Propostes de CCOO de

Catalunya per a una sortida

política a la situació de crisi

institucional

Donem una oportunitat a una solució negociada

del conflicte

El compromís de CCOO amb el poble de Catalunya, amb els drets de ciutadania i

amb la cohesió social del país ens mou a assumir la responsabilitat de cercar

marcs de diàleg i negociació davant la gravetat de la situació política que es viu

aquests dies.

CCOO té un compromís clar amb el dret a decidir i amb la defensa dels drets i les

llibertats del poble de Catalunya, la qual cosa ens va portar a aprovar, en el nostre

11è Congrés, una resolució que porta per títol “Un compromís amb el país i la gent

treballadora”.

En conseqüència, en aquest mandat congressual:

- Estem duent a terme actuacions fermes en defensa de les institucions catalanes.

Hem estat impulsors de la Taula per la Democràcia, plataforma formada per les

principals entitats econòmiques, sindicals, socials, esportives, educatives i

culturals de Catalunya, molt plural quant a la posició davant del procés nacional.

Aquesta configuració és fonamental per mantenir els ponts necessaris que

garanteixin la cohesió social i la defensa de la democràcia, per sobre de tot. Hem

rebutjat les actuacions del Govern de l’Estat i de la Fiscalia per la conculcació de

drets i llibertats, i, en especial, hem respost davant l’actuació de les forces de

seguretat de l’Estat del dia 1 d’octubre, amb la convocatòria d’una aturada de país.

- Hem participat i formem part de la iniciativa de constitució d’una comissió

independent de mediació, diàleg i conciliació promoguda pel Col·legi de

l’Advocacia de Barcelona que permeti que els actors polítics tinguin un marc de

mediació i de resolució del conflicte.

- Des de la condició fraternal i compartida entre la Confederació de CCOO i la

Comissió Obrera Nacional de Catalunya, presentem la proposta d’obrir una

doble negociació simultània que canalitzi una sortida política a la situació

del país:

Un nou marc d’autogovern per a Catalunya, que podria ser simultani a

una ponència constitucional, que en el seu cas abordés la reforma de la

Constitució.

La forma de referèndum o consulta que s’hauria d’arbitrar perquè la

ciutadania de Catalunya pogués pronunciar-se legalment i lliurement.

Ens aquests dos espais de negociació, les forces polítiques haurien de plantejar

lliurement les seves propostes. L’única exigència prèvia hauria de ser no precipitar

accions unilaterals a fi de donar una oportunitat per trobar una solució negociada.

La solidaritat i la fraternitat amb la nostra confederació ens posa en situació de fer

propostes conjuntes que instin, alhora, les forces polítiques, econòmiques i socials

de l’Estat espanyol i les de Catalunya, des del reconeixement de la legitimitat de

les propostes que existeixen actualment a Catalunya.