MESTRE EDUCACIÓ INFANTIL

NOVES TECNOLOGIES APLICADES

A L’EDUCACIÓ

EL TREBALL PER PROJECTES:

LA LLOTJA DE SANT CARLES DE LA

RÀPITA

http://www.tinet.cat/portal/sheet-show.do?id=45549&ch=3

NOM ALUMNES: Andrea Polo Calás

Mireia Vila Montserrat

NOM DEL PROFESSOR: Cinta Espuny Vidal

CURS ACADÈMIC: 2010/2011

DATA: maig-juny del 2011

ÍNDEX

ÍNDEX

ÍNDEX

Pàg. 3

1. INTRODUCCIÓ Pàg. 5

2. CONTEXT TEÒRIC: EL TREBALL PER PROJECTES Pàg. 6

3. CONTEXTUALITZACIÓ DE L'ESCOLA Pàg. 9

4. TRIA DEL PROJECTE Pàg. 11

5. FASES D'ELABORACIÓ DEL PROJECTE Pàg. 12

5.1. Què sabem? Pàg. 16

5.2. Què volem saber? Pàg. 18

5.3. Com ho podem saber? Pàg. 19

5.4. Qui se n'ocuparà? Pàg. 20

5.5. Quan? Pàg. 23

6. GRAELLA DE PROGRAMACIÓ DE PROJECTE Pàg. 48

7. DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS Pàg. 52

1. ÍNTRODUCCIÓ

El treball per projectes és una metodologia la qual ens permet treballar unes

unitats temàtiques escollides pels alumnes o proposades per part del professorat

mitjançant una metodologia globalitzadora emmarcada en una teoria constructivista

de l'aprenentatge.

El treball per projectes té com a objectiu principal que els alumnes esdevinguin

competents tot potenciant l'autonomia de l'alumne, la cerca d'informació i facilitant

estratègies per resoldre els diferents problemes que es puguin donar al llarg del

desenvolupament d'aquest mètode. La finalitat d'aquesta metodologia de treball és,

bàsicament, ajudar als nostres alumnes a adquirir les competències bàsiques

d'aprendre a aprendre i ensenyar a pensar i comunicar.

Concretament, aquest document tracta sobre el projecte la llotja de peix de Sant

Carles de la Ràpita, adreçat a l'alumnat de P5 de l'etapa d'educació infantil.

Aquest projecte està dissenyat, bàsicament, per treballar l’entorn més proper dels

infants i que aquests es sentin identificats. En conseqüència, cal remarcar que totes

les activitats estan relacionades amb la llotja, el port, les barques, els peixos,...

Al llarg d'aquest document hi trobarem diferents apartats els quals serviran de

guia per conèixer com es desenvolupa el treball per projectes i com portarem a

terme aquest projecte en els alumnes en qüestió a qui va dirigit.

Tot seguit hi trobarem la programació pròpiament dita la qual ens permetrà, com

a docents, portar a terme aquest projecte tot disposant del material necessari per

desenvolupar i treballar la temàtica de la llotja i tot el que l'envolta amb els alumnes

de P5.

2. CONTEXT TEÒRIC: EL TREBALL PER PROJECTES

En el treball per projectes es dóna molta importància al coneixements previs

dels alumnes, que a partir d’aquests es creen els coneixements nous, tractant la

informació pertinent.

La funció dels projectes de treball és afavorir la creació d’estratègies d’organització

dels coneixements escolars en relació amb:

Aprendre a prendre decisions: proposar, argumentar, triar...

Tractar la informació: cercar-la, organitzar-la, interpretar-la, assimilar-la,

judicar-la...

Transmetre la informació: comunicar-la, fer-la comprensible, compartir-

la, elaborar-la...

Avaluar els aprenentatges: ser conscients del que sabem, del que

ignorem, com ho hem abordat...

En un projecte s’ha de definir una seqüència de moments o fases que guien el

seu desenvolupament. Aquesta seqüència no té perquè seguir sempre el mateix

ordre ni ocupar el mateix temps.

Depèn, en definitiva, de la motivació que generi el projecte, així com dels objectius

proposats i l’evolució i les característiques del grup classe.

Aquest tipus de metodologia, permet qualsevol tipus d’organització del grup-classe;

però cal tenir en compte la importància de la interacció (discussió, argumentació,

plantejament de qüestions, ...).

3. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ESCOLA

L’Escola d’Educació Infantil i Primària La Faula, és una escola de caràcter

públic, situada a la població de Sant Carles de la Ràpita, comarca del Montsià.

Aquesta ciutat té uns 15.583 habitants aproximadament.

Aquest centre educatiu es troba a la part nord-oest de la població, sent un edifici

de nova construcció tenint en compte que el volum d’habitants ha augmentat en els

últims anys i ha estat necessari per a la població.

L’Escola consta de dos línies amb

un total de 390 alumnes i 42 mestres.

Seguidament veurem quin recorregut

hi ha des del centre educatiu fins a la

llotja del peix, situada al port pesquer

de la població.

A continuació mostrarem un mapa en

el qual està localitzat el centre

educatiu amb una fletxa roja, i amb una de blava la llotja de peix.

http://maps.google.es/maps?hl=ca&tab=wl

4. TRIA DEL PROJECTE

La tria del projecte es desencadena a partir d’una conversa sobre el cap de

setmana, en la qual un nen explica que el divendres a la tarda va acompanyar al seu

pare mariner a la llotja del peix per vendre’l.

A partir d’aquí es crea una conversa sobre el que era la llotja, els familiars

mariners,...

La docent al veure l’interès que despertava en els nens aquell tema va optar per

proposar-los fer el projecte sobre aquell tema i els nen i nenes van acceptar.

A partir d’aquí es crea totes les activitats per al projecte.

5. FASES D’ELABORACIÓ DEL PROJECTE

5.1. QUÈ SABEM?

Aquest tema i la descoberta ha estat sorprenent per a l’alumnat, ja que han vist

que és un element molt proper a ells i elles i que no sabem molt sobre aquest.

Podem dir que els ha motivat molt i que ràpidament han començat a qüestionar-

se molts aspectes sobre la llotja i tot l’entorn que l’envolta que els agradaria conèixer

o els desperta molt d’interès.

Com a mestres de P5 i per començar a encaminar el projecte que hem de

desenvolupar, volem partir dels coneixements previs dels alumnes.

Per tal de saber els coneixements previs dels infants, començarem amb una

conversa, que anirem enregistrant. Per saber tot allò que els infants ens van dient

sobre el que saben de la llotja de la població, a continuació mostrarem el diàleg que

va sorgir en la conversa d’extracció de coneixements previs:

Romeu: jo no sé que és la llotja.

Imrane: és un lloc a la vora de la mar!

Gemma: i que fan?

Laia: van els mariners que pesquen a les barques.

Núria: si que n’hi ha moltes de barques a la mar d’aquí del poble.

Mireia: el meu tiet té una barca gran per a anar a pescar.

Alex: si i agafen peixos per a menjar.

Gerard: si, jo menjo rap.

Arnau: Doncs, mon pare és mariner i porta musclos a casa.

Alan: si i llagostins que a mi m’agraden molt.

Júlia: a mi no m’agrada el peix!

Mariely: però com poden agafar tant de peix? Perquè hi ha peixos enormes amb

una punxa al nas!

Roger: Doncs en unes màquines de la barca!

Omar: es diuen xarxes!

Arnau: no! També en la canya de pescar se pesca. Jo pesco a la mar quan vaig

amb el iaio.

Aaron: jo no he anat mai a pesca.

Roger: jo no he anat a la llotja i vull anar.

A partir de la conversa duta entre tots els integrant de l’aula sobre la llotja i els

diferents elements, característiques,... que l’envolten, per part de les docents ens

hem adonat que els coneixements previs de que disposen els nostres infants són:

A la llotja van els mariners.

A la llotja els mariners porten peix.

Hi ha moltes barques al port de la població.

Les barques quan van a pescar utilitzen xarxes per fer-ho.

Mengen peix i saben quins són.

Reconeix diferents espècies marines.

Podem observar que a l’aula, el nivell que hi trobem relacionat en la coneixença

de la llotja, és un nivell intermig, ja que quasi tots els nens i nenes han sentit parla

d’ella.

Hem pogut veure que és un element molt proper als infants, ja que molts dels

familiars dels nens i nenes són mariners.

Es veu i es nota que els infants volen aprofundir amb el tem i conèixer un lloc

tant proper a ells i elles i tan important per a la seva població.

Per tant creiem bastant oportú iniciar i desenvolupar aquest projecte amb la

temàtica de la llotja, ja que farà que els nostres alumnes es motivin i cerquin

informació sobre el tema, el qual està al seu abast, intentant que tota la comunitat

educativa els ajudi a avançar en els seus sabers sobre el tema i tot el que l’envolta.

5.2. QUÈ VOLEM SABER?

Desprès de veure tot el que els infants saben sobre la llotja, començarem una

altra conversa preguntant-los que més els agradaria saber sobre aquesta.Durant la

conversa, a l’igual que hem fet amb el què sabem sobre el tema, enregistrarem tot

allò que volen saber per tal de començar a treballar amb ells.

Els temes que més han sorgit a la conversa són els següents i els quals

hauríem de treballar amb els infants.

- La llotja

- Les barques

- Els diferents tipus de peixos

- Diferents aliments de la mar

- Els mariners

A continuació esposarem la conversa sobre el que volem aprendre del tema del

projecte:

Maria: què es fa a la llotja?

Mireia: quins peixos pesquen els mariners?

Marwa: com pesquen els mariners?

Omar: Com són les barques?

Alan: a part de peix quines altres coses mengem que siguin del mar?

Romeu: quines coses utilitzen els pescadors?

A partir d’aquí es realitzaran totes les activitats d’ensenyament- aprenentatge

que durem a terme durant el desenvolupament del projecte, ja que volem que

s’adaptin com més millor, als aspectes que motiven als nens i nenes i també a allò

que encara no sabem o volen descobrir sobre la llotja.

Com a docents desenvolupem les activitats a partir de les peticions i interessos

dels petits per a que l’aprenentatge sigui constructiu, significatiu i motivi als infants al

llarg del projecte on el nen o nena entri en contacte amb el seu entorn, i que la

comunitat educativa ens ajudi per a fer-ho possible.

5.3. COM HO PODEM SABER?

Una vegada ja tenim enregistrat tot allò que els infants volen saber iniciarem una

altra petita conversa, on els preguntarem com podem saber tot això, i on pensen ells

que podem trobar informació per aprendre sobre aquest tema.

Seguidament, trobem l’enregistrament de les respostes dels infants sobre aquestes

qüestions:

Gemma: Als llibres.

Roger: A internet.

Ferran: Al meu pare que és mariner.

Laia: A la biblioteca.

Alan: Preguntant als pares, als iaios, als mariners...

Maria: Anem a la llotja a buscar informació.

Gerard: També podem buscar fer fotografies dels peixos que mengem.

Els infants cercaran informació de diferents fonts d’aprenentatge com són:

Llibres.

Internet.

A la llotja de peix.

Fotografies.

Preguntant als seus pares, iaios o persones del seu entorn més proper.

Preguntant directament als mariners.

Per informar a les famílies sobre el començament del projecte i per informar-los

també de la seva ajuda, i per tant, demanar-los la seva col·laboració, els docents

juntament amb els infants elaboraran una circular per a que estiguin informats. A

més també exposarem les pertinents circulars, autoritzacions,... a un apartat del bloc

igual que la circular per a que estigui a l’abast dels familiars.

5.4. QUI SE’N OCUPARÀ?

Per a que aquest projecte funcioni, les dos mestres del cicle de P5

s’encarregaran de la preparació, organització, coordinació... de les activitats, del

material, dels espais... que en cada cas necessitin, programant de manera grupal les

dos docents juntes.

Les tutores d’aquest cicle de P5 són: Mireia Vila, Andrea Polo, que com s’ha dit

abans, seran les qui prepararan, organitzaran i coordinaran les activitats per a

desenvolupar el projecte de manera conjunta, encara que adaptin les activitats al

seu horari establert i a les condicions de l’aula i les seves necessitats. A part també

realitzaran conjuntament el bloc sobre aquest projecte.

D’altra banda també, i ja que formen part de l’equip docent que imparteix classe

a P5, les mestra de reforç, la TEI i la vetlladora establerta a P5 A, tant com al mestra

de psicomotricitat d’educació infantil, també se’ls anirà informant sobre el

desenvolupament del projecte i les activitats que es van seguint. També se’ls

demanarà l’ajuda i la col·laboració per a que aquest projecte surti el millor possible i

els alumnes puguin aprendre de manera globalitzada i interdisciplinariament, ja que

les necessitarem per a moltes activitats que no es realitzaran dintre de l’aula.

Per altra banda, quan es faci alguna sortida o un esdeveniment fora del comú,

es farà una reunió amb tot l’equip docent establert a P5 per a coordinar-se i ajudar-

nos uns als altres per a que l’aprenentatge dels més petits sigui del tot significatiu i

de qualitat.

5.5. QUAN?

Aquest projecte conté unes vint activitats i el realitzarem durant el segon trimestre

del curs.

5.6. QUÈ HEM APRÈS?

Les docents observaran si l’aprenentatge dels infants va incrementat i també ho

avaluaran mitjançant activitats Jclic les quals es desenvoluparan a partir dels nous

coneixements adquirits a partir del projecte de la llotja.

6. GRAELLA DE PROGRAMACIÓ

TÍTOL I JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE

LA LLOTJA DE SANT CARLES DE LA RÀPITA

Aquest projecte sobre la llotja de la Ràpita, va adreçat a l’alumnat de P5. El projecte està dissenyat per a que els nens s’identifiquen

amb la realitat del poble, les costums i el seu entorn més proper, el qual afecta tant a la cultura del poble com a la d’ells mateixos.

El projecte es va escollir a partir d’una conversa del cap de setmana a l’estoreta de l’aula, on un nen de l’aula explicava que el

divendres a la tarda, a la sortida de l’escola se’n va anar a acompanyar al seu pare, el qual és mariner, a vendre el peix a llotja de la

població.

A partir d’aquí, els nens i nenes van començar a fer preguntes sobre aquest tema i tot el que ho engloba. Per part de la mestra, va

veure molt profitós aquest tema i que interessava i motivava molt als seus alumnes, ja que molts familiars dels infants treballen a la mar.

Se’ls preguntà als nens i nenes si volien fer el projecte de la llotja i estudiar tot el que ho engloba, tant les barques, com les

instal·lacions de la llotja, el paper dels mariners, els peixos i els aliments que ells pesquen. Els infants van acceptar treballar-ho, i així

vam començar el projecte sobre la llotja de la població, en aquest cas la de Sant Carles de la Ràpita.

UNITAT DE PROGRAMACIÓ

NOM: PROJECTE DE LA

LLOTJA DE LA RÀPITA

Cicle: Educació Infantil

Nivell: P5

Curs: 2010/2011

Trimestre: 2n Trimestre

METODOLOGIA

Pel que fa a la metodologia emprada per al desenvolupament d’aquest projecte, aquest esdevé de caire constructivista ja que es

considera a l'alumne com a subjecte en el seu aprenentatge. Per tant, el docent esdevé l'encarregat d'orientar a l'alumne/a en la

construcció dels seus aprenentatges significatius els quals li permeten establir relacions entre les experiències i els coneixements previs i

els nous continguts d'ensenyament. Això s'aconseguirà afavorint una intensa activitat per part del l'infant i a través de l'observació

directa, de la manipulació i de l'experimentació. D'aquesta manera, també afavorim la iniciativa, l'interès, la motivació l l'espontaneïtat

dels alumnes.

D’altra banda, cal dir que serà molt important i necessària la participació de les famílies i de la comunitat educativa en la que

conviuen els alumnes per tal d’ajudar-los a cercar informació i explicar-la a la resta de companys i companyes.

Tot i això, cal dir que en alguns moments esdevindrà necessari que el/la docent realitzin algunes explicacions i orientacions sobre la

temàtica per tal que els alumnes puguin acabar de comprendre i interioritzar aquells conceptes que no acabin de quedar clars.

També dir que les noves tecnologies estaran presents en gran part de les activitats realitzades al projecte i per tant els docents

implicats hauran de tenir varies nocions sobre com aplicar aquestes tecnologies a l’educació, ja que entre tots hauran de rea litzar el bloc

pertinent al projecte del qual estem parlant.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

Com ja sabem, cada nen o nena és un món diferent i per tant hem de individualitzar l’activitat per a cada alumne i adaptar-la segons

el grup-classe que tinguem.

Per atendre als alumnes de manera individual, començarem per observar-los i detectar les seves necessitats per adaptar les

activitats a ells, ja que el ritme és molt diferent d’uns als altres. També veurem quins són els seus punts forts per poder treballar amb ells

i com no, els seus punts dèbils per reforçar-los una mica més.

Quan parlem d’atenció a la diversitat, ens encaminem ha adaptar el màxim possible el treball o l’activitat a les possibilitats dels

alumnes i oferir ajuda quan faci falta, sempre intentant que s’esforcin i donin totes les seves possibilitats.

Fomentant la interacció entre iguals es desenvolupen les capacitats bàsiques per a educació infantil. Per altra banda també, els

grups cooperatius fa que no hi hagi rols entre els companys de l’aula, s’intercanviïn els conjunt de coneixements que posseeixen i que

col·laboren entre sí per a la construcció conjunta d’aquests coneixements. També veient que fan els altres, els nens i nenes amb algun

retard o necessitat educativa especial es guien per la imitació, tant en conceptes actitudinals com procedimentals, i això fa que treballi

igual que la resta d’alumnes de l’aula.

Per part de les docents se’ls dóna una confiança i seguretat a l’hora de realitzar el projecte fent que treballin cooperativament,

assegurant-nos que l’aprenentatge sigui per a tots els alumnes i potenciant la comunicació entre ells i l’intercanvi d’idees i coneixements.

Per a tots els casos, sempre mirem l’esforç que realitzen l’alumnat i no el treball final, ja que tot el procés que realitzen, la seva

actitud, entrega i motivació en vers el projecte planificat, tenen més pes que si el producte final els ha sortit bé o malament. Recordar

també que els donem molt de reforç positiu, alabant les seves accions correctes i pel que fa als seus punts més dèbils, intentem que

s’esforcin amb la nostra ajuda per superar-los. Finalment dir que els recolzarem molt durant aquest projecte ja que s’incorporen molt les

noves tecnologies i els nens han de tenir una referència per continuar treballant.

ÚS DE LES TAC

En aquest projecte les TAC tenen un paper rellevant, ja que la gran majoria de les activitats que realitzarem en farem ús d’aquestes

noves tecnologies, com ara, fer activitats de fitxa amb la PDI, activitats JClick, trencaclosques, gravacions, vídeos,... els quals els

realitzarem en programes tecnològics educatius com l’Audacity, l’ISSU, el Google Earth,...

El que volen aconseguir en aquest projecte es procurar que els nens i nenes de l’aula visquin l’experiència al màxim, vivint-ho en

primera persona, és a dir, que ells mateixos creïn el seu aprenentatge (aprenentatge constructiu) i que ells mateixos donin sentit a allò

que estan aprenent, relacionant-ho amb els seu dia a dia o en experiències que li sorgeixen al nen o nena.

A més el que pretenem és que els nostres alumnes coneguin i s’aproximin cada dia més a aquestes noves tecnologies i facin ús

d’elles, ja que estem en una societat tecnològica on gairebé tot està envoltat d’aquesta tecnologia i a part s’han d’anar fam iliaritzant per a

un futur proper.

D’altra banda, es crearà un bloc per tal que tant alumnes com família tingui constància del que es va realitzant durant el projecte i els

dos conjuntament puguin gaudir d’explorar les noves tecnologies que els deixem al seu abast mitjançant el bloc que es crearà.

TREBALL PER PROJECTES: EL PA

CONTINGUTS OBJECTIUS D’APRENENTATGE CAPACITATS* CRITERIS

D’AVALUACIÓ

DE

SC

OB

ER

TA

D’U

N M

AT

EIX

I D

EL

S A

LT

RE

S

Iniciativa per expressar

verbalment les experiències,

coneixements, sensacions i

observacions.

Plaer per interactuar en els

projectes compatits amb la

resta de membres de l’aula i

sentiment de pertànyer al grup.

Cura pel manteniment dels

materials i espais de l’aula.

Sentiment de confiança i

seguretat en els progressos

propis.

Descoberta de les pròpies

possibilitats manipulatives.

Desenvolupament de la

imaginació i la creativitat.

Escoltar amb interès en les

explicacions realitzades a l’aula.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 1. Està atent a

classe, seguint

el fil conductor.

X

X

Participar amb interès en les

converses establertes.

X X X

2. Participa en les

converses de

grup.

Valorar les aportacions de la resta

de companys i companyes.

X X

Manifestar les seves inquietuds,

interessos i emocions i acceptar

les dels altres.

X X X 3. Parla sobre el

que li interessa o

li agrada.

Compartir i respectar els materials

col·lectius.

X X X X

Col·laborar i ajudar a la resta del

grup per aconseguir un fi en comú.

X X X 4. Té una actitud

de col·laboració i

empatia.

Mostrar confiança i seguretat en

els progressos propis.

X

Identificació dels propis gustos i

interessos.

Capacitat de síntesi de tots els

coneixements obtinguts.

Desenvolupament de les

habilitats perceptives i

memorístiques.

Desenvolupament de la

psicomotricitat.

Descobrir les possibilitats

manipulatives pròpies.

X X 5. Mostra interès a

l’hora de

realitzar el

mural.

Sintetitzar la informació recollida.

X X 6. Sap identificar

els continguts

més rellevants

sobre la

temàtica.

Desenvolupar la destresa

psicomotriu mitjançant la gimcana.

X 7. Es mostra

participatiu en la

gimcana.

DE

SC

OB

ER

TA

DE

L’E

NT

OR

N

Reconeixement les

instal·lacions de la llotja.

Descoberta dels llocs més

propers a la llotja.

Curiositat i iniciativa per al

descoberta de l’entorn proper.

Sentiment de pertinença a la

pròpia població.

Reconeixement dels diferents

Conèixer les parts i funcions de la

llotja de peix.

X

8. Coneix les parts

i funcions de la

llotja de peix.

Identificar els diferents utensilis

requerits per a la pesca.

X

9. Identifica els

diferents

utensilis

requerits per a la

pesca.

Aprendre sobre el centre d’interès

mitjançant contes, llibres,

àlbums....

X X

10. Entén i aprèn

mitjançant la

lectura.

estris per a pescar.

Diferències entre els diferents

animals marins.

Reconeixement de les parts

d’una barca.

Identificar diverses espècies.

Mostrar interès a l’hora de

treballar amb espècies

estudiades.

Coneixement dels nusos

mariners.

Reconèixer el procés per realitzar

nusos mariners.

X X

11. Té interès a

l’hora de

realitzar els

nusos.

Diferenciar els diversos tipus de

peixos.

X 12. Diferencia els

diferents tipus de

peixos.

Reconèixer les espècies marines. X 13. Reconeix les

espècies

marines.

Mostrar interès pel taller científic. X 14. Ha seguit el

passos

correctament per

analitzar la

galera.

Mostrar interès pels elements de

l’entorn proper.

X 15. Té interès per

participar en la

sortida a la llotja.

CO

MU

NIC

AC

IÓ I

LL

EN

GU

AT

GE

S

Comprensió i escolta pels

contes, audiovisuals,

endevinalles i cançons com a

font d’aprenentatge.

Motivació a l’hora d’emprar

noves tecnologies.

Coneixement i utilització del

vocabulari nou que es va

introduint.

Desenvolupament de la

imaginació i de la creativitat.

Desenvolupament de la

lectoescriptura.

Coneixença de les diferents

tipologies textuals i la seva

utilitat.

Adquisició d’habilitats

comunicatives vers als altres.

Memorització i representació

de manifestacions orals: dita,

Afavorir el desenvolupament del

llenguatge i vocabulari pertinent al

centre d’interès treballat.

X

16. Coneix el

vocabulari

referent a la

llotja i el seu

significat.

Desenvolupar diverses habilitats

cognitives com l’observació, la

discriminació, l’atenció i la

concentració.

X

X

Escoltar atentament a les

explicacions i narracions relatades

a l’aula.

X X

Aprendre i reconèixer el vocabulari

propi del centre d’interès, tant oral

com escrit.

X X 17. Relaciona les

paraules

anomenades

amb el

llenguatge escrit.

Exercitar destreses manuals com

pintar, retallar, enganxar...

X X X

Comprendre els contes i

audiovisuals treballats a l'aula

X

Diferenciar les tipologies textuals i

adaptar-les al que es necessita:

entrevista.

X X X 18. Reconeix

l’estructura de

l’entrevista.

endevinalla, cançó.

Ús de les noves tecnologies

per aprendre.

Emprar diferents metodologies

per aprendre.

Aprendre endevinalles sobre el

centre d’interès.

X X X 19. Ha après

l’endevinalla

sobre el peix.

*

1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d'ell mateix i dels altres.

3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d'autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

5. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

6. Observar i explorar l'entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.

9. Comportar-se d'acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una

ACTIVITATS D'ENSENYAMENT- APRENETATGE I D'AVALUACIÓ

ORDRE SEQÜÈNCIA D'ACTIVITATS TEMPS TIPUS

D'AGRUPAMENT

MATERIAL

LLOC CRITERIS

D'AVALUACIÓ

AC

TIV

ITA

TS

INIC

IAL

S

Conversa sobre els

coneixements previs i sobre el

que volem saber

30 minuts

Gran grup

PDI Programa enregistrador

Aula

1,2,3

Fem un dibuix de la llotja 15- 20

minuts

Individual

Fulls Colors Llapis

Aula

3

AC

TIV

ITA

TS

DE

DE

SE

NV

OL

UP

AM

EN

T 1 Història de la llotja

20 minuts

Gran grup

PDI Fotos de la llotja

Aula

1,2,10

2 Ens visita un mariner 1 hora

Gran grup PDI. Preguntes de la entrevista. Audacity. Càmera de vídeo.

Aula

1,2,18

3 Visitem la llotja Tot el dia Gran grup Càmera de fotos Llotja de

peix i a

la Casa

del Mar

1,4,8,11,15

4 Treballem les parts de la barca

25 minuts

Individual

PDI Fitxa de l’alumne

Aula

17,16

5 Treballem lectoescriptura a

partir del nom de les barques

30 minuts Gran grup PDI Aula 17

6 Les espècies marines 30 minuts Gran grup

Individual

PDI Fitxa de l’alumne

Aula 13,17,16

7 Les parts de les espècies

marines

25 minuts

Durant 3

dies

Gran grup

Individual

PDI Fitxa alumne

Aula 16,17,13

8 Diferents tipus d’espècies de

peix, invertebrats i crustacis i

mol·luscos

50 minuts Gran grup

Individual

PDI. Jclick. Fitxa. Sopa de lletres

Aula 12,13,16,17

9 Endevinalla del peix

15 minuts

Gran grup

Individual

PDI. Endevinalla. Fitxa.

Aula

18

10 Taller de ciències 1 hora Gran grup Galeres. Pinces Gabinets de plàstic Safates Recipients

Aula o

aula de

ciències

14

11 El dibuix per a les diades de la

Ràpita

30 minuts

Gran grup/

Individual

PDI. Ordinador. ISSU. Folis. Colors.

Aula

12 Els utensilis de pesca 25 minuts Gran grup

Individual

PDI

Fitxa

Aula 9

13 La gimcana de la llotja

1 hora

Gran grup

Cistella Trencaclosques Peixos de plàstic o cartró Pintura i paper d’embalar Patinets Elements de psicomotricitat Mural de l’ase Culleres Ous bullits

Pati de

l’escola

i l’aula

de

psico-

motrici-

tat

4, 16

, 7

14 El mural del mar 1 hora Gran grup Paper continuo. Fulls. Colors. Fotos dels infants. Fotos de la sortida.

Aula 4,5

AC

TIV

ITA

TS

D’A

VA

LU

AC

IÓ

15 Per avaluar els continguts del projecte realitzarem tot un Jclic que contindrà tots els aprenentatges realitzats fins ara.

30 minuts En petit grup Activitat JClic Aula