Proposta de normes provisionals a ... -...

Valoració econòmica de

l’aprovació i futura implantació del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les conques

internes de Catalunya

Anàlisi preliminar

Març de 2006

Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les conques internes de Catalunya

ÍNDEX

pàg.

1. INTRODUCCIÓ, L’ANÀLISI COST-BENEFICI 12. Costos associats a l’aprovació del PSCM 53. Avaluació dels costos associats a la implantació del PSCM 7

3.1. Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector de l’abastament d’aigua potable

7

3.2. Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector agrícola 123.3. Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector hidroelèctric 173.4. Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector industrial 243.5. Anàlisi del cost del control en la implantació del PSCM 26

4. Avaluació dels beneficis associats a la implantació del PSCM 284.1. Beneficis en la qualitat del medi 294.2. Beneficis en els ecosistemes litorals 304.3. Beneficis en les aigües subterrànies 304.4. Beneficis paisatgístics, culturals i recreatius 31

5. Conclusions, resum 325.1. Principis generals 305.2. Implantació progressiva 315.3. Procediments administratius ordinaris 325.4. Cursos fluvials amb infraestructures d'emmagatzematge i regulació de cabals 335.5. Captacions subterrànies amb afecció a cabals de manteniment 34

6. Documents consultats 366. Equip redactor 38

Valoració econòmica preliminar de l’aprovació i futura implantació del


1. Introducció, l’anàlisi cost-benefici La Directiva 2000/60/CE, de 23 d’octubre de 2000, en endavant Directiva Marc de l’Aigua

(en endavant DMA), estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política

d’aigües. Aquest marc normatiu té, entre els seus objectius fonamentals, prevenir el

deteriorament i millorar l’estat dels ecosistemes aquàtics i dels ecosistemes terrestres i

aiguamolls directament dependents dels primers, així com promoure un ús sostenible de

l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles. En línies

generals, la DMA transcendeix a la consideració exclusivament econòmica de l’aigua (recurs

de producció econòmica i de generació de béns i serveis) i estableix una visió més àmplia,

basada en la importància de l’aigua en la conservació del medi natural. D’aquesta manera,

entre les seves consideracions preliminars, destaca que “l’aigua no és un bé comercial com

la resta, sinó un patrimoni que s’ha de protegir, defensar i tractar com a tal”, i l’aigua com a

element natural bàsic per al manteniment del bon estat dels sistemes i garantia dels

recursos hídrics passa a ser considerat d’interès general.

La Directiva, amb l’objectiu prioritari d’assolir el bon estat ecològic i químic de les masses

d’aigua i la gestió sostenible dels recursos, atorga una especial importància a l’adequat

establiment de les condicions de règim hidrològic, recolzant d’aquesta forma la definició de

cabals de manteniment en els rius sotmesos a regulació hidrològica i extracció de cabals.

La DMA incorpora també altres aspectes que tenen molta importància en la gestió dels

recursos hídrics. Per una part, fa una contínua referència a la utilització sostenible dels

recursos, i a la necessitat d’actuar sobre la demanda repercutint sobre la tarifa la totalitat

dels costos de l’aigua: “Els estats membres tindran en compte el principi de recuperació de

costos dels serveis relacionats amb l’aigua, inclosos els costos ambientals i els relatius al

recurs (…), i en particular de conformitat amb el principi de qui contamina paga”. Per altra

banda, fa referència al concepte de gestió integral de les conques i als necessaris sistemes

de participació pública en l’elaboració dels Plans de Gestió de la Demarcació Hidrogràfica

(Plans Hidrològics de Conca). Totes aquestes eines són de gran interès per a la definició i

aplicació consensuada del règim dels cabals de manteniment, i han de ser plenament

utilitzades en l’establiment de la normativa específica de cada conca en aquest àmbit.

La DMA reflecteix, d’aquesta forma, l’esperit de la nova Constitució Europea, que en l’Art. III-

233 estableix que “(…) La política mediambiental de la Unió tindrà com a objectiu un nivell

elevat de protecció, tenint present la diversitat de situacions existents en les diverses regions

Març de 2006 pàg. 1 de 38



de la Unió. Es basarà en els principis de precaució i d’acció preventiva, en el principi de

correcció dels danys al medi ambient, preferiblement en l’origen, i en el principi de qui

contamina paga”.

Sota aquests supòsits i directrius, l’anàlisi econòmica dels futurs Plans i Programes en

l’àmbit de planificació, i en concret també l’anàlisi del Pla Sectorial de Cabals de

Manteniment, requereixen d’una doble visió analítica, que identifiqui tant els costos directa i

indirectament associats, com els beneficis en l’òptica de la plena integració dels costos

financers, ambientals i del recurs.

Els costos associats de l’establiment de cabals de manteniment es poden classificar en dos

grups:

per una banda tots aquells costos relacionats amb la pèrdua de producció (producció

no subvencionada) derivada directa i indirectament de la implantació de cabals

ambientals i modificació dels títols concesionals o actuals explotacions (pèrdua de

producció elèctrica, pèrdua de producció agrícola, pèrdua de disponibilitat d’aigua per

a l’abastament, etc.).

•

• i per l’altre els costos vinculats amb les possibles modificacions necessàries en les

infraestructures hidràuliques, per a fer possible la modificació de l’explotació, i el

control del compliment de les exigències que se’n deriven (possibles estacions de

control, etc.).

Tanmateix, la introducció d’un determinat règim de cabals ambientals pot oferir importants

béns i serveis a la societat (beneficis). La quantificació dels beneficis en la implantació

dels cabals de manteniment o ambientals mostra una notable dificultat per la naturalesa

intangible de la major part d’aquests beneficis socials i ambientals que se’n desprenen. De

totes maneres els beneficis ambientals vinculats a l’interès comú són, encara que difícilment

quantificables, evidents, atesa l’exigència normativa fruit de la sensibilització i demnada

social creixent en la implantació de règims de cabals ambientals. En altres paraules, la

rendibilitat de les mesures, tot i que parcialment intangible, és evident per la naturalesa

pròpia de la demanda social implicada en ella, i la no implantació pot ocasionar, a la llarga,

impactes econòmics molt més elevats que la mateixa implantació (element característic de

les activitats no sostenibles). Els beneficis ambientals en la implantació de cabals de

manteniment es poden resumir en:




per una banda la millora en la disponibilitat de recurs per a l’abastament, millora de la

qualitat de l’aigua i de l’estat ecològic del sistema (p.e. desaparició de geosmines i

altres substàncies indesitjablesque es generen en aigües estancades i de baix

cabal),

•

•

•

•

•

•

•

•

•

i per altra, la millora ambiental i en l’oportunitat econòmica i l’ús social d’espais en

bon estat de qualitat ambiental (activitats recreatives, de pesca, lleure, etc.)

La preocupació de la ciència econòmica per l’anàlisi dels costos i beneficis ambientals i

socials no és nova. Els economistes de l’escola clàssica (segle XVIII) ja introdueixen

aquests conceptes a través de la teoria de les externalitat, però s’ha considerat sempre un

tema de menor importància dins de l’economia. Aquesta anàlisi comença a prendre major

rellevància a mida que la societat va prenent consciència dels efectes de l’activitat humana

sobre l’entorn. Com a resposta a aquestes noves preocupacions, sorgeixen dos corrents de

pensament que intenten abordar el problema ambiental per dues vies prou diferenciades:

per una banda l’economia ambiental

i per l’altra l’economia ecològica.

L’economia ambiental realitza una anàlisi dels aspectes mediambientals, en termes

econòmics i quantitatius, és a dir, en funció de preus, costos i beneficis monetaris. Les

premisses utilitzades en la seva anàlisi són les següents:

Establiment dels nivells òptims d’impacte ambiental amb criteris de mercat

Utilització d’incentius econòmics: impostos, subvencions, permisos de contaminació,

etc.

Utilització de metodologies de valoració dels recursos naturals a nivell

macroeconòmic

Utilització de l’anàlisi cost-benefici en la presa de decisions

L’economia ambiental utilitza diversos mètodes de valoració. Quan els béns o serveis

ambientals manquen de mercat, i per tant de preu, existeixen dues opcions de valoració:

La primera consisteix en inferir el valor que les persones donen al recurs en qüestió,

analitzant el comportament d’aquestes en mercats on el recurs ambiental està

relacionat. Aquests tipus de mètodes es denominen mètodes indirectes (o mètodes

de preferències revelades). Existeix una àmplia varietat d’enfocaments indirectes, els




més desenvolupats són els mètodes del cost del viatge i els mètodes basats en els

preus hedònics. Per altra banda, quan es vol avaluar la contribució de determinats

actius ambientals en la producció de béns i serveis destinats a un mercat, s’utilitza

normalment l’enfocament de la funció de producció.

La segona opció s’adopta quan no és possible ni tan sols trobar mercats relacionats

amb el bé o servei ambiental. En aquest cas, s’infereix el valor econòmic simulat de

la creació d’un mercat. A aquests mètodes se’ls denomina mètodes directes

(mètodes de les preferències establertes) i, dins d’aquests, es poden distingir les

diferents fórmules que presenten els mètodes de valoració contingent que es basen

en obtenir les preferències dels individus a partir de preguntes hipotètiques del tipus:

“Què faria vostè si...?” o “Quant estaria disposat a pagar per...?”

•

L’economia ecològica és una ciència amb una altra perspectiva d’anàlisi de les qüestions

econòmiques i mediambientals. No centra el seu raonament en els valors de canvi (mercat)

com sí fa l’economia convencional i l’ambiental, sinó que estudia tota la biosfera encara que

no es pugui valorar. És una ciència multidisciplinària ja que intenta incorporar la visió

ambiental en la gestió econòmica integrant la metodologia analítica i instrumental de

diverses ciències com: l’ecologia, l’economia, la termodinàmica (entre altres premisses

aplica en l’àmbit econòmic les lleis de l’entropia procedents de la termodinàmica)...

En l’actualitat, l’Agència Catalana de l’Aigua, dins el marc dels estudis econòmics per a la

implementació de la DMA a Catalunya, està treballant en el desenvolupament d’eines de

valoració econòmica dels costos i beneficis ambientals, els quals hauran de ser tinguts en

compte en la redacció de Plans i Programes de Mesures per assolir els objectius del nou Pla

de Gestió (objectius de la Directiva Marc de l’Aigua).




2. Costos associats a l’aprovació del PSCM

El Pla Sectorial de Cabals de Manteniment (en endavant PSCM) reserva, en els diferents

trams fluvials de les conques internes de Catalunya, unes aportacions per a finalitats

ambientals, i permet l’ús i extracció d’aigua dels sistemes fluvials per a l’activitat humana

compatible amb el manteniment d’un bon estat del medi. De totes maneres, en alguns

casos, aquesta reserva de cabals a circular pels rius amb finalitat ambiental arriba massa

tard, i existeixen avui dia nombrosos aprofitaments que detreuen en excés l’aigua del medi o

alteren significativament el règim de cabals circulants. En aquests casos és on l’aprovació

del PSCM, i la posterior implantació, es fa imprescindible per assolir un bon estat del medi, i

caldrà analitzar amb cura els efectes de la seva implementació sobre el teixit sòcio-

econòmic establert compatible, analitzant, alhora, el model de medi natural que es desitja.

L’ajust de les diverses activitats vinculades a l’extracció i derivació d’aigua als cabals definits

al PSCM pot ocasionar pèrdua de producció que pot ser considerat com a cost imputat a la

implantació del PSCM. De totes maneres, com ja s’ha esmentat a l’apartat anterior,

existeixen també uns beneficis ambientals i guany de qualitat i de recurs (alguns intangibles i

difícilment quantificables) que cal valorar alhora de realitzar una anàlisi integral cost-benefici.

Cal remarcar que:

L’aprovació del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment no aporta importants costos associats, ja que, des del moment de la seva aprovació, s’aplicarà tan sols

a les resolucions d’atorgament de noves concessions i en la tramitació d’expedients

de modificació de característiques dels títols concessionals (la implantació en

concessions vigents es farà a través dels Plans zonals d’implantació). Tan sols els

costos derivats del control dels cabals circulants als rius podria ser directament

imputat al PSCM, tot i que aquest control és intrínsec a la pròpia responsabilitat de

l’administració competent en el compliment de l’exercici de control del medi i de les

característiques dels títols concessionals atorgats, tinguin o no cabals de

manteniment imposats.

•

Pel que fa a les concessions vigents en activitats productores (energia, agrícola, etc.) o

subministradores d’aigua, la implantació de cabals de manteniment, posterior a l’aprovació

del PSCM, estarà precedida de l’aprovació d’un Pla zonal d’implantació en l’àmbit

corresponent i atenent a una problemàtica comuna, llevat dels casos en què sigui factible

una actuació més immediata en el marc dels procediments administratius ordinaris.




L’Agència Catalana de l’Aigua redactarà els respectius plans zonals d’implantació dels

cabals de manteniment per a les conques internes de Catalunya per ajustar,

progressivament, les concessions existents a les exigències d’aquest Pla (2006-2009), i

l’execució i implantació de cabals ambientals fruit de la redacció dels plans zonals haurà de

ser efectiva, sempre que sigui econòmica i socialment possible, abans de finals de 2015

(segons imposa la Directiva Marc de l’Aigua, 2000/60/CE). Els plans zonals aniran

acompanyats d’una anàlisi cost/eficàcia de les mesures preses, es valoraran els recursos

estratègics, es tindran en compte diferents escenaris d’actuació, i comptaran amb un procés

de participació pública dels diferents organismes i institucions directament afectades.

Als plans zonals d’implantació de cabals de manteniment, concretats per a cada

tram fluvial amb problemàtiques i característiques ambientals comunes, i consensuat

amb els diferents usuaris i sectors socials implicats, es definiran i concretaran els costos de la implantació del règim de cabals ambientals en funció del model de riu i

de desenvolupament econòmic i territorial desitjat i consensuat. Alhora, també, serà

en aquest marc on s’analitzaran fórmules de consens i elements que compatibilitzin

el grau de producció i desenvolupament actual o desitjat amb el manteniment del

règim de cabals ambientals circulants al riu.

•




3. Avaluació dels costos associats a la implantació del PSCM

En aquest apartat es realitza una anàlisi preliminar dels costos associats a la futura

implantació del PSCM. Tal i com s’ha especificat en l’apartat anterior, aquest costos seran

avaluats amb major detall un cop es redactin els respectius plans zonals d’implantació dels cabals de manteniment per a les conques internes de Catalunya.

Per a l’anàlisi preliminar dels costos associats a la implantació del PSCM s’analitzen els

següents conceptes i sectors:

Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector de l’abastament d’aigua potable •

•

•

•

•

•

•

Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector agrícola

Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector hidroelèctric

Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector industrial

Anàlisi del cost d’implantació del PSCM en el control del medi

Cal tenir en compte que els costos calculats a continuació reflecteixen els casos extrems

(màxim cost associat) atenent la inflexibilitat dels títols concessionals i sense tenir en compte

possibles convenis de col·laboració i/o mesures compensatòries de comú acord que poden

reduir notablement les pèrdues de producció i els costos associats.

3.1. Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector de l’abastament d’aigua potable

De manera més important, els trams fluvials on existeixen extraccions significatives d’aigua

superficial per a l’abastament de principals nuclis urbans, i que poden presentar problemes

per a garantir el règim de cabals de manteniment fixats al Pla Sectorial, els trobem a:

El baix Ter, per sota de l’extracció d’abastament del sistema d’embassaments Sau-

Susqueda-Pasteral i fins al mar (uns 60 km de riu). Abastament destinat al sistema

ATLL, Girona i Costa Brava sud.

Al tram mig del Llobregat (Balsareny), abans de la confluència amb el Cardener.

Abastament destinat a la sèquia de Manresa.




Al tram final del Llobregat, a Abrera. Abastament destinat a Aigües de Terrassa i

sistema ATLL).

•

•

•

Al tram final del Llobregat, des de St. Joan Despí fins al mar (uns 7 km de riu).

Abastament destinat a Aigües de Barcelona.

A la Muga, per sota de la detracció d’aigua a Pont de Molins i fins al mar. Abastament

de Figueres i Costa Brava nord.

Al baix Ter, l’elevada extracció d’aigua al Pasteral fa que tan sols en èpoques humides es

puguin garantir els cabals de manteniment de manera estable, mentre que en els períodes

més secs, la meitat dels dies de l’any no circulen els cabals ambientals definits al PSCM. La

demanda de reg del baix Ter fa que l’aigua es reservi als mesos d’hivern, quan la demanda

ambiental és més elevada, mentre que en el període de reg (de juny a setembre) el cabal és

molt superior al fixat pel PSCM (Figura 1). En les èpoques més desfavorables (períodes

secs), caldrà compatibilitzar el règim d’explotació dels embassaments amb les demandes

agrícoles del tram baix, i ajustar millor el règim circulant a les demandes ambientals. Caldrà

també definir uns cabals de manteniment de sequera ajustats als períodes secs, i revisar a

la baixa la detracció de cabals del Ter cap a l’àrea metropolitana de Barcelona amb l’ajuda

de la implantació de fonts alternatives d’abastament.

Cabals diaris a Pont de la Barca1998 - 2004

0

5

10

15

20

10/1

/199

81/

1/19

994/

1/19

997/

1/19

9910

/1/1

999

1/1/

2000

4/1/

2000

7/1/

2000

10/1

/200

01/

1/20

014/

1/20

017/

1/20

0110

/1/2

001

1/1/

2002

4/1/

2002

7/1/

2002

10/1

/200

21/

1/20

034/

1/20

037/

1/20

0310

/1/2

003

1/1/

2004

4/1/

2004

7/1/

2004

m3 /s

Cabals de mantenimentCabals aforatsCabals aforats+Sèquia Monar

Anys secs Anys humits Figura 1. Regim de cabals reals que circulen al Ter a l’alçada de Pont de la Barca. S’observa el règim de cabals destinats als regadius del baix Ter (més elevats a l’estiu).




Pel que fa al Llobregat, el tram mig no presenta problemes significatius de cabals de

manteniment, tret de les derivacions puntuals de les minicentrals hidroelèctriques. Al tram

més baix del Llobregat, l’extracció d’aigua per a l’abastament de Barcelona provoca que, en

períodes secs, la major part dels dies de l’any el cabal circulant sigui inferior al de

manteniment (Figura 2). mentre que en períodes humits la situació no presenta problemes.

Per mantrenir un cabals de manteniment al tram baix del Llobregat, per sota de la captació

de St. Joan Despí, s’està analitzant l’ús l’aigua regenerada de Depurbaix per satisfer certes

demandes i incrementar els cabals circulants al riu (2 m3/s), sobretot en períodes secs.

Cabals diaris a Sant Joan DespíPeriode sec (1999 - 2000)

0

5

10

15

20

01/1

0/20

0015

/10/

2000

29/1

0/20

0012

/11/

2000

26/1

1/20

0010

/12/

2000

24/1

2/20

0007

/01/

2001

21/0

1/20

0104

/02/

2001

18/0

2/20

0104

/03/

2001

18/0

3/20

0101

/04/

2001

15/0

4/20

0129

/04/

2001

13/0

5/20

0127

/05/

2001

10/0

6/20

0124

/06/

2001

08/0

7/20

0122

/07/

2001

05/0

8/20

0119

/08/

2001

02/0

9/20

0116

/09/

2001

30/0

9/20

01

m3 /s

Cabals de mantenimentCabals aforats del riuCabals dels riu menys la captació d'AGBAR

Figura 2. Regim de cabals reals que circulen al Llobregat a l’alçada de St. Joan Despí en l període (2000-2001) (any sec). S’observa el règim de cabals circulants abans (blau fort) i immediatament després (blau cel) de la detracció d’aigua (AGBAR).

A partir del model utilitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua per a la planificació dels recursos

hídrics (model AQUATOOL), s’ha simulat, pels trams fluvials descrits on existeixen

importants derivacions d’aigua cap a l’abastament, la pèrdua en volums hídrics que es

derivaria de la possible futura implantació del règim de cabals de manteniment definit al

PSCM. La simulació s’ha realitzat considerant una sèrie hidrològica de 60 anys (1940-2000)

i dos escenaris:

el primer escenari, on no es consideren els cabals de manteniment proposats pel

PSCM (situació actual),

•




i el segon escenari, on sí es considera el règim de manteniment, com a restricció de

caràcter general que s’imposa als usos, tret de l’ús per a l’abastament que se li

atorga prioritat sobre la garantia del cabal de manteniment.

•

L’impacte que generaria la implantació del PSCM correspon a la diferència entre els volums

no satisfets entre un i altre escenari. La simulació ha estat realitzada sobre aportacions

mensuals restituïdes al règim natural en un període de 60 anys (1985-2000) on s’integren

anys secs i anys humits, i les demandes mensuals actuals (2003). A la taula adjunta es

detallen els resultats obtinguts per a cadascun dels abastaments considerats amb els dos

escenaris simulats.

% Garantia Mensual (1)

Demanda mitjana anual no satisfeta

(Hm3)

Demanda anual (Hm3) Escenari

sense PSCM

Escenari amb

PSCM

Escenari amb

PSCM (2)

Escenari amb

PSCM (3)

Cost mig volumètric

anual implantació

PSCM (4) (Hm3)

ABASTAMENT Llobregat Sèquia Manresa 10,88 100% 98,5% 0,12 2,26 0,12 Terrassa 17,00 100% 98,6% 0,19 3,54 0,19 Garraf-Penedès (ATLL) 17,11 100% 96,8% 0,50 11,80 0,50 Demanda captiva Llobregat (ATLL) 6,95 100% 98,8% 0,07 1,44 0,07 SGAB (Aigües de Barcelona) 112,07 100% 99,0% 0,32 6,95 0,32 Total Llobregat 164,00 1,20 25,99 1,20 Ter-Llobregat Demanda BCN (ATLL) 148,36 100% 100% 0 0 0 Demanda entorn BCN (ATLL) 68,00 100% 99,9% 0,03 1,56 0,03 Total Ter-Llobregat 216,36 0,03 1,56 0,03 Ter Demanda captiva Llobregat (ATLL) 9,84 100% 99,7% 0,01 0,30 0,01 Maresme (ATLL) 25,16 100% 99,9% 0,01 0,78 0,01 Girona 9,32 100% 99,7% 0,01 0,29 0,01 Consorci Costa Brava 9,67 100% 99,7% 0,01 0,22 0,01 Total Ter 53,99 0,03 1,59 0,03 TOTAL ABASTAMENT 434,35 1,26 29,14 1,26 Font: Elaboració pròpia a partir simulacions Model AQUATOOL (1) Percentatge de mesos d’una sèrie temporal de 60 anys en que es satisfan la totalitat de les demandes per abastament (2) Quantitat d’aigua no satisfeta segons les demandes per abastament actuals (2003). Mitjana anual de la simulació realitzada

mensualment sobre una sèrie de 60 anys (1985-2000) (3) Quantitat d’aigua no satisfeta segons les demandes per abastament actuals (2003). Valor mig mensual del dèficit anual més elevat

(any més sec) de la simulació realitzada mensualment sobre una sèrie de 60 anys (1985-2000) (4) El cost volumètric es calcula a partir de la diferència entre la demanda mitjana anual d’aigua no satisfeta sota l’escenari d’implantació

de cabals ambientals (PSCM) i la demanda mitjana anual d’aigua no satisfeta sense la implantació de cabals ambientals (situació actual)




Cal destacar que les pèrdues de volum per a l’abastament previ a la implantació del PSCM

són nul·les donat que, en el cas que es produeixi una situació que obligui l’aplicació d’un

decret de sequera, els usos per abastament són usos prioritaris, i es garanteix el 100 % de

l’abastament mitjançant l’aplicació de consignes de restricció als usos agrícoles (regadius) i

producció hidroelèctrica.

En l’aplicació dels cabals de manteniment definits al PSCM, s’observa com la garantia per a

l’abastament decreix lleugerament (un punt percentual) sobretot degut a les baixes

aportacions dels anys més secs. De totes maneres la garantia per a l’abastament com a ús

prioritari continua sent elevada (quasi del 100%), i tan sols en anys i alguns mesos de forta

sequera es poden produir dèficits d’aigua per a l’abastament. Les demandes màximes no

satisfetes (de l’any més sec) es mostren a la taula anterior per a cada sistema, i també una

valoració de la demanda mitja no satisfeta (en una sèrie significativa de 60 anys). En anys

més secs, els cabals de manteniment poden veure’s reduïts, qüestió que haurà de ser

tractada en el futur Pla de Sequeres, de totes maneres podem valorar la demanda mitjana

no satisfeta com a cost volumètric mig de recursos a ser substituïts o estalviats en el cas que

s’implantés el règim de cabals de manteniment fixat al PSCM de les conques internes de

Catalunya.

Per a l’anàlisi preliminar de l’impacte econòmic, es considera que la pèrdua de volums que

es desprenen de la implantació del PSCM hauria de ser aportada per una altra font de

subministrament o per una gestió de la demanda que permetés la seva reducció. El cost

marginal d’obtenció d’aigua potable es pot estimar a partir de les inversions previstes en el

pla d’actuacions del Pla Hidrològic Nacional (Llei 11/2005, de 22 de juny, de modificació de

la Llei 10/2001 del PHN) (Programa AGUA) a les conques internes de Catalunya per a

l’obtenció de nous recursos disponibles o augment de la garantia, que s’estimen en 905

milions d’euros, i que representen un increment de recurs d’uns 145 Hm3/any. D’aquesta

manera, es pot estimar que el cost unitari total derivat d’aquestes actuacions (costos

d’inversió - 0.45€/m3, més costos d’explotació – 0.25€/m3), seria d’uns 0,70 €/m3.

Segons les estimacions realitzades, el cost estimat mitjà d’implantació del PSCM en el

sector d’abastament d’aigua potable podria ser de l’ordre dels 882.000 €/any. A la taula

adjunta es detallen els costos per a cadascun dels abastaments analitzats.




Total cost implementació PSCM (€/any)

ABASTAMENT Llobregat Sèquia Manresa 86.800 Terrassa 129.500 Garraf-Penedès (ATLL) 347.900 Demada captiva Llobregat (ATLL) 50.400 SGAB (Aigües de Barcelona) 225.400 Total Llobregat 840.000 Ter-Llobregat Demanda BCN (ATLL) 700 Demanda entorn BCN (ATLL) 18.900 Total Ter-Llobregat 19.600 Ter Demanda captiva Llobregat (ATLL) 4.200 Maresme (ATLL) 9.100 Girona 4.900 Consorci Costa Brava 4.200 Total Ter 22.400 TOTAL ABASTAMENT 882.000 Font: Elaboració pròpia (ACA)

3.2. Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector agrícola

A les conques internes de Catalunya, les extraccions i usos d’aigua per al regadiu no

representen un volum important, tot i que en trams concrets tenen una elevada rellevancia i

puntualment poden mostrar incompatibilitats amb el manteniment de cabals ambientals.

En general es té un coneixement bàsic de les dotacions i consums d’aigua per part dels

principals regadius de les conques internes (se’n tenen dades aproximades i dotacions), i en

alguns casos les dades poden estar lleugerament alterades ja que els usos per regadius han

estat progressivament substituïts i/o modificats. De totes maneres, a les conques internes de

Catalunya, s’identifiquen trams fluvials concrets amb usos agrícoles rellevants, i que poden

veure’s afectats per la implantació del PSCM:

Regadius de la Muga (marge dret i esquerra) •

•

•

Regadius del baix Ter (Bescanó, Monar, Celrà, marge dret i esquerra)


Regadius de la Sèquia de Manresa



Regadius del baix Llobregat •

•

•

Regs del Foix

Regadius del Camp de Tarragona

Les concessions d’aigua per als regants del baix Ter tenen una doble afecció sobre el

sistema. D’una banda alteren el règim hidrològic aigües avall del sistema Sau-Susqueda-

Pasteral, el qual desembassa més aigua als mesos d’estiu quan el sistema natural no

necessita l’aigua, mentre que els mesos de desgel i migració d’algunes espècies, l’aigua és

retinguda als embassaments per a la seva reserva per al reg d’estiu (inverteix l’hidrograma).

Aquesta situació és especialment greu en anys secs. D’altra banda, la forta extracció d’aigua

al tram Baix del Ter fa que aquest romangui sense uns cabals adequats en llargs períodes

de temps (Figura 1).

La gestió i compatibilització dels consums d’aigua per al reg del baix Llobregat amb un règim

de cabals de manteniment al tram baix del Llobregat passa per la reutilització d’aigua de

l’EDAR del Baix Llobregat, projecte que està actualment en execució.

La garantia dels cabals de manteniment a la presa del riu Foix sembla perfectament possible

per un any d’hidrologia mitjana, respectant la resta d’usos actuals, considerant que aquests

han minvat significativament els darrers anys, particularment per la important reducció de les

superfícies de reg originals.

A partir del model utilitzat per l’Agència Catalana de l’Aigua per a la gestió dels recursos

hídrics (AQUATOOL), s’ha simulat, pels trams fluvials del Llobregat i el Ter, la pèrdua en

volums hídrics que derivaria de la implantació del règim de cabals de manteniment per a les

principals comunitats de regants de les conques descrites. Pels regs de la Muga i del Camp

de Tarragona el cost volumètric que suposa la implementació del Pla Sectorial s’ha estimat a

partir de la informació disponible.




A la taula següent es resumeixen els resultats obtinguts:

% Garantia Mensual (1)

Pèrdua mitjana anual (2) (Hm3)

Demanda Anual (Hm3)

Escenari sense PSCM

Escenari amb

PSCM Escenari

sense PSCM Escenari amb

PSCM

Cost volumètric implantació

PSCM (Hm3)

REGADIUS Llobregat Sèquia Manresa 10,50 91,7 84,3 1,78 (1,79) 2,24 (10,10) 0,46 Canal de la Dreta 22,34 100 99,0 0,00 (0,00) 0,11(3,92) 0,11 Total Llobregat 32,84 1,78 (1,79) 2,35 (14,02) 0,57

Ter

Bescanó 9,00 99,4 82,6 0,01 (0,45) 0,52 (7,75) 0,51 Monar 4,00 100 96,1 0,00 ( 0,00) 0,12 (3,46) 0,12 Celrà - Vinyals 32,25 99,4 82,6 0,03 (1,54) 2,38 (31,66) 2,36 Baix Ter 87,89 99,4 82,6 0,05 (3,05) 5,56 (77,15) 5,51 Total Ter 133,15 0,08 (5,04) 8,58 (120,02) 8,50 La Muga La Muga 30,25 n.d. n.d. n.d. n.d. 2,21 Total La Muga 30,25 2,21 Camp de Tarragona

Baix Francolí i

Riudecanyes 64,48 n.d. n.d. n.d. n.d. 4,04

Total Camp de Tarragona 64,48 4,04

TOTAL REGADIU 260,72 1,86 (6,83) 10,93 (134,04) 15,31 Font: Elaboració pròpia a partir simulacions Model AQUATOOL (1) Percentatge de mesos de una sèrie temporal de 60 anys en que es satisfan la totalitat de les demandes. (2) Quantitat d’aigua no satisfeta segons les demandes per als regadius actuals (2003). Mitjana anual de la simulació realitzada

mensualment sobre una sèrie de 60 anys (1985-2000). Entre parèntesi es mostra el valor mig mensual del dèficit anual més elevat (any més sec) de la simulació realitzada mensualment sobre una sèrie de 60 anys (1985-2000)

Segons s’extreu del model, en la situació actual de recursos disponibles, existeix una manca

de garantia total en la satisfacció de les demandes agrícoles de regadiu (percentatge de

mesos en que no es satisfan les demandes), que coincideix amb els anys més secs (on

s’activa el Decret de Sequera i les restriccions al regadiu). Si s’implanten els cabals

ambientals que se’n deriven del PSCM, la garantia es redueix de manera diferent segons la

conca (entre 2 i 15 punts percentuals). Cal tenir en compte que la reserva per a cabals de

manteniment s’ha simulat com a prioritària vers a l’ús del regadiu. La reducció mitjana anual

dels volums d’aigua disponible per al regadiu a Catalunya seria d’uns 15,31 Hm3, repercutint

de manera diferent depenent de la comunitat de regants (el baix Ter és la més afectada,

mentre que l’afecció al baix Llobregat és més lleu). Si analitzem l’any més sec en un període




de 60 anys, el volum d’aigua no satisfeta augmenta si s’implanten els cabals de

manteniment del PSCM. El cas del baix Ter és el més afectat, on en un any extremadament

sec es passa d’un dèficit d’uns 5 Hm3 a uns 120 Hm3, que coincideix pràcticament amb la

totalitat de la seva demanda, la qual cosa significa que en anys extremadament secs les

aportacions al regadiu del baix Ter serien pràcticament inexistents si es vol mantenir uns

cabals ambientals i garantir el 100 % de l’abastament urbà (Girona, Costa Brava sud i

Barcelona-ATLL).

La compatibilitazió de la implantació de cabals ambientals al baix Ter, Muga i baix Llobregat,

amb les activitats agrícoles de regadiu actual passen per,

Millorar el sistema de regs i canvis de cultius per a millorar l’eficiència i reduir les

dotacions actuals destinades al regadiu

•

•

•

•

Pactar sistemes de restriccions compensades als regadius en períodes

extremadament secs mitjançant consignes d’estalvi i compensació

En el cas del baix Ter, la compatibilització d’uns cabals ambientals amb l’actual

activitat agrícola passa, a més a més, per una possible reducció del transbassament

al sistema ATLL. El volum d’aigua alliberat del Ter hauria d’ésser substituït per nous

recursos o sistemes d’estalvi domèstic dins l’àmbit d’ATLL. En tot cas, caldria valorar

el cost residual de generació d’aigua potable (uns 0,45 €/m3), vers al cost de

producció agrària (0,37 €/m3) per, en casos de sequera, afrontar el dèficit d’aigua a

partir de la compra d’aigua als regants (més econòmic i amb costos de manteniment i

d’amortització inferiors).

L’ús d’aigües regenerades (nou recurs en el cas d’EDARs costaneres) per a l’ús

agrícola del baix Ter, el baix Llobregat, la Muga, i el Camp de Tarragona.

Per a valorar econòmicament l’impacte derivat de la pèrdua en volums de reg per la

implementació del PSCM, s’han considerat les següents variables per a cadascun dels

cultius de les comunitats de regants analitzades: productivitat dels cultius (kg/ha) i preus

percebuts pel pagès (€/kg). A partir d’aquesta anàlisi s’ha obtingut un hipotètic cost

d’implantació del PSCM al sector agrari associant-lo als ingressos que deixarien de percebre

les comunitats de regants per veure disminuïda la seva producció.

El cost hipotètic de la implantació del PSCM a les conques internes de Catalunya seria d’uns

5,65 milions d’euros anuals, el que representa un cost unitari de 0,37 €/m3. A continuació es

presenta una taula em el resum d’aquests resultats.




Cost econòmic orientatiu de la implantació del

PSCM al regadiu

Cost unitari

(€/m3) Cost total

(€/any) REGADIUS Llobregat Sèquia Manresa 0,21 94.690 Canal de la Dreta 0,76 83.923 Total Llobregat 0,31 178.613

Ter

Bescanó 0,08 41.792 Monar 0,17 20.920 Celrà - Vinyals 0,01 34.100 Baix Ter 0,29 1.573.069 Total Ter 0,20 1.669.881 La Muga La Muga 0,43 941.052 Total La Muga 0,43 941.052 Camp de Tarragona

Baix Francolí i

Riudecanyes 0,71 2.859.472

Total Camp de Tarragona 0,71 2.859.472 TOTAL REGADIU 0,37 5.649.018 Font: elaboració pròpia

Aquest valor és una dada màxima orientativa ja que, com s’ha comentat abans, la millora en

l’eficiència dels regadius i en canvi de cultius poden fer reduir les demandes d’aigua i, per

tant, les pèrdues en la producció i econòmiques del sector agrari. 5 M€ anuals invertits en la

millora dels regadius i la regeneració d’aigües per a l’ús agrícola poden fer reduir

significativament la pèrdua de producció agrària. En tot cas, aquesta proposta aniria

acompanyada d’un canvi en el model de política agrària on es potenciés la qualitat vers la

quantitat i el valor afegit al producte per fer més rendibles productes i produccions de baix

consum d’aigua. Els consums d’aigua per a l’ús agrícola de regadiu hauria de veure’s reduït

al voltant d’un 10% (depenent de la zona) per tal de compatibilitzar-ho amb uns cabals

ambientals circulants pels rius de les conques internes de Catalunya, i amb l’actual demanda

domèstica d’aigua.




Pel que fa a l’anàlisi de les subvencions agràries, segons s’estableix en la última Reforma de

la Política Agrària Comuna recollida en el Reglament 1782/2003, el 75% dels ajuts que

reben els agricultors estan lligats a les hectàrees que s’han declarat en un període de

referència (a aquesta subvenció se l’anomena Pagament Únic). El 25% restant correspon a

ajudes a la producció. El cost econòmic de la implantació del PSCM obtingut en la taula

anterior s’hauria d’ajustar a la diferència entre les subvencions a la producció que rebia el

pagès en base a les produccions obtingudes abans d’aplicar el règim de cabals de

manteniment, i les que rebria amb les noves condicions.

Pel que fa a les subvencions per hectàrea, el Títol II del R(CE) 1782/2003 defineix els

requisits que han de tenir les terres per tal que els productors puguin seguir rebent els ajuts.

Les condicions que s’han de mantenir són:

Mantenir el sòl en bones condicions, conservar la matèria orgànica, la seva

estructura, evitar la compactació i mantenir les superfícies agrícoles.

•

•

•

Conservar els hàbitats naturals i la flora i fauna silvestres.

Protegir el sòl i les aigües subterrànies de la contaminació per substàncies perilloses

i de la utilització dels nitrats en l’agricultura.

Sempre i quan es mantinguin aquestes condicions, el cost econòmic de la implantació del

PSCM no es veu afectat per les subvencions a la producció ja que aquests ajuts es podrien

seguir rebent en la totalitat del seu import un cop aplicat el règim de cabals de manteniment.

3.3. Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector hidroelèctric

La derivació de cabals per a la generació hidroelèctrica és, a les conques internes de

Catalunya, la principal i més nombrosa afecció per manca de cabals circulants suficients en

els sistemes fluvials. Aquests provoquen 152 punts crítics a Catalunya per manca de cabals

circulants suficients, dels quals 45 (un 30 %) provoquen un impacte elevat (entre sever i

crític).

La producció anual d’energia elèctrica a Catalunya generada a partir de la minihidràulica es

situa al voltant dels 650 GWh. Aquesta representa, a Catalunya, al voltant del 2 % de

l’energia elèctrica generada, tot i que és un elevat percentatge de l’energia considerada de




producció renovable i no productora de gasos d’efecte hivernacle. En el gràfic adjunt es

detalla el repartiment de les fonts de producció d’energia a Catalunya.

Origen de la producció d'energia electrica a Catalunya(dades estimades ICAEN)

0.8 %

1.9 %

4 %

15.5 %

11 %

66.8 %

Nuclear

Tèrmica

Cogeneració

Gran Hidràulica

Minihidràulica

Altres

A Catalunya hi ha actualment 383 centrals hidroelèctriques1, de les quals 345 (unes 302 en

servei) estan catalogades com a minihidràulica (< 10 MW de potència instal·lada2), amb una

potencia instal·lada total de 273 MW, i 38 instal·lacions considerades com a grans centrals

hidroelèctriques, amb una potència total instal·lada d’uns 2.047 MW. La producció

hidroelèctrica anual neta a Catalunya és d’uns 5.000 GWh. Segons el cens de centrals

hidroelèctriques de l’Agència Catalana de l’Aigua actualment en funcionament, a Catalunya

existeixen unes aproximadament 247 centrals hidroelèctriques amb més de 250 KW de

potencia instal·lada, de les quals 147 pertanyen a les conques internes de Catalunya i la

resta (100) a les conques catalanes de l’Ebre. Dins de les CIC es troben repartides de la

següent manera: 68 al Ter, 67 al Llobregat, 8 al Fluvià, 3 a la Tordera i un a la Muga. Del

total de centrals de les CIC, 143 són centrals hidroelèctriques fluents amb una potencia total

instal·lada de 94,5 MW, i les 4 restants corresponen a centrals de peu de presa, amb una

potencia total instal·lada de 77 MW.

Amb la implantació del règim de cabals de manteniment del PSCM, les centrals

hidroelèctriques poden veure reduïda la seva producció per la previsible reducció en els

cabals captats del medi. De totes maneres, cal assenyalar que, mitjançant estratègies de

flexibilitat amb la captació i producció elèctrica (e.g. captar més aigua a l’hivern i menys a

1 Dades extretes del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015. ICAEN, 2005. 2 Tot i que la llei de Conservació de l’Energia 82/80 considera com a “minicentrals” a aquelles instal·lacions amb una potencia igual o inferior a 5 MW, la Unió Europea, i més recentment, El Pla de l’Energia a Catalunya a l’horitzó de l’any 2010, consideren com a minihidràulica a les instal·lacions iguals o inferiors a 10 MW de potencia.




l’estiu, etc.), és possible i compatible la implantació de cabals de manteniment sense una

significativa reducció de la producció elèctrica, en aquells casos que ho permeti (e. g. baix

Ter). També l’actualització de turbines i sistemes de captació d’aigua pot permetre la millora

en l’eficiència de la producció elèctrica compatible amb el manteniment d’uns cabals

ambientals circulants (assuds mòbils, produccions temporals, etc.)

L’anàlisi de l’impacte que pot generar l’establiment dels règim de cabals, s’ha realitzat a

partir de l’estudi elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua “Conclusions de les implicacions

tècniques, econòmiques i administratives que afecten l’establiment de cabals de

manteniment per a diferents tipologies de concessions dels rius de les conques internes de

Catalunya”, on s’analitza la reducció de producció en una mostra de 53 centrals

hidràuliques. Els resultats obtinguts en aquest estudi mostren que la implantació del règim

de cabals de manteniment, amb l’actual situació concessional, podria suposar fins a una

reducció en la producció energètica a partir de la minihidràulica del 47% (cal recordar que la

producció minihidràulica suposa un 2% de la producció elèctrica total a Catalunya). Al mateix

estudi realitzat per l’Agencia catalana de l’Aigua, també s’han analitzat cabals ambientals

més baixos o situacions de compatibilitat amb títols concessionals més flexibles on la

reducció de producció elèctrica es xifrava al voltant del 14 %. En la taula adjunta es detallen

els resultats obtinguts de l’estudi citat.

Tram Fluvial Nombre de

minicentralsanalitzades

Producció estimada

actual

Producció estimada amb cabals de manteniment

(PSCM)

Reducció de

producció

Producció estimada amb concessions

flexibles i cabals de

manteniment més baixos

Reducció de

producció

MWh/any MWh/any % MWh/any %

Conca del Llobregat Alt

Llobregat 13 50.865 26.735 47 44.651 12

Cardener 2 3.979 1.491 63 3.069 23

Conca del Ter Freser 4 13.993 9.584 30 12.687 9 Alt Ter 4 13.448 6.553 51 11.637 13 Baix Ter 7 9.027 3.344 63 6.731 25

Total 30 91.312 47.978 47 78.774 14 Font: ACA

Extrapolant els resultats obtinguts en l’estudi citat a la totalitat de centrals hidroelèctriques de

les conques internes de Catalunya, s’obté que la pèrdua de producció total estaria compresa




entre 232 GWh anual, pel cas que s’implantés el règim de cabals de manteniment definits en

el PSCM (0,5% de la producció elèctrica anual a Catalunya), i 79 GWh anual si es

considerés un escenari amb concessions flexibles i cabals de manteniment més baixos

(0,2% de la producció elèctrica anual a Catalunya). En la taula adjunta es detalla, per a cada

una de les conques, les pèrdues de producció hidroelèctrica estimades en els dos escenaris.

Tram Fluvial Nº de

centrals CIC

Potència total

instal·lada (kW)

Producció teòrica anual(1)

(kWh/any)

Reducció de

producció amb cabals

de mant. PSCM(2)

(%)

Pèrdua de producció

amb cabals de mant.

PSCM (kWh/any)

Reducció de producció

amb concessions

flexibles i cabals de mant. més

baixos(2) (%)

Pèrdua de producció amb

concessions flexibles i cabals

de mant. més baixos

(kWh/any)

Conca del Llobregat Alt Llobregat 14 19.906 49.765.000 47% 23.389.550 12% 5.971.800 Baix Llobregat 39 21.786 54.465.000 49% 26.434.056 13% 7.074.770 Cardener 14 5.360 13.400.000 63% 8.442.000 23% 3.082.000 Total Llobregat 67 47.052 117.630.000 58.265.606 16.128.570 Conca del Ter Freser 13 13.527 33.817.500 30% 10.145.250 9% 3.043.575 Alt Ter 39 26.341 65.852.500 51% 33.584.775 13% 8.560.825 Baix Ter 16 77.296 193.240.000 63% 121.741.200 25% 48.310.000 Total Ter 68 117.164 292.910.000 165.471.225 59.914.400 Conca del Muga Muga 1 3.480 8.700.000 47% 4.089.000 14% 1.218.000 Total Muga 1 3.480 8.700.000 4.089.000 1.218.000 Conca del fluvià Fluvià 8 2.306 5.765.000 47% 2.709.550 14% 807.100 Total Fluvià 8 2.306 5.765.000 2.709.550 807.100 Conca del Tordera Tordera 3 1.576 3.940.000 47% 1.851.800 14% 551.600 Total Tordera 3 1.576 3.940.000 1.851.800 551.600 TOTAL 147 171.578 428.945.000 232.387.181 78.619.670 Font: Estimació pròpia (1) La producció teòrica anual s'ha calculat a partir de la potència instal·lada i considerant 2.500 hores de funcionament anual. (2) Dades obtingudes o estimades a partir de l'estudi "Conclusions de les implicacions tècniques, econòmiques i administratives que afecten l’establiment de cabals de manteniment per a diferents tipologies de concessions dels rius de les conques internes de Catalunya" elaborat per l'Agència Catalana de l'Aigua.

Per estimar el valor econòmic en la reducció de la producció hidroelèctrica, s’ha considerat

que la producció energètica que es deixaria de produir, hauria de ser generada per una altra

font de producció. Per estimar el seu cost s’ha considerat el preu mitjà de l’energia elèctrica




a Espanya, tant pel que fa a centrals en règim ordinari com centrals en règim especial, que

pel període febrer 2005 - gener 2006, és de 0,066 €/kWh. Aquest preu mitjà no incorpora

l’efecte de la prima o bonificació que, segons estableix l’annex IV del Reial Decret

1556/2005, de 23 de Desembre, han de rebre totes les instal·lacions que utilitzin com

energia primària alguna de les energies renovables no consumibles.

La valoració del cost de reposició dels cabals no produïts s’ha d’estimar sense considerar

l’efecte de la prima, donat que aquesta representa un cost que ha d’assumir el sistema

independentment de la implantació del PSCM.

Tram Fluvial Nº de centrals CIC

Valoració pèrdua de producció amb cabals de mant.

PSCM (€)

Valoració pèrdua de producció amb

concessions flexibles i cabals de mant. més

baixos (€) Conca del Llobregat Alt Llobregat 14 1.555.063 397.037 Baix Llobregat 39 1.757.478 470.369 Cardener 14 561.269 204.908 Total Llobregat 67 3.873.809 1.072.314 Conca del Ter Freser 13 674.511 202.353 Alt Ter 39 2.232.896 569.169 Baix Ter 16 8.094.007 3.211.907 Total Ter 68 11.001.413 3.983.430 Conca del Muga Muga 1 271.859 80.979 Total Muga 1 271.859 80.979 Conca del fluvià Fluvià 8 180.145 53.660 Total Fluvià 8 180.145 53.660 Conca del Tordera Tordera 3 123.118 36.673 Total Tordera 3 123.118 36.673 TOTAL 147 15.450.344 5.227.057 Font: Estimació pròpia

Segons les estimacions realitzades, el valor de la pèrdua anual de producció seria com a

màxim de 15,4 milions d’euros, considerant que s’apliquessin els cabals de manteniment

establerts pel PSCM, o de 5,2 milions d’euros, si es considerés un escenari amb




concessions flexibles i cabals de manteniment més baixos. En la taula adjunta es detalla el

valor estimat de la pèrdua econòmica, detallat a nivell de conques, i pels dos escenaris

descrits.

D’altra banda, la recuperació de cabals en concessions existents passa per una anàlisi

administrativa de la seva viabilitat legal. S’ha de tenir en compte que aquestes captacions

tenen uns drets concessionals atorgats per l’administració competent que, en la majoria dels

casos caduquen al 2061. En tot cas, els costos derivats de possibles indemnitzacions no es

consideren ja que no està clar (diversos dictàmens jurídics es contradiuen) que sigui

aquesta la única estratègia legal per recuperar concessions i implantar cabals ambientals.

L’experiència ens mostra, i diverses sentencies del tribunal contenciós administratiu ens

avalen, que en la revisió de les característiques dels títols concesionals i en els tràmits de

transferències de concessions, és possible implantar cabals de manteniment sense cost

addicional ni indemnitzatori.

L’anàlisi realitzada sobre la viabilitat administrativa en els 53 punts seleccionats ens

demostren que en pràcticament un 12% dels casos, existeixen o han existit incompliments

manifestos del títol concessional i, per tant, en aquests casos, seria relativament senzill

iniciar processos d’extinció de concessions o de caducitat, o renegociació de la concessió

aplicant-li un cabal de manteniment adequat. En altres casos, existeixen certes ambigüitats

en el títol concessional, on la fixació d’un cabal de manteniment pot ser viable a l’hora

d’actualitzar i regularitzar la concessió. Finalment tenim les concessions que compleixen tots

els requeriments del títol concessional i, per tant, es fa difícil, administrativament parlant, la

fixació de cabals ambientals sense una prèvia negociació o, fins i tot, possible indemnització

(depenent dels casos) en el rescat del cabal de manteniment.

Tram fluvial Concessions que han incomplert algunes de les característiques del títol

concessional (1)

Concessions que contenen ambigüitats o manca d’aprovació final de l’expedient del títol

concessional

Concessions que compleixen les

característiques del títol concessional

% % % Conca del Llobregat Alt Llobregat 26,3 57,9 15,8 Cardener 0 50 50 Conca del Ter Freser 20 40 40 Alt Ter 12,5 75 12,5 Baix Ter 0 80 20 Total 11,8 60,6 27,6 Font: ACA (1) Explotacions que en algun cop s’han detectat irregularitats o incompliment del títol concessional.




De totes maneres, en el percentatge d’aprofitaments que compleixen estrictament la

resolució de concessió, hi hauria la possibilitat de negociar un canvi en el règim d’explotació,

variable en el temps, de tal manera que es permeti un ús més elevat del cabal atorgat en

èpoques de gran cabal circulant pel riu però, que en èpoques d’estiatge, es redueixin les

captacions, per sota de la concessió, garantint d’aquesta manera el cabal de manteniment.

En aquest supòsit, la producció elèctrica a finals d’any es mantindria sense o amb pèrdues

més baixes per al concessionari i, per tant, seria molt més fàcil la seva negociació i

implantació. Per a realitzar aquestes variacions en la captació i turbinatge de l’aigua és

necessari que les instal·lacions tinguin una captació que permetin l’increment puntual, i unes

turbines sobredimensionades a la concessió actual. Aquesta situació es dóna en un 52,2%

de les instal·lacions analitzades (taula 3), sobretot a la conca del baix Ter (fins al 100 % de

les instal·lacions), a l’alt Ter i al Freser (en un 80% de les instal·lacions). Tram fluvial Minicentrals que poden

modificar el règim de cabals turbinats

Minicentrals que no poden modificar el règim

de cabals turbinats

Minicentrals sense dades

% % % Conca del Llobregat Alt Llobregat 42,1 5,3 52,6 Cardener 50 0 50 Conca del Ter Freser 80 0 20 Alt Ter 80 0 20 Baix Ter 100 0 0 Total 52,2 17,4 30,4

S’han realitzat càlculs sobre un hipotètic cost d’indemnització, en aquells casos en que la

concessió té resolució final i es compleixen tots els requeriments i característiques del títol

concessional i, per tant, el rescat d’uns cabals concedits per a garantir una mínima qualitat

ambiental en els sistemes fluvials, aigües avall, pot ser administrativament complicat. Val a

dir que, no existeix una postura unànime, legalment parlant, sobre la necessitat

d’indemnització o no per a garantir uns cabals ambientals. Sota aquesta incertesa, s’han

analitzat i avaluat els costos d’una hipotètica pèrdua de producció en els anys de concessió

restants, l’amortització de les inversions, la renda neta, i estudiant alguns precedents (p.e.

baix Ter). El cost estimat estaria al voltant d’uns 890.000 euros per aprofitament hidroelèctric

de mitjana, que variaria entre 300.000 i 4.000.000 d’euros depenent del títol concessional. Si

s’instauren uns cabals de manteniment progressius o règim flexibles els costos poden ser

d’uns 264.000 euros de mitjana per minicentral hidroelèctrica, variant entre 90.000 i

1.400.000 euros.




3.4. Anàlisi del cost d’implantació del PSCM al sector industrial

Les captacions i concessions més importants per a usos industrials a les conques internes

de Catalunya són principalment d’aigües subterrànies, la qual cosa fa difícil quantificar la

incidència de la implantació de cabals de manteniment sobre aquest sector de manera

generalitzada. De totes maneres, s’han identificat dos trams fluvials afectats directament, i

de manera significativa, per extracció d’aigua per a usos industrials:

1. L’embassament del Catllar al tram baix del Gaià (extracció d’aigua per a la indústria petroquímica de Tarragona)

La garantia d’un cabal mínim o de manteniment al riu Gaià, per sota de la presa del

Catllar i fins al mar, és avui dia inexistent degut a l’elevada concessió i extracció

d’aigua en aquest riu mediterrani (910 L/s, 15,768 Hm3/a). L’aigua que ara arriba a la

desembocadura del Gaià ho fa exclusivament a través del aqüífer i el seu origen tant

pot ser de riu amunt com dels conreus de l’entorn. Tot plegat condueix a la

configuració d’una zona de desembocadura formada per una bassa (zona humida)

força tancada per vegetació helofítica (canyissar), en progressió clara cap al

recobriment total de la làmina d’aigua, i amb aigües que es renoven molt poc i que

suporten un grau d’eutrofia important. En l’actualitat tota la zona humida i el seu entorn

(unes 5 Ha, en total) està declarada Reserva Natural de Fauna Salvatge d’acord amb

els valors naturals que encara conserva i que en bona part són deguts a l’alta

productivitat de l’espai i a la salabró de les aigües.

La recuperació d’un regim de cabal de manteniment al tram baix del Gaià afectaria

quasi exclusivament a la concessió de l’empresa EMPETROL SA (REPSOL-YPF), ja

que les concessions dels regants del Catllar i la Riera de Gaià són de molt menor

entitat i sempre prioritàries. En tot cas, REPSOL podria disposar d’alternatives per

aquest subministrament d’aigua, tot i que de menor qualitat (reutilització d’aigües de

les EDARs de Tarragona, Vilaseca i Reus).

S’han realitzat càlculs estimatius sobre els costos de la implantació de sistemes de

tractament terciaris a les EDARs de Vilaseca, Tarragona i Reus per a la regeneració

d’aigües usades i el seu posterior ús al sector industrial i agrícola de la zona. Els




costos en actuacions addicionals en el tractament terciari s’estimen en uns 17,75 M€,

per a generar uns 17 Hm3/a d’aigua regenerada apte per a l’ús agrícola i industrial al

Camp de Tarragona. Aquests cabals regenerats anirien, en part, a alliberar recurs del

CAT (Consorci d’Aigües de Tarragona), com a reserva d’aigua en períodes de sequera,

i d’altra banda, per alliberar cabals captats d’aigües superficials (Gaià al Catllar). Es

preveu que, aproximadament uns 7 Hm3/a anirien destinats al sector industrial, dels

quals uns aproximadament 2 Hm3/a es podrien destinar a substituir captacions d’aigua

superficial del Gaià, la qual cosa permetria alliberar aproximadament la meitat de

l’actual cabal captat actualment (encara que de manera molt irregular, actualment

s’està captant al voltant d’uns 4 Hm3 d’aigua anuals del riu Gaià per a usos industrials).

El cost d’aquests nous recursos pot ser molt variable en funció del volum sobre el que

es repercuteixi, els costos del transport, les inversions, i la qualitat final exigida. Com a

referència es pot considerar una 0,042 €/m3 com a cost d’explotació del tractament

terciari, més 0,035 €/m3 de cost d’amortització de les inversions i infraestructura

realitzada (a 15 anys), més uns 0,014 €/m3 de cost de transport de l’aigua regenerada,

en total uns 0,091 €/ m3.

Així, doncs, el cost de reposició d’aigua captada des de l’embassament del Catllar

podia suposar uns costos de 182.000 € anuals (2 Hm3 anuals per 0,091 €/ m3).

Des del punt de vista legal i administratiu, la imposició d’un cabal de manteniment com

a tal, podria ser indemnitzable o no depenent de la interpretació que es faci de la

condició establerta a la resolució de 18 de setembre de 1974 que preveu que

l’Administració “podrà obligar al concessionari a la instal·lació, a cost seu, de

dispositius de control o limitació de cabal en estiatge”. En tot cas, la substitució d’una

font d’aigua per una altra, sense perjudici de l’activitat realitzada, no esta subjecte

d’indemnització.

2. El tram mig de l’Anoia al seu pas per Igualada (extracció d’aigua per al sector del cuir):

La garantia dels cabals de manteniment a la presa de Blanquers, al riu Anoia, sembla

factible per anys d’hidrologia mitjana, respectant la resta d’usos actuals. Evidentment,

els anys secs i particularment durant l’estiatge, la imposició d’aquests cabals de

manteniment suposaria la impossibilitat de derivar aigües del riu Anoia. En aquests

casos l’aigua de consum per al sector del cuir es podria veure satisfeta a partir de la




reutilització d’aigua regenerada des de l’EDAR d’Igualada (projecte que està

actualment en fase d’anàlisi). Els costos associats a aquesta aigua són comparables al

tractament de regeneració calculat al Camp de Tarragona (uns 0,091 €/m3), la qual

cosa, entenent que el cabal captat pel sector industrial d’Igualada, i que per tant hauria

de ser substituït, és d’uns 1,46 Hm3/a, el cot màxim de reposició seria d’uns 132.860 €

anuals.

Des del punt de vista legal i administratiu, considerant que s’està tramitant un

expedient de transferència i fixació de característiques i que aquestes han sofert

variacions respecte les que estan inscrites, es pot imposar un cabal de manteniment,

sense dret a indemnització. Per altra banda, degut a que els regants disposaven d’una

concessió històrica de 3 hm3/any, i que actualment no arriben a usar ni la meitat

d’aquesta xifra, podria ser d’aplicació l’article 144.4 del Reglament del Domini Públic

Hidràulic, que preveu la possibilitat d’acomodar el cabal concedit a les necessitats

reals de l’aprofitament.

3.5. Anàlisi del cost del control en la implantació del PSCM

Tal i com s’ha detallat en apartats anteriors, l’aprovació del PSCM no aporta, en la seva fase

inicial, costos associats, ja que, des del moment de la seva aprovació, s’aplicarà tan sols a

les resolucions d’atorgament de noves concessions i en la tramitació d’expedients de

modificació de característiques dels títols concessionals.

El control per part de l’Agència del compliment dels cabals de manteniment, tampoc s’estima

que representi un cost addicional als costos que ja assumeix pel control del medi hídric. A

més a més, segons estableix la Llei 11/2005, de 22 de juny, per la que es modifica la Llei

10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional, en l’apartat 6 de la Disposició final

primera: “(...) els titulars de les concessions administratives d’aigües i tots aquells que per a

qualsevol títol disposin del dret al seu ús privatiu, estaran obligats a instal·lar i mantenir els

corresponents sistemes de medició que garanteixin informació precisa sobre cabals d’aigua

en efecte consumits o utilitzats i , en el seu cas retornats”. En aquest sentit, el control del

cabal captat i utilitzat és responsabilitat de l’usuari. Mentre que resta en mans de

l’administració el posar a la disposició dels afectats (usuaris) la informació relativa als cabals

circulants pel riu per tal de que els respectius usuaris puguin regular els cabals captats

d’acord amb les exigències i restricció del cabal de manteniment imposat En aquest sentit, el




coneixement dels cabals circulants als diversos trams fluvials de Catalunya és força extens i

fàcilment extrapolable (Figura 3), tan sols en alguns trams fluviels avui dia sense aforar de

manera continuada seria necessari la instal·lació de dispositius de mesura de cabals en

temps real.

Figura 3. Actual disposició de la xarxa d’aforamenst de cabals de l’Agencia catalana de l’Aigua a les conques internes de Catalunya.

Analitzant l’actual xarxa d’aforaments existents a les conques internes de Catalunya, es

considera que seria tan sols necessari la instal·lació d’uns 10 dispositius de mesura de

cabals circulants (sense infraestructura associada) que donarien una visió més complerta

dels cabals circulats a la xarxa fluvial principal de les conques internes de Catalunya. El cost

unitari d’instal·lació dels dispositius s’estima en uns 24.000 €, la qual cosa suposa un cost

d’uns 240.000 € per a la millora del control i seguiment del compliment de la imposició de

règims de cabals ambientals segons el PSCM. Si es considera que la vida útil dels equips és

de 10 anys, el cost anual en concepte d’amortització tècnica seria de 24.000€/any.




4. Avaluació dels beneficis associats a la implantació del PSCM

Els ecosistemes aquàtics com els rius, embassaments, estuaris, i ecosistemes propers a la

costa, proporcionen, en bon estat, una gran varietat de beneficis a la societat. Aquests

inclouen “productes” com aigua potable, la vida piscícola i vegetal, i “serveis” com la

purificació o autodepuració de l’aigua, la mitigació d’inundacions i oportunitats d’oci. Uns rius

en bones condicions i els seus ecosistemes associats tenen un valor intrínsec per a la

societat, que en la majoria dels casos és passat per alt degut a la dificultat de la seva

identificació i quantificació. Els cabals de manteniment contribueixen, de manera crucial, a la

salut i millora d’aquests ecosistemes. Privar un riu o un sistema subterrani d’aquests cabals,

no només perjudica l’ecosistema sencer, sinó que també amenaça les comunitats que en

depenen directament, les activitats recreatives i de lleure, i el conjunt de la societat en

general (part del benestar).

L’objectiu d’implantar cabals de manteniment és establir un règim de cabals adequat en

termes de qualitat, quantitat i temps per mantenir la salut dels rius i altres ecosistemes

aquàtics. Tanmateix, el grau de “bon estat” en què es vol mantenir el riu és un judici de valor

de la societat i que, per tant, canviarà segons la zona i circumstància. Un cabal de

manteniment apropiat per un riu dependrà, llavors, dels valors en funció dels quals el riu és

gestionat. Aquests valors determinaran les decisions sobre com equilibrar les aspiracions

ambientals, econòmiques i socials dels usos de l’aigua del riu. Això significa que els

beneficis ambientals no seran necessàriament l’únic aspecte a tenir en compte en el

desenvolupament dels plans zonals que es desplegaran per implantar el PSCM, sinó que es

trobarà l’equilibri entre l’assignació d’aigua per satisfer els requisits d’estat ecològic, i les

necessitats de recurs per part de l’activitat econòmica (generació hidroelèctrica, agricultura,

potabilització, oci, etc.). El desenvolupament d’un programa per a la implantació de cabals

de manteniment implicarà definir els valors centrals que serviran de pilar per a la presa de

decisions, determinant quins resultats es busquen i definint els “trade-off’s” que aquests

comporten.

Com s’ha esmentat els beneficis de l’aplicació del règim de cabals de manteniment, són

sovint difícils de quantificar. En molts casos, no passen per mercats, per la qual cosa no

tenen preus observables. Per exemple, el grau de satisfacció experimentat pels usuaris del

riu per a l’oci o la pesca recreativa, no està plenament reflectit en un mercat de valor

paisatgístic o de pesca. Tampoc ho està la satisfacció emocional d’aquells que no




interactuen directament amb els rius, però que es preocupen per l’existència d’hàbitats

aquàtics i en gaudeixen d’ells.

A partir de l’aprovació de la Directiva Marc de l’Aigua, diversos col·lectius relacionats amb la

gestió de l’aigua han expressat el seu desig de que es profunditzi i s’ampliï el concepte de

participació en la gestió de les aigües. En aquest sentit, la concepció d’usuaris d’aigües

s’estendria a un concepte més ampli de participació al cicle de gestió d’aigua, que els

incorporaria com agents implicats, no tan sols en el seu consum i gaudi de béns i serveis

que l’aigua pot aportar al conjunt de la comunitat, sinó també en els processos de decisió

dels escenaris de gestió de conca. Es tractaria així de donar al medi fluvial un caràcter de

patrimoni col·lectiu, que ningú estaria autoritzat a destruir. Sota aquest concepte, les

administracions estarien obligades a “promoure una participació activa i àmplia, per a la que

s’ha de preveure i dotar la corresponent financiació de manera que la societat civil, a través

de les associacions veïnals, els sindicats, els moviments ecologistes, els col·lectius

defensors dels patrimonis, col·lectius científics i agents afectats, puguin fer efectiu aquest

dret a participar activament en els processos de planificació i gestió de les aigües i rius”

(Fundació Nova Cultura de l’Aigua, 2002).

Tal i com s’ha detallat en la introducció, en l’actualitat l’Agència Catalana de l’Aigua, dins del

marc dels estudis econòmics per a la implantació de la DMA a Catalunya, està treballant,

conjuntament amb el Ministerio de Medio Ambiente, en el desenvolupament d’eines de

valoració econòmica dels beneficis ambientals. Malgrat que fins al moment no es disposa de

resultats quantificats, si s’han identificat els beneficis, a nivell qualitatiu, derivats de la

implantació dels cabals de manteniment.

4.1. Beneficis en la qualitat del medi

La implantació del règim de cabals de manteniment, no només representa un benefici al

medi per l’increment en la quantitat d’aigua que es deixa transcorre pel sistema hídric, sinó

també suposa un important benefici per la millora en la seva qualitat, impactant d’aquesta

forma positivament sobre l’ecosistema. L’establiment de cabals de manteniment genera

importants beneficis en la conservació tant de les espècies aquàtiques com de les que

habiten les zones de ribera.




Com a exemple de la millora a nivell de qualitat a conseqüència de la introducció dels cabals

de manteniment, és rellevant destacar l’efecte que tenen a l’hora d’evitar la proliferació de

geosmines, elements que produeixen una forta olor a baixes concentracions, sintetitzats a

partir de fongs (actinomicets) i cianobactèries (Oscillatoria, etc.) que proliferen en aigües

estancades i amb elevada concentració de nutrients, zones afectades per derivacions de

cabals i reducció de cabals circulants, sobretot als mesos d’hivern i principis de primavera

(Vilalta et al., 2003; 2004; Bláhá et al., 2004).

Com a exemple, actualment la concentració aproximada d’entrada de geosmines a la planta

potabilitzadora d’Abrera (tot i que molt irregular) es troba a l’entorn dels 10-20 ng/L

(mil·lèsima de mil·ligrams/m3), amb puntes de fins a 150-200 ng/L. Aquest element es tracta

amb carbó actiu en pols, en dosis de 25-30 mg/L (grams/m3), amb un cost aproximat de

1.300 €/tonelada de carbó actiu. Considerant que les concentracions de geosmines es

concentren als mesos d’hivern i principis de primavera (quatre mesos), amb un volum

subministrat d’uns 70 Hm3, el cost de tractament aproximat seria d’uns 2.457.000 € anuals,

que es podria veure significativament alleugerit si s’implantessin cabals de manteniment al

Llobegat.

4.2. Beneficis en els ecosistemes litorals

La dinàmica dels ecosistemes fluvials litorals també presenta una gran dependència dels

cabals fluvials que hi arriben, donat que són aquests els que permeten el manteniment dels

processos vitals en els estuaris, deltes i zones fluvials litorals. Aquests sistemes, amb

influència fluvial i marina, acullen processos molt complexos, tant des d’un punt de vista

biòtic com abiòtic. En general es tracta de zones de gran productivitat, fortament aprofitades

per l’home, però que encara mantenen, en molts casos, una importància ecològica i

socioeconòmica. Gran part de la producció pesquera del litoral té una incidencia directa amb

les crescudes fluvials i els aports d’aigua estretament relacionats amb els cabals de

manteniment.

4.3. Beneficis en les aigües subterrànies

Els cabals de manteniment també generen millores sobre la conservació de la quantitat i

qualitat de les aigües subterrànies. El manteniment de l’estructura i funcionament de la




dinàmica de les aigües subterrànies té una gran importància socioeconòmica, ecològica i

geomorfològica.

4.4. Beneficis paisatgístics, culturals i recreatius

El paisatge fluvial, en el seu estat natural, acostuma a estar caracteritzat per una gran

diversitat d’elements, entre els quals s’inclouen els propis cursos i masses d’aigua

superficials, boscos de ribera, illots de sediments, aiguamolls, terrasses fluvials, meandres

abandonats, etc. El medi aquàtic té un paper fonamental en la connectivitat dels diversos

hàbitats i elements paisatgístics, facilitant la transferència de matèria, energia i organismes

vius. L’acció dels cabals resulta el principal agent modelador del paisatge fluvial. En

desencadenar processos d’erosió, transport i sediments, el cabal modifica les formes del

terreny i promou l’equilibri dinàmic natural del riu. Per aquest motiu, el manteniment de

qualsevol element paisatgístic (heterogeneïtat, connectivitat estructural i funcional...) està

directament relacionat amb el manteniment del règim de cabals associat a ell. Els elements

geomorfològics es veuen transformats, en diferents escales temporals, per l’acció de les

aigües, i amb ells la vegetació de ribera, la distribució espacial d’hàbitats i espècies i la

pròpia qualitat de les aigües.

Per altra banda, la protecció de la diversitat vegetal té també importants connotacions des

d’un punt de vista socio-cultural i recreatiu. Els rius i les seves zones d’influència aporten un

servei a la societat com a llocs d’esbarjo, i fins i tot, els cursos fluvials s’han constituït com

elements d’alta rendibilitat pels municipis i regions per on transcorren, en els quals es poden

dur a terme activitats esportives, culturals i recreatives.




5. Conclusions, resum

1. L’aprovació del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment, per si sol, no aporta importants costos associats, ja que, des del moment de la seva aprovació, s’aplicarà

tan sols a les resolucions d’atorgament de noves concessions i en la tramitació

d’expedients de modificació de característiques dels títols concessionals (la implantació

en concessions vigents es farà a través dels Plans zonals d’implantació).

2. Als plans zonals d’implantació de cabals de manteniment, concretats per a cada tram

fluvial amb problemàtiques i característiques ambientals comunes, i consensuat amb els

diferents usuaris i sectors socials implicats, es definiran i concretaran els costos de la implantació del règim de cabals ambientals en funció del model de riu i de

desenvolupament econòmic i territorial desitjat i consensuat. Alhora, també, serà en

aquest marc on s’analitzaran fórmules de consens i elements que compatibilitzin el grau

de producció i desenvolupament actual o desitjat amb el manteniment del règim de

cabals ambientals circulants al riu.

3. Els costos associats a la implantació de cabals de manteniment es classifiquen en dos

grups:

costos relacionats amb la pèrdua de producció derivada directa i indirectament de la

implantació de cabals ambientals i modificació dels títols concesionals (reducció en la

garantia de l’abastament, regadius, producció elèctrica, ús industrial, etc.),

•

•

•

els costos vinculats a les possibles modificacions de les infraestructures hidràuliques,

i el control del compliment de les exigències que se’n deriven (estacions de control,

etc.).

4. La introducció d’un determinat règim de cabals ambientals ofereix també importants

béns i serveis a la societat (beneficis). La quantificació dels beneficis en la

implantació dels cabals de manteniment o ambientals mostra una notable dificultat per la

naturalesa intangible de la major part d’aquests. Els beneficis identificats en la

implantació de cabals de manteniment es poden resumir en:

la millora en la disponibilitat de recurs per a l’abastament, minimització de costos de

tractament (reducció del cost del recurs), millora de la qualitat de l’aigua i de l’estat




ecològic en general. La millora de l’estat ecològic del medi és garantia de recurs (en

bon estat),

la millora ambiental, l’oportunitat econòmica i l’ús social d’espais en bon estat de

qualitat ambiental (activitats recreatives, de pesca, lleure, benestar, etc.).

•

5. Sota aquests supòsits i directrius, l’anàlisi econòmica del Pla Sectorial de Cabals de

Manteniment requereix d’una doble visió analítica i de balanç, que identifiqui tant els

costos directa i indirectament associats, com els beneficis en l’òptica de la plena

integració dels costos financers, ambientals i del recurs. Aquests aspectes seran

concretats i analitzats als respectius plans zonals d’implantació.

6. L’anàlisi econòmica de la implementació del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment

s’ha realitzat de manera preliminar, i considerant els efectes generals d’instaurar un

règim de cabals per a cada un dels usuaris per separat. No s’ha realitzat l’anàlisi

considerant que els diferents usuaris interactuen simultàniament en la conca. Aquest

d’anàlisi més específic convindrà realitzar-lo un cop s’estudiï en detall l’efecte econòmic

de la implantació de cada un dels plans zonals d’implantació.

7. Cal tenir en compte que els costos calculats en la possible futura implantació de cabals

de manteniment s’han realitzat sense tenir en compte la flexibilitat dels títols

concessionals i/o possibles mesures compensatòries, convenis que redueixin

significativament els costos, o mesures alternatives d’estalvi i eficiència que minimitzin la

pèrdua de producció. Així, doncs, es tracta de costos màxims preliminars.

8. Els costos calculats no són necessàriament ni directament imputables a l’administració

de l’aigua, ja que el rescat de concessions o la pèrdua de producció passa a tenir una

clara component d’interès general i, en alguns casos, els costos poden ser associats a

la reposició del medi i imputats directament a activitats concretes. Segons el nou model

de política ambiental i de l’aigua europea, els estats membres tindran en compte el

principi de recuperació de costos dels serveis relacionats amb l’aigua, inclosos els

costos ambientals i els relatius al recurs, i en particular de conformitat amb el principi de

qui contamina paga.

9. Segons l’anàlisi realitzat, la futura implantació del Pla Sectorial de cabals de

manteniment (PSCM) a les conques internes de Catalunya, suposaria una reducció dels

cabals disponibles per a abastament i regadiu d’uns 16,57 hm3/any (sent el regadiu el




més perjudicat per la naturalesa no prioritària del seu ús), i una pèrdua de producció

hidroelèctrica de entre uns 79 i 232 GWh/any (entre el 0,2 i el 0,5 % de la producció

elèctrica anual de Catalunya). Segons les estimacions realitzades el total de costos

màxims estimats es detallen a continuació:

Cost implantació del PSCM (anàlisi preliminar) (1)

Cost volumètric

(pèrdua de producció o

reducció del volum d’aigua disponible)

Cost monetari (màxim)

Mètode d’estimació del cost d’implantació del PSCM, observacions

Sector d’abastament d’aigua potable

1,26 hm3/any

29,14 hm3 (any més sec)

882.000 €/any

Costos d’obtenció del recurs hídric a partir de fonts alternatives. Cost mig marginal d’obtenció d’aigua potable a partir de les inversions previstes en el pla d’actuacions del Programa AGUA a les conques internes de Catalunya.

Sector agrari (regadius)

15,31 hm3/any

127,21 hm3 (any més sec)

5.649.018 €/any

Costos derivats de la pèrdua de producció agrària. Aquests costos poden ser molt inferiors si es redueixen les dotacions amb conreus més eficients o es millora la xarxa de reg. Es podria mantenir gran part de la producció actual amb una notable reducció del consum d’aigua. E totes maneres, en anys secs, existeix una manifesta manca de compatibilitat entre el regim de cabals ambientals i els consums d’aigua actuals per al regadiu (agreujats per les aportacions a abastaments que sempre són prioritàries)

Sector hidroelèctric

entre 79 i 232 GWh/any

entre 5.227.000 i 15.450.344

€/any

Costos d’obtenció de l’energia no produïda a partir d’altres fonts de generació elèctrica. Aquests costos són màxim i poden veure’s significativament reduïts si s’implaten concessions flexibles i convenis de col·laboració amb el sector hidroelèctric

Sector industrial 3,46 hm3/any 314.860 €/any Costos implicats en el tractament de regeneració d’aigües usades i reutilitzades per a l’alliberament de cabals en captacions existents al riu Gaià (presa del Catllar) i a l’Anoia (resclosa d’Igualada)

Millora en el control del medi

10 nous punts de control i

manteniment 24.000 €/any Costos derivats de l’augment del control del medi i

seguiment del PSCM.

TOTAL

entre 12.096.878 i 22.320.222

€/any

Costos màxims preliminars

10. La quantificació dels beneficis en la implantació dels cabals de manteniment o

ambientals mostra una notable dificultat per la naturalesa intangible de la major part

d’aquests (activitats lúdiques, recreatives, benestar, etc.). De totes maneres, la

rendibilitat de les mesures és evident per la naturalesa pròpia de la demanda social

implicada en ella, i la no implantació pot ocasionar, a la llarga, impactes econòmics molt

més elevats que la mateixa implantació (element característic de les activitats no




sostenibles). En l’actualitat l’Agència Catalana de l’Aigua, dins el marc dels estudis

econòmics per a la implantació de la DMA a Catalunya, està treballant en el

desenvolupament d’eines de valoració econòmica dels beneficis ambientals, els quals

hauran de ser tinguts en compte en la redacció de Plans i Programes de Mesures per

assolir els objectius del nou Pla de Gestió (objectius de la Directiva Marc de l’Aigua). En

l’anàlisi de la futura implantació dels cabals de manteniment a les conques internes de

Catalunya s’ha aconseguit valorar la millora de la qualitat del medi i l’estalvi en els

processos de potabilització de l’aigua avui dia utilitzats en la reducció del tractament per

a l’eliminació de geosmines (substàncies indesitjables generades per algues i fongs que

creixen en aigües estancades). En aquest sentit, els beneficis d’una futura implantació

d’un règim de cabals ambientals al Llobregat podria alleugerir significativament els

costos d’eliminació de geosmines, xifrat en uns 2.457.000 € anuals.




6. Documents consultats

Agència Catalana de l’Aigua. Cens de centrals hidroelèctriques.

Agència Catalana de l’Aigua. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Novembre 2005.

Pla Sectorial de Cabals de Manteniment de les conques internes de Catalunya.

Agència Catalana de l’Aigua. Departament de Medi Ambient. Octubre 2003. Document de

Síntesi: Conclusions de les implicacions tècniques, econòmiques i administratives que

afecten a l’establiment de cabals de manteniment per a diferents tipologies de

concessions dels rius de les conques internes de Catalunya.

Agència Catalana de l’Aigua. Simulacions amb el gestor de recursos hídrics (AQUATOOL)

de la pèrdua de volums hídrics en l’abastament i el regadiu.

Bernabéu, R., Serna, J. 2002. Los grandes cultivos herbáceos de regadío en Castilla-la

Mancha. Libro Blanco de la Agricultura y el Desarrollo Rural. 48 pp.

Bláha, L., Sabater, S., Babica, P., Vilalta, E., Mersálek, B. 2004. Geosmin accurrence in

riverine cyanobacterial mats: is it causing a significant health hazard ?. Water Science

and Tecnology, 49 (9). 307-312.

BOE núm. 310 de 28 de diciembre de 2005. Real Decreto 1556/2005, de 23 de diciembre,

por el que se establece la tarifa eléctrica para 2006.

CEDEX. Ministerio de Fomento. Ministerio de Medio Ambiente. Caudales ecológicos:

conceptos, métodos e intepretaciones.

Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. 2004. Rendibilitat dels conreus a Barcelona,

Girona i Tarragona.

Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. 2005. Preus percebuts pel pagès.

European Comission (EC). 2000. Directive 2000/60/EC of the European Parliement and the

Council of 23 October 2000 establishing a framework for Community action in the field

of water policy.

Institut Català de l’Energia (ICAEN). 2005. Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015.

Official Journal of the European Union L 270 of 21 October 2003. Council Regulation (EC)

Nº1782/2003 of 29 September 2003 establishing common rules for direct support

schemes under the common agricultural policy and establishing certain support

schemes for farmers and amending Regulations (EEC) Nº 2019/93, (EC) Nº

1452/2001, (EC) Nº 1453/2001, (EC) Nº 1454/2001, (EC) Nº 1868/94, (EC) Nº

1251/1999, (EC) Nº 1254/1999, (EC) Nº 1673/2000, (EEC) Nº 2358/71 and (EC) Nº

2529/2001.

Operador del Mercado Ibérico de Energía (OMEL). Precio final medio del año 2005.




Plana, E., Cerdan, R., del Palacio, J., Rosell, M., Tous, C. 2005. Valoració econòmica de

l’aplicació i no aplicació del Pla General de Política Forestal 2005-2014 i

consideracions per al’avaluació ambiental estratègica. Centre Tecnològic Forestal de

Catalunya i Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat de la Generalitat

de Catalunya. Document no publicat.

Vilalta, E., Guasch, H., Muñoz, I., Navarro, E., Romaní, A., Valero, F., Rodriguez, J. J.,

Alcaraz, R., Sabater, S. 2003. Ecological factors that co-occur with geosmin production

by benthic cyanobacteria. The case of the Llobregat river. Arch. Hydrobiol. Algological

Studies, 109, 579-592.

Vilalta, E., Guasch, H., Muñoz, I., Romaní, A., Valero, F., Rodriguez, J. J., Alcaraz, R.,

Sabater, S. 2004. Nuisance odours produced by benthic cyanobacteria in a

Mediterranean river. Water Science and Tecnology, 49 (9), 25-31.




7. Equip redactor

Antoni Munné (Àrea de Planificació per a l’Ús Sostenible de l’Aigua. Agència Catalana de

l’Aigua)

Andreu Manzano (Àrea de Planificació per a l’Ús Sostenible de l’Aigua. Agència Catalana

de l’Aigua)

Jordi Pons (AQA Ingenieros Consultores)

Àlex Gómez de Cádiz (AQA Ingenieros Consultores)

Vist-i-plau,

Gabriel Borràs Director de l’Àrea de Planificació per a l’Ús Sostenible de l’Aigua. Agència Catalana de

l’Aigua

Barcelona, 22 de març de 2006


Proposta de normes provisionals a ... -...

Documents

Transcript of Proposta de normes provisionals a ... -...