PROJECTES DE RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ … · 4. DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMARI GAST 5....
28
P P R R O O J J E E C C T T E E S S D D E E R R E E C C E E R R C C A A , , D D E E S S E E N N V V O O L L U U P P A A M M E E N N T T I I I I N N N N O O V V A A C C I I Ó Ó T T E E C C N N O O L L Ò Ò G G I I C C A A I I N N S S T T I I T T U U T T C C A A R R T T O O G G R R À À F F I I C C D D E E C C A A T T A A L L U U N N Y Y A A 2 2 0 0 0 0 1 1 - - 2 2 0 0 0 0 2 2
Transcript of PROJECTES DE RECERCA, DESENVOLUPAMENT I INNOVACIÓ … · 4. DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMARI GAST 5....
PPRROOJJEECCTTEESS DDEE RREECCEERRCCAA,,
DDEESSEENNVVOOLLUUPPAAMMEENNTT II IINNNNOOVVAACCIIÓÓ TTEECCNNOOLLÒÒGGIICCAA
IINNSSTTIITTUUTT CCAARRTTOOGGRRÀÀFFIICC DDEE CCAATTAALLUUNNYYAA 22000011--22000022
Introducció L’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) té com a f inalitat dur a terme les tasques tècniques de desenvolupament de la informació cartogràfica i geològica a Catalunya. Això suposa, en l’àmbit de recerca, tasques com: l’elaboració, reproducció i difusió de treballs cartogràfics de base; la densif icació i conservació de la xarxa geodèsica d’ordre inferior i la seva integració al Sistema de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya; l’execució de programes de desenvolupament de la cartografia temàtica (geològica, allaus, geodèsia, usos del sòl, transports i comunicacions, etc.), i la destinada a l'avaluació de recursos (estat de la vegetació, àrees afectades per incendis, coberta de neu, subsidències, etc.) mitjançant tècniques de teledetecció; la creació, estructuració i organització de la Cartoteca de Catalunya, la qual coordina la recollida i l'estudi de la documentació geogràfica i cartogràfica existent; la formació d'un banc de dades cartogràfiques amb la f inalitat d'utilitzar sistemes automàtics en el traçat de la cartografia, que permet no solament l'obtenció de cartografia de base, sinó també l'explotació immediata per a serveis com les obres públiques, el cadastre, etc.; el desplegament i perfeccionament de la xarxa sísmica de Catalunya, interconnectada amb les xarxes espanyoles, europees i mundials; el desplegament de la xarxa d’estacions nivoclimatològiques que permeten realitzar la predicció del perill d’allaus; i la publicació i difusió dels treballs que es creguin d'interès públic o científ ic realitzats per l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Des de la seva creació, l’ICC ha posat l’accent en la necessitat d’una simbiosi entre producció cartogràfica i desenvolupament d’instruments realitzats amb mitjans propis a partir de la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica. Això li permet assolir capacitat, versatilitat i ef iciència en els seus estàndards productius, i també la capacitat de competir tecnològicament a nivell internacional. D'aquesta manera, es treballa en el desenvolupament de sistemes propis de programari en matèries com la geodèsia i la fotogrametria digital per tal de poder comptar amb una instal·lació de producció totalment digital; sistemes de captura de dades i procés cartogràfic assistits per ordinador; sistemes d’informació geogràfica i les seves aplicacions; fusió de dades entre teledetecció espacial, sistemes d’informació i fotogrametria aèria, i també experimentació amb sensors tant passius com actius amb criteris fotogramètrics i cartogràfics. Aquest document és un recull dels projectes de desenvolupament i innovació tecnològica que s’han dut a terme durant els anys 2001-2002 dins dels diferents àmbits tecnològics. Per a més informació: w w w .icc.es
Maig 2003
Geodèsia16%
Sensors45%
Procés d'imatges5%
Teledetecció14%
Risc d'allaus1%
Producció cartogràfica
3%
Serveis basats en la localització
9%
Risc sísmic7%
Distribució del pressupost dels projectes de desenvolupament segons els àmbits tecnològics
0 ICCICCICCICC R+D+IT
1. GEOTEX. CÀLCULS GEODÈSICS 2. NOSA. NAVEGACIÓ I ORIENTACIÓ DE SENSORS AEROTRANSPORTATS 3. SPGIC. SISTEMA DE POSICIONAMENT GEODÈSIC INTEGRAT DE CATALUNYA 4. DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMARI GAST
5. CÀMERES DIGITALS 6. SISTEMA GEOVAN 7. SENSORS MULTIESPECTRALS: CASI 8. SÈRIES EXPERIMENTALS: TELEDETECCIÓ
9. EXTRACCIÓ AUTOMÀTICA D'OBJECTES 10. PROCÉS D'IMATGES: ALGORISMES 11. CORREA. CORRECCIÓ RADIOMÈTRICA D’EFECTES ATMOSFÈRICS 12. TRUEORTO. PRODUCCIÓ D’ORTOFOTOS ESTRICTES
13. APLICACIONS TEMÀTIQUES DE TELEDETECCIÓ 14. DINSAR. ANÀLISI DE PROCESSOS DE SUBSIDÈNCIA 15. DECIL. DETECCIÓ DE CANVIS AMB IMATGES LANDSAT 7 16. DESENVOLUPAMENT DE NOVES APLICACIONS DE L’ALTM 17. INTERFEROMETRIA SAR
18. GENERALITZACIÓ AUTOMÀTICA
19. PARAMOUNT
20. ALUDEX. CARACTERITZACIÓ D’ALLAUS CATASTRÒFIQUES MITJANÇANT UN ESTUDI DENDROCLIMÀTIC I NIVOCLIMÀTIC
21. POTSIS. POTENCIALITAT SÍSMICA DELS PIRINEUS ORIENTALS 22. RISKUE. ESCENARIS DE RISCS SÍSMICS EN CIUTATS EUROPEES 23. EUROSEISRISK 24. NOVA XARXA SÍSMICA
GEODÈSIA
SENSORS
PROCÉS D’IMATGES
TELEDETECCIÓ
PRODUCCIÓ CARTOGRÀFICA
SERVEIS BASATS EN LA LOCALITZACIÓ
RISC D’ALLAUS
RISC SÍSMIC
ICCICCICCICC R+D+IT 1
Sab adel l
Terra ssa
V iladec aval ls
la G arrig a
Gualb a
Mon tseny
Ca ldes d e M ontbu i
el P ort de la S elva
la V ajol
Colo mers
To rrent
Ol ot
Gi rona
Salt
Sils
A lió
Valls
Cub elles
R ena u
Tarr agon a
Alfo rja
Prad es
P ratdi p
V ilapl ana
M ontbl anc
Vila verd
C abac és
F alset
el M asro ig
Pob oleda
Porre ra
Ulld emol ins
Ben issan et
Flix
Garc ia
Tiv issa
Ca marle s
la Ga lera
U lldec ona
Bat ea
Bot e l Pine ll de Brai
P rat de Com te
Vilalb a de ls Arc s
Alp
Pr ullan s
O ristà
Tavè rnole s
Vic
R ipoll
C alder s
Fon ollosa
G aià
Moi à
S allent
Súr ia
B erga
V allce bre
Pin ós
l'A lbag és
l'Alb i
Cas tellda ns
el C ogul
la Gr anad ella
Junco sa
els Ome llons
Tarr és
el V ilose ll
Alò s de Bala guer
C amar asa
Ca stell ó de Farfa nya
Cub ells
O liolaO s de B alag uer
la Se ntiu de S ió
San t Ra mon
Aito na
Alb atàrr ec
A lcanó
Alcol etge
A spa
Ll eida
M aial s
Serò s
Sun yer
Alpic at
Tàrre ga
Este rri d'À neu
Bu rg
Farre ra
Rial p
B ossò st
Le s
le s Va lls de Vali ra
Jos a i Tu ixén
F ígols i Alin yà
Po nts
Llívia
Gu ils de Cerd anya
Ur ús
la V ansa i Fór nols
Call ús San tped or
Ta lama nca
Nav arcle s
de G uard iola
Vac ariss es
Vilam òs
Vi elha
l' Esplu ga C alba
Be llprat
d 'Ang lesola
V ilano va
T orrela meu
Co rbins d e la Barc aV ilano va
L larde cans
Tor rebes ses les G arrig ues Vi naixa
Belia nes
F onta ubell a
la B isbal de Fa lset d e Mo ntsan t
la Fig uera
Arb olí
Ri udeca nyes
Du esaig ües
V inyol s i els Arcs
S ant F errio l
Cab anes Pedr et i M arzà
de F luviàTorr oella
V ilada sens
l 'Arm enter a
de Daró
F orall ac
de la Sel va
L lamb illes
Su sque da
d e Vo ltreg à
Folg uero les
Càno ves i Sam alús
Cale lla
C arde deu
Mo ntorn ès d el Va llès
de Mar torell es
Sant Quir ze
Cas tellga lí
Cal af
Calo nge de S egarr a
Pi era
Carm e Es parr egue ra
Vil obí d el
de l Pen edès
Pu igdàl ber
e l Pap iol
de Ll obre gat
Vil adec ans
C orne llà
el V endre ll
del P ened ès
Lli nars del V allès
Ba usen
Sos es
Suda nell
Alfés
San t Jau me d 'Env eja
l'A mpo lla
G ratallo ps
D asM artin et
M onte llà i M artin et
Es pot
C aste llnou
P uigv erd
el Po al
Bolvi r
Pu igcer dà
Ma ià
S ant M artí d e Ce ntell es
la M olso sa
els A lamú s
A rtesa de L leida
M assa lcore ig
Cas eres
San t Car les d e la R àpita
Amp osta
V ande llòs
V ande llòs i l'Ho spital et de l'Infa nt
S alou
B ràfim
Sa nt Jo an d e les Aba desse s
S anta Marg arida
Sant Mart í
i la Go rnal
Alt a
Baixa
de l Cam p
la Pobl a de Mafu met
el P rat de
Val lbona
M onis trol
Vilal ba
S ant A nton i
de Vilam ajor San ta M aria
San t And reu S alou
de Bage s
S ant H ipòl it de V oltre gà
C ente lles
Bale nyà
els Host alets
S ant P au d 'Ord ald el Pe nedè s
Pra ts i S anso r
Isòv ol Fo ntana ls de Cerd anya
All
M era nges
Ger
Alà s i Ce rc
C aneja n
Ar res d e Jos
Arr es
e s Bòr des
Vie lha e Mija ran
Sa lardú
Nau t Ara n
Alt À neu
Valè ncia d'Àne u
la G uing uetad'À neu
Llad orre
Est erri d e Ca rdós
Vall de C ardós
Rib era d e Ca rdós
A lins
Tí rvia
L lavor sí
Sort
S origu era
G erri d e la S al
Baix Palla rs
V ilaller
el P ont de Su ert
l a Tor re de Cab della
Sarr oca d e Be llera
Se ntera da
e l Pon t de Clave rol
la Pobla
de Segu r
S alàs de P allars
Tala rn
T remp
A bella de la Con ca
Cas tell d e Mu r
G uàrd ia de Trem p
Sant Este ve d e la S arga
L limia na
Is ona i Con ca D ellà
I sona
la Conc a
G avet d e
Ans erallMon tferr er i C aste llbò
Mon tferr erl a Se u d'U rgell
E stam ariu
e l Pon t de Bar
Ar sègu elA làs
e l Pla de S ant T irs
Rib era d 'Urg ellet
Ca bó
N oves de S egre
les V alls d'Agu ilar
Sor ribes Tui xén
Fí gols
Orga nyà
Co ll de Narg ó
O lianaP eram ola
Ba ssella
la Com a
la Co ma i la Pe dra
Cast ellar de la Ribe ra
Gui xers
S ant L loren ç de Moru nys
Lladu rs
Solso na Na vès
C arde ner
Cla riana deL lober a
R iner
Tiu rana
Cab anab ona
Ar tesa d e Se gre
Vi lanov a de Meià
M ontga i
Vila novade l' Agud a
P reixe ns
F orada da
B ellca ire d' Urgel lV allfo gona
de B alagu er
Ba lague r
À ger
les A vella nes i Sant a Lin ya
l es Av ellan es
Iv ars d e
N ogue ra
A lger riAlfar ràs
A lmen ar
Alb esa
Me nàrgu ens
Térm ens
Pene lles
Bell munt d'Ur gell
Sa naüj a
B iosc a
Tor à
Ivo rra
M asso teres
Guiss ona
T orref eta i Flore jacs
T orrefe ta
San t Gui m de la P lana
les Oluge s
Est aràs
S ant G uimde Fre ixene t
les Pall argue s
el s Pla ns de Sió
Ta rrojade S egarr a
C erver a
S ant A ntolí i Vila nova
R ibera d'O ndara
Gra nyen a
Mont ornè sde S egarr a
de S egar ra
Mo ntoliu de Sega rra Tal avera
de na G aiaels Ome lls
de l es Mo nge s
de Ri ucorb
Sant Mar tí de Mald à
M aldà Nal ec
Ci utadi lla
G uime rà
V erdúPre ixan a
Bel lpuig
Vi lagra ssa
An gleso la
Tor nabo us
la Fu liola
Ca stells erà Ossó de S ió
d' Agra munt
A gram unt
Bar bensIvar s d'U rgell
de Sean a
Ca stelln ou
V ila-sa na
L inyol a
Be llvís
To rreg rossa
Mir alcam p de Bellp uig
Golm ésSida mon Fo ndare llaMo llerus sa
el Pa lau
B ell-ll oc d'U rgel l
Algu aireAlm acelle s
G imene lls
Gime nells i el P la de la F ont
Alcar ràs
Tor refarr era
Ro sselló
V ilanov a de Seg rià
la Por tella
Be nave ntde Segr ià
Torre -ser ona
Mo ntoliude L leida
Torre s de Seg re
la G ranja d'Es carp
A lma tret
d e Lle ida
S arro ca
de LleidaPu igver d
B overa
B ellag uard a
el S oler às
els T orm s
les Garr iguesGr anye na de
la Pobl a de Cérv oles
Ce rvià de
les Borg es B lanqu es
Ju neda Pu iggrò s
Ar beca
la Flo resta
Fulle da
la S énia
Mas de B arbe rans
A lcana r
F regin alsG odall
S anta Bàrb ara
Ma sden verge
Be nifall et
Ar nes
Ho rta d e San t Joa n
P aüls
X erta Tiv enys
Ald over
Ro quet es
T orto sa
l 'Alde a
D elteb re
l' Amet lla de Mar
el P erellóA lfara de C arles
Gan desa
Corb era d'Ebr e
la Po bla d e Ma ssalu ca
la Fata rella
Rib a-roja d'Eb re
la Palm a d'E bre
la Torre de l' Espa nyolVin ebre
A scó
la N ova
Mór a
G ines tar
Ras quer a
Mirav et
Móra d'E bre Capç anes
e ls Gu iame ts
Ma rçà l a Tor re de
del P riora t
Bel lmunte l Mo lar
el L loar
Co rnud ellade Mon tsan t
la Mo rera
M arg alef
la Vil ella
la Vi lella
Torro ja de l Prio rat
M ont- roig d el C amp
Vi lanov a d'E scorn albo u
Co lldejo u
l' Arge ntera
Riu deco ls
M ontbr ió
Ca mbri ls
Vi nyols
Riudo ms
Botar ell
del Cam ples Borg es
M aspu jols
Reu s
Alm oster
d el Ca mpC astell vell
l a Sel va de l Cam p
l 'Aleix ar
l'Alb iol
l a Feb ró
Capa font s
Alco ver
Mo nt-ral
Co nstan tí
A ltafu llaTo rred emba rra
Creix ell
R oda de B arà
la P oblade M onto rnès
la N ou
de G aià
la Rier ad e Ga ià
S alom ó
e l Cat llar
la S ecui ta
e ls Pa llares os
Pe rafor tel M orell
del C amp
Vilal longa el s Ga ridellsel Rour ell
la Masó
e l Milà
la Riba
V allmo ll N ulles Vilab ella
Mo ntfer ri
R odon yàPuig pelat
V ila-r odon a
Figu eroladel Camp e l Pla de S anta Mari a
Sa ntes Creu s
A iguam úrci a
d'A rmen tera
el Po nt
Cala fell Cuni t
Bona stre
Albi nyan a San ta Ol iva
Bellv ei
l'A rboçB anye resdel P ened ès
Llo renç
d els D ome nysSant Jaum e
del P ened èsla B isba l
el M ontm ell
la J unco sa de l Mo ntme ll
M asllo renç
Q uero l
Cab ra de l Cam p
V ilanov a de Prad es
Vallc lara
Vim bodí
de Fra ncolíl 'Esplu ga
Sen an
Blan cafo rt
Soliv ella
Pira
Bar berà de la Con ca
S arra l
de Quer altRo cafo rt
Forè s
Pas sana nt
V allfo gonad e Ri ucorb
d el Co mtatSav allà
Co nesa
les Piles
P ontils
Llo rac
de Q uera ltSant a Co loma
Vilan ova i la G eltrú
Sant Pere de R ibes
Sitg es
Oliv ella
la G orna l
Cast ellet Cany elles
i els Monj os
els M onjosla Mú nia
Caste llví d e la M arc a
O lèrd ola
Sant Miqu el d' Olèrd ola
Vi lafran ca
del Pene dès
Pa cs d elPe nedè s
le s Ca bany esla Gr anad a
S ant Cuga tS esga rrigu es
d el Pe nedè sAviny onet
les C abò ries
S anta Fe
Bone svall s
Oles a de
S ubira ts
d 'Ano ia
San t Sad urní
G elid a
e l Pla
Pe nedè s
Lavit
To rrelav it
R iudeb itllesSa nt Pe re d eSant Quin tíd e Me dion a
Gua rdiola de F ont-r ubí
F ont-ru bí
Sant Mart í Sar roca
Torr elles de Fo ix
Po nton s
la Llac una
Sa nta M ariade Mira lles
S ant Martí de T ous
la T orre d eClar amun t
Cape llade s
V allbon a d'A noia
Ca nalet es
Cab rerad'Igu alad a
Ma sque fa
de Pi erolae ls Ho stale ts
Cast ellolí
la Po bla d e Cla ram unt
Vila nova del C amí
S anta Mar garid ade M ontb ui
Sant Mau re
Ig ualad a
Òde naJorba
Arge nçola
Mont mane u
Copo ns R ubió
V ecia na
Ses guei olesSan t Ma rtí els Pra ts
d e Rei
S allav inera
S ant Pere
de Riu bregó s
C aste llfollit
Puja lt
el Bruc
Car dona
S erra teix
Vi ver i S erra teix
Na vàs
S asse rra
S ant F eliu
l 'Esta nyS anta Mari a d'O lóA vinyó
M onistr olde Calde rs
A rtés
i Roc afort
el Po nt de Vilo mara
de Vila torra da
Sant Joan d e Ba gesSa nt Fr uitós
San t Ma teu
de Ba ges
Balsa reny
M anr esaR ajad ell
Cast ellfoll it del Boix
San t Salv ador e l Pon t de Vilom ara
San t Vice nç d e Ca stelle t
e l Bo rràs
C astel lbell i el Vi lar
Mura
Marg anel l
de Mont serra t
Gran era
S anta Mari a
de M erlès
Pu ig-re ig
Cass erre s
G irone llaMont clar
M ontm ajor
l'Es puny ola
Ca polat
O lvan
Sag às
la Q uar
Bo rredàVila da
Av ià
F ígols
de B ergu edà
la Nou de l'A reny
Cas tell de Fron tanyà
Sa nt Ja ume
C ercs
de Berg uedàGu ardio la
de Cerd anyo laS ant J ulià
la P obla de L illet
C aste llar d e n'H ug
Gó sol Sa ldes
Bag à
Go mbrè n
Vid ràSa nta M ariade Bes ora
Mo ntesq uiu
Sant Quir ze de Bes ora
S ora
Alp ens
S ant A gus tíd e Llu çanè s Sa nt Pe re de Tor elló
de Tore llóSan t Vic enç
To relló Sa nta M aria de C orcó
Orís
Can Bran ques
R upit
Ru pit i P ruit
Tav ertet
de Sau
Vila nova
Man lleu
l es M asies
d e Vo ltreg à
S ant B oide L luçan ès
Pe rafita
San t Mar tí d'A lbars
Olos t
Pra ts de
Lluç anès
S anta Eulà liade R iuprim er
d el Gr auS ant B artom eu
S obrem unt
Can Bon dia
Sa nta C ecíl ia
Gu rb
Ro da d e Ter
les M asie s de R oda
d 'Osor mortSa nt Sa durn í
Espi nelve s
Vilad rau
San t Julià
de Vi latort a
C allde tene s
de B ergaS anta Eugè nia
Ta radel l
Se va
Ma lla
To na
Mu ntany ola
C ollsu spina
de Balen yà
A iguaf reda
l'Abe lla
e l Bru ll
Ca stelld efels
Ga và
Llob regat
l 'Hosp itale td e Llo breg at
de Llob rega t
Sa nt B oide L lobre gatSa nt Cl imen t
de Llob regat
de L lobre gat
To rrelle s
B egue s
Vallir ana
de Cer vellóSan ta Co loma Des píS ant J oan
de L lobre gatEs plugu esD esve rn
Sa nt Ju stSan t Fe liudels Hort s
Sant Vice nç
P allej à
Mo lins d e Re i
Ca stell bisba l
Corb era de Llo breg at
Ca stellv íde R osan es de la B arca
Sa nt An dreu
M artor ell
Ses rovir es
Sant Este ve
A brera
Mo ntse rratOle sa d e
C ollbat ó
S ant Llore nçd'H orto ns
Barc elona
de Gram enetSan ta Co loma
Sant Adri à de Besò s
Bad alon a
Sa nt Cu gat d el Va llès
Rub í
U llastr ell
R ellina rs
M atade pera
de l Va llès
C astel lar
del Vallè s
d el Va llèsC erdan yola
Rip ollet
de l Vall èsBar berà
Galli fa
Sant Llore nç S avall
P legam ansP alau de
Pol inyà
Sen tmen at
Mo ntca da
i Re ixacMo ntcad a
San t Fos t deCamp sent elles
San ta P erpèt uad e Mo goda
Mos quer oles
F ogars de M ontc lús
San t Ce loni
C ampi ns
San t Est eved e Pa lauto rdera
d e Pa lauto rdera
Val lgorg uina
Sas serra
de Vila majo r
S ant P ere
la Roc a del Vallè s
Co rró d 'Aval l
les Fran ques esd el V allès
Cano velle s
G rano llers
Vallr oman es
Sa nta M ariala Llag osta
M artor elles
del Vallè s
M ollet del Vallè sVila nova
M ontm elóPa rets del V allès
L liçà d e Va ll
Lliçà d'Am unt
d e Ro nçan aS anta Eulà lia
l'A metl la de l Vall ès
Bigu es
Bigue s i R iells
F igaró
Tag aman ent
d e Co dine sSant Feliu
Sant Quir ze Sa faja
C astel lterço l
Cas tellci r
la Sag rera
Cà nove s
Mo ntgat
Tian a
Alell a
el Masn ou
Teià
Pre mià de M ar
d e Dal t
P remià
C abril s
de Dalt
Vila ssar
de MarV ilass ar
Cab rera de M ar
Ò rrius A rgent ona
Mata ró
D osriu s
San t And reude L lavan eres
Cald es d 'Estra c
de Mon taltSa nt V icenç
Ar enys de M unt
Aren ys d e Ma r
Ca net d e Ma r
d e Va llaltaSant Iscle
de Valla lta
San t Ceb rià
S ant P ol de Mar
P ined a de Mar
Sa nta S usa nna
Mal grat d e M ar
P alafo lls
Tord era
B lane s
Vid rere s
Maç anet de la Selv a
Hos talric
Sa nt F eliu d e Bu ixalle u
B reda
C an S alvà
Riell s i Vi abrea
Ar búcie s
Ma ssan es
Riud aren es
Cald es de Mal avella
T ossa de M ar
Llore t de Mar
de l a Sel vaRiu dello ts
Vilo bí d'O nya r
S anta Colo ma d e Fa rners
Sa nt Hi lari S acalm
O sor
Bru nyola
Ang lès
B onm atí
del L lor i B onm atíS ant J ulià
la C ellera de T er
A mer
Sa nt M artí S acal m
le s Pla nes d'Hos toles
S ant F eliu de P allero ls
M iere s
San ta Pa ules Pres es
Riu daura
l'H osta lnou de Bi anya
la V all de Bia nya
Besa lú
d e Mo ntcal
B eud ade Ll ierca
Sal es
Tort ellàMo ntagu t
Arg elagu er
S ant Jaum ede L lierca
C astell follit de la Roca
Sa nt Jo anles Fon ts
Vallf ogon a de Ripo llès
les L loss es
Cam pde vàno l
de S egú riesSa nt Pa u
Cam prod on
Molló
Llan ars
Vila llong a de Ter
S etcas es
P ardin esde Fr eserRib es
Qu eralb s
C amp elles
Plan oles
To ses
el V ilar d 'Urtx
Pr ats
Lla goste ra
C assà de l a Sel vaCa mpllo ng
Fo rnells
Ai guavi va
Quar t
e l Per elló
Vila blare ix
Be scan ó
Sa nt Gr egori
d e Llé menaS ant M artí C anet d'Ad ri
Sar rià d e Ter
Sant Julià de R amis
Cel rà Juià
S antMa rtí V ell
M adre many a
F laçà
d e Mo lletS ant J oan
Bor dils
Ce rvià de Te r
D esva llsS ant J ordi
Ogas sa
P alol d e Re vard it
Cam ós C orne llà de l Ter ri
Vila demu lsFon tcobe rta
Ba nyol es
de C amp majo r
San t Miq uel
Ser inyà Esp onell à
C resp ià
Sa nt F eliu d e Gu íxols
San ta Cr istina d'A ro
C aste ll - P latja d 'Aro
C alon ge
Pa lamó s
V all-llo breg a
Mon t-ras Pala fruge ll
Rege ncós
Beg ur
Pals
V ulpe llac
d'Em pord àla B isbal
Cruï lles, M one lls i S ant S adu rní de l'He ura
Sa nt Sa durn í de l 'Heu ra
Co rçà Ul lastre t
Fo ntani lles
Pa lau-s ator
Gualt a
S erra
Parla và
Ultr amor t
Rupià
Foix à
la P era
de Mont gríTo rroell a
Ullà
Verg es
d 'Emp ordà
Bellc aire
d'E mpo rdà
la Tallad a
Ga rrigol es
Jafre
Vilop riu A lbons
l'E scal aVila dama t
Vent alló
C amal lera
Sau s
Sant Mor i
Vila ür
Bàsc ara
San ta Eu làlia
San ta Eu làliaPa lau d e
de Fluv iàSan t Miq uel
G arrigà s
Pon tós San t Per e Pes cado r
Vilam acol umS iuran a
R iumo rs
F ortià
Vil amal laBo rrass àOrdi s
N avataC aba nelle s
L ladó
Cis tella
Vilan ant de P uigve ntósAv inyon et
Vilafa nt
d 'Emp úriesCast ellóVila -sac ra
el Fa r
d'E mpo rdàSa nta L logai a
d'À lguem a
Figu eres
P erala da
Vi laber tran
Lle rs
Pont de M olins
d'Em pord àBoa della
Ter rade s
d e la M ugaSa nt Ll oren ç
Bi ure
M asa rac
Ro ses
Cad aqué s
la Selv a de Mar
P alau -save rdera
Pau
Vil ajuïg a
Lla nçà
Por tbou
Coler a
G arrig uella
Vilam anis cle
Ra bós
E spo lla
Pera lada
Moll et deS esce bes
Sa nt Cl imen t
C anta llopsla Jon que ra
A gulla na
D arniu s
Alba nyà
Ca pman y
M arzà
Maça net d e Ca bren ys
Prad ell de
la Te ixeta
A guila r de Sega rra
Badi adel V allès
P latja d'Aro
Ca stella r del Riu
Ll inars
la Vall de Bo í
Ca va
F oga rs de la Se lva
la Cura llada
G ranya nella
Valls
la B aroni a de Rialb
Gu alter
Ce rvell ó
la Palm ade C erve lló
la V all d' en B as
Ba s
Llu çà
de Puig- oriolSan ta E ulàlia
Sant Joan de M edio na
Med iona
F igaró - Mo ntma ny
O dèn
Olius
Or pí
C an Bo u
Con ca d e Dal t
Pine ll de Sols onès
P orque res
Ma ta
Bel lver d e Ce rdan ya
San t Es teve
de L léme na
S ant A niolde Fine stre s
Ves pella de G aià
Vila -sec a
Riu
de Cerd anya
L les d e Ce rdany a
G iscla reny
A nsove ll
Ca mbr ils
de San t Jus te l Pi
Sa nt C limen ç
B arrue ra
AL T UR G EL L
P LA D E L' ES TA N Y
OS O NA
BA G ES
U RG EL L
M AR E SM E
BA IX L LO BR E GA T
A LT C AM P
P RIO R AT
B AI X CA M P
R IBE R A D'E B RE
G A RR AF
T ER R A A LT A
B AI X EB RE
G AR R OT X A
SE L VA
G IR ON È S
A LT EM P O RD À
R IP OL LÈ S
V AL LÈ S OR IE N TA L
B E RG U ED À
CE R DA NY A
SO L SO N ÈS
V A L D 'A R AN
P AL L AR S SO B IRÀ
A LT A RI BA GO R ÇA
P A LL AR S JU SS À
NO G UE R A
SE G AR R A
S EG R IÀ
G AR R IG UE S CO N CA D E BA R BE RÀ
T AR R AG O NÈ S
A LT P EN E DÈ S
V AL LÈ S OC C ID EN TA L
BA RC E LO N ÈS
B A IX EM P OR D À
PL A D' UR G EL L
M O NT SI À
BA IX P EN E DÈ S
A N OI A
300000 350000 400000 450000 500000
4500000
4550000
4600000
4650000
4700000
4750000
Xarxa utilitària de Catalunya
Àmbit temàtic: Geodèsia Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Data de finalització: Activitat continuada Descripció: GeoTeX (Geodèsia, Teledetecció i Xarxes) és un sistema general d’ajust per a la geodèsia, la fotogrametria i la teledetecció, apte tant per a la producció com per a la recerca, amb el qual és possible ajustar qualsevol tipus de model funcional. GeoTeX té les característiques següents: ��Universal, usat tant en geodèsia com en
fotogrametria. ��Portable a diferents sistemes operatius tot mantenint una interfície senzil la amb l’usuari. ��Flexible tant pel que fa a la implantació de nous models geomètrics com als diferents modes de treball. El sistema GeoTeX està format per: ��ACX (programari d’ajust combinat de xarxes). És el nucli del sistema; calcula i ajusta pel mètode de
mínims quadrats qualsevol tipus de xarxa (observacions geodèsiques, fotogramètriques, GPS, etc.). ��Util itats. Són eines miscel·lànies per al tractament de dades (conversió de formats, transformació de
coordenades, etc.). ��Calculadores. Són eines destinades a processos puntuals. Normalment són versions interactives punt a
punt de les uti l i tats. Aportació: Aquest sistema de càlcul facil ita la integració de nous models matemàtics per a l ’orientació de sensors i procés de dades geodèsiques.
GEOTEX. Càlculs geodèsics
2 ICCICCICCICC R+D+IT
Esquema que representa la georeferenciació directa integrant
observacions GPS i inercials
Àmbit temàtic: Geodèsia Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Data de finalització: Activitat continuada Descripció: L’objectiu del programa d’actuació és la georeferenciació directa de les dades que mesuren sensors aerotrans-portats actius (radar, l idar) i passius (multiespectrals i òptics, incloent les càmeres fotogramètriques). La geore-ferenciació directa determina l’orientació integrant les observacions del GPS (Global Positioning System) i les dels sistemes inercials amb les dades capturades pels sensors. Els objectius concrets són: ��La integració de dades GPS/INS per al posicionament i l ’orientació de sensors. ��Establir fluxos de treball necessaris per a l ’orientació a partir de dades GPS/INS. ��Integrar el procés d’adquisició de dades amb el de georeferenciació. El primer sistema operacional ha estat el SISA, que s’uti l i tza per a orientar el sensor multiespectral CASI (Compact Airborne Spectrographic Imager) i que es basa en el sistema inercial Litton LTN 101, un receptor GPS de doble freqüència i els dispositius de sincronització amb el sensor. El segon sistema posat en producció ha estat un sistema comercial per a una de les càmeres fotogramètriques de l’ICC i, el tercer, el sistema de posicionament directe per a la GeoVan (vegeu fitxa projecte GeoVan). Aportació: Orientació directa i en temps quasi real de les dades obtingudes per sensors mòbils (aerotransportats i terrestres). Publicacions tècniques: Alamús, R., Baron, A. i Talaya, J.: “Integrated sensor orientation at ICC, mathematical models and experiences”, a Proceedings of the OEEPE Workshop: Integrated Sensor Orientation. Hannover, 2001.
Colombo, O. L., Hernández-Pajares, M., Juan, J. M., Sanz, J. i Talaya, J.: “Resolución de ambiguedades en tiempo real a escala regional con ayuda de tomografía ionosférica”, a 2ª Asamblea Hispano-Portuguesa de Geodesia y Geofísica. Portugal, 8-12 de febrer de 2000. Alamús, R. i Talaya, J.: “Airborne sensor integration and direct orientation of the CASI system”, a ISPRS, vol. XXXIII. Amsterdam, 2000. Colombo, O. L., Hernández-Pajares, M., Juan, J. M., Sanz, J. i Talaya, J.: “Resolving Carrier Phase Ambiguities On The Fly, At More Than 100 km From Nearest Reference Site, With The Help Of Ionospheric Tomography”, a ION GPS’99. Nashvil le, Tennessee, EUA, 14-17 de desembre de 1999.
Alamús, R., Talaya, J. i Colomina, I.: “The SISA/0: ICC experiences in airborne sensor integration”, a Joint Workshop of ISPRS WG I/1, I/3 and IV/4: Sensors and Mapping from Space 1999. Hannover, 27-30 de setembre de 1999.
NOSA. Navegació i orientació de sensors aerotransportats
ICCICCICCICC R+D+IT 3
Estacions geodèsiques
permanents del CATNET
Àmbit temàtic: Geodèsia Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Data de finalització: Activitat continuada Descripció: El Sistema de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya (SPGIC) és un conjunt d’estacions geodèsiques permanents, xarxes, procediments i dades que permeten la determinació de coordenades sobre el territori de Catalunya. El concepte de SPGIC és el resultat de l’evolució del concepte clàssic de la xarxa de geodèsia cap a un de més modern basat en xarxes geodèsiques, en el geoide i en el sistema GPS (Global Positioning System). El terme “integrat” vol destacar el fet que gràcies a un coneixement prou acurat del geoide de Catalunya i al fet que el gruix de les observacions són 3D, el sistema de posicionament és en 3 dimensions, integra els sistemes de referència horitzontal i vertical, i la informació del camp gravimètric continguda al geoide. El sistema SPGIC consisteix en: 1. Xarxa permanent (CATNET). Establiment d’estacions permanents GPS per a la georeferenciació.
1.1. Distribució d’observacions de CATNET. Sistema de distribució de les observacions d’estacions permanents GPS (servei Geofons).
1.2. Difusió d’observacions de CATNET. Difusió de les correccions de posicionament dels satèl·l its obtingudes de les estacions fiducials per a la navegació en temps real de vehicles. Inclou els serveis RASANT d’1 a 3 m de precisió, RTK (Real Time Kinematic) amb precisió de 0,02 a 0,1m, el servei RASNET (posicionament RASANT util itzant CATNET) amb precisió de 0,3 a 1 m, i el servei CATPOS (posicionament uti l i tzant CATNET) amb precisió de 0,02 a 0,2 m.
2. Xarxa util itària. Densificació d’uns 4 000 punts geodèsics prop dels nuclis de població per a l’accés fàcil a punts de coordenades conegudes i per a obtenir precisions centimètriques per a la cartografia.
3. Geoide de Catalunya. Per a reduir la densitat de la xarxa d’anivellació a només uns 2 000 km d’anivellació comptant amb la xarxa de l’Instituto Geográfico Nacional (IGN).
4. Programes de transformació. Conjunt de paràmetres i/o programes de transformació del sistema WGS84 al sistema de referència ED50 oficial de l’estat Espanyol.
Aportació: Constant millora del servei públic de posicionament per a treballs topogràfics o estudis que requereixen una màxima exactitud en la localització. Publicacions tècniques: Parareda, C., Bosch, E., Térmens, A., Ortiz, M. À. i Talaya, J.: “CATNET: Servicios de posicionamiento de alta precisión y su integración en las nuevas tecnologías de la información”, a Proceedings de la 5a Setmana Geomàtica de Barcelona. Barcelona, febrer de 2003.
Bosch, E.: “Nuevas tecnologías para el establecimiento de servicios de correcciones diferenciales GPS”, a Proceedings de la 4a Setmana Geomàtica de Barcelona. Sitges, 3-6 d’abril de 2000. Premi "Jordi Viñas".
Talaya, J., Bosch, E., Ortiz, M. À. i Parareda, C.: “CATNET: una red de estaciones permanentes GPS con capacidades de tiempo real”, a Proceedings de la 4a Setmana Geomàtica de Barcelona. Sitges, 3-6 d’abril de 2000. Talaya, J.: “Robust GPS kinematic positioning for direct georeferencing”, a ISPRS, vol. XXXIII. Amsterdam, 2000. Talaya, J. i Bosch, E.: “CATNET: A permanent GPS network with real time capabilities”, a ION GPS’99. Nashvil le, Tennessee, EUA, 14-17 de desembre de 1999.
SPGIC. Sistema de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya
4 ICCICCICCICC R+D+IT
Geoide de Catalunya
Àmbit temàtic: Geodèsia Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Altres participants: Institut de Geomàtica Data de finalització: 2003 (primera fase GAST-01) Descripció: El coneixement de les variacions del camp gravitatori és de gran importància per a la geodèsia, la geofísica i la navegació, en especial des de la implantació de sistemes de posicionament basats en satèl·l its. El modelatge eficient i precís d’aquestes variacions, en concret la determinació del geoide, és una de les principals activitats de la recerca geodèsica actual. El camp gravitatori pot ser determinat per diferents tipus de mesures: gravimetria i gradiometria satèl·l it/terrestre, combinació d’alçades GPS amb anivellació, gravimetria aerotransportada, altimetria satèl·l it, deflexions astronòmiques de la vertical, etc. La gravimetria aerotransportada es basa en les diferències entre les acceleracions inercials i les GPS per a obtenir anomalies de la gravetat: els sensors inercials permeten determinar la suma de l’acceleració deguda a la gravetat i la deguda a la dinàmica de l’avió, mentre que el receptor GPS proporciona només l’acceleració deguda a la dinàmica de l’avió. Les precisions que es poden obtenir amb aquest mètode són d’uns 2-3 mGal i són suficients per a la determinació d’un geoide de precisió.
La primera fase del projecte (GAST-01) consisteix en desenvolupar el programari de determinació inercial de trajectòries (posicions, velocitats i actituds) a partir d’observacions de sistemes inercials assistides amb observacions de posició i velocitat obtingudes a partir del GPS. Aportació: La gravimetria aerotransportada és superior, donat un cert nivell de precisió, en economia i eficiència als mètodes terrestres, sobretot en àrees remotes i de difícil accés. Publicacions tècniques: Creixell, F., Colomina, I. i Baron, A.: “GAST-1: Determinación precisa de trayectorias con sistemas inerciales y GNSS”, a Proceedings de la 5a Setmana Geomàtica de Barcelona. Barcelona, febrer de 2003.
GAST: Gravimetria aerotransportada
ICCICCICCICC R+D+IT 5
CCD d’una càmera digital
Àmbit temàtic: Sensors Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Altres participants: NTE Data de finalització: 2005 Descripció: L’objectiu és el disseny d’una càmera aèria digital de gran format amb finalitats cartogràfiques. La utilització de càmeres digitals en els vols fotogràfics implica augmentar la qualitat i reduir despeses en poder estalviar completament els processos manuals de laboratori i d’escaneig dels fotogrames, tot evitant les distorsions geomètriques, degradacions radiomètriques i imperfeccions degudes als processos esmentats. Un benefici addicional és poder prendre imatges amb menys llum i, per tant, estendre la finestra diària de vol així com allargar la temporada de vols. En el disseny de sistemes de format gran, el principal problema ve pel fet que les matrius CCD (Charge Coupled Devices) són petites comparades amb la fotografia aèria tradicional de 23 x 23 cm, cosa que implica deseconomies en la seva util ització pràctica en missions de presa d’imatges aèries degut a l ’augment del nombre de passades de vol. La solució al problema s’ha atacat de diferents maneres: barretes lineals CCD que “escombren” el terreny línia a línia amb l’avanç de l’avió, muntatges de 4 càmeres, cada una amb una matriu CCD relativament gran (per exemple 7 000 x 4 000 píxels) o d’altres solucions més o menys enginyoses.
Els dissenys que s’estudien en el programa de treball de l’ICC són dos: un kit de digitalització per al seu acoblament a càmeres fotogramètriques de pel·lícula mitjançant l ’ús de tècniques òptiques per a concentrar la imatge sobre les matrius CCD, i un disseny complet de càmera incloent la part òptica. Els projectes inclouen la validació del concepte, determinació dels punts crítics, el disseny de les eines de calibració, el desenvolupament de programari i la validació d’un prototipus. Aportació: Èmfasi en el format gran per a substituir les càmeres mètriques analògiques actuals.
Càmeres digitals
6 ICCICCICCICC R+D+IT
Vista general de la
GeoVan de l’ICC
Àmbit temàtic: Sensors terrestres Data de finalització: 2003 Descripció: Sistema de presa contínua d’imatges des d'un vehicle terrestre en moviment. El sistema inclou un sistema d’orientació directa (vegeu el projecte NOSA) i el programari necessari per a la georeferenciació de les imatges i posterior interpretació i captura d’informació. En estar basat en imatges des d’un vehicle en moviment, la captura en camp és molt ràpida. Addicionalment, cal dir que les mateixes imatges es poden fer servir per a capturar diferents objectes segons el tipus d’aplicació sense haver de tornar a camp. En una furgoneta s’integren els sistemes necessaris per a la captura de parells d'imatges digitals juntament amb els elements necessaris per a l 'orientació directa de les imatges. L’orientació directa es basa en la integració d’observacions GPS (Global Positioning System) i d'un IMU (Inertial Measurement Unit). El sistema inclou la metodologia necessària per a la calibració de les diferents parts del sistema així com el sistema d’explotació de les imatges, que té les funcionalitats de selecció i visualització de les imatges capturades, determinació de les coordenades de posició de l’objecte seleccionat, i selecció i dibuix dels objectes identificats per a emmagatzemar-los en un sis-tema d’informació geogràfic. El sistema d’explotació es pot perso-nalitzar en funció del tipus i aplica-ció particular. El sistema dóna una precisió per sota d’1 metre en la determinació de coordenades, pre-cisió que és compatible amb la cartografia a escala 1:5 000. Aportació: Desenvolupament nou a l’Estat Espanyol que facil ita les tasques de recoll ida de dades de camp per a aplicacions i àmbits múltiples: mobiliari urbà, mobiliari de carreteres, arquitectura, etc. Publicacions tècniques: Bosch, E., Alamús, R., Serra, A., Baron, A. i Talaya, J.: “GEOVAN: El sistema de cartografía terrestre móvil del ICC”, a Proceedings de la 5a Setmana Geomàtica de Barcelona. Barcelona, febrer de 2003.
Serra, A.: “Subsistema de adquisición de datos del sistema Geovan”, a Proceedings de la 5a Setmana Geomàtica de Barcelona. Barcelona, febrer de 2003.
GEOVAN. Sistema de recollida i orientació d’informació primària des d’un vehicle
Exemple d’un procés de treball de camp
ICCICCICCICC R+D+IT 7
Seqüència temporal d’ortoimatges multiespectrals
Àmbit temàtic: Sensors Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Data de finalització: Activitat continuada Descripció: Programa de treball per al desenvolupament i explotació de sensors multiespectrals aerotrans-portats, especialment el sensor CASI (Compact Airborne Spectro-graphic Imager) en operació a l’ICC. El CASI és un sensor multiespectral que captura imatges en 288 canals espectrals seleccionables dins l’espectre visible i l ’infraroig proper i que es poden aplicar a tot un ventall d’aplicacions temàtiques relacionades amb la cobertura i usos del sòl. El precedent d’aquestes aplicacions són els sensors embarcats en satèl·l it i, molt especialment, els de la família de satèl·l its Landsat TM que comença el 1972 i que és la gènesi del concepte de satèl·l its d’observació global de la Terra. Tant la millor resolució espacial com l’espectral del CASI el fan molt adient per a aplicacions molt específiques: agricultura de precisió, qualitat d’aigües, malalties de boscos, etc.
El sensor CASI escombra el terreny línia a línia i cada una d’elles està afectada pel moviment de l’avió. La correcció geomètrica i georeferenciació es realitza mitjançant el sistema SISA desenvolupat a l’ICC en el marc del programa NOSA d’orientació i navegació. Des del punt de vista de la informació multiespectral, s’ha avaluat un nou sensor que permet cobrir més terreny amb més bandes espectrals i més fines. També es preveu realitzar experiències de control de boscos juntament amb dades d’altimetria làser. Aportació: El CASI és l’únic sensor multiespectral de baix cost disponible a l ’Estat Espanyol i s’ha util itzat en nombroses aplicacions temàtiques, de les quals cal remarcar les d’anàlisi de qualitat d’aigües litorals i continentals, i en agricultura de precisió per a donar als agricultors valors quantitatius dels fertilitzants que cal aplicar als camps de cultiu. Publicacions tècniques: Palà, V., Alamús, R., Pérez, F., Arbiol, R. i Talaya, J.: “El sistema CASI-ICC: un sensor multiespectral aerotransportado con capacidades cartográficas”, a Revista de Teledetección, núm. 12, pàg. 89-92. Asociación Española de Teledetección. Desembre de 1999.
Sensors multiespectrals: CASI
8 ICCICCICCICC R+D+IT
Imatge QuickBird del port de Barcelona
Àmbit temàtic: Sensors Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Data de finalització: Activitat continuada Descripció: El programa té com a objectiu conèixer a fons les possibil itats cartogràfiques dels nous sensors d’aplicació a la cartografia –especialment els estereos-còpics embarcats en satèl·l its– així com preparar i adaptar els sistemes de producció propis i comercials tant per a la línia de producció de mapes d’imatge com per a la de cartografia topogràfica.
Una part important d’aquestes tasques implica l’estudi del model geomètric del sensor que defineix la geometria del procés de formació de la imatge. Aquest model té una sèrie de paràmetres ll iures que s’ajusten mitjançant un conjunt de punts de control de posició coneguda a terra i parells de punts homòlegs entre imatges. L’ajust i la determinació de les orientacions de les imatges es realitza amb el sistema d’aerotriangulació GeoView/Ajumult de l’ICC. Posteriorment es deriva una transformació genèrica que usen els sistemes comercials de fotogrametria digital per a la restitució. En el cas de les ortoimatges, el model del sensor s’implementa en el programari de rectificació. En aquest cas, les incerteses estan ll igades bàsicament a l ’òrbita del satèl·l it i la seva actitud. En aquests moments es coneixen els models dels sensors RadarSat i ERS (radar), Landsat, SPOT, MOMS i Ikonos (òptics), i estan en estudi Envisat (radar) i Quickbird, Eros 1A i altres òptics similars. Aportació: Tecnologia pròpia per a uti l i tzar imatges de satèl·l it en projectes cartogràfics, especialment les estereoscòpiques. Aquesta fita es va assolir el 1999 i ha representat poder restituir amb qualsevol tipus de sensor estereoscòpic tant òptic com radar. Publicacions tècniques: Palà, V., Calvet, J., García Sellés, D. i Ximenis, L.: “Fotogrametría terrestre en el Glaciar Johnsons, Isla Livingston, Antártida”, a Acta Geologica Hispanica, vol. 34, núm. 4, pàg. 427-445. Barcelona, 1999.
Sèries experimentals: Teledetecció
ICCICCICCICC R+D+IT 9
Procés d’extracció automàtica de carreteres
Àmbit temàtic: Procés d’imatges Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Altres participants: Centre de Visió per Computador de la Universitat Autònoma de Barcelona (CVC/UAB) Departament de Matemàtica Aplicada II de la Universitat Politècnica de Catalunya (MA2/UPC) Data de finalització: 2004 Descripció: De manera general, l ’objectiu de l’extracció semiautomàtica d’objectes és capturar (delinear) semiautomàticament alguns dels objectes presents en una imatge digital. La disciplina científica es basa en algorismes de seguiment automàtic de línies, detecció de contorns, modelat geomètric, intel·ligència artificial i creació i explotació de bases de coneixement dels objectes i de les seves relacions. Aplicat a la cartografia,
l ’objectiu és automatitzar feines en la captura d’informació cartogràfica a partir d’imatges aèries. De retruc també s’han aplicat per detectar i reparar alguns elements que poden causar problemes en l’aparença d’ortofotos (elements espuris, ratl les ...). En la fase actual s’ha desenvolupat un algorisme i un entorn per a la captura semiautomàtica de parcel·les que combina aspectes de morfologia matemàtica i models de contorns adaptables, i que sap delinear el contorn de l’element identificat com a parcel·la. Els algorismes s’han implementat de manera que poden ser fàcilment incorporats en qualsevol entorn de captura de dades; en particular, està en fase d’integració en un producte co-mercial d’extracció automàtica d’edificacions i carreteres. També ha finalitzat el desenvolupament d’una eina de captura semiautomàtica d’elements l ineals de radiometria homogènia amb l’adaptació de l’algorisme de models deformables i competició de regions que s’ha presentat com a projecte de final de carrera. El projecte s’ha desenvolupat en col·laboració amb el Departament de Matemàtica II de la UPC.
Aportació: L’extracció semiautomàtica d’elements a les imatges aèries digitals és un tema que pot reportar reducció d’interacció i, per tant, augmentar la fiabil itat del producte final i reduir el temps destinat a la captura manual. Publicacions tècniques: Torre, M. i Radeva, P.: “Agricultural field extraction from aerial images using a region competition algorithm”, a ISPRS, vol. XXXIII. Amsterdam, 2000.
Torre, M. i Radeva, P.: “Agricultural-field extraction on aerial images by region competition algorithm”, a Computer Vision and Image Analisis, vol. 1, pàg. 313-316. International Conference on Pattern Recognition. IEEE Computer Society. Barcelona, setembre de 2000.
Extracció automàtica de parcel·les
Extracció automàtica d’objectes
10 ICCICCICCICC R+D+IT
Àmbit temàtic: Procés d’imatges Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Altres participants: Departament d’Astronomia de la Universitat de Barcelona Data de finalització: Activitat continuada Descripció: Una bona part dels projectes de l’ICC estan basats en el procés d’imatges digitals i uti l i tzen programari propi. L’ICC desenvolupa contínuament eines de tractament d’imatge per a millorar les imatges i explotar la informació continguda en les imatges digitals. L’objectiu d’aquest projecte és el desenvolupament de nous algorismes i eines de procés d’imatges i adaptar les eines existents a necessitats dels projectes productius de teledetecció. Aportació: Suport necessari per a obtenir productes digitals de qualitat òptima.
1:25 000 color 1993 1:25 000 color 1996
Procés d’imatges: Algorismes
ICCICCICCICC R+D+IT 11
Efecte de les condicions geomètriques i atmosfèriques en la mesura radiomètrica d’espectre solar en teledetecció de satèl·lit
Àmbit temàtic: Procés d’imatges Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Data de finalització: 2004 Descripció: Anàlisi, disseny i implan-tació d’un sistema de correcció atmosfèrica per a sensors de teledetecció passiva –sensors òptics– embarcats en satèl·l it i aerotransportats. L’objectiu és reduir l ’impacte de l’absorció gasosa, la dispersió de Rayleight i la dispersió de Mie que l’atmosfera provoca en la radiometria de les imatges.
El mètode es basa en el càlcul de paràmetres de l’equació de transferència radiativa i dades de radiació en un conjunt de punts amb simulacions del codi 6S, tenint en compte els factors següents: angle d'il·luminació solar (data i hora de la imatge), angle d’observació (FOV), perfi ls atmosfèrics (estàndards o dades del SMC) i ozó (dades TOMS), tipus i quantitat d’aerosols (estàndards o mètode DDV).
Aquestes dades permeten calcular la reflectància corregida atmosfèricament per interpolació dels píxels situats entre els punts de càlcul. El mètode inclou la possibil itat de recuperar el contrast perdut per dispersió del sistema sensor-atmosfera, l ’efecte de la topografia i calcular reflectàncies aparents. Aportació: Aquest projecte aporta una millora en els processos d’anàlisi i tractament de les dades en els diferents projectes de teledetecció, tant temàtics com cartogràfics. Publicacions tècniques: Martínez, L., Palà, V. i Arbiol, R.: “Sistema de corrección atmosférica en espectro solar por métodos físico-estadísticos”, a Proceedings de la 5a Setmana Geomàtica de Barcelona. Barcelona, febrer de 2003.
CORREA. Correcció radiomètrica d’efectes atmosfèrics
Data: 23 juliol 1999 Elevació solar: 61º sobre l'horitzó
Data: 30 desembre 1999 Elevació solar: 22º sobre l'horitzó
12 ICCICCICCICC R+D+IT
Procés de producció de la TRUEORTO
Àmbit temàtic: Procés d’imatges Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Data de finalització: Activitat continuada Descripció: L’ortoimatge digital és un producte cartogràfic àmpliament uti l i tzat, ja sigui com a element complementari de la cartografia tradicional, ja sigui com per a permetre extreure informació diferent a la que usualment es troba en un mapa topogràfic. Habitualment, els procediments estàn-dard de generació d’ortoimatges realit-zen certes simplificacions que s’han de tenir en compte quan es treballa amb imatges d’alta resolució sobre àrees urbanes o sobre estructures de creació humana. En primer l loc, els models digitals del terreny (MDT) que s’utilitzen normalment deriven de la cartografia existent, que representa el terreny a nivell del terra sense mostrar les estruc-tures existents sobre aquest (arbres, edificis). En segon lloc, els edificis pro-duiran normalment zones ocultes, és a dir, àrees que haurien d’estar presents en la projecció ortogonal del terreny, però que es troben coberts per un edifici en la fotografia a corregir. El projecte TRUEORTO es basa en un sistema per a la generació d’ortoimatges que resolt el problema de les zones no visibles a causa de les ocultacions del relleu (per exemple, edificis molt alts). El programa requereix un model d’eleva-cions de triangles i vols fotogramètrics amb molt recobriment. L’objectiu del projecte és desenvolupar el programari i la metodologia per a la producció d’ortofotos de gran escala en zones urbanes i la realització de projectes de prova.
Aportació: Millora del procés de la producció d’ortofotos i de la qualitat dels productes realitzats. Publicacions tècniques: Palà, V. i Arbiol, R.: “True orthoimage generation in urban areas”, a Proceedings del 3rd International Symposium Remote Sensing of Urban Areas, volum 1, pàg. 309-314. Estambul, 2002. Palà, V. i Arbiol, R.: “True Orthoimagery of Urban Areas”, a GIM International, vol. 16, núm. 12, pàg. 50-51. Lemmer, 2002.
1. Fotografia aèria original
2. Ortoimatge amb eliminació de parts ocultes
3. TRUEORTO realitzada a partir de diverses ortoimatges obtingudes des de diferents posicions de la càmera
TRUEORTO. Producció d’ortofotos estrictes
ICCICCICCICC R+D+IT 13
Mapa d’usos del sòl realitzat amb imatges
Landsat 5
Àmbit temàtic: Teledetecció Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Data de finalització: Activitat continuada Descripció: Una de les principals activitats de l’ICC és l’execució de programes per al desenvolupament i l ’elaboració de cartografia temàtica, destinada a l’avaluació dels recursos disponibles i de problemes mediambientals, mitjançant l ’ús de tècniques de teledetecció (incendis, usos del sòl, etc.) o mitjançant unes altres tècniques (geologia, avaluació de riscs naturals, etc.).
Dins de l’àrea de la teledetecció es treballa en la producció de cartografia temàtica a partir de treballs de fotointerpretació i classificació de les imatges obtingudes per teledetecció, amb la finalitat d’obtenir cartografia d’usos i cobertes del sòl.
L’objectiu del projecte de sèries experimentals és realitzar proves inicials amb nous sensors de cara al seu aprofitament per a aplicacions de cartografia temàtica (usos del sòl, vegetació), així com analitzar eines de mercat per a la millora dels processos de classificació d’imatges multiespectrals o per a la classificació textural d’imatges d’alta resolució. Aportació: Aquest projecte respon a la necessitat de disposar d’eines i sistemes que permetin controlar i gestionar l ’evolució del territori i el medi ambient. Un exemple d’aquesta necessitat és el programa GMES (Global Monitoring for Environment and Security) de la Unió Europea. Publicacions tècniques: Otazu, X. i Arbiol, R.: “Land use map production by fusion of multispectral classification of LANDSAT images and texture analysis of high resolution images”, a ISPRS, vol. XXXIII. Amsterdam, 2000.
Aplicacions temàtiques de teledetecció
14 ICCICCICCICC R+D+IT
Anàlisi de subsidències en un municipi a partir d’interferometria diferencial
Àmbit temàtic de PTOP: Territori i informació Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Data de finalització: 2006 Descripció: Les subsidències són esfondraments lents del terreny deguts a diferents causes. La tecnologia clàssica per a enregistrar-los és la topografia. Darrerament, però, s’han realitzat experiments basats en tècniques d’interferometria diferencial radar, la qual cosa permet seguir aquest tipus de fenomen a partir de satèl·l it. En concret, l ’ICC ha desenvolupat un sistema per determinar els canvis altimètrics entre dues dates a partir d’imatges del Radar d’Apertura Sintètica (SAR) dels satèl·l its ERS de l’ESA util itzant interferometria diferencial, tècnica que permet assolir precisions centimètriques des de l’espai. El radar proporciona dos tipus d’informació: la intensitat del retorn del senyal i una fase, relacionada amb la distància entre el sensor i l ’objecte observat. Aquesta fase és la informació que la interferometria uti l i tza per derivar les elevacions del terreny a partir de dues imatges preses des de posicions lleugerament diferents. Quan aquestes posicions són pràcticament les mateixes, però en dos moments separats en el temps, es poden mesurar les diferències que s’han produït en el terreny degut a esllavissades, terratrèmols o subsidències.
En el projecte s’han estudiat casos reals de subsidència comparant els resultats obtinguts mitjançant interferometria diferencial amb les mesures d’anivellació de precisió realitzades al camp. Els resultats han estat prou bons com per poder combinar aquesta tècnica amb les mesures puntuals de gran precisió proporcionades per la topografia i la geodèsia i extrapolar resultats al control permanent d’un territori molt més extens a un cost reduït. Aportació: Sistema operacional d’alta precisió per al control permanent dels fenòmens de subsidència. Publicacions tècniques: Arbiol, R., Palà, V., Pérez, F., Castil lo, M. i Crosetto, M.: “Aplicaciones de la tecnología InSar en la cartografía”, a Proceedings del IX Congreso Nacional de Teledetección, pàg. 653-657. Lleida, 2001.
DINSAR. Anàlisi de processos de subsidència
ICCICCICCICC R+D+IT 15
Imatges Landsat captades en diferents espais temporals que ens permeten detectar el canvi experimentat
per un incendi
Àmbit temàtic: Teledetecció Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Data de finalització: 2004 Descripció: L’objectiu del projecte és utilitzar les imatges del sensor Landsat 7 per a detectar semiautomàticament can-vis territorials significatius per a la planificació dels programes d’actua-lització ràpida de la cartografia topogràfica de l’ICC. El projecte ha començat determi-nant àrees d’assaig per tal d’identi-ficar la potència i els resultats dels diferents mètodes de detecció de canvis que es volen provar i que es basen en tècniques quantitatives.
Prèviament s’apliquen correccions atmosfèriques a les imatges amb els mètodes desenvolupats en el projecte CORREA, descrit anteriorment. La detecció de canvis es realitza en base a sèries temporals d’imatges del sensor Landsat 7. Aportació: Desenvolupament per al seguiment de canvis territorials per a aplicacions de planificació cartogràfica. Cal notar que aquesta tecnologia té el potencial per endegar programes de seguiment i control territorial assequibles econòmicament. Publicacions tècniques: Martínez, L., Palà, V. i Arbiol, R.: “Discriminación de nubes, agua e innivación en series de imágenes corregidas y compensadas físico-estadísticamente”, a Proceedings de la 5a Setmana Geomàtica de Barcelona. Barcelona, febrer de 2003.
DECIL. Detecció de canvis amb imatges Landsat 7
Imatge Landsat 7 pancromàtica.
Composició multitemporal (1999-2001) en fals color
16 ICCICCICCICC R+D+IT
Model de superfície del terreny (DSM) a partir de
dades LIDAR i model d’elevacions del terreny (DTM) extret del tractament de dades del primer
Àmbit temàtic: Teledetecció Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Altres participants: Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) Data de finalització: 2005 Descripció: L’altímetre làser (LIDAR) és un sensor actiu que emet polsos làser i obté les 3 coordenades de punts mesurant el temps de retorn del senyal emès. Es pot diferenciar el primer i l ’últim pols del rebot, la qual cosa permet discriminar el retorn de dalt dels arbres del retorn a terra i, per diferència, obtenir una aproximació de l’alçada de la vegetació.
Amb les tècniques actuals és possible mesurar la distància recorreguda pel làser amb un centímetre d’exactitud, malgrat que els errors dels sistemes GPS i inercial redueixen aquesta precisió a 15 cm en condicions operacionals normals. El sistema de l’ICC és capaç de mesurar 25 000 punts per segon i opera entre 175 i 3 000 metres sobre el terreny, tant de dia com de nit. L’elevada densitat de punts –fins a un per metre quadrat– fa que aquesta tecnologia sigui una alternativa a la fotogrametria per a l ’obtenció massiva d’elevacions del terreny. Si bé el sistema s’ha util itzat principalment fins ara per a la generació de models del terreny d’alta precisió, sobretot dins del projecte PEFCAT per a la determi-nació de risc d’inundacions, aquesta tecnologia pot servir per a altres aplicacions, com per exemple: ��Monitorització de la línia de costa. ��Cartografia de línies elèctriques. ��Models tridimensionals de ciutats per a aplicacions
d’emplaçament d’antenes de telefonia. ��Quantificació del volum de neu per a estimar el
volum d’aigua de desglaç. ��Anàlisi de la coberta vegetal per a estudis forestals. Aquesta darrera aplicació es desenvoluparà amb el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya per a determinar les característiques de la coberta vegetal de boscos. Aportació: Desenvolupament de noves aplicacions del LIDAR. Publicacions tècniques: Ruiz, A. i Kornus, W.: “Experiencias y aplicaciones del LIDAR”, a Proceedings de la 5a Setmana Geomàtica de Barcelona. Barcelona, febrer de 2003.
Ruiz, A., González, X., Herms, I. i Bastianelli, L.: “Flood Risk Mapping Based on Airborne Laser Scanner Data: Case of the Llobregat River”, a Proceedings of the International Conference on Flood Estimation. Berna, 2002.
Desenvolupament de noves aplicacions de l’ALTM
Model d’inundacions realitzat a partir de dades LIDAR
ICCICCICCICC R+D+IT 17
Esquema del procés de captura de dades del SAR
Àmbit temàtic: Producció MET Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Data de finalització: Activitat continuada Descripció: Els Radars d’Apertura Sintètica (SAR) proporcionen dos tipus d’informació: la intensitat del retorn del senyal i una fase, relacionada amb la distància entre el sensor i l ’objecte observat. Aquesta fase és la informació que s’uti l i tza per determinar elevacions del terreny a partir del interferograma de dues imatges que es capten des de posicions lleugerament diferents l ’una de l’altra.
L’objectiu del programa de treball és el desenvolupament i la implantació de tècniques d’interferometria radar per a la determinació d’elevacions. En concret, s’han desenvolupat les eines adients per tal de derivar
informació altimètrica de conjunts de parells interferomètrics d’imatges ERS, així com desenvolupar eines específiques per a la visualització d’aquestes dades i edició interactiva de casos complexes. L’ICC ha desenvolupat una línia de producció pròpia i ha aplicat aquestes tècniques en diferents projectes de desenvolupament i de producció en zones boreals amb cobertura quasi permanent de núvols a partir d’imatges dels satèl·l its europeus ERS 1 i 2. La tècnica d’inter-ferometria diferencial per a l ’anàlisi de subsidències es descriu més endavant. En un futur immediat s’aplicarà a imatges ENVISAT.
Aportació: Assolir l ’única tecnologia viable per a la determinació d’elevacions del terreny en zones tropicals i boreals cobertes de núvols quasi permanentment. Publicacions tècniques: Arbiol, R. i González, G.: “Map production in Venezuela using airborne InSAR”, a ISPRS, vol. XXXIII. Amsterdam, 2000.
Interferometria SAR
Imatge obtinguda pel SAR (Argentina)
18 ICCICCICCICC R+D+IT
Exemple de la Base topogràfica 1:25 000 derivada per
generalització de la Base topogràfica 1:5 000
Àmbit temàtic: Producció cartogràfica Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Data de finalització: Activitat continuada Descripció: L’objectiu de la generalització carto-gràfica és produir un mapa o una base cartogràfica numèrica clarament l legible i interpretable a partir d’una informació que es considera massa abundant i amb massa detall per l ’escala de representació. Normalment s’aplica per a l ’obtenció d’un mapa o d’una base a partir d’altres mapes o bases d’escales més grans.
Des de 1993 l’ICC ha avaluat sis-temes de mercat per a analitzar funcionalitats, quantificar l ’estalvi que suposa usar aquesta tècnica i delimitar les condicions en què pot ser aplicat. Actualment s’usa el progra-mari Change i programari propi en la producció del Mapa topogràfic 1:10 000 i de la Base topogràfica 1:25 000, els dos derivats de la Base 1:5 000. L’ICC ha desenvolupat també algorismes i eines d’ajuda per a la generalització manual: Els algorismes permeten, per exemple, el col·lapse de línies per a la generació d’eixos de vials o canals a partir dels marges, el col·lapse d’àrees a símbols puntuals mantenint l ’orientació de l’àrea original, i la generalització de la toponímia. Les eines d’ajuda inclouen l’alineació d’edificacions seguint un carrer, l’alineació de símbols al l larg d’un vial, l ’ortogonalització d’edificacions, la detecció de polígons inferiors a l ’àrea mínima i el tractament geomètric d’elements l ineals com la creació de nodes, cadenes o polígons. Per a la Base 1:25 000 s’han desenvolupat eines per a mantenir la tercera dimensió de les dades originals.
Malgrat l ’èxit, resten problemes oberts: les eines actuals aporten solucions a la part geomètrica i topològica de la generalització, però encara manquen les eines per a solucionar el problema de l’actualització de les bases de dades obtingudes per generalització, que han d’estar basades en la possibil itat d’establir lligams entre la base de dades original i la generalitzada.
Aportació: Primeres experiències pràctiques en la producció de cartografia mitjançant generalització. Publicacions tècniques: Baella, B. i Pla, M.: “Some generalization practices on relief representation derived from the Topographic database of Catalonia at scale 1:5 000”, a Proceedings of the Second Symposium of the Commission on Mountain Cartography of the International Cartographic Association, pàg. 7-16. Dresden, 2000. Baella, B. i Pla, M.: “Map generalization to obtain the Topographic Map of Catalonia 1:10.000”, a Workshop on Progress in Automated Map Generalization. ICA. Ottawa, agost de 1999.
Generalització automàtica
ICCICCICCICC R+D+IT 19
Els usuaris podran accedir a la informació mitjançant una PDA
Àmbit temàtic: Serveis basats en la localització Lideratge de l’estudi: IfEN Gesellschaft fuer Satell itennavigation mbH Altres participants: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), AGIS, University of the Bundeswehr, Munic, Bayerische Bergwacht (Servei de rescat en muntanya bavarès), Österreichischer Bergrettungsdienst (Servei de rescat en muntanya austríac). Data de finalització: 2003 Descripció: El projecte PARAMOUNT (Public sAfety & commeRcial info-mobility Applications and services in the MOUNTains) és un projecte pilot d’un servei de localització, informació i navegació dirigit als muntanyencs i serveis de rescat a muntanya finançat pel programa IST de la Unió Europea. Els components d’aquest servei són: ��Infotour. Proveeix l ’usuari de funcionalitats de navegació i d’informació local diversa (turística, meteorològica, del risc d’allaus). ��Safetour. Proveeix informació relacionada amb la seguretat en muntanya i permet el seguiment d’usuaris registrats en terrenys peril losos, l ’alerta i la coordinació dels equips de rescat en situacions d’emergència. ��Datatour. Implica els usuaris en l’adquisició i el manteniment de la base de dades necessària per a implementar aquests serveis.
La comunicació entre els servidors i els dispositius mòbils (PC de butxaca amb GPS, brúixola electrònica i telèfon mòbil) es fa mitjançant tecnologia GPRS. Les dades es transfereixen via protocol HTTP usant XML. Una de les principals aportacions de l’ICC al projecte és el desenvolupament de la “predicció cartogràfica d’allaus”, mitjançant la combinació del butlletí del peril l d’allaus i el mapa de zones d’allaus. Aportació: La combinació de la navegació per satèl·l it i telecomunicacions amb sistemes d’informació geogràfica són la base per al desenvolupament de noves eines d’infomobilitat d’accés senzill pels usuaris de la muntanya. Publicacions tècniques: Moner, I., Marturià, J., Martí, G., Roca, A., Loehnert, E., Reinhardt, W., Klever, N. i Barbisch, G.: “Desarrollo de un sistema de navegación e información en montaña. El proyecto PARAMOUNT”, a Proceedings de la 5a Setmana Geomàtica de Barcelona. Barcelona, febrer de 2003.
PARAMOUNT. Aplicacions i serveis per a la seguretat pública i la infomobilitat comercial a la muntanya
20 ICCICCICCICC R+D+IT
Imatge d’una allau al Pirineu
Àmbit temàtic: Risc d’allaus Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Altres participants: Departament d’Ecologia de la Facultat de Biologia de la UB. Data de finalització: 2005 Descripció: Per a determinar la peril lositat de les allaus és necessari disposar de dades de la seva intensitat i també de la seva periodicitat. El projecte tracta de la determinació de la periodicitat dels allaus i està finançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia i fons FEDER. Per a la determinació, existeixen diferents mètodes amb diferents graus de precisió: enquesta a la població, seguiment hivernal, ubicació del fenomen dins del seu marc nivometeorològic i datació a través de l’estudi dendrocronològic. Els primers mètodes han estat ja uti l i tzats per l ’ICC per a l 'elaboració de la sèrie Mapa de zones d’allaus de Catalunya 1:25 000, però són poc precisos per la poca concreció del primer i pel curt període d’observacions del segon.
Els dos darrers mètodes han estat poc desenvolupats als Pirineus pel que fa a les allaus de neu. La seva aplicació és de gran interès, atesos els resultats obtinguts en camps afins. Per a desenvolupar els mètodes es treballarà majoritàriament amb les allaus de la crisi de febrer de 1996. Aquesta és, fins a l ’actualitat, la més important coneguda pel que fa al vessant sud dels Pirineus. Durant aquest període es van desencadenar allaus de dimensions extraordinàries que devastaren boscos i, fins i tot, zones habitades. Aportació: El projecte ALUDEX representa un avenç en la determinació de la periodicitat de les allaus. La periodicitat, juntament amb els estudis de peril lositat, permetran una predicció de peril l d’allaus més acurada. L’elaboració i difusió de la predicció del peril l d’allaus als Pirineus és un servei públic ofert per l’ICC per a la prevenció d’accidents d’alta muntanya. Publicacions tècniques: Muntan, E., Andreu, L., Oller, P., Gutiérrez, E. i Martínez, P.: “Dendrochronological study of the avalanche path Canal del Roc Roig, first results of the ALUDEX project in the Pyrenees”, a Annals of Glaciology, 38, Paper 38A75. Cambridge, 2003.
ALUDEX. Caracterització d’allaus catastròfiques mitjançant un estudi dendroclimàtic i nivoclimàtic
ICCICCICCICC R+D+IT 21
Mapa de la potencialitat sísmica als Pirineus
Àmbit temàtic: Risc sísmic Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Altres participants: Universitat de Barcelona, Observatoire Midi Pyrenées de Toulouse, Institut de Recerca i Seguretat Nuclear (IRSN) de París i les societats GEOID i GEOTER de Montpellier. Data de finalització: Activitat continuada Descripció: Els Pirineus orientals presenten una sismicitat moderada amb un període d’activitat intensa conegut a l ’Edat Mitjana (1427-1428). Amb la finalitat de fer una estimació dels períodes de recurrència de sismes des-tructors, s’estudien, a més de la sismicitat, les deformacions tectòniques recents a través de les empremtes geològiques (paleosismicitat) i mitjançant les mesures geodèsiques, sigui amb les estacions permanents de l’ICC o bé amb la mesura repetida d’una xarxa de 25 punts d’ambdós costats de la frontera. Aquesta xarxa ja s’ha mesurat els anys 1992, 1994 i 1999, amb campanyes d’una setmana, en col·laboració amb altres organismes catalans i francesos. A mig termini, la comparació d’aquestes mesures permetran una quantificació de les deformacions tectòniques horitzontals, que són la causa dels terratrèmols. Aportació: El coneixement, l ’estudi i la divulgació de la sismicitat i del risc sísmic són necessaris per a la planificació i l ’ordenació territorial. Publicacions tècniques: Goula, X., Fleta, J., Castellote, M. i Térmens, A.: “Present deformation and seismic potentiality in the Eastern Pyrenees”, a Workshop on the geodynamics of the western part of Eurasia-Africa plate boundary. Extended abstracts book. San Fernando, 2001. Térmens, A., Castellote, M., Soro, M., Fleta, J., Goula, X. i Talaya, J.: “PotSis’99, PotSis’94 and PotSis’99 GPS campaigns to improve the knowledge of seismic potentiality in the Eastern Pyrenees”, a X General Assembly of the WEGENER Project (WEGENER 2000). Observatorio de San Fernando. 18-20 de setembre de 2000. Giménez, J., Suriñach, E. i Goula, X.: “Quantification of vertical movements in the eastern Betics (Spain) by comparing levell ing data”, Tectonophysics, núm. 317, pàg. 237-258. 2000. Talaya, J., Feigl, K., Térmens, A. i Colomina, I.: “Practical lessons from analysis of a GPS network designed to detect movements of ~ 1 mm/year in the Eastern Pyrenees”, a Physical and Chemists of the Earth, vol. 24, núm. 4, pàg. 355-359. 1999. Giménez, J., Goula, X. i Suriñach, E.: “Cuantificación de deformaciones recientes mediante datos de nivelación de precisión en el sudeste peninsular”, a 1er Congreso Nacional de Ingeniería Sísmica. Múrcia, 12-16 d’abril de 1999.
POTSIS. Potencialitat sísmica dels Pirineus orientals
22 ICCICCICCICC R+D+IT
Mapa amb els valors màxims de l'acceleració i espectres de resposta considerant els efectes del sòl, segons una avaluació
determinista
Àmbit temàtic: Risc sísmic Lideratge de l’estudi: BRGM (Fr) Altres participants: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), Geoter, Polimi, Unige, UTCB, AUTH, IZIIS-Skopje, CLSMEE, CIMNE. Data de finalització: 2003 Descripció: El projecte s’emmarca dins de l’avaluació de la vulnerabilitat i del risc sísmic a escala regional i la seva aplicació a Catalunya. L’organització d’emergències en cas de terratrèmol a ciutats molt poblades necessita generar escenaris del risc que tinguin en compte les característiques pròpies d’aquestes ciutats. En aquest projecte, es tracta de definir escenaris de terratrèmols basats en l’avaluació de la peril lositat, de la vulnerabilitat del teixit urbà i de les possibles conseqüències. L’objectiu principal del projecte és desenvolupar una metodologia general i modular per generar escenaris de risc que tinguin en compte les característiques pròpies de ciutats de l’àmbit europeu, avaluant, en particular, el risc sobre el patrimoni cultural i l ’impacte econòmic. La metodologia s’aplica a set ciutats europees: Barcelona, Bitola, Bucarest, Catania, Niça, Sofia i Tessalònica. Aportació: El coneixement, l ’estudi i la divulgació de la sismicitat i del risc sísmic són necessaris per a la planificació i l ’ordenació territorial. Publicacions tècniques: Chávez, J., Goula, X., Roca, A., Mañá, F., Presmanes, J. A. i López-Arroyo, A.: “Escenarios de daños sísmicos en Cataluña”, a 1er Congreso Nacional de Ingeniería Sísmica. Múrcia, 12-16 d’abril de 1999. Chávez, J., Goula, X., Roca, A., Cabañas, L., Benito, B., Rinaldis, D. i Sabetta, F.: “Análisis de daños y de parámetros del movimiento del suelo correspondientes al terremoto de Irpinia (Italia) de 1980”, a 1ª Asamblea Hispano-Portuguesa de Geodesia y Geofísica. Almería, 9-13 de febrer de 1998. Chávez, J., Goula, X., Roca, A., Mañá, F., Presmanes, J. A. i López-Arroyo, A.: “Earthquake risk in Catalonia: Vulnerability assessment for dwelling buildings”, a 1ª Asamblea Hispano-Portuguesa de Geodesia y Geofísica. Almería, 9-13 de febrer de 1998.
RISKUE. Escenaris de riscs sísmics en ciutats europees
ICCICCICCICC R+D+IT 23
Accelerogrames sintètics obtinguts amb el mètode bidimensional Aki
Larner tenint en compte l’estructura geològica i geotècnica del perfil
PRO-STV
Àmbit temàtic: Risc sísmic Lideratge de l’estudi: UTHESS (Gr) Altres participants: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), IESEE (Gr), LCPC (Fr), RWTH (G), UTRS (It), UTOK (J), UKOM (Sl) Data de finalització: 2004 Descripció: L’existència d’un emplaçament ben instrumentat en una conca, amb presència de sismicitat (Vall de Volvi-Tessalònica), on s’han realitzat estudis de geofísica i geotècnia i on s’ha instal·lat una densa xarxa d’accelerògrafs tant en superfície com en fons de pou, i la construcció d’una maqueta d’edifici, permet l ’estructuració d’un projecte de recerca per a la validació de programes de càlcul, tant dels efectes d’amplificació locals com de la interacció sòl-estructura. Els objectius generals del projecte s’estructuren en sis paquets de treball: ��Descripció completa de l’estructura tridimensional de la
conca, mitjançant estudis experimentals de geofísica i de geotècnia.
��Control i estudi de la sismicitat regional i local. Avaluació de la peril lositat sísmica.
��Util ització de “microtremors” (vibració ambiental) per a l ’estudi de la caracterització dels sòls. ��Extensió de la xarxa local d’accelerògrafs. Estudi experimental i numèric dels efectes locals de la conca
(1D, 2D i 3D). ��Estudi del comportament estructural d’un edifici i de la interacció sòl-estructura. ��Avaluació crítica dels resultats i disseminació de les dades. Aportació: El coneixement, l ’estudi i la divulgació de la sismicitat i del risc sísmic són necessaris per a la planificació i l ’ordenació territorial. Publicacions tècniques: Cid, J., Susagna, T., Goula, X., Chavarria, L., Figueras, S., Fleta, J., Casas, A. i Roca, A.: “Seismic Zonation of Barcelona Based on Numerical Simulation of Site Effects”, a Pure and Applied Geophysics, 158, 2559-2577. Basel, 2001. Cid, J., Figueras, S., Goula, X., Susagna, T. i Roca, A.: “Simulación numérica de efectos locales en la ciudad de Barcelona”, a 2ª Asamblea Hispano-Portuguesa de Geodesia y Geofísica. Portugal, 8-12 de febrer de 2000. Figueras, S., Cid, J., Goula, X., Susagna, T. i Roca, A.: “Calibración de métodos de modelización de efectos locales: EUROSEISTEST (Grecia)”, a 1er Congreso Nacional de Ingeniería Sísmica. Múrcia, 12-16 d’abril de 1999.
EUROSEISRISK. Avaluació de la perillositat sísmica, efectes del sòl i interacció sòl-estructura en una conca instrumentada
24 ICCICCICCICC R+D+IT
Àmbit temàtic: Risc sísmic Lideratge de l’estudi: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Data de finalització: Activitat continuada Descripció: Amb el doble objectiu de donar informació ràpida a Protecció Civil, als mitjans de comunicació i a la societat en general en el cas de produir-se un terratrèmol, i d’obtenir dades sísmiques siste-màtiques de qualitat per a la comunitat científica, s’està desplegant la nova Xarxa sísmica de Cata-lunya. En aquesta xarxa es preveu la instal·lació de fins a 20 estacions sísmiques, equipades amb sensors de banda ampla de tres components i d’un gran rang dinàmic.
Les estacions disposen d’antenes VSAT (Very Small Aperture Terminal) que envien la informació sísmica via satèl·l it en temps real i de manera continuada al centre de recepció de dades de l’ICC. Les dades es tracten mitjançant un programari que permet la localització automàtica dels terratrèmols d’interès, l’arxiu del conjunt de les dades i la difusió ràpida de la informació bàsica de la sismicitat enregistrada. Aportació: El coneixement, l ’estudi i la divulgació de la sismicitat i del risc sísmic són necessaris per a la planificació i l ’ordenació territorial. Publicacions tècniques: Tapia, M., Susagna, T., Goula, X. i Figueras, S. “Reducción de ruido en profundidad a partir de registros broadband”, a Cien años de sismología en Granada, 4 pàg. Granada, octubre 2002. Goula, X., Jara, J. A., Susagna, T. i Roca, A.: “A New Broad-Band Seismic Network with Satell ite Transmision in Catalonia (Spain)”, a Orfeus Newsletter, vol. 3, núm. 1. Holanda, 2001. González, M., Secanell, R., Susagna, T. i Goula, X.: “Inversión de amplitudes de registros sísmicos para la definición de ML”, a 2ª Asamblea Hispano-Portuguesa de Geodesia y Geofísica. Portugal, 8-12 de febrer de 2000.
Roca, A., Goula, X., Olmedillas, J. C., Olivera, C., Susagna, T., Figueras, S. i Fleta, J.: “Nueva red sísmica de Cataluña con sensores de banda ancha y comunicación vía satélite en tiempo real”, a 2ª Asamblea Hispano-Portuguesa de Geodesia y Geofísica. Portugal, 8-12 de febrer de 2000. Roca, A., Goula, X., Olmedillas, J. C. i Talaya, J.: “Redes de observación geofísica con plataformas VSAT. Proyecto de red del Institut Cartogràfic de Catalunya”, a Boletín ROA, núm. 5, pàg. 161-166. Real Instituto y Observatorio de la Armada de San Fernando. 1999.
Nova Xarxa sísmica
Nova Xarxa sísmica de Catalunya
