PROPOSTA

COMARCALITZADORA

PER A LES VILES DE

LES COVES DE VINROMÀ,

LA SERRATELLA,

LA TORRE D'EN DOMÉNEC

I VILANOVA D'ALCOLEA

INFORME HISTÒRIC SOBRE LA VALENCIANITAT DEL NOM DE LES SEGÜENTS VILESDE L’ALT MAESTRAT

1.- Les Coves de Vinromà2.- Vilanova d’Alcolea3.- La Serratella4.- La Torre d’en Doménec

_______________________________________

AUTORJoan Ferreres Nos. Doctor en Història, Màster en història moderna i contemporània, Professord’Ensenyament Secundari, autor d’una trentena de llibres d’història, art i antropologia de les terresdel Maestrat, director de la revista Fulls de Sant Jordi del Maestrat, autor de desenes de treballs iarticles d’història, membre del consell de redacció i Vicepresident del Centre d’Estudis delMaestrat.

OBJECTIUDemostrar amb arguments històrics (documents, fets, personatges, institucions, dates ibibliografia) que cadascuna de les viles esmentades, des de la seva incorporació a l’orde deSanta Maria de Montesa, l’any 1319, sempre han estat viles del Maestrat de Montesa.Observació: Tot i que hem trobat molts documents que ho demostren i que fan referència acadascuna de les viles, hem fet selecció dels exemples més significatius de diversos segles. Aquestamostra és, més que suficient, per demostrar la validesa del nostre objectiu. No és una qüestió dequantitat sinó de qualitat.

PRESENTACIÓEl territori del castell de les Coves, on estan incloses aquestes quatre viles que presentem, forenconquerides l’any 1233. Però l’any 1235 van passar a ser possessió del noble Blai d’Alagó, i a lamort d’aquest, fou lliurat a l’orde de Calatrava l’any 1243. Després va passar al domini d’Artald’Alagó, l’any 1275, perquè la va canviar a l’orde esmentada. L’any 1293 el castell era de la Coronad’Aragó, i a l’any seguent, va passar sota domini de l’orde del Temple. Fins que l’any 1319 vaformar part del patrimoni de l’orde de Montesa, definitivament.

LES COVES DE VINROMÀ

1) En primer lloc ja trobem totes les dades del naixement de la vila en la Carta Pobla de les Covesde Vinromà, donada per Teresa Pérez, filla del molt alt senyor Pere, rei d’Aragó i dona d’Artald’Alagó, el dia 11 de novembre de 1281, en la vila de les Coves. Amb tota claretat es mostra el seu nom i propòsits: “....donem a poblar la vila i el terme de lesCoves d’Avinromà amb tot el seu terme i pertinences, que pobleu i llaureu i conreeu ieixampleu a bon fur de València.....”Bibliografia, document-1. Obra del professor i doctor Pere-Enric Barreda Edo. Les cartes de poblaciódel Maestrat. Ed. Centre d’Estudis del Maestrat (2010).

2) En un document posterior sobre la “composició feta per l’Orde del Temple, per lo loch de LesCoves e son terme per raó de les cenes, peytes, questes, amprius et servis per preu de CCCCsous pagadors en cascun any a la festa de Sant Miquel” de l’any 1294, es demostra que el Justíciade Les Coves era Joan Ivanyes, el Jurat en cap era Arnau Benet i el Jurat segon Jaume Forner.Bibliografia, document-2. Obra del professor i doctor Eugeni Díaz Manteca. El libro de Poblaciones yPrivilegios de la Orden de Santa Maria de Montesa (1234-1429). Ed. Diputació de Castelló (1987).

3) En un altre document important fou el canvi que la vila de Les Coves va fer en renunciar alsFurs d’Aragó per passar als Furs del Regne de València, l’any 1322, tal ho va fer la vila de LaSalzadella i altres. El document es titula: “Carta com los del loch de Les Coves renuncien al furd’Aragó, es reduiren al fur de València”.Bibliografia, document-3. Obra del professor i doctor Eugeni Díaz Manteca. El libro de Poblaciones yPrivilegios de la Orden de Santa Maria de Montesa (1234-1429). Ed. Diputació de Castelló (1987).

4) També al segle XIV trobem la concessió del Molí d’Oli de les Coves que fou donat l’any 1323. Estitula: “Carta del establiment del moli del lloc de Les Coves”. Donat a Raimon Monserrat.Segurament era al mateix lloc on ara està la casa de les “Senyoretes” i que al segle XVII era delsnobles Moliner.Bibliografia, document-4. Obra del professor i doctor Eugeni Díaz Manteca. El libro de Poblaciones yPrivilegios de la Orden de Santa Maria de Montesa (1234-1429). Ed. Diputació de Castelló (1987).

5) En la ciutat francesa d’Avinyó, el dia 13 d’octubre de l’any 1394, segons l’expedient nº 1404, “.....el Papa Benet XIII, en consideració de Martí, rei d’Aragó, reserva a Domingo Girona, clerguebeneficiat de l’església parroquial de Les Coves, de la diòcesi de Tortosa, un benefici....”Bibliografia, document -5. Obra dels professors Ovidio Cuella Esteban i Juan B. Simó Castillo.Bulario de Benedicto XIII (1394-1423). Ed. Associació d’Amics del Papa Luna. Peñíscola, 2013.

6) Una altra bula papal feta a la ciutat d’ Avinyó el dia 16 d’octubre de 1394 apunta: “...BenedictoXIII reserva a Raimundo Galino (Gallini), presbítero, rector de la Iglesia parroquial de LesCoves (Covis), diócesis de Tortosa, un beneficio...”Bibliografia, document -6. Obra dels professors Ovidio Cuella Esteban i Juan Bautista SimóCastillo. Bulario de Benedicto XIII (1394-1423). Ed. Associació d’Amics del Papa Luna. Peñíscola,2013.

7) El dia 12 d’octubre de l’any 1510 la vila de Les Coves va presentar un cens de veïnatge a les Cortsde Montsó. Comença així del document: “Lo magnífich Miquel Valls, donzell y habitador de lavila de Sent Matheu, procurador constituhit del reverent frare Anthoni Jener, comanador majorde Muntesa e de Sent Jordi de la comanda de Les Coves, consta de dita procura ab carta rebudaper lo discret en Johan Conil, notari, a VI del present mes d’octubre dit any DX, havent plenpoder en aquell e present lo reverendissimo senyor Mestre de Muntesa jurà etc. E féu lomanifest de Les Coves seguent:....”Bibliografia, document -7. Obra “El cens de 1510. Relació dels focs valencians ordenada per les Corts deMontsó”, de Rafael Valldecabres Rodrigo. Editat per la Universitat de València, 2002.

8) En un morabatí de l’any 1608 trobem un manifest del veïnatge de la vila de Les Coves deVinromà. Comença així el document: “Manifest de tots los vehins de la vila de les Coves deVinroma donat per Miquel Puig lloctinent de Justícia de la present vila....”.Bibliografia, document -8. Document original de l’Arxiu del Regne de València, secció MestreRacional, nº 11812. Publicat pel professor i doctor Joan Ferreres Nos, en la comunicació del

Congrés d’Història de Tírig i Les Coves, a l’octubre 2014, titulada: “Demografia Moderna de LesCoves”.

VILANOVA D’ALCOLEA

1) En primer lloc, trobem totes les dades del naixement de la vila en la Carta Pobla d’ALCOLEA,donada per fra Lope Martínez, preceptor d’Alcanyís, de l’orde de Calatrava, el dia 13 de febrer de1245. Amb tota claredat es mostra el seu nom i propòsits: “....us donem i concedim ara i persempre a tots els pobladors d’Alcolea tot el seu terme i lloc sencer, que us donem a vós i elsvostres amb entrades i eixides per a seixanta sis llauradors,.....”Bibliografia, document-9. Obra del professor i doctor Pere-Enric Barreda Edo. Les cartes de poblaciódel Maestrat. Ed. Centre d’Estudis del Maestrat (2010), pàgs. 51 i 52.

2) Aquesta mateixa carta de població també la trobem entre els documents de Montesa, en llatí, ique va transcriure el doctor Eugeni Díaz Manteca. Diu així: “Sit notum cunctis quod ego, fraterLopo Martiniz, perceptor de Alcanicio, cum consensu et voluntate fratrum nostrorum PetriPelagii et fratris Petri Martiniz et aliorum fratrum nostrorum , presentium et futurorum, damuset concedimus meo et in perpetuum òmnibus populatoribus de Alcolea ex cum terminum etlocum integriter de Alcolea.....”.Bibliografia, document-10. Obra del professor i doctor Eugeni Díaz Manteca. El libro de Poblacionesy Privilegios de la Orden de Santa Maria de Montesa (1234-1429). Ed. Diputació de Castelló (1987), pg.211.

3) Tal com va passar en la vila de Les Coves, el lloc de Vilanova d’Alcolea, l’any 1327, va renunciarals furs d’Aragó i van acceptar els furs de València perquè la vila ja estava dins del territori del’orde de Santa Maria de Montesa. Ho podem veure en la transcripció d’un document publicat pelDr. Eugeni Díaz Manteca. Consta també el nom complet de “Vilanova d’Alcolea”. Vegem-ho:“Nos frater Petrus de Thous, Dei gratia humilis magisteri domus milicie de Muntesia, viso etdeligenter intellecto quodam instrumento publico confecto per Raymundum de Peguerolis idusfebroarii anno Domini millesimo duocentesimo quadragesimo quarto, in quo frater LupusMartinez preceptor de Alcanio cum consensu quorumdam fratum sibi asistencium decit etconcessit ad populandum sexaginta scilicet populatoribus locum de Alcolea nomine autemnuncupatum de Vilanova,.....”Bibliografia, document-11. Obra del professor i doctor Eugeni Díaz Manteca. El libro de Poblacionesy Privilegios de la Orden de Santa Maria de Montesa (1234-1429). Ed. Diputació de Castelló (1987), pg.266.

4) En una carta adreçada al Rei d’Aragó de l’any 1395 consten diverses viles i entre elles estàVilanova d’Alcolea. Ho podem trobar en el llibre de Privilegis de la vila de Sant Mateu que vapublicar la doctora Elena Sánchez Almela. Diu així: “Carta de recors al senyor rey e a nostre SantPare......Capitols oferts al molt alt senyor rey per les universitats, viles y lochs de Sent Matheu,de Trayguera, Canet, la Jana, Càlig, Paniscola, Benicasló, Vinalaroç, Alcalà, les Coves, Vilanova,la Salzadella, Tírig, Albocacer, la Sarratella, .....”Bibliografia, document-12. Obra de la doctora Elena Sánchez Almela. “El llibre de Privilegis de laVilla de Sant Matheu (1157-1512)”. Ed. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón (1985), pg.344.

5) L’any 1510 la vila de Vilanova va presentar un cens de veïnatge a les Corts de Montsó. Començaaixí del document: “Lo magnífich Miquel Valls, donzell, procurador substituhit del reverentfrare Anthoni Jener, comanador major de Muntessa de la comanda de les Coves e de sos lochs,jura etc. E féu lo manifest de Vilanova seguent: Primo Miquel Agostí, Johan Agostí, AnthoniYvanyes, Johan Montegull, Guillem Mestre, Miquel Traver, Joan Gavalda,.....”Bibliografia, document-13. Obra: “El cens de 1510. Relació dels focs valencians ordenada per les Corts deMontsó”. Rafael Valldecabres Rodrigo. Editat per la Universitat de València, 2002, pg. 232.

6) En un morabatí de l’any 1632 trobem un manifest del veïnatge de la vila de Vilanova d’Alcolea.Comença el document: “Manifest de tots los vehins y habitadors de la vila de Vilanova deAlcolea donat Joan Joaquim Castellet y Antoni Albillana Jurats de la dita Vila a AnthonoYvanyes descriptor y comissari Real dels Morabatins pera fer la paga deguda a sa Magestat en loany 1632. Estament Real: Primo Pere Bou menor, Damia Monferrer, vídua de berthomeu Vidal,Pere Vidal menor y sos germans, .....”Bibliografia, document -14. Document original de l’Arxiu del Regne de València, secció MestreRacional, nº 11815. Transcrit pel doctor i professor Joan Ferreres Nos (2014).

LA SERRATELLA

1) L’any 1320 el lloc de Serratella formava part de la setena de Les Coves i va passar sota lajurisdicció de l’orde de Montesa. Aquell any, Sarratella tenia 20 veïns i pagava 126 sous per lesseves rendes a l’orde de Santa Maria de Montesa, senyora feudal del lloc.Bibliografia, document-15. Obra: “Feudalismo en expansión en el norte valenciano”, del professor idoctor Enric Guinot Rodríguez. Ed. Col.lecció Universitaria de la Diputació de Castelló. Any 1986.Pg.423

2) En una carta adreçada al Rei d’Aragó de l’any 1395 consten diverses viles i entre elles estàSarratella . Ho podem trobar en el llibre de Privilegis de la vila de Sant Mateu que va publicar ladoctora Elena Sánchez Almela. Diu així: “Carta de recors al senyor rey e a nostre Sant Pare......Capítols oferts al molt alt senyor rey per les universitats, viles y lochs de Sent Matheu, deTrayguera, Canet, la Jana, Calig, Paniscola, Benicaslo, Vinalaroç, Alcala, les Coves, Vilanova, laSalzadella, Tirig, Albocacer, la Sarratella, .....”Bibliografia, document-16. Obra de la doctora Elena Sánchez Almela. “El llibre de Privilegis de laVilla de Dant Matheu (1157-1512)”. Ed. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castellón (1985), pg.344.

3) L’any 1510 la vila de SERRATELLA va presentar el seu cens de veïnatge a les Corts de Montsó.Comença així del document: “Lo dit magnífich Miquel Valls, donzell, procurador qui dessús delreverent frare Anthoni Jener, jura etc. e féu lo manifest del loch de Serratella seguent: PrimoJohan Fort e Francés Fort pobill, Johan Pastor, Domingo Albert, Francés Alcalà, Jaume Albert,Johan Forés, Matheu Albert, Francés Fort, Anthoni Vilaplana,.....”Bibliografia, document-17. Obra “El cens de 1510. Relació dels focs valencians ordenada per les Corts deMontsó”. Rafale Valldecabres Rodrigo. Editat per la Universitat de València, 2002, pg. 234.

4) Al morabatí de l’any 1608, hi trobem un manifest dels veïns de la Serratella. Consta el seu nouoriginal i tots els veïns d’aquell any classificats per estaments. Vegem que diu textualment :“Manifets de la Vila de la Serratella donat per Jaume Albert, Justícia de dita Vila pera la la paga

del morabatí degut a sa Magestat en lo any 1608. Estament Real: Juan Garcia, Justicia, FrancesVila plana, Jurat, Jaume Royo, Mustaçaf, Francés Ripolles, Tomas Vila plana, Antoni Ferrando,Miquel Vila plana del Albosar, Miquel Pastor, .....”Bibliografia, document -18. Document original de l’Arxiu del Regne de València, secció MestreRacional, nº 11812, f-58. Transcrit pel doctor i professor Joan Ferreres Nos (2014).

5) Al morabatí de l’any 1632 trobem un manifest del veïnatge de la vila de la Serratella. Constatextualment: “Manifest de tots los vehins y habitadors de la vila de la Serratella donat JusepVilaplana y Jaume Albert Jurats de la dita Vila a Hieroni Yvanyes descriptor y Comissari Realdel dret de morabati pera fer la paga deguda a sa Magestat en lo any 1632. Estament Real: PrimoFrances Ripolles, pobills de Gaspar Ripolles, Jusep Vilaplana, Joan Garcia major, AntoniFerrando, vda. de Joan Ferrando, pobills del dit Ferrando..”Bibliografia, document -19. Document original de l’Arxiu del Regne de València, secció MestreRacional, nº 11815, full-66. Transcrit pel doctor i professor Joan Ferreres Nos (2014).

6) Al morabatí de l’any 1662 trobem un manifest del veïnatge de la vila de la Serratella. Constatextualment: “Anno a nativitate domini millesimo sexcentessimo sexagessimo secundo, die veroin titulato dessimo nono mensis actobris. Josep Vilaplana den Antoni Jurat Major de la vila dela Serratella obeient una carta de don Fabian de Montevilla comissari y executor de la exacció ycobrança del Real Dret del Morabati asedi personalment a la a la Vila de Albocacer hon aquellfeya personal asistencia y estant en aquella es presenta dit Jurat davant de dit Comisari y encontinent aquell feu presentació a dit Jurat de sa Comisio y en virtut de aquella exigi juramentde dit Jurat per a que aquell li donara lo Manifest de tots los vehins sens execepcio decapellans, pobres ni ningunes altres persones privilegiades. E lo dit Jurat en virtut de ditJurament y orde de dit Comisari feu lo Manifest sens excepció de perçona alguna y es del scriuy tenor seguent. Primo mosen Joan Pasqual vicari de dita Vila de la Sarratella .....”Bibliografia, document-20. Document original de l’Arxiu del Regne de València, secció MestreRacional, nº 11815, full-66. Transcrit pel doctor i professor Joan Ferreres Nos (2014).

7) Al morabatí de l’any 1686 trobem un manifest del veïnatge de la vila de la Serratella. Constatextualment: “Serratella. Ittem son estats atrobats e cullits en la Vila de Serratella segonsapareix per lo que un de dita collecta fermat per Mº Vicent Segarra vicari, es a saber desetMorabatins pagadors tocants tots a la Mensa Magistral de Montesa, e nihils e no pagadorsquatre ”Bibliografia, document-21. Document original de l’Arxiu del Regne de València, secció MestreRacional, nº 11812, f-58. Transcrit pel doctor i professor Joan Ferreres Nos (2014).

LA TORRE D’EN DOMÉNEC

1) L’any 1320 quan aquesta vila, que formava part de la setena de Les Coves, va passar sota lajurisdicció de l’orde de Montesa. La Torre d’en Diumenge, estava adjunta a Vilanova d’Alcolea.També passava el mateix durant la visita del bisbe Poholac l’any 1314. Així trobem que l’any 1320,el lloc de Vilanova, amb la Torre d’en Doménec, tenia 90 veïns i pagava 567 sous per les rendes deMontesa.Bibliografia, document-22. Obra: “Feudalismo en expansion en el Norte valenciano”, del professor idoctor Enric Guinot Rodríguez. Ed. Col·lecció Universitaria de la Diputació de Castelló. Any 1986.Pg.422.

2) L’any 1510 el lloc de la Torre del Diumenge va presentar un cens de veïnatge i el manifest de lesbèsties (ramats) a les Corts de Montsó. Comença així del document sobre els ramats: “Torre delDumenge. Manifests dels bestiars del vehins del dit loch fet per los dits vehins e donatmiganssant jurament al dit senyor frare Giner. Primo, Berthomeu Blasco 477 caps, Johan Blasco108 caps, Bonanat Blasco 153 caps, Francés Blasco 158 caps, Berthomeu Cuqualla 404 caps, JoanPuig 12 caps. Suma de bestiar 1313 caps ”Bibliografia, document-23. Obra “El cens de 1510. Relació dels focs valencians ordenada per les Corts deMontsó”, de Rafel Valldecabres Rodrigo. Editat per la Universitat de València, 2002, pg. 232.

3) Al morabatí de l’any 1686 trobem un manifest del veïnatge de la Torre d’en Dumenge. Constatextualment: “Torre den Dumenge. Ittem son estats atrobats e cullits en la Vila de Torre de enDumenge segons apareix en lo quadern de dita colecta fermat per Baltasar Moreno, es a sabercinch morabatins pagadors tots los quals toquen a la Mensa Magistral de Montesa. E nihils 0 ”Bibliografia, document -24. Document original de l’Arxiu del Regne de València, secció MestreRacional, nº 11812, f-6r. Transcrit pel doctor i professor Joan Ferreres Nos (2014).

NOTA FINAL: La bibliografia i la documentació inèdita d’arxiu estan contingudes en cadadocument que presentem, per aquest motiu no afegim cap bibliografia, però si adjuntem algunsdocuments originals.

2. INFORME LINGÜÍSTIC SOBRE LA REALITAT DIALECTAL A LES COVES DE VINROMÀ,LA SERRATELLA, VILANOVA D’ALCOLEA I LA TORRE D’EN DOMÉNEC

Andreu Beltran ZaragozàDoctor en Filologia Catalana

Universitat Jaume I

OBJECTIUAnalitzar els trets lingüístics que vinculen el parlar dels quatre pobles amb el d’altres municipis delMaestrat i descobrir-ne la identitat dialectal.Esbrinar les característiques que diferencien parlars d’aquests pobles del les localitats limítrofes dela Plana.

El dialectòleg més coneixedor de la zona, Lluís Gimeno Betí distingeix clarament les poblacionsque conformen el parlar de la Plana. Segons aquest autor formen unitat dialectal les poblacions deBell-lloc, Borriol, Cabanes, la Pobla Tornesa, la Vall d’Alba, Vilafamés, Sant Joan de Moró,Benicàssim, Orpesa, Torreblanca, Almassora i Castelló de la Plana. Pel que fa a les quatrepoblacions en què se centra el present informe resten fora d’aquesta unitat dialectal i com afirmaGimeno mateix, formen part d’una zona de fluctuació on apareixen alguns trets del tortosímeridional.1

Alguns testimonis històrics que fan ressò de la vinculació dels parlars de Vilanova d’Alcolea, laTorre d’en Doménec, la Serratella i les Coves de Vinromà amb els de la resta de la comarca delMaestrat. Aquestes apreciacions, per bé que mancades de sistematicitat, posen de relleu laimportància d’alguns trets per damunt d’altres des del punt de vista de la percepció per part delsusuaris de la llengua. Ja foren registrats a finals del segle XIX i primeries del XX. Són notes del’historiador Bernardo Mundina (1873), del prevere Fernando Miralles Meseguer (1902) i del’erudit Ramon Huguet i Segarra (1913) que deixen constància de les característiques consideradesdiferencials en els parlars dels pobles. De la Serratella diuen que «carácter, costumbres y dialecto son en un todo iguales a los de Albocácer ydemás pueblos del partido»2

De Vilanova d’Alcolea destaquen que parlen el valencià “como en todos los pueblos del Maestrazgo,terminando siempre sus palabras en –o, como parlo, trobo, crido, torno, etc.”3

En la descripció de la Torre d’en Doménec es remarca explícitament la similitud amb els parlars dela comarca històrica del Maestrat i la distinció dels parlars de la comarca veïna: “hablan elvalenciano del Maestrazgo que se distingue del que se habla en la Plana por terminar muchas palabras en o,como trobo lo que busco, no me parlo en fulano”. 4

Quant a les Coves de Vinromà, observem que quan descriu el parlar de Culla considera que«hablan el valenciano como en las Cuevas de Vinromá y demás pueblos comarcanos»5.

Ramón Huguet referint-se al valencià de la província de Castelló mostrava la distinció entre els dosparlars: «matices en cuanto a la pronuncición y también relativos a la construcción de periodos y

1 Gimeno Betí (1992).2 Miralles p. 2723 Mundina p. 627.4 Mundina p. 5685 Mundina p. 269

terminaciones de palabras, que hacen diferente el habla de la Plana y la del Maestrazgo, y las del vecindariode Catalunya, de Teruel o de Valencia»6

Des del punt de vista etnogràfic, la modèlica organització de locucions, dites i tòpics localsvalencians, realitzada pel filòleg Manuel Sanchis Guarner7, bon coneixedor del territori i dels seusparlars, presenta la comarca del Maestrat constituïda pels dominis de l’antiga jurisdicció de l’Ordedel Temple i de Montesa, dividida en dos sectors: l’Alt i Baix Maestrat. L’antiga batlia o comanda de les Coves de Vinromà, també anomenada la Major, juntament amb lescomandes d’Ares, de Benassal, de Culla conformen en aquesta proposta l’Alt Maestrat. De maneraque Vilanova d’Alcolea, la Torre d’en Doménec, la Serratella i les Coves de Vinromà culturalment ietnogràfica s’inclouen en la subcomarca de l’Alt Maestrat.

Fruit de la revisió de les investigacions dialectals més recents i d’enquestes dutes a terme sobre elterritori afegim les observacions següents:

1. Des del punt de vista fonètic quatre trets permeten relacionar el valencià dels quatre poblesestudiats amb el parlar general dels municipis de l’Alt Maestrat:

a) La realització del fonema palatal en posició intervocàlica (en contextos del tipus fregir, pujar,formatge...) és fricativa [ʒ] amb alternança amb l’africada [dʒ] i en ocasions feblement ioditzada[iʒ]a les Coves de Vinromà. La singularitat radica en les articulacions fricatives, que no se solentrobar en localitats de la Plana on se senten sistemàticament pronúncies africades.

b) El fonema /d/ en posició intervocàlica se sol mantenir en les terminacions –ador([mokaðóɾ/mokaðó] i fluctua el manteniment i la pèrdua -adet, -adeta. Predomina el manteniment ala Serratella i fluctua parcialment a les Coves de Vinromà, la Torre d’en Doménec i Vilanovad’Alcolea, la qual cosa relaciona el parlar d’aquests pobles amb la resta del Maestrat i elsdesvincula dels veïns de la Plana Alta, on perden la dental intervocàlica en els sufixos diminutius ialtres contextos fonètics esmentats.

c) La zona on es diferencien les articulacions bilabial i labiodental de b i v té com a límitseptentrional Cabanes. Els pobles de la Setena de les Coves coincideixen amb la resta del Maestraten l’articulació bilabial de la v, que en posició intervocàlica sol realitzar-se fricativa [β] [tɔ́ βa] igualcom la realització de b [aβeʎí]. Aquesta darrera, en les localitats de la Plana sol sentir-se mésoclusiva.

2. Des del punt de vista morfològic és destacable una sola característica; això no obstant, la seuarellevància és màxima en la percepció dels parlants de la zona, pel fet de ser un tret de conjugació,repetit contínuament en la parla. Fet que demostrem en els testimonis aportats més amunt i queactualment continua sent declarat en les enquestes quan es demanen les diferències entre elsparlars dels pobles.

a) El morfema de primera persona del singular del present d’indicatiu dels verbs de la primeraconjugació i d’altres verbs particulars és -o als quatre pobles de la Setena de les Coves, tal com en laresta del Maestrat històric (Atzeneta del Maestrat inclosa). Aquesta isoglossa deixa al sud el parlarde Torreblanca, Benlloc i de la resta de pobles de la Plana que utilitzen el morfema -e. La variació morfològica de la conjugació verbal, reconeguda per tots els dialectòlegs ha servit per

6 Sarthou . 1687 Sanchis Guarner, M 1992, p.111.

classificar les variants de la nostra llengua. Badia Margarit l’establí com a límit entre el català nord-occidental (dialecte al qual s’assignen en aquesta proposta els quatre pobles de l’antiga setena deles Coves ací referenciats) i el valencià (que seguint aquesta teoria comença en els pobles limítrofsdel sud)8.

b) Alguns parlants d’edat avançada al terme de les Coves de Vinromà mantenen l’antic morfemad’imperfet de subjuntiu en -às, -és, -ís, tal com es presenta viu en els pobles més nord-orientals delMaestrat.

3. Des del punt de vista lèxic també es poden seleccionar unitats que relacionen els parlars del’informe amb el Maestrat9. L’element més característic pot ser el pronom personal de primerapersona del singular. Altres denominacions, com ara la del vegetals portats d’Amèrica després dela conquista demostren l’existència de comunitats més o menys definides que van portar a posarnoms diferents (primentó/pebrera; o pestesta/vitet) ençà i enllà del Maestrat. Unitats singulars comàstec o un grau de resistència a la castellanització com en el cas de: cogombro/pepino, serveixen perdemostrar la unitat dialectal de l’antic Maestrat, front a una altra unitat de la Plana.

a) Els pronoms personals tònics de primera i segona persones del plural presenten les variantspredominants natros i vatros. La recurrència d’aquests elements en el parlar habitual els afegeix unanotorietat especial. Els parlants de la Plana veuen com a alienes les formes natros i vatros. De lamateixa manera, els habitants del Maestrat no solen considerar com a pròpies les formes matros omosatros i vosatros.Natros: [nátɾos] variant dialectal de nosaltres, és característic i viu a tots els pobles de l’antiga setenade les Coves10:

Vatros [bátɾos] variant dialectal de vosaltres, s’usa a la Torre d’en Doménec (L1929); a la Serratella (J1942, A1937); a les Coves de Vinromà (S1926, J1935) ; Albocàsser (B1933; a Tírig Lu1929).

b) La variant primentó de la forma normativa pimentó m. (fruit comestible, baia buida de forma idimensions molt variables segons les varietats, però generalment cònic, de punta obtusa i pell llisa,que passa del color verd al roig o al groc quan madura, i que presenta un gran nombre de llavorsplanes, circulars i groguenques, adherides a una expansió interior del peduncle) és pròpia de laSerratella i de les Coves de Vinromà.11 S’ha restringit l’ús a una de les varietats, segons algunsinformadors d’edat avançada a la Torre d’en Doménec. Aquesta paraula és la més usada en elMaestrat. Vilanova d’Alcolea i la Torre d’en Doménec, municipis més meridionals comparteixenl’ús de pebrera amb els pobles de la Plana

c) Els parlants dels quatre pobles coneixen i usen la paraula pesteta f.12 (fruit prim i allargat en

8 Badia i Margarit (1951)9 Fem server dades de l’enquesta que es va realitzar durant els dies 1, 15, 22, 29 de novembre de 2014 a un total de deupobles: cinc de la comanda o setena de les Coves dins del Maestrat vell de Montesa: (Vilanova d’Alcolea, la Torre d’enDoménec, la Serratella, les Coves de Vinromà i Albocàsser) i a cinc localitats més fora de la setena de les Coveslimítrofes, per la part oriental a Alcalà de Xivert, en el Maestrat i per la part meridional fora del Maestrat històric aBenlloc, Cabanes-la Ribera i la Serra d’en Galceran. L’enquesta també va ser publicada en la pàgina web de l’associaciócultural Maestrat Viu on es demanava col·laboració i va ser emplenada per cinc persones més. Les referències entreparèntesi que figuren en les notes a peu de pàgina, darrere de la inicial del nom indiquen la data de naixement de lapersona informadora. 10 en els de més edat a Vilanova d’Alcolea (V1922, H1925), a la Torre d’en Doménec (L1929); a la Serratella (J1942,

A1937); a les Coves de Vinromà (S1926, J1935); Albocàsser (B1933) i a Tírig (Lu1929).11 a la Serratella (J1942, A1937); a les Coves de Vinromà (S1926, J1935, J1965), (Albocàsser B1933).12 Vilanova d’Alcolea (V1932); Coves de Vinromà (J1935), Albocàsser (B1933, A1963), a Tírig (Lu1929).

forma de corn, i molt picant). Aquesta denominació és característica d’una zona reduïda deldomini lingüístic que de sud a nord va des de Vilanova d’Alcolea, pel Maestrat i els Ports fins a laTerra Alta, el Matarranya i el Baix Ebre. En la comarca de la Plana apareix la denominació vitet,considerada igualment normativa.

d) L’adjectiu àstec, àstega (aspre al gust) mostra certa vitalitat entre la gent de més edat a tota la setena de les Coves13; Per contra, és poc conegut pels parlants de la Plana.

e) Destaca en la consulta sobre el parlar de les quatre localitats la vitalitat de la variant .cogombro[koɣómbɾo]14 del normatiu cogombre m: fruit comestible, de forma cilíndrica, verd fosc o groc perfora i la polpa blanca, amb moltes llavors. Els parlars de la Plana demostren un grau major decastellanització amb l’ús més generalitzat de pepino.

CONCLUSIONSLes dades de l’estudi demostren la unitat lingüística i etnològica dels pobles de Vilanova d’Alcolea,la Torre d’en Doménec, la Serratella i les Coves de Vinromà a la Comarca històrica del Maestrat,fonamentalment amb la resta de pobles de la setena de les Coves i els de l’antiga setena de Culla, ésa dir amb l’antic partit judicial d’Albocàsser i el que actualment es coneix com Alt Maestrat.

Raons històriques deuen haver contribuït a la creació i manteniment d’aquesta unitat, «però eldinamisme i fecunditat espiritual i material d’un grup comunitari depén fonamentalment del graude consciència de constituir una comunitat que tenen els individus que la integren, del grau defidelitat i de solidaritat amb que s’hi adheresquen.»15

Castelló de la Plana, febrer de 2015

BIBLIOGRAFIAARAGONÉS SALVAT, Albert. (1997). «Llengües i dialectes del bisbat de Tortosa. Una visió de principisde segle» Nous Col·loquis, 1. Centre d’Estudis Francesc Martorell, Tortosa, , pàg. 117-151.BADIA I MARGARIT, Antoni M. (1951) Gramàtica històrica catalana.València 1981.GIMENO BETÍ, Lluís (1992) «Sobre el parlar de Castelló de la Plana» Miscel·lània Sanchis Guarner, II,p. 133-160.BELTRAN ZARAGOZÀ, Andreu (2000) «La llengua al nord del País Valencià» Caplletra. RevistaInternacional de Filologia núm 26 Primavera 1999 PAM Universitat de València. Pàg. 131-152.MUNDINA MILALLAVE, Bernardo. (1873) Historia, geografía y estadística de la Província de Castellón..Publicaciones del Seminario de Estudios Económicos y sociales de la Caja de Ahorros y Monte dePiedad de Castellón Ed. CECA Madrid. 1988.SANCHIS GUARNER, Manuel (1992) Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector septentrional.Fundació Caixa Castelló.

13 a Vilanova d’Alcolea (M1943, V1922); la Torre d’en Doménec, (L1929); la Serratella (J1942, A1937, H1925); ales Coves de Vinromà (S1926, J1935); Albocàsser (B1933); a Tírig (Lu1929).

14 a Vilanova d’Alcolea (V1922. H1925); a la Torre d’en Doménec, (L1929); a les Coves de Vinromà (J1935, J1965); Albocàsser (B1933, A1963) i a Tírig (Lu1929).

15 Sanchis Guarner, M. «La psicogeografia i el folklore» 1992: 16.

3. INFORME GEOGRÀFIC* DE LES VILES DE LES COVES DE VINROMÀ, LA SERRATELLA,LA TORRE D'EN DOMÉNEC I VILANOVA D'ALCOLEA

*L'informe geogràfic compta amb l'assessorament del Doctor de Geografia per la Universitat deValència, Joan Carles Membrado Tena16.

AUTOR

Pau Fabregat Beltran és agent d'ocupació i desenvolupament local a l'Ajuntament de la Serratella,des de l'any 2009. Actualment és membre de la Junta Directiva de Maestrat Viu, de la qual ocupa elcàrrec de secretari. Sempre ha estat molt vinculat als moviments associatius del seu poble,Vilanova d'Alcolea, com l'associació de joves, de la qual en va ser soci fundador. És llicenciat enTraducció i Interpretació per la Universitat Jaume I, i compta amb una gran vocació perl'excursionisme i la cultura popular._______________________________________

OBJECTIUDemostrar a partir d'observacions i de l'anàlisi sobre el territori, la ubicació geoestratègica deles nostres viles, denunciar-ne l'arbitrarietat, l'alienació històrica i la discriminació, eltractament injust, en definitiva.

a. Sobre geografiaLes viles de Coves de Vinromà, Vilanova d’Alcolea, la Serratella i la Torre d’en Doménec

han ocupat des de sempre una posició geoestratègica preponderant en el que geogràficament esconeix com al corredor prelitoral del Maestrat, que comunica la fossa de les Coves amb el Pla del’Arc17, un corredor que històricament va ser cabdal per a l’economia i el transport (Via Augusta) ique albira el futur amb possibilitats.

De fet, van ser els romans els primers que van veure ací la necessitat d’establir-ne unassentament, Ildum, en la Via Augusta, en el seu recorregut a mig camí entre Saguntum i Dertosa.

Com si la història ens recordara la importància que tenen estes viles, a dia d’avui, i davantla posada en marxa de l’aeroport, curiosament són estes viles la porta d’entrada al Maestrat, irepresenten l’inici del corredor central del Maestrat, un corredor que dinamitzaria molt més elterritori si tinguera les inversions adients en matèria d’infraestructures18.

El Maestrat, comarca natural des de la fundació del Regne de València, és un territori perdescobrir encara, amb un gran potencial turístic pel que fa al patrimoni històric que atresora itambé pels seus valors naturals i paisatgístics.

Curiosament el Maestrat té un potencial desaprofitat durant anys per culpa de l’alienacióde les diferents administracions que mai hi han apostat de manera decidida. El cas més flagrant elva representar en el seu dia la creació de la Mancomunidad Turística del Maestrazgo (Castellón-Teruel), un consorci creat per empresaris turístics que pretenia posar en valor un territori inventatdes del punt de vista turístic i gastronòmic. L’experiment es va liquidar al 201219 però en elsubconscient de la societat valenciana encara subjau una concepció molt difusa dels límits del

16 Joan Carles Membrado Tena és professor del Departament de Geografia de la Universitat de València.

17 ARASA I GIL, Ferran. L’Hostalot (Vilanova d’Alcolea, el Baix Maestrat). Excavacions a la mansio Ildum de la Via Augusta. El complexarquitectònic de l’horreum, en Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló (Volum 31), Servei d’Investigacions Arqueològiques iPrehistòriques, 2013, Diputació de Castelló.18Al llibre de mossén Carlos Calaf Rovira, allà per l'any 1980, titulat Vilanova d'Alcolea puerta del Maestrazgo [sic], Ed.Ciss, SA, ja comenta queVilanova d’Alcolea “es el primer pueblo del Maestrazgo [sic] que se encuentra [...] por la comarcal 238” i acaba fent una proposta “[...] Si algunavez se propusiera señalar el comienzo del Maestrazgo [...] habría que tener en cuenta ese punto de coincidencia; y de esa manera apareceríaVilanova como PUERTA DEL MAESTRAZGO. Potser este punt caldria tindre en compte per si en un futur el Govern de l'Estat desbloqueja l'A-7,Vilanova d'Alcolea seria l'inici de l'Autovia del Maestrat.19 Vegeu www.levante-emv.es/castello/2012/02/23/castello-teruel-disuelven-30-anos-despues-mancomunidad-turistica-maestrazgo/883767.html.

nostre Maestrat, que complica molt la projecció d’una marca turística potent.Tanmateix, ara i a poc a poc es va imposant el sentit comú. Sense anar més lluny, el 2 de

març de 2012 l’alcalde d’Atzeneta del Maestrat va presentar la proposta a la Diputació de Castellóperquè tramite la sol·licitud del municipi de canvi d’adscripció comarcal20 a la GeneralitatValenciana, ja que actualment Atzeneta del Maestrat està adscrita a l’Alcalatén segonsl’Administració autonòmica.

A l’estiu del 2014, l’Ajuntament de Vistabella del Maestrazgo21 [sic] adoptava la seuadenominació més genuïna de Vistabella del Maestrat, amb la publicació al DOGV22. Esta vila tambéestà adscrita a l’Alcalatén, a pesar que el seu topònim delata que històricament ha format part delMaestrat. Un altre municipi que també ha canviat la denominació, en este cas de Maestre aMaestrat, ha estat Ares23 (l’Alt Maestrat).

Estos són passos que ajuden a normalitzar la situació i a definir la ubicació comarcal.Este informe, sense anar més lluny, també pretén fer que les nostres viles avancen en la

mateixa direcció, retrobar-nos amb la nostra història i el nostre àmbit per a projectar-nos cap alfutur.

ANTECEDENTSDes de sempre el territori valencià ha buscat una manera més coherent i racional

d’organitzar-se, bé a través dels quarters en època foral del Regne de València, com actualmentamb les comarques.

Com que la finalitat d’este document va més enllà que entrar a fons en el debatcomarcalitzador24, simplement volem constatar en l’annex com les diferents propostes que s’hansucceït al llarg de la història i des de diferents organismes i personalitats de diversos àmbitssempre han tendit a englobar les nostres viles al Maestrat.

A tot açò convé recordar que actualment les comarques no estan regulades per llei des delGovern Valencià. No són legals, i per tant els municipis, des de les seues competències, podenproposar a la Generalitat Valenciana l’adscripció a una comarca o una altra.

LA PROPOSTA ACTUAL. Deficiències

La proposta actual comarcalitzadora té aspectes positius i d’altres de negatius, però engeneral, i des de la percepció municipal, poca cosa ha ajudat a vertebrar conjuntament els nostresmunicipis.

És a dir, la proposta no ha ajudat a cohesionar el territori, a diferència d'altres comarquesvalencianes, on el sentiment comarcal està més arrelat. No entrarem a fons sobre les deficiènciesevidents que per als nostres municipis ha comportat l'actual proposta, el que cal fer, en el nostrecas, és denunciar-ne l'arbitrarietat25 i el sentiment compartit que per a res s'ha tingut en comptel'opinió de les nostres viles.

20 Vegeu www.lasprovincias.es/v/20120325/castellon/atzeneta-maestrat-20120325.html.

21 Convé recordar que les comarques no són oficials al País Valencià, ja que no hi ha una llei que les regule. Atzeneta del Maestrat i Vistabella delMaestrat són “oficialment” a la comarca de l’Alcalatén.22 Vegeu www.docv.gva.es/datos/2014/08/04/pdf/2014_7442.pdf.

23 Vegeu www.docv.gva.es/datos/2009/11/10/pdf/2009_12817.pdf.

24 Per a ampliar coneixements vos recomanem l’obra del professor de Geografia de la Universitat de València, Joan Carles Membrado Tena, http://www.cervantesvirtual.com/la-division-territorial-valenciana—antecedentes-problemas-y-politica-de-la-generalitat. [en línia]I també del mateix autor http://www.academia.edu/6960673/Antecedents_històrics_i_polítiques_actuals_sobre_l_organització_territorial_de_València. [en línia]25 L’arbitrarietat en el criteri comarcal és evident pel fet següent. La Serratella, en l’any 1989, pertanyia a la comarca de l’Alt Maestrat. 2 anys méstard, al 1991, la Conselleria l’adscriu a la Plana Alta. A més, a les Coves de Vinromà sempre s'ha tingut la sensació que tenien el terme partit segonscomarques, la Partida de Dalt com a Maestrat, i la resta com a Plana Alta.

CONSEQÜÈNCIES

• Econòmiques.

La desubicació comarcal afecta el benestar i la qualitat de vida dels nostres veïns. Perexemple, pel que fa a les subvencions, moltes vegades, el repartiment de fons bandeja els nostresmunicipis, o simplement n’elimina l’accés, pel fet de pertànyer a la mateixa comarca que la capitalde província o simplement perquè tenim una comarca que és costanera. Això ha passat algunavegada amb les subvencions del Servef.

Pitjor va ser quan es van començar a aplicar les subvencions del Leader I (1992-1995) i esvan repartir els fons només als municipis que estaven a les comarques dels Ports i a l’AltMaestrat26. Evidentment denunciem este repartiment pel seu caràcter arbitrari, si bé és cert queposteriorment, a través dels programes Leader II, Leader Plus i Proder, este greuge es vacompensar amb l’aplicació d’uns criteris de baremació més raonables (densitat de població,piràmide d’edats i usos del sòl). Tot i això, els nostres municipis van deixar de percebre unes ajudesmolt intenses, quantioses, al principi27, i que es van destinar a la millora d’establiments turístics,suport a pimes, a l’artesania i als serveis locals28.

• Emocionals

La desubicació comarcal afecta l’autoestima de les persones, ja que obliga la persona acentrar-se en allò que li aporta més seguretat a l’hora d’actuar i realitzar-se a si mateix, o siga en elmunicipi; en canvi, esta actitud l’aïlla de la comarca, que és el nostre espai natural d’acció. Eltancament i l’aïllament de l’individu fa que l’impacte econòmic de qualsevol actuació siga moltmés reduït i limitat, i no repercutix en el conjunt dels municipis veïns. La prosperitat als nostresmunicipis ha de vindre de la mà de la unió de tots, l’impacte econòmic real vindrà del treball enequip, en xarxa, amb treball cooperatiu. Això ja fa anys que ho saben bé a altres indrets, on laqüestió comarcal està molt més desenvolupada turísticament que ací, com ara els Ports o l’Aragó.Viure poble endins és una actitud tancada que va en contra del futur dels nostres pobles, i és unamostra més de la desconnexió dels nostres municipis cap a la comarca i el territori a quèpertanyen.

Tenim uns municipis amb prou vida cultural, però, tanmateix, això no redunda en unamillor articulació i vertebració del territori en benefici de tots.

b. Sobre infraestructures

Actualment podem dir de manera clara que al Maestrat, i més en concret a la confluènciadels nostres municipis, hi ha un dèficit pel que fa a les infraestructures de la xarxa viària.

Les carreteres són les artèries que comuniquen el transport terrestre, i mesuren la qualitatde la salut de la xarxa viària. Si bé és cert que recentment hi ha hagut una millora en l’estat de lescarreteres, també ho és que esta millora podria haver sigut més satisfactòria.

26 Vegeu Las políticas de desarrollo rural en la Comunidad Valenciana [en línia] http://www.uv.es/cuadernosgeo/CG58_307_336.pdf. Especialmentinteressant és llegir a partir de la pàgina 16. 27 Al principi dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional de la Unió Europea (1990-1993), va ser quan la intensitat de fons va ser màxima, jaque el País Valencià era considerat “regió endarrerida” per la Comissió Europea.28 El greuge és doble pel fet que que municipis com Vilanova d’Alcolea i la Torre d’en Doménec encara s’estaven recuperant de la sotragada que vanpatir anys arrere quan els van obligar a arrancar totes les plantacions de vinyes que es conreaven pel terme, amb el consegüent afonament del’economia agrària local.

En este sentit, resulta paradigmàtic com l’aeroport marca un punt d’inflexió pel que fa a ladinàmica dels fluxos de trànsit i mercaderies de les carreteres:

Cap al sud, l’autovia de la Plana, la CV-10, permet millors comunicacions. Este fet permetgarantir un flux constant de turistes cap a la Plana, els quals poden ser absorbits per lesinstal·lacions hostaleres que hi ha a la costa (Benicàssim). Tanmateix, el paisatge està mésantropitzat, més humanitzat que al Maestrat.

Al nord, tanmateix, no hi ha solució de continuïtat pel que fa a l’autovia, ja que laconstrucció de l’A-7 està actualment paralitzada pel Govern de l’Estat29. Això és una rèmoraper al nostre desenvolupament econòmic. De fet, a dia d’avui, els trams entre Vilanovad’Alcolea-les Coves de Vinromà-la Salzadella-la Jana estan retardats indefinidament (tot ique el projecte està adjudicat inicialment des del 18/04/2011).

El professor de Geografia de la Universitat de València, Joan Carles Membrado, consideraque per a desbloquejar l’actual situació de paràlisi seria “molt més interessant que alliberaren l’AP-7”,que està anunciada per a l’any 201930. En el cas que l’AP-7 no s’allibere el 2019 ”el tram Vilanova-laJana-el Perelló és crucial per al desenvolupament i la vertebració del Baix Maestrat (incloent-hi Vilanova iles Coves). [...] Vilanova, la Torre d’en Doménec, Benlloch i les Coves podrien començar a bascular més cap aSant Mateu-Vinaròs-Benicarló i no tant cap a Castelló.” Per acabar dient que “la distància València-SantMateu/Morella i València-Vinaròs/Benicarló/Peníscola (lliure de peatge) es reduiria notablement, de lamateixa manera que s’acurtaria la distància Barcelona-Sant Mateu/Morella/Vinaròs/Benicarló/Peníscola(lliure de peatge).” D’esta manera un mercat potencial de més de 6 milions de persones estarien moltmés ben connectades amb la comarca del Maestrat.

Els comentaris del professor Membrado fan patent l’excessiva radialitat en la concepció dela xarxa viària al voltant de la capital de la província (Castelló-aeroport-Vinaròs, Castelló-l'Alcora,Castelló-Terol, i Castelló-València), i el nul interés de les administracions a bastir unes millorscomunicacions entre el Maestrat interior i el litoral, a potenciar l'eix transversal o el corredorcentral, que és el que comprén les nostres viles. Cal constatar i denunciar la gran paradoxa queprecisament allà on es concentra la major superfície de sòl industrial al Maestrat, a Benicarló, és onpitjor comunicats estan per carretera (la saturada N-340 vs. l’autopista de peatge AP-7). Estasituació, evidentment, ens resta competitivitat.

En este sentit, és molt important reivindicar per als nostres municipis una millor eixida capal nord, no només per reforçar les relacions comarcals dins del Maestrat, sinó també perquè ésl’eixida natural cap a Europa. El corredor mediterrani, tant el viari (sense peatge) com el ferroviari(no existeixen rodalies entre Vinaròs i Castelló/València), queda interromput més que enlloc al sudde Catalunya i al nord del País Valencià. I això afecta de ple el Maestrat. Per a ser més competitius,necessitem millors comunicacions amb Europa per carretera i per ferrocarril, i el nord valencià és elpunt pitjor dotat pel que fa a infraestructures viàries i ferroviàries.

29 Vegeu www.levante-emv.es/castello/2014/04/15/fomento-mantiene-bloqueda-7-publicita/1101318.html. 30 De fet esta opció ja és actualment la preferida, tant per al Ministeri com per al Govern Valencià.

4. PROPOSTA

Primer de tot volem aclarir que la nostra proposta comarcal és inclusiva en el sentit que noconcebem la comarca com un ens tancat en si mateix, amb una capital que exercix la centralitat,que és equidistant amb la resta de municipis i a la vegada prestadora de serveis. El territori és moltmés complex i ha de ser organitzat atenent uns altres criteris.La nostra proposta va més enllà i vol superar eixa concepció de la comarca.És per això, que en base als informes històrics, lingüístics i geogràfics que adjuntem, proposem ales viles de les Coves de Vinromà, Vilanova d’Alcolea, la Serratella i la Torre d’en Doménecl’adscripció a la comarca del Maestrat.Deixem absoluta independència als municipis perquè decidisquen, si ho creuen convenient i dinsde la seua autonomia, d’adscriure’s a l’Alt o el Baix Maestrat. Considerem que este criteri vinculat al’altura geogràfica és arbitrari i per això ens abstenim de recomanar-lo.

ANNEX

Morabatins de tres viles. 1686. © Joan Ferreres Nos

Morabatí de la Serratella. 1608. © Joan Ferreres Nos

Morabatí de les Coves de Vinromà. 1621. © Joan Ferreres Nos

La Mancomunidad Turística del Maestrazgo.Extret dehttp://www.elmaestrazgo.com/municipios.htm

DIFERENTS DELIMITACIONS HISTÒRIQUESI PROPOSTES COMARCALITZADORES

Divisió administrativa del Regne de València enèpoca foral (s. XIII-XVIII). Mapa: Joan Carles Membrado. Dep. Geografia de la Universitat de València. Font: Piqueras i Sanchis (L'organització històrica del territori valencià, 1992)

Quarters del Regne de València segons el Tall deDrap (1404). Mapa: Joan Carles Membrado, Dep. Geografia de la Universitat de València. Font: Muñoz Pomer; Piqueras i Sanchis

Comarques del Regne de València citades per Martí de Viciana (1564). Mapa: Joan Carles Membrado, Dep. Geografia de la Universitat de València

Comarques del Regne de València citades per Gaspar Escolano (1610). Mapa: Joan Carles Membrado, Dep. Geografia de la Universitat de València

Proposta de comarcalització de Felip Mateu i Llopis (1933). Mapa: Joan Carles Membrado, Dep. Geografia de la Universitat de València

Proposta de comarcalització d'Emili Beüt i Belenguer (1970). Mapa: Joan Carles Membrado, Dep. Geografia de la Universitat deValència

Demarcacions Territorials Homologades de 1r rang (Generalitat Valenciana, 1988) inspirades en la proposta de Joan Soler (1970). Mapa: Joan Carles Membrado, Dep. Geografia de la Universitat de València

Proposta de comarcalització de Manuel Sanchis Guarner (1983). Mapa: Joan Carles Membrado,Dep. Geografia de la Universitat de València

Proposta comarcal de Rosselló et alii (1982-1987) en què es van inspirar les DTH (demarcacions territorials homologades) de 2n rang (Generalitat Valenciana, 1988). Mapa: Joan Carles Membrado, Dep. Geografia de la Universitat de València

Proposta de comarcalització de PREVASA (1983). Mapa: Joan Carles Membrado, Dep. Geografia de la Universitat de València

MAPA D'INFRAESTRUCTURES

© El Tossal Cartografies

Esta proposta es va acabar de redactaral final de febrer de 2015