PROJECTE EXECUTIU DE LES OBRES DE REHABILITACIÓ … · segle XIX s’hi afegí un cos de planta...

PROJECTE EXECUTIU DE LES OBRES DE REHABILITACIÓ DE LA CASA DURAN DEL PEDREGAR. 2ª FASE MEMÒRIA DESCRIPTIVA. 1. Descripció de la finca. 1.1 Dades bàsiques. Comarca: El Vallès Occidental Municipi: Sabadell Carrer: Carrer del Pedregar Denominació: Casa Duran del Pedregar Promotor: Ajuntament de Sabadell Qualificació urbanística: Classificació del sòl: Sòl Urbà Planejament vigent: Pla General d'Ordenació Urbana Protecció: Monumento histórico artístico. Decret de 20/06/1958

Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sabadell, PEPPAS. Nivell Integral, clau A

1.2. Emplaçament. Casa aïllada amb una mitgera, amb façanes als carrers: de Borriana, del Pedregar i de Sant Joan, a la casa i al pati s'hi accedeix pel carrer del Pedregar. 2. Descripció de l'actual edifici. La Casa Duran fou edificada entre finals del segle XVI i el primer quart del segle XVII. En el segle XIX s’hi afegí un cos de planta baixa i pis a manera de solana amb coberta de teula àrab a dues vessants, i un porxo-balcó per accedir a la planta pis del cos afegit. Edifici representatiu de la gran masia productiva i residencial, de planta rectangular irregular, actualment amb façana alineada a dos carrers, i a un pati tancat amb façana al tercer carrer. En l’interior al costat nord, a nivell de planta pis hi ha un jardí elevat sobre el nivell de planta baixa. En l’espai de planta baixa de la planta baixa del nou edifici adquirit per l’Ajuntament, situat junt a la mitgera del carrer de Borriana, es pot veure la portalada tapiada que donava accés al pati de la casa Duran, actualment sobrealçat. La façana est dona a un pati de planta rectangular, entre aquesta i el carrer de Sant Joan, tancat amb una alta tanca de mur de tapia, s’hi accedeix a través d’una portalada amb façana al carrer del Pedregar situada en el cos afegit del segle XIX i per un portal obert en la tanca del carrer de Sant Joan. La casa consta de planta baixa, pis i golfes amb coberta de teula àrab a quatre vessants. En la planta baixa hi trobem el gran espai d'entrada, en el costat esquerra hi ha una escala que a través d’una galeria excavada en el subsòl dona accés a una reduïda estança soterrada. Del vestíbul s’accedeix al conjunt d’estances relacionades amb les tasques pròpies de la producció agrícola; la quadra, el graner, el celler gran, cobert amb volta escarsera amb cinc arcs transversals de pedra tosca adovellada, el celler petit, el celler del vi ranci, la botiga i el taller, aquest ocupant el cos de planta baixa del cos afegit el segle XIX. En un àmbit del celler petit s’ha situat l’ascensor que comunica les tres plantes, es tracta d’una caixa amb estructura de ferro i tancaments de vidre.

Des de l’entrada i a través del pati descobert es pren l’escala que porta a la planta pis. En la planta pis s’hi desenvolupen les estances de la zona residencial. A través de l’escala que puja pel pati descobert s’accedeix al vestíbul de la planta pis, en aquest àmbit hi ha l’ascensor, del vestíbul s’accedeix a la resta de dependències; en el costat nord-est, el menjador i cuina, espais reformats l’any 1966, i actualment desapareguts, la biblioteca, la sala noble, estances i, els dormitoris amb alcoves. Des de les dependències del costat nord se surt al jardí elevat de la planta noble. En el costat de llevant del jardí hi ha un cos de planta sensiblement rectangular, consta de planta baixa i pis, entre aquest cos i la casa hi ha la capella amb accés des del jardí, oberta amb un buit a l'interior, va ser construïda amb concessió eclesiàstica l’any 1599. En deu de les estances de la planta hi ha un ampli ventall de pintures murals corresponents als segles XVIII i començament i final del segle XIX. Les pintures de set estances han estat restaurades. Sobre la planta pis hi ha l'ampli espai de les golfes, amb coberta amb teula àrab a quatre vessants, recolzada en una estructura de bigues de fusta i solera de fusta, recolzades en jàsseres de fusta inclinades. Les golfes eren utilitzades com assecatge i emmagatzematge de productes agrícoles, s’hi arribava a traves d’una escala, situada en una estança del costat nord oest. El projecte de la primera fase incorporà na nova escala d’accés al sotacoberta. 3. Cronologia d’intervencions L’edifici perdé la seva funció de residència l’any 1958 degut a que la propietat passa a residir a un altre domicili. L’any 1966 s’iniciaren obres de manteniment i una reduïda ampliació. Es col·loca calefacció per radiadors en la part habitada que ocupava la zona del costat sud-est, es reforma la cuina i el menjador i s'amplia amb un petit cos destinat a bany, en el costat est de la planta pis, al costat de la capella, sobre l’antiga muralla, aquest cos es desmuntà amb la intervenció de l’any 1995. A la meitat de la dècada dels anys vuitanta, la casa passa a ser propietat de "la Caixa" i es mantingué tancada i amb escàs manteniment, durant aquest període hi ha una acció important dels tèrmits que accelera la degradació de parts estructurals dels forjats de les plantes i la coberta. L’any 1993 la Fundació "la Caixa" sol·licita i obté llicència d’obres per reparació de la coberta i s’inicia el tractament anti-tèrmits. L’any 1994 l'Institut del Vitrall sol·licita a la Fundació "la Caixa" la cessió amb ús de la casa per ubicar-hi les dependències de l'Institut del Vitrall. En l’edifici s’hi ha intervingut recentment, a partir de l’any 1995, segons expedient P637/95, a través d’un projecte redactat per l’arquitecte Germà Vidal i Rebull per tal de rehabilitar-la i destinar-la a les dependències de l'Institut del Vitrall. 3.1. Intervencions realitzades l’any 1995. Planta baixa 1. Entrada. Substitució de la solera de cairons del sostre i construcció de llosa 2. Quadra antiga. Substitució del forjat original de bigues de fusta Inici de l’enderroc del cup

3. Graner. Substitució del forjat original de bigues de fusta Enderroc de les estructures interiors que configuraven els dipòsits de gra 4. Celler Gran. Substitució del forjat original de bigues de fusta crugia sobre els cups 5. Celler petit. Substitució de la solera de cairons del sostre i construcció de llosa Eliminació de les estructures recents Enderroc parcial d’un cup 6. Celler del vi ranci. Substitució de la solera de cairons del sostre i construcció de llosa Eliminació d’estructures recents 7. Pati i escala d’accés. Eliminació dels ràfecs de coberta amb "socarrats" del segle XVII-XVIII 8. Estança. Consolidació del forjat de bigues de fusta i revoltó 9. Botiga. Consolidació de la volta 10. Taller llauneria. Desmuntatge de la vidriera del pati 11. Pati. Enderroc parcial del porxo d’estructura de totxo vist Enderroc d’una part del mur de tancament del pati 12. Magatzem. Enderroc 13. Estança soterrada. No s’intervingué Planta pis 1. Vestíbul. Desmuntatge del paviment per a refer la solera i llosa del forjat Substitució de la solera de cairons del sostre i construcció de llosa 2. Sala noble. Desmuntatge i emmagatzemat del paviment per a refer la solera i llosa del forjat

3. Dormitori amb alcova. Desmuntatge i emmagatzemat del paviment per a refer el forjat Substitució de la solera i construcció de llosa 4. Habitació-estança. Desmuntatge i emmagatzemat del paviment per a refer el forjat Substitució de la solera de cairons del sostre i construcció de llosa 5. Estança-dormitori. Desmuntatge i emmagatzemat del paviment per a refer el forjat Substitució de la solera del sostre i construcció de llosa 6. Estança i escala d’accés a les golfes. Desmuntatge i emmagatzemat del paviment per a refer el forjat Substitució de la solera i construcció de llosa Enderrocs de l’escala i l’armari de sota escala 7. Dormitori amb alcova. Enderroc de la compartimentació de l’alcova Desmuntatge de l’enrajolat del paviment Modificació dels buits dels murs de paredat per crear espai de circulació Desmuntatge del forjat original de bigues de fusta Nou forjat de bigues i llates de fusta, cairons i llosa 8. Dormitori amb alcova. Enderroc de la compartimentació de l’alcova Desmuntatge de l’enrajolat del paviment Modificació dels buits dels murs de paredat per crear espai de circulació Desmuntatge del forjat original de bigues de fusta Nou forjat de bigues i llates de fusta, cairons i llosa 9. Cuina. Desmuntatge de l’enrajolat del paviment Modificació dels buits dels murs de paredat per crear espai de circulació Desmuntatge del forjat original de bigues de fusta Nou forjat de bigues i llates de fusta, cairons i llosa 10. Menjador. Enderroc d’envans de compartimentació Desmuntatge de l’enrajolat del paviment Modificació dels buits dels murs de paredat Desmuntatge del forjat original de bigues de fusta Nou forjat de bigues i llates de fusta, cairons i llosa 11. Jardí. No s’intervingué 12. Cos costat est jardí. No s’intervingué

13. Capella. No s’intervingué 14. Sanitari. S’enderrocà 15. Biblioteca. Desmuntatge de l’enrajolat del paviment Desmuntatge de la tela del cel-ras Substitució de la solera de cairons del sostre i construcció de llosa 16. Dormitori amb alcova. Desmuntatge de l’enrajolat del paviment Desmuntatge de la tela del cel-ras de la zona de la sala Substitució de la solera de cairons del sostre i construcció de llosa 17. Galeria i balcó. No s’intervingué 18. Dormitori amb alcova. Desmuntatge de l’enrajolat del paviment Desmuntatge del sanitari Substitució de la solera i construcció de llosa 19. Habitació-estança. Desmuntatge de l’enrajolat del paviment Substitució de la solera de cairons del sostre i construcció de llosa Planta golfes. 1. Accés. Enderroc de l’esca-la d’accés Desmuntatge de l’enrajolat del paviment Consolidació forjat Refer coberta 2. Dependència. Desmuntatge de l’enrajolat del paviment Consolidació forjat Refer coberta 2. Dependència. Desmuntatge de l’enrajolat del paviment Consolidació forjat Refer coberta 4. Dependència. Desmuntatge de l’enrajolat del paviment i forjat Forjat nou

Refer coberta 5. Dependència. Desmuntatge de l’enrajolat del paviment i forjat Forjat nou Refer coberta 6. Dependència. Desmuntatge de l’enrajolat del paviment i forjat Forjat nou Refer coberta 7. Dependència. Desmuntatge de l’enrajolat del paviment i forjat Forjat nou Refer coberta 8. Distribució. Desmuntatge de l’enrajolat del paviment Consolidació forjat Refer coberta 9. Dependència. Desmuntatge de l’enrajolat del paviment Consolidació forjat Refer coberta 10. Dependència. Desmuntatge de l’enrajolat del paviment Consolidació forjat Refer coberta 11. Espai sobre sostre sala noble. Refer coberta Coberta. Refer les xemeneies de la coberta 3.2. Intervenció realitzades 2001-2003. Per tal d’adaptar-se a la Llei del Patrimoni Cultural Català de 1993, en el projecte i en la intervenció es tingueren i es portaren a terme els següents criteris: a) Conservació. Conservació dels espais de planta baixa, pis i golfes del moment en què va ser declarada B.C.I.N. Planta baixa es conserven i es mostren a través d’un paviment de vidre els dipòsits del celler petit (5) i del vi ranci (6), estan situats per sota del nivell del vestíbul d'entrada i el pati. En

ambdós espais es preveu un paviment flotant de fusta a nivell del vestíbul i el pati. El celler petit (5) es rehabilita introduint-hi l’ascensor, resolt amb estructura metàl·lica i tancament de vidre. Planta pis es conserven tots els espais, excepte en el vestíbul (1) que es rehabilita introduint-hi l’ascensor i el (9) que es rehabilita situant-hi l’escala que comunica amb la planta golfes. Planta golfes es modifiquen cinc buits de comunicació de les dependències 2-3, 4-2, 4-5, 5-6 i 8-9, per tal de millorar la circulació entre els diferents espais que es converteixen en oficines. b) Recuperació. Recuperació dels espais malmesos durant la intervenció de l’any 1995. Planta baixa; en l’antiga botiga (9) es desmunten els envans que compartien l’espai, deixant l’arcada vista i les voltes de mocador, en la dependència del vi ranci (6), es desmunta la paret de totxo sota l’arcada de pedra que el separa del celler petit (5). Es recuperen els buits actualment tapiats (porta al vestíbul i finestra al pati) de la dependència 8. Es desmunten els envans del taller-llauneria (10) i es recupera el buit d’arc escarser de pedra mig tapiat, col·locat hi portam de fusta i vidre. Es desmunta la paret de totxo que redueix el buit original que comunica l’entrada (1) amb el celler petit (5). Planta pis; es recuperen els espais de sala i alcova (7) i (8), i els armaris i buits entre l’estança i els dormitoris alcova 6-7, 7-8 i 8-9, desmuntats en la intervenció de l’any 1995, es recol·loca el paviment ceràmic, desmuntat i emmagatzemat durant la intervenció de l’any 1995 per tal de reforçar els forjats i voltes de planta baixa, es recol·loca el paviment ceràmic del pati (11). En el pati central (7) es refà el ràfec perimetral de fusta i cairons ceràmics, desmuntat en la intervenció de l’any 1995. c) Restauració. Planta baixa; es restauren i netegen els murs de paredat vist, els forjats i les voltes, es restaura l’accés a la galeria soterrada amb entrada des del vestíbul. Planta pis; s’adapta a la nova alçada i es restaura part de la fusteria dels balcons, portes interiors i finestres, es restauren les pintures murals de sostres i parets de la sala noble i les estances 7 i 8. Degut al canvi d’ús, l’edifici passa d’habitatge privat a Centre Cultural públic, destinat a museu i oficines, això comportà l’adaptació de l’edifici al Decret de Supressió de Barreres Arquitectòniques, col·locant un ascensor que comunica les tres plantes, i una nova escala que uneixi la planta pis amb la planta golfes, la modificació de les instal·lacions d’electricitat, enllumenat i aigua, i la implantació de les noves instal·lacions de prevenció d’incendis, control de d’intrusió, veu i dades i climatització. En la dependència del celler petit (5) de la planta baixa, es col·locà un terra flotant de tauler de fusta estratificada d’alta densitat, recolzat en una estructura de bigues de fusta, per tal de no cobrir l'actual paviment de terra, situat a un nivell per sota del vestíbul d'entrada (1) i la botiga (9). Les instal·lacions en la planta pis es distribueixen a través d’una canal embeguda en el paviment, situada perimetralment en totes les dependències, unides a través dels passos de

paret o porta. Sobre la canal i els passos de paret es col·locà un paviment de fusta mòbil per tal de poder controlar amb facilitat la totalitat de la xarxa de les instal·lacions. En la resta de la superfície de les estances es col·locà el paviment ceràmic emmagatzemat a l’edifici, provinent del desmuntatge realitzat en la intervenció de l’any 1995. Les lluminàries previstes són una primera aproximació per poder completar el pressupost. En el moment de la realització es col·locaran les més idonis en funció de la museografia. L’ascensor es col·loca en el lloc que malmet al mínim els espais originals de la casa, el celler petit (5) en planta baixa, el vestíbul (1) en planta pis, i la zona central (8) de la planta golfes. Degut al recorregut de seguretat sobresurt uns 70cm. per sobre la coberta de l’edifici. Per tal reduir al màxim l’impacta visual i modificar el mínim els espais originals, es col·locà en una estructura metàl·lica, tancada amb vidre laminar de seguretat i amb la cabina també de vidre, la maquinària es col·locà sota la nova escala de la planta pis (9). L’esca-la que uneix la planta pis amb les golfes està en l’estança (9), junt a l’ascensor, es desmunta el forjat de tot l’espai.

d) Excavacions arqueològiques Paral·lelament a les obres de rehabilitació, s’ha efectuat una intervenció arqueològica en la estança 9 de la planta baixa que ha donat com a resultat més destacable la localització d’una sèrie d’estructures industrials relacionables amb uns antics tints dels Duran, datats el segle XVI, com també amb una fàbrica de sabó i ensimatges que el segle XVIII tenien els Duran. 3.3. Intervenció en el projecte de finalització de les obres de rehabilitació interior de les estances de la planta noble redactat el setembre de 2005. a) Recuperació Planta pis; es refà l’esca-la de comunicació de la planta pis amb les golfes de l’estança (6), desmuntada en la intervenció de l’any 1995. b) Restauració. Planta pis; es restaura i refà la fusteria malmesa dels balcons, portes interiors, finestres, es restauren les pintures murals de sostres i parets existents les estances, 3, 4, 5, 15, 16, 18 i 19. Es restitueix el fals sostre de la biblioteca (15) i el dormitori (16) amb fals sostre de cartró guix a l’espera de recuperar i recol·locar les teles desaparegudes. Els punts de llum de la planta pis es col·locaran segons les necessitats de la museografia. Les lluminàries es col·locaran les més idonis en funció de la museografia. El projecte ha contemplat la finalització de les obres de rehabilitació interior de les estances de la planta noble per a la recuperació parcial de la imatge de la casa del segle XVIII. Per a portar-les a terme s’han realitzat les següents intervencions:

a) Es reparen les esquerdes dels envans de les estances 16 i 18 de la planta noble. b) Es refà l’escala de comunicació de l’estança 6 amb les golfes, desapareguda en la

intervenció de 1995. c) Es restauren les fusteries exteriors i interiors. d) Es col·loquen les baranes en els balcons de la façana del carrer de Sant Joan. e) Es restauren les pintures murals de parets i sostres de les estances i dormitoris. f) Es rehabiliten les estances del cos annex del pati de la planta pis.

g) Es col·loca l’escultura “La vaca cega” en el pati de la planta pis.

4. Intervencions prèvies al projecte de juny de 2006. Planta baixa 10. Cos annex i pati. Estan previstes unes excavacions arqueològiques durant el segon semestre de 2006, a realitzar junt a la façana al pati del cos annex i, en tot l’àmbit del cos annex. Del resultat de les excavacions es definirà el tractament final de l’àmbit. En el paviment de planta baixa del cos annex el projecte preveu un paviment de fusta recolzat en bigues de fusta, deixant un espai entre el pla de les excavacions i el paviment, d’alçada variable segons el resultat final de les excavacions. 5. Intervencions en el projecte de 2006. Planta baixa Tanca pati. Es rebaixa l’alçada de la tanca del carrer de Sant Joan a 90 cm. d’alçada respecte la vorera deixant l’armari de comandaments elèctrics incorporat a la tanca. Es resitua la portalada d’entrada al pati, oberta a la tanca amb motiu de les obres de rehabilitació de la casa. Es col·loca una reixa de brèndoles verticals de tubs de ferro recolzats sobre el mur de paredat a l’alçada de l’armari de comandament elèctric. Es desmunta un tros de tanca del costat nord junt a la muralla per facilitar la lectura de la muralla des del pati, es tanca amb una reixa igual a la del carrer. Es desmunten els pilars, arcs d’obra ceràmica vista i el sostre de l’arqueria de planta baixa de la façana al carrer de Sant Joan. Dependencies interiors. 3. Graner. Utilització prevista. Recuperar i mostrar el graner dins del projecte museogràfic Intervencions: Refer la compartimentació enderrocada que configurava els dipòsits del gra Restauració dels rejuntats i revestiments amb morter de calç. Il·luminació en funció de la museografia 5. Celler del vi ranci Utilització prevista Mostrar dins del projecte museogràfic Intervencions previstes: Restauració amb morter de calç dels rejuntats i revestiments deixant a la vista la lectura del procés constructiu. Aixecar el nivell del paviment al nivell de l’espai d'entrada, la botiga-menjador i el pati, col·locant un paviment flotant de fusta i vidre, recolzat en una estructura de ferro, per a mostrar els dipòsits. Mantenir el cub situat sota la finestra. Il·luminació rasant del paviment 9. Botiga. Utilització prevista. Mostrar dins el projecte museogràfic les restes de la fàbrica de sabó

Intervencions previstes: Desmuntatge de la paret tapiada i recuperació de l’arc de pedra de la façana al pati, reforçat amb perfils metàl·lics Il·luminació 10. Cos annex del segle XIX. Utilització prevista Complementaria a la dependència 9 Intervencions previstes: Es desmunta i es restitueix el forjat i coberta del cos adossat a la façana del carrer de Sant Joan. El forjat de la planta baixa es restitueix amb un forjat de perfils metàl·lics i revoltó de rajola recuperada, solera de xapa de formigó i paviment de rajoles ceràmiques manuals, recolzat en una jàssera i dos pilars rodons metàl·lics. L’escala d’accés a la planta pis es preveu amb estructura i graonat metàl·lic separada del forjat. En planta pis s’obra un buit en l’eix de l’arc apuntat de planta baixa de la façana del costat nord. Es conserven els nius de terrissa de la façana del costat nord. Es desmunta la teulada emmagatzemant les teules, es restauren i es substitueixen les bigues i llates malmeses, es recol·loquen les rajoles, es preveu una solera de morter, una làmina impermeabilitzant, i es recol·loquen les teules, prèviament desmuntades i emmagatzemades a peu d’obra. Una vegada realitzada l’excavació es pavimenta el terra de planta baixa amb tauler de fusta estratificada d’alta densitat, recolzat en bigues de fusta. 11. Pati Utilització prevista. Pati Intervencions previstes: Enderroc del porxo de pilars i arcs d’obra vista. Es preveu una vorera de peces ceràmiques manuals, “cairons” de 30x30 cm. davant de la casa, junt a la tanca es preveu una vorera pavimentada amb pedra, enllaçant amb el paviment del cos annex, i una rampa fins enllaçar amb la vorera de peces ceràmiques. La resta de pati es preveu amb sauló compactat portant les aigües a la canalització. Es conserva la figuera. Planta golfes En la totalitat de les dependències de la planta s’hi preveu: Revestir amb morter de calç les parts malmeses de les parets de tàpia. Revestir les parets amb plaques de cartró-guix. Restauració del portam exterior. Portam de fusta en finestres i portes. Envans o armaris amb fusta en els costats de les dependències que limiten l’alçada útil Paviment flotant sobre cambra tècnica d’instal·lacions. Aire condicionat per la cambra tècnica Il·luminació des de les parets Sòcol per a xarxa d’instal·lacions Coberta. Obrir un accés a la coberta des del sotacoberta de la sala noble per accedir a la coberta i a la línia de vida per facilitar el manteniment.

6. Superfícies. Superfície útil. Planta baixa: 3. Graner 18'94 m2 5. Celler de vi ranci. Botiga-bar 51'21 m2. 9. Botiga-bar 39'12 m2. 10. Cos annex segle XIX 46’75 m2. Planta Pis: 17. Galeria 46’75 m2. Planta golfes 1. Accés 24'77 m2. 2. Dependència 18'77 m2. 3. Dependència 34'68 m2. 4. Dependència 23'09 m2. 5. Dependència 27'75 m2. 6. Dependència 22'90 m2. 7. Dependència 43'16 m2. 8. Distribució 75'40 m2. 6. Dependència 39'53 m2. 10. Dependència 22'76 m2. Superfície rehabilitada. Planta baixa 156’02 m2. Planta pis 46’75 m2. Planta golfes 332’81 m2. Total 535’58 m2. 7. Termini d’execució de les obres. 9 mesos 8. Classificació empresarial de l’empresa constructora. Grup C, Categoria D

9. Declaracions Bàsiques i Relació de Disposicions Legals DE CARÀCTER GENERAL -- Reial Decret 931/1986 de 2 de maig: Modificació de la A.C.E. per adaptar-les a la C.E.E. — Decret 375/1988 d’l de desembre sobre control de qualitat de 1’edificació. RELATIVES A L’ESTRUCTURA - Decret 3209/1979 (M. Pla de Desenvolupament) de 30 d’Agost: Norma sismo-resistent

P.D.S. -1. — Reial Decret 1723/1990, de 20 de desembre: “Murs resistents d’obra de maó”. — Reial Decret 1313/1988 de 28 d’octubre: obligatòria l’homologació dels ciments per a la

fabricació de formigons i morters per a tot tipus d’obres i productes prefabricats. — Ordre de 17/1/89 del Ministeri d’Indústria 1 Energia. Estableix la conformitat respecte a

normes com a alternativa l’homologació dels ciments per a la fabricació de formigons 1 morters per a tot tipus d’obres 1 productes prefabricats.

RELATIUS A LA CALEFACCIÓ 1 CONDICIONS TÈRMIQUES — Decret 124/1987 1 Ordre 27/4/87. Norma reglamentària d’edificació sobre Aïllament

Tèrmic NBE—AT-87. Substitueix a Catalunya la NBE-CT-79 (B.O.E. 22/10/78). — Reial Decret 1618/80 del 4 de juliol: Reglament d’Instal·lacions de Calefacció,

climatització 1 Aigua Calenta Sanitària. — Ordre Ministerial (M.I. i M.O.P.U.) de 16 de juliol de 1981:

Instrucció Tècnica complementària I. T.I.C. - Ordre 20 de juny de 1984 Modificació de les I.A. del Reglament d’Instal·lacions de

Calefacció, Climatització i Aigua Calenta Sanitària. ELECTRICITAT — Decret 2413/1973 <M.I.) de 20 de setembre: Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. — Ordre Ministerial (M.I.) de 31 d’octubre de 1973: Instruccions Complementàries del

Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. - Ordre Ministerial (M.I.) de 6 d’abril de 1974: Ampliació de les instruccions

Complementaries del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. - Resolució de la D.G. d’Energia de 30 d’abril de 1974: Reglament Electrotècnic de Baixa

Tensió en relació a la mida d’aïllament de les instal·lacions elèctriques. — Ordre Ministerial (M.I.) de 19 de desembre de 1977: Modificació de la Instrucció

Complementària M.I.B.T. 025 del vigent Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió - Ordre del 14 de maig de 1987: Ampliació del Reglament de Baixa Tensió mitjançant la

intervenció de les Entitats d’Inspecció i Control de la Generalitat de Catalunya. - Ordre de 26-1-90 del Ministeri d’Indústria i Energia. Adapta el progrés tècnic la ITC-

MI.BT.026 del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió.

- Ordre de 4-9-1989 del Departament d’Indústria 1 Energia. Adapta l’Ordre de 30—12-86 a

la ITC—ME—ANEM 2 relativa a grues desmuntables per a obres. - Ordre de 16-4-1990 del Departament d’Indústria 1 Energia. Adapta l’Ordre de 30-12—86

del Reglament d’aparells d’elevació 1 de la seva manutenció, referent a grues desmuntables per a obres.

VARIS — Ordre de 9—12—1975, del Ministeri d’Indústria 1 Energia. Normes Bàsiques per a les

instal·lacions interiors de subministrament d’aigua (correcció d’errades del 12—2—1976) - Reial Decret 1572/1990 de 30 de novembre. Norma Bàsica de l’Edificació NBE-QB-9h

“Cobertes amb materials bituminosos

MEMÒRIA CONSTRUCTIVA. 1. Treballs previs i implantació. Es preveu la col·locació de bastida en la façana de la casa al pati, al cos annex i a la tanca, amb bastida tubular metàl·lica amb bases regulables, tubs travessers, tubs de travament, plataformes de treball, escales d’accés, baranes laterals, sòcols i xarxa de poliamida amb elements de senyalització 2. Demolicions enderrocs i moviment de terres. El desmuntatge i moviment de terres de fonaments es realitzarà amb mitjans manuals. Es desmuntarà l’arqueria adossada a la façana. Es desmuntarà la part corresponent del forjat de planta baixa i la coberta del cos annex, per refer el forjat i rehabilitar la coberta. Es realitzarà l’excavació arqueològica dels pous de fonaments. 3. Fonaments. Es preveu fonaments en els pilars i riostra del cos annex, amb formigó armat de consistència fluida amb barres d’acer corrugades. 4. Estructures. Es preveu desmuntar el forjat de la planta pis del cos annex, substituint-lo amb un forjat de bigues amb perfils metàl·lics, revoltó de rajoles ceràmiques solera de formigó. El forjat es recolza en una jàssera i dos pilars rodons metàl·lics. El preveu l’estintolament de la paret de planta baixa que separa les dependències 6 i 9. Es recupera l’arc entre les dependències 9 i 10 reforçant-lo amb dos perfils laminats metàl·lics. 5. Cobertes Es rehabilita la coberta del cos annex, una vegada retirades les teules i emmagatzemades a peu d’obra es substiteixen les llates i bigues de fusta malmeses i es recol·loquen les teules sobre solera de rajola. 6. Tancaments i divisòries. Els paraments verticals dels revestiments dels murs estructurals i de façana de la planta golfes, es preveuen amb plaques de cartró guix col·locades sobre perfileria d’acer galvanitzada. 7. Impermeabilitzacions i aïllaments. Es tractaran les humitats de capil·laritat de algunes zones de planta baixa amb el sistema de electroforesis activa. 8. Revestiments. Els paraments verticals exteriors de la façana a migdia i la tanca a restaurar es revestiran amb arrebossat de morter ric en calç, i s’acabaran amb pintura a la calç. Es netejaran les bigues de fusta de la planta baixa i els revoltons . Els elements metàl·lics es pintaran a l’esmalt sintètic, amb dues capes d’emprimació i dues d’acabat. El portam exterior de fusta es restaurarà i pintarà, amb una capa de protector insecticida-fungicida i tres d’acabat. Les parets de planta baixa s’arrebossaran i pintaran.

9. Paviments. En el celler petit i el celler del vi ranci (6) es col·locarà un paviment de plaques de fusta estratificada d’alta densitat sobre paviment de formigó, estructura metàl·lica recolzada en peus regulables. En la dependència 9, es preveu paviment de fusta estratificada d’alta densitat recolzada en estructura metàl·lica, amb peus de ferro regulables per adaptar-se al nivell de les excavacions. En la planta baixa del cos annex es preveu un paviment de fusta estratificada d’alta densitat recolzada en bigues de fusta. El paviment del pati, davant de la façana de la casa es preveu una vorera de peces ceràmiques “cairons”. Junt a la tanca es preveu una vorera pavimentada amb pedra natural que enllaça amb el paviment del cos annex i mitjançant una rampa del 7% amb la vorera ceràmica. La resta del pati es preveu amb sauló compactat, ambles pendents a desguassar a la canalització En la planta golfa es preveu un paviment elevat d’alçada variable per sobre els tubs d’aire condicionat i la resta de les instal·lacions. 10. Tancaments i divisòries practicables. Es preveu la restauració de les finestres i portes de les façanes. Les portes i finestres noves de la planta golfa es preveuen de fusta per a pintar. La porta de dues fulles batents del cos annex, és preveu restaurar-la, o substituir-la per una igual a l’existent. 11. Envidraments. Els vidres de la fusteria restaurada es preveuen amb vidre aïllant de lluna incolora de 4 mm de gruix i un vidre laminar de seguretat incolor de 3+3 mm de gruix, i cambra d’aire de 8 mm. col·locat amb llistó de fusta. Els vidres de la fusteria nova de la planta golfa es preveuen amb vidre aïllant de dues llunes incolores de 4 i 6 mm. de gruix i cambra d’aire de 8 mm. La barana de la dependència 6 de la planta primera es preveu amb vidre de lluna incolra trempada de 10 mm. de gruix 12. Proteccions i senyalització. Les reixes i porta de la tanca del pati es preveuen de ferro amb brèndoles verticals cada 10 cm. segons plànol de detall. Les baranes de les passarel·les de la planta baixa es preveuen amb perfils d’acer inoxidable mat. La barana de l’escala de l’annex, des de la planta baixa a la primera es preveu amb perfils de ferro per anar pintats 13. Instal·lacions d’evacuació. Els baixants seran amb tubs de PVC, de secció, segons la seva situació. 14. Instal·lació de transport. Es preveu modificar el nivell d’arribada de l’ascensor a la planta golfa, per adaptar-lo al nou nivell del paviment. 15. Instal·lació de fontaneria. Els equips sanitaris tindran subministres d’aigua freda. Els materials seran de primera qualitat. Els tubs seran d’acer galvanitzat, polietilé i, PVC pel desguàs. Les aixetes dels aparells sanitaris seran de primera qualitat, amb perfecte acabat en els seus components. Els aparells sanitaris seran de porcellana vitrificada de color blanc de primera qualitat.

16. Instal·lació de seguretat i intrusió. La instal·lació de detecció es realitza en els accessos a l’edifici i en els vestíbuls de cada planta i està formada pels següents equips i detectors de camp: Detectors infrarojos, es col·locaran en las zones de pas obligatori y de comunicació entre zones, com son els vestíbuls de les escales i ascensor. Contactes magnètics es col·locaran en les portes amb accés a l’exterior. Sirena exterior amb òptica. Central microprocessada, amb comunicador telefònic. Terminals de comandament, per a activar/desactivar el sistema de detecció d’intrusió i que permetran l’accés als locals. Elements d’adreçament, que són els encarregats de comunicar els elements de camp amb la central. La canalització de la instal·lació es realitzarà amb safata de PVC i canal de PVC, aquesta canalització estarà compartida amb les instal·lacions de telefonia, distribució de TV. 17. Instal·lació de seguretat i intrusió. La instal·lació de les càmeres es preveu en entrades i passadissos 18. Instal·lació de veu i dades. El sistema de cablatge previst contempla un armari principal, ubicat en planta segona des de on es gestionaran les connexions d’escomesa de telèfons, provenint del registre principal, les extensions de la central de telefonia i el cablatge a les preses de treball. Es preveuran dos preses per a cada lloc de treball, telefonia pública i altres serveis distribuïts per tot el recinte. 19. Instal·lació de climatització. En la zona de museu de planta baixa el sistema de climatització es preveu amb fan-coil de paret. En la planta golfes el sistema de climatització és fa amb fan-coils de terra que estan situats darrera la falsa paret que hi ha a cada sala. Aquesta tindrà una reixa d’impulsió embocada al fan-coil i una de retorn oberta a aquesta falsa paret. 20. Instal·lació d’electricitat. El sistema previst per a la instal·lació dels circuits és el tipus radial, surten amb línies independents del quadre general de protecció situat en la dependència del sota d’escala del pati central. El tipus d’instal·lació és la corresponent a instal·lacions interiors receptores en edificis, tindrà els sistemes de protecció propis per a B.T., es a dir contra sobreintensitats i sobretensions, equilibri de càrregues, subdivisió dels circuits interiors, protecció de conductors en front dels efectes d’agents externs, evitar els contactes directes i anul·lar els indirectes. S’adoptaran les mesures de seguretat tant en la protecció dels elements com dels usuaris. La instal·lació de la xarxa de connexió a terra constarà de preses de terra, línies principals a terra i conductors de protecció. La instal·lació elèctrica procedirà de la següent manera: del quadre general es derivaran les diferents línies. El quadre de protecció serà de material doble aïllament. Dels interruptors automàtics magnetotèrmícs es derivaran les línies als diferents serveis. La maniobra d’encesa de les dependències es realitzarà mitjançant interruptors o commutadors. La tensió de comandament per l’enllumenat serà de 220 V. El material de maniobra a emprar; polsadors, interruptors, endolls, etc., serà de bona qualitat i, de color blanc. S’instal·laran els conductes necessaris per la col·locació de telèfon, antena de T.V. 21. Instal·lació d’il·luminació. En les zones de museu de planta baixa es preveuen nivells mínims d’il·luminació de 150 lux amb làmpades d’halogenurs metàl·lics. En la zona de treball de les dependències d’oficines, es preveu una il·luminació de 500 lux mitjançant tubs fluorescents.

Les enceses i apagades es governaran des del quadre, amb interruptors que disposin de pilot per indicar si el circuit està apagat o encés.

22. Instal·lació contra incendis.

Extintors mòbils. S’instal·laran extintors portàtils en nombre suficient per a que el recorregut real des de qualsevol origen d’evacuació a un extintor no superi els 15m en locals de risc mitjà o baix, i de 10 m en locals de risc elevat.

S’instal·larà el tipus d’extintor adequat, en funció de les següents classes de focs: Els extintors portàtils es col·locaran sobre suports fixats a paraments verticals o pilars, de forma que la part superior de l’extintor quedi com a màxim a 1,70 m. del terra. Les boques d’incendis seran de 25 mm se situaran sobre un suport rígid, de manera que el centre quedi com a màxim a una alçada de 1,50m amb relació al terra, a la sortida de cada planta, prop de la porta i a una distància de 5 m respecte a la mateixa, sense construir obstacles per la utilització de dita porta. Els polsadors d’alarma es col·locaran en llocs visibles. La distància més llarga a recórrer fins arribar a ells té que ser, com a màxim, de 25 m. Els polsadors aniran protegits per un vidre per evitar que, involuntàriament, es fiqui en marxa. S’instal·laran detectors òptics de fum a totes les dependències rehabilitades de l’edifici, cobrin cada un, una superfície màxima de 60 m2. S’instal·laran alarmes òptic-acústiques interiors i exteriors per tal de donar avís d’incendi als ocupants de l’edifici. 26. Seguretat i salut. En document apartat s’adjunta el projecte de Seguretat i Salut 27. Imprevistos. Al tractar-se d’una obra de restauració i rehabilitació es preveu una partida d’imprevistos. Barcelona, juny de 2006. Els arquitectes Bosch-Cuspinera Associats S.L.

REFORMA I REHABILITACIÓ DE LA CASA DURAN DEL PEDREGAR COM A CENTRE CULTURAL. 2A FASE

BOSCH CUSPINERA Associats; S.L.

IMOGEP, S.A. Enginyeria d’Instal·lacions

1

1. INTRODUCCIÓ .............................................................................................................. 2

1.1 Objecte del projecte .............................................................................................. 2

1.2 Descripció i característiques de l'edifici................................................................ 2

2. XARXA D’AIGUA FREDA I AIGUA CALENTA SANITÀRIA ...................................... 3

2.1 Objecte .................................................................................................................. 3

2.2 Prescripcions Reglamentàries.............................................................................. 3

3. INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ ................................................. 4

3.1 Objecte .................................................................................................................. 4

3.2 Consideracions preliminars .................................................................................. 4

3.3 Prescripcions Reglamentàries.............................................................................. 4

4. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA ........................................................................................ 5

4.1 Objecte .................................................................................................................. 5

4.2 Abast del projecte ................................................................................................. 5

4.2.1 Prescripcions reglamentàries ........................................................................ 5

4.3 Consideracions tècniques .................................................................................... 5

4.4 Descripció general de la instal·lació ..................................................................... 6

4.4.1 Edifici motiu d'estudi....................................................................................... 6

4.4.2 Quadre General de Distribució i Protecció.................................................... 6

4.4.3 Canalització.................................................................................................... 6

4.4.4 Sistemes de protecció.................................................................................... 7

4.4.5 Càlcul de les línies elèctriques ...................................................................... 8

4.4.6 Proves ............................................................................................................ 9

4.4.7 Enllumenat d’emergència .............................................................................. 9

4.4.8 Mecanismes ................................................................................................... 9

5. INSTAL·LACIÓ D'IL·LUMINACIÓ............................................................................... 11

5.1 Objecte ................................................................................................................ 11

5.2 Enceses............................................................................................................... 11

6. SISTEMES DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS................................................... 12

7. SERVEIS DE CABLATGE VEU/DADES.................................................................... 13




2

1. INTRODUCCIÓ

1.1 Objecte del projecte

L’objecte d’aquest projecte és definir les instal·lacions d’electricitat i il·luminació necessàries per la reforma i condicionament de les sales especificades l’edifici de Can Duran de Sabadell.

També s’inclou una part de medició i pressupost per la continuació dels treballs d’execució del projecte de reforma de la planta de golfes del mateix edifici.

1.2 Descripció i característiques de l'edifici

L’edifici motiu d’estudi consta de tres plantes on l’àrea d’actuació es a les sales 5, 6, 9, 10 i 11 de la planta baixa, essent aquesta última el pati.




3

2. XARXA D’AIGUA FREDA I AIGUA CALENTA SANITÀRIA

2.1 Objecte

L'objecte d'aquest capítol és el de realitzar un estudi econòmic per a la continuació en l’execució del projecte de la reforma de fontaneria de la planta de les golfes de l’edifici amb els preus actualitzats del mercat.

2.2 Prescripcions Reglamentàries

El projecte es realitzarà d'acord a la normativa vigent en quant a instal·lacions d'aigua.

Normes bàsiques d'instal·lacions interiors de subministrament d'aigua del MINISTERIO DE INDUSTRIA del 9 de Desembre de 1.975.

Normes Tecnològiques de l'edificació: IFA-IFF-IFC-IFR.

Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques als Edificis (R.D. 1751/1998 del 31 de Juliol) i Instruccions Tècniques Complementàries (B.O.E. 5/8/98).

Modificació de l’any 2002 del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques als Edificis.

Norma UNE 100 100. Conductes

Real decret 865/2003 de “Prevención y control de la legionelosis”.

Real Decret 140/2003 sobre criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà.

Real decret 465/2003 de “Criterios higienicos-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis”.

Norma UNE 100030-IN 2001

Decret 152/2002 de 28 de maig

REAL DECRETO 379/2001, del 6 de abril per el que s’aprova el Reglamento de almacenamiento de productos químicos y sus instrucciones técnicas complementarias MIE-APQ-1, MIE-APQ-2, MIE-APQ-3, MIE-APQ-4, MIE-APQ-5, MIE-APQ-6 y MIE-APQ-7. BOE núm. 112 de 10 de maig de 2001

Normes i recomanacions de la companyia subministradora.

Requeriments de la Propietat.




4

3. INSTAL·LACIÓ DE CLIMATITZACIÓ I VENTILACIÓ

3.1 Objecte

L’objecte del present es la realització de l’estudi econòmic de la instal·lació de climatització i ventilació per la continuació de l’execució del projecte de reforma de la planta de les golfes del mateix edifici.

3.2 Consideracions preliminars

L’estudi econòmic s'ha realitzat tenint en compte diferents factors:

Recompte del material i maquinària existent. Valoració del material, maquinària i mà d’obra pendents per la continuació dels treballs de

reforma de la part de climatització i ventilació.

3.3 Prescripcions Reglamentàries

El projecte estarà d’acord amb la Normativa vigent en el que es refereix a instal·lacions de climatització i solament es justificarà la seva alteració quan vingui determinada per possibles modificacions posteriors als locals.

Es tindran presents els preceptes que queden recollits a continuació:

- Reial Decret 1751/1.998, del 31 de juliol de 1.998, pel que s'aprova el "Reglamento de Instalaciones Termicas en los Edificios " i les instruccions tècniques complementàries sobre l'esmentat Reglament (B.O.E. nº 186, del 5 d'agost de 1.998).

- Llei 82/1.980 del 30 de desembre de 1.980, sobre conservació de l'energia (B.O.E. nº 193 del 13 d'agost de 1.981).

- Ordre del 16 del juliol de 1.981, sobre les instruccions tècniques complementàries sobre l'esmentat Reglament (B.O.E. nº 193 del 13 d'agost de 1.981).

Les normes que siguin d'aplicació sobre:

- Norma UNE-100-020-89. Climatització. Sala de màquines.

- Norma UNE 100 100. Canalitzacions.

- Decret 1244/1.978 sobre Reglament de recipients a pressió.

- Ordre del 17 de Març de 1.981 sobre instruccions tècniques complementàries MIE-API del Reglament anterior.

- Norma NRE-AT-87.

- Norma bàsica NBE-CT-79 sobre condicions tèrmiques als edificis.

- Norma bàsica NBE-CPI-96 sobre condicions de protecció d'incendis als edificis.

- Real Decret 842/2002 de 2 d’agost, sobre Reglamentació Elèctrica de Baixa Tensió.

- Ordenances municipals

I totes aquelles que afecten a les instal·lacions a realitzar al moment de la seva execució.




5

4. INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

4.1 Objecte

Aquest capítol té per objecte dimensionar les instal·lacions dels circuits i quadres de maniobra

alhora que les proteccions a adoptar en les sales de la planta d’actuació.

També té per objecte l’estudi econòmic, referents en aquest capítol, dels treballs de continuació

en l’execució del projecte de reforma de la planta de les golfes de l’edifici.

4.2 Abast del projecte

El present estudi elèctric, fa referència a les instal·lacions de subministrament i distribució

d'energia elèctrica per al condicionament de les diferents zones de l’edifici a reformar.

4.2.1 Prescripcions reglamentàries

Seran d’obligat compliment, les prescripcions contingudes al nou Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, Decret 842/2002 de 2 de Agost, tant pel que fa a les de caràcter general com a les particulars.

Les Prescripcions Complementàries que més directament afectaran a la instal·lació seran les que a continuació es relacionen:

-ITC-BT-18.- Instal·lació de posada a terra.

-ITC-BT-19.- Instal·lacions interiors o receptores. Prescripcions de caràcter general.

-ITC-BT-22.- Protecció contra sobreintensitats.

-ITC-BT-23.- Protecció contra sobretensions.

-ITC-BT-24.- Protecció contra contactes directes i indirectes.

-ITC-BT-28.- Instal·lacions en locals de pública concurrència.

Es compliran les Normes establertes per la Companyia Subministradora així com les Ordenances Municipals de l'Ajuntament de Sabadell i totes aquelles que afectin a la instal·lació en el moment de la seva execució.

4.3 Consideracions tècniques

Tot el conjunt d’instal·lacions corresponents a electricitat s’estudien tenint en compte les següents consideracions:

- La caiguda de tensió màxima admissible en el dimensionat de conductors serà del 3% per els circuits d’enllumenat i del 5% per els de força motriu o diferents usos de l’enllumenat.




6

Aquesta caiguda de tensió s’entén des de la CGP (Caixa General de Protecció), fins els extrems dels circuits considerats en el càlcul.

- En tota la instal·lació s’aconseguirà el màxim equilibri de càrregues que suporten les diferents fases, subdividint-se de manera que les pertorbacions originades per avaries que puguin produir-se en qualsevol punt de la mateixa, afectin a un mínim de parts de la instal·lació.

4.4 Descripció general de la instal·lació

4.4.1 Edifici motiu d'estudi

L’edifici motiu d’estudi es composa de:

Planta Baixa.

Planta Primera.

Planta Golfes.

Es farà una reforma a la planta baixa i es dotarà d’una instal·lació d’enllumenat al pati.

4.4.2 Quadre General de Distribució i Protecció

El Quadre General de Distribució existent es modificarà. S’afegiran les proteccions magnetotèrrmiques i diferencials segons esquema elèctric. Contindrà totes les proteccions grafiades en els esquemes i en cap cas tindran un poder de tall inferior a 30 kA.

Els interruptors seran del tipus caixa emmotllada. La protecció diferencial i la selectivitat enfront contactes indirectes s'aconsegueix a través de toroïdals i relés vigirex regulables en sensibilitat i temps de resposta o bé amb interruptors diferencials selectius amb els ubicats aigües avall.

El quadre general de distribució disposarà de l'embarrat de posada a terra, del qual partirà la línia principal de terra, fins la connexió a l’elèctrode de terra, disposada a l'exterior al pou registrable o anell de terra de l'Edifici.

Des d'aquests quadre es farà la distribució de línies fins els diferents quadres secundaris. Tenint en compte la ITC-BT-28, tot receptor de més de 16A, deurà ser alimentat des del quadre general o subquadres.

El dimensionat dels diferents circuits es realitza tenint en compte la intensitat màxima admissible pels conductors, i la caiguda de tensió màxima que s'ha comentat a l'apartat anterior. Per al seu càlcul es tindran en compte els coeficients de majoració 1'8 i 1'25 segons siguin lluminàries de descàrrega o electromotors, respectivament.

Tota maniobra estarà degudament protegida per un interruptor magnetotèrmic de valor màxim 6A, o bé per fusibles de calibre no superior a 6A i tensió adequada.

4.4.3 Canalització

Des dels subquadres elèctrics de partirà una canal protectora de PVC perforada de dimensions segons plànols, amb tapa desmuntable amb l’ajut d’una eina, i des d'aquí fins les darreres agrupacions de receptors.




7

En tota la distribució realitzada amb safata es complirà la norma UNE 20.460-5-52 i les Instruccions ITC-BT-19, ITC-BT-20, ITC-BT-21.

La derivació des de canal protectora fins a cada receptor es realitzarà dins una caixa de derivació de mesures adequades. Sempre que es realitzi una derivació de línia elèctrica, aquesta es farà a través de borns dins la caixa de derivació de material aïllant i no propagador de la flama.

La distribució fins a cada receptor es realitzarà en tub de PVC flexible amb grau de protecció 7 o amb tub de PVC rígid amb grau de protecció IP7, segons la instal·lació sigui encastada o per fals sostre o bé de superfície respectivament.

Els conductors que van des del Quadre General de Distribució fins als diferents subquadres seran de coure, unipolars i amb aïllament 1kV tipus RZ.

La distribució des dels diferents subquadres fins els últims receptors es realitzarà en cable de coure unifilar amb aïllament 750V per a seccions fins a 6 mm2 i en cable de coure unifilar amb aïllament 1kV per a seccions superiors. En els casos aquells en què la secció sigui igual o superior a 6 mm 2 degut a la caiguda de tensió i no per la intensitat que pel conductor ha de circular s’emprarà aquest amb aïllament de 750V.

Per a l'alimentació del subquadre d'enceses general del edifici, ubicat en planta baixa, es disposarà de cable mànega d'aïllament 1kV. Es comptaran 4 fils per punt de maniobra.

La distància entre suports de safata no serà superior a un metre, i es col·locarà un suport a cada un dels extrems.

Les distàncies entre brides o abraçaderes serà com a màxim de 0,8 metres per a tubs rígids i de 0,6 metres per a tubs flexibles.

En el dimensionament de tot tram de canal protectora es considerarà un 30% d’espai de reserva en previsió de futures ampliacions. La canal protectora disposarà un grau de protecció mínim IPXX5.

No podran distribuir-se per la mateixa canalització circuits amb tensions diferents, a no ser que aquesta disposi del separadors convenients.

Els diferents circuits que parteixen dels subquadres aniran correctament identificats amb etiquetes als cables. Els diferents conductors s'identificaran de la següent manera:

- Color groc-verd: conductor de protecció.

- Color blau: conductor neutre.

- Color negre, marró i gris: conductor de fase.

Les canalitzacions elèctriques han de separar-se com a mínim 3 cm d'altres no elèctriques, aquesta distància ha d'augmentar-se quan aquestes canalitzacions no elèctriques siguin d'aigua calenta, calefacció, etc. perquè els conductors no puguin arribar a temperatures perilloses. Tampoc s'instal·laran conduccions elèctriques sota conduccions susceptibles de produir condensacions.

4.4.4 Sistemes de protecció

L'esquema de distribució elèctrica així com la ubicació de les proteccions pertinents, respon al criteri de què en cas de produir-se alguna errada en la instal·lació o en els receptors connectats a la mateixa, aquesta quedi temporalment inutilitzada només la zona que estigui afectada per l'avaria, mantenint-se la resta de la instal·lació en perfecte funcionament.




8

S'adoptaran els següents sistemes de protecció per la seguretat de les persones, dels aparells i instal·lacions.

* Protecció contra sobreintensitats per tallacircuits o defectes de fase :

Es realitzarà mitjançant la instal·lació d'interruptors magnetotèrmics o fusibles calibrats, a l'origen dels circuits i a les derivacions d'aquests quan sigui convenient. El calibre d'aquestes proteccions serà l'adequat per tal de protegir de manera eficient als usuaris, aparells, i instal·lacions. El dimensionat dels conductors es farà tenint en compte les intensitats màximes admissibles, les quals es troben en les taules corresponents del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, i de les caigudes màximes de tensió admissibles.

* Protecció contra contactes indirectes:

Es realitzarà mitjançant la posta a terra de les masses, emprant interruptors diferencials. La sensibilitat d'aquests interruptors serà de 30 mA per als circuits d'enllumenat i de 300 mA per als circuits de força. Com elèctrode de terra s'instal·larà una malla enterrada sota de la cimentació i lligada a la armadura d'aquesta.

4.4.5 Càlcul de les línies elèctriques

Es calcularan segons la normativa respecte caigudes de tensió admissibles i intensitats màximes admissibles:

Les expressions emprades seran:

- sistema monofàsic:

- sistema trifàsic:

on:

P: potència L: longitud del circuit I: intensitat V: tensió cosj: factor de potència r: conductivitat del coure S: secció conductor

E = 2 L IS cos

I = P3 V cos

E = 3 L IS cos




9

4.4.6 Proves

Abans de la posada en marxa de la instal·lació es faran les següents proves:

* Mesura de l'aïllament i rigidesa dielèctrica.

* Mesura de la resistència del terra (des de cada receptor connectat a aquesta).

Mesures de fuites per a cadascun dels diferencials de la instal·lació.

4.4.7 Enllumenat d’emergència

Segons es disposa a la Instrucció ITC-028, al tractar-se d’un local de pública concurrència, haurà de disposar d’enllumenat d’emergència. Aquest enllumenat te per objecte garantir, en cas de fallar l’enllumenat general, la il·luminació als locals i accessos fins a les sortides, per una eventual evacuació del públic o il·luminar altres punts que es senyalin. L’alimentació serà automàtica amb tall breu.

Es disposaran d'aparells autònoms d'emergència previstos per entrar en funcionament automàticament al produir-se un tall dels enllumenats generals o bé quan la tensió d'aquests baixi un 70% del seu valor nominal.

Aquest aparells tindran una capacitat suficient per subministrar una potencia de 10W durant una hora amb rendiment lumínic no inferior a 10 Lm/W.

Tota lluminària d'emergència i senyalització disposarà del grau de protecció i classe d'aïllament d'acord al seu lloc d'ubicació, segons el REBT.

La instal·lació complirà les següents condicions de servei, durante1 hora com a mínim, a partir de l’instant en que tingui lloc la fallada:

Proporcionarà una il·luminància de 1 lux, com a mínim, en el nivell del terra en els recorreguts d’evacuació, mesurat en l’eix dels passadissos i escales, y en tot punt quan aquests recorreguts vagin per espais diferents als anomenats.

La il·luminància serà com a mínim de 5 lux en els punt en els que estiguin situats els equips de les instal·lacions de protecció contra incendis que exigeixen utilització manual i en els quadres de distribució de l’enllumenat.

La uniformitat de la il·luminació serà proporcionada en los diferents punts de cada zona tal que el quocient entre la il·luminació màxima i la mínima sigui menor que 40.

Es disposarà d’un enllumenat antipànic o ambient que proporcionarà una il·luminància horitzontal mínima de 0,5 lux en tot l’espai considerat, des de el terra fins a una alçada de 2m.

La relació entre la il·luminància màxima i la mínima a tot l’espai considerat serà menor de 40.

El número de lluminàries d'emergència màxim a la mateixa línia no serà superior a 12, i la protecció per les mateixes no serà superior a 6A.

4.4.8 Mecanismes

Per una millor protecció i localització d'avaries, cada interruptor o presa de corrent disposarà d'un tallacircuit adequat, encara que la derivació disposi de protecció pròpia.




10

Tot mecanisme respondrà al grau d'estanquitat necessari corresponent a la zona on s'ubica, segons el REBT.

Els endolls per a neteja, cuina i lavabos, disposaran de tapa de protecció.

En els despatxos els interruptors es col·locaran a 1,3 metres d’altura mínima.

Als els lavabos els interruptors es col·locaran a una altura mínima d’1,5 metres.




11

5. INSTAL·LACIÓ D'IL·LUMINACIÓ

5.1 Objecte

L'estudi de la il·luminació té per objecte aconseguir en els diferents espais d’actuació una intensitat lumínica corresponent a la funció que es va a desenvolupar repartida amb una uniformitat superior al 50% a tot l'espai.

També té per objecte l’estudi econòmic de la continuació de les obres d’execució del projecte de reforma de la sala de les golfes de l’edifici que afectin a aquest capítol.

5.2 Enceses

Es disposarà d'un quadre d'enceses general del edifici. Des d'aquest quadre es governaran les enceses i apagades de les línies d'enllumenat que disposin de contactor, tal i com es reflexa a l'esquema elèctric (llums pati exterior), o bé des de mecanismes ubicats en la mateixa sala. L’encesa es realitzarà amb un interruptor situat al quadre de enceses. Aquest interruptor disposarà d’un pilot que indicarà si aquest determinat circuit d’il·luminació està encès o apagat.




12

6. SISTEMES DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

El present capítol de Prevenció d’incendis tracta de realitzar l’estudi econòmic per la continuació dels treballs d’execució del projecte de reforma de la planta de les golfes del mateix edifici relacionats en aquest capítol.

Prescripcions reglamentàries

- Ordre 24 d'octubre 1.979 del Ministeri de Sanitat i Seguretat Social (B.O.E. número 267 del 7 de novembre 1.979).

- Reial Decret 2059/81 10 d'abril (B.O.E. número 224 i 225 del 18 i 19 de setembre 1.981).

- Es compliran les prescripcions contingudes a la Norma Bàsica de l'Edificació: "Condiciones de protección contra Incendios en Edificios", NBE CPI-96"

- Es complirà el Reglament de instal·lacions de protecció contra incendis (R.D. 1942/1993 de 5 de novembre).

- Norma UNE 100 100. Conduccions.

- Decret 241/1994 de 26 de Juliol sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, complementaris de la NBE-CPI/91.




13

7. SERVEIS DE CABLATGE VEU/DADES

L’objectiu d’aquest capítol es la de realitzar un estudi econòmic per la continuació de les obres de reforma de la planta de les golfes del mateix edifici de la part de cablatge i de veu i dades.

CALCUL DE LINEAS IMOGEP S.A.

SISTEMA

Bifás.

Trifásic

PROJECTE:

CASA DURAN

Tensió :

230

400

ESQUEMA :

AMPLIACIÓ QUADRE GENERAL DE DISTRIBUCIÓ

Coef.Simult.:

1DATA : JULIOL 2006

Poten. Total:

14358

Coef.Carrega Mig

1,6Intensitat :

23

CAIGUDA DE TENSIO

LINIA

D E N O M I N.

P O T E N C I ES (W.)

LLON.

INTEN.

P.I.A.

SECCIO

DE LINIA ACUMUL.

AÏLLAM.

INSTALADA

CALCUL MAXIMA

Car.

Sis.

(m)

(A)

(A)

(mm²)

(V%)

(V%)

A1

Enllum

Exterior

408

734,4

1035

ED

MO

30

3,55

2P

10A

2*2,5+2,5

0,661

0,661

0,6/1kV

A2

Enllum

Projectors

750

1350

2070

ED

MO

40

6,52

2P

10A

2*2,5+2,5

1,620

1,620

0,6/1kV

A5

Enllum

Sala 9

600

1080

2070

ED

MO

15

5,22

2P

10A

2*2,5+2,5

0,486

0,486

0,6/1kV

AE

5Enllum

Emerg.

00

1035

ED

MO

15

0,00

2P

6A

2*2,5+2,5

0,000

0,000

0,6/1kV

A4

Enllum

Projectors

600

1080

2070

ED

MO

15

5,22

2P

16A

2*2,5+2,5

0,486

0,486

0,6/1kV

A4E

Enllum

Emerg.

00

1035

ED

MO

32

0,00

2P

6A

2*2,5+2,5

0,000

0,000

0,6/1kV

A3

Enllum

Carril

2500

4500

6228

ED

TR

32

7,23

3P+N

16A

3*2,5+2,5+2,5

0,826

0,826

0,6/1kV

A3E

Enllum

Emerg.

00

1035

ED

MO

32

0,00

2P

6A

2*2,5+2,5

0,000

0,000

0,6/1kV

A6

Enllum

Carril

2500

4500

6228

ED

TR

10

7,23

3P+N

16A

3*2,5+2,5+2,5

0,258

0,258

0,6/1kV

A6E

Enllum

Emerg.

00

1035

ED

MO

10

0,00

2P

6A

2*2,5+2,5

0,000

0,000

0,6/1kV

A7

Enllum

Carril

2500

4500

6228

ED

TR

15

7,23

3P+N

16A

3*2,5+2,5+2,5

0,387

0,387

0,6/1kV

A7E

Enllum

Emerg.

00

1035

ED

MO

15

0,00

2P

6A

2*2,5+2,5

0,000

0,000

0,6/1kV

F1

Endolls

Varis

1500

1500

2070

EI

MO

23

7,25

2P

16A

2*2,5+2,5

1,035

1,035

0,6/1kV

F2

Endolls

Varis

1500

1500

2070

EI

MO

20

7,25

2P

16A

2*2,5+2,5

0,900

0,900

0,6/1kV

MManiobra

500

500

1035

EI

MO

52,42

2P

10A

2*2,5+2,5

0,075

0,075

0,6/1kV

RReserva

1000

1000

3114

EI

TR

51,61

3P+N

16A

3*2,5+2,5+2,5

0,029

0,029

0,6/1kV

TOTAL

14358

22244,4

39393

(1)

(2)

% de C.D.T. admesa desde C.G.P. fins SUBQUADRE:

0,00

v.%

ITC-BT 19-2.2.2.(3 % Il·luminació, 5 % altres serveis)

(1) ED: Energia de descarrega (*1,8) EI: Energia incandescent(*1) MO: Motors (*1,25)

(2) MO: Monofàsic TR: Trifàsic

DOCUMENTACIÓ FOTOGRÀFICA.

Annex

Tanca carrer de Sant Joan

Pati. Annex i arqueria Pati. Arqueria

Planta golfa

Planta Golfa

Planta Golfa

Planta baixa (9)

Planta baixa (9)

Planta baixa (6)

Planta baixa (6)

10. Annex planta baixa

10. Annex planta baixa

Planta golfa

Planta golfa

Planta golfa

PROJECTE EXECUTIU DE LES OBRES DE REHABILITACIÓ … · segle XIX s’hi afegí un cos de planta...

Documents

Transcript of PROJECTE EXECUTIU DE LES OBRES DE REHABILITACIÓ … · segle XIX s’hi afegí un cos de planta...