Projecte essencial, recomanacions en pediatria

38
Dra. Gloria Ruiz 24/03/2015 24

Transcript of Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Page 1: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Dra. Gloria Ruiz 24/03/2015

24

Page 2: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Afegint valor a la pràctica clínica és una iniciativa que identifica pràctiques

clíniques de poc valor i promou recomanacions per tal d'evitar-ne la

realització.

Page 3: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

                             

Objectius    

General �

Promoure una pràctica clínica que eviti la realització de pràctiques que no aporten

valor a la ciutadania i que, en conseqüència, millori la qualitat

de l'atenció sanitària.        .    

Page 4: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Específics

Informar la comunitat professional i la ciutadania sobre procediments que,

segons l'evidència científica i el consens d'experts, no aporten beneficis per a la

salut.

Fomentar la participació dels professionals sanitaris en la identificació

de pràctiques de poc valor.

Page 5: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Avaluar l'impacte de les recomanacions en el

sistema sanitari, tant des del punt de vista de procés

com de resultats finals.

Page 6: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Etapes del projecte

Page 7: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Identificació de pràctiques de poc valor

•  En la fase inicial, s'identifiquen pràctiques

clíniques que aporten poc valor a partir de múltiples fonts d'informació.

L'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya coordina aquest procés en

col·laboració amb les societats científiques, els plans directors del Departament de

Salut i la comunitat professional.

Page 8: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Priorització de recomanacions    

•  Les recomanacions són introduïdes a la base de dades disponible en aquest web, com a continuació d'un procés de priorització segons criteris de:

•  prevalença i càrrega de la malaltia;

•  freqüència d'utilització;

•  risc/benefici desfavorable;

•  impacte en l'organització i preferències dels pacients, sempre tenint en compte que estiguin alineades amb el Pla de salut, els plans directors i les societats científiques.

Page 9: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Comunicació activa

•  Per a cadascuna de les recomanacions prioritzades es dissenyarà una

estratègia de comunicació específica i adaptada als actors clau a través dels canals de difusió més adients en cada cas (eines de comunicació social, notes de premsa, comunicacions científiques,

etc).

Page 10: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Avaluació de l’impacte

En aquesta última fase, i sempre que sigui factible, es durà a terme un estudi d'avaluació d'impacte mitjançant la mesura del grau de coneixement de les recomanacions prioritàries i la seva adopció per part dels professionals, així com el canvi en l'assistència sanitària atribuïble a la implementació de la recomanació.

Page 11: Projecte essencial, recomanacions en pediatria
Page 12: Projecte essencial, recomanacions en pediatria
Page 13: Projecte essencial, recomanacions en pediatria
Page 14: Projecte essencial, recomanacions en pediatria
Page 15: Projecte essencial, recomanacions en pediatria
Page 16: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Tractament simptomàtic del refredat comú i la tos en infants

•  En nens i nenes amb refredat comú i tos, no s’haurien

d’utilitzar de manera rutinària fàrmacs per al tractament simptomàtic, llevat que els pacients tinguin comorbiditats que ho requereixin.

• El refredat comú i la tos representen un motiu de consulta molt freqüent en les visites als pediatres.

• Per al tractament del refredat comú (constipat) i la tos, la

indicació de fàrmacs com els mucolítics, els antihistamínics, els descongestius, els antitussígens i els expectorants és una pràctica clínica freqüent.

Page 17: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Tractament simptomàtic del refredat comú i la tos en infants

• Diversos organismes han alertat de la poca efectivitat d’aquests fàrmacs, així com del risc d’efectes secundaris, especialment en menors de dos anys. • Per aquests motius, els fàrmacs per al

tractament simptomàtic del refredat comú i la tos no s’haurien d’utilitzar de manera rutinària en nens i nenes, llevat que tinguin alhora algun altre problema de salut i així ho indiqui el seu professional mèdic

Page 18: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

h$p://essencialsalut.gencat.cat/ca/detalls/Ar5cle/

medicaments_refredat_comu_tos_infants_2013#FW_bloc_c05ff1a2-­‐0762-­‐1

1e4-­‐ba97-­‐000c29b9da6a_1  

Page 19: Projecte essencial, recomanacions en pediatria
Page 20: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Antibiòtics en otitis mitjana aguda en infants

•  L’otitis mitjana aguda no ha de ser tractada sistemàticament amb antibiòtics. En infants de més de 2 anys amb clínica lleu i sense factors de risc, cal adoptar inicialment una conducta expectant.

• L’otitis mitjana aguda és el tercer diagnòstic més freqüent en una consulta pediàtrica d’atenció primària, després del refredat comú i la revisió periòdica de salut.

Page 21: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Antibiòtics en otitis mitjana aguda en infants

• Per al tractament de l’otitis mitjana aguda, la indicació sistemàtica d’antibiòtics és la pràctica clínica més extensa al nostre medi.

• La major part d’otitis mitjanes agudes es

resolen espontàniament sense tractament antibiòtic, i només cal adoptar mesures simptomàtiques contra el dolor i la febre.

• Per aquest motiu, els antibiòtics no s’haurien

d’utilitzar de manera rutinària en el tractament de l’otitis mitjana aguda.

Page 22: Projecte essencial, recomanacions en pediatria
Page 23: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Proves d'imatge en la sinusitis en l'edat pediàtrica

•  No s'hauria de recomanar la realització d'estudis d'imatge en nens i nenes amb

sinusitis llevat de la persistència de manifestacions clíniques greus,

complicacions o indicació de cirurgia.

Page 24: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Proves d'imatge en la sinusitis en l'edat pediàtrica

• La sinusitis és una malaltia freqüent a l'atenció primària que es diagnostica en l'1% de les visites ateses per pediatres a l'atenció primària.

• La sinusitis és un diagnòstic clínic que no requereix la realització de cap estudi d'imatge rutinari en la major part del casos. La radiografia simple no està indicada en el maneig de la sinusitis.

• La presència d'un refredat comú sense sinusitis pot provocar alteracions radiològiques semblants a la sinusitis, que poden mantenir-se fins a dues setmanes posteriors a la millora clínica. A més, la radiografia simple no distingeix entre una sinusitis bacteriana, viral o d'altra causa.

•  No obstant això, si els símptomes persisteixen, si hi ha manifestacions clíniques greus, complicacions o indicació quirúrgica, s'ha de valorar la realització d'una endoscòpia o una tomografia computada (TC).

Page 25: Projecte essencial, recomanacions en pediatria
Page 26: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

                            Radiografia de tòrax en el diagnòstic de la bronquiolitis en població pediàtrica    En el diagnòstic de la bronquiolitis no es recomana fer radiografia de tòrax de manera sistemàtica. La bronquiolitis es defineix com el primer episodi d'inflamació de la via respiratòria baixa generalment produïda per virus en lactants (<24 mesos). El seu diagnòstic és clínic i no es recomana realitzar radiografia de tòrax sistemàtica en els pacients amb bronquiolitis aguda típica.      .    

Page 27: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

                            Radiografia de tòrax en el diagnòstic de la bronquiolitis en població pediàtrica    La radiografia de tòrax no és d'utilitat per diferenciar una infecció bacteriana d'una de vírica, i sí que pot augmentar la prescripció innecessària d'antibiòtics. Només cal fer la radiografia en els casos en què hi hagi dubtes en el diagnòstic per clínica atípica, processos greus o una evolució tòrpida        .    

Page 28: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

h$p://essencialsalut.gencat.cat/ca/detalls/Ar5cle/

radiografia_torax_bronquioli5s_pediatria#FW_bloc_1e6954f1-­‐214f-­‐11e4-­‐

ac19-­‐005056924a59_1  

Page 29: Projecte essencial, recomanacions en pediatria
Page 30: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Antibiòtics en faringitis en infants •  No s’hauria d’instaurar tractament antibiòtic de la faringitis

en pediatria sense la sospita i la confirmació subsegüent de la seva etiologia bacteriana.

•  L’origen de les faringitis pediàtriques pot ser víric o bacterià. Per tractar-les, el tractament antibiòtic només és apropiat quan l’origen és bacterià.

•  La major part de les faringitis pediàtriques són víriques i es resolen espontàniament sense tractament antibiòtic, i adoptant mesures simptomàtiques contra el dolor i la febre. En canvi, entre les faringitis bacterianes, n’hi ha un tipus (per estreptococ piogen) que representa el 15% i que es pot complicar amb una febre reumàtica. .

Page 31: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Antibiòtics en faringitis en infants •  No obstant això, la indicació d’antibiòtics

és la pràctica clínica més estesa al nostre medi i, de fet, la faringitis aguda és la causa més freqüent d’utilització d’antibiòtics a l’edat pediàtrica.

•  Malgrat que la diferenciació clínica entre

faringitis vírica i bacteriana és difícil, cal assegurar-se que l’origen de la faringitis és bacterià per a la utilització d’antibiòtics.

Page 32: Projecte essencial, recomanacions en pediatria
Page 33: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

An$tèrmics  en  el  tractament  de  la  febre  en  població  pediàtrica  

• La febre en població pediàtrica és un dels motius de consulta més habituals als centres d'atenció primària i als serveis d'urgències pediàtriques. • Per al tractament de la febre la prescripció d'analgèsics antitèrmics alterns (habitualment ibuprofèn i paracetamol) és una pràctica clínica molt habitual. • Hi ha poques proves científiques que donin suport a aquesta pràctica i falten estudis sobre la seva seguretat. • Per al tractament simptomàtic de la febre en la població pediàtrica, s'hauria de prescriure, d'entrada, un sol antitèrmic i fer-ne el control evolutiu pertinent.  

Page 34: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

h$p://essencialsalut.gencat.cat/ca/detalls/Ar5cle/an5termics_alterns_infants_2014#FW_bloc_d9855216-­‐0762-­‐11e4-­‐ba97-­‐000c29b9da6a_1  

Page 35: Projecte essencial, recomanacions en pediatria
Page 36: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Estudi  radiogràfic  de columna en escoliosi  idiopà$ca  

 •  No s'haurien de realitzar rutinàriament estudis radiogràfics de columna completa en pacients amb sospita d'escoliosi idiopàtica. Així mateix, en el seguiment clínic del pacient amb diagnòstic d'escoliosi idiopàtica no s'haurien d'utilitzar tècniques radiogràfiques no optimitzades.

•  La variabilitat en la utilització de proves d'imatge per a la detecció de l'escoliosi idiopàtica està àmpliament documentada.

•  L'exploració física de l'esquena hauria de ser la primera acció a realitzar, ja que permet diferenciar les escoliosis idiopàtiques que requereixen la realització de proves radiogràfiques de les que no en requereixen.  

•  En pacients amb sospita d'escoliosi idiopàtica no s'haurien de realitzar rutinàriament estudis radiogràfics de columna completa.

Page 37: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

•  h$p://essencialsalut.gencat.cat/ca/detalls/Ar5cle/Estudi_radiografic_columna_escoliosi_idiopa5ca#FW_bloc_826683ac-­‐47b0-­‐11e4-­‐bc32-­‐005056924a59_1  

Page 38: Projecte essencial, recomanacions en pediatria

Gràcies!!!!