Projecte Radiació +++

Unitat d’Oncologia Radioteràpica, Hospital Universitari Arnau de Vilanova

Centre d’Art La Panera

Fundación Daniel y Nina Carasso

1. Introducció

2. Projecte Radiació +++

2.1. Descripció de l’objectiu del Projecte Radiació +++

2.2. Context i projectes anteriors del Centre d'Art La Panera

2.3. Objectius del projecte

3. Residències artístiques del projecte Radiació +++

A. Humanització de l’entorn hospitalari per Lara Costafreda

B. Panell interactiu de les emocions a l’espai per Domestic Data Streamers

C. Compendio Ilustrado colectivo sobre cáncer per Josune Urrutia

D. Taller de TouchingImprovisation per Jaime Conde-Salazar i Aimar Pérez

Gali – P I E D R A D U R A

1. Introducció

El Centre d’Art la Panera és una plataforma de producció, difusió, formació i exhibició de les arts visuals

inaugurada en 2003. Pretén ser un instrument que estableixi ponts entre la creació visual i la creació

produïda en altres àmbits culturals. Així mateix, amb les exposicions i les activitats generades, aspira a ser un

centre de reflexió que vinculi les arts visuals amb les diferents problemàtiques de la nostra societat. El centre

de titularitat pública es considera un recurs comunitari que permet experimentar l’art com una eina cap al

coneixement, buscant produir una experiència estètica i una eina de cohesió, inclusiva i participativa.

El projecte Radiació +++, apropa l’art contemporani a la comunitat hospitalària, en concret amb la Unitat

d’Oncologia Radioteràpica, als seus pacients, familiars i equip sanitari com una via d’expresió, entenent al

pacient des d’una perspectiva holística i no solament per la condició de malalt. Es tracta d’un projecte de

continuïtat realitzat amb la col·laboració de la Fundación Daniel y Nina Carasso, proposant quatre

residències artístiques per any a l’espai de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova.

2. Projecte Radiació +++

2.1. Descripció de l’objectiu del Projecte Radiació +++

El context geogràfic del projecte se centra a la província de Lleida que és el marc d’actuació d’aquest,

concretament a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV), pertanyent al lnstitut Català de la

Salut; i sent el centre de referència de malalts aguts de les regions sanitàries de Lleida i de l’Alt Pirineu i

Aran, i exercint influència sobre la franja oriental d’Aragó. La població compresa en aquest territori és de

450.000 habitants.

L’articulació dels camps de coneixement, provenen de la col·laboració en la creació del projecte entre agents

de l’àmbit artístic, artistes, gestors, mediadors, professionals de l’àmbit sanitari i estudiants de medicina que

realitzen el seguiment i avaluació del projecte. El projecte vol impulsar a Espanya les pràctiques artístiques

en el context sanitari, en concret a Oncologia Radioteràpica, amb el suport i implicació dels doctors,

infermeres i tècnics, comptant amb la participació dels pacients, mitjançant projectos col·laboratius liderats

pels artistes.

Les necessitats descrites per l’equip mèdic de l’hospital, són per una banda, que les intervencions artístiques

humanitzin l’espai i apoderin als participants, i per altra banda contribuir a la conscienciació i informació

respecte a les diferents tipologies de càncer com el de pròstata o de còlon, del qual en comparació amb el

càncer de mama no es realitzen campanyes de sensibilització i superació. A Espanya l’art contemporani a

hospitals és una pràctica molt poc desenvolupada. Gairebé únicament ho treballa DKV a l’Hospital de Dénia,

els quals estan realitzant una programació d’activitats al respecte, des de la seva col·lecció i amb ajudes per la

creació de projectes que tinguin com a temàtica aspectes referents a la malaltia.

L’especificitat d’aquest projecte radica en què els projectes artístics es basen en processos participatius, on

prenen protagonisme tots els integrants de la comunitat hospitalària, pacients, familiars, doctors, tècnics,

estudiants de medicina... que volen repercutir en provocar una experiència estètica als participants i difondre

i visibilitzar el tractament de la malaltia.

2.2. Context i projecte anteriors del Centre d'Art La Panera

L’experiència sorgeix d’una ajuda de l’Euroregió el 2010, en la qual Es Baluard Museu d'Art Modern i

Contemporani, Centre d’Art la Panera i el BBB centre d'Art Contemporain (Toulouse), realitzen un projecte en

el qual els centres espanyols inicien una investigació en el programa d’Artistes en residència als hospitals,

dins del programa Art et Santé, i en concret en el cas del BBB i de l’Hospital Joseph Ducuing (Toulouse), en la

Unitat de Cures Pal·liatives per implantar aquest model amb les modificacions necessàries a cada context i

territori a Lleida i Mallorca. D’aquí neixen diversos projectes implementats a l’Hospital en diferents unitats:

oncologia, pediatria, urgències, ginecologia.... des del 2009 fins al 2015. Aquests projectes que sempre estan

liderats per un artista compten amb la total implicació del personal sanitari i laboral de l’hospital, i les

intervencions sorgeixen a partir de necessitats.

Des de la Unitat d’Oncologia Radioteràpica sorgeix la petició d’elaborar un programa d’intervencions

artístiques a l’espai, comptant amb la participació dels pacients, per visibilitzar el procés curatiu dels malalts

i sensibilitzar sobretot amb afectacions com el càncer de pròstata, menys visibilitzat i freqüent. Aquesta

petició es realitza gràcies al fet que una doctora que està duent a terme les pràctiques a Radioteràpia ha

cursat l’assignatura «Matèria Transversal» de la Facultat de Medicina de la UdL. Des del 2010, s’han rebut a

tres estudiants de Medicina en aquest règim de pràctiques, en el qual realitzen 75 hores de seguiment,

investigació i avaluació dels projectes artístics de la Panera aplicats a àmbits sanitaris. La petició inicial va

sorgir de l’hospital, per una necessitat d’humanitzar la zona del búnquer de radioteràpia, prenent com a

exemple el “Sunshine Hospital Radiation Centre”, on es va prendre la iniciativa de dissenyar els búnquers de

radioteràpia per incorporar l’art al sostre, també conegut com a “Ceiling Art” amb una sèrie d’escenes visuals.

El 89.8% dels pacients estudiats van reaccionar de forma positiva, així que l’obra al sostre fou considerada

com un efecte positiu en l’experiència del tractament amb radioteràpia.

La innovació d’aquest projecte radica en què no solament es tracta d’un projecte d’humanització del context

sanitari, en concret de la Unitat d’Oncologia Radioteràpica, sinó també, vol desenvolupar processos artístics

col·laboratius que apoderin als pacients i serveixin com a exemple o revulsiu per altres pacients, al mateix

temps que visibilitzin la malaltia, amb la col·laboració i implicació de tot l’equip sanitari.

2.3. Objectius del projecte

Els objectius del projecte són:

Principals:

- Realitzar projectes artístics en els quals es visibilitzi la malaltia i el seu tractament.

- Desenvolupar activitat i intervencions artístiques a l’hospital per poder-les analitzar i així establir unes

pautes d’actuació orientades a l’àmbit hospitalari.

- Valorar l’impacte de les activitats sobre els pacients, personal sanitari, artistes i professionals dels museus i

centres d’art.

- Mitjançant les activitats desenvolupades, millorar la qualitat de vida dels pacients, procurant augmentar la

seva autoestima, apoderant-los i aportant nous llenguatges expressius.

- Apropar l’art contemporani i les pràctiques artístiques a les persones que estan duent a terme un

tractament.

Específics:

- Humanitzar l’espai del búnquer on s’aplica la radioteràpia així com l’espai de la sala d’espera i entrada de la

Unitat d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova.

- Rebre informació i assessorament dels agents de l’àmbit artístic per part de professionals de l’àmbit sanitari

sobre les polítiques i procediments d’actuació als hospitals.

- Tractar el pacient de càncer de forma holística, no solament per la seva condició de pacient, sinó per les

seves inquietuds i ganes de participar en un projecte cultural, del qual els futurs pacients podran ser

partícips.

- Promoure i augmentar la participació activa del personal sanitari i dels pacients als projectes que es posen

en funcionament.

Els assoliments que s’espera aconseguir són els següents:

- Programa de 4 residències d’artista per any, 3 artistes que realitzin un projecte artístic col·laboratiu.

- Una publicació anual amb la participació d’un artista que realitzarà relatogrames on es recolliran les

experiències dels participants, el personal sanitari, els artistes i els mediadors, durant els processos

desenvolupats.

3. Residències artístiques del projecte Radiació +++

A. Humanització de l’entorn hospitalari per Lara Costafreda

Lara Costafreda és una de les il·lustradores catalanes amb més projecció internacional. Formada en Disseny

de Moda i Arts Plàstiques entre Barcelona, Londres i Rio de Janeiro, actualment resideix a Barcelona des d’on

desenvolupa projectes d’il·lustració i direcció creativa per a grans marques, publicacions i agències a escala

mundial. Cartier, Carolina Herrera, Chanel, Hermès, Heineken, IFC Shanghai, Vogue Magazine, Marie Claire

Magazine, Editorial Gustavo Gili, Editorial Plantera, etc. són alguns dels seus clients.

Els seus dibuixos florals, romàntics i sensibles, ens submergeixen a un univers surreal i oníric, amb sabor

mediterrani. Un univers que Lara Costafreda tradueix no solament pel que fa a la il·lustració, sinó també en

l’àmbit de campanyes publicitàries molt més complexes que requereixen direcció creativa i artística.

En aquest sentit, el seu vídeo de la campanya “Laboratory of Love” per la marca Joid’Art, ha estat seleccionat

en vuit festivals de fashion films més importants del món.

A més, Lara Costafreda ha exposat en galeries d’art de països com el Regne Unit, Alemania, Argentina, Brasil,

Xile, Japó o Xina, entre d’altres. D’altra banda dirigeix dos cursos d’il·lustració al Centre Universitari de

Disseny, BAU, de Barcelona i durant quatre anys ha participat al programa Área Link de Ràdio 4 (RNE).

“Ella, es defineix com proactiva, treballadora i compromesa; nosaltres, no podem obviar el seu

caràcter imaginatiu i somiador, que definitivament dóna ales a tots els seus projectes. She draws the

world where dreams are made.”1

Lara Costafreda arriba al projecte Radiació+++ sense cap idea preconcebuda, obeint a la voluntat d’escoltar la

qüestió que es pot abordar a partir d’entrar en context amb la comunitat hospitalària. A la primera reunió

l’artista sap, per una trobada prèvia, que l’equip mèdic té un especial interès per tractar el càncer de pròstata

i l’espai.

En referència al càncer de pròstata, Lara Costafreda, realitza una campanya de difusió de Movember

dissenyada per millorar la difusió, visibilització i conscienciació envers aquesta patologia, generant postal

amb càpsules d’informació entorn de la malaltia i una gran pancarta per la façana de l’hospital.

1Rocío Álvarez Albizurri. Diario ABC.

Respecte a l’interès de millora de l’entorn hospitalari per part de l’equip mèdic, es va procurar realitzar una

proposta basada en els resultats d’una exhaustiva investigació consistent en dialogar amb els diferents

usuaris de l’espai hospitalari (pacients i equip mèdic) per localitzar les carències observades a l’entorn.

Després de l’extracció de dades de les entrevistes i reunions l’artista proposa una intervenció a l’espai per

humanitzar-lo i millorar el confort dels usuaris.

La intervenció proposada es basa en les respostes obtingudes en referència als dubtes que tenia l’artista. Les

preguntes anaven dirigides al personal sanitari, pacients i a tots dos col·lectius i es van focalitzar en quatre

àmbits:

- L’espai.

- Sobre altres campanyes i accions informatives.

- Cost emocional del tractament i recepció social de la malaltia.

Aviat va sorgir el convenciment per part dels pacients i del personal mèdic de quines havien de ser les

principals vies d’actuació del projecte, establint-se els següents objectius:

- Adequació de l’espai.

- Millora de la informació, facilitant la conscienciació i la divulgació.

- Acompanyament psicològic.

Pel que fa a l’adequació i millora de l’entorn hospitalari, l’acció tindrà els següents objectius:

- Oferir llum i color a l’espai.

- Oferir acompanyament psicològic mitjançant referències visuals.

- Respondre preguntes i desmentir mites amb referències visuals.

- Oferir informació general sobre la radioteràpia.

Es va iniciar un debat sobre la relació del color amb l’espai clínic, el color blanc s’associa amb l’asèpsia, la

higiene i el control, en part també per l’assimilació que fem amb els entorns hospitalaris. Els participants del

projecte, tant la part mèdica com els pacients van prendre la decisió d’incidir en l’espai per humanitzar-lo.

També es va procurar donar importància als espais menys considerats, com podrien ser els serveis o les

escales d’accés al servei, que van ser els espais més comentats a les reunions i entrevistes.

P rop o sta de m ill ora de l’entorn hospitalari

B. Panell interactiu de les emocions a l’espai per Domestic Data Streamers

Domestic Data Streamers parteix de la informació recavada en el procés d’investigació de la residència de

Lara Costafreda. Recullen també la voluntat d’escoltar per definir la intervenció artística idònia en relació

amb el context de la comunitat hospitalària. Es va plantejar realitzar un procés de co-creació amb els

pacients per generar coneixement mitjançant la visualització de dades.

La segona residència va abastar del 22 de gener al 18 de juny de 2018. En una primera etapa de

desenvolupament del projecte es van realitzar entrevistes amb els usuaris i personal de la Unitat d’Oncologia

Radioteràpica. Amb els resultats d’aquestes entrevistes, efectuades durant el mes de març de 2018 per una

estudiant d’Educació Social, es va realitzar una proposta de taller amb la intenció de provar la funcionalitat

de la proposta.

Entrevista a una pacient. Pro jecte de Domestic Data Streamers

El projecte té els següents objectius principals:

1. Mapejar emocionalment, des de la perspectiva dels pacients, les instal·lacions de Radioteràpia de

l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida.

2. Co-crear una eina autònoma en el format d’instal·lació artística que permeti la recol·lecció i

visualització de dades.

Després de la realització del workshop, es presentaran els objectius secundaris de la intervenció:

1. Seguiment de l’evolució del mapeig emocional que ens permeti treure conclusions rellevants sobre

la relació entre les intervencions artístiques i l’experiència dels pacients durant el seu tractament.

2. Avaluació de l’impacte de l’eina de mapeig emocional.

Quin feedback es rep dels pacients? I del personal sanitari? S’ha generat alguna dinàmica

positiva/negativa gràcies a la presència de la instal·lació a l’espai?

3. Redacció d’un document guia a partir de la investigació realitzada durant les dues fases del

projecte. L’objectiu d’aquest document és donar continuïtat a la investigació i assentar les bases

perquè la resta d’artistes disposin del treball d’investigació ja realitzat.

Presentació interna del workshop. Domestic Data Streamers

Convocatòria del workshop. Domestic Data Streamers

El workshop es va realitzar el 24 de maig a la Unitat d’Oncologia Radioteràpica i va consistir a permetre que

els pacients, antics pacients i voluntaris fessin fotografies instantànies dels espais que els transmetien

emocions. Aquestes fotografies es van col·locar en un mapa de la planta i posteriorment els participants van

assignar unes figures acolorides per expressar les emocions que els transmetien els diferents espais.

Com a resposta als resultats obtinguts al taller, es va realitzar la producció d’un mapa de la planta en format

de pissarra magnètica, que estarà instal·lat en un espai accessible, proper a les sales d’espera. Els usuaris de

la Unitat podran interactuar amb la instal·lació i es realitzarà un registre fotogràfic de l’estat de la mateixa

per registrar l’evolució en la percepció de l’espai. La instal·lació i presentació del panell es va fer efectiva el 22

de juny de 2018. Es van incloure fulls explicatius del funcionament de la instal·lació.

Fotografia de l’equip de la Unitat d’Oncologia Radioteràpica amb Iolanda Monsó de Domestic Data

Streamers

Workshop Domestic Data Streamers

Figures magnètiques per expressar les emocions

Text informatiu del funcionament de la instal·lació de Domestic Data Streamers 1

Text informatiu del funcionament de la instal·lació de Domestic Data Streamers 2

Panell del projecte de Domestic Data Streamers

Fotografia de la instal·lació del panell de Domestic Data Streamers a la segona sala d’espera

Fotografia de l’equip de la Unitat d’Oncologia Radioteràpica amb Iolanda Monsó de Domestic Data

Streamers.

Panell del projecte de Domestic Data Streamers intervingut pels pacients.

C. Compendio Ilustrado colectivo sobre cáncer per Josune Urrutia

Al juny de 2018 es va iniciar la residència de l’artista Josune Urrutia, que realitzarà el Compendio Ilustrado

colectivo sobre cáncer, una obra coral duta a terme en col·laboració amb els pacients i personal sanitari de la

Unitat d’Oncologia Radioteràpica. Aquest treball parteix d’una experiència anterior de l’autora, titulada

Breve diccionario ilustrado de mi cáncer, un treball de l’A a la Z sobre la seva experiència personal amb

aquesta malaltia i amb la vida, publicat el desembre de 2017. Conté 26 targetes, una per cada lletra de

l’abecedari, en el qual trobem paraules aparentment inconnexes. Paraules com Acceptar, Calendari,

Habitació, Intestí, Neoplàsia, Oncoratolí o Esbarzer. Cada entrada del diccionari porta un text (una reflexió,

un relat, una poesia, una cita...) i una imatge més o menys poètica, metafòrica, descriptiva, científica o

tècnica. És un diccionari il·lustrat, inspirat en el model clàssic de diccionaris i enciclopèdies il·lustrades

antigues. Aquelles en les quals al començament indicaven quantes làmines, algunes en color, contenia el

volum.

Al juliol i l’octubre de 2018 es van realitzar diverses jornades dedicades a recopilar experiències relacionades

amb el càncer, primer amb els pacients i l’equip sanitari a la Unitat d’Oncologia Radioteràpica i

posteriorment es va realitzar un taller dirigit tant a pacients, familiars i equip sanitari al Centre d’Art La

Panera. De les esmentades sessions es van obtenir nombroses experiències que podran formar part del

Compendio Ilustrado colectivo sobre cáncer.

Aquest projecte vol donar visibilitat a les veus i experiències sobre càncer. Valorar des de la subjectivitat

individual, les històries de persones que viuen el càncer d’a prop o en primera persona. Neix de l’experiència

de l’artista, que fou diagnosticada de càncer d’ovari el 2010, va superar el tractament i la malaltia. El seu pare

també va patir càncer de pròstata, i va morir l’any passat, així que també coneix el que és viure prop d’una

persona estimada que té càncer.

La publicació recollirà històries col·lectives i mostrarà experiències sobre el càncer. El contingut s’elaborarà a

partir dels continguts generats als diferents tallers, en el quals varen participar pacients, ex-pacients,

personal sanitari, metges, tècnics, familiars, amics..., tota la comunitat hospitalària. Amb el material

generat, es farà una edició dels textos que seran il·lustrats i posteriorment es publicarà el llibre gràcies al

Centre d’Art La Panera i el Govern Basc. Aquesta publicació pretén ser divulgativa i d’interès per qualsevol

persona que vulgui conèixer més enllà dels tòpics i estigmes que comporten viure amb càncer. Quan estigui

produïda estarà a disposició de les persones interessades que acudeixin als seus tractaments.

Cartells dels tallers de Josune Urrutia el juliol de 2018

Cartell dels tallers de Josune Urrutia l’octubre de 2018

Taller de Josune Urrutia amb l’equip sanitario

Ex-pacients i familiars participant al taller de Josune Urrutia

Taller de Josune Urrutia al Centre d’Art La Panera

Entrades realitzades per pacients, familiars i equip mèdic

Entrades realitzades per pacients, familiars i equip mèdic

D. Taller de TouchingImprovisation per Jaime Conde-Salazar i Aimar Pérez Gali – P I E D R A D U R A

La quarta residència del projecte Radiació +++ respon a la proposta de Jaime Conde-Salazar Pérez i Aimar

Pérez Galí (P I E D R A D U R A), plantejant la possibilitat que la pràctica de la dansa posmoderna permeti

millorar la pràctica hospitalària. L’acció proposada està destinada a les persones que tracten amb pacients de

la Unitat d’Oncologia Radioteràpica, no sent necessari cap mena de formació artística prèvia. Solament és

necessari que la persona desitgi expandir les capacitats perceptives i sensorials de la pell per aplicar-les a la

seva pràctica professional quotidiana o a la seva vida diària.

En primer lloc es va fer una trobada per presentar el projecte a l’equip mèdic, que també tenia l’objectiu de

conèixer l’espai i les característiques de la tasca desenvolupada a la Unitat d’Oncologia Radioteràpica, així

com presentar les idees i qüestions a compartir durant la residència. La segona etapa del projecte proposada

foren unes sessions de taller de TouchingImprovisation, que es van programar al Teatre de l’Escorxador de

Lleida entre el 17 i el 19 de gener de 2019. En aquestes sessions es plantejava treballar en l’àmbit físic amb

l’equip sanitari i es procurarà pensar col·lectivament com podem aplicar en el dia a dia del context sanitari les

eines i el coneixement que aquesta pràctica proporciona.

TouchingImprovisation és una pràctica que Jaime Conde-Salazar Pérez i Aimar Pérez Galí han estat

desenvolupant arran del projecte TheTouchingCommunity. Aquest projecte neix d’una investigació sobre

l’impacte que va tenir l’epidèmia de la SIDA en el context de la dansa espanyola i llatinoamericana, que

vincula les polítiques d’immunitat produïdes pel VIH/SIDA, amb la idea de comunitat desenvolupada pel

TouchingImprovisation, una tècnica de dansa posmoderna en la qual el moviment s’improvisa sempre en

contacte amb un o més ballarins.

TouchingImprovisation és un projecte d’investigació artística dedicat a l’estudi d’exploració dels aspectes

performatius de l’acció comú de tocar, desenvolupant el sentit del tacte i de la pell. En tocar es redueix al

màxim la distància amb el món. Per tocar cal enganxar-se a les coses, a les superfícies de la realitat. Això

produeix una subjectivitat concreta els límits de la qual estan en continua transformació i moviment. Més

enllà de la subjectivitat concebuda com una identitat aïllada atrapada en la seva pròpia imatge, el fet de

tocar obre la possibilitat d’entendre la subjectivitat com una realitat oberta, variable i transitòria. Si la

imatge pròpia porta una identificació, el tacte permetrà dur a terme un procés de desidentificació en el qual

els límits propis estan sempre en constant diàleg amb el món. Així, podem pensar que la performativitat té a

veure amb la possibilitat d’una subjectivitat que és el resultat del frec, la trobada i l’experiència directa i

transitòria i que, finalment, apareix més enllà de l’enunciació i el llenguatge.

Quin coneixement podem extreure d’aquesta pràctica per aplicar-la en el context mèdic-sanitari? De quina

manera pot oferir eines a l’equip mèdic a l’hora de tocar a un pacient? Posar la intenció en el tacte podria

ajudar a humanitzar la relació metge-pacient? Què passaria si desenvolupéssim conscientment les nostres

capacitats de percepció a través de la pell? Canviaria d’alguna manera la nostra forma d’apropar-nos al món,

de comportar-nos? Apareixerien altres possibilitats d’entendre els nostres cossos i el nostre entorn? Quines

conseqüències polítiques tindria pensar el cos com una superfície tàctil i no tant com una imatge?

A partir dels resultats obtinguts en aquestes sessions de treball serà possible valorar quin ha de ser el

següent pas a seguir. A continuació es descriuen algunes propostes prèvies a la realització del taller.

. Creació d’una audioguia que acompanyi al pacient durant la sessió de radioteràpia.

. Publicació d’un petit manual pràctic d’exercicis per dur a terme amb l’objectiu de sensibilitzar-nos

tàctilment en la relació metge-pacient.

. Sessió amb familiars i pacients que voluntàriament vulguin aprendre la pràctica del

TouchingImprovisation.

Touching Improvisation, Army Of Love, Casco (Utrecht) / Foto: Carlos Muñoz