PROJECTE LINGÜÍSTIC › app › download › 30826714 › Projecte+l… · En el projecte...

50
PROJECTE LINGÜÍSTIC CURS 2019-2020

Transcript of PROJECTE LINGÜÍSTIC › app › download › 30826714 › Projecte+l… · En el projecte...

PROJECTE

LINGÜÍSTIC CURS 2019-2020

1

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

2

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

1. Justificació El català, com a llengua pròpia de Catalunya és emprat normalment com a llengua vehicular d’ensenyament i d’aprenentatge i en les activitats internes i externes de la comunitat educativa: activitats orals i escrites de l’alumnat i del professorat, exposicions del professorat, llibres de text i material didàctic, activitats d’aprenentatge i d’avaluació, i comunicacions amb les famílies. L’objectiu fonamental del projecte educatiu plurilingüe és aconseguir que tot l’alumnat assoleixi una sòlida competència comunicativa en finalitzar l’educació obligatòria, de manera que pugui usar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i pugui comprendre i emetre missatges orals i escrits en la llengua estrangera que el centre ha determinat en el projecte educatiu i que sigui sensible a altres llengües i cultures. El nostre centre ha elaborat, com a part del projecte educatiu, un projecte lingüístic propi, en què adaptarà aquests principis generals i la normativa a la realitat sociolingüística de l’entorn. El projecte lingüístic haurà de preveure el treball conjunt en llengua catalana i en llengua castellana dels continguts, objectius, aspectes metodològics i criteris d’avaluació, així com la coordinació en el tractament de les estructures lingüístiques comunes, evitant repeticions en totes dues llengües. Les competències lingüístiques que tenen un caràcter transversal han de tractar-se des de les diferents matèries. El projecte lingüístic establirà pautes d’ús de la llengua catalana per a totes les persones membres de la comunitat educativa i garantirà que les comunicacions del centre siguin en aquesta llengua. Aquestes pautes d’ús han de possibilitar, alhora, adquirir eines i recursos per implementar canvis per a l’ús d’un llenguatge no sexista. En el projecte educatiu els centres preveuran l’acollida personalitzada de l’alumnat nouvingut. En el projecte lingüístic es fixaran criteris perquè aquest alumnat pugui continuar, o iniciar si escau, el procés d’aprenentatge de la llengua catalana i de la llengua castellana. Per a l’alumnat nouvingut, s’implementaran programes lingüístics d’immersió en llengua catalana amb la finalitat d’intensificar-ne l’aprenentatge i garantir-ne el coneixement. S’arbitraran mesures de traducció per al període d’acollida de les famílies. Al llarg dels anys en que a les escoles catalanes es va instaurar la immersió lingüística, en la nostra societat s'han anat produint una sèrie de canvis que fan que sigui necessari una revisió i actualització del Projecte Lingüístic del Centre. A Catalunya s'ha produït, i encara s'està produint, una arribada massiva d'immigrants de molts països, això provoca que molts dels nostres alumnes fora de l'escola no parlen el català ni el castellà. Per tant per a un gran nombre del nostre alumnat, l'escola és l'únic lloc on tenen accés a la llengua catalana, ja que alguns es mouen en un cercle

3

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

en que s'utilitza solament la llengua d'origen de la família. Per aquest motiu hem de ser conscients que l'escola som el lloc on els nens senten i parlen el català, per tant cal tenir clar com treballarem les llengües i cal adaptar també els programes d'immersió lingüística a la nova realitat dels alumnes. La llengua s'aprèn des de totes les àrees del currículum, per tant tot el professorat i personal de l'escola hem de treballar perquè això s'aconsegueixi, hem de ser models lingüístics per als alumnes. Un altre aspecte que ha canviat molt en els últims anys, són les tecnologies, aquestes ens obren un món de recursos per a ensenyar les llengües, cal que l'escola, i per tant tot el professorat s'adapti i es prepari per assumir aquest canvi amb normalitat i que se'n pugui treure el màxim de profit. Cal fer també esment als resultats de les proves de les Competències Bàsiques, en ells s'observa que els nens/es tenen dificultats en expressar-se en català, sobretot oralment, els costa construir frases amb correcció i emprar un vocabulari adient en cada ocasió.

Missió del nostre centre El nostre centre situat al barri de Ciutat Vella de Barcelona, com a escola religiosa amb titularitat de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell realitza una tasca social oberta a la realitat del nostre entorn. L’objectiu és que els alumnes rebin una formació integral promovent la seva dimensió individual, social i transcendent. Amb la intenció d’afavorir la integració de la personalitat volem: ➢ Ajudar a l’alumne a descobrir i fer créixer les seves possibilitats físiques,

intel·lectuals i afectives. ➢ Potenciar la seva capacitat de convivència amb els altres i promoure la inserció en

el món de forma responsable i constructiva. ➢ Ajudar-lo a potenciar el desenvolupament dels seus valors ètics i religiosos i oferir-

los-hi la possibilitat de conèixer, viure i celebrar el missatge de Jesucrist en un marc de respecte i llibertat.

4

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

Característiques d'un servei educatiu d'interès públic

● Dóna resposta a una opció educativa que la nostra realitat social reclama, reconegut pel Departament d’Ensenyament com a Centre d’Atenció Educativa Preferent.

● S’acull al finançament públic d’acord amb les lleis per tal de poder garantir al màxim la gratuïtat de l’educació, (subvenció a Llar d’Infants i Concert a Educació Infantil i Primària)

● És oberta a tothom qui desitja l’educació que s’hi imparteix. ● Compta amb un equip de professors i col·laboradors que es comprometen a

donar una educació coherent i de qualitat a tots els alumnes. ● Té el suport i l’estímul dels pares d’alumnes, compromesos amb l’opció

educativa pròpia del centre. ● Promou la participació activa i corresponsable dels diversos estaments de la

comunitat educativa. ● Col·labora amb les altres escoles i institucions socials i de l’Església per

aconseguir una política educativa que garanteixi la igualtat de tots els ciutadans i de totes les escoles sense privilegis ni discriminacions.

5

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

2. Context sociolingüístic

L'alumnat té dret a rebre l'ensenyament en català en l'educació primària. També té el dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori, sigui quina sigui la seva llengua habitual en incorporar-se a l'ensenyament, per la qual cosa cal tenir clar quines característiques lingüístiques tenen els nostres alumnes i quin és l'entorn en el que viuen.

2.1. Alumnat El nostre alumnat procedeix en la seva gran majoria del districte de Ciutat Vella, de la zona del Gòtic, del Raval (filipins i paquistanesos), alguns de la Ribera (Born)) i alguns de la Barceloneta (pocs). La nostra escola de P-3 a 6è té escolaritzats al voltant d'un 45% d'alumnes immigrants, però hi ha també un altre grup (34,17%) de procedència estrangera.

PERCENTATGE D’ALUMNES IMMIGRANTS CURS 19-20 (Per nacionalitat i per procedència)

Nivell Nacionalitat estrangera

Procedència estrangera

Llar 1 0 100%

Llar 2 28.5% 62.5%

Nivell Nacionalitat estrangera

Procedència estrangera

P-3 28.57% 85.7%

P-4 50% 95%

P-5 52.38% 90.4%

1r 67.70% 89.4%

2n 59.09% 86.36%

3r 52% 92%

4t 32% 88%

5è 61.1% 83.3%

6è 42.85% 92.85%

TOTAL 43.10% 87.7% Si observem aquestes dades es constata que hi ha un bon grup d'alumnes que tenen la nacionalitat estrangera i molts dels que la tenen espanyola la procedència dels pares és d’altres nacionalitats i això fa que sovint a casa d’aquests alumnes, la llengua, la cultura i les tradicions, són les pròpies del lloc d'origen de la família, per tant a l'hora

6

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

d'escolaritzar-los, la tasca a realitzar amb ells, és com si fossin nouvinguts, ja que molts no coneixen ni el català ni el castellà En un grup d'alumnes immigrants ens trobem en la dificultat que, sinó cada curs, força sovint, marxen un o dos mesos de vacances al seu país d'origen al llarg del curs escolar (principalment els d’origen filipí i algun paquistanès), amb el conseqüent trencament, tant del ritme d'aprenentatge, com en el ritme d'integració i d'hàbits de treball. És una situació que es dóna força en les escoles del nostre barri que tenim un nivell alt de nens de fora, i que fa que sigui molt difícil que aquests alumnes treguin un rendiment escolar òptim, degut al trencament del ritme d’aprenentatge. Es dóna la circumstància que els alumnes a classe parlen en català amb els/les mestres, però entre ells de seguida passen a parlar en castellà, al pati la llengua vehicular és gairebé sempre el castellà. En acabar l'escolaritat, els nostres alumnes arriben a un nivell bo de comprensió oral de la llengua i la majoria s'expressen amb correcció, però som conscients que es dóna el fenomen que els alumnes parlen en català (gairebé tots) amb els mestres, però quan parlen entre ells la majoria ho fan en castellà, fins i tot dins de la mateixa aula, cal un treball d'exigència per part de tots per anar millorant aquest aspecte. Pel que fa a l’expressió escrita tenen més dificultats ja que els costa força construir frases ben coherents.

2.2. Entorn La nostra escola està situada al districte de Ciutat Vella de Barcelona, concretament en el barri Gòtic. És una zona de la ciutat on es dóna una diversitat lingüística, social i cultural força remarcable. Actualment és un barri en transformació, de ser un zona força degradada, amb pisos antics i vells, l'administració està potenciant-lo amb la construcció de serveis de cara al turisme; s’han construït força hotels que fan baixar el nombre de pisos disponibles al barri, així com en la rehabilitació dels pisos. Aquests aspectes porten un increment del preu de la vivenda, que fa que famílies del barri no les puguin pagar i hagin de canviar de residència, això comporta a l'escola que hi hagi baixes d'alumnes, a vegades a mig curs, ja que la família busca una vivenda més assequible. L'impuls del turisme en aquesta zona fa que trobem moltes botigues de moda, de disseny, restaurants, bars, hotels... per tant el nombre de vivendes no està augmentant, més aviat al contrari, per la qual cosa l'augment de la població escolar és poc considerable. Degut a l'augment del preu de la vivenda, això provoca un contrast respecte a la població, ja que s'està notant un cert increment de població amb un nivell econòmic més alt, gent amb professions lliberals (arquitectes, advocats, artistes...) que contrasten amb la població pròpia del barri de fa anys. En el barri hi ha força gent de la primera onada immigratòria (anys 60), provinents de la resta d'autonomies d'Espanya, que segueixen emprant el castellà com a llengua de relació, un altre grup força nombrós està format per immigrants asiàtics que utilitzen per relacionar-se diferents llengües (urdú, xinès, tagalog...) i finalment trobem el grup

7

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

de centre i sud Amèrica; per tant a nivell de carrer és força difícil que els nostres alumnes puguin escoltar i utilitzar la llengua catalana. En el nostre centre ha augmentat molt la població d’alumnes paquistanesos, ja que abans eren un grup molt minoritari en la nostra escola i actualment al parvulari és gairebé el grup immigrant dominant. L'entorn de l'escola disposa d'un seguit de centres, institucions, fundacions que treballen per aconseguir una integració dels nens immigrants i d'ajuda dels propis d'aquí. L'escola té relació amb diferents institucions:

- Migra Studium on es fa treball de llengua catalana principalment per a nens nouvinguts i reforç escolar, tres dies a la setmana. També dónen classes per adults.

- Centre Gabella “Compartir”, centre obert on el treball és més de lleure, on els nens hi poden anar també cada dia per la tarda.

- Fundació de l’Esperança, obra social “La Caixa” que atén a alumnes i també a les seves famílies.

- Càritas, imparteix classes per adults. - Casal Infantil del Pati Llimona, on els nens cada tarda poden anar a fer tallers

i també tenen la possibilitat de fer els deures. - Centre Terral, on s'ajuda a fer les tasques escolars i d'altres ensenyaments

(informàtica, anglès...) a les nenes. - Centre Obert Tria – Fundació Comtal. Realitza tasques de suport escolar i

estudi assistit a nouvinguts. - Ludoteca del carrer Ample i la ludoteca de la placeta del Pi, en ambdós llocs

els alumnes tenen un espai per fer els deures i després poden dedicar-se a jugar.

- D’altres casals on també van els nostres alumnes són: el Centre Gavina, el casal de Drassanes...

- Reforç Narinan: es realitza a l’escola tots els dimarts de 17 a 18.30h per part de voluntaris. Les places són limitades per la qual cosa li oferim al alumnes que més dificultats d’aprenentatge presenten.

El fet d'estar en el centre de Barcelona i molt a prop de l'Ajuntament i del Palau de la Generalitat, facilita que sovint hi hagi actes i festes tradicionals catalanes: castellers, grups de danses, colles de diables, colles de gegants... ja que en aquesta zona és on es concetren la majoria d'activitats que es fan per la Festa Major de la Mercè,i d'altres festes, això és un bon mitjà perquè els alumnes vegin part del nostre folclore i a la vegada també en aquests actes sentin la llengua catalana fora de l'àmbit escolar.

3. La llengua catalana, llengua vehicular i d'aprenentatge L'Estatut d'autonomia de Catalunya, en el seu article 6, determina que la llengua pròpia de Catalunya és el català, la qual ha de ser la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. Les dues llengües oficials, català i castellà, han de ser conegudes per la ciutadania de Catalunya. La Llei 7/1983, de 18 d'abril, de normalització lingüística a Catalunya, ja definia la llengua catalana com a llengua pròpia de Catalunya i de l'ensenyament en tots els seus nivells educatius;

8

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

consideració que va mantenir la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, en el seu article 20. La major complexitat i la diversitat lingüística i cultural de la societat catalana actual fan necessari potenciar des de l'escola la llengua pròpia, que ha d'esdevenir llengua comuna i factor de cohesió social de tota la població.

3.1. El català, vehicle de comunicació i de convivència.

● El català vehicle de comunicació. El català és la llengua vehicular en tots els àmbits de l'escola, s'utilitza en totes les activitats acadèmiques que es realitzen dins i fora de l'aula (curriculars, complementàries, extraescolars, sortides culturals, festes de l'escola...), a la vegada tota l'ambientació i decoració que es posa pels diferents espais del centre és en català i un petit percentatge es fa en llengua anglesa. En general la parla habitual entre el professorat és el català. L’Equip Docent està format en aquest curs 19-20 per 23 persones, totes tenen un domini oral i escrit de la llengua catalana Tenen acreditació per fer classes en català:

- Llar d’Infants, 1 mestra i 1 educadora tenen el nivell C2 de català. - Educació Infantil, 5 mestres (amb l’acreditació per donar classes). - Educació Primària, 6 mestres. - Especialistes, 10 mestres. - Vetlladora, 1 mestra amb acreditació de Català.

En relació a d’altres professionals que també intervenen en el centre, com poden ser EAP, Serveis Socials, Assessor/a LIC, CSMIJ,... s’intenta que la llengua emprada sigui sempre el català. Les reunions de pares, es comencen reunits tots al saló d'actes i es comencen preferentment en català, tot i que sovint s’ha de passar a fer-la en castellà ja que hi ha un gran nombre que no segueix una explicació en català. Posteriorment cada tutor/a va a la seva aula i si no hi ha cap inconvenient, se segueixen en català, sempre i quan no hi hagi famílies que no entenguin les explicacions, o es van alternant les dues llengües. Personal no docent El personal de recepció, de secretaria, titular-administrador, personal del menjador utilitzen el català per expressar-se. Els monitors de mitja-pensió i de les activitats extraescolars utilitzen el català o el castellà, depenent a vegades del monitor/a.

AMPA La llengua que s’utilitza en les reunions de l’AMPA és tant el català com el castellà, depèn del membre que tingui la paraula en aquell moment, en les assemblees

9

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

de l'AMPA també es barregen les dues llengües ja que segons els pares que hi assiteixen, hi ha més o menys dificultat en entendre el català.

Consell Escolar Les reunions del Consell Escolar es fan sempre en llengua catalana, si hi ha algun membre del consell que no sap expressar-se oralment es respecta la seva llengua.

● El català, eina de convivència Tenint com a referència la legislació, l'Estatut i la Llei de política lingüística, que estableix que la llengua pròpia de Catalunya és el català i que és també la llengua emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament. A més el català és la llengua oficial de Catalunya, també ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat Espanyol. El reconeixement d'haver d'aprendre dues llengües, és un privilegi que obre les portes a desenvolupar -se en una societat plural oberta a altres cultures. S'establirà en el Pla Anual actuacions referides al foment de l'ús del català en tots els àmbits: ensenyament-aprenentatge (dins i fora del centre), espais lúdics (esbarjo), serveis complementaris (menjadors, activitats extraescolars), comunicació interna i externa. Per vetllar per l'assoliment d'aquest objectiu caldrà assegurar-se que tots els implicats en són conscients i adoptar les mesures de suport que es creguin necessàries. Per tal de que el català no sigui sols una llengua d'aprenentatge, a l'escola realitzem un seguit d'activitats que ens permeten donar més força a aquesta llengua com a mitjà de relació i de convivència entre els diferents membres de la comunitat educativa.

● Potenciem les exposicions orals dels treballs i projectes elaborats a l’aula pels alumnes per convidar a les famílies i fer-les partícips del dia a dia de l’escola.

● En les activitats culturals dins i fora del centre la llengua catalana és l’eina funcional i bàsica. - Teatre en Català en el 1r nivell de cada cicle. - Teatre en Anglès en el 2n nivell de cada cicle. - Sortides culturals relacionades amb les diferents matèries curriculars. - Activitats musicals al Palau de la Música Catalana o al Liceu. - Tallers medi-ambientals. - Tallers a la Biblioteca del barri des de Llar a Cicle Superior. - ...

● Per Nadal es treballen a tots els nivells (Llar d’Infants, Parvulari i Primària), nadales típiques de Catalunya i s’intenta que si en el festival de Nadal es fan representacions, siguin dels Pastorets, de rondalles o l’adaptació d’un conte o poema nadalenc en llengua catalana.

● Per Sant Jordi realitzem els Jocs Florals a la mateixa escola:

10

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

- Pàrvuls: P5 hi participa amb la creació d’un text literari conjunt i el reciten durant l’acte que celebren al matí tot el cicle d’Educació infantil on conviden a les famílies.També participen els alumnes de P3 i P4 amb un dibuix.

- Primària: De 1r a 6è es realitzen els Jocs Florals a nivell de certamen. Una selecció d’aquests treballs (de prosa i de poesia amb tema lliure), s’envien a participar als Jocs Florals del Districte.

● En les festes que celebrem, la llengua catalana és l’eina funcional i bàsica i dóna

oportunitat de fer coneixedors als nostres alumnes de les tradicions i costums de Catalunya.

FESTES

LLAR D'INFANTS PARVULARI ED. PRIMÀRIA

Mare de Déu de la Mercè X X

Castanyada X X X

Nadal X X X

Carnestoltes X X X

Quaresma i Setmana Santa X X

Pasqua X X X

Sant Jordi X X X

Setmana Fundadora X X X

Festa de l'escola X X X

Comiat de 6è X X X

Cloenda Padrins de lectura X X X

3.2. L'aprenentatge/ensenyament de la llengua catalana En l'àmbit de les llengües l'escola ha d'educar els nens i les nenes perquè desenvolupin aquelles competències comunicatives i lingüístiques que facin possible que siguin capaços d'actuar, de construir els fonaments de la ciutadania, del coneixement del que és la condició humana, de la comprensió dels altres. La llengua vehicular de l'escola és el català, des de que els alumnes entren al nostre centre (des d'1any), tota la trasmissió de missatges, coneixements, activitats que es fan amb els alumnes és en aquesta llengua. En el desenvolupament de les activitats escolars el paper de la llengua oral és fonamental, cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar per aprendre. Això implica ser conscient dels principals tipus d'interacció verbal, ser progressivament competent en l'expressió i comprensió dels missatges orals que s'intercanvien amb utilització activa i efectiva de codis i habilitats verbals i no verbals i de les regles pròpies de l'intercanvi comunicatiu en diferents situacions. S'aprèn a llegir i comprendre millor els textos, i a escriure i reflexionar i revisar com s'escriu, s'aprèn a pensar, a partir d'unes bones interaccions orals. En això juguen un paper clau les preguntes, les que realitza el professorat i les que han d'aprendre a formular els nois i les noies. En la llengua parlada per aprendre, el paper central és per a qui aprèn i cal que el professorat

11

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

sàpiga orientar-los perquè l'ús de les habilitats de la llengua parlada vagi generant l'hàbit de fer reflexionar sobre com es fan les coses. El paper que juga la llengua i la comunicació en els processos d’aprenentatge i el fet que la base dels seus ensenyaments se situï en l'ús social de la llengua, fa que els aprenentatges lingüístics i comunicatius que es produeixen en qualsevol àrea, amb una bona coordinació docent, es puguin aplicar a l'aprenentatge de les altres i, alhora, afavoreixin la competència plurilingüe i intercultural de l’alumnat. Les activitats de les àrees lingüístiques tenen, evidentment, una importància remarcable en el desenvolupament de la competència comunicativa. Cal, però, recordar que en ser una competència transversal a totes les àrees, l’assoliment dels objectius bàsics dependrà del tractament que se’n faci a totes. La priorització de la llengua parlada és de gran importància quan es tracta de l’ensenyament d’una llengua nova per a l’alumnat. En aquesta situació, l’ús de diferents recursos didàctics, amb variats formats i suports, ús de les TAC, i en diferents contextos (festes, representacions, projectes i activitats curriculars), ha de ser una de les claus per a un aprenentatge eficaç.

3.2.1. Estructures comunes Hi ha un conjunt de continguts que són comuns a totes les llengües ensenyades i no té sentit que cada llengua torni a plantejar-los des de l'inici com si fossin específics, ben al contrari, cal introduir-los més sistemàticament i reflexivament en català, que és la llengua de l'escola, per ser aplicats en les altres, i facilitar, així, la transferència necessària d'aprenentatges entre llengües. La comprensió i expressió oral, comprensió escrita i expressió escrita presenten estructures comunes per a les dues llengües oficials i per això aquells tractaments que es facin en una llengua no s’han de tornar a repetir en l’altra. En canvi, pel que fa a la fonètica i ortografia, al lèxic i la gramàtica hi ha alguns aspectes comuns com són l’estructura de l’oració, la concordança, els temps verbals...i d'altres que requereixen un tractament específic per a cada llengua. És molt important posar-se d'acord en l'ús d'una terminologia comuna en tots els aspectes, principalment en els gramaticals. Els conceptes morfosintàctics bàsics comuns de les llengües catalana i castellana s’explicaran en català dins l’àrea de llengua catalana, fent la comparació o distinció pertinent en l’àrea de llengua castellana, quan sigui necessari. Les estructures comunes apareixeran sempre en castellà un cop hagin estat assolides en català. A l’escola tenim elaborada, a Ed. Primària, la seqüenciació vertical de continguts i objectius tant de català com de castellà per nivells, especificant els continguts comuns i no comuns de català i castellà, per tal d’introduir els conceptes bàsics des de la llengua catalana. A Pàrvuls també s’ha fet la seqüenciació dels continguts i objectius de català.

12

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

3.2.2. La llengua catalana.

● Llar d'Infants fomentem la llengua catalana a partir de:

- Les rutines d'entrada i sortida de la Llar. - El Bon dia. - Ordres bàsiques: frases concretes en català (posa't el pitet, seu a la cadira,

...) - Situacions relacionades amb les activitats: racó del conte, cançons, colors

bàsics, formes geomètriques bàsiques, animals, fruites... - Les festes tradicionals treballades a l'escola. - Sortides educatives (visita al pessebre de la Plaça Sant Jaume, sortides per

l’entorn, visita a l’aquàrium).

● Parvulari, la línia de treball queda ubicada dins de la concepció

constructivista de la lectura i de l'escriptura, són dos processos estretament relacionats que es treballen de manera global. L'objectiu primordial és afavorir i propiciar nous canals de comunicació entre els infants i el seu entorn.

A l'aula es potencien un conjunt d'activitats que diàriament es porten a terme i que tot seguit esmentem:

Les rutines:

- L'acollida. - Bon dia: data, temps, càrrecs i notícies, passar llista, pregària.

Activitats: treball per ambients d’aprenentatge, ludoteca, taller de contes, estimulació audiovisual, cançons, projectes, conversa col·lectiva, sortides i festes, diferents tipologies textuals (poema, frases fetes, rodolins, endevinalles...) Llenguatge escrit: textos funcionals, nom i cognom, notes a l'agenda, data, noms comuns i experiències viscudes, dictats i còpies. Lectura: A P-3, s'inicia el reconeixement del propi nom i el dels companys. A P-4, s'inicia la lectura presentant els diferents fonemes vocàlics. A P-5 s'inicia la lectura presentant els diferents fonemes consonàntics i treballant-los col·lectivament a la pissarra i progressivament es fa el pas a la lectura en el full. Els nens/es s'emporten a casa el full de lectura per treballar-lo amb els pares el cap de setmana. També es realitza l'activitat de "Padrins de lectura", que consisteix en que cada alumne/a de sisè s'ocupa, una vegada a la setmana, de fer llegir el seu fillol/a. Aquesta activitat s'inici a partir del segon trimestre. Sortida una vegada al trimestre a la Biblioteca del barri.

● Educació Primària l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura es fa en català,

les estructures lingüístiques comunes es treballen en llengua catalana tenint en compte de no repetir els elements comuns entre les llengües catalana i castellana.

13

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

Implantació de l’ILEC al centre En principi, l’ ILEC és un projecte triennal a dur a terme al llarg dels cursos: 2011/2012 – 2012/2013 – 2013/2014 – 2014/2015, sota l’assessorament de l’Inspector i l’assessora ELIC. L’aplicació del projecte podrà ser ampliada en el temps per arribar a la plena consolidació de tots els aspectes que comporta. A la nostra escola s’ha dut a terme de la següent manera: ➢ Curs 2011/2012: com a Taller de lectura a 2n Cicle Mitjà.

➢ Curs 2012/2013: com a 30’ de lectura diaris a Cicle Inicial contemplats dins de

l’horari lectiu; com a Taller de lectura a 2n Cicle Mitjà i 1r Cicle Superior.

➢ Curs 2013/2014: com a 30’ de lectura diaris a tota l’Educació Primària

contemplats dins l’horari lectiu, tenint en compte que a C.Inicial són específics i

a C. Mitjà i C. Superior es contemplen dins de diverses àrees; com a Taller de

lectura a tot el Cicle Mitjà i Cicle Superior.

➢ Curs 2014/2015: consolidació de l’ILEC que suposa tenir el DOCUMENT PIL

acabat com a document marc, referent d’objectius, continguts i activitats

relatives tant als 30’ diaris de lectura com a la distribució de les diferents

estratègies de comprensió lectora en els nivells 3r, 4t, 5è i 6è de Primària.

Elaboració del document de 30’ de lectura, que recull propostes d’activitats per aplicar als diferents nivells de Primària.

➢ Curs 2015/2016: s’apliquen les estratègies de 3r a 6è en una hora específica de

l’horari com a taller per a presentar l’estratègia a treballar, i dins de les matèries

es posen en pràctica.

En aquest curs s’ha implicat a una altra mestra per a dur a terme el taller pròpiament dit. Els 30’ de lectura es realitzen a tots els nivells de Primària, ja que estan contemplats dins de l’horari. La Comissió s’ha encarregat d’elaborar les proves inicials i finals de lectura, així com de passar-les als alumnes des de 1r a 6è de primària. Es té previst elaborar un material per treballar l’agilitat visual (dins dels 30’) per tota la Primària. Des de la Comissió s’estan acabant d’elaborar i donar format als documents ILEC.

➢ Curs 2016-2017: Es va elaborar el material de l’agilitat visual de tota la Primària.

Es continuen elaborant nous tallers per treballar les estratègies lectores. ➢ Curs 2017-2018: Posar en pràctica el material de l’agilitat visual. Passar les

proves inicials i finals d’eficàcia lectora. Elaborar els gràfics d’evolució de

l’eficàcia lectora. El Pla Ilec és avaluat per la Inspecció.

➢ Curs 2018-2019: s’adequen els citeris i els indicadors d’avaluació de les

estratègies lectores.

➢ Curs 2019-2020: s’estan eleborant rúbriques pel mestre i autoavaluacions de la

lectura en veu alta.

14

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

INDICADORS AVALUACIÓ ESTRATÈGIES LECTORES

3r.

Plantejar com a mínim 3 preguntes literals sobre un text donat.

4t.

Fer el resum d’un text de 134 paraules emprant un mínim de 3 connectors.

5è.

Fer el resum d’un text de 143 paraules emprant un mínim de 6 connectors.

6è.

Fer el resum d’un text de 156 paraules emprant un mínim de 10

connectors.

CRITERIS PER A L’AVALUACIÓ D’ESTRATÈGIES LECTORES

3r.

1.Sap formular preguntes literals sobre les idees més importants del text.

2.Sap formular preguntes literals sobre idees poc rellevants del text.

4t, 5è, 6è

1.El redactat del text-resum conté les idees principals de les parts de la

narració: inici, nus, desenllaç.

2.Sap inserir connectors en el redactat de text-resum.

3.El redactat del text-resum és coherent.

4.Introdueix signes de puntuació correctament (comes, punts, punts i

comes,...).

5. Posa majúscules adequadament (principi de text, després de punt, noms

propis).

SEQÜENCIACIÓ D’ESTRATÈGIES

EN ELS 30’

EN EL TALLER DE LECTURA

ESTRATÈGIES 1r 2n 3r 4t 5è 6è

FER HIPÒTESIS

ORAL 3r

trimestre X X X X X

COMPROVACIÓ

X

X X X X

COMPROVACIÓ

I REFORMULACIÓ

3r

trimestre X X

VISUALITZACIÓ

ORAL X X X X X X

ESCRIT X X X X

FER INFERÈNCIES

3r

trimestre X X

FER RESUM

(organitzadors)

ORAL X X X X

ESCRIT

FER-SE PREGUNTES X X X X

FER CONNEXIONS X X

FER ANOTACIONS X

Atenció a la diversitat Per atendre millor la diversitat dels nostres alumnes, així com els diferents nivells i ritmes d’aprenentatge, tots els reforços es realitzen dins de l’aula, això vol dir que hi ha dues mestres a l’aula per atendre els alumnes. Els reforços que es fan de llengua catalana en l’actual curs, estan registrats en la graella que hi ha al final del document. Aquest curs i per sistematitzar el treball de l’expressió oral s’ha elaborat un registre d’observació del mestre per poder fer un millor seguiment d’aquest aspecte de la llengua. Es podrà fer des de qualsevol àrea, aprofitant sobretot les exposicions orals que fan els alumnes de qualsevol treball.

CICLE INICIAL a. Dimensió comunicativa

- Parlar i conversar Fonamentalment treballem l’expressió oral en totes les situacions de comunicació a classe i en totes les àrees, ja que els nostres alumnes (la gran majoria), s'expressen en castellà o en altres llengües, donem models, corregim, fem representacions d'allò verbalitzat, establim hipòtesis... fem que els alumnes portin missatges orals a altres classes.

- Escoltar i comprendre Per treballar la comprensió oral, a part de les activitats quotidianes, les ordres senzilles i complexes que es treballen al llarg de les sessions de llengua es fa un treball sistemàtic d'expressió i comprensió oral partint d'audicions i imatges.

- Llegir i comprendre En aquest cicle s'ha de consolidar el procés lector, partint dels conceptes treballat a Parvulari. En acabar el cicle els alumnes han de tenir assolit un ritme lector fluïd i la comprensió de textos curts. Treballem la lectura i comprensió d'informacions de tot tipus de textos, utilitzant estratègies que els ajudin a comprendre i a relacionar allò que s'està treballant amb els coneixements previs de l'alumne/a. Es dedica mitja hora diària a la lectura

1r C Inicial:

- Lectura mecànica i comprensiva en les diferents àrees d'aprenentatge. - Lectura en veu alta tots el mateix model i alhora. - Lectura en veu alta d'un alumne/a i la resta escolta. - Lectura individual, lectura dels enunciats de les activitats de diferents matèries,

passar llista... - Préstec de llibres pel cap de setmana. - Estones lliures de biblioteca. - Taller de lectura ½ h diària

- Projecte binding

2n C Inicial: - Lectura mecànica i comprensiva de textos de tipologia diferent (lectura en silenci

i en veu alta a nivell individual) - Lectura individual, lectura dels enunciats de les activitats de diferents matèries,

passar llista... - Estones lliures de biblioteca

- Taller de lectura ½ h diària

- Escriure

Les activitats que es realitzen ajuden a crear situacions comunicatives que permetran als alumnes elaborar textos informatius i funcionals:

1r C Inicial:

- Escriptura de paraules i frases curtes, realització de dictats de paraules i frases curtes, escriptura de la data llarga a la pissarra, notes a l'agenda.

- Còpia de textos. - Cal·ligrafia. - Introducció en l'escriptura de petits textos de creació lliure: tema lliure o

proposat.

2n C Inicial:

- Escriptura de frases coherents i més elaborades, realització de dictats de frases (preparats i sense preparar), notes a l'agenda.

- Còpia de textos. - Cal·ligrafia. - Escriptura de textos de diferent tipologia seguint un ordre i coherència (tema

lliure o proposat).

b. Coneixement de la llengua i el seu aprenentatge Les activitats que es realitzen són les següents: − Observació de les diferències entre llengua oral i escrita, a partir del seu ús en situacions comunicatives reals o simulades. − Escriptura de paraules d’ús habitual a la classe, en els aprenentatges i en els seus textos. − Introducció a normes ortogràfiques més senzilles i de més ús, i als signes de puntuació més bàsics (punt final, coma, interrogant, admiració).

2

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

− Introducció a la terminologia gramatical: nom, verb, oració, masculí, femení, article, singular, plural. − Observació del funcionament de la llengua: sinònims i antònims, derivació, composició, sentit figurat (quan forma part d’una manera de parlar pròxima). c. Dimensió literària Mitjançant les lectures de llibres de text, el llibre de lectura de la classe , els llibres que ells porten de casa, i textos extrets d'internet, es pretén oferir una mostra de diverses tipologies: endevinalles, poemes, contes, cançons, frases fetes, refranys, que els ajudin a valorar la cultura i enriquir-se d’aquesta, desenvolupant un esperit crític que en el futur els convertirà en lectors actius i sel·lectius. S'aprofiten també, els anys dedicats a algun autor o llibre en concret, per treballar tant la biografia com algun dels seus textos. Les tipologies textuals que es tracten a cadascuna de les dues llengües són les següents:

➢ La selecció acordada és la següent:

CICLE INICIAL

1r 2n

Tècniques comunes

- La descripció d’animals

- El conte: començament i final de contes

- El rodolí

Tècniques comunes

- El conte

- El poema

- La descripció: persones

Tècniques en Català

- L’endevinalla (conèixer) - La nota

Tècniques en Català

- El text instructiu (conèixer i completar)

Tècniques en Castellà

- La invitación

Tècniques en Castellà

- El pareado

3

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

CICLE MITJÀ a. Dimensió comunicativa:

- Parlar i conversar :

Fonamentalment treballem l’expressió oral en totes les situacions de comunicació a classe, mitjançant la conversació guiada i el diàleg. En relació a la fonètica, l’objectiu és arribar a adquirir una producció clara dels sons específics de la llengua catalana i un domini dels sons que puguin representar dificultats d’articulació.

- Escoltar i comprendre: Per treballar la comprensió oral, en les activitats quotidianes i en les diferents situacions de comunicació, també es dedica una sessió en cada unitat a escoltar una audició (d'un CD), que tracta d'un tema determinat, amb un vocabulari i expressions que hi estan relacionats. A partir de l'audició s'introdueix un treball a nivell oral de comentaris, pregunta-resposta sobre el tema encetat, de manera que els/les alumnes utilitzin el lèxic nou, la construcció correcta de frases en expressar-se oralment i assegurar la comprensió de l'audició.

- Llegir i comprendre : En aquest cicle es treballa la lectura i comprensiva en cada sessió d'aquesta matèria. La finalitat d'aquest treball és aconseguir un bon ritme lector i una comprensió adequada del text. Els textos presentats són de diferents tipologies: narracions, poemes, diaris, cartes,... La metodologia emprada en el treball de la lectura és:

- La mestra la introdueix, llegint un paràgraf del text (a vegades es poden fer hipòtesi sobre la presentació del text)

- A continuació els alumnes van llegint en veu alta, un per un. - En ocasions també es fa lectura individual i silenciosa (depenent de les

característiques del grup i de l’objectiu a treballar) - Lectura individual, lectura dels enunciats i dels textos de les activitats de

diferents matèries. En aquest cicle es dedica ½ hora diària a la lectura i 1 hora complementària setmanal, deTaller de lectura per ajudar l’aplicació de diferents tècniques del Pla d’Impuls de la Lectura que facilitin la comprensió lectora.

- Escriure : Les activitats que es realitzen ajuden a crear situacions comunicatives que permetran als alumnes elaborar textos informatius i funcionals. La tipologia de textos s’introduirà a la llengua catalana. Es faran composicions de tot tipus de textos relacionats amb temes treballats a classe. Per treballar aquest aspecte de la llengua, es parteix de l'observació i anàlisi d'un model de les diferents tipologies de textos que es treballaran, especificats en la programació de Creació de Text del centre (hora complementària setmanal)

4

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

A partir del text model es fa un treball posterior de lèxic i estructura específics de cada tipologia. La producció escrita passa per diferents etapes:

- Producció conjunta a la pissarra (depenent del tipus de text). - Producció individual. - Correcció conjunta a la pissarra. - Correcció individual dels textos.

Tot aquest treball es complementa amb els continguts de gramàtica, ortografia i lèxic definits en la programació de centre. Pes treballar els continguts dels blocs esmentats es parteix d'un model i activitats procedimentals per arribar a la deducció de la norma o concepte ortogràfic i gramatical. Per tal d'afiançar l'ortografia es fan setmanalment dictats preparats relacionats amb la norma treballada i es dedica una hora setmanal complementària a treballar amb un material específic les normes ortogràfiques. b. Coneixement de la llengua i el seu aprenentatge: − Observació de les diferències entre llengua oral i escrita, a partir del seu ús en situacions comunicatives reals o simulades. − Coneixement de la manera d’organitzar un text segons si és una explicació, una notícia, una recepta, una instrucció o alguna altra tipologia. Pràctica amb totes les tipologies. − Coneixement de les diferents categories de textos relacionats amb el món audiovisual segons la seva funció (notícia, anunci, ficció) i introducció dels elements bàsics del llenguatge audiovisual. − Aplicació dels signes de puntuació més bàsics (punt final, coma, interrogant, admiració, dos punts, guió). Transformació de frases per comprovar la relació entre puntuació, entonació i significat. − Introducció a l’accentuació gràfica: reconeixement de les síl·labes d’un mot, accent obert i tancat, introducció al reconeixement de les paraules agudes, planes i esdrúixoles. − Ús de terminologia gramatical: nom, verb, oració, masculí, femení, article, singular, plural, determinants,passat, present, futur. − Observació del funcionament de la llengua en els textos que es llegeixen i en els de producció pròpia: derivació, composició, sentit figurat, sinònims, antònims, polisèmia, família de paraules, entre altres. − Reconeixement d’articles, noms, adjectius i verbs en un text. − Diferenciar els temps verbals: passat, present i futur en un text. c. Dimensió literària Mitjançant les lectures de llibres de text, el llibre de lectura de la classe i els llibres que ells porten de casa, es pretèn oferir una mostra de diverses tipologies de textos : poemes, contes, cançons, frases fetes, refranys, que els ajudin a valorar la cultura i enriquir-se d’aquesta, desenvolupant un esperit crític que en el futur els convertirà en lectors actius i sel·lectius. S'aprofiten també, els anys dedicats a algun autor o llibre en concret, per treballar tant la biografia com algun dels seus textos.

5

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

Les tipologies textuals que es tracten a cadascuna de les dues llengües i el tipus d'activitats de comprensió i estratègies lectores per tal de no fer-ho repetitiu i motivar els alumnes són:

CICLE SUPERIOR a. Dimensió comunicativa

- Parlar i conversar Treballem l’expressió oral en totes les situacions de comunicació a classe, aprofitant les diferents àrees, fent que memoritzin i comprenguin els conceptes proposats i que després els diguin oralment. Al treball sistemàtic d'expressió oral es dedica una sessió en cada unitat a escoltar una audició (d'un CD), que tracta d'un tema determinat, amb un vocabulari i expressions que hi estan relacionats.

- Escoltar, llegir i comprendre : Treballem la lectura i comprensió de les informacions de tot tipus de textos utilitzant estratègies que els ajudin a comprendre i a relacionar el que diu el llibre amb els coneixements previs. La finalitat és aconseguir una lectura comprensiva de diferents tipologies de textos, el treball normalment és individual, lectura silenciosa per passar després a la lectura en veu alta per fer les correccions fonètiques i d'entonació corresponents. - Treball del vocabulari nou, fent frases oralment. - Es treballa la comprensió a partir d'un text. - Lectura en veu alta dels textos que ells produeixen, per adonar-se de les incorreccions d'expressió. En aquest cicle es dedica ½ hora diària a la lectura i 1 hora complementària setmanal, de Taller de lectura per ajudar l’aplicació de diferents tècniques del Pla d’Impuls de la Lectura, que facilitin la comprensió lectora.

CICLE MITJÀ

3r 4t

Tècniques comunes

- La narració: parts

- El poema

- La descripció d’animals

Tècniques comunes

- El text narratiu (diàleg) - La poesia

- La descripció de persones

Tècniques en Català

- L’auca

Tècniques en Català

- La rondalla (conèixer) - El text instructiu

Tècniques en Castellà

- La postal

Tècniques en Castellà

- El còmic

6

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

- Escriure : Les activitats que es realitzen sempre són a partir d'un model, que es treballa primer amb tot el grup col·lectivament, per passar després al treball individual, els textos es llegeixen en veu alta, per adonar-se de les incorreccions d'expressió i després es passa a la correcció ortogràfica. - Dictats preparats: lectura individual, lectura en veu alta, s'escriuen en la pissarra les paraules amb més dificultat. Es fa primer l'autocorrecció i després una segona correcció per part de la mestra. b. Coneixement de la llengua i el seu aprenentatge - Consciència que la llengua no funciona de la mateixa manera en un conte, en un text de ciències, en un de matemàtiques o en un poema. Cada àrea té un lèxic específic i una manera d’organitzar els enunciats i l’estructura del text − Observació de l’organització interna dels textos per explicar, per descriure, per dir com es fan les coses, per recordar, per opinar, per informar, per expressar sentiments, per divertir-se o per jugar. Pràctica amb les diferents tipologies a totes les àrees. − Observació i pràctica amb els signes de puntuació que organitzen el text en paràgrafs (punt i a part), que marquen el final d’oració (punt i seguit, admiració, interrogant, punts suspensius), o que organitzen els elements de la frase (coma, dos punts, cometes, guió, parèntesis). − Reconeixement en un enunciat del grup nominal i del grup verbal: nom i complements, verb i complements. Deducció del funcionament de la concordança. − Aplicació dels elements referents a lèxic i gramaticals en la descripció de persones, objectes, situacions, estats d’ànim, o paisatges. − Reconeixement dels trets bàsics que distingeixen un verb com a categoria gramatical: temps i persona, aspectes perfectius i imperfectius. − Reconeixement de la funció dels determinants del nom: articles i quantitatius, demostratius i possessius. − Reconeixement dels pronoms i de la funció de cohesió en els enunciats i en els textos. − Observació i comprensió del funcionament semàntic de la llengua: comparació, derivació, composició, sentit figurat, metàfores, sinònims, polisèmia, família de paraules, entre altres. − Accentuació gràfica: reconeixement de les síl·labes d’un mot, accent obert i tancat, accent diacrític, reconeixement i accentuació de les paraules agudes, planes i esdrúixoles. c. Dimensió literària Mitjançant les lectures de llibres de text, el llibre de lectura de la classe i els llibres que ells porten de casa, es pretén oferir una mostra de diverses tipologies de textos : poemes, contes, cançons, frases fetes, refranys, que els ajudin a valorar la cultura i enriquir-se d’aquesta, desenvolupant un esperit crític que en el futur els convertirà en lectors actius i sel·lectius. S'aprofiten també, els anys dedicats a algun autor o llibre en concret, per treballar tant la biografia com algun dels seus textos. Els alumnes que inicien cicle, 1r, 3r i 5è, assistiran a una representació teatral en llengua catalana, per ampliar el seu vocabulari , per veure que hi ha diferents registres del llenguatge i afavorir que els alumnes gaudeixin d’una representació teatral.

7

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

CICLE SUPERIOR

5è 6è

Tècniques comunes

- Descripció de persones

- El poema

- La narració ( diàleg)

Tècniques comunes

- El text narratiu ( diàleg) - Descripció de paisatges

- El poema

Tècniques en Català

- El diari personal (conèixer) - El text argumentatiu

- El text explicatiu( el resum/esquema/mapa conceptual)

Tècniques en Català

- El correu electrònic

- La premsa (notícia) - El text explicatiu( el

resum/esquema/mapa conceptual)

Tècniques en Castellà

- La fábula (conèixer) - La autobiografía

Tècniques en Castellà

- El còmic

- La leyenda

Distribució horària d'aquesta àrea a Primària és la següent:

HORES CURRICULARS

CICLE CURS H. SETMANALS *

INICIAL 1r 3,5

2n 3,5

MITJÀ 3r 3

4t 3

SUPERIOR 5è 3

6è 3

TOTAL ETAPA 19 hores

(*) Inclou les hores de lliure disposició.

8

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

HORES COMPLEMENTÀRIES

CICLE CURS H. SETMANALS *

INICIAL 1r 3

2n 3

MITJÀ 3r 2,5

4t 2,5

SUPERIOR 5è 2,5

6è 2,5

TOTAL ETAPA 16 hores

*Hores complementàries que treballen la Llengua.

4. La llengua castellana. L’aprenentatge sistemàtic de la Llengua Castellana s’inicia en l’àmbit oral i escrit a primer curs de CI per tal de que els nens i nenes la utilitzin apropiadament com a font d’informació i vehicle de comunicació. Facilitem l’accés progressiu a la llengua escrita potenciant l’expressió oral, tenint en compte la diversitat de l’alumnat degut als contextos socioculturals, lingüístics i escolars que els envolten. Per aquest motiu estem obligats a adequar el ritme, les estratègies, els recursos, els mitjans i la metodología al procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tal de dur a terme aquesta adaptació, la programació de llengua castellana, es planteja fonamentalment a partir de:

- Les diferències entre les dues llengües

- Els continguts que són específics de la llengua castellana evitant la repetició sistemàtica d’aquests de manera que els aprenentatges que s’han fet a llengua catalana, s’aniran transferint al castellà progressivament.

- Evitar l’anticipació d’aprenentatges i no treballar continguts en castellà, que encara no s’han treballat en català.

- Establir una terminología comuna, especialment en aspectes gramaticals. Tot això esmentat anteriorment es durà a terme de la següent manera: Dimensió comunicativa:

- Parlar i conversar :

Fonamentalment treballem l’expressió oral en totes les situacions de comunicació a classe, mitjançant la conversació guiada i el diàleg. En relació a la fonètica, l’objectiu és arribar a adquirir una producció clara dels sons específics de la llengua castellana i un domini dels sons que puguin representar dificultats d’articulació.

9

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

- Escoltar i comprendre : Treballem l’escolta i la comprensió de textos orals per obtenir informació i aprendre amb l’ajuda de mitjans tecnològics (CD, ordinador) i de la mestra.

- Llegir i comprendre :

Treballem la lectura i comprensió d'informacions de tot tipus de textos, utilitzant estratègies que els ajudin a comprendre i a relacionar allò que s'està treballant amb els coneixements previs de l'alumne/a.

- Escriure : Les activitats que es realitzen ajuden a crear situacions comunicatives que permetran als alumnes elaborar textos informatius i funcionals. La tipologia de textos s’introduirà a la llengua catalana. Es faran composicions de tot tipus de textos relacionats amb temes treballats a classe. Queden definits a la programació de Creació de text del centre les tipologies de textos a treballar específicament en aquesta llengua, i quines són un reforç de la llengua catalana. Coneixement de la llengua i el seu aprenentatge: La llengua catalana i la llengua castellana tenen un orígen comú, per tant, són semblants i tenen una morfosintàxis poc diferenciada. A l’anar transferint i aplicant els coneixements adquirits de la llengua catalana a la llengua castellana, els alumnes van assolint de forma sistemàtica els aspectes específics i diferencials de la llengua castellana. Amb l’aprenentatge de l’ortografia es pretén que els alumnes siguin capaços d’utilitzar els llenguatge escrit de forma correcta. Això es duu a terme mitjançant la redacció de textos, el treball sistemàtic de les normes ortogràfiques, fent dictats de cada tema...treballant amb l'ajut de les TAC. Dimensió literària Mitjançant les lectures de llibres de text, el llibre de lectura de la classe, els llibres que ells porten de casa, i textos extrets d'internet, es pretén oferir una mostra de diverses tipologies: endevinalles, poemes, contes, cançons, frases fetes, refranys, que els ajudin a valorar la cultura i enriquir-se d’aquesta, desenvolupant un esperit crític que en el futur els convertirà en lectors actius i sel·lectius. A partir de fragments de textos literaris coneguts es treballen uns trets de la biografia de l'autor.

10

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

Distribució horària d'aquesta àrea a Primària és la següent:

HORES CURRICULARS

CICLE CURS H. SETMANALS

INICIAL 1r 2,5

2n 2,5

MITJÀ 3r 2,5

4t 2,5

SUPERIOR 5è 2,5

6è 2,5

TOTAL ETAPA 15 hores

5. Llengües estrangeres La nostra escola ha optat per la llengua anglesa com a primera llengua estrangera i pretèn impulsar el treball de la llengua anglesa, tant en l'aspecte curricular com en situacions pròpies del dia escolar, per aquest motiu s'introdueix aquesta llengua a la Llar d’Infants amb alguna cançó o amb estrofes de cançons. A Parvulari, a P-3 (1/2 h), P-4 (1/2h) i P-5 (1 h), com a hora complementària, per a fer un treball d'expressió i comprensió oral d'aquesta llengua; tenint en compte la necessitat d'activitat dels infants d'aquestes edats, el vessant lúdic es considera essencial i s'organitzen les activitats de classe seguint unes rutines d'aprenentatge per tal de facilitar-los seguretat i confiança. Com a activitat extraescolar, també s’ofereix classe de llengua anglesa, als alumnes de Pàrvuls. Per a l'ensenyament d'aquesta llengua gairebé sempre es fa fent servir mitjans audiovisuals: CD, DVD. ● Per a l'ensenyament d'aquesta llengua gairebé sempre es fa fent servir mitjans

audiovisuals: CD, DVD, i s'aniran introduint les TIC. ● Es treballen les quatre destreses bàsiques: escoltar, parlar, llegir i escriure; per tal

d'afavorir un domini funcional de la llengua anglesa. Tenint cura especial de la pronunciació dels sons i de l'expressivitat. Aquest aprenentatge s'anirà fent de manera gradual a partir de l'audició i l'expressió.

La metodologia queda definida en els diferents cicles de la següent manera: Parvulari Es treballa només a nivell oral. Afavorirem l'ús de recursos no lingüístics com el gest o el to de veu per tal de possibilitar la millor comprensió del missatge. Tot el llenguatge nou s'introduirà dins d'un context. Com a instrument d'aprenentatge utilitzarem diverses tècniques com l'ús de titelles, cançons, contes, audiovisuals, memorització de petits poemes, etc.

11

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

Cicle inicial A nivell oral: Afavorirem l’ús de recursos no lingüístics com el gest o el to de veu per tal de possibilitar la millor comprensió del missatge. Tot el llenguatge nou s’introduirà dins d’un context i farem del joc l’instrument essencial d’aprenentatge. A nivell escrit: S'introdueix l'anglès escrit en un nivell inicial fent servir activitats en les que han de copiar paraules de vocabulari i/o relacionar-les amb el dibuix corresponent. Cicle mitjà A nivell oral: Animarem als alumnes a escoltar i imitar la llengua parlada; aprofitarem al màxim la capacitat mímica que tenen els nens d’aquestes edats per desenvolupar la pronúncia. Continuarem utilitzant el joc com a instrument d’aprenentatge, juntament amb cançons, contes, històries, etc. S'introdueix l'ús d'audiovisuals de manera sistemàtica. Com a reforç d'aquest aprenentatge, durant mitja hora setmanal, es treballa el vocabulari de Coneixement del medi, social i cultural en llengua anglesa. A nivell escrit: El llenguatge escrit serà una continuació del treball oral. Els/les alumnes veuran les paraules escrites quan les hagin sentit i practicat oralment i així l’ortografia no el confondrà a l’hora de pronunciar-les. Memoritzen cançons escrites. Cicle superior A nivell oral: Continuarem animant als alumnes a escoltar i imitar la llengua parlada oferint diferents models. Ampliarem les expressions que es poden utilitzar habitualment a l’aula per tal d’afavorir la comunicació en anglès la major part del temps possible, aprofitant les situacions espontànies que es presentin. Es treballen estructures gramaticals pròpies de l'idioma. Realitzarem activitats de comunicació oral sistematitzades (donant models a seguir) per aconseguir que els/les alumnes no utilitzin la seva llengua materna. En aquest cicle donarem importància a la lectura en veu alta per comprovar si els/les alumnes estan pronunciant les paraules correctament. Com a reforç d'aquest aprenentatge, durant mitja hora setmanal, es treballa el vocabulari de Coneixement del medi, social i cultural en llengua anglesa. A nivell escrit: En aquest cicle desenvoluparem l’habilitat per captar informacions globals i específiques en textos escrits utilitzant diferents activitats i recursos. Iniciarem als alumnes en l’escriptura de textos curts de forma autònoma, integrant el vocabulari i la gramàtica practicats amb anterioritat. Treballen estructures gramaticals i fòrmules de comunicació pròpies de l'idioma. A nivell d'escola es duen a terme un seguit d'actuacions per tal de fer més propera aquesta llengua als nostres alumnes: - A Cicle Inicial, s'ha agafat una hora setmanal de lliure disposició per ampliar les

hores de llengua anglesa; es fan dues hores setmanals, tant a primer com a segon, a Cicle Mitjà s’empra mitja hora setmanal, a cada nivell, de les hores de lliure disposició per treballar el currículum.

12

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

- A Cicle Mitjà i a C. Superior es fa mitja hora setmanal per treballar el vocabulari nou de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural en llengua anglesa (Science).

- Assistiran a una representació teatral en llengua anglesa els alumnes dels nivells de 2n, 4t i 6è de Primària.

- A Cicle Inicial i a C. Mitjà, a l’hora d’Educació Física, les normes senzilles es donaran en anglès i aquest curs s’iniciarà a 1r de Cicle Superior.

- En els murals que ambienten l'escola, un d'ells és en llengua anglesa. - En el Festival de Nadal, P-5 (preferentment) i un nivell de Primària cantaran una

nadala en anglès. - L'escola facilita cursos perquè el professorat millori el seu nivell en aquesta llengua. - Es continua fent dins l’horari lectiu una hora complementària de taller llengua

anglesa a P-3 i P-4 i a P-5. - S’ofereix com activitat extraescolar una hora setmanal d’anglès per a Pàrvuls.

Distribució horaria d'aquesta àrea a Primària és la següent:

HORES CURRICULARS

CICLE CURS H. SETMANALS

INICIAL 1r 2

2n 2

MITJÀ 3r 2,5

4t 2,5

SUPERIOR 5è 3

6è 3

TOTAL ETAPA 15 hores

HORES COMPLEMENTÀRIES

CICLE CURS H. SETMANALS *

PÀRVULS P-3 0,5

P-4 2

P-5 1

MITJÀ 3r 0,5

4t 0,5

SUPERIOR 5è 0,5

6è 0,5

TOTAL ETAPA 5,5 hores

6. Alumnat nouvingut

La nostra escola degut a la diversitat d'alumnat que té, així com de les diferents procedències, té una Comissió d'Atenció a la Diversitat, un objectiu de la qual és veure els diferents ritmes d'aprenentatges que té l'alumnat en temes lingüístics per poder donar a cadascun el reforç o atenció, per assolir els objectius (expressió oral, assoliments de la lectura, assoliment de l'escriptura i desenvolupament de la comprensió lectora), i si cal, fer l'adaptació curricular necessària, l'organització d'horaris i orientacions metodològiques per dur-la a terme. Des del curs 2004-2005 l'escola disposà d'una Aula d'Acollida, el Departament d'Educació ens va concedir un mestre/a a horari complet i de pagament delegat per

13

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

atendre aquest servei. A partir del curs 2010-2011 se’ns va retirar aquest ajut fins l’actual curs 2013-1014 que se’ns ha tornat a concedir, El curs 2018-2019 se’ns va tornar a retirar la dotació per no arribar al mínim d’alumnes establert. Existeix per tant un Pla d'Acollida on es recullen i se sistematitzen la major part de les actuacions i mesures organitzatives que s'han de posar en marxa per facilitar la incorporació de l'alumnat nouvingut. El centre ha establert mecanismes perquè aquest pla d'actuacions sigui compartit i aplicat per la major part del professorat, com són:

- El respecte envers totes les llengües. - La valoració positiva del plurilingüisme. - La desaparició dels prejudicis lingüístics. - La importància de l’aprenentatge d’una nova llengua.

La manera d’introduir la llengua catalana a l’alumnat nouvingut es fa tenint en compte:

● Alumnes escolaritzats que no coneixen l’alfabet llatí (com per exemple: hindús, paquistanesos, àrabs,..). La tasca d’ensenyament de la llengua es realitza de la següent manera:

- Fer èmfasi en l’aprenentatge del català oral. - Compartir la significació dels textos per assegurar que l’alumne/a els entén. - Treballar la comprensió i l’expressió oral i escrita. - Presentar l’alfabet: treballar la correspondències entre la grafia i el so del

català. - Fer atenció a la morfosintaxi. - Treballar la grafia (direccionalitat de les lletres).

● Alumnes escolaritzats de llengua romànica que no coneix cap llengua del centre (com per exemple: italians, portuguesos,… ) o que almenys coneix el castellà. La tasca d’ensenyament de la llengua es realitza de la següent manera:

- Fer èmfasi en l’aprenentatge del català oral. - Compartir la significació dels textos per assegurar que l’alumne/a els entén. - Assegurar la comprensió de la lectura en el moment que es comença a

descodificar. - Fer èmfasi en aquells aspectes de la morfosintaxi diferents de la seva

llengua. - Treballar la correspondència entre el so de la grafia i dels sons que presentes

dificultats.

La introducció de la llengua tindrà lloc de manera lúdica i tenint en compte unes actituds, uns valors i unes normes, com són ara:

- Respecte pel torn de paraula. - Interès per participar- hi. - Interès per una pronuncia correcta, dins de la variant dialectal. - Gust per la lectura.

14

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

La mestra que dedica 3hores del seu horari per a atendre els nouvinguts juntament amb l'assessor/a LIC i el tutor/a de l'aula ordinària són les que aniran veient com s'ha de tractar l'aprenentatge de la llengua dels alumnes, quan han de passar a l'aula ordinària i en quines àrees. Fent un seguiment, si cal, de la seva evolució, elaborant els Plans Intensius per tal d’anar assolint els objectius proposats.

7. Organització i gestió. ● La llengua emprada en els rètols informatius, els cartells, murals de decoració que

hi ha pels passadissos i per les aules, en un percentatge elevat són en català. ● Tota la documentació interna del Centre: Caràcter Propi, Pla Anual, Reglament de

Règim Interior, Pla d'Acollida, Projecte Lingüístic,... està redactada en català, s'ha de revisar periòdicament i l'ha de conèixer tot el professorat. Alguns d'aquests documents (Caràcter Propi i Programació General Anual), en versió reduïda, també es donen a les famílies.

● Els documents de gestió que es fan a secretaria i a administració es fan en català. ● Vetllem perquè tot el que és considerat educació no formal, com és l'acollida

matinal, les activitats extraescolars, el servei de mitja pensió, la llengua emprada sigui el català.

● Procurem que en contractar empreses externes (excursions, autocars, granges, tallers,...) la llengua emprada sigui el català.La comunicació externa del Centre es fa en català (coorporacions públiques catalanes, institucions, empreses...).

● Posarem especial cura que la rebuda dels alumnes i llurs famílies en el moment d'iniciar l'escolaritat en el nostre centre evidenciï que el català és la llengua de comunicació i convivència en tots àmbits, la qual cosa facilitarà la pervivència d'aquests usos al llarg de tot l'ensenyament obligatòri i n'afavorirà la percepció dels alumnes d'incorporació tardana.

● Degut al gran nombre de famílies de procedència estrangera, quan enviem algun comunicat el fem en llengua catalana, però quan la informació és més complexa es fa en bilíngüe, per facilitar la comprensió del que volem que arribi a les nostres famílies.

● Els informes d’avaluació es fan en català, excepte a alguna família d’Educació Infantil nouvinguda que tenen dificultats en entendre’l.

● Els comunicats que realitza l’AMPA per a la resta de famílies, es fan en català i castellà.

8. Objectius generals. Àmbit pedagògic

- Mantenir i fomentar la utilització del català com a llengua vehicular i d’aprenentatge del centre en totes les seves dimensions.

- Prendre consciència de la importància de la llengua per aprendre en totes les àrees

- Aconseguir una programació vertical coherent en l’àrea de Llengua. - Garantir el coneixement de la llengua catalana, castellana i anglesa, segons

els graus establerts en el currículum.

15

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

- Assegurar que la metodologia de l’àrea de llengua tingui en compte les estructures comunes del català i castellà. Aquestes estructures s’introdueixen en català.

- Garantir, sempre que es pugui, l’assignació a cada nivell, de mestres diferents per a cada una de les llengües del centre.

- Procurar que els recursos materials del Centre (llibres, jocs, audiovisuals, etc.) siguin proporcionals a la dedicació horària a les diferents llengües.

- Proporcionar a l’alumnat que s’incorpori tardanament al nostre sistema educatiu català, en qualsevol nivell del Centre, els mitjans possibles per assegurar la integració a nivell lingüístic.

- Adequar el Projecte Curricular de Centre als alumnes d’incorporació tardana. - Vetllar perquè, de forma pausada, els alumnes utilitzin el català en les

comunicacions dins l’aula. - Fer un seguiment dels objectius i acords presos en el Projecte Lingüístic que

quedaran reflectits al Pla Anual de Centre a l’inici de cada curs, tenint present la valoració feta a la memòria del curs anterior.

- Revisar el tractament de les llengües que es dóna en els diferents nivells per tal d’anar adequant el currículum en funció de les necessitats dels nostres alumnes, d’acord amb els objectius proposats.

- Confeccionar anualment la revista de l'escola tenint cura de la redacció i de l'ortografia de tots els treballs i articles.

- Continuar organitzant els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’escola i participar en els de Districte, amb l'objectiu de fomentar l'ús de la llengua catalana.

- Treballar les festes i tradicions catalanes com a font enriquidora de la llengua. - Vetllar perquè tots els mestres, entre ells, utilitzin el català davant dels

alumnes. - Fomentar la participació del personal docent del centre en cursos

d’actualització de la llengua, la metodologia del seu ensenyament i la cultura catalana.

- Assegurar, sempre que es pugui, la participació de l’escola en activitats organitzades per les entitats locals que tinguin com a objectiu la integració a la cultura catalana.

Àmbit administratiu.

- Mantenir la llengua catalana com a llengua habitual de comunicació del centre en l’àmbit administratiu.

- Mantenir tota la documentació interna del centre en català. - Vetllar perquè tots els documents de l’escola estiguin escrits correctament. - Tenir cura que en totes les comunicacions que surten de l'escola no hi hagi

errades ortogràfiques. - Mantenir la retolació interna del centre en català. - Facilitar la comunicació amb les famílies: donada la realitat multicultural de

la nostra escola, seguirem donant les informacions escrites en català i si la comunicació té certa complexitat, en algun cas especial, serà en català i castellà.

16

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

Àmbit humà i de serveis.

- Utilitzar la llengua catalana amb l’alumnat en tots els espais del centre. - Vetllar perquè que l’idioma de relació entre mestres i personal no docent sigui

el català. - Procurar que fora de l’aula, tant en activitats dirigides com lliures, la llengua

vehicular entre els alumnes sigui la catalana. - Vetllar perquè el professorat i tot el personal del centre millori la seva

competència lingüística en català. - Mantenir la llengua catalana com a llengua de comunicació oral i escrita en

els actes de la comunitat educativa. - Tendir a què en les reunions de l’AMPA es parli en català

- Facilitar a les famílies que ho desitgin, la informació d’Entitats externes al Centre, que puguin ajudar-los en la integració socio-lingüística.

- Mantenir la llengua catalana com a llengua de comunicació oral i escrita en les reunions del Consell Escolar.

- Durant les hores de mitja pensió es fomentarà l’ús del català, dirigint-nos als alumnes en català, ensenyant-los-hi el vocabulari correcte dels estris que es fan servir, en converses dirigides, ordres, jocs,...

17

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

9. ANNEX CURS 2019-2020

Context sociolingüístic

Alumnat Segueix augmentant el nombre d'alumnes de nacionalitat estrangera, en el curs actual, 2019-2020 tenim 17 nacionalitats, però cal comentar, que molts alumnes que tenen la nacionalitat espanyola, els seus pares són de procedència estrangera. Els països de nacionalitat dels nostres alumnes són: Filipines, Paquistà, Índia, Marroc, Itàlia, Rumania, Ucraïna, Georgia, Brasil, Xina, Argentina, Hondures, Perú, Bangladesh, Bolívia, Equador, Rússia. Cal dir també, que encara que els fills tenen la nacionalitat espanyola, en alguns casos, en total tenim alumnes que els pares són de 21 procedències diferents , Filipines, Paquistà, Marroc, Itàlia, Geòrgia, Xina, Romania, Argentina, Perú, Bolívia, Colòmbia, Ucraïna, Rússia, Brasil, Hondures, Equador, Bangladesh, Tanzània, Mali, Uruguay, Veneçuela. Molts dels nostres alumnes són fills de parelles mixtes, és a dir, que cada un dels pares tenen una nacionalitat diferent, la qual cosa implica que el nen/a a casa sent més d'una llengua, i sovint no són ni el català ni el castellà. Els nostres alumnes utilitzen a casa són 15 llengües diferents: Castellà, català, italià, àrab,hindú, urdú, tagàlog, panjabi, bangla, anglès, xinès, portuguès, georgià, rumano, rus. (Dades elaborades a partir del full de matriculació dels alumnes, un total de 186 alumnes a l'inici de curs 2019-2020).

LLENGÜES EMPRADES A CASA

(ORDENADES DE MÉS A MENYS)

Llengua emprada a casa Nombre alumnes Percentatge del total

Castellà 54 29.03%

Tagalog 38 20.4%

Urdú 24 12.9%

Àrab 20 10.7%

Anglès 19 10.2%

Hindú 12 6.45%

Català 8 4.3%

Georgià 5 2.6%

Italià 4 2.1%

Xinès 4 2.1%

Rumanès 3 1.6%

Portuguès 2 1.07%

Bangla 2 1.07%

18

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

Amb les dades que s'han obtingut podem observar que les tres llengües més utilitzades per les nostres famílies són el castellà, després el tagalog i l’urdú. El català està en la setena posición. Un gran nombre de les famílies dels nostres alumnes, a casa utilitzen més d'una Llengua, així doncs hi ha famílies filipines que parlen tagalog i angès i famílies paquistaneses que parlen l’urdú i també l’anglès.

19

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

LLENGÜES QUE PARLEN A CASA ELS NOSTRES ALUMNES CURS 2019-2020

LLENGUA Llar P3 P4 P5 1r 2n 3r 4t 5è 6è TOTAL

Castellà 3 3 3 6 5 9 8 10 5 2 54

Tagalog 3 3 7 5 5 4 6 2 3 38

Urdú 3 3 3 2 3 3 4 2 1 24

Àrab 1 5 1 1 4 1 1 6 20

Anglès 2 2 5 1 1 2 3 1 1 1 19

Hindú 4 1 1 2 3 1 12

Català 1 1 1 1 4 8

Georgià 2 1 1 1 5

Italià 1 2 1 4

Xinès 1 2 1 4

Rumano 1 2 3

Portugués 1 1 2

Bangla 1 1 2

20

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

LLIBRES DE TEXT CURS 2019-2020

Llibres de text i de lectura en Llengua Catalana

- Educació Primària: 1r Cicle Inicial:

Material elaborat a l’escola - 2n Cicle Inicial:

Material elaborat a l’escola

- 1r Cicle Mitjà: Llengua i literatura 3 Aula Activa Editorial Vicens Vives Llibre de lectura: “La maleta groga” Ed. Pirata

- 2n Cicle Mitjà:

Llengua i literatura 4 Aula Activa Editorial Vicens Vives Llibre lectura: “El mitjó vermell”. Ed. Pirata

- 1r Cicle Superior:

Llengua i literatura 5 Aula Activa Editorial Vicens Vives Llibre de lectura: “Cinc viatges pel misteri” Ed. Barcanova

- 2n Cicle Superior:

Llengua i literatura 6 Aula Activa Editorial Vicens Vives Llibre de lectura: “Un petó de mandarina” Ed. Barcanova

Llibres de text i de lectura en Llengua Castellana

Educació Primària:

- 1r Cicle Inicial: ZOZO 1 . Lengua castellana (tres libros) Ed. Vicens Vives

- 2n Cicle Inicial: ZOZO 2. Lengua castellana (tres libros) Ed. Vicens Vives

- 1r Cicle Mitjà: Chimpa 3 . Ed. Vicens Vives

Libro de lectura: “El bolsillo mágico” Ed. Vicens Vives

- 2n Cicle Mitjà: Chimpa 4. Ed. Vicens Vives

Libro de lectura: “Fabulas de Esopo. Ed.V. Vives

21

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

- 1r Cicle Superior:

Chimpa 5. Ed. Vicens Vives

Libro de lectura”Relatos de fantasmas” Ed. Vicens Vives 2n Cicle Superior: Chimpa 6. Ed. Vicens Vives

Libro de lectura: “Relatos de monstruos”. Ed. Vicens Vives

Llibres de text i de lectura en Llengua Anglesa

- Educació Primària:

- 1r Cicle Inicial: Material elaborat pel mestre

- 2n Cicle Inicial: Material elaborat pel mestre

- 1r Cicle Mitjà: All abouth us 3 AB Ed. Oxford

- 2n Cicle Mitjà: All abouth us 4 AB Ed. Oxford. Llibre de lectura: Ori 2. The big storm MP3. Ed. Oxford

- 1r Cicle Superior:

All abouth us 5 CB Ed. Oxford All abouth us 5 AB Ed. Oxford Llibre de lectura: Ori 3 Dunger i Bugs! PK. Ed. Oxford - 2n Cicle Superior: All abouth us 6 CB Ed. Oxford All abouth us 6 AB Ed. Oxford Llibre de lectura: Ori 4 Lost in the desert! MP3 PK. Ed. Oxford

22

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

23

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

Concreció operativa del projecte (Programació General Anual) Curs2019-2020

OBJECTIUS ACTUACIONS RESPONSABLES TEMPORITZACIÓ INDICADORS Actualitzar el PLC -Revisió del llistat de

llibres d’aquest curs

-Direcció i cap d'estudis -Primer trimestre -Actes de la reunió de l’Equip Directiu.

Programar l’àmbit lingüístic per competències

-Realitzar les unitats didàctiques de l’àmbit lingüístic.

-Mestres de llengües

-Primer trimestre -Carpeta d’unitats didàctiques

Potenciar les exposicions orals per millorar la competència comunicativa.

-Fer exposicions orals de treballs des de totes les àrees

- Tots els mestres -Al llarg del curs - Programació setmanal. -Valoracions de les exposicions.

Pla d’impuls de la lectura (ILEC)

- Tallers de lectura de 3r a 6è. - 30 minuts diaris de lectura des de 1r a 6è treballant els tres eixos. -Proves d’avaluació inicial i final d’eficàcia lectora. -Revisar el material corresponent a “Agilitat visual” -Deixar preparat el material dels tallers d’estratègies lectores de cada nivell

-Comissió ILEC -Mestres que realitzen els tallers de lectura -Mestres que fan els 30`de lectura -Mestres de Pàrvuls -Tutora de 6è i tutora de P5

-Al llarg de tot el curs -Al llarg de tot el curs -2n i 3r trimestre -Al llarg de tot el cursP5 - A partir del segon trimestre P4

-Proves de nivell d’eficàcia lectora a l’inici i al final del curs. -Programació setmanal

24

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

-Padrins de lectura de 6è amb P-5 -Elaboració de rúbriques per avaluar la lectura

-Comissió pedagògica

-Primer trimestre

-Carpeta Projecte ILEC

Reforçar el treball de la llengua catalana

-Taller de contes de P3 i P5. -Taller d’expressió oral a P4 -Mètode Binding a 1r

-Mestres de llengua catalana. -Tutores i mestres de complementàries -Mestra de l’activitat complementària

-Al llarg de tot el curs -Programacions setmanals.

Mantenir i activar els blogs de Llar d’Infants, Pàrvuls i Primària

-Penjar els treballs dels alumnes al llarg del curs, amb la finalitat que els vegin les famílies i aquestes hi pugin fer les seves aportacions.

-Equip de mestres d’infantil i Primària

-Tot el curs - El blog

Organitzar els Jocs Florals de Centre

-Penjar a la pàgina web les produccions guanyadores. -Participació de tots els nivells

-Comissió dels Jocs Florals

-Tercer trimestre -Pàgina web -Reunió de la Comissió dels Jocs Florals

Donar a conèixer el gènere literari del teatre.

-Assistir al teatre en llengua catalana els cursos de 1r, 3r i 5è.

- Tutores. -Al llarg del curs. - Programació de les sortides culturals i dossier d’un treball previ o posterior.

Conèixer la riquesa de la llengua catalana a partir del vocabulari

-Ambientació de diferents espais de l’escola.

-Comissió d’ambientació.

-Al llarg de tot el curs. -Murals de l’escola.

25

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

popular (refranys, dites. i poemes)

Fer ús d’una manera més sistemàtica de la biblioteca del barri.

-Els alumnes d’Infantil assistiran a una sessió trimestral a la Biblioteca Andreu Nin. -1r i 2n -3r i 4t -5è i 6è, dues sessions. -Sessió conjunta P-5 i 6è.

-Tutores i mestra de reforç. -Tutores.

-Al llarg de tot el curs.

-Programació setmanal

Atendre la diversitat dels nostres alumnes.

-Atenció de dues mestres a l’aula. -Elaboració d’un PI quan sigui necessari. -Desdoblament amb informàtica a P4 i P5,2n 3r i 4t. -Educació especial.

- Direcció i cap d'estudis - Mestres de català, mestres de suport a l’aula de català, mestra d’E.Especial.

-Al llarg de tot el curs - Avaluació dels alumnes -Horaris de reforços

Donar continuïtat a projectes d'innovació: introduir l'anglès al Centre, fora de les hores curriculars de Llengua anglesa.

-Consolidació del treball en anglès en l’àrea de Medi i la seva avaluació: Science en hora complementària de 3r a 6è. -Consolidació en l’ús de la llengua anglesa per donar les ordres rutinàries senzilles a

- Mestre de llengua anglesa. -Mestra d’Ed. Física.

-Al llarg de tot el curs -Al llarg de tot el curs

- Fitxes de treball dels alumnes i murals de l'aula i les proves. -Programacions i prova a final de curs.

26

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

Ed. Física a tota la Primària. -Taller d’anglès a Pàrvuls (1h setmanal) -Introducció de la llengua anglesa des de la Llar

-Mestre de llengua anglesa - Tutores de Llar

-Al llarg de tot el curs.

Consolidar la fonètica i la comprensió de la llengua anglesa assitint a una representació teatral.

- Assitir al teatre en llengua anglesa els cursos de 2n, 4t i 6è.

-Mestra d’anglès. -Al llarg del curs. - Programació de les sortides culturals i dossier d’un treball previ o posterior.

Realitzar les proves d’avaluació de Competències de sisè (català, castellà i anglès)

-Proves de 6è.

- Mestres de llengua: català, castellà i anglès, de 6è.

-2n trimestre -20, 21 i 22 d’abril

-Resultats de les proves.

27

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

HORES DE LLENGUA: CURS 2019-2020

LLENGUA

Hores per curs

Lliure disposició

Blocs de continguts Totals

Llengua catalana

1r curs (CI) 87,5 35 122,5

2n curs (CI) 87,5 35 122,5

3r curs (CM) 87,5 17,5 105

4t curs (CM) 87,5 17,5 105

5è curs (CS) 87,5 17,5 105

6è curs (CS) 87,5 17,5 105

Total 525 140 665

Llengua castellana

1r curs (CI) 87,5 87,5

2n curs (CI) 87,5 87,5

3r curs (CM) 87,5 87,5

4t curs (CM) 87,5 87,5

5è curs (CS) 87,5 87,5

6è curs (CS) 87,5 87,5

Total 525 525

Llengua estrangera

1r curs (CI) 70 70

2n curs (CI) 70 70

3r curs (CM) 70 17,5 87,5

4t curs (CM) 70 17,5 87,5

5è curs (CS) 70 35 105

6è curs (CS) 70 35 105

Total 420 105 525

28

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

HORES D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT DE LLENGUA A PARVULARI I PRIMÀRIA CURS 19-20

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

9 a 10

EE ½ h 1r Suport 4t

Suport S.D 1r AA 3r, 5è i 6è

Suport català 6è

AA 2n, 3r, 5è i 6è

Suport català 6è

AA 2n ½ h

10 a 11

Suport 4t Suport català 5è

EE 4t Suport català 2n Suport català 3r

Suport S.D 2n Suport S.D1r Suport català 5è

Suport 4t

11 a 11,30

11,30 a 12

EE ½ h 3r

Suport català 4t

EE ½ h 4t

Suport català 2n Suport català 3r Suport català 4t

12 a 13

EE ½ h 4t EE ½ h 2n

Suport català 4t Suport català 6è

Suport català 2n Suport català 3r Suport català 4t

Suport català 3r

15 a 16

Suport català 5è EE ½ h 4t EE ½ h 1r Suport 2n

Suport català 1r AA 3r, 4t i 6è

16 a 17

EE ½ h 2n Suport S.D 2n

29

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

HORARI ATENCIÓ A LA DIVERSITAT EDUCACIÓ INFANTIL CURS : 2019-2020

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

DIJOUS

DIVENDRES

9 a 10 Reforç P3 Reforç P5

Vetlladora P3

Reforç P4 Reforç P5

Vetlladora P3

Reforç P4

Vetlladora P3 (9-9.30h)

P5 EE (9.30-10h)

10 a 10,30

Reforç P3

Reforç P5

Reforç P4

P3 EE ½ h Reforç P5

Reforç P4

Vetlladora P3

10,30 a 11

11 a 12 Vetlladora P3

Reforç P3 (11.30-12h)

Reforç P4 (11.30-12h)

Reforç P5 (11.30-12h)

Reforç P5 (11-11.45h)

12 a 13 Reforç P3 (12-

12.30h) Reforç P4 (11.45h-

12.30h)

15 a 16

16 a 17

P3 EE ½ h

30

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

CERTIFICACIÓ DE L'ACORD D'APROVACIÓ DEL PROJECTE LINGÜÍSTIC Na MªVictoria Saiz Eslava, com a Directora del Centre Docent Concertat, Col·legi Sagrada Família, codi 08003041, de Barcelona. CERTIFICO: Que en la data 29 de novembre de 2019 l’Equip Directiu ha acabat la revisió del Projecte Lingüístic de Centre i ha informat al Claustre de les actualitzacions que s’han fet, no s’informa al Consell Escolar ja que no hi ha hagut canvis ni en el format ni en el contingut, sols s’ha actualitzat. I, perquè així consti, i tingui els efectes que correspongui, signo aquesta certificació. La Directora: MªVictoria Saiz Eslava

31

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

32

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ 2. CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC

2.1. ALUMNAT 2.2. ENTORN

3. LA LLENGUA CATALANA, LLENGUA VEHICULAR I

D'APRENENTATGE:

3.1. EL CATALÀ VEHICLE DE COMUNICACIÓ I CONVIVÈNCIA 3.2. L'APRENENTATGE/ENSENYAMENT DE LA LLENGUA

CATALANA:

3.2.1. ESTRUCTURES COMUNES 3.2.2. LA LLENGUA CATALANA

4. LA LLENGUA CASTELLANA 5. LLENGÜES ESTRANGERES 6. ALUMNAT NOUVINGUT 7. ORGANITZACIÓ I GESTIÓ 8. OBJECTIUS GENERALS 9. ANNEX CURS 13-14: CONTEXT SOCIOLINGÜÍSTIC DE

L’ALUMNAT, LLIBRES DE TEXT, CONCRECIÓ OPERATIVA DEL PROJECTE, HORES DE LLENGUA A PRIMÀRIA, HORARIS D’ ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

10.ANNEX: CERTIFICACIÓ DE L'ACORD D'APROVACIÓ

33

Data: 20-01-2016 Cod. AV-FT-GN-E1-04

CONTROL DELS DOCUMENTS

Data Nom

Realitzat

07-11-2014

Cap d’estudis i directora

Revisat

29-11-2019 Equip Directiu

Aprovat

Equip Directiu

HISTORIAL DE REVISIONS

Número de revisió

Canvis Data

1 S’ha canviat el,logo de l’escola pel de la província i s’ha afegit el logo de certificació

07-11-2014

2 Revisió i actualització del document 20-01-2016

3 Revisió i actualització del document

15-02-2017

4 Revisió i actualització del document

6-10-2018

5 Revisió i actualització del document

29-11-2019