projecte petits lectors

Projecte: Petits Lectors

M12_Projecte d'atenci a la infncia

Curs 2013-2014- 1er Semestre

Tutora: Esther de los Santos Rodrguez

Grup_02: Formigues

Slvia Codina Huix

Aina Garcia Gonzlez

Esther Jaso Galiano

Ingrid Montes Frutos

M. Pilar Snchez Fernndez

NDEX

1. BASE DE LA PROPOSTA EDUCATIVA

Som 5 treballadores d'una una Llar d'infants on hem detectat que sn pocs els infants que tenen contacte amb els contes de forma habitual a les seves llars. Com equip docent creiem que s important treballar l'hbit de la lectura des de ben petits, i s per aix que volem engegar un projecte a fi de promoure aquest hbit i implicar les famlies en el seu assoliment.

El nostre projecte l'anomenem Petits Lectors i es duu a terme durant tot el curs escolar. El ttol de la programaci que forma part del projecte l'anomenen Ms paraules i est encaminada a millorar la necessitat detectada en aquests infants, que s la seva manca de vocabulari, degut a l'edat i tamb degut a la diversitat cultural. Treballarem aquesta necessitat partint de l'eix de les emocions durant tot el 3er trimestre amb la programaci Posem paraules al que sentim.

Els objectius generals als quals fa referncia la nostra proposta educativa sn:

La lectura s molt important per la formaci de les persones, ja que s una eina bsica d'aprenentatge, aix com una manera per poder accedir al coneixement i a la cultura. Per aquest motiu, des de l'educaci infantil ja s'ha de treballar aquest hbit , per tal de transmetre als infants el gust i l'inters per la lectura, ja que aquesta els acosta a poder descobrir, aprendre i gaudir.

Les emocions ens permeten poder expressar els nostres sentiments, i si de ben petits els ensenyem a expressar-se, tamb estem fent que millori la seva comunicaci i relaci amb les persones que els envolten.

La lectura de contes enfocat a treballar les emocions ens obre un ventall molt interessant de vocabulari per aprendre, aix com per desenvolupar l'expressi de dites emocions.

Per aquest motiu el nostre projecte est enfocat en despertar l'hbit lector en els ms petits a travs de tractar les emocions, ja que a part de transmetre nou vocabulari, tamb els permet descobrir nous sentiments, a emocionar-se a travs de les paraules escrites en els contes. A ms, el fet de que els contes seran explicats en veu alta per part de l'educadora, els permetr desenvolupar la intelligncia i la imaginaci, i com a conseqncia, estimular la fantasia. Tamb els aportar una srie de beneficis, com sn: ajudar a que els infants pensin, els far veure la manera de solucionar els problemes i de quina forma es pot fer front a una situaci concreta. I sobretot, els ajudar a escoltar.

Amb el projecte volem transmetre als infants que el fet de llegir els pot fer sentir diferents emocions, i aix aconseguir crear, a la llarga, nous lectors. s a dir, a travs de la nostra proposta educativa volem aconseguir potenciar l'hbit de la lectura als infants pel sol fet de que llegint, es poden emocionar. Per tant els hem d'arribar a ensenyar que mitjanant els contes poden riure, plorar, sorprendre, sentir por, sentir rbia.... pel sol fet de llegir i/o escoltar les paraules escrites a les seves pgines.

A travs dels contes podem recrear situacions que ajuden als infants a comprendre emocions i sentiments propis i aliens, i aprendran a viure-les i expressar-les amb naturalitat. O sigui, a posar paraules al que senten i poder dir estic content o estic trist. Sn moltes les emocions que es poden treballar, per en aquest projecte ens centrarem en sis noms: alegria, tristesa, por, sorpresa, rbia i aversi.

2. CONCRECI I PROGRAMACI DE LA PROPOSTA EDUCATIVA

2.1. Ttol de la programaci: Posem paraules al que sentim

Ttol programaci: Posem paraules al que sentim, programaci inclosa en la programaci general Ms Paraules! Que forma part del Projecte: Petits Lectors.

Curs: 1er Cicle d'educaci infantil. P2

Edat i nombre d'infants: 2-3 anys, i un total de 20 alumnes

Nom del grup: Avions

Programaci permanent: es desenvolupar durant tot el curs, ja que millorar el vocabulari dels infants es fa durant tot l'any.

2.2. Hbit de la proposta educativa

Des de molt petits tenim contacte amb la lectura de manera indirecta, quan la mare ens canta una can de bressol, quan ens expliquen les llegendes...

s important que ens adonem de la gran importncia que t la lectura en la nostra societat, ja no noms acadmicament parlant, sin que s una bona eina per fomentar la imaginaci i una bona manera d'evadir-se. Aix que el nostre projecte est centrat a treballar l'hbit de la lectura i les emocions, per tal d'afavorir el bon desenvolupament cognitiu i emocional dels infants.

Hem trobat que molts infants no saben expressar les seves prpies emocions i sentiments i que molts d'ells no tenen gaireb cap relaci amb els llibres o contes i segons el Currculum i Orientacions D'educaci infantil primer cicle ( Generalitat de Catalunya):

Objectius de cicle:

Els objectius de cicle a la llar dinfants expressen les capacitats que els infants han dhaver desenvolupat en acabar aquest perode. Aix, linfant haur de capa de :

Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforar-se per manifestar i expressar les prpies emocions i sentiments

Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i expressar-se a travs del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una progressiva millora del llenguatge oral.

rea de descoberta dun mateix i dels altres:

Continguts de l'rea:

Manifestaci i expressi de els prpies emocions i sentiments, utilitzant el llenguatge com a mitj d'expressi i comunicaci.

Ladquisici i el perfeccionament progressiu del llenguatge oral s la fita principal del desenvolupa-ment dels infants daquest cicle. Per aix, cal donar continutat a les adquisicions i a les formes dintervenci prioritzant els moments de vida quotidiana i preveient lampliaci de situacions comunicatives on ls funcional del llenguatge li atorgui el mxim sentit: situacions on el llenguatge expliqui les accions, situacions de conversa (individuals i collectives), narracions de vivncies i contes amb un llenguatge que evoqui lexperincia viscuda o memoritzada....

Per tant , l'educador deur marcar-se com a objectiu despertar en els infants la curiositat, el plaer i el gust per la literatura infantil. En especial, el gust pels contes, ja que ocupen un lloc fonamental en la vida de la infncia i tenen gran importncia en el futur desenvolupament emotiu-afectiu, intellectual i lingstic.

s important que donem mfasi a edats primerenques a la lectura, ja que els contes tenen una gran rellevncia en el desenvolupament psicolgic dels infants , aix com a l'herncia cultural. Els contes sn un instrument fonamental pel desenvolupament de les emocions i de la personalitat dels infants, tal com s'explica en el segent article:

REVISTA DIGITAL ENFOQUES EDUCATIVOS

EL CUENTO COMO RECURSO DIDCTICO EN EDUCACIN INFANTIL

(Garca Chico, Mara Isabel)

Els contes presenten un important valor educatiu ja que:

Afavoreixen el desenvolupament de les distintes capacitats fsiques i socials, afectives i intellectuals.

Afavoreixen l'adquisici i desenvolupament del llenguatge, enriquint i ampliant el vocabulari dels infants .

Estimulen la imaginaci, creativitat i fantasia, necessries per descobrir el mn i desenvolupar-se en ell.

Fomenten sentiments de seguretat i confiana.

Desperten el gust pels textos escrits i possibiliten el desenvolupament i una actitud positiva per la lectura.

Afavoreixen aptituds d'escolta, atenci i dileg.

Estimulen l'observaci, memria i estructura temporal.

Canalitzen les emocions.

Proporcionen plaer.

Sn un vehicle per la transmissi cultural de valors.

Ajuden a reforar els vincles afectius entre qui conta i llegeixi l'infant.

Ajuden a conixer i comprendre el mn, sn font d'aprenentatge.

Afavoreixen el procs de maduraci global de la personalitat

Ofereixen models d'actuaci

Ens poden servir per explicar situacions i fenmens.

Podem utilitzar els contes com a resoluci de conflictes. Ajuden a descarregar ansietat i agressivitat, a eliminar tensions i pors.

Amplien el mn de l'experincia infantil.

Eduquen la sensibilitat.

Donen satisfacci al desig de saber.

Sn un important instrument motivador per iniciar aprenentatges.

Contribueixen a formar el sentit esttic.

s un important recurs globalitzador.

Preparen per a la vida.

El desenvolupament del llenguatge s un dels objectius en Educaci Infantil. Per BRUNER, els llibres infantils serveixen als infants com una base, que els porta a la comprensi de formes cada cop ms complexes de texts escrits, de la literatura i de la cultura. Essent al literatura infantil el recurs que s'adequa a les possibilitats del lector i al seu nivell de competncia comunicativa.

Segons COLOMER, la literatura infantil desplega un ampli ventall d'ajudes per a l'inici en la lectura. La recepci dels contes en les primeres edats s'ha revelat com l'activitat ms beneficiosa per aconseguir l'xit futur dels infants en els seu accs a l'escrit.

Afrontar aquesta labor de manera concreta no s senzill ja que cada nen s diferent en cada moment. Per a travs dels contes, podem recrear situacions que els hi ajudin a comprendre emocions i sentiments propis i aliens i aprendre a viure-les i expressar-les amb naturalitat. Les emocions bsiques que treballarem en aquest projecte Posem paraules al que sentim sn l'alegria, tristesa, por, sorpresa, enuig i aversi.

Aquest hbit el treballarem a partir de diverses activitats enfocades en els contes infantils, no noms treballant des de l'aula sin tamb amb la collaboraci de les famlies dels infants. Intentant d'aquesta manera treballar les tres rees de desenvolupament, per poder complir els nostres objectius.

La nostra finalitat s garantir un bon desenvolupament de les capacitats infantils relacionades amb les possibilitats expressives del cos, expressi de les prpies emocions, realitzaci de les normes de comportament social, exploraci sensorial per mitj dels contes... aix com instaurar l'hbit de la lectura, no noms com a obligaci sin com a diversi.

2.3. rees d'aprenentatge i continguts

A partir de la necessitat ja esmentada amb anterioritat, treballarem l'hbit de lectura i en concret l'ampliaci de vocabulari com a objectiu de referncia en totes les rees curriculars.

s necessari abordar aquest hbit des de totes les rees curriculars (descoberta d'un mateix, descoberta de l'entorn natural i social, i comunicaci i llenguatges) de manera integral i globalitzadora mitjanant activitats on predomini el joc com a metodologia.

rea 1. Descoberta d'un mateix i d'altre.

Es tracta d'un rea essencial en el procs de desenvolupament de l'etapa d'Educaci Infantil, que integra la construcci d'una imatge personal que progressivament donar lloc a la construcci de la prpia identitat. Aix doncs, no noms implica el coneixement d'un mateix o d'una imatge corporal (limitacions, possibilitats motrius etc...) sin tamb d'una imatge relativa al coneixement de les seves emocions, dels seus sentiments, necessitats... Les emocions se situen a la base de la descoberta dun mateix i del altres, alhora que se subratlla la seva rellevncia en el desenvolupament de tots els tipus de capacitats (cognitives, relacionals, dequilibri personal, dinserci i actuaci social).

Els continguts que treballarem en aquesta rea sn els segents:

rea 3. Comunicaci i llenguatge.

Aquesta rea es treballar amb la integraci de les altres dues. L'impuls de les habilitats comunicatives afavoreix l'autonomia en l' entorn fsic, natural, social i cultural.

Les diverses formes de comunicaci i representaci serveix de nexe entre el mn exterior i l'interior, al ser instruments que fan possible la representaci de la realitat, l'expressi de sentiments, emocions.... El llenguatge oral s especialment rellevant en aquesta etapa, s l'instrument per excellncia d'aprenentatge, de regulaci de conducta i de manifestaci d'idees i emocions. Cal posar paraules a totes les descobertes que fan els infants, i potenciar la llengua oral establint amb ells un dileg al voltant dels esdeveniments del dia a dia.

Els continguts que treballarem en aquesta rea sn els segents:

2.4. Temporalitzaci

Les activitats es portaran a terme durant el tercer trimestre de curs (abril, maig i juny).

Es faran tres dies per setmana.

La durada de les activitats s orientativa, ja que sempre es respectaran els interessos i les necessitats dels infants. Per tant, la durada pot ser flexible i adaptar-se als canvis i als ritmes de cada infant.

Cada sessi estar formada per:

Ritual d'entrada: L'educador/a explicar l'activitat que duran a terme i la sessi en concret que realitzaran aquest dia. Temps: entre 2 i 5 minuts.

Moment desenvolupament: Escoltar Conte o dur a terme la activitat en si. Temps: entre 5 i 15 minuts (depn de l'activitat, explicar el conte sn 5 minuts, fer titella o enganxar gomets poden ser 15 minuts). Finalment, l'educador/a ensenyar el titella que representa l'emoci en concret treballada, far preguntes sobre el que s'ha treballat als infants (moment conversa). Temps: entre 3 i 5 minuts.

Ritual de sortida: l'educador/a parlar del qu han fet i anir acomiadant la sessi. Temps: 5 minuts.

A ms de treballar durant 3 dies a la setmana l'emoci en concret dins les aules de forma permanent hi hauran 2 racons del conte:

1. Rac del conte a l'aula (activitat B) on els infants podran trobar tots els contes sobre les emocions que anirem treballant durant els dies, aix com lbums amb imatges on es vegin representades diferents situaci i emocions.

2. Rac del conte a l'entrada de l'escola (activitat C) on infants i pares podran gaudir tamb de contes de la mateixa temtica (contes d'emocions) entre altres.

Parallelament, es realitzar l'activitat de la MALETA VIATGERA (activitat A), una maleta plena de contes d'emocions i amb un llibreta. Aquesta maleta anir cada dia, mentre duri la programaci de les emocions, de casa un infant a un altre. Els pares hauran d'explicar els contes que ms els agradin de dins la maleta viatgera als seus fills, i que l'infant faci un dibuix a la llibreta que hi ha dins, que representi com se sent aquell dia.

A ms, demanarem una foto dels infants representant les emocions que anem aprenent, ja que al final del trimestre, en un taller, elaborarem el conte personalitzat amb ajuda dels pares!!!

2.5. Objectius especfics

2.6. Els continguts de la proposta educativa

Els continguts que treballarem en la nostra proposta educativa sempre es treballaran d'una forma globalitzadora, ja que s la principal forma de treballar en la que es basa el nostre projecte. Partint de les 3 rees d'aprenentatge podem concretar els continguts que formen part del nostre projecte de la segent manera:


Conceptuals:

Coneixement de les diferents emocions treballades en ells mateixos i els altres.

Procedimentals:

Aprenentatge de l'expressi de les emocions treballades.

Reconeixement de les diferents emocions treballades.

Actituds:

Collaboraci amb els adults i els seus iguals.


Conceptuals:

Adquisici de nou vocabulari.

Interioritzaci del vocabulari treballat.

Procedimentals:

Escolta de diferents contes com a font de plaer i d'aprenentatge.

Comprensi el que s'explica en els contes.

Respecte per les normes en els dilegs, espera torn de paraula.

Utilitzaci de forma autnoma i correcta llibres i contes.

Interpretaci imatges, lmines i fotografies.

Actituds:

Participaci en les activitats de lectura de contes.

Escolta dels contes amb atenci

Utilitzaci de la biblioteca amb respecte i cura.

2.7. Activitats d'ensenyament - aprenentatge

2.8. Metodologia

El nostre projecte es dur a terme d'una manera molt dinmica i divertida pels infants. Aquests podran gaudir plenament de la millor metodologia destinada a ells que s, la basada en el joc i l'experimentaci, aix els infants podran deixar anar la seva imaginaci, creativitat i podran gaudir d'una bona estona amb la resta d'infants, de la mateixa manera que aniran adquirint nou vocabulari.

L'enfocament pedaggic d'aquest projecte parteix d'una visi globalitzadora, tenint en compte la diversitat dels infants i fomentant un aprenentatge significatiu, on els infants tinguin un paper actiu en el seu aprenentatge i utilitzant el joc com el principal recurs metodolgic.

En aquest projecte que duem a terme, es desenvolupar mitjanant uns principis metodolgics que seran:

Autonomia: l'infant ser part essencial de l'aula i aprendr a relacionar-se amb els altres. A ms fonamentarem la comunicaci oral a travs de les activitats de comprensi dels contes.

Perspectiva globalitzadora: fer connexions amb els coneixements que l'infant ja t. Partint dels seus interessos i relacionant continguts de les diferents rees.

Aprenentatge significatiu: tractarem de partir de les idees prvies dels infants, per desenvolupar les activitats relacionades amb la necessitat detectada. I per fer-ho possible, les activitats seran motivadores i interessants.

Motivaci: estimular la iniciativa i l'inters dels nens/es, mitjanant activitats divertides i amb aspectes ldics.

Aspectes afectius i de relaci: Creaci dun clima clid i acollidor on linfant se senti segur i confiat. Ple de mgia i afecte. Establir amb leducador/a una relaci personal de gran qualitat que els pugui transmetre la confiana, seguretat i tranquillitat per un desenvolupament idoni. Tamb s important la relaci amb els companys/es, que constitueix tant un objectiu educatiu: normes, convivncia; com un recurs educatiu de 1r ordre: fer junts les activitats, jugar, guardar torns, conversar.

Segons el tipus d'activitat l'educador/a propiciar activitats lliures, dirigides, petit grup, gran grup...

Dins aquest apartat de metodologia, tal i com ens diu en el currculum del primer cicle d'Educaci Infantil s'ha de fer referncia a lactivitat, lespai, el temps, lagrupament i el paper de la persona educadora. En aquest apartat noms explicarem l'activitat i el paper de l'educador/a, ja que els altres apartats es desenvoluparan en el segent punt Recursos.

Activitat

Tractarem de fomentar l'exploraci i la manipulaci dels nens/es desenvolupant estratgies que li permetin interactuar amb l'entorn ms prxim. Intentarem que els infants mitjanant les activitats que desenvoluparem, millorin el seu vocabulari i alhora coneguin i identifiquin les diferents emocions. Cada activitat estar relacionada amb un conte, i cadascun dels contes ens mostraran una emoci diferent, d'aquesta manera podrem anar treballant i identificant les emocions d'una manera ldica. A travs dels contes i la narraci oral reforarem la relaci afectiva, hbits datenci, ampliaci de vocabulari...

Els infants han de trobar diversitat de propostes per tenir oportunitats per a laprenentatge. Aquestes propostes han de ser continuades, significatives i realitzades dacord amb laugment de les potencialitats dels infants. Les propostes han de ser interessants, agradables i atractives.

Paper de l'educador/a

El paper de l'educador/a ser actiu i intentar vetllar perqu tots els infants participin i gaudeixin de les activitats, fent d'aquestes, propostes engrescadores i potenciadores de diferents aprenentatges.

Acompanyar els infants que ho necessitin atenent a les demandes per alhora deixant que adquireixin una certa autonomia.

En definitiva, una metodologia ldica i globalitzadora, que parteix dels seus interessos i necessitats, i que potencia el seu aprenentatge i desenvolupament, amb el propsit de que es produeixi un aprenentatge funcional i significatiu. A ms a ms, hem tractat de confeccionar-les de la forma ms constructivista possible, intentant que l'alumne prengui un paper actiu en el seu aprenentatge, amb activitats manuals, d'expressi, d'experimentaci, aconseguint dia a dia un major grau d'autonomia en la realitzaci de les prpies tasques.

2.9. Recursos

2.10. Avaluaci

L'avaluaci s l'element que ens permet orientar-nos en el procs d'ensenyament-aprenentatge. Ens permet conixer que aprenen els infants i com ensenyen els professionals. En l'etapa d'Educaci Infantil la finalitat de l'avaluaci es detectar, analitzar i valorar els processos de desenvolupament dels infants, aix com els seus aprenentatges, en funci de les caracterstiques personals de cada nen/a.

El procs d'avaluaci s fonamental en l'anlisi diria de l'acci, que es converteix en investigaci, ja que, mitjanant l'experimentaci de les activitats diries, obtindrem dades importants sobre la idonetat de les activitats realitzades i de la interrelaci dels diferents elements que intervenen en el desenvolupament de les activitats del projecte, entre els quals es troben les actuacions dels educadors/es, la famlia i les respostes dels infants.

L'anlisi de les dades de l'observaci ens ha de permetre reflexionar sobre l'adequaci de la seva intervenci i saber en quins elements s'han de fer adaptacions. Per tant, tota avaluaci comporta una autoavaluaci dels educadors/es.

Es realitzaran durant tot el projecte diferents avaluacions per fer el seguiment dels infants, de les activitats i dels educadors/es.

Infants: Es realitzar el seguiment dels infants durant el desenvolupament de les activitats del projecte.

Activitats: Es realitzaran avaluacions diries de les activitats que es duguin a terme. Recollirem dades de l'adequaci del material, condicions de seguretat dels materials, els espais, el tractament de les emocions, dels estereotips, el temps previst per fer l'activitat, si ha estat suficient o no, el moment en qu es fa l'activitat.

Educadors/es: L'educador/a haur de fer una autoavaluaci per analitzar la seva intervenci en l'activitat, la resoluci de possibles conflictes, estratgies utilitzades per promoure la participaci dels infants i de les famlies.

Estructurar detalladament el focus d'atenci permet un major nivell d'objectivitat a l'hora de plasmar en un document les dades recollides en l'observaci. Definir l'objectiu de l'avaluaci i els temes que sn de ms inters:

Qu volem avaluar? Avaluarem l'organitzaci i coordinaci general del projecte, la realitzaci de les activitats, l'acollida de les mateixes per part dels infants i de les famlies, el grau de satisfacci.

Quan avaluar? Farem l'observaci abans, durant i desprs de totes les activitats d'aquest projecte, per desprs en acabar l'activitat, poder avaluar-la seguint les graelles realitzades per a cada activitat.

.

Quin s el propsit de l'avaluaci? Determinar en quin grau s'han complert els objectius establerts, tant en els infants com en l'educador/a, com en el projecte en general.

Quina informaci necessitem per elaborar l'avaluaci? Necessitem definir els indicadors o tems, que poden ser quantitatius o qualitatius i registrar-los en una graella.

Quins recursos sn necessaris per a realitzar l'avaluaci (temps, recursos humans i recursos econmics).

Els objectius de l'avaluaci sn:

Valorar els resultats i obtenir conclusions sobre el grau de consecuci dels objectius.

Revisar i reorientar el desenvolupament del procs, diagnosticant les possibles deficincies.

Identificar els elements que determinen les diferncies entre all que s'esperava i els resultats obtinguts.

Millorar la intervenci de cada element i aconseguir un aprofitament ms gran del propsit del projecte per part dels alumnes.

Un cop clarificats tots aquestos punts, establirem els procediments que utilitzarem per a recollir les dades que seran necessries per a l'avaluaci del projecte. Les avaluacions es realitzaran tant individuals com de grup depenent del tipus d'activitat i del que volem avaluar.

AVALUACI DIAGNSTICA

AVALUACI CONTINUA

La realitzarem durant tot el procs i aquesta avaluaci ens indicar quina ha estat l'evoluci del nen/a. 'avaluaci contnua s fonamental perqu ajudar als educadors/es durant tot el projecte a valorar la feina que s'est fent i a prendre decisions encaminades a millorar l'aprenentatge.

En les activitats de lectura de contes ser necessria la presncia de dues educadors/res, una explicar el conte i la tutora de la classe far l'observaci i la recollida de dades per desprs omplir les graelles d'avaluaci com per exemple:

tems a observar en les activitats de lectura de contes

tems a observar en l'activitat de taller amb pares/mares per fer caretes:

AVALUACI FINAL

L'avaluaci final mesura els resultats i pretn donar informaci sobre el grau d'assoliment dels objectius, que es pretenen aconseguir amb les activitats realitzades per aquest projecte Petits Lectors.

TEMS D'AVALUACI EN RELACI AL PROJECTE

Pel que fa al projecte, l'avaluaci final ens ser til per a determinar els segents aspectes:

Punts forts i febles: all que hem de millorar i all que no fa falta modificar.

Possible repetici per a altres anys.

Possible generalitzaci a altres llars d'infants.

Els tems que valorarem sn:

2.11. Tractament de la diversitat

La diversitat s una caracterstica intrnseca dels grups humans, ja que cada persona t una manera diferent de pensar, de sentir i d'actuar, independentment dels patrons evolutius, cognitius, afectius i conductuals amb certes similituds.

Aquesta variabilitat lligada a la diferncia de les capacitats, necessitats, interessos, ritme evolutiu... Abarca un ampli camp de situacions que s'allunyen de l'habitual.

Considerem que en els grups educatius existeix una variabilitat natural, a la que s'ha d'oferir una atenci educativa de qualitat al llarg de tota l'escolaritzaci. S'ha de tenir present que l'educaci s un dret bsic, de carcter obligatori, i per tant, tot ciutad ha de trobar resposta a les seves necessitats formatives, per tal de convertir-se en un membre de ple dret en la nostra societat.

Per aquest motiu, entendrem l'atenci a la diversitat com un conjunt d'accions educatives, que en un sentit ampli, intenten prevenir i donar resposta a les necessitats, temporals o permanents, de tot l'alumnat del centre, i entre ells els que requereixen una actuaci especfica derivada de factors personals o socials relacionats amb situacions de desavantatge sociocultural, de compensaci lingstica o de discapacitat fsica o psquica.

L'objectiu del nostre projecte s afavorir la integraci i adaptaci de tots els infants, les famlies i el personal. Promoure la formaci de tot l'equip en la matria d'atenci a la diversitat. S'ha de treballar per garantir unes actuacions inclusives i coeducadores.

L'escola s el reflex del que ens trobem a la societat, per tant si a la societat ens trobem de tot, dins de l'escola tamb hem de trobar aquesta diversitat. s important que a l'escola hi hagi nens/es amb NEE dins de les aules normals, d'aquesta manera, al crixer junts, els infants amb aquestes necessitats no se senten diferents, i els altres infants veuen a l'infant amb NEE com un ms dins de la seva aula i/o escola, i per tant tamb dins de la societat. D'aquesta manera aconseguim una societat ms inclusiva, on tot i les diferncies existents, uns als altres s'entenen millor. Tots poden aprendre de tots.

La diversitat que podem trobar dins les aules pot ser de caracterstiques diferents, i segons cada una d'aquestes caracterstiques ens trobem:

Caracterstiques fsiques: ens fan diferents un dels altres, i aquestes poden estar lligades a l'herncia, tenir els cabells d'un color o altre, al gnere (mascul o femen), l'alada, tamb podem trobar infants amb discapacitats fsiques, com pot ser ceguera, sordera, falta d'alguna extremitat...

Caracterstiques socials: Diferncies segons la procedncia geogrfica i cultural, diferncies degudes al nivell socioeconmic.

Caracterstiques psicolgiques: coneixements previs, estils i hbits d'aprenentatge, capacitats, nivell de desenvolupament, ritmes de treball i atenci, motivaci, interessos, establiment de relacions afectives.

Al atendre infants amb NEE s'han d'adaptar les programacions i els projectes a les necessitats individuals de cada infant, aix com el tracte directe amb l'EAP. Quan parlem d'adaptar les programacions estem parlant de plans individualitzats, que ens permetran donar les ajudes, suports i adaptacions necessries en els diferents moments i contextos a l'infant en concret.

Aquests infants amb NEE, poden necessitar a dins l'aula mestres d'educaci especial, que han de collaborar directament amb l'educador/a de l'aula, per tal de fer possible el desenvolupament de l'infant en concret, d'una forma natural dins l'aula ordinria.

Al disposar d'un model de currculum obert i flexible, amb diferents nivells de concreci permet, que el centre i el professorat concretin el currculum adaptant-lo a les necessitats educatives dels nostres alumnes, i al context educatiu en el qual s'insereix el nostre centre.

Dins el centre, al tractar la diversitat, ens podem trobar amb infants que necessiten els plans individualitzats, i d'altres que noms amb la resposta que es dona des del centre i l'aula a l'atenci a la diversitat , ja en tenen suficient.

Les adaptacions que es poden fer sn a qualsevol dels diferents elements del currculum, aniran en funci de les necessitats de cada infant, s a dir, podem adaptar:

Objectius (es fa en les rees on l'infant t ms dificultats), aquesta adaptaci es pot fer: prioritzant determinats objectius, introduir objectius nous, eliminar aquells objectius que considerem que no sn bsics, canviar la seva temporalitzaci, ampliar o elevar el nivell d'exigncia o complexitat, simplificar els objectius, desglossar els objectius, reformular els objectius.

Continguts: aquesta adaptaci va molt lligada als objectius: es poden adaptar variant la seqncia, repetint-ne alguns, treballar-los a diferents nivells dins del mateix grup, eliminant aquells que no resultin bsics...

Avaluaci: podem adaptar els instruments, aix com els criteris d'avaluaci a cada infant, si s necessari.

Metodologia: s'han d'utilitzar les metodologies ms adequades per a cada infant que ho requereix. Podem utilitzar metodologies que afavoreixin l'atenci a la diversitat, utilitzar estratgies per mantenir i centrar l'atenci, utilitzar tcniques que facilitin l'experimentaci, la reflexi i l'expressi, utilitzar estratgies per afavorir la realitzaci d'aprenentatges significatius, utilitzar diferents agrupacions dels infants per tal de donar una atenci ms individualitzada.

Materials: es poden escollir materials que puguin ser utilitzats per a tots els infants, tan si tenen NEE o no, i si no s possible buscarem material adequat pels infants que aix ho requereixin.

Activitats: han de ser variades i no tots els infants han de fer necessriament les mateixes activitats ni amb el mateix grau d'exigncia. Per aquest motiu, dins les activitats del nostre projecte hi han activitats en gran grup i petit grup, ja que d'aquesta manera es pot treballar ms detingudament amb cada infant i tamb els aporta diferents maneres de relacionar-se.

Espais: podem adaptar els espais a les necessitats dels infants que atenem (espais que facilitin la mobilitat, reordenar l'espai, senyalitzar l'espai...).

Temporalitzaci: cada infant t un ritme diferent d'aprenentatge per tant s'ha de donar ms temps als infants que aix ho requereixen. Tamb s'ha de ser flexible, i modificar les activitats, canviar de dia o estona, segons l'estat d'atenci i motivaci que detectem en els infants.

Dins del nostre centre no disposem de personal especialitzat, per estem en constant contacte amb l'EAP, amb el qual es t una estreta relaci, per tal de detectar, avaluar, participar en les adaptacions, assessorament del professorat aix com dels alumnes i les seves famlies. Quan en el centre arriba un infant amb NEE o un educador/a t alguna sospita, es parla amb l'EAP, i aquest fa tot el seguiment per tal d'ajudar a l'infant i la seva famlia i/o al docent, si s necessari.

2.12. Implicaci de l'equip d'educadors/es

Si l'infant s el protagonista per excellncia del nostre projecte, l'educador/a s un mitj indispensable per fer-ho possible.

La tasca de l'educador/a infantil s educar i fer de guia, i acompanyant en el desenvolupament de l'infant, per aix, implica a ms d'instruir,collaborar en la formaci de la personeta que t al seu crrec.

La primera implicaci en aquest projecte s convertir-se en un punt de referncia tant pels pares/mares com pels infants. Els infants necessiten aquesta interacci i vinculaci plena d'afecte per poder desenvolupar-se i relacionar-se amb l'entorn d'una forma segura i aix, adaptar-se i ser part activa durant el projecte. Fer-se mediadors entre l'infant i l'entorn cultural.

Propiciaran un ambient educatiu positiu, prenent una actitud respectuosa i clida vers els altres i els infants. Caldr que el planifiquin i l'organitzin. Podran introduir canvis sempre que siguin necessaris.

Hauran d'organitzar lespai i els materials a utilitzar i que aquests, s'ajustin a les necessitats dels infants i als criteris de: seguretat, autonomia, intimitat, relaci i activitat. Oferir uns espais estables en els quals, els nens i les nenes puguin orientar-se i explorar amb autonomia, planificant zones on es pugui estar sols/es, jugar en petit grup...

A l'hora de preparar i organitzar les activitats d'ensenyament-aprenentatge, hauran de tenir present els diferents ritmes de desenvolupament individual i les seves necessitats i interessos. Per aix, hauran de presentar les activitats de manera motivadora per a qu l'infant se senti el protagonista. Oferiran la seva ajuda per a resoldre les dificultats que puguin tenir els alumnes.

Respecte a l'organitzaci del temps tindran en compte els diferents ritmes del grup, integraci dels hbits, rutines i les seves necessitats, organitzat amb flexibilitat per poder donar lloc a qualsevol situaci inesperada. Ser adequat que es combinin activitats diferents en la seqncia prevista (amb ms o menys exigncia, individuals i collectives, etc.).

Hauran d'observar, recollint informaci, per avaluar la coherncia dels objectius amb els recursos emprats, l'adequaci de les activitats, dels materials emprats, dels espais... Documentar les diferents sessions i les activitats setmanals, per poder transmetre i evidenciar la tasca portada a terme. Avaluar tant els processos d'aprenentatge dels alumnes com el propi projecte. Preparant, planificant i organitzant els moment adequats, els mtodes a emprar...

A ms de totes aquestes tasques, els educadors/es tamb hauran d'implicar-se en el segent:

Criteris per a lagrupaci dels infants

Mesures per a la incorporaci dels infants i les seves famlies

Criteris sobre la selecci dequipaments i materials.

Criteris sobre lorganitzaci, la utilitzaci i el manteniment dels espais i materials comuns.

Instruments i/o estratgies a emprar per conixer i documentar el procs seguit per cada infant i el que ha aprs.

Canals de comunicaci i collaboraci escola-famlia.

Mesures per organitzar els tallers amb les famlies.

Mesures per fer el seguiment de la tasca a casa dels alumnes.

Criteris per a lassignaci de la persona educadora a un grup dinfants.

Coneixement i utilitzaci dels recursos que els hi pot oferir el barri (visita a la biblioteca).

Organitzaci de reunions peridiques de l'equip.

Canals de comunicaci amb altres entitats o equips d'especialistes.

Observar i avaluar de forma sistemtica, el procs educatiu de cada infant, de les seves activitats i de la intervenci educativa.

Vetllar pel benestar, la seguretat i el clima relacional on conviuen els infants del grup que se li ha assignat.

Fer el seguiment dels alumnes amb les necessitats educatives especials, conjuntament amb el personal especialitzat.

2.13. Implicaci de les famlies

En la societat actual anomenada, de la informaci, en la que la tecnologia est a l'ordre del dia i que tots els nens/es tenen al seu abast, educar en l' hbit de la lectura es fa cada dia ms difcil.

s molt important el contacte dels nens/es amb els llibres, principalment aquells que tenen imatges grans i acolorides, ja que els ajuden a estimular els sentits i desenvolupa la capacitat d'observaci. La literatura infantil illustrada juga un paper molt important en el desenvolupament d'habilitats, a ms d'estimular la fantasia, s un recurs indispensable en aquesta etapa de 0-3 anys d'educaci infantil.

La narraci de contes millora l'habilitat d'escolta, la capacitat de parar atenci a all que se'ls s narrat. El nen/a millora el seu vocabulari fins i tot des dels primers anys, i contribuint al reforament del vincle emocional entre el narrador/a, (educadors/es, pares, etc.) i els nens/es.

s important aprofitar la curiositat dels nens per descobrir tots els aspectes relacionats amb el mn que els envolta, i la lectura s una forma important per anar-los introduint en aquest mn. Aquesta introducci ha de fer-se de forma natural i divertida, de manera que pugui desenvolupar una forta actitud positiva cap a la lectura, que donar els seus fruits en els primers anys a venir, contribuint a l'establiment d'un dels hbits ms importants de tot sser hum, aprendre a llegir i fer-ho un hbit necessita una gran motivaci, i aix s'inicia des de la llar d'infants per sempre amb la collaboraci dels pares/mares.

Les famlies desenvolupen un paper molt important en l'educaci dels seus fills. No obstant, no sempre poden portar a terme la seva funci educadora satisfactriament per moltes raons, com per exemple: falta de temps, carncies formatives, nivell sociocultural, desconnexi amb l'escola.

El projecte Petits Lectors pretn ser un dels instruments que ajudi a les famlies a desenvolupar aquesta tasca i portar-la a terme amb xit. L'objectiu s generar instruments de coresponsabilitat i implicaci dels pares/mares en el valor de l'hbit lector. A les llars d'infants conscients de la importncia que t la famlia en el procs educatiu dels seus fills/es, han organitzat tot un seguit d'activitats dins d'aquest projecte, encaminades a que pares/mares i fills/es gaudeixin de la lectura, i fer d'aquesta activitat un hbit.

Dins de la llar d'infants a l'entrada, disposaran d'un espai per a pares/mares i fills/es, on podran gaudir un estoneta cada dia abans d'acomiadar-se del nen/a, mirant un conte.

Les activitats estan dissenyades per a que la famlia sigui part activa en aquest projecte, ja que, si no hi ha una continutat a casa, s impossible instaurar aquest hbit en el nen/a.

La primera activitat conjunta que es dur a terme en aquest projecte s La maleta viatgera . s una activitat que es realitzar a casa, de manera que s necessria la implicaci dels pares/mares per dur-la a terme. Es tracta de que l'infant agafi dos contes d'aquesta maleta, i que sigui el pare o la mare qui els hi llegeixi al nen/a.

Tamb, es duran a terme tallers conjunts famlia i escola, en els quals es realitzaran des de manualitats, com el taller de Sant Jordi on realitzaran una mscara, i el taller del conte personalitzat que es dur a terme al final d'aquest projecte, en el que els alumnes i els pares/mares muntaran un conte d'emocions personal per a cada nen/a. En aquests tallers s imprescindible l'assistncia del pare o mare (en el seu defecte avis o qualsevol altre familiar) per tal que el nen/a pugui gaudir d'aquesta activitat. Des de la llar d'infants se'ls requerir tamb que portin algun tipus de material que hauran de realitzar a casa per desprs realitzar algunes de les activitats.

Tant a casa com a l'escola s molt important que els pares/mares i altres familiars llegeixin contes als seus fills/es, s per aix que li donem alguns consells per fer-ho correctament:

Llegeixin en veu alta, als nens/es els agrada que els seus pares/mares els llegeixin contes.

Deixi que el seu fill/a seleccioni els seus contes preferits, i no es sorprengui si li demana que li llegeixi el mateix conte moltes vegades.

Vagin a la biblioteca un cop per setmana com a qualsevol altre activitat.

Deixi que els nens/es escolleixin el llibres quan van a una llibreria i no els pressioni per que n'agafi un altre.

Llegeixin a casa de manera habitual, quan un nen/a veu que els seus pares/mares llegeixen, s ms fcil que adquireixin aquest hbit.

Annex 1. Justificaci de la necessitat seleccionada

Quadre resum amb les necessitats detectada per cada membre del grup durant les visites a les Llars d'infants o Escoles Bressol.

Hem escollit la necessitat del vocabulari, ja que pensem que ens dona ms joc al moment de desenvolupar totes les activitats, aix com tamb podem incloure totes les necessitats detectades, o millorar-les a travs de la necessitat del vocabulari.

Concretem una mica ms, el fet de que al treballar la necessitat del vocabulari treballem tamb les altres necessitats detectades:

El fet de treballar el vocabulari ens permet tenir ms contes a l'aula, ja que per treballar el vocabulari una bona font per aquest, sn els contes amb paraules i imatges, i contes de tot tipus. Per tant, estem desenvolupant l'hbit de la lectura, i millorant les dues necessitats, la del vocabulari i la dels contes.

Tamb millorem el coneixement del propi cos, ja que millorant el vocabulari enriquim aquest aspecte. El fet de parlar de les parts del cos, nombrar-les, mirar contes d'aquesta temtica, fer jocs per descobrir el propi cos estem enriquint el vocabulari, i tamb fem que els infants tinguin ms coneixement del propi cos, aix com tamb, ajudem a desenvolupar l'hbit de la lectura.

Millorar la participaci dels pares/mares a travs del vocabulari, tamb es pot dur a terme, ja que si fem tallers amb ells/es, els donem llibres perqu els llegeixin amb els seus fills/es, els fem cantar canons amb els seus fills/es... estem millorant la necessitat de la participaci dels pares/mares, i la de vocabulari, aix com tamb enriquint el desenvolupament de l'hbit de la lectura.

I per ltim, per millorar el vocabulari a travs de les emocions, s la que ens ajuda a englobar tot dins un mateix, s a dir quan millorem el vocabulari, podem treballar amb contes d'emocions concretament, o a travs de qualsevol conte, ja que tots desperten algun tipus d'emoci. A ms, podem fer participar als pares/mares, com tamb millorar el coneixement del propi cos, ja que les emocions tamb ens fan sentir el cos.

Per tots aquest motius, hem decidit treballar la necessitat del vocabulari amb l'eix central de les emocions a travs dels contes, ja que els contes, a part d'aportar-nos nou vocabulari, tamb sn una font d'aprenentatge de tot tipus.

A ms a ms, el fet de treballar amb contes fomenta l'hbit de la lectura entre els infants, degut a que la seva observaci des de petits els desperta l'inters per dita lectura, perqu els infants veuen que s una font inacabable d'informaci, diversi, entreteniment, coneixement, expressi de sentiments.....

Nom alumne: Slvia Codina Huix

1.1. Ttol de l'activitat: La Maleta viatgera

1.2. Edat dels infants: 2 3 anys

1.3. Objectius didctics

Annex 2. Desenvolupament de les activitats

1.4. Continguts


Conceptuals:

Potenciaci de l'hbit de la lectura.

Procedimentals:

Aprenentatge de l'expressi de les emocions treballades.

Reconeixement de les diferents emocions treballades.

Actituds:

Inters per a la realitzaci de l'activitat amb la famlia.


Conceptuals:


Procedimentals:

Escolta de diferents contes com a font de plaer i d'aprenentatge.

Comprensi del que s'explica en els contes escollits.

Utilitzaci del contingut de la maleta viatgera amb respecte i cura.

Actituds:

Participaci en l'activitat compartida amb la famlia.

Escolta dels contes amb atenci.

1.5. Durada o temps

Es dur a terme durant tot el trimestre. Aquesta activitat la realitzaran tots els infants, i s'emportaran durant 1 dia la maleta viatgera a casa seva, per compartir el que hi ha dins amb els seus familiars.

L'infant que li pertoqui endur-se la maleta viatgera a casa seva, la tindr un dia a casa, i llavors l'ha de retornar.

Exemple: si un infant li toca la maleta viatgera el dilluns, el segent dimecres l'ha de tornar a l'escola perqu un altre nen/a se la pugui endur a casa seva. Aix fins que arribi el dia que tots els infants hagin gaudit de la maleta viatgera a casa seva.

S'haur de fer un bon s de tot el material que es troba a l'interior de la maleta viatgera, i en cas de malmetre algun material s'haur d'abonar el seu valor per a la seva restituci. Aquest s un material de la Llar d'infants, i per tant de tots.

Ritual d'entrada: l'educador/a far una presentaci de la maleta viatgera a l'infant en concret que li pertoqui endur-se-la a casa. 5 minuts

Moment de desenvolupament: cada infant gaudir del contingut de la maleta viatgera amb al seva famlia. Cada famlia pot dedicar el temps que cregui convenient, per des de la llar d'infants recomanem uns 15 minuts.

Moment de sortida: un cop l'infant retorna la maleta viatgera a la llar d'infants l'educador/a li fa preguntes de com ha anat, si li ha agradat.... 5 minuts.

1.6. Espai

Es realitzar al domicili de cada infant. La maleta viatgera anir de casa en casa, d'aquesta manera intentarem potenciar l'hbit lector dels infants, aix com tamb fomentar la lectura en l'mbit familiar i engrescar a pares/mares i nens/es a llegir i a gaudir de les lectures conjuntament.

1.7. Desenvolupament

La Maleta viatgera pretn fomentar l'hbit de la lectura dels infants a les seves llars, aix com la implicaci dels pares/mares en aquesta tasca, ja que han de compartir uns moments de lectura amb els seus fills/es. Tamb far que els infants adquireixin nou vocabulari.

Ritual d'entrada:

L'educador/a li explicar a l'infant en concret, que li toca portar la maleta viatgera a casa seva, el que cont aquesta, i el que haur de realitzar amb ella un cop arribi a casa seva (5 minuts).

Moment Desenvolupament (aconsellem uns 15 minuts diaris, per cada famlia pot dedicar el temps que cregui convenient) :

Cada infant s'emportar la Maleta viatgera 1 dia a casa seva, llavors amb la seva famlia escollir 2

contes, i els seus pares/mares li hauran d'explicar en veu alta. Aquesta lectura en veu alta, s'ha de realitzar de manera que tots, pares/mares i fills/es gaudeixin d'aquesta estona plegats. Quan expliquem el conte en veu alta, podem ajudar a l'infant a comprendre el que s'est dient, no es tracta de que noms el llegim i ja est, es tracta que pares/mares i fills/es entenguin el que se'ns explica, que els petits adquireixin nou vocabulari, aix com tamb a expressar les emocions que s'expliquen en dits contes, i que els infants han treballat o treballaran a la llar d'infants.

Un cop finalitzada la lectura de contes, l'infant haur de fer un dibuix a la llibreta que hi ha dins la maleta viatgera representant com se sent aquell dia (content, trist, enfadat....). Els pares/mares hauran de posar el nom de l'infant i com els diu l'infant que se sent. Amb aquesta llibreta, es podr ajudar a l'infant a que expliqui com ha gaudit de la lectura de contes amb els seus pare/mare.

Moment de sortida:

El dia segent quan l'infant retorna la maleta viatgera a la llar d'infants, l'educador/a li far preguntes sobre quin conte li ha explicat la seva famlia, que li ha agradat ms, com s'ha sentit, de les dos lectures fetes, quina li ha agradat ms.... L'educador/a ho anotar en una llibreta per tal de que posteriorment en pugui fer la corresponent avaluaci (5 minuts).

1.8. Recursos

Una maleta que far de maleta viatgera.

La maleta viatger contindr en el seu interior:

La Llegenda de St. Jordi,

Per treballar l'alegria: L'Elmer l'elefant

Per treballar la tristesa: El Petit Avet,

Per treballar la rbia: La vaca Paca,

Per treballar la sorpresa: Un Regal Sorpresa,

Per treballar aversi: La Girafa Timotea

Per treballar la por: Pere sense Por

Per treballar totes les emocions: El Monstre dels Colors

Altres contes: Es necessiten petons, El Regal, Les 100 primeres paraules, Bebs atrafegats

Una llibreta (perqu els infants dibuixin com se senten).

Un llistat amb el que conte la maleta viatgera al seu interior.

Petites recomanacions per les famlies:

Compartir les lectures amb els fills/es s una bona manera d'apropar-vos a ells/es.

No obligueu mai a llegir. Procureu trobar els moments favorables en qu l'infant estigui disponible i predisposat a la lectura.

L'hbit de la lectura s'aconsegueix molt millor llegint a poc a poc i cada dia, que llegint molt i de tant en tant.

Abans d'anar a dormir, s u bon moment per estimular la seva imaginaci amb contes llegits o narrats.

Que la compra d'un llibre no sigui un fet excepcional amb motiu d'una celebraci, sin que formin part de les despeses de la seva educaci.

Procureu seleccionar b els llibres. Val ms que siguin pocs per ben triats que molts per poc adients.

Disposeu a la seva habitaci un espai per als llibres.

Procureu que les seves lectures siguin variades, de tots els temes.

Visitar les llibreries i les biblioteques afavoreix el gust per la lectura.

1.9. Adaptaci

Al realitzar-se l'activitat en l'mbit familiar alguns aspectes no podrem incidir, per intentarem en tot moment donar totes les recomanacions oportunes als familiars per tal de que es pugui desenvolupar l'activitat de la millor forma possible, i aconseguint aix els objectius marcats.

Pel que fa a l'adaptaci dels materials per a infants amb NEE podem modificar els contes, si aix es requereix, incloent imatges ms grans per a infants amb NEE visuals, per infants amb NEE psicolgiques podem intentar adaptar el llenguatge dels contes. Aix com modificar algun dels contes per millorar algun dels aspectes necessaris en els infants.

1.10. Valoraci o avaluaci de l'activitat

1.11. Valoraci o avaluaci dels infants

Nom alumne: Esther Jaso Galiano

1.1. Ttol de l'activitat: Taller amb pares/mares per fer caretes de drac, princesa i cavaller.


1.3. Objectius didctics:

1.4. Continguts


Procedimentals:

Realitzaci d'activitats en companyia de la famlia.

Actituds:

Inters per disfrutar de l'activitat.

Hbit de compartir.


Conceptuals:

Els personatges del conte (drac, cavaller i princesa).

Actituds:

Escolta i atenci en l'activitat.

1.5. Durada o temps

1.6. Espai

L'activitat la realitzarem al pati si el temps ens ho permet, posarem les taules, les cadires i el material a l'exterior.


Els nens/es s'asseuen a les cadires que posarem al pati, al voltant de les taules. L'educador/a els explicar breument en que consisteix l'activitat. Primerament, els infants hauran d'escollir la carota que ms els hi agradi (drac, cavaller o princesa), desprs l'hauran de retallar, amb ajuda si necessiten dels pares i mares que han vingut, un cop retallada, la pintaran amb els colors que ells/es trin i la decoraran amb purpurina.

Finalment, amb la cinta adhesiva enganxaran el pal de fusta darrere, i ja tenen feta la carota!! Els infants podran ensenyar com els ha quedat als altres infants i aix compartir l'experincia. Per acabar, i si hi ha temps tots junts jugaran al pati lliurement.

1.8. Recursos

1.9. Adaptaci

Si s necessari podrem adaptar l'activitat depenen de les necessitats especfiques que ens trobem dins l'aula:

Davant necessitats especfiques motrius: adaptarem la sortida al pati per tal que la mobilitat amb cadira de rodes sigui possible.

Davant necessitats especfiques visuals: podrem disposar de ms ajuda si cal per tal de facilitar l'infant la realitzaci del taller o adaptar algun material en concret.

Davant necessitats especfiques auditives: tamb podrem disposar d'algun suport visual si aix ho requereix.

Davant necessitats de carcter psicolgic: podrem adaptar algun objectiu, material o criteris d'avaluaci si s necessari. Aix doncs, tamb podrem augmentar l'ajuda en qesti de personal.



Nom alumne: Aina Garcia Gonzlez

1.1. Ttol de l'activitat: Creem Titelles



1.4. Continguts


Conceptuals:

Reconixer les diferents emocions a partir dels titelles.

Procedimentals:

Manifestaci de les diferents emocions.

Actituds:

Actitud positiva en la creaci i teatralitzaci dels titelles.

Collaboraci en la creaci dels titelles.


Conceptuals:

Expressar l'emoci representada

Adquisici de nou vocabulari

Procedimentals:

Escolta de l'obra de teatre

Actituds:

Actitud positiva en el comentari dels contes.

Reconixer l'emoci representada.

1.5. Durada o temps

1.6. Espai

L'activitat de crear els titelles la farem a l'aula, en grups de 3 o 4 infants per taula.


Ritual d'entrada:

Els Infants s'asseuran a les cadires que hi haur a l'aula, creant grups de 3 o 4 Infants per taula.

L'educador/a recordara el conte explicat aquella setmana, i far preguntes per veure si el recorden.

Moment de desenvolupament:

L'educador/a repartir el material necessari per crear el titella (depenent de l'emoci que s'hagi treballat).

Els infants seguiran les instruccions de l'educador/a, i amb l'ajuda de l'educador/a de suport aniran ajudant als Infants que presentin alguna dificultat a l'hora de crear la seva titella.

Un cop acabada, l'educador/a l'enganxar i posar el nom de l'infant a la part del darrera i els deixar a una taula separada perqu s'assequin.

Ritual de sortida:

L'educador/a far un petit resum del que han fet aquell dia, quins materials han utilitzat, quina emoci han tractat, i recordar que amb els titelles creats faran una obra de teatre.

Un cop estiguin seques les titelles ja podem comenar a representar el conte tractat aquella setmana amb els titelles.

1.8. Recursos

Humans:

Educador/a de l'aula i un/a educador/a de suport.

Materials:

cartolines (de diferents colors)

gomets

colors

pals de fusta

tisores de punta rodona

paper xins

ceres

punx

canyetes

1.9. Adaptaci

L'activitat estar adaptada a les diferents necessitats i edat evolutiva dels infants, si algun infant presenta alguna dificultat, l'educador/a de suport estar pendent de ajudar-lo per tal de poder acabar amb el titella al mateix moment que els seus companys/es.



Nom alumne: Ingrid Montes Frutos

1.1. Ttol de l'activitat: LA VACA PACA I CONVERSA DE LA RBIA



1.4. Continguts


Conceptuals:

Coneixement de l'emoci de la rbia.

Identificaci de l'emoci de la rbia en ells mateixos i els altres.

Procedimentals:

Aprenentatge de l'expressi de la rbia.

Reconeixement de l'emoci de la rbia.

Actituds:

Inters per escoltar la narraci.

Collaboraci durant l'activitat.


Conceptuals:


Interioritzaci de la noci de rbia.

Procedimentals:

Escolta de la narraci com a font de plaer i d'aprenentatge.

Comprensi del que s'ha explicat.

Respecte per les normes en els dilegs, fer silenci, torn de paraula.

Actituds:

Participaci en l'escolta del conte i en la conversa.

Escolta dels contes amb atenci.

Manifestaci i expressi de l'emoci de la rbia.

1.5. Durada o temps

La durada de l' activitat s de 20 minuts. Orientativa, ja que sempre es respectaran els interessos i les necessitats dels infants. Per tant, la durada pot ser flexible i adaptar-se als canvis i als ritmes de cada infant.

La distribuci orientativa de l'activitat per minuts s la segent:

Ritual d'entrada ( activitat inicial):

5 minuts per a fer la introducci de l'activitat

Desenvolupament ( activitat de desenvolupament):

5 minuts per a la narraci del conte

5 minuts per a la conversa de la rbia

Moment sortida ( activitat final):

5 minuts per a fer un resum de la sessi.

1.6. Espai

L'espai utilitzat per portar a terme l'activitat ser la part de l'aula destinada a la rotllana, assemblea.

Distribuirem als infants asseguts fent un semicercle asseguts a la catifa. D'aquesta manera tots podran visualitzar les fitxes del conte, com tamb l'educador/a que l'explica.

S'ha de crear un clima adequat, de calma i reps. S'ha de procurar mantenir el silenci durant la narraci i evitar que hi hagi interferncies externes que puguin distreure als infants.

L'ambient que s'ha de crear ha de ser de misteri i curiositat envers el conte.


Ritual d'entrada :

s el moment del conte, els infants es seuran a la catifa. Els disposarem en forma de semicercle perqu no es perdin detall de les fitxes ni de l'educador-a.

Els hi mostrarem la fitxa de la portada, on apareix la vaca Paca. Els farem participar amb les qestions:

Sabeu quin animal s?

De quin color s, i les taques?

Qu fan les vaques?

Sembla contenta?

...

Finalment, els animarem a expressar si volen saber qu li passa a la vaca Paca .

A partir de la seva resposta, iniciarem la narraci amb un ritual d'inici:

Vet aqu que una vegada,hi havia una vegada, en aquell temps, en un pas molt lluny...

Moment de desenvolupament::

Narraci del conte. Passarem a explicar el conte als infants. Per tal de mantenir l'atenci, modularem la veu, el to, el timbre segons els dilegs i els personatges. Tamb mantindrem un ritme adequat, ni massa lent ni rpid. I sobre tot, comunicarem amb el gest de la cara, de les

mans, del cos. Farem partcips als infants de determinades accions en el conte mantenint aix l'atenci sostinguda durant tota la narraci. Per acabar el conte farem s dels rituals de final com:

... i vet aqu un gos, vet aqu un gat, aquest conte s'ha acabat, conte contat, ja s'ha acabat, catacric-catacrac conte acabat...

Conversa de la rbia. Per treballar el llenguatge oral, la comprensi i la memria, preguntarem als infants:

Qui era la protagonista?

Qu li passa a la vaca Paca?

Per qu li marxen les taques?

Per qu creieu que s'enfada?

Qu fa quan s'enfada?

Desprs torna a ser amable amb les altres vaques i estar contenta?

I qu li passa quan ja torna a ser amiga de les altres vaques?

A mesura que anem desenvolupant la conversa amb els infants hem d'introduir el tema principal, l'emoci de la rbia, i ara les preguntes seran sobre ells mateixos:

A vegades us enfadeu?, Per qu?

Qu feu quan esteu enfadats?

Quins gestos feu? Us creueu de braos, piqueu al terra amb els peus, ploreu...

Com sabem quan els altres estan enfadats?

Com se us passa?

s millor estar enfadat o no?...

Moment sortida:

Per acabar l'activitat, farem un petit resum de tota la sessi. Recordarem que a la vaca Paca estar enfadada noms li va servir per perdre les taques i a no ser amable amb les altres vaques. Que quan s'est enrabiat, es vol estar sol, de quina manera ens enrabiem i com desprs se'ns passa, com coneixem quan els altres estan enfadats....Preguntem finalment, si els ha agradat el conte de la vaca Paca, si s aix, els comuniquem que un altre dia el tornarem a contar i que restar a partir d'ara al rac del conte .I escollim al responsable de portar el conte al rac.

1.8. Recursos

Materials:

Conte de la vaca paca en imatges i amb el text a sota. Farem les impressions del conte Jclic de la pgina edu 365.cat

Aula dels avions rac de la catifa o assemblea.

Humans:

El tutor/a de l'aula que far de narrador/a i un educador/a de suport.

1.9. Adaptaci

De l'espai:

Creaci d'un ambient clid, acollidor, on no hi hagi interferncies. Preparar la zona que ser l'adequada per narrar el conte i disposar els infants. Per tant, s'ha de preparar la catifa, el seient del narrador, les fitxes i tot el material necessari per la narraci. Tenir cura de la illuminaci de l'aula, millor llum natural i ha de ser la suficient per poder tenir contacte visual amb el narrador/a i les fitxes.

Per infants amb NEE:

Reducci de mobilitat: Els aproparem davant de l'educador/-a per a que pugui seguir la narraci.

Discapacitats visuals: Per als infants de visi reduda buscarem una situaci des d'on pugui sentir en tot moment la narraci i estiguin a prop de les fitxes del conte. Si fos necessari se li deixaria veure les fitxes amb un instrument d'augment ( lupa).

Discapacitats auditives: Tamb els aproparem a l'educador-a. Si fos necessari tamb es podria utilitzar un mtode d'augment del so.

Altres: S'estudiaria la manera d'adaptar el contingut lxic i gramtic del conte, reformular alguns objectius i variar l'avaluaci.

Del conte:

Afegirem ms dileg i onomatopeies. D'aquesta manera, per una banda ser ms fcil mantenir l'atenci i l'inters dels infants i per l'altra, facilitarem la comprensi del conte. ( Les adaptacions estan a sota del text real del conte, entre cometes).



1.12 Altres:

1.Text i imatges del conte LA PACA VACA

Portada:

1. La Paca era una vaca blanca plena de taques negres. Totes les altres vaques admiraven les seves boniques taques i sempre li repetien que era de bonica!

...li repetien: Qu bonica ets!! MUUU!!

2. Totes les vaques de la granja s'estimaven molt la Paca perqu sempre els ensenyava on trobar l'herba ms fresca i verda per menjar, la palla ms tendra i suau per dormir, i els llocs ms assolellats per descansar.

3. Per un dia, mentre la Paca estava pasturant, una amiga se li acost a demanar-li si podia acompanyar-la, i de sobte la Paca va contestar que no!

...se li acost i li digu: -Qu em pots acompanyar Paca, Muuu!!!

- Muuu !!!No! -va contestar la Paca-

4. Cada vegada que se li apropava una altra vaca a parlar amb ella, la Paca s'enfadava encara ms perqu volia estar sola.

....s'enfadava ms : -Vull estar sola!!!! Muuuu!!!

5. A la nit, sense parlar amb ning, se'n va anar a dormir a un costat de l'estable. Quan es va llevar al mat, una cosa estranya havia passat: una de les seves precioses taques negres havia desaparegut!

... havia passat -Em falta una taca!!! Muuu!!-va dir la Paca

6. Va ser un dia terrible per la Paca. Totes les seves amigues es van adonar que la seva taca havia desaparegut, i ella es tornava ms i ms desagradable.

7. Al mat segent, una altra taca havia desaparegut! La Paca es va enfadar molt en descobrir que les seves taques anaven desapareixent dia a dia.

....havia desaparegut! - Muuu!! Em falta una altra taca !!!

8. Per fi, un dia la Paca va entendre que cada vegada que s'empipava, una taca desapareixia, aix que va pensar: 'Intentar estar contenta, a veure si aix tornen les meves taques'

9. L'endem va estar-se tot el dia menjant i jugant amb les seves amigues, i al vespre se sentia de nou ben alegre. Aquella nit van tornar a dormir totes juntes a sobre d'una palla ben suau i tova.

10. En llevar-se, una de les seves boniques taques havia tornat a aparixer. En molt poc temps la Paca es va convertir una altra vegada en una vaca alegre i amable i va anar recuperant, una a una, les seves taques.

-Ja no m'enfadar ms!!! Muuu!!!

Escrit per Pepon Negre

Grfics de Tresa Calb

2. Narraci del conte:

Tcniques de narraci:

Assajar el relat, interioritzar-lo per mantenir l'inters i l'atenci.

Utilitzar frmules de rituals d'inici i finals per crear un clima de mgic.

Adaptaci del to, timbre i volum als personatges i dilegs.

Cuidar el ritme de la narraci.

Fer partcips als infants de sorolls i sons del contenen.

Representar expressions facials i gestuals dels personatges.

Cuidar la durada de la narraci.

Nom alumne: M. PILAR SNCHEZ FERNNDEZ

1.1. Ttol de l'activitat: TALLER DE CONTES AMB ELS PARES/MARES I CONTE PERSONALITZAT

(ACTIVITATS 27.1/ 27.2)



1.4. Continguts


Conceptuals:

Coneixement de les diferents emocions treballades en els contes narrats.

Procedimentals:

Identificaci de les diferents emocions en el llibre personalitzat dels mateixos.

Actituds:

Collaboraci amb els pares en la lectura del conte.

Collaboraci amb els pares en la realitzaci del conte personalitzat.

Relaci de compartir amb els iguals en les activitats del taller.


Conceptuals:

Coneixement de les frases d'inici i acomiadament d'un conte.

Procedimentals:

Escolta activa dels diferents contes explicats al taller .

Identificaci del personatge principal d'un conte.

Actituds:

Participaci en les activitats de lectura de contes.

Participaci activa en l'activitat del conte personalitzat.

Respecte per les normes d'escolta dels contes amb atenci i silenci.

1.5. Durada o temps

El taller es realitzar el divendres dia 20 de juny a les 11 del mat, i es portar a terme de la segent manera:

1.6. Espai

La primera part de l'activitat per a la lectura de contes es realitzar al rac de lectura de l'aula.

El rac del conte est situat a la part ms tranquilla de la classe, no s una zona de pas per tal de no interrompre la concentraci dels nens en la lectura. Est illuminat per una finestra que li proporciona llum natural. Hi ha una prestatgeria d'un metre d'alada on estan collocats els llibres a l'abast dels nens per tal que els hi puguin agafar-los quan vulguin. Hi han llibres de tos tipus, contes clssics, dimatges, de fotografies, contes portats pels nens, revistes, etc.

Davant la prestatgeria hi ha una catifa gran per poder seure a terra amb quatre coixins cmodes i una mesa petita i dues cadiretes pel que no vulgui seure a la catifa.

La segona part del taller, l'activitat de realitzaci d'un conte personalitzat es realitzar a l'aula on treballen habitualment els nens, cada nen seur amb el seu pare a la seva taula.

Les taules estan situades de dues en dues ajuntades per una part per formar un hexgon, les separarem per tal que cpiguen tots els nens i els pares, i proporcionarem ms cadires.


Acollida:

En aquests cinc minuts primers, rebrem a les famlies que arriben l'aula per participar en el taller de contes i els hi donem la benvinguda.

Assemblea:

Desprs de l'estona d'acollida comenament l'activitat fent una assemblea amb tots els nens/es i familiars asseguts a la catifa en rotllana, on explicarem en qu consistir l'activitat taller.

Aquesta activitat constar de dues parts. La primera part del taller consisteix en la lectura de contes per part dels pares/mares i es realitzar al rac de lectura i la segona part del taller consisteix en la realitzaci d'un conte personalitzat que es realitzar en l'aula on habitualment treballen els nens/es.

1 Part de l'activitat: Lectura de contes per part de les famlies

Una vegada explicat que farem, donarem pas a la lectura de contes per part dels pares/mares i altres familiars. Els pares/mares aniran sortint voluntriament a explicar el conte que els s'hagin preparat per explicar a petici del seu fill/a o per voluntat prpia. s important que tinguin preparat el conte. Una setmana abans de l'activitat l'escola facilitar a les famlies un senzilla pauta amb alguns consell de com narrar un conte, (entonaci, velocitat de paraula, com mantenir l'atenci dels nens/es, ritual d'entrada i sortida d'un conte, etc.) El pare/mare que li toqui contar el conte sortir al mig on tots el puguin veure. El seu fill/a pot participar en la narraci del conte si ho han preparat o simplement el pot acompanyar. La resta de nens/es i familiars escoltaran la narraci asseguts a la catifa o com estiguin ms cmodes. Els explicaran tants contes com doni temps en la durada de l'activitat. Una vegada transcorregut el temps de l'activitat ens aixecarem i passarem a la segona part del taller a l'aula.

2 Part de l'activitat: Realitzaci d'un conte personalitzat

En aquesta part de l'activitat els nens i els pares/mares o altres familiars seuran amb el seus fills/es a la taula per tal de realitzar el conte personalitzat de cada nen/a.

Prviament, durant tota la durada del projecte es demanar a les famlies la seva collaboraci demanant que portin a l'escola diferents fotografies del nen/a i altres membres de la famlia expressat amb la cara les diferents emocions que hem treballat durant tot el projecte, tamb podem portat retalls de revistes amb imatges que expressin alguna emoci.

A l'escola tamb es realitzaran fotografies i es treballar de diferents maneres aquestes emocions, dibuixos, gomets amb caretes, etc. Tot aquest material s'anir guardant en una caixa que cada nen/a tindr a classe per posar el seu material del conte personalitzat.

L'educador/a far entrega a cada nen/a i famlia la seva caixa amb el material necessari per realitzar el conte personalitzat, Tamb amb aquest material es donar les cartolines tallades a la mida que seran les pgines del llibre, cola per enganxar les fotografies, retoladors de colors, etc.

L'educador/a prviament haur preparat les pgines del llibre que seran com hem dit abans de cartolina, de mides 00 x 00 cm. I diferents colors, amb dos forats perforats per desprs poder lligar-les. Algunes pgines seran igual per a cada nen com per exemple la portada amb el ttol, i la pgina inicial i la cloenda.

Els pares/mares aniran omplint les pgines del llibre, en el qual haur espais per omplir on hauran de posar el nom del nen/a i altres dades, en altres pgines hauran d'escriure coses que facin referncia a l'emoci de la pgina que estiguin realitzant, com per exemple coses que facin sentir aquesta emoci, record d'alguna situaci, etc. El nen/a amb ajut del seu pare o mare anir enganxant les diferents fotografies, dibuixos, gomets,... al seu gust. I aix fins acabar totes les emocions i pgines del conte.

Desprs per acabar el llibre es passar un cordill pels dos foradets i ja tindrem el conte personalitzat acabat, que cada nen/a es podr emportar a casa.

Recollida:

Una vegada acabada aquesta activitat, a la hora prevista comenarem a recollir el taller amb l'ajuda del nens/es i familiars. Cadasc recollir tot el seu material i el que ha utilitzat . Guardar el material sobrant a la caixa que ja se la podran endur a casa.

Acomiadament:

Ens acomiadarem de les famlies que podran emportar-se el seu fill/a si ho vol i preguntarem que els ha semblat el taller i si ho repetirien. Donarem a les famlies una enquesta de satisfacci per emplenar-la i tornar-la un altre dia, per tal de saber el grau de satisfacci i si hem de canviar alguna cosa.

1.8. Recursos

1.9. Adaptaci

Adaptaci de l'aula:

Haurem de fer una petita reestructuraci del aula per tal de treballar tots cmodament. Separarem les taules, per tal que cpiguen tots els pares/mares i proporcionarem ms cadires per treballar el conte personalitzat i la narraci de contes.

Adaptaci de les activitat per a infants amb NEE:

Quan tenim a la classe un infant amb alguna necessitat especial el ms important s fer-lo sentir com un ms del grup. Per aquest motiu s important tenir en compte diversos aspectes.

Deficincies visuals: Els nens/es amb deficincies visuals, els seurem a primera filera en l'activitat per facilitar la visi. La classe ha d'estar ben illuminada amb llum natural, si potser. Si s necessari facilitarem la narraci del conte amb material especial amb imatges ms grans o en relleu per facilitar la visi a travs del tacte.

Deficincies auditives. Si tinguessin algun nen/a amb deficincies auditives el seurem en primera filera per facilitar l'audici. Ens assegurarem que no hi ha cap obstacle que entre l'infant i el narrador. Tindrem que narrar el conte vocalitzant i a una velocitat moderada. No parlarem d'esquena al nen/a. Facilitarem moments perqu el nen/a ens pregunti. Farem servir gestos si fos necessari per tal que el nen/a entengui el conte.

Discapacitat motora: En el cas que tinguem algun nen/a amb mobilitat reduda s'hauran de facilitar l'entrada i la sortida del nen/a a l'escola. Tamb s'haur de facilitar el moviment del nen/a per la classe. Donar temps necessari a l'hora de fer desplaaments com per exemple, de la classe al pati, etc. En el cas que el nen/a utilitzs cadira de rodes, s'haur d'adaptar el mobiliari a la seva alada.

Discapacitat mental i d'altres: S'haur d'adaptar el currculum al nen/a per tal que el nen/a desenvolupi al mxim les seves capacitats.

En el cas que hi hagi algun dels familiars que assistiran al taller de contes amb alguna d'aquestes necessitats especials, es perdran les mateixes mesures.

Adaptaci del material:

Els contes poden ser adaptats a les necessitats especials de qualsevol nen/a, facilitant al nen imatges dels contes ampliades, auriculars per escoltar la narraci.



1.12. Enquesta a les famlies

Amb aquesta enquesta el que volem s saber l'opini de les famlies una vegada s'hagi realitzat el taller de contes i el conte personalitzat, per tal de canviar o millorar algun aspecte del mateix.

BIBLIOGRAFIA

projecte petits lectors

Documents

Transcript of projecte petits lectors