R e v i s t a m u n i c i p a l • a b r i l 2 0 0 3 • N ú m . 9 6 • w w w. r u b i c i u t a t . n e t

Prop de 5.000 persones diuen no a la guerra

2 LA CIUTAT

Pel que fa a la Consulta Popular contra la guerra que s’ha fet aRubí des del 5 al 10 d’abril, en total han participat 4625 per-

sones de les quals el 98% (vegeu quadre adjunt) hamanifestat estar en contra de la guerra. Aquesta par-

ticipació ha estat valorada molt positivament perRubí Solidari, segons el seu president, Pep

Barceló, ja que han participat, en la seva orga-nització, des de joves a professors, passantper associacions de veïns, entitats, fàbri-ques, partits polítics, etc. que han fet pos-sible tenir 36 urnes al carrer durant elsdies de la consulta.

D’altra banda, Barceló ha manifestat queel nombre de persones que han partici-pat a la consulta supera les 3.700 signa-tures que fins ara s’havien recollit a la ciu-

tat en contra de la guerra. El fet que la gentha votat més a punts cèntrics com és el

Mercat, les festes populars o els intituts,entre altres, vol dir que “la ciutadania s’ha vol-

gut manifestar quan se li ha posat al seu abastel mitjà per a fer-ho” i afegeix que “es pot dir que

ha nascut un gran moviment pacifista en el món, ungran avanç de la cultura de la pau que comença a arre-

lar en la gent del carrer i Rubí n’és un bon exemple”.

Viure a Rubí

REDACCIÓ

A Rubí, com a altres poblacions deCatalunya, s’han fet notar les pro-testes contra la guerra. Prop de5.000 persones han participat a laconsulta popular organitzada perla Plataforma Aturem la guerra, lamajor part de les quals s’ha amni-festat clarament contra la guerra alraq. Aquesta no ha estat l’únicade les activitats organitzades res-pecte a la guerra de l’Iraq, n’hi hahagut moltes i molt diverses a lesquals s’han adherit entitats, asso-ciacions i ciutadans i ciutadanesper protestar contra aquestaguerra iniciada el 20 demarç.

La ciutadania rubinenca es manifesta contra la guerra

LA CIUTAT 3

L’alcaldessa de Rubí, Núria Buenaventura ha valorat molt positivament aquestaparticipació a la consulta, així com a les diferents mobilitzacions que s’han pro-duït durant les darreres setmanes, “demostra clarament la ciutat que som i és unsentiment generalitzat a tot Catalunya, i hem de continuar fent més esforços pera incidir en la cultura de la pau ja que ara l’equilibri del món ha canviat”. Calrecordar que 395 localitats de tot l’estat espanyol han participat en aquesta con-sulta popular (municipis d’Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Canàries,Castella-Lleó, Castella-La Mancha, Comunitat Valenciana, Euskadi, Galícia,Madrid i Catalunya).

Però no només s’ha treballat per la pau fent la consulta popular, sinó que laPlataforma i les entitats adherides han organitzat direrents activitats i mobilitza-cions en contra de la guerra, com ara cassolades des de l’Ateneu i el setge perla pau, concentracions de 15 minuts cada setmana davant de les empreses, apetició dels sindicats majoritaris (CCOO i UGT), la vaga de dues hores que vatenir lloc el passat 10 d’abril, col·loquis i xerrades organitzades per grups polítics,concert de rock antimilitarista, a més de les concentracions que s’han anat cele-brant cada dijous davant l’Ajuntament des que va començar el conflicte i que haaplegat centenars de persones.

Una altra activitat va ser l’organitzada per l’associació de veïns de Sant JordiPark, l’Ajuntament, Rubí Solidari, Comerç Just i Intermon. Amb el nóm de Nensper la pau, els nens van ser els protagonistes i els encarregats de dir no a la gue-rra mitjançant jocs i activitats per mostrar el seu rebuig al conflicte amb unaxocolatada infantil, una volada de coloms, la lectura d’un manifest redactat i lle-git per nens, grups d’animació i els castellers de Rubí, una activitat presidida perl’alcaldessa, Núria Buenaventura.

Una altra activitat va ser l’organitzada per l’associació de veïns de Sant JordiPark, l’Ajuntament, Rubí Solidari, Comerç Just i Intermon. Amb el nóm de Nensper la pau, els nens van ser els protagonistes i els encarregats de dir no a la gue-rra mitjançant jocs i activitats per mostrar el seu rebuig al conflicte amb unaxocolatada infantil, una volada de coloms, la lectura d’un manifest redactat i lle-git per nens, grups d’animació i els castellers de Rubí, una activitat presidida perl’alcaldessa, Núria Buenaventura.Una altra activitat va ser l’organitzada per l’as-sociació de veïns de Sant Jordi Park, l’Ajuntament, Rubí Solidari, Comerç Just iIntermon. Amb el nóm de Nens per la pau, els nens van ser els protagonistes i elsencarregats de dir no a la guerra mitjançant jocs i activitats per mostrar el seurebuig al conflicte amb una xocolatada infantil, una volada de coloms, la lecturad’un manifest redactat i llegit per nens, grups d’animació i els castellers de Rubí,una activitat presidida per l’alcaldessa, Núria Buenaventura.

El tema del mes

La consulta popular sobrela guerra contra l’Iraq

Està d’acord amb l’atac militarcontra Iraq?Si 67 No 4.527 En blanc 26

Creu que el govern ha de convocarun referèndum vinculant abans d’im-plicar-nos en una guerra?Si 4.377 No 199 En blanc 44

Creus que Aznar i el seu govern hande dimitir com a conseqüència de laseva actuació en aquest conflicte?Si 4.251 No 269 En blanc 100

Creus que s’hauria de demanar elPle de l’Ajuntament de Rubí quedeclarés persona non grata a JoséMaria Aznar?Si 4.015 No 406 En blanc 199

ParticipacióVots totals: 4.625 Menors: 605Adults: 4.020 Nuls: 5

4 LA CIUTAT

Editorial

Una bona part de ciutadanesi ciutadans de Rubí han dit“no a la guerra”, i s’han mobi-litzat obertament contra l’a-tac militar a l’Iraq. Un atacque els Estats Units, ajudatspel Regne Unit i el governespanyol, ja fa un mes quevan començar en defensad’una suposada legalitat iseguretat internacional. I hohan fet en contra del quemilions de persones hanmanifestat, no han escoltat elpoble. Aquesta guerra és unaguerra fora de tota legalitat iper interessos econòmics, itotalment injusta, perquè, uncop més, s’ha castigat unpoble que fa més d’unadècada que pateix un embar-gament cruel i el despotismed’un dictador. I tot per elimi-nar unes suposades armesde destrucció massiva queencara no hem vist, ni nosal-tres, ni els observadors del’ONU. L’actuació dels EstatsUnits, i dels estats que l’hanacompanyat en aquestacampanya, al marge de lesNacions Unides, al marge detots els organismes interna-cionals que es van crear des-prés de la Segona GuerraMundial, fan que ara tinguemuna nova realitat. S’han ar-rassat dos països, Afganistani Iraq, en base a una suposa-da lluita antiterrorista, i aras’amenaça un tercer: Síria.Però l’única cosa que hemvist és com s’han bombarde-jat persones i que els terroris-tes buscats no s’han detin-gut. La ciutadania ha de con-tinuar, doncs, lluitant per lapau com ho ha fet fins ara, iincidir en la cultura de la pau.Perquè la pau sí és possible.

Núria BuenaventuraAlcaldessa de Rubí

La ciutadania opina

Alternativa ciuta-dana de Rubí(ACR). Una altrademocràcia

Vivim una època de desprestigide la política i de desencís res-pecte a la participació política.A la crisi dels partits com a ins-truments de la democràcias’ha afegit la crisi de la demo-cràcia, que ja ve de lluny.Els partits polítics són vistoscada cop més absents de larealitat quotidiana de la gent.En molts llocs, i Rubí n’és unbon exemple, han anat buidantde contingut el seu paper devertebradors de la vida públi-ca.Per a molts dels autoanome-nats “polítics”, la democràciaes redueix a un exercici demàrqueting cada quatre anysen què intenten vendre una“marca” que alguns encaravoten per inèrcia. La gent reac-cionem cada cop amb mésapatia (a Rubí en les eleccionsmunicipals de 1979 va votar el66,3%, mentre que en les del1999 només va votar el 45,6%de l’electorat). Per aquest tipusde polítics un vot és un xec enblanc per després fer i desfersegons convingui, sense fermassa cas de promeses i pro-grames electorals. Es un feno-men que no passa només anivell municipal. És un proble-ma més profund. Aquests diesho hem vist amb la guerra del’Iraq. En nom de la democrà-cia, de Déu i de la pau n’hi haque s’atreveixen a fer matargent en guerres menyspreantla legalitat vigent i l’opinió demilions de persones. O amb elcas del “Prestige”. A nivellmunicipal, i salvant les distàn-cies, és el mateix tarannà: unmenyspreu cada cop més des-

carat de l’opinió dels ciuta-dans.És un camí perillós, que potacabar en la mort definitiva dela democràcia. Ha arribat l’ho-ra de repensar la democràcia sivolem salvar-la. Les recentsmobilitzacions ciutadanes perla guerra d’Iraq, o les mobilit-zacions fetes a Rubí ara fa 4anys per aturar la central depiròlisi que ens volien encolo-mar ens assenyalen el camí: laparticipació activa de la ciuta-dania.Alternativa Ciutadana (ACR)neix de la ferma convicció delsseus membres, de que lademocràcia és del tot incom-patible amb una ciutadaniaapàtica i individualista que viuinstal·lada en la cultura de lasatisfacció, reclosa en la priva-citat i, per tant, no implicada enla cosa pública.ACR no té una vareta màgicaper arreglar Rubi (els altrestampoc), però oferim una opor-tunitat per a vertebrar associa-tivament el teixit social d’unaciutat que en els darrers anyss’ha anat pansint. Volem unademocràcia viscuda, del dia adia, participada, que no con-sisteixi només en un vot cada 4anys. La ciutat malmesa quetenim només la podem arreglarentre tots. Aquesta crida a laparticipació és una de les pro-postes centrals del nostre pro-grama.Joaquim Gascon. AlternativaCiutadana de Rubí (ACR)

Un trofeu de sang

El passat dimecres les cade-nes de TV ens van mostrar deforma insistent com un seguitde Iraquians volien fer caureuna estàtua del SadamHussein enfront del HotelPalestina, hotel que 24 horesabans havia vist com el càme-ra de TV José Couso queiaabatut per un tret d’un carro decombat. Els EUA tant ràpids endonar resposta van dir que els

Els escrits per a la secció de La ciutadania opina nohan de passar de les 20 línies mecanografiades i s’hande fer arribar a l’Institut Municipal de Comunicació,revista La Ciutat, carrer Joaquim Blume, s/n, 08191Rubí, o bé al correu electrònic laciutat@ajrubi.es. Lescartes han d’anar signades amb el nom de l’autor, elDNI, l’adreça i el telèfon. La Ciutat es reserva el dret deresumir-les o de fer-ne un extracte. Les cartes per a lapropera edició han d’arribar a la redacció abans del 30d’abril.

Fe d’errades

A la pàgina 12 de l’anteriorrevista, en l’article que fareferència a la inauguracióde la pl. Rafael Alberti, esdiu que els murals eren“confeccionats per res-ponsables dels tallers d’artde l’Escola d’Art iDisseny”. Cal aclarir queTallers d’Art i Escola d’Artsón dues entitats diferentsi els murals van ser con-feccionats pels responsa-bles dels Tallers d’Art.

havien disparat des del vestí-bul d’aquest hotel i que vanrespondre a la agressió. Cal dirdues coses: en primer lloc, desd’on es trobava el carro decombat no es divisa el vestíbulde l’Hotel Palestina i, en segonlloc, si l’agressió havia sortitdel vestíbul, perquè es disparaa la planta 15 d’aquest hotel?.Inaudit, cal dir que a JoséCouso el van assassinar.No cal dir que la postura delMinistre Trillo i de la ministrasenyora Palacio, van anar en lamateixa línia que els EUA, unapura mentida. Ara bé, què caliafer per apagar el foc? doncsposar l’escenari del espectacleque es va donar dimecresdavant mateix de l’HotelPalestina, lloc on tots sabemque es trobaven els periodis-tes i, d’aquesta manera, oferirun trofeu a la premsa interna-cional. I els periodistes vanpicar, emetent aquelles imat-ges que, sent significatives,estaven lluny de la realitat en laque el poble iraquià va rebreels seus invasors i també llunydel que s’ha dit (el centre deBagdad), Bagdad té un diàme-tre que pot variar entre elstrenta i quaranta Km, i l’HotelPalestina està situat no a unextrem però si al menys a 4 o 5quilòmetres del que es podriaconsiderar el centre deBagdad, el Barri de Rachid, onés la vella universitat deBagdad i el zoco dels arte-sans.Aquelles patètiques imatges iel desconeixement que moltsdel comentaristes de TV teniendel lloc on s’estava realitzantva donar pas al patètic espec-tacle muntat per les forcesd’ocupació que va permetreestendre una cortina de fumsobre els veritables fets quehavien passat el dia anterior.Una caiguda de l’estàtua deSadam Hussein no val elrecord i la ràbia per la pèrduade la vida de José Couso.

Josep M. Pijuan

6 LA CIUTAT

Viure a Rubí Ocupació

Els nivells d’ocupació a Rubí es vanincrementar sensiblement als anys 90,reflectint el bon cicle econòmic ques’experimentava llavors de nivell mun-dial. Amb el canvi de conjuntura que esva produir a partir del 2000, la creacióde llocs de treball va continuar però aun ritme més baix. Els candidats ja noes podien absorbir amb tanta rapidesai els excedentaris van passar a engran-dir la a taxa d’atur. L’any 1996, aquestarepresentava un percentatge de l’11%.Al 2000, havia disminuït fins al 6,5%.Amb la recessió econòmica de l’any2001, la taxa d’atur va tornar a aug-mentar assolint un percentatge del7,2%. Malgrat aquest repuntament, elnivell d’ocupació a Rubí és molt similara la de la resta de ciutats del VallèsOccidental i de tota l’àrea metropolitanade Barcelona.

L’Anuari d’Indicadors 2002 ofereixxifres significatives quant als col·lectiusamb més dificulats d’incorporar-se almercat laboral. Les dones continuen

L’evolució de l’ocupació a Rubídurant els darrers anys

patint especialment l’atur. L’any 2001,717 homes no tenien feina a la nostraciutat. En canvi, l’atur femení ascendiallavors a 1.222 persones. És una relaciómolt desigual que no canvia, ni tan sols,a les èpoques de més expansió econò-mica.

Tampoc experimenta grans variacions lataxa d’atur entre els majors de 45 anys.Suposa gairebé un 40% del total, man-tenint-se estable al llarg dels anys i dei-

L’atur femení continua sent una

assignatura pendent aRubí. L’any 2001, eren1.222 dones les que no tenien feina en

comparació amb els 717homes rubinencs aturats

xant palès que aquest col·lectiu és quimenys ha pogut aprofitar el cicle econò-mic favorable dels anys 90.

Pel que fa als joves, aquests han estatels més perjudicats per la recessió eco-nòmica. A la segona meitat dels anys90, es va crear molta ocupació juvenil.Aquesta, però, es va caracteritzar per laprecarietat. Quan la bonança econòmi-ca va començar a capgirar-se, lesempreses van reduir les seves plantillesde la manera més fàcil, és a dir, reco-rrent als llocs de treball més precaris ifrenant, per tant, el creixement especta-cular de l’ocupació juvenil.

Un altre dels aspectes que posa derelleu l’Anuari d’Indicadors 2002 és larelació entre el nivell d’estudis dels rubi-nencs i la taxa d’atur. Una de les dadesque criden més l’atenció es refereix a lapreparació acadèmica dels joves. El fortpes de la indústria a la nostra ciutat noha evitat que els joves es decantinmajoritàriament pels estudis universita-ris malgrat la constatació que tenenmés sortida els estudis de Formació

Professional o els Cicles Formatius.

Quant als sectors que generen mésfeina, destaca el metall i l’electrònica,que concentren més del 50% delsassalariats.

MERITXELL GUMBAO

L’Anuari d’Indicadors 2002, presentatrecentment per l’Ajuntament deRubí, reflecteix un fort lligam entrel’ocupació i la indústria a la nostraciutat. La preeminència de l’activitatindustrial i el cicle econòmic expan-siu que es va viure a la segona mei-tat dels anys 90 han afavorit taxesd’atur relativament baixes a Rubí.

LA CIUTAT 7

Viure a Rubí Equipaments

MERITXELL GUMBAO

L’Institut Municipal de PromocióEconòmica i Social, l’IMPES, vacelebrar els seus 10 anys d’exis-tència el passat 1 d’abril amb unacte institucional a La Sala, TeatreMunicipal. Un vídeo va servir per areviure la trajectòria de l’institut iels seus principals objectius:millorar les taxes d’ocupació de laciutat i incidir en la formació pro-fessional.

L’IMPES es va crear l’any 1992, ate-nent les demandes de formació ifoment de l’ocupació que tenia unaciutat abocada majoritàriament a laindústria. L’atur constituïa un proble-ma prioritari a finals dels anys 80 iprincipis dels 90, i l’Ajuntament deRubí es va plantejar com donar-li unasolució.

Una dècada després, el mapa laboralha canviat sensiblement a la nostraciutat. Les taxes d’atur s’han reduïtconsiderablement i l’IMPES s’ha erigitcom un recurs cabdal per a generarocupació. Així ho va manifestar elregidor de Promoció Econòmica,Fernando Fernández, a l’acte de cele-bració del desè aniversari de l’institut.L’ecosocialista va parlar de la diversi-

L’IMPES: “10 anys de treball, compromís i il·lusió”

tat d’accions que desenvolupal’IMPES amb una voluntat central: “alfinal, tots els camins ens condueixen aun objectiu, el treball, que és bàsic ifonamental”. Fernández va destacar,entre altres, l’aposta per les novestecnologies i les energies renovables.En aquest sentit, el regidor va referir-se a la col·laboració establerta ambl’entitat Intiam Ruai, especialitzada enenergies netes. Segons Fernández,l’aposta per aquest sector permetassolir una ciutat més sostenible, ialhora generar un jaciment nou defeina.

L’alcaldessa de Rubí, NúriaBuenaventura, va cloure la celebració

Més de 5.000alumnes hanpassat perl’IMPES, s’han fetmés 80.000 horesde formació i hi han col·laboratmés de 250 empreses

dels 10 anys de l’IMPES manifestantque la promoció de l’ocupació a laciutat “ha estat una obsessió” per al’Ajuntament en els darrers anys. Apartir d’aquesta premisa, l’IMPES haanat augmentant i diversificant elsseus serveis. Buenaventura va donarxifres per avalar-ho: més de 5.000alumnes han passat per l’institut,s’han fet més de 80.000 hores de for-mació, s’han abordat una seixantenad’especialitats i més de 250 em-preses hi han col·laborat.L’alcaldessa va afirmar que “la for-mació és la millor manera per al man-teniment i foment de l’ocupació” i vareferir-se a la dècada de l’IMPES coma “10 anys de treball, compromís iil·lusió”.

LA CIUTAT 9

Viure a Rubí Breus

Inauguració de la pl. de Sant Joan La plaça de Sant Joan, situada al carrer Besalú de la urbanització de Castellnoues va inaugurar el passat 12 d’abril amb una animada festa infantil amb el grupd’animació Yacumba, i una xocolatada que va aportar l’associació de veïns.L’acte, presidit per l’alcaldessa, Núria Buenaventura, va servir perquè els veïnspoguessin conèixer aquest espai de 500 metres quadrats que abans era unaesplanada. L’Ajuntament ha invertit 24.000 euros per a convertir aquesta zonaverda en una plaça amb zona de jocs infantils que, alhora, pugui esdevenir unpunt de trobada de la comunitat veïnal.

Dos rubinencsselecccionats per alpremi Ricard Camí

Els artistes rubinencs Núria S. Lacambra ambl’obra “Estructures del mar”, i Miquel Mas,amb la peça “Sense nom”, han estat selec-cionats en la vuitena edició del premi RicardCamí de Pintura .S'hi han presentat més de480 obres i el jurat, format per FrancescMiralles, Pilar Vélez, Màrius Samarra, CarlesTaché i Francesc Vicens, ha fet una selecciólimitada atenent criteris de creativitat i qualitatplàstica, amb independència de la composi-ció figurativa, abstracta o conceptual de lesobres. Les 34 obres seleccionades, d’artistesde tot Catalunya, es poden veure a les sales3 i 4 del Centre Cultural de la Caixa deTerrassa del 10 d'abril al 18 de maig.

Nou servei d’inter-mediació d’habitatgeLa regidoria d´Habitatge de l´Ajun-tament de Rubí, mitjançant l´empresamunicipal PROURSA i en col.laboracióamb la Generalitat, ha posat en marxael servei d´intermediació d´habitatgeadreçat a joves i a col.lectius especí-fics. El servei està destinat a incremen-tar l´oferta de lloguer a la nostra ciutatper als col.lectius amb més dificultatper accedir a pisos de lloguer.D´aquesta manera, PROURSA posa al´abast dels ciutadans una borsad´habitatge per a fer front a la creixentdemanda de pisos de lloguer. Segonsel regidor d’Habitatge, FrancescSutrias, l´Ajuntament també ha de ges-tionar una borsa d´habitatge de caràc-ter privat. D´aquesta manera, l´adminis-tració suposa un aval per respondre lasolvència dels llogueters i ajuda a quèel 15% d´habitatge desocupat de laciutat es posi al mercat. El serveitambé assumeix tot el procés d´asses-sorament i de tramitació jurídica deforma gratuïta.

LA CIUTAT 11

Viure a Rubí Societat de la Informació

El fet que aquest nou servei s’ubiqui aCa n’Oriol no és gratuït. ElComissionat per la Societat de laInformació ha pres la decisió atenenta dos motius principals. En primerlloc, la constatació que el Comis-sionat treballa per a tota la ciutat i notan sols per al centre de Rubí. Ensegon lloc, perquè un indret com elCentre Cívic de Ca n’Oriol presentauna capacitat important de dinamitza-ció. En aquest sentit, i segons haexplicat el regidor responsable delComissionat, Francesc Sutrias, elpunt d’accés a Internet ara quedasota la tutel·la de l’AV de Ca n’Oriolper tal que l’entitat pugui treure’n elmàxim partit.

Els cinc ordinadors del centre cívics’estan utilitzant ja amb un objectiudidàctic. El punt d’accés gratuït aInternet constitueix també una aulad’informàtica on, a hores d’ara, ja esfan cursos d’Internet avançat. El ser-vei es podria veure reforçat, a més,amb la incorporació de nous ordina-dors. El Comissionat per la Societatde la Informació espera la materialit-zació del projecte Nodat de laGeneralitat de Catalunya. En virtutd’aquest, l’Ajuntament de Rubí rebràun lot d’ordinadors, impressores,escàners i webcams. Aquests s’hau-ran de distribuir per diferents punts dela ciutat.

El Centre Cívic de Can’Oriol disposa de

cinc ordinadors connectats a través

d’una línia ADSL

Nou punt d’accés gratuït aInternet a Ca N’Oriol

Segons ha declarat Francesc Sutrias,l’obertura de nous punts, com ara elsde Ca n’Oriol i Can Fatjó, posen Rubíen una situació avantatjosa pel que faa la promoció d’accesos públics aInternet. En aquests moments, parla-ríem d’un punt per cada 2.000 habi-tants. Ciutats més grans que la nostraes troben encara lluny d’aquesta ràtio.

Per a constituir el servei del CentreCívic de Ca n’Oriol, la Regidoria deParticipació Ciutadana ha hagut d’ha-bilitar una sala de la planta baixa del’edifici, pintant-la i canviar lesinstal·lacions elèctrica i de calefacció.

MERITXELL GUMBAO

El Centre Cívic de Ca n’Oriol disposaja d’un punt d’accés gratuït aInternet. Aquest és el segon queobre el Comissionat per la Societatde la Informació a Rubí des de laseva creació a mitjan del presentmandat. En aquests moments, amés, s’està enllestint la creació d’unaltre punt d’accés gratuït a Internetde característiques similars al CentreCívic de Can Fatjó.

Rubí Desenvolupament, l’AteneuMunicipal, la Torre Bassas, el CentreCívic de Ca n’Oriol, els terminals delvestíbul de l’Ajuntament de Rubí iR+D. Aquests són els llocs que con-formen, en aquests moments, laxarxa pública de punts d’accés aInternet de la nostra ciutat. El darrera incorporar-s’hi ha estat el delCentre Cívic de Ca n’Oriol, aportantcinc ordinadors amb els quals elsciutadans podran navegar lliurementper la xarxa. Els equips estan con-nectats a una línia ADSL, de maneraque s’assegura un accés ràpid aInternet.

12 LA CIUTAT

Viure a Rubí Breus

Sopar del RAPSRubí amb el Poble Sahrauí va celebrar elseu sopar de germanor al CEIP PauCasals. Més de 130 persones van reu-nir-se per a fer balanç de les activitatsrealitzades el 2002 i per comentar elsplans més immediats del col·lectiu,entre ells, la campanya d’acollida denens sahrauís d’aquest estiu. La respon-sable de l’entitat, Núria Mulé, va mani-festar que actualment ja compten ambla inscripció d’una dotzena de persones.Al sopar hi va assistir el delegat de sani-tat del Front Polisari, Mohammed Fadel,i representants d’altres entitats rubinen-ques com rubí Solidari o el CasalCatalano-Cubà, entre altres.

Els pisos de lloguer per a joves funcionenamb plaques solars

L’alcaldessa de Rubí, Núria Buenaventura, i el regidor d’Habitatge, Francesc Sutrias,van visitar els pisos de lloguer per a joves que el consistori, a través de la societatmunicipal Proursa, ha construït al carrer Palència. Aquests habitatges, que gaudeixend’instal·lació de plaques solars que serviran per escalfar l’aigua sanitària, podrien lliu-rar-se després de Setmana Santa. Es tacta de 39 pisos d’una i dues habitacions, quedisposen d’una cuina-menjador, de bany i rebedor. Un d’aquests pisos està adaptatper a persones discapacitades. Núria Buenaventura va manifestar la seva satisfaccióper l’aspecte final d’aquests habitatges i Francesc Sutrias va voler destacar la impor-tància d’impulsar habitatge de protecció en règim de lloguer.

Convergència i Unió proposa una remodelació de l’administració local

El portaveu del grup municipal de CiU, Xavier Reinaldos, ha manifestat que elseu grup vol una forta reorganització de l’administració local. Aquest serà un delstemes importants del seu programa electoral. La proposta convergent passa perrealitzar dues descentralitzacions administratives importants. Una, de caràcterterritorial, apropar l’administració al ciutadà a través de diferents districtes terri-torials. Una segona fa referència a l’àrea de territori i dividir-la en diferents regi-dories: urbanisme, habitatge, mobilitat, medi ambient i desenvolupament territo-rial, una macroàrea que englobarà tots els projectes d’inversions, assignaràpressupostos i designarà prioritats. Una altra macroàrea de l’ajuntament seria laregidoria de gestió i millora que englobaria el pressupost, el personal i s’enca-rregaria de l’optimització i la millora de l’administració, a més que assumiria lesàrees d’hisenda i serveis centrals.

LA CIUTAT 13

Viure a Rubí Mobilitat

MERITXELL GUMBAO

La Generalitat de Catalunya ampliaràla gratuïtat del peatge de Les Fontsa tots els usuaris habituals entreSant Cugat del Vallès i Terrassa.D’aquesta manera, dóna resposta ala demanda dels rubinencs, quehavien denunciat la poca eficàciadels descomptes que vigeixen desdel passat 1 de gener.

Els ciutadans de Rubí que passen habi-tualment pel peatge de la C-16 ja noestaran obligats a utilitzar l’accés RubíNord-Les Fonts per a poder-se benefi-ciar de la gratuïtat de la barrera. Elgovern català ha decidit ampliar elsdescomptes a tot el tram comprès entreSant Cugat del Vallès i Terrassa, guan-yant així 5,3 kilòmetres de gratuïtat. Lamesura es va donar a conèixer el passat31 de març en el marc d’una roda depremsa del conseller de política territo-rial i obres públiques, Felip Puig.

Els nous descomptes afectaran elsusuaris habituals que realitzin 8 o méstrànsits mensuals de dilluns a dissabtesno festius i que paguin amb un teletaccontractat a qualsevol entitat bancàriaautoritzada de Sant Cugat, Rubí oTerrassa.

Rubinencs i egarencs se sentien dece-buts després que entrés en vigor la gra-tuïtat del peatge de Les Fonts el passatmes de gener. Les promeses de milloradel trànsit en punts especialment con-flictius com l’avinguda de l’Estatut esvan quedar en paper mullat des d’un

S’ampliarà la gratuïtat del peatge de Les Fonts

Tots els grups municipals han valo-rat molt positivament la notícia del’ampliació de la gratuïtat del peat-ge. L’alcaldessa, NúriaBuenaventura, creu que “serà unelement més que ha de descon-gestionar l’avinguda de l’Estatut”,cosa que també es veurà afavoridaper les obres de millora que el con-sistori està realitzant actualment enaquesta via. Per la seva banda, elregidor de via pública i seguretatciutadana, Joan Bassas, ha recor-dat que la mesura recull la propos-ta formulada pel mateix Ajuntamentde Rubí al govern català. De la sevabanda, el portaveu d’ICV, FernandoFernández, ha manifestat el seudesig que es produeixi una supres-sió total del peatge. El portaveu ialcaldable de CIU, XavierReinaldos, ha rebut amb moltasatisfacció la notícia i ha afirmatque l’ampliació de la gratuïtat delpeatge es deu a la sensibilitat de laGeneralitat de Catalunya i ja haapuntat una nova fita: “cal plantejarun accés directe des de la carrete-ra de Rubí-Terrassa en direcció aBarcelona, la qual cosa ajudariamolt al trànsit de la ciutadania”. Unaltre dels socis de govern, ERC,també ha apel·lat a la necessitatd’eliminar completament la barrera.Malgrat això, el portaveu republicà,Francesc Sutrias, ha valorat positi-vament la mesura anunciada per laGeneralitat. El secretari de políticamunicipal del PSC, Jordi Peiró, hainstat a l’Ajuntament de Rubí aposar-se a treballar de cara alsetembre, quan els nous descomp-tes es faran efectius. L’altre partit al’oposició, el PP, ha dit en veu delseu secretari general, Rafael Páez,que una de les prioritats ha de sermillorar els accessos a l’autopistaper a poder plantejar-la com unaveritable ronda de circumval·lació.

Les reaccionspolítiques

primer moment. Per a beneficiar-se delsdescomptes de la C-16, els conductorses veuen obligats a accedir-hi a travésde la sortida Rubí Nord-Les Fonts, demanera que s’invalida la funció de l’au-topista com a via de circumval·lació.Lluny de produir beneficis, la mesura haincrementat el volum de trànsit a l’avin-guda de l’Estatut i la BP-1503 ja que elsvehicles utilitzen aquestes vies per aestalviar-se el peatge.

Així ho va fer saber l’Ajuntament deRubí a la Generalitat de Catalunya que,finalment, es va comprometre a realitzarun estudi sobre la mobilitat de la zonaafectada per la barrera de pagament.Aquest document, presentat pel conse-ller Felip Puig, confirma que un 35%dels vehicles no passa per l’autopistaper a estalviar-se el peatge. Dades comaquesta han empès el govern català aampliar el tram de gratuïtat del peatgedes des Sant Cugat, amb la intencióque els conductors no hagin de traves-sar la nostra ciutat.

14 LA CIUTAT

Espai d’opinió política

En poco menos de cuatro semanas se celebraránlas elecciones municipales. Es la gran oportuni-dad de cambiar el rumbo de la ciudad, de decidir

cómo será el Rubí del futuro, el Rubí de las próximasdécadas.Nuestra ciudad tiene el deshonor de ser la segunda deCataluña en mayor abstención. Mientras esto sea así, ysolamente votemos por nuestra ciudad el 46% de losque tenemos derecho, no podemos hablar de Rubícomo una ciudad participativa. Sin duda, los políticos ygobernantes tenemos buena parte de responsabilidaden ello, pero la última palabra la tenemos todos comociudadanos, al menos una vez cada cuatro años.La resignación, la apatía y el pasotismo no nos conducen más que aempeorar lo que tenemos, a que cada vez seamos menos los quedecidimos como ha de ser Rubí, el Rubí en el que vivimos ustedes yyo. Seguro que todos y cada uno de nosotros tenemos buenas razo-nes para decidir como queremos que sea la ciudad, y seguro que tam-bién podemos identificarnos en mayor o menor grado con las pro-puestas de los diferentes partidos y con su credibilidad. Si no lo hace-mos por nosotros, al menos, deberíamos hacerlo por los que vienendetrás, por nuestros hijos y las generaciones venideras.

Digamos algo ante la posibilidad de continuar viviendoen una ciudad descuidada, metida en una rutina queya dura 23 años y sin un horizonte claro. Porque que-remos seguir viviendo en Rubí pero no nos resignamosa hacerlo de cualquier manera.Muchos son los ciudadanos que están esperanzadosy apuestan por el cambio. Personas muy diversas.Aquellos que han crecido con Rubí, o los que la hanelegido para, en parte, comenzar de nuevo. Aquellosque, sin sentirse estrictamente socialistas, esta vezdepositarán su confianza en nuestro proyecto porquesaben que es honesto y tiene verdadera voluntad dedar un vuelco a nuestra ciudad. Y porque saben que el

PSC representa una alternativa que es factible y realista.Ahora más que nunca el cambio es necesario. Ahora más que nuncael cambio es posible. El PSC es hoy la única alternativa con posibili-dades de llevar a cabo ese cambio, y es también la opción políticadonde la expresión de la voluntad popular será más útil para hacer dela nuestra una ciudad de primera. Estoy convencida de que todosestaremos a la altura de las circunstancias. Rubí lo merece. Nos lomerecemos.

Aunque sea por nuestros hijosCARME GARCÍA LORES, PORTAVEU GRUP MUNICIPAL PSC-PSOE

Como primera premisa a fuer de sinceros, nadie quierela guerra, otra cosa muy distinta es, sin querer inter-vencionismos militares, tener que aceptar desde el

Gobierno un compromiso de presente adquirido en pretéritosmas o menos alejados. El disfraz, el carnaval, es un métodocomo otro cualquiera, las virtudes, las apariencias del mismo,son efímeras e irreales, un engaño momentáneo al que la rea-lidad devuelve a su lugar, y es engaño interesado pero fugazlo que hacen Francia y Alemania, la primera tremendamentebelicista y con fuertes intereses en Irak a los que hay que aña-dir campañas legislativas de Chirac financiadas por Sadamsegún un viceprimer ministro iraquí; la otra Alemania buscan-do su norte perdido en la rosa de los vientos europea. Al finalsin disfraz unos y otros aceptando la utilización en su suelode unas bases que no pueden negar, por ser conjuntas y por interés, bastever además al elitista Dominique de Villapain –ministro de exteriores francés-anunciando en todas las televisiones del mundo mundial su apoyo a la coali-ción occidental y apostando por mantener la amistad con Estados Unidos.¿Cómo puede Francia jugar al juego de lo inverosímil cuando en estosmomentos esta liderando dos guerras?, una en Costa de Marfil donde suejército está masacrando a inocentes, la otra en la República Centroafricanaparticipando sus soldados en un golpe de estado hace dos semanas.Quizá si la postura de Francia y Alemania hubiese sido distinta, no afrance-

sada, sin carnaval ni disfraz, el marco mundial sería hoydiferente, por tanto a la hora del reparto de responsabilida-des seamos reales, no nos autoflagelemos, ni nos impon-gamos mas penitencia que la debida.Mas sufren en Irak es cierto, no obstante seamos justos,nadie quiere la guerra, pero muchos si buscan la manipula-ción, el descrédito y el beneficio electoral, los mismos queahora calientan la hoguera de lo irracional, en su momentosuscribieron compromisos internacionales y apoyaron en elCongreso lo que ahora criminalizan. Insultos, amenazas,agresiones, visceralidades, odios, son denominador comúnen parte de la violencia de los antiviolentos, y el carnaval dela mediatización y de la manipulación queda sin disfrazcuando cientos de niños de pre-escolar son utilizados

como escudos humanos de la sin razón de un falso pacifismo que reza no ala guerra, cuando no debiera rezar nada o en su defecto si a la paz.¿Respondió esa parte de la sociedad catalana y española de igual manera el11 de septiembre de 2.001 cuando ocurrió el atentado de las torres gemelas? ¿Responde igual esa parte social ante el terrorismo de ETA?, mas de mil ciu-dadanos españoles han sido mártires del nacionalismo excluyente por man-tener la bandera de la democracia. ¿Son bastantes tres, cuatro o cinco mani-festaciones, o unos escuetos cinco minutos de silencio?. Las comparacio-nes son odiosas pero a veces necesarias.

Guerra no, carnaval tampocoARMAND QUEROL, PORTAVEU DEL GRUP MUNICIPAL DEL PARTIT POPULAR DE RUBÍ

LA CIUTAT 15

Espai d’opinió política

L’Ajuntament de Rubí sempre ha apostat per les políti-ques de promoció econòmica, primer en el treball rea-litzat des de la Regidoria de Foment i Treball i després

amb la creació, fa 10 anys, de l’Institut Municipal dePromoció Econòmica i Social.Donar serveis que millorin les oportunitats de les personesi de les empreses, responent als canvis socioeconòmicsamb estratègies globals han estat els grans objectius del’IMPES. Els serveis de formació, ocupació i inserció, junta-ment amb els serveis d’empreses i emprenedors i la dina-mització empresarial i comercial són avui una realitat que esconstata en el treball realitzat al llarg d’aquests anys.El programa SEFED, és a dir, la simulació d’empreses coma element pràctic per a la formació ha suposat un elementmolt valuós per al compliment d’aquests objectius, adreçat exclusivamenta les dones, està resultant tota una experiència positiva pel que fa a la inser-ció. L’IMPES, des dels seus inicis, va col·laborar (i continua col·laborant)amb totes les administracions centrals i autonòmiques, amb tal d’aconse-guir el màxim recursos possibles que ens ha permès oferir més serveis ales persones i empreses del nostre municipi.L’IMPES és avui un punt de referència en el context econòmic de Rubí. Perseguir millorant en la qualitat dels nostres serveis, l’IMPES està immers en

el procés d’implantació del sistema de gestió de laQualitat.També el Compromís Social per l’Ocupació ha estat unaproposta vàlida a ressaltar dirigida a col·lectius de treballa-dors de més de quaranta anys, sense ocupació i expulsatsdel mercat laboral i que va contar amb el consens delsagents econòmic i socials, apostant tots per la seva rein-serció. L’IMPES s’ha convertit en tot un referent, també enallò relacionat amb les energies renovables, ha contribuït ala col·locació d’elements de captació solar en els diferentsinstituts i ha impartit formació a més de 500 alumnes.Realment ha estat una aposta decidida en tot allò concer-nent a energies netes i una alternativa cap als nous jaci-ments d’ocupació. Hem de continuar apostant per la nos-

tra ciutat, potenciant les polítiques actives, consolidant l’IMPES en el veri-table centre neuràlgic del conjunt de factors que conformen el teixit neuràl-gic de la nostra ciutat pel que fa a l’economia. També des d’una actitud par-ticipativa hem d’orientar perquè el desenvolupament econòmic sigui un ele-ment que es fonamenti en un major benestar per a la nostra ciutat i al ser-vei de les persones, mantenint inexcusablement una actitud de salvaguar-da i solidaritat cap als ciutadans que més la necessiten.

Xè aniversari de l’ImpesFERNANDO FERNÁNDEZ, PORTAVEU D’IC-V A L’AJUNTAMENT DE RUBÍ

Rubí és una ciutat industrial i el funcionament de lesindústries són la peça clau de l’economia de la ciutat.Ja fa molts mesos vaig comunicar a la resta de com-

ponents de l’equip de govern que una recessió econòmicapodia afectar el teixit industrial de Rubí. Que ens podríemtrobar davant el trasllat o tancament d’indústries per raonsde competitivitat de costos, ja que bona part de la nostraindústria es compon d’una ma d’obra intensiva i, amb lapossibilitat que algunes empreses haguessin de reduir lesseves estructures de personal per adequar-les a un entornde reducció de la demanda. A més, les empreses vinculadesal sector de l’automòbil poden acusar més aquestes conse-qüències per la forta competitivitat d’aquest sector. Per sort i, a diferència de Cervera, el nostre teixit industrialestà molt més atomitzat i la possibilitat d’una crisi industrial en cadena ésmenor. Tanmateix, ja han començat a saltar algunes senyals d’alarma en algu-nes indústries de Rubí. Esperar les recessions per actuar suposa limitar lesnostres possibilitats cap a les polítiques reactives. Les polítiques actives, encanvi, permeten cercar alternatives d’inversió, alternatives que apostin permés valor afegit, més tecnologia, més recerca, etc. Són polítiques que facili-ten l’adaptació i qualificació dels treballadors a nous llocs de treball en unmercat laboral canviant i cada vegada més exigent. Les polítiques actives sónextensives en el temps, la qual cosa permet, a treballadors i empreses, iniciar

processos d’adaptacions, sense recórrer a mesures traumà-tiques com són les reduccions de plantilles, el tancament otrasllat d’empreses i la disminució global del nombre d’em-preses ubicades a Rubí i el seu entorn. Aquestes polítiquespermeten generar sinèrgies que estimulen la creació oimplantació de noves empreses en el territori de manera que,davant els períodes de recessió industrials, susceptibles d’a-fectar greument l’estructura i composició del teixit empresa-rial, permeten mantenir la capacitat productiva i econòmicadel territori en els llindars de l’estabilitat social i econòmica. Amés a més, les institucions hem d’assumir l’objectiu de fide-litzar les indústries mitjançant la transformació urbanística, lamillora dels accessos als polígons, l’impuls de polítiquesmediambientals, l’embelliment paisatgístic, l’augment i des-

centralització de serveis municipals en els polígons, el foment de les xarxestecnològiques, l’impuls a la creació de centres de negoci i logístics, etc. Enscal posa en marxa accions encaminades a atraure cap a Rubí les seus cen-trals de moltes indústries actuals i promoure la implantació d’altres indústriesnetes i de qualitat que, conjuntament, esdevinguin el motor d’un sector ter-ciari més potent i capaç d’augmentar significativament el pes dels serveis enl’economia de Rubí i l’entorn.Aquest és un breu extracte del programa electoral de Convergència i Unió enmatèria de política industrial per als propers anys a Rubí.

Rubí necessita una política industrialXAVIER REINALDOS, PORTAVEU GRUP MUNICIPAL DE CIU

Territori ACan FatjóEls AvetsEl CarmeloLa Perla delVallèsXimelisCan Serrafossà

Territori CCan VallhonratCa n’AlzamoraCan SedóLes TorresVint-i-cinc deSetembreTerritori DZona NordLa Serreta Diputació

Barcelonaxarxa de municipis

Informació:Oficina Tècnica del Pressupost Participatiu (OTPP)Tel. 93 588 70 00,C/ Narcís Menard, 13 - 08191 RubíDe dilluns a dijous de 9 a 13 i de 16 a 18 h idivendres de 9 a 15 hwww. rubiciutat.neta/e: pressupostparticipatiu@ajrubi.es

Territori Data Lloc HoraC 22 d’abril CEIP M. Montessori 19.30B 28 d’abril CEIP Pau Casals 19.30A 29 d’abril CEIP Ramon Llull 19.30D 5 de maig CEIP Mn. Cinto Verdaguer 19.30E 6 de maig Centre Cívic Ca n’Oriol 19.30F 7 de maig CEIP Joan Maragall 19.30

Rubí té la paraula

Territori ECa n’OriolCan RosésEl PinarTerranovaEls NiusTerritori FCastellnou (A, B, C, D)Vallès ParkCan BarcelóCan SolàLes Valls de Sant Muç

Assemblees territorials

Territori BFont de la ViaLa Plana delCastellCentreLa Plana deCan BertranEl ProgrésRubí 2000

16 LA CIUTAT

Les nostres entitats

Aquest any l’equip sènior del Club VoleibolRubí ha pujat a primera catalana

MONTSE VALLS

El Club Voleibol Rubí el va fundarFrancesc Calvo el mes de maig del’any 1995. Per a dur a terme el seuprojecte va comptar amb Mª DoloresGonzález, que era mare d’una nenaque jugava a voleibol al col·legiRegina Carmeli, en començar-s’hi apracticar aquest esport.

Francesc Calvo va presentar la idea defundar una entitat esportiva de voleibola nivell de Rubí i així, el maig de 1995,va néixer el Club Voleibol Rubí, segonsMª Dolores González, presidenta del’entitat. El mes de setembre d’aquellany van començar a jugar, formant partja de la Federació Catalana de Voleibol.Pel que fa a categories, en aquellmoment, tenien tres equips: un cadetA, un cadet B i un juvenil A.Des del primer moment, la nova entitatesportiva va funcionar molt bé, però,malauradament, al cap de dos anys deser-ne president, Francesc Calvo vamorir. El va reemplaçar en la presidèn-cia del club Mª Dolores González.Actualment, el Club Voleibol Rubí técent set socis i a la junta de l’entitat hiha deu persones.L’any 1999 van tenir un centre de tecni-ficació amb l’ajuda de la regidoriad’Esports de l’Ajuntament de Rubí. Enaquest centre preparaven noies. La Federació Catalana de Voleibol enfeia un seguiment i, a partir d’aquí,donava una beca a les noies que veienque tenien alçada i qualitat en el joc,per a perfeccionar-les. El Club Voleibol Rubí va tenir una noia,durant un any, perfeccionant-se en lesinstal·lacions de la federació.Des de l’any 1999 fins al 2000 (durant

Primer equip del Club Voleibol Rubí, el setembre de 1995

“L’esport femení és moltmés dur que el masculí,la diferència es nota en

temes econòmics i atots nivells, segons lapresidenta del Club

Voleibol Rubí, MªDolores González, que

alhora comenta ladificultat de ser dona iestar en una entitat, ja

que no sempre es rep totel respecte que una

persona mereix”

dos anys), van estar a primera nacio-nal, que va ser molt dur per al club anivell econòmic, però també en vantreure profit com a experiència, afirmala presidenta de l’entitat.El Club Voleibol Rubí no té local sociali quan s’han de reunir, ho fan en undomicili particular o en alguna sala delPavelló municipal de Can Rosés, si hiha lloc. Els partits els juguen precisa-ment en aquest pavelló.Al llarg d’aquests anys, el club s’haanat consolidant. Fins l’any 2002, hantingut dos equips sèniors (A i B), un decadets i un de juvenil, així com tambéhavien tingut equips infantils. Enguany es molt difícil formar equipsinfantils, no tan sols en el voleibol sinótambé en altres activitats esportives,afirma Mª Dolores González.En aquesta temporada, el ClubVoleibol Rubí ha fusionat els dosequips de sèniors. Cal destacar quehan pujat a primera catalana. L’entitat també té un equip de cadetsa primera nacional i un de juvenils asegona catalana, que ha quedat entreels tres primers classificats. A més,compten amb l’Escola Esportiva. Val a dir que totes les nenes i noiesque tenen són de la cantera. Actualment, hi ha cinquanta nenesjugant i, per primera vegada, tenen unequip de nens, que esperen que con-tinuï. Els propers dies 17 i 18 de maigfaran les 24 hores de voleibol enforma de torneig.

LA CIUTAT 17

Solidaritat Plens i comissions

Les activitats de Rubí Solidari són nombroses

Rubí Solidari duu aterme tot un programa

de sensibilització

MONTSE VALLS

Rubí Solidari, aquest any,dur a terme el programad’activitats de sensibilit-zació que resumim.

El 26 d’abril, al Castell-Ecomuseu Urbà, a les 20 h,hi haurà una taula rodonaamb els polítics locals. Es tracta de mostrar el querecullen els seus progra-mes per a les eleccionsmunicipals sobre solidaritati cooperació internacional.Del 23 al 25 de maig, tindràlloc la Festa de la Diversitati la Solidaritat amb un acteespecial, el dia 26, sobreÀfrica (dia internacionald’Àfrica).El 14 de juny, al’Ateneu, de 10a 20 h, es faràuna exposició iuna jornadad’informaciósobre els pro-jectes de cooperació aldesenvolupament quereben suport des de Rubí.El 18 de setembre, al’Ateneu, a les 19.30 h, tin-drà lloc una xerrada sobrePau i Desarmament acàrrec de Justícia i Pau.Del 16 de setembre al 5d’octubre, al Castell-Ecomuseu Urbà, hi hauràl’exposició sobre el comerçjust: El comerç just és una

qüestió de dignitat. El 27 de setembre, a LaSala, Teatre Municipal, a latarda, es farà l’espectacleteatral Històries del Cafè.Del 10 al 24 de novembre,al Centre Cívic de la ZonaSud, es podrà visitar l’ex-posició gràfica Salut i medi-caments: dret o privilegi?Es donaran a conèixer elsproblemes sanitaris queexisteixen en el món, rela-cionant-los amb les verita-bles causes de la pobresaendèmica que pateixen elspaïsos en desenvolupa-ment.El 12 de novembre, a La

Sala, TeatreMunicipal, al matí,es farà un espec-tacle de titelles:Cercant el sol.El 13 de novem-bre, al Centre Cívicde la Zona Sud, a

les 19.30 h, es durà aterme una xerrada sobreMedicaments, saber donar. El 27 de novembre, al’Ateneu, a les 19.30 h, esfarà una xerrada sobre soli-daritat amb el poble dePalestina.L’11 de desembre, al’Ateneu, a les 19.30 h, tin-drà lloc una xerrada sobreels DDHH i la globalització.

El dia 20 de juny,al CEIP Pau

Casals, es durà aterme un soparsolidari per a la

convivència

Junta de PortaveusEn la sessió celebrada el passat 11 d’abril, el Ple muni-cipal va aprovar, per unanimitat, quatre mocions de laJunta de Portaveus. En primer lloc, va acordar sol·lici-tar a la Generalitat de Catalunya l’atorgament de laCreu de Sant Jordi a l’entitat rubinenca el Foment dela Sardana, per l’inestimable treball de promoció, des-envolupament i dinamització d’un dels nostres valorspatrimonials artístics, com és la sardana, durant 75anys. D’altra banda, va acordar l’adhesió de l’Ajuntament deRubí a la sol·licitud de la Federació Sardanista deCatalunya del reconeixement de la sardana com aPatrimoni Immaterial de la Humanitat.Tot seguit, el Ple va acordar condemnar qualsevol actede violència, coacció de les llibertats, atac contra laintegritat física o moral de les persones del PartitPopular, així com qualsevol atac contra els immoblesdel mateix partit polític. A aquesta moció, s’hi vaincloure la carta que el PP va fer arribar a Josep M.Pijuan, tenint en compte els termes en què aquestaestava redactada.Així mateix, es va dur a terme l’aprovació inicial delreglament i normes que regulen les subvencions a per-sones amb pocs recursos, sobre diferents tributsmunicipals com ara l’IBI i les escombraries.

Moció del PSC-PSOEEl Ple va aprovar, per unanimitat, una moció del grupmunicipal del PSC-PSOE en què s’acorda prendremesures per evitar l’excés de velocitat dels vehicles alseu pas pel carrer de l’Art, així com a la resta del barride Ca n’Alzamora. Així mateix, s’acorda prohibir-hi elpas de camions de gran tonatge.

Mocions del PPEl Ple va aprovar, per unanimitat, dues mocions delgrup municipal del PP: l’obertura definitiva del pas devianants entre el carrer Pontevedra i l’accés a la zonaesportiva de Can Rosés i la prohibició del trànsit devehicles pesants dins del nucli urbà. D’altra banda, elPle va rebutjar dues mocions del PP en què es dema-nava, respectivament, que el dia de la celebració decada una de les comunitats autònomes, la senyerad’aquestes ondegés junt amb la de Rubí, Catalunya iEspanya, i la redefinició de les competències de laPolicia Local a la nostra ciutat.

Energia solarA partir d’una moció de l’Alcaldia, el Ple va aprovar,per unanimitat, de manera inicial, l’Ordenança munici-pal per a la incorporació de sistemes de captació d’e-nergia solar als edificis i a la indústria.

Serveis CentralsEl Ple va aprovar, per unanimitat, declarar desert elconcurs per a la concessió d’un local destinat a bar-restaurant a la plaça de Salvador Allende, ja que nos’ha rebut cap proposició. També va aprovar, per 17vots a favor (IC-V, CiU, ERC, PP i r. no a.) i 6 absten-cions (PSC), la concessió de l’ús privatiu per a la cons-trucció i explotació d’un aparcament controlat decamions al polígon de Cova Solera.

18 LA CIUTAT

Coordinadora, que treballa més el dia a dia.En aquest sentit, cal destacar el treball ques’ha fet de seguiment de la residència assisti-da, centre de dia i casal de gent gran delcarrer Primer de Maig, que ja és un projecteconsolidat; l’informe de deambulació en quèqueden reflectides les dificultats de mobilitaturbana de la gent gran, i tota la feina que té aveure amb Territori i Urbanisme. També es va fer una guia informativa, ques’ha divulgat d’una forma molt dirigida a lespersones, directament en el territori i no tansols d’una manera general. S’ha anat a expli-car a les associacions de veïns.Des de la Comissió de Sanitat s’ha treballatde cara a aconseguir la construcció d’un ter-cer Centre d’Assistència Primària a la zonade Can Fatjó i altres propostes de millora del’atenció sanitària a la gent gran de Rubí.Quant a la participació en el ConsellComarcal, s’hagués volgut que hagués estatmés freqüent. Una representació del ConsellConsultiu Local de la Gent Gran també vaparticipar en el IV Congrés Nacional de laGent Gran amb molta activitat i propostesprou fermes, afirma Núria Oñoro.Així mateix, la gent gran va participar en elsprimers pressupostos participatius de la nos-tra ciutat i en el seguiment de diferents pro-jectes com ara els pisos tutelars, el Serveid’Ajuda a Domicili (SAD) i la reconversió de laMini-residència municipal. En aquests dos últims casos, l’Ajuntament vaaportar, en el Ple, una proposta de canvi enles línies polítiques, perquè la gent granpogués opinar i debatre-ho.També es va afegir que els haguessin atorgatel Premi Gent Gran de la Fundació Caixa deSabadell per al projecte d’intercanvi educatiuintergeneracional i l’adhesió del consell a laplataforma contra la guerra, amb un manifestaprovat per la Comissió Permanent.

El Consell Consultiu Local de laGent Gran celebra el setè Ple

El racó de la gent gran

MONTSE VALLS

El Consell Consultiu Local de la Gent Grande Rubí va celebrar el setè Ple ordinari elpassat 10 d’abril, amb la presidència del’alcaldessa de Rubí, Núria Buenaventura,que va felicitar i animar els membres d’a-quest consell.

El setè Ple del Consell Consultiu Local de laGent Gran de Rubí ha estat l’últim del man-dat actual, per tant, la Comissió Permanentde l’esmentat organisme, de moment, quedaen funcions. Un cop es renovi el Ple de la Corporació,després de les eleccions municipals, esrenovarà la Comissió Permanent i el Ple de laGent Gran, probablement de cara al mes desetembre, segons Núria Oñoro, vicepresiden-ta primera del Consell Consultiu Local de laGent Gran i regidora de ServeisSociosanitaris.En relació amb el setè Ple, tant des de laComissió Permanent com des de laCoordinadora, es van elaborar les memòriesdels darrers quatre anys de mandat (1999-2003), per tant, s’hi van presentar les activi-tats que el consell ha dut a terme en aquesttemps, les quals es van valorar molt positiva-ment. Així mateix, es va constatar que sen’han fet moltes i que, al llarg d’aquest últimany, s’ha incorporat al consell gent de dife-rents territoris i de diverses entitats.Al mateix temps, els membres del ConsellConsultiu Local de la Gent Gran ja vancomençar a fer propostes noves amb vista alpropi treball. En aquest període, des de la ComissióPermanent s’ha fet un seguiment de totes lescomissions. Hi ha hagut diversos blocsimportants de treball, però la ComissióPermanent té una funció de coordinació i derepresentació institucional, diferent de la

L’alcaldessa de Rubí, Núria Buenaventura, va presidir el Ple del Consell Consultiu Local de la Gent Gran

23dimecres

Casal de Gent Gran deRubíVII Concurs de Contes.Celebració de la diada de Sant Jordi amb obsequis de roses a lesusuaries del centreOrganitza: Casal de GentGran de Rubí

23dimecres

Casal Popular a les 18 hActe d’homenatge a una senyoraque compleix 104 anysOrganitza: Casal de GentGran de Rubí

27diumenge

Casal de Gent Gran deRubí a les 16.30 hBall en directeamb Luis RamosOrganitza: Casal de GentGran de Rubí

4diumenge

Casal de Gent Gran deRubí a les 16.30 hBall en directeamb Jordi PonsOrganitza: Casal de GentGran de Rubí

11diumenge

Casal de Gent Gran deRubí a les 16.30 hBall en directeamb Nieto AmigoOrganitza: Casal de GentGran de Rubí

18diumenge

Casal de Gent Gran deRubí a les 16.30 hBall en directeamb Dolores CastroOrganitza: Casal de GentGran de Rubí

Ajuntament Pl. Pere Aguilera, 1 93 588 70 00Telèfon d’Informació de la ciutat 010web www.rubiciutat.netAmbulàncies Lafuente Ctra. Terrassa, 85 93 699 58 58Associació Pla Estratègic Edif. Rubí + D 93 588 26 64Associació Pro-minusvàlids Psíquics 93 699 51 24Ateneu C. Xile, 1-3 93 588 74 73Biblioteca Popular Mestre Martí Tauler C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00Bombers Federic Mompou s/n 93 699 80 80

Urgències 085Casal de Gent Gran de Rubí C. Magallanes, 60 93 588 44 87Cementiri (informació) Ctra. de Sabadell, km. 13 93 588 77 22CAP 1 Mútua de Terrassa C. Prat de la Riba, 20 93 586 67 00CAP 2 Anton de Borja C. Edison, s/n 93 588 45 55Centre de Dia de Rubí C. Pitàgores, 4 93 697 28 82Centre d’Orientació Sanitària (COS) C. Nou, 28 93 588 70 00Centre Recursos Pedagògics C. Joaquim Blume, s/n 93 588 77 03Complex Cultural l’Escardívol C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00Correus C. Terrassa, 47 93 699 14 02Creu Roja C. Marconi, 10 93 674 23 83DESA (Defensa i Socors dels Animals) Can Pi de la Serra, parc. 7 93 697 57 62Deixalleria Av. Cova Solera 607 855 223El Castell Ecomuseu Urbà C. Castell, 35 93 588 75 74Escola d’Adults C. Terrassa, 11 93 588 77 04Espai Jove Torre Bassas C. Sabadell, 18-20 93 697 90 04Familiars d’Alcohòlics Anònims a Catalunya 93 310 39 53Font del Ferro, SL C. Càceres, s/n 93 588 75 75Grunelèctric (FECSA, ENHER) C. Ca n’Oriol, 9 L 2 93 588 51 03Inst. Mun. de Medi Ambient (IMMA) Pg. Francesc Macià, 65 2n 1a 93 699 97 11Inst. Mun. de Comunicació (IMCO) C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00IMPES Rambleta Joan Miró, s/n 93 581 39 00Jutjat núm. 1 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 51Jutjat núm. 2 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 52Jutjat núm. 3 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 53Jutjat núm. 4 C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 54Jutjat núm. 5 C. Pere Esmendia, 15 93 586 05 55La Sala, Teatre Municipal C. Cervantes, 126 93 588 73 72Mercat Municipal C. Cal Gerrer, s/n 93 588 70 33Ofic. Informació Consumidor Pl. Pere Aguilera, 1 93 588 70 32Ofic. de Promoció de la Dona C. Justícia, 21 93 588 70 00Ofic. de Treball de la Generalitat (OTG) C Bartrina, 22 93 699 39 42Parròquia de Sant Pere Pl. Dr. Guardiet, 9 93 699 12 05Piscina Municipal Coberta Av. Olimpíades, s/n 93 588 74 75Policia Local Ctra. Terrassa, 118 93 588 70 92

Urgències 092Policia Nacional C. Terrassa, 18 93 588 76 94

Urgències 091Poliesportiu Can Rosés Av. Olimpíades, s/n 93 588 71 72Protecció Civil Ctra. Terrassa, 118 93 697 01 24Punt d’Informació Juvenil (l’Ateneu) C. Xile, 1 93 588 74 73Ràdio Rubí C. Joaquim Blume, s/n 93 588 70 00Ràdio Taxi Rubí 93 586 08 88Registre Civil C. Pere Esmendia, 15 93 586 08 94SECE 93 588 77 99Servei d’Atenció al Ciutadà (SAC) Pl. Pere Aguilera, 1 93 588 70 00Servei d’Orientació Jurídica C. Pere Esmendia, 15 93 588 11 57Servei Local de Català C. Santa Maria, 17, 2n 93 697 54 05Serveis Socioculturals i Sociosanitaris C. Justícia, 21 93 588 70 00Serveis Socials (1a acollida) C. Justícia, 21 93 588 70 00SOREA C. Sant Muç, 4 93 588 46 57Tanatori Municipal Ctra. Sabadell, km 13 93 588 66 55Taxi (Parada) Pl. Doctor Pearson, s/nTaxi Rubí 93 699 24 89Taxi adaptat minusvàlids 609 89 30 37Telèfon d’Informació de la ciutat-010 Pl. Pere Aguilera, 1 010

Fora de Rubí 93 588 70 10Telèfon Verd 900 130 130Urbanisme, Obres i Serveis C. Margarida Xirgu, 4 93 588 70 00

TELÈFONS I ADRECESD’INTERÈS

A

B

C

D

E

F

G

I

J

LM

O

P

R

S

T

U

Edita: Institut Municipal de Comunicació - Ajuntament de Rubí - Coordinació La Ciutat: Mar LobatoCoordinació La Ciutat Jove: Montserrat Valls - Fotografia: Jordi García - Disseny original: Masdisseny -Impressió i preimpressió: Grafiques Canigó - Tiratge: 25.000 exemplars - Distribució: Rubeo 99 - Dipòsitlegal: B 7357-97 - Redacció i administració: Institut Municipal de Comunicació, Joaquim Blume s/n,08191 Rubí. Tel. 93 588 70 00, fax 93 697 56 33, correu electrònic: laciutat@ajrubi.es, edició electròni-ca: www.rubiciutat.net LA CIUTAT es distribueix a totes les cases de Rubí. Si per qualsevol causa nous arriba o voleu fer alguna consulta o suggeriment, podeu fer-ho al telèfon 93 588 70 00.

LA CIUTAT 19

22 Batllori

23 Pont

24 García

25 Calsina

26 Parrilla

27 Lorente

28 Prat

29 Hidalgo

30 Condal

1 Batallé

2 Serra

3 Farell

4 Aldea

5 Ruiz

6 Orenga

7 H.-Ribas

8 Oriol

9 Gibert

10 Batllori

11 Pont

12 García

13 Calsina

14 Parrilla

15 Lorente

16 Prat

17 Hidalgo

18 Condal

19 Batallé

20 Serra

21 Farell

22 Aldea

23 Ruiz

AldeaPg. Les Torres, s/n. 93 699 10 72BatalléPg. Francesc Macià, 23 93 699 04 30

BatlloriC. Milà i Fontanals, 3 93 699 03 88CalsinaVerge de Lourdes, 35 93 699 22 81

CondalCalderón de la Barca, 11 93 699 87 09

FarellC. Sant Jordi, 25 93 699 02 91

García RoyuelaC. Segòvia, 1 93 697 49 42

GibertC. Torres Oriol, 4 93 699 68 99

HidalgoC. Sabadell, 79. 93 697 36 40

Hilari-RibasAv. Barcelona, 55 93 699 09 53

LorenteC. Verge de Fàtima, 7 93 586 23 11

OrengaPtge. Cronos, local 15 93 586 06 26

OriolC. Safir, 28 93 699 43 98

ParrillaC. Xercavins, 2 93 699 13 05

PontC. Magí Ramentol, 7 93 697 34 56

PratC. Víctor Català, local 22 93 588 07 08

RuizCtra. Sabadell, 95 93 699 50 12

SerraPg. Francesc Macià, 86 93 699 13 43

abril / maig

Farmacies de torn