PROPOSTA DIDÀCTICA Proposta didàcti… · Amb els cinc sentits. Tocar i mirar. Escoltar i olorar....

Xavier Giménez

5ANYS

DESCOBERTAPROPOSTA DIDÀCTICA

Xavier Giménez

DESCOBERTAPROPOSTA DIDÀCTICA

ecasals.cat/a-volar

PRO

POST

A D

IDÀ

CTI

CA

DES

CO

BER

TA 5

AN

YS

PROPOSTA DIDÀCTICA

DESCOBERTA

5

Xavier Giménez

ANYS

Editorial Casals, fundada el 1870

Projecte adaptat als continguts que prescriu el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle d’Educació Infantil.

Aquesta Proposta didàctica té una versió digital a ecasals.net.

Autoria: Xavier GiménezEquip editorial: Beatriz Arroyo, Isaac Camps, Mireia Cornudella, Francesc Infante, Ramon Manté, Noemí Mercadé, Fina PalomaresDisseny de coberta: Miquel PuigDisseny i maquetació: Estudi VilageliuFotografia: Thinkstock

Les reproduccions s’han realitzat en virtut de l’article 32 de la Llei de la Propietat Intel·lectual.

© Xavier Giménez© 2014, Editorial Casals, S.A.Casp, 79 - 08013 BarcelonaTel.: 902 107 007 Fax: 93 265 68 95editorialcasals.com ecasals.net

Primera edició: abril de 2014ISBN: 978-218-84-5574-4Depòsit legal: B-27846-2013Imprès a LimpergrafPrinted in Spain

Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra només pot ser realitzada amb l’autorització dels seus titulars, llevat d’excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45).

No és permesa la reproducció total o parcial d’aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la transmissió en cap forma o per qualsevol mitjà ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per enregistrament o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

1 EL PROJECTE A VOLAR! ........................................................................................ 5 1.1 Definició del projecte ...................................................................................... 7

2 EL PROJECTE CURRICULAR ................................................................................ 11 2.1 El desenvolupament de les capacitats ............................................................ 13 2.2 Els objectius generals d’etapa ....................................................................... 15 2.3 Les àrees curriculars ...................................................................................... 16 2.4 Continguts de l’àrea de Descoberta d'un mateix i dels altres

i Descoberta de l'entorn ................................................................................ 17 2.5 Temporalització ............................................................................................. 29 3 MATERIALS DEL PROJECTE A VOLAR! DESCOBERTA........................................... 31 3.1 Descoberta ................................................................................................... 33 3.2 Les festes de l'any ......................................................................................... 37

4 ENTORN DIGITAL ................................................................................................ 39 4.1 Les noves tecnologies digitals en l’educació .................................................. 41 4.2 El banc de recursos digitals ........................................................................... 41 4.3 L’entorn digital del docent ............................................................................ 43 4.4 La Proposta didàctica digital .......................................................................... 43 4.5 El registre d’avaluació en línia ....................................................................... 44 4.6 eCasals ......................................................................................................... 44

5 DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS DELS QUADERNS ............................... 45 5.1 La meva història ............................................................................................ 47 5.2 Safari ............................................................................................................ 71 5.3 Quin temps farà? .......................................................................................... 99 5.4 Fa milions d'anys ........................................................................................ 127 5.5 El nostre món ............................................................................................. 157 5.6 Amb antenes al cap .................................................................................... 185 5.7 Les festes de l’any ....................................................................................... 219

6 AVALUACIÓ ...................................................................................................... 257 6.1 L’avaluació en els documents oficials ........................................................... 259 6.2 L’avaluació en el projecte A volar! ............................................................... 261 6.2.1 Avaluació inicial ................................................................................. 261 6.2.2 Avaluació formativa ........................................................................... 262 6.2.3 Avaluació sumativa ............................................................................ 263

Índex

1 EL PROJECTE A VOLAR!

7

1.1 DEFINICIÓ DEL PROJECTE

Les orientacions més innovadores en matèria d’educació assenyalen la importància de garantir l’adquisició de coneixements des de l’Educació In-fantil, ja que els infants que els comprenguin i puguin usar-los de manera significativa tindran més oportunitats per determinar el seu futur.

Conscients d’aquesta responsabilitat, des de l’Editorial Casals hem preparat per al segon cicle d’Educació Infantil un nou projecte adaptat a les necessitats dels nens i nenes d’avui, segons els plantejaments contemporanis internacio-nals i nacionals i fent ús de les noves tecnologies.

A volar! és un projecte INNOVADOR que es basa en el desenvolupament de les capacitats, connectant amb els contextos de la vida quotidiana dels nens i nenes amb la finalitat d’aprendre progressivament amb profunditat i comprensió.

És innovador, també, perquè posa a l’abast del docent un nou banc de re-cursos digitals amb més de 250 activitats interactives i més de 500 àudios accessibles en línia.

A volar! és un projecte OBERT que presenta els continguts per àrees, agru-pats en quaderns individuals per tal d’oferir la màxima flexibilitat d’organit-zació del centre i de cada aula.

Malgrat que els quaderns es poden adquirir per separat, amb l’objectiu de facilitar l’oferta editorial a les necessitats de cada docent, tots els materials estan pensats com una unitat de treball i per tant programats sota un prin-cipi globalitzador. D’aquesta manera, els continguts de cada àrea –Mate-màtiques, Llengua i Descoberta de l’entorn i d’un mateix– estan en estreta relació amb els de les altres àrees, de forma que es complementen.

Els temes dels quaderns A volar! Descoberta són els responsables de ge-nerar els nuclis de contingut globalitzador al voltant dels quals giren tota la resta de àrees.

S’han programat, en general dos temes per trimestre per tal de deixar espai generós per a les activitats pròpies que sorgeixen a cada centre. Els temes, innovadors i creatius, sense oblidar les especificacions curriculars, els hem organitzat de la manera següent:

1. Com naixem i com creixem.2. Els animals salvatges.3. El temps i el clima.4. Els dinosaures.5. Poblacions i mitjans

de transport.6. Els insectes.

1. Els jocs.2. Els animals marins.3. Els ofi cis.4. La Terra i els astres.5. Els ocells.6. Les plantes i els arbres.

1. La classe.2. Els animals domèstics.3. Els sentits.4. Els animals de granja.5. Animals i plantes de l’hort.

3ANYS 4ANYS 5ANYS

8

EL PROJECTE A VOLAR!

A volar! Descoberta

Descoberta de l’entorn i Descoberta d'un mateix i dels altres

3ANYS

L’ÀLBUM DE LA CLASSE 1

DESCOBERTA

Xavier Giménez

Descoberta 1. L’àlbum de la classe. Moixaines i jocs. El cos i la cara. Els racons i les accions. L’esmorzar.

Descoberta 2. Mascotes. Els animals domèstics. Alimentació, cura i respecte pels animals. Morfologia i reproducció.

Descoberta 3. Amb els cinc sentits. Tocar i mirar. Escoltar i olorar. Tastar. El cos i les possibilitats perceptives. Vocabulari sensorial.

Descoberta 4. Xivarri a la granja. Els animals de granja. Morfologia, reproducció i aprofitament dels animals. Alimentació i cura dels animals.

Descoberta 5. El meu hortet. Verdures. Llegums. Animals de l’hort. L’hort i les plantes.

Autor: Xavier Giménez – Il·lustració: Màriam Ben-Arab – Coordinació editorial: Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –

Maquetació: Estudi Vilageliu – Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig – Il·lustradora de coberta: Montse Fransoy – Fotografia: Getty

Images, Photoaisa i Clara Martínez – © Editorial Casals, SA. Casp, 79. 08013 Barcelona – [email protected] – www.ecasals.net –

Primera edició: març del 2014 – ISBN: 978-84-218-5391-7 – Dipòsit legal: B-3005-2014 – Imprès a Índice, S.L. – Printed in Spain

3ANYS

DESCOBERTA

3ANYS

DESCOBERTA

L’ÀLBUM DE LA CLASSE

DESCOBERTA

3ANYS

XIVARRI A LA GRANJA 4

Xavier Giménez

Autor: Xavier Giménez – Il·lustració: Susanna Campillo – Coordinació editorial: Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –

Maquetació: Estudi Vilageliu – Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig – Il·lustradora de coberta: Montse Fransoy – Fotografia: Thinkstock,

i Agefotostock – © Editorial Casals, SA. Casp, 79. 08013 Barcelona – [email protected] – www.ecasals.net –


3ANYS






DESCOBERTA

3ANYS

DESCOBERTA

3ANYS

XIVARRIA LA GRANJA

DESCOBERTA

3ANYS

MASCOTES 2 MASCOTES 2

Xavier Giménez

Autor: Xavier Giménez – Il·lustració: Miguel Ordóñez – Coordinació editorial: Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –

Maquetació: Estudi Vilageliu – Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig – Il·lustradora de coberta: Montse Fransoy – Fotografia: Thinkstock

i Agefotostock – © Editorial Casals, SA. Casp, 79. 08013 Barcelona – [email protected] – www.ecasals.net –


3ANYS






DESCOBERTA

3ANYS

DESCOBERTA

3ANYS

MASCOTES

DESCOBERTA

3ANYS

EL MEU HORTET 5

Xavier Giménez

Autor: Xavier Giménez – Coordinació editorial: Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias – Maquetació: Estudi Vilageliu –

Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig – Il·lustradora de coberta: Montse Fransoy – Fotografia: Thinkstock i Jessica Reeder –

© Editorial Casals, SA. Casp, 79. 08013 Barcelona – [email protected] – www.ecasals.net –


3ANYS






DESCOBERTA

3ANYS

DESCOBERTA

EL MEU HORTET

DESCOBERTA

3ANYS

AMB ELS CINC SENTITS 3

Xavier Giménez

Autor: Xavier Giménez – Il·lustració: Montse Fransoy – Coordinació editorial: Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –

Maquetació: Estudi Vilageliu – Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig – Il·lustradora de coberta: Montse Fransoy – Fotografia: Thinkstock –



3ANYS






DESCOBERTA

3ANYS

AMB ELS CINC SENTITS

A QUÈ JUGUEM? 1

DESCOBERTADescoberta 1. A què juguem? Els jocs populars. Les normes dels jocs. Les possibilitats del cos. La socialització.

Descoberta 2. Amb ull de peix. El mar. Els animals marins. Invertebrats, peixos i mamífers. La preservació del medi marí.

Descoberta 3. Què vull ser de gran? Els oficis. Oficis dedicats a la venda, a la producció d’aliments, a la cura dels altres i a la creativitat.

Descoberta 4. Des de la Lluna. L’Univers. El Sol i la Lluna. La Terra. Els astronautes i els astrònoms.

Descoberta 5. A vista d’ocell. Morfologia dels ocells. Ocells que volen. Ocells que no volen. Ocells que neden. Preservació dels ocells.

Descoberta 6. Anem al parc. Les parts dels arbres i de les plantes. Arbres que fan fruit i arbres que fan pinyes. Les plantes i les flors. El jardiner.

4ANYS

Xavier Giménez

Autor: Xavier Giménez – Il·lustració: Roger Zanni – Coordinació editorial: Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –

Maquetació: Estudi Vilageliu – Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig – Il·lustrador de coberta: Lluís Farré – Fotografia: Thinkstock


Primera edició: febrer del 2014 – ISBN: 978-84-218-5396-2 – Dipòsit legal: B-3010-2014 – Imprès a Índice, S.L. – Printed in Spain

4ANYS

A QUÈ JUGUEM? 1 DESCOBERTA

4ANYS

DESCOBERTA

A QUÈ JUGUEM?

AMB ULLDE PEIX 2

DESCOBERTA

4ANYS

Autor: Xavier Giménez – Il·lustració: Lluís Farré – Coordinació editorial: Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –




4ANYS

Descoberta 1. A què juguem? Els jocs populars. Les normes dels jocs. Les possibilitats del cos. La socialització.






Xavier Giménez

AMB ULLDE PEIX 2

DESCOBERTA

4ANYS

AMB ULL DE PEIXAMB ULL DE PEIX

QUÈ VULL SER DE GRAN? 3

DESCOBERTA

4ANYS



i Prisma – © Editorial Casals, SA. Casp, 79. 08013 Barcelona – [email protected] – www.ecasals.net –


4ANYS







Xavier Giménez

QUÈ VULL SERDE GRAN?

DESCOBERTA

4ANYS4ANYS

QUÈ VULL SER DE GRAN?

DES DE LA LLUNA 4

DESCOBERTA

4ANYS

Autor: Xavier Giménez – Il·lustració: Isaac Bosch – Coordinació editorial: Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –

Maquetació: Estudi Vilageliu – Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig – Il·lustrador de coberta: Lluís Farré – Fotografia: Thinkstock i NASA



4ANYS







Xavier Giménez

LA LLUNADESCOBERTA

4ANYS

DES DE LA LLUNA

A VISTAD’OCELL 5

DESCOBERTA

4ANYS

Autor: Xavier Giménez – Il·lustració: Maria Espluga – Coordinació editorial: Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –




4ANYS







Xavier Giménez

A VISTAD’OCELL 5

DESCOBERTA

4ANYS

DESCOBERTA

4ANYS

A VISTA D’OCELL

ANEM AL PARC 6

DESCOBERTA

4ANYS

Autor: Xavier Giménez – Il·lustració: Màriam Ben-Arab – Coordinació editorial: Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –




4ANYS



Descoberta 3. Què vull ser de gran? Els oficis. Oficis dedicats a la venda, a la producció d’aliments, a la cura dels altres, a la creativitat i a la producció.




Xavier Giménez

AL PARC 6DESCOBERTA

4ANYS

DESCOBERTA

ANEM AL PARC

LA MEVAHISTÒRIA 1

DESCOBERTA

5ANYS

Autor: Xavier Giménez – Il·lustració: Oriol Vidal – Coordinació editorial: Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –

Maquetació: Estudi Vilageliu – Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig – Il·lustrador de coberta: Òscar Julve – Fotografia: Thinkstock –


Primera edició: gener del 2014 – ISBN: 978-84-218-5402-0 – Dipòsit legal: B-27825-2013 – Imprès a Índice, S.L. – Printed in Spain

5ANYS

Descoberta 1. La meva història. Com naixem i com creixem. Les nostres necessitats. El pas del temps i els canvis fisiològics i socials. Les nostres activitats. Les bones maneres.

Descoberta 2. Safari. El parc natural. Animals salvatges en llibertat. L’hipopòtam i l’elefant. La zebra i la girafa. El lleó. Morfologia dels animals. Els mamífers. La conservació de la fauna salvatge.

Descoberta 3. Quin temps farà? Els fenòmens atmosfèrics. Els núvols i la pluja, la neu, la calamarsa i les tempestes. El clima. Els aparells meteorològics. La contaminació.

Descoberta 4. Fa milions d’anys. Els dinosaures. Els rèptils. Dinosaures grans, petits i mitjans. L’alimentació. Els fòssils i els esquelets.

Descoberta 5. El nostre món. El poble i la ciutat. Els edificis. Els oficis. Els serveis. Els mitjans de transport. La urbanitat.

Descoberta 6. Amb antenes al cap. Les formigues. Les abelles. Les papallones. Morfologia dels insectes. Els rols dels insectes socials. El paper dels insectes en la natura.

LA MEVAHISTÒRIA 1

DESCOBERTA

5ANYS

Xavier Giménez

LA MEVA HISTÒRIALA MEVA HISTÒRIA

DESCOBERTA

5ANYS SAFARI 2

DESCOBERTA

5ANYS

Autor: Xavier Giménez – Il·lustració: Danide – Coordinació editorial: Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –




5ANYS







SAFARI 2

DESCOBERTA

5ANYS

Xavier Giménez

DESCOBERTA

SAFARI

5ANYS

DESCOBERTA

5ANYS

Autor: Xavier Giménez – Il·lustració: Òscar Julve – Coordinació editorial: Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –




5ANYS







DESCOBERTA

5ANYS

QUIN TEMPS FARÀ? 3

Xavier Giménez

QUIN TEMPS FARÀ?

DESCOBERTA

5ANYS

FA MILIONS D’ANYS 4

DESCOBERTA

5ANYS







Autor: Xavier Giménez – Il·lustració: Pablo Belarde – Coordinació editorial: Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –

Maquetació: Estudi Vilageliu – Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig – Il·lustrador de coberta: Òscar Julve – Fotografia: Thinkstock,

Agefotostock i Gettyimages – © Editorial Casals, SA. Casp, 79. 08013 Barcelona – [email protected] – www.ecasals.net –

Primera edició: gener del 2014 – ISBN: 978-84-218-5405 – Dipòsit legal: B-27828-2013 – Imprès a Índice, S.L – Printed in Spain

5ANYS

FA MILIONS D’ANYS 4

DESCOBERTA

5ANYS

Xavier Giménez

FA MILIONS D’ANYS

DESCOBERTA

5ANYS

EL NOSTRE MÓN 5

DESCOBERTA

5ANYS









Agefotostock, Aci i Prisma – © Editorial Casals, SA. Casp, 79. 08013 Barcelona – [email protected] – www.ecasals.net –


5ANYS

EL NOSTRE MÓN 5

DESCOBERTA

5ANYS

Xavier Giménez

EL NOSTRE MÓN

DESCOBERTA

5ANYS AMB ANTENES

AL CAP 6

DESCOBERTA

5ANYS







Autor: Xavier Giménez – Il·lustració: Isaac Bosch – Coordinació editorial: Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –


Agefotostock i Prisma – © Editorial Casals, SA. Casp, 79. 08013 Barcelona – [email protected] – www.ecasals.net –


5ANYS

AMB ANTENESAMB ANTENESAL CAP 6AL CAP 6

DESCOBERTA

5ANYS

Xavier GiménezAMB ANTENES AL CAP

DESCOBERTA

5ANYS

4anys

5anys

3anys

9


A volar! Matemàtiques

Descoberta de l’entorn (Matemàtiques)

A volar! Llengua

Comunicació i llenguatges (Llengua)

3ANYS

MATEMÀTIQUES 1

Àngel Alsina

A PARTIR DE CONTEXTOS DE LA VIDA QUOTIDIANA

3ANYS

MATEMÀTIQUES

3ANYS

INCLOU CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA

DESCOBREIXO LESPECES DE LA LLENGUA

LLENGUA

Sílvia Llach

3ANYS

3ANYS

MATEMÀTIQUES 2

3ANYS


MATEMÀTIQUES

Àngel Alsina

3ANYS

ESCOLTOI PARLO

LLENGUA

Sílvia Llach

3ANYS

3ANYS

MATEMÀTIQUES 3

3ANYS


MATEMÀTIQUES

Àngel Alsina

LLEGEIXOI ESCRIC

LLENGUA

Sílvia Llach

LLEGEIXOI ESCRIC

3ANYS

3ANYS

MATEMÀTIQUES 1

4ANYS

4ANYS


MATEMÀTIQUES

Àngel Alsina

4ANYS

DESCOBREIXO LES PECES DE LA LLENGUA


LLENGUA

Sílvia Llach

4ANYS

MATEMÀTIQUES 24ANYS

4ANYS


MATEMÀTIQUES

Àngel Alsina

ESCOLTOI PARLO

4ANYS

LLENGUA

Sílvia Llach

4ANYS

MATEMÀTIQUES 3

4ANYS

4ANYS


MATEMÀTIQUES

Àngel Alsina

LLEGEIXO I ESCRIC

4ANYS

LLENGUA

Sílvia Llach

4ANYS

MATEMÀTIQUES 1

5ANYS

5ANYS


MATEMÀTIQUES

Àngel Alsina

5ANYS

DESCOBREIXO LES PECES DE LA LLENGUA


Sílvia Llach

5ANYS

LLENGUA

MATEMÀTIQUES 2 5ANYS

5ANYS

MATEMÀTIQUESMATEMÀTIQUESMATEMÀTIQUES 2 5ANYS


MATEMÀTIQUES

Àngel Alsina

ESCOLTOI PARLO

5ANYS

LLENGUA

Sílvia Llach

5ANYS

ESCOLTOI PARLOI PARLO

5ANYS

MATEMÀTIQUES 3

5ANYS

Àngel Alsina

5ANYS

MATEMÀTIQUESMATEMÀTIQUESMATEMÀTIQUES 3


MATEMÀTIQUES

LLEGEIXOI ESCRIC

5ANYS

LLENGUA

5ANYS

I ESCRIC

Sílvia Llach

4anys

4anys

5anys

5anys

3anys

3anys

LECTURES

LLENGUA

5ANYS

Text: Bel Olid – Il·lustració: Mercè Canals – Coordinació editorial: Fina Palomares – Disseny de l’interior: Joan Boldó – Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig

© Editorial Casals, SA. Casp, 79. 08013 Barcelona – [email protected] – www.ecasals.net

Primera edició: març del 2014 – Imprès a Índice, S.L. – Printed in Spain

ORIENTACIONS PER ALS PARES

Aquest llibre de lectures té com a finalitat afavorir les estones de lectura compartida entre adults i infants. Pretén també ajudar els nous lectors a implicar-se activament en l’acte de llegir, alhora que es diverteixen amb les trapelleries dels monstres Manduca i Ballaruga.

Les estones de lectura compartida afavoreixen un clima comunicatiu molt adequat per adquirir els primers hàbits lectors.

A V

OLA

R! L

ECTU

RES

5 A

NYS

10


A volar! LES FESTES DE L'ANY

Descoberta de l’entorn

A volar! Grafomotricitat

Descoberta d'un mateix i dels altres

Conscients de la importància de la motivació dels nostre infants en el pro-cés de l’aprenentatge, hem afavorit i dinamitzat l’educació compartida. En cada quadern, com també en la Proposta didàctica, trobareu propostes concretes que promouen la relació activa entre la família i l’escola i que ajuden a donar cos i coherència al projecte educatiu del centre.

Així, sota els principis d’innovació i flexibilitat el projecte A volar! garanteix el desenvolupament integral dels infants: promovent-ne el benestar

emocional, la pertinença a l’entorn on viuen, la contribució a la vida en família i en societat, la comunicació i l’explo-

ració activa del seu món i, d’acord amb la idea de les intel·ligències múltiples que no existeix una única

intel·ligència sinó moltes, potencia equilibradament totes les capacitats dels nostres infants.

3ANYS

LES FESTESDE L’ANY

La tardor. La festa major. La castanyada. L’hivern. El Nadal.

L’aniversari. Dia de la Pau. El rei Carnestoltes. Carnestoltes.

Dia del Pare. La primavera. Setmana Santa. Sant Jordi.

Dia de la Mare. L’estiu. La Pedrera. Sant Joan.

Autor: Equip Editorial Casals – Il·lustració: Anna Mongay – Coordinació editorial: Mireia Sánchez i Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –

Maquetació: Estudi Vilageliu – Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig – Il·lustradora de coberta: Anna Mongay – Fotografia: Thinkstock –



3ANYS


4ANYS

Autor: Equip Editorial Casals – Il·lustració: Anna Clariana – Coordinació editorial: Mireia Sánchez i Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias – Maquetació: Estudi Vilageliu – Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig – Il·lustradora de coberta: Anna Clariana – Fotografia: Thinkstock –

© Editorial Casals, SA. Casp, 79. 08013 Barcelona – [email protected] – www.ecasals.net


4ANYS

La tardor. La festa de la verema. La castanyada. L’hivern.

El Nadal. L’aniversari. Dia de la Pau. El rei Carnestoltes.

Carnaval. Dia del Pare. La primavera. Setmana Santa.

Sant Jordi. Dia de la Mare. L’estiu. Sant Joan.

GRAFOMOTRICITAT 2

Autora: Anna Gassó – Il·lustració: Jordi Sales – Coordinació editorial: Mireia Sánchez i Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –

Maquetació: Eulàlia Martínez – Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig – Il·lustrador de coberta: Jordi Sales – Fotografia: Thinkstock –



Grafomotricitat 0 Fer ditades. Pintar. Fer boles de paper de seda. Traç lliure. Traç horitzontal. Traç vertical. Traç vertical i hortizontal. Creus. Angles. Traç inclinat. Aspes. Ponts. Ones. Ones i traços horitzontals.

Grafomotricitat 1 Traç lliure. Traç vertical. Traç horitzontal. Traç vertical i horitzontal. Creus. Aspes. Triangles. Ponts. Ponts invertits. Angles. Quadrats. Traç inclinat. Ziga-zaga. Ones. Mitges llunes. Cercles.

Grafomotricitat 2 Traç vertical. Traç horitzontal. Creus. Traç inclinat. Aspes. Ponts invertits. Mitges llunes. Ponts. Cercles concèntrics. Espirals. Angles. Escales. Traços trencats. Ziga-zaga. Triangles. Ones. Bucles.

Grafomotricitat 3 Angles. Traços verticals. Ones. Merlets. Bucles. Espirals. Cercles. Mitges llunes. Ponts invertits. Ziga-zagues. Triangles. Ponts. Ganxos llargs i curts. Creus. Ganxos. Bucles invertits. Llaços. Aspes.

Anna GassóAnna Gassó

GRA

FOMOTRICITAT 1


Maquetació: Eulàlia Martínez – Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig – Il·lustrador de coberta: Jordi Sales – Fotografia: Thinkstock –







Anna Gassó

GRGRAFO

MOTR

ICITA

T 0


Maquetació: Eulàlia Martínez – Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig – Il·lustrador de coberta: Jordi Sales –







Anna Gassó

GRAFOM

OTRIC

ITAT 0

Anna Gassó

GRAFOM

OTRIC

ITAT 3


Maquetació: Eulàlia Martínez – Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig – Il·lustrador de coberta: Jordi Sales –







Anna Gassó

GRAFOM

OTRIC

ITAT 3


5ANYS


Autor: Equip Editorial Casals – Il·lustració: Mariona Cabassa – Coordinació editorial: Mireia Sánchez i Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –

Maquetació: Estudi Vilageliu – Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig – Il·lustradora de coberta: Mariona Cabassa – Fotografia: Thinkstock –



5ANYS

La tardor. Els castells. La castanyada. L’hivern. El Nadal.

L’aniversari. Dia de la Pau. Carnestoltes. Enterrament de

la sardina. Dia del Pare. La primavera. Setmana Santa.


I també…

2 EL PROJECTE CURRICULAR

13

2.1 EL DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS

El Decret 181/2008 de 9 de setembre sobre d’Educació Infantil és presidit per unes capacitats comunes a tota l’etapa que s’han de desenvolupar al llarg dels dos cicles (Llar d'infants i Parvulari). Aquestes capacitats són de dife-rents tipus: motrius, cognitives, emocionals o d’equilibri personal, relacionals, i d’inserció i actuació social; i s’organitzen al voltant de quatre eixos que retornen a la idea d’educar per viure i conviure al món actual.

El desenvolupament de les capacitats i la seva interrelació ha de permetre als nens i a les nenes créixer integralment com a persones en el món actual, amb uns aprenentatges continuats i progressius, que continuaran a l’etapa d’Educació Primària amb el desenvolupament de les competències bàsiques.

Les nou capacitats es desenvolupen entorn dels quatre eixos següents:

EIX 1. Aprendre a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma

1. Progressar en el coneixement i domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se for-mant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.

3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

EIX 2. Aprendre a pensar i a comunicar 4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats mate-

màtiques bàsiques. 5. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als diferents con-

textos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

Eix 3. Aprendre a descobrir i tenir iniciativa 6. Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una ac-

titud de curiositat i respecte i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, iden-tificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

Eix 4. Aprendre a conviure i habitar el món 8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la

resolució pacífica de conflictes. 9. Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el por-

tin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

Els objectius de cicle concreten aquestes capacitats en relació amb els con-tinguts de les àrees i els criteris d’avaluació.

En el document El currículum i la programació del segon cicle de juny del 2009 es concreta que el desenvolupament de les capacitats ha d’actuar en els tres àmbits d’experiència per als nens i nenes de 0-6 anys: un mateix, l’entorn i els llenguatges.

14

EL PROJECTE CURRICULAR

Tenint en compte la rellevància de les capacitats en l’Educació Infantil, el projecte A volar! explicita en cada quadern quines capacitats es treballen. Per visualitzar-ho fàcilment, els quaderns ho mostren de dues maneres: en cada làmina es detallen les capacitats que s'hi treballen i en un quadre resum a la contraportada apareixen totes.

CAPACITATS

EIXOS

ÀREES

EDUCAR PER A VIURE I CONVIURE

Motrius

1. Ser i actuar de manera autònoma

Descoberta d'un mateix i dels altres Descoberta de l’entorn Comunicació i llenguatges

1. Coneixement i domini del propi cos.

2. Seguretat afectiva i emocional. Imatge positiva d’un mateix i dels altres.

3. Hàbits bàsics d’autonomia.

4. Pensar, crear i elaborar explicacions. Habilitats matemàtiques bàsiques.

5. Comunicació i expressió en diferents contextos.

6. Observació i exploració de l’entorn amb respecte. Participació en activitats socials i culturals.

7. Afrontar situacions de la vida quotidiana.

8. Conviure en la diversitat. Resolució pacífica de conflictes.

9. Respectar les pautes de convivència. Col·laboració amb la resta del grup. Integració social.

3. Descobrir i tenir iniciativa

4. Conviure i habitar el món

2. Pensar i comunicar

Cognitives Emocionals Relacionals D’inserció i actuació social

Per desenvolupar les capacitats, el currículum s’estructura en tres àrees.

A volar! planteja l’adquisició de coneixements i destreses com una conseqüència

natural de l’observació atenta de la realitat, de l’entorn, de la vida quotidiana del nen.

El medi, la llengua, les matemàtiques són presents en cada àmbit i situació

de la vida: comprendre’ls serveix per entendre i descriure el món que ens envolta.

I cal entendre’l per interactuar-hi amb desimboltura i autonomia.

Aquest procés de comprensió es proposa a partir de l’observació, el fer-se preguntes,

imaginar respostes, argumentar-les... En definitiva: observar, raonar, comunicar.

Per fer-ho, el nen necessita que escolteu els seus dubtes i hipòtesis, que investigueu

amb ell i que l’animeu sempre. És així com adquirirà la seguretat i la confiança en ell

mateix que li permetrà emprendre el vol.

Per facilitar el punt de trobada, l’oportunitat de compartir amb el nen el seu procés

i endinsar-vos junts en l’aventura del coneixement, A volar! inclou activitats en què

explícitament es requereix la intervenció de la família.

Activitats pensades perquè el nen les resolgui amb l’ajuda i la implicació de la família.

EIX 1. Aprendre a ser i a actuar d’una manera cada vegada més autònoma

EIX 2. Aprendre a pensar i a comunicar

EIX 3. Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa

EIX 4. Aprendre a conviure i a habitar el món


2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.


4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

5. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als contextos i situacions de comunicació amb diversos llenguatges.

6. Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, i participar en activitats socials i culturals.

7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills, i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.

9. Comportar-se amb pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

A. 1

A. 2

A. 3

A. 4

A. 5

A. 6

A. 7

A. 8

A. 9

A. 10

A. 11

A. 12

A. 13

A. 14

A. 15

A. 16

es desenvolupen en els

15

2.2 ELS OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA

Segons el Decret 181/2008 de 9 de setembre els objectius generals del Segon cicle d’Educació infantil que contribueixen a desenvolupar en l’alumne/a les capacitats són els següents:

Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional, coneixent el propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits de salut, i guanyar confiança en la regulació d’un mateix.

Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent situa-cions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.

Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.

Aprendre amb i a través dels altres, gaudir de la relació i integrar-se en el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d’empa-tia i col·laboració i intentant resoldre conflictes de manera pacífica.

Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositat i interès, interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món natural, social, físic i material.

Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de la d’altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte per les diferències i valorant les relacions socials i afectives que s’hi estableixin.

Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o ima-ginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els ofereix el joc i altres formes de representació.

Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones adultes i expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc.

Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i re-presentació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l’ús de les tec-nologies de la informació i la comunicació.

Aprendre i gaudir de l’aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se co-ses, fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el conei-xement d’una manera cada vegada més estructurada.

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

16

2.3 LES ÀREES CURRICULARS

En El currículum i la programació del segon cicle de juny de 2009 es diu que per al desenvolupament de les capacitats i la consecució progressiva dels ob-jectius, els docents han d’actuar en tres àmbits d’experiència que tenen sentit per a l’infant de 0 a 6 anys i que necessita per a desenvolupar-se: un mateix, l’entorn i els llenguatges.

Tenint en compte aquesta naturalesa d’infant, i sense oblidar la gran finalitat d’educar per a viure i conviure, la proposta curricular s’estructura en tres àre-es (de coneixement i experiència).• Àrea de descoberta d’un mateix i dels altres. • Àrea de descoberta de l’entorn.• Àrea de comunicació i llenguatges.

I dins de cada àrea els continguts s’agrupen en els blocs següents:

Descoberta d’un mateix i dels altres • Autoconeixement i gestió de les emocions • Joc i moviment • Relacions afectives i comunicatives • Autonomia personal i relacional

Descoberta de l’entorn • Exploració de l’entorn • Experimentació i interpretació • Raonament i representació

Comunicació i llenguatges • Observar, escoltar i experimentar • Parlar, expressar i comunicar • Interpretar, representar i crear

El projecte A volar! s’articula al voltant d’aquestes tres àrees de coneixement i experiència. Aquesta estructura ajuda a sistematitzar i planificar l’activitat docent i, a més, permet crear uns espais d’aprenentatges globalitzats per contribuir al desenvolupamsent dels nens i nenes, acostant-los a la interpre-tació del món i facilitant-los la participació activa.

DescobertaDescoberta 4: Des de la Lluna. P4

MatemàtiquesMatemàtiques 2. P4

LlenguaLlegeixo i escric. P4

6

EL SOL I ELS PLANETES

CA

PAC

ITA

TS:

4,

5,

6

SOLTERRA

2222

CA

PAC

ITA

TS:

4,

5,

6

NUMERACIÓ

TOTS

TOTS

a_volar_mates_4_2_4es.indd 43

05/02/14 19:53

DES DE L’ESPAI

CA

PAC

ITA

TS:

4,

5,

6,

7 14

CURIOSITY ÉS A MART UN ROBOT BEN BONIC

QUÈ ÉS EL CURIOSITY?

UN ROBOT

UN PLANETA

Llegeixo i escric_llengua_P4.indd 27

13/03/14 12:18

17

2.4 CONTINGUTS DE L'ÀREA DE DESCOBERTA D'UN MATEIX I DELS ALTRES I DESCOBERTA DE L'ENTORN

A volar! Descoberta són un seguit de materials dissenyats per treballar, principalment, l’àrea de Descoberta d’un mateix i dels altres i l’àrea de Des-coberta de l’entorn.

A. DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES

La descoberta d’un mateix va estretament relacionada amb la descoberta de l’altre. Tot i que l’altre forma part de l’entorn, es vol subratllar la importància que té en la construcció d’un mateix, en la seva doble dimensió personal i comunitària, la necessària interiorització de l’altre per construir-se un mateix, i la qualitat del desenvolupament emocional i relacional quan aquest altre se sent com a part d’un mateix. Se subratlla així el valor de l’alteritat, que fonamenta la veritable construcció de valors democràtics necessaris per a la convivència. En un principi, l’altre es refereix a la persona adulta de referèn-cia, però a poc a poc aquest altre es va ampliant a altres infants i adults.

Els elements que se subratllen en aquesta àrea són la descoberta del propi cos i de les seves possibilitats (motrius, perceptives, expressives i relacionals); la descoberta de les pròpies necessitats i l’adquisició d’eines per resoldre-les; l’expressió i la progressiva regulació de les emocions; l’establiment de rela-cions afectives i segures amb les altres persones, així com la progressiva cons-trucció d’una identitat positiva que integra l’autoconeixement i l’autoestima.

Al llarg dels tres cursos del segon cicle d’Educació Infantil, A volar! Desco-berta treballa d’una manera acurada i amena els continguts següents:

1. Autoconeixement i gestió de les emocions

• Exploració i reconeixement de característiques bàsiques del propi cos: parts, canvis físics, creixement, necessitats bàsiques. Integració de les descobertes en un esquema i una imatge corporals de bases sòlides i flexibles.

• Exploració i reconeixement de les pròpies possibilitats a través del cos: emo-cionals, sensorials i perceptives, motrius, afectives i relacionals, expressives i cognoscitives.

• Actitud optimista, esforç i iniciativa per anar resolent situacions de dificul-tat: físiques, emocionals, relacionals i intel·lectuals; comptant amb l’ajut de les persones adultes o els iguals.

• Identificació de les emocions bàsiques: amor, alegria, tristesa, enuig i por a partir de les pròpies vivències. Associació amb causes i conseqüències. Relació entre coneixement i acció.

• Expressió de les pròpies emocions per mitjà dels diferents llenguatges: cor-poral, plàstic, musical i verbal. Adquisició progressiva del vocabulari referit a les emocions.

7COM ET POTS SENTIR?

CA

PAC

ITA

TS:

1, 2

, 3

18


2. Joc i moviment

• Gust i valoració del joc, exploració sensorial i psicomotriu com a mitjà de gaudi personal i de relació amb si mateix, amb els altres i amb els objectes.

• Experimentació i interpretació de sensacions i significats referits a l’espai: dintre-fora, davant-darrere, segur-perillós, entre altres, i referits al temps: ritme, ordre, durada, simultaneïtat, espera.

• Creixement personal en el desenvolupament de diversos jocs: de maternitat, de contrastos, exploratoris, sensoriomotors, simbòlics.

• Comprensió i valoració progressiva de la necessitat de normes en alguns jocs.

• Prudència davant d'algunes situacions de risc o perill.

3. Relacions afectives i comunicatives

• Exploració, acceptació, respecte i valoració positiva dels trets característics dels altres, sense prejudicis ni estereotips que dificulten la convivència.

• Reflexió sobre les relacions que s’estableixen en els grups i participació en la concreció de normes per afavorir la convivència.

• Disposició a la resolució de conflictes mitjançant el diàleg, a l’assumpció de responsabilitats i a la flexibilització d’actituds personals per trobar punts de coincidència amb els altres i arribar a acords.

4. Autonomia personal i relacional

• Autoregulació progressiva d’hàbits d’autonomia i rutines relacionats amb la cura del cos: higiene, descans, alimentació, seguretat.

• Exercitació progressiva d’hàbits que afavoreixin la relació amb els altres: cura, atenció, escolta, diàleg i respecte.

• Incorporació progressiva d’hàbits beneficiosos per a la salut com a benestar personal i interpersonal.

• Iniciativa per fer propostes, comunicar experiències i participar activament en la presa de decisions.

B. DESCOBERTA DE L’ENTORN

Aquesta àrea posa el pes en la descoberta de l’entorn a través de l’exploració dels seus elements naturals i socials, de la curiositat i la iniciativa; i implica sensibi-lització, observació, manipulació, transformació, raonament i anàlisi progressiva, representació i evocació, gaudi i satisfacció, amb cada vegada més concreció pel que fa als elements que convé descobrir i als processos que cal fer d’acord amb les seves possibilitats exploratòries cognitives, motrius i comunicatives.

Aquest currículum considera les matemàtiques com una eina per conèixer l’en-torn. Per conèixer cal comparar, classificar, ordenar, definir, mesurar, comptar, fer transformacions, descriure, fer estimacions i comprovacions, representar, cercar estratègies, compartir-les amb els altres, trobar explicacions, justificar els raonaments, etcètera. I les matemàtiques aporten recursos per fer-ho.

8VOLS JUGAR AMB MI?

CA

PAC

ITA

TS:

7, 8

, 9

EN GIO ÉS D’ITÀLIA I JUGA A...

REGINA, REGINA BELLA

GIO

15

La urbanitat

CA

PAC

ITA

TS:

2,

3,

9

11

Qui 'col·labora?

CA

PAC

ITA

TS:

2,

5,

9

19


En el redactat dels continguts, sovint s’enllacen entorn, matemàtiques i llen-guatge per fer evident que en aquesta etapa és bàsic considerar el coneixe-ment de manera global.

Al llarg dels tres cursos del segon cicle d’Educació Infantil, A volar! Desco-berta treballa d’una manera acurada i amena els continguts següents:

1. Exploració de l’entorn

• Observació i identificació de diferents elements de l’entorn: materials, ob-jectes, animals, plantes, paisatges.

• Observació i identificació de qualitats d’elements de l’entorn.• Observació i identificació de fenòmens naturals: dia, nit, sol, pluja, núvols,

vent, entre altres, i valoració de la seva incidència en la vida quotidiana.• Observació i identificació de l’entorn social: l’escola, el carrer, el barri, el

poble o la ciutat.• Reconeixement de pertinença a la família, a l’escola, al grup classe, i les

relacions que s’hi estableixen.• Observació de la diversitat de costums, maneres d’interpretar la realitat,

procedències, llengües familiars, entre un mateix i els companys i compa-nyes de classe i acceptació d’aquesta realitat com una manera d’aprendre.

• Identificació de diferents ocupacions i serveis que desenvolupen les perso-nes adultes de l’entorn.

• Ús de diferents recursos gràfics per recollir i comunicar les observacions, com el dibuix o la càmera fotogràfica, entre altres.

• Valoració de les normes que regeixen la convivència en els grups socials i establiment de relacions de respecte i col·laboració amb les persones de l’entorn proper.

• Respecte pels elements de l’entorn natural i social i participació en actua-cions per a la conservació del medi.

2. Experimentació i interpretació

• Observació i reconeixement de semblances i diferències en organismes, objectes i materials: color, mida, plasticitat, utilitat, sensacions i altres propietats.

• Experimentació d’accions que provoquen canvis en objectes i materials, realització d’anticipacions i comparació dels resultats.

• Ús d’instruments d’observació directa i indirecta per a la realització d’explo-racions i experiències, tant analògics com digitals: lupes, balances i sensors per a la recollida i la posterior anàlisi de dades. Iniciació en l’ús de les tec-nologies de la informació i la comunicació.

• Observació de característiques i comportaments d’alguns animals i plantes en contextos diversos: com són, com s’alimenten, on viuen, com es relacio nen.

• Reconeixement dels canvis que es produeixen en animals i plantes en el decurs del seu desenvolupament, interpretació de les primeres nocions d’ésser viu i cicle.

• Curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, cercar infor-mació de diferents fonts, compartir-la amb els companys i les companyes de classe, i organitzar-la en els diferents models.

14

Què fan?

CA

PAC

ITA

TS:

4,

6,

7

L’enllumenat

Elß parcß i "elß jardinß

Leß "escombrarieß

9

1

2

COM PUGEN I BAIXEN ELS PEIXOS?

CA

PAC

ITA

TS:

4,

5,

6

POSA EL GLOBUS DESINFLAT I LLIGAT AMB UN NUS DINS L’ENVÀS DE IOGURT.

INFLA EL GLOBUS QUE ESTÀ DINS DE L’ENVÀS DE IOGURT.

20


• Verbalització dels processos i els resultats, evocació de l’experiència realit-zada i valoració de les aportacions dels altres.

• Representació gràfica del procés seguit en l’experimentació i de la interpre-tació dels resultats.

• Reconeixement i interpretació de diferents rols observables en entorns pro-pers i quotidians.

3. Raonament i representació

• Comparació, ordenació i classificació d’objectes i materials, establiment de relacions qualitatives i quantitatives per reconèixer patrons, verbalitzar regularitats i fer anticipacions.

• Reconeixement de seqüències i ordenació temporal de fets i activitats de la vida quotidiana.

• Identificació de sèries i predicció de la seva continuïtat.• Adquisició progressiva de l’autonomia cognitiva que genera el treball basat

en l’experimentació i el raonament, amb la comprovació, el contrast i la justificació com a manera habitual de conèixer i elaborar explicacions.

• Identificació d’alguns canvis en la vida quotidiana i els costums en el pas del temps i en situacions properes. Consciència del pas del temps, els dies, les setmanes, els mesos i les estacions. Ús del calendari.

• Identificació de canvis que es produeixen en l’entorn i en el temps, establi-ment de relacions causa-efecte.

• Ús del dibuix com a mitjà de representació: observació de la realitat, pro-cessos, canvis.

• Elaboració i interpretació de representacions gràfiques senzilles sobre dades de la vida quotidiana.

• Identificació d’informacions proporcionades pels diferents mitjans de co-municació, i expressió de la pròpia opinió.

ORIENTACIONS PER A LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA

A continuació, es mostren les orientacions per a la intervenció educativa que el Departament d’Ensenyament dóna als educadors i les educadores per ela-borar el seu projecte i afavorir l’assoliment d’aquests continguts. Aquestes orien tacions s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar els materials d’A vo-lar! Descoberta, i es facilita així la feina del mestre o la mestra.

1. Àrea de Descoberta d'un mateix i dels altres

El cos dels infants és el motor de la seva acció i a la vegada acumula tota la seva experiència. L’acció motriu i la percepció sensorial es coordinen per aportar coneixement sobre el propi cos, el dels altres i sobre l’entorn en gene-ral. Les activitats que es proposin han de facilitar l’observació de les diferents sensacions corporals, que provenen d’un mateix o del món extern. Les situa-cions de la vida quotidiana són molt riques per percebre varietat de sensacions corporals, com també per identificar-ne les diferents parts i les seves funcions.

10COM CREIX UNA PLANTA?

CA

PAC

ITA

TS:

4,

6

LA PLANTA CREIX

21


Perquè els infants avancin en la descoberta del cos, cal proposar activitats en les quals puguin explorar amb les seves possibilitats motrius. Amb el movi-ment posen en relació els espais i els objectes, mesures, desnivells, construc-cions, i formen el coneixement de les primeres nocions espacials i temporals. Cal tenir present que els nens i les nenes gaudeixen de les situacions que els impliquen exercitar les seves habilitats, espais per córrer, per enfilar-se, per arrossegar-se, espais i materials per construir-se amagatalls…, per això s’ha d’aprofitar aquesta motivació per fer un treball més acurat, oferint materials transformables i polivalents com caixes de cartró, robes, etcètera, que per-metin desenvolupar la creativitat i la imaginació dels infants i que enriqueixen alhora el seu procés simbòlic.

Les manipulacions dels objectes poden ser cada cop més minucioses fins a dominar eines i instruments molt precisos. Les activitats de manipulació que des de l’inici desenvolupen una coordinació entre l’ull, la mà i la boca progressaran fins a dominar eines del nostre entorn cultural, i s’aconsegui-rà una bona precisió en el seu domini. Omplir recipients cada vegada més petits, enfilar, descargolar; amb diferents materials: botons, cordills, claus, llapis, martells, etcètera.

Cal acollir i propiciar les possibilitats expressives del cos, tant en la quotidi-anitat com en propostes dirigides a fomentar el llenguatge corporal, bàsic per a les relacions intrapersonals i interpersonals. El cos és també la nostra eina de relació, i cal educar tenint en compte les possibilitats i els recursos que té el cos com a llenguatge.

EL NOSTRE COS

APRENEM LES PARTS DEL NOSTRE COS.

MÀ

CAMA

8

EL NOSTRE COS ENS PERMET ABRAÇAR, PUJAR ESCALES, PINTAR, XUTAR... I PENSAR.

CAP

BRAÇ

PEU

9

PODEM IMITAR O FER GESTOS AMB EL BRAÇ I LA MÀ PERQUÈ ELS PODEM MOURE PEL COLZE I PEL CANELL.

COLZE

CANELL

6

AMB EL BRAÇ I AMB LA MÀ PODEM SALUDAR, ABRAÇAR, ACARICIAR... I EXPRESSAR COM ENS HO PASSEM.

DIVERTIT

AVORRIT

7

11EM DESPLAÇO

CA

PAC

ITA

TS:

1, 7

, 8

GRIMPAR SALTAR REPTAR CÓRRER

22


Aquesta expressivitat del cos s’arrela en l’experiència emocional. Les emo-cions se situen a la base de la descoberta d’un mateix i del altres, alhora que se’n subratlla la rellevància en el desenvolupament de tots els tipus de capacitats (cognitives, motrius, relacionals, d’equilibri personal, d’inserció i actuació social). Es reivindica, en l’educació en general i en l’educació infantil en particular, l’atenció, la cura i la priorització del món emocional i del seu desenvolupament orientat a l’autoregulació i al benestar amb un mateix i amb els altres.

Tot i que el joc es relaciona amb totes les àrees d’experiència perquè és l’ac-tivitat natural dels infants, amb la qual exploren, descobreixen, transformen, integren... amb llibertat, la intervenció dels docents l’ha de propiciar conti-nuadament. En aquesta àrea se subratlla la importància del joc psicomotor, tot i que la psicomotricitat entesa pel que fa al desenvolupament de l’infant integra totes les seves dimensions, i que la psicomotricitat com a forma me-todològica d’intervenció es relaciona amb totes les àrees d’experiència. En aquesta activitat psicomotriu, el joc de maternalització, d’exploració i sim-bòlic ha d’ocupar un lloc important. Serà fonamental dissenyar un espai i preveure uns temps perquè aquesta activitat sigui possible.

També cal tenir presents les possibilitats d’exploració d’un mateix i de l’altre que pot proporcionar el joc a l’exterior, en espais de lleure, quan aquests estan estructurats i organitzats perquè això sigui possible.

2 ELS RACONS

CA

PAC

ITA

TS:

1, 4

, 8

PREPAREM EL MENJAR I CONSTRUÏM TORRES.

4VOLS JUGAR AMB MI?

CA

PAC

ITA

TS:

7, 8

, 9

LA LAIA ÉS DEL BARRI I JUGA A...

VOLEN, VOLEN... COLOMS!

LAIA

5 COM ESTIC?

CA

PAC

ITA

TS:

1, 2

, 5

23


El benestar emocional de cadascú es relaciona de ple amb el benestar grupal i comunitari. Hi ha un apropament afectiu del benestar emocional d’un a les emocions de l’altre i es forma un vincle emocional, carregat d’afecte i amorosi-tat, que va quallant i es va construint entre els infants i els adults, i que permet l’aparició del sentiment de pertinença al grup i la disponibilitat per avançar en les habilitats de convivència: diàleg, compromís, resolució de conflictes...

És fonamental aprofitar els moments que ofereix la vida quotidiana per refor-çar els vincles, tant amb les persones adultes com entre els mateixos infants, així com ajudar-los en la identificació, l'expressió i la regulació de les pròpies emocions. Els moments d’intimitat integrats a la quotidianitat, com les peti-tes grans converses entre l’infant i la mestra, permeten compartir vivències i sentiments, i ajuden l’infant a sentir-se únic.

Però també cal preveure situacions més enllà de la quotidianitat per asse-gurar el tractament calmat i reflexiu dels continguts que aquestes relaci-ons interpersonals i intrapersonals impliquen: alfabetització emocional, identificació de causes o orígens de l’emoció, identificació de la causa d’un conflicte i expressió de possibilitats de resolució... Aquests moments han de permetre a l’infant anar flexibilitzant el punt de vista propi i implicar-se en la construcció del grup entès com a comunitat. L’assemblea és una situació ideal per afavorir el funcionament democràtic del grup.

Per a l’educació emocional, és clau l’actitud optimista i positiva del docent, que es va encomanant en l’actitud dels menuts.

L’aplicació i l’autoregulació d’hàbits personals i socials requereix instruir en certes habilitats i comportaments d’acord amb uns principis i valors educatius que han de garantir l’activitat i el benestar de l’infant. Els infants aprenen a rentar-se les mans, a menjar sols, a posar-se i treure’s la bata, a seure en una rotllana, etcètera. Cal donar importància a l’adquisició d’aquests hàbits i ser conscients del caràcter instructiu que comporta per intervenir de la manera més curosa possible. Progressivament els nens i les nenes han d’anar adquirint un grau d’autonomia més elevat. Això comporta que l’adult cada vegada vagi renunciant a la seva actuació més dirigent i la vagi traspassant als infants. L’equip de docents pauta quins hàbits i quines rutines cal treballar amb cada grup, i de quina manera es durà a terme perquè resulti un procés afectiu, efectiu i significatiu. En aquest sentit, les rigideses poden ser tot un entrebanc.

És convenient planificar propostes que permetin als infants sentir-se únics i im-portants, per promoure la confiança en un mateix i per progressar amb la seva autoestima. En aquest sentit, són de gran valor pràctiques habituals a moltes escoles com ara «el protagonista» (del dia, de la setmana...), la celebració d’a-niversaris, la maleta viatgera, etcètera.

L’ESMORZAR

ABANS D’ESMORZAR ENS RENTEM

LES MANS.

10

2QUI JUGA BÉ?

CA

PAC

ITA

TS:

1, 6

, 8

PARTICIPAR ESPERAR

AJUDAR ENFADAR-SE

24


2. Àrea de Descoberta de l'entorn

Les activitats de la vida quotidiana aporten el coneixement bàsic sobre l’entorn pròxim i la seva l’organització social. Així, objectes, persones, fenò-mens i situacions diverses obren un ventall de possibilitats d’entrar en relació amb materials, costums, formes de procedir i de comportar-se adaptades a la nostra societat. Per això cal vetllar per la riquesa i la varietat dels materials que posem a l’abast dels infants, crear situacions i aprofitar aquelles que es produeixen dins de la mateixa escola per aproximar els infants a tot aquest coneixement.

També caldrà afavorir la participació de les famílies dels nens i nenes, que poden aportar experiències i coneixements relacionats amb l'àrea, gràcies al seu coneixement i visió de diferents temes de la seva cultura: oficis, alimen-tació, indumentària...

La matemàtica pren un paper fonamental com a eina per contribuir a la descoberta de l’entorn. En les primeres edats la matemàtica es fonamenta en les possibilitats que ofereix l’entorn i alhora n’afavoreix la descoberta en to-car, observar, comparar les característiques i les propietats dels objectes, dels materials, dels elements, dels esdeveniments. Amb la matemàtica, l’infant avança en la descoberta sensorial, en les seves possibilitats perceptives i en l’establiment de relacions lògiques de l’entorn.

La intervenció de les persones educadores ha d’afavorir aquest procés de maduració facilitant propostes que els permetin comparar, ordenar, agrupar d’una manera global i intuïtiva per arribar amb l’alumnat del segon cicle a classificar de manera progressivament més complexa, a ordenar i a desco-brir i completar patrons. També cal tenir en compte que quantificar ajuda a conèixer, per això és important intervenir per mesurar els objectes (mida, pes, capacitat...), situar-se en el temps, comptar i adquirir seguretat en el reconei-xement de quantitats i el domini de les modificacions que es poden fer amb nombres i operacions bàsiques.

NOM

Escolta la lectura i enganxa on correspongui els adhesius de les accions que es fan a l’hort. (Adhesius 1) Escolta la lectura i signa la carta als pares amb el nom de la classe.

ESTIMATS PARES,

ELS NENS I NENES DE LA CLASSE VOLEM CONÈIXER LES VERDURES I ELS LLEGUMS QUE ES PLANTEN A L’HORT I EL PROFIT QUE EN TRAIEM PER AL NOSTRE COS QUAN ENS ELS MENGEM.

US DEMANEM AJUDA PER PORTAR A L’ESCOLA LLIBRES, PEL·LÍCULES, IMATGES... SOBRE LES VERDURES I ELS LLEGUMS QUE ES PLANTEN A L’HORT.

Relaciona el personal de manteniment amb les fotografi es.

ACTIVITAT OPCIONAL. Escriu la quantitat corresponent en cada etiqueta.

25


És important no perdre oportunitats de recollir dades sobre fets i esdeveni-ments quotidians i fer gràfiques, comparacions i interpretacions basades en les dades recollides.

També s’ha d’afavorir el coneixement de l’espai més proper i els desplaça-ments que s’hi poden fer, així com el coneixement de les figures i les for-mes bàsiques en l’entorn quotidià. Tot plegat ajuda a resoldre problemes i a trobar explicacions a les preguntes que ells mateixos es fan. La persona adulta utilitzarà el llenguatge verbal per anomenar amb precisió les petites descobertes, farà preguntes que desvetllin l’actitud investigadora dels infants i oferirà ocasions per crear, exposar, discutir i representar les seves idees, d’a-questa manera facilitarà que l’alumnat s’apropiï d’aquestes eines i posarà la base d’una educació matemàtica sòlida.

Les persones educadores han d’estar atentes a les curiositats que manifesta l’infant quan interacciona amb l’entorn natural i social que l’envolta, i a les interpretacions que en fa, per incentivar el qüestionament, l’elaboració de prediccions, la resolució de problemes, la cerca de respostes i l’experimen-tació amb desig i intencionalitat. En aquests contextos, cal promoure situa-cions en què els infants puguin confrontar els punts de vista propis amb els dels altres i, independentment de la correcció de cadascun, això farà entrar en conflicte els seus coneixements i estimularà la recerca de noves hipòtesis. Cal ser molt conscients que la relació dels infants amb el saber dependrà de com es tracti des de l’inici, la seva curiositat, les ganes d’explorar, de descobrir atributs i relacions, de saber; de com s’acullin les seves iniciatives, els seus punts de vista, les seves solucions «provisionals». És a dir, dependrà de com es tracti el coneixement: com una cosa fixa i immutable, com uns fets que cal transmetre als infants o bé oferint-los la possibilitat de produir construccions alternatives.

Es poden organitzar ambients, racons i tallers destinats a activitats explora-tòries. Es tracta de posar-los a l’abast elements de l’entorn que incentivin l’exploració sensorial i de les seves propietats, l’experimentació i el qües-tionament del seu comportament. La curiositat porta els nens i les nenes a la necessitat d’explorar, a la vegada que experimenten emocions diverses amb el que es fa, compartint el coneixement de cadascú, descobrint nous punts de vista a través de la representació i el diàleg, acceptant la incertesa, el fra-càs i els conflictes.

Els docents han d’ajudar els infants a construir un mètode de descoberta basat en l’observació i la formulació de preguntes per, posteriorment, atrevir-se a fer prediccions, experimentar, verbalitzar, argumentar, contrastar, com-provar. La repetició habitual d’aquests procediments comporta que l’infant aprengui a mirar el món des d’una altra òptica, que es qüestioni coses, que hi

14

Prenem 'dadeß 'del tempß 'que fa

CA

PAC

ITA

TS:

4,

5,

6

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

Dibuixa el símbol que representa el temps que fa cada dia durant tres setmanes.

ACTIVITAT OPCIONAL. Escriu quantes vegades has dibuixat cada símbol en el calendari del temps.

ELS RACONS

AL RACÓ DE LA CUINA PREPAREM

EL MENJAR.

2

26


impliqui el pensament, que vagi sempre una mica més enllà, que construeixi i ampliï el seu coneixement del món: els objectes que suren o s’enfonsen, el moviment de les boles en els plans inclinats, l’equilibri en funció de la posició dels objectes, les barreges d’elements, el moviment d’un pèndol, el compor-tament de la llum, l’atracció dels imants... A mesura que els infants es van fent grans, cal incorporar la plasmació de les experimentacions de manera que hi intervinguin altres llenguatges, així ho poden dibuixar, modelar, cons-truir, posar-hi noms, representar amb el cos…

L’Educació Infantil ha de prioritzar també la descoberta d’elements natu-rals de l’entorn que són, per a l’infant, intrínsecament atractius i motivadors. Res interessa més un infant petit que la vida, per això és imprescindible que tant als espais interiors com als exteriors es pugui oferir la possibilitat de desco-brir-la. Apassionar-se amb ells compartint observacions, comentant comporta-ments, formulant o responent preguntes, ofereix moments molt intensos que les persones educadores poden compartir amb els infants.

Cal omplir de riquesa natural la vida quotidiana dels nens i les nenes, amb la cura sanitària i estètica que convingui. Els mateixos infants són els qui poden acordar els projectes de treball que volen iniciar per ampliar informacions i coneixements sobre temes concrets. L’hort al pati permet fer el seguiment del procés de creixement de les plantes, així com qüestionar-se l’origen dels ali-ments. Observar el procés de gestació d’un peix femella, d’una posada d’ous de cargol o de gallina en una incubadora, buscar habitualment insectes al pati, a les herbes, al jardí..., aporta vivències apassionants i inoblidables. A la vegada, la mestra engrescarà els infants a organitzar tota la informació que es derivi de les seves descobertes, per començar a construir el model d’ésser viu.

L’activitat exploratòria amb elements naturals no està deslligada del coneixe-ment de l’entorn natural i social, la descoberta dels materials porta implícita la seva procedència, l’ús social que se’n fa, l’observació de les seves caracte-rístiques i el seu comportament habitual. Els infants que poden tenir propos-tes ben planificades, que els permetin conèixer l’entorn de forma vivencial, aproximen la seva ment a totes aquestes nocions molt abans que les puguin

9

L’aire 'calent "eß mou 'cap 'amunt

CA

PAC

ITA

TS:

4,

5,

6

QUÈ NECESSITES?

7 LES LLAVORS

CA

PAC

ITA

TS:

4,

6

27


verbalitzar. Per exemple, l’aigua és un element que és present en la vida quotidiana de tot ésser viu: beure, rentar-se, regar, menjar, etcètera, porta implícits uns valors culturals i socials, per exemple l’actitud d’aprofitament d’un bé escàs; i a la vegada ens permet estudiar les seves característiques com a element natural: es tenyeix, canvia d’estat (líquid, sòlid, gasós), i els altres materials es dissolen, suren o s’enfonsen dins l’aigua.

Es procurarà enriquir l’entorn natural dins la mateixa escola, respectant el sòl natural de sorra, d’herba, aprofitant jardins per posar-hi plantes que els infants puguin regar, tenir-ne cura, per observar-ne el cicle de vida, i tenir les flors, ti-ges i fulles per determinats usos… Convé aprofitar l’espai exterior per observar els comportaments dels petits animals, com caragols, papallones, ocells, formi-gues... Fer-se preguntes, buscar respostes, extreure’n característiques comunes, comparar formes de vida i ampliar la informació amb fotos i vídeos, poden ser estratègies i recursos per facilitar la descoberta de l’entorn pròxim. Cal experi-mentar amb el sol i l’ombra, l’acció del vent i la pluja, el fred, sortint a l’exterior independentment de l’època de l’any, i cal aprendre que ens hem de protegir del sol i de la calor utilitzant barrets i robes lleugeres, i del fred abrigant-nos més.

Les sortides a l’entorn són i seran una de les propostes més significatives i jo-ioses per a l’infant. A l’hora de planificar sortides, com per exemple al parc, al bosc, al riu, a una casa de pagès, etcètera, cal assegurar que els infants puguin gaudir i explorar al màxim aquest nou entorn. Per això caldrà que els infants tinguin confiança amb els adults que els acompanyin. Se subratlla la importàn-cia de fer sortides properes a l’escola, que ajuden a descobrir l’entorn més pro-per (una visita al forn, anar al parc del barri, un passeig per un camí conegut...).

Les sortides a l’entorn més llunyà van guanyant importància a mesura que els infants es van fent grans, perquè es fa necessari ampliar el coneixement d’aquest entorn a través de la vivència directa. És per aquest motiu que l’e-quip ha de planificar sortides que puguin aconseguir aquest objectiu, a partir d’una visió global del cicle, és a dir, decidint quines experiències es fan ne-cessàries al llarg de l’etapa de parvulari en coherència amb els aprenentatges que estan fent aquells infants.

15TERRA O AIGUA?

CA

PAC

ITA

TS:

4,

6

TERRA AIGUA

15

Què "et poseß 'quan fa mal tempß?

CA

PAC

ITA

TS:

1, 5

, 9

28


La descoberta de l’entorn natural es completa amb el coneixement del món social i cultural. És important prendre consciència dels grups socials als quals pertany cada infant, i donar-los una visió àmplia i oberta de les diferents pos-sibilitats d’identificació de cadascú. Així, cal que l’equip docent estigui atent als diferents models de família i culturals que conviuen en el parvulari i fer adonar als infants de la riquesa d’aquesta convivència.

Cal treballar també amb els infants els rols de gènere, que s’interioritzen des del naixement: una observació acurada mostra que l’elecció de colors, jo-guines i formes de relació són estereotipades des dels primers mesos de vida. Les persones educadores han d’interaccionar i tenir expectatives de forma igualitària amb els infants, siguin nenes o nens, per no considerar «normals» comportaments diferents en les nenes i nens que poguessin esdevenir el pri-mer embrió de conductes violentes en ells i submises en elles.

El joc simbòlic i el de maternalització faciliten a la persona educadora obser-vacions per saber com els infants viuen els rols familiars, i ofereixen, per tant, l’ocasió de treballar-los. També les sortides, els projectes de treball, els centres d’interès, les celebracions i altres propostes significatives ajuden a ampliar informació i coneixement sobre diferents elements i qüestions del món so-cial i cultural: els diferents rols que ocupen les persones per tirar endavant la societat, la diversitat de formes culturals que conviuen al nostre entorn (llengües, tradicions, folklore, indumentària, alimentació...), les normes bà-siques de comportament... Aquestes observacions i l'ampliació progressiva d’experiències i coneixement referit a l’entorn social s’han d’anar impreg-nant de participació i implicació. Cal que els equips docents busquin formes de participar en celebracions del barri, en activitats del poble, en serveis de millora..., que s’estableixi un autèntic diàleg entre l’escola i la comunitat que l’envolta i de la qual forma part.

Convé subratllar també la diversitat cultural creixent al nostre país i la importància que la intervenció educativa aporti eines i experiències per fer avançar de la vivència multicultural a l’autèntica vivència intercultural. L’esco-la ha d’ensenyar a mirar i a sentir respectuosament la diversitat, acceptant i valorant positivament la diferència, i fomentant l’acostament sensible i afec-tuós de manera quotidiana. L’actitud de les persones adultes serà clau per orientar l’actitud de l’infant. Hi ha recursos que poden ajudar a l’hora de pla-nificar aquestes propostes: llibres, material audiovisual, projectes elaborats per diferents entitats que poden orientar... Tanmateix, també poden anar bé algunes sortides, festes o celebracions que ajudin a posar en relació l’infant amb manifestacions culturals diverses, tant les que resulten més familiars per ubicar-se en una mateixa cultura, com les que ens acosten a les altres.

12VOLS JUGAR AMB MI?

CA

PAC

ITA

TS:

7, 8

, 9

LA XILUVA ÉS DE MOÇAMBIC I JUGA AL....

PONDAS

XILUVA

29

2.5 TEMPORALITZACIÓ

Una de les característiques principals del projecte A volar! Descoberta és la flexibilitat per adaptar-se a les necessitats de cada centre, de cada docent i de cada alumne. La temporalització que es proporciona en les programaci-ons del projecte pot ser utilitzada i personalitzada pels mestres a través de la pàgina web.

Els continguts del projecte A volar! Descoberta es complementen amb els materials de Les festes de l’any, per això, algunes sessions proposades es troben en aquests últims quaderns. Cada quadern de Descoberta està dis-senyat per treballar-se al llarg de sis setmanes lectives, per la qual cosa dos quaderns equivalen a un trimestre escolar. Cada setmana es proposen quatre sessions de feina que treballen de dues a quatre làmines de Descoberta i, algunes setmanes, una làmina de Les festes de l’any. La distribució de les activitats al llarg de la setmana dependrà de la dificultat de cada una i del rit-me del grup, així que serà el mestre o la mestra qui decideixi quantes làmines fa setmanalment.

A continuació, es mostra un exemple de temporalització d’un quadern.

SETMANA FITXES

14 1, 2 i fitxa 6 del quadern Les festes de l'any

15 3, 4 i 5

16 6, 7 i 8

17 9, 10 i fitxa 6 del quadern Les festes de l'any

18 11, 12 i 13

19 14, 15 i 16

3 MATERIALS DEL PROJECTE A VOLAR! DESCOBERTA

33

3.1 DESCOBERTA

A volar! Descoberta treballa principalment les àrees de Descoberta d’un mateix i dels altres i de Descoberta de l’entorn i té com a objectiu desenvolu-par les capacitats que ens preparen per ser habitants responsables del món. Els materials del projecte A volar! Descoberta promouen les habilitats de respecte, curiositat, iniciativa i relació amb l’entorn natural i cultural.

A més, avui dia ja no es parla d’intel·ligència en singular, sinó en plu-ral, com a intel·ligències múltiples. Se’n descriuen nou: intrapersonal, interpersonal, naturalista, musical, visual i espacial, cinesicocorporal, lin-güística, logicomatemàtica i existencial, que es relacionen entre elles. En A volar! Descoberta la intel·ligència naturalista té un lloc destacat din-tre dels continguts curriculars. La intel·ligència naturalista és la «capacitat que té algú per observar el món natural». En general, els infants la te-nen bastant desenvolupada, perquè tenen una gran curiositat i es mostren molt interessats en el seu entorn. Tot i això, cal estimular aquesta curiositat oferint-los situacions que els convidin a fer-se preguntes, i cal proporcionar-los o mostrar-los com utilitzar les eines que els permetran trobar respostes. A volar! Descoberta ofereix uns materials basats en aquestes premisses: els temes han estat seleccionats principalment perquè són estimulants per als alumnes i, a més, se’ls mostren els recursos que tenen a l’abast per aprendre sobre allò que els interessa. Amb aquest projecte es treballa el contingut de totes les intel·ligències a través de temes que desperten curi-ositat i vehiculen l’aprenentatge.

Els materials d’A volar! Descoberta s’organitzen en temes independents i els continguts es presenten seguint una narrativa visual i activa que promou l’experimentació, la interpretació, el raonament i la representació.

Material per a l’alumne

El material de l’alumne consta de sis quaderns i sis llibrets de coneixements associats a cada quadern. Es proposa desenvolupar els continguts de dos quaderns cada trimestre.

Una de les particularitats del projecte A volar! és que al dors de les làmines sempre hi ha una activitat. O bé hi ha l’activitat principal si a la cara de la là-mina hi ha contingut informatiu, o bé hi ha una activitat opcional si a la cara ja es pot fer l’activitat principal associada a aquell coneixement.

Cada quadern té setze làmines:

S’inicia amb una pàgina de continguts escrits i imatges que després s’explo-raran amb les activitats. Aquesta primera pàgina demana a l’alumne Què en sap? sobre aquell tema perquè pugui relacionar els seus coneixements previs amb la descoberta i la construcció del nou coneixement.

1QUÈ EN SAPS DELS SAFARIS?

CA

PAC

ITA

TS:

2,

6

EN UN SAFARI PODEM OBSERVAR ANIMALS SALVATGES EN LLIBERTAT DES D’UN TOT TERRENY.

34

MATERIALS DEL PROJECTE A VOLAR! DESCOBERTA

La segona làmina és una activitat introductòria. Es plantegen situacions properes a la realitat de l’infant i s’aporten idees per introduir els continguts des de diferents perspectives: o bé se centra en la recerca de la informació (quins materials es necessiten, on es pot trobar informació, etcètera), o bé es focalitza un fet que es pot observar o experimentar fàcilment.

La tercera làmina, Què vols saber?, convida l’alumne a formular-se pregun-tes sobre el tema tractat i a pensar què li agradaria aprendre. Al dors de la làmina, sempre hi ha un escrit adreçat a la família perquè ajudin els nens i les nenes a obtenir més informació.

A continuació, es presenten tres blocs de, generalment, quatre làmines cada bloc. Cada bloc focalitza l’atenció vers la descoberta i el coneixement d’un concepte.

• La primera làmina de cada bloc introdueix el concepte. La cara de la làmina exposa continguts que llegeix i explica el mestre o la mestra. Al dors hi ha una activitat associada.

2QUÈ CAL PORTAR A UN SAFARI?

CA

PAC

ITA

TS:

1, 4

Enganxa els adhesius on correspongui. (Adhesius 2)

ACTIVITAT OPCIONAL. Troba les 4 diferències.

3QUÈ VOLS SABER?

CA

PAC

ITA

TS:

2,

6,

8

ESTIMATS PARES,

ELS NENS I NENES DE CLASSE VOLEM SABER COM SÓN, COM S’ALIMENTEN I COM VIUEN ELS ANIMALS SALVATGES.

US DEMANEM AJUDA PER PORTAR A L’ESCOLA LLIBRES, PEL·LÍCULES, IMATGES, ETC. SOBRE L’ELEFANT, L’HIPOPÒTAM, LA GIRAFA, LA ZEBRA I EL LLEÓ.

MOLTES GRÀCIES

Observa les imatges i explica què vols saber dels animals salvatges.

Signa la nota amb el nom de la classe.

4

L’ELEFANT I L’HIPOPÒTAM SÓN ELS DOS ANIMALS TERRESTRES MÉS GRANS.

ORELLA

ORELLA

ULLAL

ULLAL

TROMPA

L’ELEFANT I L’HIPOPÒTAM

CA

PAC

ITA

TS:

5,

6

Explica el que veus i escolta la lectura.

Relaciona les parts de cada animal amb el seu nom.

ORELLA

TROMPA

ORELLA

ULLAL

ULLAL

35


• A la cara de la segona, la tercera i la quarta làmina de cada bloc es proposa una activitat amb continguts que s’han de treballar per assolir els conei-xements. Al dors de cada làmina es proposa una activitat opcional ideada per a aquells nens o nenes que ja han acabat l’activitat principal. És, per tant, una activitat que poden fer de manera molt autònoma, sense gaire ajuda per part del mestre o la mestra. En aquesta activitat no es plantegen coneixements nous i, per tant, si l'alumne no la fa, això no va en detriment del seu aprenentatge.

L’última làmina fa les funcions d’avaluació final i està pensada perquè el mes-tre o la mestra valori si l’alumne ha adquirit els coneixements treballats. A més, al dors de l’última làmina, hi ha una lectura que versa sobre temes relacionats amb els hàbits i valors, com ara la sensibilitat social, la cura de l’entorn, la maduració de les emocions, etcètera.

5QUÈ MENGEN?

FULLES HERBACA

PAC

ITA

TS:

1, 5

, 6

AMANIDA BISTEC

ESPINACSESPAGUETIS

Escriu què menja cada animal.

ACTIVITAT OPCIONAL. Encercla els plats que continguin vegetals.

6LÉLEFANT ES CUIDA LA PELL

CA

PAC

ITA

TS:

1, 4

, 6

ES DUTXA SÉNFANGA SÉMPOLSAES BANYA

Enganxa els adhesius segons les accions que fan. (Adhesius 6)

ACTIVITAT OPCIONAL. Escriu les accions que fa l’elefant per cuidar-se la pell.

7COM ES COMPORTEN?

CA

PAC

ITA

TS:

2,

5,

6

VIOLENT PACÍFICExplica com es comporten. Després, relaciona les fotografies amb les il·lustracions..

ACTIVITAT OPCIONAL. Dibuixa la mare d’aquest cadell d’elefant.

16QUÈ HAS APRÈS?

CA

PAC

ITA

TS:

2,

5 SALVEM ELS ANIMALS SALVATGES

ES VAN CAÇAR TANTS LLEONS, QUE AVUI DIA EN QUEDEN POCS.

LES ZEBRES I LES GIRAFES ES CAÇAVEN PER APROFITAR-NE LA PELL.

ABANS...ELS SAFARIS EREN EXPEDICIONS PER CAÇAR ANIMALS SALVATGES. SE’N VAN CAÇAR TANTS, QUE ALGUNS GAIREBÉ VAN DESAPARÈIXER.

ARA...ELS SAFARIS S’ORGANITZEN PER OBSERVAR ELS ANIMALS EN LLIBERTAT.

ELS ELEFANTS TENEN ELS ULLALS DE VORI. ÉS UN MATERIAL MOLT VALUÓS I PER AIXÒ ENCARA ARA ES CACEN ELEFANTS D’AMAGAT.

Observa les imatges i explica què has après.

Observa les imatges i escolta la lectura.

36


La redacció de les activitats és al dors de cada làmina.

En algunes làmines, al costat del nom de l’activitat, apareix la icona . Això indica que un adult (el mestre o la mestra a l’aula, els pares o tutors si la làmina va a casa) en llegirà el text.

Al dors de la tercera làmina es demana explícitament que la família ajudi l’in-fant. La resta de làmines, normalment, es treballen a l’escola i serà el mestre o la mestra qui llegeixi els textos que puguin contenir.

Tots els quaderns proporcionen una pàgina d’adhesius per fer algunes de les activitats.

Els quaderns porten adjunts uns llibrets de coneixements de setze pàgines amb continguts complementaris i de reforç. És una eina molt versàtil, perquè pot ser d’utilitat tant a l’aula per reforçar el quadern, a la biblioteca escolar per consultar-la, o a casa per compartir-la amb la família.

El quadern es pot treballar independentment del llibret, si cal.

A. 2

A. 15

A. 6

Descoberta_P5_q3

HI HA MILERS D’INSECTES REPARTITS ARREU DEL MÓN. TOTS TENEN DUES ANTENES I SIS POTES, I MOLTS PODEN VOLAR.

Leß 'anteneß

Leß 'anteneß són per tocar, per 'olorar i per escoltar.

2

EL COS DELS INSECTES ESTÀ PROTEGIT PER UNA COBERTA DURA, ANOMENADA EXOESQUELET. NO TENEN ESQUELET INTERN.

El 'coß 'delß insecteß

CapTòrax Abdomen

2 'anteneß 6 poteß

3

12

EL LLEÓ I LA LLEONACACEN AMB LES URPESI ELS ULLALS.

CRINERA

EL LLEÓ I LA LLEONA

CA

PAC

ITA

TS:

5

ULLALS

URPES

Escriu qui s’amaga entre els arbres i les branques.

ACTIVITAT OPCIONAL. Pinta les girafes amagades.

37

Material d’aula

El material d’aula A volar! Descoberta P5 està format per dues carpetes a disposició del mestre o la mestra a l’aula. Una carpeta inclou dotze làmines d’hàbits socials i d’autonomia que ajuda-ran a reforçar l’aprenentatge dels bons hàbits que s’han de treballar al llarg del curs.

L’altra carpeta conté sis pòsters, un per a cada tema que es treballa. Els pòsters es poden penjar a la l’aula per ajudar a reforçar l’exposició i l’anàlisi dels continguts del quadern. També es pot fer servir per fer l’activitat prèvia o per fer una avaluació final.

3.2 LES FESTES DE L’ANY

Dintre de l’àrea de Descoberta de l’entorn, un dels ítems que convé treballar és la «identificació de festes, tradicions, històries o llegendes de l’entorn pro-per i de Catalunya. Interès per participar en activitats socials i culturals i per conèixer manifestacions pròpies de les cultures de companys i companyes de classe». Per aquest motiu, a les escoles sovint es treballen les dates assenya-lades al calendari amb activitats específiques fora dels continguts que s’estan treballant en aquells moments a l’aula.

Un altre ítem del currículum és la «identificació d’alguns canvis en la vida quotidiana i els costums en el pas del temps i en situacions properes. Cons-ciència del pas del temps: els dies, les setmanes, els mesos i les estacions. Ús del calendari». Per això, els centres solen fer activitats a l’entorn de l’arribada d’una nova estació.

Per tot això, el projecte A volar! ofereix els quaderns Les festes de l'any, que són un recull de setze làmines amb activitats plàstiques sobre les principals celebracions que se celebren al nostre país i sobre les quatre estacions de l’any.

EL LLEÓ I LA LLEONALA GIRAFA

L’ELEFANT I LA SEVA CRIA

L’HIPOPÒTAM

LA ZEBRA

LA HIENALA GASELA

Fo

tog

rafi

es:

Th

inkst

ock

Educació Infantil

SAFARI

Educació Infantil

SÉ UTILITZAR

LA CULLERA,

LA FORQUILLA

I EL GANIVET

38


Al dors de la làmina, hi ha informació útil per al professorat:• Un text introductori que ajuda a entendre la importància de treballar

aquests continguts.• El material d’aula associat a aquesta làmina. Gran part de les activitats es

relacionen amb diversos materials que hi ha a la carpeta d’aula, com poden ser un pòster i una o més audicions del CD.

• Explicació de l’activitat que cal fer. Les activitats estan dissenyades per tre-ballar diferents tècniques plàstiques al llarg de l’any.

El quadern es complementa amb una carpeta per a l’aula. Aquesta carpeta conté sis pòsters, sobre les quatre estacions i les festes de Nadal i Carnestoltes, i un CD amb cançons i contes relacionats amb els continguts de les làmines.


5ANYS


Autor: Equip Editorial Casals – Il·lustració: Mariona Cabassa – Coordinació editorial: Mireia Sánchez i Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –

Maquetació: Estudi Vilageliu – Disseny de coberta: Estudi Miquel Puig – Il·lustradora de coberta: Mariona Cabassa – Fotografia: Thinkstock –



5ANYS

La tardor. Els castells. La castanyada. L’hivern. El Nadal.

L’aniversari. Dia de la Pau. Carnestoltes. Enterrament de

la sardina. Dia del Pare. La primavera. Setmana Santa.


2213 CELEBREM SANT JORDI

CA

PAC

ITA

TS:

1, 6

NOM

Material associat a aquesta làmina:

Cançó Dia del llibre, a la pista 12 del CD Les festes de l’any.

CELEBREM SANT JORDIPinta sant Jordi. A continuació, retalla les dues parts i enganxa-les. Fes un forat a la part de dalt i posa-hi un cordill. El podràs fer servir de punt de llibre.

El dia 23 d’abril se celebra la diada de Sant Jordi. La llegenda diu que sant Jordi va matar un drac per salvar una princesa i que, de la sang que va perdre, a terra, en va créixer un roser. Aquest dia, la gent regala roses i llibres a la gent que s’estima.

Educació InfantilEducació Infantil

les festes de l’any

+ CD

9 788421 856109

www.ecasals.cat

Il·lu

stra

do

r: J

. S

ale

s

Educació Infantil

Les reproduccions s’han Les reproduccions s’han realitzat acollint-nos a realitzat acollint-nos a l’article 32 de la Llei de l’article 32 de la Llei de la Propietat Intel·lectual. la Propietat Intel·lectual. No s’autoritza la No s’autoritza la comercialització d’aquest CD, comercialització d’aquest CD, que ha estat editat com a que ha estat editat com a complement de la carpetacomplement de la carpetade les festes de l’any.de les festes de l’any.

les festes de l’anyles festes de l’any

Editat per: Editat per: Combel Editorial, S.A.Combel Editorial, S.A.

Arranjaments:Arranjaments:X. Ibáñez, T. TenX. Ibáñez, T. TenMescla i màster:Mescla i màster:Ten ProductionsTen Productions

Fabricat per: Gema O. D.Fabricat per: Gema O. D.© Editorial Casals, S.A.© Editorial Casals, S.A.

4 ENTORN DIGITAL

41

4.1 LES NOVES TECNOLOGIES DIGITALS EN L’EDUCACIÓ

Els materials escolars se serveixen de l’entorn digital –àudios, vídeos i interac-cions digitals– per enriquir les interaccions i facilitar als alumnes l’assoliment dels objectius establerts en els programes educatius. D’aquesta manera s’a-consegueix integrar les noves tecnologies digitals en l’educació i aportar dos valors afegits als projectes educatius:

• D’una banda, els suports multimèdia són un recurs complementari per a l’aprenentatge, que ofereix als alumnes l’oportunitat de conèixer els nous llenguatges i els processos comunicatius del futur. Amb aquest objectiu, el projecte A volar! aporta un ampli banc d’activitats interactives, un banc d’àudios i un banc de vídeos de totes les àrees i per a tots els cursos de l’Educació Infantil.

• D’altra banda, el suport digital permet oferir un millor servei al professorat, ja que facilita la tasca docent, gràcies a l’accés immediat i interrelacionat de tots els materials del projecte.

Amb aquest objectiu, el projecte A volar! presenta un entorn per al mestre que inclou tots els materials del projecte en PDF, la versió digital de la Propos-ta didàctica i una eina de registre d’avaluació.

4.2 EL BANC DE RECURSOS DIGITALS

El banc de recursos digitals per a l’alumne del projecte A volar! inclou tots els recursos d’Editorial Casals de l’etapa d’Educació Infantil, amb +250 acti-vitats interactives i +500 àudios accessibles en línia. Tots els recursos són aptes per ser usats en pissarres digitals interactives (PDI).

El seu cercador reconeix qualsevol paraula que faci referència al contingut temàtic del recurs. Per exemple, podem cercar recursos que continguin con-ceptes com arbre, quadrat, verd, plàtan…

42

ENTORN DIGITAL

A més a més, el cercador reconeix les paraules clau relatives als conceptes i als procediments didàctics relatius a l’etapa d’Educació Infantil.

Podem cercar, per exemple, recursos que treballin els conceptes de lectura de paraules, lletra lligada, numeració i càlcul, bons hàbits...

Finalment, el cercador també disposa d’uns filtres que permeten afinar millor la cerca. Es pot filtrar aquesta mena de cerca avançada, per exemple:

Per edat: Per tipus de recurs:

Dins dels recursos d’àudio, es pot crear un filtre per categoria:

Dins dels recursos d’activitat interactiva, es pot crear un filtre per àrea:

43

4.3 L’ENTORN DIGITAL DEL DOCENT

Integra totes les peces que conformen el projecte A volar! en format digital.• El projecte curricular i les programaci-

ons en Word i en PDF. • Tot el material imprès que es dóna als

alumnes, en versió PDF descarregable. Són aptes tant per a la consulta com per ser projectats.

• La Proposta didàctica de tots els qua-derns que pertanyen a un mateix curs.

4.4 LA PROPOSTA DIDÀCTICA DIGITAL

Ofereix una versió en línia de la Proposta didàctica impresa, amb l’avantatge que els recursos digitals es troben en el context de cada pàgina.

Per accedir als recursos digitals (àudio, vídeo, activitat interactiva, enllaç, do-cument en PDF, document en Word) només cal clicar sobre les icones corres-ponents, ubicades dins de cada pàgina:

Alhora, es mostren tots els recursos del quadern a la columna dreta.A més, també es poden fer les accions següents:

Descarregar en PDF la Proposta didàctica que s’està mostrant.

Accedir ràpidament a qualsevol pàgina mitjançant una vista en minia-tures.

44

4.5 EL REGISTRE D’AVALUACIÓ EN LÍNIA

Dins de l’entorn de la Proposta didàctica digital el pro-fessor també disposa del registre d’avaluació en línia.

Aquesta aplicació permet introduir tants alumnes com es vulgui. Cada indicador d’avaluació pot tenir els es-tats següents: Assolit, Amb suport puntual i Amb ajuda individualitzada.

Es poden editar lliurement els indicadors d’avaluació proposats per l’editorial: es poden moure, es poden eliminar, se’n pot canviar el text i se’n poden crear de nous.

L’aplicació permet dur a terme un registre trimestral i final, individualitzat, al qual s’accedeix mitjançant els botons de la pàgina principal de l’entorn de l’alumne.

4.6 ECASALS

L’entorn digital que agrupa tots els projectes de l’editorial Casals d’Educació Infantil es troba a l’adreça web ecasals.cat/infantil. I els recursos específics del projecte A volar! es troben a l’adreça web ecasals.cat/a-volar.

Per accedir als recursos exclusius per al professorat, cal registrar-se a eCasals. Tots els professors usuaris del material de Casals s’hi poden registrar gratuï-tament. Per fer efectiva la validació, cal posar-se en contacte amb el delegat comercial.

5 DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

LA MEVA HISTÒRIA

EIX 1. Aprendre a ser i a actuar d’una manera cada vegada més autònoma

EIX 2. Aprendre a pensar i a comunicar

EIX 3. Aprendre a descobrir i a tenir iniciativa

EIX 4. Aprendre a conviure i a habitar el món


2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.


4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

5. Progressar en la comunicació i expressió ajustada als contextos i situacions de comunicació amb diversos llenguatges.

6. Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, i participar en activitats socials i culturals.

7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills, i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.

9. Comportar-se amb pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

Intel·ligència corporal-cinestètica, intel·ligència intrapersonal, intel·ligència interpersonal

Intel·ligència lingüística, intel·ligència naturalista, intel·ligència artística, intel·ligència espacial, intel·ligència lògico-matemàtica

Intel·ligència naturalista, intel·ligència intrapersonal, intel·ligència interpersonal

Intel·ligència intrapersonal, intel·ligència interpersonal

A. 1 • • •

A. 2 •

A. 3 • • •

A. 4 • • •

A. 5 • • •

A. 6 • •

A. 7 • • •

A. 8 • • •

A. 9 • •

A. 10 • •

A. 11 • • •

A. 12 • •

A. 13 • • •

A. 14 • • •

A. 15 • • • •

A. 16 • • •

LA MEVA

HISTÒRIA 1DESCOBERTA

5ANYS

Autor: Xavier Giménez – Il·lustració: Oriol Vidal – Coordinació editorial: Isaac Camps – Disseny de l’interior: Bassa & Trias –




5ANYS

Descoberta 1. La meva història. Com naixem i com creixem. Les nostres

necessitats. El pas del temps i els canvis fisiològics i socials. Les nostres activitats.

Les bones maneres.

Descoberta 2. Safari. El parc natural. Animals salvatges en llibertat. L’hipopòtam

i l’elefant. La zebra i la girafa. El lleó. Morfologia dels animals. Els mamífers.

La conservació de la fauna salvatge.

Descoberta 3. Quin temps farà? Els fenòmens atmosfèrics. Els núvols i la pluja,

la neu, la calamarsa i les tempestes. El clima. Els aparells meteorològics.

La contaminació.

Descoberta 4. Fa milions d’anys. Els dinosaures. Els rèptils. Dinosaures grans,

petits i mitjans. L’alimentació. Els fòssils i els esquelets.

Descoberta 5. El nostre món. El poble i la ciutat. Els edificis. Els oficis. Els serveis.

Els mitjans de transport. La urbanitat.

Descoberta 6. Amb antenes al cap. Les formigues. Les abelles. Les papallones.

Morfologia dels insectes. Els rols dels insectes socials. El paper dels insectes

en la natura.

LA MEVA

HISTÒRIA 1DESCOBERTA

5ANYS

Xavier Giménez

48

DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

ACTIVITAT 1

Què en saps de la teva història?

CAPACITATS: 2, 6, 8

OBJECTIUS D’APRENENTATGE• Acostar-se afectivament a les emocions de les altres persones amb

interès i confiança.• Fer propostes, comunicar experiències i participar activament en la presa

de decisions.• Explorar, acceptar, respectar i valorar positivament els trets característics

dels altres.

CONTINGUTSBona disposició per compartir informació sobre les experiències individu-als amb confiança i respecte.

ACTIVITATS INICIALS

Mostrarem als infants ecografies i fotografies de nadons. A partir de la pre-gunta Què expliquen aquestes imatges? procurarem que s’adonin d’aquests dos fets: – El nostre cos es va formar a poc a poc dins de la panxa de la mare, on

vam estar uns nou mesos. – Les ecografies són imatges de l’interior del cos humà que els metges

utilitzen per vigilar el creixement del fetus.

ACTIVITAT DEL QUADERN

Observarem les imatges de l’activitat i llegirem el text als alumnes en veu alta («Les fotografies familiars i les ecografies poden explicar coses de la teva vida»). Després distingirem les fotografies de l’ecografia i, finalment, verba-litzarem el que expliquen tant les fotografies com l’ecografia.

Els farem adonar que les fotografies expliquen la seva història: com es va formar el cos dins la panxa de la mare, com eren de nadons, què feien quan eren petits, les seves festes, les seves joguines, els seus familiars, etc. Els preguntarem si a casa tenen fotografies que puguin explicar la seva història.

Els demanarem què saben de la seva història, de quan eren petits, i recollirem les intervencions en forma de llista a l’ordinador. Després imprimirem una llista per a cada alumne perquè l’enganxin al dors de l’activitat.

Podem demanar als alumnes que s’emportin a casa aquesta activitat perquè en puguin fer una lectura compartida amb l’ajuda d’un adult.

1QUÈ EN SAPS DE LA TEVA HISTÒRIA?

CA

PAC

ITA

TS:

2,

6,

8

LES FOTOGRAFIES FAMILIARS I LES ECOGRAFIES PODEN EXPLICAR COSES DE LA TEVA VIDA.

Observa les imatges i escolta la lectura. Després explica què saps de quan eres petit.

Enganxa la llista del que sabeu tu i els teus companys.

SITUACIÓ GLOBALITZADA

Com naixem i com creixem

SETMANA 1. Sessions 1, 2, 3 i 4

49


BàsicaObserva les imatges i escolta la lectura. Després explica què saps de quan eres petit.Enganxa la llista del que sabeu tu i els teus companys.

MATERIAL DE SUPORT

• Llibret La meva història.• Fotografies de nadons i ecografies.

ACTIVITAT 2

Com pots saber coses de tu?

CAPACITATS: 1, 4

OBJECTIUS D’APRENENTATGE • Explorar i reconèixer les pròpies possibilitats: la memòria.• Usar instruments d’observació directa i indirecta per a la realització

d’exploracions i d’experiències: la fotografia i l’ecografia.

CONTINGUTSCerca d’instruments i mitjans per recopilar informació sobre la nostra història: la fotografia i l’ecografia.

ACTIVITATS INICIALS

Preguntarem als alumnes Com podeu saber coses de vosaltres? i amb les seves respostes intentarem que entenguin que si parlen amb els avis o amb els pares, i si miren fotografies, vídeos familiars i ecografies, poden construir la seva història personal.

Penjarem el pòster a l’aula. L’observarem i verbalitzarem què és el que hi veiem. Després distingirem els infants més petits dels més grans i explicarem que les fotografies mostren moments de la nostra història: quan érem petits i anàvem de quatre grapes, quan vam aprendre a guixar o a xutar una pilota, a què ens agradava jugar, etc.


Els demanarem que expliquin què és el que estan observant els personatges de cada fotografia; si miren una ecografia a la pantalla o si observen foto-grafies d’un àlbum.

2COM POTS SABER COSES DE TU?

CA

PAC

ITA

TS:

1, 4

L’ECOGRAFIA

LA FOTOGRAFIA


ACTIVITAT OPCIONAL. Troba les cinc diferències.


DESCOBERTA

5ANYS

50


Els demanarem que observin els Adhesius 2 i que diferenciïn el següent: – Si explica com es formava el cos a la panxa de la mare o si explica què

fèiem després de néixer. – Si és una fotografia o una ecografia.

Els alumnes relacionaran els adhesius segons si els personatges de les imatges estan mirant fotografies o ecografies. Finalment, enganxaran els adhesius on correspongui.

BàsicaEnganxa els adhesius on correspongui. (Adhesius 2)

OpcionalTroba les cinc diferències.(Casc, roda, marca de la bicicleta, samarreta i peu dret.)

ACTIVITAT COMPLEMENTÀRIA

Els proposarem de fer-nos fotografies en què sortim treballant a l’aula durant el curs. L’objectiu és poder recordar, quan siguem més grans, què fèiem a l’escola, a P5. Aquestes fotografies també es poden fer servir en les reunions de pares, per mostrar-los què fan els alumnes, i també com a suport per construir i verbalitzar frases.

MATERIAL DE SUPORT

• Pòster La meva història.

› Recomanem realitzar l’activitat 1 del quadern Les festes de l’any del pro-jecte A volar! (vegeu la pàg. 220).

GATEJAR CAMINAR CÓRRER

SALTAR XUTAR RENTAR-SE

GUIXAR ESCRIURE

Fo

tog

rafi

es:

Th

inkst

ock

Educació Infantil

LA MEVAHISTÒRIA

CORDAR-SE

1 TEMPS DE TARDOR

CA

PAC

ITA

TS:

1, 6

51


ACTIVITAT 3

Què vols saber?

CAPACITATS: 2, 4, 6

OBJECTIUS D’APRENENTATGE• Tenir seguretat i confiança en les pròpies possibilitats d’aprenentatge.• Usar instruments d’observació directa i indirecta per a la realització

d’exploracions i d’experiències.• Tenir curiositat i iniciativa per la descoberta, per fer-se preguntes, per

cercar informació de diferents fonts i per compartir-la.

CONTINGUTSBona disposició per compartir què volem saber de la nostra història i pla-nificar la recerca d’informació.

ACTIVITATS INICIALS

Observarem les fotografies de l’activitat 3 i demanarem als alumnes que di-guin què explica cada una d’elles.

Preguntarem als nens i les nenes si tenen fotografies i ecografies similars i què és el que expliquen.


Preguntarem: – Què voleu saber de la vostra història, de quan éreu petits? – Què us agradaria mostrar-nos de la vostra història?

Recollirem per escrit aquestes intervencions a l’ordinador.

Presentarem la nota que hi ha al dors. L’objectiu d’aquesta nota és que arribi als pares o als tutors per demanar-los informació sobre la seva història. La llegirem en veu alta: Estimats pares, Els nens i les nenes de la classe volem conèixer la nostra història: com

érem i què fèiem de petits, com vam néixer i què passava quan estàvem a la panxa de la mare.

Us demanem ajuda per portar a l’escola ecografies, fotografies i pel·lí-cules de quan érem petits.

Moltes gràcies.

Els preguntarem: – Què els demanareu, als pares? – Per què ho demanareu? – Les fotografies, les ecografies i les pel·lícules que porteu són impor-

tants? Per què? – Què farem amb tot el que ens deixin portar els pares a l’escola?




3QUÈ VOLS SABER?

Ca

pa

cita

ts:

2,

4,

6

ESTIMATS PARES,

ELS NENS I NENES DE LA CLASSE VOLEM CONÈIXER LA NOSTRA HISTÒRIA: COM ÉREM I QUÈ FÈIEM DE PETITS, COM VAM NÉIXER I QUÈ PASSAVA QUAN ESTÀVEM A LA PANXA DE LA MARE.

US DEMANEM AJUDA PER PORTAR A L’ESCOLA ECOGRAFIES, FOTOGRAFIES I PEL·LÍCULES DE QUAN ÉREM PETITS.

MOLTES GRÀCIES

Observa les imatges i explica què vols saber de la teva història.

Signa la carta als pares amb el nom de la classe.

52


Explicarem que totes les cartes s’han de signar amb el nom de la persona o les persones que l’escriuen. En aquest cas, se signa amb al nom de la classe, perquè el material que aporti cadascú té un interès col·lectiu. Els nens poden copiar el nom després que el mestre o la mestra l’hagi escrit a la pissarra.

BàsicaObserva les imatges i explica què vols saber de la teva història.Signa la carta dels pares amb el nom de la classe.


Plegarem la carta, la posarem dins d’un sobre i el tancarem. Escriurem a qui va dirigida («EL PAPA I LA MAMA» o a la persona o les persones que en si-guin els tutors legals) i tancarem el sobre per portar la carta a casa.

MATERIAL DE SUPORT

• Un sobre per ficar-hi la carta.

ACTIVITAT 4

El naixement

CAPACITATS: 1, 2, 5

OBJECTIUS D’APRENENTAGE• Explorar i reconèixer les característiques bàsiques del propi cos: les se-

ves parts.• Tenir interès i confiança per acostar-se afectivament a les emocions de

les altres persones.• Expressar les pròpies emocions per mitjà dels diferents llenguatges.

CONTINGUTSReconeixement de les parts del cos (cap, braç, cama, peu i mà) que po-dem relacionar amb el nadó.

ACTIVITATS INICIALS

Observarem el que han portat de casa per descobrir-hi fragments de la seva història relacionats amb el naixement.


Explicarem que en el moment de néixer som nadons i que el nostre cos ja està totalment format.

4

QUAN VAIG NÉIXER ERA UN NADÓ.

EL MEU COS VA COMENÇAR A FORMAR-SE DINS LA PANXA DE LA MARE.

MÀ

BRAÇ PEUCAMA

CAP

EL NAIXEMENT

CA

PAC

ITA

TS:

1, 2

, 5

Digues el que veus i escolta la lectura.

Relaciona les parts del nadó amb el seu nom.

MÀ

CAP BRAÇ

CAMA PEU

53


Explicarem que néixer suposa un gran esforç per al nadó, que plora molt fort i que comença a respirar l’oxigen de l’aire. De vegades, si és necessari, el metge li dóna un copet a l’esquena perquè plori i comenci a respirar. Després, ens tallen el cordó umbilical, que és un tub per on ens arribava el menjar i l’oxigen quan érem dins de la mare. Ens hi fan un nus, i amb el temps s’as-seca, cau i hi deixa una marca que és el melic. Observarem el melic del nadó.

Els llegirem en veu alta la lectura i els demanarem que verbalitzin les parts del cos del nadó (cap, braç, cama, peu i mà).

L’activitat del dors consisteix a relacionar les parts del cos amb el seu nom. Poden cercar les relacions que ofereix la informació de la pàgina anterior o podem escriure-les a la pissarra i llegir-les, d’una en una, perquè puguin relacionar amb una línia cada part del cos de la il·lustració amb la paraula corresponent.


BàsicaDigues el que veus i escolta la lectura.Relaciona les parts del nadó amb el seu nom.


Escriurem a la pissarra una paraula de les següents: CAP, BRAÇ, CAMA, PEU o MÀ. Els alumnes hauran d’indicar la part del seu cos que correspon a la paraula escrita.

MATERIAL DE SUPORT

• Llibret La meva història.• Materials que portin de casa.


DESCOBERTA

5ANYS

54


ACTIVITAT 5

Què menjava?

CAPACITATS: 1, 4, 5

OBJECTIUS D’APRENENTATGE• Explorar i reconèixer les característiques bàsiques del propi cos: les ne-

cessitats bàsiques.• Identificar alguns canvis en la vida quotidiana i en els costums al llarg

del temps i en situacions properes.• Expressar les pròpies emocions per mitjà dels diferents llenguatges: la

fotografia.

CONTINGUTSReconeixement dels canvis en l’alimentació relacionats amb nostre crei-xement.

ACTIVITATS INICIALS

Observarem el que hagin portat de casa i cercarem entre les imatges mo-ments de la seva història relacionats amb l’alimentació del nadó.

A partir de la pregunta Què mengen els nadons?, intentarem que s’adonin dels fets següents: – Un nadó pren llet, que pot ser del pit de la mare i també del biberó (so-

bre aquesta qüestió us podreu trobar una casuística molt diversa: nens que mai no hagin pres pit, nens que hagin pres pit fins molt tard).

– La llet l’alimenta i li aporta defenses que l’ajuden a créixer sa. – Més endavant, quan el nadó ja pot seure, comença a menjar amb la

cullera farinetes i purés de fruita i verdura.

Escriurem a la pissarra LLET DE LA MARE i LLET DEL BIBERÓ, i distingirem les dues paraules que són diferents: MARE i BIBERÓ.


Observarem les imatges de la fitxa i els preguntarem què menja cada nadó. Els demanarem que assenyalin amb el dit el text que diu LLET DE LA MARE i el text que diu LLET DEL BIBERÓ, i que escriguin el que menja cada nadó a sota de la imatge corresponent.

BàsicaEscriu què pren cada nadó.

OpcionalRelaciona els aliments amb el que està menjant cada nadó.

5QUÈ MENJAVA?

LLET DE LA MARE LLET DEL BIBERÓ

CA

PAC

ITA

TS:

1, 4

, 5

Escriu què pren cada nadó.

ACTIVITAT OPCIONAL. Relaciona els aliments amb el que està menjant cada bebè.

BIBERÓFARINETES LLET DE LA MARE

55


MATERIAL DE SUPORT


ACTIVITAT 6

Què necessita un nadó?

CAPACITATS: 4, 5

OBJECTIUS D’APRENENTAGE• Classificar objectes i material, i establir relacions qualitatives al voltant

de les necessitats bàsiques del nadó.• Expressar les pròpies emocions per mitjà dels diferents llenguatges: la

fotografia.

CONTINGUTSClassificació d’objectes segons les necessitats del nadó.

ACTIVITATS INICIALS

Relacionarem la informació següent amb algunes de les imatges que hagin portat els alumnes: – quan érem nadons dormíem al bressol gairebé tot el dia. Ens cantaven

cançons de bressol per agafar el son. Ens banyaven i ens canviaven els bolquers sovint perquè estiguéssim ben nets.

– El bressol, la banyera, els bolquers i el sonall són elements que necessita un nadó.


Observarem els Adhesius 6 (per error, en la primera edició del quadern estan referenciats amb la indicació A. 3) per tal de verbalitzar: – El nom d’allò que necessita un nadó: el bressol, la banyera, els bolquers

i el sonall. – Per a què serveix cada objecte.

Finalment, enganxarem els adhesius dels objectes a sota de l’acció corresponent.

6QUÈ NECESSITA UN NADÓ?

CA

PAC

ITA

TS:

4,

5

EL BRESSOL LA BANYERA EL SONALLEL BOLQUER


ACTIVITAT OPCIONAL. Escriu el nom del que necessita un bebè.


DESCOBERTA

5ANYS




56


BàsicaEnganxa els adhesius on correspongui. (Adhesius 6)

OpcionalEscriu el nom de les coses que un nadó necessita.(Podem cercar les relacions que ofereix la informació de la pàgina ante-rior o podem dibuixar-les, escriure-les a la pissarra i llegir-les, per tal de copiar-les, tot seguit, al costat de la il·lustració corresponent.)


Farem fotocòpies de les fotografies que ha portat l’alumnat i les enganxarem al mural La meva història. Les observarem i promourem la conversa entre els nens i les nenes.

MATERIAL DE SUPORT


ACTIVITAT 7

Com et pots sentir?

CAPACITATS: 1, 2, 3

OBJECTIUS D’APRENENTAGE• Explorar i reconèixer les pròpies possibilitats a través del cos: les emo-

cions.• Identificar les emocions bàsiques: trist i content.• Autoregular progressivament els hàbits d’autonomia: regulació emocional.

CONTINGUTSExploració i regulació de les nostres emocions: trist i content.

ACTIVITATS INCIALS

Conversarem sobre com ens podem sentir quan som a l’escola, a partir de les preguntes següents: – Quina cara fem quan ens posem tristos i quina cara fem quan estem

contents? – Què ens posa tristos? – Què podem fer per deixar de posar-nos tristos? – Què és el que ens posa més contents de l’escola?


DESCOBERTA

5ANYS

7COM ET POTS SENTIR?

CA

PAC

ITA

TS:

1, 2

, 3

Marca qui està content.

ACTIVITAT OPCIONAL. Pinta les emoticones que representin felicitat.

57



Observarem les imatges de l’activitat 7 i preguntarem: – Qui està content? Per què deu ser que està content o contenta? – Qui està trist? Per què deu ser que està trist o trista?

Marcarem el requadre de sota de les imatges dels infants que estan contents.

BàsicaMarca qui està content.

OpcionalPinta les emoticones que representin felicitat.

ACTIVITAT INTERACTIVA SUGGERIDA

Per continuar treballant amb la identificació de les expressions d’alegria i de tristesa, suggerim fer l’activitat digital Qui està content?

ACTIVITAT 8

Els primers passos

CAPACITATS: 6, 7, 8

OBJECTIUS D’APRENENTATGE• Observar i identificar diferents elements de l’entorn: els jocs.• Observar el creixement personal.• Explorar, acceptar, respectar i valorar positivament els trets característics

dels altres.

CONTINGUTSExploració del propi creixement personal.

ACTIVITATS INICIALS

Observarem els materials que l’alumnat hagi portat de casa per descobrir-hi fragments de la seva història relacionats amb l’acció d’anar de quatre grapes i amb els primers passos.

Amb el suport del llibret (pàgines 8 i 9) podem explicar o llegir que «Cap als deu mesos ja gatejava. Tenia moltes joguines escampades per la casa, com ara pilotes, cubs de roba i ninots de peluix» i també que «Quan vaig aprendre a caminar anava d’un lloc a l’altre i obria les portes dels armaris».

Mostrarem el pòster i distingirem la nena que gateja del nen que camina.


8

LA NENA CAMINA.

EL BEBÈ GATEJA.

ELS PRIMERS PASSOS

CA

PAC

ITA

TS:

6,

7, 8

PRIMER VAIG APRENDRE A GATEJAR I DESPRÉS A CAMINAR.

CUB

PELUIXPILOTA


Relaciona els noms amb les joguines.

CUB PELUIX PILOTA

Bibliografia recomanada: Quico i Tula. Sentiments. Patricia Geis. Editorial Combel.

58



Observarem les imatges de la fitxa 8 i anomenarem les accions que fan el nadó i la nena (gatejar i caminar), i el nom de les joguines (cub, peluix i pilota).

Llegirem en veu alta la lectura i distingirem els noms de les joguines. Els es-criurem a la pissarra perquè puguin observar si alguna lletra correspon a la del nom d’algun alumne, quina és la paraula més curta, etc.

Finalment, farem l’activitat del dors, en què els nens i les nenes han de rela-cionar els noms amb les joguines i trobar les relacions de la informació de la pàgina anterior.

BàsicaObserva les imatges i escolta la lectura.Relaciona els noms amb les joguines.


Preguntarem als alumnes quina és la joguina que més els agrada i per què. Els proposarem que dibuixin i pintin amb ceres la seva joguina preferida, en un paper DIN-A3.

MATERIAL DE SUPORT

• Llibret La meva història.• Pòster La meva història.• Material que portin de casa.



GUIXAR ESCRIURE

Fo

tog

rafi

es:

Th

inkst

ock

Educació Infantil

LA MEVAHISTÒRIA

CORDAR-SE


DESCOBERTA

5ANYS

59


ACTIVITAT 9

Aprenem a caminar

CAPACITATS: 4, 5

OBJECTIUS D’APRENENTATGE• Reconèxier seqüències i ordenació temporal de fets i activitats de la vida

quotidiana. Predir-ne la continuïtat.• Verbalitzar els processos i els resultats, evocar l’experiència i valorar les

aportacions dels altres.

CONTINGUTSReconeixement dels canvis en el desplaçament.

ACTIVITATS INICIALS

Ens arrossegarem, gatejarem i caminarem per la classe. Després explicarem quines parts del cos utilitzem en cada cas i quina posició adoptem per dur a terme cada acció (estirat, dret o ajupit). Els demanarem que verbalitzin com es gateja i com es camina.

Els demanarem que diguin què van aprendre primer i què van aprendre després.


Observarem les imatges de la seqüència que hi ha a la fitxa. Els preguntarem quines accions fa el nen i en quina posició es troba (ajupit o dret). Buscarem l’adhesiu que hi falta (A. 9) i l’enganxarem a la seqüència, alhora que distin-girem qui està més dret.

BàsicaEnganxa la imatge que falta. Després, escriu les accions que fa el nen. (Adhesius 9)

OpcionalRelaciona segons la manera com es desplacen.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Visualitzarem imatges d’animals desplaçant-se i verbalitzarem, en cada cas, de quina manera ho fan. Per exemple, el lleó gateja, el goril·la camina, la serp s’arrossega, etc. Dibuixarem i escriurem espontàniament el desplaça-ment d’un animal.




9APRENEM A CAMINAR

CA

PAC

ITA

TS:

4,

5

GATEJA CAMINA

Enganxa la imatge que falta. Després escriu les accions que fa el nen. (Adhesius 9)

ACTIVITAT OPCIONAL. Relaciona segons la manera com es desplacen.

S’ARROSSEGA GATEJA CAMINA

60


Realitzarem activitats del fitxer de psicomotricitat, com per exemple: – Fitxa 4: Juguem a descobrir. Relació amb els altres i amb el material. – Fitxes 68 i 69: Ens movem pensant. Coordinació dinàmica.

MATERIAL DE SUPORT

• Fitxer de psicomotricitat.

ACTIVITAT 10

Per molts anys!

CAPACITATS: 4, 5

OBJECTIUS D’APRENENTATGE• Identificar alguns canvis en la vida quotidiana. Tenir consciència del pas

del temps: els aniversaris.• Expressar les pròpies emocions per mitjà dels diferents llenguatges:

llenguatge verbal.

CONTINGUTSExploració del pas del temps.

ACTIVITATS INICIALS

Observarem les imatges que hagin portat de casa. Assenyalarem aquelles que corresponen a festes d’aniversari i verbalitzarem quants anys feien.

Els preguntarem què se celebra en una festa d’aniversari i els explicarem que se celebra els anys que han passat des que van néixer.

Els explicarem, també, que a mesura que s’anaven fent grans aprenien a fer noves accions. Al llibret (pàgines 10 i 11) podem llegir: «Als dos anys vaig ce-lebrar l’aniversari. Ja no necessitava ni els bolquers ni el xumet» i «A l’escola bressol ja sabia córrer, saltar, xutar i guixar».

Preguntarem a tots els nens i les nenes quants anys tenen i quina expressió utilitzem per felicitar l’aniversari («Per molts anys!»).

Els preguntarem quin regal faríem a algú que fa 6 anys i que ens ha convidat al seu aniversari.

4

� Imitació d’un model conegut.

� Realització de diferents tipus de marxa: gatejar, reptar, caminar i córrer.

Juguem a descobrir Relació amb els altres i amb el material

Poss

ibili

tats

d’un

mat

eix

i del

mat

eria

l

PSICOMOTR-01-Juguem a descob v8_205x145 26/02/14 13:10 Página 15

68

� Realització de diferents tipus de marxa: reptar, arrossegar-se.

� Control de la coordinació en els diferents tipus de marxa.

Ens movem pensantCoordinació dinàmica

Con

trol g

loba

l i s

egm

enta

ri de

l cos

PSICOMOTR-05-Ens movem pensant v8_205x145 26/02/14 13:44 Página 159

69

� Realització de diferents tipus de marxa: gatejar.



Con

trol g

loba

l i s

egm

enta

ri de

l cos


10PER MOLTS ANYS!

CA

PAC

ITA

TS:

4,

5

Escriu quants anys fa cada infant.

ACTIVITAT OPCIONAL. Pinta els regals que pots portar a una festa d’aniversari.

Bibliografia recomanada: Fem una festa. Àngels Navarro. Editorial Combel.

61



Observarem les fotografies de la fitxa 10 i direm quants anys fa cada nen (fa dos anys, fa un any, etc.). Després demanarem als alumnes que escriguin en el requadre corresponent els anys que fa cada infant.

BàsicaEscriu quants anys fa cada infant.

OpcionalPinta els regals que pots portar a una festa d’aniversari.

ACTIVITAT INTERACTIVA SUGGERIDA

Per assolir el control del ratolí per arrossegar objectes i clicar sobre llocs con-crets, suggerim fer l’activitat digital El pastís d’aniversari.

MATERIAL DE SUPORT

• Llibret La meva història.• Material que portin de casa.

› Recomanem realitzar l’activitat 2 del quadern Les festes de l’any del pro-jecte A volar! (vegeu la pàg. 222).

ACTIVITAT 11

Què puc fer?

CAPACITATS: 1, 4, 5

OBJECTIUS D’APRENENTATGE• Explorar i reconèixer les pròpies possibilitats a través del cos.• Identificar alguns canvis en la vida quotidiana.• Expressar les pròpies emocions per mitjà dels diferents llenguatges.

CONTINGUTSIdentificació de canvis en el nostre creixement.


DESCOBERTA

5ANYS

222

CA

PAC

ITA

TS:

1, 6 CONEIXEM ELS CASTELLS




62


ACTIVITATS INICIALS

A partir de les imatges del pòster, verbalitzarem les accions que van aprendre a fer quan ja sabien caminar, i si recorden qui els les va ensenyar i com. Con-versarem sobre els aspectes següents: – Quina acció us agrada més? – Com ens hem de rentar les mans? – Per què no podíeu fer aquestes accions abans?

Els farem adonar que quan podem caminar drets ja podem utilitzar les mans per agafar coses més petites.


Enumerarem les accions que fan els nens i les nenes a les imatges de l’acti-vitat 11.

Escriurem a la pissarra aquestes accions i les verbalitzarem, alhora que els demanarem si coneixen la primera lletra de cada acció o si la tenen en el seu nom.

BàsicaEscriu les accions on correspongui.

OpcionalPinta el nadó que gateja.


Podem realitzar algunes activitats del fitxer de psicomotricitat, com per exemple les següents: – Fitxa 4: Juguem a descobrir. Relació amb els altres i amb el material. – Fitxes 50, 51, 56: Fem equilibris. Equilibri estàtic i dinàmic. – Fitxes 66 i 73: Ens movem pensant. Coordinació dinàmica. – Fitxa 110: Quin costat utilitzem? Organització de la lateralitat.

50

� Manteniment de l’equilibri dinàmic pujant i baixant.

� Participació activa en les activitats proposades.

Fem equilibrisEquilibri estàtic i equilibri dinàmic

Con

trol g

loba

l i s

egm

enta

ri de

l cos

PSICOMOTR-04-Fem equilibris v8_205x145 26/02/14 13:37 Página 119

66

� Realització de diferents tipus de marxa: caminar, córrer.



Con

trol g

loba

l i s

egm

enta

ri de

l cos


4

� Imitació d’un model conegut.

� Realització de diferents tipus de marxa: gatejar, reptar, caminar i córrer.

Juguem a descobrir Relació amb els altres i amb el material

Poss

ibili

tats

d’un

mat

eix

i del

mat

eria

l

PSICOMOTR-01-Juguem a descob v8_205x145 26/02/14 13:10 Página 15

51

� Manteniment de l’equilibri estàtic amb els ulls tancats.

� Esforç en el control de la impulsivitat.


Con

trol g

loba

l i s

egm

enta

ri de

l cos


77

� Control en els salts d’alçària amb caiguda amb els peus junts.

� Control en els salts de llargada.


Con

trol g

loba

l i s

egm

enta

ri de

l cos


56

� Manteniment de l’equilibri estàtic sobre un peu.

� Manteniment de l’equilibri dinàmic desplaçant-se a peu pla sobre una línia recta.


Con

trol g

loba

l i s

egm

enta

ri de

l cos


110

� Experimentació el moviment dels dos peus.

� Control de la força.

Quin costat fem servir?Organització de la lateralitat

Con

trol g

loba

l i s

egm

enta

ri de

l cos

PSICOMOTR-07-Quin costat fem servir v8_205x145 26/02/14 13:46 Página 251

11QUÈ PUC FER?

CA

PAC

ITA

TS:

1, 4

, 5

SALTAR CÓRRER XUTAR GUIXAR

Escriu les accions on correspongui.

ACTIVITAT OPCIONAL. Pinta el bebè que gateja.

63


MATERIAL DE SUPORT

• Pòster La meva història.• Fitxer de psicomotricitat.

ACTIVITAT 12

L’escola

CAPACITATS: 6, 7

OBJECTIUS D’APRENENTATGE• Interpretar significats referits al temps: quan vam entrar a l’escola a P3.• Reconèixer la pertinença a l’escola, al grup classe i les relacions que s’hi

estableixen.• Tenir iniciativa per comunicar experiències.

CONTINGUTSReconstrucció de la nostra història a l’escola i de les relacions que s’han establert.

ACTIVITATS INICIALS

Dinamitzarem una conversa a partir de les preguntes següents: – Qui se’n recorda de com es deia la mestra o el mestre de P3? – I la classe? Era la classe de… – A qui vas conèixer a la classe de P3? – Què fèieu a la classe de P3? – Quin company encara no venia a aquesta escola? Quan vas venir?

Revisarem les fotografies que hagin portat i les dels àlbums de la classe de cursos passats, si n’hi ha. Identificarem les imatges de quan tenien 3 anys i verbalitza-rem les activitats que feien (festes, activitats a l’aula, danses i representacions…). També podem llegir el text del llibret (pàgina 12): «Als tres anys vaig començar a anar a escola. A la classe hi havia lletres i ninos, i jugava amb els meus amics».



GUIXAR ESCRIURE

Fo

tog

rafi

es:

Th

inkst

ock

Educació Infantil

LA MEVAHISTÒRIA

CORDAR-SE

12

ALS TRES ANYS VAIG ANAR A L’ESCOLA I VAIG CONÈIXER ELS MEUS AMICS.

L’ESCOLA

ELS MEUS AMICS

L’ESCOLA

CA

PAC

ITA

TS:

6,

7

Observa la imatge i escolta la lectura.

Escriu el nom dels teus amics.

64



Observarem la imatge i parlarem dels amics que hem fet a l’escola. Llegirem en veu alta la lectura: «Als tres anys vaig anar a l’escola i vaig conèixer els meus amics».

Els demanarem que anomenin els amics i escriurem els seus nom a la pissar-ra, espontàniament o copiant el rètol del nom triat.

Finalment, demanarem que escriguin al dors de l’activitat els noms dels seus amics i amigues, de forma espontània o bé fent servir els rètols dels noms perquè els puguin copiar.


BàsicaObserva les imatges i escolta la lectura.Escriu el nom dels teus amics.

MATERIAL DE SUPORT

• Llibret La meva història.• Material que portin de casa.• Fotografies d’àlbums escolars.

ACTIVITAT 13

Menjo amb coberts

CAPACITATS: 1, 3, 6

OBJECTIUS D’APRENENTATGE• Explorar i reconèixer les característiques bàsiques del propi cos: les ne-

cessitats bàsiques.• Autoregular progressivament les rutines i els hàbits d’autonomia re-

ferits a la cura del cos: higiene i alimentació.• Observar i identificar els diferents elements de l’entorn i les seves qua-

litats: els coberts.

CONTINGUTSReconeixement de les qualitats higièniques dels coberts.

ACTIVITATS INICIALS

Els explicarem que quan tenien 3 anys ja feien servir la cullera i la forquilla al menjador de l’escola. Els preguntarem: – Per a què serveixen la cullera i la forquilla?


DESCOBERTA

5ANYS

13MENJO AMB COBERTS

CA

PAC

ITA

TS:

1, 3

, 6

PLAT

FORQUILLACULLERA

Escriu el nom dels estris que fem servir per menjar.

ACTIVITAT OPCIONAL. Relaciona cada joguina amb el seu nom.

NINOS LLETRES CONSTRUCCIONS

65



Iniciarem una conversa al voltant de l’ús dels coberts: – Quins coberts utilitzem per menjar? – Per a què serveixen els coberts? – Què faríem si no tinguéssim coberts?

Els explicarem que abans de menjar cal que ens rentem les mans i que uti-litzem els coberts per no tocar els aliments i evitar, així, agafar microbis. Cal procurar que els aliments que mengem estiguin nets.

Dibuixarem a la pissarra un plat, una cullera i una forquilla. A un costat es-criurem el nom de cada objecte. Intentarem que esbrinin amb quina lletra comencen i a quin estri corresponen. A la pissarra mateix establirem les rela-cions amb una fletxa a partir de les respostes dels alumnes.

BàsicaEscriu el nom dels estris que fem servir per menjar.

OpcionalRelaciona cada joguina amb el seu nom.

ACTIVITAT 14

Què puc fer ara que ja sóc gran?

CAPACITATS: 1, 2, 3

OBJECTIUS D’APRENENTATGE• Explorar i reconèixer les pròpies possibilitats a través del cos.• Tenir seguretat i confiança en les pròpies possibilitats d’aprenentatge.• Autoregular progressivament els hàbits d’autonomia.

CONTINGUTSReconeixement de les accions motrius i cognitives pròpies de l’edat.

ACTIVITATS INCIALS

Mostrarem el pòster i, a partir de les imatges que conté, verbalitzarem les accions que fèiem quan érem més petits i les que fem ara.

Iniciarem una conversa sobre les accions que estem aprenent a classe (cordar-se, escriure, comptar, ordenar, parlar, escoltar, preguntar, ajudar…) a partir de les preguntes següents i els demanarem que argumentin les seves respostes. – Què estem aprenen a classe? – Quines accions són les més difícils? – Quina acció us costa més de fer? – És important saber fer aquestes accions? – Quina us agradaria saber fer?




Bibliografia recomanada: Ja menges bé?Patricia Geis. Editorial Combel.

14QUÈ PUC FER ARA QUE JA SÓC GRAN?

PREGUNTAR ESCRIURE CORDAR-ME

CA

PAC

ITA

TS:

1, 2

, 3

Escriu les accions on correspongui.

ACTIVITAT OPCIONAL. Dibuixa tres dels teus amics i escriu els noms a sota.

66



Observarem les accions que expliquen les imatges. Verbalitzarem quina sa-ben fer o quina estan aprenent. Els demanarem que argumentin la importàn-cia de saber preguntar, escriure i cordar-se.

Observarem les accions escrites i les relacionarem verbalment amb les imat-ges. Finalment, els demanarem que les escriguin a sota de la imatge corres-ponent.

BàsicaEscriu les accions on correspongui.

OpcionalDibuixa tres dels teus amics i escriu-ne els noms a sota.

MATERIAL DE SUPORT

• Pòster La meva història.• Llibret La meva història.



GUIXAR ESCRIURE

Fo

tog

rafi

es:

Th

inkst

ock

Educació Infantil

LA MEVAHISTÒRIA

CORDAR-SE


DESCOBERTA

5ANYS

67


ACTIVITAT 15

Què ha canviat al llarg del temps?

CAPACITATS: 1, 3, 4

OBJECTIUS D’APRENENTATGE• Explorar i reconèixer les característiques bàsiques del propi cos: canvis

físics i creixement.• Reconèixer l’autoregulació progressiva de rutines i hàbits d’autonomia

relacionats amb el pas del temps.• Identificar alguns canvis en la vida quotidiana i en els costums al llarg

del temps i en situacions properes.

CONTINGUTSReconeixement dels canvis efectuats relacionats amb el pas del temps.

ACTIVITATS INICIALS

Explicarem que el pas del temps ens fa canviar: creixem, aprenem i sabem fer coses noves. Tots nosaltres hem canviat al llarg del temps.

Mostrarem fotografies de quan el mestre o la mestra era petit i respondrem les seves preguntes. És aconsellable usar un projector o una pissarra digital.


Observarem les dues seqüències de l’activitat i els preguntarem el següent:

Seqüència 1: – Quan éreu nadons, com menjàveu? – Després de deixar el biberó, què menjàveu? – Ara que ja sou grans, com mengeu?

Seqüència 2: – Quan éreu nadons fèieu pipí als bolquers. Després, on el fèieu? – Ara que ja sabeu quan teniu pipí, on el feu?

Observarem els adhesius, verbalitzarem què expliquen i indicarem on els en-ganxarem per completar la seqüència. Finalment, els enganxaran.

BàsicaEnganxa les imatges per completar les seqüències. (Adhesius 15)

OpcionalDibuixa el que més t’agrada fer.

MATERIAL DE SUPORT

• Fotografies de la infància del mestre o la mestra.

15QUÈ HA CANVIAT AL LLARG DEL TEMPS?

CA

PAC

ITA

TS:

1, 3

, 4

Enganxa les imatges per completar les seqüències. (Adhesius 15)

ACTIVITAT OPCIONAL. Dibuixa el que més t’agrada fer.

LES COSES QUE M’AGRADA FER

68


ACTIVITAT 16

Què has après?

CAPACITATS: 2, 4, 5

OBJECTIUS D’APRENENTATGE • Tenir seguretat i confiança en les pròpies possibilitats d’aprenentatge i

satisfacció pels progressos assolits.• Adquirir progressivament l’autonomia cognitiva que genera la feina

basada en l’experimentació i el raonament com a manera habitual de conèixer i d’elaborar explicacions.

• Verbalitzar els processos i els resultats, evocar l’experiència realitzada i valorar les aportacions dels altres.

CONTINGUTSConsolidació dels principals conceptes explicats en el quadern.

ACTIVITATS INICIALS

Demanarem als alumnes que de forma espontània expliquin el que han après en aquest quadern. A l’ordinador recollirem la informació per si la volem incloure a l’àlbum.


Els demanarem que observin les imatges de l’activitat i que verbalitzin el que ens expliquen. Incidirem en els aspectes següents: – Qui és nadó? Què menja? Camina o s’arrossega? – Qui està encara a la panxa de la mare? Com ho saps? – De qui és l’aniversari? Quants anys fa? – Qui està a l’escola amb els amics? Qui menja amb coberts? – Què sabem fer ara?

Llegirem en veu alta als alumnes la lectura «Cuida les bones maneres». A partir de la pregunta Què fan les persones amables? verbalitzarem accions que es puguin relacionar amb aquest aspecte.

BàsicaObserva les imatges. Després, explica-les.Observa les imatges i escolta la lectura.

16QUÈ HAS APRÈS?

CA

PAC

ITA

TS:

2,

4,

5

CUIDA LES BONES MANERES

LES PERSONES AMABLES SALUDEN, AJUDEN ELS ALTRES, COMPARTEIXEN LES COSES I ES DISCULPEN QUAN S’EQUIVOQUEN. SÓN PERSONES VOLGUDES PER TOTHOM PERQUÈ FAN LA VIDA EN GRUP MÉS AGRADABLE. AJUDAR

SALUDAR

COMPARTIR DISCULPAR-SE

ÉS BO QUE TU I ELS TEUS COMPANYS UTILITZEU AQUESTES EXPRESSIONS. AIXÍ LES ESTONES QUE COMPARTIU SERAN MÉS DIVERTIDES.

SEGUR QUE JA CONEIXES ALGUNES EXPRESSIONS D’AMABILITAT: HOLA, BON DIA, FINS DEMÀ, BENVINGUT, SI US PLAU, GRÀCIES, VOLS JUGAR AMB MI?, ET PUC AJUDAR?, ET CONVIDO…

Observa les imatges. Després, explica-les.


REGISTRE D’OBSERVACIÓ SISTEMÀTICA • COM NAIXEM I COM CREIXEM

ASPECTES QUE CAL OBSERVAR

Nom dels nens i les nenes

DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES

Autoconeixement i gestió de les emocions

Explora i reconeix les seves capacitats memorístiques.

Mostra confiança i seguretat en els seus progressos.

Reconeix les parts bàsiques del seu cos.

Reconeix les seves necessitats fisiològiques bàsiques.

Identifica les emocions de tristesa i d’alegria.

Regula l’emoció de la tristesa.

Reconeix els canvis físics i el creixement del seu cos.

Joc i moviment

Domina les habilitats motrius bàsiques.

Relacions afectives i comunicatives

Accepta, respecta i valora positivament les característiques dels altres.

Té interès per acostar-se a les emocions dels altres.

Autonomia personal i relacional

Fa propostes, comunica experiències i participa en la presa de decisions.

Mostra seguretat i confiança en les seves possibilitats d’aprenentatge.

Regula rutines d’autonomia relacionades amb la higiene.

Regula rutines d’autonomia relacionades amb l’alimentació.

Té una bona coordinació oculomanual.

5 anys • Primer trimestre

1 LA MEVA HISTÒRIA

OBsERVACIONs DE L’EDUCADOR O EDUCADORA:

..................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................

..................................................................................................................................................................

4 AssOLIT

■ AMB sUPORT PUNTUAL

l AMB AjUDA INDIVIDUALITzADA

ÍTEM D’AVALUACIÓ PROPI DEL qUADERN LES FESTES DE L’ANY

A eCasals trobareu aquest document en word i PDF.

DESCOBERTA DE L’ENTORN

Exploració de l’entorn

Utilitza instruments d’observació com la fotografia i l’ecografia.

Identifica els coberts.

Es fa preguntes, cerca informació de diferents fonts i la comparteix.

Observa i identifica els jocs.

Reconeix la seva pertinença a l’escola, a la classe i les relacions que s’hi estableixen.

Identifica la festa dels castellers.

Experimentació i interpretació

Verbalitza els processos i els resultats d’una experiència.

Raonament i representació

Classifica els objectes i els materials d’un nadó.

Ordena en el temps activitats quotidianes.

Té consciència del pas del temps.

Verbalitza els processos i els resultats d’una experiència.

Identifica la tardor com una estació de l’any.

PROPOSTA DIDÀCTICA Proposta didàcti… · Amb els cinc sentits. Tocar i mirar. Escoltar i olorar....

Documents

Transcript of PROPOSTA DIDÀCTICA Proposta didàcti… · Amb els cinc sentits. Tocar i mirar. Escoltar i olorar....