PROJECTES DE MILLORADossier 31 de maig de 2012

Alumna: Estefanía Gómez Jiménez

Assignatura: Reflexió i Innovació

Professora: Carme Pinya

Universitat de les Illes Balears

Projectes de millora de l’itinerari A 3

Projectes de millora de l’itinerari B 13

2

1. Projectes de millora de l’itinerari A

PROJECTES:FAMILIA I ESCOLA

FAMILIA I ESCOLA: eduquem estimant

Després de la informació aportada per les companyes sobre el projecte, puc dir que el m’ha cridat l’atenció ha estat que de cara a la segona sessió les famílies deixessin de assistir a les xerrades reunions, quant teòricament o almenys així ho he entès, eren les famílies les interessades en tenir un major contacte amb l’escola i amb les activitat que es realitzaven a l’escola.

En quant als objectius, no estan indicats, però penso que podrien ser aquest:

• Cercar estratègies per intervenir amb les famílies, partint dels seus infants.• Crear un vincle entre escola i família.• Entendre les necessitats i les inquietuds de les famílies.• Donar suport educatius a les famílies.

En quant a l’aprenentatge que promou aquest projecte penso que és clarament informatiu i de canviar la concepció de escola que hi ha fins ara, obrint així aquesta a tots els membre que confeccionen la comunitat educativa.

Finalment, pel que fa a la seva avaluació, hem de ser conscients que no sempre les evidencies són útils per tant, que les famílies assisteixin a les xerrades de manera freqüent no seria un aspecte que ens determini que el projecte ha funcionat, sinó que pot ser una reunió amb les mestres del centre on s’exposin els punts febles i positius del projecte-guia, en podria ser útil, a més també hi podria haver la possibilitat d’intercanviar aquesta guia amb altres centres i mestres per poder exterioritzar i compartir opinions i comparant-les, amb l’objectiu de poder augmentar també els continguts i la manera de treballar amb les mestres.

3

Fes una anàlisi acurada dels plans de millora presentats:

- De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat més l’atenció? - Quins objectius té?- Quin tipus d’aprenentatge promou?- Quina és la seva avaluació?

Comparant amb les meves pràctiques:

- Quins aspectes m’ han resultat nous, interessants, atractius?- Com aquest pla es podria adaptar al meu context? - Què podria incorporar al meu repertori professional? De quina manera?- Quines dificultats i obstacles hi veig?

GUIA DE RELACIÓ FAMILIA-ESCOLA

D’aquest projecte, m’ha cridat l’atenció que aquest tipus de informació no es poses ja a la disposició de les famílies, ja que penso que és important que les famílies estiguin al corrent de les activitats que es realitzen al centre i que fan els seus infants. Per altra banda el tema dels plafons si que ho trobo molt important i a dia d’avui encara són molt escassos als centres, però considero que és un gran suport d’informació per a les famílies, ja que aquestes poden veure visualment exactament que fan als infants al centre.En quant als objectius puc dir que són els següents:

• Potenciar la relació de família-escola. (la qual fa anys que s’ha perdut destaca el centre).

• Obrir l’escola i demostrar transparència amb les famílies.• Cercar noves propostes d’informació.

El tipus d’aprenentatge que promou, podria ser senzillament, fer entendre a les famílies que l’escola està oberta a elles i que poden viure l’escola i viure els seus aprenentatges, a la vegada que també viuran els dels seus infants.

La manera d’avaluar aquest projecte, és establir criteris d’avaluació on poguem comprovar que els objectius establerts prèviament s’han complit o no, a més a vegades amb la reflexió posterior del projecte ja es pot extreure una breu avaluació i pots destacar clarament com ha estat el procés d’aquest, també una manera molt positiva d’avaluar és qüestionar, i comparar com he dit anteriorment amb altres mestres o companyes.

Comparant aquests projectes amb les meves pràctiques, puc dir que algunes de les estratègies d’intervenció amb les famílies m’ha semblat molt interessant per introduir al meu centre de pràctiques, ja que he pogut observar que la relació amb les famílies es treballa, però la manera de fer-ho penso que no ajuda a confeccionar un vincle actiu entre escola i famílies- Concretament, les activitats dels infants estan obertes a les famílies i aquestes poden venir sempre que vulguin a observar, però com és evident moltes famílies no tenen aquesta disponibilitat de temps, per tant crear plafons informatius, perquè els pares puguin veure que fan exactament els seus infants, en lloc de ser les mestres les que els hi expliquem verbalment. En concret, el tema del cançoner, m’ha semblat una bona idea, ja que concretament a la meva aula es disposa d’un cançoner que està a la disposició de les famílies, però això no es potencia, crec que donar-li a les famílies a principi de curs o quatrimestralment amb els informes perquè així puguin conèixer quines cançons s’han treballat seria molt positiu. Per tant, penso que aquets projectes serien totalment adaptables al meu centre fent alguns canvis, i per suposat considero que seria un bon projecte per introduir al centre.

Penso que degut a la informació innovadora que ens està donant la carrera, personalment aquest aspectes i estratègies destacades als projectes les tinc prou interioritzades i només em proposaria com fer-ho i de quina manera ja que considero que com a professional aquest tipus d’estratègies ja els hem de tenir incorporats, hem de mirar cap a una educació més innovadora.

4

Les dificultats i obstacles més clar que veig és el temps, i la feina extra que això suposa, ja que així fa que moltes escoles no ho duguin a terme ja que prioritzen altres coses, però considero que hi ha temps per tot, només hem de voler, i evidentment prioritzar és bo, però sempre es poden treure moments per documentar un poc a les famílies, sobretot ara que la majoria disposen de email i hi ha un poc més de facilitat per posar-nos en contacte amb elles. Un altra obstacle, també pot ser la actitud de les famílies, però hem de ser conscients que podem trobar de tots, però nosaltres hem de lluitar per allò que volem aconseguir, almenys que les famílies interessades es puguin beneficiar d’una bona feina.

PROJECTES: PATISMILLORA DEL PATI

M’ha semblat molt interessant aquest tipus de projecte, i el que més m’ha cridat l’atenció del projecte han estat els tipus de racons que han posat, ja que el racó d’intimitat o el de teatre són uns racons que em sembla que són interessant per potenciar a l’escola.

En quant als objectius podem dir, que aquest projecte pretén:• Crear un ambient afavoridor per al joc dels infants.• Augmentar el materials i les opcions de joc per evitar conflictes.• Crear situacions de joc.

Pel que fa a l’aprenentatge que prou crec que només té un, centrar l’interès i les propostes de feina en l’infant, cosa que poques vegades es fa, i en aquest projecte l’infant és el centre de tot i tot va en funció de les seves necessitats, interessos...

L’avaluació no es durà a terme ara, per dificultats de posada en pràctica, però una bona avaluació podria ser la reflexió d’un abans i un després, és a dir, establir o fer una llista de les diferents situacions que sorgien al principi amb els recursos que tenien i per altra banda en finalitzar la posada en pràctica amb els nous recursos, destacar quins canvis hi hagut, és a dir, reflexionar sobre possibles millores, les coses que no han funcionat, les coses que si, que fan els infants...

El plantejament sencer del projecte m’ha semblat interessant ja que tenir uns bons espais de joc per els infants penso que és un aspecte molt important a tenir en compte, i a vegades no ens donem compte i el material pot influenciar considerablement en les accions dels infants. Per tant tenir un espai pensat pot ajudar-nos a afavorir els aprenentatges dels infants.En quant a la aplicació d’aquest en el meu context, he de dir que els espais exterior dels quals disposa el meu centre de practiques són molt afavoridors i contem amb nombrós material motivador i de gran interès per els infants, a més tenen una caseta al pati (en concret dels infants de 0-1 any) amb materials mòbil que es va oferint als infants de tant en quant, apart d’aquella ja fix.

Però el que si he de dir es que el tema dels racons no seria una bona idea per aplicar, però per altra banda, penso que suficients racons tenen ja a l’aula, com per a damunt

5

arribar al mati i que no siguin ells mateixos els qui facin el seu joc, penso que seria suficient oferint el material obertament.

L’obstacle que puc observar més clar, són els recursos que pot tenir el centre per realitzar aquest tipus d’espais, encara que per les imatges que vaig veure de les companyes, els materials no suposen un cost addicional, a més penso que antes de planificar quins racons o materials volem, em plantejaria de quins material podem disposar, sempre pensant inicialment en allò més econòmic i que ens pugui ajudar a complir els nostres objectius, evitant posa material que no aconseguesqui això.

PROJECTE: POESÍALA SENYORA POESIA

M’ha semblat interessant el tema del projecte, però veient tot el que treballen i com ho treballen penso que els més petits no poden treballar d’aquesta manera, són conceptes molt complicats i que penso que al fer les adaptacions ( les quals no especifiquen) es perd molt el sentit inicial de introduir la poesia.

En quant als objectius, podem destacar:• Millorar el temps de la sortida-final de la jornada.• Introduir als infants en el mon de la poesia.• Crear un nou ambient d’aprenentatge.

Penso que l’aprenentatge que promou, és donar-li importància a un aspecte com és la poesia, ja que aquesta es deixa molt de banda en qualsevol etapa escolar, i aprofitant que a infantil es fan activitats molt relacionades amb la poesia, com per exemple cantar, treballar els sons.. pot ser una bona opció per treballar aquest tipus de continguts.

Finalment pel que fa a l’avaluació, llevaria totalment aquests criteris d’avaluació específics de les activitats que exposen les companyes, ja que es tracta de donar opció d’activitats mitjançant el joc i em centraria més en criteris de funcionament, com a funcionat l’activitat, participació dels infants, propostes de millora.

M’ha semblat interessant la manera de treballar la poesia, encara que no la veig factible al meu centre amb els infants més petits, en canvi, amb els infants de 2-3 pot ser si, com a introducció a les formes lingüístiques es un bon projecte, ja que pel que fa al llenguatge la poesia ens dona un gran suport i en aquestes edats pot ser positiu.

En quant al meu repertori professional, no crec que aquest fos un projecte adaptat als meus interessos en el primer cicle d’infantil, pot ser més endavant si, però penso que hi ha prioritat en aquesta etapa que s’haurien de treballar més, inclús la representació podria ser també una bona opció, millor i tot que la poesia, ja que els infants comencen a introduir-se en el joc simbòlic.

La única dificultat que veig, és allò que he comentat anteriorment, l’edat.

6

PROJECTE: CANÇONER INFANTIL

GAUDIM I APRENEM A TRAVÉS DE L’EXPRIÈNCIA MUSICAL

M’ha semblat un bon recurs, ja que moltes famílies demanen contínuament les cançons que canten els seus fills/es a l’escola perquè així les poden cantar amb ells i donar aquest suport em sembla una idea prou interessant.

L’ objectiu principal és adquirir aprenentatge significatius i que els infants aprenguin d’una manera diferent i divertida.En quant a l’avaluació, s’avaluarà l’atenció dels infants, com progressen els infants etc.

MATERIALS NATURALS I JOGUINES RECICLADES

JOGUINES RECICLADES

La veritat que una vegada realitzada la feina i reflexionant un poc sobre el projecte de millora el fet que em crida més l’atenció ha estat la manera d’enfocar-lo, ja que ara veig que el projecte s’hagués pogut enfocar d’una altra manera, tot i així considero que la feina feta ha donat els seus fruits i tant la meva companya com jo estem contentes de la feina feta.En quant als objectius del projecte, aquest són els següents:

• Proposar alternatives a l’hora de crear joguines, complementant les joguines de plàstic com a recurs educatiu.

• Evitar el consumisme • Proporcionar les joguines necessàries. Evitar l’excés. • Crear joguines per la diversitat, evitant la discriminació per sexes, per recursos

econòmic i altres característiques. • Introduir el material no estructurat com a joguina a l’aula. • Donar valor als materials quotidians, de l’entorn i de la vida diària.

• Potenciar la creativitat dels infants a l’hora de jugar amb els materials oferts.(aquest es potenciaria més si fossin els infants els qui fessin les joguines)

En quant al tipus d’aprenentatge que promou, puc dir que inicialment l’aprenentatge que es pretén treballar és la conscienciació de les persones, en quant al valor que li donem a les coses del nostre entorn, i sobretot cercar aquella creativitat que tots tenim però que poques vegades es treballa.

Pel que fa al tema d’avaluació, nosaltres juguem amb l’avantatge que ja hem dut a terme tot el projecte i hem vist els canvis que s’haurien de fer i per tant podem dir que la posada en pràctica ha estat per nosaltres també un tipus d’avaluació, ja que observar el procés ens ha ajudat a extreure conclusions. A més, des de el principi vam realitzar unes graelles d’observació per tenir un procés d’observació de les joguines i així, garantir una avaluació més amplia al final i poder contrastar els diferents aspectes.

En quant a la posada en practica, com ja he dit el projecte ha funcionat molt bé, però estem segures que l’aplicació des de una perspectiva diferent hagués tingut altres fruits. Creiem que la posada en practica des de una perspectiva de materials oferts de manera no estructurada

7

hagués estat de més profit, sobretot per els infants i per el seu tipus de joc, ja que ho hem notat amb les joguines menys dirigides que hem plantejat.

En quant a les dificultat, pot ser la que veig menys factible és que siguin els infants es qui puguin participar en la realització del materials, siguin quina sigui la proposta, per la curta edat que tenen, però per la resta penso que és un tema que en un principi no ha de tenir moltes dificultats.

LABORATORI DE MATERIALS NO ESTRUCTURATS- LABORATORI DE CONSTRUCCIONS I PRESTATGERIA MULTISENSORIAL

Al començament del projecte, al escoltar parlar de la caseta del pati i demés, vaig pensar en un primer cop que l’espai era gros i que el centre contava amb un gran espai per activitats d’aquest tipus, però no, em va sorprendre que les companyes diguessin que no contàvem amb molt d’espai al centre i que havien de reutilitzar la casa destinada inicialment a contes, per dur a terme el seu projecte. M’ha cridat també la quantitat de material que han aconseguir ja que han trobat materials molt diferent i el més important, mateix material amb diferents mides, formes.. cosa que a vegades és complicat.

En quant als objectius, podem dir que són:

• Organitzar un espai-ambient constructivista.• Entrar en contacte amb la logico-matemàtica ( fer construccions, combinar..)

Pel que fa al tipus de aprenentatge que promou considero que va enfocat al desenvolupament sensorial de l’infant i també al desenvolupament mental de l’infant, ja que són propostes molt experimentals on l’infant gracies a la seva interacció progressa en els seus coneixements i n’adquireix de nous.

Finalment, en quant a l’avaluació podem dir que una forma d’avaluar podria ser en primer lloc, observar i posteriorment reflexionar sobre allò que passa en aquells espais, observar si el material és de interès per els infants, possibles canvis o variabilitat de materials, observar quins materials han funcionat i quins no...

Aquest dos projectes, estan organitzats dins una classificació igualitària, materials naturals, ja que en els dos casos s’empren aquests materials, però realment tot dos son molt diferents ja que la finalitat és totalment diferent, però m’ha semblat molt interessant la proposta de les nostres companyes ja que ho veig més encertat, que no les nostres joguines, penso que realment fent joguines reciclades no estem deixant de banda les joguines de plàstic, ja que és quasi el mateix però amb altres materials reutilitzable, en canvi algunes de les propostes que he fet per el nostre projecte les quals estan enfocades a una utilització de joguina però on l’experimentació de l’infant és el punt fort penso que han tret més profit, per tant considero que l’enfocament de moment de joc amb materials no estructurats és millor que no oferir joguines amb material reciclat, sobretot amb infants tant petits i tenint en compte que nosaltres tampoc tenim els recursos adequats.

8

PROJECTE DE CENTREESTRUCTURACIÓ DE L’ESPAI

En primer lloc, destacar la gran diferència d’un projecte de centre a un projecte de millora, la veritat que varia considerablement. Tot i així, he de dir que m’ha cridat molt l’atenció d’aquest projecte, ja que no és fàcil organitzar de nous tots els espais de l’escola, el tipus de materials i de més, però considero que al centre de cara a l’any que ve els hi serà molt útil si de veritat era la seva necessitat.

Pel que fa als objectius, podem dir que són:• Organitzar l’espai de tal manera que possibiliti la bona comunicació dels iguals.• Tenir cura dels espais i dels seus materials.• Pensar i reflexionar sobre com volem organitzar l’espai.

L’aprenentatge que promou, podem dir que va cap a la concepció d’ambient més comunicatiu i més “intim” en quant a l’organització de les diferents aules i de les activitats que es realitzen, concretament d’experimentació, ja que es cerca que els espais-aules estiguin situats estratègicament i a més es realitza una recerca de material que motivi als infant al joc i a més proposen materials molts novedosos, que potencien un aprenentatge més innovador i a la vegada més pròxim al seu entorn.

En quant a l’avaluació, dir que avaluar això té un llarg procés d’observació, ja que avaluar el funcionament d’un espai amb una estructuració nova requereix temps, pel que fa al materials de l’activitat d’experimentació, aquests es poden anar avaluant progressivament i observar qie motiva als infants, si s’ha de modificar, ampliar, cercar més estratègies...

ELS SENTITS

Llegint la informació d’aquest projecte, no he trobat cam aspecte que m’hagi cridat la atenció, considero que és un projecte típic que treballa els sentits i no he observat cap tipus de novetat en quant a materials per treballar les sensacions i els sentits. Penso que hi ha molts de materials més innovadors i diferents que poden tenir la mateixa finalitat.

En quant als objectius del projecte entenc, que aquest vol aconseguir:

• Experimentar les sensacions amb diferents materials.• Cercar utilitats diferents a un mateix material.• Millorar la utilització dels materials e incorporar de nous.• Fer propostes diversificades.• Millorar les capacitats sensorials dels infants.• Fer partícips a les famílies.

L’aprenentatge que promou va relacionat amb l’àmbit sensitiu. Finalment en quant a avaluació, destacar que aquest es pot anar avaluant de manera progressiva observant l’interès que produeix el materials als infants, avaluar la posada en practica d’aquest...Cap dels materials exposats m’ha semblat atractius, ja que a l’escola on faig les practiques els temes sensitius es treballen molt a totes les àrees que es treballen, encara que predomina el treball realitzat en les sessions d’experimentació i joc heurístic i la veritat que els materials utilitzats són més engrescadors i innovadors que

9

l’arena, la pasta o la farina, per tant penso que no e podria adaptar al meu centre, ja que van més enllà de tot el que han exposat les meves companyes. Com he comentat abans, jo empraria altres estratègies més diferents i materials més novedosos o millor dir, menys típics.

En quant a l’aplicació no veig cap dificultat, però veig que aquest tipus de projectes poden tenir l’obstacle de caure en estratègies tradicionals i típiques, deixant de banda estratègies més motivadores i innovadores. Pot ser els recursos i els espais poden influenciar en aquests tipus de plantejaments.

MILLOREM ELS MATERIALS EXISTENTS

Aquest projecte m’ha semblat prou interessant, sempre va bé tenir ments joves que donin suport i ajuda a les instal·lacions o espais del centre, la idea del pati m’ha agradat molt i la de hall també, a vegades les entrades de les escoles no estan prou aprofitades o simplement es carreguen de dibuixos i colors, d’aquesta manera els infants poden sentir-se partícips d’aquest espai.A més dir que m’ha semblat molt interessant també com espai de vincle comunicatiu, ja que els infants de diferents aules poden coincidir en un mateix espai e intercanviar experiències i comunicar-se.

Pel que fa als objectius, aquest són:• Proposar millores o sugerencies envers el material de què disposa el centre, per tal

d’optimitzar els recursos. • Crear material que fomenti el desenvolupament cognitiu, sensorial i social dels infants.

Penso que va lligat a un tipus d’aprenentatge de cooperació, ja que es pretén treballar en espais on els intercanvis són habituals i tots els infants es beneficiaran.En quant a l’avaluació, com he comentat ja en altres projecte, destacar l’observació com a font inicial de dades i valorar el progrés inicial, durant la posada en pràctica i al final.

PROJECTES DE BLOGS

ÚS DE LES NOVES TECNOLOGIES-BLOG

Encara que soni raru, m’ha sorprès que en tant poques setmanes les mestres hagin agafat el ritme de treball, hem d’entendre que si no estan acostumades emprar un blog no és gens fàcils i penso que la feina feta per les meves companyes ajudat molt, encara això hem sorprèn la bona acceptació de les mestres del centre.

En quant als objectius, com han comentat les meves companyes inicialment tenien dos a complir en el projecte, però al final per dificultat de participació i de temps han hagut de disminuir els objectius a un únic objectiu, per assegurar-se del seu compliment, aquest és el següent:

• Formar a les mestres en el mon de les tecnologies, concretament en el funcionament del blog.

10

El tipus d’aprenentatge que promou és totalment formatiu, ja que pretén que les mestres comencin a treballar amb una plataforma innovadora per compartir la seva vida a l’escola i crear un vincle comunicatiu amb les famílies.

En quant al tema d’avaluació, és complicat determinar quins tipus d’avaluació es pot realitzar en aquest cas, però penso que observar el progres tant de les mestres a nivell tecnològics, com la freqüència d’ús i coses que es van penjant al blog podria ser una bona forma d’avaluar si vertaderament funciona aquesta plataforma adequadament.

CREACIÓ DEL BLOG CEI MAFALDA

M’ha cridat molt l’atenció que el centre no tingués connexió a internet, ja que la majoria de centres en tenen, suposo que per això m’ha semblar estrany, encara que he de ser conscient que es poden donar casos, ja que no tothom s’ho pot permetre.

En quant al objectius podem destacar:Pel que fa al centre:

• Apropar-se a les famílies establint altres vies de comunicació.• Donar a conèixer la seva pràctica educativa a tota la comunitat educativa i a la

societat.Pel que fa als educadors:

• Acostar-se a les noves tecnologies, renovant-se i reciclant-se com a professionals.

• Afavorir l’observació i la documentació per promoure la reflexió i així la millora de la pedagogia.

Com he dit abans, el tipus de aprenentatge té a veure amb la formació de les Mestres dins el mon de les tecnologies, oferint-li noves oportunitats de feina.

En quant al tema d’avaluació, és complicat determinar quins tipus d’avaluació es pot realitzar en aquest cas, però penso que observar el progres tant de les mestres a nivell tecnològics, com la freqüència d’ús i coses que es van penjant al blog podria ser una bona forma d’avaluar si vertaderament funciona aquesta plataforma adequadament.

Relacionant aquest tipus de projecte a la vida escolar del meu centre, considero que aquest seria complicat d’adaptar-ho o de posar-lo en marxa, ja que en general totes les mestres tenen ja una avançada edat i les noves tecnologies els hi tira enrere, però com les meves companyes, estic segura que amb una bona feina ho podríem aconseguir, encara que estic segura que el procés seria molt més lent, ja que no estan acostumats a documentar molt sobre l’escola, no ho fan dins l’espai de l’escola imagina mantenir un blog al dia... penso que seria molt complicat, però no impossible. De fet penso, que seria un bon projecte de millora, ja que pot ser els hi ajudaria a perdre la por o les poques ganes que tenen de fer-ho si qualcú els hi donés suport.

La dificultat clara és el no voler dur-se més feina a casa i la por i els desconeixement de les noves tecnologies.

PSICOMOTRICITAT

11

M’ha sorprès molt saber que el centre no tenia encara un seguiment i un desenvolupament de les sessions de psicomotricitat establerts, ja que a l’assignatura de psicomotricitats ens van explicar que tot estava ja tant interioritzat que m’ha sorprès.

En quan als objectius, el primordial que s’ha fitxat ha estat:• Estructurar la sessió partint dels moments establerts ( ritual d’entrada,

expressió sensoriomotriu, representació, ritual de sortida).

En quant a l’avaluació, podem enfocar-la cap a l’acceptació de les mestre d’aquest funcionament, ja que dependrà molt també del grup d’infants.

Al meu centre de practiques, tenen la sort de tenir a cinc psicomotricistes i per tant el tema de la psicomotricitat està molt treballat i interioritzat, considero que aquest pla no faria falta adaptar-lo ja que veig que al centre de les meves pràctiques, en aquest aspecte vam molt més avançats.

Com a molt podem trobar alguns inconvenients en quant a recursos econòmic per comprar material de psicomotricitat.

2. Projectes de millora de l’itinerari B

- Què hem après en relació als plans de millora, canvi, bones pràctiques, innovacions i avaluació?

Innovació: És un procés intencional de canvi educatiu dut a terme per un grup de docents o un docent de manera individual. Per innovar, cal perdre força d’aquelles actitud i valors vells, també canviar aquestes i estabilitzar la idea de canvi.

Aquesta podem dir que te diverses fases:

A més, aquesta pot ser interna o externa, i en determinades ocasions, quan es realitzen treball d’innovació poden ser planificades o evolutives.

12

- Què hem après en relació als plans de millora, canvi, bones pràctiques, innovacions i avaluació?

- Elaboreu un mapa conceptual amb tots els coneixements assolits.

Innovacions educatives: és aquell tipus de canvi que es desenvolupa en un context en concret i que té una intenció explícita de produir o consolidar una millora en una pràctica educativa ja plantejada.

"BORRELL (1966), entén la innovació com un pont d'enllaç en el triangle del temps: qualsevol innovació parteix d'un passat, pretén una millora de la realitat actual per projectar-la cap al futur. S'entén com: un procés dinàmic i obert, de caràcter multi-dimensional i complex, inserit en una realitat sociocultural i humana que busca el creixement personal, institucional i social, per a la qual cosa requereix estratègies de participació en la col·laboració".

Perspectiva sobre innovació d’en Jaume Carbonell: “Existeix una definició acceptable i acceptada que defineix la innovació com una sèrie d’intervencions, decisions i processos, amb un cert grau d’intencionalitat i sistematitzacions, que tracten de modificar actituds, idees, cultures, continguts, models i pràctiques pedagògiques”.

Canvi: Fa referència a qualsevol modificació de la realitat educativa. Aprendre comporta canviar, l'home s'hauria d'adaptar fàcilment als canvis en el seu entorn, però sembla que no ens agrada canviar per canviar, sembla que ens fa por deixar enrere el que ens és conegut, és diria que no sembla que ens agradi canviar i que l'adaptació evolutiva del canvi va per tant lligada a la percepció del guany, la millora i la seguretat, sense la qual no es pot vèncer la resistència al canvi. És evident doncs que canvi, millora i innovació estiguin relacionats.

Innovar implica canviar. La gestió de la innovació i el problema del canvi a les organitzacions estan íntimament lligats. És a dir, que no innovar, implica no introduir canvis en allò que fem ni com ho fem, ni per bé ni per mal.

Plans de millora: Un pla de millora no és la manifestació d'una intenció de millorar, de canviar per a ser més eficaços, per a donar millor servei als alumnes, d’avançar cap a una qualitat total. Un pla de millora no té que ser global, pot abordar aspectes parcials, assolibles en un temps determinat.

Bones pràctiques: Una bona pràctica, és aquella pràctica que compleix alguns d’aquests aspectes:

• Constància, continuïtat, inversió de temps

• Planificació prèvia.(flexibilitat)

• Partir de les necessitats dels infants, que aquests siguin el subjecte actiu.

• Que l’infant es senti escoltat i segur.

• Atractiva, lúdica, divertida.

• Motivació, interès, curiositat.

• Relació escola-família (feina conjunta).Crear vies i mitjans de participació.

• Fomentar l’èxit de tots els infants, activitats diversificades.

• Espais i materials provocadors.

• Implicació del centre, i a la vegada coordinació d’aula. Actitud positiva envers compartir.

13

• Compartir experiències.

• Respondre a les necessitats tant dels infants com de les mestres. Que sigui significativa.

• Crear vincles en tota la comunitat educativa (infants, mestres, famílies)

• Visió globalitzada.

Avaluació: avaluar per prendre decisions. Avaluar alguna cosa és fer una reflexió interna o externa per millorar alguna cosa o conèixer el seu progrés. La finalitat d’aquesta és marcar els passos a seguir per poder anar cercant l’equilibri.

- Elaboreu un mapa conceptual amb tots els coneixements assolits.

14

15

MAPA CONCEPTUAL

16

PLA D’ACCIÓ PLA DE MILLORA BONES PRÀCTIQUES

Necessitat de canvi

Lideratge compartit

Interès

Organitzar

Observar

Investigar

Avaluar

Pendre decisions

Revisar

ReflexionarInnovació-avanç

Feed Back

Comunicació

Implicació

MilloraCanviar-modificar

BONES PRÀCTIQUES