONSULTES PUNTUALS A LA CARME I EN PITU.

REUNIONS INFORMATIVES AMB LES FAMÍLIES, AJUNTAMENT, ENCÍS, VEÏNS DE GUISSONA.

TALLERS PER FER ELS SORRALS.

UTILITZAREM MATERIALS DE PROXIMITAT, NATURALS, PRETENEM OPTIMITZAR RECURSOS.

DOCUMENTAR

el procés mitjançant un recull gràfic: fotografies, articles, vídeos...

FER I APRENDRE EN COMUNITAT, COMPARTIR EN COMUNITAT.

COMPARTIR AMB ALTRES PROFESSIONALS

Mitjançant la xarxa o en xerrades.

3.2 FASES I TEMPORALITZACIÓ

3.2.1 Fase 1: Posem sobre la taula la inquietud

CURS 2013 – 2014

Maig-Juny 2014:

Tenim la inquietud de fer la transformació de pati a jardí.

Creem la Comissió Pati.

Redactem el Projecte de Pati a Jardí.

CURS 2014 - 2015

Setembre 2014:

Es parla amb Encís sobre el projecte. Ens donen suport .

Ens visita la Carme Cols i en Pitu Fernández a demanda nostra, per a orientar-nos. Ens fan reflexionar.

Queda aturat el projecte. L’equip es centra en els espais interiors.

3.2.2 Fase 2: Comencem a materialitzar el projecte

CURS 2015 – 2016

Setembre 2015:

Reprenem el projecte. Parlem amb l’Ajuntament.

Contactem amb l’Arnau Bujons, arquitecte bioconstructor de “Casetadepalla”.

Novembre 2015:

Decidim el projecte final a partir del nostre i de les propostes de l’Arnau Bujons.

Desembre 2015:

Reunió d’una part de la Comissió Pati i l’Arnau amb l’Ajuntament per a explicar el projecte

Febrer 2016:

Reunió amb les famílies per a explicar el projecte i encomanar entusiasme participatiu.

Reunió oberta a tots els veïns de Guissona per a informar del projecte.

Es fa un nou drenatge del pati.

Març 2016:

Taller per fer els dos sorrals Aquí comencem a materialitzar el projecte de Pati a Jardí Patufet

Maig 2016:

Taller per cobrir els sorrals amb una capa de morter de calç i pigments naturals.

Plantacions i creació de desnivells.

Juliol 2016:

Compartim el Projecte amb altres professionals a través d’Encís.

3.2.3 Fase 3: Anem revisant i adequant el projecte

CURS 2016-2017

Setembre 2016:

Revisió de les prioritats actuals del projecte.

Març 2017:

Valorar de quin pressupost disposem i decidir quina acció de jardineria farem

Maig 2017:

Millora de l’habitabilitat dels porxos.

Demanem un nou pressupost sobre les dues actuacions vegetals que volem fer.

S’aprova el pressupost i es fan les noves plantacions.

CURS 2017-2018:

Avaluem el projecte, reflexionem en equip, avaluem el què hem fet fins ara i valorem què volem fer.

Març 2018:

Revisió del jardí i planning d’accions immediates.

Detectem que cal fer una reflexió àmplia i conjunta per part de tot l’equip.

Abril 2018:

Revisem sobre el terreny l’estat del jardí i actualitzem propostes i en creem de noves.

Traiem les bicicletes, motos i camions.

Traiem les tanques del porxo.

Contactem amb la Inara Hasanova, arquitecta paisatgística que col·labora amb Encís i altres centres educatius

3.3 RECURSOS DE QUÈ DISPOSEM

Tenir en compte recursos materials, humans i econòmics. Els recursos de què disposem són:

Recursos humans:

A la pràctica, disposem de pocs recursos. A l’hora de crear el projecte (reflexionar, redactar el primer projecte,

transmetre’l a l’equip) va ser feixuc trobar retorns però a poc a poc es va aconseguint més il·lusió per l’espai exterior i

durant la tercera fase (curs 17-18) la motivació és més alta i l’equip està bastant implicat en la cura i transformació de

l ‘espai exterior. A l’hora de materialitzar el Projecte final, costa molt motivar a la comunitat educativa. Els tallers per

fer els sorrals es van fer en Setmana Santa i hi van participar un % molt baix de les famílies de la llar, l’equip pedagògic

va participar de manera ocasional i el pes de l’obra el va portar l’equip de l’arquitecte, l’Arnau. A l’encarar-ho com un

taller van venir algunes persones externes a la llar i també va venir alguna família d’ex alumnes. Vàrem tenir una

representació de l’Ajuntament i d’Encís. Entre tots ho vàrem fer, però la resposta no va ser suficient com per a

emprendre amb gaire optimisme altres tallers contemplats en el projecte. Tot i això, respirarem optimisme i pretenem

fer algun petit taller properament.

Recursos materials:

Disposem dels recursos que teníem al pati que hem volgut conservar i de materials nous que hem anat incorporant , la

majoria fets per l’equip Patufet. Tenim, també, recursos materials que podem posar i treure en ocasions, per exemple,

teles transparents de colors o llençols estesos .

La Brigada de l’Ajuntament ens dóna un cop de mà periòdicament (posar i treure els tendals del pati, fer alguna feina

grossa..) L’Ajuntament envia als jardiners de Tecnologia i Regs al nostre pati-jardí pel fet de ser una dependència

municipal (l’empresa de jardineria s’ocupa dels jardins i parcs de Guissona)

Recursos econòmics:

Disposem d’una partida pressupostària d’Encís. També d’una ajuda de l’Ajuntament i una part dels diners de l’Ampa, si

ho necessitem i és possible.

4. AVALUACIÓ DEL PROJECTE

Observació i anàlisi de cada fase a través de documentació (fotos, vídeos, diari, etc...)

Documentació i anàlisi amb equip de tot el què passa a l’espai exterior, quines accions i relacions passen amb

els infants i adults, quins són els canvis o les noves propostes ?

Pensem que l’espai exterior és un procés viu, no s’acaba en un any ni dos sinó que està en constant canvi ,

obert a l’ara i al futur.

És molt important aquest punt per anar millorant i perquè ens donarà informació per noves propostes i

sobretot per entendre processos

4.1 PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ

4.1.1 FASE 1: Posem sobre la taula la inquietud

CURS 2013-2014

Juny 2014:

Esclata la inquietud per fer el canvi de pati a jardí en una petita part de l’equip. Davant de la dificultat de trobar

moments per debatre i reflexionar en conjunt, es crea la “Comissió Pati” i es redacta el projecte inicial amb les

reflexions sobre què hem observat, què volem, per què... Pretenem poder transmetre el Projecte a la resta de l’equip

i treballar-lo conjuntament, fent les aportacions i modificacions necessàries. Tenim els espais detallats i un plànol fet

a mà del pati gran i el petit. La idea hi és però costa que tot l’equip ho cregui possible i fins i tot, costa que ho cregui

necessari. Després d’haver reflexionat la Comissió Pati, fem un esbós sobre com creiem que hauria de ser el jardí i

redactem el Projecte de Pati a Jardí ( Tal i com exposem al punt 1.2).

Motivació vers l’equip i facilitats amb dossiers i materials accessibles per aconseguir la reflexió i la implicació

de tothom:

MAIL ENVIAT A LES EDUCADORES, COM A MOTIVACIÓ, A L´INICI DEL PROJECTE:

Nenes, us passo aquesta informació, crec que és vital per a la nostra llar d’infants. Penso ja fa temps que el

pati i l’entorn l’hem de viure més estona i en millors condicions educatives. No es tracta de fer-hi cinquanta

mil activitats programades sinó d’ oferir materials i recursos per a que els nens descobreixin i aprenguin i

perquè s’ho passin bé i s’hi sentin acollits i segurs al pati. En tots aquests anys, moltes vegades m’ha donat

la sensació de que estan mig perduts, ells són molt petits i no tenen suficients recursos, el pati ha de poder

oferir-los-hi més coses que espai per a córrer. Us passo trossets d’articles, citats “entre cometes”:

“Pensem que el nostre clima ens ofereix el privilegi de poder gaudir de l'aire lliure que no podem

desaprofitar. L'escola pot oferir un espai als infants i els adults que normalment no tenen a casa. Val la

pena pensar molt bé aquest espai per poder fer possible un nou concepte de jardí a l'escola que ens pot

ajudar fins i tot a organitzar els grups d'una manera molt més flexible”.

“Podríem acabar dient que volem un jardí per provocar i compartir, per viure intensament els espais

exteriors. Un privilegi, un recurs d'uns valors incalculables per ser gaudits pels infants i els adults.

La filosofia d'un jardí es pot aplicar encara que tinguem solament terrasses. Us animem a pensar-hi.. Poseu

fil a l'agulla amb l'ajuda d'un bon assessorament per dissenyar i preveure. Cada espai és diferent i

particular, fem un bon plantejament en un projecte global que s'anirà duent a terme en diferents fases i a

poc a poc viureu la transformació en un jardí del pati de l'escola.”

En l’enllaç que us passo sobre la unitat didàctica del Pati diu una cosa molt important i que per exemple, en

el curset de Solsona ho vaig dir més d’una vegada quan parlàvem dels espais: que el nostre pati era molt

gran i maco (com la Llar en general) però l’havíem de condicionar i fer-lo més acollidor perquè resultava

impersonal i dispers:

“Un espai exterior gran, sense personalitat, buit i pla no és pas un jardí per viure. Produeix confusió,

dispersió, nerviosisme i avorriment, i per moblar-lo no n’hi ha prou a introduir uns quants gronxadors. Pel

contrari, el jardí ha de ser un lloc articulat, acollidor, encisador, ple de secrets. Els espais exteriors han de

ser planificats amb la mateixa cura que els interiors. “

Sempre he cregut en la importància de sortir més estona i interactuar més amb els elements del pati, en

equipar-lo amb més recursos i en utilitzar-lo com a qualsevol unitat que treballem durant l’any, però la

veritat és que mai havia buscat informació sobre això, només em basava en la meva intuïció personal i en la

manera que penso que hauria de ser l’educació, tant en els primers anys com després. Aquest any, al primer

trimestre em vaig plantejar seriosament “treballar i viure” més el pati i vaig fer una mica d’esbós a la meva

llibreta de classe ja que sempre he prioritzat el sortir a fora abans que fer activitats a dins, però m’han

faltat coneixements, com els que hi pot haver en aquesta unitat didàctica i en totes les pàgines i materials

que últimament estem coneixent per tal de treure més i millor partit a la funció educativa del pati. També us

passo una definició del Jardí segons El Safareig on el defineix amb diferents qualitats que ha de tenir.

“Bellesa, l'atmosfera una mica màgica del jardí, es crea sobretot amb la presència de les plantes. És

l'equipament viu.[...] Terreny amb desnivells, per pujar i baixar [...]Cal dissenyar-lo amb zones

diferenciades, de limitacions, plantes, equipat amb mobiliari, materials, estructures per reordenar [...]És

útil tenir molts centres d'interès atractius de manera que el gran grup d'infants es divideixi

espontàniament en subgrups autogestionats [...]Les plantes s'han de triar de manera que hi hagi un

atractiu especial durant tot l'any: flors, fruites, fulles acolorides... [...]A més de ser boniques, les plantes

són útils. Donen formes a l'espai, delimiten, divideixen, són punts de referència estables [...]Les plantes

ofereixen als infants espais recollits on retirar-se en privat [...]Del jardí se'n gaudeix tot l'any, per tant cal

preveure l'equipament adequat [...]La fusta, en els equipaments de jardí, és més agradable [...] És útil

tenir zones pavimentades: terrassa, pati, carrilets per bicicleta, etc. [...] De mobiliari de jardí en calen

pocs, ben triats i ben distribuïts per l'espai “

Us poso unes frases que expliquen molt bé de què va la unitat didàctica que us passo, algunes paraules a

mode d’exemple:

“L’espai exterior de l’escola bressol és el pati o jardí i, com tot els altres espais o activitats que fem al

centre, és susceptible de ser programat. Aquesta programació té per objectiu organitzar el pati escolar

amb un mobiliari, materials i amb una distribució d’elements naturals que permetin als infants explorar,

experimentar, aprendre, establir relacions amb l’altre, socialitzar-se, gaudir... Però també organitzar el

temps que els infants hi romandran, definir quina ha de ser l’actitud de les persones educadores,

concretar quina serà la llibertat que tindran els infants per romandre-hi o accedir-hi... I és que el pati

escolar, així com tots els espais de l’escola, és un espai amb altes possibilitats educatives, ara bé, que

esdevingui realment educatiu per a l’infant, que contribueixi a l’assoliment de les capacitats prescriptives

en acabar l’etapa vindrà donat per la reflexió que l’equip educatiu de cada centre hagi realitzat. Una

reflexió sobre els usos, els espais, els material i el temps que se li dedica. Situar la unitat didàctica en el

projecte educatiu. En el projecte educatiu s’ha d’arribar al màxim de consens entre el grup de

professionals sobre com entén que aprenen els infants, sobre quin rol ha de tenir la persona adulta en

aquest procés d’aprenentatge, tot cercant la coherència en les maneres de pensar i d’actuar. Alguns

elements per a la reflexió sobre quina importància conferim al pati dins l’escola ens poden ajudar a pensar

en el pati que volem i aconseguir-lo

PODEM FER-NOS PREGUNTES COM:

Gaudeixen els infants de l’estona que estan al pati?

Entenem el pati com un espai amb potencial educatiu?

Disposen de materials que afavoreixin la descoberta?

Sortim al pati un temps establert i determinat o aprofitem el bon temps per estar-hi més estona?

Sentim que podem implicar-nos en la seva cura?

Quines habilitats o destreses de les persones del claustre poden tenir-se en compte per millorar el pati i les possibilitats que aquest ofereix als infants?

En la realització d’aquesta unitat didàctica hem partit de la base que l’equip educatiu considera que totes

les activitats que es duen a terme a la llar d’infants són educatives si s’ha reflexionat sobre com es duen a

terme i si s’intenta afavorir en cada una d’elles el màxim de potencialitats de l’infant. Un equip que

considera també que l’infant és protagonista del seu propi procés d’aprenentatge, que aquest aprenentatge

es dóna en aquests primers anys de vida mitjançant l’exploració i manipulació d’objectes, en un entorn

afectiu que li proporcioni seguretat, afecte i confiança i on la persona adulta acompanyi l’acció de l’infant, li

doni suporti i li marqui els límits de la seva actuació.

Si l’escola decideix fer el canvi del pati tradicional a un pati o jardí com a espai plenament educatiu, a

més de variar-ne els elements materials, físics i organitzatius, també haurem de regular els metodològics

que han de regir el seu funcionament. Aquests canvis es donen en:

-Considerar l’estona que l’infant roman al pati com a plenament educativa

-Entendre el fet que els infants comparteixin aquest espai amb altres infants més grans o més petits com

un enriquiment.

-Permetre i entendre els avantatges que suposen per als infants compartir experiències amb d’altres

infants de menor o major edat, a qui ajudar, de qui aprendre, a qui ensenyar, a qui imitar...

-Fer que la sortida o entrada al pati no es doni en un moment donat (perquè es l’hora) sinó que respongui

als interessos i necessitats dels infants.”

Què us sembla? Som-hi, nenes?

Anna

HEM PASSAT UN PAPER A CADASCÚ DE L’EQUIP PEDAGÒGIC PER QUÈ L’OMPLI, DESPRÉS DE LLEGIR-SE EL PROJECTE

PATI INICIAL ON REDACTÀVEM ELS ESPAIS QUE VOLÍEM, PER QUÈ ELS VOLÍEM...

Citem el redactat i les respostes de les educadores:

El pati és també un espai educatiu de la llar. Hem fet molt bé els canvis dels espais interiors però cal tenir una

coherència entre el dins i el fora. Nosaltres tenim un potencial molt gran i podem fer molt bé el Projecte pati.

Hem fet ja una bona feina redactant els dos plantejaments del pati gran i del pati petit, però cal que ens

aturem a reflexionar cadascuna de nosaltres, només és un moment.

Plantegeu-vos unes preguntes i unes respostes a partir d’observar el joc i l’actitud dels nens al pati.

Què volem que aprenguin els infants? Què volem potenciar?

Respostes:

Descobertes, entorn natural, més vegetació. Respecte pels materials del pati, seguretat en reptes motrius,

confiança.. Relacions amb els companys, sensacions.

Observem com juguen. Quin tipus de joc els hi agrada més?

Respostes:

Motos, bicis, córrer, enfilar-se, gronxar-se (moviment). Caseta (amagar-se, enfilar-se). Sorral (jugar amb

l’arena omplint, buidant..)

Què necessiten? Què ens falta tenir o potenciar com a propostes, al pati, per tal de cobrir les necessitats de

joc, de descobriment, d’aprenentatge i de benestar dels nens?

Respostes

Espai de trobada, relaxació, llocs on enfilar-se. Bancs per seure, hort. Millorar l’ús del pati, diversificar els

espais. Simbòlic, espais més tranquils. Més espais verds. Taules on puguin fangar i experimentar amb diferents

elements, una pica amb aigua, (tipus cuineta però amb més forats, tubs,, safates) , rampes, raconets per

amagar, circuits de diferents materials. Llocs per enfilar-se i saltar.

CARPETES FÍSIQUES I VIRTUALS AMB TOTA LA INFORMACIÓ SOBRE EL NOSTRE PROJECTE I ALTRES, AMB IDEES,

RECURSOS, OPINIONS

CURS 2014-2015

Setembre:

Es parla amb Encís sobre el projecte. Se’ls hi explica què volem fer, per què.. Se’ls hi diu que hem contactat

amb la Carme i en Pitu ja que hem vist que en saben molt d’espais exteriors i d’infants. Aleshores ens

assabentem que des de fa temps estan al davant de la revista El Safareig, tot un referent en educació i en

espais exteriors.

Ens visita la Carme Cols i en Pitu Fernández per a orientar-nos, fer-nos reflexionar. Ens fan veure la

importància de tenir continuïtat entre el dins i el fora , ja que tenim l’espai interior molt cuidat i l’exterior, no.

Ens fan veure la quantitat tan gran de plàstic i elements de joc deteriorats que tenim. Ens diuen que el primer

que hem de fer és dotar el pati d’un bon drenatge i després buscar complicitats, començant per un arquitecte

de la zona. Ens recorden que és important utilitzar plantes autòctones en el projecte i respectar les

particularitats de cada centre en relació amb el seu entorn immediat.

A partir del gener del 2015 queda aturat el projecte.

Avaluació Fase 1

Es comença el projecte amb moltes ganes d’una petita part del personal de la Llar, però la resta de l’equip no ho té

interioritzat, no hi veu prioritat i en general no es creu que puguem tirar-ho endavant. Els inicis van ser difícils per

manca de complicitats enlloc, però al venir la Carme i en Pitu el projecte va adquirir més “valor” . El dia que la parella

de mestres jubilats ens va visitar va ser realment molt interessant i tot l’equip Patufet va gaudir de debò escoltant i

pensant en allò què ens convidaven a reflexionar la Carme i en Pitu. Ens van fer reflexionar sobre la continuïtat del

dins i el fora ( a dins teníem espais molt harmoniosos i materials naturals mentre al pati gairebé tot era plàstic i sorra) i

sobre la importància de respectar les particularitats de la nostra zona a l’hora de fer el canvi de pati a jardí (entorn

rural, plantes autòctones, equilibrar temps de sequera amb altres de fortes pluges..) A partir d’aquest moment, la

nostra necessitat va ser trobar el recolzament d’un professional per començar a materialitzar el que teníem

reflexionat i decidit en el nostre projecte.

Al gener aturem el projecte, sobretot perquè durant 8 mesos no hi ha l’educadora que el porta més d’a prop. El

reprendrem el curs següent, quan torna al setembre.

CONCLUSIÓ:

Per a dur a terme un projecte d’envergadura es necessita que algú amb ganes passi al davant, però la lliçó

apresa fent aquesta transformació de pati a jardí és que de vegades cal esperar un temps per què tot l’equip

vegi necessari un projecte. I si es compta amb el suport d’alguna persona especialista en l’espai exterior és

molt més senzill que s’impliquin els membres dels equips i tota la comunitat educativa. En aquest moment,

acabada la fase 1 en la què sembla que tot va ser ràpid i fàcil, és quan cal dir que la inquietud per fer aquest

canvi venia de lluny però en aquells temps no comptava amb suports i concloem que no cal córrer si s’ha de

fer el camí sol, sinó que val més fer la proposta i aleshores esperar tranquil a que l’equip o l’entorn faci

demanda.

4.1.2 FASE 2: Comencem a materialitzar el projecte

CREEM SINÈRGIES I POSEM LES BASES DEL PROJECTE

CURS 2015-2016

Reprenem el projecte. Mirem d’encomanar a tot l’equip pedagògic i a la comunitat educativa la il·lusió pel projecte.

Decidim el projecte final amb els plànols de l’Arnau i el transmetem a l’Ajuntament, Encís, les famílies de la Llar i a la

vila de Guissona.

Setembre 2015

Parlem amb l’Ajuntament, els informem del què volem fer, del punt en el que estem i on voldríem arribar. Els fem

saber que necessitaríem un arquitecte o algú entès que pugui passar al davant amb la materialització del projecte. Ens

parlen de l’Arnau Bujons i hi contactem.

Contactem amb l’Arnau Bujons, arquitecte bioconstructor de “Casetadepalla” i veí nostre. Tenim maneres de veure

l’espai exterior molt similars.

Novembre 2015:

Decidim el projecte final a partir del nostre i de les propostes que l’Arnau Bujons aporta en el disseny i en la

materialització del projecte.

Redactat de les decisions consensuades

Després de passar el projecte a les companyes, a l’AMPA, a l’Arnau (l’arquitecte), fem constar:

PATI GRAN

El sorral serà circular, com una serp gegant de fang, amb els marges per poder-hi seure, desnivells, alguna

rampa en forma de tobogan, etc. A dins hi pot haver algun tronc o similar com a desnivell per jugar i tindrà

ramificacions, en espiral, pel pati per tal de donar unificació al projecte.

Hem “d’encoixinar” bé la zona que toca amb l’estació transformadora, posant més vegetació i flors.

L’espai simbòlic-relax (cuineta, chill out..) podria ser amb palets de fusta al terra. Cuineta amb palets també,

entre el pati-porxo i baixada de la porta petita del carrer. Limitar amb palets i vegetació, a mode de paret, la

baixada de paviment. La cuineta quedarà més acollidora i a resguard del carrer. El chill-out pot ser amb un

palet, matalàs i teles, senzill i pràctic si volem posar i treure en funció de la pluja.

Espai muntanya de desnivells, amb escales i vegetació: on ara hi ha l’estructura de plàstic del vaixell, que la

trauríem, doncs la funció que fa (pujar, baixar, amagar, ..) ja la tenim coberta al pati (túnel de salze,

desnivells, sorral amb rampes..)

Petit bosquet: entre l’avet, el roure i alzina i la prunera, al darrera mateix d’on anirà la muntanyeta de

desnivells.

De moment, no farem la caseta de palla que ens havia proposat l’Arnau i que eliminaria el “vaixell (l’eliminem

igual) ni el parterre vegetal per tot el pati, als laterals, doncs encareix moltíssim el projecte. La funció de la

caseta o del “vaixell”, tal com ja hem dit, ja la cobrim en altres llocs (túnel de salze, sorral amb desnivells i

rampes..)

Contemplem posar un dipòsit amb aixeta i pica, com a espai aigua, en un baixador de la canal entre el porxo i

el pati.

Més endavant, afegirem parterres vegetals o d’escorça i modificarem les baranes del porxo al pati per fer-ho

més acollidor i atractiu pels infants.

Hem d’afegir bancs per seure en punts estratègics del pati (els podem comprar, de fusta)

PATI PETIT

El sorral serà circular, com un cuc de fang, amb els marges per poder-hi seure, desnivells, etc. A dins hi pot

haver algun tronc o similar com a desnivell per jugar.

Hem “d’encoixinar” bé la zona que toca amb l’estació transformadora, posant més vegetació i flors.

Hem de revisar si mantenim els pals de l’esquerra de l´envelat del sorral, doncs treuen molt espai a la zona

que ve directa del porxo fins al fons del pati. Aquí hi aniria un petit laberint d’espígol o similar.

La transició del porxo al pati, l’Arnau la contempla diferent (jardineres…). En parlem.

Podrem mirar on posem el tobogan ( el deixem igual o integrat al sorral o com està ara, en espais diferents) i

si movem de lloc la caseta de plàstic (més endavant en podem comprar una, o fer-la, tenint en compte que

els petits necessiten entrar-sortir, enfilar-se una mica, obrir-tancar…)

IMPORTANT, en aquesta edat: l’espai per motricitat i l’espai per moure’s lliurement, arrossegant objectes,

etc.

Revisar els llocs on hi ha els ocells, perquè embruten molt. Què podem fer per fer-los fora?

PLANTEJAMENT DELS TALLERS PER FER REALITAT EL CANVI DE PATI A JARDÍ

PROCÉS PARTICIPATIU PATUFET

TREBALLS PER ZONES/GRUPS

GRUP PÈRGOLES CHILL-OUT: (feina autònoma algú amb habilitats, o no)

Posar perfil metàl·lic ancorat a pilars i edifici.

Posar tensors acer amb tensor cada 20cm entre perfil i paret-tanca

Emparrar heura

GRUP FILTRE INTERIOR EXTERIOR- PALETS I JARDINERES: (preparació terreny)

Passar motocultor, treure terres i anivellar terreny

Col·locar base de graves i/o anivellar

Col·locar paviment palets

GRUP PALETS

Aconseguir palets iguals

Desmuntar palets/tallar i construir jardineres

Polir i modificar palets

Tenir eines

GRUP HORT

Buscar avis que vulguin construir amb nosaltres i gestionar hort amb els petits

GRUP PLANTACIONS

Aromàtiques i medicinals

Comestibles

Arbustives (arbustos-bosquet)

Flors i bulbs (construcció espiral d’aromàtiques)

GRUP AIGUA (Feina autònoma algú amb habilitats o contractar)

Capacitats per fer reg?

Dipòsit pluvial

Gestió i “entroncaments”

Pica

GRUP SORRALS

Aconseguir matèries

Sacs terres

Aconseguir voluntaris

Preparar eines

Gestió de temps i espai (aprofitar Setmana Santa i/o ponts?)

Desembre 2015

Reunió d’una part de la Comissió Pati i l’Arnau amb l’Ajuntament per a explicar el projecte.

Es necessita la seva complicitat per a tirar-ho endavant. L’Ajuntament està encantat amb el Projecte i col·laborarà

econòmicament en una determinada quantitat. El que veu difícil de poder fer en la primera fase és assumir les

despeses del dipòsit d’aigua de pluja, tot i creure que és molt important apostar per la major sostenibilitat possible.

Se’n parlarà més endavant.

Febrer 2016

Reunió amb les famílies per a explicar el projecte i encomanar entusiasme participatiu.

Les famílies aporten la idea creativa de posar mirallets i pedres de cristalls de colors en diferents parts del sorral i de

donar “vida” a l’espiral àuria del sorral gran fent la figura del cap d’un animal (Hipopòtam? Drac? ) en un dels extrems.

Reunió oberta a tots els veïns de Guissona per a informar del Projecte.

Creiem que la particularitat de l’obra que farem (els sorrals de fang) té interès per tota la comunitat. Treballarem amb

materials de proximitat, naturals , amb la tècnica de paret de tàpia molt comú a la comarca.

Algunes de les imatges que ens va deixar aquest fase del procés

Es fa un nou drenatge del pati.

De sempre hi ha hagut problemes d’acumulació excessiva d’aigua, quan plou, i cal fer un bon sistema de drenatge

abans de començar a fer les accions al pati.

Les línies marcades per on es farà el drenatge i després, les rases mentre s’està realitzant el drenatge

AVALUACIÓ DE LA PRIMERA PART DE LA FASE 2

El projecte de l’Arnau ens agrada moltíssim!!

Encaixa amb la nostra manera de veure l’espai exterior. Encís i l’Ajuntament creuen en el projecte i ho agafen amb

il·lusió, però no es pot fer la totalitat del que està projectat perquè el pressupost es dispara molt. Es deixa per més

endavant la col·locació d’un dipòsit per a contenir l’aigua de la pluja i aprofitar-la pel reg. Tampoc es faran dues zones

de aromàtiques i un escocell amb plantes al voltant d’un arbre. , A part de la construcció del sorral que sí que es fa, en

el Projecte es contempla fer tallers participatius amb les famílies, però es deixa per a més endavant perquè no es veu

factible ni per pressupost, ni per col·laboració. Les famílies, s’impliquen molt poques però les que venen estan

entusiasmades amb el Projecte. La xerrada oberta a la vila de Guissona només compta amb una persona externa.

Caldria haver trobat la manera de motivar i implicar més a les famílies ja que el % que van assistir a la reunió i després

a fer el sorral va ser molt baix. Es pretenia fer xarxa en comunitat però la xarxa va ser molt petita (eficient, això sí) Per

les fases següents, en que es vol fer algun taller amb les famílies, cal trobar la manera de conscienciar-les i motivar-les.

Per part de l’Ajuntament es fa el drenatge del pati com a part important del Projecte.

El resultat és mitjanament satisfactori, doncs encara s’entolla molt el pati en els punts on va a parar tota l’aigua de la

pluja, però drena en molt menys temps que abans de l’obra de drenatge. Pensem que amb les plantacions arbustives

que volem fer més endavant es pot aconseguir retenir, en part, la baixada de l’aigua i posterior entollament.

Conclusió:

Quan es creu en un projecte s’ha d’intentar tirar-lo endavant i no tenir prejudicis de si no trobarem suports

en les famílies. Cal provar-ho, i si l’equip té una il·lusió autèntica i creu en el projecte ho encomanarà a una

part de la comunitat i es podrà començar. Més endavant caldrà tornar a avaluar si es segueix comptant amb

suports o no, i actuar segons es vegi. El projecte pot seguir diferents ritmes de temps en cada fase.

Un objectiu pels propers mesos o pel pròxim curs pot ser encomanar a les famílies el sentiment de comunitat, de fer

xarxa i comptar amb la seva col·laboració per moments puntuals, per exemple: fent un taller per construir un cobert

per les bicis, compartir plantes, fer tallers de reparació de materials de les aules o del pati (roba per les nines, algun

banc de fusta, etc)

Pel que fa al drenatge, es convenient anar revisant el resultat després de pluges. És important tenir en compte la

fisiologia dels reguers d’aigua que baixen des de la part alta del terreny i acaben entollant la part més fonda, podem

intervenir amb la distribució de les infraestructures, materials fixes.., zones arbustives... Cal predisposar que l’aigua no

arribi tota de cop avall, la vegetació pot actuar de fre natural. Es podria posar una boca de sortida d’aigua al carrer

més grossa, doncs en dies de grans pluges el pati petit es converteix en un bassal gegant.

.

FUNCIONAMENT DEL DRENATGE EN POQUES HORES (Imatges de la primavera 2018)

CREACIÓ DELS SORRALS I ENJARDINAMENT

Març 2016

MAIL A LES FAMÍLIES:

Hola famílies!

Ja us hem anat informant de que el Projecte de pati a jardí està agafant forma.

Hem anat fent una sèrie de passos i ara ja volem començar a concretar-los.

Començarem per construir un sorral molt especial, diferent de qualsevol altre que hagueu vist mai!

I el podrem fer nosaltres, amb les nostres pròpies mans. Serà una manera fantàstica de deixar

empremta per sempre en la llar d’infants dels nostres petitons.

Per Setmana Santa muntarem un taller per fer el sorral, els dies 19, 20, 21, 22 i 23 de març.

L’horari serà de 10h a 18,30h, parant al migdia per a dinar. Qui vulgui podrà menjar aquí, portant-

se la carmanyola i així gaudir d’una estona a l’aire lliure, tot xerrant amb les altres famílies.

Esteu tots convidats a venir i participar en aquest projecte tan engrescador, doncs la feina que

fem serà perdurable en els anys i servirà per a que els nostres infants i els que vinguin en els anys

propers, visquin moments especials en aquest sorral.

Podreu portar els vostres fills i convidar a participar a la resta de la família o amics, doncs

necessitem moltes mans! Serà una activitat diferent i mot productiva.

Penjarem a les portes de les aules un cartell amb un Planning dels horaris i podreu apuntar-vos els

dies o estones que us vagi bé.

Agrairem molt si teniu algun d’aquests materials (carretó, pala, paleta i gaveta..,etc) i podeu

portar-lo.

ANIMEU-VOS A PARTICIPAR!

Aquí comencem a materialitzar el projecte de Pati a Jardí Patufet. Amb molta il·lusió i plogui o faci sol, hem

engegat de la mà de l'Arnau, la construcció dels dos sorrals de fang pel nostre pati. Els materials bàsics que

utilitzarem els hem aconseguit aquí mateix: argila i palla de la zona de Guissona, grava i arena dels voltants.

TALLER DE CO-CREACIÓ DELS SORRALS

Dins del pot de vidre que hem enterrat en fer els fonaments del sorral gran hi ha escrit el desig compartit de

tota la comunitat que creu en la importància d’aquest projecte com a camí de creixement, en tots els sentits.

ELS INFANTS DE LA LLAR DESCOBREIXEN ELS SORRALS

Pluja d’observacions fetes el primer dia i els següents, sobre les accions que fan els infants i què senten:

Sorpresa, emoció, alegria!! Van corrent, l’utilitzen com a rampa, els primers dies només un nen passa dret per sobre

el mur, fan passar els cotxes, el fan servir de mostrador per fer pastissets, taula de joc, hi llencen sorra, passen poc per

dins dels forats , ho fan els més grans si volen anar de pressa, els més petits no veuen els forats a mode de túnel i van

a fer el tomb. Alguna escaleta, en raconets triangle troben refugi, si hi ha sorra patinen. L’envelat vell que ens

protegeix del sol s’hauria de canviar per una pèrgola bonica, doncs fa sensació de tap. Sense envelat, millor. Cal posar-

hi plantes, etc... Pals de l’envelat: no deixen respirar el sorral. Entramat per pèrgola i plantes caduques. Cotxes,

cuineta, respecten el torn, alguns nens i nenes s’estiren a descansar a sobre del mur del sorral.. molt bonic!! Estirada

al sol d’abril. Alguna vegada que m’estiro els hi fa molta gràcia! Venen tots a sobre. Reflexionar per què els hi agrada

tant tirar sorra als altres nens: molesten, però és una sensació que agrada ( com llençar arròs o pètals en una boda).

Viure-ho, posar-te al seu lloc. Sensació de llençar sorra, que sents quan ho fas? I quan te la llencen?

Maig 2016:

Posem la capa de morter de calç amb pigments naturals

“Els sorrals de fang ja estan eixuts i ara comencem la fase final: una capa de morter de calç amb pigments naturals els

cobrirà i els protegirà, endurint-los i al mateix temps embellint-los, com passa amb altres coses a la vida. Aquests dies

no hi participaran tantes persones sinó que pel fet de ser una feina meticulosa, l'Arnau ha volgut donar-hi un caire

més "zen" i anar fent amb calma aquesta fase final. És com quan un està acabant un viatge i arriba a la meta

assaborint les darreres passes. La creació d’aquests sorrals per a nosaltres ha significat el constatar que les coses que

semblen difícils, quan un hi creu i troba aliats, es fan fàcils. Sense aliats tot és més feixuc i es corre el risc d'abandonar

idees o projectes magnífics. Amb l’Arnau, el Joel i els seus amics, amb les famílies de la llar d’infants, amb la

col·laboració imprescindible de l’AMPA, amb els amics i famílies d’ex alumnes que han vingut a donar un cop demà i

amb el suport que Encís i l’Ajuntament de Guissona ens ha ofert, hem fet possible la co-creació d’aquest dos magnífics

sorrals.

A tots, MOLTÍSSIMES GRÀCIES!”

Un sorral que no deixa de sorprendre. Per fi, el sorral ja té el seu aspecte definitiu, la seva personalitat plena

que s’enriquirà de ben segur amb el contacte diari amb “els petits artistes” que no paren de pujar, baixar,

arrossegar-se o picar als murs de fang i palla recobert amb capa de morter de calç i pigments naturals.

L’Arnau, de “Casetadepalla”, i la seva colla han donat la capa final al sorral, amb color i magnífics detalls que

l’enriqueixen, i a partir d’ara els infants de la llar d’infants Municipal Patufet de Guissona en podran gaudir

durant anys i anys. Han estat unes setmanes intenses de feina per part dels adults i d’un descobriment rere

un altre, per part dels petitons en veure com l’espiral àuria del sorral gran i el cercle del sorral petit anaven

variant de color i temperatura. Quan només hi havia la capa de fang i palla gairebé es notava com

“respirava” el sorral. La construcció d’aquests dos sorrals ha estat el tret de sortida del Projecte de Pati a

Jardí Patufet, que és més viu que mai. Continuarem implicant-nos en tot el que sigui fer de la nostra llar un

lloc on aprendre a respectar i estimar les persones i l’entorn, i on la natura sigui el més natural del món.

PLANTACIÓ DE ROURES I GESPA, MUNTANYETA DE PLANTES I LATERAL DE PLANTES ALS DOS PATIS

“Tal i com us vam dir fa uns dies, a la llar d'infants Municipal Patufet de Guissona ja hem començat la segona fase del

Projecte pati-jardí. Ja són realitat les dues topografies i la vegetació de bona part del jardí!! Les muntanyetes ofereixen

diverses possibilitats motrius, rampes i escales per accedir-hi i un cim que esdevé el punt més alt des d'on poder

contemplar tot el jardí. També hem volgut augmentar la presència de vegetació amb plantes de la zona (espígol,

romaní..) per tal d'apropar la natura als més petits i oferir un espai fresc, amable, acollidor i ric en possibilitats

sensitives, emocionals.. En definitiva busquem crear un espai on tinguin l'oportunitat de tocar, observar, olorar,

manipular, sorprendre's, il·lusionar-se, descobrir.. i on s'hi sentin lliures i protegits”

Observacions fetes sobre com actuen els nens i nenes amb les noves accions fetes al jardí:

Túnel de roures:

Frescor, passar per dins, entrar , sortir, sols, en grup, xerren, miren i fan petites converses, al terra,

es busquen, fan el valent passant primers!!.

Turonet

Petit escenari, tarima, placeta. Gresca, muntanya: descansar, mirar els altres, observar, conversar,

motriu, escales, equilibri, sensació de que ho veus tot, ens assentem i dóna per molt.

Cal pèrgola.

Ballen, s’empaiten, pugen i baixen amb cotxets, destresa, petits grupets,

Flors:

A l’abast, més o menys. pedres, etc...

Fer pedagogia: mirar, olorar, tocar sense arrencar tota la planta, agafar fulles, pètals… Volem un

petit hortet.

ESCRIT COMPARTIT A LES XARXES SOCIALS

El passat mes de març vàrem començar a materialitzar el projecte “De Pati a Jardí”, a la Llar d’Infants Municipal

Patufet, de Guissona. Amb molta il·lusió vàrem engegar la construcció dels dos sorrals de fang pel nostre pati, de la

mà de l’Arnau arquitecte bioconstructor de “Caseta de palla”. Els materials bàsics utilitzats per fer els sorrals són de

proximitat: argila i palla de la zona de Guissona, grava i arena dels voltants

Els petitons es varen meravellar quan, en tornar de les vacances de Setmana Santa varen descobrir els dos sorrals!! Els

primers dies es varen dedicar a recórrer el mur del sorral gran, enfilant-s’hi, saltant, arrossegant-se per sobre.., passant

pels forats

Quan els sorrals de fang ja van estar eixuts, començàrem la fase final: una capa de morter de calç amb pigments

naturals els va cobrir i protegir, endurint-los i al mateix temps, embellint-los, com passa amb altres coses a la vida. I

aquí, una altra vegada, els petitons es varen tornar a meravellar, descobrint els detalls que hi vàrem posar (miralls,

pedres de colors, ampolles, pots...) i que fan formes, llums i ombres màgiques

Pels nens i nenes de la nostra llar d’infants, els dos sorrals representen una font immensa d’experiències i descobertes.

I per nosaltres, per l’equip pedagògic, la creació d’aquests sorrals ha significat el constatar que les coses que semblen

difícils, quan un hi creu i troba aliats, es fan fàcils. Sense aliats tot és més feixuc i es corre el risc d'abandonar idees o

projectes magnífics

Amb l’Arnau, el Joel i els seus amics, amb les famílies de la llar d’infants, amb la col·laboració imprescindible de

l’AMPA, amb els amics i famílies d’ex alumnes que han vingut a donar un cop demà i amb el suport que Encís i

l’Ajuntament de Guissona ens ha ofert, hem fet possible la co-creació d’aquest dos magnífics sorrals que han estat el

tret de sortida del projecte de Pati a Jardí, Patufet, més viu que mai doncs ara ja tenim feta una part de

l’enjardinament.

Destaquem, com a novetat i original, el túnel de roures de fulla petita (autòcton del nostre territori) que afegeix

encara més originalitat i moments d’experiències i alegria pels nostres petitons

Continuarem implicant-nos en tot el que sigui fer de la nostra llar un lloc on aprendre a respectar i estimar les persones

i l’entorn, i on estar en contacte amb la natura sigui el més natural del món

Juliol 2016

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE, DE LA MÀ D’ENCÍS, A L’ATENEU LES BASES DE MANRESA.

La Gemma (directora), l’Anna (educadora) de la llar d’infants Municipal Patufet; l’Arnau Bujons, arquitecte

responsable del projecte i la Susana Brieba, presidenta de l’AMPA van presentar de la mà de l’Ita Sánchez,

coordinadora pedagògica d’Encís, el Projecte de Pati a Jardí davant de professionals de l’educació. Vam comptar amb

la participació inestimable de la Carme Cols i en Pitu Fernández, que segueixen el Projecte des dels seus inicis i ens van

regalar la seva saviesa i ganes de compartir vivències i experiències amb tots nosaltres.

AVALUACIÓ DE LA SEGONA PART DE LA FASE 2

L’avaluació d’aquesta segona part de la fase 2 en què s’ha començat a materialitzar el Projecte és molt bona, sobretot

a nivell emotiu, tant per les persones que s’han implicat a fons en el projecte com per com ho han rebut els infants. Els

adults hem viscut un procés de co-creació que ens ha donat moltes ensenyances i valors de vida.

El canvi del nostre espai exterior ha sigut molt gran, meravellós i ens hem de felicitar per haver aconseguit

materialitzar un projecte que ens aporta molt benestar i que en els seus inicis es dubtava que tingués el suport de les

famílies, principalment. El què sí que cal destacar és que la manera en què la comunitat educativa (equip pedagògic,

famílies, professionals..) s’ha implicat en el projecte i també de la valoració que en fa, en aquesta fase de

materialització, ha estat desigual. El sorral s’ha deteriorat una mica per l’acció extrema del gel i la calor. L’Arnau ens

ha assegurat que ho arreglarà, però haurà de ser amb algun material més fort i els murs dels sorrals ja no seran tan

ecològics. Sap molt greu però només serà necessari en alguns punts concrets.

La plantació de la vegetació no ha sigut tal com ens esperàvem ja que volíem unes topografies i punts de vegetació

més naturals i accessibles pels infants, de manera que poguessin desenvolupar joc lliure entre les plantes i arbustos.

Conclusió

El pas de pati a jardí és un projecte dotat d’un valor pedagògic, mediambiental i humà prou important com

per què tots els actors implicats hi dediquin temps i atenció conscient.

4.1.3 FASE 3: Anem revisant i adequant el projecte

REVISEM EL QUE HEM FET FINS ARA (A NIVELL PEDAGÒGIC, MATERIAL...) REFLEXIONEM I DECIDIM COM SEGUIM

CURS 2016-2017

Setembre 2016

Revisem les prioritats del projecte. Comprem material: rampa , caseta de fusta i escala de corda. Incorporem

materials fixes o ocasionals fets per les educadores. Arreglem els porxos, hi fem algun espai i hi posem plantes i flors.

Pensem recursos , coses per jugar, per fer el jardí més atractiu i acollidor

SEGÜENTS PASSOS QUE VOLEM FER:

Lloc de descans (chill out) al porxo, matalàs sobre palet sota els arbres ( es pot tapar cada nit) i posar una tela

bonica lateral, clin-clin, boleta llums, caixa amb teles, hamaca als arbres...

Mirar on posem els bancs per tal de fer zones de conversa, acollida, observar els nens....

Petita cuineta amb caixeta per estris, nines, etc., lloc per posar-ho. Al terra, posar una fusta ikea o similar.

Definir espais per córrer amb les motos i bicis (si és que decidim conservar les bicis i motos)

Troncs, soques...etc. Tipus rampa, tobogan, com?

Comprar una caseta amb tobogan: Pensem que es podria comprar una caseta de fusta de línies senzilles.

Treure tanques de separació entre els dos patis i fer un mur intermitent amb jardineres i arbustos.

Gener: fer més plantació. Cuidar molt el que tenim, amb els nens, regar si cal, estirar-nos al costat de les

plantes, dels arbres…

Pèrgoles (sorral i placeta) amb heura o vinya i plantes per entapissar tanca caserna o posar canyeta per

tapar-la….

Resumint prioritats: Plantació de matolls o arbustos quan sigui possible, treure tanques, cuineta senzilla amb

zona de joc simbòlic, zona descans, elements per jugar al sorral bàsics, bancs definits.

REVISIÓ PRIORITATS PROJECTE DE PATI A JARDÍ.

Març 2017

PETITES “ILLES DE VEGETACIÓ”:

Petits punts de vegetació per tot el jardí, a mode d’illetes amb un petit desnivell o no, a prop dels bancs, en alguna

cantonada, en espais massa amplis..., delimitades amb alguna fusta travessera baixa o algunes estaques o còdols, però

que s’hi pugui passar per tot arreu, a mode de petits bosquets o punts de verdor i flor. Que no siguin lineals sinó a

mode de petits punts o taques de plantació, també es pot fer un petit laberint, amb espígols o altre arbust no gaire alt.

Algun petit arbust pot estar sol, etc.. PRIORITZAR plantes amb poc manteniment d’aigua, es pot fer una zona amb reg i

una altra sense. Arbustos i altres plantes en flor, de diferents alçades i temps de floració, prioritzant que siguin

autòctons ( resistents a les gelades i calors fortes) L’empresa de jardineria plantarà arbustos i nosaltres anirem

plantant progressivament flors i matolls baixos amb els nens, en testos o al terra, sota i a prop dels arbustos amb

espais de benestar, de cura, observació, descans:

“Illeta de benestar, descans-observació-cura”: Un banc i potser una bovina o similar a mode de taula per tal

de fer un espai on poder seure, amb “prestatge” si ens sembla (la bovina) per posar els pots o el que sigui (als

nens els hi agrada molt anar sempre amb potets, pales... i jugar a prop nostre) . Tenir al costat una zona

vegetal, per exemple, un petit bosquet (petit) amb els arbustos que volem plantar i un parell de pedres

grosses o troncs, o un parell de testos grans amb alguna planta arbustiva o de flor (però frondosa)

Fer quatre “illetes”:

o Zona esquerra del pati

o Zona central del pati

o Sota la prunera, aquí s’hi podria posar un banquet petit i uns arbustos baixos

o Zona dreta del pati, on ara hi ha la tanca de separació pati petit

FRANJA VERDA DE TRANSICIÓ:

Acabar fins a la paret d’heura la franja de gespa, en línia sinuosa cap amunt, passat el naixement de l’heura (tronc)

Posar un caminet de lloses.

Això donarà harmonia al jardí, transició contínua, possibilitats bones per fer espai aigua a la font (a l’estiu, una taula o

prestatge, recipients, aigua...sense sabates!!, sobre la gespa) També serà positiu perquè hi hauria gespa a la zona de

sota els arbres on ens agrada tant estirar-nos a mirar el cel, les fulles... Podríem jeure a l’herba o sobre una manteta o

llençol, posar unes teles als arbres en moments donats..., algun dia fer una “berenada” sobre la gespa i sota l’ombra...

El tema de tants excrements de coloms es solucionaria una mica amb el reg de la gespa.

DONAR AIRE AL JARDÍ, TREURE TANQUES DEL PATI PETIT I PALS DEL SORRAL:

Treure la tanca de separació amb el pati petit i treure els pals del sorral: això donarà “aire” al pati , respirarà sense

tant pal, els nens podran circular lliurement per tot arreu i tindran a l’abast el tobogan que tant els hi agrada.

Estèticament també seria genial. Treure els pals s’ha de valorar molt bé, cal observar i potser posposar-ho.

POSAR LES JARDINERES A LA ZONA D’HORT :

Plantar aliments per la cuina nostra: enciam, tomàquets, pastanagues, api...(fer un calendari de plantació, collita...) i

altres per poder experimentar i veure com creixen, etc.. Plantar poques coses, no cal molt però anar seguint

l’evolució, fer-hi un treball d’observació, cura, collita i menjar si s’escau.

TALLER AMB LES FAMÍLIES PER FER :

JARDINERA, al terra, rectangular, de 1m per 1,5m aproximadament, amb fustes, estaques o còdols...

ON?: M’agrada molt la zona prop d’on acaba la gespa, prop de la font. Els nens podrien anar a buscar aigua i regar

fàcilment.

Espai de “treball” on puguem plantar, sembrar llavors, fins i tot ordi, treure herba, remenar una mica amb plantes de

flor, estacionals, per tallar, etc.

UN COBERT PER LES BICIS I MOTOS

Cobert amb palets o similar, senzill, amb teulada i laterals, per posar les joguines i que no es mullin. També seria una

manera de donar valor a les joguines (“tenen la seva casa”)

VÍMET PER TAPAR PORTES I PLANTA TAPITZANT:

Per a la tanca de la caserna, plantada a la zona on ja hi ha enjardinament al terra (al fons de tot, a prop de la ginesta,

maduixeres, etc)

PLANTAR DUES MORERES (o mèlies o acàcies) A PROP DEL SORRAL:

Per aconseguir suficient ombra per treure els pals de fusta i el tendal. Cal observar si farien prou ombra i aleshores

decidir si les plantem o no.

Plantar un altre arbre (morera, mèlia, acàcia) per fer ombra al sorral petit. Revisar sobre el terreny el lloc idoni.

PATI GRAN:

Tobogan.

PATI PETIT:

Punt de balanceig / amagar (taat! ) / posar-se a dins, entrar i sortir (tipus caixes grans)

Maig 2017

MILLORA DELS PORXOS

NOVA PLANTACIÓ ARBUSTIVA:

Valoració prioritats últimes i decisió de fer una nova plantació arbustiva, com a illes de vegetació pel jardí i un

codonyer a l’hort, al costat del perer i la pomera. Demanem a l’empresa de jardineria el següent:

FRANJA VERDA

Acabar la franja verda que falta:

o Plantant gespa i fent el caminet de lloses en el pati dels nens petits

o Plantant grama (i es podria barrejar amb trèvol bord? ) fent també el caminet de lloses de pedra en

el pati dels grans. Podem provar si creix bé i necessita poca aigua i poques cures.

PLANTACIÓ D’UNS 20 ARBUSTOS.

Arbustos de diferents alçades i diferent època de floració, per fer 4 o 5 grupets. Els grupets els podem fer alguns

d’arbustos variats i algun grup amb una mateixa classe, per exemple, gaurees juntes . Ens sembla que amb uns 20 n’hi

ha suficient. A continuació faig la llista dels que em semblen millors pel nostre pati, la majoria necessiten poca aigua i

resisteixen bé el fred i la calor. En alguns he posat la quantitat, altres no:

o 4 Photinia red robin

o Abelia Grandiflora

o Myrtus Communis

o Escalonia Rubra

o Cistus

o 6 Gaura (rosa i blanc)

o 1 Buddleja davidii

o Teucrium

o 1 Lagerstroemia nana

o Hibiscus syriacus

o Potentilla fruticosa

o Spiraea arguta

o 1 Genista hispanica

o Ruta graveolens

o Coronilla emerus

o Coronilla valentina subsp. Glauca

o Cytisus scoparius

o 1 lilà de color lila. Syringa vulgaris

o 1 codonyer.

ES DEMANA ASSESSORAMENT d’alguna persona especialitzada, ens proposen la Inara Hasanova. Pensem que

centrarem esforços si algú de fora ens assessora.

VIVINT PLENAMENT EL JARDÍ!

VALORACIONS EN EQUIP DE TOT EL QUÈ S’HA FET FINS ARA

Reunió 24/04/17

ACTUACIONS PROJECTE PATI

Es parla de les prioritats pel jardí i decidim trucar a la Rosario perquè vingui a parlar de dues accions:

Acabar la franja verda (davant estança dels grans)

Plantar arbustos (sobretot que no sigui una franja lineal i que es vegi molt de jardí, sinó que siguin diferents i

repartits). Es debat sobre la proposta de no posar reg i posar plantes més resistents al clima però algunes

companyes no ho veuen clar per les fortes temperatures i el fet d’haver de dependre de que nosaltres les

reguem, també correm el risc que se’ns morin i amb el reg sempre anem més tranquil·les. Se li comentarà a

la Rosario.

Se li demanarà si pot venir a una hora de pati (matí) o bé de 15 a 16h. Així com també se li dirà si és possible

que els jardiners no vinguin en horari que els infants estan al pati, sobretot si fan coses que facin soroll com

taller la gespa i els puguin espantar.

Reunió 8/05/17

Trucar a la Rosario (empresa jardineria): Túnel de roure lligar-lo per agafar forma, ho faran els jardiners?

Prioritat: Comprar bruc per tapar portes laterals.

Parlem de la rampa que és molt perillosa i està clar que l’hem de solucionar. Brigada: comentar-los-hi que

moguin dues jardineres i les posin al final de la rampa.

Reunió 23/05/17

AVALUACIÓ PROJECTE PATI FINS AL MOMENT

1a fase: durant un curs el projecte queda aturat i el motiu és perquè es centren els esforços amb els interiors

tot i que s’hi anava pensant però es va deixar una mica parat.

2a fase: bona resposta d’Ajuntament, Encís i Arnau. Ens va impactar el sorral però ens preocupava la seva

conservació i manteniment i ell ens va dir que havia fet alguns treballs similars i que sí que era factible.

Reunió AMPA poca assistència però amb moltes ganes, participació baixa però amb entusiasme. Reunió a

nivell de la vila baixíssima assistència. S’hauria d’aconseguir motivar-los molt més.

Tallers: poca participació de les famílies actuals, tot i que hi havia presència de les persones responsables del

taller i educadores. Cal remarcar que es va fer en vacances de Setmana Santa i potser les famílies treballaven

o bé havien marxat de vacances.

També es valora com van reaccionar els infants quan van veure el sorral.

Plantacions: l’època no va ser molt adequada ja que va fer molta calor. Es destaca el respecte que van tenir

els infants amb les plantacions.

Calèndules: posar-hi contenció en algun arbre perquè els infants s’agafen a l’arbre i llavors les xafen. Es

mirarà de posar-hi pedres del jardí de l’entrada o bé fustes.

Muntanyeta: no és ben bé el que havíem pensat amb el plànol perquè el que volíem era que les plantacions

estiguessin més properes als nens.

Collir floretes: deixarem collir floretes però explicant als nens que no és collir-les per llençar-les. Tot i que

costa que els infants entenguin quines flors poden agafar i quines no.

Fase 3: Revisió projecte fins el moment i decidim les noves accions (nova plantació).

Idees que han anat sortint:

Surt el tema de posar una canal per fer riuets, amb mitja canal, amb pedres.. però no queda clar ja

que a algunes els hi agrada la idea i altres diuen que el mateix terra del pati ja crea aquests canals.

S’ha de vigilar que tota l’aigua no vagi directament al sorral per evitar que tingui massa humitat i

amb les gelades de l’hivern es trenqui com ha passat aquest any.

S’ha de solucionar el raconet que queda al costat de la caserna perquè els nens s’hi enfilen i és un

espai molt amagat. Es podria posar bruc o alguna peça de verd o bé si es fa el cobert de les motos i

bicis es podria fer fins a tocar al forat aquest.

Acords:

Parlar amb la Ita per saber si la Inara pot venir a assessorar-nos.

Comentar a la Rosario: Roure es veu molt sec, tenen les fulles grogues. Creiem que hi falta aigua. I

també un aspersor que estava girat i regava els vidres i no la gespa. I algunes plantes s’han mort,

tenim algun tipus de garantia?

Es proposta fer una llista de coses que cal fer i un dia a l’any obrir un taller amb les famílies per tal

que ens ho facin.

CURS 2017-2018

Març 2018

REVISIÓ DEL JARDÍ I PLANNING ACCIONS IMMEDIATES

A finals de la primavera passada vam fer plantacions al jardí. Volíem plantar arbustos i plantes a mode de petits grups

o bosquets, però sobre el terreny i amb les plantes que ens van portar vam parlar amb els jardiners de fer 3 grupets al

pati gran i un al pati petit i la resta de plantes les vam posar soles.

La idea inicial i final, i que havia pensat i estudiat molt buscant imatges i característiques de cada planta pel nostre

jardí, era i és plantar arbustos i plantes resistents a la sequera i a les gelades, amb abundant floració la majoria i amb

varietat d’època de floració, i si pot ser, autòctones. Aquesta idea és tant per les plantacions grans com per les flors

(tipus bulbs, violetes, bogets..) que podem plantar i deixar en estat silvestre en la franja verda que tenim a la part alta

de tot el jardí.

Algunes de les plantes no necessiten reg, només en els mesos de molta calor dues vegades a la setmana. Això és

totalment assumible per l’equip i és una manera d’educar en sostenibilitat i predicar amb l’exemple. Volíem , també,

una franja d’herba el més pràctica possible, a base de gramma, trèvol..., però l’empresa de jardineria ens van acabar

plantant gespa perquè “van defensar bé el què pensaven” i nosaltres no ens vam implicar prou a nivell d’equip com

per a defensar el què volíem, a part, això també, de què no totes pensàvem ni pensem igual pel que fa a com ha de ser

el nostre jardí . Hi ha la idea general, entre el personal de la llar, de que tot ha de ser amb reg perquè sinó es morirà i

no es contempla que podem plantar plantes i algun arbust que, si creix al bosc i als camps, més pot créixer aquí si

tenim la petita dedicació de regar-lo una o dues vegada a la setmana en època de calor. Seria un reg mínim i si

valorem la feina educativa d’estar al jardí amb els nens i fem rotacions entre les educadores per regar aquestes

poques plantes que tindríem sense reg, és totalment factible i assumible. Però com que es prioritza el reg, podem

aprofitar que tenim feta una estructura de tubs de reg i és allà on podem fer les plantacions noves per acabar

d’engrandir els grups i donar més volum a la vegetació del nostre jardí.

QUÈ TENIM / QUÈ PROPOSEM PLANTAR :

PATI GRAN:

Vam fer un petit grup de 4 Photinies rubra entre els gronxadors i la baixada de la porta del carrer.

En podem plantar unes 4 més per eixamplar el petit grup

Grupet entre els gronxadors i la baixada d’un Hibiscus , Ginesta groga i Gaurees, que estan molt apurades.

Cal augmentar i fer més fort el grup. Per exemple: abellies o escal·lònies (són arbustos compactes d’un metre

o dos d’alçada, tenim en compte de posar-los a prop de les coníferes de la tanca per no tapar massa visió)

3 o 4 Gaurees de la baixada cap a la zona de gespa. Estan gairebé arrasades però creiem que rebrotaran

Aquí hi hem de posar alguns arbustos més forts i troncs a mode de grupet, per a protegir-les. Mirem també si

hi fem una mena de grupet amb quin arbust dels que tenim mirats, aquí.

EXEMPLE: 3 Cistus albidus i plantes baixes de rocalla per fer topall entre el paviment de la baixada i la terra.

Budleia a prop de la caseta i cuc

Li falta alguna planta baixa i pedra o tronc de manera que agafi continuïtat cap al lateral de plantació verda.

PATI PETIT:

Mirtus, entre tobogan i caseta

Planta estil teucrium, a prop de la muntanyeta petita.

Grupet entre sorral, gespa i arbre: Lilà, Teucrium, Spirea arguta

Afegir algun arbust no massa gran a prop de les plantacions per fer més grupet informal.

A PARTIR DE TOT AIXÒ, HAURÍEM DE:

Ampliar la vegetació a les dues bandes de la porta de la carretera (baixada)

Ampliar el grup de Photinies.

Posar troncs, pedres i soques en diferents punts del pati (a prop dels arbustos com a grupet i també en alguns

llocs sols)

Fer plantacions de bulbs i altres plantes senzilles en llocs determinats.

Posar un punt verd davant de la porta d’entrada a la Llar d’Infants, doncs és molt gris tot!! Podríem posar una

jardinera gran i bonica amb alguna planta entapissant, amb flor. Pensem-hi.

Fer desnivells simples aprofitant la inclinació natural del terreny en determinats punts: posar troncs o alguna

travessera de fusta i algun còdol gran de riu o pedra com a contenció i abocar terra bona entre mig, plantar

alguns arbustos i plantes baixes a mode de sota bosc.

PLANTES IMPORTANTS PER PLANTAR: (mirar sobre el terreny on les plantem i quina quantitat)

o 4 PHOTINIES: per augmentar grup.

o 3 ESCALONIA RUBRA: Floració de juny a octubre, fragància.

o 3 ABELIA GRANDIFLORA: D’abril a octubre. Agradable fragància. Les dues al sol, no necessiten molt reg.

o 3 CISTUS ALBIDUS, ESTEPA: de març a maig . Aguanta la sequera. Ple sol. Autòctona.

o 3 POTENTILLA FRUTICOSA (Agram de porc, Maduixera borda), de maig a octubre floreix. Mata baixa.

o PLANTA TAPISSANT O TREPADORA, AMB FLOR, A L’ENTRADA DE LA LLAR I TEST GRAN (demanem a

l’Ajuntament si ens donen algun test bonic)

JARDINERA DE FUSTA D’EXTERIOR, a tocar de l’arbre del costat de la caseta de plàstic al pati petit, per

utilitzar sense terra, com a joc d’entrar-sortir, posar-treure...

DARRERA PROPOSTA REPARTIDA A CADA MEMBRE DE L’EQUIP COM A REFLEXIÓ INDIVIDUAL

JARDÍ I PORXOS (Actualitzar. Fer valoració personal, cada membre de l’equip)

1. Estat actual del jardí:

1. a - Què et suggereix com està actualment, a dia d’avui, després de les actuacions que hem fet en els cursos

anteriors (sorrals, plantacions, elements de joc que hem posat...) i també després de passar l’hivern? És a dir,

si el mires ara mateix, què és el primer que et ve al cap.

1. b. – Atura’t un dia, una estona només, a mirar el joc dels nenes i nenes i defineix quins interessos i

necessitats tenen a l’espai exterior. Pensa que alguns interessos i necessitats estaran coberts i d’altres en

veuràs la mancança. Quan ho defineixis, apunta al costat si està cobert o no.

- Tal com està avui el jardí i el porxo, satisfà en general les necessitats i demandes dels infants (joc,

aprenentatges, benestar, relax,..)?

- T’has fixat en quins espais del jardí i del porxo juguen més els nens? Què els agrada més? Per què? Quins

materials de joc hi ha (per exemple: balim-balom...), o quins elements naturals (per exemple: baixada,

turonet...,)

- I en quins espais gairebé no hi van? Per què creus que no hi van o no els interessen? No els agrada o és que no

està ben adequat?

És important millorar aquests espais o zones de joc que no funcionen tant, o no cal, perquè ja tenim espais

molt interessants i també és important tenir zones de pas i prou?

Valorem si n’hi ha prou amb unes quantes propostes interessants i concretes al jardí i als porxos i deixar la

resta d’espai pel moviment lliure (Penso que no cal sobrecarregar d’estímuls als infants i menys en l’espai

exterior que ja de per sí té força estímuls que hem d’aprofitar i ressaltar)

2. Propostes, intencions de millora

2. a - Avaluar les darreres actuacions fetes al jardí i al porxo (curs passat i aquest) Ha donat el resultat esperat?

Què no ha funcionat? Què n’hem aprés? Com ho podem millorar, si creiem important tenir-ho?

2. b- Què creus que li falta al nostre jardí per que sigui més pedagògic i més agradable per a tothom? Pensa-hi

en uns mínims que creus que li falten i també pensa “en gran” , en allò que creus que seria genial tenir. I com

ho podem aconseguir? (tallers amb les famílies? ; quedar-nos nosaltres un parell d’hores, potser un dia per

Trimestre, i fer algunes millores?)

A curt termini? I a llarg termini?

CONCLUSIONS GENERALS DE LES REFLEXIONS INDIVIDUALS

1a) Què ens suggereix el jardí a dia d’avui?

• Ens hi hem de dedicar ja.

• Espai de molt moviment però falta més cosa per experimentar, molt espai lliure i hi ha pocs llocs perquè s’hi

aturin, donen molt joc a córrer.

• És original, m’agrada, però falta vegetació i seria més bonic i interessant que fos un jardí més natural.

1b) Quins interessos i necessitats tenen a l’espai exterior?

• Interès pel moviment: cotxes, motos.. enfilar-se, amagar-se, gronxar-se, lliscar.. Fer pastetes, transvasament,

Falda, Chill out

• Satisfà les necessitats i demandes? La possibilitat de penjar-se , de lliscar, trepar, taules per experimentar..

• En quins espais no hi van? A la zona hort, però no tothom pensa el mateix.

• En quins espais hi van més? Baixada, turonet, balim balom, cuc, gronxadors, caseta, sorral.. Per què? Perquè

són els espais on hi ha propostes de joc.

• Sobre massificar el pati no cal, és a dir no posar-hi coses a tots els punts buits. És més interessant delimitar

amb natura (troncs, pedres..)

• Porxo: ara està buit però què hi hauria d’haver? Un espai de relaxació, un espai de so, ...

2) Propostes i intencions de millora:

• Plantes recent plantades, posar-hi protecció per evitar que les trepitgin.

• A curt termini: troncs, tobogan, provar de treure cotxets i motos, laberint amb palets, caixons per entrar i

sortir, portes per obrir i tancar, pals del sorral retirar-los, plantació bulbs, arbustos, illetes de vegetació,

plantació d’arbres (oliver, ametller, parra...), cobert per les bicis i per guardar les joguines. Els carretons els hi

agraden molt. Canonada.

• Decorar l’entrada de la llar: punt verd amb jardinera gran o enfiladissa.

• A llarg termini: tipi, punt d’aigua i hortet amb jardineres amb l’ajuda d’un avi o àvia.

• Falten llocs de joc com per exemple: per penjar-se, per lliscar, caixes per entrar i sortir, caixes amb diferents

materials (tronquets, pedres..), taules per poder treballar, llocs per amagar-se, troncs grans ..

3) Acords:

Totes mirarem de portar troncs, soques .

Per la setmana vinent es mirarà de tenir palets, troncs i màquina per tallar els palets .. i farem alguna cosa (un

laberint amb palets)

Altres accions a fer, de manteniment:

o Arreglar cordills zona descàrrega (paelles).

o Retirar les cintes penjades de l’arbre.

Es proposa fer un taller un dissabte al matí amb famílies però per fer-ho així ho hem de tenir molt ben

planificat i tenir les coses molt clares.

Abril 2018

Contactem amb la Inara Hasanova, arquitecta paisatgística que col·labora amb Encís i altres centres

educatius perquè veiem que serà més senzill per a tothom seguir endavant amb el Projecte si disposem del

recolzament d’un professional. Vindrà al Juliol.

Traiem les bicicletes, motos i camions. Es vol observar si els infants poden fer un joc més tranquil i variat.

Traiem les tanques del porxo. Posem taula i cadires al porxo pels adults, i uns sofàs fets amb palets per seure

els infants i mirar contes, fer conversa, reposar..

TREIEM TANQUES I BICIS. EL JARDÍ ES VA NATURALITZANT. ELS INFANTS S’APROPEN ENCARA MÉS A LA NATURA.

AVALUACIÓ DE LA FASE 3 I CONCLUSIONS

Ens ha mancat un assessorament extern que hauria facilitat la concreció del “batibull” d’idees i propostes

que tenim i que ha suposat temporades en què hem tingut el projecte i la seva filosofia de viure l’exterior

gairebé aturat, i altres temporades de molt desgast físic i emocional en voler seguir implicant l’equip

La idea general és que “El pati ha quedat molt bonic”, “Què bé que esteu en aquest pati!” ..., però interiorment no

s’ha arribat a integrar el viure i conviure en el jardí, tant les famílies en estones concretes, com les educadores amb els

infants de manera habitual. Tampoc hi ha hagut una línia en la presa de decisions, per exemple, el treure les tanques

del porxo i els pals dels tendals dels sorrals han suposat molt desgast en debatre-ho i argumentar-ho durant molt

temps i després, en qüestió de no-res, s’ha decidit treure sense parlar-ho tot l’equip.

Des del principi del Projecte hem declarat la intenció de treure les tanques que hi ha del porxo al jardí i les que hi ha

entre el pati petit i el gran, però durant molt temps la major part de l’equip ha cregut que eren necessàries pels

moments en què no podíem sortir al jardí i deixàvem la porta de l’aula oberta, fent ús del porxo com d’una terrassa

que puguem tenir a casa. N’havíem parlat en reunions i en moments puntuals en que érem al jardí, però la major part

de l’equip prioritzava la seguretat que produïa el saber que els infants estaven sota el nostre radi de visió, mentre

eren al porxo en moments concrets. Aquesta primavera s’ha decidit treure les tanques del porxo al jardí. S’ha avisat a

la Brigada de l’Ajuntament i han vingut a treure-les, gairebé de la nit al dia s’ha fet una acció que portàvem 3 anys

defensant-la. El mateix va passar la primavera passada quan un cop de vent va arrencar un parell de pals que

aguantaven el tendal del sorral i que en el Projecte s’argumentava des del principi que es volien treure perquè

“ofegaven” el sorrals , però per part de l’equip hi havia molta reticència perquè no es veien alternatives per fer ombra.

Aquell dia del vent, es va aprofitar per treure la resta de pals i deixar els dos sorrals més lleugers i bonics, però també

es va fer sense parlar-ne tot l’equip. Aquests dos fets són positius perquè mostren que quan arriba el dia en què es

veuen les coses clares es porten a la pràctica de manera ràpida i efectiva, però caldria assumir acords tot l’equip en

temes tan importants com aquest de les tanques, que ha sigut motiu de desacord durant tant temps i caldria, també,

obrir-se d’un inici a voler entendre allò que des d’una part de l’equip s’està exposant i argumentant. Amb una persona

externa, professional, molts passos haurien sigut més senzills perquè se li hauria donat valor al què proposés aquesta

persona i s’hi hauria reflexionat.

El resultat de treure les bicicletes, les motos i les tanques és molt satisfactori. El canvi que s’ha produït és molt gran

doncs es respira més harmonia en l’ambient, els nens busquen raconets i fan un joc més de relació, a estones

s’empaiten i es busquen.., altres juguen amb els elements que tenim al jardí... El porxo és un espai on hi poden anar

els infants en tot moment, si així ho volen. És un lloc amb ombra, plantes i racons per seure molt acollidor.

També constatem que respostes a preguntes fetes fa dos o tres anys quan es va demanar l’opinió i la reflexió de cada

membre de l’equip, dos anys després sembli com si tot fos novetat, com si acabéssim de començar el Projecte i ens

posessin a observar i reflexionar ara. Això es va intuir en veure que anàvem posant “parxes” al jardí i que no hi havia

una visió ni una mirada igual, ni conjunta. Aleshores es va demanar l’observació i reflexió, i en donar les respostes es

va constatar que el Projecte de pati a jardí no està interioritzat per l’equip i que no es dedica temps personal a mirar,

pensar, reflexionar el què passa a l’espai exterior, el per què, com, quan, què fan els infants.., què necessiten..., i

l’entorn... els adults.. tot. Tot i això, cal ser positius doncs pensem que a partir d’aquesta primavera del 2018 l’equip

comença a viure i a veure el jardí d’una manera molt més pedagògica, educativa i com a font de benestar. Però

mentre no es contempli com a part del Projecte educatiu del Centre ni s’agendi, l’espai exterior quedarà sempre en un

segon pla i només s’hi centrarà la mirada per saber si està ben arreglat o si hi ha prou propostes materials i educatives

en moments concrets, bàsicament a l’inici del curs i quan entrem a la primavera i s’apropa la Jornada de Portes

Obertes. La resta de l’any serà un recurs puntual i el viure plenament la terra, el temps, les flors... l’hort (si es fa)

dependrà de cada educadora i no d’una visió pedagògica d’equip i de Centre aplicada a la realitat.

Conclusió:

El procés de transformació de Pati a Jardí està sent lent i diferent en els membres de l’equip. Potser no calia

començar fins que la majoria de l’equip hagués cregut en aquest projecte i en tot el què comporta. S’han

perdut molts esforços personals en seguir endavant, i alguns de col·lectius en fer materials i coses pel jardí

sense haver interioritzat el què significava el Projecte tot i que estava força ben explicat en l’ inicial (es va fer

l’any 2014 sense cap professional extern però tenia una filosofia pedagògica molt senzilla, clara i bona

referent a l’espai exterior) L’equip pedagògic i humà Patufet estem capacitades per a tirar el Projecte

endavant amb el suport puntual de les famílies, però no en el moment actual doncs no s’ha arribat al punt

d’inflexió en què només calgui “mirar i viure” allò què passa al jardí per a dedicar-hi pensaments, debats,

reflexions, acords i actuacions gairebé sense ni adonar-se’n.

Cal passió, treball en equip reflexiu i respectuós, i acords valorats en conjunt i amb visió de benestar i Vida.

Per això pensem que una persona de fora podrà posar totes les nostres energies en ordre i no es malmetran

esforços.

Cal una mirada externa que ens faci veure les coses més senzilles en la línia de fer que predomini la vegetació

i la natura com a font de benestar, joc i descoberta i que no malbaratem esforços en omplir de materials i

jocs tot l’espai exterior. A l’espera que ens visiti la Inara aquest juliol, fem una aturada en les expectatives

que tenim sobre el Projecte.

Després de quatre anys des de l’inici del projecte sobre el paper i tenint un recorregut fet és el moment

d’impregnar-nos de sentir la vida i sentir als infants vivint en l’espai exterior i aturar-nos a escoltar, mirar,

pensar, reflexionar...

4.2 AVALUACIÓ DELS OBJECTIUS MARCATS

DONAR VALOR A L’ESPAI EXTERIOR, IGUAL QUE LI DONEM A L’ESPAI INTERIOR

• Indicador 1, COMPLERT:

Hem planificat parlar de l’espai exterior cada cert temps (massa esporàdicament) a les reunions d’equip i així

ha sigut possible trobar moments puntuals per poder parlar-ne conjuntament. Hem parlat, bàsicament, de

materials i propostes de joc i de si en tenim suficients o si s’han deteriorat, o si en fem o comprem,.. etc.

• Indicador 2, NO COMPLERT:

No hem destinat una hora a la setmana a fer les actuacions necessàries en l’espai exterior. En moments

concrets no ha calgut ja que hem dedicat un temps important a revisar i millorar l’estat del pati-jardí, per

exemple, a l’inici de curs (setembre) o per la jornada de Portes Obertes (abril). Sí que detectem que seria

important dedicar una estona cada cert temps a revisar bé sobre el terreny tot l’espai, per exemple, cada mes.

A part, cada dia en sortir al jardí hem de fer una ullada a l’estat d’alguns materials, netejar els excrements dels

ocells, revisar que tot sigui adequat pels infants tal com fem a l’espai interior.., tenir cura

de les zones massa humides o solejades... Atendre tot el que signifiqui benestar i experimentació pels infants .

TREBALLAR EN EQUIP PER UN ESPAI COMÚ

OBSERVAR, REFLEXIONAR, DEBATRE, DECIDIR EN EQUIP PER AL BENESTAR COMÚ.

• Indicador 1, COMPLERT: Vam repartir unes preguntes a mode de reflexió entre l’equip per a després posar-ho

en comú i seguir una mateixa línia pedagògica. Ho hem fet dues vegades durant els 3 cursos que estem portant

a terme el Projecte, doncs si no es demanava una observació i reflexió per escrit no hi havia pràcticament mai

cap reflexió, ni individual ni conjunta, per debatre.

• Indicador 2, POC COMPLERT: Es busca motivar a l’equip, tot sovint, sobre la importància de l’espai exterior,

amb imatges i reflexions d’altres llars o professionals, però costa molt aconseguir que centrem l’atenció en tot

el què significa i què pot aportar de beneficis l’espai exterior, perquè encara no s’ha vist la seva importància.

Segurament, quan un professional vingui i plantegi el mateix (i més, és clar) que es planteja en tot el Projecte

de pati a jardí, l’equip ho interioritzarà.

• Indicador 3, POC COMPLERT: Quan s’ha de fer una nova fase del projecte es cerca que l’equip hi reflexioni però

sempre hi ha altres coses pendents de fer, o altres necessitats, i costa molt aconseguir reflexionar i més, en

profunditat.

TREBALLAR EN EL PROJECTE PER ACONSEGUIR UN ESPAI AGRADABLE, ACOLLIDOR, VERSÀTIL, AMB NATURA,

FONT D’APRENENTATGES I BENESTAR PELS INFANTS I PELS ADULTS

• Indicador1, POC COMPLERT: La comunitat educativa només va participar, i pocs membres de cada comunitat,

en els tallers per fer els sorrals.

• Indicador2, RAONABLEMENT COMPLERT: La participació periòdica de l’equip pedagògic en el manteniment i

millora de la vegetació i materials incorporats al jardí acostuma a ser puntual.

• Indicador3, COMPLERT: Accions periòdiques de l’empresa de jardineria per netejar, esporgar, etc. Hem hagut

de dir-los-hi que facin el menys impacte possible en el jardí, doncs volem un espai tan natural com sigui

possible en el que neixi herba arreu, a la tardor hi hagi fulles al terra, etc. Volem que esporguin el mínim

possible i que el jardí es vagi naturalitzant.

• Indicador4, POC COMPLERT: Pràcticament no fem reflexions periòdiques, per part de l’equip, sobre si estem

aconseguint els objectius de benestar, aprenentatges, etc.

FOMENTAR LA COL·LABORACIÓ I LA RELACIÓ ENTRE LA COMUNITAT EDUCATIVA

• Indicador 1, POC COMPLERT: Difusió i feed-back. Hem fet reunions informatives amb les famílies i amb els

veïns de Guissona sobre el Projecte Pati i hem fet difusió per la xarxa convidant a tothom a participar en els

tallers però la idea general és que “hem posat un pati molt maco” i aquí s’acaba el tema.

• Indicador 2, POC COMPLERT: Vam fer els Tallers oberts a tothom per a construir els sorrals, i posteriorment

volíem fer un taller amb les famílies per a implicar-les amb el projecte però encara no ho hem fet.

• Indicador 3, POC COMPLERT: Hem compartit l’experiència amb altres professionals de l’educació en moments

molt puntuals.

Conclusió: ELS OBJECTIUS S’HAN COMPLERT MITJANAMENT.

Encara no li donem el mateix valor a l’espai exterior que a l’interior i això és decisiu per a què el Projecte no

es consolidi, en tots els aspectes: material, pedagògic, emocional, vivencial, .. No hem fet reflexions

importants en equip sobre el Projecte ni sobre l’espai exterior en sí, ni hem treballat en comunitat tret de

quan vam construir els dos sorrals.

L’equip no ha interioritzat el Projecte perquè sempre hi ha altres coses més urgents a fer o altres interessos a

complir. Això és comprensible, però estem deixant de banda una font de benestar i aprenentatges tan

meravellosa com és el poder tenir i gaudir tots d’un espai exterior com el de la Llar d’Infants Patufet de

Guissona, i es fa difícil entendre per què encara no ens hem posat a “treballar” de veritat l’espai exterior

posant-lo en el nostre programa d’escola, de curs.. i del dia a dia. També és cert que no s’ha interioritzat el

Projecte perquè al portar-lo des de dins mateix de l’equip sense el suport d’un professional de pedagogia de

l’espai exterior, i al tenir totes diferents sensibilitats, necessitats i interessos, ha sigut difícil trobar sinergies.

Finalment, es pot concloure que si no es troba l’interès real dins de l’equip per a tirar endavant un projecte

de transformació de pati a jardí (o qualsevol altre projecte), per molt que es compti amb la col·laboració de

l’Ajuntament o altres, el projecte sí que començarà però no es mantindrà ni es viurà. I és que un Projecte

implica molt més que la materialització sobre el terreny, un Projecte és implicació, vivència, observació,

reflexió, debat... i més vivència i reflexió... I compartir, i seguir, en equip.

5. SEGURETAT I MANTENIMENT

5.1 CRITERIS DES D’ENCÍS

Al jardí tenim estructures senzilles per tal de reduir riscos. També tenim molt en compte el manteniment del material i

la vegetació. Tenim sistema de reg a totes les plantacions al terra i a l’agost quan fem vacances agrupem les plantes

en test o jardinera i tenim cura de regar-les uns mínims. Els jardiners s’ocupen de netejar i tenir cura del jardí de

manera professional i els hi hem demanat que deixin créixer l’herba espontàniament i que no netegin les fulles del

terra cada setmana. També volem que facin front a les plagues de pugó o similar amb mètodes naturals però és difícil

que ho puguin fer. En això hem d’insistir i sabent que una part de la feina setmanal dels jardiners queda obsoleta,

podríem parlar de tenir altres avantatges, com que a l’estiu reguin les plantes amb la mànega o que busquin

alternatives naturals a les plagues.

No hi ha cap norma específica per als patis de l’escola, però si que podem seguir:

Sentit comú

Les normes Europees sobre Seguretat i Instal·lació de les àrees de joc infantils (UNE-EN 1176-1177)

Normativa que estableix la Generalitat (article setè de l’Ordre d’11 de maig de 1983, que regula condicions

Higièniques i sanitàries i de seguretat, de compliment obligat pels centres d’atenció assistencial per a infants

de menys de sis anys (DOGC núm. 336, de 10.6.1983)

També abans de fer canvis considerables, es notificarà a l’Ajuntament perquè tingui constància i ens pugui aportar el

seu criteri amb l’ajuda del personal especialitzat dins l’Ajuntament.

6. DE PATI A JARDÍ: EL SENTIT DE MERAVELLAR-NOS

PRESENTACIÓ DEL PROJECTE A MANRESA, JULIOL 2016.

Per què parlem de meravellar-nos? Doncs perquè ens meravellem amb petites coses, petits detalls i també amb

grans moments que podem viure en aquest jardí, moments d’alegria, de gresca cantant i ballant, d’estar junts, de

trobada, d’observar els progressos dels infants espavilant-se per fer coses

Ens meravellem amb olors, mirades , veient com en el transcurs dels dies les plantes van creixent… i els infants

també! I nosaltres, és clar

Meravellar-nos amb petites coses: sentir l’aire, el sol, les plantes, poder gaudir d’aquesta estructura màgica que és

l’espiral àuria i dels petits i preciosos detalls que hem posat: pedres de diferents colors i formes, transparents o no,

miralls…. , podem mirar, tocar, reflectir llums… Meravellar-nos, el sentit de meravellar-nos amb cosetes que passen

amb els infants en aquest magnífic espai: poder resoldre petits conflictes entre ells , desenvolupar habilitats motrius,

la imaginació, etc. L’espiral àuria ens meravella per la seva estructura física, les seves possibilitats i perquè és un punt

d’acolliment i de distribució del joc

També ens meravella el túnel de roures i la muntanyeta: són uns nous espais de referència, també. Ens ofereixen

moltes possibilitats: motrius, joc simbòlic, gresca, recolliment, jocs d’amagar, conversa, etc.

ENS FALTA

Anar realitzant algunes fases necessàries per què el pati sigui un veritable jardí

Posar més vegetació: fer dos punts de matolls, per exemple, 3 o 4, arbustos. Els nens podran passar

entremig, notar la seva fragància, sentir les seves fulles i branques a la pell

Caminet de les olors: amb espígol, etc. Podríem treure la tanca que separa els dos patis i amb el caminet

d’olors fer una mena de petita separació. Una altra idea genial és la que la Carme Cols ens va plantejar:

treure la tanca i fer un petit mur de bioconstrucció que faria de separació entre els dos patis. Els nadons

necessiten tranquil·litat, la veritat, i en aquest mur de poca alçada els infants podrien agafar-se i mirar a

l’altra banda, podrien seure els més grandets i travessar si volguessin però els petitons continuarien estant

en petit grup i a prop de les seves educadores i de les seves estances .

Un punt d’aigua

Espai per on anar amb les bicis i motos, els hi agrada molt!

Ens agradaria que s’anés estenent l’herba, que fos natural, amb floretes

Falta fer petits detalls d’un projecte gran, falten elements visuals i tàctils (tipus teles de gasa o seda..),

motrius (enfilar-se, penjar-se…) hem de treure el tobogan i la caseta de plàstic i substituir-los per altres més

naturals, falta fer la cuineta, els espais de relaxació, una mica d’hort.

Tot això és el que ens meravella i el que ens meravellarà

I, ens meravella també la relació que s’estableix entre els infants i cada element del jardí.

QUÈ FAN ELS NENS? QUÈ PRETENEM QUE PASSI

Com a educadores tenim l’oportunitat de viure milers d’hores en el pati, durant les quals ens hem pogut posar “en la

pell” dels infants, seient al seu costat, passejant, .. Tantes hores donen per molt si ets conscient, si t’asseus, mires,

observes les necessitats de joc dels nens i nenes però també ets conscient de les necessitats que tenen com a éssers

vius en un espai exterior. Ets allà amb ells i vius en la teva pell la necessitat de buscar el sol a l’hivern , en aquells dies

freds en que restar assegut al sol, al costat dels companys, és mitja vida. T’adones de que necessites seure en un

banc i no en una cadira, ja que en un banc hi cabem una colleta (alguns a la falda i els altres al costat) Saps que les

teves necessitats són les seves, que busques escalfor i acolliment en els dies freds de La Segarra i que en les tardes de

calor sorgeix la necessitat fisiològica de buscar ombra i frescor que suposi un descans pel cos

Si tu ho necessites, els infants també, oi? Tots busquem reconfortar els ossos a l’hivern i descansar a l’estiu. Per tant,

necessitem la vegetació per l’ombra fresca dels arbres, i també la necessitem emocionalment doncs ens desperta els

sentits i ens ajuda a crear raconets i a estructurar espais més acollidors, amb la qual cosa els infants tenen possibilitats

de cercar el què necessitin en cada moment. Ens vàrem adonar de que necessitàvem alguna cosa més que un pati

amb dues o tres estructures de joc, un sorral i uns quants arbres. Vàrem veure que totes aquestes necessitats

viscudes al costat dels petitons les havíem de pensar, reflexionar i plasmar en un projecte. Així va ser com vàrem

abocar totes les inquietuds i vivències en un plànol fet amb llapis i paper en el que quedaven reflectits els espais que

volíem per tal d’oferir determinades experiències, vivències i sensacions als infants i que els portarien a fer uns

aprenentatges vivencials i lliures. Després vàrem anar cercant informació sobre com posar aquest projecte en

pràctica, com millorar-lo, etc, etc. A casa també volem un jardí acollidor, per què no fer-lo als centres educatius? A les

llars d’infants, escoles i instituts? Els joves i adolescents també necessiten aquests espais, són en l’edat en què

l’expressió de la bellesa i la poesia l’han de copsar i expressar, busquen l’exaltació de la bellesa I del benestar. Per què

no ho poden tenir?

7. ESCRIT AL “SAFAREIG”, CARME COLS I PITU FERNÁNDEZ

En l’equip de mestres hi havia un sentiment global de canvi de propostes. Trobaven que era un espai magnífic rodejat

de natura, tenien unes idees clares per a la seva transformació. Però, com començar?

Una transformació demana temps, formació. Embolcallats de reptes. Els moments més difícils són a l’inici per

respondre a tants interrogants i anar trencant estereotips. Hem transformat l’espai interior introduint més materials

naturals. Però, per què tenim tant de plàstic al pati? Per què els tancats? Per què separem amb tanques els infants?

Quins sorrals? Quina ombra? Quina vegetació hi ha? Podran caminar descalços? Què farem si arrenquen flors? Podem

pensar amb materials diferents? Com trobar materials homologats?

Podem plantejar la vida quotidiana a fora igual que dins? Els espais tenen continuïtat, parlen de les coses que s’hi

viuen? Què documentem? Quin concepte d’infant, d’escola, de comunitat volem transmetre?

La nostra aportació va ser esperonar-les a trobar les seves respostes. També trobar les complicitats necessàries amb

totes les persones que formen la comunitat educativa: Encís (cooperativa que gestiona l’escola), les famílies i el

Municipi, per poder desenvolupar el projecte. Un camí gens fàcil però que cal recórrer per anar treballant junts

trobant la coherència amb el projecte educatiu, la filosofia, els valors…

Des de lluny hem fet el seguiment de tots els passos que anaven fent i ens va alegrar moltíssim saber

que l’Ajuntament va apostar implicant-se i posant-les en contacte amb l’Arnau Bujons, arquitecte que forma part de

l’equip de bioconstrucció CasetadePalla , amb el que junts van entomar el projecte i el seu desenvolupament.

Clicant a l’enllaç següent, podem llegir i palpar els valors de transformació a partir de materials de la natura i de forma

col·lectiva:

Cliqueu per veure el desenvolupament de tot el Projecte

http://casetadepalla.blogspot.com/search/label/CASETADEPALLA

http://casetadepalla.blogspot.com/p/projectesproyectosprojects.html

El paper dinamitzador de l’Arnau ha trobat la corresponsabilització i la cooperació. En cada acció observem com s’ha

trobat la manera de formar l’equip humà necessari. Recollim dos escrits que ho reflecteixen:

PARAULES D’UNA EDUCADORA, ANNA VILARÓ, RECOLLIDES A LA XARXA:

“La realitat ha superat les expectatives i cada matí i cada tarda ens trobem amb l’Arnau, que ens guia, una colleta

més o menys gran formada per famílies, voluntaris, amics i educadores de la llar d’infants per treballar durament ,

però certament val la pena.”

MÉS APORTACIONS D‘ITA SÁNCHEZ CASTAÑO:

“Intentaré explicar amb poques paraules el que he sentit avui! Aquest matí cap a les 8 hem marxat amb els meus dos

petits cap a la Llar d’infants Municipal Patufet de Guissona a posar el nostre granet de sorra a la construcció dels

sorrals. Ens hem trobat, com era d’esperar, a unes famílies i mestres fantàstiques, implicats en el projecte de pati a

jardí i treballant de valent en els dos sorrals. Però no dos sorrals qualsevols… aquests estan fets de sorra, argila, palla i

tres ingredients màgics…

Estimació pel que estaven fent (brutal)

Voluntat i ganes

Unió i treball en equip

Gràcies a aquests tres ingredients, els nens i nenes de la llar d’infants Patufet gaudiran d’un espai respectuós, que

motivarà als infants a descobrir, a aprendre, a vèncer reptes, on podran compartir jocs, petits tresors i on podran

iniciar petites històries … I que a més a més està fet amb material natural i sobretot donant continuïtat al projecte

educatiu de la Patufet. Arnau, equip educatiu i AMPA estem en contacte perquè això s’ha d’explicar!! “

PRESENTACIÓ A MANRESA DEL PROJECTE “ DE PATI A JARDÍ: EL SENTIT DE MERAVELLAR-NOS”

El 19 de juliol de 2016, a l’Ateneu Les Bases de Manresa, ens van convidar a la presentació d’aquest singular projecte

amb la participació de tota la comunitat educativa.

Ens va impressionar la motivació amb la que tots els implicats parlaven del procés. Coincidien en el somni fet realitat

que està fent possible la continuïtat del projecte.

Per a nosaltres va ser un gran plaer poder compartir experiències que mouen el cor i la ment d’una comunitat

traspassant els murs de la pròpia escola per ser compartides amb un auditori que ens coneixem des de fa molt de

temps. Persones il·lusionades en fer canvis als espais de dins i fora trobant respostes per fer possible el benestar dels

més petits. Una aposta per crear ambients amables on grans i petits comparteixen espais i experiències. Espais que

obren portes facilitant la connexió amb el món cultural i social. Una cultura viva que dóna oportunitats per estendre

aquest tipus de projectes a altres etapes educatives i al món del lleure.

Amb imatges recollides des de la llunyania, i estant molt atents als seus processos, vàrem concloure la primera

trobada del cicle formatiu amb aquesta presentació que us convidem a mirar: De pati a jardí

El camí està obert, la motivació, el pensament positiu, venceran algunes dificultats i obriran nous projectes. Mirar i

veure, observar i modificar si cal. Els nostres mestres són els infants, les persones i la natura!

https://elnousafareig.files.wordpress.com/2016/08/de-pati-a-jardc3ad1.pdf

8. BIBLIOGRAFIA

“El jardí dels secrets” , Penny Ritscher (bocins del llibre trobats a la xarxa)

“Organitzar i viure els espais exteriors a l’escola dels petits” , Carme Cols Clotet, publicat a El Safareig i a

Infància

“Espais de l’escola: El pati” . Unitat Didàctica del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Educació infantil 0-3

Articles diversos de la Carme Cols Clotet sobre l’espai exterior

Documentació gràfica de patis i jardins d’altres escoles, recollida a la xarxa

- ENLLAÇ PER ACCEDIR A LA GALERIA VISUAL DE PATI A JARDÍ PATUFET: http://www.jardípatufetguissona.cat

(Si no podeu obrir directament l’enllaç, copieu-lo i enganxeu-lo a un navegador d’internet)

- NOTA: Encís ha passat a ser Incoop

http://www.jardípatufetguissona.cat/

PROJECTE DE PATI A JARDÍ · mida del pati actual són fantàstics, però creiem que l’espai...

Documents

Transcript of PROJECTE DE PATI A JARDÍ · mida del pati actual són fantàstics, però creiem que l’espai...