Projecte Educatiu de la ZER Ebre

8/18/2019 Projecte Educatiu de la ZER Ebre

1/28

ACTUALITZACIÓ CURS: 2015-2016

PROJECTEEDUCATIU DE LAZER EBRE

Escola Sant Agustí Riba-roja d’Ebre / Escola 1 d’Abril La Palma d’Ebre


2/28

PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EBREEscola Sant Agustí Riba-roja d’Ebre / Escola 1 d’ Abril La Palma d’Ebr e

Pàgina 1 de 27

ÍNDEX1. INTRODUCCIÓ ........................................................................................ 22. CONTEXT: ON SOM?............................................................................. 33. IDENTITAT I CARÀCTER PROPI: QUI SOM? ........................................ 43.1. PRINCIPIS RECTORS DEL SISTEMA EDUCATIU ................................................. 43.2. C ARÀCTER PROPI ....................................................................................... 54. CARACTERÍSTIQUES DE LA ZER .......................................................... 75. PLANTEJAMENTS EDUCATIUS: QUÈ PRETENEM? ........................... 75.1. OBJECTIU GENERAL .................................................................................... 75.2. OBJECTIUS PROPIS DE LA ZER .................................................................... 75.3. PROJECTE LINGÜÍSTIC ................................................................................. 85.4. PROJECTE DE SOCIALITZACIÓ DEL LLIBRES DE TEXT I MATERIAL DIDÀCTIC ........ 96. EL CURRÍCULUM: COM HO FAREM? ................................................... 97. L’ORGANITZACIÓ: COM ENS ORGANITZEM? ................................... 10

7.1. ORGANIGRAMA ......................................................................................... 107.2. RECURSOS AMB QUE COMPTEM .................................................................. 117.2.1. RECURSOS HUMANS .............................................................................. 117.2.2. INFRAESTRUCTURA, EDIFICIS I ESPAIS: ..................................................... 127.2.3. RÈGIM DE PERMANÈNCIA D' ALUMNES I MESTRES ....................................... 137.2.4. ADSCRIPCIÓ I PROMOCIÓ D' ALUMNES ....................................................... 147.3. NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT ............................................... 148. LA INCLUSIÓ ......................................................................................... 148.1. PRINCIPIS D’INCLUSIÓ I COEDUCACIÓ .......................................................... 14

8.2. L’ ACOLLIDA .............................................................................................. 158.3. L A DIVERSITAT .......................................................................................... 159. LA CONVIVÈNCIA .................................................................................. 1610. L’ORIENTACIÓ I LA TUTORIA ............................................................... 1711. LA PARTICIPACIÓ ................................................................................. 1712. L’AVALUACIÓ: COM AVALUEM? ........................................................ 1812.1. AVALUACIÓ INTERNA ............................................................................... 1912.2. AVALUACIÓ DELS OBJECTIUS DEL PEZ ..................................................... 2112.3. AVALUACIÓ EXTERNA .............................................................................. 2213. LA PROJECCIÓ EXTERNA: TOTS HI ESTEM IMPLICATS ................. 2313.1. AMB LES FAMÍLIES ................................................................................... 2313.2. AMB INSTITUCIONS .................................................................................. 2313.3. AMB ALTRES CENTRES ............................................................................ 2414. MECANISMES D’AMPLIACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL PEZ.................. 2415. DILIGÈNCIA D’APROVACIÓ .................................................................. 2616. ANNEXOS .............................................................................................. 27


3/28


Pàgina 2 de 27

1. INTRODUCCIÓ

El Projecte Educatiu de ZER (PEZ) és el document on s'explica la identitat de

les escoles que formen la ZER i els seus objectius comuns. Les dues escoles

comparteixen el mateix Projecte Educatiu, les mateixes Normes d’Organització

i Funcionament (NOFZ) i la mateixa Programació General Anual de ZER

(PGAZ), respectant-ne la singularitat de cadascuna.

També serveix per orientar la seva activitat educativa, impulsar la col·laboració

dels diferents membres de la Comunitat Educativa i la relació amb l'entorn.

Entre altres qüestions, el PEZ inclou els criteris, prioritats i plantejamentseducatius i metodològics, així com l’avaluació del seu progrés. Aquest

document s’ha elaborat tenint en compte les característiques socials i culturals

de l'entorn i les necessitats educatives de l’alumnat.

El PEZ és un document viu que requereix la seva revisió i actualització

periòdica atenent a les necessitats i circumstàncies del moment.

El PEZ es desenvolupa i concreta en altres documents annexos:

• La Programació General Anual de ZER (PGAZ)

• La Memòria Anual

• Les Normes d’Organització i Funcionament (NOFZ) (annex 1)

• El Projecte Lingüístic (PLIZ) (annex 2)

• Els Projectes de Socialització de llibres de text i material didàctic

(annexos 3 i 4)

• Els Plans d’Emergència (annexos 5 i 6)

• El Pla d’Acollida (annex 7)

• El Pla d’Atenció a la Diversitat (annex 8)

• El Projecte de Convivència (annex 9)

• El Pla d’Acció Tutorial (annex 10)

• La Carta de Compromís Educatiu (annex 11)

• El Pla de Lectura-escriptura i investigació (annex 12)

• El Pla de Formació (annex 13)


4/28


Pàgina 3 de 27

2. CONTEXT: ON SOM?

La Zona Escolar Rural Ebre (ZER Ebre) es va crear al setembre de 2006. Està

formada per l’Escola "1 d'Abril" de La Palma d'Ebre i per l’Escola "Sant Agustí"

de Riba-roja d'Ebre, essent aquesta darrera la seu de la ZER Ebre. Està

situada a la part nord de la Comarca de la Ribera d’Ebre

LA PALMA D’EBRE

Es troba situada en el sector més alt i septentrional de la Comarca. La població

té una extensió de 39 km2, separats de la comarca de les Garrigues per una

franja del terme de Flix i limita també amb la comarca del Priorat. La poblacióde La Palma d'Ebre la formen al voltant de 450 persones. S’hi pot arribar a

través de les comarcals C-230 i C-240.

Actualment el principal mitjà de subsistència és l'agricultura. El conreu més

estès és l'olivera, de tipus arbequina, seguida per l'ametller i la vinya. Al

municipi també hi ha algunes granges avícoles i porcines.

RIBA-ROJA D’EBRE

Situada al nord-oest de la Comarca, el municipi limita amb l’ Aragó i és el primer

nucli de població que troba l'Ebre en entrar a Catalunya. Amb una extensió de

100 km2 i un total de 1.195 habitants, Riba-roja és un lloc privilegiat per gaudir

de la natura. S’hi pot arribar per carretera i ferrocarril, per la T -741 i la línia

fèrria Madrid-Barcelona, respectivament. Les restes neolítiques i romanes

trobades al municipi, ens indiquen quins van ser els primers habitants de Riba-

roja; on també està present l'empremta de sarraïns i templers, els quals van

donar a la vila l'actual configuració. La carta de població, atorgada el 1185, és

la reafirmació d'un conjunt medieval que es va anar creant prop del castell

templer de Rippe Rubee.

El present de Riba-roja gira al voltant de la diversificació econòmica i una

creixent dinàmica cultural i associativa; la gran aposta de futur és el

desenvolupament turístic. A Riba-roja d'Ebre es practiquen diversos esports

nàutics: motonàutica, piragüisme, esquí aquàtic, pesca i fins i tot es poden fer

viatges amb vaixell.


5/28


Pàgina 4 de 27

3. IDENTITAT I CARÀCTER PROPI: QUI SOM?

3.1. Principis rectors del sistema educatiu

El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constitució i per

l’Estatut, es regeix pels principis generals següents:

a) El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constitució, l’Estatut ila resta de legislació vigent.

b) La transmissió i la consolidació dels valors propis d’una societatdemocràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, elrespecte i la igualtat.

c) La universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats i laintegració de tots els col·lectius, basada en la coresponsabilitat de tots elscentres sostinguts amb fons públics.

d) El respecte de la llibertat d’ensenyament, la llibertat de c reació de centres,la llibertat d’elecció entre centres públics o centres altres que els creatspels poders públics, la llibertat de càtedra del professorat i la llibertat deconsciència dels alumnes

e) El pluralisme.

f) La inclusió escolar i la cohesió social.

g) La qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de les competències bàsiques i la consecució de l’excel·lència, en un context d’equitat.

h) El conreu del coneixement de Catalunya i l’arr elament dels alumnes al país,i el respecte a la convivència.

i) El respecte i el coneixement del propi cos.

j) El foment de la pau i el respecte dels drets humans.

k) El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi respectuós iresponsable dels recursos naturals i del paisatge.

l) El foment de l’emprenedoria.

m) La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes.

n) L’afavoriment de l’educació més enllà de l’escola.

o) L’educació al llarg de la vida.

p) El respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin la formacióreligiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions.

q) L’exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament.


6/28


Pàgina 5 de 27

3.2. Caràcter propi

Les dues escoles que integren la ZER Ebre, com a escoles públiques catalanes

que són es defineixen com a inclusives, laiques i respectuoses amb la pluralitat,

trets definidors del seu caràcter propi.

Alhora els centres que formen la ZER Ebre es defineixen d’acord amb els

principis de qualitat pedagògica, de direcció responsable, de dedicació i

professionalitat docents, d’avaluació, de retiment de comptes, d’implicació de

les famílies, de preservació de l’equitat, de cerca de l’excel·lència i de respecte

a les idees i les creences dels alumnes i de llurs mares, pares o tutors.

Els trets característics que defineixen la nostra ZER són :

- Llengua

La ZER i les escoles que en formem part, utilitzen el català com a llengua

vehicular i d'aprenentatge.

- Coeducació

Es treballa per aconseguir l'igual i absolut desenvolupament tant intel·lectualcom a físic, de l’alumnat, establint una metodologia que elimini qualsevol

discriminació per raons de sexe, raça, religió, situació econòmica i limitacions

físiques o psíquiques.

- Confessionalitat

La ZER és aconfessional. Totes les religions tenen el mateix respecte.

- Pluralisme i valors democràtics

Són centres plurals oberts i respectuosos amb els principis democràtics, que

adopten, com a marc de referència per a la formació de l'alumnat, un conjunt de

valors que afavoreixen la convivència entre tots els membres que formen

aquesta Comunitat Educativa, i que són el suport de la vida escolar i que

permeten opcions responsables, respectant alhora els valors, creences,

opinions o idees d'altres persones.


7/28


Pàgina 6 de 27

- Entorn i medi ambient

Es té en compte la problemàtica ambiental. Fomentem actituds de curiositat,

respecte, reciclatge i conservació del medi ambient.- Metodologia

Es parteix sempre de la realitat social i dels coneixements previs de l'alumnat

possibilitant d'aquesta manera un aprenentatge significatiu, amb un enfocament

globalitzador tenint en compte les diferències individuals i l'atenció a l'alumnat

amb necessitats educatives específiques.

La ZER, i per tant el professorat, té en compte la diversitat de ritmes evolutius i

de capacitats intel·lectuals de l’alumnat, fent les adaptacions curriculars

oportunes i igual importància a la relació educativa com a l’adquisició de

tècniques d’aprenentatge i de continguts bàsics, desenvolupant a la vegada

l’esperit crític i la capacitat de discussió i de decisió.

- Gestió

Es duu a terme democràticament, amb la participació de tots els sectors que

integren la Comunitat Educativa. Per això s'estableixen els òrgans de gestió iparticipació més adients.

Per a la gestió interna i l’assessorament, la ZER compta amb els òrgans de

gestió següents:

Consell Escolar de ZER

Consell Escolar de Centre

Claustre de mestres de ZER

Claustre de mestres de Centre

Equip Directiu de ZER

Equip Directiu de Centre

Comissions: les que s’especifiquin a la PGAZ

Les funcions de cadascun dels òrgans de gestió i de les comissions de treball

es troben recollides dins les NOFZ. (ANNEX 1)


8/28


Pàgina 7 de 27

4. CARACTERÍSTIQUES DE LA ZER

Tant Riba-roja d’Ebre com La Palma d’Ebre compten amb un Centre Educatiu

d'Infantil i de Primària, essent incomplets o cíclics.

La majoria de l’alumnat és autòcton, tot i que la immigració que s’hi observa fa

que els dos centres tinguin matrícula viva al llarg del curs.

L’Escola Sant Agustí de RIBA-ROJA D’EBRE: és un centre de titularitat pública

agrupat per cicles.

L’Escola 1 D’Abril de LA PALMA D’EBRE: és un centre de titularitat pública,

agrupat normalment en tres aules, depenent del nombre d’alumnes de cada

curs escolar.

Les dues escoles que formen la ZER apliquen els Projectes d'Innovació que

s’adapten a les característiques de cada centre.

5. PLANTEJAMENTS EDUCATIUS: QUÈ PRETENEM?

5.1. Objectiu general

La nostra ZER pretén educar, formar, orientar i ensenyar a l’alumnat en un

entorn de treball participatiu i motivador d’acord amb els objectius i finalitats

desplegats en el currículum, com a principi fomentador de l'equitat i de la

cohesió social, tot respectant la diversitat, per tal d’assolir les competències

bàsiques que els permetrà el seu desenvolupament integral i la continuació de

la seva formació a l’Educació Secundària.

5.2. Objectius propis de la ZER

Els objectius propis de la ZER han estat fruit del consens del Claustre i de la

formació a centre.

El Projecte de Direcció de ZER (PdDZ) especifica aquests objectius segons els

àmbits a què fan referència: a la documentació, als mestres, a l’alumnat, a les

famílies, al suport a la gestió i a la projecció externa.


9/28


10/28


Pàgina 9 de 27

5.4. Projecte de Socialització del llibres de text i material didàctic

És un projecte de cada centre de la ZER que implica un treball conjunt de

l’alumnat, mestres i pares i mares. Pretén fomentar una visió comunitària de

l’ensenyament (respectar, compartir, reutilitzar...), reduir la despesa de llibr es

de text i altres materials per part de les famílies. (ANNEXOS 3 – 4)

6. EL CURRÍCULUM: COM HO FAREM?

La línia metodològica de la ZER es basa en la necessitat d’aprendre a aprendre

i promou el treball participatiu de l’alumnat en l’ensenyament/aprenentatge.

Parteix de la motivació, els coneixements previs, el treball en equip, la

potenciació del raonament, l’ús de les noves tecnologies,… Es treballen

diverses tipologies d’activitats de comprensió i expressió oral i escrita, de

resolució de problemes, de càlcul, de situació en l’espai i en el temps,... amb

l’objectiu de què l’alumnat assoleixi les competències bàsiques.

Aquesta línia es concreta en:

Programar i avaluar de manera competencial.

Consolidar les línies metodològiques de la ZER mitjançant formacions acentre.

Unificar criteris per a què els alumnes puguin arribar a assolir unaprenentatge competencial.

Establir estratègies de lectura per augmentar la velocitat i comprensió

lectora. Proves de velocitat i Proves de Comprensió Lectora (ACL).

Sistematitzar la mitja hora de lectura.

Potenciar la biblioteca com a eix vertebrador per a totes les àrees,segons el Pla lector unificat de la ZER (Projecte d’Innovació Puntedu).

Assegurar una línia de ZER en el treball de l'expressió escrita (tipologiade textos) des d’Infantil fins a CS de Primària.

Treballar per projectes.


11/28


Pàgina 10 de 27

Millorar la competència en càlcul mental i resolució de problemes.

Fomentar l’aplicació de les noves tecnologies, aprofitant els recursosinformàtics dels centres.

Per altra banda, per fomentar les competències dels diferents àmbits, els dos

centres participen en diferents activitats que s’ofereixen anualment: “Pla de

Consum de fruita a les escoles”, concursos, activitats solidàries, activitats

extraescolars organitzades per l'AMPA (esports, mecanografia, anglès,...)...

7. L’ORGANITZACIÓ: COM ENS ORGANITZEM?

En l’organització de la ZER i dels centres que en formen part s’apliquen els

principis d’eficàcia, eficiència, funcionament integrat, gestió descentralitzada,

flexibilitat, participació de la Comunitat Educativa i compromís de les famílies

en el procés educatiu.

La ZER organitza els seus recursos humans per tal d'atendre tot l’alumnat, les

mesures de treball per a tot el grup classe i per a l'atenció als alumnes amb

necessitats educatives especials. Un cop cobertes les prescripcions curriculars

dels diferents cicles, s’utilitzen les hores de professorat que resten disponibles

per al suport a l’alumnat que ho necessita fent desdoblaments, agrupaments

flexibles, atenció individualitzada,...

7.1. Organigrama

Els organigrames són la representació gràfica de l’estr uctura orgànica i de

funcionament d’una organització. De forma esquemàtica es mostren les línies

d’autoritat i els nivell de participació de cada sector.

La ZER Ebre s’organitza tenint de referència l’organigrama següent:


12/28


Pàgina 11 de 27

7.2. Recursos amb que comptem

7.2.1. Recursos Humans

Escola Sant Agustí: dos mestres d’Educació Infantil, tres mestres de

Primària, un especialista d’Anglès, un especialista d’Educació Física, un

mestre de Religió i una monitora cedida per l’Ajuntament per a reforçar als

mestres en l’Àrea d’Educació Artística (plàstica).

Escola 1 d’Abril: un mestre d’Educació Infantil, un mestre i mig de Primària i

un mestre de Religió.

ZER: tres mestres especialistes itinerants: un d’Educació Física, un de

Música i un d’Educació Especial.

Personal dels Serveis Educatius de la Ribera d’Ebre: del Centre de

Recursos Pedagògics, i de l’Equip d’Atenció Psico-pedagògica.


13/28


Pàgina 12 de 27

7.2.2. Infraestructura, edificis i espais:

Escola Sant Agustí

- 13 aules:

7 ordinàries

1 ordinària / menjador

1 laboratori / plàstica

1 de música

1 biblioteca

1 psicomotricitat / usos múltiples

1 d’informàtica

- 1 sala de mestres

- 1 despatx de direcció i gestió del centre.

- 1 despatx de secretaria

- 1 sala de multicopista

- 1 tutoria cedida com a despatx de la ZER

- 1 edifici annex, al recinte del pati, on es guarda material divers

- 1 pista poliesportiva

- 2 zones de pati: una per a Infantil i una altra per CI / CM / CS)

Escola 1 d’ABRIL

- 5 aules:

3 ordinàries

1 biblioteca

1 aula polivalent

- 1 sala de mestres

- 1 despatx de direcció i gestió del centre

- 1 zona de pati per a Infantil

- 2 zones de pati cedides per l’Ajuntament: Camp de futbol i pista

poliesportiva.

Atenent a les infraestructures de cada centre disposem dels respectius Plansd’ Emergència. (ANNEXOS 5 – 6)


14/28


Pàgina 13 de 27

7.2.3. Règim de permanència d'alumnes i mestres

HORARI GENERAL DELS CENTRES DE LA ZER

Inici Acabament

Matí 09:00 13:15 *

Tarda 15:15 17:15

L’horari lectiu inclou una hora d’ampliació horària (l’anomenada sisena hora),

que té un caràcter complementari al treball lectiu o curricular. Es deixa en mans

de l'autonomia dels centres quin tipus d'activitat organitzar, amb el criteri de no

utilitzar aquesta hora addicional per estendre els continguts de cada

assignatura.

*Modificació horària per recuperar les dues tardes del dimecres al mes, no

consecutives, dedicades a reunions i coordinacions de Claustre de la ZER.

La modificació de l’horari es fa afegint ¼ h, pels matins. 4 dies a la setmana:

dilluns, dimarts, dijous i divendres.

Els matins dels dimecres l’horari és de 9 a 13:00 h.

A part de les reunions d’intercicles que fa cada centre, tot el claustre de la ZER

es reuneix cada quinze dies, els dimecres per la tarda, per la coordinació de

tots els cicles de ZER, per treballar per comissions, per fer claustres i per fer les

sessions d’avaluació de cada trimestre.

A la PGAZ s’especifiquen els diferents horaris de reunions de l’Equip Directiu

de ZER i el dels centres, les hores de coordinació, etc.


15/28


Pàgina 14 de 27

7.2.4. Adscripció i promoció d'alumnes

- Adscripció: als alumnes autòctons i als nouvinguts se'ls adscriu al curs que

correspon per edat.

- Promoció d’alumnes: es realitza una sessió d'avaluació trimestral per cicle.

En aquesta està present la Cap d’Estudis i tot l'Equip Docent del Cicle. Es

prenen decisions, conjuntament, respecte a l'avaluació dels alumnes, la seva

promoció i, si s'escau, el fet de romandre un curs més en el mateix cicle.

7.3. Normes d’Organització i Funcionament

La ZER ha elaborat les NOFZ, que apleguen el conjunt d'acords i decisions

d'organització i funcionament adoptades per fer possible, en el dia a dia, el

treball educatiu i de gestió que permeti assolir els objectius proposats en

aquest Projecte Educatiu de ZER i en el Pla General Anual de ZER.

8. LA INCLUSIÓ

La ZER es regeix pels principis rectors de cohesió social i d’educació inclusiva i

dóna atenció educativa a tot l’alumnat i, en particular, a aquell que pot trobar

més dificultats a causa de les seves condicions personals o socials. La ZER

pren en consideració els elements curriculars, metodològics i organitzatius per

aconseguir la participació de tots els alumnes en l’entorn escolar.

8.1. Principis d’inclusió i coeducació

a. Inclusió: els centres estan oberts a tot l’alumnat.

b. Normalització: l’atenció dels alumnes amb necessitats educatives

especials (NEE) es duu a terme amb els recursos de què disposen els

centres i en els contextos ordinaris, sempre que és possible.

c. Personalització: tothom és igual, però cadascú d’acord amb les seves

característiques personals que cal respectar i valorar.


16/28


17/28


Pàgina 16 de 27

9. LA CONVIVÈNCIA

Conviure significa viure plegats i en bona relació. La ZER educa en els valors

de la pluralitat, el respecte a la diferència, la participació democràtica, la

inclusió social, la igualtat de possibilitats, la gestió positiva del conflicte i la

cultura del diàleg.

La convivència als centres gira al voltant de tres eixos fonamentals:

La construcció de la pròpia identitat.

La relació amb les altres persones.

La pertinença a la comunitat.

S’utilitza la mediació com a procés de gestió positiva de conflictes.

A l’hora d’educar la resolució positiva del conflicte es desenvolupen

competències relacionades amb: la comprensió dels problemes; l’expressió

d’emocions i sentiments; les habilitats de pensament reflexiu, creatiu i crític; la

comunicació basada en el diàleg i les capacitats d’escolta, participació activa,

cooperació, convivència pacífica i procés de mediació.

Els valors i actituds que es treballen a la ZER són: l’acollida, la coeducació, la

competència social, la comunicació, l’educació intercultural, l’educació

emocional, l’educació per la pau, l’educació per la responsabilitat, el valor de

l’esforç, la inclusió i la mediació.

El Projecte de Convivència és el document que engloba el conjunt d’accions

encaminades a la millora de la convivència als centres. Recull les intervencions

que el centre desenvolupa per tal de capacitar tot l’alumnat i la resta de laComunitat Educativa per a la convivència i la gestió positiva de conflictes.

El projecte de convivència es planteja des de tres àmbits d’intervenció:

Aula

Centre

Entorn


18/28


Pàgina 17 de 27

Els principis generals d’actuació que guiaran l’actuació del centre a l’hora

d’aplicar el règim disciplinari de l’alumnat seran els que es contemplen a la

normativa vigent i la concreció en quant a les actuacions està recollida a les

NOFZ. La ZER disposa, així mateix, d’una Comissió de Disciplina, (els

membres que la formen consten a la PGAZ). En cas de necessitat, aquesta

Comissió es reuneix, dialoga i fa reflexionar l’alumnat implicat i pren les

decisions oportunes.

Projecte de Convivència. (ANNEX 9)

10. L’ORIENTACIÓ I LA TUTORIA

L’acció tutorial estableix els mecanismes per garantir que els mestres i tutors

facin un seguiment individual del procés educatiu de cada alumne i el

seguiment col·lectiu del grup classe.

També ha de garantir la coordinació de tot el professorat que intervé en un grup

classe i ha d’afavorir les línies de comunicació amb les famílies.

El Pla d’Acció Tutorial és el document que té la ZER per donar coherència a

l’acció tutorial dels centres i recull les accions educatives compreses en els

diferents àmbits de treball, tenint en compte l’alumnat, les famílies i el

professorat. (ANNEX 10)

11. LA PARTICIPACIÓ

La ZER es defineix com una comunitat en la qual tots els seus membres

participen de manera organitzada, coordinada, responsable i constructiva en

qualsevol de les tasques organitzatives, administratives o educatives que té

assignades, assumint el diàleg com a base de la convivència i la informació

com a mitjà per aconseguir aquesta participació.

Per tal que la participació sigui un fet s’estableixen diferents òrgans de

participació que recullen informacions, opinions, línies d’actuació que facilit in lapresa de decisions consensuades. Per això es distribueixen les funcions i les


19/28


Pàgina 18 de 27

responsabilitats. Per altra banda s’impliquen els diferents estaments en el

desenvolupament, seguiment i avaluació del PEZ.

L’Equip Directiu estableix els mecanismes adients per afavorir la participació deles famílies: reunions periòdiques amb l’AMPA i les seves comissions, reunions

d’inici de curs, entrevistes i activitats que es considerin pertinents i oportunes.

Pel que fa a la resta de la Comunitat Educativa, la seva participació es

canalitza a través dels seus representants al Consell Escolar o bé directament

fent arribar les demandes, suggeriments o propostes a l’Equip Directiu.

La Carta de Compromís Educatiu és una eina que té cada centre de la ZER per

potenciar la comunicació, la participació, la implicació, el compromís i la

coresponsabilitat entre el centre i les famílies en l’educació dels nens i les

nenes. Els continguts de la carta de compromís es revisen i s’actualitzen

periòdicament en els terminis acordats. (ANNEX 11)

12. L’AVALUACIÓ: COM AVALUEM?

L'avaluació és una eina per al coneixement i la millora del servei educatiu.

L'avaluació ha de permetre relacionar els resultats amb els processos

d'ensenyament i aprenentatge, la gestió dels recursos i els objectius que el

centre es proposa, d'acord amb les característiques del context en què es

desenvolupa l'acció educativa.

El pla d'avaluació del Departament d'Ensenyament, d'acord amb el títol XI de la

Llei d'Educació, inclou la planificació i l'aplicació de tota l'activitat avaluativa desd'una perspectiva que integra l'avaluació interna i l'avaluació externa.

Les modalitats d'avaluació que ha determinat el Departament d'Ensenyament

són:

Les avaluacions generals del Sistema Educatiu i de l'AdministracióEducativa.

Les Avaluacions Diagnòstiques de les Competències Bàsiques assolides

pels alumnes. Correspon el seu desenvolupament al Consell Superiord'Avaluació.


20/28


Pàgina 19 de 27

Les Avaluacions de Centres i de Serveis Educatius. Correspon la sevaexecució a la Inspecció d'Educació.

Les Avaluacions de l'exercici docent i de la funció directiva, que es

desenvolupa per part de la Inspecció amb la col·laboració dels directiusdels centres.

L'autoavaluació que han de fer les direccions dels centres educatiussostinguts amb fons públics per tal de deduir-ne les actuacions demillora a implementar.

12.1. Avaluació Interna

Es pretén que el aquest PEZ sigui un projecte viu. Per això es posa un interès

especial en el desenvolupament de la posada en pràctica del mateix, així com

en els resultats finals obtinguts.

L’avaluació de la ZER es duu a terme en finalitzar cada curs escolar i queda

reflectida en la Memòria Anual.

Per poder realitzar aquesta avaluació a nivell intern el Departament

d’Ensenyament posa a disposició dels centres el Sistema d’Indicadors del

Centre (SIC), el qual es basa en uns indicadors de progrés, que són dades,

generalment estadístiques, que proporcionen informació sobre la condició i

l'estat del Sistema Educatiu i/o dels seus components, descriu els seus trets

fonamentals i proporcionen informació rellevant que ajuda en la presa de

decisions. Aquests indicadors de progrés estan classificats en funció dels

diferents àmbits a avaluar i segons els resultats obtinguts es programen les

posteriors actuacions.

Es tenen en compte els següents indicadors de progrés:

a. DE CONTEXT

En aquest apartat es treballa amb la informació facilitada per l’Administració

Educativa i que ha estat corroborada pel mateix centre i validada per la

Inspecció de Zona. Fa referència als següents aspectes:

Escolarització dels grups d’infantil i primària dels tres últims anys

Nombre d’alumnat d’infantil i primària dels tres últims anys


21/28


Pàgina 20 de 27

Participació de les famílies

Diversitat significativa de l’alumnat

Nacionalitat de l’alumnat Alumnes que gaudeixen d’ajuts per a l’adquisició de llibres de text i

material escolar

Mobilitat de l’alumnat i del professorat

Absències de l’alumnat i del professorat

Demanda d’escolarització del centre

Nivell socioeconòmic del centre

b. DE RESULTATS

Els resultats del procés d’ensenyament/aprenentatge de l’alumnat estan

relacionats directament amb els objectius que es plantegen. Són aquests

resultats, els indicadors que ens permeten debatre amb criteris, els rendiments

acadèmics dels alumnes, el nombre de repeticions i de promocions de curs,

així com el grau d’implicació del professorat en la millora dels rendiments

escolars. Fan referència a:

Taxes de l’alumnat que superen les àrees instrumentals a fina l de la

cada Cicle.

Taxes de l’alumnat que superen les proves de l’Avaluació Diagnòstica de

3r i les de les Competències Bàsiques de 6è, de Primària.

c. DE PROCESSOS

Com a responsable del PEZ, l’Equip Directiu, a final de curs, coincidint amb

l’elaboració de la Memòria Anual de ZER, revisarà el PEZ i realitzarà un

seguiment de les actuacions i objectius, a fi de detectar possibles disfuncions o

irregularitats i poder-les corregir. Tot seguit es presentarà la valoració al

Claustre, a fi i efecte de que el professorat intervingui en l’avaluació i, així

esdevingui un procés participatiu i dinàmic. També es presentarà al Consell

Escolar per a que n’estigui assabentat.


22/28


Pàgina 21 de 27

Els indicadors mesuren l'eficàcia i l'eficiència en relació amb els resultats pel

que fa referència a:

Activitats/metodologies (per àrees, matèries...) Tutoria

Planificació i lideratge

Convivència

Acollida

Activitats i sortides

Participació

d. DE RECURSOS

Quan es parla de recursos educatius es fa referència, principalment, a recursos

econòmics i recursos humans. Són indicadors que mesuren l'eficiència en l'ús i

la gestió i es refereixen a:

Ràtio alumnes/grup

Ràtio alumnes/mestre

Ràtio mestres/alumne

Personal de suport educatiu

Serveis externs

Formació

etc.

12.2. Avaluació dels Objectius del PEZ

Per tal de realitzar l’avaluació dels objectius propis del present Projecte

Educatiu, cada objectiu ha de poder ser mesurat amb indicadors propis per a

que puguin ser analitzats, mesurats, valorats i concretats al llarg dels quatre

cursos d’aplicació del Projecte de Direcció, i més detallats a la Programació

Anual. En aquest aspecte, alguns dels indicadors del Sistema d'Indicadors de

Centre (SIC) són fonamentals per a aquest propòsit, tot i establir indicadors

propis per a aquells objectius que el singularitzen.


23/28


Pàgina 22 de 27

L'autoavaluació de la ZER ha de servir també per veure com han evolucionat

aquesta al llarg dels quatre cursos escolars d'exercici de la Direcció i quin ha

estat el nivell d'eficàcia de qui l'ha dirigit.

OBJECTIUS DEL PEZ INDICADORS

1. Millorar els resultats educatius. Augment del % d'alumnat que aprovales avaluacions internes i externes.

2. Fomentar la cultura formativa i eltreball competencial entre elprofessorat.

Participació a les formacionsinternes.

Intercanvi d’evidències recollides.

3. Potenciar els recursos TAC ambl’alumnat i el professorat.

Increment de recursos utilitzats.

4. Millorar la projecció externa de laZER: famílies, institucions...

Augment de les relacions icomunicacions amb famílies,institucions...

5. Contribuir en la cohesió social. Planificació d’activitats que fomentin

les relacions socials. Facilitació dels recursos necessaris

per a la igualtat d’oportunitats.

6. Millorar la gestió i l’organització de laZER.

Comunicació periòdica i fluïda entrel’Equip Directiu, el Claustre i laComunitat Educativa.

Aplicació d’eines de valoració.

12.3. Avaluació Externa

Seguint amb aquesta línia avaluativa, el Departament ha desenvolupat una

altra estratègia: l’Avaluació Anual de Centre (AVAC) que té en compte els

rendiments educatius i les avaluacions externes dels alumnes, així com dades

relatives al context socioeducatiu, les condicions d'equitat, la pràctica inclusiva i

els indicadors de progrés de la ZER.


24/28


Pàgina 23 de 27

El nivell de qualitat d'un Centre Educatiu o d’una ZER en un curs escolar

dependrà de l'assoliment dels objectius corresponents a aquell curs escolar,

independentment del que facin la resta de Centres Educatius.

13. LA PROJECCIÓ EXTERNA: TOTS HI ESTEM IMPLICATS

La ZER i els centres, en concret, mantenen i potencien la col·laboració amb les

famílies, professorat i personal no docent, així com les relacions sistemàtiques

de col·laboració amb institucions externes (educatives, municipals,

sanitàries...).

13.1. Amb les famílies

El treball i la relació amb les famílies es consideren una de les eines més

importants del procés educatiu i es realitzen des de diferents àmbits en funció

de l’objectiu.

Les relacions i col·laboracions amb les AMPA de cada centre són bones, hi ha

reunions periòdiques per tractar temes comuns; al mateix temps, escola i

AMPA es coordinen en l’organització de les activitats extraescolars.

El tractament de l’arribada d’alumnat nouvingut i de nova matrícula al centre és

un aspecte fonamental per a realitzar una adequada incorporació de l’alumne i

la seva família al centre.

Cada centre de la ZER disposa d’un horari d’atenció al les famílies, tan per part

de l’Equip Directiu, com dels tutors i altre personal que tingui atenció directa

amb l’alumnat. Aquests horaris es concreten a la PGAZ de cada curs i se’n fa

publicitat a través dels canals establerts per cada centre.

13.2. Amb institucions

Les relacions més freqüents de la ZER i dels nostres centres són amb els

Ajuntaments amb els qui es mantenen de forma cordial i fluida.


25/28


Pàgina 24 de 27

També s’està en contacte i es manté una coordinació regular amb la

Treballadora Social de l’EAP i l’Educadora Social del Consell Comarcal que

venen a la Seu de la ZER, a demanda, per tal de realitzar el seguimentd’alumnat amb situació social desafavorida.

Es treballa conjuntament amb el Centre d’ Atenció Primària amb el programa de

vacunacions i amb el programa de prevenció i revisió bucodental.

I amb qualsevol altra entitat que pugui ajudar a fomentar els valors proposats

en aquest PEZ.

13.3. Amb altres centres

Amb la finalitat de garantir una adequada transició de l’alumnat de l'etapa

d'Educació Primària a la de l'Educació Secundària Obligatòria, per tal

d'assegurar la continuïtat i la coherència del procés educatiu i de l'itinerari

formatiu, es planifiquen sessions de coordinació entre els nostres centres i

l’Institut de Flix, al qual estan adscrits els nostres centres, acordant criteris

d'actuació comuns i compartits.

Aquesta coordinació queda palesa en el traspàs d’informació de l’alumnat de

Primària a Secundària, en facilitar un dia perquè l’Institut pugui explicar al

nostre alumnat de 6è aspectes rellevants de l’institut, en la jornada de portes

obertes de l’Institut, en l’elaboració de la feina de reforç d’estiu, etc...

També es fa necessari esmentar la coordinació existent amb la L lar d’Infants

Els Figotets de Riba-roja d’Ebre per al traspàs d’informació de l’alumnat de P2

que passaran a P3, per a les Jornades de portes obertes, etc...

14. MECANISMES D’AMPLIACIÓ I ACTUALITZACIÓ DEL PEZ

Aquest PEZ parteix de la unió i fusió dels anteriors Projectes d’Educació de

Centre dels dos centres i, com a document viu que és, ha estat actualitzat i

serà revisat periòdicament per adaptar-lo a les necessitats educatives quepuguin anar sorgint.


26/28


Pàgina 25 de 27

La línia que segueixen els dos centres va a la par amb la línia pedagògica de la

ZER Ebre, o el que és el mateix, amb el PEZ. Aquesta actualització es fa tenint

en compte els dos centres i incorporant les noves directrius que marca elgovern.


27/28


Pàgina 26 de 27

15. DILIGÈNCIA D’APROVACIÓ

Diligència de presentació en Claustre i en Consell Escolar.

Jo, Montserrat Llauradó Aribau, secretària de la ZER Ebre, amb seu a Riba-roja

d’Ebre,

CERTIFICO:

Que aquest Projecte Educatiu de la ZER Ebre va ser aprovat pel Consell

Escolar de la ZER Ebre el dia 23 de maig de 2007.

Que ha estat actualitzat i presentat en Claustre de ZER el 24 de febrer de 2016,

i en Consell Escolar de ZER el 15 de març de 2016.

I perquè així consti, signem aquest document.

Montserrat Llauradó Aribau Segell del centre Anna Ma. Bladé Agustí

Secretària Vist-i-plau Directora


28/28


16. ANNEXOS

• Programació General Anual de ZER (PGAZ)

• Memòria Anual

• Normes d’Organització i Funcionament (NOFZ) (annex 1)

• Projecte Lingüístic (PLIZ) (annex 2)

• Projectes de Socialització de llibres de text i material didàctic

(annexos 3 i 4)

• Plans d’Emergència (annexos 5 i 6) • Pla d’Acollida (annex 7)

• Pla d’Atenció a la Diversitat (annex 8)

• Projecte de Convivència (annex 9)

• Pla d’Acció Tutorial (annex 10)

• Carta de Compromís Educatiu (annex 11)

• Pla de Lectura-escriptura i investigació (annex 12)

• Pla de Formació (annex 13)

Projecte Educatiu de la ZER Ebre

Documents

Transcript of Projecte Educatiu de la ZER Ebre